P 1002-Sqe-BE 00 Caratules Model (1)ftp.santquirzedelvalles.cat/pub/uploads/feosl2010/1002...

P1002-SQE PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE MILLORES ALS CENTRES ESCOLARS,

DIVERSOS CENTRES DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

622 [Taller d’Arquitectura], s.l.p. F. Xavier Sans i Parcerisas, Arquitecte

Febrer 2010

............................................................................................................................................índex de la documentació

V O L U M 1 . A . M E M Ò R I A D ’ E X E C U C I Ó 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1. Generalitats

1.1.1. Objecte del projecte 1.1.2. Dades del promotor 1.1.3. Emplaçament 1.1.4. Autor del projecte 1.1.5. Previsió de persones a ocupar en l’execució de l’obra. 1.1.6. Termini d’execució d’obra

1.2. Descripció del projecte

1.2.1. Condicions generals (1) Estat actual (2) Planejament vigent 1.2.2. Justificació de la solució adoptada

1.3. Principals disposicions legals de compliment obligat

1.4. Compliment del codi tècnic 1.4.1. SE Seguretat estructural 1.4.2. SI Seguretat en cas d’incendi 1.4.3. SU Seguretat d’utilització 1.4.4. HS Salubritat (Higiene, Salut i Medi Ambient) 1.4.5. HR Protecció enfront del soroll 1.4.6. HE Estalvi d’energia

1.5. Justificació de la Normativa

(1) Compliment del Decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris

ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. (2) Compliment de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques,

Llei 20/1991 i Decret 135/1995 (3) Avaluació del volum i característiques dels residus.

Decret 201/94 i 161/01. 2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA i D’INSTAL.LACIONS 2.1 Ceip El Turonet 2.1.1 Gas 2.1.2 Electricitat 2.1.3 Rite. Calefacció 2.2 Ceip Pilarín Bayés 2.2.1 Obertura de Portes 2.2.2 Gas 2.2.3 Rite. Calefacció 2.3 Ceip Purificació Salas 2.4 Ceip Taula Rodona 2.5 Escola Bressol Municipal El Patufet 2.6 Ceip Onze de Setembre

B . P L E C D E C O N D I C I O N S 1. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS 2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

V O L U M 2 . C . A M I D A M E N T S D . P R E S S U P O S T E . Q U A D R E D E P R E U S N º 1 F . Q U A D R E D E P R E U S N º 2 G . J U S T I F I C A C I Ó D E P R E U S V O L U M 3 . H . A N N E X E S

- Pla de Control de Qualitat - Instruccions d’Ús i Manteniment - Estudi Bàsic de Seguretat i Salut

D O C U M E N T A C I Ó G R À F I C A . P L À N O L S

01 SITUACIÓ ESCOLES 1/20.000 02 SITUACIÓ. CEIP EL TURONET 1/5.000 03.1 CEIP EL TURONET. XARXA DE GAS. DISTRIBUCIÓ EN PLANTA 1/200 03.2 CEIP EL TURONET. XARXA DE GAS. 1/50 DETALL SALA DE MÀQUINES I CUINA 03.3 CEIP EL TURONET. XARXA DE GAS. ESQUEMA DE PRINCIPI - 04 CEIP EL TURONET. INSTAL.LACIÓ ELÈCTRICA 1/25 05 CEIP EL TURONET. INSTAL.LACIÓ DE CALEFACCIÓ 1/125 06 SITUACIÓ. CEIP PILARÍN BAYÉS 1/5.000 07 CEIP PILARÍN BAYÉS. OBERTURA PORTES AULES 1/50 08.1 CEIP PILARÍN BAYÉS. XARXA DE GAS. DISTRIBUCIÓ EN PLANTA 1/200 08.2 CEIP PILARÍN BAYÉS. DETALL SALA DE MÀQUINES (I) 1/50 08.2 CEIP PILARÍN BAYÉS. DETALL SALA DE MÀQUINES (II) 1/50 08.4 CEIP PILARÍN BAYÉS. ESQUEMA DE PRINCIPI. GAS - 09 CEIP PILARÍN BAYÉS. INSTAL.LACIÓ DE CALEFACCIÓ 1/50 10 SITUACIÓ. CEIP PURIFICACIÓ SALAS 1/5.000 11.1 CEIP PURIFICACIÓ SALAS. FUSTERIES. PLANTA 1/200 11.2 CEIP PURIFICACIÓ SALAS. FUSTERIES. 1/50 ALÇATS PROJECTE I IMATGES ESTAT ACTUAL 11.3 CEIP PURIFICACIÓ SALAS. SERRALLERIA 1/50 ALÇATS PROJECTE I IMATGES ESTAT ACTUAL 12 SITUACIÓ. CEIP TAULA RODONA. ESCOLA BRESSOL EL PATUFET 1/5.000 13 ESCOLA BRESSOL EL PATUFET. TENDAL ZONA PASSADÍS 1/50 14 SITUACIÓ. CEIP ONZE DE SETEMBRE 1/5.000

..................................................................................................................A. MEMÒRIA D’EXECUCIÓ

................................................................................................................................................memòria descriptiva

1 . 1 . G E N E R A L I T A T S 1 . 1 . 1 . O b j e c t e d e l p r o j e c t e : L’objectiu del projecte és la realització de millores a diferents centres educatius de Sant Quirze del Vallès, contemplades dintre del programa FEOSL 2010. Els centres que són objecte del present projecte són el CEIP El Turonet, CEIP Pilarín Bayés, CEIP Purificació Salas, CEIP Taula Rodona, Escola Bressol Municipal El Patufet i el CEIP Onze de Setembre. 1 . 1 . 2 . D a d e s d e l p r o m o t o r : Promotor: AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS CIF: P0823800H ADREÇA: Plaça de la Vila, 6 08192 – Sant Quirze del Vallès 1 . 1 . 3 . E m p l a ç a m e n t : Els diferents emplaçaments són: CEIP El Turonet: C/Lleida, 3 CEIP Pilarín Bayés: C/Josep Mitats, s/n CEIP Purificació Salas: Avda. Arrahona, s/n CEIP Taula Rodona: C/Frederica Montseny, s/n Escola Bressol Municipal El Patufet: Ronda Santa Julita, 67 CEIP Onze de Setembre: C/Castanyers, s/n 1 . 1 . 4 . A u t o r d e l p r o j e c t e :

622 [Taller d’Arquitectura], s.l.p. Arquitecte: F. Xavier Sans i Parcerisas Nº col.legiat: 32.480-9 Adreça: Pl. Mossèn Jacint Verdaguer, 12 – 3er 1era 08221 – Terrassa Telèfon: 93.786.98.49 Fax: 93.733.81.95 E-mail: [email protected] Col.laboradors: 622 [Taller d’Arquitectura], s.l.p.

Maria Verdaguer i Carbó, Arquitecta Tècnica Santi Vivancos Husillos, Enginyer Tècnic Industrial d’Arquienginy

1 . 1 . 5 . P r e v i s i ó d e p e r s o n e s a o c u p a r e n l ’ e x e c u c i ó d e l ’ o b r a : L’estimació del número de llocs de treball que exigeix l’execució de l’obra projectada, atenent els diferents oficis que intervindran, i que es poden observar segons els diferents capítols d’obra desglossats en els amidaments i pressupost del projecte, així com en la justificació de preus, on es detallen els oficis que intervenen, serà de:

DIRECCIÓ D’OBRA Nivell Persones Arquitecte 1 Arquitecte Tècnic 1

TOTAL DIRECCIÓ D’OBRA 2

EMPRESA CONSTRUCTORA I SUBCONTRACTISTES Ofici Nivell Persones

Cap d’Obra 1 Encarregat d’obra 1

Paleta Oficial 1ª 2 Manobre 2 Serraller Oficial 1ª 1 Ajudant 1 Fuster d’Alumini Oficial 1ª 1 Ajudant 1 Pintor Oficial 1ª 1 Ajudant 1 Electricista Oficial 1ª 1 Ajudant 1 Lampista Oficial 1ª 1 Ajudant 1 Vidrier Oficial 1ª 1 Ajudant 1 TOTAL PERSONAL D’OBRA 18 TOTAL PERSONES 20

1 . 1 . 6 . T e r m i n i d ’ e x e c u c i ó d ’ o b r a Per aquest tipus d’obra, es preveu que el termini d’execució sigui de 4 mesos. 1 . 2 . D E S C R I P C I Ó D E L P R O J E C T E 1 . 2 . 1 . C o n d i c i o n s g e n e r a l s 1.2.1.1. Estat actual. A continuació es mostren algunes imatges de les zones d’actuació organitzades per cadascún dels emplaçaments: CEIP El Turonet:

Exterior zona cuina i cambra caldera 2

Comptador de gas actual

Caldera actual 1

Interior cambra caldera 1

Interior cambra caldera 1

Exterior cambra caldera 1

Exterior cambra caldera 2

Ubicació cambra caldera 2

Equipament cuina

Equipament cuina

Equipament cuina

Caldera ubicada a l’interior de la cuina

Cuina. Visió general

Xarxa de calefacció. Interior aules

Comptador elèctric actual

CEIP Pilarín Bayés:

Caldera actual a substituir (1) en edifici vell

Caldera actual a substituir (2) en edifici vell

Finestra aula a modificar (1). Vista interior

Finestra aula a modificar (2). Vista interior

Finestra aula a modificar (1). Vista exterior

Finestra aula a modificar (2). Vista exterior

Desnivell existent entre paviment exterior i interior

Ubicació comptador gas des de carrer

Ubicació comptador gas des de pati escola

Zona exterior a la cambra de caldera existent de l’edifici nou. Zona contigua a comptador de gas

CEIP Purificació Salas:

Zona a ubicar-hi tanca (1)

Zona a ubicar-hi tanca (2)

Finestres aules planta 1ª (ampliació) desde exterior. Substitució de persianes

Finestres aules planta 1ª (ampliació) desde interior. Substitució de persianes

Finestres aules planta 1ª (ampliació) desde interior. Detall del torn

Finestres aules planta 1ª (edifici vell) desde interior

Substitució de fusteries i vidres, i persianes

CEIP Taula Rodona:

Detall quadre alarma en consergeria

Detall quadre alarma 2

Escola Bressol Municipal El Patufet:

Detall interior del passadís a protegir

Detall exterior de la zona a protegir

Detall exterior de la zona a protegir

1.2.1.2. Planejament vigent. La normativa urbanística vigent és el Text Refós del Pla General d’Ordenació del municipi de Sant Quirze del Vallès, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 22 de setembre de 2005, i que incorpora les prescripcions de l’aprovació definitiva de la CUB de 22 de març de 2000, i les modificacions de setembre de 2000, aprovades aprovades per la CUB el 15 d’Octubre de 2000. El present projecte bàsic s’adapta a aquesta normativa, englobant-se les parcel·les en sectors qualificats amb clau Dd – Dotació Docent 1 . 2 . 2 . J u s t i f i c a c i ó d e l a s o l u c i ó a d o p t a d a Les solucions adoptades són les que es requereixen segons la intervenció particular de cada cas i per cada centre docent. Així, per a cada centre es plantegen les següents intervencions: CEIP El Turonet:

- Actualització de la instal.lació de gas a l’actual necessitat de consum. - Actualització de la instal.lació elèctrica a l’actual necessitat de consum. - Substitució de les 2 calderes de calefacció ubicades en locals independents per

calderes que s’ubicaran en el mateix local.

CEIP Pilarín Bayés: - Obertura de 1 porta de sortida des de l’aula, aprofitant la finestra actual, i obrint el

buit fins al terra. Actuació prevista en 2 aules d’infantil de 3 anys, per donar sortida directa des de l’aula al pati.

- Substitució de les calderes de calefacció elèctriques de l’edifici del 2n cicle d’educació infantil per caldera de gas.


- Substitució de finestres de planta 1ª de l’edifici vell. Es substituiran per fusteries d’alumini amb vidre de càmara. També es canviaran les persianes existents per persianes d’alumini amb aïllament del mateix color que les fusteries, que s’escollirà a obra per la DF.

- Substitució de persianes de planta 1ª del mòdul de l’ampliació de l’edifici. Es substituiran per persianes d’alumini amb aïllament del mateix color que les fusteries existents. Es canviaran també els torns d’accionament de les persianes.

- Col.locació de tanques al pati (zona entre edifici i carrer). Una d’elles haurà de possibilitar l’accessibilitat amb camioneta.

CEIP Taula Rodona:

- Unificació de les 2 alarmes existents en un únic sistema d’alarma.

Escola Bressol Municipal El Patufet: - Col.locació de tendal de protecció solar per acondicionament tèrmic de la zona del

passadís. Es col.locarà tendals amb accionament motoritzat, sense tensors, amb caiguda vertical. S’instal.larà dispositiu de control de vent que aixequi els tendals quan se superi la velocitat de 40km/h del vent. Es modularan els tendals perquè tinguin la dimensió de la fusteria d’alumini del passadís.

CEIP Onze de Setembre:

- Instal.lació de radiadors per la calefacció de l’aula de plàstica.

Terrassa, a Febrer 2010.


1 . 3 . P R I N C I P A L S D I S P O S I C I O N S L E G A L S D E C O M P L I M E N T O B L I G A T

CTE Normativa tècnica juliol 2009

Normativa tècnica general aplicable als projectes d’edificació d’acord al CTE

El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents.

És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al·lusió a l'esmentat decret i

especifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció.

Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes

vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació, CTE, es deroguen diverses normatives i per

donar compliment a les noves exigències bàsiques s’han d’aplicar els documents bàsics, DB, que composen la part II del CTE.

Degut a l’ampli abast del CTE, aquest es referència tant en l’àmbit general com en cada tema

indicant el document bàsic o la secció del mateix que li sigui d’aplicació

A més, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció de l’ús previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995.

En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes

UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte.

Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Requisits bàsics de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Funcionalitat

Normativa en funció de l’ús: Habitatge

Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat

D 55/2009 (DOGC 9/4/2009) en vigor el 9/10/2009 (data visat de projecte)

Requisits mínims d’ habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat

D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d’errades: DOGC: 6/02/04) derogat a partir del 9/10/2009 (data visat de projecte)

Llibre de l'edifici

D 206/92 (DOGC: 7/10/92)

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges

D 158/97 (DOGC: 16/7/97)

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges

D 282/91 (DOGC: 15/1/92)

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions

Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007)

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D111/2009 (DOGC:16/7/2009) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción

Real Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007)

Salubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Protecció enfront del soroll

CTE DB HR Protecció davant del soroll

RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i correcció d’errades (BOe 20/12/2007 i 25/1/2008),RD 1675/2008(BOE 18/10/2008) i Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88, aplicable com alternativa al DB HR fins al 24/4/2009

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural

RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008) en vigor pels projectes encarregats a partir de l’1/12/2008

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02) derogada pel RD 1247/2008, aplicable en els projectes encarregats abans de l’1/12/2008

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99) derogada pel RD 1247/2008, aplicable en els projectes encarregats abans de l’1/12/2008

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-08 Instrucción para la recepción de cementos

RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)

Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE 14/12/93)

Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09

RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias (Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios

Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Instal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008) Entrada en vigor el 29/2/2008 per a les sol·licituds de llicència

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión. (deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

Control de qualitat Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Residus d’obra i enderrocs

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE: 13/02/2008)

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

1 . 4 . C O M P L I M E N T D E L C O D I T È C N I C Les solucions adoptades en el projecte tenen com objectiu que l’edifici disposi de les prestacions adequades per garantir els requisits bàsics de qualitat que estableix la Llei 38/99 d’Ordenació de l’Edificació En compliment de l’article 1 del Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda, “Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación”, i també en compliment del apartat 1.3 de l’annex del Codi Tècnic de l’Edificació, es fa constar que en el projecte s’han observat les normes sobre la construcció vigents, i que aquestes estan relacionades a l’apartat de Normativa Aplicables d’aquesta memòria. S’estableixen les prestacions de l’edifici per requisits bàsics, en relació a les exigències bàsiques del CTE. S’indiquen específicament les acordades entre promotor i projectista que superin els llindars establerts al CTE. Els requisits bàsics de Seguretat i Habitabilitat es satisfan a través del compliment del Codi Tècnic d’Edificació, que conté les exigències bàsiques que han de complir els edificis i del compliment del Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis, en cas que siguin d’aplicació aquestes. En cas que no siguin d’aplicació es justificarà adequadament aquest aspecte. Aquests compliment del CTE es pot fer a través dels Documents Bàsics corresponents, que incorporen la quantificació de les exigències i els procediments necessaris. Les exigències bàsiques també es poden satisfer a través de solucions alternatives, que han de justificar que assoleixen les mateixes prestacions. En el present projecte es planteja el compliment de la totalitat del CTE, així es justifiquen a continuació, en allò que afecti a les actuacions plantejades 1.4.1. SE Seguretat estructural En el cas del nostre projecte, no cal complir aquest Document Bàsic del Codi Tècnic de l’Edificació al ser un projecte de reforma, que no afecta a elements estructurals. 1.4.2. SI Seguretat en cas d’incendi El projecte per garantir el requisit bàsic de “Seguretat en cas d’incendi” i protegir els ocupants de l’edifici dels riscs originats per un incendi, complirà, amb els paràmetres objectius i procediments del Document Bàsic DB-SI, per a totes les exigències bàsiques:

SI 1 Propagació interior, per limitar el risc de propagació de l’incendi pel seu interior. SI 2 Propagació exterior, per limitar el risc de propagació de l’incendi pel seu exterior. SI 3 Evacuació dels ocupants, per disposar dels mitjans d’evacuació adequats per què els ocupants puguin abandonar l’edifici. SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis, per disposar dels equips i instal·lacions adients per a possibilitar la detecció, el control i l’extensió del incendi. SI 5 Intervenció dels bombers, per facilitar la intervenció dels equips de rescat i d’extinció. SI 6 Resistència estructural a l’incendi, per garantir la resistència al foc de l’estructura durant el temps necessari per a fer possible tots els paràmetres anteriors.

A les obres de reforma en les que es mantingui l’ús, el DB-SI haurà d’aplicar-se als elements de l’edifici modificats per la reforma, sempre que això suposi una major adequació a les condicions de seguretat establertes en el DB-SI. En qualsevol cas, les obres de reforma no podran menystenir les condicions de seguretat preexistents, quant aquestes siguin menys estrictes que les contemplades en el DB-SI. Aquests documents parcials es compliran només en aquelles zones afectades, que seran les sales de calderes modificades, donat que la resta d’actuacions no modifiquen les característiques dels edificis, i només suposen actuacions parcials. Es tindrà especial cura que els tancaments exteriors a col.locar al pati del CEIP Purificació Salas no afectin als recorreguts d’evacuació dels ocupants. Si fos així, les portes obriran cap al sentit d’evacuació i no es podran tancar amb clau. A més, tindran la dimensió necessaria per tal de poder evacuar el nombre de persones previstes pels recorreguts d’evacuació afectats.

1.4.3. SU Seguretat d’utilització SU 1 Seguretat enfront el risc de caigudes Les discontinuïtats i la resistència al lliscament dels paviments, la protecció dels desnivells, les característiques de les rampes i de les escales, i la neteja de vidres compliran el DB SU 1. A continuació es detallen aquells punts a tenir en compte per algunes de les actuacions: Pel CEIP El Turonet, en la zona de cambra de calderes, i pel CEIP Pilarín Bayés en la zona de la rampa a construir per l’accés a les aules: (Clasificación del suelo en función de su grado de deslizamiento UNE ENV 12633:2003) Clase NORMA PROY

Zonas interiores secas con pendiente < 6% 1 1 Zonas interiores secas con pendiente ≥ 6% y escaleras 2 - Zonas interiores húmedas (entrada al edificio o terrazas cubiertas) con pendiente < 6% 2 -

Zonas interiores húmedas (entrada al edificio o terrazas cubiertas) con pendiente ≥ 6% y escaleras 3 -

SU1.

1 R

esba

ladi

cida

d de

lo

s su

elos

Zonas exteriores, garajes y piscinas 3 3 NORMA PROY

El suelo no presenta imperfecciones o irregularidades que supongan riesgo de caídas como consecuencia de traspiés o de tropiezos

Diferencia de nivel < 6

mm

0 mm

Pendiente máxima para desniveles ≤ 50 mm Excepto para acceso desde espacio exterior ≤ 25 % -

Perforaciones o huecos en suelos de zonas de circulación Ø ≤ 15 mm - Altura de barreras para la delimitación de zonas de circulación ≥ 800 mm -

Nº de escalones mínimo en zonas de circulación Excepto en los casos siguientes: • En zonas de uso restringido • En las zonas comunes de los edificios de uso Residencial Vivienda. • En los accesos a los edificios, bien desde el exterior, bien desde porches, garajes,

etc. (figura 2.1) • En salidas de uso previsto únicamente en caso de emergencia. • En el acceso a un estrado o escenario

3 -

Distancia entre la puerta de acceso a un edificio y el escalón más próximo. (excepto en edificios de uso Residencial Vivienda) (figura 2.1)

≥ 1.200 mm. y ≥ anchura

hoja

-

SU1.

2 D

isco

ntin

uida

des

en e

l pav

imen

to

Rampas CTE PROY Pendiente: rampa estándar 6% < p < 12% 10%

SU 1

.4.

Esca

lera

s y

ram

pas

usuario silla ruedas (PMR) l < 3 m, p ≤ 10% l < 6 m, p ≤ 8%

resto, p ≤ 6%

10%

circulación de vehículos en garajes, también previstas para la circulación de personas p ≤ 18% -

Tramos: longitud del tramo: rampa estándar l ≤ 15,00 m 1,5m usuario silla ruedas l ≤ 9,00 m 1,5m ancho del tramo:

ancho libre de obstáculos ancho útil se mide entre paredes o barreras de protección

ancho en función de DB-SI

rampa estándar: ancho mínimo a ≥ 1,00 m > 1,20 m usuario silla de ruedas ancho mínimo a ≥ 1200 mm >1,20 m tramos rectos a ≥ 1200 mm >1,20 m anchura constante a ≥ 1200 mm >1,20 m para bordes libres → elemento de protección lateral h = 100 mm 100m

Mesetas: entre tramos de una misma dirección: ancho meseta a ≥ ancho rampa - longitud meseta l ≥ 1500 mm - entre tramos con cambio de dirección: ancho meseta (libre de obstáculos) a ≥ ancho rampa - ancho de puertas y pasillos a ≤ 1200 mm - distancia de puerta con respecto al arranque de un tramo d ≥ 400 mm -

distancia de puerta con respecto al arranque de un tramo (PMR)

d ≥ 1500 mm

Pasamanos pasamanos continuo en un lado desnivel > 550 mm pasamanos continuo en un lado (PMR) desnivel > 1200 mm pasamanos continuo en ambos lados a > 1200 mm

altura pasamanos 900 mm ≤ h ≤ 1100 mm

900m

altura pasamanos adicional (PMR) 650 mm ≤ h ≤ 750 mm

700m

separación del paramento d ≥ 40 mm 50mm

características del pasamanos:

Sist. de sujeción no interfiere en el paso continuo de la mano firme, fácil de asir Si Escalas fijas Si Anchura 400mm ≤ a ≤800 mm 700mm Distancia entre peldaños d ≤ 300 mm 300mm espacio libre delante de la escala d ≥ 750 mm 1800mm Distancia entre la parte posterior de los escalones y el objeto más próximo d ≥ 160 mm 160mm

Espacio libre a ambos lados si no está provisto de jaulas o dispositivos equivalentes 400 mm 970mm

protección adicional:

Prolongación de barandilla por encima del último peldaño (para riesgo de caída por falta de apoyo) p ≥ 1.000 mm 1000mm

Protección circundante. h > 4 m - Plataformas de descanso cada 9 m h > 9 m -

Pel CEIP Purificació Salas, i el CEIP Pilarin Bayés, per les fusteries que es col.loquen noves caldrà complir: Limpieza de los acristalamientos exteriores limpieza desde el interior:

toda la superficie interior y exterior del acristalamiento se encontrará comprendida en un radio r ≤ 850 mm desde algún punto del borde de la zona practicable h max ≤ 1.300 mm ok

en acristalamientos invertidos, Dispositivo de bloqueo en posición invertida -

limpieza desde el exterior y situados a h > 6 m - plataforma de mantenimiento a ≥ 400 mm barrera de protección h ≥ 1.200 mm

SU 1

.5. L

impi

eza

de lo

s ac

rista

lam

ient

os e

xter

iore

s

equipamiento de acceso especial

previsión de instalación de puntos fijos de

anclaje con la resistencia adecuada

SU 2 Seguretat enfront el risc d’impacte o quedar enganxat. Es limitarà el risc de que els usuaris puguin impactar o enganxar amb elements fixes o practicables de l’edifici complint el DB SU 2. En el nostre es tindran en compte les especificacions anotades en els següents quadres per les actuacions en el CEIP Pilarín Bayés, en l’envidrament de les noves obertures. NORMA PROYECTO

puerta corredera de accionamiento manual ( d= distancia hasta objeto fijo más próx)

d ≥ 200 mm -

elementos de apertura y cierre automáticos: dispositivos de protección adecuados al tipo de accionamiento

SU2.

2 A

trap

amie

nto

con elementos fijos NORMA PROYECTO NORMA PROYECTO Altura libre de paso en

zonas de circulación uso

restringido ≥ 2.100 mm - resto de zonas ≥ 2.200 mm -

Altura libre en umbrales de puertas ≥ 2.000 mm 2200 mm SU2.

1 Im

pact

o

Altura de los elementos fijos que sobresalgan de las fachadas y que estén situados sobre zonas de circulación -

Vuelo de los elementos en las zonas de circulación con respecto a las paredes en la zona comprendida entre 1.000 y 2.200 mm medidos a partir del suelo ≤ 150 mm -

Restricción de impacto de elementos volados cuya altura sea menor que 2.000 mm disponiendo de elementos fijos que restrinjan el acceso hasta ellos. elementos fijos

con elementos practicables

disposición de puertas laterales a vías de circulación en pasillo a < 2,50 m (zonas de uso general)

El barrido de la hoja no invade el pasillo

En puertas de vaivén se dispondrá de uno o varios paneles que permitan percibir la aproximación de las personas entre 0,70 m y 1,50 m mínimo

Un panel por hoja a= 0,7 h= 1,50 m

con elementos frágiles

Superficies acristaladas situadas en áreas con riesgo de impacto con barrera de protección SU1, apartado 3.2

Superficies acristaladas situadas en áreas con riesgo de impacto sin barrera de protección

Norma: (UNE EN 2600:2003)

diferencia de cota a ambos lados de la superficie acristalada 0,55 m ≤ ∆H ≤ 12 m resistencia al impacto nivel 2

diferencia de cota a ambos lados de la superficie acristalada ≥ 12 m resistencia al impacto nivel 1

resto de casos resistencia al impacto nivel 3

duchas y bañeras:

partes vidriadas de puertas y cerramientos resistencia al impacto nivel 3

áreas con riesgo de impacto

Impacto con elementos insuficientemente perceptibles Grandes superficies acristaladas y puertas de vidrio que no dispongan de elementos que permitan identificarlas NORMA PROYECTO

altura inferior: 850mm<h<1100mm -

señalización: altura superior: 1500mm<h<1700mm -

travesaño situado a la altura inferior - montantes separados a ≥ 600 mm -

SU 3 Seguretat enfront de quedar tancat. Es limitarà el risc de que els usuaris puguin quedar accidentalment tancats dins d’un recinte complint el DB SU 3. Aquest DB es garantirà per la porta del local de caldera del CEIP El Turonet, i per les portes que s’obren noves en el CEIP Pilarín Bayés, així com per les portes de les tanques del CEIP Purificació Salas. Riesgo de aprisionamiento en general:

Recintos con puertas con sistemas de bloqueo interior disponen de

desbloqueo desde el exterior

baños y aseos iluminación controlado desde el interior

NORMA PROY Fuerza de apertura de las puertas de salida ≤ 150 N 150 N

usuarios de silla de ruedas:

Recintos de pequeña dimensión para usuarios de sillas de ruedas ver Reglamento de Accesibilidad

NORMA PROY

SU3

Apr

isio

nam

ient

o

Fuerza de apertura en pequeños recintos adaptados ≤ 25 N 25 N SU 4 Seguretat enfront d’il·luminació inadequada A les zones de circulació dels edificis es limitarà el risc de danys a les persones per il·luminació inadequada complint els nivells d’il·luminació assenyalats i disposant un enllumenat d’emergència d’acord amb DB SU 4, els nivells mínims d’iluminació seran: Es tindrà cura que les cambres d’instal.lacions afectades pel projecte contemplin les condicions descrites a continuació:

Zona Iluminancia mínima [lux]

Escales 10 Exclusiva per a persones Resta de zones 5

Exterior

Per a vehicles o mixtes 10 Interior Exclusiva per a persones Escales 75 Resta de zones 50 Per a vehicles o mixtes 50 factor d’uniformitat mitjà fu ≥ 40%

Dotación Contarán con alumbrado de emergencia: recorridos de evacuación aparcamientos con S > 100 m2 locales que alberguen equipos generales de las instalaciones de protección locales de riesgo especial lugares en los que se ubican cuadros de distribución o de accionamiento de instalación de alumbrado las señales de seguridad Condiciones de las luminarias NORMA PROYECTO altura de colocación h ≥ 2 m H ≥ 2m se dispondrá una luminaria en: cada puerta de salida señalando peligro potencial señalando emplazamiento de equipo de seguridad puertas existentes en los recorridos de evacuación escaleras, cada tramo de escaleras recibe iluminación directa en cualquier cambio de nivel en los cambios de dirección y en las intersecciones de pasillos Características de la instalación Será fija Dispondrá de fuente propia de energía

Entrará en funcionamiento al producirse un fallo de alimentación en las zonas de alumbrado normal

SU4.

2 A

lum

brad

o de

em

erge

ncia

El alumbrado de emergencia de las vías de evacuación debe alcanzar como mínimo, al cabo de 5s, el 50% del nivel de iluminación requerido y el 100% a los 60s.

Condiciones de servicio que se deben garantizar: (durante una hora desde el fallo) NORMA PROY Iluminancia eje central ≥ 1 lux 1 lux Vías de evacuación de anchura ≤ 2m Iluminancia de la banda central ≥0,5 lux 0,5 luxes

Vías de evacuación de anchura > 2m Pueden ser tratadas como varias bandas de anchura ≤ 2m -

a lo largo de la línea central relación entre iluminancia máx. y mín ≤ 40:1 40:1

puntos donde estén ubicados

- equipos de seguridad - instalaciones de protección contra

incendios - cuadros de distribución del alumbrado

luminancia ≥ 5 luxes 5 luxes

Señales: valor mínimo del Índice del Rendimiento Cromático (Ra) Ra ≥ 40 Ra= 40 Iluminación de las señales de seguridad NORMA PROY luminancia de cualquier área de color de seguridad ≥ 2 cd/m2 2 cd/m2 relación de la luminancia máxima a la mínima dentro del color blanco de seguridad ≤ 10:1 10:1

relación entre la luminancia Lblanca y la luminancia Lcolor >10 ≥ 5:1 y ≤ 15:1 10:1

≥ 50% → 5 s 5 s Tiempo en el que deben alcanzar el porcentaje de iluminación 100% → 60 s 60 s SU 5 Seguretat per alta ocupació. Aquesta exigència bàsica no és aplicable per les actuacions que es plantegen en el present projecte. Ámbito de aplicación

SU5

situ

acio

nes

de a

lta

ocup

ació

n

Las condiciones establecidas en esta Sección son de aplicación a los graderíos de estadios, pabellones polideportivos, centros de reunión, otros edificios de uso cultural, etc. previstos para más de 3000 espectadores de pie. En todo lo relativo a las condiciones de evacuación les es también de aplicación la Sección SI 3 del Documento Básico DB-SI

No es de aplicación en este proyecto

SU 6 Seguretat enfront del risc d’ofegament Aquesta exigència bàsica no és aplicable per les actuacions que es plantegen en el present projecte. SU 7 Seguretat enfront del risc de vehicles en moviment Aquesta exigència bàsica no és d’aplicació per les actuacions que es plantegen en el present projecte. SU 8 Seguretat enfront del risc de llamps Aquesta exigència bàsica no és d’aplicació per les actuacions que es plantegen en el present projecte. 1.4.4. HS Salubritat (Higiene, salut i medi ambient) HS 1 Protecció de la humitat Aquesta exigència bàsica no és d’aplicació per les actuacions que es plantegen en el present projecte. HS 2 Recollida i evacuació de residus Aquesta exigència bàsica no és d’aplicació per les actuacions que es plantegen en el present projecte. HS 3 Qualitat de l’aire interior Aquesta exigència bàsica no és d’aplicació per les actuacions que es plantegen en el present projecte. HS 4 Subministra d’aigua Aquesta exigència bàsica no és d’aplicació per les actuacions que es plantegen en el present projecte.

HS 5 Evacuació d’aigües Aquesta exigència bàsica no és d’aplicació per les actuacions que es plantegen en el present projecte. 1.4.5. HR Protecció enfront del soroll Aquesta exigència bàsica no és d’aplicació per les actuacions que es plantegen en el present projecte. 1.4.6. HE Estalvi d’energia. HE1 Limitació de la demanda energètica: No és d’aplicació per aquest projecte ja que les actuacions plantejades són de reforma d’edificis existents on no es renova més del 25% del total dels seus tancaments, en cap cas. HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques: Es regularà el rendiment de les instal·lacions tèrmiques i dels seus equips, d’acord amb el vigent Reglament de Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE). HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’iluminació: Aquesta exigència bàsica no és d’aplicació per les actuacions que es plantegen en el present projecte. HE4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària: En aquest projecte no és d’aplicació. HE 5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica: En aquest projecte no és d’aplicació.

1 . 5 . J U S T I F I C A C I Ó D E L A N O R M A T I V A

C o m p l i m e n t d e l D e c r e t 2 1 / 2 0 0 6 , p e l q u a l e s r e g u l a l ’ a d o p c i ó d e c r i t e r i s a m b i e n t a l s i d ’ e c o e f i c i è n c i a e n e l s e d i f i c i s

Segons el Decret 21/2006, 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, defineix l’Article 1 amb l’objectiu d’incorporar aquests paràmetres en els edificis següents:

- De nova construcció. - Els procedents de reconversió d’antiga edificació. - Els resultants d’obres de gran rehabilitació entenent com a tals les que només

excloguin l’enderrocament de les façanes o constitueixin una actuació global en tot l’edifici.

Per tant, per aquestes actuacions plantejades en el present projecte no serà d’aplicació el Decret 21/2006.

Terrassa, a Febrer de 2010. 622 [Taller d’Arquitectura], s.l.p.

F. Xavier Sans i Parcerisas, Arquitecte

C o m p l i m e n t d e l ’ a c c e s s i b i l i t a t i s u p r e s s i ó d e b a r r e r e s a r q u i t e c t ò n i q u e s , L l e i 2 0 / 1 9 9 1 i D e c r e t 1 3 5 / 1 9 9 5

FITXA TÈCNICA D’ACCESSIBILITAT EN L’EDIFICACIÓ PROJECTE OBERTURA PORTES SORTIDA DES DE LES AULES DEL CEIP PILARIN BAYÉS

Adreça: C/ JOSEP MITATS, S/N ALÇADA * (1) 0.00 m (per a la nostra zona d'actuació) SITUACIÓ

Municipi: SANT VICENÇ DE CASTELLET Nº PLANTES 1

Públic X Pública X Obra nova

1 DADES DE

L ’EDIF ICI

ÚS Privat

PROPIETAT Privada

INTERVENCIÓ Reforma / Ampliació X

A: ADAPTAT Espai o element que permet ser utilitzat de forma autònoma i còmoda per persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altre limitació.

P: PRACTICABLE Espai o element que permet ser utilitzat de forma autònoma però que no compleix tots els requeriments d’adaptat.

2 DEFINICIÓ DELS

NIVELLS D’ACCESSIBILITAT

C: CONVERTIBLE Espai o element que permet la seva transformació com a mínim en practicable amb petites modificacions.

3.1 NIVELLS EXIGITS EN ITINERARIS

NIVELL D’ACCESSIBILITAT EN ITINERARIS DELS EDIFICIS

A X En edificis d’ús públic. * (2)

A En edificis d’habitatges de V.P.O (en promocions a partir de 33 habitatges).

A En edificis d’habitatges amb habitatges reservats.

P En edificis d’habitatges i/o de locals sense definició d’ús.

3.2 RESERVA D’ESPAIS ADAPTATS EN ELS EDIFICIS

RESERVA D’HABITATGES EN EDIFICIS DE PROMOCIÓ PÚBLICA A CATALUNYA

Indicar nombre determinat per l’Administració (el 3 % de la promoció anual d’habitatge).

RESERVA D’HABITATGES EN VPO

1 Quan el nombre total d’habitatges de la promoció es trobi entre 33 i 66.



Quan el nombre total d’habitatges de la promoció sigui de més de 200 (1 més cada 50).

RESERVA DE SERVEIS HIGIÈNICS EN EDIFICIS O LOCALS D’ÚS PÚBLIC

1 Indicar nombre (mínim un).

RESERVA DE PLACES EN ESTABLIMENTS RESIDENCIALS

1 Quan el nombre total de places es trobi entre 51 i 100.



4 Quan el nombre total de places sigui de més de 200.

RESERVA DE PLACES D’APARCAMENT

Indicar nombre de places.

3.3 RESERVA D’ESPAIS CONVERTIBLES EN ELS EDIFICIS

RESERVA D’ESPAI PER A LA COL·LOCACIÓ D’UN ASCENSOR PRACTICABLE EN EDIFICIS D’ÚS PRIVAT DE NOVA PLANTA

3 REQUERIMENTS

DE NIVELL I DE RESERVA

DEL PROJECTE

si Quan tinguin una alçada superior a PB i pis, llevat dels habitatges unifamiliars, on no sigui obligada la instal·lació d’un ascensor.

SEGELLS OFIC IALS DATA: FEBRER 2010 L’ARQUITECTE F. XAVIER SANS I PARCERISAS

EXIGÈNCIES D’ACCESSIBILITAT EN ITINERARIS 4.1 Paviments A X P

Compactes antilliscants, fermament fixats al suport i sense regruixos diferents al gravat de les peces.

4.2 Desnivells A X P 0 cm (2 cm arrodonits quan no sigui possible enrasar).

4.3 Alçada A X P Alçada lliure mínima 2,10 m.

A X P Amplada 0,80 m.

A X ... Espai previ ∅ 1,50 m.

4 CONDICIONS

D’ACCESSIBIL ITAT EXTERIOR

4.4 Portes

... P

Espai previ ∅ 1,20 m.

5.1 Paviments A X P

Compactes antilliscants, fermament fixats al suport i sense regruixos diferents al gravat de les peces.

5.2 Desnivells A X P 0 cm (2 cm arrodonits quan no sigui possible enrasar).

5.3 Alçada A X P Alçada lliure mínima 2,10 m.

A ...

Sup. cabina ≥ 1,40 m2 Amplada mín ≥ 1,00 m Profunditat mín ≥ 1,40 m.

... P

Sup. cabina ≥ 1,20 m2 Amplada mín ≥ 0,90 m Profunditat mín ≥ 1,20 m.

A ...

Portes automàtiques en recinte i cabina Amplada 0,80 m.

... P

Portes automàtiques en cabina Amplada 0,80 m.

A ...

Replà ∅ 1,50 m.

5.4 Ascensors

... P

Replà ∅ 1,20 m.

A X ... 12 % si L ≤ 3 m; 10 % si 3 < L ≤ 10 m; 8 % si 10 < L ≤ 20 m.

... P

Pendent 12 %.

A X P Pendent màx transversal 2 %.

A X P Amplada 0,90m Amplada en vies d’evacuació 1,00m.

A X ... Inici i final ∅ 1,50 m. Paviment diferenciat.

... P

Inici i final ∅ 1,20 m. Paviment diferenciat.

A ...

Replans intermedis Llargària 1,50 m.

... P

Replans intermedis Llargària 1,20 m.

5.5 Rampes

A X P

Passamans quan el pendent rampa > 8% i/o desnivell lateral > 20 cm: Alçada 0,70 – 0,75 m / 0,90 – 0,95 m; situats als dos costats; Prolongats 45 cm en els extrems, morint en paret o terra.

A ...

Amplada 0,90 m Amplada en vies d’evacuació 1,00m.

A ...

Passamans: situats als dos costats; Alçada 0,90 – 0,95 m (0,85 trams intermedis); Prolongats 45 cm en els extrems, morint en paret o terra.

A ...

Mínim 3 graons seguits en vies d’evacuació.

A ...

Màxim 12 graons seguits.

A ...

Graons (sense volada): alçada màx. 16 cm, estesa mín. 30 cm.

A

Paviment diferenciat.

5.6 Escales

A ...

Llargada replà 1,20 m.

A P

Amplada 0,90 m Amplada en vies d’evacuació 1,00m.

A ...

Espai maniobres ∅ 1,50 m.

5.7 Passadissos

... P

Espai maniobres ∅ 1,20 m.

A X P Amplada 0,80 m (tiradors tipus barra o maneta)

A X ... A les dues bandes ∅ lliure 1,50 m.

5 CONDICIONS

DE MOBIL I TAT

INTER IOR

5.8 Portes

... P

A les dues bandes ∅ lliure 1,20 m.

EXIGÈNCIES D’ACCESSIBILITAT EN ESPAIS ADAPTATS

6.1 Mobilitat

A Espai lliure maniobres ∅ 1,50 m. Alçada lliure mínima 2,10 m.

A

Espai transferència lateral(wàter, banyera i dutxa) Amplada 0,80m.

A Portes Amplada 0,80 m.

6.2 Aparells sanitaris A

Rentamans (sense peu)

Alcada 0,80 – 0,85 m (lliure inferior 0,67 m). Profunditat 0,60 m.

A

Wàters

Alçada seient 0,48 – 0,52 m.

A

Dutxa

Alçada seient 0,48 – 0,52 m.

A Aixetes tipus pressió o palanca

6.3 Accessoris A

Barres de suport: Alçada per sobre del seient 0,20 – 0,25 m; Fixa en paret i mòbil al costat lliure de l’aparell.

6 SERVEIS H IGIÈNICS

A Base del mirall Alçada 0,90 m.

7.1 Mobilitat

A Espai lliure maniobres ∅ 1,50 m Alçada lliure mínima 2,10 m.

A Espai maniobres cabines i dutxes reservades ∅ 1,50 m

A Espai d’accés lateral i/o transferències Amplada 0,80 m.

7.2 Aparells sanitaris A

Dutxes fetes en el terra Seient de dutxes reservades Alçada 0,48 – 0,52 m.

A Aixetes tipus pressió o palanca.

7.3 Accessoris A

Barres de suport: Alçada per sobre del seient 0,20 – 0,25 m; Fixa en paret i mòbil al costat lliure de l’aparell

A Base del mirall Alçada 0,90 m.

7 VESTUARIS

A Penjador Alçada 1,40 m.

8.1 Mobilitat

A Espai lliure maniobres ∅ 1,50 m Alçada lliure mínima 2,10 m.

A Espai d’accés lateral (llit i armaris) Amplada 0,80 m.

8 DORMITORIS

A Portes armari Amplada 0,80 m.

9.1 Accés i mobilitat A Condicions d’itinerari adaptat.

9 APARCAMENTS 9.2 Dimensions de places reservades

A Plaça individual mínima 3,30 x 4,50 m * (3)

10.1 Abast

A Col·locació i manipulació 0,40 ≤ Alçada ≤ 1,40 m.

A Inspecció visual Alçada ≤ 1,10 m.

10 MECANISMES

10.2 Accionament A Pressió o palanca.

11.1 Taules i taulells A Alçada 0,75 – 0,80 m (lliure inferior 0,67 m). Profunditat 0,60m.

11.2 Prestatges i calaixos A Col·locació i manipulació 0,40 ≤ Alçada ≤ 1,40 m.

A Inspecció visual Alçada ≤ 1,10 m.

11.3 Bancs

A

Alçada de seient 0,45 m.

11 MOBIL IARI

A

Alçada bancs de recolzament 0,60 m.

EXIGÈNCIES D’ACCESSIBILITAT EN ESPAIS CONVERTIBLES

TIPUS D’ASCENSOR Oleodinàmic Elèctric

12.1 Recinte

C Amplada m Profunditat m

C Espai damunt de l’última parada Alçada m

C Amplada portes m

12.2 Fossat C Quan v ≤ 1m/seg m

12 ESPAI RESERVAT

PER UN ASCENSOR

PRACTICABLE

12.3 Sala màquines C Amplada m Profunditat m Alçada m

13 OBSERVACIONS:

N O R M A T I V A D ’ A C C E S S I B I L I T A T E N L ’ E D I F I C A C I Ó A C A T A L U N Y A - Llei 13/1982 d’Integració social dels Minusvàlids. Titol IX, secció primera de Mobilitat i Barreres Arquitectòniques (arreu de l’estat). - Llei 20/91 de Promoció de l’Accessibilitat i de Supressió de Barreres Arquitectòniques aprovada el 13 de novembre de 1991. - Reial Decret 556/1989, d’Accessibilitat en els edificis d’habitatges de protecció oficial (arreu de l’estat). - Decret 135/95, Codi d’Accessibilitat.

Aquesta fitxa no implica el compliment de la Normativa específica de cada Ajuntament. C O M E N T A R I S I I N S T R U C C I O N S

LA PÀGINA ÉS EL FULL DE REQUERIMENTS GENERALS D’ACCESSIBILITAT QUE HAURÀ DE COMPLIR EL PROJECTE D’ACORD AMB LA NORMATIVA VIGENT.

- L’APARTAT 1 S’EMPLENA AMB LES DADES DE L’EDIFICI. - L’APARTAT 3 S’EMPLENA REMARCANT ELS REQUADRES DE COLOR GRIS QUE AFECTEN AL PROJECTE. LES LLETRES O NOMBRES IMPRESOS SÓN ELS REQUERIMENTS DE LA

NORMATIVA. QUAN EN EL PROJECTE S’ADOPTI UNA OPCIÓ ALTERNATIVA A LA NORMA, CLADRÀ EMPLENAR EL REQUADRE GRIS BUIT AMB LA LLETRA O NOMBRE CORRESPONENT I REMARCAR-HO. A MÉS CALDRÀ JUSTIFICAR LA SOLUCIÓ EN L’APARTAT D’OBSERVACIONS.

* (1) L’alçada es refereix al desnivell entre la rasant en el portal i l’última planta d’accés als habitatges, locals, dependències, o espais d’ús comú.

* (2) La construcció, l’ampliació i la reforma dels edificis de titularitat pública o privada destinats a un ús públic s’efectuaran de manera tal que resultin adaptats per a persones amb limitacions. Els elements existents dels edificis a ampliar o reformar l’adaptació dels quals requereixi mitjans tècnics o econòmics desproporcionats seran, almenys, practicables. (Art. 6.1 Llei d’Accessibilitat)

LES PÀGINES SEGONA I TERCERA SÓN FULLS ON S’ESPECIFIQUEN ELS PARÀMETRES DE DISSENY QUE DETERMINEN ELS NIVELLS D’ACCESSIBILITAT EXIGITS ALS ITINERARIS I ESPAIS. - CADA APARTAT ES COMPLIMENTA REMARCANT EL REQUADRE O COLUMNA GRIS QUE CONTÉ LA LLETRA CORRESPONENT AL NIVELL ADOPTAT I QUE JA VA QUEDAR DETERMINAT EN LA SELECCIÓ FETA EN L’APARTAT DE REQUERIMENTS DE NIVELL DEL FULL 1 (QUAN NO COINCIDEIXI AMB AQUELLA OPCIÓ CALDRÀ JUSTIFICAR-HO EN L’APARTAT D’OBSERVACIONS).

* (3) El Manual Europeu per a un entorn urbanitzat accessible recomana com a dimensions de plaça d’aparcament en bateria doble adaptada (amb pas compartit) 5,50 x 5,00 m. L’APARTAT D’OBSERVACIONS ESTÀ PREVIST PER JUSTIFICAR LES SOLUCIONS ALTERNATIVES A LA NORMATIVA AIXÍ COM PER RECOLLIR ALTRES CONSIDERACIONS QUE AFECTIN AL PROJECTE.

Fitxa tècnica d’Accessibilitat en l’edificació redactada per l’OCT del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i l’Institut de Disminuïts de l’Ajuntament de Barcelona i concensuada per a la Generalitat de Catalunya i Diputacions Provincials.

A v a l u a c i ó d e l v o l u m i c a r a c t e r í s t i q u e s d e l s r e s i d u s , D e c r e t 2 0 1 / 9 4 i 1 6 1 / 2 0 0 1

Obra:

Situació:Municipi :

(tones) (m3)

residu d'excavació 0,00 t 0,00 m3

residu d'enderroc Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparentOrdre MAM/304/2002 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 170102 0,542 12,00 0,512 8,00formigó 170101 0,084 0,00 0,062 0,00

petris 170107 0,052 0,00 0,082 0,00metalls 170407 0,004 124,58 0,0009 15,87fustes 170201 0,023 0,00 0,0663 0,00vidre 170202 0,0006 0,00 0,004 0,00

plàstics 170203 0,004 0,00 0,004 0,00guixos 170802 7,94 8,43

betums 170302 0,009 0,00 0,0012 0,00fibrociment 170605 0,01 7,94 0,018 8,43

0,7286 152,452 t 0,7504 40,73 m3

residu de construcció Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparentOrdre MAM/304/2002 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,05 0,000 0,045 0,00obra de fàbrica 170102 0,015 0,000 0,018 0,00

formigó 170101 0,032 0,000 0,0244 0,00petris 170107 0,002 0,000 0,0018 0,00

guixos 170802 0,003927 0,000 0,00972 0,00altres 0,001 0,000 0,0013 0,00

embalatges 0,038 0,000 0,08 0,00fustes 170201 0,0285 0,000 0,067 0,00

plàstics 170203 0,00608 0,000 0,008 0,00paper i cartró 170904 0,00304 0,000 0,004 0,00

metalls 170407 0,00038 0,000 0,001 0,00

residu de construcció 0,000 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

124,58 t 15,87 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 124,58 t 15,87 m3

sisisi-----

3.- Els materials solts (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures4.-

MINIMITZACIÓ DE RESIDUS A OBRA. a l'obra es realitzaran les accions següents

7.-8.-

Comarca : Vallès Occidental

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes (veure detall)2.-Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

residu d'enderroc

5.-6.-

Millores als centres escolars - FEOSL 2010

fusta en bigues reutilitzables fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables acer en perfils reutilitzables

Diferents emplaçamentsSant Quirze del Vallès

RE

SID

US

Reh

abili

taci

ó i A

mpl

iaci

ó

Dec

ret 2

01/1

994

- Dec

ret 1

61/2

001

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. V1

M

arç

de 2

009

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- ITE

C )

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció

RESIDUS Rehabilitació i ampliació

minimitzaciócodificacióquantitats

tipus

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS:

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició

1/4

Formigó 160 0,00Maons, teules i ceràmics 80 12,00Metalls 4 124,58Fusta 2 0,00Vidres 2 0,00Plàstics 1 0,00Paper i cartró 1 0,00Especials* inapreciable inapreciable

Contenidor per Formigó no no

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no si

Contenidor per Metalls si si

Contenidor per Fustes no no

Contenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no si

Contenidor per Paper i cartró no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si

- altres---

-

si

tipus de residuT11-inertsT12-no especialsT13-especialsT15-terres i runesV11-Paper-cartróV12-PlàsticsV15-Fustes Planta intercom.reciclatge, SA C/Rector Centena,45 - Sabadell E-475.98

Planta intercom.reciclatge, SA C/Rector Centena,45 - Sabadell E-475.98Planta intercom.reciclatge, SA C/Rector Centena,45 - Sabadell E-475.98

Atlas Gestion Medioamb. SA Dipòsit controlat classe III - Castellolí E-01.89Planta intercom.reciclatge, SA C/Rector Centena,45 - Sabadell E-475.98

gestor adressa codi del gestor

C/Rector Centena,45 - Sabadell E-475.98

Els residus es gestionaran fora de l'obra en:

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

Planta intercom.reciclatge, SA C/Rector Centena,45 - Sabadell E-475.98Planta intercom.reciclatge, SA

Tipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu ( decret 161/2001)(3)

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residusMaterials de construcció que contenen amiantResidus que contenen hidrocarburs

especificarespecificar -

-

* Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants,etc... i els materials que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran apart de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors oespais reservats pels següents residus

R.D. 105/2008 projecte

no no especialsi especial

no no especialno no especial

si no especialno no especial

no inertno inert

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no tenen la consideració de residu

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

R.D. 105/2008 tones Projectecal separar individualment tipus de residu

DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis gestió

GESTIÓ DE RESIDUS

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS: RESIDUS Rehabilitació i ampliacióREAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de

construcció i demolició

-Terres contaminadesResidus que contenen PCB

RE

SID

US

Reh

abili

taci

ó i A

mpl

iaci

ó

Dec

ret 2

01/1

994

- Dec

ret 1

61/2

001

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. V1

M

arç

de 2

009

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- ITE

C )

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

especificarespecificar -

2/4

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :12,00

Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

TIPUS RESIDU Volum runa bruta

m3 (+35%) 12,00 €/m3 5,00 €/m3 4,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 0,00 0,00Maons i ceràmics 10,80 162,00

Metalls 21,42 321,37Fusta 0,00 0,00Vidres 0,00 0,00Plàstics 0,00 0,00Paper i cartró 0,00 0,00Guixos i no especials 11,38 170,75

Perillosos Especials 11,38

1109,44

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

€

0,00 t 0,00 m3

152,45 t 40,73 m3

Càlcul de la fiança 0,00 m3 6,01 0,00 euros40,73 m3 12,02 489,57 euros

m3

489,57 euros


136,60 455,328

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials: nº transports a 200 €/ transport

Classificació Transport runa neta

pressupost i fiances

CostosLes previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

PRESSUPOST ESTIMATIU


Valoritzador / Abocador

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS:RESIDUS

Rehabilitació i ampliacióREAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició

Total fiança

Residus d'enderroc, construcció i vials (2) Residus d'excavació (1)

40,73

Total de residus de construcció i enderroc

VOLUM TOTAL DELS RESIDUS

eu/m3

eu/m3

0,00129,60 54,00 43,20

257,09

Total de residus d'excavació

0,00 0,00

107,12 85,700,00 0,00 0,000,00 0,00 0,000,00 0,00 0,00

174,43

45,530,00 0,00 0,00

136,60 56,92

EL PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL DE LA GESTIÓ DE RESIDUS ES DE 2161,80

2161,80

659,89 218,04

RE

SID

US

Reh

abili

taci

ó i A

mpl

iaci

ó

Dec

ret 2

01/1

994

- Dec

ret 1

61/2

001

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. V1

M

arç

de 2

009

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- ITE

C )

3/4

Contenidor 1000 L . Apte per paper i cartró, plàstics

Per tant es defineixen els diferents tipus de contenidor per la separació de residus a l'obra.A més dels elements descrits, a l'obra hi haurà altres instal.lacions com :

Matxucadora de petris -Caseta per emmagatzematge de residus especials -

-

Contenidor 5 m3 . Apte per plàstics, paper i cartró, metalls i fus

Contenidor 5 m3 . Apte per formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

Bidó 200 L .Apte per residus especials

Contenidor 9 m3 . Apte per formigó, ceràmics, petris i fus

documentació gràfica

INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES


ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS RESIDUS

Rehabilitació i ampliacióREAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició


El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal.lacions previstes per emmagatzematge, maneig, separació ialtres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau. Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a lescaracterístiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acord amb la direcció facultativa.

Aquestes instal.laqcions genèriques, s'adaptaran a les caràcterístiques de l'obra mitjançant el Pla de gestió de residus i hauràn deconstar al Pla de seguretat i salut

RE

SID

US

Reh

abili

taci

ó i A

mpl

iaci

ó

Dec

ret 2

01/1

994

- Dec

ret 1

61/2

001

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. V1

M

arç

de 2

009

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- ITE

C )

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

4/4

................................................................................................................................................memòria constructiva i d’instal.lacions

2 . 1 . C E I P E L T U R O N E T Les actuacions a realitzar consisteixen en:

- Actualització de la instal.lació de gas a l’actual necessitat de consum. - Actualització de la instal.lació elèctrica a l’actual necessitat de consum. - Substitució de les 2 calderes de calefacció ubicades en locals independents per

calderes que s’ubicaran en el mateix local.

2 . 1 . 1 . G A S Objecte L’estudi tècnic conté les característiques de la instal·lació la descripció, disseny, càlcul i condicions a les que s’ajustaran els treballs d’una instal·lació receptora de gas natural pel subministrament de la sala de màquines del CEIP EL TURONET de Sant Quirze del Vallès, d’acord amb les normativa de instal·lacions de gasos combustibles, segons el Real Decret 919/2006 del 28 juliol del 2006. Utilització del gas El consum serà d’ús industrial i, d’acord amb la potència nominal individual prevista, serà de 240.590 Kcal/h. El gas s’utilitzarà per alimentar una instal·lació receptora formada per una Sala de màquines, una cuina i una caldera petita de gas.

Règim de facturació del gas L’usuari abonarà a l’empresa subministradora GAS NATURAL, S.A., el consum de gas registrat en un comptador individual, que li aplicarà el preu oficial vigent per cada m3 de gas consumit.

Empresa instal.ladora autoritzada La instal·lació serà realitzada per una empresa instal·ladora amb categoria EG-A amb carnet IG-A aquests estaran acreditats davant de la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya. Activitat de l’immoble. Abast de l’actuació L’activitat a que es destina l’immoble es la d’un centre d’ensenyament infantil i primari de Sant Quirze del Vallès. L’abast del projecte contempla el disseny i dimensionament de les canalitzacions i les instal·lacions de gas per adequar-les al consum real i unificar el subministra de gas en un sol comptador.

Normativa aplicable Per la redacció del projecte s’han tingut en compte les disposicions reglamentaries següents, que podran ser d’aplicació total o parcial:

Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos aprovat per el

Real Decret 919/2006 en el consell de Ministres del 28 de juliol del 2006 ( BOE del 4 de setembre del 2006)

Les instruccions tècniques complementaries ITC-ICG 01 Instal·lacions de distribució de combustibles gasos per canalització ITC-ICG 07 Instal·lacions receptores de combustibles gasos ITC-ICG 08 Aparells a gas ITC-ICG 09 Instal·ladors i empreses instal·ladores de gas ITC-ICG 11 Relació de normes UNE de referència

Totes les normes UNE que fa referència el nou reglament, en especial UNE

60.601:2006 per a sales de calderes.

La UNE 60670-1/7 Instal·lacions receptores de gas a una pressió màxima de operació (MOP) inferior o igual a 5 bar.

Ordre de 17 de desembre de 1985, per la qual s’aprova la instrucció sobre documentació i posada en servei de les instal·lacions receptores de gasos combustibles, (BOE de 09.01.86).

Real Decret 291/91 d’11 de desembre de 1991, pel que s’aprova la normativa vigent en relació amb les instal·lacions receptores de gasos combustibles, (DOGC de 24.01.92).

Ordre de 28 de març de 1.996, pel que s’aprova el procediment d’actuació de les empreses instal·ladores, de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions de gasos combustibles, (DOGC de 19.04.96).

Real Decret 769/99 Referent al disseny, fabricació i avaluació dels equips i conjunts a pressió. Disposició derogatòria única.

Llei de prevenció de riscos laborals, 31/1995 de 8 de novembre.

Real Decret 1751/1998, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les instruccions tècniques complementàries (ITE) i es crea la comissió assessora per a les instal·lacions tèrmiques en els edificis ( BOE núm. 186-05.08.1998)

Característiques del gas El combustible que s’utilitzarà serà Natural comercial amb les següents característiques:

• Naturalesa................................................................................GAS NATURAL • Família.................................................................................................Segona

Composició del Gas:

Metà........................................................................................................88% Età........................................................................................................... .9% Nitrogen.....................................................................................................1% Hidrocarburs superiors..............................................................................2%

Índex de característiques:

Poder calorífic superior...............................................................10.301 Kcal/m3 Poder calorífic inferior...................................................................9.312 Kcal/m3 PCI/PCS.................................................................................................0,904 Límits explosivitat Superior........................................................................15% Límit explosivitat inferior ............................................................................5% Índex WOBBE, corregit W..........................................................13.160 Kcal/m3 Índex DELBOURG, corregit C...... ................................................................45 Densitat.........................................................................................0,828 kg/Nm3 Densitat relativa.......................................................................................0,643 Humitat............................................................................................. Absenta Empresa subministradora......................................................... GAS NATURAL

Pressió de subministrament El subministrament de gas natural a la instal·lació receptora es realitzarà a partir de la xarxa de gas canalitzat de la població. La pressió que l’empresa subministradora distribueix a la xarxa a una pressió màxima d’operació (MOP) inferior o igual a 5 bar

Grau de gasificació El grau de gasificació segons la taula 1 de la UNE 60670-4:2005 en instal·lacions de gas per a locals destinats a ser utilitzats com a no domèstics en el que s’instal·lin aparells per aquest ús, la potència de disseny de la instal·lació es determina com la suma dels consums calorífics dels aparells de gas instal·lats o previstos segons la següent expressió:

10.1*....)( ++++= DCBAPil

On: Pil = Potencia de disseny de la instal·lació individual del local de ús no domèstic. A,B,C= Consums calorífics referits al Hi dels aparells de consum.

Potència de disseny de la instal·lació Grau En Kw En Kcal/h 1 Pi ≤ 30 Pi ≤ 25.800 2 30 ≤ Pi ≤ 70 25.800 ≤ Pi ≤ 60.200 3 Pi ≥ 70 Pi ≥ 60.200

La sala de màquines esta classificada com a Grau 3 amb una potencia de 137 kW.

Instal.lació receptora La instal·lació receptora de gas es realitzarà en compliment del Reglament d’instal·lacions de gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o comercials, en especial la UNE 60670-1/7:2005 i la UNE 60601:2006 Sales de màquines.

És el conjunt de conduccions i accessoris existents entre la clau de tall d’abonat i les claus de pas d’aparell.

En l’exterior de l’edificació en el muret que limita la propietat trobarem el comptador de gas en un armari prefabricat. Complint allò que estableix la UNE-60670-5 apartat 4.1.2, amb un grau d’accessibilitat 2 per l’empresa distribuïdora.

La relació d’aparells a alimentar queda reflectida en l’apartat Apareéis de consum del present capítol i en l’annex I, del present capítol. En els plànols adjunts queda reflectit el seu recorregut, diàmetres, així com, els diferents aparells a instal·lar.

Regulació i comptatge Els aparells de regulació i comptatge a instal·lar:

- Aquesta instal·lació no hi ha equip de regulació per que la xarxa de la companyia de baixa

pressió. - Comptador:

TIPUS G-16 Model Membrana per a usos industrials ∆P a Q màx. Qmàx= 25 m3/h ∆P=1.3 mbar Q. min Qmàx =0,16 m3/h ∆P<0.1 mbar Connexions Connexions G 2’’ roscada segons norma ISO 228 Volum cíclic 6 dm3 Pressió màx. 0.5 bar

- Esquema del sistema de medició .

1- Vàlvula de tancament 2- Vàlvula de tres vies amb pressa de manòmetre de contrastació 3- Manòmetre d’esfera de 100 mm classe 0,5. 4- Comptador 13- Pressa de pressió de dèbil calibre (PC ≤ 150 mbar).

Línia de distribució La instal·lació receptora tindrà el seu inici en la clau d’abonat, situada dins l’armari de comptador emplaçat en la façana lateral del carrer Lleida de Sant Quirze del Vallès.

A l’entrada del comptador, s’instal·larà una clau d’entrada, que serà precintable i es podrà bloquejar i un filtre. A la sortida del comptador, s’instal·larà una pressa de pressió.

La canonada vista quan hagi de travessar parets o murs, ho farà per mitjà d’un tub passa murs, amb un diàmetre de 20 mm superior al diàmetre exterior. No quedarà cap unió a l'interior i s’omplirà l’espai entremig amb massilla plàstica. Quan la canonada de gas pugui quedar en contacte amb altres instal·lacions existents, aquesta estarà separada, segons la següent taula:

Tipus d’instal·lació Curs paral·lel (cm) Encreuament (cm)

Canonada d’aigua calentaCanonada elèctrica Canonada de vapor Xemeneies Terra

3 3 5 5 5

1 1 1 5 -

Abans de cada aparell receptor s’instal·larà una clau d’aparell per poder seccionar la instal·lació tancant el aparell que sigui necessari.

La canonada se senyalitzarà amb pintura de color groc i, anirà degudament fixada per la paret, amb grapa aïllada, per evitar la possible electròlisi i, separades de la paret com a mínim 1 cm. La unió de la canonada de coure es realitzarà mitjançant soldadura forta.

Aparells de consum La instal·lació receptora alimentarà als següents aparells, que compliran les disposicions i normes vigents.

Sala de màquines 1 : 2 CALDERA POWER HT-65 ROCA .................................................111.800 Kcal/h Sala de màquines 2 : 1 CALDERA ARTE...............................................................................22.360 Kcal/h Cuina : 1 Cuina jemi ....................................................................................29.200 Kcal/h 1 Fregidora Fagor.............................................................................13.000 Kcal/h 1 Marmita Fagor ...............................................................................19.995 Kcal/h 1 Escalfador Junkers.........................................................................22.360 Kcal/h

Entrada d’aire per la combustió En la nostra instal·lació ens trobem la sala de màquines de la caldera de 111.800 kcal/h que l’hi serà d’aplicació la norma UNE 60.601:2006

Instal·lacions receptores de gas amb una pressió màxima d’operació (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 6 Requisits de configuració, ventilació i evacuació dels productes de la combustió en els locals destinats a albergar aparells de gas. Segons la UNE 60670-6:2005

L’aire necessari per una bona combustió entrarà en el local on es troben instal·lats els aparells receptors, mitjançant uns orificis practicats en parets o portes exteriors dels locals que poden ser directes al exterior o indirectes, passant per una altre local. Aquests es situaran per gasos menys densos que l’aire, el seu extrem inferior a d’estar a una altura màxima de 50 cm del terra i la superior a més 1.80m del terra i a menys de 30 cm del sostre.

Si els orificis practicats no son rodons s’incrementarà la seva superfície en un 5% , i s’hi s’utilitza conductes també s’incrementarà

Les obertures es podran protegir de l’entrada de cossos estranys amb reixetes o deflectors de forma que la secció lliure sigui almenys la mínima establerta. Aquestes reixes portaran impresa de forma indeleble la superfície lliure.

Local amb consum

Potència nominal Coeficient

Superfície lliure cm2

Normativa Aplicable

Sala de màquines 1 inferior 130 5 cm2/kW 650 UNE 60601/06 Sala de màquines 1 superior 8.86 S=10*A 250 UNE 60601/06 Cuina 99 5 cm2/kW 495 UNE 60670-6/05

En la nostra sala de màquines farem uns orificis en una paret que dona directament al exterior, aquets seran rodons i de 650 cm2 la inferior i la superior serà de 250 cm2

En la cuina practicarem dos orificis rodons de ventilació un superior i un inferior de 495 cm2 Evacuació dels productes de la combustió La secció lliure mínima de l’orifici serà de 5 cm2 /Kw consum calorífic instal·lat, amb una secció lliure mínima de 125 cm2.Si la longitud del conducte es superior als 3 metres, aquesta secció es veurà augmentada en un 50%, en cap cas la longitud total dels trams horitzontals pot superar els 10 metres

Aparells (Tipus A) no connectats a conducte d’evacuació

L’aire necessari per una bona combustió entrarà en el local on es troben instal·lats els

aparells receptors, mitjançant uns orificis practicats en parets o portes exteriors dels locals que poden ser directes al exterior o indirectes, passant per una altre local. Aquests es situaran per gasos menys densos que l’aire, el seu extrem inferior a d’estar a una altura ≥ 1.80m del terra i a ≤ 40 cm del sostre.

Els aparells de cocció disposaran d’una campana que cobrirà la totalitat dels

cremadors.

Aparells del (Tipus B) connectats a conductes d’evacuació

En nova edificació amb una Escalfadors Qn ≥ 24.4kW Calderes i altres aparells, el conducte a de ser vertical a coberta.

Volum mínim El volum brut mínim dels locals de on s’instal·laran els aparells no connectats a conductes d’evacuació dels productes de la combustió, (del Tipus A), expressat en m3, haurà de complir la taula següent.

Consum calorífic total dels aparells no conduits ( en kW ) Volum brut mínim (V mín.) en m3

∑ Qn ≤ 16 kW 8 ∑ Qn ≥ 16 kW | ∑ Qn |-8

Si el consum calorífic total es superior a 30KW, el local haurà de tenir un sistema d’impulsió o extracció mecànica d’aire que garanteixi la renovació continua de l’aire del local, i que tingui un sistema de tall de gas per fallada del sistema de ventilació.

Pot. Nominal Volum Teòric Volum Real Local amb Consum kW m3 (aprox.) m3 Sala de màquines 130 122 26.58 Cuina 99 98 287.5

Ventilació ràpida El local, com a ventilació ràpida, haurà de tenir una o varies obertura que comunicarà directament amb l’exterior, amb una superfície mínima total de 0,4 m2 . En el seu defecte, es podrà substituir per un equip detector de fuites de gas que accioni un sistema automàtic de tall de subministrament que impedeixi el pas de gas al recinte. En el nostre local tenim detecció de gas per aquest motiu podem prescindir de la ventilació rapida.

Proves Les proves es realitzaran seguint la UNE 60670-8:2005 per una pressió màxima d’operació (MOP) inferior o igual a 5 bar.

Es realitzarà un assaig de l’estanqueïtat de les canonades a una pressió segons la taula següent, amb aire o gas inert.

Pressió de operació (MOP) Pressió de prova (bar) Temps de prova 2 ≤ MOP ≤ 5 ≥ 1.40 MOP 60 0.1 ≤ MOP ≤ 2 ≥ 1.75 MOP 30 MOP ≤ 0.1 ≥ 2.5 MOP 15

Les unions no soldades seran visibles. Durant les proves s’aniran maniobrant les claus intermitges per a comprovar la seva estanquitat, tant en posició de tancament com d’obert.

La estanqueïtat de la instal·lació es donarà com a correcta si en el transcurs de temps indicat no s’observa caiguda en el manòmetre de control.

Sala de màquines Quant la suma de potències dels generadors sigui superior a 70kW, aquets hauran de ubicar-se en un local (sala de màquines) destinat exclusivament als generadors i als elements de la instal·lació i complir la UNE 60.601:20006

Emplaçament Amb caràcter general, una sala de màquines pot situar-se en el exterior del edifici, annexada o no al edifici, ja sigui en plantes sobre el nivell del carrer o en un terreny annex, en el terrat o en un semi soterrani o en un primer soterrani, sempre que la diferencia, en aquest últim cas, entre el nivell de terra i d’aquest i el terra exterior del carrer o terreny annexa no sigui superior als 4 metres.

Característiques constructives i dimensionals En general: Aquests locals hauran de complir la legislació vigent en matèria de seguretat, protecció contra incendis, protecció contra el soroll, seguretat estructural, electricitat i il·luminació. No es permet la utilització de les sales de màquines per a altres activitats, que no estiguin relacionades amb la instal·lació

La connexió entre els equips i les seves sortides d’evacuació o xemeneies han de ser perfectament accessibles.

Tancaments Els tancaments del recinte tenen que disposar d’un tancament de baixa resistència mecànica que comuniqui directament al exterior o a un patí de ventilació, amb una superfície mínima, en metres quadrats que sigui 1/100 del volum del local expressat en metres cúbics, amb un mínim d’un metre quadrat.

Superfície paret dèbil= 26.58 m3/100 ≥ 1 m2

Si la superfície de Baixa resistència mecànica es fracciona en varies obertures, la superfície s’augmentarà en un 10% i cada obertura farà com a mínim 250 cm2

Accessos Les dimensions mínimes de la porta en nova construcció seran de 0.8m per 2 m en cas de reforma es permetrà 0.6m per 1.8m d’alt. Les portes hauran d’estar equipades amb pany des de l’exterior i de fàcil obertura des de l’interior, encara que estigui tancada amb clau.

En l’exterior de la porta i de forma visible es col·locarà les següents inscripcions:

Classificació de les sales de maquines:

Sales de maquines de seguretat elevada Les instal·lacions que requereixen sala de maquines de seguretat elevada son les següents :

1. Les realitzades en edificis institucionals o de publica concurrència 2. Les que treballin amb aigua a temperatura superior 110 ºC

Les sales de maquines de seguretat elevada hauran de complir amb aquets punts:

a. cap punt de la sala estarà a més 7.5 m d’una sortida, quant la sala tingui més de 100 m2 de superfície en planta

b. quant la sala tingui dos accessos un dels dos com a mínim a de donar directe a l’exterior

c. el quadre elèctric de protecció i maniobra dels equips instal·lats en la sala, o com a mínim, l’interruptor general i l’interruptor del sistema de ventilació hauran de situar-se a fora de la sala i en les proximitat d’un dels accessos.

La sala de màquines es classificaran segons la seva potència com a zones de risc especial, seguin la taula següent

La sala de calderes queda catalogada com a risc baix

Condicions que han de complir les zones de risc especial integrades en edificis

Característica Risc baix Risc mig Risc alt Resistència al foc dels elements portants R 90 R 120 R 180 Resistència al foc de les parets, sostres que separen la zona del resta del edifici . EI 90 EI 120 EI 180

Vestíbul d’independència en cada comunicació de la zona amb el resta de l’edifici - SI SI

Portes de comunicació amb el resta de l’edifici EI2 45-C5 2xEI2 30-C5 2xEI2 30-C5 Màxim recorregut d’evacuació fins alguna sortida del local ≤ 25 m ≤ 25 m ≤ 25 m

Instal·lació de gas en l’interior del local Sobre la derivació de cada generador haurà de col·locar-se abans i independentment de les vàlvules de control i o seguretat del equip, una clau de tancament manual i de fàcil accés.

S’instal·larà una clau general de subministra de gas, ho més pròxim possible, en l’exterior de la sala de màquines i de fàcil accés i localització.

Risc baix Risc mig Risc alt Sales de Calderes 70 < P ≤ 200 kW 200 < P ≤ 600 kW P > 600 kW

SALA DE MÀQUINES GENERADORS DE GAS

PROHIBIDA L’ENTRADA A TOTA PERSONA ALIENA AL SERVEI

En cas de que no sigui possible, aquesta clau es pot col·locar en el interior de la sala de màquines, el més pròxim possible del accés al local i l’entrada de gas al local. En la sala de maquines instal·larem un detector de gas amb la seva electrovàlvula que en cas de que detecti gas tallarà el subministrament de gas a les calderes.

Aire per la combustió i ventilació En els locals destinats a la instal·lació d’aparells de gas s’ha de preveure una adequada entrada d’aire per la combustió i una adequada ventilació del local, aquestes ventilacions es poden realitzar per mitja de obertures en les parets o portes que donin directament a l’exterior o a traves de conductes, que hauran d’estar protegits amb reixes que impedeixin l’entrada de cossos extranys que puguin obstruir, amb unes mides mínimes que garanteixin el caudal d’aire necessari.

Entrada inferior d’aire per la combustió Els orificis practicats a les parets o portes han d’estar com a màxim a 50 cm del terra mesurats des de la seva generatriu superior, en gasos més densos que l’aire la generatriu inferior no pot estar a més de 15 cm del terra. Ventilació directe: S’aplicarà 5 cm2 per cada kW de consum calorífic nominal total dels generadors instal·lats.

En el nostre cas l’entrada d’aire serà de 130kW x5 cm2 =650 cm2

Ventilació superior dels locals o recintes. En la part superior de la paret del local haurà de situar-se els orificis d’evacuació del aire interior de la sala a l’aire exterior, directament o per conductes, de forma que la distancia entre el sostre i la seva generatriu inferior no superi els 30 cm per a locals nous, i per a reformes es pot permetre que la generatriu superior estigui a 30 cm i la inferior a 50 cm.

Ventilació per orificis: Els orificis s’haurien de practicar, si es possible, en dues parts diferents i la seva secció lliure expressada en centímetres quadrats hauria de ser superior a la de l’expressió següent:

S = 10 x A A= superfície en planta expressada en metres quadrats La secció lliure a de ser com a mínim de 250 cm2 , si l’orifici es rectangular s’augmentarà un

5%. En aquest cas la longitud del costat gran no a de ser superior a 1.5 vegades la longitud del costat petit.

Classificació de les zones de risc dintre la sala de màquines

Ventilació a l’aire lliure. Tots els recintes que continguin generadors a gas, amb una superfície mínima de tancament perimetral lliure permanentment per ventilació del 25% de la superfície total en contacte amb el exterior, i sempre superior o igual a 1.5m2 , es classificarà com a emplaçament no perillós.

Ventilació per mitjans mecànics:

a) Sales de màquines que compleixin els requisits mínims establerts per la UNE 60601/06

Cabal Normal (Q=10xA)

Zona 1 de radi r1 =20cm y zona 2 de radi r2 =25cm, de tots els components de la línia de gas

b) Sales de màquines amb ventilació mecànica segons la UNE 60601 Cabal Augmentat

(Q=20xA)

Zona 1 de radi r1 =15cm y zona 2 de radi r2 =20cm, de tots els components de la línia de gas .

c) En qualsevol dels casos anteriors, si s’instal·la un sistema de detecció de fuges de gas,

tota la sala de màquines es classificarà com a emplaçament no perillós.

ANNEX I. CÀLCUL DEL CONSUM La instal·lació receptora estarà formada pels següents aparells:

Sala de màquines 1 : 2 CALDERA POWER HT-65 ROCA .................................................111.800 Kcal/h Sala de màquines 2 : 1 CALDERA ARTE...............................................................................22.360 Kcal/h Cuina : 1 Cuina jemi ....................................................................................29.200 Kcal/h 1 Fregidora Fagor.............................................................................13.000 Kcal/h 1 Marmita Fagor ...............................................................................19.995 Kcal/h 1 Escalfador Junkers.........................................................................22.360 Kcal/h

La potència nominal total de la instal·lació, serà:

hkcalPNT /590.24010.1*715.218 ==

El consum de la instal·lació serà:

./35,23300.10590.240 hkg

PCSP

C SS ===

El consum simultani de la instal·lació serà de 23,35 kg/h de gas natural.

ANNEX II. CÀLCUL DE LA CANONADA A MITJA PRESSIÓ El càlcul del diàmetre de la canonada de distribució s’han realitzat, tenint en compte, el cabal de circulació, la pressió de distribució, la pèrdua de càrrega (20 %) i una velocitat màxima de circulació del gas (30 m/s).

La pressió final del gas en el tram sotmès a estudi es calcula a partir de la formula de Renouard per mitja pressió (de 0,05 a més de 4 bar).

on: Q ⇒ Cabal total de gas en cada tram, en m3/h.

D ⇒ Diàmetre interior de la canonada, en mm. L ⇒ Longitud del tram de canonada, en km.

aP i bP ⇒ Pressions absolutes en l’iniciï i final del tram respectivament, en kg/cm2 o bar.

Es justificarà els diferents trams de canonada a instal·lar:

En la connexió d’entrada de gas a l’aparell, la pressió del gas no haurà de ser inferior a les pressions mínimes establides per cada família i tipus de gas en la norma UNE-EN 437 i indicades en la taula 3.

Família i denominació del gas Pressió mínima de gas en la clau d’aparell (mbar)

Família 2H Gas Natural 17 Família 3B Gas Butà 20 Família 3P (37) Gas Propà 25

TRAMS DE CANONADES, DIÀMETRES I PRESSIONS

Tram Cabal. Diàmetre interior Longitud Pressió

inicial Pressió

final Velocitat

m3/h mm Material

m kg/cm2 kg/cm2 m/s A - B 23.35 63 Pe 2 220 217.96 5.44 B - C 11.93 63 Pe 12 217.96 217.55 1.12 B - K 11.41 63 Pe 32 217.90 216.96 1.01 K - D 11.41 54 Cu 33 216.96 214.81 1.46 D - E 2.17 22 Cu 31 214.81 207.88 1.67 D- F 5.37 28 Cu 1.2 214.81 214.01 2.55 F - G 2.17 18 Cu 5.40 214.01 210.60 2.50 F - H 6.03 28 Cu 1 214.01 213.52 2.87 H - I 1.26 18 Cu 6.2 213.52 212.06 1.45 H - J 4.77 28 Cu 3.20 213.52 212.51 2.27 J - L 1.94 18 Cu 1.7 212.51 211.63 2.23 J - M 2.83 22 Cu 1.7 212.51 211.84 2.18

82,4

82,12 16,1600.48

DQLPaPb ×××−=

Plec de condicions Pel desenvolupament del projecte, l'instal·lador s’atindrà a la memòria i plànols del mateix.

Les vàlvules de tall seran estanques tant en la posició d’obert com la de tancament. Disposaran d’un sistema de bloqueig i seran prescintables.

Els reguladors dels aparells hauran de donar una pressió de sortida igual a la que s’indiqui en la placa de característiques de cada aparell indicat també en aquest projecte, així com el cabal, el qual haurà de ser per superior, pel seu correcte funcionament. Les conduccions de coure reuniran les següents característiques:

Compliran amb norma UNE 37.141. Es podran instal·lar en disposició aèria o enterrades.

Les conduccions enterrades es protegiran amb pintura Epòxid i encintat amb cinta 10 kV, es farà servir el diàmetre i gruix indicats. El gruix de paret mai serà inferior a 1,5 mm.

Les conduccions vistes, a més a més de respectar els diàmetres indicats en el projecte, sempre seran d’un gruix de paret mínima d’1 mm.

Les soldadures en canonades de coure es realitzaran mitjançant soldadura a temperatura superior als 650 oC, mitjançant una mescla d'oxigen-propà o oxigen-acetilè. El material ha de portar aliatge de plata.

Es cuidarà de manera especial que no quedi cap soldadura dins dels tubs protectors passamurs, quan les conduccions hagin de passar a través d’ells.

En presència del Tècnic Director d’obra i d’instal·lador realitzarà les següents proves:

Prova d’estanquitat de la canonada, a una pressió de 5 bar durant 24 hora, amb aire. Les unions no soldades han d’estar al descobert.

Funcionament de la instal.lació Després de la clau de pas individual d’usuari, un comptador registrarà el consum de gas individual.

Després del comptador, la canonada per alimentar els diferents aparells de consum amb clau de pas individual d’aparell.

Instruccions per al correcte ús de la instal·lació Descripció dels elements.

En el plànol corresponent a l’esquema general d’instal·lació es relacionen les parts i els elements principals que el component i, la seva localització i funcions s’indiquen a continuació:

La clau de tall individual d’usuari haurà de romandre oberta llevat que per avaria en la instal·lació o perquè aquesta no sigui utilitzada durant llarg temps convingui tallar el flux de gas a la instal·lació receptora i aparells de comptatge.

En la proximitat de cada un dels aparells de consum hi haurà una clau de pas que estarà tancada sempre que l’aparell no funcioni.

Posada en funcionament de la instal·lació

Quan s’efectuï la posada en marxa total de la instal·lació de gas es procedirà de la següent manera:

Comprovació que totes les claus de tall estan en la posició tancada.

Obertura lenta de la clau de tall individual d’usuari, amb això, s’omplirà de gas la xarxa. L’obertura s’ha de realitzar lentament, donat que si l’accionéssim bruscament, provocaríem l’actuació dels elements de seguretat que ens tancaria el pas del gas.

Un cop es deixa de sentir el pas del gas el que ens indica que s’ha estabilitzat la pressió en la xarxa, procedirem a l’obertura de la clau de tall general interior.

Seguidament s’obrirà la clau de pas corresponent a cada aparell de gas, quedant així en disposició de servei. La posada en funcionament d’aquests es realitzarà seguint el procediment descrit pel fabricant de cada aparell.

Anomalies en el funcionament de la instal·lació L’anomalia característica d’una instal·lació de gas és la falta de gas en els aparells receptors, aquesta pot ser deguda a dues causes:

Comprovar si alguna de les claus de pas, aigües amunt de l’aparell de consum, estan tancades.

Obstrucció dels injectors i/o dels cremadors per brutícia dels filtres que estan proveïts els reguladors de pressió o comptador. En aquest supòsit s’haurà d’avisar a l’empresa que realitza el manteniment per netejar l’element obstruït.

Fuites de gas. Instruccions d’emergència La percepció de l’olor característica de gas, és senyal inequívoc d’una sortida de gas incontrolada, sigui quin sigui el motiu, l’usuari procedirà de la manera següent:

1 er.-Tancat immediatament de totes les claus de tall de la instal·lació seguint el sentit invers a l’utilitza’t en la posada en marxa, és a dir, tancament primer de les claus de pas dels aparells, clau general interior, clau general individual d’usuari.

2 on.-Ventilació ràpida del local obrint les portes i finestres. 3 er.-Comprovació de la inexistència de focs i la prohibició absoluta d’actuació sobre endolls o interruptors elèctrics. 4 rt.-Comprovació que la fuita no ha estat produïda per l’apagament d’una flama d’un aparell sense vàlvula de seguretat. Si el motiu de la fuita ha estat aquest, un cop el local està ben ventilat i no es noti l’olor a gas, l’usuari pot després de tancar el pas al cremador pel que fluïa el gas sense cremar, procedir a donar de nou el gas.

2 . 1 . 2 . E L E C T R I C I T A T Objecte L’estudi tècnic conté les característiques de la instal·lació, tipus i seccions dels conductors, dispositius de protecció, maniobra, seguretat, etc. D’acord amb les normes i prescripcions que assenyala el vigent Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (Real Decret 842/2002, de 02-08-02) i Instruccions Tècniques Complementàries. Activitat de l’immoble. Abast de l’actuació. L’activitat a que es destina l’immoble es la d’un centre d’ensenyament infantil i primari de Sant Quirze del Vallès. L’abast del projecte contempla la reforma de la connexió a la xarxa de la companyia subministradora. Normativa aplicable Per la redacció i càlcul del present estudi s’ha tingut en compte la següent normativa:

• RD 314/2006 de 17 de març per el que s’aprova el Codi Tècnic de l’edificació. Amb aplicació del document Bàsic de Estalvi d’energia, capítol tercer sobre eficiència energètica de les instal·lacions de il·luminació. • RD 842/2002 de 20 de juliol de 2008 per el que s’aprova el Reglament Electrotècnic de baixa tensió i instruccions tècniques complementàries. • Decret 21/2006 de 14 de febrer pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’eco eficiència en els edificis. • Requeriments tècnics del servei català de l’esport. • Normes UNE de referència esmentades en les normatives, reglaments o exigències tècniques anteriorment descrites. • Guia vademècum per a instal·lacions d’enllaç en baixa tensió. Subministraments individuals de potència superior a 15 Kw

Catalogació de la instal.lació La zona afectada per la reforma de les instal·lacions es l’escomesa per adaptar-la a la normativa vigent, es catalogarà en el Reglament electrotècnic de baixa tensió com a instal·lació en local de pública concurrència ja que es un CEIP Subministrament individual de potència superior a 15 KW.

Característiques principals de la instal.lació Es consideren en aquest grup, aquells subministraments trifàsics que essent de naturalesa individual, alimenten una sola indústria, comerç o servei, independentment de si tenen una ubicació aïllada o estan integrats en un edifici destinat simultàniament a altres usos. Disposen d’una sola escomesa, aèria o subterrània, que alimentarà directament un sol conjunt de protecció i mesura, a través d’una Caixa General de Protecció (CGP). La CGP s’instal·larà separada del conjunt de protecció i mesura, en el límit de la propietat, sobre la façana o a la tanca de l’edifici, a l’interior d’un nínxol o en el mateix recinte on s’instal·li el conjunt de protecció i mesura. En tots els casos seran llocs de lliure i permanent accés. La seva situació es fixarà de comú acord entre la Propietat i FECSA ENDESA. El conjunt de Protecció i Mesura s’instal·larà a l’exterior. S’ubicarà a l’interior de recintes destinats únicament a aquest fi, en llocs d’accés des del carrer lliure i permanent. La seva situació es fixarà de comú acord entre la Propietat i FECSA ENDESA. Per determinar les dimensions del recinte, es tindrà en compte la superfície ocupada per les unitats funcionals, i es deixarà una separació entre les parets laterals i el sostre respecte als envoltans, de com a mínim 0,2 m. La distància al terra serà com a mínim de 0,5 m, la profunditat del recinte serà com a mínim de 0,4 m, i l’espai lliure davant la CPM, un cop facilitat l’accés al mateix, no serà inferior a 1,10 m. L’esmentat recinte es tancarà amb una porta de doble fulla, preferentment metàl·lica, de com a mínim 2 mm d’espessor, amb un grau de protecció IK10 segons UNE EN 50.102, revestida exteriorment d’acord amb les característiques de l’entorn. Estarà protegida contra la corrosió i disposarà d’un pany o cadenat normalitzat per FECSA ENDESA. La paret a la qual es fixi el conjunt de protecció i mesura no podrà estar exposada a vibracions, per tant la seva resistència no serà inferior a la del paredó. No podrà instal·larse pròxim a comptadors de gas, aixetes o sortides d’aigua. Les dimensions del conjunt i la disposició de les unitats funcionals, s’ajustaran als dissenys definits per FECSA ENDESA. Escomesa aèria en armari situat en façana exterior L’esquema d’instal·lació seguirà aquest detall constructiu

1 Ganxo espiral galvanitzat a la paret 2 Tub de protecció aïllant rígid M25 IK08 per a cable Cu 50 mm2 3 Conjunt de protecció i mesura TMF1. Vegeu DC–3.22 4 Armari amb porta metàl·lica d’almenys 2 mm d’espessor, grau de protecció IK10 i pany JIS ref. CFE 5 Premsaestopes aïllat o con elàstic. En el nostre cas instal·larem la TMF1 en el mateix lloc on hi ha l’existent, com que no es pot empotrar en la paret col·locarem un armari, de metàl·lic de 2mm de gruix amb pany normalitzat de Fecsa, aquest armari i ubicarem el conjunt de protecció i mesura.

Característiques de la CGP per un sol usuari En aquest cas es podrà simplifica la instal·lació d’enllaç al coincidir en el mateix lloc la Caixa General de protecció i la situació del equip de mesura i no existir, per tant , la línia general d’alimentació. En conseqüència, el fusible de seguretat coincideix amb el fusible de CGP Esquema elèctric de la CGP

S’utilitzarà paritàriament CGP-9 Conjunts de protecció i mesura fins 630A Els conjunts de mesura de corrent assignat fins a 630 A estaran formats per la unió de mòduls de material aïllant de classe A, com a mínim, segons UNE 21305, compliran tot el que s’indica a la Norma UNE-EN 60439-1-3 ; tindran les condicions de resistència al foc d’acord amb la Norma UNE-EN 60695-2-1 (Sèrie). Les tapes seran de material transparent resistent a les radiacions UV. Un cop instal·lats tindran un grau de protecció IP43 segons UNE 20324 i IK09 segons UNE-EN 50102. Els mòduls estaran dotats de ventilació interior per a evitar possibles condensacions d’humitat, que es realitzarà de manera que no redueixi el grau de protecció establert. Les unitats funcionals que constitueixen aquests CPM són: Unitat funcional de CGP Unitat funcional de transformadors de mesura Unitat funcional de comprovació Unitat funcional de mesura Unitat funcional d’Interruptor de Protecció i de corrent regulable Unitat funcional de dispositius de sortida Tots els mòduls que constitueixen les diferents unitats funcionals, excepte la unitat funcional de mesura, estaran proveïts de dispositius de tancament precintables. A la unitat funcional de CGP, la superfície de contacte de les bases de curtcircuits fusibles de ganiveta – per a les mides 1, 2, 3 i 4 - seran del tipus “lira”, coneguts també com “omega”. El neutre estarà constituït per una connexió amovible de platina de coure, situada a l’esquerra de les fases, mirant a la CGP com si estigués en posició de servei. La connexió i desconnexió s’haurà de realitzar mitjançant claus, sense manipular els cables. El cargol de fixació corresponent serà inoxidable, de cap hexagonal i amb volandera incorporada. S’intercalaran pantalles aïllants, entre tots els pols, de forma que, un cop instal·lades entre els terminals, impossibilitin un curtcircuit entre fases o entre fase i neutre. L’espessor mínima d’aquestes pantalles serà de 2,5 mm. Les connexions d’entrada s’efectuaran mitjançant terminals de pala i cargols de fixació, per això les bases de mides 0, 1, 2 i 3 incorporaran un element amb cargol inserit de M10 i les de mida 4 dos cargols M12 en fases i neutre distanciats més de 40 mm. El conjunt – cargol + volandera + femella – serà de material inoxidable. La tapa de la unitat funcional de mesura disposarà d’unes frontisses metàl·liques rígides interiors (Fig.3), situades entre la caixa, regruix i tapa, que faran practicables per a tasques de verificació o lectura, els dispositius de visualització de les diferents funcions de mesura. En funció del sistema utilitzat pels diferents fabricants dels mòduls, es podran utilitzar les frontisses exteriors descrites en el capítol 4, Fig. 7 d’aquesta Guia. El sistema de tancament de la tapa s’efectuarà mitjançant cargols de cap aïllant i permetrà un cop tancada, mantenir el grau de protecció assignat al conjunt. Per les necessitats de consum del edifici instal·larem un ICP-M 63A amb protecció per sobre tensions permanents i transitòries

Xarxa de posta a terra Amb l’objectiu de limitar les possibles tensions de fuga a terra que poden existir en un moment donat en les masses metàl·liques de la instal·lació, es disposarà d’una posada a terra i d’acord amb ITC-BT-18 i ITC-BT-26. Aquesta xarxa de terres correspondrà a la general de terres de l’edifici. Abans de l’entrada al quadre general de distribució es disposarà d’una regleta o born adequat per tal de poder realitzar la mesura de la resistència a terra. No s’interposaran als circuits de terra, seccionadors, fusibles o interruptors, garantint en tot moment la continuïtat de la xarxa. Només és permesa la disposició d’un dispositiu de tall en els punts de la derivació a terra que permeti mesurar la resistència de la presa de terra. Es connectaran a terra tots els elements metàl·lics: tubs d’aigua, tubs calefacció, tubs de gas, portes, tanques, armaris, etc., encara que no utilitzin electricitat pel seu funcionament, però siguin accessibles simultàniament. La instal·lació de posada a terra es revisarà anualment a l’època en que el terreny està més sec. La secció dels conductors de terra estaran d’acord amb la taula 1 de la ITC-BT-18 i la dels conductors de protecció, segons la Taula 2 . En cas de tenir una estació de transformació d’electricitat pròxima o interna a l’immoble, es col·locaran les piques de terra a una distància superior a 15m de la xarxa de la estació transformadora. Davant de la TMF1 col·locarem una javelina de 2 metres d’acer cobrejat , per col·locar el neutre a terra aquest es connectarà amb un cable de coure 50mm despullat, en aquest circuit no col·locarem cap caixa seccionadora del circuit. Enllumenat d’emergència S’instal·larà enllumenat de seguretat per garantir el reconeixement i utilització dels medis o camins per l’evacuació del local a base de equips autònoms que funcionaran com a mínim durant 2 hora proporcionant una il·luminació mínima de 5 lux al quadre de distribució d’enllumenat i 1 lux al terra del local, que permeti identificar i accedir a les rutes d’evacuació. Aquesta instal·lació és fixa, consta d’una font pròpia d’energia i entrarà automàticament en funcionament al produir-se una fallada en l’alimentació de la instal·lació o un descens de la tensió per sota del 70% del seu valor. La instal·lació compleix les condicions de servei durant una hora, com a mínim, a partir de l’instant en què tingui lloc la fallada. Proporciona una il·luminació d’un lux, com a mínim, en el nivell del terra en els recorreguts d’evacuació, mesura en l’eix dels passadissos i escales, i en tots els punts en els que estiguin situats els equips de les proteccions contra incendis que exigeixin utilització manual i en els quadres de distribució d’enllumenat. La uniformitat de la instal·lació màxima i mimin sigui menor de 40. Els nivells d’il·luminació establerts s’obtenen considerant nul el factor de reflexió sobre les parets i sostres i contemplant un factor de manteniment que englobi la reducció del rendiment lluminós degut a la brutícia de les lluminàries i a l’envelliment de les làmpades. Els cable destinats a circuits de servei de seguretat no autònoma o circuits de serveis amb fonts autònomes centralitzades, hauran de mantindré el seu servei durant i desprès del incendi segons la UNE 50.200 i tindran emissió de fums i opacitat reduïda segons la UNE-21.123 Dintre de l’armari de protecció i mesura si instal·larà una llum d’emergència autònoma amb una il·luminació mínima de 5 lux i una durada mínima de dues hores .

2 . 1 . 3 . R I T E . C A L E F A C C I Ó Combustible El combustible emprat per les calderes és GAS NATURAL distribuït per la companyia GAS NATURAL. Les seves característiques són: - Poder calorífic inferior (PCI) ...................................................................................9.270 Kcal/m3

- Poder calorífic superior (PCS) .............................................................................10.474 Kcal/m3

- Densitat relativa.......................................................................................................... 0,68 Kg/lts

Empresa instal.ladora L’empresa instal·ladora encarregada de realitzar la instal·lació descrita en la present memòria ha d’estar inscrita al REIMITE com a empresa instal·ladora i mantenidora de calefacció i ACS i realitzar la mateixa segons es descriu en el present projecte. Instal.lador autoritzat L’instal·lador encarregat de realitzar la instal·lació descrita en la present memòria ha de tenir el carnet professional d’instal·lador autoritzat de instal·lador i mantenidor de calefacció i ACS, autoritzat per la direcció general de consum i seguretat industrial del departament de Treball, Industria, Comerç i Turisme, realitzant la instal·lació conforme a la següent memòria. Antecedents L’immoble es una escola existent que es va fer per fases aquesta ja te calefacció en tots les seves estances, distribuït en dues calderes . El combustible serà GAS NATURAL procedent de la xarxa de distribució de la companyia GAS NATURAL SDG, SA. Objecte L’objecte del projecte contempla el canvi de calderes i la centralització en una sola sala de calderes de la instal·lació de calefacció del centre. Normativa aplicable Per la redacció i càlcul del present projecte s’ha tingut en compte la següent normativa:

• RD 1027/2007 de 20 de juliol, Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE).

• RD 314/2006 de 17 de març, Codi Tècnic de la edificació.

• RD 919/2006 de 28 de juliol, Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries.

• Norma UNE 100014:1995. Climatització. Condicions climàtiques per projectes.

• Norma UNE 100017:1984. Climatització. Bases per projectes. Condicions exteriors de càlcul.

• UNE:EN 12207:2000

• RD 865/2003 legionelosis

Descripció de l’edificació L’edifici esta constituït per dues plantes planta baixa i primera, inicialment s’escalfava des de dues calderes situades una a cada ala del edifici. Recintes a calefactar Els recintes a calefactar son aules i el menjador de l’escola Seguretat relativa a combustibles Central tèrmica Les centrals tèrmiques instal·lades, com a generadors de calor amb combustible gasosos, queda inclòs en el RD 919/06 de 28 de juliol sobre distribució i utilització de combustibles gasosos i per tant hauran de tenir la certificació de conformitat segons allò establert en el citat decret. Entre les disposicions establertes per als aparells de l’àmbit d’aplicació del decret es destaquen: Els generadors de calor disposaran de un interruptor de flux, excepte en els cassos en que el fabricant especifiqui que no existeix la necessitat de una circulació mínima.

Un dispositiu de interrupció de funcionament en que s’impedeixi que el cremador assoleixi temperatures majors a les de disseny del propi aparell. Evacuació Els aparells que produeixin gasos provinents de la combustió de gasos han d’estar dotats d’un sistema d’interrupció de funcionament en el cas de que retrocedeixin els gasos provinents de la combustió. La evacuació dels productes de la combustió es realitzarà per la coberta de l’edifici, tot i que es permetrà la evacuació de productes de la combustió a patis o façanes per aquells cassos en que el recorregut d’evacuació dels gasos sigui superior a 10 metres i sempre que es tracti de patis de ventilació designats com a tal al RD 919/06, sempre que provinguin de aparells de característiques estanques de potència inferior a 70kW. L’alçada de sortida de l’evacuació per a zones de possible ocupació serà a com a mínim 2,20 metres d’alçada i entre dos sortides de ventilació independents ha d’existir un mínim de 60cm de separació. Ha d’estar separada un mínim de 1 metre de finestres o obertures de qualsevol tipus referents a l’habitatge i un mínim de 30cm amb parets sense finestres. Ha d’estar separada un mínim de 1 metre de finestres o obertures de qualsevol tipus referents a l’habitatge i un mínim de 30cm amb parets sense finestres. Ha d’estar separada un mínim de 3 metres de la paret frontal amb finestres o obertures o 2 metres sense finestres ni obertures. Seguretat de conductes i canalitzacions La instal·lació dels conductes i accessoris propis de la instal·lació tèrmica serà instal·lat segons les instruccions del fabricant. Es tindrà en compte que si existeixen connexions amb equips accionats per un motor de potència major a 3kW es realitzarà a través de connexions flexibles. La alimentació de fluid es realitzarà mitjançant un sistema que permeti l’addicció de fluid en cas de pèrdua del mateix, amb un dispositiu que impedeixi el reflux o retorn del fluid a la xarxa general. Abans d’aquest dispositiu s’instal·larà una vàlvula de tall, un filtre i un comptador, en aquest ordre. La recàrrega del sistema serà manual i existirà un pressòstat de desconnexió a mode d’alarma per a interrompre el funcionament en cas de sobrepressió. La xarxa estarà dissenyada per a permetre un buidat parcial o total. Els punts més alts del circuit estaran previstos de sistemes de purga d’aire manual o automàtic. Instal·lacions de gas natural Generalitats La instal·lació de gas natural es realitzarà segons el reglament pertinent a la matèria, vigent en el moment de la realització de la instal·lació i amb especial èmfasi en els aspectes de seguretat de la instal·lació. Canalitzacions La instal·lació de gas es realitzarà amb tub de coure de adequat diàmetre segons disseny fins a cada punt d’utilització. . Central tèrmica Les calderes que abastirà d’aigua calenta la instal·lació de calefacció serà de la marca ROCA model POWER HT-65/F. Serà dues calderes de 55.900 kcal/h de baixa emissió de NOx, encesa electrònica i control de la flama per sonda de ionització, intercanviador d’aigua/fums en acer inoxidable de 316 litres. Modulació electrònica de la potencia

Instal·lacions de calefacció Canalitzacions La instal·lació de calefacció es de doble tub. Es realitzarà un col·lector adequat per alimentar els dos circuits, un alimentarà la zona existent, i el segon el conduirem fins a la anterior sala de calderes, compensant l’increment de metres amb el diàmetre adequat.

Equips de bombeig i acumulació En la instal·lació existent es mantindrà les bombes existents i en la desplaçada s’incrementarà el cabal de les bombes en relació al traçat i al diàmetres escollits per l’instal·lador, compensant la distancia fins a la anterior sala de calderes per connectar amb la xarxa existent. Regulació i control Regulació de calefacció La regulació de la calefacció vindrà donada per un termòstat i claus de pas termostàtiques. La regulació de la temperatura de l’escola es mantindrà l’existent.

2 . 2 . C E I P P I L A R Í N B A Y É S Les actuacions a realitzar consisteixen en:

- Obertura de 1 porta de sortida des de l’aula, aprofitant la finestra actual, i obrint el buit fins al terra. Actuació prevista en 2 aules d’infantil de 3 anys, per donar sortida directa des de l’aula al pati.


2 . 2 . 1 . O B E R T U R A D E P O R T E S Es realitzarà l’obertura de porta de sortida des de les aules d’infantil de 3 anys cap al pati. En total es realitzaran dues obertures. Per tal de realitzar aquestes tasques serà necssari, en primer lloc, reubicar el radiador que actualment està situat sota la finestra. S’aprofitarà el mateix radiador, i es col.locarà a la paret perpendicular a façana, al costat de la porta d’accés a l’aula des del vestíbul. Per això, es cegarà la instal.lació dels tubs de calefacció que donen servei al radiador ubicat sota la finestra a modificar. Cal dir que aquests radiadors són radiadors terminals. També serà necessaria la instal.lació de tub nou, empalmant-lo a la xarxa existent, i que arribi a donar servei al radiador reubicat. Un cop realitzada aquesta operació es podrà procedir a la retirada de la tanca metàl.lica de protecció ubicada en façana, i a la retirada de la fusteria i envidrament existent. A continuació s’obrirà el forat de la balconera fins el nivell del terra interior, tenint especial cura de no malmetre l’obra vista que haurà de quedar vista, especialment tallant prèviament amb serra radial el contorn a enderrocar, abans de procedir al repicat manual per engrandir l’obertura. Posteriorment es podrà col.locar la nova fusteria, segons documentació gràfica i es realitzarà la rampa d’accés per salvar el desnivell entre el nivell del pati i el nivell de les aules. 2 . 2 . 2 . G A S Objecte L’estudi tècnic conté les característiques de la instal·lació la descripció, disseny, càlcul i condicions a les que s’ajustaran els treballs d’una instal·lació receptora de gas natural pel subministrament de la sala de màquines del CEIP PILARIN BAYES de Sant Quirze del Vallès, d’acord amb les normativa de instal·lacions de gasos combustibles, segons el Real Decret 919/2006 del 28 juliol del 2006. Utilització del gas El consum serà d’ús industrial i, d’acord amb la potència nominal individual prevista, serà de 116.760 Kcal/h. El gas s’utilitzarà per alimentar una instal·lació receptora formada per dues Sales de màquines.

Règim de facturació del gas L’usuari abonarà a l’empresa subministradora GAS NATURAL, S.A., el consum de gas registrat en un comptador individual, que li aplicarà el preu oficial vigent per cada m3 de gas consumit.

Empresa instal.ladora autoritzada La instal·lació serà realitzada per una empresa instal·ladora amb categoria EG-A amb carnet IG-A aquests estaran acreditats davant de la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya.

Activitat de l’immoble. Abast de l’actuació L’activitat a que es destina l’immoble es la d’un centre d’ensenyament infantil i primari de Sant Quirze del Vallès. L’abast del projecte contempla el disseny i dimensionament de les canalitzacions i les instal·lacions de gas per adequar-les al consum real i unificar el subministra de gas en un sol comptador.

Normativa aplicable Per la redacció del projecte s’han tingut en compte les disposicions reglamentaries següents, que podran ser d’aplicació total o parcial:

Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos aprovat per el

Real Decret 919/2006 en el consell de Ministres del 28 de juliol del 2006 ( BOE del 4 de setembre del 2006)

Les instruccions tècniques complementaries ITC-ICG 01 Instal·lacions de distribució de combustibles gasos per canalització ITC-ICG 07 Instal·lacions receptores de combustibles gasos ITC-ICG 08 Aparells a gas ITC-ICG 09 Instal·ladors i empreses instal·ladores de gas ITC-ICG 11 Relació de normes UNE de referència

Totes les normes UNE que fa referència el nou reglament, en especial UNE

60.601:2006 per a sales de calderes. La UNE 60670-1/7 Instal·lacions receptores de gas a una pressió màxima de

operació (MOP) inferior o igual a 5 bar. Ordre de 17 de desembre de 1985, per la qual s’aprova la instrucció sobre

documentació i posada en servei de les instal·lacions receptores de gasos combustibles, (BOE de 09.01.86).

Real Decret 291/91 d’11 de desembre de 1991, pel que s’aprova la normativa vigent en relació amb les instal·lacions receptores de gasos combustibles, (DOGC de 24.01.92).

Ordre de 28 de març de 1.996, pel que s’aprova el procediment d’actuació de les empreses instal·ladores, de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions de gasos combustibles, (DOGC de 19.04.96).

Real Decret 769/99 Referent al disseny, fabricació i avaluació dels equips i conjunts a pressió. Disposició derogatòria única.

Llei de prevenció de riscos laborals, 31/1995 de 8 de novembre. Real Decret 1751/1998, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament

d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les instruccions tècniques complementàries (ITE) i es crea la comissió assessora per a les instal·lacions tèrmiques en els edificis ( BOE núm. 186-05.08.1998)

Característiques del gas El combustible que s’utilitzarà serà Natural comercial amb les següents característiques:

• Naturalesa................................................................................GAS NATURAL • Família.................................................................................................Segona

Composició del Gas:

Metà........................................................................................................88% Età........................................................................................................... .9% Nitrogen.....................................................................................................1% Hidrocarburs superiors.................................................................................2%

Índex de característiques:

Poder calorífic superior...............................................................10.301 Kcal/m3 Poder calorífic inferior...................................................................9.312 Kcal/m3 PCI/PCS.................................................................................................0,904 Límits explosivitat Superior........................................................................15% Límit explosivitat inferior ............................................................................5% Índex WOBBE, corregit W..........................................................13.160 Kcal/m3 Índex DELBOURG, corregit C...... ................................................................45 Densitat.........................................................................................0,828 kg/Nm3 Densitat relativa.......................................................................................0,643 Humitat............................................................................................. Absenta Empresa subministradora......................................................... GAS NATURAL

Pressió de subministrament El subministrament de gas natural a la instal·lació receptora es realitzarà a partir de la xarxa de gas canalitzat de la població. La pressió que l’empresa subministradora distribueix a la xarxa a una pressió màxima d’operació (MOP) inferior o igual a 5 bar

Grau de gasificació El grau de gasificació segons la taula 1 de la UNE 60670-4:2005 en instal·lacions de gas per a locals destinats a ser utilitzats com a no domèstics en el que s’instal·lin aparells per aquest ús, la potència de disseny de la instal·lació es determina com la suma dels consums calorífics dels aparells de gas instal·lats o previstos segons la següent expressió:

10.1*....)( ++++= DCBAPil

On: Pil = Potencia de disseny de la instal·lació individual del local de ús no domèstic. A,B,C= Consums calorífics referits al Hi dels aparells de consum.

Potència de disseny de la instal·lació Grau En Kw En Kcal/h 1 Pi ≤ 30 Pi ≤ 25.800 2 30 ≤ Pi ≤ 70 25.800 ≤ Pi ≤ 60.200 3 Pi ≥ 70 Pi ≥ 60.200

Les dues sales de maquines queden classificades com a grau 2 i el conjunt de la

instal·lació com a grau 3

Instal.lació receptora La instal·lació receptora de gas es realitzarà en compliment del Reglament d’instal·lacions de gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o comercials, en especial la UNE 60670-1/7:2005 i la UNE 60601:2006 per a sales de maquines no serà d’aplicació per que cada sala de maquines es troba per sota dels 70 KW.

És el conjunt de conduccions i accessoris existents entre la clau de tall d’abonat i les claus de pas d’aparell.

En l’exterior de l’edificació en el muret que limita la propietat trobarem el comptador de gas en un armari prefabricat. Complint o que estableix la UNE-60670-5 apartat 4.1.2, amb un grau d’accessibilitat 2 per l’empresa distribuïdora.

La relació d’aparells a alimentar queda reflectida en l’apartat Aparells de consum i en l’annex I del present capítol. En els plànols adjunts queda reflectit el seu recorregut, diàmetres, així com, els diferents aparells a instal·lar.

Regulació i comptatge Els aparells de regulació i comptatge a instal·lar:

- Aquesta instal·lació no hi ha equip de regulació per que la xarxa de la companyia de

baixa pressió.

- Comptador:

TIPUS G-16 Model Membrana per a usos industrials ∆P a Q màx. Qmàx= 25 m3/h ∆P=1.3 mbar Q. min Qmàx =0,16 m3/h ∆P<0.1 mbar Connexions Connexions G 2’’ roscada segons norma ISO 228 Volum cíclic 6 dm3 Pressió màx. 0.5 bar

- Esquema del sistema de medició .

5- Vàlvula de tancament 6- Vàlvula de tres vies amb pressa de manòmetre de contrastació 7- Manòmetre d’esfera de 100 mm classe 0,5. 8- Comptador 13- Pressa de pressió de dèbil calibre (PC ≤ 150 mbar).

Línia de distribució La instal·lació receptora tindrà el seu inici en la clau d’abonat, situada dins l’armari de comptador emplaçat en la façana lateral del carrer Josep Mitats de Sant Quirze del Vallès.

A l’entrada del comptador, s’instal·larà una clau d’entrada, que serà precintable i es podrà bloquejar i un filtre. A la sortida del comptador, s’instal·larà una pressa de pressió.

La canonada vista quan hagi de travessar parets o murs, ho farà per mitjà d’un tub passa murs, amb un diàmetre de 20 mm superior al diàmetre exterior. No quedarà cap unió a l'interior i s’omplirà l’espai entremig amb massilla plàstica. Quan la canonada de gas pugui quedar en contacte amb altres instal·lacions existents, aquesta estarà separada, segons la següent taula:

Tipus d’instal·lació Curs paral·lel (cm) Encreuament (cm)

Canonada d’aigua calentaCanonada elèctrica Canonada de vapor Xemeneies Terra

3 3 5 5 5

1 1 1 5 -

Abans de cada aparell receptor s’instal·larà una clau d’aparell per poder seccionar la instal·lació tancant el aparell que sigui necessari.

La canonada se senyalitzarà amb pintura de color groc i, anirà degudament fixada per la paret, amb grapa aïllada, per evitar la possible electròlisi i, separades de la paret com a mínim 1 cm. La unió de la canonada de coure es realitzarà mitjançant soldadura forta. Aparells de consum La instal·lació receptora alimentarà als següents aparells, que compliran les disposicions i normes vigents.

Sala de màquines 1 : 1 CALDERA DOMUSA ECOGAS60 ....................................................56.760 Kcal/h Sala de màquines 2 : 2 CALDERA LAURA 35/35 ....................................................................60.000 Kcal/h

Entrada d’aire per la combustió Instal·lacions receptores de gas amb una pressió màxima d’operació (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 6 Requisits de configuració, ventilació i evacuació dels productes de la combustió en els locals destinats a albergar aparells de gas. Segons la UNE 60670-6:2005

L’aire necessari per una bona combustió entrarà en el local on es troben instal·lats els aparells receptors, mitjançant uns orificis practicats en parets o portes exteriors dels locals que poden ser directes al exterior o indirectes, passant per una altre local. Aquests es situaran per gasos menys densos que l’aire, el seu extrem inferior a d’estar a una altura màxima de 50 cm del terra.

Si els orificis practicats no son rodons s’incrementarà la seva superfície en un 5% , i s’hi s’utilitza conductes també s’incrementarà

Les obertures es podran protegir de l’entrada de cossos estranys amb reixetes o deflectors de forma que la secció lliure sigui almenys la mínima establerta. Aquestes reixes portaran impresa de forma indeleble la superfície lliure.

Local amb consum

Potència nominal Coeficient

Superfície lliure cm2

Normativa Aplicable

Sala de màquines 1 inferior 66 5 cm2/kW 330 UNE 60670-6/05 Sala de màquines 1 superior 3.38 S=10*A 250 UNE 60601/06 Sala de màquines 2 Inferior 69.7 5 cm2/kW 348 UNE 60670-6/05 Sala de màquines 2 superior 11.8 S=10*A 250 UNE 60601/06

Evacuació dels productes de la combustió La secció lliure mínima de l’orifici serà de 5 cm2 /Kw consum calorífic instal·lat, amb una secció lliure mínima de 125 cm2.Si la longitud del conducte es superior als 3 metres, aquesta secció es veurà augmentada en un 50%, en cap cas la longitud total dels trams horitzontals pot superar els 10 metres

Aparells (Tipus A) no connectats a conducte d’evacuació

L’aire necessari per una bona combustió entrarà en el local on es troben instal·lats els

aparells receptors, mitjançant uns orificis practicats en parets o portes exteriors dels locals que poden ser directes al exterior o indirectes, passant per una altre local. Aquests es situaran per gasos menys densos que l’aire, el seu extrem inferior a d’estar a una altura ≥ 1.80m del terra i a ≤ 40 cm del sostre.

Els aparells de cocció disposaran d’una campana que cobrirà la totalitat dels

cremadors.

Aparells del (Tipus B) connectats a conductes d’evacuació

En nova edificació amb una Escalfadors Qn ≥ 24.4kW Calderes i altres aparells, el conducte a de ser vertical a coberta.

Volum mínim El volum brut mínim dels locals de on s’instal·laran els aparells no connectats a conductes d’evacuació dels productes de la combustió, (del Tipus A), expressat en m3, haurà de complir la taula següent.

Consum calorífic total dels aparells no conduits ( en kW ) Volum brut mínim (V mín.) en m3

∑ Qn ≤ 16 kW 8 ∑ Qn ≥ 16 kW | ∑ Qn |-8

Si el consum calorífic total es superior a 30KW, el local haurà de tenir un sistema d’impulsió o extracció mecànica d’aire que garanteixi la renovació continua de l’aire del local, i que tingui un sistema de tall de gas per fallada del sistema de ventilació.

Pot. Nominal Volum Teòric Volum Real Local amb Consum kW m3 (aprox.) m3 Sala de màquines 1 66 58 29.5 Sala de màquines 2 60 52 8.45

El volum mínim no és d’aplicació si estan connectats a sortides de fums

Ventilació ràpida El local, com a ventilació ràpida, haurà de tenir una o varies obertura que comunicarà directament amb l’exterior, amb una superfície mínima total de 0,4 m2 . En el seu defecte, es podrà substituir per un equip detector de fuites de gas que accioni un sistema automàtic de tall de subministrament que impedeixi el pas de gas al recinte. En el nostre local tenim detecció de gas per aquest motiu podem prescindir de la ventilació rapida.

Proves Les proves es realitzaran seguin la UNE 60670-8:2005 per una pressió màxima d’operació (MOP) inferior o igual a 5 bar.

Es realitzarà un assaig de l’estanqueïtat de les canonades a una pressió segons la taula següent, amb aire o gas inert.

Pressió de operació (MOP) Pressió de prova (bar) Temps de prova 2 ≤ MOP ≤ 5 ≥ 1.40 MOP 60 0.1 ≤ MOP ≤ 2 ≥ 1.75 MOP 30 MOP ≤ 0.1 ≥ 2.5 MOP 15

Les unions no soldades seran visibles. Durant les proves s’aniran maniobrant les claus intermitges per a comprovar la seva estanquitat, tant en posició de tancament com d’obert.

La estanqueïtat de la instal·lació es donarà com a correcta si en el transcurs de temps indicat no s’observa caiguda en el manòmetre de control.

Classificació de les sales de maquines: Sales de maquines de seguretat elevada Les instal·lacions que requereixen sala de maquines de seguretat elevada son les següents :

Les realitzades en edificis institucionals o de publica concurrència Les que treballin amb aigua a temperatura superior 110 ºC

Les sales de maquines de seguretat elevada hauran de complir amb aquets punts:

a. cap punt de la sala estarà a més 7.5 m d’una sortida, quant la sala tingui més de

100 m2 de superfície en planta b. quant la sala tingui dos accessos un dels dos com a mínim a de donar directe a

l’exterior c. el quadre electric de protecció i maniobra dels equips instal·lats en la sala, o com

a mínim, l’interruptor general i l’interruptor del sistema de ventilació hauran de situar-se a fora de la sala i en les proximitat d’un dels accessos.

Les sala de màquines es classificaran segons la seva potència com a zones de risc especial, seguin la taula següent

La sala de calderes queda catalogada com a risc baix

Condicions que han de complir les zones de risc especial integrades en edificis

Característica Risc baix Risc mig Risc alt Resistència al foc dels elements portants R 90 R 120 R 180 Resistència al foc de les parets, sostres que separen la zona del resta del edifici . EI 90 EI 120 EI 180

Vestíbul d’independència en cada comunicació de la zona amb el resta de l’edifici - SI SI

Portes de comunicació amb el resta de l’edifici EI2 45-C5 2xEI2 30-C5 2xEI2 30-C5 Màxim recorregut d’evacuació fins alguna sortida del local ≤ 25 m ≤ 25 m ≤ 25 m

Instal·lació de gas en l’interior del local Sobre la derivació de cada generador haurà de col·locar-se abans i independentment de les vàlvules de control i o seguretat del equip, una clau de tancament manual i de fàcil accés. S’instal·larà una clau general de subministra de gas, ho més pròxim possible, en l’exterior de la sala de màquines i de fàcil accés i localització. En cas de que no sigui possible, aquesta clau es pot col·locar en el interior de la sala de màquines, el més pròxim possible del accés al local i l’entrada de gas al local.

Aire per la combustió i ventilació En els locals destinats a la instal·lació d’aparells de gas s’ha de preveure una adequada entrada d’aire per la combustió i una adequada ventilació del local, aquestes ventilacions es poden realitzar per mitja de obertures en les parets o portes que donin directament a l’exterior o a traves de conductes, que hauran d’estar protegits amb reixes que impedeixin l’entrada de cossos extranys que puguin obstruir, amb unes mides mínimes que garanteixin el caudal d’aire necessari.

Entrada inferior d’aire per la combustió Els orificis practicats a les parets o portes han d’estar com a màxim a 50 cm del terra mesurats des de la seva generatriu superior, en gasos més densos que l’aire la generatriu inferior no pot estar a més de 15 cm del terra.

Ventilació directe: S’aplicarà 5 cm2 per cada kW de consum calorífic nominal total dels generadors instal·lats.

En el nostre cas l’entrada d’aire serà de 66kW x5 cm2 =330 cm2 i la segona sala de maquines tindrà una ventilació de 69.7KW x5 = 350 cm2

Ventilació superior dels locals o recintes. En la part superior de la paret del local haurà de situar-se els orificis d’evacuació del aire interior de la sala a l’aire exterior, directament o per conductes, de forma que la distancia entre el sostre i la seva generatriu inferior no superi els 30 cm per a locals nous, i per a reformes es pot permetre que la generatriu superior estigui a 30 cm i la inferior a 50 cm.

Risc baix Risc mig Risc alt Sales de Calderes 70 < P ≤ 200 kW 200 < P ≤ 600 kW P > 600 kW

Ventilació per orificis: Els orificis s’haurien de practicar, si es possible, en dues parts diferents i la seva secció lliure expressada en centímetres quadrats hauria de ser superior a la de l’expressió següent:

S = 10 x A A= superfície en planta expressada en metres quadrats

La secció lliure a de ser com a mínim de 250 cm2 , si l’orifici es rectangular s’augmentarà un 5%. En aquest cas la longitud del costat gran no a de ser superior a 1.5 vegades la longitud del costat petit.

Classificació de les zones de risc dintre la sala de màquines Ventilació a l’aire lliure. Tots els recintes que continguin generadors a gas, amb una superfície mínima de tancament perimetral lliure permanentment per ventilació del 25% de la superfície total en contacte amb el exterior, i sempre superior o igual a 1.5m2 , es classificarà com a emplaçament no perillós.

Ventilació per mitjans mecànics:

a) Sales de màquines que compleixin els requisits mínims establerts per la UNE

60601/06 Cabal Normal (Q=10xA)

Zona 1 de radi r1 =20cm y zona 2 de radi r2 =25cm, de tots els components de la línia de gas

b) Sales de màquines amb ventilació mecànica segons la UNE 60601 Cabal

Augmentat (Q=20xA)

Zona 1 de radi r1 =15cm y zona 2 de radi r2 =20cm, de tots els components de la línia de gas .

c) En qualsevol dels casos anteriors, si s’instal·la un sistema de detecció de fuges

de gas, tota la sala de màquines es classificarà com a emplaçament no perillós.

ANNEX I. CÀLCUL DEL CONSUM La instal·lació receptora estarà formada pels següents aparells:

Sala de màquines 1 : 1 CALDERA DOMUSA ECOGAS60 ....................................................56.760 Kcal/h Sala de màquines 2 : 2 CALDERA LAURA 35/35 ....................................................................60.000 Kcal/h

La potència nominal total de la instal·lació, serà:

hkcalPNT /436.12810.1*760.116 ==

El consum de la instal·lació serà:

./47,12300.10436.128 hkg

PCSP

C SS ===

El consum simultani de la instal·lació serà de 12,47 kg/h de gas natural.

ANNEX II. CÀLCUL DE LA CANONADA A MITJA PRESSIÓ El càlcul del diàmetre de la canonada de distribució s’han realitzat, tenint en compte, el cabal de circulació, la pressió de distribució, la pèrdua de càrrega (20 %) i una velocitat màxima de circulació del gas (30 m/s).

La pressió final del gas en el tram sotmès a estudi es calcula a partir de la formula de Renouard per mitja pressió (de 0,05 a més de 4 bar).

on: Q ⇒ Cabal total de gas en cada tram, en m3/h.

D ⇒ Diàmetre interior de la canonada, en mm. L ⇒ Longitud del tram de canonada, en km.

aP i bP ⇒ Pressions absolutes en l’iniciï i final del tram respectivament, en kg/cm2 o bar.

Es justificarà els diferents trams de canonada a instal·lar: En la connexió d’entrada de gas a l’aparell, la pressió del gas no haurà de ser inferior a les pressions minimes establides per cada familia i tipus de gas en la norma UNE-EN 437 i indicades en la taula 3.

Família i denominació del gas Pressió mínima de gas en la clau d’aparell (mbar)

Família 2H Gas Natural 17 Família 3B Gas Butà 20 Família 3P (37) Gas Propà 25

TRAMS DE CANONADES, DIÀMETRES I PRESSIONS

Tram Cabal. Diàmetre interior Longitud Pressió

inicial Pressió final Velocitat

m3/h mm Material

m kg/cm2 kg/cm2 m/s A - B 11.68 40 Pe 1 220 219.7 2.72 B - C 5.84 40 Pe 40 219.7 216.43 1.36 B - D 5.84 40 Pe 45 219.7 216.02 1.36 D - E 5.84 35 Cu 45 216.02 209.07 1.78

82,4

82,12 16,1600.48

DQLPaPb ×××−=

2 . 2 . 3 . R I T E . C A L E F A C C I Ó Combustible El combustible emprat per les calderes és GAS NATURAL distribuït per la companyia GAS NATURAL. Les seves característiques són: - Poder calorífic inferior (PCI) ...................................................................................9.270 Kcal/m3 - Poder calorífic superior (PCS) .............................................................................10.474 Kcal/m3 - Densitat relativa.......................................................................................................... 0,68 Kg/lts Empresa instal·ladora L’empresa instal·ladora encarregada de realitzar la instal·lació descrita en la present memòria ha d’estar inscrita al REIMITE com a empresa instal·ladora i mantenidora de calefacció i ACS i realitzar la mateixa segons es descriu en el present projecte. instal·lador autoritzat L’instal·lador encarregat de realitzar la instal·lació descrita en la present memòria ha de tenir el carnet professional d’instal·lador autoritzat de instal·lador i mantenidor de calefacció i ACS, autoritzat per la direcció general de consum i seguretat industrial del departament de Treball, Industria, Comerç i Turisme, realitzant la instal·lació conforme a la següent memòria. Antecedents L’immoble es una escola existent que es va fer per fases aquesta ja te calefacció en tots les seves estances, distribuït en dues calderes elèctriques El combustible serà GAS NATURAL procedent de la xarxa de distribució de la companyia GAS NATURAL SDG, SA. Objecte L’objecte del projecte contempla el canvi de les calderes elèctriques per unes de gas natural millorant el rendiment i el consum. Normativa aplicable Per la redacció i càlcul del present projecte s’ha tingut en compte la següent normativa:

• RD 1027/2007 de 20 de juliol, Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE). • RD 314/2006 de 17 de març, Codi Tècnic de la edificació. • RD 919/2006 de 28 de juliol, Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries. • Norma UNE 100014:1995. Climatització. Condicions climàtiques per projectes. • Norma UNE 100017:1984. Climatització. Bases per projectes. Condicions exteriors de càlcul. • UNE:EN 12207:2000 • RD 865/2003 legionelosis

Descripció de la instal.lació L’edifici esta constituït en planta baixa, inicialment s’escalfava amb dues calderes elèctriques. Recintes a calefactar Els recintes a calefactar son aules i el menjador de l’escola Seguretat relativa a combustibles Central tèrmica Les centrals tèrmiques instal·lades, com a generadors de calor amb combustible gasosos, queda inclòs en el RD 919/06 de 28 de juliol sobre distribució i utilització de combustibles gasosos i per tant hauran de tenir la certificació de conformitat segons allò establert en el citat decret. Entre les disposicions establertes per als aparells de l’àmbit d’aplicació del decret es destaquen: Els generadors de calor disposaran de un interruptor de flux, excepte en els cassos en que el fabricant especifiqui que no existeix la necessitat de una circulació mínima. Un dispositiu de interrupció de funcionament en que s’impedeixi que el cremador assoleixi temperatures majors a les de disseny del propi aparell.

Evacuació Els aparells que produeixin gasos provinents de la combustió de gasos han d’estar dotats d’un sistema d’interrupció de funcionament en el cas de que retrocedeixin els gasos provinents de la combustió. La evacuació dels productes de la combustió es realitzarà per la coberta de l’edifici, tot i que es permetrà la evacuació de productes de la combustió a patis o façanes per aquells cassos en que el recorregut d’evacuació dels gasos sigui superior a 10 metres i sempre que es tracti de patis de ventilació designats com a tal al RD 919/06, sempre que provinguin de aparells de característiques estanques de potència inferior a 70kW. L’alçada de sortida de l’evacuació per a zones de possible ocupació serà a com a mínim 2,20 metres d’alçada i entre dos sortides de ventilació independents ha d’existir un mínim de 60cm de separació. Ha d’estar separada un mínim de 1 metre de finestres o obertures de qualsevol tipus referents a l’habitatge i un mínim de 30cm amb parets sense finestres. Ha d’estar separada un mínim de 1 metre de finestres o obertures de qualsevol tipus referents a l’habitatge i un mínim de 30cm amb parets sense finestres. Ha d’estar separada un mínim de 3 metres de la paret frontal amb finestres o obertures o 2 metres sense finestres ni obertures. Seguretat de conductes i canalitzacions La instal·lació dels conductes i accessoris propis de la instal·lació tèrmica serà instal·lat segons les instruccions del fabricant. Es tindrà en compte que si existeixen connexions amb equips accionats per un motor de potència major a 3kW es realitzarà a través de connexions flexibles. La alimentació de fluid es realitzarà mitjançant un sistema que permeti l’addicció de fluid en cas de pèrdua del mateix, amb un dispositiu que impedeixi el reflux o retorn del fluid a la xarxa general. Abans d’aquest dispositiu s’instal·larà una vàlvula de tall, un filtre i un comptador, en aquest ordre. La recàrrega del sistema serà manual i existirà un pressòstat de desconnexió a mode d’alarma per a interrompre el funcionament en cas de sobrepressió. La xarxa estarà dissenyada per a permetre un buidat parcial o total. Els punts més alts del circuit estaran previstos de sistemes de purga d’aire manual o automàtic. Instal·lacions de gas natural Generalitats La instal·lació de gas natural es realitzarà segons el reglament pertinent a la matèria, vigent en el moment de la realització de la instal·lació i amb especial èmfasi en els aspectes de seguretat de la instal·lació. Canalitzacions La instal·lació de gas es realitzarà amb tub de coure de adequat diàmetre segons disseny fins a cada punt d’utilització. Central tèrmica Les calderes que abastirà d’aigua calenta la instal·lació de calefacció serà de la marca ROCA model LAURA 35/35F. Serà dues calderes murals de 30.000 kcal/h de baixa emissió de NOx, encesa electrònica i control de la flama per sonda de ionització.

Instal·lacions de calefacció Canalitzacions La instal·lació de calefacció es de doble tub. Es col·locaran dues calderes mural amb les seves bombes de circulació adequades per la instal·lació existent.

Equips de bombeig i acumulació En la instal·lació existent es col·locaran dues bombes del cabal adequant, per la instal·lació existent adequant-les a la normativa vigent. Regulació de calefacció La regulació de la calefacció vindrà donada per un termòstat i claus de pas termostàtiques. La regulació de la temperatura de l’escola es mantindrà l’existent.

2 . 3 . C E I P P U R I F I C A C I Ó S A L A S Les actuacions a realitzar consisteixen en:




2 . 4 . C E I P T A U L A R O D O N A Les actuacions a realitzar consisteixen en:


2 . 5 . E S C O L A B R E S S O L M U N I C I P A L E L P A T U F E T Les actuacions a realitzar consisteixen en:

- Col.locació de tendal de protecció solar per acondicionament tèrmic de la zona del passadís. Es col.locarà tendals amb accionament motoritzat, sense tensors, amb caiguda vertical. S’instal.larà dispositiu de control de vent que aixequi els tendals quan se superi la velocitat de 40km/h del vent. Es modularan els tendals perquè tinguin la dimensió de la fusteria d’alumini del passadís.

2 . 6 . C E I P O N Z E D E S E T E M B R E Les actuacions a realitzar consisteixen en:

- Instal.lació de radiadors per la calefacció de l’aula de plàstica.

Terrassa, a Febrer de 2010. 622 [Taller d’Arquitectura], s.l.p.

F. Xavier Sans i Parcerisas, Arquitecte

...................................................................................................................B. PLEC DE CONDICIONS

1. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

1

G E N E R A L I T A T S 0.01. Documents del Projecte 0.02. Obligacions de Contractista 0.03. Acompliment de les Disposicions vigents 0.04. Indemnitzacions per compte del Contractista 0.05. Despeses a càrrec del Contractista 0.06. Replanteig de les obres 0.07. Materials 0.08. Obres Provisionals 0.09. Abocadors 0.10. Explosius 0.11. Servituds afectades 0.12. Preus unitaris 0.13. Partides Alçades 0.14. Termini de garantia 0.15. Conservació de les obres 0.16. Disposicions aplicables 0.17. Existència de tràfic durant l'execució de les obres d'Urbanització i Edificació 0.18. Interferències amb altres contractistes 0.19. Existència de serveis i el seu desviament 0.20. Mesures d'Ordre i Seguretat 0.21. Abonament d'Unitats d'Obra 0.22. Control d'Unitats d'Obra 0.23. Pis de Mostra 0.01. Documents del Projecte El present Projecte consta dels següents documents: - Document núm. 1: Memòria i annexos - Document núm. 2: Plànols - Document núm. 3: Plec de Condicions Facultatives - Document núm. 4: Pressupost El contingut d'aquests documents es detalla a la Memòria.

2

S'entén per documents contractuals, aquells que resten incorporats al Contracte i que són d'acompliment obligat, llevat de modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitació sota pressupost són: - Plànols - Plec de Condicions (amb els dos capítols de Prescripcions Tècniques Generals i Prescripcions Tècniques Particulars) - Quadre de Preus núm. 1 - Pressupost Total La resta de documents o dades del Projecte són documents informatius i estan constituïts per la Memòria amb tots els seus annexos, els Amidaments, els Pressupostos Parcials i el Quadre de Preus núm. 2. Els esmentats documents informatius representen, únicament, una opinió fonamentada de l'Administració, sense que això suposi que aquesta es responsabilitzi de la certesa de les dades que se subministren. Aquestes dades han de considerar-se, tan sols, com a complement d'informació que el Contractista ha d'adquirir directament i amb els seus propis mitjans. Solament els documents contractuals, definits a l'apartat anterior, constitueixen la base del Contracte. Per tant, el Contractista no podrà al·legar cap modificació de les condicions del Contracte, basant-se en les dades contingudes als documents informatius (com per exemple, preus de base del personal, maquinària i materials, fixació de lloseres, préstecs o abocadors, distàncies de transport, característiques dels materials de l'explanació, justificació de preus, etc.). llevat que aquestes dades apareguin en algun document contractual. El Contractista és, doncs, responsable de les errades que es puguin derivar de no obtenir la suficient informació directa, que rectifiqui o ratifiqui la continguda en els documents informatius del Projecte. En cas de contradicció entre els Plànols i les Prescripcions Tècniques Particulars, contingudes en el Plec de Condicions Tècniques Particulars, preval allò que s'ha prescrit en aquestes darreres. En qualsevol cas, ambdós documents prevalen sobre les Prescripcions Tècniques Generals, contingudes en el Plec de Condicions Tècniques Generals. Allò que s'esmenta al Plec de Condicions i a més a més als Plànols, o a l'inrevés, haurà de ser executat com si hagués estat exposat en ambdós documents, sempre que, a judici del Director, quedin suficientment definides les unitats d'obra corresponents i aquestes tinguin preu al Contracte. 0.02. Obligacions del Contractista El Contractista designarà el seu "Delegat d'Obra", en les condicions que determinen les clàusules Administratives Generals, per a la contractació d'obres de l'Estat. En relació a "l'Oficina d'Obra" i al "Llibre d'Ordres i Assistències", model del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, hom es regirà pel que disposen les clàusules 7,8 i 9 de l'esmentat Plec de Clàusules Administratives Generals. El Contractista està obligat a dedicar a les obres el personal tècnic que es va comprometre a la licitació. El personal del Contractista col·laborarà amb la Direcció Facultativa per al normal acompliment de les seves funcions.

3

0.03. Acompliment de les Disposicions vigents Hom es regirà pel que s'estipula a les Clàusules 11,16,17 i 19 del Plec de Clàusules Administratives Generals. Així mateix, acomplirà amb els requisits vigents per l'emmagatzematge i utilització d'explosius, carburants, prevenció d'incendis, etc. i s'ajustarà a allò assenyalat al Codi de Circulació, Reglament de la Policia i conservació de carreteres, Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i a totes les disposicions vigents que siguin d'aplicació als treballs que, directament o indirectament, calguin per a l'acompliment del Contracte. 0.04. Indemnitzacions per compte del Contractista Particularment, el Contractista haurà de reparar, al seu càrrec, els serveis públics o privats fets malbé, indemnitzant les persones o les propietats que resultin perjudicades. El Contractista adoptarà les mesures necessàries per tal d'evitar la contaminació de rius, llacs i dipòsits d'aigua, això com la del medi ambient per l'acció de combustibles, olis, lligants, fums, etc., i serà responsable dels danys i perjudicis que es puguin causar. El Contractista haurà de mantenir durant l'execució de l'obra les servituds afectades, al mateix temps que refer-les a la seva finalització, sent a càrrec del Contractista els treballs necessaris per a tal fi. 0.05. Despeses a càrrec del Contractista Aniran a càrrec del Contractista, si al Contracte no es preveu explícitament el contrari, les següents despeses: - Despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària, grues, protecció d’instal·lacions existents etc. - Despeses de construcció i retirada de tota mena de construccions auxiliars, instal·lacions, ferramentes, etc. - Despeses de lloguer o adquisició de terrenys per a dipòsits de maquinària i materials. - Despeses de protecció de materials arreplegats i de la pròpia obra, contra tot deteriorament. - Despeses de muntatge, conservació i retirada d’instal·lacions per al subministrament d'aigua i energia elèctrica, necessaris per a l'execució de les obres, així com els drets, taxes o impostos de presa, comptadors, etc. - Despeses i indemnitzacions que es produeixen en les ocupacions temporals. - Despeses d'explotació i utilització de préstecs, pedreres, lleres i abocadors. - Despeses de retirada de materials rebutjats, evacuació de deixalles, neteja general de l'obra i zones confrontades, afectades per les obres, etc. - Despeses de permisos o llicències necessaris per a l'execució, excepte els corresponents a Expropiacions i a Serveis afectats. - Qualsevol altre tipus de despesa no especificada es considerarà inclosa als preus unitaris contractats. - Serà obligatòria la col·locació, a càrrec del Contractista, d'una tanca perimetral provisional de protecció, de característiques a definir per la Direcció Facultativa i d'acord amb les Ordenances municipals al respecte, que romandrà fins que l'Administració ordeni la seva retirada. - Despeses de col·locació del rètol d'obra, segons model que facilita l'Administració actuant. - Despeses de realització dels assaigs, previstos al Programa de Control de Qualitat, per part de Laboratori homologat.

4

0.06. Replanteig de les obres El Contractista realitzarà tots els replantejaments parcials, que siguin necessaris per a la correcta execució de les obres, els quals han de ser aprovats per la Direcció. Haurà de materialitzar també, sobre el terreny, tots els punts de detall que la Direcció consideri necessaris per a l'acabament exacte de les diferents unitats. Tots el materials, equips i ma d'obra necessaris per a aquests treballs, aniran a càrrec del Contractista. 0.07. Materials Hauran d'observar-se les següents prescripcions: Si les procedències de materials fossin fixades als Documents Contractuals, el Contractista haurà d'utilitzar obligatòriament les esmentades procedències, llevat de l'autorització expressa del Director de l'Obra. Si per no acomplir les prescripcions tècniques del present Plec, es rebutgen els materials, que figuren com a utilitzables sols als documents informatius, el Contractista tindrà l'obligació d'aportar altres materials que acompleixin les prescripcions, sense que per això tingui dret a un nou preu unitari. El Contractista obtindrà, al seu càrrec, l'autorització per a la utilització de préstecs, i es farà càrrec a més, pel seu compte, de totes les despeses, cànons, indemnitzacions, etc. que se'n derivin del seu ús. El Contractista notificarà a la Direcció de l'Obra, amb suficient antelació, les procedències dels materials que es proposa utilitzar, aportant les mostres i les dades necessàries, tant pel que fa referència a la qualitat com a la quantitat. En cap cas podran ser arreplegades i utilitzades a l'obra, matèries la procedència de les quals no hagi estat aprovada pel Director. Tots els materials que s'utilitzaran a l'obra, hauran de ser, a judici del Director de les Obres, de qualitat suficient, prioritàriament amb Segell de Qualitat, malgrat que no s'especifiqui expressament al Plec de Condicions. La qualitat considerada com a suficient, serà la més completa de les definides a la normativa de l'apartat 0.16. 0.08. Obres provisionals El Contractista executarà o acondicionarà, en el moment oportú, les carreteres, camins i accessos provisionals pels desviaments que imposin les obres, en relació al tràfic general i als accessos dels confrontants, d'acord amb el que es defineix al Projecte o a les instruccions que rebi de la Direcció. Els materials i les unitats d'obra que comportin les esmentades obres provisionals, acompliran totes les prescripcions del present Plec, com si fossin obres definitives. Si les obres provisionals no fossin estrictament necessàries per a l'execució normal de les obres, a judici de la Direcció, no seran d'abonament, sent, per tant, conveniència del Contractista facilitar o accelerar l'execució de les obres. Tampoc seran d'abonament els camins d'obra, accessos, pujades, ponts provisionals, etc. necessaris per a la circulació interior de l'obra, per al transport de materials a l'obra, o per als accessos i circulació del personal de l'Administració i visites d'obra. Malgrat tot, el Contractista haurà de mantenir els esmentats camins d'obra i accessos en bones condicions de circulació. La conservació, durant el termini d'utilització d'aquestes obres provisionals, serà a càrrec del Contractista.

5

0.09. Abocadors Llevat d'una manifestació expressa, la localització d'abocadors legals, així com les despeses que comporti la seva utilització, seran a càrrec del Contractista. Ni la distància més gran als abocadors, en relació a la hipòtesi feta a la justificació del preu unitari, que s'inclourà als annexos de la Memòria, ni l'omissió a l'esmentada justificació de l'operació de transport als abocadors, seran causa suficient per al·legar que la unitat d'obra corresponent no inclou l'esmentada operació de transport a l'abocador, sempre que als documents es fixi que la unitat inclou aquest transport. Els diferents tipus de materials que calgui eliminar (fonaments soterrats, etc.) no seran motiu de sobre-preu, per considerar-se inclosos als preus unitaris del Contracte. Si als Amidaments i documents informatius del Projecte se suposa que el material obtingut de l'excavació, de l'aplanament, i dels fonaments o rases ha d'utilitzar-se com a terraplè, replens, etc., i la Direcció d'Obra rebutja l'esmentat material, per no acomplir les condicions del present Plec, el Contractista haurà de transportar-lo als abocadors, sense dret a cap abonament complementari a la corresponent excavació, ni a cap tipus d'increment del preu del Contracte, per haver d'emprar majors quantitats de material procedent de préstecs. El Director de les obres podrà autoritzar l'abocament a les zones baixes de les parcel·les, amb la condició que els productes abocats siguin estesos i compactats correctament. Les despeses de l'esmentada estesa i compactació dels materials seran a compte del Contractista, per considerar-se incloses als preus unitaris. 0.10. Explosius L'adquisició, transport, emmagatzematge, conservació, manipulació i utilització de metxes, detonadors i explosius es regirà per les disposicions vigents a tal efecte, completades amb les instruccions que figurin al Projecte o dicti la Direcció de l'Obra. Anirà a càrrec del Contractista l'obtenció de permisos i llicències per a la utilització d'aquests mitjans, així com el pagament de les despeses que els esmentats permisos comportin. El Contractista estarà obligat a l'acompliment estricte de totes les normes existents en matèria d'explosius i execució de voladures. La Direcció podrà prohibir la utilització de voladures o de determinats mètodes que consideri perillosos, malgrat que l'autorització dels mètodes utilitzats no exempta el Contractista de la responsabilitat dels danys causats. El Contractista subministrarà i col·locarà els senyals necessaris per tal d'advertir el públic del seu treball amb explosius. El seu emplaçament i estat de conservació garantiran, en qualsevol moment, la seva perfecta visibilitat. En tot cas, el Contractista serà responsable dels danys que derivin de la utilització d'explosius. Si per qualsevol motiu no és possible emprar explosius, els treballs d'excavació mecànica amb retro-excavadora o martell-picador no seran objecte de sobre-preu, i s'abonaran al preu únic d'excavació.

6

0.11. Servituds afectades A aquest efecte, es consideraran servituds relacionades al Plec de Prescripcions, aquelles que apareixen definides als Plànols del Projecte. 0.12. Preus unitaris El preu unitari que apareix en lletra al Quadre de Preus núm. 1, serà el que s'aplicarà als Amidaments per a obtenir l'import d'Execució Material de cada unitat d'obra. Complementàriament els preus unitaris que figuren al Quadre de Preus núm. 1, inclouen sempre, llevat prescripció expressa en contra d'un document contractual, i encara que no figuri a la descomposició de preus, el següents conceptes: Subministrament (inclòs drets de patent, cànon d'extracció, etc.), transport, amàs, manipulació i utilització de tots els materials usats a l'execució de la corresponent unitat d'obra; les despeses de mà d'obra, maquinària, mitjans auxiliars, ferramentes, instal·lacions, ets; les despeses de tot tipus d'operacions normalment o accidentalment necessàries, per tal d'acabar la unitat corresponent i els costos indirectes. La descomposició dels preus unitaris, que figuren al Quadre de Preus núm. 2, són d'aplicació exclusiva a les unitats d'obra incompletes. El Contractista no podrà reclamar cap modificació dels preus en lletra del Quadre de Preus núm. 1 per les unitats totalment executades, per errades i omissions en la descomposició que figura en el Quadre de Preus núm. 2. A l'encapçalament d'ambdós Quadres figura una advertència a l'efecte. Fins i tot, a la justificació del preu unitari que apareix al corresponent Annex de la Memòria, s'utilitzen hipòtesis no coincidents amb la forma real d'executar les obres (jornals i mà d'obra necessària; quantitat, tipus i cost horari de maquinària; preu i tipus de material bàsics; procedència o distàncies de transport, número i tipus d'operacions necessàries per a completar la unitat d'obra; dosificació, qualitat de material, proporció de diferents components o diferents preus auxiliars, etc.), els esmentats extrems no podran argüir-se com a base per a la modificació del corresponent preu unitari, ja que aquests s'han fixat a l'objecte de justificar l'import del preu unitari i estan continguts a un Document fonamentalment informatiu. La descripció de les operacions i materials necessaris per a executar cada unitat d'obra que figura als corresponents articles del present Plec, no és exhaustiva sinó anunciativa, per a la millor comprensió dels conceptes que comprèn la unitat d'obra. Per això les operacions o materials no relacionats però necessaris per a executar la unitat, es consideraran inclosos al preu unitari corresponent. Tots els material i operacions necessàries per al correcte acabament de la unitat d'obra o complementàries a la unitat d’obra, malgrat que no figurin als documents contractuals, si es consideren necessàries a judici del Director Facultatiu, s'hauran d'executar sense ser motiu de sobre-preu del Contracte. 0.13. Partides alçades Les partides que figuren com de "pagament íntegre" a les Prescripcions Tècniques Particulars, els Quadres de Preus o els Pressupostos Parcials o Generals, es pagaran íntegrament al Contractista un cop realitzats els treballs als quals corresponen.

7

Pel que respecta a les partides alçades "a justificar" en concepte de desviament de línies elèctriques o altres, aquestes s'abonaran segons factura de les Companyies Distribuïdores afectades. 0.14. Termini de garantia El termini de garantia de l'obra serà d'un (1) any, comptat a partir de la Recepció Provisional, llevat que altre document del Contracte modifiqui expressament aquest termini. Aquest termini s'estendrà a totes les obres sota el mateix Contracte. 0.15. Conservació de les obres Definició. Es defineix com a conservació de l'Obra, els treballs de guarderia de les obres, neteja, acabats, entreteniment i reparació, i tots aquells treballs que siguin necessaris per a mantenir les obres en perfecte estat de funcionament i policia. L'esmentada conservació s'estén a totes les obres executades sota el mateix Contracte. El present Article serà d'aplicació des de l'Acta d'inici de les Obres fins a la recepció definitiva. Totes les despeses originades en aquest concepte seran a compte del Contractista. Seran a càrrec del Contractista la reposició d'elements que s'hagin deteriorat o que hagin estat objecte de robatori. El Contractista haurà de tenir en compte, al càlcul de les seves proposició econòmica, les despeses corresponents a la vigilància, les reposicions esmentades o les assegurances que siguin convenients. Es tindran en compte, especialment, les assegurances contra incendis i actes de vandalisme durant el període de garantia, ja que s'entenen incloses al concepte de guarderia, a compte del Contractista. 0.16. Disposicions aplicables A més de les disposicions esmentades explícitament als Articles del present Plec, seran d'aplicació les disposicions següents: Subministrament d'aigua i abocada: - Ordre del Ministeri d'Obres Públiques del 28 de juliol del 1974, referent al "Plec de Prescripcions

Tècniques Generals per a canonades de subministrament d'aigua" i la correcció d'errades publicada al Butlletí Oficial de l'Estat els dies 2 i 3 d'octubre i 30 d'octubre del 1974, respectivament.

- Ordre del Ministeri d'Indústria del 9 de desembre del 1975 referent a les "Normes bàsiques per a

les instal·lacions interiors de subministrament d'aigua" i la correcció d'errades, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat els dies 13 de gener i 12 de febrer de 1976, respectivament.

8

- Resolució de la Direcció General de l'Energia, complementant l'apartat 1.5 del Títol I de les "Normes bàsiques per a les instal·lacions interiors de subministrament d'aigua", relacionades amb l'amidament de les instal·lacions interiors per a tubs de coure, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 7 de març de 1980.

- Resolució de la Direcció General de Ports i Senyals Marítims de 23 d'abril de 1969, referent a les

"Normes Provisionals sobre instal·lacions depuradores i d'abocadors d'aigües residuals al mar", publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 20 de juny de 1969, junt amb la correcció d'errades el dia 4 d'agost del mateix any.

- Decret 202/98 de 30 de juliol sobre Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en edificis i

habitatges D.O.G.C. de 6 d’agost de 1998 Accions a l'edificació : - Reial Decret 1370/1988, d'onze de novembre pel que es modifica parcialment la norma MV-

101/1962 i es canvia la seva denominació per Norma Bàsica de la Edificació NBE-AE/88 "Acciones en la Edificación".

- R.D. 2543/1994 de 29 de desembre del Ministeri d’Obres Públiques, Transport i Medi Ambient

(B.O.E. nº 33 de 8 de febrer de 1995) Norma de Construcción sismorresistente: Parte general y edificación NC SE-94.

- Ordre del 18 de gener del Departament de Política Territorial i Obres Públiques: NRE-AEOR-93

Norma Reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges (D.O.G.C. nº 1852 de 28 de gener de 1994).

Acústica : - Ordre de 29 de setembre de 1988, NBE CA-88 sobre "Condicions acústiques en els edificis",

publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 8 d'octubre de 1988. Aïllament tèrmic :

- NRE AT-87 Norma reglamentària d'edificació sobre aïllament tèrmic, Ordre de 27 d’abril de 1987 del D.P.T.O.P. (DOGC nº 832, 27/04/87). Modificació: O. Del 4 de setembre de 1989m (DOGC nº1201, 2 /10/1989).

- NBE-CT-79 Condiciones térrmicas en los edificios. Reial Decret 2429/79 (BOE 22/10/79).

Telecomunicacions:

- Ordre del Ministeri d'Informació i Turisme del 23 de gener de 1967, referent a "Normes per a la instal·lació d'antenes col·lectives", publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 2 de març de 1967.

- R.D. 1/98 de 27 de febrer, Infraestructures comunes en els edificis per a l’accés als serveis de

telecomunicació (BOE 28/02/98)

9

- R.D. 279/99, Reglamento regulador de las infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació a l’interior dels edificis i de l’activitat d’instal.lació d’equips i sistemes de telecomunicacions (BOE 9/03/99).

- Decret 172/1999 del D.P.T.O.P. (DOGC 07/07/99) sobre Canalitzacions i infraestructures de

radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable en els edificis.

- Decret 116/2000 del Departament de Presidència (DOGC 27/03/2000) estableix el règim jurídic i s’aprova la norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable.

- Decret 117/2000 del Departament de Presidència (DOGC 27/03/2000) estableix el règim jurídic i

s’aprova la norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl.lit.

- Decret 1306/74: Instalació en immobles de sistemes de distribució de la senyal de televisió per

cable (BOE 15/5/74).

- Decret 366/83: Normes d’instal.lacions d’antenes col.lectives de televisió (DOGC 9/9/83)

- Llei 37/95 de 12 de desembre (BOE 13/12/95): Ley de telecomunicaciones por satélite.

- Llei 42/95 de 22 de desembre (BOE 23/12/95): Ley de telecomunicaciones por cable.

- Llei 11/98 de 24 d’abril (BOE 25/4/98): Ley general de telecomunicaciones.

- R.D. 136/97 Reglament tècnic i de prestació de serveis de telecomunicacions per satèlit (BOE 14/2/97). Correció d’errades BOE 14/2/97).

Aparells elevadors :

- Real Decret 2291/1985 de 8 de novembre que aprova el Reglament d'Aparells d'Elevació i manutenció (BOE nº296 11/12/85).

- R.D. 1314/1997, de 1 de Agosto (BOE 30/9/97) de disposicions d’aplicació de la Directiva del

Parlament Europeu i del Consell 95-16-CE sobre ascensors.

- Ordre de 31 de maig de 1999 per la qual es regula l’aplicació del R.D. 1314/1997 sobre ascensors (DOGC nº 2908 11/6/99).

- Ordre del 30 de juny de 1966, Reglamento de Aparatos Elevadores (BOE 26/7/66). Correcció

d’errors: BOE 20/9/66. Modificacions: BOE 28/11/73, 12/11/75, 10/8/76, 13/3/81, 21/4/81 y 25/11/81.

- Ordre de Ministeri d'Indústria del 23 de maig de 1977, referent al "Reglament d'Aparells elevadors

per a obres" i la correcció d'errades publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 14 de juny i el 18 de juliol de 1977.

- Ordre del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme del 3 de març de 1980, referent a les

"Característiques dels accessos, aparells elevadors i condicions interiors dels habitatges per a minusvàlids, projectats en immobles de Protecció Oficial", publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 18 de març de 1980.

10

- Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia del 7 de març de 1981, referent a la modificació de

l'apartat 4 de l'Article 65 del "Reglament d'aparells elevadors per a obres" publicada al Butlletí Oficial de l'estat el 14 de març de 1981.

- Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia de 31 de març de 1981, referent a les "Condicions

tècniques mínimes exigibles per als ascensors i normes per a portar a terme les revisions periòdiques dels aparells elevadors", publicada al Butlletí Oficial de l'Estat del 20 d'abril de 1981.

- Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia de 23 de desembre de 1981, aclarint diversos articles del

"Reglament d'aparells elevadors". (DOGC nº196, 3/2/82) - Ordre de Ministeri d'Indústria i Energia del 23 de setembre de 1987, per la qual es modifica la

Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-1 del Reglament d'aparells elevadors i manutenció referent a ascensors electromecànics.

- Llei 13/1987 de la Presidència de la Generalitat de Catalunya de 9 de juliol, de Seguretat de les

instal·lacions industrials. - Decret 413/1987 del Departament d'Indústria i Energia del 22 de desembre, pel qual es

determinen els òrgans competents per incoar els expedients i per imposar les sancions en matèria de seguretat de les instal·lacions industrials. Correcció d’errades: DOGC 22/6/88).

- Ordre del Departament d'Indústria i Energia del 9 d'abril de 1984 (DOGC 30/5/84), referent a

l'aplicació de les condicions tècniques de seguretat als aparells elevadors amb autorització de posada en marxa segons reglaments anteriors al 30 de juny de 1966. Ampliació de terminis: DOGC 4/2/87 i 7/2/90.

- Ordre del Departament d'Indústria i Energia de 30 de novembre de 1984, per la qual es

complementen les condicions tècniques que han de complir els aparells elevadors. (DOGC nº493, 12/12/84)

- Ordre del Departament d'Indústria i Energia de 18 de febrer de 1986, de normalització lingüística

del rètols utilitzats en la senyalització d'aparells i instal·lacions.

- Ordre de 30/7/74 sobre Aparells elevadors hidràulics (BOE 9/8/74)

- Resolució del 3/4/97 per la qual s’autoritza la instal.lació d’ascensors sense recinteo de màquines (BOE 23/4//97). Correcció d’errades: BOE 23/5/97.

- Resolució del 10/9/98 per la qual s’autoritza la instal.lació d’ascensors amb màquines en fossar

(BOE 25/9/98). - Ordre del Departament d'Indústria i Energia de 31 de juliol de 1986, per la qual s'adjudica el

concurs per a l'explotació del servei d'inspecció i control reglamentari que regula l'Ordre del Departament d'Indústria i Energia del 17 de març de 1986, modificada per l'ordre de7 d'abril de 1986.

- Ordre del Departament d'Indústria i Energia de 30 de desembre de 1986, d'ampliació dels

terminis fixats en la del 9 d'abril de 1984, referent a l'aplicació de condicions tècniques dels ascensors instal·lats a Catalunya. DOGC 4/2/1987.

- Ordre del Departament d'Indústria i Energia de l'11 de gener de 1990 modificant els terminis fixats

a l'ordre de 30 de desembre de 1986. DOGC 7/2/1990.

11

- Resolució del Departament d'Indústria i Energia de 22 de juny de 1987, per la qual es regula

l'aplicació per les EIC de les condicions tècniques de seguretat i d'inspecció periòdica dels ascensors instal·lats a Catalunya. DOGC 20/7/1987 i correcció d’errades: DOGC 2/12/1987.

Bústies :

- Reglament pel que es regula la prestació dels serveis postals en virtut del que s’estableix en la llei 24/98, de 13 de juliol, del Servei Postal Universal i de Liberalització dels Serveis Postals.

- R.D. 1829/1999 de 3 de desembre, del Ministeri de Foment (BOE nº 313 31/12/99) (C.E.- BOE nº

36 11/2/2000). Calefacció :

- Reial Decret 3089/82 del Ministeri d'Indústria i Energia del 15 d'octubre de 1982 que estableix la subjecció a normes tècniques del tipus de radiadors i convectors mitjançant fluids i llur homologació pel Ministeri d'Indústria i Energia, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 15 de febrer de 1983. Ordre 10/2/83 Normes tècniques (BOE nº39 15/2/83). R.D. 363/1984, de 22 de febrer, Complementa les normes (BOE nº48 25/2/84).

- R.D. 1751/98, de 31 de juliol, Reglament d’instal.lacions tèrmiques en els edificis (RITE),

Instruccions tècniques complementàries (ITE) (BOE nº186 5/8/98) (CE – BOE nº259 29/10/98)

- O. de 6/10/80: ITC-MIE-AP2 Canonades para fluids relatius a calderes (BOE nº265 4/11/80)

- O. de 17/3/81: ITC-MIE-AP1 Calderes, economitzadores, preescalfadores, sobreescalfadores i reescalfadores (BOE nº84 8/4/81) (C.E. BOE nº 395 22/12/1981). Modificació: O. de 28/3/85 (BOE nº89 13/4/85)

- O. de 31/5/85: ITC-MIE-AP11 Reglament d’aparells a pressió, referent a aparells destinats a

escalfar o acumular aigua calenta fabricats en sèrie (BOE nº148 21/6/85)

- O. de 31/5/85: ITC-MIE-AP12 Reglament de aparells a pressió, referent a calderes d’aigua calenta (BOE nº147 20/6/85)

- O. de 31/5/85: ITC-MIE-AP13 Reglament d’aparells a pressió, referent a intercanviadors de calor

amb plaques (BOE nº253 21/10/88)

- R.D. 275/1995, de 24 de febrer, Requisits de rendiment per a les calderes noves d’aigua calenta alimentades amb combustibles líquids o gasosos (BOE nº73 27/3/95) (CE – BOE nº125 26/5/1995)

Ciment :

- Decret 1313/88 del Ministeri d’Indústria i Energia, de 28 d’octubre, Obligatorietat d’homologació dels ciments destinats a la fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats (BOE nº265 4/11/98). Modificacions de les normes UNE: BOE 30/6/89, 29/12/89, 3/7/90 i 11/2/92.

- R.D. 776/97 Instrucció per a la recepció de ciments RC-97 (BOE nº 141 13/6/97).

12

- Ordre del 12/4/85: UC-85 Recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó (DOGC

3/5/85).

- Ordre del 17/1/89 de Certificació de conformitat a normes com a alternativa de la homologació de los ciments (BOE nº21 25/1/89).

Cobertes : - Ordre del 12 de març de 1986 M.I.N.E.R. Obligatorietat d'homologació de productes bituminosos

per a la impermeabilització de cobertes en l'edificació. BOE 22 de març de 1986. Ampliació de l'entrada en vigor BOE 29 de setembre de 1986.

- Reial Decret 1572/90 de 30 de novembre de 1990 MOPU NBE-QB-90. Cobertes amb materials

bituminosos. BOE 7 de desembre de 1990. (BOE nº293 7/12/90).

- Ordre de 5/7/96 d’Actualització de normes UNE (BOE nº179 25/7/96)

- Ordre del 14/1/91 de Certificació de conformitat a normes dels productes bituminosos com a alternativa a l’homologació (BOE nº28 1/2/91).

Combustibles : - Decret 2913/1973 del Ministeri d'Indústria del 26 d'octubre de 1973, referent al "Reglament

general del servei públic de gasos combustibles", publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 21 de novembre de 1973. Modificació BOE 20/2/84.

- Decret 1091/1975 del Ministeri d'Indústria del 24 d'abril de 1975, referent al "Reglament del servei

públic de gasos combustibles", publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 21 de maig de 1975, complementant l'article 27.

- Ordre del Ministeri d'Indústria del 18 de novembre de 1974, referent al "Reglament de xarxes i

preses combustibles gasoses i instruccions MIG", publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 6 de desembre de 1974

- R.D. 1853/93 Reglament d’instal.lacions de gas en locals destinats a usos domèstics, col.lectius o

comercials (BOE nº 281 24/11/93).

- R.D. 494/88 Reglament d’aparells que utilitzen combustibles gasosos (BOE nº125 25/5/88). Instruccions tècniques complementàries (BOE nº147 20/6/88). Correccions: BOE 21/7/88. Noves instruccions: BOE nº310 27/12/88. Modificació de la ITC-MIE-AG6 y ITC-MIE-AG11: BOE nº49 26/2/91.

- Ordre de 17/12/85, Instrucció sobre documentació i posada en servei de les instal.lacions

receptoras de gasos combustibles (BOE nº8 9/12/86). Correcció d’errades BOE 10/6/86.

13

Instal.lacions de GLP:

- Ordre de 29 de gener de 1985 (BOE 22/2/86), reglament sobre instal.lacions d’emmagatzament de gasos liquats del petroli en dipòsits fixes. Correcció: BOE 10/6/86.

- Resolució del 25/2/1963 (BOE 12/3/63), extracte de les normes a les que s’han de sotmetre els

dipòsits mòbils amb capacitat no superior a 15 kg de gasos liquats del petroli i la seva instal.lació.

- Resolució del 24/7/1963 (BOE 11/9/1963), normes per a la instal.lació de gasos liquats del petroli amb dipòsits mòbils de capacitat superior a 15 kg.

Residus :

- Reial Decret 833/1988 del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme de 20 de juliol de 1988 que aprova el "Reglament per a l'execució de la Llei 20/1986 de 14 de maig Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos". Modificació: R.D. 952/1997, de 29 de juny (BOE 5/7/97). Articles 50,51 i 56 derogats per la Llei 10/98, de 21 d’abril (BOE 22/4/98).

- Llei 6/1993, de 15 de juliol, de la Presidència de la Generalitat, llei reguladora dels residus

(DOGC nº1776 28/7/98).

- Decret 115/1994, de 6 d’abril, del Departament de Medi Ambient, Regulació del registre general de gestors de residus de Catalunya (DOGC nº1904 6/3/94).

- Decret 201/1994, de 26 de juliol, del Departament de Medi Ambient, Regulació dels enderrocs i

altres residus de la construcció (DOGC nº1931 8/8/94).

- Decret 34/1996, de 9 de gener, del Departament de Medi Ambient, Catàleg de residus de Catalunya (DOGC nº2166 9/2/96). Modificació: decret 92/1999, de 6 d’abril, del Departament de Medi Ambient (DOGC nº2865 12/4/99).

Electricitat :

- Decret del Ministeri d'Indústria del 12 de març del 1954 referent al "Reglament de verificacions elèctriques i regularitat en el subministrament d'energia" i a la modificació dels articles 2 i 92, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat els dies 15 d'abril de 1954, 7 d'abril de 1979, 27 de setembre de 1979 i 25 de setembre de 1984, respectivament.

- Decret 3151/1968 del Ministeri d'Indústria el 28 de novembre de 1968, referent al "Reglament de

línies aèries d'alta tensió" i la correcció d'errades, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat els dies 27 de desembre de 1968 i 8 de març de 1969, respectivament.

- Decret 2431/1973 del Ministeri d'Indústria del 20 de setembre de 1973, referent al "Reglament

electrotècnic de Baixa Tensió", publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 9 d'octubre de 1973. Addició nou paràgraf: R.D. 2295/1958 (BOE 12/12/85).

- Ordre del Ministeri d'Indústria del 31 d'octubre de 1973, referent a les "Instruccions

complementàries del Reglament electrotècnic de Baixa Tensió", publicada al Butlletí Oficial de l'Estat dels dies 27 al 29 i 31 de desembre de 1973.

14

- O. del 6 d’abril de 1974 d’aplicació de les instruccions complementàries (BOE 15/4/74). - Resolució de la Direcció General de l'Energia del 30 d'abril de 1974, referent al "Reglament

electrotècnic de Baixa Tensió", en relació amb la mesura d'aïllament de les instal·lacions elèctriques, publicada la Butlletí Oficial de l'Estat del 7 de maig de 1974.

- Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia del 19 de desembre de 1977, referent a la modificació de

la instrucció complementària MI-BT.25 del vigent "Reglament electrotècnic de Baixa Tensió" i a la correcció d'errades publicada al Butlletí Oficial de l'Estat els dies 13 de gener i 6 de novembre del 1978, respectivament. Inclou les modificacions publicades al BOE 13 d'agost de 1981 i BOE del 4 de juny de 1984.

- Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia del 19 de desembre de 1977, referent a la modificació

parcial i ampliació de les instruccions complementàries MI.BT.004,007,017 annexes al vigent "Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió" i a les "Prescripcions per a establiments sanitaris", publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 26 de gener de 1978 i la correcció d'errades al mateix Butlletí el dia 12 d'octubre de 1978.

- Reial Decret 788/80 de la Presidència del Govern del 28 de març de 1980, referent al "Reglament

d'aparells domèstics que utilitzen energia elèctrica", publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 3 de maig de 1980. Articles 5 i 10 derogats per R.D. 2584/81, de 18 de setembre (BOE 3/11/81).

- Reial Decret 2949/82 del Ministeri d'Indústria del 15 d'octubre de 1982, referent a les "Normes

sobre preses elèctriques" i aprovació del Reglament corresponent, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 12 de novembre de 1982, junt amb la publicació al mateix Butlletí de la correcció d'errades els dies 4 i 29 de desembre de 1982 i el 21 de febrer de 1983.

- Reial Decret 3275/82 del Ministeri d'Indústria i Energia, referent al "Reglament sobre condicions

tècniques i garanties de seguretat a centrals elèctriques i centres de transformació" i la correcció d'errades, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat els dies 1 de desembre del 1982 i el 18 de gener del 1983, respectivament.

- Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia de 6 de juliol de 1984 publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el

dia 1 d'agost de 1984, referent a Instruccions Tècniques complementàries MIE-RAT-1 a 20 (ambdues incloses) del "Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat a centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació".

- Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia del 18 d'octubre de 1984 publicada al Butlletí Oficial de

l'Estat el 25 d'octubre de 1984 que complementa el MIE-RAT-20 del "Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat a centrals elèctriques i centres de transformació".

- Resolució de la Direcció General d'Energia publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 26 de juny de

1984 que desenvolupa l'article 3 del "Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat a centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació".

- Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia del 27 de novembre de 1987 que modifica l'ITC-MIE-RAT

13 i 14 del "Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat a centrals elèctriques i centres de transformació".

- Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia del 26 de juny de 1988 publicada al Butlletí Oficial de

l'Estat el 5 de juliol de 1988, que actualitza les ITC-MIE-RAT 1,2,7,9,15,16,17 i 18 del "Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat a central elèctriques i centres de transformació".

15

Parallamps:

- Real Decreto 1428/1986, de 13 de juny, del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE nº 165, 11/7/1986), Parallamps radioactius. Modificació: RD 903/1987 (BOE nº 165, 11/7/1987).

- Decret 172/1988, de 14 d’abril (DOGC nº 1028, 8/8/1988), Parallamps radioactius.

Estructures d'acer : - Real Decreto 1829/1995, de 10 de novembre, del Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi

Ambient (BOE nº 16, 18/1/1996), Norma Bàsica de l’Edificació NBE-EA-95 “Estructures d’acer en edificació”.

Estructures de forjats : - Reial Decret 1630/1980 de la Presidència del Govern del 18 de juliol de 1980, referent a la

"Fabricació i utilització d'elements resistents per a pisos i cobertes", publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 8 d'agost de 1980.

- Reial Decret 2608/1996, de 20 de desembre, del Ministeri de Foment (BOE nº19, 22/1/1997),

Instrucció per al projecte i l’execució de forjats unidireccionals de formigó armat i pretensat: EF-96.

- Decret 71/1995, de 7 de febrer, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC

nº 2029, 24/3/1995), autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d’elements resistents components de sistemes. Desplegament: Ordre de 31 d’octubre de 1995 (DOGC nº2125, 8/11/95)

Estructures de formigó :

- R.D. 2661/1998, de 11 de novembre, del Ministeri de Foment: Instrucció del Formigó Estructural (EHE) (BOE nº11 13/1/99). Modificació R.D. 996/1999, de 11 de juny, del Ministeri de Foment (BOE nº150 24/6/99).

Estructures de maó : - Reial Decret 1723/90 del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme del 20 de desembre de 1990.

Norma bàsica d'edificació. "Murs resistents de fàbrica de maó", publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 4 de gener de 1991. NBE-FL-90

- Ordre del Ministeri de Relacions amb les Corts i Secretaria General del 27 de juliol de 1988, RL-

88 Plec de Condicions per la recepció de totxana ceràmica.

16

Blocs de formigó:

- Ordre del 4/7/90 (BOE 11/7/90), plec general de prescripcions tècniques generals per a la recepció de blocs de formigó en las obres de construcció RB-90.

Fusta : - Ordre del Ministeri de Comerç del 14 de desembre de 1976, referent a les "Normes de qualitat

per al comerç exterior de parquet-mosaic", publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 18 de desembre de 1976, junt amb l'ampliació, publicats al mateix Butlletí els dies 15 de gener, 9 de març, 21 de març i 16 de desembre de 1977, respectivament.

- Reial Decret 1848/1979 del Ministeri d'Indústria i Energia del 18 de maig de 1979, referent a

"L'establiment de la marca de qualitat per als plafons contraplacats", publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 30 de juliol de 1979.


"L'establiment de la marca de qualitat per als plafons de partícules", publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 8 d'agost de 1979.


"L'establiment de la marca de qualitat per al parquet mosaic de fusta", publicat al Butlletí Oficial de l'Estat l'11 d'agost de 1979.

- Ordre del Ministeri d'Agricultura del 7 d'octubre de 1976 referent a "Tractaments protectors de

fusta", publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 16 d'octubre de 1976. Guix : - Ordre de la Presidència del Govern de 31 de maig de 1985," RY-85 Plec General de Condicions

per a la recepció de guixos i escaioles en les obres de construcció", publicada al Butlletí Oficial de l'Estat del 10 de juny de 1985.

- Reial Decret 1313/1986 del Ministeri d'Indústria i Energia, sobre "Obligatorietat d'homologació de

guixos i escaioles per a la construcció", publicat al Butlletí Oficial de l'Estat del 7 d'octubre de 1986.

Medi ambient : - Llei 22/1983, de 21 de novembre (DOGC nº385, 30/11/1983), referent a la "Protecció de l’ambient

atmosfèric". Correcció d’errades: DOGC 10/2/84.

- Decret 322/1987, de 23 de setembre (DOGC nº919, 25/11/89), desplegament de la Llei 22/1983. - Llei 7/1989, de 31 d’agost (DOGC nº1153, 9/6/89), modificació de la Llei 22/1983.

Recipients de pressió :

- Reial Decret 1244/1979 del Ministeri d'Indústria i Energia del 4 d'abril de 1979, referent al "Reglament d'aparells de pressió", publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 29 de maig de 1979.

17

Instruccions tècniques complementàries (BOE 29/5/79). Correcció d’errades: BOE 28/6/79. Modificacions: BOE 12/3/82, BOE 28/11/90.

- Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia del 21 d'abril de 1981, referent a la "Instrucció Tècnica

Complementària MIE-AP4 del Reglament d'Aparells de Pressió, referent a cartutxos de G.L.P."; publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 29 d'abril de 1981.

- Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia del 31 de maig de 1982, referent a la "Instrucció Tècnica

Complementària MIE-AP5 d'Aparells de Pressió sobre extintors d'incendis", publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 23 de juny de 1982. Aplicació: ordre del 25 de maig de 1983 (DOGC 8/6/83).

- Ordre del Ministeri d'Indústria i Energia de l'1 de setembre de 1982, referent a la "Instrucció

Tècnica Complementària MIE-AP7 sobre botelles i botellons de gasos comprimits liquats i dissolts per pressió", publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 12 de novembre de 1982.

- Real Decreto 1495/1991, de 11 de octubre, del Ministeri de Indústria, Comerç i Turisme (BOE

nº247, 15/10/1991), disposicions d’aplicació de la Directiva 87-404-CEE sobre recipients a pressió simples. Modificació: BOE 24/1/1995. Relació de normes: BOE 20/1/2000.

- Real Decreto 769/1999, de 7 de maig, del Ministeri de Indústria i Energia (BOE nº129,

31/5/1991), disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell, 97/23/CE, relativa als equips de pressió, i modificació del Reglament.

- Ordre de 27 de març de 1990, del Departament d’Indústria i Energia (DOGC nº1284, 27/4/90)

que regula l’aplicació del Reglament d’aparells a pressió. Protecció contra incendis :

- Real Decreto 2177/1996 (BOE 29/10/96) NBE-CPI-96: Norma bàsica de protecció contra incendis en els edificis.

- Decret 241/94 (DOGC 30/1/95), Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els

edificis, complementaris de la NBE-CPI-91.

- Real Decreto 1942/93 (BOE 14/12/93), Reglamento de protecció contra incendis. - Ordenances de l'Ajuntament de Barcelona. Barreres arquitectòniques:

- Reial Decret 556/1989, de 19 de maig (BOE nº122, 23/5/1989), Mesures mínimes sobre accessibilitat en los edificis.

- Llei 20/1991, de 25 de novembre (DOGC nº1526, 4/12/1991), Promoció de l’accessibilitat i de

supressió de barreres arquitectòniques. (CE-DOGC nº1527, 9/12/1991).

- Decret 135/1995, de 24 de març (DOGC nº2043, 28/4/1995), desplegament de la Llei 20/1991 i aprovació del Codi d’accessibilitat. (CE-DOGC nº2152, 10/1/1996). Modificació: Decret 204/1999, de 27 de juliol (DOGC nº2944, 3/8/1999).

18

Habitabilitat:

- Ordre de 29 de febrer de 1944 (BOE nº61,1/3/1944), Condiciones mínimes d’higiene en les vivendes.

- Decret 129/1984, de 18 d’abril (DOGC nº433, 11/5/1984), atorgament de la cèdula d’habitabilitat.

Models: DOGC nº468, 12/9/1984).

- Llei 3/1990, de 21 de juny (BOE nº149,22/6/1990), habitabilitat de minusvàlids en l’edifici del seu habitatge.

- Decret 282/1991, de 24 de desembre (DOGC nº 1541, 15/1/1992), acreditació de determinats

requisits prèviament a l’inici de la construcció de l’habitatge.

- Llei 24/1991, de 29 de novembre (DOGC nº1541, 15/1/1992), llei de l’habitatge.

- Decret 206/1992, d’1 de setembre (DOGC nº 1654, 7/10/1992), Llibre de l’Edifici.

- Decret 28/1999, de 9 de febrer (DOGC nº2828, 16/2/1999), requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges.

Seguretat i salut : - Ordre del Ministeri de Treball del 20 de maig de 1952, referent al "Reglament de seguretat i

higiene al treball, a la indústria de la construcció" i la correcció d'errades, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat els dies 15 de juny de 1952 i el 22 de desembre de 1953, respectivament.

- Ordre del Ministeri de Treball del 9 de març de 1971, referent a l’Ordenança general de seguretat

i higiene al treball", publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 16 i 17 de març de 1971. - Ordre del Ministeri de Treball del 28 d'agost de 1970 en la que s'aprova l'Ordenança de treball de

la construcció, vidre, ceràmica. - Ordre del 20 de setembre de 1986 pel que s'estableix un model de llibre d'incidències

corresponents a les obres en que sigui obligatori un estudi de seguretat i higiene.

- RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE 25/10/97), Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció

- Llei 31/1995, de 8 de novembre (BOE 10/11/95), Prevenció de riscos laborals. Desenvolupen la

llei: RD 39/1997, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 487/1997, RD 488/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997.

- Ordre de 31 de octubre de 1984 (BOE 7/11/84) Reglamento sobre seguretat dels treballs amb

risc d’amiant. Normes complementàries: BOE 15/1/87.

- Ordre de 31 de gener de 1940 (BOE 3/2/1940) Bastides.

- Ordre de 12 de gener de 1998 (DOGC 27/1/98), s’aprova el model de Llibre d’incidències en obres de construcció.

19

0.17. Existència de tràfic durant l'execució de les obres d'urbanització i d'edificació. La existència de determinats vials, que calgui mantenir en servei durant l'execució de les obres, no serà motiu de reclamació econòmica per part del Contractista. Aquest programarà l'execució de les obres, de manera que les interferències siguin mínimes i, si s'escau, construirà els desviaments provisionals que siguin necessaris, sense que això sigui motiu d'increment del preu del Contracte. Les despeses, ocasionades pels anteriors conceptes i per la conservació dels vials de servei esmentats, es consideraran incloses als preus del Contracte i, en cap moment, podran ser objecte de reclamació. En cas que l'exposat anteriorment impliqui la necessitat d'executar determinades parts de les obres per fases, aquestes seran definides per la Direcció de les Obres i el possible cost addicional es considerarà, com a l'apartat anterior, inclòs als preus unitaris. 0.18. Interferències amb d'altres Contractistes El Contractista programarà els treballs de manera que, durant el període d'execució de les obres, sigui possible executar treballs de jardineria i Obres complementàries, tal com l'execució de xarxes elèctriques, telefòniques o d'altres treballs. En aquest cas, el Contractista acomplirà les ordres de la Direcció de les Obres, a fi de delimitar les zones amb determinades unitats d'obra totalment acabades, per tal d'endegar els treballs complementaris esmentats. Les possibles despeses motivades per eventuals paralitzacions o increments de cost, deguts a l'esmentada execució per fases, es consideraran incloses als preus del Contracte i no podran ser, en cap moment, objecte de reclamació. 0.19. Existència de serveis i el seu desviament Abans de començar les excavacions, el Contractista, fonamentat en els plànols i dades de que disposi o mitjançant la visita als serveis, si és factible, haurà d'estudiar i replantejar sobre el terreny els serveis i instal·lacions afectades, considerant millor la manera d'executar els treballs per a no fer-los malbé i assenyalar aquest que, en darrer cas, consideri necessari modificar. Si el Director de les Obres es mostra conforme, sol·licitarà de l'Empresa i els Organismes corresponents, la modificació d'aquestes instal·lacions. Aquests treballs seran de pagament al Contractista, ja sigui amb càrrec a les partides alçades existents a tal efecte o bé per unitats d'obra, amb aplicació del Quadre de Preus núm. 1. Si el desviament dels serveis existents s'executessin per part de les empreses subministradores, i aquestes recapten la col·laboració del Contractista amb el fi d'accelerar la marxa de les obres, aquest haurà de prestar l'ajut necessari. 0.20. Mesures d'ordre i seguretat El Contractista resta obligat a adoptar les mesures d'ordre i seguretat i higiene previstes al preceptiu Pla de Seguretat i Higiene, aprovat per la Direcció Facultativa de les obres i qualsevol altra mesura que sobre aquesta matèria li sigui ordenada per la Direcció durant el decurs de les obres. El Contractista complirà amb totes les disposicions recollides a la Normativa laboral i sobre Seguretat Social vigent, en relació als treballadors contractats, sent l'únic responsable de les obligacions que se'n derivin del seu incompliment.

20

0.21 Abonament d'unitats d'obra Els conceptes mesurats per a totes les unitats d'obra i la manera d'abonar-los, d'acord amb el Quadre de Preus núm. 1, s'entendrà que es refereixen a unitats d'obra totalment acabades. Al càlcul de la proposició econòmica s'haurà de tenir en compte, que qualsevol material o treball necessari per al correcte acabament de la unitat d'obra o per assegurar el perfecte funcionament de la unitat construïda, en relació a la resta de construcció, es considerarà inclòs als preus unitaris del Contracte, no podent ser objecte de sobrepreu. L'ocasional omissió dels esmentats elements als Documents del Projecte no podrà ser objecte de reclamació ni de preu contradictori, per considerar-se expressament inclosos als preus dels Contracte. Els materials i operacions esmentades són els considerats com a necessaris a la normativa d'obligat acompliment, relacionada a l'apartat 0.16. 0.22. Control d'unitats d'obra Les diferents unitats d'obra se sotmetran als assaigs previstos al Programa de Control de Qualitat elaborat per Tècnic competent, designat pels Serveis Tècnics de la Propietat. El Laboratori encarregat de dur a terme els assaigs estarà homologat per la Generalitat de Catalunya, serà designat per la Propietat i realitzarà els assaigs a sol·licitud de la Direcció Tècnica de l'obra o dels Serveis Tècnics de l'Administració. El Contractista abonarà al Laboratori contractat l'import de les despeses de realització dels assaigs del control de qualitat, fins al límit de l'1% del Pressupost de l'obra. Si amb motiu d'haver-se d'ampliar el nombre d'assaigs a realitzar, se superés el límit de l'1% del Pressupost de l'obra, la diferència serà abonada al Laboratori per la Propietat. L'esquema de funcionament serà el que segueix: - A criteri de la Direcció Facultativa o dels Serveis Tècnics de la Propietat, es podrà ampliar o

reduir el nombre de controls, que s'abonaran sempre a partir dels preus unitaris acceptats. - Els resultats de cada assaig es comunicaran simultàniament a la Direcció Facultativa de les

obres, a l'Arquitecte Co-director, als Serveis Tècnics de la Propietat i a l'Empresa Constructora. En cas de resultats negatius s'anticiparà la comunicació telefònicament, a fi de poder prendre les mesures necessàries amb urgència.

Normativa a aplicar: - Decret 375/88 sobre Control de Qualitat en l'Edificació i les ordres de desplegament del Decret.

Ordre 25-1-89, Ordre 13-9-90 i Ordre 16-4-92. - Decret 77/84 sobre Control de materials i unitats d'obra.

2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

PROJECTE ESCOLES A SANT QUIRZE Promotor: Ajuntament de Sant Quirze del VallèsF. Xavier Sans i Parcerisas, arquitecte

1

B - MATERIALS.........................................................................................................................................................................................................3 B0 - MATERIALS BÀSICS.........................................................................................................................................................................................3

B01 - LÍQUIDS.......................................................................................................................................................................................................3 B011 - NEUTRES ..............................................................................................................................................................................................3

B03 - GRANULATS ...............................................................................................................................................................................................3 B031 - SORRES ................................................................................................................................................................................................3

B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS .....................................................................................................................................................5 B051 - CIMENTS ...............................................................................................................................................................................................5 B053 - CALÇS ...................................................................................................................................................................................................9

B06 - FORMIGONS DE COMPRA ......................................................................................................................................................................10 B064 - FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA .....................................................................................................................................10

B0A - FERRETERIA ............................................................................................................................................................................................12 B0A4 - VISOS..................................................................................................................................................................................................12 B0A7 - ABRAÇADORES .................................................................................................................................................................................12

B0G - PEDRES NATURALS I ARTIFICIALS.......................................................................................................................................................13 B0GA - PEDRA ARTIFICIAL I ELEMENTS ESPECIALS DE PEDRA ARTIFICIAL........................................................................................13

B7 - MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS...................................................................................................................14 B7J - MATERIALS PER A JUNTS I SEGELLATS...............................................................................................................................................16

B7J5 - SEGELLANTS......................................................................................................................................................................................16 B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS ............................................................................................................................................................19

B8K - ESCOPIDORS...........................................................................................................................................................................................19 B8KA - ESCOPIDORS DE PLANXA D'ALUMINI ............................................................................................................................................19

BA - MATERIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES...........................................................................................................20 BAF - MATERIALS PER A TANCAMENTS PRACTICABLES D'ALUMINI .........................................................................................................20 BAV - PERSIANES I PROTECCIONS SOLARS.................................................................................................................................................21

BAV7 - PERSIANES ENROTLLABLES D'ALUMINI........................................................................................................................................21 BAVT - PERSIANES CONTÍNUES DE TEIXIT ...............................................................................................................................................23 BAVZ - MATERIALS AUXILIARS PER A PERSIANES...................................................................................................................................24

BAZ - MATERIALS ESPECIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES................................................................................25 BAZ7 - PLAFONS PER A CAIXES DE PERSIANA.........................................................................................................................................25

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ..............................................................................................................................26 BB3 - REIXES, MALLES I TEIXITS METÀL·LICS...............................................................................................................................................26

BC - MATERIALS PER A ENVIDRAMENTS...........................................................................................................................................................27 BC1 - VIDRES PLANS ........................................................................................................................................................................................27

BC1F - VIDRES AÏLLANTS D'UNA LLUNA INCOLORA I UN VIDRE LAMINAR DE SEGURETAT ..............................................................27 BE - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÀNICA ..................................................27

BE3 - EMISSORS PER AIGUA ...........................................................................................................................................................................27 BE31 - Familia E31..........................................................................................................................................................................................27 BE41 - Familia E41..........................................................................................................................................................................................29 BEU4 - Familia EU4.........................................................................................................................................................................................30 BEU6 - Familia EU6.........................................................................................................................................................................................31

BEW - ACCESSORIS PER A INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÀNICA........................................32 BEW3 - ACCESSORIS PER A EMISSORS (PER AIGUA) .............................................................................................................................32 BEW4 - Familia EW4 .......................................................................................................................................................................................32

BF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS ...........................................................................................................................................33 BF1 - TUBS I ACCESSORIS D'ACER NEGRE...................................................................................................................................................33

BF11 - TUBS D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA...................................................................................................................................33 BF1K - Familia F1K .........................................................................................................................................................................................34 BF52 - Familia F52 ..........................................................................................................................................................................................34 BFB1 - Familia FB1 .........................................................................................................................................................................................36 BFQ3 - Familia FQ3.........................................................................................................................................................................................38

BFW - ACCESSORIS GENÈRICS DE TUBS PER A GASOS I FLUIDS ............................................................................................................39 BFW1 - ACCESSORIS GENÈRICS PER A TUBS D'ACER NEGRE..............................................................................................................39

BFY - ELEMENTS DE MUNTATGE DE TUBS DE GASOS I FLUIDS................................................................................................................40 BFY1 - PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS D'ACER NEGRE...........................................................41 BG1P - Familia G1P ........................................................................................................................................................................................41 BG31 - Familia G31 .........................................................................................................................................................................................43 BG38 - Familia G38 .........................................................................................................................................................................................45 BGD1 - Familia GD1........................................................................................................................................................................................45 BGY3 - Familia GY3 ........................................................................................................................................................................................46 BGYD - Familia GYD .......................................................................................................................................................................................46 BK24 - Familia K24..........................................................................................................................................................................................47 BK25 - Familia K25..........................................................................................................................................................................................47 BM11 - Familia M11.........................................................................................................................................................................................48 BM12 - Familia M12.........................................................................................................................................................................................51 BNH1 - Familia NH1 ........................................................................................................................................................................................52

D - ELEMENTS COMPOSTOS ...............................................................................................................................................................................54 D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS ...............................................................................................................................................................54

D07 - MORTERS I PASTES................................................................................................................................................................................54 D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS ............................................................................................................................................................54

E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ..................................................................................................................................................................55 E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS .............................................................................................................55



2

E22 - MOVIMENTS DE TERRES........................................................................................................................................................................55 E222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS...................................................................................................................................................55

E2R - GESTIÓ DE RESIDUS ..............................................................................................................................................................................56 E545P - COBERTES DE PLANXES D'ACER AMB PENDENT INFERIOR AL 30% ..................................................................................58

E8 - REVESTIMENTS .............................................................................................................................................................................................58 E8K - ESCOPIDORS...........................................................................................................................................................................................58 E8M - BRANCALS...............................................................................................................................................................................................60

E9 - PAVIMENTS.....................................................................................................................................................................................................61 E93 - SOLERES I RECRESCUDES....................................................................................................................................................................61

E936 - SOLERES DE FORMIGÓ ....................................................................................................................................................................61 E9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ .....................................................................................................................................................................61

E9GZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A PAVIMENTS DE FORMIGÓ ...........................................................................................................62 EA - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES ............................................................................................................................................63

EAF - TANCAMENTS PRACTICABLES D'ALUMINI...........................................................................................................................................63 EAV - PERSIANES I GELOSIES DE LAMES .....................................................................................................................................................64

EAV7 - PERSIANES ENROTLLABLES D'ALUMINI........................................................................................................................................64 EAVT - PERSIANES CONTÍNUES DE TEIXIT ...............................................................................................................................................65 EAVZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A PERSIANES....................................................................................................................................65

EAZ - ELEMENTS ESPECIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES.................................................................................66 EAZ7 - PLAFONS PER A CAIXES DE PERSIANA.........................................................................................................................................66

EB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ...............................................................................................................................................................67 EB3 - REIXES, MALLES I TEIXITS METÀLICS..................................................................................................................................................67

EB32 - REIXES D'ACER .................................................................................................................................................................................68 EC - ENVIDRAMENTS ............................................................................................................................................................................................69

EC1 - VIDRES PLANS ........................................................................................................................................................................................69 EC1F - VIDRES AÏLLANTS D'UNA LLUNA INCOLORA I UN VIDRE LAMINAR DE SEGURETAT ..............................................................69

EE - INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÀNICA....................................................................................71 EE41 - Familia E41..........................................................................................................................................................................................71 EEU4 - Familia EU4.........................................................................................................................................................................................73 EEU6 - Familia EU6.........................................................................................................................................................................................73 EEU9 - Familia EU9.........................................................................................................................................................................................74

EF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS ...........................................................................................................................................75 EF1 - TUBS D'ACER NEGRE .............................................................................................................................................................................75

EF11 - TUBS D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA...................................................................................................................................75 EF1K - Familia F1K .........................................................................................................................................................................................77 EG1P - Familia G1P ........................................................................................................................................................................................78 EG31 - Familia G31 .........................................................................................................................................................................................78 EG38 - Familia G38 .........................................................................................................................................................................................81 EGD1 - Familia GD1........................................................................................................................................................................................81 EK24 - Familia K24..........................................................................................................................................................................................82 EK25 - Familia K25..........................................................................................................................................................................................83 EM11 - Familia M11.........................................................................................................................................................................................83 EM12 - Familia M12.........................................................................................................................................................................................84 ENG1 - Familia NG1........................................................................................................................................................................................85 ENG6 - Familia NG6........................................................................................................................................................................................86

F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ............................................................................................................................................................88 F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ...........................................................................................................88

F21 - DEMOLICIONS ..........................................................................................................................................................................................88 F219 - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT......................................................................................................................................88

F22 - MOVIMENTS DE TERRES ........................................................................................................................................................................89 F228 - REBLIMENT I PICONATGE DE RASES .............................................................................................................................................89

F9 - PAVIMENTS.....................................................................................................................................................................................................90 F9B - PAVIMENTS DE PEDRA NATURAL .........................................................................................................................................................90

K - PARTIDES D'OBRA DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ .............................................................................................................................93 K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ..................................................................................93

K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES ............................................................................................................93 K216 - DESMUNTATGES I ENDERROCS DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES..............................................................................................93 K218 - DESMUNTATGES, ARRENCADES I REPICATS DE REVESTIMENTS ............................................................................................94 K21A - DESMUNTATGES I ARRENCADES DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES...............................................................95 K21B - DESMUNTATGES, ARRENCADES I DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SEGURETAT, PROTECCIÓ I SENYALITZACIÓ............96 K21E - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÁNICA .........97

K2R - GESTIÓ DE RESIDUS ..............................................................................................................................................................................99



3

B - MATERIALS B0 - MATERIALS BÀSICS B01 - LÍQUIDS B011 - NEUTRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

B0111000.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Aigües utilitzades per algun dels usos següents: - Confecció de formigó - Confecció de morter - Confecció de pasta de guix - Reg de plantacions - Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc. - Humectació de bases o subbases - Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica. Es poden utilitzar aigües de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials. Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que acompleix totes aquestes característiques: Exponent d'hidrogen pH (UNE 7-234): >= 5 Total de substàncies dissoltes (UNE 7-130): <= 15 g/l Sulfats, expressats en SO4- (UNE 7-131) - En cas d'utilitzar-se ciment SR: <= 5 g/l - En la resta de casos: <= 1 g/l Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7-178) - Formigó pretesat: <= 1 g/l - Formigó armat: <= 3 g/l - Formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l Hidrats de carboni (UNE 7-132): 0 Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7-235): <= 15 g/l Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE).

B03 - GRANULATS B031 - SORRES


B0312020.


Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorra procedent del reciclatge de residus de la construcció i demolició en una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquest tipus de residu.



4

S'han considerat els tipus següents: - Sorra de marbre blanc - Sorra per a confecció de formigons, d'origen: - De pedra calcària - De pedra granítica - Sorra per a confecció de morters - Sorra per a reblert de rases amb canonades

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica. La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que estableixi explícitament la DF. No ha de tenir argiles, margues o altres materials estranys. Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0% Contingut de matèria orgànica (UNE 7-082): Baix o nul

SORRA DE MARBRE BLANC: Barreja amb granulats blancs diferents del marbre: 0%

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Mida dels granuls (Tamís 4 UNE_EN 933-2): <= 4 mm Terrossos d'argila (UNE 7-133): <= 1% en pes Partícules toves (UNE 7-134): 0% Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE 7-244): <= 0,5% en pes Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 0,4% en pes Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507-1/2): Nul·la Sulfats solubles en àcid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 0,8% en pes Clorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE 83-124 EXP) - Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes - Formigó pretesat: <= 0,03% en pes Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Estabilitat (UNE 7-136): - Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10% - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15%

SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-2): - Granulat gruixut: - Granulat arrodonit: <= 1% en pes - Granulat de matxuqueig no calcàri: <= 1% en pes - Granulat fí: - Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV o alguna classe específica d'exposició: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 10% en pes Equivalent de sorra (EAV)(UNE_EN 933-8): - Per a obres en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 75 - Resta de casos: >= 80 Friabilitat (UNE 83-115): <= 40 Absorció d'aigua (UNE 83-133 i UNE 83-134): <= 5%

SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-2): - Granulat gruixut: - Granulat arrodonit: <= 1% en pes - Granulat fí: - Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o alguna classe específica d'exposició: <= 10% en pes - Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 15% en pesValor blau de metilè(UNE 83-130): - Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS: La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents: +-------------------------------------------------+ ¦ Tamís ¦ Percentatge en ¦ Condicions ¦ ¦ UNE 7-050 ¦ pes que passa ¦ ¦ ¦ mm ¦ pel tamís ¦ ¦ ¦-----------¦------------------¦------------------¦ ¦ 5,00 ¦ A ¦ A = 100 ¦



5

¦ 2,50 ¦ B ¦ 60 <= B <= 100 ¦ ¦ 1,25 ¦ C ¦ 30 <= C <= 100 ¦ ¦ 0,63 ¦ D ¦ 15 <= D <= 70 ¦ ¦ 0,32 ¦ E ¦ 5 <= E <= 50 ¦ ¦ 0,16 ¦ F ¦ 0 <= F <= 30 ¦ ¦ 0,08 ¦ G ¦ 0 <= G <= 15 ¦ ¦-----------¦------------------¦------------------¦ ¦ Altres ¦ ¦ C - D <= 50 ¦ ¦ condi- ¦ ¦ D - E <= 50 ¦ ¦ cions ¦ ¦ C - E <= 70 ¦ +-------------------------------------------------+ Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del junt Contingut de matèries perjudicials: <= 2%

GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció. El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física o química sota les condicions mes desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d'utilització. No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua.S'ha considerat que l'ús serà el reblert de rases amb canonades. Per a qualsevol utilització diferent d'aquesta, es requereix l'acceptació expressa de la direcció facultativa i la justificació mitjançant els assajos que pertoquin que es compleixen les condicions requerides per l'us al que es pretén destinar.


CONDICIONS GENERALS: Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Cada remesa de sorra s'ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec. Les sorres de tipus diferents s'han d'emmagatzemar per separat. Cada càrrega de granulat ha d'anar identificada amb un full de subministrament que ha d'estar a disposició de la DF en el que hi han de constar, com a mínim, les dades següents: - Nom del subministrador - Número de sèrie del full de subministrament - Nom de la cantera o planta subministradora en cas de material reciclat - Data del lliurament - Nom del peticionari - Tipus de granulat - Quantitat de granulat subministrat - Denominació del granulat(d/D) - Identificació del lloc de subministrament




SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE).

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.

GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus.

SORRES PER A ALTRES USOS: No hi ha normativa de compliment obligatori.

B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B051 - CIMENTS


B0512401.



6


Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que, amassats amb aigua, formen una pasta que, mitjançant un procés d'hidratació, endureix i un cop endurit conserva la seva resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua. S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-08 amb les característiques següents: - Ciments comuns (CEM) - Ciments d'aluminat de calci (CAC) - Ciments blancs (BL) - Ciments resistens a l'aigua de mar (MR)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni en la seva composició. El ciment ha de ser capaç, si es dosifica i barreja adequadament amb aigua i granulats, de produir un morter o un formigó que conservi la seva traballabilitat en un temps prou llarg i assolir, al final de períodes definits, els nivells especificats de resistència i mantenir estabilitat de volum a llarg termini. No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. En activitats manuals en les que hi hagi risc de contacte amb la pell i d'acord amb l'establert a l'Ordre Presidencial 1954/2004 de 22 de juny, no s'han d'utilitzar o comercialitzar ciments amb un contingut de crom (VI) superior a dos parts per milió del pes sec del ciment.

CIMENTS COMUNS (CEM): Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre, 1328/1995 de 28 de juliol i 956/2008 de 6 de juny. Els components han de complir els requisits especificats en el capítol 5 de la norma UNE-EN 197-1. Tipus de ciments: - Ciment Pòrtland: CEM I - Ciment Pòrtland amb addicions: CEM II - Ciment Pòrtland amb escòries de forn alt: CEM III - Ciment putzolànic: CEM IV - Ciment compost: CEM V Alguns d'aquests tipus es divideixen en subtipus, segons el contingut de l'addició o barreja d'addicions presents en el ciment. Segons aquest contingut creixent els subtipus poden ser A, B o C. Addicions del clinker pòrtland (K): - Escòria de forn alt: S - Fum de sílice: D - Putzolana natural: P - Putzolana natural calcinada: Q - Cendra volant Sicília: V - Cendra volant calcària: W - Esquist calcinat: T - Filler calcari L: L - Filler calcari LL: LL Relació entre denominació i designació dels ciments comuns segons el tipus, subtipus i addicions: +------------------------------------------------------+ ¦ Denominació ¦ Designació ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland ¦ CEM I ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ CEM II/A-S ¦ ¦ ¦ CEM II/B-S ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ CEM II/A-D ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ CEM II/A-P ¦ ¦ ¦ CEM II/B-P ¦ ¦ ¦ CEM II/A-Q ¦ ¦ ¦ CEM II/B-Q ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ CEM II/A-V ¦ ¦ volants ¦ CEM II/B-V ¦ ¦ ¦ CEM II/A-W ¦ ¦ ¦ CEM II/B-W ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb esquist ¦ CEM II/A-T ¦ ¦ calcinat ¦ CEM II/B-T ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb filler ¦ CEM II/A-L ¦ ¦ calcari ¦ CEM II/B-L ¦



7

¦ ¦ CEM II/A-LL ¦ ¦ ¦ CEM II/B-LL ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland mixt ¦ CEM II/A-M ¦ ¦ ¦ CEM II/B-M ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment amb escòries de ¦ CEM III/A ¦ ¦ forn alt ¦ CEM III/B ¦ ¦ ¦ CEM III/C ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment putzolànic ¦ CEM IV/A ¦ ¦ ¦ CEM IV/B ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦ ¦ ¦ CEM V/B ¦ +------------------------------------------------------+ En ciments pòrtland mixtos CEM II/A-M i CEM II/B-M, en ciments putzolànics CEM IV/A i CEM IV/B i en ciments compostos CEM V/A i CEM V/B els components principals a més del clinker han de ser declarats a la designació del ciment. La composició dels diferents ciments comuns ha de ser l'especificada al capítol 6 de la norma UNE-EN 197-1. Els ciments comuns han de complir les exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat especificades al capítol 7 de la norma UNE-EN 197-1.

CIMENTS D'ALUMINAT DE CALÇ (CAC): Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris. Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposa el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny. Han de complir les exigències mecàniques, físiques i químiques especificades a UNE-EN 14647.

CIMENTS BLANCS (BL): Han d'estar subjectes al Reial Decret 1313/1988 i seran aquells definits a la norma UNE 80305 i homòlegs de les normes UNE-EN 197-1 (ciments comuns) i UNE-EN 413-1 (ciments de ram de paleta) que compleixin amb l'especificació de blancor. Índex de blancor (UNE 80117): >= 85 D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR). La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir els ciments comuns blancs són les mateixes que les especificades per als ciments comuns a la norma UNE-EN 197-1. La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques i químiques que ha de complir el ciment blanc de ram de paleta (BL 22,5 X) són les mateixes que les especificades per al ciment homòleg a la norma UNE-EN 413-1.

CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR): D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR). Relació entre denominació i designació dels ciments resistents a l'aigua de mar segons el tipus, subtipus i addicions: +------------------------------------------------------+ ¦ Denominació ¦ Designació ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland ¦ I ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ II/A-S ¦ ¦ ¦ II/B-S ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ II/A-D ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ II/A-P ¦ ¦ ¦ II/B-P ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ II/A-V ¦ ¦ volants ¦ II/B-V ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment amb escòries de ¦ III/A ¦ ¦ forn alt ¦ III/B ¦ ¦ ¦ III/C ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment putzolànic ¦ IV/A ¦ ¦ ¦ IV/B ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦ +------------------------------------------------------+ Les especificacions generals en quan a composició i a exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir són les corresponents als ciments comuns homòlegs de la norma UNE-EN 197-1. Han de complir els requisits addicionals especificats al capítol 7.2 de la norma UNE 80303-2.




8

Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques.

CIMENTS COMUNS (CEM) I CIMENTS DE CALÇ (CAC): El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Sistema 1+: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat de conformitat CE del producte El símbol normalitzat del marcatge CE ha d'anar acompanyat de la següent informació com a mínim: - el número identificador del organisme certificador que ha intervingut en el control de producció - nom o marca distintiva d'identificació i adreça enregistrada del fabricant - número del certificat CE de conformitat - les dues últimes xifres de l'any en que el fabricant va posar el marcatge CE - indicacions que permetin identificar el producte així com les seves característiques i prestacions declarades atenent a les sevesespecificacions tècniques - referència a la norma armonitzada corresponent - designació normalitzada del ciment indicant el tipus, subtipus (segons els components principals) i classe resistent - en el seu cas, informació addicional referent al contingut de clorurs, al límit superior de pèrdua per calcinació de cendra volant i/o additiu empratSobre el mateix embalatge, el marcatge CE es pot simplificar, i inclourà com a mínim: - el símbol normalitzat del marcatge CE - en el seu cas, el número del certificat CE de conformitat - nom o marca distintiva d'identificació i adreça enregistrada del fabricant - els dos últims dígits de l'any en que el fabricant va posar el marcatge - referència al número de la norma harmonitzada corresponent En aquest cas, la informació complerta del marcatge o etiquetat CE haurà d'apareixer també a l'albarà o documentació que acompanya al lliurament. A l'albarà hi han de figurar les dades següents: - número de referència de la comanda - nom i adreça del comprador i punt de destí del ciment - identificació del fabricant i de l'empresa de subministrament - designació normalitzada del ciment subministrat conforme a la instrucció RC-08 - quantitat que es subministra - en el seu cas, referència a los dades de l'etiquetat corresponent al marcatge CE - data de subministrament - identificació del vehicle que el transporta

CIMENTS BLANCS (BL) I CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR): A l'albarà hi han de figurar les dades següents: - número de referència de la comanda - nom i adreça del comprador i punt de destí dels ciment - identificació del fabricant i de l'adreça de subministrament - designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny - contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris - quantitat que es subministra - identificació del vehicle que transporta el ciment - en el seu cas, l'etiquetatge corresponent al marcatge CE En el cas de ciments envasats, aquests han de mostrar als seus envasos la següent informació: - nom o marca identificativa i adreça complerta del fabricant i de la fàbrica - designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny - contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris - dates de fabricació i d'envasat (indicant setmana i any) - condicions específiques aplicables a la manipulació i utilització del producte El fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents: - Inici i final d'adormiment - Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectes Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges. Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb la terra, de manera que no s'alterin les seves condicions. Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments: - Classes 22,5 i 32,5: 3 mesos - Classes 42,5 : 2 mesos - Classes 52,5 : 1 mes




Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, por el se declara obligatoria la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados.



9

Orden de 17 de enero de 1989 por la que se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados. Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre, por el que se dictan disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, en aplicación de la Directiva 89/106/CEE. Real Decreto 1328/1995, de 28 de julio, por el que se modifica, en aplicación de la Directiva 93/68/CEE, las disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, aprobadas por el Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre. REAL DECRETO 956/2008, de 6 de junio, por el que se aprueba la instrucción para la recepción de cementos (RC-08). UNE-EN 197-1:2000 Cemento. Parte 1: Composición, especificaciones y criterios de conformidad de los cementos comunes. UNE-EN 14647:2006 Cemento de aluminato de calcio. Composición, especificaciones y crierios de conformidad. UNE 80305:2001 Cementos blancos. UNE 80303-2:2001 Cementos con características adicionales. Parte 2: Cementos resistentes al agua de mar.

B053 - CALÇS


B0532310.


Conglomerant obtingut per calcinació de materials calcaris, compost principalment per òxids o hidròxids de calci amb o sense òxids o hidròxids de magnesi i quantitats menors d'òxids de silici, ferro i alumini. S'han considerat els tipus següents: - Calç amarada en pasta CL 90 - Calç aèria CL 90 - Cal hidràulica natural NHL 2 - Cal hidràulica natural NHL 3,5 - Cal hidràulica natural NHL 5

CAL AMARADA EN PASTA: Si és amarada en pasta, ha d'estar apagada i barrejada amb aigua, amb la quantitat justa per obtenir una pasta de consistència adequada a l'us a la que es destini. No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.

CALÇ AÈRIA CL 90: Si conté additius, aquests no han d'afectar a les propietats dels morters. Contingut de CaO + MgO (UNE-EN 459-2): >= 90% en pes Contingut de MgO (UNE-EN 459-2): <= 5% en pes Contingut de SO3 (UNE-EN 459-2): <= 2% en pes Contingut de CO2 (UNE-EN 459-2): <= 4% en pes Finura de la mòlta per a calç en pols (UNE-EN 459-2) - Material retingut al tamís 0,09 mm: <= 7% - Material retingut al tamís 0,2 mm: <= 2% Estabilitat de volum (UNE-EN 459-2) - Pastes amarades: Passa - Altres calçs: - Mètode de referència: <= 20 - Mètode alternatiu: <= 2 Densitat aparent per a calç en pols (UNE-EN 459-2) Da: 0,3 <= Da <= 0,6 kg/dm3 Aigua lliure (humitat) (UNE-EN 459-2) (h): - Pastes amarades: 45% < h < 70% - Altres calçs: <= 2%

CAL HIDRÀULICA NATURAL: Contingut de SO3 (UNE-EN 459-2): =< 3% en masa (un contigut de SO3 > 3% i < 7% es admissible, amb la condició de que la estabilitat sigui confirmada després de 28 dies de conservació en aigua, segons l'assaig donat en la norma UNE-EN 196-2) Contingut de calç lliure (UNE-EN 459-2): - Calç del tipus NHL 2: >= 15% en pes - Calç del tipus NHL 3,5: >= 9% en pes - Calç del tipus NHL 5: >= 3 % en pes


Subministrament: Envasada adequadament, de manera que no experimenti alteració de les seves característiques. El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Sistema 2: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat del control de producció en fàbrica emès per l'organisme d'inspecció



10

A l'embalatge, o be a l'albarà de lliurament, hi ha de constar com a mínim la següent informació: - Nom o marca comercial i adreça del fabricant - Referència a la norma UNE-EN 459-1 - Designació de la cal segons l'apartat 4 de l'esmentada norma - Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol Emmagatzematge: Es tindran en compte les normes indicades en les fitxes de seguretat per a les classes de calç. Aquestes fitxes de seguretat han de ser les recomanades oficialment o, en el seu defecte, les facilitades pel subministrador.




UNE-EN 459-1:2002 Cales para la construcción. Parte 1: Definiciones, especificaciones y criterios de conformidad UNE-EN 459-1/AC:2002 Cales para la construcción. Parte 1: Definiciones, especificaciones y criterios de conformidad. UNE-EN 459-2:2002 Cales para la construcción. Parte 2: Métodos de ensayo. UNE-EN 459-3:2002 Cales para la construcción. Parte 3: Evaluación de la conformidad.

B06 - FORMIGONS DE COMPRA B064 - FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA


B064300C.


Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril.

CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL: Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de la EHE. La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà, com a mínim, la següent informació: - Consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó - Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats - Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació - La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesat La designació per propietats s'ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A - T: Indicatiu que serà HM pel formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP pel formigó pretesat - R: Resistència característica especificada, en N/mm2 - C: Lletra indicativa del tipus de consistència: F fluida, B tova, P plàstica i S seca - TM: Grandària màxima del granulat en mm. - A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment). En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistencia i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat. En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades en la designació, les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s'ha d'especificar abans de l'inici del subministrament. El formigó ha de complir amb les exigencies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE. Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, no pot contenir cendres volants ni addicions de cap altre tipus, excepte el fum de sílice. Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'us de cendres volants o fum de sílice per la seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de sílice no ha de superar el 10% del pes del ciment. La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons art. 29.2.2 de la EHE i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un segell o marca de conformitat oficialment homologat a nivell nacional o d'un país membre de la CEE. Les cendres han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450. En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat. Tipus de ciment: - Formigó en massa: Ciments comuns (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials (UNE 80307) - Formigó armatCiments comuns (UNE-EN 197-1)



11

- Formigó pretesatCiments comuns tipus CEM I, II/A-D (UNE 80307) - Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305) - Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE 80303-3) Classe del ciment: 32,5 N El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3 - Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3 - Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3 - A totes les obres: <= 400 kg/m3 La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Formigó en massa: <= 0,65 kg/m3 - Formigó armat: <= 0,65 kg/m3 - Formigó pretesat: <= 0,60 kg/m3 Assentament en el con d'Abrams (UNE 83-313): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm - Consistència fluida: 10-15 cm L'ió clor total aportat pels components d'un formigó no pot excedir: - Pretensat: <= 0,2% pes del ciment - Armat: <= 0,4% pes del ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes del ciment Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul - Consistència plàstica o tova: ± 1 cm - Consistència fluida: ± 2 cm

FORMIGONS PER A PILOTIS O PANTALLES FORMIGONATS “IN SITU” Tamany màxim del granulat. El mes petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinals Dosificacions d'amasat: - Contingut de ciment: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6 - Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs): - Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3 - Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3 El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de formigonar.


SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE: Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciatl'adormiment.Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. Emmagatzematge: No és pot emmagatzemar.

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Nom de la central que ha elaborat el formigó - Número de sèrie del full de subministrament - Data de lliurament - Nom del peticionari i del responsable de la recepció - Especificacions del formigó: - Resistència característica - Formigons designats per propietats: - Designació d'acord amb l'art. 39.2 de la EHE - Contingut de ciment en kg/m3 (amb 15 kg de tolerància) - Formigons designats per dosificació: - Contingut de ciment per m3 - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de la EHE - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Grandària màxima del granulat



12

- Consistència - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té - Designació específica del lloc de subministrament - Quantitat de formigó que compon la càrrega, en m3 de formigó fresc - Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora límit d'us del formigó





PILOTIS I PANTALLES FORMIGONADES “IN SITU” Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE.

B0A - FERRETERIA B0A4 - VISOS


B0A4A400,B0A41000.


Tijes cilíndriques o còniques, amb filet de secció triangular que dibuixa sobre la seva superfície una hèlice contínua. S'han considerat els següents tipus: - Visos galvanitzats - Visos per a fusta o tac de PVC - Visos per a conglomerats de fusta, de llautó - Visos per a plaques de cartró-guix, cadmiats o galvanitzats

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El perfil de la rosca del vis ha d'estar en relació amb el seu diàmetre (UNE 17-008), i la llargària de la rosca, en relació amb la seva llargària (UNE 17-051). La seva superfície ha de ser llisa, sense fissures, rebaves ni d'altres defectes superficials. Els fils de la rosca no han de tenir defectes de material ni empremtes d'eines. Cementació del vis: > 0,1 mm

ACABAT CADMIAT: El seu recobriment ha de ser llis, sense discontinuïtats ni exfoliacions i no ha de tenir taques ni imperfeccions superficials.

ACABAT GALVANITZAT: El seu recobriment ha de ser llis, sense discontinuïtats ni exfoliacions i no ha de tenir taques ni imperfeccions superficials.Protecció de galvanització: >= 275 g/m2 Puresa del zinc, en pes: >= 98,5%


Subministrament: Empaquetats. Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.




No hi ha normativa de compliment obligatori.

B0A7 - ABRAÇADORES



13


B0A71J00,B0A71L00,B0A71H00,B0A71M00,B0A71K00,B0A71F00,B0A71E00.


Abraçadores de materials diversos per a la subjecció de canonades. S'han contemplat els següents tipus d'abraçadores: - Abraçadores reforçades formades per dues peces semicirculars d'acer galvanitzat unides per un cargol a cada extrem - Abraçadores reforçades formades per dues peces semicirculars d'acer galvanitzat unides per un cargol a cada extrem i revestides amb perfil de cautxú (abraçadores isofòniques) - Abraçadores d'acer inoxidable formades per dues peces semicirculars, amb unió encaixada per forma - Abraçadores de niló (poliamida resident a l'impacte) amb doble tanca superior i base amb forat roscat de M6

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En les abraçadores partides d'acer galvanitzat, una de les peces semicirculars ha de tenir un pas roscat que permeti la seva unió al vis de fixació. La rosca ha de ser mètrica. L'abraçadora isofònica ha de tindre la part metàl·lica en contacte amb el tub revestida amb un perfil de cautxú.En les abraçadores d'acer inoxidable, el cargol de fixació ha d'estar electrosoldat a una de les parts, mentre que l'altra part encaixarà en la primera desplaçant-se axialment. En les abraçadores de niló amb tanca per la part superior, el sistema de tancament ha de formar part de la pròpia abraçadora. Ha d'anar fixada al parament amb un cargol roscat per ambdós extrems que subjecta a la abraçadora per la seva base, que si és el cas es pot substituir per un cargol amb cap. També s'admet la fixació al parament encaixant la abraçadora en una regleta de suport fixada prèviament. Els cargols no han de tenir imperfeccions (rebaves, emprentes, etc) que impedeixin cargolar els elements. El vis ha d'anar protegit contra la corrosió. El disseny del tac ha de ser l'adient al suport. Els diàmetres del tac i vis han de ser compatibles.


Subministrament: S'ha de subministrar conjuntament el tac, el vis i l'abraçadora en capses, on ha de figurar les dades següents:- Identificació del fabricant - Diàmetres - Unitats Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.





B0G - PEDRES NATURALS I ARTIFICIALS B0GA - PEDRA ARTIFICIAL I ELEMENTS ESPECIALS DE PEDRA ARTIFICIAL


B0GAB2L0.


Peça prefabricada d'aspecte semblant a la pedra natural, obtinguda per un procés d'emmotllament d'una mescla de ciment, granulatsseleccionats i, eventualment, additius i/o colorants. S'han considerat els següents tipus de peces: - Placa plana - Peça de coronament de paret amb 1 o 2 trencaaigües, o amb cantells en escaire - Peça amb trencaaigües - Peça amb els cantells en escaire - Peça en L S'han considerat els acabats superficials següents: - Llis - Abuixardat - Rentat a l'àcid - Polit



14

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de tenir la cara plana i les arestes rectes. No ha de tenir taques, escantonaments, esquerdes o d'altres defectes superficials. L'acabat superficial, polit, abrillantat, abuixardat, etc. ha d'estar fet a fàbrica, i no ha de presentar defectes superficials (taques, escantonaments, esquerdes, etc.). Les armadures de reforç no s'han de veure en cap de les cares. Toleràncies: - Dimensions: ± 4 mm - Fletxa de les arestes: ± 0,1% - Planor: ± 2 mm - Balcaments: ± 1 mm


Subministrament: Protegida de manera que no se n'alterin les característiques. El fabricant ha de facilitar, si se li demana, les dades següents: - Absorció d'aigua - Geladicitat - Propietats higrotèrmiques (segons l'article 4.1 del DB HE1) Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, de la intempèrie i sense contacte amb el terra.





B7 - MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS B7C91B10 - FELTRES I PLAQUES DE LLANA DE ROCA


Elements més o menys rígids elaborats amb llana mineral obtinguda per fusió de roca, escòria o vidre, amb o sense revestiment, en forma de

feltres, mantes, pannells o planxes.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

En el cas de que el material s'utilitzi en obra pú blica, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els

materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la

Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi.

També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament

880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea.

Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. En les plaques, les cares han de ser planes i paral·leles i els angles rectes.

Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit

de tolerància indicat, en el seu cas:

- Resistència tèrmica (UNE-E N 12667 o UNE-EN 12939): >= 0.25 m2K/W

- Conductivitat tèrmica (UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939): <= 0.060 W/mK

- Estabilitat dimensional (EN 1604):

- Reducció relativa del gruix: <= 1,0%

- Variació relativa en llargària i amplària: <= 1,0%

- Variació relativa planor: <= 1 mm/m - Resistència a la tracció paral·lela a les cares (UNE-EN 1608): Suficient per a suportar el doble del pes de l’element considerat en la seva dimensió total.

- Estabilitat dimensional a una temperatura específica (EN 1604):



- Estabilitat dimensional a una temperatura i humitat específiques (EN 1604):



- Tensió a compressió (EN 826): >= Nivell declarat per el fabricant

- Resistència a la tracció perpendicular a les cares (EN 1607): >= Nivell declarat per el fabricant



15

- Càrrega puntual (EN 12430): >= Nivell declarat per el fabricant

- Fluència a compressió (EN 1606): <= Nivell declarat per el fabricant

- Absorció d’aigua a curt termini per immersió parcial (EN 1609): <= 1,0 kg/m2

- Absorció d’aigua a llarg termini per immersió parcial (EN 1609): <= 3,0 kg/m2

- Factor de resistència a la difusió del vapor d’ aigua (EN 12806): <= valor declarat per el fabricant

- Resistència al vapor d’aigua (EN 12806): >= valor declarat per el fabricant

- Rigidesa dinàmica (EN 29052-1): <= Nivell declarat por el fabricant

- Compressibilitat (EN 12431): Valor declarat por el fabricant dins dels límits de las toleràncies del en funció de la classe declarada

- T6: -5% o -1 mm; +15% o + 3 mm

- T7: 0 ; +10% o + 2 mm

La classificació respecte a la reacció al foc (Euroclasses) s’ha de determinar d’acord amb la norma UNE-EN 13501-1.

Toleràncies:

- Llargària nominal (EN 822): ± 2%

- Amplària nominal (EN 822): ± 1,5%

- Gruix (EN 823): El valor declarat per el fabricant ha d’estar dins dels límits següents en funció de la categoria:

- T1: - 5% o 5 mm

- T2: - 5% o 5 mm; + 15% o 15 mm

- T3: - 3% o 3 mm; + 10% o 10 mm

- T4: - 3% o 3 mm; + 5% o 5 mm

- T5: - 1% o 1 mm; + 3 mm

- Escairat (UNE-EN 824): ± 5 mm/m

- Planor (UNE-EN 825): ± 6 mm Les característiques de l’element han de complir les especificacions de la UNE-EN 13162.

FELTRE O PLACA AMB REVESTIMENT D'ALUMINI:

Permeabilitat al vapor d'aigua:

- Feltre amb paper kraft d'alumini: <= 0,4 g cm/cm2 dia mm hg

- Placa: Nul·la


SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE: Subministrament: Embalat en rotlles en el cas de feltres o mantes o planxes primes i embalat en paquets, en el cas d’elements més rígids com pannells o planxes.

Emmagatzematge: Apilats horitzontalment sobre superfícies planes i netes, protegits de les pluges i les humitats.

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Sobre la mateixa planxa, sobre l’ etiqueta o sobre l’embalatge, han de figurar de forma clara i ben visible, les dades següents:

- Identificació del producte

- Identificació del fabricant

- Data de fabricació

- Identificació del torn i del lloc de fabricació

- Classificació segons la reacció al foc (determinada segons UNE-EN 13501-1)

- Resistència tèrmica (determinada segons UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939)

- Conductivitat tèrmica (determinada segons UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939)

- Gruix nominal (determinat segons UNE-EN 823)

- Codi de designació segons el capítol 6 de la UNE-EN 13162

- Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de

juliol

- Llargària i amplària nominals - Tipus de revestiment, en el seu cas

Si el material ha de ser component de la part cega del tancament exterior d’ un espai habitable, el fabricant ha de declarar, com a mínim, els

valors per les propietats higrotèrmiques següents, d'acord amb l'especificat en l'apartat 4.1 del DB HE 1:

- Conductivitat tèrmica (W/mK)

- Factor de resistència a la difusió del vapor d’aigua

Si el material ha de ser component del tancament exterior d'un edifici, el fabricant ha de declarar els valors de les propietats hídriques

següents, d'acord amb l'especificat en l'apartat 4.1 del DB HS 1:

- Absorció d'aigua per capil·laritat

- Succió o tasa d'absorció d'aigua inicial (kg/m2.min)



16

- Absorció d'aigua a llarg termini o per immersió total (% o g/m3)

El subministrador ha d’aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’ avaluació de conformitat aplicable,

d’acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:

Productes destinats a usos no subjectes a reglamentació sobre reacció al foc:

- Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat pel laboratori notificat

Productes per a usos subjectes a reglamentació sobre reacció al foc, que en el seu procè s de producció s’ha aplicat una millora en la

classificació de reacció al foc, classificats en classes A1, A2, B i C:

- Sistema 1: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat de conformitat CE del producte

Productes per a usos subjectes a reglamentació sobre reacció al foc, que en el seu procès de producció no s’ha aplicat cap millora en la

classificació de reacció al foc, classificats en classes A1, A2, B i C i productes classificats en classes D i E:

- Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat pel laboratori notificat

Productes per a usos subjectes a reglamentació sobre reacció al f oc, que no necessiten realitzar l’assaig de reacció al foc, classificats en

classes de A1 a E i productes classificats en classe F: - Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant El fabricant ha de facilitar, si se li demana, el certificat de conformitat dels valors declarats evaluats segons la UNE-EN 13172.


Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element

Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra


UNE-EN 13162:2002 Productos aislantes térmicos para aplicaciones en la edificación. Productos industriales de lana mineral (MW).

Especificación.

B7J - MATERIALS PER A JUNTS I SEGELLATS B7J5 - SEGELLANTS


B7J50090,B7J50010.


Materials plàstics de diferent composició, sense forma específica que serveixen per a tancar un junt entre materials d'obra per a que en quedi garantida l'estanquitat. S'han considerat els tipus següents: - Massilla de silicona: Màstic monocomponent de cautxú de silicona, d'elasticitat permanent, amb sistema reactiu acètic (àcid), amínic (bàsic) o neutre- Massilla de polisulfurs bicomponent: Màstic elastòmer bicomponent de resines epoxi i cautxú de polisulfurs amb additius i càrregues- Massilla de poliuretà monocomponent o bicomponent: Màstic de poliuretà amb additius i càrregues d'elasticitat permanent - Massilla acrílica: Màstic monocomponent de consistència plàstica de polímers acrílics en dispersió aquosa, amb additius i càrregues- Massilla de butils: Màstic monocomponent tixotròpic de cautxú butil d'elasticitat permanent - Massilla d'oleo-resines: Màstic monocomponent d'òleo-resines amb additius i càrregues de plasticitat permanent - Massilla de cautxú-asfalt: Massilla d'aplicació en fred, a base de betums asfàltics, resines, fibres minerals i elastómers - Massilla asfàltica d'aplicació en calent, a base de betums modificats amb elastòmers i càrregues minerals - Escuma de poliuretà en aerosol: Escuma monocomponent autoexpandible - Massilla per a junt de plaques de guix laminat

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. Excepte la massilla de cautxú-asfalt, l'asfàltica i la utilitzada per a plaques de cartó-guix, la resta de massilles han de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb pistola. Característiques físiques: +------------------------------------------------------------------+ ¦Tipus massilla ¦Densitat ¦Temperatura ¦Deformació ¦Resistència a¦ ¦ ¦ a 20°C ¦d'aplicació ¦màx. a 5°C ¦ temperatura¦ ¦ ¦ (g/cm3) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦----------------¦----------¦------------¦-----------¦-------------¦ ¦Silicona neutra ¦1,07-1,15 ¦ -10 - +35°C¦ 20-30% ¦ -45 - +200°C¦ ¦Silicona àcida ¦1,01-1,07 ¦ -10 - +35°C¦ 20-30% ¦ - ¦ ¦ó bàsica ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Polisulfur ¦ >= 1,35 ¦ -10 - +35°C¦ 30% ¦ -30 - +70°C ¦



17

¦bicomponent ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Poliuretà ¦ 1,2 ¦ 5 - 35°C ¦ 15-25% ¦ -30 - +70°C ¦ ¦monocomponent ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Poliuretà ¦ 1,5-1,7 ¦ 5 - 35°C ¦ 25% ¦ -50 - +80°C ¦ ¦bicomponent ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Acrílica ¦ 1,5-1,7 ¦ 5 - 40°C ¦ 10-15% ¦ -15 - +80°C ¦ ¦De butils ¦1,25-1,65 ¦ 15 - 30°C ¦ 10% ¦ -20 - +70°C ¦ ¦D'óleo-resines ¦1,45-1,55 ¦ -10 - +35°C¦ 10% ¦ -15 - +80°C ¦ +------------------------------------------------------------------+ Característiques mecàniques: +-----------------------------------------------------------------+ ¦Tipus massilla ¦Resistència a¦Mòdul d'elasticitat al ¦ Duresa ¦ ¦ ¦ la tracció ¦100% d'allargament ¦Shore A ¦ ¦ ¦ (N/mm2) ¦ (N/mm2) ¦ ¦ ¦-----------------¦-------------¦-----------------------¦---------¦ ¦Silicona neutra ¦ >= 0,7 ¦ 0,2 ¦12° - 20°¦ ¦Silicona àcida ¦ >= 1,6 ¦ 0,5 ¦25° - 30°¦ ¦ó bàsica ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Polisulfur ¦ >= 2,5 ¦ - ¦ 60° ¦ ¦bicomponent ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Poliuretà ¦ >= 1,5 ¦ 0,3 ¦30° - 35°¦ ¦monocomponent ¦ ¦ 0,3 - 0,37 N/mm2 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦(polimerització ràpida)¦ ¦ ¦Poliuretà ¦ - ¦ 1,5 ¦ - ¦ ¦bicomponent ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Acrílica ¦ - ¦ 0,1 ¦ - ¦ ¦De butils ¦ - ¦ - ¦15° - 20°¦ +-----------------------------------------------------------------+

MASSILLA DE SILICONA: Es vulcanitza a temperatura ambient per acció de la humitat de l'aire, i es converteix en una massa consistent i elàstica. Base: Cautxú-silicona Allargament fins al trencament: - Neutra: >= 500% - Àcida o bàsica: >= 400%

MASSILLA DE POLISULFURS BICOMPONENT: Un cop mesclats ambdós components a temperatura >= 10°C es transforma en un material elastomèric que vulcanitza sense retraccions, i no li afecta la humitat. La mescla ha de tenir un color uniforme en tota la seva superfície. Base: Polisulfurs + reactiu Temperatura òptima de la mescla: 10°C - 20°C

MASSILLA DE POLIURETÀ MONOCOMPONENT BICOMPONENT: Es vulcanitza a temperatura ambient per acció de la humitat de l'aire, i es converteix en una massa consistent i elàstica. La mescla ha de tenir un color uniforme en tota la seva superfície. Base:- Monocomponent: Poliuretà - Bicomponent: Poliuretà + reactiu Temperatura òptima de la mescla: 15°C - 20°C

MASSILLA ACRÍLICA: El procés de reticulació comença a evaporar l'aigua de la massa, la qual es converteix en una pasta tixotròpica consistent i amb una certa elasticitat.Base: Polímers acrílics

MASSILLA DE BUTILS: Vulcanitza en evaporar-se el dissolvent i entrar en contacte amb l'aire, i es converteix en una pasta tixotròpica elàstica. Base: Cautxú-butil

MASSILLA D'OLEO-RESINES: En contacte amb l'aire, forma una pel·lícula superficial protectora i resistent i manté l'interior plàstic. Base: Oleo-resines

MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT: Mesclats els components, sense escalfar els materials a una temperatura >= 38°C, ha de donar un producte homogeni amb la consistènciaadequada per a la seva aplicació per abocament, pressió o extrussió , com a mínim 1 hora després de la seva preparació. Base: Cautxú-asfalt Resistència a la temperatura: 18°C - 100°C

MASSILLA ASFÀLTICA: Resiliència a 25°C: 78%



18

ESCUMA DE POLIURETÀ EN AEROSOL: Temps d'assecatge (23°C i 50% HR): 20-25 min Densitat (DIN 53420): Aprox. 20 kg/m3 Temperatura d'aplicació: 5°C - 20°C Resistència a la tracció (DIN 53571) - a 20°C: 15 N/cm2 - a -20°C: 20 N/cm2 Comportament al foc (DIN 4102): Classe B2 Resistència a la temperatura: -40°C - +90°C

MASSILLA PER A JUNTS DE PLAQUES DE GUIX LAMINAT: Ha de tenir la consistència adient per a la seva correcta aplicació. El fabricant ha de subministrar les instruccions necessàries per a la seva aplicació. Classificació dels materials: +----------------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦ Principal mecanisme d'adormiment ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------¦ ¦ DESCRIPCIÓ ¦ Pasta de secat ¦ Pasta d'adormiment ¦ ¦ ¦(en pols o llesta per l'ús)¦ (Només en pols) ¦ ¦------------------------¦---------------------------¦-----------------------¦ ¦Pasta de farcit ¦ 1A ¦ 1B ¦ ¦Pasta d'acabat ¦ 2A ¦ 2B ¦ ¦Compost mixte ¦ 3A ¦ 3B ¦ ¦Pasta sense cinta ¦ 4A ¦ 4B ¦ +----------------------------------------------------------------------------+

MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT O ASFÀLTICA: Característiques físiques: +----------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦ ¦ Penetració a ¦Fluència a 60°C ¦Adherència ¦ ¦ Tipus ¦Densitat ¦25°C,150g i 5s ¦UNE 104-281(6-3)¦5 cicles a -18°C¦ ¦massilla ¦(g/cm3) ¦UNE 104-281(1-4)¦ (mm) ¦UNE 104-281(4-4)¦ ¦ ¦ ¦ (mm) ¦ ¦ ¦ ¦---------¦---------¦----------------¦----------------¦----------------¦ ¦Cautxú ¦1,35-1,5 ¦ <= 23,5 ¦ <= 5 ¦ Ha de complir ¦ ¦asfalt ¦(a 25°C) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Asfàltica¦ 1,35 ¦ <= 9 ¦ <= 5 ¦ Ha de complir ¦ +----------------------------------------------------------------------+ Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE 104-233.


CONDICIONS GENERALS: Subministrament: En envàs hermètic. Ha de portar impreses les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Identificació del producte - Color (excepte la massilla per a plaques de cartó-guix o escuma de poliuretà) - Instruccions d'ús - Pes net o volum del producte - Data de caducitat (excepte la massilla per a plaques de cartó-guix)

MASSILLA DE SILICONA, DE POLISULFURS, DE POLIURETÀ, ACRÍLICA, DE BUTILS, D'OLEO-RESINES O ASFÀLTICA: Emmagatzematge: El producte s'ha d'emmagatzemar en el seu envàs tancat hermèticament, en posició vertical, en lloc sec i a una temperatura entre 5°C i 35°C. Temps recomanat d'emmagatzematge de sis a dotze mesos.

MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT: Emmagatzematge: En el seu envàs tancat hermèticament i protegit de la intempèrie. Temps màxim d'emmagatzematge sis mesos.

ESCUMA DE POLIURETÀ: Emmagatzematge: el producte s'ha d'emmagatzemar en el seu envàs tancat hermèticament i a temperatura ambient al voltant dels 20°C.Temps màxim d'emmagatzematge nou mesos.

MASSILLA PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT: Ha de ser subministrat pel mateix fabricant de les plaques que s'utilitzin, a fi d'asegurar-ne la compatibilitat dels materials.El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: +----------------------------------------------------------------------------+ ¦ Producte ¦ Ús previst ¦ Característiques ¦ Sistema ¦ ¦-----------------¦---------------------------¦------------------¦-----------¦



19

¦ ¦Per a tots els usos ¦ Reacció al foc ¦ 3/4 ¦ ¦Material per a ¦que estiguin sotmesos ¦------------------¦-----------¦ ¦junts de plaques ¦a reglamentació de foc ¦ Altres ¦ 4 ¦ ¦guix laminat ¦---------------------------¦------------------¦-----------¦ ¦ ¦Per a situacions i usos no ¦ Tots ¦ 4 ¦ ¦ ¦contemplats anteriorment ¦ ¦ ¦ +----------------------------------------------------------------------------+ -Sistema 3: (productes que requereixen assaig): Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzats per laboratori notificat. - Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant El símbol de marcat de conformitat CE ha d'anar estampat sobre el producte o bé en l'etiqueta, embalatge o documentació comercial.El símbol de marcatge CE ha d'anar acompanyat de la següent informació: - Número o marca comercial i adreça registrada del fabricant - Els dos últims dígits de l'any en que es va fixar el marcat - Referència a la norma UNE-EN 13963 - Descripció del producte:nom genèric, material i us previst - Informació sobre les característiques essencials Emmagatzematge: En envàs hermètic, protegit de la intempèrie.





MASSILLA PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT: UNE-EN 13963:2006 Material para juntas para placas de yeso laminado. Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo.

B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS B8K - ESCOPIDORS B8KA - ESCOPIDORS DE PLANXA D'ALUMINI


B8KA6E20.


Planxa metàl.lica conformada amb plegadora automàtica per a la formació de coronament de murs o d'escopidors de tancaments. S'han considerat els tipus de planxa següents: - Planxa d'alumini lacat - Planxa d'alumini anoditzat

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de tenir la forma i dimensions indicats a la DT. No ha de tenir defectes superficials, com és ara cops, bonys, ratlles o defectes de l'acabat superficial. La superfície ha de ser llisa i plana. Les arestes han de ser rectes i escairades. El gruix de la planxa ha de ser constant. Toleràncies: - Llargària o amplària: ± 1 mm - Rectitud d'arestes: ± 2 mm/m - Planor: ± 1 mm/m - Desenvolupament: ± 3 mm

PLANXA D'ALUMINI ANODITZAT: Han d'estar protegits superficialment amb una capa d'òxid d'alumini, segellada posteriorment.

PLANXA D'ALUMINI LACAT: Han d'estar protegits superficialment amb una capa de lacat, obtinguda per algun dels procediments següents: - Vernís humit: Amb vernís de poliuretà o de resines acríliques - Recobriment amb pols: De poliuretà, de poliester o acrílica Lacat del perfil: >= 60 micres




20

Subministrament: Embalades en paquets protegits amb fusta, de manera que no s'alterin les seves característiques. Les planxes s'han de subministrar tallades a mida, del taller, diferenciades per tipus de perfil i acabats. Emmagatzematge: als seus embalatges, col·locats lleugerament inclinats per que permetin evacuar l'aigua, en llocs protegits d'impactes.





BA - MATERIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES BAF - MATERIALS PER A TANCAMENTS PRACTICABLES D'ALUMINI


BAF1E49D,BAF1X001.


Conjunt de perfils que formen el bastiment i la fulla o fulles de l'element de tancament, i el bastiment de la caixa de persiana, si és el cas, llistons de vidre, perfils elastomèrics per a la subjecció del vidre, falques, i tots els elements necessaris per a la fixació i segellat del vidre, així com la ferramenta d'apertura i tancament.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tots els perfils que conformen el bastiment i la fulla o fulles de l'element han de ser del material indicat a la descripció del mateix. L'element ha de complir les condicions subjectives requerides per la DF. El moment d'inèrcia dels perfils no solidaris amb l'obra ha de permetre que un cop sotmesos a les condicions previsibles més desfavorables, la seva fletxa sigui < 1/300 de la seva llargària. La qualitat de la ferramenta no ha de rebaixar la qualitat que tingui el tancament practicable sense aquesta ferramenta. Fixacions entre la fulla i el bastiment: - Fulla batent i alçària de la fulla <= 120 cm: 2 punts - Fulla batent i alçària de la fulla > 120 cm: 3 punts Els sistemes de fixació del vidre, els dispositius de drenatge, de segellat, de calçat i les mides i franquícies del galze, han de complir les indicacions de la UNE 85222. Els perfils han de provenir de l'extrusió del totxo d'alumini. El seu aspecte ha de ser uniforme, no ha de tenir esquerdes ni defectes superficials i ha de complir les especificacions de la norma UNE-EN 12020-1.La unió entre els perfils s'ha de fer per soldadura, reblons d'aliatge d'alumini, cargols autorroscants o cargols amb rosca mètrica. Gruix de la paret dels perfils: >= 1,5 mm Tipus d'alumini: - Aliatge EN AW-6060 (UNE 38350) - Aliatge EN AW-6063 (UNE 38337) Càrrega de trencament (per a un gruix <= 25 mm, UNE 38337): >= 130 N/mm2 Toleràncies: - Les toleràncies dels perfils han de complir les especificacions de la UNE-EN 12020-2.

FINESTRES O BALCONERES: Permeabilitat a l'aire (UNE-EN 1026): fuga per superfície total i per junts d'obertura a una sobrepressió de 100 Pa. L'element classificat segons UNE-EN 12207, ha de complir algun dels dos valors següents: - Classe 0: Sense classificar - Classe 1: (assaig a 150 Pa): <= 50 m3/hm2 i <= 12,50 m3/hm - Classe 2: (assaig a 300 Pa): <= 27 m3/hm2 i <= 6,75 m3/hm - Classe 3: (assaig a 600 Pa): <= 9 m3/hm2 i <= 2,25 m3/hm - Classe 4: (assaig a 600 Pa): <= 3 m3/hm2 i <= 0,75 m3/hm Estanquitat a l'aigua (UNE-EN 1027): Ha de complir els valors corresponents a la seva classe segons UNE-EN 12208 Resistència al vent (UNE-EN 12211): Ha de complir els valors corresponents a la seva classe segons UNE-EN 12210 Ha d'incorporar tots els mecanismes (pomel·les, frontisses, etc.) pel seu funcionament correcte, obertura i tancament, i els tapajunts.Les finestres o balconeres han de ser considerades aptes en fer tots i cadascun dels assaigs de maltractament (UNE 85203) i (UNE 85215) i els assaigs del dispositiu de situació i obertura restringida de les mateixes normes. Sistema de tancament: - Una fulla batent i alçària de la fulla <= 120 cm: 2 punts - Una fulla batent i alçària de la fulla > 120 cm: 3 punts - Dues fulles batents: 3 punts - Corredissa: 1 punt La part inferior del bastiment i del travesser inferior de les fulles, han de tenir perforacions que permetin la sortida de l'aigua infiltrada o condensada.



21

PORTES: Si l'element pot formar part d'un tancament exterior, ha d'estar classificat en funció de la permeabilitat a l'aire segons UNE-EN 12207 en alguna de les classes següents, assajat segons UNE-EN 1026: Classe 0, 1, 2, 3 o 4

ELEMENTS D'ALUMINI ANODITZAT: Han d'estar protegits superficialment amb una capa d'òxid d'alumini, segellada posteriorment. Anodització dels perfils (UNE-EN 12373-1): >= 15 micròmetres Qualitat mitja total del segellat (mètode de les gotes colorants UNE-EN 12373-4): <= 2 Els perfils anoditzats han d'estar lliures de defectes en les superfícies significatives quan s'observen a una distància mínima de 5 m en aplicacions exteriors, de 3 m en aplicacions interiors o de 0,5 m en aplicacions decoratives.

ELEMENTS D'ALUMINI LACAT: Han d'estar protegits superficialment amb una capa de lacat, obtinguda per algun dels procediments següents: - Vernís humit: Amb vernís de poliuretà o de resines acríliques - Recobriment amb pols: De poliuretà, de poliester o acrílica Lacat del perfil: >= 60 micres

ELEMENTS AMB TRENCAMENT DE PONT TÈRMIC: Han de complir les indicacions de la norma UNE-EN 14024.


Subministrament: Amb les proteccions necessàries perquè arribi a l'obra amb les condicions exigides i amb l'escairat previst. Si el material ha de ser component de les obertures del tancament exterior d'un espai habitable, el fabricant ha de declarar, com a mínim, els valors per les propietats següents: - Transmitància tèrmica U (W/m2K) - Absortivitat Emmagatzematge: Protegit de les pluges, els focus d'humitat i les zones on pugui rebre impactes. No ha d'estar en contacte amb el terra.




NORMATIVA GENERAL: * UNE 38337:2001 Aluminio y aleaciones de aluminio para forja. Serie 6000. ALMGSI. Aleación en AW-6063/EN, AW-ALMG0,7SI. * UNE 38350:2001 Aluminio y aleaciones de aluminio para forja. Grupo Al-Mg-Si. Aleación L-3442 Al-0,5MgSi. * UNE-EN 12020-1:2001 Aluminio y aleaciones de aluminio. Perfiles extruídos especiales en aleaciones en AW-6060 y en AW-6063. Parte 1: Condiciones técnicas de inspección y suministro. * UNE-EN 12020-2:2001 Aluminio y aleaciones de aluminio. Perfiles extruídos especiales en aleaciones en AW-6060 y en AW6063. Parte 2: Tolerancias dimensionales y de forma. * UNE-EN 12373-1:2002 Aluminio y aleaciones de aluminio. Anodización. Parte 1: Método de especificación de las características de los recubrimientos decorativos y protectores obtenidos por oxidación anódica del aluminio. * UNE-EN 14024:2006 Perfiles metálicos con barreras térmicas. Comportamiento mecánico. Requisitos, pruebas y métodos para la evaluación.* UNE-EN 12207:2000 Puertas y ventanas. Permeabilidad al aire. Clasificación * UNE-EN 12208:2000 Puertas y ventanas. Estanqueidad al agua. Clasificación. * UNE-EN 12210:2000 Puertas y ventanas. Resistencia al viento. Clasificación.

FINESTRES O BALCONERES: * UNE 85201:1980 Ventanas. Terminologia y definiciones. * UNE 85222:1985 Ventanas. Acristalamiento y métodos de montaje.

BAV - PERSIANES I PROTECCIONS SOLARS BAV7 - PERSIANES ENROTLLABLES D'ALUMINI


BAV7X001.


Conjunt de lamel·les col·locades horitzontalment i enllaçades entre elles. S'han considerat els materials següents: - Alumini lacat S'han considerat els tipus següents: - Amb aïllament interior



22

- Sense aïllament interior S'han considerat els tipus de persiana enrotllable següents: - De lamel·les no orientables - De lamel·les orientables

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La lamel·la inferior ha de ser més rígida que les altres. Els cantells de les lamel·les han de tenir la forma necessària perquè no passi la llum quan la persiana estigui tancada. La lamel·la superior ha de tenir algun element que permeti la seva fixació al corró. El conjunt de la persiana ha de complir les condicions subjectives requerides per la DF. Les parts susceptibles d'entrar en contacte amb els transeünts o amb els usuaris no han de presentar vores tallants o feridors que puguin causar danys. Les vores tallants i projectants de qualsevol part mòbil de l'estructura de la persiana, a col.locar a una alçada menor de 2,50m per sobre del sòl o per sobre de qualsevol nivell d'accés permanent, han de ser arrodonides amb un radi mínim de 0,50mm. -Resistència al vent: +-------------------------------------------------------------------------+ ¦ Classe ¦ 0 ¦ 1 ¦ 2 ¦ 3 ¦ 4 ¦ 5 ¦ 6 ¦ ¦------------------------¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦ ¦Pressió nominal p (N/m2)¦ <50 ¦ 50 ¦ 70 ¦ 100 ¦ 170 ¦ 270 ¦ 400 ¦ ¦------------------------¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦ ¦Pressió d'assaig de ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ seguretat 1,5 (N/m2) ¦ <75 ¦ 75 ¦ 100 ¦ 150 ¦ 250 ¦ 400 ¦ 600 ¦ +-------------------------------------------------------------------------+ -Resistència a la càrrega de neu: Per a cada dimensió el fabricant ha de precisar la pressió màxima de neu que la persiana pot soportar sola o amb associació mecànica amb la finestra tancada. D'acord amb assaig amb norma EN-12833. -Resistència del mecanisme de tancament si n`hi ha: La persiana en posició completament desplegada no ha de ser oberta per a permetre el pas d'un intrús des de l'exterior sense eines.La persiana no ha de permetre que un intrús passi a trevés (0,40 m x 0,40 m d'apertura). -Resistència mecànica (cicles de maniobra repetits) Classes de durabilitat: +--------------------------------------------------------------+ ¦ Número de cicles ¦ Classe 1 ¦ Classe 2 ¦ Classe 3 ¦ ¦-----------------------------¦----------¦----------¦----------¦ ¦ Desplegament / replegament ¦ 3000 ¦ 7000 ¦ 10000 ¦ ¦ Orientació de les lames ¦ 6000 ¦ 14000 ¦ 20000 ¦ +--------------------------------------------------------------+ - Maniobrabilitat en cas de gelada Les instruccions tècniques del fabricant han de dir si es pot o no maniobrar en condicions de gelades (amb formació de gel ) i en cas contrari , el producte ha de portar l'avís: la maniobra en condicions de gelada pot danyar la persiana. - Resistència a l'impacte: Ha de complir les especificacions de la norma UNE-EN-13659 - Resistència tèrmica: Ha de complir les especificacions de la norma UNE-EN-13659 - Falsa maniobra Sota l'acció d'un us anormal previsible (falsa maniobra), la persiana no pot patir deformacions o degradacions que perjudiquin el seu bon funcionament i que portin a defectes d'aspecte no admissibles. D'acord amb norma UNE-EN 13659. Toleràncies: +----------------------------------+ +----------------------------------+ ¦ Amplada L (m) ¦ Tolerancies (mm) ¦ ¦ Alçada H (m) ¦ Tolerancies (mm) ¦ ¦---------------¦------------------¦ ¦---------------¦------------------¦ ¦ L<=2 ¦ +0 a -3 ¦ ¦ H<=1,5 ¦ +0 a -4 ¦ ¦---------------¦------------------¦ ¦---------------¦------------------¦ ¦ 2<L<=4 ¦ +0 a -4 ¦ ¦ 1,5<H<=2,5 ¦ +0 a -6 ¦ ¦---------------¦------------------¦ ¦---------------¦------------------¦ ¦ L>4 ¦ +0 a -5 ¦ ¦ H>2,5 ¦ +0 a -10 ¦ +----------------------------------+ +----------------------------------+

PERSIANES D'ALUMINI O ACER: Han de tenir un aspecte uniforme, sense esquerdes ni defectes superficials. Resistència a la boira salina en persianes exteriors ha d'ésser com a mínim classe 2 Resistència a la corrosió: +--------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦ Classe 1 ¦ Classe 2 ¦ Classe 3 ¦ Classe 4 ¦ ¦------------------------¦----------¦----------¦----------¦----------¦ ¦Components d'interior ¦ 24 h ¦ 48 h ¦ - ¦ - ¦ ¦Components d'exterior ¦ - ¦ 48 h ¦ 96 h ¦ 240 h ¦ +--------------------------------------------------------------------+ Toleràncies: - Alçària de la lamel·la: <= 6 cm - Gruix de la lamel·la: >= 1,1 cm - Secció de les lamel·les: ± 2,5% - Rectitud de les lamel·les: - Per a una llargària =< 1,5 m: ± 1 mm/m



23

- Per a una llargària > 1,5 m i =< 4 m: ± 1,5 mm/m - Per a una llargària > 4 m: ± 2 mm/m - Torsió de les lamel·les: ± 1°/m - Planor: ± 1 mm/m

PERSIANES D'ALUMINI LACAT: Les lamel·les han de provenir de l'extrusió del totxo d'alumini. Han de ser d'aliatge 57-S (UNE 38-337). Les lamel·les han d'estar protegides superficialment amb pintures de poliéster amb pols, polimeritzades al forn i resistents a la intempèrie. Gruix de la paret de la lamel·la: >= 0,5 mm Tipus d'alumini (UNE 38-337): Aleació A1-0,7 Mg Si Lacat del perfil: >= 60 micres, <= 120 micres Qualitat mitja total del segellat. Duresa Brinell (UNE_EN_ISO 6506/1): >= 45

AMB AÏLLAMENT: L'interior de les lamel·les ha d'estar ple amb material aïllant. Conductivitat tèrmica de l'aïllament: <= 0,041 W/m K

LAMEL·LES ORIENTABLES: L'unió de les lamel·les ha de permetre un moviment basculant coordinat de les lamel·les que restin dins del forat de la finestra, quan la persiana està baixada amb les lamel·les una mica separades.


Subministrament: Protegida per tal que arribi a l'obra amb les condicions exigides. El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant Els productes de la construcció han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 13281/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE ha d'anar acompanyat de la següent informació: - Sobre el mateix producte: - Nom i marca identificativa del fabricant - Direcció registrada del fabricant - Referència d'aquesta norma europea (UNE-EN 13659 ) - Sobre la documentació comercial que acompanya el producte (instruccions de manteniment i/o d'instal·lació o albarà) : - Nom i marca identificativa del fabricant - Dos últims dígits de l'any en el que el marcat es va fixar - Direcció registrada del fabricant - Referència d'aquesta norma europea (UNE-EN 13659 ) - Tipus de producte i informació dels requisits essencials - Resistència al vent. Emmagatzematge: Protegida contra les pluges, els focus d'humitat i de les zones on pugui rebre impactes. No ha d'estar en contacte amb el terra.


m2 de superfície necessària subministrada a l'obra, amidada segons les especificacions del projecte i considerant les respectives dimensions d'acord amb els criteris següents: - Amplària i alçària: Múltiples de 5 cm - Per a unitats amb superfície inferior a 1,75 m2: S'ha d'amidar 1,75 m2 per unitat Cal prendre el múltiple immediat superior en cas que la dimensió no ho sigui. A la dimensió de l'alçària cal afegir-hi la part precisa per a arribar fins a l'eix de suspensió.


UNE-EN 13659:2004 Persianas. Requisitos de prestaciones incluída la seguridad.

BAVT - PERSIANES CONTÍNUES DE TEIXIT


BAVTU010.


Conjunt format per dues guies laterals, un torn d'arrollament superior amb suports i mecanisme d'accionament, i una cortina de teixit de fibra de vidre recoberta de PVC, amb un contrapès guiat a la seva part inferior.



24

S'han considerat els tipus següents: - Amb accionament per cordill - Amb accionament per torn

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Els perfils de les guies, el torn i el contrapès han de ser rectes i han de tenir un aspecte uniforme, sense esquerdes ni defectes superficials. Totes les peces del conjunt han de ser compatibles per al seu muntatge. El torn ha de rodar sense dificultat en el seu suport. La cortina ha de portar reforços als extrems laterals i inferior. Característiques dels perfils: Tipus d'alumini (UNE 38-337): Aleació A1-0,7 Mg Si Lacat del perfil: >= 60 micres, <= 120 micres Qualitat mitja total del segellat. Duresa Brinell (UNE_EN_ISO 6506/1): >= 45 Característiques del teixit de la cortina: - Composició: - Fibra de vidre: 27% - PVC: 73% - Gruix: >= 0,75 cm - Solidesa dels colors (NF G 07-012): 7/8 - Massa per m2: 0,5 kg - Reacció al foc (UNE-EN 13773:2003): Classe 1 Toleràncies: - Alçària o amplària: ± 2 mm/m - Torsió del perfil: ± 1°/m


Subministrament: Protegida per tal que arribi a l'obra amb les condicions exigides. Emmagatzematge: Protegida contra les pluges, els focus d'humitat i de les zones on pugui rebre impactes. No ha d'estar en contacte amb el terra.





BAVZ - MATERIALS AUXILIARS PER A PERSIANES


BAVZK000,BAVZ5F05,BAVZ1F00.


Elements auxiliars necessaris pel funcionament de les persianes. S'han considerat els conjunts d'elements següents: - Mecanismes d'elevació amb cinta - Mecanismes d'elevació amb torn i cable - Guies per a persianes enrotllables d'acer galvanitzat, d'alumini amb o sense cantoneres interiors de PVC

MECANISMES D'ELEVACIÓ MANUAL AMB CINTA: Conjunt d'elements, corrons, politja, rodets, cinta i enrotllador automàtic que formen el mecanisme d'accionament de la persiana.El corró i els rodets han de ser d'acer galvanitzat i la politja ha de ser de PVC. La cinta ha de ser de material flexible. El corró ha d'anar proveït de suports en els seus extrems. L'enrotllador automàtic de la cinta ha de tenir una placa embellidora d'alumini, o n'ha de preveure l'acoblament. Els rodets han de tenir una placa de base amb perforacions per a la seva fixació. El corró ha de tenir perforacions que permetin la fixació de la persiana. Diàmetre del corró: >= 6 cm Gruix de la paret del corró: >= 0,8 mm Diàmetre de la politja: >= 20 cm Llargària dels rodets: >= 2 cm Resistència a la tracció de la cinta: >= 0,6 kN



25

MECANISMES D'ELEVACIÓ MANUAL AMB TORN: Conjunt d'elements, corró, politja, cable, torn i maneta que formen el mecanisme d'accionament de la persiana. El corró i la politja han de ser d'acer galvanitzat. El cable ha d'estar format per fils d'acer galvanitzat i s'ha d'allotjar dins d'un tub de PVC rígid que ha de servir de guia. El corró ha d'anar proveït de suports en els seus extrems i de coixinets que permetin el seu accionament per mitjà del cable. El torn ha d'anar galvanitzat en una caixa d'acer galvanitzat. El corró ha de tenir perforacions que permetin la fixació de la persiana. Diàmetre del corró: >= 6 cm Gruix de la paret del corró: >= 0,8 mm Diàmetre del cable: 3 mm Diàmetre del tub de PVC: 1,8 cm Llargària de la maneta: >= 16 cm Toleràncies: - Diàmetre del cable: ± 0,1 mm - Diàmetre del tub de PVC: ± 1 mm

GUIES PER A PERSIANES Perfil en forma de U que forma la guia de la persiana. Si son d'acer han d'estar galvanitzades, i si son d'alumini anoditzades. La guia ha de ser rígida i no ha de tenir guerxaments ni defectes superficials. Els seus extrems superiors han d'estar preparats per a afavorir l'entrada de les lamel·les de la persiana.


Subministrament: Amb les proteccions necessàries perquè arribin a l'obra en les condicions exigides. Emmagatzematge: Protegits de les pluges, focus d'humitat i d'impactes.




* NTE-FDP/1974 Fachadas. Defensas. PERSIANAS

BAZ - MATERIALS ESPECIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES BAZ7 - PLAFONS PER A CAIXES DE PERSIANA


BAZ7114C.


Plafons de fusta per a formar la tapa de la caixa de la persiana. S'han considerat els tipus següents: - Contraplacat per a pintar - Contraplacat xapat amb fusta de roure o melis per a envernissar

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Plafó de fusta contraplacada que forma la tapa de la caixa de la persiana. El plafó ha d'estar format per capes de fusta successives, encolades entre elles. La cara exterior del plafó ha d'estar formada per una o més capes de fusta ben desenrotllada. Ha d'estar fregada amb paper de vidre. Si la cara està formada per faixes de xapa, els junts no s'han d'apreciar al tacte i no han de tenir diferències de tonalitat. Gruix del plafó: 4 mm Angle de les fibres de dues capes consecutives: 90° Humitat de la fusta (UNE 56-529): <= 6% Diferència d'humitat entre les capes (UNE 56-529): <= 6% Toleràncies: - Amplària (UNE_EN 324-1): ± 1 mm - Gruix (UNE_EN 324-1): + 0,3 mm, - 0,5 mm - Llargària (UNE_EN 324-1): ± 1 mm - Rectitud d'arestes (UNE_EN 324-2): 1 mm/m - Escairat (UNE_EN 324-2): 1 mm/m

CONTRAPLACAT PER A PINTAR: Pot tenir vetes i decoloracions, sempre que no modifiquin les propietats de la fusta. Pot tenir emplastracions ocasionals i exudacions de cola de forma esporàdica.



26

Pot tenir picades de color fosc i aïllades, sempre que aquestes picades siguin perpendiculars a la cara del plafó.

CONTRAPLACAT XAPAT PER A ENVERNISSAR: La cara exterior del contraplacat ha de ser de la fusta corresponent. No ha de presentar defectes superficials com es ara taques, decoloracions, picades, cops, ratlles etc.


Subministrament: Amb les proteccions necessàries perquè arribi a l'obra amb les condicions exigides i amb l'escairat previst. Si el material ha de ser component de la part cega del tancament exterior d'un espai habitable, el fabricant ha de declarar, com a mínim, els valors per les propietats higrotèrmiques següents, d'acord amb l'especificat en l'apartat 4.1 del DB HE 1: - Conductivitat tèrmica (W/mK) - Factor de resistència a la difusió del vapor d'aigua Emmagatzematge: Protegit de les pluges, els focus d'humitat i les zones on pugui rebre impactes. No ha d'estar en contacte amb el terra.





BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BB3 - REIXES, MALLES I TEIXITS METÀL·LICS


BB32U001.


Conjunt de perfils que conformen un bastiment i un entramat de platines d'acer galvanitzat, que formen el reixat.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La reixa ha de ser plana, amb els seus perfils escairats. No ha de tenir cops, porus ni d'altres deformacions o defectes superficials. L'entramat ha d'estar fixat al bastidor. No ha de tenir guerxaments. La unió entre els perfils i la del bastidor cal que sigui per soldadura (per arc o per resistència). Els perfils han de ser d'acer galvanitzat en calent, per un procés d'immersió contínua. El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície. No ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.Totes les soldadures s'han de tractar amb pintura de pols de zinc amb resines (galvanitzat en fred). Protecció de la galvanització: >= 385 g/m2 Protecció de la galvanització a les soldadures: >= 345 g/m2 Puresa del zinc: >= 98,5% Toleràncies: - Llargària dels perfils: ± 1 mm - Gruixos: ± 0,5 mm - Secció dels perfils: ± 2,5% - Rectitud d'arestes: ± 2 mm/m - Torsió del perfil: ± 1°/m - Planor: ± 1 mm/m - Angles: ± 1°


Subministrament: Amb els elements que calguin per tal d'assegurar el seu escairat, rectitud i planor. Emmagatzematge: Protegida contra les pluges, els focus d'humitat i de les zones on pugui rebre impactes. No ha d'estar en contacte amb el terra.







27

BC - MATERIALS PER A ENVIDRAMENTS BC1 - VIDRES PLANS BC1F - VIDRES AÏLLANTS D'UNA LLUNA INCOLORA I UN VIDRE LAMINAR DE SEGURETAT


BC1F1A10.


Vidre aïllant format per una lluna i un vidre laminar que formen cambra estanca d'aire deshidratat, separades mitjançant un intercaladormetàl·lic amb producte dessecant a l'interior, amb segellat perimetral de butil i cautxú de polisulfur.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El vidre laminar ha d'estar homologat d'acord amb la "ORDEN de 13 de marzo de 1986" com a resistent a l'impacte manual amb el nivellindicat.Les llunes que formen el vidre no han de tenir defectes superficials (de planimetria a les llunes no trempades, de paral·lelisme en les seves cares, d'ondulacions, d'incrustacions, ratlles, esquerdes, etc.). No ha de tenir defectes en la massa detectables a simple vista (d'homogeneïtat, de vitrificació, de recuita, inclusions gasoses, etc.). El vidre laminar acabat no ha de tenir bosses ni taques produïdes per l'adherència deficient de les parts components. El vidre aïllant acabat no ha de tenir cap defecte que pugui afectar l'aïllament. Coeficient de transmissió tèrmica: - Cambra d'aire de gruix 6 mm: <= 3,37 (W/m2 K) - Cambra d'aire de gruix 8 mm: <= 3,26 (W/m2 K) - Cambra d'aire de gruix 12 mm: <= 3,02 (W/m2 K) Duresa al ratllat (Mohs): >= 6,5 Toleràncies: - Gruix lluna: - Gruix 4-6 mm: ± 0,2 mm - Gruix de la cambra d'aire: - Gruix cambra 4-6 mm: ± 0,2 mm - Gruix cambra 8 mm: ± 0,3 mm - Gruix cambra 12 mm: ± 0,4 mm


Subministrament: Protegit de manera que no s'alterin les seves característiques. Emmagatzematge: Protegit contra les accions mecàniques (cops, ratllades, sol directe, etc.) i contra les accions químiques (impressions i alteracions d'adherència entre els components del vidre de seguretat, produïdes per la humitat). S'ha de guardar en estibes de 25 cm de gruix com a màxim i amb un pendent del 6% respecte de la vertical. Ha de quedar separat de les altres estibes mitjançant intercaladors i recolzat sobre travessers de fusta o d'un material protector.


m2 de superfície necessària subministrada a l'obra, amidada segons les especificacions de la DT. S'han de considerar les respectives dimensions d'acord amb els criteris següents: - Llargària i amplària: Múltiples de 3 cm - Per a unitats amb superfície < 0,25 m2: 0,25 m2/unitat Cal prendre el múltiple immediat superior en el cas que la dimensió no ho sigui.


Orden de 13 de marzo de 1986 por la que se declaran de obligado cumplimiento las especificaciones técnicas de los tipos de blindajes transparentes o translúcidos para su homologación por el Ministerio de Industria y Energía.

BE - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÀNICA BE3 - EMISSORS PER AIGUA BE31 - Familia E31


BE3144C0.



28


Radiadors de fosa per a aigua calenta, formats per elements buits, verticals i de ferro fos.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El fabricant ha de garantir que es compleixin els requisits indicats a les normes UNE-EN 442-1 i UNE-EN 442-2. Els radiadors de fosa han d'estar fets de fosa grisa que ha de complir les especificacions de la norma ISO 185. S'han d'excloure les peces que tinguin defectes de superficials com ara forats, bonys o incrustacions que siguin perjudicials per al seu ús. Ha d'anar protegit superficialment amb una capa d'emprimació eixugada amb estufa. No ha de presentar revabes que puguin provocar ferides al personal que el manipula. El gruix de la paret mullada no ha de ser inferior en cap punt a 2,5 mm. Tots els aparells s'han de sotmetre a un assaig d'estanquitat a una pressió igual o superior a 1,3 vegades la pressió màxima de servei indicada. En cap cas la pressió de prova ha de ser inferior a 520 kPa. Els mètodes fets servir per al tractament previ i la pintura han de permetre recobrir totes les superfícies exteriors en contacte amb l'aire que ha de complir les següents característiques: - Ha de ser suficient per a proporcionar una protecció contra la corrosió en les condicions normals de funcionament - Ha de ser resistent al dany provocat per un impacte de poca intensitat, segons un assaig de ratllat dut a terme segons les especificacions de la norma ISO 2409 En les condicions normals de funcionament, la pintura no ha de despendre cap olor ni fum tòxic. Els elements han d'estar acoblats amb maniguets i junts d'estanquitat amb una boca roscada a cada extrem, dues superiors i dues inferiors. L'aparell de calefacció ha d'incorporar un marcat que indiqui: - Nom del fabricant o marca comercial - Marca d'identificació del model - Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliolLes dades tècniques referents a dimensions i emissió tèrmica han de ser les que subministri el fabricant d'acord amb els valors de salt tèrmic indicats a la norma UNE-EN 442-96-1. Condicions de treball: - Pressió màxima: 6 bar - Temperatura màxima: 110 °C Les toleràncies dimensionals no han de ser superiors a les indicades en els plànols del fabricant.


Subministrament: Per unitats. Cal evitar els cops. S'han obturar les 4 boques de connexió, per a impedir l'entrada de matèries estranyes, fins que es muntin. L'embalatge ha de permetre la identificació del producte. El fabricant ha de subministrar la següent informació: - Dimensions - Mides, tipus i posició de les connexions - Pes en sec - Capacitat de fluid portador - Pressió màxima de servei - Temperatura màxima de servei En el cas de radiadors amb elements verticals, les dimensions han de definir la secció o l'element. En el cas de radiadors modulars, les dimensions han de definir el mòdul. El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat pel laboratori notificat El símbol normalitzat CE s'haurà d'acompanyar de la següent informació com a mínim: - El nom del fabricant o del seu representant autoritzat o de les seves marques comercials - El número de model de l'aparell de calefacció A més, el marcatge CE haurà d'aparèixer a la documentació comercial adjunta, acompanyat de la següent informació: - Referència a la norma EN 442-1 - Les dues últimes xifres de l'any en que es va fixar el marcatge - El número de model de l'aparell de calefacció - Les següents característiques essencials: - Pressió màxima de servei (bar) - Potència tèrmica nominal - Equació característica normal - Temperatura de l'aigua a l'entrada (només per als productes amb una envoltant o carcassa protectora) - Classe de reacció al foc, si no és la classe A1 sense assaigs Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, de la intempèrie i sense contacte amb el terra.




Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios. (RITE) UNE-EN 442-1:1996 Radiadores y convectores. Parte 1: Especificaciones y requisitos técnicos.



29

UNE-EN 442-1/A1:2004 Radiadores y convectores. Parte 1: Especificaciones y requisitos técnicos. UNE-EN 442-2:1997 Radiadores y convectores. Parte 2: Métodos de ensayo y evaluación.

BE41 - Familia E41


BE415610,BE415510.


Xemeneies circulars metàl.liques per a la conducció dels productes de la combustió des dels aparells fins a l'atmòsfera exterior.S'han considerat els tipus següents: - Elements per a la formació de xemeneia metàl.lica modular de parets múltiples - Tubs de formació helicoïdal de parets múltiples per a la formació de xemeneies

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Les xemeneies han de suportar els esforços deguts al seu propi pes, els propis de la seva manipulació, així com les vibracions que es puguin produir com a conseqüència del seu normal funcionament.

XEMENEIES METÀL.LIQUES MODULARS: Han d'estar construïdes segons les especificacions de la norma UNE-EN 1856-1. Han de tenir un aspecte exterior uniforme i sense defectes. La paret interior de la xemeneia ha de ser d'algun dels següents materials: - Acer inoxidable de designació 1.4301 segons la norma UNE-EN 10088-1 - Acer inoxidable de designació 1.4401 segons la norma UNE-EN 10088-1 La paret exterior de la xemeneia ha de ser d'algun dels següents materials: - Si la xemeneia està instal.lada a l'interior de l'obra, la paret exterior serà com a mínim d'aluzinc amb recobriment AZ 150 segons la norma UNE-EN 10215 - Si la xemeneia està instal.lada a l'exterior de l'obra, la paret exterior serà com a mínim d'acer inoxidable de designació 1.4301 segons la norma UNE-EN 10088-1 Els elements de suport de la xemeneia han de ser resistents a la corrosió. Els accessoris d'unió entre trams han de disposar de junts que assegurin l'estanquitat del sistema d'evacuació i alhora han d'absorbir les dilatacions degudes als canvis de temperatura. Sobre cada mòdul de la xemeneia hi ha d'anar marcada com mínim la següent informació: - Designació del producte segons l'apartat 9 de la norma EN 1856-1. Com a mínim a d'incloure: - Descripció del producte - Referència a la norma EN 1856-1 - Nivell de temperatura segons la classificació establerta per la norma EN 1856-1 - Nivell de pressió segons la classificació establerta per la norma EN 1856-1 - Resistència als condensats segons la classificació establerta per la norma EN 1856-1 - Resistència a la corrosió i especificació del material de la paret interior segons la classificació establerta per la norma EN 1856-1 - Resistència al foc de sutge segons la classificació establerta per la norma EN 1856-1 - Nom o marca comercial del fabricant - Lot de fabricació o referència del producte del fabricant - Sageta que indiqui la direcció dels fums (si procedeix) - Han de portar, en lloc visible, el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol

XEMENEIES METÀL.LIQUES DE FORMACIÓ HELICOÏDAL: El tub ha de ser recte. Les parets de la xemeneia han de ser llises, regulars, sense deformacions ni cops i no han de tenir defectes superficials. S'admeten petits defectes superficials que no perjudiquin el funcionament de la xemeneia ni la seva durabilitat. Ha de tenir una secció circular. L'ovalitat s'ha de mantenir dins dels límits de tolerància del diàmetre i l'excentricitat dins dels límits de tolerància del gruix de la paret. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. Els elements galvanitzats han de tenir un recobriment de zinc ben adherit. Aquest recobriment ha de tenir un aspecte uniforme, sense taques ni discontinuïtats, inclusions de flux, cendres, bombolles, ratlladures ni punts sense galvanitzar.


CONDICIONS GENERALS: Subministrament: Per unitats, coberts amb una làmina de PVC fins que es muntin.

XEMENEIES METÀL.LIQUES MODULARS:



30

El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Per als mòduls de les xemeneies excepte el mòdul final: Sistema 2+: Declaració CE de conformitat del fabricant - Per al mòdul final: Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat del control de producció en fàbrica emès per l'organisme d'inspeccióEl fabricant ha de facilitar, si se li demana, el certificat de conformitat dels valors declarats avaluats segons la EN 1856-1.El símbol normalitzat CE s'ha d'acompanyar de la següent informació com a mínim (ja sigui sobre el propi producte, el seu embalatge o la documentació comercial que l'acompanya): - Número identificador de l'organisme certificador (només per als productes amb sistema de verificació 2+) - Nom o marca d'identificació i direcció declarada del fabricant - Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - Número del certificat CE de conformitat o del certificat CE de producció en fàbrica (si procedeix) - Referència a la norma europea EN 1856-1 - Descripció del producte: nom genèric, materials, dimensions, etc., i ús previst - Informació sobre els requisits essencials presentada com: - Valors declarats pel fabricant. - Com a alternativa: Designació del producte segons el capítol 9 de la norma EN-1856-1 - Característiques a les que s'aplica la opció “prestació no determinada” El fabricant ha de facilitar una placa de xemeneia fabricada de material durador que ha d'incloure la següent informació: - Nom o marca comercial del fabricant, gravada o marcada de forma indeleble - Espai per a la designació d'acord amb la norma EN 1443 - Espai per al diàmetre nominal - Espai per a la distància mínima al material combustible, indicada en mil.límetres, seguida pel símbol d'una sageta o flama - Espai per a les dades de l'instal.lador i la data de la de la instal.lació Emmagatzematge: En llocs protegits dels impactes. Els mòduls s'han d'emmagatzemar en posició vertical sobre una superfície neta i seca. Es tindrà especial cura de que el material aïllant de l'interior dels mòduls no entri en contacte amb l'aigua o d'altres líquids ni s'embruti. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes. S'han d'apilar horitzontalment i paral·lelament sobre superfícies planes.




NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios. (RITE) UNE 123001:2005 Cálculo y diseño de chimeneas metálicas. Guía de aplicación. UNE-EN 1443:2003 Chimeneas. Requisitos generales.

XEMENEIES METÀL.LIQUES MODULARS: UNE-EN 1856-1:2004 Chimeneas. Requisitos para chimeneas metálicas. Parte 1: Chimeneas modulares. UNE-EN 1856-1:2004/1M:2005 Chimeneas. Requisitos para chimeneas metálicas. Parte 1: Chimeneas modulares.

BEU4 - Familia EU4


BEU4U015.


Dipòsit d'expansió per a instal·lacions de climatització. S'han considerat els elements següents: - Dipòsit de planxa d'acer tancat amb membrana elàstica - Dipòsit de planxa d'acer tancat amb membrana elàstica i amb compressor accionat elèctricament - Conjunt de dipòsit d'expansió de membrana amb compressor, purgador, vàlvula de seguretat i quadre elèctric, d'una capacitat de 0,20 m3 i una pressió de 0,8 Mpa, amb connexions roscades, cos de planxa d'acer esmaltat i amb peus de suport per a col.locar verticalment

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El dipòsit d'expansió ha de ser metàl.lic o d'un altre material estanc i resistent als esforços que ha de suportar. En cas que sigui metàl·lic, ha d'anar protegit contra la corrosió. La planxa no ha de tenir defectes, rebaves o senyals de cops que siguin perjudicials per al seu ús. Ha de permetre una connexió segura a la xarxa. L'entrada i la sortida d'aigua han d'estar clarament indicades. Ha de tenir una membrana especial interna. La membrana ha de dividir dues cambres: la de nitrogen i la d'expansió d'aigua. El dipòsit ha de ser completament estanc i les unions soldades. La rosca de connexió no ha de tenir defectes ni rebaves.



31

La vàlvula de càrrega de nitrogen ha d'estar precintada. La temperatura màxima de treball ha de ser la indicada pel fabricant. Ha de portar gravat en el seu cos les següents dades: - Nom del fabricant o marca comercial - Model - Pressió màxima de treball - Diàmetre de connexió

DIPÒSIT DE PLANXA D'ACER TANCAT AMB MEMBRANA ELÀSTICA: Ha d'estar format per: - Cambra de nitrogen - Cambra d'expansió d'aigua - Boca de connexió - Membrana especial - Vàlvula de càrrega de nitrogen El dipòsit amb compressor accionat elèctricament ha de tenir a més: - Compressor accionat per motor elèctric - Manometre indicador Diàmetre de la rosca de connexió: - Dipòsit amb membrana elàstica: 3/4" ó 1" - Dipòsit amb membrana elàstica i compressor elèctric: 1 1/2" ó 2" Sobrepressió màxima: - Dipòsit amb membrana elàstica: 0,5 bar - Dipòsit amb membrana elàstica i compressor elèctric: 1,0 bar


Subministrament: Per unitats empaquetades. S'han d'obturar les boques de connexió per a impedir l'entrada de matèries estranyes, fins que es muntin.Ha de dur les instruccions d'instal·lació i muntatge corresponents. Emmagatzematge: En posició vertical, en llocs protegits de la intempèrie, dels impactes i les altes temperatures.


Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.


Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios. (RITE) Real Decreto 1244/1979, de 4 de abril, por el que se aprueba el Reglamento de Aparatos a Presión.

BEU6 - Familia EU6


BEU6U001.


Manòmetres d'esfera per a roscar.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha d'estar constituït per un mecanisme sensible a la pressió, protegit de l'exterior, amb una esfera graduada i una agulla de lectura.Ha de ser estanc a la pressió de prova de la instal·lació. Ha d'estar protegit passivament contra la corrosió. El manòmetre ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Pressió de servei Material: Acer Temperatura de servei (T): - 20°C <= T <= 60°C Tolerància de precisió: ± 0,1 %


Subministrament: Empaquetat i amb la rosca protegida. Ha de dur les instruccions d'instal·lació i muntatge corresponents. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes.



32




Orden de 18 de noviembre de 1974 por la que se aprueba el Reglamento de Redes y Acometidas de Combustibles Gaseosos e instruccionesMIG.

BEW - ACCESSORIS PER A INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÀNICA BEW3 - ACCESSORIS PER A EMISSORS (PER AIGUA)


BEW31100.


Conjunt d'elements auxiliars (suports, abraçadores, etc.).

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material i les seves característiques han de ser adequats per a emissors (per aigua) i no han de fer disminuir, en cap cas, la seva qualitat i bon funcionament.


Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetre o d'altres dimensions Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol.





BEW4 - Familia EW4


BEW49500,BEW49000.


Conjunt d'elements auxiliars (suports, abraçadores, etc.).

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material i les seves característiques (qualitat, dimensions, etc.) han de ser els adequats per al conducte i no han de fer disminuir les característiques pròpies del conjunt de la instal·lació en cap de les seves aplicacions.


Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Dimensions en cm Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol.




33




BF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS BF1 - TUBS I ACCESSORIS D'ACER NEGRE BF11 - TUBS D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA


BF118200,BF11B200,BF116200.

1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

DEFINICIÓ:

Tubs d'acer negre ST-35 sense soldadura de diàmetre comprès entre 1/8" i 6


El tub ha de ser recte.

Ha de tenir una secció circular. L'ovalitat s'ha de mantenir dins dels límits de tolerància del diàmetre i l'excentricitat dins dels límits de tolerància

del gruix de la paret.

Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves.

La superfície no ha de tenir incrustacions, esquerdes, ni ratats. Es poden admetre lleugers relleus, depressions o estries pròpies del procés de

fabricació, amb una amplària màxima de 0,8 mm.

Característiques dimensionals:

Diàmetre Diàmetre exterior Gruix de la paret (mm) tub teòric (mm) (DIN 2440)

(roscaUNE 19-009) Valor Tolerància Valor Tolerància

1/8" 10,2 ± 0,4 2 -0,25 1/4" 13,5 +0,5/-0,3 2,3 -0,30 3/8" 17,5 +0,3/-0,5 2,3 -0,30 1/2" 21,3 +0,5/-0,3 2,6 -0,30 3/4" 26,9 ± 0,4 2,6 -0,30 1" 33,7 +0,5/-0,4 3,2 -0,40 1"1/4 42,4 +0,5/-0,4 3,2 -0,40 1"1/2 48,3 +0,5/-0,4 3,2 -0,40 2" 60,3 +0,5/-0,6 3,6 -0,50 2"1/2 76,1 +0,5/-0,8 3,6 -0,50 3" 88,9 +0,6/-0,9 4 -0,50 4" 114,3 +0,7/-1,2 4,5 -0,60 5" 139,7 +1,1/-1,2 5 -0,60 6" 165,1 +1,4/-1,2 5 -0,60

Llargària ..................................................................................................................................................................... 4 - 8 m

Qualitat de l'acer (DIN 1629) .......................................................................................................................................ST-35

Resistència a tracció de l'acer ST-35 (DIN 1629).........................................................................................35 - 45 kp/mm2

Composició química de l'acer ST-35 (DIN 1629):

- Carboni ........................................................................................................................................................... <= 0,18%

- Fòsfor.............................................................................................................................................................. <= 0,05%

- Sofre ............................................................................................................................................................... <= 0,05%

Pressió de treball (UNE 19-002) ............................................................................................................................ <= 20 bar

Pressió de prova hidràulica (UNE 19-002) ............................................................................................................ >= 32 bar

Toleràncies:

- Llargària:

- Per a tubs de llargària <= 6 m .....................................................................................................................+ 10 mm



34

......................................................................................................................................................................... - 0 mm

- Per a tubs de llargària > 6 m .......................................................................................................................+ 15 mm

......................................................................................................................................................................... - 0 mm

2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: No hi ha condicions específiques de subministrament.

Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes.

Han de quedar protegits de les humitats.

S'han d'apilar horitzontalment i paral.lelament sobre superfícies planes.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m de llargària necessària subministrada a l'obra.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

* DIN 2440 06.78 "Tubos de acero; tubos roscados semipesados."

BF1K - Familia F1K


BF1K1810.


Compensadors de dilatació de llautó per a tubs d'acer negre, per a col.locar roscats.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Peça en forma cilíndrica. Els extrems han de ser rosques interiors. Les superfícies, interior i exterior, no han de tenir incrustacions, esquerdes, ni ratats. Ha d'estar protegit contra la corrosió.


Subministrament: No hi ha condicions específiques de subministrament. Emmagatzematge: En llocs protegits dels impactes i la humitat.





BF52 - Familia F52


BF52A300,BF52D400,BF52B400.


Tubs de coure semidur, sense soldadura, per a aigua i gas en aplicacions sanitàries i de calefacció.




35

En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. El tub ha de ser recte, rodó, llis, ben net de dins i de fora, i sense defectes apreciables. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. - Composició química: Cu + Ag: mín. 99,90%; 0,015% =< P =< 0,040% - Estat metal.lúrgic (UNE-EN 1173): R250 (semidur). Resistència mínima a la tracció 250 MPa - El tipus de coure es designa indistintament com: Cu-DHP o CW024A Els tubs de diàmetre comprés entre 10 mm i 54 mm, ambdós inclosos, han d'anar marcats al llarg de la seva longitud, cada 600 mm com a màxim, amb la següent informació com a mínim: - Marcatge permanent (llegible fins al final del cicle de vida de la instal.lació) - Referència a la norma EN 1057 - Marca identificativa del fabricant - La data de fabricació: any i trimestre (I a IV) o any i mes (1 a 12) - Marcatge durador (llegible fins al moment de la posada en marxa de la instal.lació): - Mides nominals de la secció transversal: diàmetre exterior x gruix de la paret - Identificació de l'estat metal.lúrgic Els tubs de diàmetre => 6 mm i < 10 mm, o de diàmetre > 54 mm, han d'incorporar un marcatge similar a l'anterior, almenys en ambdós extrems.Tots els tubs han de portar el símbol normalitzat CE, també uniformement distribuit al llarg de la seva longitud. Llargària: Barres de 3 m o 5 m Toleràncies: - Diàmetre exterior nominal: +----------------------------------------------------------------------+ ¦ Diàmetre exterior nominal ¦ Toleràncies en el diàmetre exterior ¦ ¦ (mm) ¦ (mm) ¦ ¦---------------------------¦------------------------------------------¦ ¦ ¦ aplicable al ¦ aplicable a ¦ ¦ > ¦ =< ¦ diàmetre mig ¦ qualsevol diàmetre ¦ ¦-------------¦-------------¦--------------------¦---------------------¦ ¦ 6 ¦ 18 ¦ ± 0,04 ¦ ± 0,09 ¦ ¦-------------¦-------------¦--------------------¦---------------------¦ ¦ 18 ¦ 28 ¦ ± 0,05 ¦ ± 0,10 ¦ ¦-------------¦-------------¦--------------------¦---------------------¦ ¦ 28 ¦ 54 ¦ ± 0,06 ¦ ± 0,11 ¦ ¦-------------¦-------------¦--------------------¦---------------------¦ ¦ 54 ¦ 76 ¦ ± 0,07 ¦ ± 0,15 ¦ ¦-------------¦-------------¦--------------------¦---------------------¦ ¦ 76 ¦ 89 ¦ ± 0,07 ¦ ± 0,20 ¦ ¦-------------¦-------------¦--------------------¦---------------------¦ ¦ 89 ¦ 108 ¦ ± 0,07 ¦ ± 0,30 ¦ ¦-------------¦-------------¦--------------------¦---------------------¦ ¦ 108 ¦ 159 ¦ ± 0,2 ¦ ± 0,4 ¦ +----------------------------------------------------------------------+ - Gruix de paret: +---------------------------------------------------------+ ¦ Diàmetre exterior ¦ Tolerància en el gruix de la paret ¦ ¦ nominal ¦-------------------------------------¦ ¦ ¦ g < 1 mm ¦ g => 1 mm ¦ ¦ (mm) ¦ (%) ¦ (%) ¦ ¦-------------------¦------------------¦------------------¦ ¦ < 18 mm ¦ ± 10 ¦ ± 13 ¦ ¦-------------------¦------------------¦------------------¦ ¦ => 18 mm ¦ ± 10 ¦ ± 15 (*) ¦ +---------------------------------------------------------+ (*) ± 10% per a tubs de 35 mm, 42 mm i 54 mm amb un gruix de paret d'1,2 mm


Subministrament: No hi ha condicions específiques de subministrament. El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat pel laboratori notificat En instal.lacions per al transport, distribució o emmagatzematge de gas o gasoil per al subministre de sistemes de calefacció o refrigeració d'edificis, des del dipòsit d'emmagatzematge exterior o l'última unitat de reducció de pressió de la xarxa fins a l'entrada del sistema de caldera, calefacció o refrigeració de l'edifici. - Sistema 1: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat de conformitat CE del producte En instal.lacions en àrees subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc, emprades per al transport, distribució o emmagatzematge de gas o gasoil per al subministre de sistemes de calefacció o refrigeració d'edifici, des del dipòsit d'emmagatzematge exterior o l'ultima unitat de reducció de pressió de la xarxa fins a l'entrada del sistema de la caldera, calefacció o refrigeració de l'edifici.



36

- Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant En instal.lacions per al transport, evacuació o emmagatzematge d'aigua no prevista per al consum humà. En instal.lacions en àrees subjectes a reglamentació sobre reacció al foc, emprades per al transport, evacuació o emmagatzematge d'aigua no prevista per al consum humà. El símbol normalitzat CE (d'acord amb la directiva 93/68/CEE) es col.locarà sobre el producte, o en el seu defecte sobre l'etiqueta o en la documentació comercial que l'acompanya i anirà acompanyat de la següent informació: - Nom, marca comercial i adreça enregistrada del fabricant - Els dos últims dígits de l'any en que es va fixar el marcatge - Referència a la norma europea EN 1057 - Descripció del producte: nom genèric, material, mides,... i ús previst - Informació sobre aquelles característiques essencials que procedeixin recollides a la taula ZA.1 de la norma EN 1057, que han de ser com mínim les següents: - Reacció al foc - Resistència a l'aixafament - Pressió interior - Toleràncies dimensionals - Resistència a les altes temperatures - Soldabilitat - Estanquitat: gasos i líquids - Durabilitat de la resistència a l'aixafament, pressió interior i estanquitat Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes. S'han d'apilar horitzontalment i paral·lelament sobre superfícies planes.




UNE-EN 1057:2007 Cobre y aleaciones de cobre. Tubos redondos de cobre, sin soldadura, para agua y gas en aplicaciones sanitarias y de calefacción.

BFB1 - Familia FB1


BFB19400.


Tubs extruïts de polietilè de densitat alta per a transport i distribució d'aigua a pressió a temperatures fins a 40°C.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. El tub ha de tenir la superfície llisa, sense ondulacions. No ha de tenir bombolles, esquerdes ni d'altres defectes. Els extrems han d'estar nets i tallats perpendicularment a l'eix. Els tubs han d'anar marcats regularment al llarg de la seva longitud (amb una separació entre marques =< 1 m), de manera permanent i llegible, de tal manera que el marcat no provoqui punts d'iniciació de fissures, o altres tipus de falles i que el emmagatzematge, exposició a la intempèrie, manipulació, instal.lació i ús normals no n'afectin a la llegibilitat. La informació mínima requerida ha de ser la següent: - Referència a la norma EN 12201 - Identificació del fabricant - Dimensions (diàmetre nominal x gruix nominal), expressats en mm - Sèrie SDR a la que pertany - Material i designació normalitzada - Pressió nominal en bar - Període de producció (data o codi) Les bobines han d'anar marcades seqüencialment, amb la llargària en metres, que indicarà la llargària romanent sobre la bobina El tub ha de ser de color blau o negre amb bandes blaves, com a indicació de la seva aptitud per a ús alimentari. Pressió de treball en funció de la temperatura utilització (T=temperatura utilització, Pn=pressió nominal): 0°C < T <= 20°C: 1 x Pn 20°C < T <= 30°C: 0,87 x Pn 30°C < T <= 40°C: 0,74 x Pn Índex de fluïdesa: - PE 40 (EN ISO 1133 a 190ºC i càrrega de 2,16 kg durant 10 min): 0,2 g/10 min a 1,4 g/10 min



37

- PE 100 (EN ISO 1133 a 190ºC i càrrega de 5 kg durant 10 min): 0,2 g/10 min a 1,4 g/10 min Pressió de la prova hidràulica a 20°C: +-------------------------------------+ ¦ Designació tub ¦ Pressió de prova ¦ ¦ ¦ a 20°C (bar) ¦ ¦-----------------¦-------------------¦ ¦ PE 40 ¦ 7,0 MPa ¦ ¦ PE 100 ¦ 12,4 MPa ¦ +-------------------------------------+ Gruix de la paret i les seves tolerències: +--------------------------------------------------------------+ ¦ ¦ SÈRIE ¦ ¦------¦-------------------------------------------------------¦ ¦ ¦ SDR 7,4 ¦ SDR 11 ¦ SDR 17 ¦ SDR 26 ¦ ¦------¦-------------------------------------------------------¦ ¦ ¦ Pressió nominal, PN (bar) ¦ ¦------¦-------------------------------------------------------¦ ¦PE 40 ¦ PN 10 ¦ PN 6 ¦ - ¦ PN 4 ¦ ¦------¦-------------------------------------------------------¦ ¦PE 100¦ - ¦ PN 16 ¦ PN 10 ¦ PN 6 ¦ ¦------¦-------------------------------------------------------¦ ¦ ¦ Gruix de paret, e (mm) ¦ ¦ DN ¦-------------------------------------------------------¦ ¦ (mm) ¦ mín. ¦ màx. ¦ mín. ¦ màx. ¦ mín. ¦ màx. ¦ mín. ¦ màx. ¦ ¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦ ¦ 16 ¦ 2,3 ¦ 2,7 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ ¦ 20 ¦ 3,0 ¦ 3,4 ¦ 2,0 ¦ 2,3 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ ¦ 25 ¦ 3,5 ¦ 4,0 ¦ 2,3 ¦ 2,7 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ ¦ 32 ¦ 4,4 ¦ 5,0 ¦ 3,0 ¦ 3,4 ¦ 2,0 ¦ 2,3 ¦ - ¦ - ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 40 ¦ 5,5 ¦ 6,2 ¦ 3,7 ¦ 4,2 ¦ 2,4 ¦ 2,8 ¦ - ¦ - ¦ ¦ 50 ¦ 6,9 ¦ 7,7 ¦ 4,6 ¦ 5,2 ¦ 3,0 ¦ 3,4 ¦ 2,0 ¦ 2,3 ¦ ¦ 63 ¦ 8,6 ¦ 9,6 ¦ 5,8 ¦ 6,5 ¦ 3,8 ¦ 4,3 ¦ 2,5 ¦ 2,9 ¦ ¦ 75 ¦ 10,3 ¦ 11,5 ¦ 6,8 ¦ 7,6 ¦ 4,5 ¦ 5,1 ¦ 2,9 ¦ 3,3 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 90 ¦ 12,3 ¦ 13,7 ¦ 8,2 ¦ 9,2 ¦ 5,4 ¦ 6,1 ¦ 3,5 ¦ 4,0 ¦ ¦ 110 ¦ 15,1 ¦ 16,8 ¦ 10,0 ¦ 11,1 ¦ 6,6 ¦ 7,4 ¦ 4,2 ¦ 4,8 ¦ ¦ 125 ¦ 17,1 ¦ 19,0 ¦ 11,4 ¦ 12,7 ¦ 7,4 ¦ 8,3 ¦ 4,8 ¦ 5,4 ¦ ¦ 140 ¦ 19,2 ¦ 21,3 ¦ 12,7 ¦ 14,1 ¦ 8,3 ¦ 9,3 ¦ 5,4 ¦ 6,1 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 160 ¦ 21,9 ¦ 24,2 ¦ 14,6 ¦ 16,2 ¦ 9,5 ¦ 10,6 ¦ 6,2 ¦ 7,0 ¦ ¦ 180 ¦ 24,6 ¦ 27,2 ¦ 16,4 ¦ 18,2 ¦ 10,7 ¦ 11,9 ¦ 6,9 ¦ 7,7 ¦ ¦ 200 ¦ 27,4 ¦ 30,3 ¦ 18,2 ¦ 20,2 ¦ 11,9 ¦ 13,2 ¦ 7,7 ¦ 8,6 ¦ ¦ 225 ¦ 30,8 ¦ 34,0 ¦ 20,5 ¦ 22,7 ¦ 13,4 ¦ 14,9 ¦ 8,6 ¦ 9,6 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 250 ¦ 34,2 ¦ 37,8 ¦ 22,7 ¦ 25,1 ¦ 14,8 ¦ 16,4 ¦ 9,6 ¦ 10,7 ¦ ¦ 280 ¦ 38,3 ¦ 42,3 ¦ 25,4 ¦ 28,1 ¦ 16,6 ¦ 18,4 ¦ 10,7 ¦ 11,9 ¦ ¦ 315 ¦ 43,1 ¦ 47,6 ¦ 28,6 ¦ 31,6 ¦ 18,7 ¦ 20,7 ¦ 12,1 ¦ 13,5 ¦ ¦ 355 ¦ 48,5 ¦ 53,5 ¦ 32,2 ¦ 35,6 ¦ 21,1 ¦ 23,4 ¦ 13,6 ¦ 15,1 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 400 ¦ 54,7 ¦ 60,3 ¦ 36,3 ¦ 40,1 ¦ 23,7 ¦ 26,2 ¦ 15,3 ¦ 17,0 ¦ ¦ 450 ¦ 61,5 ¦ 67,8 ¦ 40,9 ¦ 45,1 ¦ 26,7 ¦ 29,5 ¦ 17,2 ¦ 19,1 ¦ ¦ 500 ¦ - ¦ - ¦ 45,4 ¦ 50,1 ¦ 29,7 ¦ 32,8 ¦ 19,1 ¦ 21,2 ¦ ¦ 560 ¦ - ¦ - ¦ 50,8 ¦ 56,0 ¦ 33,2 ¦ 36,7 ¦ 21,4 ¦ 23,7 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 630 ¦ - ¦ - ¦ 57,2 ¦ 63,1 ¦ 37,4 ¦ 41,3 ¦ 24,1 ¦ 26,7 ¦ ¦ 710 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ 42,2 ¦ 46,5 ¦ 27,2 ¦ 30,1 ¦ ¦ 800 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ 47,4 ¦ 52,3 ¦ 30,6 ¦ 33,8 ¦ ¦ 900 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ 53,3 ¦ 58,8 ¦ 34,4 ¦ 38,3 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦1000 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ 59,3 ¦ 65,4 ¦ 38,2 ¦ 42,2 ¦ +--------------------------------------------------------------+ Diàmetre exterior mig i ovalització absoluta: +------------------------------------------------+ ¦ DN ¦ Diàmetre exterior mig ¦ Ovalització ¦ ¦ (mm) ¦-------------------------¦ màxima ¦ ¦ ¦ mín. ¦ màx. ¦ ¦ ¦--------¦------------¦------------¦-------------¦ ¦ 16 ¦ 16,0 ¦ 16,3 ¦ 1,2 ¦ ¦ 20 ¦ 20,0 ¦ 20,3 ¦ 1,2 ¦ ¦ 25 ¦ 25,0 ¦ 25,3 ¦ 1,2 ¦ ¦ 32 ¦ 32,0 ¦ 32,3 ¦ 1,3 ¦



38

¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 40 ¦ 40,0 ¦ 40,4 ¦ 1,4 ¦ ¦ 50 ¦ 50,0 ¦ 50,4 ¦ 1,4 ¦ ¦ 63 ¦ 63,0 ¦ 63,4 ¦ 1,5 ¦ ¦ 75 ¦ 75,0 ¦ 75,5 ¦ 1,6 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 90 ¦ 90,0 ¦ 90,6 ¦ 1,8 ¦ ¦ 110 ¦ 110,0 ¦ 110,7 ¦ 2,2 ¦ ¦ 125 ¦ 125,0 ¦ 125,8 ¦ 2,5 ¦ ¦ 140 ¦ 140,0 ¦ 140,9 ¦ 2,8 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 160 ¦ 160,0 ¦ 161,0 ¦ 3,2 ¦ ¦ 180 ¦ 180,0 ¦ 181,1 ¦ 3,6 ¦ ¦ 200 ¦ 200,0 ¦ 201,2 ¦ 4,0 ¦ ¦ 225 ¦ 225,0 ¦ 226,4 ¦ 4,5 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 250 ¦ 250,0 ¦ 251,5 ¦ 5,0 ¦ ¦ 280 ¦ 280,0 ¦ 281,7 ¦ 9,8 ¦ ¦ 315 ¦ 315,0 ¦ 316,9 ¦ 11,1 ¦ ¦ 355 ¦ 355,0 ¦ 357,2 ¦ 12,5 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 400 ¦ 400,0 ¦ 402,4 ¦ 14,0 ¦ ¦ 450 ¦ 450,0 ¦ 452,7 ¦ 15,6 ¦ ¦ 500 ¦ 500,0 ¦ 503,0 ¦ 17,5 ¦ ¦ 560 ¦ 560,0 ¦ 563,4 ¦ 19,6 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 630 ¦ 630,0 ¦ 633,8 ¦ 22,1 ¦ ¦ 710 ¦ 710,0 ¦ 716,4 ¦ - ¦ ¦ 800 ¦ 800,0 ¦ 807,2 ¦ - ¦ ¦ 900 ¦ 900,0 ¦ 908,1 ¦ - ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 1000 ¦ 1000,0 ¦ 1009,0 ¦ - ¦ +------------------------------------------------+ La verificació de les mesures s'ha de fer d'acord amb la UNE-EN 12201-2.


Subministrament: En rotlles o en trams rectes. El tub subministrat en rotlles ha d'enrotllar-se de tal manera que es previngui la deformació localitzada. El diàmetre interior mínim de la bobina no ha de ser inferior a 18 vegades el diàmetre nominal. Emmagatzematge: En llocs protegits contra impactes. Els trams rectes s'han d'apilar horitzontalment sobre superfícies planes i l'alçària de la pila ha de ser <= 1,5 m. Els rotlles s'han de col·locar horitzontalment sobre superfícies planes.




UNE-EN 12201-1:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 1: Generalidades.UNE-EN 12201-1:2004 ERRATUM Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 1:Generalidades. UNE-EN 12201-2:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos.UNE-EN 12201-2:2003/1M:2005 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos. UNE-EN 12201-2:2004 ERRATUM Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 2:Tubos.* UNE-EN 1555-2:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para el suministro de combustibles gaseosos. Polietileno (PE). Parte 2:Tubos.

BFQ3 - Familia FQ3


BFQ38550.




39

Aïllaments tèrmics amb escumes elastomèriques per a tubs d'aigua freda o calenta.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La superfície ha de ser llisa i a la secció s'han d'apreciar els alveols propis de l'escuma. El material de l'aïllament no ha de contenir substàncies en la que es puguin desenvolupar microorganismes. No ha de despendre olors a la temperatura a la que estarà sotmès. No patirà deformacions com a conseqüència de la temperatura ni degut a una acumulació accidental del condensat. Llargària: 2 m Conductivitat tèrmica a 20°C: <= 0,041 W/m K Temperatures d'ús d'aïllaments per a tubs freds: >= 10°C Temperatures d'ús d'aïllaments per a tubs calents: 40°C - 65°C Reacció contra el foc (UNE 53-127): Autoextingible Les característiques anteriors es determinaran segons el RITE "Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios".


Subministrament: Embalats en paquets. Emmagatzematge: Apilats horitzontalment sobre superfícies planes, protegits contra les pluges, les humitats i els impactes.




Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios. (RITE) UNE 53127:2002 Plásticos celulares. Determinación de las características de combustión de probetas en posición horizontal sometidas a una llama pequeña.

BFW - ACCESSORIS GENÈRICS DE TUBS PER A GASOS I FLUIDS


BFWB1942,BFW52AB0,BFW52DB0,BFW11810,BFW11B20,BFW52BB0,BFW11620.


Conjunt d'accessoris per a tubs i per a recobriments aïllants de tubs (colzes, derivacions, reduccions, etc.), utilitzats en instal·lacions d'edificació i d'urbanització per a la total execució de la conducció o xarxa a la qual pertanyin.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material, la seva qualitat i les característiques físiques, mecàniques i dimensionals, han de ser compatibles amb les del tub, i no han de fer disminuir les d'aquest en cap de les seves aplicacions.


Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetres Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol.


Unitat composada pel conjunt de peces necessàries per a muntar 1 m de tub.


La mateixa normativa que s'apliqui als tubs, en funció dels fluids que transportin.

BFW1 - ACCESSORIS GENÈRICS PER A TUBS D'ACER NEGRE


BFW11810,BFW11B20,BFW11620.



40


DEFINICIÓ:

Conjunt d'accessoris per a tubs (colzes, derivacions, reduccions, etc.), utilitzats en instal.lacions d'edificació i d'urbanització per a la total

execució de la conducció o xarxa a la qual pertanyin.


El material, la seva qualitat i les característiques físiques, mecàniques i dimensionals, han de ser compatibles amb les del tub, i no han de fer

disminuir les d'aquest en cap de les seves aplicacions.


Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents:

- Material

- Tipus

- Diàmetres

Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol.




UNE-EN 10242-95 "Accesorios roscados de fundición maleable para tuberías"

BFY - ELEMENTS DE MUNTATGE DE TUBS DE GASOS I FLUIDS


BFYB1942,BFY52AB0,BFY52DB0,BFYB3942,BFY11810,BFY11B20,BFYQ3855,BFYB3742,BFY52CB0,BFY52BB0,BFY11620.


Conjunt d'elements especials per a l'execució de conduccions. S'han considerat els tipus següents: - Per a tubs (materials per a la unió entre tubs o entre tubs i accessoris) - Per aïllaments tèrmics (material per a la unió i subjecció, cintes adhesives, etc.)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material, la qualitat, els diàmetres, etc., han de ser els adequats per al tub, i no han de fer disminuir les característiques pròpies del conjunt de la instal·lació en cap de les seves aplicacions.


Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetres Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol.




La mateixa normativa que s'apliqui als tubs, en funció dels fluids que transportin.



41

BFY1 - PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS D'ACER NEGRE


BFY11810,BFY11B20,BFY11620.


DEFINICIÓ:

Conjunt d'elements especials per a l'execució de conduccions.

S'han considerat els tipus següents:

- Per a tubs (materials per a la unió entre tubs o entre tubs i accessoris)

- Per aïllaments tèrmics (material per a la unió i subjecció, cintes adhesives, etc.)


El material, la qualitat, els diàmetres, etc., han de ser els adequats per al tub, i no han de fer disminuir les característiques pròpies del conjunt

de la instal.lació en cap de les seves aplicacions.


Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents:

- Material

- Tipus

- Diàmetres

Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol.





BG1P - Familia G1P


BG1PU200.


Conjunt de protecció i mesura per a comptadors trifàsics, per a col.locar superficialment. S'han considerat els tipus següents: - T-2 - T-20 - T-30

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Els conjunts de protecció i mesura estan formats pels següents components: - Caixes modulars amb doble aïllament - Unions modulars - Tapes laterals - Plaques de muntatge - Elevadors suplements de plaques - Carrils de fixació per l'interruptor automàtic i el diferencial - Finestra dels automàtics - Bases corrent contínua - Neutre seccionable - Borns bimetàl.lics



42

- Interruptor automàtic - Interruptor diferencial - Peça per a cobrir els borns - Born de connexió a terra - Cable elèctric - Terminal de pressió, de pre-aïllament - Dispositius de ventilació - Conjunt de fixació mural - Cargol de fixació - Canal pels cables Els tipus T-20 i T-30 han de tenir també els següents components: - Relé d'emissió - Relé diferencial auxiliar - Regleta de comprovació - Pletines de coure - Perfils de fixació mural - Femella de fixació perfil i caixa Ha d'estar constituït per envolvent i tallacircuïts fusibles, amb caixa de derivació o unitat d'embarrat per a connexió amb el conjunt prefabricat per a centralització de comptadors. L'envolvent ha de ser de material aïllant de clase A i autoextinguible. La cara frontal ha de ser transparent i precintable. Les parts interiors han de ser accessibles per l'esmentada cara frontal. Per a cada fase s'ha de disposar d'un tallacircuïts fusible de la classe GT. Ha d'estar constituïda per una base aïllant, borns de connexió de conductors i un dispositiu de fixació a la caixa de mecanismes.Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Les parts metàl·liques del mecanisme no han de ser accessibles. Els punts de situació de les caixes generals de protecció han de ser de trànsit general i de fàcil accès. La situació ha de ser la més propera possible a la xarxa general de distribució i allunyada d'altres instal.lacions, com la d'aigua, gas, telèfon, etc.Fins a la intensitat de 630 A, l'equip de protecció i mesura ha d'estar situat a l'interior d'envoltants de doble aillament. Per a intensitats més grans de 630 A, ha de haver-se disposat en armaris metàl.lics precintables, que allotgin l'Interruptor General Automàtic i els Transformadors de Mesura. Si s'escau ha de tenir també el rellotge de canvi de tarifa. El cablejat del conjunt ha d'estar fet amb conductors de coure V750, classe 2 rígid. Els conductors dels circuïts secundaris han de ser de coure V750, de classe 5 flexible, de 4 mm2 de secció mínima. Cadascun dels conductors ha d'estar identificat en tots dos extrems de manera indeleble. Les terminacions del cablejat han de ser les adequades. L'interruptor General Automàtic ha de ser tetrapolar. Per a intensitats més grans de 100 A, els relès tèrmics de l'Interruptor General Automàtic han de permetre un marge de regulació de 0,8 a 1 de la intensitat nominal. Els colors de les cobertes dels conductors han de ser: negre, marró i gris per a les fases i blau pel neutre. En el cas de conjunts de mesura i protecció T-20 i T-30, les platines de coure han de mantenir les condicions d'aïllament indicades a la R.U. 1410A.Les caixes han de ser de doble aïllament (material aïllant classe II-A) de polièster reforçat, autoextinguibles. El Dispositiu Privat de Comandament i Protecció ha de constar d'un Relè Diferencial general i d'una protecció magnetotèrmica per a cadascun dels circuïts interiors. Cap material no han de presentar perill d'incendi per la resta de materials del seu voltant. Els interruptors del quadre general de protecció han d'estar identificats mitjançant una etiqueta on s'indiqui a quina línia protegeix. Resistència de l'aïllament (UNE-EN 60669): Ha de complir Resistència mecànica (UNE-EN 60669): Ha de complir Temperatura màxima de servei dels òrgans metàl.lics de control manual: 55ºC Temperatura màxima de servei dels òrgans no metàl.lics de control manual: 65ºC Característiques dels components: +---------------------------------------------------------------------------+ ¦ Línia trifàsica ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦ Pot.màx.adm. ¦ 20 ¦ 25 ¦ 31,5 ¦ 40 ¦ 50 ¦ 63 ¦ 80 ¦ 100 ¦ 125 ¦ 160 ¦ 200 ¦ ¦ conjunt prot.¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ i mesura (kW)¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 400 / 230 V ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦ Pot.màx.adm. ¦12,5¦ 15 ¦ 20 ¦ 25 ¦31,5¦ 40 ¦ 50 ¦ 63 ¦ 80 ¦ 100 ¦ 125 ¦ ¦ conjunt prot.¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ i mesura (kW)¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ 230 / 132 V ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦ Prot.dif.- ¦ 63 ¦ 63 ¦ 63 ¦ transformador toroidal ¦ ¦ ¦ int.nom. (A) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦ Prot.dif. ¦ 300 per a força i 30 per a la resta de receptors ¦ ¦ sensib.(mA) ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦



43

¦ Int.general ¦ 40 ¦ 50 ¦ 63 ¦160 ¦160 ¦160 ¦160 ¦ 400 ¦ 400 ¦ 400 ¦ 400 ¦ ¦ aut.-Intens. ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ nominal (A) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦ Int.general ¦ 4,5¦4,5 ¦ 4,5 ¦ 10 ¦ 10 ¦ 20 ¦ 20 ¦ 23 ¦ 20 ¦ 20 ¦ 20 ¦ ¦ aut.-Poder ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ de tall (kA) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦ Int.general ¦ 40 ¦ 50 ¦ 63 ¦ 80 ¦100 ¦125 ¦160 ¦ 200 ¦ 250 ¦ 315 ¦ 400 ¦ ¦ aut-Tèrmic(A)¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦ Int.general ¦ 5 vegades la intensitat de regulació tèrmica, actuant en ¦ ¦ aut-magn.(A) ¦ un temps <= 0,02s ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦ Conjunt ¦ T2-¦ T2-¦ T2 ¦ T20¦ T20¦ T20¦ T20¦ T30 ¦ T30 ¦ T30 ¦ T30 ¦ ¦ mesur.tipus ¦ T1 ¦ T1 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦ Conjunt ¦ 16/10 mm2 ¦ 20x5/15x5 ¦ 30x6/20x5 ¦ ¦ mes.cablejat ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦ Tallacircuits¦ 80 ¦ 100¦ 100 ¦ 160¦ 200¦ 250¦ 250¦ 250 ¦ 315 ¦ 630 ¦ 630 ¦ ¦ seg-fusibles(A) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦ Tallacircuits¦ DIN 0 ¦ DIN 1 ¦ DIN 3 ¦ ¦ segur.-bases ¦ ¦ ¦ ¦ +---------------------------------------------------------------------------+


Subministrament: En caixes. El conjunt ha de portar una placa on de forma indeleble i ben visible, s'indiquin les dades següents: - Marca i fabricant - Tipus - Tensió nominal en V - Intesitat nominal en ampers de les bases portafusibles - Anagrama d'homologació UNESA Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol.




Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-EN 60669-1:1996 Interruptores para instalaciones eléctricas fijas, domésticas y análogas. Parte 1: Prescripciones generales.UNE-EN 60947-3:1994 Aparamenta de baja tensión. Parte 3: Interruptores-seccionadores y combinados fusibles. UNE 20460-4-42:1990 Instalaciones eléctricas en edificios. Parte 4: Protección para garantizar la seguridad. Protección contra los efectos térmicos.UNE-EN 60898-1:2004 Accesorios eléctricos. Interruptores automáticos para instalaciones domésticas y análogas para la protección contra sobreintensidades. Parte 1: Interruptores automáticos para funcionamiento en corriente alterna.

BG31 - Familia G31


BG311900.


Cable elèctric destinat a sistemes de distribució en tensió baixa i instal.lacions en general, per a serveis fixes, amb conductor de coure, de tensió assignada 0,6/1kV i de tipus unipolar, bipolar, tripolar, tetrapolar, tripolar amb neutre i pentapolar. S'han considerat els tipus de cables següents: - Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de policlorur de vinil (PVC) de designació UNE RV 0,6/1 kV. - Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de material lliure d'halògens a base de poliolefina, de baixa emissió de gasos tòxics i corrosius, de designació UNE RZ1K (AS) 0,6/1 kV.



44

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Les característiques físiques i mecàniques del conductor han de complir les normes UNE 21-011 i UNE 21-022. La coberta no ha de tenir variacions en el gruix ni d'altres defectes visibles a la seva superfície. Ha de ser resistent a l'abrasió. Ha de quedar ajustada i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys a l'aïllament. La forma exterior dels cables multipolars (reunits sota una coberta única) ha de ser raonablement cilíndrica. L'aïllament no ha de tenir variacions del gruix ni d'altres defectes visibles a la seva superfície. Ha de quedar ajustat i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys al conductor. Els colors vàlids per a l'aïllament són (UNE 21089-1): - Cables unipolars: - Com a conductor de fase: Marró, negre o gris - Com a conductor neutre: Blau - Com a conductor de terra: Llistat de groc i verd - Cables bipolars: Blau i marró - Cables tripolars: - Cables amb conductor de terra: Fase: Marró, Neutre: Blau, Terra: Llistat de groc i verd - Cables sense conductor de terra: Fase: Negre, marró i gris - Cables tetrapolars: - Cables amb conductor de terra: Fase: Marró, negre i gris, Terra: Llistat de groc i verd - Cables sense conductor de terra: Fase: Marró, negre i gris, Neutre: Blau - Cables pentapolars: Fase: Marró, negre i gris, Neutre: Blau, Terra: Llistat de groc i verd Gruix de l'aïllant del conductor (UNE HD-603 (1)): +-------------------------------------------------------------------+ ¦Secció (mm2) ¦1,5-16¦25-35¦ 50 ¦70-95¦ 120 ¦ 150 ¦ 185 ¦ 240 ¦ 300 ¦ ¦-------------¦------¦-----¦----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦ ¦Gruix (mm) ¦ 0,7 ¦ 0,9 ¦1,0 ¦ 1,1 ¦ 1,2 ¦ 1,4 ¦ 1,6 ¦ 1,7 ¦ 1,8 ¦ +-------------------------------------------------------------------+ Gruix de la coberta: Ha de complir les especificacions de la norma UNE-HD 603-1 Temperatura de l'aïllament en servei normal: <= 90°C Temperatura de l'aïllament en curtcircuit (5 s màx): <= 250°C Tensió màxima admissible (c.a.): - Entre conductors aïllats: <= 1 kV - Entre conductors aïllats i terra: <= 0,6 kV Toleràncies: - Gruix de l'aïllament (UNE_HD 603): >= valor especificat - (0,1 mm + 10% del valor especificat)

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RV 0,6/1 kV: L'aïllament ha de ser de polietilé reticulat (XLPE) tipus DIX-3 segons UNE HD-603-1. La coberta ha de ser de policlorur de vinil (PVC) del tipus DMV-18 segons UNE HD-603-1. Ha de ser de color negre i ha de portar impresa una franja longitudinal de color per a la identificació de la secció dels conductors de fase.

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV: L'aïllament ha de ser de polietilé reticulat (XLPE) tipus DIX-3 segons UNE HD-603-1. La coberta ha de se d'una mescla de material termoplàstic, sense halògens, del tipus Z1, i ha de complir les especificacions de la norma UNE 21123-4.Ha de ser de color verd i ha de portar impresa una franja longitudinal de color per a la identificació de la secció dels conductors de fase.


Subministrament: En bobines. La coberta ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Tipus de conductor - Secció nominal - Les dues últimes xifres de l'any de fabricació. - Distància entre el final d'una marca i el principi de la següent <= 30 cm. Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.




NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-HD 603-1:2003 Cables de distribución de tensión asignada 0,6/1kV. * UNE 21011-2:1974 Alambres de cobre recocido de sección recta circular. Características



45

* UNE 21089-1:2002 Identificación de los conductores aislados de los cables UNE-EN 50334:2001 Marcado por inscripción para la identificación de los conductores aislados de los cables eléctricos. * UNE 21089-1:2002 Identificación de los conductores aislados de los cables UNE 21022:1982 Conductores de cables aislados. * UNE 20434:1999 Sistema de designación de los cables.

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RV 0,6/1 kV: UNE 21123-2:1999 Cables eléctricos de utilización industrial de tensión asignada 0,6/1 kV. Parte 2: Cables con aislamiento de polietilenoreticulado y cubierta de policloruro de vinilo.

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV: UNE 21123-4:2004 Cables eléctricos de utilización industrial de tensión asignada 0,6/1 kV. Parte 4: Cables con aislamiento de polietilenoreticulado y cubierta de poliolefina.

BG38 - Familia G38


BG380A00.


Conductor de coure electrolític cru i nu per a connexió de terra, unipolar de fins a 240 mm2 de secció.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Tots els fils de coure que formen l'ànima han de tenir el mateix diàmetre. Ha de tenir una textura exterior uniforme i sense defectes.


Subministrament: En bobines o tambors. Cada conductor ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Material, secció, llargària i pes del conductor - Nom del fabricant o marca comercial - Data de fabricació Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.




Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE 21012:1971 Alambres de cobre duro de sección recta circular. Características UNE 20460-5-54:1990 Instalaciones eléctricas en edificios. Elección e instalación de los materiales eléctricos. Puesta a tierra y conductores de protección.

BGD1 - Familia GD1


BGD14210.


Piqueta de connexió a terra d'acer i recobriment de coure de 1000, 1500 o 2500 mm de llargària , de diàmetre 14,6, 17,3 ò 18,3 mm, estàndard o de 300 micres.



46

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha d'estar formada per una barra d'acer recoberta per una capa de protecció de coure que l'ha de cobrir totalment. Gruix del recobriment de coure: +----------------------------------------+ ¦Tipus ¦ Estàndard ¦ 300 micres ¦ ¦---------------¦-----------¦------------¦ ¦Gruix (micres) ¦ >= 10 ¦ >= 300 ¦ +----------------------------------------+ Toleràncies: - Llargària: ± 3 mm - Diàmetre: ± 0,2 mm


Subministrament: En feixos. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes.




Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002

BGY3 - Familia GY3


BGY38000.


Part proporcional d'elements especials per a conductors de coure nus.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material i les seves característiques han de ser adequats per a conductors de coure nus i no han de fer disminuir, en cap cas, la seva qualitat i bon funcionament.




Unitat composada pel conjunt d'elements especials necessaris per al muntatge d'1 m de conductor de coure nu.



BGYD - Familia GYD


BGYD1000.


Part proporcional d'elements especials per a piquetes o per a plaques de connexió a terra.



47

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material i les seves característiques han de ser adequats per a piques de connexió a terra o per a plaques de connexió a terra, i no han de fer disminuir, en cap cas, la seva qualitat i bon funcionament.




Unitat composada pel conjunt d'elements especials necessaris per al muntatge d'una pica de connexió a terra, o d'una placa de connexió a terra.



BK24 - Familia K24


BK246310.


Comptadors de manxa o de turbina per a roscar o embridar.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de ser un aparell normalitzat i homologat de mesura de cabal. Ha de ser estanc a la pressió de prova de la instal·lació. Ha d'estar protegit passivament contra la corrosió. Ha de dur marcada de forma indeleble una fletxa que indiqui el sentit de circulació del fluid. Ha de dur una placa amb les característiques següents: - Volum cíclic - Cabal màxim - Cabal mínim - Pressió màxima - Número sèrie i any fabricació


Subministrament: Empaquetat, amb les obertures protegides. Ha de dur gravat el nom del fabricant o el nom comercial i anirà acompanyat d'instruccions de muntatge. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, pols i humitat.




* UNE 60510:2004 Comustibles gaseosos. Medidas, conexiones y acabado superficial de los contadores de volumen de gas de membranas deformables.Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG01 a 11. Decreto 2913/1973, de 26 de octubre (Industria), por el que se aprueba el Reglamento General del Servicio público de Gases Combustibles.Orden de 18 de noviembre de 1974 por la que se aprueba el Reglamento de Redes y Acometidas de Combustibles Gaseosos e instruccionesMIG.

BK25 - Familia K25



48


BK25U010.


Manòmetres d'esfera per a roscar.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha d'estar constituït per un mecanisme sensible a la pressió, protegit de l'exterior, amb una esfera graduada i una agulla de lectura.Ha de ser estanc a la pressió de prova de la instal·lació. Ha d'estar protegit passivament contra la corrosió. El manòmetre ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Pressió de servei Material: Acer Temperatura de servei (T): - 20°C <= T <= 60°C Tolerància de precisió: ± 0,1 %


Subministrament: Empaquetat i amb la rosca protegida. Ha de dur les instruccions d'instal·lació i muntatge corresponents. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes.




Orden de 18 de noviembre de 1974 por la que se aprueba el Reglamento de Redes y Acometidas de Combustibles Gaseosos e instruccionesMIG.

BM11 - Familia M11


BM11U020.


Detectors per a instal·lacions de protecció d'incendis i de detecció de gasos. S'han considerat els elements següents: - Detectors iònics de fums per a instal.lacions contra incendis convencionals - Detectors òptics de fums per a instal.lacions contra incendis convencionals - Detectors tèrmics termovelocimètrics per a instal.lacions contra incendis convencionals - Sensors iònics de fums per a instal.lacions contra incendis analògiques - Sensors òptics de fums per a instal.lacions contra incendis analògiques - Sensors tèrmics termovelocimètrics per a instal.lacions contra incendis analògiques - Sensors duals (tèrmic i fums) per a instal.lacions contra incendis analògiques - Detectors lineals de fums per a instal.lacions contra incendis convencionals - Detectors lineals de fums per a instal.lacions contra incendis analògiques - Detector de CO - Detector autònom de CO

DETECTORS DE FUMS PUNTUALS: Aparell format per una base amb les connexions elèctriques, un sistema de subjecció i un cos amb l'element detector collat manualment a la base. El detector ha d'estar fabricat segons les especificacions de la norma UNE-EN 54-7. Les connexions han de ser pel circuït de detecció i per a repetir el senyal d'alarma activant un senyal lluminós. Els detectors han de tindre un indicador integrat visible de color vermell, amb el que es pugui identificar en el cas de que hagués disparat una alarma, fins que es restableixi la alarma. Si el detector pot presentar també indicació visual d'altres condicions, s'haurà de poder distingir-les inequívocament de la indicació d'alarma, excepte quan el detector es trobi en la posició de manteniment. L'indicador dels detectors desmuntables podrà ser part integrant de la base o del cap del detector. L'indicador visual haurà de ser visible des d'una distància de 6 m amb intensitat de la llum ambient de 500 lux. Cada detector ha d'anar marcat de forma clara e indeleble amb la següent informació:



49

a) - Referència la norma EN 54-7 b) - El nom o marca del fabricant o proveïdor c) - La denominació del model (tipus o número) d) - Les denominacions dels terminals de connexió e) - Altres marques o codis, amb les que el fabricant pugui identificar, com a mínim, la data o lot i lloc de fabricació, i el número de la versió de software continguda en el detector En els detectors desmuntables, s'haurà de marcar la informació dels punts a), b), c) i e) sobre el cap del detector, i almenys la informació c) i d) sobre la base. Si es fan servir símbols o abreujatures poc corrents, s'hauran d'explicar en la informació proporcionada amb el dispositiu. El marcat haurà de ser visible durant la instal.lació del detector, i haurà de ser accessible durant el manteniment. No s'han de marcar elements fàcilment enretirables coma ara cargols o valones. Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol.Els detectors han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol Tensió d'alimentació (corrent continu): - Detectors convencionals: 12 35V (sense polaritat) - Sensors analògics: 18 35V (amb polaritat)

DETECTORS TÈRMICS PUNTUALS: Detector tèrmic, sistema termo-velocimètric, format per una base amb les connexions elèctriques, un sistema de subjecció i un cos amb l'element detector collat manualment a la base. El detector ha d'estar fabricat segons les especificacions de la norma UNE-EN 54-5. Al menys una part dels seus components sensibles al calor, exceptuant els components amb funcions auxiliars, s'ha de trobar a una distància >= 15 mm de la superfície de muntatge del detector. Les connexions han de ser pel circuït de detecció i per a repetir el senyal d'alarma activant un senyal lluminós. Els detectors tèrmics s'han de classificar segons alguna de les següents classes: +------------------------------------------------------------------+ ¦ Classe ¦ Temperatura ¦ Temperatura ¦ Temperatura ¦ Temperatura ¦ ¦ detector ¦ típica ¦ màxima ¦ resposta ¦ resposta ¦ ¦ ¦ aplicació ¦ aplicació ¦ estàtica ¦ estàtica ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ mínima ¦ màxima ¦ ¦ ¦ (ºC) ¦ (ºC) ¦ (ºC) ¦ (ºC) ¦ ¦----------¦-------------¦-------------¦-------------¦-------------¦ ¦ A1 ¦ 25 ¦ 50 ¦ 54 ¦ 65 ¦ ¦----------¦-------------¦-------------¦-------------¦-------------¦ ¦ A2 ¦ 25 ¦ 50 ¦ 54 ¦ 70 ¦ ¦----------¦-------------¦-------------¦-------------¦-------------¦ ¦ B ¦ 40 ¦ 65 ¦ 69 ¦ 85 ¦ ¦----------¦-------------¦-------------¦-------------¦-------------¦ ¦ C ¦ 55 ¦ 80 ¦ 84 ¦ 100 ¦ ¦----------¦-------------¦-------------¦-------------¦-------------¦ ¦ D ¦ 70 ¦ 95 ¦ 99 ¦ 115 ¦ ¦----------¦-------------¦-------------¦-------------¦-------------¦ ¦ E ¦ 85 ¦ 110 ¦ 114 ¦ 130 ¦ ¦----------¦-------------¦-------------¦-------------¦-------------¦ ¦ F ¦ 100 ¦ 125 ¦ 129 ¦ 145 ¦ ¦----------¦-------------¦-------------¦-------------¦-------------¦ ¦ G ¦ 115 ¦ 140 ¦ 144 ¦ 160 ¦ +------------------------------------------------------------------+ Poden portar informació complementària afegint els sufixes S ó R a les classes anteriors. El sufix S indica que el detector no respon per sota de la temperatura de resposta estàtica mínima. El sufix R indica que el detector incorpora una característica termovelocimètrica, que satisfà els requisits de temps de resposta per a velocitats d'augment de temperatura de l'aire elevades. Els detectors de les classes A1, A2, B, C o D han de tindre un indicador integrat visible de color vermell, amb el que es pugui identificar en el cas de que hagués disparat una alarma, fins que es restableixi la alarma. Si el detector pot presentar també indicació visual d'altres condicions, s'haurà de poder distingir-les inequívocament de la indicació d'alarma, excepte quan el detector es trobi en la posició de manteniment.L'indicador dels detectors desmuntables podrà ser part integrant de la base o del cap del detector. L'indicador visual haurà de ser visible des d'una distància de 6 m amb intensitat de la llum ambient de 500 lux. Els detectors de les classes E, F o G hauran de portar un indicador integrat de color vermell o bé algun altre dispositiu per a la indicació local de l'estat d'alarma del detector. Si el detector disposa de terminals per a la connexió de dispositius auxiliars (per exemple, indicadors remots, relés de control), les avaries per curtcircuit o circuit obert d'aquests dispositius auxiliars no impediran el correcte funcionament del detector. Els detectors desmuntables han de portar un sistema de vigilància a distància que detecti la separació del cap de la base i doni un senyal d'avaria.Cada detector ha d'anar marcat de forma clara e indeleble amb la següent informació: a) - Referència la norma EN 54-5 b) - La classe o classes del detector segons EN 54-5. Si el detector permet l'ajust “in situ” de la classe, la marca de la classe es podrà substituir el símbol P c) - El nom o marca del fabricant o proveïdor d) - La denominació del model (tipus o número) e) - Les denominacions dels terminals de connexió f) - Altres marques o codis, amb les que el fabricant pugui identificar, com a mínim, la data o lot i lloc de fabricació, i el número de la versió de software continguda en el detector



50

En els detectors desmuntables, s'haurà de marcar la informació dels punts a), b), c), d) i f) sobre el cap del detector, i almenys la informació d) i e) sobre la base. Si es fan servir símbols o abreujatures poc corrents, s'hauran d'explicar en la informació proporcionada amb el dispositiu. El marcat haurà de ser visible durant la instal.lació del detector, i haurà de ser accessible durant el manteniment. No s'han de marcar elements fàcilment enretirables com ara cargols o valones. Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol.Els detectors han de tindre un indicador integrat visible de color vermell, amb el que es pugui identificar en el cas de que hagués disparat una alarma, fins que es restableixi la alarma. Si el detector pot presentar també indicació visual d'altres condicions, s'haurà de poder distingir-les inequívocament de la indicació d'alarma, excepte quan el detector es trobi en la posició de manteniment. L'indicador dels detectors desmuntables podrà ser part integrant de la base o del cap del detector. L'indicador visual haurà de ser visible des d'una distància de 6 m amb intensitat de la llum ambient de 500 lux. Tensió d'alimentació (corrent continu): - Detectors convencionals: 12 35V (sense polaritat) - Sensors analògics: 18 35V (amb polaritat)

DETECTORS DE FUMS LINEALS: Han d'estar constituïts almenys per un transmissor i un receptor i que també pot incloure dispositius reflectors per a la detecció dels fums per l'atenuació i/o els canvis en l'atenuació d'un feix òptic. Ha d'estar dissenyat i construït segons les especificacions de la norma UNE-EN 54-12. Cada detector ha d'estar equipat amb un indicador visible de color vermell, integrat, que permeti identificar-lo en cas de que hagi donat un senyal d'alarma, i que ha de romandre encès fins que s'anul.li la condició d'alarma. Si el detector disposa de connexions a dispositius auxiliars, les avaries que es puguin donar en aquests circuits no poden interferir el correcte funcionament del detector. Cada detector ha d'anar marcat de forma clara e indeleble amb la següent informació: a) - Referència la norma EN 54-12 b) - El nom o marca del fabricant o proveïdor c) - La denominació del model (tipus o número) d) - Les denominacions dels terminals de connexió e) - Altres marques o codis, amb les que el fabricant pugui identificar, com a mínim, la data o lot i lloc de fabricació, i el número de la versió de software continguda en el detector f) - La separació màxima i mínima En els detectors desmuntables, s'haurà de marcar la informació dels punts a), b), c), e) i f) sobre el cap del detector, i almenys la informació c) i d) sobre la base. Si es fan servir símbols o abreujatures poc corrents, s'hauran d'explicar en la informació proporcionada amb el dispositiu. El marcat haurà de ser visible durant la instal.lació del detector, i haurà de ser accessible durant el manteniment. No s'han de marcar elements fàcilment enretirables coma ara cargols o valones. Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol.

DETECTORS DE CO: Aparell format per una base amb les connexions elèctriques, un sistema de subjecció i un cos amb l'element detector collat manualment a la base.Les connexions han de ser pel circuït de detecció i per a repetir el senyal d'alarma activant un senyal lluminós. Han de dur incorporats els senyals lluminosos d'alarma i d'estar en servei. Concentració de CO d'alarma: <= 100 ppm Tensió d'alimentació (corrent continu): 25 V Si són detectors autònoms: - Les connexions han de ser pel circuït d'alimentació i per a repetir el senyal d'alarma posant en marxa un extractor. - Tensió d'alimentació (corrent monofàsic): 230 V a.c. - Temperatura de treball (T): - 10°C <= T <= + 45°C - Humitat relativa de treball: <= 95%


Subministrament: Empaquetats individualment en caixes. El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Sistema 1: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat de conformitat CE del producte El símbol normalitzat CE (d'acord amb la directiva 93/68/CEE) s'ha de col.locar sobre el producte acompanyat per: - El número d'identificació de l'organisme notificat de certificació del producte - El número del certificat CE Així mateix, el símbol del marcatge CE s'ha d'acompanyar de les característiques essencials del producte i de la següent informació (ja sigui sobre el mateix producte, l'embalatge o la informació comercial que l'acompanya): - El número d'identificació de l'organisme notificat de certificació del producte - El nom o marca d'identificació i l'adreça de la seu social del fabricant - Las dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcat - El número del certificat de conformitat CE - Referència a la norma europea que correspongui en cada cas (EN 54-5, EN 54-7 o EN 54-12) - Descripció del producte de construcció - La designació del tipus/model del producte - Les dades requerides segons la norma que correspongui (EN 54-5, EN 54-7 o EN 54-12)



51

- En els detectors tèrmics caldrà indicar la classe o classes de resposta segons la classificació de la norma EN 54-5 S'hauran de subministrar amb la informació tècnica d'instal.lació i manteniment suficient per a la seva correcta instal.lació i funcionament. Si no es subministra la totalitat d'aquesta informació per a cada detector, s'haurà de fer referència a les fulles tècniques corresponents sobre cada detector, o a la documentació tècnica que l'acompanya. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, de la intempèrie i a temperatura ambient <= 30°C.




NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 Resolució de 22 de març de 1995, de designació del laboratori general d'assaigs i investigacions com a organisme de control per la certificació de productes, d'acord amb el Reial Decret 1942/1993, que aprova el reglament CPI. Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios.

DETECTORS TÈRMICS PUNTUALS: UNE-EN 54-5:2001 Sistemas de detección y alarma de incendios. Parte 5: Detectores de calor. Detectores puntuales. UNE-EN 54-5/A1:2002 Sistemas de detección y alarma de incendios. Parte 5: Detectores de calor. Detectores puntuales.

DETECTORS DE FUMS PUNTUALS: UNE-EN 54-7:2001 Sistemas de detección y alarma de incendios. Parte 7: Detectores de humo: Detectores puntuales que funcionan según el principio de luz difusa, luz transmitida o por ionización. UNE-EN 54-7/A1:2002 Sistemas de detección y alarma de incendios . Parte 7: Detectores de humo: Detectores puntuales que funcionan según el principio de luz difusa, luz transmitida o por ionización.

DETECTORS DE FUMS LINEALS: UNE-EN 54-12:2003 Sistemas de detección y alarma de incendios. Parte 12: Detectores de humo. Detectores de línea que utilizan un haz óptico de luz.

DETECTORS DE CO: UNE 23300:1984 Equipos de detección y medida de monóxido de carbono. UNE 23300:1984/1M:2005 Equipos de detección y medida de la concentración de monóxido de carbono.

BM12 - Familia M12


BM12UG20,BM12UG10.


Central de detecció de CO o d'incendis inclosa en una caixa metàl·lica esmaltada al foc, de color vermell, amb indicadors de zona, d'avaria, de connexió de zona, de prova d'alarma i de doble alimentació.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En una de les cares laterals hi ha d'haver una finestra amb tapa per a l'entrada del conjunt de cables elèctrics. A l'interior hi ha d'haver: - Un transformador - Un equip de rectificadors - Una bateria d'acumulació - Un avisador acústic - Un circuit imprès - Un carregador automàtic de bateria A la cara posterior hi ha d'haver els forats per a la seva subjecció. La font d'alimentació normal ha de ser per xarxa. Si aquesta falla, automàticament s'ha d'alimentar per bateria. Tensió d'alimentació per xarxa: 220 V, corrent monofàsic Tensió d'alimentació per bateria: 24 V, corrent continu Autonomia de la bateria en vigilància: >= 12 h Autonomia de la bateria en alarma: >= 15 min Tensió de treball: 24 V, corrent continu

CENTRALS D'INCENDIS: A la cara frontal, que ha de ser practicable, hi ha d'haver instal·lats els indicadors lluminosos, el polsador, els interruptors i els fusibles, que han d'estar agrupats en dues parts o mòduls. Mòdul de zones format per:



52

- Dos indicadors lluminosos d'alarma i un d'avaria per a cada zona de detecció - Un polsador de prova d'alarma - Un polsador de prova d'avaria - Un polsador per a activar l'alarma Mòdul de control, format per: - Un indicador lluminós d'alimentació per xarxa - Un indicador lluminós d'alimentació per bateria - Un indicador lluminós d'eliminació d'alarma acústica - Un interruptor d'eliminació d'alarma acústica - Dos fusibles de protecció de cadascuna de les fonts d'alimentació

CENTRALS DE DETECCIÓ DE CO: A la cara frontal, que ha de ser practicable, hi ha d'haver instal·lats els indicadors lluminosos, els polsadors, els interruptors, l'indicador de concentració de CO, etc., agrupats en dos mòduls. Mòdul de control, format per: - Un indicador de concentració de CO en ppm - Un selector de zona, que ha de controlar l'indicador - Un interruptor d'alarma acústica - Un interruptor de "parada-servei" - Un indicador lluminós d'eliminació d'alarma acústica - Un indicador lluminós de "servei" Mòdul de zones, ha d'estar format per: - Un indicador lluminós d'avaria - Un indicador lluminós d'extracció, activat en detectar-se el primer nivell de concentració i en tenir tensió les connexions de comandament a distància- Un indicador lluminós d'alarma activat en detectar-se el segon nivell de concentració i en sonar l'alarma acústica - Un interruptor d'inhibició de l'alarma accionat durant el temps inicial de caldejament dels detectors Els circuits de protecció elèctrica han d'estar a l'interior.


Subministrament: Empaquetades individualment en caixes. Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes.





BNH1 - Familia NH1


BNH19520.


Bomba centrífuga monobloc autoaspirant horitzontal formada per un motor acoblat directament a la bomba.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Grau protecció motor: >= IP-33X Tensió d'alimentació (trifàsic): 230/400 V Freqüència: 50 Hz Materials:- Cos: Fosa - Turbina: Bronze - Junts d'estanquitat: Premsaestopes


Subministrament: En caixes. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes.




53






54

D - ELEMENTS COMPOSTOS D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS D07 - MORTERS I PASTES D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS


D070A4D1,D0701821,D0701641.


Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tipus de ciment: - Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A - Ciments de ram de paleta MC - Ciments blancs BL, quan ho requereixi la exigència de blancor Morters per a fàbriques: - Resistència a compressió: <= 0,75 x Resistència a compressió de la peça - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica no armada: >= M1 - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5 - Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5 Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter. No s'han de mesclar morters de composició diferent. S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada.


m3 de volum necessari elaborat a l'obra.


Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.



55

E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E22 - MOVIMENTS DE TERRES E222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS


E222B423.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d'instal·lacions, realitzades amb mitjans mecànics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra

CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les que determini la DF. El fons de l'excavació ha de quedar anivellat. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT. La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Toleràncies d'execució: - Dimensions: ± 5%, ± 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm - Nivells: ± 50 mm - Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2°

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF. Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques.Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. La finalització de l'excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses de fonamentació, s'ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir la qualitat del sol. Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment que es pugui formigonar la capa de neteja.Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment. Cal extreure del fons de l'excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de resistència local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de material tou, etc, i rebaixar el fons de l'excavació per tal que la sabata tingui un recolzament homogeni. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni algun dels casos següents: - S'hagi de treballar a dins - Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible esllavissada



56

- Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF. S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la. Els esgotaments s'han de fer sense comprometre l'estabilitat dels talussos i les obres veïnes, i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual.S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques. S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos.


m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres.També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions,entibacions i voladures.


OBRES D'EDIFICACIÓ: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

E2R - GESTIÓ DE RESIDUS


E2R440E0.


Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació. S'han considerat les operacions següents: - Classificació dels residus en obra - Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu de construcció o demolició - Subministrament i recollida del contenidor dels residus - Deposició del residu no reutilitzat en la instal.lació autoritzada de gestió on se li aplicarà el tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminació

CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS: S'han de separar els residus en les fraccions mínimes següents si es supera el límit especificat: - Formigó CER 170101 (formigó): >= 160 t - Maons, teules, ceràmics CER 170103 (teules i materials ceràmics): >= 80 t - Metall CER 170407 (metalls barrejats) >= 4 t - Fusta CER 170201 (fusta): <= 2 t - Vidre CER 170202 (vidre): >= 2 t - Plàstic CER 170203 (plàstic) >= 1 t - Paper i cartró CER 150101 (envasos de paper i cartró): >= 1 t Els materials que no superin aquest límits o que no es corresponguin amb cap de les fraccions anteriors, han de quedar separats com a mínim en les fraccions següents: - Si es fa la separació selectiva en obra: - Inerts CER 170107 (mescles de formigó, maons, teules i materials ceràmics que no contenen substàncies perilloses) - No especials CER 170904 (residus barrejats de construcció i demolició que no contenen, mercuri, PCB ni substàncies perilloses) - Especials CER 170903* (altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus barrejats, que contenen substàncies perilloses)



57

- Si es fa la separació selectiva en un centre de transferència (extern): - Inerts i No especials CER 170904 (residus barrejats de construcció i demolició que no contenen, mercuri, PCB ni substàncies perilloses) - Especials CER 170903* (altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus barrejats, que contenen substàncies perilloses) Els residus separats en les fraccions establertes en la DT, s'emmagatzemaran en els espais previstos a l'obra per a aquesta finalitat.Els contenidors han d'estar senyalitzats clarament, en funció del tipus de residu que continguin, d'acord amb la separació selectiva prevista. Els materials destinats a ser reutilitzats han de quedar separats, en funció del seu destí final.

RESIDUS ESPECIALS: Els residus especials sempre s'han de separar. Els residus especials s'han de dipositar en una zona d'emmagatzematge separada de la resta. Temps màxim d'emmagatzematge: 6 mesos. Els materials potencialment perillosos han d'estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat. El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit habitual de la maquinària d'obra, per tal d'evitar vessaments accidentalsCal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials, tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representat en les etiquetes. Els contenidors de residus especials han d'estar tapats i protegits de la pluja i la radiació solar excessiva. Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s'han d'emmagatzemar en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d'evitar fuites. Els contenidors de residus especials s'han de col.locar sobre un terra impermeabilitzat.

CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.

TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi la DF. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats. Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la DF.

TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS: El material de rebuig que la DF no accepti per a reutilitzar en obra s'ha de transportar a una instal.lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu. El transportista ha de lliurar un certificat on s'indiqui, com a mínim: - Identificació del productor i posseïdor dels residus - Identificació de l'obra de la qual prové el residu i el número de llicència - Identificació del gestor autoritzat que ha gestionat el residu - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi CER

DISPOSICIÓ DE RESIDUS: Cada fracció s'ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se li apliqui el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge o eliminació.


CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats.

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.


TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

TERRES:Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix: 15% - Excavacions en terreny compacte: 20% - Excavacions en terreny de trànsit: 25% - Excavacions en roca: 25%



58

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: Es considera un increment per esponjament d'un 35%.

CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS: m3 de volum realment classificat d'acord amb les especificacions de la DT.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO ESPECIALS I DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ: m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS: kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS: La unitat d'obra inclou tots els canons, taxes i despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. No inclou l'emissió del certificat per part de l'entitat receptora.


Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demoliciónOrden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

E545P - COBERTES DE PLANXES D'ACER AMB PENDENT INFERIOR AL 30%

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de coberta feta. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa d'acer galvanitzat amb el guix, els morters de calç i de ciment portland frescos i amb les fustes dures ( roure, castanyer ,etc.), l' acer no protegit a la corrosió i amb l'aigua que previament ha estat amb contacte amb el coure.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de SalubridadDB-HS.

E545P336 - COBERTES DE PLANXES D'ACER AMB PENDENT INFERIOR AL 30%

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de coberta feta. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa d'acer galvanitzat amb el guix, els morters de calç i de ciment portland frescos i amb les fustes dures ( roure, castanyer ,etc.), l' acer no protegit a la corrosió i amb l'aigua que previament ha estat amb contacte amb el coure.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de SalubridadDB-HS.

E8 - REVESTIMENTS E8K - ESCOPIDORS



59


E8KA6E21.


Formació d'element de remat o de suport per al posterior remat, amb peces de diferents materials col·locades formant pendent per tal d'escopir l'aigua fora del parament. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Escopidor de rajola ceràmica col·locada amb morter - Escopidor de maó col·locat a sardinell, collat amb morter - Escopidor amb peces de morter de ciment, pedra natural, pedra artificial o formigó polimèric, collades amb morter. - Escopidor de planxa col·locat amb fixacions mecàniques. - Suport d'escopidor amb rajola ceràmica, maó calat o supermaó col·locats amb morter. S'han considerat els tipus de planxa següents: - Acer galvanitzat - Alumini - Zinc L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col·locació amb morter: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de les peces - Col·locació de les peces fixades amb morter sobre el suport - Rejuntat dels junts - Neteja del parament Col·locació amb fixacions mecàniques: - Neteja i preparació de les superfícies de suport - Replanteig de les peces - Col·locació i fixació de les peces - Segellat dels junts - Neteja dels paraments

CONDICIONS GENERALS: A l'element acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades. Ha de tenir el color i la textura uniformes. Les peces han de quedar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana, amb la inclinació adequada. Els junts entre les peces han d'estar reblerts. Els junts han de ser estancs. La peça de coronament ha d'impedir que l'aigua de pluja afecti a la part de la paret que es troba immediatament a sota i evacuar l'aigua cap a l'exterior. Els trencaaïgues, les peces d'acabat de l'escopidor o les col·locades amb els cantells a escaire, en el seu cas, han de sobresortir respecte a l'acabat de la paret. La forma del trencaaigües s'ha de mantenir en el junt entre les peces que formen l'element. S'han de respectar els junts estructurals. Volada del trencaaigües respecte el pla del parament: >= 2 cm Cavalcament lateral de l'escopidor amb el brancal: >= 2 cm Pendent (Façanes): >= 10º Toleràncies d'execució de l'escopidor: - Horitzontalitat: ± 2 mm/m

ESCOPIDOR CERÀMIC: Sortint dels maons: >= 2 cm

ESCOPIDOR DE PEDRA, MORTER DE CIMENT O FORMIGÓ: Els junts entre les peces han d'estar reblerts i rejuntats.

ESCOPIDOR DE PLANXA: A l'element acabat no hi ha d'haver defectes superficials, (ratlles, bonys, etc.). Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa. Les fixacions han de quedar lleugerament inclinades, els caps no han de formar arestes vives que puguin fer malbé el metall. Les fixacions han de quedar separades dels extrems de la planxa, per tal de no impedir els moviments de dilatació del metall. Els junts entre les peces, i amb les vores, han d'estar segellats.


CONDICIONS GENERALS: S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents: - Temperatures inferiors a 5°C o, en el cas de peces ceràmiques, superiors a 35°C - En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 48 h abans i s'han de refer les parts afectades.



60

Si la col·locació es amb morter mixt o amb ciment, les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per no absorbir l'aigua del morter. Si la peça és hidrofugada no s'ha d'humitejar.

ESCOPIDOR DE RAJOLA CERÀMICA: Cal barrejar les peces de caixes diferents per tal d'evitar diferències de tonalitat. Per a l'escopidor format amb dos gruixos de rajola, les peces del segon gruix s'han de col·locar a trencajunt respecte a l'inferior. La rejuntada s'ha de fer al cap de 24 h.

ESCOPIDOR DE PEDRA, MORTER DE CIMENT O FORMIGÓ: Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans. La cara d'assentament ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del morter. La rejuntada s'ha de fer al cap de 24 h.

ESCOPIDOR DE PLANXA: Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats i nets. Si cal s'han de repicar abans de la col·locació de les peces. S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc amb el guix, els morters de ciment portland frescos i les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.), la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. Les llates de fusta han d'estar ben seques, sense defectes aparents no han d'estar esberlades ni han de tenir nusos saltadissos.

SUPORT D'ESCOPIDOR: Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans.


m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.


Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de SalubridadDB-HS.

E8M - BRANCALS


E8M3XB1K,E8M3X001.


Formació de brancal de 12 a 45 cm d'amplària amb peces fixades amb morter. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació de la superfície de suport - Replanteig de l'element - Col·locació de les peces - Rejuntat dels junts - Neteja del parament

CONDICIONS GENERALS: A l'element acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades. Ha de tenir el color i la textura uniformes. Les peces han de quedar ben adherides al suport i han de formar una superfície amb la planor i l'aplomat previstos. Els junts entre les plaques han d'estar reblerts i rejuntats amb beurada de ciment blanc i, eventualment, colorants, si la DF no especifica d'altres condicions.Cada placa ha de portar dos separadors de policlorur de vinil en el junt horitzontal. Toleràncies d'execució: - Planor: ± 2 mm/2 m - Sobreplom cap a l'interior: ± 2 mm/2 m - Sobreplom cap a l'exterior: Nul


S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents: - Temperatures inferiors a 5°C - En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 48 h abans i s'han de refer les parts afectades. Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans.



61

La cara posterior de les plaques s'ha de tractar amb beurada de ciment pòrtland abans de col·locar-les. Cada peça s'ha de collar amb tocs de morter i després s'ha de reblir l'espai entre la peça i el suport. La rejuntada s'ha de fer al cap de 24 h.


m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.



E9 - PAVIMENTS E93 - SOLERES I RECRESCUDES E936 - SOLERES DE FORMIGÓ


E936X5B0.


Formació de solera amb formigó vibrat. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó - Execució de junts de formigonat - Protecció i cura del formigó fresc

CONDICIONS GENERALS: No ha de tenir esquerdes ni discontinuïtats. La superfície acabada ha d'estar reglejada. Ha de tenir la textura uniforme, amb la planor i el nivell previstos. Ha de tenir junts transversals de retracció cada 25 m2 i la distància entre ells no ha de ser de més de 5 m. El junts han de ser d'una fondària >= 1/3 del gruix i d'una amplària de 3 mm. Ha de tenir junts de dilatació, a distàncies no superiors als 30 m, de tot el gruix del paviment. També s'han de deixar junts en els acords amb d'altres elements constructius. Aquests junts han de ser d'1 cm d'amplària i han d'estar reblerts amb poliestirè expandit. Els junts de formigonament han de ser de tot el gruix del paviment i s'ha de procurar de fer-los coincidir amb els junts de retracció. Resistència característica estimada del formigó de la llosa (Fest) al cap de 28 dies: >= 0,9 x Fck Toleràncies d'execució: - Gruix: - 10 mm, + 15 mm - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 5 mm/3 m


El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C. S'ha de vibrar fins a aconseguir una massa compacta, sense que es produeixin segregacions. Durant el temps de cura i fins a aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir la superfície del formigó humida. Aquest procés ha de durar com a mínim: - 15 dies en temps calorós i sec - 7 dies en temps humit El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació.


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:- Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%



E9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ



62

E9GZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A PAVIMENTS DE FORMIGÓ


E9GZ2000.


Execució d'acabats superficials i formació de junts en paviments de formigó. Tall de paviment de formigó amb una serra de disc per tal d'obtenir: - Caixa per a junt de dilatació - Junt de retracció S'han considerat les unitats d'obra següents: - Corronat manual de paviment de formigó - Ratllat manual de paviment de formigó - Formació de junt amb perfil buit de PVC - Formació de junt amb serra de disc L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Formació de junt amb serra de disc: - Replanteig del junt - Tall del paviment de formigó amb serra de disc - Neteja del junt - Eventual protecció del junt executat En el corronat o ratllat: - Acabat de la superfície del paviment En la formació del junt en formigó fresc: - Replanteig del junt - Formació del junt - Neteja del junt - Eventual protecció del junt executat

CONDICIONS GENERALS:

FORMACIÓ DE JUNT: Ha de ser recte i ha d'estar net. La seva fondària i amplària ha de ser constant i no ha de tenir vores escantonades. Ha d'estar fet als llocs especificats a la DT o en el seu defecte on indiqui la DF. Fondària dels junts de retracció: >= 1/3 del gruix del paviment Toleràncies d'execució: - Amplària: ± 10% - Alçària: ± 10% - Replanteig: ± 1%

CORRONAT: Acabat manual de paviment de formigó fet amb un corró de superfície en relleu. A la superfície acabada no hi ha d'haver esquerdes ni discontinuïtats. Ha de tenir la textura uniforme, amb la planor i el nivell previstos. L'acabat superficial ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF.

RATLLAT:Acabat mecànic de paviment de formigó fet amb raspall de pues. Les estries han de ser paral·leles entre elles i sensiblement paral·leles o perpendiculars als eixos del paviment. A la superfície acabada no hi ha d'haver esquerdes ni discontinuïtats. Ha de tenir la textura uniforme, amb la planor i el nivell previstos. L'acabat superficial ha de complir les especificacions subjectives requerides per la DF.


CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C. L'acabat s'ha de fer un cop llest el paviment i abans que comenci l'adormiment del formigó.

FORMACIÓ DE JUNT: Al realitzar els junts no s'han de produir danys al paviment (cops, ratlles, etc.).

FORMACIÓ DE JUNT AMB SERRA DE DISC: Els junts s'han de fer quan el formigó estigui suficientment endurit per evitar que s'escantoni, i abans de que comenci a produir esquerdes per retracció (entre 6 i 48 h de l'abocament, segons la temperatura exterior). En acabar el junt, si no s'ha de segellar immediatament s'ha de protegir del trànsit i de l'entrada de pols.

RATLLAT:



63

Les estries s'han de fer aplicant mecànicament un raspall amb pues de plàstic, filferro o un altre material aprovat per la DF.

CORRONAT: L'acabat s'ha de fer aplicant manualment un corró de superfície amb relleu. El tipus utilitzat ha de ser aprovat per la DF.


ACABAT SUPERFICIAL DE PAVIMENT: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:- Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%

FORMACIÓ DE JUNT: m de llargària executada realment, amidada segons les especificacions del projecte, comprovada i acceptada expressament per la DF.


Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

EA - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES EAF - TANCAMENTS PRACTICABLES D'ALUMINI


EAF5X99D,EAF1XE9D.


Finestres, balconeres o portes d'alumini, anoditzat o lacat, amb tots els seus mecanismes per a un funcionament correcte d'obertura i tancament, col·locades sobre un bastiment de base, i amb els tapajunts col·locats. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Finestres o balconeres: - Replanteig - Col·locació, aplomat i anivellat de la finestra o balconera - Subjecció definitiva a la paret o bastiment de base i segellat - Eliminació de rigiditzadors i tapat de forats si és el cas - Col·locació dels mecanismes - Col·locació dels tapajunts - Neteja de tots els elements Portes:- Replanteig - Col·locació, aplomat i anivellat del bastiment, i segellat dels junts - Muntatge de les fulles mòbils - Eliminació dels rigiditzadors - Col·locació dels mecanismes i els tapajunts - Neteja de tots els elements

CONDICIONS GENERALS: Ha d'obrir i tancar correctament. El bastiment ha d'estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, al nivell i al pla previstos. No ha de gravitar cap tipus de càrrega sobre el bastiment. Els ribets i els junts de materials tous han de ser nets i han de quedar lliures. D'acord amb l'envidrament que porti ha de complir els valors d'aillament tèrmic i acústic previstos. Franquícia entre la fulla i el bastiment: <= 0,2 cm Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Nivell previst: ± 5 mm - Horitzontalitat: ± 1 mm/m - Aplomat: ± 2 mm/m - Pla previst del bastiment respecte de la paret: ± 2 mm

FINESTRES O BALCONERES: El bastiment ha d'estar subjectat al bastiment de base amb visos autorroscants o de rosca mètrica, d'acer inoxidable o cadmiat, separats 60 cm com a màxim, i a menys de 30 cm dels extrems.



64

Una vegada col·locada la finestra o balconera ha de mantenir els valors de permeabilitat a l'aire, estanquitat a l'aigua i resistència al vent indicats a la DT.

PORTES: El bastiment ha d'estar travat a l'obra amb ancoratges galvanitzats, separats 60 cm com a màxim, i a menys de 30 cm dels extrems.Franquícia entre la fulla i el paviment: >= 0,2 cm, <= 0,4 cm


Per a la col·locació del bastiment s'han de preveure els gruixos dels acabats del parament o del suport al qual estigui subjecte.S'ha de col·locar amb l'ajut d'elements que garanteixin la protecció del bastiment contra l'impacte durant tot el procés constructiu, i d'altres que mantinguin l'escairat fins que quedi ben travat.


Unitat amidada segons les especificacions de la DT.



EAV - PERSIANES I GELOSIES DE LAMES EAV7 - PERSIANES ENROTLLABLES D'ALUMINI


EAV7XK77.


Conjunt de lamel·les enllaçades entre sí horitzontalment, col·locades entre guies i subjectades a un corró que permet aixecar-les.S'han considerat els tipus de persianes següents: - Persianes enrotllables d'alumini lacat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Subministrament de les persianes en conjunts preparats per a muntar - Introducció de les persianes a les guies - Subjecció al corró - Neteja

CONDICIONS GENERALS: La persiana ha d'obrir i tancar correctament. La persiana, el corró i els mecanismes d'elevació han de ser accessibles quan la persiana estigui desenrotllada. Ha d'estar fixada al corró per mitjà de grapes. A la lamel·la inferior hi ha d'haver dos tacs com a topalls. Penetració de la persiana tancada a l'interior de la caixa de la persiana: >= 10 cm Franquícia entre la persiana i les guies: 5 mm Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Horitzontalitat: ± 1 mm - Aplomat: 2 mm/m (enfora) - Verticalitat de les cadenes: ± 1 mm - Franquícia entre la persiana i les guies: ± 1 mm


El procés de muntatge no ha de generar obstacles que puguin deteriorar els elements o dificultar-ne el moviment. Previament han d'estar muntades les guies i els mecanismes d'elevació.


PERSIANES D'ALUMINI LACAT: m2 de superfície amidada segons les especificacions del projecte, d'acord amb els criteris següents: - Amplària i alçària: Múltiples de 5 cm - Unitats amb superfície < 1,75 m2: S'ha d'amidar 1,75 m2 per unitat - Amplaria mínima: 1,5 m Cal prendre el múltiple immediat superior en cas que la dimensió no ho sigui. A la dimensió de l'alçària cal afegir-hi la dimensió necessària per a arribar a l'eix de suspensió.



65


NTE-FDP/1974 Fachadas. Defensas. PERSIANAS

EAVT - PERSIANES CONTÍNUES DE TEIXIT


EAVTU010,EAVTX010.


Conjunt format per dues guies laterals, un torn d'arrollament superior amb suports i mecanisme d'accionament fixats mecànicament, i una cortina de teixit de fibra de vidre recoberta de PVC fixada al torn, amb un contrapès guiat a la seva part inferior. S'han considerat els tipus de cortina següents: - Amb accionament per cordill - Amb accionament per torn L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Subministrament de les cortines en conjunts preparats per a muntar - Fixació del torn, les guies i els mecanismes d'accionament - Fixació del teixit al torn i al contrapès inferior, introduint-lo a les guies - Regulació dels topes de recorregut i dels mecanismes d'accionament

CONDICIONS GENERALS: La cortina ha d'obrir i tancar correctament. La cortina, el torn i els mecanismes d'elevació han de ser accessibles quan la cortina estigui desenrotllada. Franquícia entre el contrapès i les guies: 5 mm Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Horitzontalitat: ± 1 mm - Aplomat: 2 mm/m (enfora) - Verticalitat dels mecanismes d'accionament: ± 1 mm


El procés de muntatge no ha de generar obstacles que puguin deteriorar els elements o dificultar-ne el moviment.


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.



EAVZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A PERSIANES


EAVZK000,EAVZ5F05,EAVZXF00.


Elements auxiliars col·locats a l'obra necessaris pel funcionament de les persianes. S'han considerat els conjunts d'elements següents: - Mecanismes d'elevació manual amb cinta - Mecanismes d'elevació manual amb torn - Guies per a persianes enrotllables, d'acer galvanitzat, d'alumini amb o sense cantoneres interiors de PVC L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Mecanismes d'elevació manual: - Replanteig de caixetins, suports i regates - Obertura de forats, regates, etc. per a col·locar els mecanismes - Fixació dels suports del corró



66

- Col·locació del corró i tots els mecanismes d'elevació - Subjecció de la persiana al corró - Tapat de forats, regates, etc. - Neteja Guies: - Replanteig - Fixació de les guies - Neteja

MECANISMES D'ELEVACIÓ MANUAL AMB CINTA: Ha d'estar col·locat de manera que funcioni correctament. L'accionament ha de permetre pujar i baixar la persiana, i fixar-la en qualsevol posició. El bombo ha d'estar en posició horitzontal i ha de ser accessible. El bombo ha d'estar fixat als paraments laterals de la caixa de persiana per mitjà de brides. La cinta ha d'accionar el bombo a la mateixa vertical de la politja. L'enrotllador automàtic ha d'estar encastat al parament i tapat amb l'embellidor. Alçària de l'enrotllador respecte al paviment: 80 cm Reserva de cinta a l'enrotllador amb la persiana tancada: >= 3 voltes Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Verticalitat entre els bombos i l'enrotllador: ± 1 mm

MECANISMES D'ELEVACIÓ MANUAL AMB TORN: Ha d'estar col·locat de manera que funcioni correctament. L'accionament ha de permetre pujar i baixar la persiana, i fixar-la en qualsevol posició. El bombo ha d'estar en posició horitzontal i ha de ser accessible. El bombo ha d'estar fixat als paraments laterals de la caixa de persiana per mitjà de brides. El torn i la guia del cable han d'estar situats a la mateixa vertical de la politja del bombo, paral·lels al bastiment i encastats al parament. Alçària del torn respecte al paviment: 80 cm Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Verticalitat entre els bombos i la politja: ± 3 mm

GUIES: Les guies han de quedar ben aplomades i fixades sòlidament. Penetració de la guia a l'interior de la caixa de persiana: >= 5 cm Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Pla previst respecte al bastiment: ± 2 mm - Verticalitat: ± 2 mm/m


El procés de muntatge no ha de generar desperfectes ni obstacles que dificultin el moviment dels mecanismes, o de la persiana.


MECANISMES D'ELEVACIÓ MANUAL: Unitat amidada segons les especificacions de la DT.

GUIES: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.


NTE-FDP/1974 Fachadas. Defensas. PERSIANAS

EAZ - ELEMENTS ESPECIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES EAZ7 - PLAFONS PER A CAIXES DE PERSIANA


EAZ7114C.


Plafons de fusta o derivats de fusta col·locats sobre el bastiment de finestres o balconeres per a cobrir el forat de la caixa de persiana. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:



67

- Replanteig - Fixació del plafó

CONDICIONS GENERALS: El plafó ha d'estar col·locat horitzontalment, al nivell i en el pla previstos. S'ha de fixar al bastiment per mitjà de visos. Distància entre fixacions: <= 35 cm Distància de les fixacions als extrems: <= 10 cm Toleràncies d'execució: - Nivell previst: ± 2 mm - Horitzontalitat: ± 1 mm - Pla previst del plafó respecte del bastiment: ± 1 mm


No hi ha condicions específiques del procés constructiu.


Unitat amidada segons les especificacions de la DT.



EB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ EB3 - REIXES, MALLES I TEIXITS METÀLICS


EB32X001,EB32X002.


Reixa constituida per un conjunt de perfils que formen el bastidor i l'ampit de la reixa, col·locada en la seva posició definitiva i ancorada amb morter de ciment o amb fixacions mecàniques. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Preparació de la base i formació dels caixetins d'ancoratge, en el seu cas - Col·locació de la reixa i fixació dels ancoratges amb morter o fixacions mecàniques

CONDICIONS GENERALS: La protecció instal·lada ha de reunir les mateixes condicions exigides a l'element simple. Ha d'estar anivellada, ben aplomada i en la posició prevista en la DT. L'alçària des del nivell del paviment fins el travesser superior, ha de ser l'especificada en el projecte o la indicada per la DF.Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Horitzontalitat: ± 5 mm - Aplomat: ± 5 mm/m

REIXA METÀL.LICA: Els muntants han de ser verticals. Ha d'estar subjectada sòlidament al suport amb ancoratges collats amb morter de ciment pòrtland o fixacions mecàniques. Tant els ancoratges d'acer com les fixacions mecàniques han d'estar protegits contra la corrosió. Toleràncies d'execució: - Alçària: ± 10 mm - Separació entre muntants: ± 3 mm/2 m


CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior a 50 km/h. Els ancoratges han de garantir la protecció contra empentes i cops durant tot el procés d'instal·lació i, alhora, han de mantenir l'aplomat de l'element fins que quedi fixat definitivament al suport.

REIXA METÀL.LICA: Han d'estar fets els forats als suports per ancorar els muntants abans de començar els treballs.



68

Els forats dels ancoratges estaran nets de pols o altres objectes que es puguin haver ficat des del moment de la seva execució fins al moment de la col·locació dels ancoratges. La DF ha d'aprovar el replanteig abans de fixar cap muntant. Els ancoratges s'han de fer per mitjà de plaques, platines o angulars. L'elecció depèn del sistema i de la distància que hi hagi entre l'eix de les pilastres i la vora dels elements resistents. S'han de respectar els junts estructurals per mitjà de junts de dilatació de 40 mm d'amplària entre elements.

ELEMENT COL·LOCAT AMB MORTER: El material conglomerant o adhesiu amb que es realitzi l'ancoratge s'ha d'utilitzar abans de començar l'adormiment. Durant l'adormiment no s'han de produir moviments ni vibracions del element.





EB32 - REIXES D'ACER


EB32X001,EB32X002.


Reixa constituida per un conjunt de perfils que formen el bastidor i l’ ampit de la reixa, col·locada en la seva posició definitiva i ancorada amb

morter de ciment o amb fixacions mecàniques.

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Replanteig

- Preparació de la base i formació dels caixetins d’ancoratge, en el seu cas

- Col·locació de la reixa i fixació dels ancoratges amb morter o fixacions mecàniques


La protecció instal·lada ha de reunir les mateixes condicions exigides a l'element simple.

Ha d'estar anivellada, ben aplomada i en la posició prevista en la DT.

L'alçària des del nivell del paviment fins el travesser superior, ha de ser l'especificada en el projecte o la indicada per la DF.

Toleràncies d'execució:

- Replanteig: ± 10 mm

- Horitzontalitat: ± 5 mm

- Aplomat: ± 5 mm/m

REIXA METÀL.LICA:

Els muntants han de ser verticals.

Ha d'estar subjectada sòlidament al suport amb ancoratges collats amb morter de ciment pòrtland o fixacions mecà niques. Tant els ancoratges

d’acer com les fixacions mecàniques han d’estar protegits contra la corrosió.

Toleràncies d'execució:

- Alçària: ± 10 mm

- Separació entre muntants: ± 3 mm/2 m



No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior a 50 km/h.

Els ancoratges han de garantir la protecció contra empentes i cops durant tot el procés d’instal·lació i, alhora, han d e mantenir l'aplomat de

l’element fins que quedi fixat definitivament al suport.

REIXA METÀL.LICA:

Han d'estar fets els forats als suports per ancorar els muntants abans de començar els treballs.

Els forats dels ancoratges estaran nets de pols o altres objectes que es puguin haver ficat des del moment de la seva execució fins al moment

de la col·locació dels ancoratges.

La DF ha d'aprovar el replanteig abans de fixar cap muntant.



69

Els ancoratges s'han de fer per mitjà de plaques, platines o angulars. L'elecció depèn del sistema i de la distà ncia que hi hagi entre l'eix de les

pilastres i la vora dels elements resistents.

S'han de respectar els junts estructurals per mitjà de junts de dilatació de 40 mm d'amplària entre elements.

ELEMENT COL·LOCAT AMB MORTER:

El material conglomerant o adhesiu amb que es realitzi l'ancoratge s'ha d'utilitzar abans de començar l'adormiment.

Durant l'adormiment no s'han de produir moviments ni vibracions del element.





EC - ENVIDRAMENTS EC1 - VIDRES PLANS EC1F - VIDRES AÏLLANTS D'UNA LLUNA INCOLORA I UN VIDRE LAMINAR DE SEGURETAT


EC1F1A13.


Envidrat amb vidre, allotjat en galzes sobre fusta, acer, alumini o PVC o entregat directament sobre buit d'obra, o millora acústica de balconera substituint els vidres antics per vidre laminat. S'han considerat els tipus següents: - Vidre aïllant o resistent al foc S'han considerat les formes de col·locació següents: - Col·locació amb llistó de vidre - Col·locació amb perfils conformats de neoprè L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col·locació amb llistó de vidre: - Neteja dels perfils de suport - Aplicació d'una primera capa de màstic en el perímetre - Col·locació de les falques de recolzament - Col·locació de la fulla de vidre en el bastiment - Aplicació d'un cordó de màstic omplint l'espai entre el vidre i el galze - Col·locació del llistó perimetral - Allisat del màstic i neteja final Col·locació amb perfils conformats de neoprè: - Neteja dels perfils de suport - Col·locació del perfil conformat en el perímetre de la fulla de vidre - Col·locació de la fulla de vidre en el bastiment

CONDICIONS GENERALS: Ha d'estar col·locat de manera que no quedi sotmès als esforços produïts per contraccions, dilatacions o deformacions del suport.Ha de quedar ben fixat en el seu emplaçament. No ha d'estar en contacte amb d'altres vidres, ni amb formigó o metalls. Tots els materials utilitzats han de ser compatibles entre ells. El conjunt ha de ser totalment estanc. Quan el vidre és reflector, la superfície reflectora ha d'anar col·locada a l'exterior. Si són exteriors, s'han de col·locar sobre tancaments amb orificis de drenatge. Els vidres laminars de seguretat o antibala han d'estar col·locats de manera que la cara exposada a les agressions coincideixi amb la indicada com a tal pel fabricant. Fletxa del tancament: <= 1/300 l Alçària del galze i franquícia perimetral: - Vidre amb cambra d'aire: +--------------------------------------------------------------+ ¦ Gruix vidre ¦Semiperímetre ¦ Alçària ¦Franquícia ¦ ¦2 llunes + cambra d'aire¦ vidre ¦ galze ¦perimetral ¦ ¦ (mm) ¦ (m) ¦ (mm) ¦ (mm) ± 0,5 ¦ ¦------------------------¦--------------¦---------¦------------¦ ¦ ¦ <= 0,8 ¦ 18 ± 1,5¦ 3 ¦ ¦ <= 20 ¦ 0,8 - 3 ¦ 18 ± 1,5¦ 3 ¦ ¦ ¦ 3 - 5 ¦ 20 ± 2,0¦ 4 ¦



70

¦ ¦ 5 - 7 ¦ 25 ± 2,5¦ 5 ¦ ¦------------------------¦--------------¦---------¦------------¦ ¦ ¦ <= 0,8 ¦ 20 ± 2,0¦ 4 ¦ ¦ > 20 ¦ 0,8 - 3 ¦ 20 ± 2,0¦ 4 ¦ ¦ ¦ 3 - 5 ¦ 22 ± 2,0¦ 5 ¦ ¦ ¦ 5 - 7 ¦ 25 ± 2,5¦ 5 ¦ +--------------------------------------------------------------+ Franquícia lateral i amplària del galze: +-------------------------------------------------------------------+ ¦Semiperímetre ¦Franquícia ¦ Amplària galze ¦ ¦ vidre ¦ lateral ¦Gruix vidre + (2 x Franquícia lateral) ¦ ¦ (m) ¦ (mm) ¦ (mm) ¦ ¦--------------¦-----------¦----------------------------------------¦ ¦ <= 4 ¦ 3 ¦ Gruix vidre + 6 ¦ ¦ > 4 ¦ 5 ¦ Gruix vidre + 10 ¦ +-------------------------------------------------------------------+ En el cas de la col·locació amb perfils conformats de neoprè, la franquícia pot reduir-se fins a 2 mm. Toleràncies d'execució: - Franquícia lateral i amplària del galze: - Vidre amb cambra d'aire: +---------------------------------------------------------------+ ¦ Gruix vidre ¦Semiperímetre ¦Franquícia ¦Amplària ¦ ¦2 llunes + cambra d'aire ¦ vidre ¦ lateral ¦ galze ¦ ¦ (mm) ¦ (m) ¦ (mm) ¦ (mm) ¦ ¦-------------------------¦--------------¦-----------¦----------¦ ¦ 14 - 18 ¦ ¦ ¦ ± 2,0 ¦ ¦ 19 - 23 ¦ ¦ ¦ ± 2,5 ¦ ¦ 24 - 28 ¦ ¦ ¦ ± 3,0 ¦ ¦ 30 - 32 ¦ ¦ ¦ ± 3,5 ¦ ¦ 34 - 38 ¦ <= 4 ¦ ± 0,5 ¦ ± 4,0 ¦ ¦ 40 - 42 ¦ ¦ ¦ ± 4,5 ¦ ¦ 46 ¦ ¦ ¦ ± 5,0 ¦ ¦ 57 ¦ ¦ ¦ ± 6,0 ¦ ¦ 59 - 63 ¦ ¦ ¦ ± 6,5 ¦ ¦ 73 ¦ ¦ ¦ ± 7,5 ¦ ¦ 75 ¦ ¦ ¦ ± 8,0 ¦ ¦ 79 ¦ ¦ ¦ ± 8,5 ¦ ¦-------------------------¦--------------¦-----------¦----------¦ ¦ 14 ¦ ¦ ¦ ± 2,0 ¦ ¦ 16 - 19 ¦ ¦ ¦ ± 2,5 ¦ ¦ 20 - 24 ¦ ¦ ¦ ± 3,0 ¦ ¦ 25 - 28 ¦ ¦ ¦ ± 3,5 ¦ ¦ 30 - 34 ¦ > 4 ¦ ± 0,5 ¦ ± 4,0 ¦ ¦ 38 ¦ ¦ ¦ ± 4,5 ¦ ¦ 40 - 42 ¦ ¦ ¦ ± 5,0 ¦ ¦ 46 ¦ ¦ ¦ ± 5,5 ¦ ¦ 57 - 59 ¦ ¦ ¦ ± 6,5 ¦ ¦ 63 ¦ ¦ ¦ ± 7,0 ¦ ¦ 73 ¦ ¦ ¦ ± 8,0 ¦ ¦ 75 - 79 ¦ ¦ ¦ ± 8,5 ¦ +----------------------------------------------------------------+

VIDRE TREMPAT: El vidre ha de portar totes les manufactures necessàries per a la seva posada a l'obra i no s'admet cap manufactura posterior. Les peces metàl·liques de fixació han de portar una làmina de neoprè entre el vidre i el metall.

COL·LOCACIÓ AMB LLISTÓ DE VIDRE: Ha de recolzar sobre falques de materials elastòmers o de fusta tractada, col·locades als extrems de la fusteria i a una distància d'1/10 de la seva llargària. La llargària de les falques s'ha de determinar d'acord amb el tipus de material i la superfície del vidre. El gruix de les falques ha d'estar en relació amb la franquícia lateral i perimetral. S'ha de fer un segellat continu que garanteixi l'estanquitat a l'aigua i al pas de l'aire. Amplària de les falques: - Vidre aïllant: Gruix vidre (2 llunes+cambra d'aire)+ 3 mm Toleràncies d'execució: - Amplària de les falques (vidre aïllant): +------------------------------------+ ¦ Gruix vidre ¦Amplària ¦ ¦2 llunes + cambra d'aire ¦ falques ¦ ¦ (mm) ¦ (mm) ¦ ¦-------------------------¦----------¦ ¦ 14 - 16 ¦ ± 1,5 ¦



71

¦ 17 - 21 ¦ ± 2,0 ¦ ¦ 22 - 26 ¦ ± 2,5 ¦ ¦ 27 - 31 ¦ ± 3,0 ¦ ¦ 32 - 34 ¦ ± 3,5 ¦ ¦ 38 - 40 ¦ ± 4,0 ¦ ¦ 42 - 46 ¦ ± 4,5 ¦ ¦ 57 - 59 ¦ ± 6,0 ¦ ¦ 63 ¦ ± 6,5 ¦ ¦ 73 - 75 ¦ ± 7,5 ¦ ¦ 79 ¦ ± 8,0 ¦ +------------------------------------+

COL·LOCACIÓ AMB PERFILS CONFORMATS DE NEOPRÈ: El perfil conformat de neoprè ha de tenir una pressió constant en tota la seva llargària.


S'han de suspendre els treballs de col·locació quan la velocitat del vent superi els 50 km/h i la temperatura sigui inferior a 0°C. La posada a l'obra no ha d'alterar les característiques de l'element.


ENVIDRAT:m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. S'han de considerar les respectives dimensions segons els criteris següents, cal prendre el múltiple immediat superior en cas que la dimensió no ho sigui:

VIDRE AÏLLANT, DE PROTECCIÓ AL FOC, LAMINAR DE SEGURETAT O ANTIBALA: - Llargària i amplària: Múltiples de 3 cm - Unitats amb superfície < 0,25 m2: 0,25 m2 per unitat


COL·LOCACIÓ AMB LLISTÓ DE VIDRE O AMB PERFILS CONFORMATS DE NEOPRÈ: * UNE 85222:1985 Ventanas. Acristalamiento y métodos de montaje.

EE - INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÀNICA EE41 - Familia E41


EE415610,EE415510.


Xemeneies circulars metàl.liques per a la conducció dels productes de la combustió des dels aparells fins a l'atmòsfera exterior.S'han considerat els tipus següents: - Elements per a la formació de xemeneia metàl.lica modular de parets múltiples - Tubs de formació helicoïdal de parets múltiples per a la formació de xemeneies L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig de la unitat d'obra - Col·locació dels suports - Col·locació dels mòduls connectant-los amb junts i abraçadores - Comprovació de la unitat d'obra - Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls, etc.

CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. La xemeneia no ha d'anar travessada per cap element aliè al propi sistema d'evacuació de fums, ja siguin suports, tubs d'altres instal·lacions, etc.Ha de ser totalment independent dels elements estructurals i de tancament de l'edifici, al que anirà unida únicament a través dels suports, dissenyats per permetre la lliure dilatació de la xemeneia. En les xemeneies muntades en patis interiors o en galeries tècniques d'instal.lacions, la temperatura de la paret exterior en condicions de potència màxima nominal no ha de superar els 85ºC. Quan les xemeneies estan muntades a dintre d'un conducte d'obra s'ha de verificar que en condicions de funcionament a potència nominal i a temperatura ambient, la temperatura de la paret dels locals contigus no sigui superior en 5ºC a la temperatura ambient del projecte del local, i en qualsevol cas, no superior als 28ºC. Toleràncies d'instal·lació:



72

- Aplomat: 2/1000, <= 15 mm

TRAM HORITZONTAL: El tram horitzontal de la xemeneia, si n'hi ha, ha de ser el més curt possible i fàcilment accessible en tota la seva llargària per tal de facilitar-ne les operacions de neteja. Ha de tenir un pendent mínim del 3% cap al generador per tal de facilitar la recollida dels condensats. S'han d'evitar, en la mesura del possible, els canvis de direcció i de secció. Quan aquests siguin imprescindibles, es dissenyaran amb el mínim angle de desviació possible. Els canvis de secció s'han de fer amb el mínim angle de divergència possible.

TRAM VERTICAL: La unió entre el tram horitzontal i/o inclinat i el vertical es farà amb les peces i accessoris adequats amb la finalitat d'evitar turbulències. La base del tram vertical ha de disposar d'un mòdul de recollida de sutge, condensats i pluvials, proveït d'un registre de neteja i d'un drenatge que haurà d'estar connectat a la xarxa de sanejament. En el cas de calderes que funcionin en condicions humides, els condensats s'hauran de neutralitzar abans d'abocar-los a la xarxa de sanejament. En xemeneies que donin servei a calderes estanques, aquest mòdul haurà de disposar d'un sistema de regulació de tir. En el tram vertical s'evitaran els canvis de direcció i de secció. De ser necessaris, els canvis de direcció es faran amb radis de curvatura iguals o superiors a 1,5 vegades el diàmetre hidràulic de la canonada en aquell tram, i els canvis de secció amb angles de divergència iguals o inferiors a 15°.

BOCA DE SORTIDA: La boca de sortida de fums a l'exterior es situarà de manera que s'eviti la contaminació produïda per gasos, vapors i partícules sòlides en zones ocupades permanentment per persones. El mòdul final ha d'afavorir l'ascensió lliure de la columna de fums.

ACCESSORIS: S'han de preveure registres de neteja a cada canvi de direcció, exceptuant la sortida de les calderes. Els registres han d'estar situats a llocs fàcilment accessibles. Els orificis han de tenir un diàmetre entre 5 i 10 mm i han d'estar proveïts d'un tub de protecció roscat d'uns 100 mm de llargària, soldat o ancorat a la paret de la xemeneia, i proveït d'una tapa de tancament. En el cas d'orificis destinats a allotjar aparells de forma permanent, l'hermeticitat entre la paret de la xemeneia i l'element sensible de l'instrument s'ha d'assegurar amb l'aplicació de materials segellants de característiques adients a la agressivitat dels fums.


Abans de procedir a les feines de muntatge es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. S'ha de comprovar que les característiques tècniques dels materials corresponen a les especificades al projecte. S'han d'aturar les feines quan es treballi a l'exterior i la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h, plogui o les temperatures es trobin fora de l'interval comprés entre 5ºC i 40ºC. Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'han de revisar i assegurar les parts fetes. En cas d'interrompre les tasques de muntatge, es taparan els extrems per tal d'evitar l'entrada d'aigua i de brutícia. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. El muntatge s'ha de fer d'acord amb les instruccions de la DT. del fabricant i les de la normativa vigent. La descàrrega i manipulació dels components de la xemeneia s'ha de fer de forma que no rebin cops. Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col.locació. Per a fer la unió dels mòduls no s'han de forçar ni deformar els extrems. Les unions estaran fetes amb els materials i accessoris subministrats pel fabricant. No es poden fer modificacions als elements de la xemeneia. Un cop acabada la col.locació de la xemeneia es procedirà a la retirada de l'obra de les restes d'embalatges, materials sobrants, retalls, etc.


ELEMENTS AMIDATS PER UNITATS: Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.

ELEMENTS AMIDATS EN M: m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar.Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls.


NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios. (RITE) UNE 123001:2005 Cálculo y diseño de chimeneas metálicas. Guía de aplicación. UNE-EN 13384-1:2003 Chimeneas. Métodos de cálculo térmicos y de fluidos dinámicos. Parte 1: Chimeneas que se utilizan con un únicoaparato.UNE-EN 13384-1/AC:2004 Chimeneas. Métodos de cálculo térmicos y de fluidos dinámicos. Parte 1: Chimeneas que se utilizan con un único aparato.UNE-EN 13384-2:2005 Chimeneas. Métodos de cálculo térmicos y fluido-dinámicos. Parte 2: Chimeneas que prestan servicio a más de un generador de calor.

XEMENEIES METÀL.LIQUES MODULARS: UNE-EN 1856-1:2004 Chimeneas. Requisitos para chimeneas metálicas. Parte 1: Chimeneas modulares. UNE-EN 1856-1:2004/1M:2005 Chimeneas. Requisitos para chimeneas metálicas. Parte 1: Chimeneas modulares.



73

EEU4 - Familia EU4


EEU4U015.


Instal·lació de dipòsits d'expansió tancats, de planxa d'acer i membrana elàstica, de fins a 1,4 m3 de capacitat, amb connexions roscades de 3/4", 1", 1" 1/2 i 2" L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja de l'interior dels conductes de connexió - Replanteig de la posició de l'element - Col·locació i fixació del dipòsit - Connexió al conducte - Prova d'estanquitat - Retirada de l'obra dels embalatges, retalls de tubs, etc.

CONDICIONS GENERALS: El dipòsit ha de quedar col·locat en el circuit de retorn. El diàmetre interior de la tuberia de connexió al dipòsit ha de ser com a mínim de 20 mm. Entre el generador de calor i el dipòsit d'expansió no hi ha d'haver cap accessori o element que pugui interrompre o tallar el pas de l'aigua. Ha de portar una placa metàl·lica d'identificació per a la localització en l'esquema de la instal·lació. El dipòsit ha de quedar anivellat i aplomat. En el circuit hi ha d'haver una vàlvula de seguretat incorporada, tarada de manera que la sobrepressió en el dipòsit d'expansió, mai sigui superior a 0,5 bar. En el circuit hi ha d'haver un manòmetre. La instal·lació haurà d'estar protegida contra congelacions en cas de glaçada. El dipòsit d'expansió ha de suportar un mínim de 300 kPa sense que s'apreciïn fugues o deformacions. La capacitat del dipòsit ha de ser suficient per absorbir la variació del volum d'aigua de la instal·lació, al sobrepassar en 4 ºC la temperatura de treball.Cal que quedi suficientment separat dels paraments que l'envolten, de manera que es pugui instal·lar i manipular. Distància als paraments laterals: >= 15 cm Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 20 mm - Aplomat (posició vertical): ± 5 mm - Horitzontalitat (posició horitzontal): ± 5 mm


Les unions roscades s'han de preparar amb estopa, pasta o cintes d'estanquitat. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. S'ha de protegir la membrana de possibles excessos de temperatura. L'estanquitat de les unions s'ha de realitzar mitjançant els junts adequats. Abans de la instal·lació del dipòsit s'ha de netejar l'interior del tub. La llargària del conducte de connexió ha de ser suficient com per fer possible el roscat de les unions. Ha de quedar instal·lat en una posició tal que en ús no es puguin crear bosses d'aire al conducte.




Real Decreto 1244/1979, de 4 de abril, por el que se aprueba el Reglamento de Aparatos a Presión. Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios. (RITE)

EEU6 - Familia EU6


EEU6U001.



74


Manòmetres d'esfera instal·lats roscats. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i fixació de l'aparell a la tuberia - Prova de servei

CONDICIONS GENERALS: Ha d'anar connectat a la xarxa. La pressió efectiva màxima de la instal·lació ha d'estar senyalada en l'escala del manòmetre i indicada de manera visible. Ha d'estar instal·lat en un lloc accessible, visible i ventilat, de manera que quedi ben fixat i el seu funcionament sigui el correcte. El manòmetre ha d'estar instal·lat de forma que pugui deixar-se fora de servei i fer la seva substitució amb l'equip funcionant.La unió amb la canonada ha de ser estanca a la pressió de prova. Ha de portar una placa metàl·lica d'identificació per a localització en l'esquema de la instal·lació. Ha de portar indicat els valors entre els quals normalment han d'estar els valors per ell mesurats. La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. Ha de quedar feta la prova de la instal·lació, amb el manòmetre funcionant. Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 10 mm


Les unions roscades s'han de preparar amb estopa, pasta o cintes d'estanquitat. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. El tub de connexió ha d'estar lliure d'obstruccions.




Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios. (RITE) Real Decreto 1244/1979, de 4 de abril, por el que se aprueba el Reglamento de Aparatos a Presión.

EEU9 - Familia EU9


EEU9U010.


Piròstats de fums instal·lats. Comportes de regulació de fums, col·locades. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Replanteig de la unitat d'obra - Connexió de l'equip - Fixació al parament - Fixació a la sortida de fums - Connexió a la xarxa de control i a la d'alimentació elèctrica - Prova de servei - Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, cables, etc.

CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. La part sensible de l'equip de mesura ha de quedar exposada al fluid o element del que es volen pendre les lectures, de la manera especificada pel fabricant. Ha d'estar fixat sòlidament en posició vertical mitjançant tacs i visos. Les connexions elèctriques i de dades han d'estar fetes. Les connexions s'han de fer d'acord amb el sistema de connexió de l'equip.Les parts dels equips que s'hagin de manipular, han de ser accessibles. La distància entre els equips i els elements que l'envolten ha de ser suficient per permetre'n el desmuntatge i manteniment i no ha d'afectar la presa de dades. S'han de respectar les distàncies d'instal·lació i les recomanacions d'ubicació especificades a la DT del fabricant.La comporta s'ha de poder moure lliurement al llarg de tot el recorregut. S'ha de deixar connectada a la xarxa corresponent, en condicions de funcionament. Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Per aquest motiu, el muntatge i les connexions dels equips han d'estar fets amb els materials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest.



75

Ha d'estar feta la prova de servei.


Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. El muntatge s'ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant. S'ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les especificades al projecte. S'ha de comprovar la idoneïtat de la tensió disponible amb la dels aparells. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques dels elements. Les connexions a la xarxa de servei es faran un cop tallat el subministrament. Les proves i ajustos sobre els equips han de ser fetes per personal especialitzat. Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, etc.


Unitat de quantitat realment instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.


Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios. (RITE) Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002

EF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS EF1 - TUBS D'ACER NEGRE EF11 - TUBS D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA


EF118211,EF11B221,EF116221.


Instal·lacions de transport i distribució de fluids amb tubs d'acer negre, amb unions soldades , roscades o amb soldadura helicoïdal i la col·locació d'accessoris en canalitzacions soterrades amb unions soldades, col·locats superficialment, encastats o al fons de la rasa. S'han considerat els graus de dificultat de muntatge per als tubs, següents: - Grau baix, que correspon a una xarxa de trams llargs, amb pocs accessoris i situada en llocs fàcilment accessibles (muntants, instal·lacions d'hidrants, etc.). - Grau mitjà, que correspon a una xarxa equilibrada en trams lineals i amb accessoris (distribucions d'aigua, gas, calefacció, etc.)- Grau alt, que correspon a una xarxa amb predomini d'accessoris (sala de calderes, instal·lació de bombeig, etc.) - Sense especificació del grau de dificultat que correspon a una xarxa on es poden donar trams lineals, equilibrats i amb predomini d'accessoris indistintament al llarg del seu recorregut (instal·lacions d'obres d'enginyeria civil, etc.) L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació i preparació del pla de suport (en canalitzacions per soterrar) - Replanteig de la conducció - Col·locació de l'element en la seva posició definitiva - Execució de totes les unions necessàries - Neteja de la canonada - Retirada de l'obra de retalls de tubs, materials per a junts, etc. No s'inclou, en les instal·lacions sense especificació del grau de dificultat, la col·locació d'accessoris. La variació del grau de dificultat en els diferents trams de la xarxa no permet fixar la repercussió d'accessoris; per això, la seva col·locació es considera una unitat d'obra diferent.

CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. Les reduccions de diàmetre, si no s'especifiquen, han de ser excèntriques i s'han de col·locar enrasades amb les generatrius superiors dels tubs per unir. Totes les unions, canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer únicament per mitjà dels accessoris corresponents al tipus d'unió amb que s'executi la conducció (accessoris roscats o soldats). Si cal aplicar un element enroscat, no s'ha d'enroscar al tub, s'ha d'utilitzar el corresponent enllaç de con elàstic de compressió.Les tuberies per les que circulen gasos amb presència eventual de condensats, han de tenir un pendent mínim del 0,5% per a possibilitar l'evacuació d'aquests condensats. La canonada que, en règim de treball, s'escalfi, s'ha de separar de les veïnes >= 250 mm. El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del passamurs no hi pot quedar cap accessori.



76

La superfície del tub o del calorifugant, si n'hi ha d'haver, ha d'estar a >= 300 mm de qualsevol conductor elèctric i s'ha de procurar que passi per sota.

COL·LOCACIÓ SUPERFICIAL: Els tubs han de ser accessibles. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar preferentment a prop del paviment o del sostre. En els trams encastats caldrà protegir els tubs contra la oxidació i especialment evitar el contacte directe amb el guix o altres productes que deteriorin el ferro. La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats. Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació del tub. Sobre envans, els suports s'han de fixar amb tacs i visos, i a les parets, s'han d'encastar. Entre l'abraçadora del suport i el tub s'ha d'interposar una anella elàstica. No s'ha de soldar el suport al tub. La canonada no pot travessar xemeneies ni conductes. Distància entre suports: +------------------------------------------+ ¦ Diàmetre ¦ Distància entre suports (m)¦ ¦ nominal ¦----------------------------¦ ¦ ¦ trams ¦ trams ¦ ¦ ¦ verticals ¦ horitzontals ¦ ¦-------------¦------------¦---------------¦ ¦ 1/8" ¦ 1,8 ¦ 1,5 ¦ ¦ 1/4" ¦ 2 ¦ 1,6 ¦ ¦ 3/8" ¦ 2,5 ¦ 1,8 ¦ ¦ 1/2" - 3/4" ¦ 3 ¦ 2,5 ¦ ¦ 1" ¦ 3 ¦ 2,8 ¦ ¦1"1/4 - 2" ¦ 3,5 ¦ 3 ¦ ¦ 2"1/2 ¦ 4,5 ¦ 3,5 ¦ ¦ 3" ¦ 4,5 ¦ 4 ¦ ¦ 4" - 5" ¦ 5 ¦ 5 ¦ ¦ 6" ¦ 6 ¦ 6 ¦ +------------------------------------------+ Toleràncies d'instal·lació: - Nivell o aplomat: <= 2 mm/m, <= 15 mm/total

COL·LOCACIÓ SOTERRADA: Els tubs han d'estar situats sobre un llit de recolzament que per als de diàmetre inferior a 30 cm (tubs <= 12") ha de ser de grava o sorra amb un gruix mínim de 15 cm; per a tubs de diàmetres superiors, el llit de recolzament ha de complir l'especificat en la DT. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. Per tal de contrarestar les reaccions axials que es produeixen en circular el fluid, els punts singulars (corbes, reduccions, etc.), han d'estar ancorades a daus massissos de formigó. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions.Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat: >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat: >= 60 cm


CONDICIONS GENERALS: La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. Si la unió és roscada, l'estanquitat dels accessoris s'ha d'aconseguir preferentment amb tefló. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets.Cada cop que s'interromp el muntatge, cal tapar els extrems oberts. Les femelles de les unions dels ramals embridats s'apretaran amb una clau dinamomètrica fins el valor indicat a la DT. Un cop acabada la instal·lació s'ha de netejar interiorment i fer-hi passar un dissolvent d'olis i greixos i, finalment, aigua.En el cas que la canonada sigui per abastament d'aigua, cal fer un tractament de depuració bacteriològic després de rentar-la.

COL·LOCACIÓ SOTERRADA: Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la DT. En cas contrari cal avisar la DF. Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements. L'amplària de la rasa ha de ser més gran que el diàmetre de l'element més 60 cm.



77

Si la canonada té un pendent > 10% s'ha de muntar en sentit ascendent. Si no es pot fer d'aquesta manera, cal fixar-la provisionalment per evitar el lliscament dels tubs. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.). Les canonades i les rases s'han de mantenir lliures d'aigua, esgotant amb bomba o deixant desguassos a l'excavació. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF. Els daus d'ancoratge s'han de fer una vegada enllestida la instal·lació. S'han de col·locar de forma que els junts de les canonades i dels accessoris siguin accessibles per a la seva reparació.


TUBS:m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar.Aquest criteri inclou les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. En les instal·lacions amb grau de dificultat especificat, inclou, a més, la repercussió de les peces especials per col·locar.

COL·LOCACIÓ SOTERRADA: No s'inclouen en aquest criteri els daus de formigó per a l'ancoratge dels tubs ni les brides metàl·liques per a la subjecció dels mateixos.


La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destina.

EF1K - Familia F1K


EF1K1810.


Compensadors de dilatacions de llautó per a tubs d'acer negre, col·locats roscats. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja de la canonada - Execució de les unions roscades - Fixació del compensador en la seva posició definitiva

CONDICIONS GENERALS: Ha d'anar connectat a la xarxa. Els compensadors de dilatacions han d'estar col·locats de forma que permetin a les tuberies dilatar-se amb moviments en la direcció del seu propi eix, sense que s'originin esforços transversals. Al costat de cada compensador de dilatació, ha d'haver-hi instal·lades guies. La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. La distància entre compensadors de dilatacions ha de ser tal que la tensió en les fibres més tensades no siguin superior a 80 MPa, en qualsevol estat tèrmic de la instal·lació. Han de quedar instal·lats el nombre d'elements necessaris, de forma que la posició dels aparells que van connectats en la instal·lació no es vegi afectada, ni estigui sotmesa a esforços indeguts com a conseqüència dels moviments de dilatació de les conduccions. Han de ser accessibles, dins del passamurs no hi pot quedar cap element. Els dispositius de suport i guia, han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació del tub. Sobre envans, els suports s'han de fixar amb tacs i visos, i a les parets, s'han d'encastar. Entre l'abraçadora del suport i el tub s'ha d'interposar una anella elàstica. No s'ha de soldar el suport al tub. Si cal aplicar un element enroscat, no s'ha d'enroscar al tub, s'ha d'utilitzar el corresponent enllaç de con elàstic de compressió.En cas d'instal·lacions de gas, la rosca ha d'estar realitzada mitjançant màquina roscadora i assegurada l'estanquitat mitjançant cinta o producte d'estanquitat ajustat a la norma UNE-EN 751-1 o UNE-EN 751-2 o equivalents. Toleràncies d'instal·lació: - Nivell o aplomat: <= 2 mm/m, <= 15 mm/total


Les unions roscades s'han de preparar amb estopa, pasta o cintes d'estanquitat. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. El tub de connexió ha d'estar lliure d'obstruccions. L'estanquitat dels accessoris s'ha d'aconseguir preferentment amb tefló.



78

Cada cop que s'interromp el muntatge, cal tapar els extrems oberts. Un cop acabada la instal·lació s'ha de netejar interiorment i fer-hi passar un dissolvent d'olis i greixos. En el cas que la canonada sigui per abastament d'aigua, cal fer un tractament de depuració bacteriològic després de rentar-la.




UNE-EN 751-2:1997 Materiales sellantes para juntas roscadas metálicas en contacto con gases de la 1ª, 2ª, y 3ª familia y con agua caliente. Parte 2: Compuestos sellantes no endurecibles. UNE-EN 751-1:1997 Materiales sellantes para juntas roscadas metálicas en contacto con gases de la 1ª, 2ª, y 3ª familia y con agua caliente. Parte 1: Compuestos sellantes anacrónicos.

EG1P - Familia G1P


EG1PU200.


Conjunt de protecció i mesura per a comptadors trifàsics, col·locats superficialment. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Muntatge, fixació i nivellació - Connexionat

CONDICIONS GENERALS: S'ha d'instal·lar a l'interior del local o a la façana, en lloc accessible fàcilment, a prop de l'entrada i a una alçada entre 0,50 i 1,80 m. Segons el grau d'electrificació s'ha d'instal·lar la protecció contra contactes indirectes (interruptors diferencials) i PIA (Interruptors magnetotèrmics) necessaris. Els comptadors han d'estar fixats sobre una paret, mai sobre un envà. Sobre les bases s'han de col·locar els fusibles de seguretat. S'han de complir les especificacions de la ITC-MIE-BT-019. Un cop instal·lat i connectat a la xarxa, no han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Les fases (o fase i neutre) i el conductor de protecció, si n'hi ha, han d'estar connectades als borns de la fase per pressió del cargol. Ha de quedar amb els costats aplomats i en el mateix pla que el parament. La posició ha de ser la fixada a la DT. Quan es col·loca muntat superficialment, l'element ha de quedar fixat sòlidament al suport. Quan es col·loca encastat, l'element ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes, la qual ha de complir les especificacions fixades en el seu plec de condicions. Resistència de les connexions a la tracció: >= 3 kg Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 20 mm - Aplomat: ± 2%


No hi ha condicions específiques del procés d'instal·lació.




Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-EN 60669-1:1996 Interruptores para instalaciones eléctricas fijas, domésticas y análogas. Parte 1: Prescripciones generales.

EG31 - Familia G31


EG311906.



79


Estesa i col.locació de cable elèctric destinat a sistemes de distribució en tensió baixa i instal.lacions en general, per a serveis fixes, amb conductor de coure, de tensió assignada 0,6/1kV. S'han considerat els tipus següents: - Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de policlorur de vinil (PVC) de designació UNE RV. - Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de material lliure d'halògens a base de poliolefina, de baixa emissió de gasos tòxics i corrosius, de designació UNE RZ1K (AS). - Cable trenat en feix de designació UNE RZ formant línies aèries. - Cables subterranis de designació UNE RFV. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Cables UNE RZ sense conductor neutre fiador per anar col·locats sense tensió sobre façanes i sostres. - Cables UNE RZ amb conductor neutre fiador per anar col·locats amb tensió sobre suports. - Cables UNE RFV per anar directament enterrats - Cables UNE RFV, RV, RZ1K per anar col·locats en tubs - Cables UNE RV, RZ1K per anar muntats superficialment L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Estesa, col·locació i tibat del cable si es el cas - Connexió a les caixes i mecanismes, en el seu cas

CONDICIONS GENERALS: Els empalmaments i derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió, prohibint-se expressament el fer-ho per simple recargolamento enrrotllament dels fils. El recorregut ha de ser l'indicat a la DT. Els conductors han de quedar estesos de manera que les seves propietats no quedin danyades. Els conductors han d'estar protegits contra els danys mecànics que puguin venir després de la seva instal·lació.

CONDUCTOR DE DESIGNACIÓ UNE RV-K O RZ1-K: El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i de mecanismes. El cable ha de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertany, a la sortida del quadre de protecció.No ha d'haver-hi empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i els mecanismes. En tots els llocs on el cable sigui susceptible d'estar sotmès a danys, es protegirà mecànicament mitjançant tub o safata d'acer galvanitzat. Radi de curvatura mínim admissible durant l'estesa: - Cables unipolars: Radi mínim de quinze vegades el diàmetre del cable. - Cables multiconductors: Radi mínim de dotze vegades el diàmetre del cable. Penetració del conductor dins les caixes: >= 10 cm Toleràncies d'instal·lació: - Penetració del conductor dins les caixes: ± 10 mm

CONDUCTOR UNE RV-K O RZ1-K COL.LOCAT SUPERFICIALMENT: Quan es col·loca muntat superficialment, la seva fixació al parament ha de quedar alineada paral·lelament al sostre o al paviment i la seva posició ha de ser la fixada al projecte. Distància horitzontal entre fixacions: <= 80cm Distància vertical entre fixacions: <= 150cm

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RZ: Els empalmaments i derivacions dels conductors han d'estar fets seguint mètodes o sistemes que garanteixin tant la continuitat elèctrica com la de l'aïllament del cable. Han d'estar fets a l'interior de caixes estanques previstes per al seu ús a la intempèrie. Sempre que sigui possible es faran coincidir amb alguna derivació.Quan no sigui suficient el gravat d'identificació que porta el cable a la seva coberta aïllant es pot complementar l'identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertanyen, des de la sortida del quadre de protecció i maniobra. Distància mínima al terra en creuaments de vials públics: - Sense transit rodat: >= 4 m - Amb transit rodat: >= 6 m

CABLES UNE RZ SENSE CONDUCTOR NEUTRE FIADOR COL·LOCAT SENSE TENSIÓ: En cables col·locats amb grapes sobre façanes s'aprofitarà, en la mesura del possible, les possibilitats d'ocultació que ofereixi aquesta. El cable es subjectarà a la paret o sostre amb les grapes adequades. Les grapes han de ser resistents a la intempèrie i en cap cas han de malmetre l'aïllament del cable. Han d'estar fermament subjectes al suport amb tacs i cargols. Quan el cable ha de recórrer un tram sense suports, com per exemple passar d'un edifici a un altre, es penjarà d'un cable fiador d'acer galvanitzat sòlidament subjectat pels extrems. En els creuaments amb altres canalitzacions, elèctriques o no, es deixarà una distància mínima de 3 cm entre els cables i aquestes canalitzacions o be es disposarà un aïllament suplementari. Si l'encreuament es fa practicant un pont amb el mateix cable, els punts de fixació immediats han d'estar el suficientment propers per tal d'evitar que la distància indicada pugui deixar d'existir. Separació màxima entre grapes: - Recorreguts horitzontals: =< 0,6 m - Recorreguts verticals: =< 1 m



80

CABLES UNE RZ AMB CONDUCTOR NEUTRE FIADOR COL·LOCATS AMB TENSIÓ: El cable quedarà unit als suports pel neutre fiador que es el que aguantarà tot l'esforç de tracció. En cap cas està permes fer servir un conductor de fase per a subjectar el cable. La unió del cable amb el suport es durà a terme amb una peça adient que empresoni el neutre fiador per la seva coberta aïllant sense malmètrela. Aquesta peça ha d'incorporar un sistema de tesat per tal de donar-li al cable la seva tensió de treball un cop estesa la línia. Ha de ser d'acer galvanitzat hi no ha de provocar cap retorciment al conductor neutre fiador en les operacions de tesat. Tant les derivacions com els empalmaments es faran coincidir sempre amb un punt de fixació, ja sigui en xarxes sobre suports o en xarxes sobre façanes o be en combinacions d'aquestes.

CONDUCTOR DE DESIGNACIÓ UNE RVFV: El cable ha de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertany, a la sortida del quadre de protecció.Quan el cable passi de subterrani a aèri, es protegirà el cable soterrat des de 0,5 m per sota del paviment fins a 2,5 m per sobre amb un tub d'acer galvanitzat. La connexió entre el cable soterrat i el que transcorre per la façana o suport es farà dintre d'una caixa de doble aïllament, situada a l'extrem del tub d'acer, resistent a la intempèrie i amb premsaestopes per a la entrada i sortida de cables. Els empalmaments i connexions es faran a l'interior de pericons o be en les caixes dels mecanismes. Es duran a terme de manera que quedi garantida la continuitat tant elèctrica com de l'aïllament. A la vegada ha de quedar assegurada la seva estanquitat i resistència a la corrossió.

CABLES UNE RVFV DIRECTAMENT ENTERRATS: Prèviament a la col·locació dels cables, s'anivellarà i compactarà el fons de la rasa, retirant si es necessari les pedres o arestes que sobresurtin.Els cables es col·locaran al fons de la rasa sobre un llit de sorra fina. La primera capa de reblert, en contacte directe sobre els cables, també ha de ser de sorra fina. A continuació es col·locaran un rengle de maons plans i una cinta de material plàstic que avisi de la presència de la línia elèctrica de sota. La resta de la rasa s'ha d'omplir per tongades, tenint especial cura al abocar la primera.

CABLES UNE RVFV COL·LOCATS EN TUBS: El diàmetre interior dels tubs serà superior a dues vegades el diàmetre del conductor. Si en un mateix tub hi ha més d'un cable, aleshores el diàmetre del tub ha de ser suficientment gran per evitar embussaments dels cables.


CONDICIONS GENERALS: L'instal·lador prendrà cura que no pateixi torsions ni danys a la seva coberta en treure'l de la bobina. Es tindrà cura al treure el cable de la bobina per tal de no causar-li retorciments ni coques. Temperatura del conductor durant la seva instal·lació: >= 0°C

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RZ: Els extrems del cable s'han de segellar durant l'estesa i quan es prevegin interrupcions llargues de l'obra. Es tindrà cura al treure el cable de la bobina per tal de no destrenar-lo. Durant la instal·lació, el radi de curvatura mesurat en la generatriu interior del cable complert no serà inferior a 18 D essent D el diàmetre del conductor aïllat més gran. Si la curvatura del cable es fa amb una peça conformadora, aleshores el valor anterior pot reduïr-se a la meitat.

CABLES UNE RZ AMB CONDUCTOR NEUTRE FIADOR COL·LOCATS AMB TENSIÓ: Si l'estesa del cable es amb tensió, es a dir estirant per un extrem del cable mentre es va desentrrotllant de la bobina, es disposaran politges als suports i en els canvis de direcció per tal de no sobrepassar la tensió màxima admissible pel cable. El cable s'ha d'extreure de la bobina estirant per la part superior. Durant l'operació es vigilarà permanentment la tensió del cable. Un cop el cable a dalt dels suports es procedirà a la fixació i tibat amb els tensors que incorporen les peces de suport.

CONDUCTOR DE DESIGNACIÓ UNE RVFV: Durant l'estesa del cable i sempre que es prevegin interrupcions de l'obra, els extrems es protegiran per tal de que no hi entri aigua. La força màxima de tracció durant el procés d'instal·lació serà tal que no provoqui allargaments superiors al 0,2%. Per a cables amb conductor de coure, la tensió màxima admissible durant l'estesa serà de 50 N/mm2. En el traçat de l'estesa del cable es disposaran rodets en els canvis de direcció i en general allí on es consideri necessari per tal de no provocar tensions massa grans al conductor. No es donarà als cables curvatures superiors a les admissibles segons la secció (D=diàmetre del cable): - Cables unipolars: =< 15 D - Cables multipolars: =< 12 D

CABLE COL.LOCAT EN TUB: El tub de protecció ha d'estar instal·lat abans d'introduir els conductors. El conductor s'ha d'introduir dins el tub de protecció mitjançant un cable guia prenent cura que no pateixi torsions ni danys a la seva coberta.


m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar.Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls.




81

Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 * UNE 21030:1996 Conductores aislados cableados en haz de tensión asignada 0,61kV, para líneas de distribución y acometidas.

EG38 - Familia G38


EG380A07.


Conductor de coure nu, unipolar de fins a 240 mm2 de secció, muntat. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Muntat superficialment - En malla de connexió a terra L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - L'estesa i empalmament - Connexionat a presa de terra

CONDICIONS GENERALS: Les connexions del conductor s'han de fer per soldadura sense la utilització d'àcids, o amb peces de connexió de material inoxidable, per pressió de cargol, aquest últim mètode sempre en llocs visitables. El cargol ha de portar un dispositiu per tal d'evitar que s'afluixi. Les connexions entre metalls diferents no han de produir deteriorament per causes electroquímiques. El circuit de terra no serà interromput per la col·locació de seccionadors, interruptors o fusibles. El pas del conductor pel paviment, murs o d'altres elements constructius s'ha de fer dins d'un tub rígid d'acer galvanitzat. El conductor no ha d'estar en contacte amb elements combustibles. El recorregut ha de ser l'indicat a la DT.

COL·LOCAT SUPERFICIALMENT: El conductor ha de quedar fixat mitjançant grapes al parament o sostre, o bé mitjançant brides en el cas de canals i safates. Distància entre fixacions: <= 75 cm

EN MALLA DE CONNEXIÓ A TERRA: El conductor ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment amb terra garbellada i compactada. El radi de curvatura mínim admès ha de ser 10 vegades el diàmetre exterior del cable en mm.


L'instal·lador prendrà cura que el conductor no pateixi torsions ni danys en treure'l de la bobina.


m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar.Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls.



EGD1 - Familia GD1


EGD1421E.


Elements per a formar una connexió a terra, col·locats soterrats en el terreny. S'han considerat els elements següents: - Piqueta de connexió a terra, d'acer i recobriment de coure, clavada a terra. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i connexionat



82

CONDICIONS GENERALS: Ha d'estar col·locat en posició vertical, enterrat dins del terreny. La situació en el terreny ha de quedar fàcilment localitzable per a la realització periòdica de proves d'inspecció i control. Han de quedar unides rígidament, assegurant un bon contacte elèctric amb els conductors dels circuits de terra mitjançant cargols, elements de compressió, soldadura d'alt punt de fusió, etc. El contacte amb el conductor del circuit de terra ha d'estar net, sense humitat i fet de tal forma que s'evitin els efectes electroquímics.Han d'estar clavades de tal forma que el punt superior quedi a 50 cm de profunditat. En el cas d'enterrar dues piquetes en paral·lel, la distància entre ambdues ha de ser, com a mínim, igual a la seva longitud.


Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Els materials s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.).





EK24 - Familia K24


EK246316.


Comptadors de manxa o turbina muntats entre tubs. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Amb connexions roscades - Amb connexions embridades L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació de l'aparell sobre el seu suport - Connexió a la xarxa de subministrament i distribució - Prova de servei

CONDICIONS GENERALS: S'ha d'instal·lar en un lloc accessible, visible, sec i ventilat, i de manera que quedi ben fixat i el seu funcionament sigui el correcte. Ha de quedar correctament connectat a la xarxa de subministrament i distribució. La unió amb la canonada ha de ser estanca a la pressió de prova. No s'ha de col·locar en cambres d'instal·lacions si no són per al seu ús exclusiu. Abans del comptador s'ha de col·locar una aixeta de pas de les característiques que requereix la instal·lació. La posició ha de ser la fixada a la DT. Ha d'estar feta la prova d'instal·lació. Alçària col·locació: <= 2,2 m Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 50 mm


S'ha de netejar l'interior dels broquets d'empalmament a la xarxa. S'ha de comprovar que les rosques, les brides, els junts i els cargols estiguin en bon estat.




Orden de 18 de noviembre de 1974 por la que se aprueba el Reglamento de Redes y Acometidas de Combustibles Gaseosos e instruccionesMIG.Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG01 a 11.



83

Decreto 2913/1973, de 26 de octubre (Industria), por el que se aprueba el Reglamento General del Servicio público de Gases Combustibles.UNE 60670-1:2005 Instalaciones receptoras de gas suministradas a una presión máxima de operación (MOP) inferior o igual a 5 bar. Parte 1: Generalidades.

EK25 - Familia K25


EK25U010.


Manòmetres d'esfera instal·lats roscats. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Connexió a la xarxa - Prova de servei

CONDICIONS GENERALS: S'ha d'instal·lar en un lloc visible, accessible i de manera que el seu funcionament sigui el correcte. Ha d'anar connectat a la xarxa. Abans del manòmetre s'ha d'instal·lar una vàlvula de bola del mateix diàmetre i segons les especificacions fixades al seu plec de condicions. La unió amb la canonada ha de ser estanca a la pressió de prova. Ha de quedar feta la prova de la instal·lació, amb el manòmetre en funcionament. Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 10 mm


CONDICIONS GENERALS: S'ha de netejar l'interior dels broquets d'empalmament a la xarxa. S'ha de comprovar que les rosques i junts estiguin en bones condicions. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. El tub de connexió ha d'estar lliure d'obstruccions.




Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG01 a 11. Orden de 31 de octubre de 2000 por la que se establece, para la botellas fabricadas de acuerdo con las Directivas 84/525/CEE, 84/526/CEE y 84/527/CEE, el procedimiento para la comprobación de los requisitos complementarios, establecidos en la ITC MIE AP-7 del Reglamento de Aparatos a Presión. Decreto 2913/1973, de 26 de octubre (Industria), por el que se aprueba el Reglamento General del Servicio público de Gases Combustibles.

EM11 - Familia M11


EM11U020.


Detectors per a instal·lacions de protecció d'incendis i de detecció de gasos, muntats. S'han considerat els elements següents: - Detectors iònics de fums per a instal.lacions contra incendis convencionals - Detectors òptics de fums per a instal.lacions contra incendis convencionals - Detectors tèrmics termovelocimètrics per a instal.lacions contra incendis convencionals - Sensors iònics de fums per a instal.lacions contra incendis analògiques - Sensors òptics de fums per a instal.lacions contra incendis analògiques - Sensors tèrmics termovelocimètrics per a instal.lacions contra incendis analògiques - Sensors duals (tèrmic i fums) per a instal.lacions contra incendis analògiques



84

- Detectors lineals de fums per a instal.lacions contra incendis convencionals - Detectors lineals de fums per a instal.lacions contra incendis analògiques - Detector de CO - Detector autònom de CO L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Fixació del detector (o de la base si és el cas) a la superfície - Connexió a la xarxa elèctrica (No inclosa la xarxa a la partida d'obra) - Connexió al circuït de detecció (excepte detectors autònoms) (No inclos el circuit a la partida d'obra) - Acoblament del cos a la base, si és el cas - Prova de servei

CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. La base del detector s'ha de fixar sòlidament a la superficie. El cos ha de quedar sòlidament acoblat a la base.

DETECTORS AUTÒNOMS DE CO: Els senyals lluminosos d'alarma i servei han de quedar encarats al punt d'accés a la zona que han de protegir. Ha d'anar connectat a la xarxa general d'alimentació elèctrica, a 230 V.

DETECTORS DE FUMS, GAS, DE CO I TÈRMICS NO AUTÒNOMS: El senyal lluminós d'alarma ha de quedar encarat al punt d'accés de la zona que ha de protegir. Ha de quedar connectat a la xarxa que li correspon, d'una central de detecció, a 24 V. Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 30 mm


Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Les connexions es faran amb els estris adequats. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.).




Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios.Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 Resolució de 22 de març de 1995, de designació del laboratori general d'assaigs i investigacions com a organisme de control per la certificació de productes, d'acord amb el Reial Decret 1942/1993, que aprova el reglament CPI.

EM12 - Familia M12


EM12UG20,EM12UG10.


Centrals de detecció d'incendis, gas i de CO muntades i col·locades a la paret. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Fixació al parament - Connexió a la xarxa elèctrica i al circuït de detecció (No s'inclou la xarxa ni el circuit a la partida d'obra)

CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. Ha d'estar fixada sòlidament en posició vertical mitjançant tacs i visos. Ha de quedar amb els costats aplomats i anivellats. La porta ha d'obrir i tancar amb facilitat. Ha d'anar connectada a la xarxa d'alimentació i a cada sistema de detecció de la zona. Alçària des del paviment: 1200 mm Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 30 mm - Horitzontalitat: ± 3 mm



85


Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Les connexions es faran amb els estris adequats. Un cop instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.).




Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios.Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002

ENG1 - Familia NG1


ENG1U040,ENG1V040.


Vàlvules de tall per a gas, d'accionament manual, per a instal·lacions en edificis. S'han considerat els tipus de vàlvules següents: - Vàlvules amb obturador esfèric - Vàlvules amb obturador cònic (de mascle cònic) L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació dels extrems dels tubs - Neteja de rosques i d'interior de tubs - Connexió de la vàlvula a la xarxa - Prova d'estanquitat - Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, cables, etc.

CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. El volant de la vàlvula ha de ser accessible. El seu muntatge ha d'estar fet d'acord amb les instruccions de la DT del fabricant, els reglaments vigents i les normes pròpies de les companyies subministradores. L'eix d'accionament ha de quedar horitzontal, o en qualsevol posició radial per sobre del pla horitzontal. La distància entre la vàlvula i la paret ha de ser la necessària perquè pugui girar el cos, un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament.Els eixos de la vàlvula i de la canonada han de quedar alineats. Tant el premsaestopes de la vàlvula com les connexions amb la canonada han de ser estanques a la pressió de treball. S'ha de deixar connectada a la xarxa corresponent, en condicions de funcionament. La pressió exercida pel premsaestopes sobre l'eix d'accionament no ha d'impedir la maniobra del volant amb la mà. No s'han de transmetre esforços entre les canonades i la vàlvula. Toleràncies d'execució: - Posició: ± 30 mm


Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'element corresponen a les especificades al projecte. Les connexions a la xarxa de servei es faran un cop tallat el subministrament. Abans d'efectuar les unions, es repassaran i netejaran els extrems dels tubs per eliminar les rebabes que hi puguin haver. Els extrems de les canonades han d'estar preparats d'acord amb el sistema de connexió que s'hagi de fer. Entre les dues parts de les unions s'ha d'interposar el material necessari per a la obtenció d'una estanquitat perfecta i duradora, a la temperatura i pressió de servei. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Els protectors de les rosques amb que van proveïdes les vàlvules només s'han de treure en el moment d'executar les unions. Un cop instal·lada la vàlvula, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, etc.


Unitat de quantitat realment instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.



86


Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG01 a 11. * UNE 60718:2005 Llaves metálicas de obturador esférico y de macho cónico, accionadas manualmente, para instalaciones receptoras que utilizan conbustibles gaseosos a presiones máximas de operación (MOP) inferior o igual a 0,5 MPa (5 bar). Características dimensionales y de bloqueo.

VÀLVULES DE FINS A 50 MM DE DIÀMETRE NOMINAL: * UNE-EN 331:1998 Llaves de obturador esférico y de macho cónico, accionadas manualmente, para instalaciones de gas en edificios.

VÀLVULES DE DIAMETRE NOMINAL SUPERIOR A 50 MM I NO SUPERIOR A 100 MM: UNE 60708:1998 Llaves metálicas de obturador esférico y de macho cónico, accionadas manualmente, para instalaciones receptoras que utilizan combustibles gaseosos a presiones de servicio hasta 0,5 MPa (5 BAR), de diámetro mayor de 50mm y no superior a 100mm.

ENG6 - Familia NG6


ENG6A154,ENG6A134,ENG6A144.


Electrovàlvules de tall per a gas, col·locades. S'han considerat els tipus de vàlvules següents: - Vàlvules muntades roscades - Vàlvules muntades embridades L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En les vàlvules roscades: - Preparació i comprovació dels extrems dels tubs i de les vàlvules - Neteja de rosques i del interiors dels tubs - Connexió de la vàlvula a la xarxa de gas - Connexió amb la xarxa elèctrica - Prova d'estanquitat - Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, cables, etc. En les vàlvules embridades: - Comprovació de les brides dels tubs i les vàlvules - Connexió de la vàlvula a la xarxa de gas - Connexió amb la xarxa elèctrica - Prova d'estanquitat - Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, cables, etc.

CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. El seu muntatge ha d'estar fet d'acord amb les instruccions de la DT del fabricant, els reglaments vigents i les normes pròpies de les companyies subministradores. Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Per aquest motiu, el muntatge i les connexions dels aparells han d'estar fets amb els materials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest. Ha d'estar situada en un emplaçament que permeti la plena accessibilitat de totes les seves parts, atenent als requeriments mínims més exigents entre els marcats per la reglamentació vigent i les recomanacions del fabricant. Les parts mòbils de la vàlvula s'han de poder moure lliurement sense entrar en contacte amb elements de l'obra o la pròpia instal·lació.L'eix d'accionament ha de quedar horitzontal, o en qualsevol posició radial per sobre del pla horitzontal. La distància entre la vàlvula i la paret ha de ser la necessària perquè pugui girar el cos, un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament.Els eixos de la vàlvula i de la canonada han de quedar alineats. Tant el premsaestopes de la vàlvula com les connexions amb la canonada han de ser estanques a la pressió de treball. S'ha de deixar connectada a la xarxa corresponent, en condicions de funcionament. Ha d'estar connectada a la xarxa d'alimentació elèctrica. La connexió elèctrica ha d'estar feta a dintre de la caixa de connexions de la vàlvula. Els conductors de fase, neutre i protecció han de connectar-se als borns corresponents. La pressió exercida pel premsaestopes sobre l'eix d'accionament no ha d'impedir la maniobra del volant amb la mà. No s'han de transmetre esforços entre les tuberies i la vàlvula. Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 30 mm


Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF.



87

Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. S'ha de comprovar que les característiques tècniques corresponen a les especificades al projecte. Les connexions a les xarxes de servei es faran un cop tallat els corresponents subministraments. Abans d'efectuar les unions, es repassaran i netejaran els extrems dels tubs per eliminar les rebabes que hi puguin haver. Els extrems de les canonades han d'estar preparats d'acord amb el sistema de connexió que s'hagi de fer. Entre les dues parts de les unions s'ha d'interposar el material necessari per a la obtenció d'una estanquitat perfecta i duradora, a la temperatura i pressió de servei. En les unions embridades, els cargols de la brida s'han de prémer de manera alternada, per tal de que la pressió sobre el junt sigui el més uniforme possible. En les unions roscades, l'enroscada s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Els protectors de les rosques amb que van proveïdes les vàlvules només s'han de treure en el moment d'executar les unions. La brida s'ha de prémer de manera que la pressió sobre el junt sigui uniforme. Un cop instal·lada la vàlvula, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, etc.




Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG01 a 11.



88

F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F21 - DEMOLICIONS F219 - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT


F219X001.


Demolició d'elements de vialitat, arrencada de paviments o soleres o desmuntatge de paviments. S'han considerat els elements següents: - Vorada col·locada sobre terra o formigó - Rigola de formigó o de panots col·locats sobre formigó - Paviment de formigó, panots, llambordins o mescla bituminosa L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Demolició de l'element amb els mitjans adients - Trossejament i apilada de la runa

CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.).Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material.


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim:- Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats per els treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). El paviment no ha de tenir conductes d'instal·lació en servei a la part per arrencar, s'han de desmuntar els aparells d'instal·lació i de mobiliari existents, així com qualsevol element que pugui destorbar la feina. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn.S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció.


ENDERROC D'ESGLAÓ, ARRENCADA DE REVESTIMENT D'ESGLAÓ, DE SÒCOL, DE VORADA O RIGOLA: m de llargària realment enderrocada, segons les especificacions de la DT.

ENDERROC O FRESAT DE PAVIMENT: m2 de paviment realment enderrocat, segons les especificacions de la DT.

TALL DE PAVIMENT: m de llargària executada realment, amidada segons les especificacions del projecte, comprovada i acceptada expressament per la DF.


* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)



89

* Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. * Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento delterreno. Desmontes. Demoliciones

F22 - MOVIMENTS DE TERRES F228 - REBLIMENT I PICONATGE DE RASES


F2285B0F.


Reblert, estesa i piconatge de terres o granulats en zones que per la seva extensió reduïda, per precaucions especials o per altra motiu no permeti l'ús de la maquinària amb els que normalment s'executa el terraplè. S'han considerat els tipus següents: - Rebliment i piconatge de rasa amb terres - Reblert de rases amb canonades o instal·lacions amb sorra natural o sorra de reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus - Reblert de rases i pous per a drenatges, amb graves naturals o graves de reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Aportació del material en cas de graves, tot-u, o granulats reciclats - Execució del rebliment - Humectació o dessecació, en cas necessari - Compactació de les terres

CONDICIONS GENERALS: Les zones del reblert son les mateixes que les definides per els terraplens: Coronament, nucli, zona exterior i fonament. Les tongades han de tenir un gruix uniforme i han de ser sensiblement paral·leles a la rasant. El material de cada tongada ha de tenir les mateixes característiques. El gruix de cada tongada ha de ser l'adequat per tal d'obtenir el grau de compactació exigit amb els mitjans que es disposen. En cap cas el grau de compactació de cada tongada ha de ser inferior al més alt que tinguin els sòls adjacents, en el mateix nivell.La composició granulomètrica de la grava ha de complir les condicions de filtratge fixades per la DF, en funció dels terrenys adjacents i del sistema previst d'evacuació d'aigua. Les terres han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. La composició granulomètrica del tot-u ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501).

RASA:Toleràncies d'execució: - Planor: ± 20 mm/m - Nivells: ± 30 mm

RASA PER A INSTAL·LACIÓ DE TUBERIES: El reblert ha d'estar format per dues zones: - La zona baixa a una alçària fins a 30 cm per damunt de la generatriu superior del tub - La zona alta, la resta de la rasa El material de la zona baixa no ha de tenir matèria orgànica. El material de la zona alta ha de ser de forma que no produeixi danys a la tuberia instal·lada.


CONDICIONS GENERALS: S'han de suspendre els treballs en cas de pluja quan la temperatura ambient sigui inferior a 0°C en el cas de graves o de tot-u, o inferior a 2°C en la resta de materials. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques.Excepte en les rases de drenatje, en la resta de casos s'ha d'eliminar els materials inestables, turba o argila tova de la base per al rebliment. L'ampliació o recrescuda de reblerts existents s'han de preparar de forma que es garanteixi la unió amb el nou reblert. Les zones que per la seva forma puguin retenir aigua a la seva superfície s'han de corregir abans de l'execució. No s'ha d'estendre cap tongada fins que la inferior compleixi les condicions exigides. Un cop estesa la tongada, si fos necessari, s'ha d'humitejar fins arribar al contingut òptim d'humitat, de manera uniforme.



90

Si el grau d'humitat de la tongada és superior a l'exigit, s'ha de dessecar mitjançant l'addició i mescla de materials secs o d'altres procediments adients.S'han de mantenir els pendents i dispositius de desguàs necessaris per tal d'evitar entollaments, sense perill d'erosió. Després de la pluja no s'ha d'estendre una nova tongada fins que l'última s'hagi secat bé, o s'ha d'escarificar afegint la tongada següent més seca, de forma que l'humitat resultant sigui l'addient. En l'execució de reblerts en contacte amb estructures de contenció, les tongades situades a ambdós costats de l'element han de quedar al mateix nivell. Abans de la compactació cal comprovar que l'estructura amb la que estigui en contacte, ha assolit la resistència necessària. Quan s'utilitzi corró vibratori per a compactar, ha de donar-se al final unes passades sense aplicar-hi vibració. S'ha d'evitar el pas de vehicles per sobre de les capes en execució, fins que la compactació s'hagi completat. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.

RASA PER A INSTAL·LACIÓ DE TUBERIES: El reblert definitiu s'ha de fer un cop aprobada la instal·lació per la DF. La s'ha de compactar amb les precaucions necessàries per a no produïr moviments ni danys a la tuberia instal·lada.

GRAVES PER A DRENATGES: S'ha d'evitar l'exposició prolongada del material a la intempèrie. El material s'ha d'emmagatzemar i d'utilitzar de forma que s'eviti la seva disgregació i contaminació. En cas de trobar zones segregades o contaminades per pols, per contacte amb la superfície de base o per inclusió de materials estranys, cal procedir a la seva eliminació.Els treballs s'han de fer de manera que s'eviti la contaminació de la grava amb materials estranys. Quan la tongada hagi d'estar constituïda per materials de granulometria diferent, s'ha de crear entre ells una superfície contínua de separació.


m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. La partida d'obra inclou el subministrament i aportació del material en cas de graves, tot-u o material provinent del reciclatge de residus de la construcció, i no està inclòs en cas de que es tracti de terres.


* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)* Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.

F9 - PAVIMENTS F9B - PAVIMENTS DE PEDRA NATURAL


F9B3XC50.


Formació de paviment amb llambordins o peces de pedra natural. S'han considerat els materials i les formes de col·locació següents: - Paviment de llambordins sobre llit de sorra i junts reblerts amb sorra - Paviment de llambordins o lloses sobre llit de sorra i junts reblerts amb morter - Paviment de llambordins o lloses col·locats amb morter i junts reblerts amb beurada de ciment L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En paviments col·locats sobre llit de sorra i rejuntats amb morter: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del llit de sorra - Compactació i col·locació de les peces - Rejuntat de les peces amb morter - Neteja, protecció del morter i cura En paviments de lloses col·locats amb morter: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de la base de morter - Humectació i col·locació de les peces - Humectació de la superfície - Rebliment dels junts amb beurada de ciment - Neteja de l'excés de beurada - Protecció del morter de la base i cura En la col·locació sobre llit de sorra i junts reblerts amb sorra:



91

- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del llit de sorra - Col·locació i compactació dels llambordins - Rebliment dels junts amb sorra - Compactació final dels llambordins - Escombrat de l'excés de sorra En la col·locació de llambordins amb morter i junts reblerts amb beurada de ciment: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de la base de morter sec - Humectació i col·locació dels llambordins - Compactació de la superfície - Humectació de la superfície - Rebliment dels junts amb beurada de ciment

CONDICIONS GENERALS: El paviment ha de formar una superfície plana, uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. Les peces han de quedar ben assentades, amb la cara més polida o més ample a dalt. Les peces han d'estar disposades formant alineacions rectes, segons l'especejament definit en la DT. Les peces han de quedar ben adherides al suport. Els junts han de quedar plens de material de reblert. Excepte en les zones classificades com d'ús restringit pel CTE no s'admetran les discontinuïtats següents en el propi paviment ni en els encontres d'aquest amb altres elements: - Imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de més de 6 mm - Els desnivells que no superin els 50 mm s'han de resoldre amb una pendent que no excedeixi del 25% - En les zones interiors de circulació de persones, no presentarà perforacions o forats pels que es pugui introduir una esfera de 15 mm de diàmetrePendent transversal (paviments exteriors): >= 2%, <= 8%

PAVIMENT DE LLOSES: En el paviment no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, tacades ni amb d'altres defectes superficials. Junts entre les peces: - Peces rejuntades amb morter: >= 5 mm - Peces rejuntades amb beurada: <= 1,5 mm Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m - Celles: - Paviments interiors: <= 1 mm - Paviments exteriors: <= 2 mm - Rectitud dels junts: ± 3 mm/2 m

PAVIMENT DE LLAMBORDINS: Han de quedar col·locats a trencajunt, seguint les especificacions de la DT. Junts entre peces: <= 8 mm Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 12 mm - Replanteig: ± 10 mm - Planor: ± 5 mm/3 m

PAVIMENTS COL·LOCATS AMB MORTER: S'han de respectar els junts propis del suport.


CONDICIONS GENERALS: La superfície del suport ha de ser neta i humida. El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva col·locació.

COL·LOCACIÓ SOBRE LLIT DE SORRA: No s'ha de treballar en condicions metereològiques que puguin produir alteracions a la subbase o al llit de sorra. El llit de sorra anivellada s'ha de deixar a 1,5 cm per sobre del nivell definitiu. Col·locades les peces s'han de piconar 1,5 cm fins al nivell previst.

PAVIMENTS REJUNTATS AMB SORRA: Els junts s'han de reblir amb sorra fina. Un cop rejuntades s'ha de fer una segona compactació amb 2 o 3 passades de picó vibrant i un reblert final amb sorra per acabar d'omplir els junts.S'ha d'escombrar la sorra que ha sobrat abans d'obrir-lo al trànsit.

COL·LOCACIÓ AMB MORTER I JUNTS REBLERTS AMB BEURADA: S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C. Els llambordins s'han de col·locar sobre una base de morter sec.



92

Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Les lloses s'han de col·locar sobre una base de morter de ciment >= 2,5 cm de gruix. Un cop col·locades les peces s'han de regar per aconseguir l'adormiment del morter de base. Després s'han de reblir els junts amb la beurada.

JUNTS REBLERTS AMB MORTER O BEURADA: En exteriors, la superfície ha de mantenir-se humida durant les 72 h següents.


m2 de superfície executada d'acord amb les especificacions de la DT, amb deducció de la superfície corresponent a obertures interiors, d'acord amb els criteris següents: Paviments exteriors: - Obertures <= 1,5 m2: No es dedueixen - Obertures > 1,5 m2: Es dedueix el 100% Paviments interiors: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.





93

K - PARTIDES D'OBRA DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES K216 - DESMUNTATGES I ENDERROCS DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES


K216X001.


Enderroc de parets interiors, de tancament i envans, amb mitjans manuals i càrrega manual i mecànica sobre camió o contenidor. S'han considerat els següents materials i mitjans de demolició: - Paret d'obra de fàbrica de ceràmica - Envans i paredons d'obra de ceràmica - Plaques de formigó prefabricades de 24 cm de gruix L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Enderroc de l'element amb els mitjans adients - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió

CONDICIONS GENERALS: L'edifici ha de quedar tancat per una tanca d'alçària superior a 2 m, situada a una distancia superior a 1,5 m de l'edifici i de la bastida i convenientment senyalitzada. S'han de col·locar proteccions com xarxes, lones, així com una pantalla inclinada rígida que sobresurti de la façana una distancia de 2 m com a mínim.En el cas de que hi hagi materials combustibles es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis. Si durant l'enderroc es detecten esquerdes en les edificacions veïnes, s'han de col·locar testimonis per a observar els possibles efectes de l'enderroc i dur a terme l'apuntalament en cas necessari. Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats amb la finalitat de facilitar la seva càrrega, en funció dels mitjans de que es disposi i de les condicions de transport. Un cop acabades les tasques d'enderroc, la base ha de quedar neta de restes de material. Al acabar l'enderroc es farà una revisió general de les parts que hagin de quedar dretes i de les edificacions veïnes per a observar les lesions que hagin pogut sortir. Mentre es du a terme la consolidació definitiva es conservaran les contencions, els apuntalaments, les bastides i les tanques. Quan s'apreciï alguna anomalia en els elements col·locats o en el seu funcionament, es notificarà immediatament a la DF.


CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció. La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material. No es depositarà runa damunt de les bastides. No s'acumularà runa en tanques, murs i suports propis que hagin de mantenir-se a peu dret o en edificacions i elements aliens a l'enderroc. No s'acumularà runa amb un pes superior als 100 kg/m2 damunt de sostres, encara que estiguin en bon estat. En finalitzar la jornada, no han de romandre elements de les edificacions en estat inestable que el vent, les condicions atmosfèriques o bé altres causes en puguin provocar l'enderroc. Es protegiran de la pluja, mitjançant lones o plàstics, les zones que puguin ser afectades per l'aigua. La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de trossejar la runa per tal de facilitar-ne la càrrega amb mitjans manuals.

PARET DE 12 A 35 CM DE GRUIX: S'han de contrarestar i anul·lar les components horitzontals d'arcs i voltes. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament. Si les parets són de tancament, s'enderrocaran les que no són estructurals després d'haver enderrocat el sostre superior i abans d'enderrocar les bigues i pilars del nivell en el qual es treballa. Les agulles i els arcs de les obertures no es trauran fins haver alleugerit la càrrega que hi ha al seu damunt. Abans d'enderrocar els arcs, s'han d'equilibrar les empentes laterals i s'apuntalaran sense tallar els tirants fins el seu enderroc. En acabar la jornada, no es deixaran sense travar murs d'alçària superior a set vegades el seu gruix.



94

ENVANS I PAREDONS: S'han d'enderrocar de dalt a baix, en cada planta, abans d'enderrocar el sostre superior. Si el sostre superior hagués cedit, no es trauran els envans sense apuntalar prèviament el sostre.

PLAQUES DE FORMIGÓ PREFABRICADES: S'enderrocaran un nivell per sota del que s'està enderrocant, després de treure els vidres. Es podrà desmuntar la totalitat dels tancaments prefabricats quan no es debilitin els elements estructurals, disposant-se en aquest cas, proteccions provisionals en les obertures. Les plaques s'han de tallar en bandes paral·leles a l'armadura principal, de pes no més gran a l'admès per la grua. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament.


ENDERROC D'ELEMENT DE TANCAMENT O DIVISORI: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

ENDERROC PUNTUAL: Unitat mesurada segons especificacions de la DT.


* Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento delterreno. Desmontes. Demoliciones

K218 - DESMUNTATGES, ARRENCADES I REPICATS DE REVESTIMENTS


K218X971.


Enderroc, arrencada, repicat o desmuntatge de revestiments de paraments verticals o horitzontals, amb càrrega manual i mecànica sobre camió, o aplec per a posterior reutilització. L'enderroc, el repicat i l'arrencada, pressuposen que el material resultant no te cap utilitat i serà transportat a un abocador.El desmuntatge pressuposa que part o tot el material resultant tindrà una utilitat posterior, i ha de ser netejat, classificat, identificat amb marques que siguin reconeixibles amb posterioritat, i, si cal, croquitzada la seva posició original. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Repicat superficial d'element de pedra natural, d'arrebossat, d'enguixat, o d'estucat amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Arrencada d'enrajolat o d'aplacat, en parament vertical, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor- Enderroc de cel ras, o cel ras i de les instal·lacions existents al seu interior , amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor- Desmuntatge d'aplacat, amb mitjans manuals, neteja i aplec de materials per a la seva reutilització i carrega de runa sobre camió o contenidor - Arrencada d'escopidor o coronament metàl·lic, ceràmic o de pedra amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor- Repicat de morters dels junts de parament de pedra, amb mitjans manuals i carrega de runa sobre camió o contenidor - Repicat de revoltons, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Rascat de pintura en voltes, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge per a recuperació de rajoles de València sobre paraments, per a la seva posterior restauració i muntatge, amb mitjans manuals, d'una en una, protegint-les amb paper d'arròs, cola natural i paper de bombolles, càrrega manual de runa sobre camió o contenidor- Enderroc de teginat, amb mitjans manuals i càrrega de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge de teginat amb mitjans manuals, neteja i aplec de material per a la seva reutilització i carrega de runa sobre camió o contenidor L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Enderrocs, repicat o arrencades: - Preparació de la zona de treball - Enderroc, repicat o arrencada de l'element amb els mitjans adients - Tall d'elements metàl·lics, guies, suports, etc.) - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió Desmuntatge:- Preparació de la zona de treball - Numeració de les peces i croquis de la seva posició, si cal - Desmuntatge per parts, i classificació del material - Neteja de les peces i càrrega per al transport al lloc d'aplec - Càrrega i transport de la runa a l'abocador Determinació del grau de dificultat d'intervenció a les unitats d'obra on intervenen restauradors: - Valorar de 0 a 3 els següents aspectes:



95

- Degradació de l'element a tractar - Resistència al tractament - Dificultat d'accés a l'element a tractar - Sumar aquests factors i assignar el grau de dificultat amb el següent criteri: - Suma 0 a 3: Grau de dificultat baix - Suma 4 a 6: Grau de dificultat mitjà - Suma 7 a 9: Grau de dificultat alt

ENDERROC, REPICAT O ARRENCADA: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. La base del element eliminat no ha d'estar danyada pel procés de treball. Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material.

DESMUNTATGE: El material ha d'estar classificat i identificada la seva situació original. El material ha d'estar emmagatzemat en condicions adients, per tal que no es faci malbé. Les estructures de fusta han d'estar protegides de la pluja, el sol i les humitats. Han d'estar separades del terra.


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció. Els elements no estructurals (revestiments, divisions, tancaments, etc.), s'han de demolir abans que els elements resistents als que estiguin units, sense afectar la seva estabilitat. L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin càrregues. Cal verificar en tot moment l'estabilitat dels elements que no es demoleixin. La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la DT o, en el seu defecte, per la DF. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element, si la seva amplària és > 35 cm i la seva alçària és <= 2 m.En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament. No s'han de deixar elements en voladiu sense apuntalar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa.


ARRENCADA D'ESCOPIDOR O CORONAMENT: m de llargària realment arrencat, d'acord amb la DT.

ARRENCADA, ENDERROC, O DESMUNTATGE O REPICAT DE REVESTIMENTS DE PARAMENTS O SOSTRES: m2 de superfície realment executat d'acord amb les indicacions de la DT.


* Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento delterreno. Desmontes. Demoliciones

K21A - DESMUNTATGES I ARRENCADES DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES


K21AX011,K21AXP11,K21A1011.


Enderroc d'elements de fusteria, amb càrrega manual sobre camió o contenidor. S'han considerat els següents elements: - Arrencada de fulla i bastiment



96

- Desmuntatge de persiana de llibret - Desmuntatge de fulla, bastiment i accessoris L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Arrencada o desmuntatge de l'element amb els mitjans adients - Trossejament i apilada de l'element arrencat - Aplec dels elements desmuntats - Càrrega dels elements arrencats sobre el camió

CONDICIONS GENERALS: Els materials arrencats han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Quan s'apreciï alguna anomalia, es notificarà immediatament a la DF.


CONDICIONS GENERALS: S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. No s'ha de depositar runa sobre les bastides. No s'acumularà runa en tanques, murs i suports propis que hagin de mantenir-se a peu dret o en edificacions i elements aliens a l'enderroc. No s'acumularà runa amb un pes superior als 100 kg/m2 damunt de sostres, encara que estiguin en bon estat. Si l'arrencada o desmuntatge solsament afecta a la fusteria i al bastiment, no s'ha de malmetre el forat d'obra de l'element que s'arrenca. Quan s'arrenqui la fusteria en plantes inferiors a la que s'està enderrocant, no s'afectarà l'estabilitat de l'element estructural on estigui situada, i es disposaran, en les obertures que donin al buit, proteccions provisionals. Durant l'arrencada d'elements de fusta, s'arrencaran o doblegaran les puntes i claus. Els vidres es desmuntaran sense trossejar-los per que no puguin produir talls o lesions. Si s'arrenquen o desmunten elements de fusteria situats en un tancament exterior, l'edifici ha de quedar envoltat d'una tanca d'alçària >2 m, situada a una distància de l'edifici i de la bastida > 1,5 m i convenientment senyalitzada. S'han de col·locar proteccions com xarxes, lones, així com una pantalla inclinada rígida que sobresurti de la façana una distància >2 m. En finalitzar la jornada, no han de romandre elements de les edificacions en estat inestable que el vent, les condicions atmosfèriques o bé altres causes en puguin provocar l'enderroc. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.

DESMUNTATGE: Durant el procés de desmuntatge no s'han de malmetre els elements a reutilitzar. Si en el conjunt de peces a desmuntar hi haguéssin elements mòbils (finestrons, paravents, etc,), aquests s'han d'immobilitzar.Es disposarà d'una superfície ampla i arrecerada per l'aplec del material a reutilitzar. S'evitaran les caigudes o cops subjectant els elements que s'hagin de desmuntar amb eslingues suaus i fent-les descendir amb politges.


Unitat d'element realment arrencat o desmuntat segons les especificacions de la DT.



K21B - DESMUNTATGES, ARRENCADES I DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SEGURETAT, PROTECCIÓ I SENYALITZACIÓ


K21B3011.


Demolició o desmuntatge d'elements de seguretat, protecció i senyalització, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió. S'han considerat els tipus següents: - Desmuntatge de barrera de seguretat flexible i demolició d'ancoratges clavats a terra - Desmuntatge de barrera de seguretat flexible i demolició d'ancoratges amb base de formigó - Demolició de barrera de seguretat rígida de formigó - Desmuntatge de barana metàl·lica - Desmuntatge de reixa i ancoratges L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Enderroc de l'element amb els mitjans adients - Tall d'armadures i elements metàl·lics



97

- Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió

CONDICIONS GENERALS: Les restes de la demolició han de quedar suficientment trossejades i apilades per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposi i de les condicions de transport. Els elements desmuntats han de quedar apilats per tal de facilitar-ne la càrrega. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.).Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material i en condicions d'ús.


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. S'han de separar les bandes i els terminals, treient primer els elements d'unió, perns i femelles, i després les peces separadores. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn.S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció.


DESMUNTATGE O DEMOLICIÓ DE BARRERA DE SEGURETAT, BARANA O BALAUSTRADA: m de llargària realment desmuntada o enderrocada, segons les especificacions de la DT.

DESMUNTATGE DE REIXA: m2 realment executat, amidat segons les especificacions de la DT.

DESMUNTATGE DE SENYAL DE TRÀNSIT O ARRENCADA D'ESCALA DE GAT: Unitat de quantitat realment executada segons les especificacions de la DT.


* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)* Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.

K21E - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ I VENTILACIÓ MECÁNICA


K21EXC11.


Arrencada i desmuntatge, càrrega i transport a abocador, magatzem o lloc de nova col·locació d’elements d'instal· lacions de climatització,

calefacció i ventilació mecànica.

S’han considerat les unitats d’obra següents:

- Desmuntatge de calderes

- Arrencada de radiador

- Arrencada de tubs de calefacció

- Arrencada d'unitat exterior d'aire condicionat

- Arrencada d'unitat interior d'aire condicionat

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Operacions de preparació

- Desmuntatge o arrencada dels elements

- Enderroc dels fonaments si es el cas

- Neteja de la superfície de les restes de runa



98

- Càrrega, transport i descàrrega a les zones autoritzades d'abocament de la runa i dels materials de rebuig generats i condicionament de

l’abocador

- Càrrega, transport al magatzem o lloc de nova utilització dels materials que indica la DT, descàrrega i classificació


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. La xarxa ha d'estar fora de servei. Si la xarxa o l'element a desmuntar conté fluids, aquests s'han de buidar. Els elements s’han de desmuntar amb les eines apropiades. Es tindrà especial cura amb els elements que s'han de tornar a muntar en un altre lloc. Els elements grans i pesats s'han de subjectar i manipular pels punts d'ancoratge disposats per a aquest fi. Si aquests punts es varen retirar durant el muntatge, aleshores es tornaran a muntar. Es farà servir la maquinària adequada per a la manipulació dels elements a desmuntar, com ara grues, cistelles, etc. Qualsevol conducció que empalmi amb l'element ha de quedar obturada. Si es tracta d'un element elèctric, l'extrem de la part de la xarxa que no es retira ha de quedar convenientment protegit. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. Cal prendre les mesures de precaució necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar danys a les construccionspròximes.S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la DT o en el seu defecte, la DF. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element, si la seva amplària és > 35 cm i la seva alçària és <= 2 m.En cas d'imprevistos (olors de gas, etc.) o quan les operacions que es realitzin puguin afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material perquè no es produeixin pèrdues en el trajecte. En cas d’utilització d’abocador, el contractista no podrà abocar material procedent de l’obra sense que prèviament estigui aprovat l’abocador per la DF i per la comissió de seguiment mediambiental, en el cas que estigui constituïda.

En cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l’ inici de les feines, l’empresa encarregada d’executar-les

haurà d’establir un pla de treball que ha de ser aprovat per l’autoritat de treball.

Quan tècnicament sigui possible, l’amiant o els materials que el continguin han de ser retirats abans de començar les operacions de demolició.

En els treballs amb risc d’amiant s’han de prendre les mesures de protecció individuals i col· lectives establertes a l’Ordre de 31 d’octubre de

1984.

Per tal de garantir un nivell baix d’emissions de fibres d’ amiant respirables, s’han d’utilitzar eines de tall lent i eines amb aspiradors de pols

d’acord amb l’establert a la UNE 88411.

Les zones de treball on existeixi risc d’exposició a l’amiant han d’ estar clarament delimitades i senyalitzades.

Els residus que continguin amiant s’han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en recipients tancats que impedeixin

l’emissió de fibres d’amiant a l’ambient.

Aquests recipients han d’anar senyalitzats amb etiquetes d’advertència de perill.

S'ha de complir la normativa vigent en matè ria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de

construcció.


ARRENCADA O DESMUNTATGE D’INSTAL·LACIÓ O COMPONENTS DE CLIMATITZACIÓ, CALEFACCIÓ O VENTILACIÓ : Unitat d’element realment desmuntat, inclòs l’ enderroc dels suports i fonaments si es el cas, amidat segons les especificacions de la DT. ARRENCADA DE TUB DE CALEFACCIÓ: m linial de tub realment arrencat, amidat segons les especificacions de la DT.

DESMUNTATGE SUPERFICIAL: m2 de superfície arrencat o desmuntat segons les especificacions de la DT.


Orden de 31 de octubre de 1984 por la que se aprueba el Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto.

Orden de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto.

Orden de 26 de julio de 1993 por la que se modifican los artículos 2, 3 y 13 de la orden de 31 de octubre de 1984 por la que se aprueba el

reglamento sobre trabajos con amianto y el artículo 2 de la Orden de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas complementarias al

citado Reglamento

* UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra.



99

K2R - GESTIÓ DE RESIDUS


K2R540R0.


Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació. S'han considerat les operacions següents: - Classificació dels residus en obra - Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu de construcció o demolició - Subministrament i recollida del contenidor dels residus - Deposició del residu no reutilitzat en la instal.lació autoritzada de gestió on se li aplicarà el tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminació

CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS: S'han de separar els residus en les fraccions mínimes següents si es supera el límit especificat: - Formigó CER 170101 (formigó): >= 160 t - Maons, teules, ceràmics CER 170103 (teules i materials ceràmics): >= 80 t - Metall CER 170407 (metalls barrejats) >= 4 t - Fusta CER 170201 (fusta): <= 2 t - Vidre CER 170202 (vidre): >= 2 t - Plàstic CER 170203 (plàstic) >= 1 t - Paper i cartró CER 150101 (envasos de paper i cartró): >= 1 t Els materials que no superin aquest límits o que no es corresponguin amb cap de les fraccions anteriors, han de quedar separats com a mínim en les fraccions següents: - Si es fa la separació selectiva en obra: - Inerts CER 170107 (mescles de formigó, maons, teules i materials ceràmics que no contenen substàncies perilloses) - No especials CER 170904 (residus barrejats de construcció i demolició que no contenen, mercuri, PCB ni substàncies perilloses) - Especials CER 170903* (altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus barrejats, que contenen substàncies perilloses) - Si es fa la separació selectiva en un centre de transferència (extern): - Inerts i No especials CER 170904 (residus barrejats de construcció i demolició que no contenen, mercuri, PCB ni substàncies perilloses) - Especials CER 170903* (altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus barrejats, que contenen substàncies perilloses) Els residus separats en les fraccions establertes en la DT, s'emmagatzemaran en els espais previstos a l'obra per a aquesta finalitat.Els contenidors han d'estar senyalitzats clarament, en funció del tipus de residu que continguin, d'acord amb la separació selectiva prevista. Els materials destinats a ser reutilitzats han de quedar separats, en funció del seu destí final.

RESIDUS ESPECIALS: Els residus especials sempre s'han de separar. Els residus especials s'han de dipositar en una zona d'emmagatzematge separada de la resta. Temps màxim d'emmagatzematge: 6 mesos. Els materials potencialment perillosos han d'estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat. El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit habitual de la maquinària d'obra, per tal d'evitar vessaments accidentalsCal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials, tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representat en les etiquetes. Els contenidors de residus especials han d'estar tapats i protegits de la pluja i la radiació solar excessiva. Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s'han d'emmagatzemar en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d'evitar fuites. Els contenidors de residus especials s'han de col.locar sobre un terra impermeabilitzat.

CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.

TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi la DF. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats. Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la DF.

TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS:



100

El material de rebuig que la DF no accepti per a reutilitzar en obra s'ha de transportar a una instal.lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu. El transportista ha de lliurar un certificat on s'indiqui, com a mínim: - Identificació del productor i posseïdor dels residus - Identificació de l'obra de la qual prové el residu i el número de llicència - Identificació del gestor autoritzat que ha gestionat el residu - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi CER

DISPOSICIÓ DE RESIDUS: Cada fracció s'ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se li apliqui el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge o eliminació.


CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats.

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.


TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

TERRES:Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix: 15% - Excavacions en terreny compacte: 20% - Excavacions en terreny de trànsit: 25% - Excavacions en roca: 25%

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: Es considera un increment per esponjament d'un 35%.

CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS: m3 de volum realment classificat d'acord amb les especificacions de la DT.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO ESPECIALS I DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ: m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS: kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS: La unitat d'obra inclou tots els canons, taxes i despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. No inclou l'emissió del certificat per part de l'entitat receptora.


Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demoliciónOrden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

..............................................................................................................................................PLÀNOLS




Febrer 2010



1.1. Generalitats














I . D O C U M E N T A C I Ó G R À F I C A . P L À N O L S


..................................................................................................................................C. AMIDAMENTS

PROJECTE ESCOLES A SANT QUIRZEPromotor: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès (exe03)F. Xavier Sans i Parcerisas, arquitecte

AMIDAMENTS Pàg.: 1

Obra 01 PRESSUPOST Capítol 01 EL TURONETTitol 3 01 GAS

1 EK12A259 u ARMARI DE REGULACIÓ NORMALITZAT DE DESIGNACIÓ A-25 PER A UN CABAL DE 25 M3/H, ENTRADADE POLIETILÉ DE 32 MM DE DIÀMETRE, SORTIDA AMB RÀCORD FEMELLA DE 1 1/2'', PRESSIÓD'ENTRADA DE 0,5 A 4 BAR (MPB), PRESSIÓ DE SORTIDA DE 55 MBAR (BP) I PRESSIÓ DE SEGURETATPER MÀXIMA DE 125 MBAR

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

2 EK246316 u COMPTADOR DE DESGNACIÓ G-16 SEGONS UNE 60510 AMB CONNEXIONS PER A ROSCAR DEDIÀMETRE 2'', DE 25 M3/H (N), COM A MÀXIM, DE PARETS DEFORMABLES I MUNTAT ENTRE TUBS


3 EK25U010 u MANÒMETRE PER A UNA PRESSIO MÀXIMA DE 4 KG/CM2, D´ESFERA DE 50 MM, ROSCA DE CONNEXIÓD'1/4'', INSTAL.LAT


4 EFB19425 m TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR, 10 BAR DEPRESSIÓ NOMINAL, SEGONS NORMA UNE 53131, SOLDAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT MITJÀ ICOL.LOCAT AL FONS DE LA RASA


5 EF52A3B7 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 28 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, D'1 MM DE GRUIX, SOLDAT PERCAPIL.LARITAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT MITJÀ I COL.LOCAT ENCASTAT


6 EF52D4B1 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 54 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, D'1,2 MM DE GRUIX, SOLDAT PERCAPIL.LARITAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT BAIX I COL.LOCAT SUPERFICIALMENT


7 EKK15241 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADA D'ALUMINI, DE 20X40 CM, FIXADA MECÀNICAMENT


8 EK629000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS, DE 50 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, AMB TRANSICIÓDE TUB DE POLIETILÈ DE 63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR I SÈRIE SDR 11 SEGONS UNE53-333 A TUB DE COURE DE 54 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMB ENLLAÇ, BEINADE PROTECCIÓ DE L'ENLLAÇ D'ACER REBLERT DE RESINA DE POLIURETÀ I BEINA DE 2 M DELLARGÀRIA DE TUB D'ACER INOXIDABLE DE 76 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMBTAP SUPERIOR DE MATERIAL ELASTOMÉRIC


9 ENG6A154 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, DEL TIPUS NC(NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONS ROSCADES D'1 1/2'' IPRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA


10 ENG6A134 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, DEL TIPUS NC(NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONS ROSCADES D'1'' I PRESSIÓMÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA

Euro


AMIDAMENTS Pàg.: 2


11 ENG1U040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMB CONNEXIÓ ROSCA GAS FEMELLA G 1'' I JUNT PLAMASCLE G 1''1/4, AMB OBTURADOR ESFÈRIC, SEGONS NORMA UNE 60.708


12 EM11U020 u DETECTOR DE GAS NATURAL A DOS NIVELLS, IP65, MUNTAT SUPERFICIALMENT


13 EM12UG20 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LA DETECCIÓ DE GAS, PER A UN SENSOR REMOT, INSTAL.LADA


14 XPAUU001 u PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE, CORRESPONENT AL PUNT DE CONNEXIO


15 E222B423 m3 EXCAVACIÓ DE RASA PER A PAS D'INSTAL.LACIONS DE FINS A 1 M DE FONDÀRIA, EN TERRENYCOMPACTE, AMB MITJANS MECÀNICS I AMB LES TERRES DEIXADES A LA VORA

Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula

1 1,000 11,500 0,600 0,600 4,140 C#*D#*E#*F#2 1,000 20,000 0,600 0,600 7,200 C#*D#*E#*F#3 1,000 2,000 0,600 0,600 0,720 C#*D#*E#*F#4 1,000 3,000 0,600 0,600 1,080 C#*D#*E#*F#5 1,000 4,000 0,600 0,600 1,440 C#*D#*E#*F#6 1,000 2,200 0,600 0,600 0,792 C#*D#*E#*F#7 1,000 5,500 0,600 0,600 1,980 C#*D#*E#*F#

TOTAL AMIDAMENT 17,352

16 F2285B0F m3 REBLIMENT I PICONATGE DE RASA D'AMPLÀRIA FINS A 0,6 M, AMB MATERIAL SELECCIONAT DE LAPRÒPIA EXCAVACIÓ, EN TONGADES DE GRUIX FINS A 25 CM, UTILITZANT PICÓ VIBRANT, AMBCOMPACTACIÓ DEL 95 % PM


1 1,000 11,500 0,600 0,400 2,760 C#*D#*E#*F#2 1,000 20,000 0,600 0,400 4,800 C#*D#*E#*F#3 1,000 2,000 0,600 0,400 0,480 C#*D#*E#*F#4 1,000 3,000 0,600 0,400 0,720 C#*D#*E#*F#5 1,000 4,000 0,600 0,400 0,960 C#*D#*E#*F#6 1,000 2,200 0,600 0,400 0,528 C#*D#*E#*F#7 1,000 5,500 0,600 0,400 1,320 C#*D#*E#*F#


17 E2R440E0 m3 CÀRREGA AMB MITJANS MANUALS I TRANSPORT DE TERRES A INSTAL.LACIÓ AUTORITZADA DEGESTIO DE RESIDUS, AMB CONTENIDOR DE 5 M3 DE CAPACITAT


Euro


AMIDAMENTS Pàg.: 3

1 1,000 11,500 0,600 0,200 1,380 C#*D#*E#*F#2 1,000 20,000 0,600 0,200 2,400 C#*D#*E#*F#3 1,000 2,000 0,600 0,200 0,240 C#*D#*E#*F#4 1,000 3,000 0,600 0,200 0,360 C#*D#*E#*F#5 1,000 4,000 0,600 0,200 0,480 C#*D#*E#*F#6 1,000 2,200 0,600 0,200 0,264 C#*D#*E#*F#7 1,000 5,500 0,600 0,200 0,660 C#*D#*E#*F#8 Esponjament 30% P 30,000 1,735 PERORIGEN(G1:

G7,C8)


18 F219X001 m2 EXTRACCIÓ DE PAVIMENT EXISTENT, PER A LA SEVA POSTERIOR RECOL.LOCACIÓ, AMB MITJANTSMANUALS I MECÀNICS. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LASEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.


1 1,000 2,200 0,600 1,320 C#*D#*E#*F#2 1,000 5,500 0,600 3,300 C#*D#*E#*F#


19 F9B3XC50 m2 RECOL.LOCACIÓ DE PECES DE PAVIMENT EXISTENT, COL·LOCADES AMB MORTER DE CIMENT 1:6,ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.


1 1,000 2,200 0,600 1,320 C#*D#*E#*F#2 1,000 5,500 0,600 3,300 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST Capítol 01 EL TURONETTitol 3 02 ELECTRICITAT

1 EG1PU200 u CONJUNT DE PROTECCIÓ I MESURA DEL TIPUS T-20 PER A 2 COMPTADORS TRIFASICS I RELLOTGE,PER A UNA POTÈNCIA DE 40 A 80 KW I UNA TENSIÓ DE 400 V, DE 630X1620X270 MM, AMB CAIXESMODULARS DE DOBLE AÏLLAMENT DE POLIÈSTER REFORÇAT, EMBARRAT, BASE DE FUSIBLES AMBFUSIBLES, SENSE COMPTADORS I SENSE ICP, COL.LOCAT SUPERFICIALMENT


2 EG311906 m CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RV-K 0,6/1 KV, UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X35 MM2,COL.LOCAT EN TUB




Euro


AMIDAMENTS Pàg.: 4

4 EGD1421E u PIQUETA DE CONNEXIÓ A TERRA D'ACER, AMB RECOBRIMENT DE COURE DE GRUIX ESTÀNDARD, DE2500 MM DE LLARGÀRIA I DE 14,6 MM DE DIÀMETRE, CLAVADA A TERRA


5 EG380A07 m CONDUCTOR DE COURE NU, UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X50 MM2, MUNTAT EN MALLA DE CONNEXIÓ ATERRA


Obra 01 PRESSUPOST Capítol 01 EL TURONETTitol 3 03 CALEFACCIÓ

1 EE222ESH u CALDERA DE GAS NATURAL AMB CREMADOR ATMOSFÈRIC, DE 95 KW DE POTÈNCIA CALORÍFICA, DEFOSA PER A CALEFACCIÓ DE 4 BAR I 100 °C, COM A MÀXIM, MUNTADA SOBRE BANCADA


2 EE415610 u XEMENEIA CIRCULAR DE DOBLE PARET D'ACER INOXIDABLE, AMB AÏLLAMENT INTERIOR DE LLANADE ROCA D'ALTA DENSITAT, DE 300 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, UNIÓ AMB ACOBLAMENT ESTANC IMUNTADA SUPERFICIALMENT


3 EEU4U015 u DIPÒSIT D'EXPANSIÓ TANCAT DE 35 L DE CAPACITAT, DE PLANXA D'ACER I MEMBRANA ELÀSTICA,AMB CONNEXIÓ DE 3/4' DE D, COL.LOCAT ROSCAT


4 EEU9U010 u PIRÒSTAT DE FUMS AMB TERMÒSTAT DE 50°C A 300°C, TERMÒMETRE DE CONTROL, PILOT DESENYAL DE BLOQUEIG, POLSADOR DE RECONNEXIÓ I BEINA D´ACER INOXIDABLE, INSTAL.LAT


5 EEU6U001 u MANÒMETRE DE GLICERINA PER A UNA PRESSIÓ DE 0 A 10 BAR, D'ESFERA DE 63 MM DE I ROSCAD'1/4' DE D, COL.LOCAT ROSCAT


6 EF118211 m TUB D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA DE DIÀMETRE NOMINAL 1´´1/2, SEGONS LA NORMA DIN ENISO 2440 ST-35, ROSCAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT BAIX I COL.LOCAT SUPERFICIALMENT


7 EF1K1810 u COMPENSADOR DE DILATACIONS DE LLAUTÓ, D'1 1/2 ´´ DE DIÀMETRE NOMINAL, ROSCAT


8 EF11B221 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DE DIÁMETRO NOMINAL 3´´, SEGÚN LA NORMA DIN EN ISO2440 ST-35, SOLDADO, CON GRADO DE DIFICULTAD BAJO Y COLOCADO SUPERFICIALMENTE


9 EFQ38553 m AISLAMIENTO TÉRMICO DE ESPUMA ELASTOMÉRICA PARA TUBERÍAS CALIENTES, PARA TUBO DE3/4´´ DE DIÁMETRO, DE 20 MM DE ESPESOR, CON GRADO DE DIFICULTAD ALTO Y COLOCADOSUPERFICIALMENTE

Euro


AMIDAMENTS Pàg.: 5


10 ENH19527 u BOMBA CENTRÍFUGA AUTOASPIRANTE DE 10 M3/H DE CAUDAL, COMO MÁXIMO, DE PRESIÓN MÁXIMA2,5 BAR, DE PRECIO ALTO Y MONTADA SUPERFICIALMENTE


Obra 01 PRESSUPOST Capítol 02 PILARIN BAYÉSTitol 3 01 INSTAL.LACIONSCapítol 01 CALEFACCIÓ

1 EE415510 u XEMENEIA CIRCULAR DE DOBLE PARET D'ACER INOXIDABLE, AMB AÏLLAMENT INTERIOR DE LLANADE ROCA D'ALTA DENSITAT, DE 250 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, UNIÓ AMB ACOBLAMENT ESTANC IMUNTADA SUPERFICIALMENT


2 EE212ASH u CALDERA PER A COMBUSTIBLE FLUID AMB CREMADOR DE GAS PER AIRE FORÇAT, DE 46,5 KW, DEFOSA PER A CALEFACCIÓ DE 4 BAR I 100 °C, COM A MÀXIM I MUNTADA SOBRE BANCADA


3 EEU4U015 u DIPÒSIT D'EXPANSIÓ TANCAT DE 35 L DE CAPACITAT, DE PLANXA D'ACER I MEMBRANA ELÀSTICA,AMB CONNEXIÓ DE 3/4' DE D, COL.LOCAT ROSCAT


4 EEU9U010 u PIRÒSTAT DE FUMS AMB TERMÒSTAT DE 50°C A 300°C, TERMÒMETRE DE CONTROL, PILOT DESENYAL DE BLOQUEIG, POLSADOR DE RECONNEXIÓ I BEINA D´ACER INOXIDABLE, INSTAL.LAT


5 EEU6U001 u MANÒMETRE DE GLICERINA PER A UNA PRESSIÓ DE 0 A 10 BAR, D'ESFERA DE 63 MM DE I ROSCAD'1/4' DE D, COL.LOCAT ROSCAT


6 ENH19527 u BOMBA CENTRÍFUGA AUTOASPIRANTE DE 10 M3/H DE CAUDAL, COMO MÁXIMO, DE PRESIÓN MÁXIMA2,5 BAR, DE PRECIO ALTO Y MONTADA SUPERFICIALMENTE


Obra 01 PRESSUPOST Capítol 02 PILARIN BAYÉSTitol 3 01 INSTAL.LACIONSCapítol 02 GAS

1 EK627000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS, DE 32 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, AMB TRANSICIÓDE TUB DE POLIETILÈ DE 40 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR I SÈRIE SDR 11 SEGONS UNE53-333 A TUB DE COURE DE 42 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1 MM DE GRUIX, AMB ENLLAÇ, BEINA DEPROTECCIÓ DE L'ENLLAÇ D'ACER REBLERT DE RESINA DE POLIURETÀ I BEINA DE 2 M DE LLARGÀRIADE TUB D'ACER INOXIDABLE DE 63,5 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMB TAPSUPERIOR DE MATERIAL ELASTOMÉRIC

Euro


AMIDAMENTS Pàg.: 6


2 EK246316 u COMPTADOR DE DESGNACIÓ G-16 SEGONS UNE 60510 AMB CONNEXIONS PER A ROSCAR DEDIÀMETRE 2'', DE 25 M3/H (N), COM A MÀXIM, DE PARETS DEFORMABLES I MUNTAT ENTRE TUBS


3 EK25U010 u MANÒMETRE PER A UNA PRESSIO MÀXIMA DE 4 KG/CM2, D´ESFERA DE 50 MM, ROSCA DE CONNEXIÓD'1/4'', INSTAL.LAT


4 EKK15331 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADA D'ALUMINI, DE 30X30 CM, FIXADA MECÀNICAMENT


5 EF52B4B2 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 35 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, D'1,2 MM DE GRUIX, SOLDAT PERCAPIL.LARITAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT MITJÀ I COL.LOCAT SUPERFICIALMENT


6 EM11U020 u DETECTOR DE GAS NATURAL A DOS NIVELLS, IP65, MUNTAT SUPERFICIALMENT


7 EM12UG10 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LA DETECCIÓ DE GAS NATURAL, AMB UN SENSOR INCORPORAT,INSTAL.LADA


8 EFB19425 m TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR, 10 BAR DEPRESSIÓ NOMINAL, SEGONS NORMA UNE 53131, SOLDAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT MITJÀ ICOL.LOCAT AL FONS DE LA RASA




10 ENG6A144 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, DEL TIPUS NC(NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONS ROSCADES D'1 1/4'' IPRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA


11 ENG1V040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMB CONNEXIONS ROSCA I JUNT PLA MASCLE G 1''1/4,AMB OBTURADOR ESFÈRIC, SEGONS NORMA UNE 60.708


12 E222B423 m3 EXCAVACIÓ DE RASA PER A PAS D'INSTAL.LACIONS DE FINS A 1 M DE FONDÀRIA, EN TERRENYCOMPACTE, AMB MITJANS MECÀNICS I AMB LES TERRES DEIXADES A LA VORA


1 1,000 25,100 0,600 0,600 9,036 C#*D#*E#*F#2 1,000 7,500 0,600 0,600 2,700 C#*D#*E#*F#3 1,000 42,800 0,600 0,600 15,408 C#*D#*E#*F#

Euro


AMIDAMENTS Pàg.: 7

4 1,000 7,550 0,600 0,600 2,718 C#*D#*E#*F#5 1,000 16,200 0,600 0,600 5,832 C#*D#*E#*F#


13 F2285B0F m3 REBLIMENT I PICONATGE DE RASA D'AMPLÀRIA FINS A 0,6 M, AMB MATERIAL SELECCIONAT DE LAPRÒPIA EXCAVACIÓ, EN TONGADES DE GRUIX FINS A 25 CM, UTILITZANT PICÓ VIBRANT, AMBCOMPACTACIÓ DEL 95 % PM


1 1,000 25,100 0,600 0,400 6,024 C#*D#*E#*F#2 1,000 7,500 0,600 0,400 1,800 C#*D#*E#*F#3 1,000 42,800 0,600 0,400 10,272 C#*D#*E#*F#4 1,000 7,550 0,600 0,400 1,812 C#*D#*E#*F#5 1,000 16,200 0,600 0,400 3,888 C#*D#*E#*F#


14 E2R440E0 m3 CÀRREGA AMB MITJANS MANUALS I TRANSPORT DE TERRES A INSTAL.LACIÓ AUTORITZADA DEGESTIO DE RESIDUS, AMB CONTENIDOR DE 5 M3 DE CAPACITAT


1 1,000 25,100 0,600 0,200 3,012 C#*D#*E#*F#2 1,000 7,500 0,600 0,200 0,900 C#*D#*E#*F#3 1,000 42,800 0,600 0,200 5,136 C#*D#*E#*F#4 1,000 7,550 0,600 0,200 0,906 C#*D#*E#*F#5 1,000 16,200 0,600 0,200 1,944 C#*D#*E#*F#6 Esponjament 30% P 30,000 3,569 PERORIGEN(G1:

G5,C6)


15 F219X001 m2 EXTRACCIÓ DE PAVIMENT EXISTENT, PER A LA SEVA POSTERIOR RECOL.LOCACIÓ, AMB MITJANTSMANUALS I MECÀNICS. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LASEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.


1 1,000 25,100 0,600 15,060 C#*D#*E#*F#2 1,000 7,500 0,600 4,500 C#*D#*E#*F#3 1,000 42,800 0,600 25,680 C#*D#*E#*F#4 1,000 7,550 0,600 4,530 C#*D#*E#*F#5 1,000 16,200 0,600 9,720 C#*D#*E#*F#


16 F9B3XC50 m2 RECOL.LOCACIÓ DE PECES DE PAVIMENT EXISTENT, COL·LOCADES AMB MORTER DE CIMENT 1:6,ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.


1 1,000 25,100 0,600 15,060 C#*D#*E#*F#

Euro


AMIDAMENTS Pàg.: 8

2 1,000 7,500 0,600 4,500 C#*D#*E#*F#3 1,000 42,800 0,600 25,680 C#*D#*E#*F#4 1,000 7,550 0,600 4,530 C#*D#*E#*F#5 1,000 16,200 0,600 9,720 C#*D#*E#*F#


17 XPAUX001 PA PARTIDA ALÇADA DE COBRAMENT ÍNTREGRE PER A L'EXECUCIÓ DE FORATS DE VENTIL.LACIÓ DEGAS A PARET D'OBRA EXISTENT PEL FORAT INFERIOR I FORAT A FINESTRA EXISTENT A LA PARTSUPERIOR. COMPLET DE TREBALLS DE PALETA I REIXES HOMOLOGADES D'ACABAT.


Obra 01 PRESSUPOST Capítol 02 PILARIN BAYÉSTitol 3 02 OBERTURA PORTA AULES

1 K21EXC11 u MODIFICACIÓ D'INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ AMB TUBS I RADIADORS, FORMAT PER RETIRADA IRECOL.LOCACIÓ DE RADIADOR EXISTENT; MODIFICACIÓ DEL CIRCUIT DE DISTRIBUCIÓ D'AIGÜA,REPINTAT DE LA ZONA AFECTADA, I TOTS ELS TREBALLS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.


2 K21B3011 m2 ARRENCADA DE REIXA METÀL.LICA AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR


1 façana 2,000 1,950 2,100 8,190 C#*D#*E#*F#


3 K21AX011 u ARRENCADA DE FULL, BASTIMENT I VIDRE DE BALCONERA AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGAMANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR


4 K216X001 m2 OBERTURA DE FORAT DE FAÇANA, DE DIMENSIONS VARIABLES, SEGONS PROJECTE, PER A LAFORMACIÓ DE PORTA-BALCONERA, EN PARET DE TANCAMENT DE GERO, A MÀ I AMB MARTELLTRENCADOR MANUAL, PREVI TALL AMB SERRA MECÀNICA I POSTERIOR ARESTAT, I CÀRREGAMANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. DURANT AQUEST PROCÉS D'OBRA, ESPROCEDIRÀ A L'APUNTALAMENT DE LA PART SUPERIOR DEL FORAT MITJANTÇANT TAULÓ IPUNTALS, FINS QUE NO ES COL.LOQUI EL MARC METÀL.LIC CORRESPONENT. COMPLET DE TOTSELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONSPROJECTE.


1 façana 2,000 1,950 0,600 2,340 C#*D#*E#*F#


5 E8M3XB1K m BRANCAL DE 29 CM D'AMPLÀRIA APROX, AMB XAPA PLEGADA D'ALUMINI SOBRE TAULELL DE DMHIDRÒFUG DE SUPORT, AMB UN DESENVOLUPAMENT APROXIMAT DE 400M, COL.LOCADA AMBMORTER MIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L

Euro


AMIDAMENTS Pàg.: 9


1 2 obertures 4,000 2,600 10,400 C#*D#*E#*F#


6 E8M3X001 m LLINDA DE 29 CM D'AMPLÀRIA APROX, AMB XAPA PLEGADA D'ALUMINI SOBRE TAULELL DE DMHIDRÒFUG DE SUPORT, AMB UN DESENVOLUPAMENT APROXIMAT DE 400M, COL.LOCADA AMBMORTER MIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L


1 2 obertures 2,000 1,950 3,900 C#*D#*E#*F#


7 EAF5X99D u BALCONERA D'ALUMINI LACAT, COL.LOCADA SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMB DUES FULLESBATENTS, PER A UN BUIT D'OBRA APROXIMAT DE 192X260 CM, ELABORADA AMB PERFILS DE PREUALT, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 4 DE PERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓMÍNIMA 9A D'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C4 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES. COMPLET DE TOTSELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA COL.L.OCACIÓ A OBRA.SEGONS PROJECTE.


1 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


8 EC1GD201 m2 VIDRE AÏLLANT DE DOS VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT AMB LLUNA INCOLORA DE 4+4 AMB 1BUTIRAL TRANSPARENT, CAMBRA D'AIRE DE 6 MM DE GRUIX I VIDRE LAMINAR DE LLUNA INCOLORADE 3+3 AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT, COL·LOCAT


1 2,000 1,920 2,600 9,984 C#*D#*E#*F#


9 E936X5B0 m2 FORMACIÓ DE RAMPA DE FORMIGÓ HM-20/P/20/I, DE CONSISTÈNCIA PLÀSTICA I GRANDÀRIA MÀXIMADEL GRANULAT 20 MM, AMB ACABAT RATLLAT. COMPLET D'ENCOFRAT LATERAL AMB TAULONS DEFUSTA I TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ AOBRA. SEGONS PROJECTE.


1 Obertura portes 2,000 1,500 2,000 6,000 C#*D#*E#*F#


10 E9GZ2000 m2 RATLLAT MANUAL DE PAVIMENTS DE FORMIGÓ


1 Obertura portes 2,000 1,500 2,000 6,000 C#*D#*E#*F#


11 K2R540R0 m3 TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS A INSTAL.LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIO DE RESIDUS, AMBCONTENIDOR DE 200 L DE CAPACITAT

Euro


AMIDAMENTS Pàg.: 10


1 20,000 20,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST Capítol 03 PURIFICACIÓ SALASTitol 3 02 FUSTERIES

1 K218X971 m ARRENCADA D'ESCOPIDOR EXISTENT, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR


1 PLANTA PRIMERA T2 ZONA VELLA3 8,000 1,700 13,600 C#*D#*E#*F#4 20,000 2,300 46,000 C#*D#*E#*F#


2 K21AXP11 u ARRENCADA DE PERSIANA ENROTLLABLE DE FINS A 3 M2, INCLOSOS MECANISMES I ACCESSORIS,AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. S'INCLOU TAMBÉRETIRADA DE LA TAPA DE REGISTRE DE PERSIANA.


1 PLANTA PRIMERA T2 ZONA VELLA3 8,000 1,700 2,000 27,200 C#*D#*E#*F#4 20,000 2,300 2,000 92,000 C#*D#*E#*F#5 ZONA NOVA6 130x150+50 35,000 1,300 2,000 91,000 C#*D#*E#*F#


3 K21A1011 u ARRENCADA DE FULL I BASTIMENT DE FINESTRA AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUALSOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR


1 PLANTA PRIMERA T2 ZONA VELLA3 8,000 2,000 16,000 C#*D#*E#*F#4 20,000 2,000 40,000 C#*D#*E#*F#


4 K2R540R0 m3 TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS A INSTAL.LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIO DE RESIDUS, AMBCONTENIDOR DE 200 L DE CAPACITAT


Euro



1 100,000 100,000 C#*D#*E#*F#


5 EAV7XK77 m2 PERSIANA ENROTLLABLE D'ALUMINI, TIPUS ALUTÈRMIC 45 DE LA CASA GRADHERMÈTIC, DELAMEL.LES DE 14 A 14,5 MM DE GRUIX, 45 MM D'ALÇÀRIA I DE 6 A 6,5 KG PER M2. S'INCLOU P.P DEGUIES DE PERSIANA I TAPA DE REGISTRE, COL.LOCADA.


1 PLANTA PRIMERA T2 ZONA VELLA3 8,000 1,700 2,000 27,200 C#*D#*E#*F#4 20,000 2,300 2,000 92,000 C#*D#*E#*F#5 ZONA NOVA6 130x150+50 35,000 1,300 2,000 91,000 C#*D#*E#*F#


6 EAVZ5F05 u COMANDAMENT MANUAL AMB TORN I CABLE METÀL.LIC, PER A PERSIANES.


1 zona nova 35,000 35,000 C#*D#*E#*F#


7 EAVZXF00 u COMANDAMENT MANUAL AMB CINTA PER A PERSIANES.


1 planta primera (zona vella) 28,000 28,000 C#*D#*E#*F#


8 EAF1XD35 u A3. FINESTRA D'ALUMINI LACAT, COL·LOCADA SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMB DUES FULLESCORREDISSES I UNA FULLA FIXA SUPERIOR, PER A UN BUIT D'OBRA APROXIMAT DE 170X200 CM,CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DE PERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓMÍNIMA 6A D'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES. COMPLET DE TOTSELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA ESVA CORRECTA COL.LOCACIÓ A OBRA.SEGONS PROJECTE.


1 8,000 8,000 C#*D#*E#*F#


9 EAF1XF35 u A4. FINESTRA D'ALUMINI LACAT, COL·LOCADA SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMB DUES FULLESCORREDISSES I UNA FULLA FIXA SUPERIOR, PER A UN BUIT D'OBRA APROXIMAT DE 230X200 CM,CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DE PERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓMÍNIMA 6A D'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES. COMPLET DE TOTSELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA ESVA CORRECTA COL.LOCACIÓ A OBRA.SEGONS PROJECTE.


1 20,000 20,000 C#*D#*E#*F#

Euro




10 EC1FA611 m2 VIDRE AÏLLANT D'UNA LLUNA INCOLORA DE 4 MM DE GRUIX I UN VIDRE LAMINAR DE SEGURETATINCOLOR AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT, DE 4+4 MM DE GRUIX I CAMBRA D'AIRE DE 6 MM,COL·LOCAT AMB LLISTÓ DE VIDRE SOBRE FUSTA, ACER O ALUMINI


1 A3 8,000 1,700 2,000 27,200 C#*D#*E#*F#2 A4 20,000 2,300 2,000 92,000 C#*D#*E#*F#


11 E8KA6E21 m ESCOPIDOR DE PLANXA PREFORMADA D'ALUMINI ANODITZAT D'1,2 MM DE GRUIX, DE 145 MM DEDESENVOLUPAMENT, AMB 2 PLECS, COL.LOCAT AMB FIXACIONS MECÀNIQUES


1 PLANTA PRIMERA T2 ZONA VELLA3 A3 8,000 1,700 13,600 C#*D#*E#*F#4 A4 20,000 2,300 46,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST Capítol 03 PURIFICACIÓ SALASTitol 3 03 TANQUES PATIS

1 EB32X001 u S-01. CONJUNT DE REIXAT DE TANCAMENT FORMADA PER PORTA DE FULLA BATENT, I FIXOSLATERALS DE FORMA TRAPEZOIDAL, AMB ENTRAMAT DE LES MATEIXES CARACTERÍSTIQUES QUEL'EXISTENT, BASTIMENT D'ACER GALVANITZAT PINTAT. DE DIMENSIONS APROXIMADES 215X240 +215X230CM DE FIXOS LATERALS I 120X250CM DE PORTA. ANCORAT A PARAMENT VERTICAL IPAVIMENT AMB FIXACIONS MECÀNIQUES I BASE DE FORMIGÓ. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


2 EB32X002 u S-02. CONJUNT DE REIXAT DE TANCAMENT FORMADA PER PORTA DE DOBLE FULLA BATENT, PORTASIMPLE DE FULLA BATENT I FIX LATERAL, AMB ENTRAMAT DE LES MATEIXES CARACTERÍSTIQUESQUE L'EXISTENT, BASTIMENT D'ACER GALVANITZAT PINTAT. DE DIMENSIONS APROXIMADES245X260CM DE FIX LATERAL, 320X250CM DE PORTA DE DOBLE FULL BATENT I 120X250CM DE PORTA.ANCORAT A PARAMENT VERTICAL I PAVIMENT AMB FIXACIONS MECÀNIQUES I BASE DE FORMIGÓ.COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTAEXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


3 EB32X003 PA PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE PER L'ELIMINACIÓ DEL BRUC EXISTENT A CADA UNA DELES TANQUES, TRANSPORT A L'ABOCADOR I TORNAR A COL.LOCAR-NE DE NOU. COMPLET DE TOTSELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA COL.LOCACIÓ.

Euro




1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST Capítol 04 TAULA RODONATitol 3 01 ALARMA

1 ALARMA U INSTAL.LACIÓ D'ALARMA


Obra 01 PRESSUPOST Capítol 05 EL PATUFETTitol 3 01 ACONDICIONAMENT PASSADÍS

1 EAVTX001 m2 CORTINA DE TEIXIT DE FIBRA DE VIDRE I RECOBRIMENT DE PVC, AMB BRAÇ ARTICULAT DE SUPORT,FIXAT A LA LLOSA DE FORMIGÓ MITJANTÇANT FIXACIONS MECÀNIQUES. AMB SISTEMAD'ACCIONAMENT ELÈCTRIC. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER ALA SEVA CORRECTA COL.LOCACIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.


1 1,100 54,000 3,000 178,200 C#*D#*E#*F#


2 EAVTX010 u SENSOR D'AIRE COL.LOCAT


1 6,000 6,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST Capítol 06 11 DE SETEMBRETitol 3 02 RITE

1 EF116221 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DE DIÁMETRO NOMINAL 1´´, SEGÚN LA NORMA DIN EN ISO2440 ST-35, SOLDADO, CON GRADO DE DIFICULTAD BAJO Y COLOCADO SUPERFICIALMENTE


2 EE3CUD20 U PLAFÓ HORITZONTAL CONVECTOR SENZILL, DE TUB D'ACER AMB ALETES, DE 662 MM D'ALÇÀRIA ILLARGÀRIA ENTRE 1900 I 2000 MM, PER A AIGUA CALENTA DE 4 BAR I 110°C, COM A MÀXIM I AMBSUPORTS PER A ANAR ENCASTAT, SENSE VALVULERIA.


1 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#

Euro




3 EE3CU001 u ACCESSORIS DE REGULACIÓ RADIADOR. INCLOU PURGADOR, DETENTOR, VÀLVULA TERMOSTÀTICA,TAP CEC I 3 TAPS AMB REDUCCIÓ. TOTALMENT MUNTAT EN RADIADOR.


1 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


4 EEV2U001 u TERMÒSTAT D'AMBIENT DE FUNCIÓ ELECTROMECÀNICA, REGULACIÓ +5-+30ºC, AMB INTERRUPTORPARADA/MARXA, AMB ACCESSORIS DE MUNTATGE, CABLEJAT I INSTAL.LAT


Obra 01 PRESSUPOST Capítol 07 SEGURETAT I SALUT

1 XPAUX0SS u PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE, CORRESPONENT A LA SEGURETAT I SALUT DE L'OBRA.


Euro

..................................................................................................................................D. PRESSUPOST


PRESSUPOST Pàg.: 1

Obra 01 Pressupost

Capítol 01 EL TURONET

Titol 3 01 GAS

1 EK12A259 u ARMARI DE REGULACIÓ NORMALITZAT DE DESIGNACIÓ A-25PER A UN CABAL DE 25 M3/H, ENTRADA DE POLIETILÉ DE 32 MMDE DIÀMETRE, SORTIDA AMB RÀCORD FEMELLA DE 1 1/2'',PRESSIÓ D'ENTRADA DE 0,5 A 4 BAR (MPB), PRESSIÓ DESORTIDA DE 55 MBAR (BP) I PRESSIÓ DE SEGURETAT PERMÀXIMA DE 125 MBAR (P - 45)

411,55 1,000 411,55

2 EK246316 u COMPTADOR DE DESGNACIÓ G-16 SEGONS UNE 60510 AMBCONNEXIONS PER A ROSCAR DE DIÀMETRE 2'', DE 25 M3/H (N),COM A MÀXIM, DE PARETS DEFORMABLES I MUNTAT ENTRETUBS (P - 46)

382,95 1,000 382,95

3 EK25U010 u MANÒMETRE PER A UNA PRESSIO MÀXIMA DE 4 KG/CM2,D´ESFERA DE 50 MM, ROSCA DE CONNEXIÓ D'1/4'', INSTAL.LAT(P - 47)

13,24 1,000 13,24

4 EFB19425 m TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀMETRENOMINAL EXTERIOR, 10 BAR DE PRESSIÓ NOMINAL, SEGONSNORMA UNE 53131, SOLDAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT MITJÀ ICOL.LOCAT AL FONS DE LA RASA (P - 39)

18,00 46,000 828,00

5 EF52A3B7 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 28 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, D'1MM DE GRUIX, SOLDAT PER CAPIL.LARITAT, AMB GRAU DEDIFICULTAT MITJÀ I COL.LOCAT ENCASTAT (P - 36)

13,83 10,000 138,30

6 EF52D4B1 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 54 MM DE DIÀMETRE NOMINAL,D'1,2 MM DE GRUIX, SOLDAT PER CAPIL.LARITAT, AMB GRAU DEDIFICULTAT BAIX I COL.LOCAT SUPERFICIALMENT (P - 38)

20,21 35,000 707,35

7 EKK15241 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADA D'ALUMINI, DE 20X40 CM,FIXADA MECÀNICAMENT (P - 50)

16,37 4,000 65,48

8 EK629000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS, DE 50 MM DEDIÀMETRE NOMINAL, AMB TRANSICIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR I SÈRIE SDR 11SEGONS UNE 53-333 A TUB DE COURE DE 54 MM DE DIÀMETREEXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMB ENLLAÇ, BEINA DEPROTECCIÓ DE L'ENLLAÇ D'ACER REBLERT DE RESINA DEPOLIURETÀ I BEINA DE 2 M DE LLARGÀRIA DE TUB D'ACERINOXIDABLE DE 76 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DEGRUIX, AMB TAP SUPERIOR DE MATERIAL ELASTOMÉRIC (P - 49)

181,49 4,000 725,96

9 ENG6A154 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DEGAS NATURAL, DEL TIPUS NC (NORMALMENT TANCADA),ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONS ROSCADES D'11/2'' I PRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA (P - 59)

212,53 1,000 212,53

10 ENG6A134 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DEGAS NATURAL, DEL TIPUS NC (NORMALMENT TANCADA),ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONS ROSCADES D'1'' IPRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA (P - 57)

98,61 1,000 98,61

11 ENG1U040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMB CONNEXIÓROSCA GAS FEMELLA G 1'' I JUNT PLA MASCLE G 1''1/4, AMBOBTURADOR ESFÈRIC, SEGONS NORMA UNE 60.708 (P - 55)

17,43 5,000 87,15

12 EM11U020 u DETECTOR DE GAS NATURAL A DOS NIVELLS, IP65, MUNTATSUPERFICIALMENT (P - 52)

236,80 1,000 236,80

13 EM12UG20 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LA DETECCIÓ DE GAS, PERA UN SENSOR REMOT, INSTAL.LADA (P - 54)

218,55 1,000 218,55

14 XPAUU001 u PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE, CORRESPONENT ALPUNT DE CONNEXIO (P - 72)

500,00 0,000 0,00

15 E222B423 m3 EXCAVACIÓ DE RASA PER A PAS D'INSTAL.LACIONS DE FINS A 1M DE FONDÀRIA, EN TERRENY COMPACTE, AMB MITJANSMECÀNICS I AMB LES TERRES DEIXADES A LA VORA (P - 2)

7,94 17,352 137,77

euros


PRESSUPOST Pàg.: 2

16 F2285B0F m3 REBLIMENT I PICONATGE DE RASA D'AMPLÀRIA FINS A 0,6 M,AMB MATERIAL SELECCIONAT DE LA PRÒPIA EXCAVACIÓ, ENTONGADES DE GRUIX FINS A 25 CM, UTILITZANT PICÓ VIBRANT,AMB COMPACTACIÓ DEL 95 % PM (P - 62)

19,00 11,568 219,79

17 E2R440E0 m3 CÀRREGA AMB MITJANS MANUALS I TRANSPORT DE TERRES AINSTAL.LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIO DE RESIDUS, AMBCONTENIDOR DE 5 M3 DE CAPACITAT (P - 3)

34,33 7,519 258,13

18 F219X001 m2 EXTRACCIÓ DE PAVIMENT EXISTENT, PER A LA SEVAPOSTERIOR RECOL.LOCACIÓ, AMB MITJANTS MANUALS IMECÀNICS. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA.SEGONS PROJECTE. (P - 61)

9,64 4,620 44,54

19 F9B3XC50 m2 RECOL.LOCACIÓ DE PECES DE PAVIMENT EXISTENT,COL·LOCADES AMB MORTER DE CIMENT 1:6, ELABORAT AL'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L. COMPLET DE TOTS ELSMATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE. (P - 63)

22,31 4,620 103,07

TOTAL Titol 3 01.01.01 4.889,77

Obra 01 Pressupost


Titol 3 02 ELECTRICITAT

1 EG1PU200 u CONJUNT DE PROTECCIÓ I MESURA DEL TIPUS T-20 PER A 2COMPTADORS TRIFASICS I RELLOTGE, PER A UNA POTÈNCIADE 40 A 80 KW I UNA TENSIÓ DE 400 V, DE 630X1620X270 MM,AMB CAIXES MODULARS DE DOBLE AÏLLAMENT DE POLIÈSTERREFORÇAT, EMBARRAT, BASE DE FUSIBLES AMB FUSIBLES,SENSE COMPTADORS I SENSE ICP, COL.LOCATSUPERFICIALMENT (P - 41)

624,20 1,000 624,20

2 EG311906 m CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RV-K 0,6/1 KV,UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X35 MM2, COL.LOCAT EN TUB (P - 42)

5,27 50,000 263,50


500,00 1,000 500,00

4 EGD1421E u PIQUETA DE CONNEXIÓ A TERRA D'ACER, AMB RECOBRIMENTDE COURE DE GRUIX ESTÀNDARD, DE 2500 MM DE LLARGÀRIA IDE 14,6 MM DE DIÀMETRE, CLAVADA A TERRA (P - 44)

21,81 1,000 21,81

5 EG380A07 m CONDUCTOR DE COURE NU, UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X50 MM2,MUNTAT EN MALLA DE CONNEXIÓ A TERRA (P - 43)

11,94 5,000 59,70

TOTAL Titol 3 01.01.02 1.469,21

Obra 01 Pressupost


Titol 3 03 CALEFACCIÓ

1 EE222ESH u CALDERA DE GAS NATURAL AMB CREMADOR ATMOSFÈRIC, DE95 KW DE POTÈNCIA CALORÍFICA, DE FOSA PER A CALEFACCIÓDE 4 BAR I 100 °C, COM A MÀXIM, MUNTADA SOBRE BANCADA(P - 23)

2.983,31 2,000 5.966,62

2 EE415610 u XEMENEIA CIRCULAR DE DOBLE PARET D'ACER INOXIDABLE,AMB AÏLLAMENT INTERIOR DE LLANA DE ROCA D'ALTADENSITAT, DE 300 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, UNIÓ AMBACOBLAMENT ESTANC I MUNTADA SUPERFICIALMENT (P - 27)

141,10 20,000 2.822,00

3 EEU4U015 u DIPÒSIT D'EXPANSIÓ TANCAT DE 35 L DE CAPACITAT, DEPLANXA D'ACER I MEMBRANA ELÀSTICA, AMB CONNEXIÓ DE 3/4'

82,97 2,000 165,94

euros


PRESSUPOST Pàg.: 3

DE D, COL.LOCAT ROSCAT (P - 28)4 EEU9U010 u PIRÒSTAT DE FUMS AMB TERMÒSTAT DE 50°C A 300°C,

TERMÒMETRE DE CONTROL, PILOT DE SENYAL DE BLOQUEIG,POLSADOR DE RECONNEXIÓ I BEINA D´ACER INOXIDABLE,INSTAL.LAT (P - 30)

108,88 23,000 2.504,24

5 EEU6U001 u MANÒMETRE DE GLICERINA PER A UNA PRESSIÓ DE 0 A 10BAR, D'ESFERA DE 63 MM DE I ROSCA D'1/4' DE D, COL.LOCATROSCAT (P - 29)

16,93 4,000 67,72

6 EF118211 m TUB D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA DE DIÀMETRENOMINAL 1´´1/2, SEGONS LA NORMA DIN EN ISO 2440 ST-35,ROSCAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT BAIX I COL.LOCATSUPERFICIALMENT (P - 33)

21,64 10,000 216,40

7 EF1K1810 u COMPENSADOR DE DILATACIONS DE LLAUTÓ, D'1 1/2 ´´ DEDIÀMETRE NOMINAL, ROSCAT (P - 35)

48,42 2,000 96,84

8 EF11B221 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DE DIÁMETRONOMINAL 3´´, SEGÚN LA NORMA DIN EN ISO 2440 ST-35,SOLDADO, CON GRADO DE DIFICULTAD BAJO Y COLOCADOSUPERFICIALMENTE (P - 34)

40,15 70,000 2.810,50

9 EFQ38553 m AISLAMIENTO TÉRMICO DE ESPUMA ELASTOMÉRICA PARATUBERÍAS CALIENTES, PARA TUBO DE 3/4´´ DE DIÁMETRO, DE20 MM DE ESPESOR, CON GRADO DE DIFICULTAD ALTO YCOLOCADO SUPERFICIALMENTE (P - 40)

10,07 70,000 704,90

10 ENH19527 u BOMBA CENTRÍFUGA AUTOASPIRANTE DE 10 M3/H DE CAUDAL,COMO MÁXIMO, DE PRESIÓN MÁXIMA 2,5 BAR, DE PRECIO ALTOY MONTADA SUPERFICIALMENTE (P - 60)

717,89 2,000 1.435,78

TOTAL Titol 3 01.01.03 16.790,94

Obra 01 Pressupost

Capítol 02 PILARIN BAYÉS

Titol 3 01 INSTAL.LACIONS

Capítol 01 CALEFACCIÓ

1 EE415510 u XEMENEIA CIRCULAR DE DOBLE PARET D'ACER INOXIDABLE,AMB AÏLLAMENT INTERIOR DE LLANA DE ROCA D'ALTADENSITAT, DE 250 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, UNIÓ AMBACOBLAMENT ESTANC I MUNTADA SUPERFICIALMENT (P - 26)

129,35 10,000 1.293,50

2 EE212ASH u CALDERA PER A COMBUSTIBLE FLUID AMB CREMADOR DE GASPER AIRE FORÇAT, DE 46,5 KW, DE FOSA PER A CALEFACCIÓDE 4 BAR I 100 °C, COM A MÀXIM I MUNTADA SOBRE BANCADA(P - 22)

1.684,71 2,000 3.369,42

3 EEU4U015 u DIPÒSIT D'EXPANSIÓ TANCAT DE 35 L DE CAPACITAT, DEPLANXA D'ACER I MEMBRANA ELÀSTICA, AMB CONNEXIÓ DE 3/4'DE D, COL.LOCAT ROSCAT (P - 28)

82,97 2,000 165,94

4 EEU9U010 u PIRÒSTAT DE FUMS AMB TERMÒSTAT DE 50°C A 300°C,TERMÒMETRE DE CONTROL, PILOT DE SENYAL DE BLOQUEIG,POLSADOR DE RECONNEXIÓ I BEINA D´ACER INOXIDABLE,INSTAL.LAT (P - 30)

108,88 2,000 217,76

5 EEU6U001 u MANÒMETRE DE GLICERINA PER A UNA PRESSIÓ DE 0 A 10BAR, D'ESFERA DE 63 MM DE I ROSCA D'1/4' DE D, COL.LOCATROSCAT (P - 29)

16,93 4,000 67,72

6 ENH19527 u BOMBA CENTRÍFUGA AUTOASPIRANTE DE 10 M3/H DE CAUDAL,COMO MÁXIMO, DE PRESIÓN MÁXIMA 2,5 BAR, DE PRECIO ALTOY MONTADA SUPERFICIALMENTE (P - 60)

717,89 2,000 1.435,78

TOTAL Capítol 01.02.01.01 6.550,12

Obra 01 Pressupost

euros


PRESSUPOST Pàg.: 4


Titol 3 01 INSTAL.LACIONS

Capítol 02 GAS

1 EK627000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS, DE 32 MM DEDIÀMETRE NOMINAL, AMB TRANSICIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE40 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR I SÈRIE SDR 11SEGONS UNE 53-333 A TUB DE COURE DE 42 MM DE DIÀMETREEXTERIOR I 1 MM DE GRUIX, AMB ENLLAÇ, BEINA DEPROTECCIÓ DE L'ENLLAÇ D'ACER REBLERT DE RESINA DEPOLIURETÀ I BEINA DE 2 M DE LLARGÀRIA DE TUB D'ACERINOXIDABLE DE 63,5 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DEGRUIX, AMB TAP SUPERIOR DE MATERIAL ELASTOMÉRIC (P - 48)

97,76 1,000 97,76

2 EK246316 u COMPTADOR DE DESGNACIÓ G-16 SEGONS UNE 60510 AMBCONNEXIONS PER A ROSCAR DE DIÀMETRE 2'', DE 25 M3/H (N),COM A MÀXIM, DE PARETS DEFORMABLES I MUNTAT ENTRETUBS (P - 46)

382,95 1,000 382,95

3 EK25U010 u MANÒMETRE PER A UNA PRESSIO MÀXIMA DE 4 KG/CM2,D´ESFERA DE 50 MM, ROSCA DE CONNEXIÓ D'1/4'', INSTAL.LAT(P - 47)

13,24 1,000 13,24

4 EKK15331 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADA D'ALUMINI, DE 30X30 CM,FIXADA MECÀNICAMENT (P - 51)

17,66 2,000 35,32

5 EF52B4B2 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 35 MM DE DIÀMETRE NOMINAL,D'1,2 MM DE GRUIX, SOLDAT PER CAPIL.LARITAT, AMB GRAU DEDIFICULTAT MITJÀ I COL.LOCAT SUPERFICIALMENT (P - 37)

17,02 45,000 765,90

6 EM11U020 u DETECTOR DE GAS NATURAL A DOS NIVELLS, IP65, MUNTATSUPERFICIALMENT (P - 52)

236,80 1,000 236,80

7 EM12UG10 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LA DETECCIÓ DE GASNATURAL, AMB UN SENSOR INCORPORAT, INSTAL.LADA (P - 53)

306,26 1,000 306,26

8 EFB19425 m TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀMETRENOMINAL EXTERIOR, 10 BAR DE PRESSIÓ NOMINAL, SEGONSNORMA UNE 53131, SOLDAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT MITJÀ ICOL.LOCAT AL FONS DE LA RASA (P - 39)

18,00 45,000 810,00


500,00 1,000 500,00

10 ENG6A144 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DEGAS NATURAL, DEL TIPUS NC (NORMALMENT TANCADA),ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONS ROSCADES D'11/4'' I PRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA (P - 58)

200,23 1,000 200,23

11 ENG1V040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMB CONNEXIONSROSCA I JUNT PLA MASCLE G 1''1/4, AMB OBTURADOR ESFÈRIC,SEGONS NORMA UNE 60.708 (P - 56)

23,47 3,000 70,41

12 E222B423 m3 EXCAVACIÓ DE RASA PER A PAS D'INSTAL.LACIONS DE FINS A 1M DE FONDÀRIA, EN TERRENY COMPACTE, AMB MITJANSMECÀNICS I AMB LES TERRES DEIXADES A LA VORA (P - 2)

7,94 35,694 283,41

13 F2285B0F m3 REBLIMENT I PICONATGE DE RASA D'AMPLÀRIA FINS A 0,6 M,AMB MATERIAL SELECCIONAT DE LA PRÒPIA EXCAVACIÓ, ENTONGADES DE GRUIX FINS A 25 CM, UTILITZANT PICÓ VIBRANT,AMB COMPACTACIÓ DEL 95 % PM (P - 62)

19,00 23,796 452,12

14 E2R440E0 m3 CÀRREGA AMB MITJANS MANUALS I TRANSPORT DE TERRES AINSTAL.LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIO DE RESIDUS, AMBCONTENIDOR DE 5 M3 DE CAPACITAT (P - 3)

34,33 15,467 530,98

15 F219X001 m2 EXTRACCIÓ DE PAVIMENT EXISTENT, PER A LA SEVAPOSTERIOR RECOL.LOCACIÓ, AMB MITJANTS MANUALS IMECÀNICS. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA.SEGONS PROJECTE. (P - 61)

9,64 59,490 573,48

16 F9B3XC50 m2 RECOL.LOCACIÓ DE PECES DE PAVIMENT EXISTENT,COL·LOCADES AMB MORTER DE CIMENT 1:6, ELABORAT AL'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L. COMPLET DE TOTS ELS

22,31 59,490 1.327,22

euros


PRESSUPOST Pàg.: 5

MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE. (P - 63)

17 XPAUX001 PA PARTIDA ALÇADA DE COBRAMENT ÍNTREGRE PER AL'EXECUCIÓ DE FORATS DE VENTIL.LACIÓ DE GAS A PARETD'OBRA EXISTENT PEL FORAT INFERIOR I FORAT A FINESTRAEXISTENT A LA PART SUPERIOR. COMPLET DE TREBALLS DEPALETA I REIXES HOMOLOGADES D'ACABAT. (P - 73)

250,00 1,000 250,00

TOTAL Capítol 01.02.01.02 6.836,08

Obra 01 Pressupost


Titol 3 02 OBERTURA PORTA AULES

1 K21EXC11 u MODIFICACIÓ D'INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ AMB TUBS IRADIADORS, FORMAT PER RETIRADA I RECOL.LOCACIÓ DERADIADOR EXISTENT; MODIFICACIÓ DEL CIRCUIT DEDISTRIBUCIÓ D'AIGÜA, REPINTAT DE LA ZONA AFECTADA, ITOTS ELS TREBALLS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LASEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE. (P -70)

436,98 1,000 436,98

2 K21B3011 m2 ARRENCADA DE REIXA METÀL.LICA AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR (P - 69)

6,52 8,190 53,40

3 K21AX011 u ARRENCADA DE FULL, BASTIMENT I VIDRE DE BALCONERA AMBMITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR (P - 67)

21,45 2,000 42,90

4 K216X001 m2 OBERTURA DE FORAT DE FAÇANA, DE DIMENSIONS VARIABLES,SEGONS PROJECTE, PER A LA FORMACIÓ DEPORTA-BALCONERA, EN PARET DE TANCAMENT DE GERO, AMÀ I AMB MARTELL TRENCADOR MANUAL, PREVI TALL AMBSERRA MECÀNICA I POSTERIOR ARESTAT, I CÀRREGA MANUALDE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. DURANT AQUESTPROCÉS D'OBRA, ES PROCEDIRÀ A L'APUNTALAMENT DE LAPART SUPERIOR DEL FORAT MITJANTÇANT TAULÓ I PUNTALS,FINS QUE NO ES COL.LOQUI EL MARC METÀL.LICCORRESPONENT. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTAEXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE. (P - 64)

31,03 2,340 72,61

5 E8M3XB1K m BRANCAL DE 29 CM D'AMPLÀRIA APROX, AMB XAPA PLEGADAD'ALUMINI SOBRE TAULELL DE DM HIDRÒFUG DE SUPORT, AMBUN DESENVOLUPAMENT APROXIMAT DE 400M, COL.LOCADAAMB MORTER MIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA AMBFORMIGONERA DE 165 L (P - 6)

74,00 10,400 769,60

6 E8M3X001 m LLINDA DE 29 CM D'AMPLÀRIA APROX, AMB XAPA PLEGADAD'ALUMINI SOBRE TAULELL DE DM HIDRÒFUG DE SUPORT, AMBUN DESENVOLUPAMENT APROXIMAT DE 400M, COL.LOCADAAMB MORTER MIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA AMBFORMIGONERA DE 165 L (P - 5)

73,51 3,900 286,69

7 EAF5X99D u BALCONERA D'ALUMINI LACAT, COL.LOCADA SOBREBASTIMENT DE BASE, AMB DUES FULLES BATENTS, PER A UNBUIT D'OBRA APROXIMAT DE 192X260 CM, ELABORADA AMBPERFILS DE PREU ALT, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 4 DEPERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN 12207,CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 9A D'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONSUNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C4 DE RESISTÈNCIA ALVENT SEGONS UNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA IGUIES. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA COL.L.OCACIÓ AOBRA. SEGONS PROJECTE. (P - 11)

956,83 2,000 1.913,66

8 EC1GD201 m2 VIDRE AÏLLANT DE DOS VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT AMBLLUNA INCOLORA DE 4+4 AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT,CAMBRA D'AIRE DE 6 MM DE GRUIX I VIDRE LAMINAR DE LLUNA

74,70 9,984 745,80

euros


PRESSUPOST Pàg.: 6

INCOLORA DE 3+3 AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT, COL·LOCAT(P - 21)

9 E936X5B0 m2 FORMACIÓ DE RAMPA DE FORMIGÓ HM-20/P/20/I, DECONSISTÈNCIA PLÀSTICA I GRANDÀRIA MÀXIMA DELGRANULAT 20 MM, AMB ACABAT RATLLAT. COMPLETD'ENCOFRAT LATERAL AMB TAULONS DE FUSTA I TOTS ELSMATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE. (P - 7)

17,15 6,000 102,90

10 E9GZ2000 m2 RATLLAT MANUAL DE PAVIMENTS DE FORMIGÓ (P - 8) 2,34 6,000 14,0411 K2R540R0 m3 TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS A INSTAL.LACIÓ

AUTORITZADA DE GESTIO DE RESIDUS, AMB CONTENIDOR DE200 L DE CAPACITAT (P - 71)

28,60 20,000 572,00

TOTAL Titol 3 01.02.02 5.010,58

Obra 01 Pressupost

Capítol 03 PURIFICACIÓ SALAS

Titol 3 02 FUSTERIES

1 K218X971 m ARRENCADA D'ESCOPIDOR EXISTENT, AMB MITJANS MANUALSI CÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR (P- 65)

3,91 59,600 233,04

2 K21AXP11 u ARRENCADA DE PERSIANA ENROTLLABLE DE FINS A 3 M2,INCLOSOS MECANISMES I ACCESSORIS, AMB MITJANSMANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR.S'INCLOU TAMBÉ RETIRADA DE LA TAPA DE REGISTRE DEPERSIANA. (P - 68)

15,02 210,200 3.157,20

3 K21A1011 u ARRENCADA DE FULL I BASTIMENT DE FINESTRA AMB MITJANSMANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR(P - 66)

5,86 56,000 328,16

4 K2R540R0 m3 TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS A INSTAL.LACIÓAUTORITZADA DE GESTIO DE RESIDUS, AMB CONTENIDOR DE200 L DE CAPACITAT (P - 71)

28,60 100,000 2.860,00

5 EAV7XK77 m2 PERSIANA ENROTLLABLE D'ALUMINI, TIPUS ALUTÈRMIC 45 DELA CASA GRADHERMÈTIC, DE LAMEL.LES DE 14 A 14,5 MM DEGRUIX, 45 MM D'ALÇÀRIA I DE 6 A 6,5 KG PER M2. S'INCLOU P.PDE GUIES DE PERSIANA I TAPA DE REGISTRE, COL.LOCADA. (P -12)

36,04 210,200 7.575,61

6 EAVZ5F05 u COMANDAMENT MANUAL AMB TORN I CABLE METÀL.LIC, PER APERSIANES. (P - 15)

76,46 35,000 2.676,10

7 EAVZXF00 u COMANDAMENT MANUAL AMB CINTA PER A PERSIANES. (P - 16) 22,07 28,000 617,968 EAF1XD35 u A3. FINESTRA D'ALUMINI LACAT, COL·LOCADA SOBRE

BASTIMENT DE BASE, AMB DUES FULLES CORREDISSES I UNAFULLA FIXA SUPERIOR, PER A UN BUIT D'OBRA APROXIMAT DE170X200 CM, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DE PERMEABILITAT AL'AIRE SEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 6AD'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN 12208 ICLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DE RESISTÈNCIA AL VENT SEGONSUNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES. COMPLET DETOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LAESVA CORRECTA COL.LOCACIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.(P - 9)

357,87 8,000 2.862,96

9 EAF1XF35 u A4. FINESTRA D'ALUMINI LACAT, COL·LOCADA SOBREBASTIMENT DE BASE, AMB DUES FULLES CORREDISSES I UNAFULLA FIXA SUPERIOR, PER A UN BUIT D'OBRA APROXIMAT DE230X200 CM, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DE PERMEABILITAT AL'AIRE SEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 6AD'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN 12208 ICLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DE RESISTÈNCIA AL VENT SEGONSUNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES. COMPLET DETOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA

469,03 20,000 9.380,60

euros


PRESSUPOST Pàg.: 7

ESVA CORRECTA COL.LOCACIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.(P - 10)

10 EC1FA611 m2 VIDRE AÏLLANT D'UNA LLUNA INCOLORA DE 4 MM DE GRUIX IUN VIDRE LAMINAR DE SEGURETAT INCOLOR AMB 1 BUTIRALTRANSPARENT, DE 4+4 MM DE GRUIX I CAMBRA D'AIRE DE 6MM, COL·LOCAT AMB LLISTÓ DE VIDRE SOBRE FUSTA, ACER OALUMINI (P - 20)

51,13 119,200 6.094,70

11 E8KA6E21 m ESCOPIDOR DE PLANXA PREFORMADA D'ALUMINI ANODITZATD'1,2 MM DE GRUIX, DE 145 MM DE DESENVOLUPAMENT, AMB 2PLECS, COL.LOCAT AMB FIXACIONS MECÀNIQUES (P - 4)

10,16 59,600 605,54

TOTAL Titol 3 01.03.02 36.391,87

Obra 01 Pressupost

Capítol 03 PURIFICACIÓ SALAS

Titol 3 03 TANQUES PATIS

1 EB32X001 u S-01. CONJUNT DE REIXAT DE TANCAMENT FORMADA PERPORTA DE FULLA BATENT, I FIXOS LATERALS DE FORMATRAPEZOIDAL, AMB ENTRAMAT DE LES MATEIXESCARACTERÍSTIQUES QUE L'EXISTENT, BASTIMENT D'ACERGALVANITZAT PINTAT. DE DIMENSIONS APROXIMADES 215X240+ 215X230CM DE FIXOS LATERALS I 120X250CM DE PORTA.ANCORAT A PARAMENT VERTICAL I PAVIMENT AMB FIXACIONSMECÀNIQUES I BASE DE FORMIGÓ. COMPLET DE TOTS ELSMATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE. (P - 17)

1.562,37 1,000 1.562,37

2 EB32X002 u S-02. CONJUNT DE REIXAT DE TANCAMENT FORMADA PERPORTA DE DOBLE FULLA BATENT, PORTA SIMPLE DE FULLABATENT I FIX LATERAL, AMB ENTRAMAT DE LES MATEIXESCARACTERÍSTIQUES QUE L'EXISTENT, BASTIMENT D'ACERGALVANITZAT PINTAT. DE DIMENSIONS APROXIMADES245X260CM DE FIX LATERAL, 320X250CM DE PORTA DE DOBLEFULL BATENT I 120X250CM DE PORTA. ANCORAT A PARAMENTVERTICAL I PAVIMENT AMB FIXACIONS MECÀNIQUES I BASE DEFORMIGÓ. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA.SEGONS PROJECTE. (P - 18)

1.963,12 1,000 1.963,12

3 EB32X003 PA PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE PER L'ELIMINACIÓDEL BRUC EXISTENT A CADA UNA DE LES TANQUES,TRANSPORT A L'ABOCADOR I TORNAR A COL.LOCAR-NE DENOU. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA COL.LOCACIÓ. (P - 19)

300,00 1,000 300,00

TOTAL Titol 3 01.03.03 3.825,49

Obra 01 Pressupost

Capítol 04 TAULA RODONA

Titol 3 01 ALARMA

1 ALARMA U INSTAL.LACIÓ D'ALARMA (P - 1) 950,00 1,000 950,00

TOTAL Titol 3 01.04.01 950,00

Obra 01 Pressupost

Capítol 05 EL PATUFET

Titol 3 01 ACONDICIONAMENT PASSADÍS

euros


PRESSUPOST Pàg.: 8

1 EAVTX001 m2 CORTINA DE TEIXIT DE FIBRA DE VIDRE I RECOBRIMENT DEPVC, AMB BRAÇ ARTICULAT DE SUPORT, FIXAT A LA LLOSA DEFORMIGÓ MITJANTÇANT FIXACIONS MECÀNIQUES. AMBSISTEMA D'ACCIONAMENT ELÈCTRIC. COMPLET DE TOTS ELSMATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA COL.LOCACIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE. (P - 13)

87,19 178,200 15.537,26

2 EAVTX010 u SENSOR D'AIRE COL.LOCAT (P - 14) 120,00 6,000 720,00

TOTAL Titol 3 01.05.01 16.257,26

Obra 01 Pressupost

Capítol 06 11 DE SETEMBRE

Titol 3 02 RITE

1 EF116221 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DE DIÁMETRONOMINAL 1´´, SEGÚN LA NORMA DIN EN ISO 2440 ST-35,SOLDADO, CON GRADO DE DIFICULTAD BAJO Y COLOCADOSUPERFICIALMENTE (P - 32)

13,14 30,000 394,20

2 EE3CUD20 U PLAFÓ HORITZONTAL CONVECTOR SENZILL, DE TUB D'ACERAMB ALETES, DE 662 MM D'ALÇÀRIA I LLARGÀRIA ENTRE 1900 I2000 MM, PER A AIGUA CALENTA DE 4 BAR I 110°C, COM AMÀXIM I AMB SUPORTS PER A ANAR ENCASTAT, SENSEVALVULERIA. (P - 25)

379,89 2,000 759,78

3 EE3CU001 u ACCESSORIS DE REGULACIÓ RADIADOR. INCLOU PURGADOR,DETENTOR, VÀLVULA TERMOSTÀTICA, TAP CEC I 3 TAPS AMBREDUCCIÓ. TOTALMENT MUNTAT EN RADIADOR. (P - 24)

71,64 2,000 143,28

4 EEV2U001 u TERMÒSTAT D'AMBIENT DE FUNCIÓ ELECTROMECÀNICA,REGULACIÓ +5-+30ºC, AMB INTERRUPTOR PARADA/MARXA,AMB ACCESSORIS DE MUNTATGE, CABLEJAT I INSTAL.LAT (P -31)

51,51 1,000 51,51

TOTAL Titol 3 01.06.02 1.348,77

Obra 01 Pressupost

Capítol 07 SEGURETAT I SALUT

1 XPAUX0SS u PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE, CORRESPONENT ALA SEGURETAT I SALUT DE L'OBRA. (P - 74)

1.099,79 1,000 1.099,79

TOTAL Capítol 01.07 1.099,79

euros


RESUM DE PRESSUPOST Pàg.: 1

NIVELL 2: Capítol Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––Capítol 01.01 EL TURONET 23.149,92Capítol 01.02 PILARIN BAYÉS 18.396,78Capítol 01.03 PURIFICACIÓ SALAS 40.217,36Capítol 01.04 TAULA RODONA 950,00Capítol 01.05 EL PATUFET 16.257,26Capítol 01.06 11 DE SETEMBRE 1.348,77Capítol 01.07 SEGURETAT I SALUT 1.099,79Obra 01 Pressupost 101.419,88–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

101.419,88–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––NIVELL 1: Obra Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––Obra 01 Pressupost 101.419,88

101.419,88

euros


PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL .......................................................................... 101.419,88

13,00 % DESPESES GENERALS SOBRE 101.419,88....................................................... 13.184,58

6,00 % BENEFICI INDUSTRIAL SOBRE 101.419,88.......................................................... 6.085,19

Subtotal 120.689,65

16,00 % IVA SOBRE 120.689,65......................................................................................... 19.310,34

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE € 139.999,99

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a

( CENT TRENTA-NOU MIL NOU-CENTS NORANTA-NOU EUROS AMB NORANTA-NOU CENTIMS )

FEBRER 2010L´AUTOR DEL PROJECTE

................................................................................................E . Q U A D R E D E P R E U S N º 1


QUADRE DE PREUS NÚMERO 1Pàg.: 1

ALARMAP-1 U INSTAL.LACIÓ D'ALARMA 950,00 €

(NOU-CENTS CINQUANTA EUROS)

E222B423P-2 m3 EXCAVACIÓ DE RASA PER A PAS D'INSTAL.LACIONS DE FINS A 1 M DE FONDÀRIA, ENTERRENY COMPACTE, AMB MITJANS MECÀNICS I AMB LES TERRES DEIXADES A LAVORA

7,94 €

(SET EUROS AMB NORANTA-QUATRE CENTIMS)

E2R440E0P-3 m3 CÀRREGA AMB MITJANS MANUALS I TRANSPORT DE TERRES A INSTAL.LACIÓAUTORITZADA DE GESTIO DE RESIDUS, AMB CONTENIDOR DE 5 M3 DE CAPACITAT

34,33 €

(TRENTA-QUATRE EUROS AMB TRENTA-TRES CENTIMS)

E8KA6E21P-4 m ESCOPIDOR DE PLANXA PREFORMADA D'ALUMINI ANODITZAT D'1,2 MM DE GRUIX,DE 145 MM DE DESENVOLUPAMENT, AMB 2 PLECS, COL.LOCAT AMB FIXACIONSMECÀNIQUES

10,16 €

(DEU EUROS AMB SETZE CENTIMS)

E8M3X001P-5 m LLINDA DE 29 CM D'AMPLÀRIA APROX, AMB XAPA PLEGADA D'ALUMINI SOBRETAULELL DE DM HIDRÒFUG DE SUPORT, AMB UN DESENVOLUPAMENT APROXIMATDE 400M, COL.LOCADA AMB MORTER MIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA AMBFORMIGONERA DE 165 L

73,51 €

(SETANTA-TRES EUROS AMB CINQUANTA-UN CENTIMS)

E8M3XB1KP-6 m BRANCAL DE 29 CM D'AMPLÀRIA APROX, AMB XAPA PLEGADA D'ALUMINI SOBRETAULELL DE DM HIDRÒFUG DE SUPORT, AMB UN DESENVOLUPAMENT APROXIMATDE 400M, COL.LOCADA AMB MORTER MIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA AMBFORMIGONERA DE 165 L

74,00 €

(SETANTA-QUATRE EUROS)

E936X5B0P-7 m2 FORMACIÓ DE RAMPA DE FORMIGÓ HM-20/P/20/I, DE CONSISTÈNCIA PLÀSTICA IGRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT 20 MM, AMB ACABAT RATLLAT. COMPLETD'ENCOFRAT LATERAL AMB TAULONS DE FUSTA I TOTS ELS MATERIALS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONSPROJECTE.

17,15 €

(DISSET EUROS AMB QUINZE CENTIMS)

E9GZ2000P-8 m2 RATLLAT MANUAL DE PAVIMENTS DE FORMIGÓ 2,34 €

(DOS EUROS AMB TRENTA-QUATRE CENTIMS)

EAF1XD35P-9 u A3. FINESTRA D'ALUMINI LACAT, COL·LOCADA SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMBDUES FULLES CORREDISSES I UNA FULLA FIXA SUPERIOR, PER A UN BUIT D'OBRAAPROXIMAT DE 170X200 CM, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DE PERMEABILITAT A L'AIRESEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 6A D'ESTANQUITAT A L'AIGUASEGONS UNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DE RESISTÈNCIA AL VENTSEGONS UNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES. COMPLET DE TOTS ELSMATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA ESVA CORRECTA COL.LOCACIÓ A

357,87 €



OBRA. SEGONS PROJECTE.(TRES-CENTS CINQUANTA-SET EUROS AMB VUITANTA-SET CENTIMS)

EAF1XF35P-10 u A4. FINESTRA D'ALUMINI LACAT, COL·LOCADA SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMBDUES FULLES CORREDISSES I UNA FULLA FIXA SUPERIOR, PER A UN BUIT D'OBRAAPROXIMAT DE 230X200 CM, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DE PERMEABILITAT A L'AIRESEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 6A D'ESTANQUITAT A L'AIGUASEGONS UNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DE RESISTÈNCIA AL VENTSEGONS UNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES. COMPLET DE TOTS ELSMATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA ESVA CORRECTA COL.LOCACIÓ AOBRA. SEGONS PROJECTE.

469,03 €

(QUATRE-CENTS SEIXANTA-NOU EUROS AMB TRES CENTIMS)

EAF5X99DP-11 u BALCONERA D'ALUMINI LACAT, COL.LOCADA SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMBDUES FULLES BATENTS, PER A UN BUIT D'OBRA APROXIMAT DE 192X260 CM,ELABORADA AMB PERFILS DE PREU ALT, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 4 DEPERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 9AD'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C4 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES.COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA COL.L.OCACIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

956,83 €

(NOU-CENTS CINQUANTA-SIS EUROS AMB VUITANTA-TRES CENTIMS)

EAV7XK77P-12 m2 PERSIANA ENROTLLABLE D'ALUMINI, TIPUS ALUTÈRMIC 45 DE LA CASAGRADHERMÈTIC, DE LAMEL.LES DE 14 A 14,5 MM DE GRUIX, 45 MM D'ALÇÀRIA I DE 6A 6,5 KG PER M2. S'INCLOU P.P DE GUIES DE PERSIANA I TAPA DE REGISTRE,COL.LOCADA.

36,04 €

(TRENTA-SIS EUROS AMB QUATRE CENTIMS)

EAVTX001P-13 m2 CORTINA DE TEIXIT DE FIBRA DE VIDRE I RECOBRIMENT DE PVC, AMB BRAÇARTICULAT DE SUPORT, FIXAT A LA LLOSA DE FORMIGÓ MITJANTÇANT FIXACIONSMECÀNIQUES. AMB SISTEMA D'ACCIONAMENT ELÈCTRIC. COMPLET DE TOTS ELSMATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA COL.LOCACIÓ AOBRA. SEGONS PROJECTE.

87,19 €

(VUITANTA-SET EUROS AMB DINOU CENTIMS)

EAVTX010P-14 u SENSOR D'AIRE COL.LOCAT 120,00 €

(CENT VINT EUROS)



EAVZ5F05P-15 u COMANDAMENT MANUAL AMB TORN I CABLE METÀL.LIC, PER A PERSIANES. 76,46 €

(SETANTA-SIS EUROS AMB QUARANTA-SIS CENTIMS)

EAVZXF00P-16 u COMANDAMENT MANUAL AMB CINTA PER A PERSIANES. 22,07 €

(VINT-I-DOS EUROS AMB SET CENTIMS)

EB32X001P-17 u S-01. CONJUNT DE REIXAT DE TANCAMENT FORMADA PER PORTA DE FULLABATENT, I FIXOS LATERALS DE FORMA TRAPEZOIDAL, AMB ENTRAMAT DE LESMATEIXES CARACTERÍSTIQUES QUE L'EXISTENT, BASTIMENT D'ACER GALVANITZATPINTAT. DE DIMENSIONS APROXIMADES 215X240 + 215X230CM DE FIXOS LATERALS I120X250CM DE PORTA. ANCORAT A PARAMENT VERTICAL I PAVIMENT AMBFIXACIONS MECÀNIQUES I BASE DE FORMIGÓ. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONSPROJECTE.

1.562,37 €

(MIL CINC-CENTS SEIXANTA-DOS EUROS AMB TRENTA-SET CENTIMS)

EB32X002P-18 u S-02. CONJUNT DE REIXAT DE TANCAMENT FORMADA PER PORTA DE DOBLE FULLABATENT, PORTA SIMPLE DE FULLA BATENT I FIX LATERAL, AMB ENTRAMAT DE LESMATEIXES CARACTERÍSTIQUES QUE L'EXISTENT, BASTIMENT D'ACER GALVANITZATPINTAT. DE DIMENSIONS APROXIMADES 245X260CM DE FIX LATERAL, 320X250CM DEPORTA DE DOBLE FULL BATENT I 120X250CM DE PORTA. ANCORAT A PARAMENTVERTICAL I PAVIMENT AMB FIXACIONS MECÀNIQUES I BASE DE FORMIGÓ. COMPLETDE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTAEXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

1.963,12 €

(MIL NOU-CENTS SEIXANTA-TRES EUROS AMB DOTZE CENTIMS)

EB32X003P-19 PA PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE PER L'ELIMINACIÓ DEL BRUC EXISTENT ACADA UNA DE LES TANQUES, TRANSPORT A L'ABOCADOR I TORNAR ACOL.LOCAR-NE DE NOU. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA COL.LOCACIÓ.

300,00 €

(TRES-CENTS EUROS)

EC1FA611P-20 m2 VIDRE AÏLLANT D'UNA LLUNA INCOLORA DE 4 MM DE GRUIX I UN VIDRE LAMINAR DESEGURETAT INCOLOR AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT, DE 4+4 MM DE GRUIX ICAMBRA D'AIRE DE 6 MM, COL·LOCAT AMB LLISTÓ DE VIDRE SOBRE FUSTA, ACER OALUMINI

51,13 €

(CINQUANTA-UN EUROS AMB TRETZE CENTIMS)

EC1GD201P-21 m2 VIDRE AÏLLANT DE DOS VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT AMB LLUNA INCOLORADE 4+4 AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT, CAMBRA D'AIRE DE 6 MM DE GRUIX I VIDRELAMINAR DE LLUNA INCOLORA DE 3+3 AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT, COL·LOCAT

74,70 €

(SETANTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA CENTIMS)



EE212ASHP-22 u CALDERA PER A COMBUSTIBLE FLUID AMB CREMADOR DE GAS PER AIRE FORÇAT,DE 46,5 KW, DE FOSA PER A CALEFACCIÓ DE 4 BAR I 100 °C, COM A MÀXIM IMUNTADA SOBRE BANCADA

1.684,71 €

(MIL SIS-CENTS VUITANTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA-UN CENTIMS)

EE222ESHP-23 u CALDERA DE GAS NATURAL AMB CREMADOR ATMOSFÈRIC, DE 95 KW DE POTÈNCIACALORÍFICA, DE FOSA PER A CALEFACCIÓ DE 4 BAR I 100 °C, COM A MÀXIM,MUNTADA SOBRE BANCADA

2.983,31 €

(DOS MIL NOU-CENTS VUITANTA-TRES EUROS AMB TRENTA-UN CENTIMS)

EE3CU001P-24 u ACCESSORIS DE REGULACIÓ RADIADOR. INCLOU PURGADOR, DETENTOR, VÀLVULATERMOSTÀTICA, TAP CEC I 3 TAPS AMB REDUCCIÓ. TOTALMENT MUNTAT ENRADIADOR.

71,64 €

(SETANTA-UN EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CENTIMS)

EE3CUD20P-25 U PLAFÓ HORITZONTAL CONVECTOR SENZILL, DE TUB D'ACER AMB ALETES, DE 662MM D'ALÇÀRIA I LLARGÀRIA ENTRE 1900 I 2000 MM, PER A AIGUA CALENTA DE 4 BARI 110°C, COM A MÀXIM I AMB SUPORTS PER A ANAR ENCASTAT, SENSE VALVULERIA.

379,89 €

(TRES-CENTS SETANTA-NOU EUROS AMB VUITANTA-NOU CENTIMS)

EE415510P-26 u XEMENEIA CIRCULAR DE DOBLE PARET D'ACER INOXIDABLE, AMB AÏLLAMENTINTERIOR DE LLANA DE ROCA D'ALTA DENSITAT, DE 250 MM DE DIÀMETRENOMINAL, UNIÓ AMB ACOBLAMENT ESTANC I MUNTADA SUPERFICIALMENT

129,35 €

(CENT VINT-I-NOU EUROS AMB TRENTA-CINC CENTIMS)

EE415610P-27 u XEMENEIA CIRCULAR DE DOBLE PARET D'ACER INOXIDABLE, AMB AÏLLAMENTINTERIOR DE LLANA DE ROCA D'ALTA DENSITAT, DE 300 MM DE DIÀMETRENOMINAL, UNIÓ AMB ACOBLAMENT ESTANC I MUNTADA SUPERFICIALMENT

141,10 €

(CENT QUARANTA-UN EUROS AMB DEU CENTIMS)

EEU4U015P-28 u DIPÒSIT D'EXPANSIÓ TANCAT DE 35 L DE CAPACITAT, DE PLANXA D'ACER IMEMBRANA ELÀSTICA, AMB CONNEXIÓ DE 3/4' DE D, COL.LOCAT ROSCAT

82,97 €

(VUITANTA-DOS EUROS AMB NORANTA-SET CENTIMS)

EEU6U001P-29 u MANÒMETRE DE GLICERINA PER A UNA PRESSIÓ DE 0 A 10 BAR, D'ESFERA DE 63MM DE I ROSCA D'1/4' DE D, COL.LOCAT ROSCAT

16,93 €

(SETZE EUROS AMB NORANTA-TRES CENTIMS)

EEU9U010P-30 u PIRÒSTAT DE FUMS AMB TERMÒSTAT DE 50°C A 300°C, TERMÒMETRE DECONTROL, PILOT DE SENYAL DE BLOQUEIG, POLSADOR DE RECONNEXIÓ I BEINAD´ACER INOXIDABLE, INSTAL.LAT

108,88 €

(CENT VUIT EUROS AMB VUITANTA-VUIT CENTIMS)



EEV2U001P-31 u TERMÒSTAT D'AMBIENT DE FUNCIÓ ELECTROMECÀNICA, REGULACIÓ +5-+30ºC, AMBINTERRUPTOR PARADA/MARXA, AMB ACCESSORIS DE MUNTATGE, CABLEJAT IINSTAL.LAT

51,51 €

(CINQUANTA-UN EUROS AMB CINQUANTA-UN CENTIMS)

EF116221P-32 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DE DIÁMETRO NOMINAL 1´´, SEGÚN LANORMA DIN EN ISO 2440 ST-35, SOLDADO, CON GRADO DE DIFICULTAD BAJO YCOLOCADO SUPERFICIALMENTE

13,14 €

(TRETZE EUROS AMB CATORZE CENTIMS)

EF118211P-33 m TUB D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA DE DIÀMETRE NOMINAL 1´´1/2, SEGONS LANORMA DIN EN ISO 2440 ST-35, ROSCAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT BAIX ICOL.LOCAT SUPERFICIALMENT

21,64 €

(VINT-I-UN EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CENTIMS)

EF11B221P-34 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DE DIÁMETRO NOMINAL 3´´, SEGÚN LANORMA DIN EN ISO 2440 ST-35, SOLDADO, CON GRADO DE DIFICULTAD BAJO YCOLOCADO SUPERFICIALMENTE

40,15 €

(QUARANTA EUROS AMB QUINZE CENTIMS)

EF1K1810P-35 u COMPENSADOR DE DILATACIONS DE LLAUTÓ, D'1 1/2 ´´ DE DIÀMETRE NOMINAL,ROSCAT

48,42 €

(QUARANTA-VUIT EUROS AMB QUARANTA-DOS CENTIMS)

EF52A3B7P-36 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 28 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, D'1 MM DE GRUIX,SOLDAT PER CAPIL.LARITAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT MITJÀ I COL.LOCATENCASTAT

13,83 €

(TRETZE EUROS AMB VUITANTA-TRES CENTIMS)

EF52B4B2P-37 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 35 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, D'1,2 MM DE GRUIX,SOLDAT PER CAPIL.LARITAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT MITJÀ I COL.LOCATSUPERFICIALMENT

17,02 €

(DISSET EUROS AMB DOS CENTIMS)

EF52D4B1P-38 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 54 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, D'1,2 MM DE GRUIX,SOLDAT PER CAPIL.LARITAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT BAIX I COL.LOCATSUPERFICIALMENT

20,21 €

(VINT EUROS AMB VINT-I-UN CENTIMS)

EFB19425P-39 m TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR,10 BAR DE PRESSIÓ NOMINAL, SEGONS NORMA UNE 53131, SOLDAT, AMB GRAU DEDIFICULTAT MITJÀ I COL.LOCAT AL FONS DE LA RASA

18,00 €

(DIVUIT EUROS)



EFQ38553P-40 m AISLAMIENTO TÉRMICO DE ESPUMA ELASTOMÉRICA PARA TUBERÍAS CALIENTES,PARA TUBO DE 3/4´´ DE DIÁMETRO, DE 20 MM DE ESPESOR, CON GRADO DEDIFICULTAD ALTO Y COLOCADO SUPERFICIALMENTE

10,07 €

(DEU EUROS AMB SET CENTIMS)

EG1PU200P-41 u CONJUNT DE PROTECCIÓ I MESURA DEL TIPUS T-20 PER A 2 COMPTADORSTRIFASICS I RELLOTGE, PER A UNA POTÈNCIA DE 40 A 80 KW I UNA TENSIÓ DE 400V, DE 630X1620X270 MM, AMB CAIXES MODULARS DE DOBLE AÏLLAMENT DEPOLIÈSTER REFORÇAT, EMBARRAT, BASE DE FUSIBLES AMB FUSIBLES, SENSECOMPTADORS I SENSE ICP, COL.LOCAT SUPERFICIALMENT

624,20 €

(SIS-CENTS VINT-I-QUATRE EUROS AMB VINT CENTIMS)

EG311906P-42 m CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RV-K 0,6/1 KV, UNIPOLAR DE SECCIÓ1X35 MM2, COL.LOCAT EN TUB

5,27 €

(CINC EUROS AMB VINT-I-SET CENTIMS)

EG380A07P-43 m CONDUCTOR DE COURE NU, UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X50 MM2, MUNTAT EN MALLADE CONNEXIÓ A TERRA

11,94 €

(ONZE EUROS AMB NORANTA-QUATRE CENTIMS)

EGD1421EP-44 u PIQUETA DE CONNEXIÓ A TERRA D'ACER, AMB RECOBRIMENT DE COURE DE GRUIXESTÀNDARD, DE 2500 MM DE LLARGÀRIA I DE 14,6 MM DE DIÀMETRE, CLAVADA ATERRA

21,81 €

(VINT-I-UN EUROS AMB VUITANTA-UN CENTIMS)

EK12A259P-45 u ARMARI DE REGULACIÓ NORMALITZAT DE DESIGNACIÓ A-25 PER A UN CABAL DE 25M3/H, ENTRADA DE POLIETILÉ DE 32 MM DE DIÀMETRE, SORTIDA AMB RÀCORDFEMELLA DE 1 1/2'', PRESSIÓ D'ENTRADA DE 0,5 A 4 BAR (MPB), PRESSIÓ DESORTIDA DE 55 MBAR (BP) I PRESSIÓ DE SEGURETAT PER MÀXIMA DE 125 MBAR

411,55 €

(QUATRE-CENTS ONZE EUROS AMB CINQUANTA-CINC CENTIMS)

EK246316P-46 u COMPTADOR DE DESGNACIÓ G-16 SEGONS UNE 60510 AMB CONNEXIONS PER AROSCAR DE DIÀMETRE 2'', DE 25 M3/H (N), COM A MÀXIM, DE PARETSDEFORMABLES I MUNTAT ENTRE TUBS

382,95 €

(TRES-CENTS VUITANTA-DOS EUROS AMB NORANTA-CINC CENTIMS)

EK25U010P-47 u MANÒMETRE PER A UNA PRESSIO MÀXIMA DE 4 KG/CM2, D´ESFERA DE 50 MM,ROSCA DE CONNEXIÓ D'1/4'', INSTAL.LAT

13,24 €

(TRETZE EUROS AMB VINT-I-QUATRE CENTIMS)

EK627000P-48 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS, DE 32 MM DE DIÀMETRE NOMINAL,AMB TRANSICIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE 40 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIORI SÈRIE SDR 11 SEGONS UNE 53-333 A TUB DE COURE DE 42 MM DE DIÀMETREEXTERIOR I 1 MM DE GRUIX, AMB ENLLAÇ, BEINA DE PROTECCIÓ DE L'ENLLAÇD'ACER REBLERT DE RESINA DE POLIURETÀ I BEINA DE 2 M DE LLARGÀRIA DE TUBD'ACER INOXIDABLE DE 63,5 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMB

97,76 €



TAP SUPERIOR DE MATERIAL ELASTOMÉRIC(NORANTA-SET EUROS AMB SETANTA-SIS CENTIMS)

EK629000P-49 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS, DE 50 MM DE DIÀMETRE NOMINAL,AMB TRANSICIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE 63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIORI SÈRIE SDR 11 SEGONS UNE 53-333 A TUB DE COURE DE 54 MM DE DIÀMETREEXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMB ENLLAÇ, BEINA DE PROTECCIÓ DE L'ENLLAÇD'ACER REBLERT DE RESINA DE POLIURETÀ I BEINA DE 2 M DE LLARGÀRIA DE TUBD'ACER INOXIDABLE DE 76 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMBTAP SUPERIOR DE MATERIAL ELASTOMÉRIC

181,49 €

(CENT VUITANTA-UN EUROS AMB QUARANTA-NOU CENTIMS)

EKK15241P-50 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADA D'ALUMINI, DE 20X40 CM, FIXADAMECÀNICAMENT

16,37 €

(SETZE EUROS AMB TRENTA-SET CENTIMS)

EKK15331P-51 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADA D'ALUMINI, DE 30X30 CM, FIXADAMECÀNICAMENT

17,66 €

(DISSET EUROS AMB SEIXANTA-SIS CENTIMS)

EM11U020P-52 u DETECTOR DE GAS NATURAL A DOS NIVELLS, IP65, MUNTAT SUPERFICIALMENT 236,80 €

(DOS-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB VUITANTA CENTIMS)

EM12UG10P-53 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LA DETECCIÓ DE GAS NATURAL, AMB UNSENSOR INCORPORAT, INSTAL.LADA

306,26 €

(TRES-CENTS SIS EUROS AMB VINT-I-SIS CENTIMS)

EM12UG20P-54 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LA DETECCIÓ DE GAS, PER A UN SENSORREMOT, INSTAL.LADA

218,55 €

(DOS-CENTS DIVUIT EUROS AMB CINQUANTA-CINC CENTIMS)

ENG1U040P-55 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMB CONNEXIÓ ROSCA GAS FEMELLA G1'' I JUNT PLA MASCLE G 1''1/4, AMB OBTURADOR ESFÈRIC, SEGONS NORMA UNE60.708

17,43 €

(DISSET EUROS AMB QUARANTA-TRES CENTIMS)

ENG1V040P-56 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMB CONNEXIONS ROSCA I JUNT PLAMASCLE G 1''1/4, AMB OBTURADOR ESFÈRIC, SEGONS NORMA UNE 60.708

23,47 €

(VINT-I-TRES EUROS AMB QUARANTA-SET CENTIMS)

ENG6A134P-57 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, DELTIPUS NC (NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONSROSCADES D'1'' I PRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA

98,61 €

(NORANTA-VUIT EUROS AMB SEIXANTA-UN CENTIMS)



ENG6A144P-58 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, DELTIPUS NC (NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONSROSCADES D'1 1/4'' I PRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA

200,23 €

(DOS-CENTS EUROS AMB VINT-I-TRES CENTIMS)

ENG6A154P-59 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, DELTIPUS NC (NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONSROSCADES D'1 1/2'' I PRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA

212,53 €

(DOS-CENTS DOTZE EUROS AMB CINQUANTA-TRES CENTIMS)

ENH19527P-60 u BOMBA CENTRÍFUGA AUTOASPIRANTE DE 10 M3/H DE CAUDAL, COMO MÁXIMO, DEPRESIÓN MÁXIMA 2,5 BAR, DE PRECIO ALTO Y MONTADA SUPERFICIALMENTE

717,89 €

(SET-CENTS DISSET EUROS AMB VUITANTA-NOU CENTIMS)

F219X001P-61 m2 EXTRACCIÓ DE PAVIMENT EXISTENT, PER A LA SEVA POSTERIOR RECOL.LOCACIÓ,AMB MITJANTS MANUALS I MECÀNICS. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONSPROJECTE.

9,64 €

(NOU EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CENTIMS)

F2285B0FP-62 m3 REBLIMENT I PICONATGE DE RASA D'AMPLÀRIA FINS A 0,6 M, AMB MATERIALSELECCIONAT DE LA PRÒPIA EXCAVACIÓ, EN TONGADES DE GRUIX FINS A 25 CM,UTILITZANT PICÓ VIBRANT, AMB COMPACTACIÓ DEL 95 % PM

19,00 €

(DINOU EUROS)

F9B3XC50P-63 m2 RECOL.LOCACIÓ DE PECES DE PAVIMENT EXISTENT, COL·LOCADES AMB MORTERDE CIMENT 1:6, ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L. COMPLET DETOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTAEXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

22,31 €

(VINT-I-DOS EUROS AMB TRENTA-UN CENTIMS)

K216X001P-64 m2 OBERTURA DE FORAT DE FAÇANA, DE DIMENSIONS VARIABLES, SEGONSPROJECTE, PER A LA FORMACIÓ DE PORTA-BALCONERA, EN PARET DETANCAMENT DE GERO, A MÀ I AMB MARTELL TRENCADOR MANUAL, PREVI TALLAMB SERRA MECÀNICA I POSTERIOR ARESTAT, I CÀRREGA MANUAL DE RUNASOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. DURANT AQUEST PROCÉS D'OBRA, ES PROCEDIRÀA L'APUNTALAMENT DE LA PART SUPERIOR DEL FORAT MITJANTÇANT TAULÓ IPUNTALS, FINS QUE NO ES COL.LOQUI EL MARC METÀL.LIC CORRESPONENT.COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

31,03 €

(TRENTA-UN EUROS AMB TRES CENTIMS)



K218X971P-65 m ARRENCADA D'ESCOPIDOR EXISTENT, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUALDE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

3,91 €

(TRES EUROS AMB NORANTA-UN CENTIMS)

K21A1011P-66 u ARRENCADA DE FULL I BASTIMENT DE FINESTRA AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

5,86 €

(CINC EUROS AMB VUITANTA-SIS CENTIMS)

K21AX011P-67 u ARRENCADA DE FULL, BASTIMENT I VIDRE DE BALCONERA AMB MITJANS MANUALSI CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

21,45 €

(VINT-I-UN EUROS AMB QUARANTA-CINC CENTIMS)

K21AXP11P-68 u ARRENCADA DE PERSIANA ENROTLLABLE DE FINS A 3 M2, INCLOSOS MECANISMESI ACCESSORIS, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. S'INCLOU TAMBÉ RETIRADA DE LA TAPA DE REGISTRE DE PERSIANA.

15,02 €

(QUINZE EUROS AMB DOS CENTIMS)

K21B3011P-69 m2 ARRENCADA DE REIXA METÀL.LICA AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUALSOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

6,52 €

(SIS EUROS AMB CINQUANTA-DOS CENTIMS)

K21EXC11P-70 u MODIFICACIÓ D'INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ AMB TUBS I RADIADORS, FORMATPER RETIRADA I RECOL.LOCACIÓ DE RADIADOR EXISTENT; MODIFICACIÓ DELCIRCUIT DE DISTRIBUCIÓ D'AIGÜA, REPINTAT DE LA ZONA AFECTADA, I TOTS ELSTREBALLS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ AOBRA. SEGONS PROJECTE.

436,98 €

(QUATRE-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB NORANTA-VUIT CENTIMS)

K2R540R0P-71 m3 TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS A INSTAL.LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIO DERESIDUS, AMB CONTENIDOR DE 200 L DE CAPACITAT

28,60 €

(VINT-I-VUIT EUROS AMB SEIXANTA CENTIMS)

XPAUU001P-72 u PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE, CORRESPONENT AL PUNT DE CONNEXIO 500,00 €

(CINC-CENTS EUROS)

XPAUX001P-73 PA PARTIDA ALÇADA DE COBRAMENT ÍNTREGRE PER A L'EXECUCIÓ DE FORATS DEVENTIL.LACIÓ DE GAS A PARET D'OBRA EXISTENT PEL FORAT INFERIOR I FORAT AFINESTRA EXISTENT A LA PART SUPERIOR. COMPLET DE TREBALLS DE PALETA IREIXES HOMOLOGADES D'ACABAT.

250,00 €

(DOS-CENTS CINQUANTA EUROS)

XPAUX0SSP-74 u PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE, CORRESPONENT A LA SEGURETAT ISALUT DE L'OBRA.

1.099,79 €

(MIL NORANTA-NOU EUROS AMB SETANTA-NOU CENTIMS)

................................................................................................F . Q U A D R E D E P R E U S N º 2


QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 1

P-1 ALARMA U INSTAL.LACIÓ D'ALARMA 950,00 €Sense descomposició 950,00000 €

P-2 E222B423 m3 EXCAVACIÓ DE RASA PER A PAS D'INSTAL.LACIONS DE FINS A 1 M DE FONDÀRIA, ENTERRENY COMPACTE, AMB MITJANS MECÀNICS I AMB LES TERRES DEIXADES A LAVORA

7,94 €

Altres conceptes 7,94000 €

P-3 E2R440E0 m3 CÀRREGA AMB MITJANS MANUALS I TRANSPORT DE TERRES A INSTAL.LACIÓAUTORITZADA DE GESTIO DE RESIDUS, AMB CONTENIDOR DE 5 M3 DE CAPACITAT

34,33 €


P-4 E8KA6E21 m ESCOPIDOR DE PLANXA PREFORMADA D'ALUMINI ANODITZAT D'1,2 MM DE GRUIX,DE 145 MM DE DESENVOLUPAMENT, AMB 2 PLECS, COL.LOCAT AMB FIXACIONSMECÀNIQUES

10,16 €

B8KA6E20 m ESCOPIDOR DE PLANXA PREFORMADA D'ALUMINI ANODITZAT D'1,2 MM DE GR 4,90000 €

B0A4A400 cu VISOS, GALVANITZATS 0,08078 €Altres conceptes 5,17922 €

P-5 E8M3X001 m LLINDA DE 29 CM D'AMPLÀRIA APROX, AMB XAPA PLEGADA D'ALUMINI SOBRETAULELL DE DM HIDRÒFUG DE SUPORT, AMB UN DESENVOLUPAMENT APROXIMATDE 400M, COL.LOCADA AMB MORTER MIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA AMBFORMIGONERA DE 165 L

73,51 €


B0GAB2L0 m PEÇA DE PEDRA ARTIFICIAL DE MORTER DE CIMENT BLANC, POLIDA, DE 29 C 46,79000 €Altres conceptes 16,92000 €

P-6 E8M3XB1K m BRANCAL DE 29 CM D'AMPLÀRIA APROX, AMB XAPA PLEGADA D'ALUMINI SOBRETAULELL DE DM HIDRÒFUG DE SUPORT, AMB UN DESENVOLUPAMENT APROXIMATDE 400M, COL.LOCADA AMB MORTER MIXT 1:2:10, ELABORAT A L'OBRA AMBFORMIGONERA DE 165 L

74,00 €


B0GAB2L0 m PEÇA DE PEDRA ARTIFICIAL DE MORTER DE CIMENT BLANC, POLIDA, DE 29 C 46,79000 €Altres conceptes 16,92000 €

P-7 E936X5B0 m2 FORMACIÓ DE RAMPA DE FORMIGÓ HM-20/P/20/I, DE CONSISTÈNCIA PLÀSTICA IGRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT 20 MM, AMB ACABAT RATLLAT. COMPLETD'ENCOFRAT LATERAL AMB TAULONS DE FUSTA I TOTS ELS MATERIALS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONSPROJECTE.

17,15 €

B064300C m3 FORMIGÓ HM-20/P/20/I DE CONSISTÈNCIA PLÀSTICA, GRANDÀRIA MÀXIMA DEL 9,89418 €Altres conceptes 7,25582 €



P-8 E9GZ2000 m2 RATLLAT MANUAL DE PAVIMENTS DE FORMIGÓ 2,34 €Altres conceptes 2,34000 €

P-9 EAF1XD35 u A3. FINESTRA D'ALUMINI LACAT, COL·LOCADA SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMBDUES FULLES CORREDISSES I UNA FULLA FIXA SUPERIOR, PER A UN BUIT D'OBRAAPROXIMAT DE 170X200 CM, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DE PERMEABILITAT A L'AIRESEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 6A D'ESTANQUITAT A L'AIGUASEGONS UNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DE RESISTÈNCIA AL VENTSEGONS UNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES. COMPLET DE TOTS ELSMATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA ESVA CORRECTA COL.LOCACIÓ AOBRA. SEGONS PROJECTE.

357,87 €

B7J50010 dm3 MASSILLA PER A SEGELLATS, D'APLICACIÓ AMB PISTOLA, DE BASE SILICONA 2,05100 €

BAF1C185 m2 FULLA FIXA D'ALUMINI LACAT BLANC, PER A COL·LOCAR SOBRE BASTIMENT D 68,54400 €

BAF18535 m2 FINESTRA D'ALUMINI LACAT BLANC, PER A COL·LOCAR SOBRE BASTIMENT DE 263,67000 €

B7J50090 dm3 MASSILLA PER A SEGELLATS, D'APLICACIÓ AMB PISTOLA, DE BASE POLIURET 5,83840 €Altres conceptes 17,76660 €

P-10 EAF1XF35 u A4. FINESTRA D'ALUMINI LACAT, COL·LOCADA SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMBDUES FULLES CORREDISSES I UNA FULLA FIXA SUPERIOR, PER A UN BUIT D'OBRAAPROXIMAT DE 230X200 CM, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DE PERMEABILITAT A L'AIRESEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 6A D'ESTANQUITAT A L'AIGUASEGONS UNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DE RESISTÈNCIA AL VENTSEGONS UNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES. COMPLET DE TOTS ELSMATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA ESVA CORRECTA COL.LOCACIÓ AOBRA. SEGONS PROJECTE.

469,03 €

B7J50010 dm3 MASSILLA PER A SEGELLATS, D'APLICACIÓ AMB PISTOLA, DE BASE SILICONA 2,34400 €

B7J50090 dm3 MASSILLA PER A SEGELLATS, D'APLICACIÓ AMB PISTOLA, DE BASE POLIURET 6,97760 €

BAF1C285 m2 FULLA FIXA D'ALUMINI LACAT BLANC, PER A COL·LOCAR SOBRE BASTIMENT D 90,16000 €

BAF18635 m2 FINESTRA D'ALUMINI LACAT BLANC, PER A COL·LOCAR SOBRE BASTIMENT DE 345,86250 €Altres conceptes 23,68590 €

P-11 EAF5X99D u BALCONERA D'ALUMINI LACAT, COL.LOCADA SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMBDUES FULLES BATENTS, PER A UN BUIT D'OBRA APROXIMAT DE 192X260 CM,ELABORADA AMB PERFILS DE PREU ALT, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 4 DEPERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 9AD'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C4 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES.COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA COL.L.OCACIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

956,83 €



BAF1E49D m2 BALCONERA D'ALUMINI LACAT, PER A COL.LOCAR SOBRE BASTIMENT DE BAS 927,45000 €

B7J50090 dm3 MASSILLA PER A SEGELLATS, D'APLICACIÓ AMB PISTOLA, DE BASE POLIURET 6,83520 €

B7J50010 dm3 MASSILLA PER A SEGELLATS, D'APLICACIÓ AMB PISTOLA, DE BASE SILICONA 2,34400 €Altres conceptes 20,20080 €

P-12 EAV7XK77 m2 PERSIANA ENROTLLABLE D'ALUMINI, TIPUS ALUTÈRMIC 45 DE LA CASAGRADHERMÈTIC, DE LAMEL.LES DE 14 A 14,5 MM DE GRUIX, 45 MM D'ALÇÀRIA I DE 6A 6,5 KG PER M2. S'INCLOU P.P DE GUIES DE PERSIANA I TAPA DE REGISTRE,COL.LOCADA.

36,04 €

BAV7X001 M2 PERSIANA ENROTLLABLE D'ALUMINI, TIPUS ALUTÈRMIC 45 DE LA CASA GRAD 25,20000 €

EAZ7114C u PLAFÓ FIX PER A CAIXA DE PERSIANA AMB TAULER DE FUSTA, CONTRAPLAC 5,07610 €Altres conceptes 5,76390 €

P-13 EAVTX001 m2 CORTINA DE TEIXIT DE FIBRA DE VIDRE I RECOBRIMENT DE PVC, AMB BRAÇARTICULAT DE SUPORT, FIXAT A LA LLOSA DE FORMIGÓ MITJANTÇANT FIXACIONSMECÀNIQUES. AMB SISTEMA D'ACCIONAMENT ELÈCTRIC. COMPLET DE TOTS ELSMATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA COL.LOCACIÓ AOBRA. SEGONS PROJECTE.

87,19 €

BAVTX001 m2 CORTINA DE TEIXIT DE FIBRA DE VIDRE I RECOBRIMENT DE PVC, AMB BRAÇ A 75,00000 €Altres conceptes 12,19000 €

P-14 EAVTX010 u SENSOR D'AIRE COL.LOCAT 120,00 €Sense descomposició 120,00000 €

P-15 EAVZ5F05 u COMANDAMENT MANUAL AMB TORN I CABLE METÀL.LIC, PER A PERSIANES. 76,46 €

BAVZ5F05 u COMANDAMENT MANUAL AMB TORN I CABLE METÀL.LIC, PER A PERSIANES E 68,00000 €Altres conceptes 8,46000 €

P-16 EAVZXF00 u COMANDAMENT MANUAL AMB CINTA PER A PERSIANES. 22,07 €

BAVZ1F00 u COMANDAMENT MANUAL AMB CINTA PER A PERSIANES ENTRE 150 I 180 CM D 16,36000 €Altres conceptes 5,71000 €

P-17 EB32X001 u S-01. CONJUNT DE REIXAT DE TANCAMENT FORMADA PER PORTA DE FULLABATENT, I FIXOS LATERALS DE FORMA TRAPEZOIDAL, AMB ENTRAMAT DE LESMATEIXES CARACTERÍSTIQUES QUE L'EXISTENT, BASTIMENT D'ACER GALVANITZATPINTAT. DE DIMENSIONS APROXIMADES 215X240 + 215X230CM DE FIXOS LATERALS I120X250CM DE PORTA. ANCORAT A PARAMENT VERTICAL I PAVIMENT AMBFIXACIONS MECÀNIQUES I BASE DE FORMIGÓ. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONSPROJECTE.

1.562,37 €

BB32U001 m2 REIXA GALVANITZADA D'ENTRAMAT D'ACER DE 10X40 MM DE PAS DE MALLA, 1.202,25000 €Altres conceptes 360,12000 €

P-18 EB32X002 u S-02. CONJUNT DE REIXAT DE TANCAMENT FORMADA PER PORTA DE DOBLE FULLABATENT, PORTA SIMPLE DE FULLA BATENT I FIX LATERAL, AMB ENTRAMAT DE LES

1.963,12 €



MATEIXES CARACTERÍSTIQUES QUE L'EXISTENT, BASTIMENT D'ACER GALVANITZATPINTAT. DE DIMENSIONS APROXIMADES 245X260CM DE FIX LATERAL, 320X250CM DEPORTA DE DOBLE FULL BATENT I 120X250CM DE PORTA. ANCORAT A PARAMENTVERTICAL I PAVIMENT AMB FIXACIONS MECÀNIQUES I BASE DE FORMIGÓ. COMPLETDE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTAEXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

BB32U001 m2 REIXA GALVANITZADA D'ENTRAMAT D'ACER DE 10X40 MM DE PAS DE MALLA, 1.603,00000 €Altres conceptes 360,12000 €

P-19 EB32X003 PA PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE PER L'ELIMINACIÓ DEL BRUC EXISTENT ACADA UNA DE LES TANQUES, TRANSPORT A L'ABOCADOR I TORNAR ACOL.LOCAR-NE DE NOU. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA COL.LOCACIÓ.

300,00 €

Sense descomposició 300,00000 €

P-20 EC1FA611 m2 VIDRE AÏLLANT D'UNA LLUNA INCOLORA DE 4 MM DE GRUIX I UN VIDRE LAMINAR DESEGURETAT INCOLOR AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT, DE 4+4 MM DE GRUIX ICAMBRA D'AIRE DE 6 MM, COL·LOCAT AMB LLISTÓ DE VIDRE SOBRE FUSTA, ACER OALUMINI

51,13 €

BC1F1611 m2 VIDRE AÏLLANT D'UNA LLUNA INCOLORA DE 4 MM DE GRUIX I UN VIDRE LAMIN 37,37000 €Altres conceptes 13,76000 €

P-21 EC1GD201 m2 VIDRE AÏLLANT DE DOS VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT AMB LLUNA INCOLORADE 4+4 AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT, CAMBRA D'AIRE DE 6 MM DE GRUIX I VIDRELAMINAR DE LLUNA INCOLORA DE 3+3 AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT, COL·LOCAT

74,70 €

BC1G1201 m2 VIDRE AÏLLANT DE DOS VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT AMB LLUNA INCOL 61,08000 €Altres conceptes 13,62000 €

P-22 EE212ASH u CALDERA PER A COMBUSTIBLE FLUID AMB CREMADOR DE GAS PER AIRE FORÇAT,DE 46,5 KW, DE FOSA PER A CALEFACCIÓ DE 4 BAR I 100 °C, COM A MÀXIM IMUNTADA SOBRE BANCADA

1.684,71 €

BE211AS0 u CALDERA SENSE CREMADOR PER A COMBUSTIBLES FLUIDS DE 46,5 KW DE P 1.287,00000 €Altres conceptes 397,71000 €

P-23 EE222ESH u CALDERA DE GAS NATURAL AMB CREMADOR ATMOSFÈRIC, DE 95 KW DE POTÈNCIACALORÍFICA, DE FOSA PER A CALEFACCIÓ DE 4 BAR I 100 °C, COM A MÀXIM,MUNTADA SOBRE BANCADA

2.983,31 €

BE222ESH u CALDERA DE GAS NATURAL AMB CREMADOR ATMOSFÈRIC 95 KW DE POTÈN 2.400,00000 €Altres conceptes 583,31000 €

P-24 EE3CU001 u ACCESSORIS DE REGULACIÓ RADIADOR. INCLOU PURGADOR, DETENTOR, VÀLVULATERMOSTÀTICA, TAP CEC I 3 TAPS AMB REDUCCIÓ. TOTALMENT MUNTAT ENRADIADOR.

71,64 €

BEZ52000 u TAP CEC, PREU ALT, PER A RADIADOR 0,48000 €

BEZ55000 u TAP AMB REDUCCIÓ, PREU ALT, PER A RADIADOR 1,62000 €



BEZ5A000 u PURGADOR PER A RADIADORS, MANUAL 0,28000 €

BEZ5L000 u DETENTOR DE SORTIDA, PREU ALT 3,03000 €

BEZ5U001 u AIXETA TERMOSTÀTICA PER A RADIADORS, TIPUS 2 13,20000 €Altres conceptes 53,03000 €

P-25 EE3CUD20 U PLAFÓ HORITZONTAL CONVECTOR SENZILL, DE TUB D'ACER AMB ALETES, DE 662MM D'ALÇÀRIA I LLARGÀRIA ENTRE 1900 I 2000 MM, PER A AIGUA CALENTA DE 4 BARI 110°C, COM A MÀXIM I AMB SUPORTS PER A ANAR ENCASTAT, SENSE VALVULERIA.

379,89 €

BE3CUD20 U PLAFÓ HORITZONTAL CONVECTOR SENZILL, DE TUB D'ACER AMB ALETES, DE 289,23000 €

BEW3U300 u SUPORT D'ENCASTAR PER A RADIADOR DE TUB D'ACER 2,28000 €Altres conceptes 88,38000 €

P-26 EE415510 u XEMENEIA CIRCULAR DE DOBLE PARET D'ACER INOXIDABLE, AMB AÏLLAMENTINTERIOR DE LLANA DE ROCA D'ALTA DENSITAT, DE 250 MM DE DIÀMETRENOMINAL, UNIÓ AMB ACOBLAMENT ESTANC I MUNTADA SUPERFICIALMENT

129,35 €

BEW49000 u SUPORT ESTÀNDARD PER A CONDUCTE CIRCULAR DE 250 MM DE DIÀMETRE 2,25390 €

BE415510 u MÒDUL RECTE DE 250 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, PER A XEMENEIA CIRCULA 60,81000 €Altres conceptes 66,28610 €

P-27 EE415610 u XEMENEIA CIRCULAR DE DOBLE PARET D'ACER INOXIDABLE, AMB AÏLLAMENTINTERIOR DE LLANA DE ROCA D'ALTA DENSITAT, DE 300 MM DE DIÀMETRENOMINAL, UNIÓ AMB ACOBLAMENT ESTANC I MUNTADA SUPERFICIALMENT

141,10 €

BE415610 u MÒDUL RECTE DE 300 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, PER A XEMENEIA CIRCULA 72,51000 €

BEW49500 u SUPORT ESTÀNDARD PER A CONDUCTE CIRCULAR DE 300 MM DE DIÀMETRE 2,30670 €Altres conceptes 66,28330 €

P-28 EEU4U015 u DIPÒSIT D'EXPANSIÓ TANCAT DE 35 L DE CAPACITAT, DE PLANXA D'ACER IMEMBRANA ELÀSTICA, AMB CONNEXIÓ DE 3/4' DE D, COL.LOCAT ROSCAT

82,97 €

BEU4U015 u DIPÒSIT D'EXPANSIÓ TANCAT DE 35 L DE CAPACITAT, DE PLANXA D'ACER I ME 71,92000 €Altres conceptes 11,05000 €

P-29 EEU6U001 u MANÒMETRE DE GLICERINA PER A UNA PRESSIÓ DE 0 A 10 BAR, D'ESFERA DE 63MM DE I ROSCA D'1/4' DE D, COL.LOCAT ROSCAT

16,93 €

BEU6U001 u MANÒMETRE DE GLICERINA PER A UNA PRESSIÓ DE 0 A 10 BAR, D'ESFERA DE 10,98000 €Altres conceptes 5,95000 €

P-30 EEU9U010 u PIRÒSTAT DE FUMS AMB TERMÒSTAT DE 50°C A 300°C, TERMÒMETRE DECONTROL, PILOT DE SENYAL DE BLOQUEIG, POLSADOR DE RECONNEXIÓ I BEINAD´ACER INOXIDABLE, INSTAL.LAT

108,88 €

BEU9U001 u PIRÒSTAT DE FUMS AMB TERMÒSTAT DE 50°C A 300°C, TERMÒMETRE DE CO 73,53000 €Altres conceptes 35,35000 €

P-31 EEV2U001 u TERMÒSTAT D'AMBIENT DE FUNCIÓ ELECTROMECÀNICA, REGULACIÓ +5-+30ºC, AMBINTERRUPTOR PARADA/MARXA, AMB ACCESSORIS DE MUNTATGE, CABLEJAT IINSTAL.LAT

51,51 €



BEV2U001 u TERMÒSTAT D'AMBIENT DE FUNCIÓ ELECTROMECÀNICA, REGULACIÓ +5-+30º 12,26000 €

BEV2W000 u PART PROPORCIONAL D'ACCESORIS I CABLEJAT PER A ELEMENTS DE MESUR 11,83200 €Altres conceptes 27,41800 €

P-32 EF116221 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DE DIÁMETRO NOMINAL 1´´, SEGÚN LANORMA DIN EN ISO 2440 ST-35, SOLDADO, CON GRADO DE DIFICULTAD BAJO YCOLOCADO SUPERFICIALMENTE

13,14 €

BF116200 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DE DIÁMETRO 1´´, SEGÚN LA NORM 4,44720 €

B0A71E00 u ABRAZADERA METÁLICA, DE 32 MM DE DIÁMETRO INTERIOR 0,13860 €

BFW11620 u ACCESORIO PARA TUBOS DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA, DE DIÁMETRO 0,16200 €

BFY11620 u PARTE PROPORCIONAL DE ELEMENTOS DE MONTAJE PARA TUBOS DE ACER 0,31500 €Altres conceptes 8,07720 €

P-33 EF118211 m TUB D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA DE DIÀMETRE NOMINAL 1´´1/2, SEGONS LANORMA DIN EN ISO 2440 ST-35, ROSCAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT BAIX ICOL.LOCAT SUPERFICIALMENT

21,64 €

BFW11810 u ACCESSORI PER A TUBS D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA, DE DIÀMETRE 1 1,36800 €

BF118200 m TUB D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA DE DIÀMETRE 1´´1/2, SEGONS LA NO 5,55900 €

B0A71H00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 47 MM DE DIÀMETRE INTERIOR 0,17110 €

BFY11810 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS D'ACER NEG 0,39500 €Altres conceptes 14,14690 €

P-34 EF11B221 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DE DIÁMETRO NOMINAL 3´´, SEGÚN LANORMA DIN EN ISO 2440 ST-35, SOLDADO, CON GRADO DE DIFICULTAD BAJO YCOLOCADO SUPERFICIALMENTE

40,15 €

B0A71M00 u ABRAZADERA METÁLICA, DE 90 MM DE DIÁMETRO INTERIOR 0,46200 €

BFY11B20 u PARTE PROPORCIONAL DE ELEMENTOS DE MONTAJE PARA TUBOS DE ACER 0,84500 €

BFW11B20 u ACCESORIO PARA TUBOS DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA, DE DIÁMETRO 1,76400 €

BF11B200 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DE DIÁMETRO 3´´, SEGÚN LA NORM 11,94420 €Altres conceptes 25,13480 €

P-35 EF1K1810 u COMPENSADOR DE DILATACIONS DE LLAUTÓ, D'1 1/2 ´´ DE DIÀMETRE NOMINAL,ROSCAT

48,42 €

BF1K1810 u COMPENSADOR DE DILATACIÓ DE LLAUTÓ, D'1 1/2 ´´ DE DIÀMETRE NOMINAL, 28,26000 €Altres conceptes 20,16000 €

P-36 EF52A3B7 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 28 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, D'1 MM DE GRUIX,SOLDAT PER CAPIL.LARITAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT MITJÀ I COL.LOCATENCASTAT

13,83 €

BFY52AB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE COURE S 0,32000 €

BFW52AB0 u ACCESSORI PER A TUBS DE COURE SEMIDUR, DE 28 MM DE DIÀMETRE EXTE 0,66000 €

BF52A300 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 28 MM DE DIÀMETRE NOMINAL I DE GRUIX 1 MM 4,44720 €




P-37 EF52B4B2 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 35 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, D'1,2 MM DE GRUIX,SOLDAT PER CAPIL.LARITAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT MITJÀ I COL.LOCATSUPERFICIALMENT

17,02 €

BF52B400 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 35 MM DE DIÀMETRE NOMINAL I DE GRUIX 1,2 M 7,57860 €

B0A71F00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 37 MM DE DIÀMETRE INTERIOR 0,20000 €

BFW52BB0 u ACCESSORI PER A TUBS DE COURE SEMIDUR, DE 35 MM DE DIÀMETRE EXTE 0,85500 €

BFY52BB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE COURE S 0,43000 €Altres conceptes 7,95640 €

P-38 EF52D4B1 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 54 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, D'1,2 MM DE GRUIX,SOLDAT PER CAPIL.LARITAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT BAIX I COL.LOCATSUPERFICIALMENT

20,21 €

BFW52DB0 u ACCESSORI PER A TUBS DE COURE SEMIDUR, DE 54 MM DE DIÀMETRE EXTE 0,66300 €

BF52D400 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 54 MM DE DIÀMETRE NOMINAL I DE GRUIX 1,2 M 11,04660 €

B0A71J00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 50 MM DE DIÀMETRE INTERIOR 0,18630 €

BFY52DB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE COURE S 0,35500 €Altres conceptes 7,95910 €

P-39 EFB19425 m TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR,10 BAR DE PRESSIÓ NOMINAL, SEGONS NORMA UNE 53131, SOLDAT, AMB GRAU DEDIFICULTAT MITJÀ I COL.LOCAT AL FONS DE LA RASA

18,00 €

BFB19400 m TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, DE 1,69320 €

BFYB1942 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE POLIETILÈ 0,19000 €

BFWB1942 u ACCESSORI PER A TUBS DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀM 6,39000 €Altres conceptes 9,72680 €

P-40 EFQ38553 m AISLAMIENTO TÉRMICO DE ESPUMA ELASTOMÉRICA PARA TUBERÍAS CALIENTES,PARA TUBO DE 3/4´´ DE DIÁMETRO, DE 20 MM DE ESPESOR, CON GRADO DEDIFICULTAD ALTO Y COLOCADO SUPERFICIALMENTE

10,07 €

BFQ38550 m AISLAMIENTO TÉRMICO DE ESPUMA ELASTOMÉRICA PARA TUBERÍAS CALIEN 3,57000 €

BFYQ3855 u PARTE PROPORCIONAL DE ELEMENTOS DE MONTAJE PARA AISLAMIENTO TÉ 0,88500 €Altres conceptes 5,61500 €

P-41 EG1PU200 u CONJUNT DE PROTECCIÓ I MESURA DEL TIPUS T-20 PER A 2 COMPTADORSTRIFASICS I RELLOTGE, PER A UNA POTÈNCIA DE 40 A 80 KW I UNA TENSIÓ DE 400V, DE 630X1620X270 MM, AMB CAIXES MODULARS DE DOBLE AÏLLAMENT DEPOLIÈSTER REFORÇAT, EMBARRAT, BASE DE FUSIBLES AMB FUSIBLES, SENSECOMPTADORS I SENSE ICP, COL.LOCAT SUPERFICIALMENT

624,20 €

BG1PU200 u CONJUNT DE PROTECCIÓ I MESURA DEL TIPUS T-20 PER A 2 COMPTADORS T 462,92000 €Altres conceptes 161,28000 €



P-42 EG311906 m CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RV-K 0,6/1 KV, UNIPOLAR DE SECCIÓ1X35 MM2, COL.LOCAT EN TUB

5,27 €

BG311900 m CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RV-K 0,6/1 KV, UNIPOLAR DE SE 2,65200 €Altres conceptes 2,61800 €

P-43 EG380A07 m CONDUCTOR DE COURE NU, UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X50 MM2, MUNTAT EN MALLADE CONNEXIÓ A TERRA

11,94 €

BGY38000 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS ESPECIALS PER A CONDUCTORS DE COU 0,13000 €

BG380A00 m CONDUCTOR DE COURE NU, UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X50 MM2 1,88700 €Altres conceptes 9,92300 €

P-44 EGD1421E u PIQUETA DE CONNEXIÓ A TERRA D'ACER, AMB RECOBRIMENT DE COURE DE GRUIXESTÀNDARD, DE 2500 MM DE LLARGÀRIA I DE 14,6 MM DE DIÀMETRE, CLAVADA ATERRA

21,81 €

BGD14210 u PIQUETA DE CONNEXIÓ A TERRA D'ACER I RECOBRIMENT DE COURE, DE 2500 7,30000 €

BGYD1000 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS ESPECIALS PER A PIQUETES DE CONNEX 3,78000 €Altres conceptes 10,73000 €

P-45 EK12A259 u ARMARI DE REGULACIÓ NORMALITZAT DE DESIGNACIÓ A-25 PER A UN CABAL DE 25M3/H, ENTRADA DE POLIETILÉ DE 32 MM DE DIÀMETRE, SORTIDA AMB RÀCORDFEMELLA DE 1 1/2'', PRESSIÓ D'ENTRADA DE 0,5 A 4 BAR (MPB), PRESSIÓ DESORTIDA DE 55 MBAR (BP) I PRESSIÓ DE SEGURETAT PER MÀXIMA DE 125 MBAR

411,55 €

BK12A259 u ARMARI DE REGULACIÓ NORMALITZAT DE DESIGNACIÓ A-25 PER A UN CABAL 330,91000 €Altres conceptes 80,64000 €

P-46 EK246316 u COMPTADOR DE DESGNACIÓ G-16 SEGONS UNE 60510 AMB CONNEXIONS PER AROSCAR DE DIÀMETRE 2'', DE 25 M3/H (N), COM A MÀXIM, DE PARETSDEFORMABLES I MUNTAT ENTRE TUBS

382,95 €

BK246310 u COMPTADOR DE DESGNACIÓ G-16 SEGONS UNE 60510 AMB CONNEXIONS PE 346,66000 €Altres conceptes 36,29000 €

P-47 EK25U010 u MANÒMETRE PER A UNA PRESSIO MÀXIMA DE 4 KG/CM2, D´ESFERA DE 50 MM,ROSCA DE CONNEXIÓ D'1/4'', INSTAL.LAT

13,24 €

BK25U010 u MANÒMETRE PER A UNA PRESSIÓ MÀXIMA DE 4 KG/CM2, D'ESFERA DE 50 MM 5,18000 €Altres conceptes 8,06000 €

P-48 EK627000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS, DE 32 MM DE DIÀMETRE NOMINAL,AMB TRANSICIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE 40 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIORI SÈRIE SDR 11 SEGONS UNE 53-333 A TUB DE COURE DE 42 MM DE DIÀMETREEXTERIOR I 1 MM DE GRUIX, AMB ENLLAÇ, BEINA DE PROTECCIÓ DE L'ENLLAÇD'ACER REBLERT DE RESINA DE POLIURETÀ I BEINA DE 2 M DE LLARGÀRIA DE TUBD'ACER INOXIDABLE DE 63,5 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMBTAP SUPERIOR DE MATERIAL ELASTOMÉRIC

97,76 €



B0A71K00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 60 MM DE DIÀMETRE INTERIOR 3,03000 €

BK627000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS, DE 32 MM DE DIÀMETRE NOM 61,78000 €


BFY52CB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE COURE S 0,55000 €Altres conceptes 32,26000 €

P-49 EK629000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS, DE 50 MM DE DIÀMETRE NOMINAL,AMB TRANSICIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE 63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIORI SÈRIE SDR 11 SEGONS UNE 53-333 A TUB DE COURE DE 54 MM DE DIÀMETREEXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMB ENLLAÇ, BEINA DE PROTECCIÓ DE L'ENLLAÇD'ACER REBLERT DE RESINA DE POLIURETÀ I BEINA DE 2 M DE LLARGÀRIA DE TUBD'ACER INOXIDABLE DE 76 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMBTAP SUPERIOR DE MATERIAL ELASTOMÉRIC

181,49 €

B0A71L00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 75 MM DE DIÀMETRE INTERIOR 5,76000 €

BFY52DB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE COURE S 0,71000 €


BK629000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS, DE 50 MM DE DIÀMETRE NOM 114,20000 €Altres conceptes 60,48000 €

P-50 EKK15241 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADA D'ALUMINI, DE 20X40 CM, FIXADAMECÀNICAMENT

16,37 €

BKWK1000 u PART PROPORCIONAL D'ACCESSORIS PER A REIXETES DE VENTILACIÓ 1,44000 €

BKK15240 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADA D'ALUMINI, DE 20X40 CM 6,09000 €Altres conceptes 8,84000 €

P-51 EKK15331 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADA D'ALUMINI, DE 30X30 CM, FIXADAMECÀNICAMENT

17,66 €


BKK15330 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADA D'ALUMINI, DE 30X30 CM 7,38000 €Altres conceptes 8,84000 €

P-52 EM11U020 u DETECTOR DE GAS NATURAL A DOS NIVELLS, IP65, MUNTAT SUPERFICIALMENT 236,80 €

BMY11000 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS ESPECIALS PER A DETECTORS 0,31000 €

BM11U020 u DETECTOR DE GAS NATURAL A DOS NIVELLS, IP65 225,88000 €Altres conceptes 10,61000 €

P-53 EM12UG10 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LA DETECCIÓ DE GAS NATURAL, AMB UNSENSOR INCORPORAT, INSTAL.LADA

306,26 €

BM12UG10 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LA DETECCIÓ DE GAS NATURAL, AMB UN 284,15000 €Altres conceptes 22,11000 €

P-54 EM12UG20 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LA DETECCIÓ DE GAS, PER A UN SENSORREMOT, INSTAL.LADA

218,55 €



BM12UG20 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LA DETECCIÓ DE GAS NATURAL, PER A UN 189,31000 €Altres conceptes 29,24000 €

P-55 ENG1U040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMB CONNEXIÓ ROSCA GAS FEMELLA G1'' I JUNT PLA MASCLE G 1''1/4, AMB OBTURADOR ESFÈRIC, SEGONS NORMA UNE60.708

17,43 €

BNG1U040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMB CONNEXIÓ ROSCA GAS FEME 9,37000 €Altres conceptes 8,06000 €

P-56 ENG1V040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMB CONNEXIONS ROSCA I JUNT PLAMASCLE G 1''1/4, AMB OBTURADOR ESFÈRIC, SEGONS NORMA UNE 60.708

23,47 €

BNG1V040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMB CONNEXIONS ROSCA I JUNT 13,39000 €Altres conceptes 10,08000 €

P-57 ENG6A134 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, DELTIPUS NC (NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONSROSCADES D'1'' I PRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA

98,61 €

BNG6A134 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, 88,53000 €Altres conceptes 10,08000 €

P-58 ENG6A144 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, DELTIPUS NC (NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONSROSCADES D'1 1/4'' I PRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA

200,23 €


P-59 ENG6A154 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, DELTIPUS NC (NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONSROSCADES D'1 1/2'' I PRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA

212,53 €


P-60 ENH19527 u BOMBA CENTRÍFUGA AUTOASPIRANTE DE 10 M3/H DE CAUDAL, COMO MÁXIMO, DEPRESIÓN MÁXIMA 2,5 BAR, DE PRECIO ALTO Y MONTADA SUPERFICIALMENTE

717,89 €

BNH19520 u BOMBA CENTRÍFUGA AUTOASPIRANT DE 10 M3/H DE CAUDAL, COMO MÁXIMO, 605,68000 €Altres conceptes 112,21000 €

P-61 F219X001 m2 EXTRACCIÓ DE PAVIMENT EXISTENT, PER A LA SEVA POSTERIOR RECOL.LOCACIÓ,AMB MITJANTS MANUALS I MECÀNICS. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONSPROJECTE.

9,64 €


P-62 F2285B0F m3 REBLIMENT I PICONATGE DE RASA D'AMPLÀRIA FINS A 0,6 M, AMB MATERIALSELECCIONAT DE LA PRÒPIA EXCAVACIÓ, EN TONGADES DE GRUIX FINS A 25 CM,UTILITZANT PICÓ VIBRANT, AMB COMPACTACIÓ DEL 95 % PM

19,00 €




P-63 F9B3XC50 m2 RECOL.LOCACIÓ DE PECES DE PAVIMENT EXISTENT, COL·LOCADES AMB MORTERDE CIMENT 1:6, ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L. COMPLET DETOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTAEXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

22,31 €


P-64 K216X001 m2 OBERTURA DE FORAT DE FAÇANA, DE DIMENSIONS VARIABLES, SEGONSPROJECTE, PER A LA FORMACIÓ DE PORTA-BALCONERA, EN PARET DETANCAMENT DE GERO, A MÀ I AMB MARTELL TRENCADOR MANUAL, PREVI TALLAMB SERRA MECÀNICA I POSTERIOR ARESTAT, I CÀRREGA MANUAL DE RUNASOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR. DURANT AQUEST PROCÉS D'OBRA, ES PROCEDIRÀA L'APUNTALAMENT DE LA PART SUPERIOR DEL FORAT MITJANTÇANT TAULÓ IPUNTALS, FINS QUE NO ES COL.LOQUI EL MARC METÀL.LIC CORRESPONENT.COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

31,03 €


P-65 K218X971 m ARRENCADA D'ESCOPIDOR EXISTENT, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUALDE RUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

3,91 €


P-66 K21A1011 u ARRENCADA DE FULL I BASTIMENT DE FINESTRA AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

5,86 €


P-67 K21AX011 u ARRENCADA DE FULL, BASTIMENT I VIDRE DE BALCONERA AMB MITJANS MANUALSI CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

21,45 €


P-68 K21AXP11 u ARRENCADA DE PERSIANA ENROTLLABLE DE FINS A 3 M2, INCLOSOS MECANISMESI ACCESSORIS, AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. S'INCLOU TAMBÉ RETIRADA DE LA TAPA DE REGISTRE DE PERSIANA.

15,02 €


P-69 K21B3011 m2 ARRENCADA DE REIXA METÀL.LICA AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUALSOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

6,52 €


P-70 K21EXC11 u MODIFICACIÓ D'INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ AMB TUBS I RADIADORS, FORMATPER RETIRADA I RECOL.LOCACIÓ DE RADIADOR EXISTENT; MODIFICACIÓ DELCIRCUIT DE DISTRIBUCIÓ D'AIGÜA, REPINTAT DE LA ZONA AFECTADA, I TOTS ELSTREBALLS I ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ AOBRA. SEGONS PROJECTE.

436,98 €




P-71 K2R540R0 m3 TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS A INSTAL.LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIO DERESIDUS, AMB CONTENIDOR DE 200 L DE CAPACITAT

28,60 €


P-72 XPAUU001 u PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE, CORRESPONENT AL PUNT DE CONNEXIO 500,00 €Sense descomposició 500,00000 €

P-73 XPAUX001 PA PARTIDA ALÇADA DE COBRAMENT ÍNTREGRE PER A L'EXECUCIÓ DE FORATS DEVENTIL.LACIÓ DE GAS A PARET D'OBRA EXISTENT PEL FORAT INFERIOR I FORAT AFINESTRA EXISTENT A LA PART SUPERIOR. COMPLET DE TREBALLS DE PALETA IREIXES HOMOLOGADES D'ACABAT.

250,00 €

Sense descomposició 250,00000 €

P-74 XPAUX0SS u PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE, CORRESPONENT A LA SEGURETAT ISALUT DE L'OBRA.

1.099,79 €

Sense descomposició 1.099,79000 €


..............................................................................................G . J U S T I F I C A C I Ó D E P R E U S


JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 1

MA D'OBRA

A0121000 h OFICIAL 1A 23,02000 €

A0122000 h OFICIAL 1A PALETA 23,02000 €

A0125000 h OFICIAL 1A SOLDADOR 23,40000 €

A0127000 h OFICIAL 1A COL·LOCADOR 23,02000 €

A012A000 h OFICIAL 1A FUSTER 23,41000 €

A012E000 h OFICIAL 1A VIDRIER 22,37000 €

A012G000 h OFICIAL 1A CALEFACTOR 23,78000 €

A012H000 h OFICIAL 1A ELECTRICISTA 21,70000 €

A012J000 h OFICIAL 1A LAMPISTA 21,70000 €

A012M000 h OFICIAL 1A MUNTADOR 23,78000 €

A0135000 h AJUDANT SOLDADOR 20,52000 €

A0137000 h AJUDANT COL·LOCADOR 20,44000 €

A013G000 h AJUDANT CALEFACTOR 20,41000 €

A013H000 h AJUDANT ELECTRICISTA 18,62000 €

A013J000 h AJUDANT LAMPISTA 18,62000 €

A013M000 h AJUDANT MUNTADOR 20,44000 €

A0140000 h MANOBRE 19,25000 €

A0150000 h MANOBRE ESPECIALISTA 19,92000 €



MAQUINÀRIA

C1101200 h COMPRESSOR AMB DOS MARTELLS PNEUMÀTICS 16,58000 €

C1315010 h RETROEXCAVADORA PETITA 42,27000 €

C1315020 h RETROEXCAVADORA MITJANA 60,38000 €

C133A0K0 h PICÓ VIBRANT AMB PLACA DE 60 CM 8,58000 €

C1705600 h FORMIGONERA DE 165 L 1,77000 €

C1RA2500 m3 SUBMINISTRAMENT I RECOLLIDA DE RESIDUS INERTS O NO ESPECIALS AMBCONTENIDOR METÀL.LIC DE 5 M3 DE CAPACITAT

19,75000 €

C1RABJ00 m3 SUBMINISTRAMENT I RECOLLIDA DE RESIDUS ESPECIALS AMB BIDÓ PLÀSTIC DE 200 L DECAPACITAT

28,60000 €

C2001000 h MARTELL TRENCADOR MANUAL 3,50000 €

C200B000 h TALLADORA AMB DISC DE CARBORÚNDUM 3,57000 €

C200S000 h EQUIP I ELEMENTS AUXILIARS PER A TALL OXIACETILÈNIC 7,59000 €



MATERIALS

B0111000 m3 AIGUA 1,05000 €

B0312020 t SORRA DE PEDRERA DE PEDRA GRANÍTICA PER A MORTERS 20,65000 €

B0512401 t CIMENT PÒRTLAND AMB FILLER CALCARI CEM II/B-L 32,5 R SEGONS UNE-EN 197-1, ENSACS

103,55000 €

B0532310 kg CALÇ AÈRIA CL 90 0,09000 €

B064300C m3 FORMIGÓ HM-20/P/20/I DE CONSISTÈNCIA PLÀSTICA, GRANDÀRIA MÀXIMA DELGRANULAT 20 MM, AMB >= 200 KG/M3 DE CIMENT, APTE PER A CLASSE D'EXPOSICIÓ I

64,04000 €

B0A41000 cu VISOS PER A FUSTA O TACS DE PVC 3,35000 €

B0A4A400 cu VISOS, GALVANITZATS 2,04000 €

B0A71E00 u ABRAZADERA METÁLICA, DE 32 MM DE DIÁMETRO INTERIOR 0,42000 €

B0A71F00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 37 MM DE DIÀMETRE INTERIOR 0,50000 €

B0A71H00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 47 MM DE DIÀMETRE INTERIOR 0,59000 €

B0A71J00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 50 MM DE DIÀMETRE INTERIOR 0,69000 €

B0A71K00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 60 MM DE DIÀMETRE INTERIOR 1,01000 €

B0A71L00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 75 MM DE DIÀMETRE INTERIOR 1,92000 €

B0A71M00 u ABRAZADERA METÁLICA, DE 90 MM DE DIÁMETRO INTERIOR 2,10000 €

B0GAB2L0 m PEÇA DE PEDRA ARTIFICIAL DE MORTER DE CIMENT BLANC, POLIDA, DE 29 CMD'AMPLÀRIA

46,79000 €

B7J50010 dm3 MASSILLA PER A SEGELLATS, D'APLICACIÓ AMB PISTOLA, DE BASE SILICONA NEUTRAMONOCOMPONENT

14,65000 €

B7J50090 dm3 MASSILLA PER A SEGELLATS, D'APLICACIÓ AMB PISTOLA, DE BASE POLIURETÀMONOCOMPONENT

14,24000 €

B8KA6E20 m ESCOPIDOR DE PLANXA PREFORMADA D'ALUMINI ANODITZAT D'1,2 MM DE GRUIX, DE 145MM DE DESENVOLUPAMENT, AMB 2 PLECS

4,90000 €

BAF18535 m2 FINESTRA D'ALUMINI LACAT BLANC, PER A COL·LOCAR SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMBDUES FULLES CORREDISSES, PER A UN BUIT D'OBRA DE 2 A 2,49 M2 DE SUPERFÍCIE,ELABORADA AMB PERFILS DE PREU MITJÀ, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DE PERMEABILITATA L'AIRE SEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 6A D'ESTANQUITAT A L'AIGUASEGONS UNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DE RESISTÈNCIA AL VENT SEGONSUNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES

103,40000 €

BAF18635 m2 FINESTRA D'ALUMINI LACAT BLANC, PER A COL·LOCAR SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMBDUES FULLES CORREDISSES, PER A UN BUIT D'OBRA DE 2,5 A 3,24 M2 DE SUPERFÍCIE,ELABORADA AMB PERFILS DE PREU MITJÀ, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DE PERMEABILITATA L'AIRE SEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 6A D'ESTANQUITAT A L'AIGUASEGONS UNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DE RESISTÈNCIA AL VENT SEGONSUNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES

100,25000 €

BAF1C185 m2 FULLA FIXA D'ALUMINI LACAT BLANC, PER A COL·LOCAR SOBRE BASTIMENT DE BASE,PER A UN BUIT D'OBRA DE 0,5 A 0,89 M2 DE SUPERFÍCIE, ELABORADA AMB PERFILS DEPREU MITJÀ, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 3 DE PERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 8A D'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN 12208 ICLASSIFICACIÓ MÍNIMA C5 DE RESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210, AMB CAIXADE PERSIANA I GUIES

80,64000 €

BAF1C285 m2 FULLA FIXA D'ALUMINI LACAT BLANC, PER A COL·LOCAR SOBRE BASTIMENT DE BASE,PER A UN BUIT D'OBRA DE 0,9 A 1,39 M2 DE SUPERFÍCIE, ELABORADA AMB PERFILS DEPREU MITJÀ, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 3 DE PERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 8A D'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN 12208 ICLASSIFICACIÓ MÍNIMA C5 DE RESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210, AMB CAIXADE PERSIANA I GUIES

78,40000 €

BAF1E49D m2 BALCONERA D'ALUMINI LACAT, PER A COL.LOCAR SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMBDUES FULLES BATENTS, PER A UN BUIT D'OBRA DE 3 A 3,99 M2 DE SUPERFÍCIE,ELABORADA AMB PERFILS DE PREU ALT, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 4 DE PERMEABILITAT AL'AIRE SEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 9A D'ESTANQUITAT A L'AIGUASEGONS UNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C4 DE RESISTÈNCIA AL VENT SEGONSUNE-EN 12210, AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES

185,49000 €



MATERIALS

BAV7X001 M2 PERSIANA ENROTLLABLE D'ALUMINI, TIPUS ALUTÈRMIC 45 DE LA CASA GRADHERMÈTIC,DE LAMEL.LES DE 14 A 14,5 MM DE GRUIX, 45 MM D'ALÇÀRIA I DE 6 A 6,5 KG PER M2.

25,20000 €

BAVTX001 m2 CORTINA DE TEIXIT DE FIBRA DE VIDRE I RECOBRIMENT DE PVC, AMB BRAÇ ARTICULATDE SUPORT, FIXAT A LA LLOSA DE FORMIGÓ MITJANTÇANT FIXACIONS MECÀNIQUES.AMB SISTEMA D'ACCIONAMENT ELÈCTRIC. COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTA COL.LOCACIÓ A OBRA. SEGONSPROJECTE.

75,00000 €

BAVZ1F00 u COMANDAMENT MANUAL AMB CINTA PER A PERSIANES ENTRE 150 I 180 CM D'AMPLÀRIA 16,36000 €

BAVZ5F05 u COMANDAMENT MANUAL AMB TORN I CABLE METÀL.LIC, PER A PERSIANES ENTRE 150 I180 CM D'AMPLÀRIA I UN PES DE 50 KG, COM A MÀXIM

68,00000 €

BAZ7114C u PLAFÓ FIX PER A CAIXA DE PERSIANA AMB TAULER DE FUSTA, CONTRAPLACAT PER APINTAR DE 4 MM DE GRUIX, PER A FINESTRES I BALCONERES DE 120 CM D'AMPLÀRIA

2,00000 €

BB32U001 m2 REIXA GALVANITZADA D'ENTRAMAT D'ACER DE 10X40 MM DE PAS DE MALLA, AMB MARCDE PASSAMÀ D'ACER I PLATINES PORTANTS DE 20X2 MM

80,15000 €

BC1F1611 m2 VIDRE AÏLLANT D'UNA LLUNA INCOLORA DE 4 MM DE GRUIX I UN VIDRE LAMINAR DESEGURETAT INCOLOR AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT, DE 4+4 MM DE GRUIX I CAMBRAD'AIRE DE 6 MM

37,37000 €

BC1G1201 m2 VIDRE AÏLLANT DE DOS VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT AMB LLUNA INCOLORA DE 4+4AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT, CAMBRA D'AIRE DE 6 MM DE GRUIX I VIDRE LAMINAR DELLUNA INCOLORA DE 3+3 AMB 1 BUTIRAL TRANSPARENT

61,08000 €

BE211AS0 u CALDERA SENSE CREMADOR PER A COMBUSTIBLES FLUIDS DE 46,5 KW DE POTÈNCIACALORÍFICA, DE FOSA PER A CALEFACCIÓ DE 4 BAR I 100°C, COM A MÀXIM

1.287,00000 €

BE222ESH u CALDERA DE GAS NATURAL AMB CREMADOR ATMOSFÈRIC 95 KW DE POTÈNCIACALORÍFICA, DE FOSA PER A CALEFACCIÓ DE 4 BAR I 100°C, COM A MÀXIM DE PEU

2.400,00000 €

BE3CUD20 U PLAFÓ HORITZONTAL CONVECTOR SENZILL, DE TUB D'ACER AMB ALETES, DE 662 MMD'ALÇÀRIA I LLARGÀRIA ENTRE 1900 I 2000 MM, PER A AIGUA CALENTA DE 4 BAR I 110°C,COM A MÀXIM.

289,23000 €

BE415510 u MÒDUL RECTE DE 250 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, PER A XEMENEIA CIRCULAR DEDOBLE PARET D'ACER INOXIDABLE, AMB AÏLLAMENT INTERIOR DE LLANA DE ROCAD'ALTA DENSITAT

60,81000 €

BE415610 u MÒDUL RECTE DE 300 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, PER A XEMENEIA CIRCULAR DEDOBLE PARET D'ACER INOXIDABLE, AMB AÏLLAMENT INTERIOR DE LLANA DE ROCAD'ALTA DENSITAT

72,51000 €

BEU4U015 u DIPÒSIT D'EXPANSIÓ TANCAT DE 35 L DE CAPACITAT, DE PLANXA D'ACER I MEMBRANAELÀSTICA, AMB CONNEXIÓ DE 3/4' DE D

71,92000 €

BEU6U001 u MANÒMETRE DE GLICERINA PER A UNA PRESSIÓ DE 0 A 10 BAR, D'ESFERA DE 63 MM DE IROSCA D'1/4' DE D

10,98000 €

BEU9U001 u PIRÒSTAT DE FUMS AMB TERMÒSTAT DE 50°C A 300°C, TERMÒMETRE DE CONTROL,PILOT DE SENYAL DE BLOQUEIG, POLSADOR DE RECONNEXIÓ I BEINA D'ACERINOXIDABLE

73,53000 €

BEV2U001 u TERMÒSTAT D'AMBIENT DE FUNCIÓ ELECTROMECÀNICA, REGULACIÓ +5-+30ºC, AMBINTERRUPTOR PARADA/MARXA, AMB ACCESSORIS DE MUNTATGE

12,26000 €

BEV2W000 u PART PROPORCIONAL D'ACCESORIS I CABLEJAT PER A ELEMENTS DE MESURA PER AREGULACIÓ ELECTRÒNICA

59,16000 €

BEW3U300 u SUPORT D'ENCASTAR PER A RADIADOR DE TUB D'ACER 0,38000 €



BEZ52000 u TAP CEC, PREU ALT, PER A RADIADOR 0,48000 €

BEZ55000 u TAP AMB REDUCCIÓ, PREU ALT, PER A RADIADOR 0,54000 €

BEZ5A000 u PURGADOR PER A RADIADORS, MANUAL 0,28000 €

BEZ5L000 u DETENTOR DE SORTIDA, PREU ALT 3,03000 €

BEZ5U001 u AIXETA TERMOSTÀTICA PER A RADIADORS, TIPUS 2 13,20000 €



MATERIALS

BF116200 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DE DIÁMETRO 1´´, SEGÚN LA NORMA DIN ENISO 2440 ST-35

4,36000 €

BF118200 m TUB D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA DE DIÀMETRE 1´´1/2, SEGONS LA NORMA DIN ENISO 2440 ST-35

5,45000 €

BF11B200 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DE DIÁMETRO 3´´, SEGÚN LA NORMA DIN ENISO 2440 ST-35

11,71000 €

BF1K1810 u COMPENSADOR DE DILATACIÓ DE LLAUTÓ, D'1 1/2 ´´ DE DIÀMETRE NOMINAL, DE 16 BARDE PRESSIÓ NOMINAL, 120°C DE TEMPERATURA MÀXIMA

28,26000 €

BF52A300 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 28 MM DE DIÀMETRE NOMINAL I DE GRUIX 1 MM 4,36000 €

BF52B400 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 35 MM DE DIÀMETRE NOMINAL I DE GRUIX 1,2 MM 7,43000 €

BF52D400 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 54 MM DE DIÀMETRE NOMINAL I DE GRUIX 1,2 MM 10,83000 €

BFB19400 m TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, DE 10 BAR DEPRESSIÓ NOMINAL SEGONS UNE 53131

1,66000 €

BFQ38550 m AISLAMIENTO TÉRMICO DE ESPUMA ELASTOMÉRICA PARA TUBERÍAS CALIENTES, PARATUBO DE DIÁMETRO 3/4´´, DE 20 MM DE ESPESOR

3,50000 €

BFW11620 u ACCESORIO PARA TUBOS DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA, DE DIÁMETRO 1´´, PARASOLDAR

1,08000 €

BFW11810 u ACCESSORI PER A TUBS D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA, DE DIÀMETRE 1´´1/2, PER AROSCAR

9,12000 €

BFW11B20 u ACCESORIO PARA TUBOS DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA, DE DIÁMETRO 3´´, PARASOLDAR

11,76000 €

BFW52AB0 u ACCESSORI PER A TUBS DE COURE SEMIDUR, DE 28 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER ASOLDAR PER CAPIL.LARITAT

2,20000 €

BFW52BB0 u ACCESSORI PER A TUBS DE COURE SEMIDUR, DE 35 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER ASOLDAR PER CAPIL.LARITAT

2,85000 €

BFW52DB0 u ACCESSORI PER A TUBS DE COURE SEMIDUR, DE 54 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER ASOLDAR PER CAPIL.LARITAT

4,42000 €

BFWB1942 u ACCESSORI PER A TUBS DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀMETRENOMINAL EXTERIOR, 10 BAR DE PRESSIÓ NOMINAL, PER A SOLDAR

21,30000 €

BFY11620 u PARTE PROPORCIONAL DE ELEMENTOS DE MONTAJE PARA TUBOS DE ACERO NEGROSIN SOLDADURA, DE DIÁMETRO 1´´, SOLDADO

0,63000 €

BFY11810 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS D'ACER NEGRE SENSESOLDADURA, DE DIÀMETRE 1´´1/2, ROSCAT

0,79000 €

BFY11B20 u PARTE PROPORCIONAL DE ELEMENTOS DE MONTAJE PARA TUBOS DE ACERO NEGROSIN SOLDADURA, DE DIÁMETRO 3´´, SOLDADO

1,69000 €

BFY52AB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE COURE SEMIDUR, DE28 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER A SOLDAR PER CAPIL.LARITAT

0,32000 €

BFY52BB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE COURE SEMIDUR, DE35 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER A SOLDAR PER CAPIL.LARITAT

0,43000 €

BFY52CB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE COURE SEMIDUR, DE42 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER A SOLDAR PER CAPIL.LARITAT

0,55000 €

BFY52DB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE COURE SEMIDUR, DE54 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER A SOLDAR PER CAPIL.LARITAT

0,71000 €

BFYB1942 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE POLIETILÈ DEDENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR, DE 10 BAR DE PRESSIÓNOMINAL, SOLDAT

0,19000 €

BFYB3742 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE POLIETILÈ DEDENSITAT MITJANA, DE 40 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR, DE 10 BAR DEPRESSIÓ NOMINAL, SOLDAT

0,14000 €

BFYB3942 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE POLIETILÈ DEDENSITAT MITJANA, DE 63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR, DE 10 BAR DEPRESSIÓ NOMINAL, SOLDAT

0,34000 €



MATERIALS

BFYQ3855 u PARTE PROPORCIONAL DE ELEMENTOS DE MONTAJE PARA AISLAMIENTO TÉRMICO DETUBERÍAS CALIENTES CON ESPUMAS ELASTOMÉRICAS, PARA TUBO DE DIÁMETRO 3/4´´,DE 20 MM DE ESPESOR

0,59000 €

BG1PU200 u CONJUNT DE PROTECCIÓ I MESURA DEL TIPUS T-20 PER A 2 COMPTADORS TRIFÀSICS IRELLOTGE, PER A UNA POTÈNCIA DE 40 A 80 KW I UNA TENSIÓ DE 400 V, DE630X1620X270 MM, AMB CAIXES MODULARS DE DOBLE AÏLLAMENT DE POLIÈSTERREFORÇAT, EMBARRAT, BASE DE FUSIBLES AMB FUSIBLES, SENSE COMPTADORS ISENSE ICP

462,92000 €

BG311900 m CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNE RV-K 0,6/1 KV, UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X35MM2

2,60000 €

BG380A00 m CONDUCTOR DE COURE NU, UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X50 MM2 1,85000 €

BGD14210 u PIQUETA DE CONNEXIÓ A TERRA D'ACER I RECOBRIMENT DE COURE, DE 2500 MM DELLARGÀRIA, DE 14,6 MM DE DIÀMETRE, ESTÀNDARD

7,30000 €

BGY38000 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS ESPECIALS PER A CONDUCTORS DE COURE NUS 0,13000 €

BGYD1000 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS ESPECIALS PER A PIQUETES DE CONNEXIÓ A TERRA 3,78000 €

BK12A259 u ARMARI DE REGULACIÓ NORMALITZAT DE DESIGNACIÓ A-25 PER A UN CABAL DE 25M3/H, ENTRADA DE POLIETILÉ DE 32 MM DE DIÀMETRE, SORTIDA AMB RÀCORD FEMELLADE 1 1/2'', PRESSIÓ D'ENTRADA DE 0,5 A 4 BAR (MPB), PRESSIÓ DE SORTIDA DE 55 MBAR(BP) I PRESSIÓ DE SEGURETAT PER MÀXIMA DE 125 MBAR

330,91000 €

BK246310 u COMPTADOR DE DESGNACIÓ G-16 SEGONS UNE 60510 AMB CONNEXIONS PER AROSCAR DE DIÀMETRE 2'', DE 25 M3/H (N), COM A MÀXIM, DE PARETS DEFORMABLES

346,66000 €

BK25U010 u MANÒMETRE PER A UNA PRESSIÓ MÀXIMA DE 4 KG/CM2, D'ESFERA DE 50 MM I ROSCADE CONNEXIÓ D'1/4''

5,18000 €

BK627000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS, DE 32 MM DE DIÀMETRE NOMINAL,TRANSICIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE 40 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR I SÈRIESDR 11 SEGONS UNE 53-333 A TUB DE COURE DE 42 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1 MMDE GRUIX, ENLLAÇ, BEINA DE PROTECCIÓ DE L'ENLLAÇ D'ACER REBLERT DE RESINA DEPOLIURETÀ I BEINA DE 2 M DE LLARGÀRIA DE TUB D'ACER INOXIDABLE DE 63,5 MM DEDIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMB TAP SUPERIOR DE MATERIALELASTOMÈRIC

61,78000 €

BK629000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS, DE 50 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, AMBTRANSICIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE 63 MM DE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR I SÈRIESDR 11 SEGONS UNE 53-333 A TUB DE COURE DE 54 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5MM DE GRUIX, AMB ENLLAÇ, BEINA DE PROTECCIÓ DE L'ENLLAÇ D'ACER REBLERT DERESINA DE POLIURETÀ I BEINA DE 2 M DE LLARGÀRIA DE TUB D'ACER INOXIDABLE DE 76MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMB TAP SUPERIOR DE MATERIALELASTOMERIC

114,20000 €

BKK15240 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADA D'ALUMINI, DE 20X40 CM 6,09000 €

BKK15330 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADA D'ALUMINI, DE 30X30 CM 7,38000 €


BM11U020 u DETECTOR DE GAS NATURAL A DOS NIVELLS, IP65 225,88000 €

BM12UG10 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LA DETECCIÓ DE GAS NATURAL, AMB UN SENSORINCORPORAT

284,15000 €

BM12UG20 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LA DETECCIÓ DE GAS NATURAL, PER A UN SENSORREMOT

189,31000 €

BMY11000 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS ESPECIALS PER A DETECTORS 0,31000 €

BNG1U040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMB CONNEXIÓ ROSCA GAS FEMELLA G 1'' IJUNT PLA MASCLE G 1''1/4, AMB OBTURADOR ESFÈRIC, SEGONS NORMA UNE 60.708

9,37000 €

BNG1V040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMB CONNEXIONS ROSCA I JUNT PLAMASCLE G 1''1/4, AMB OBTURADOR ESFÈRIC, SEGONS NORMA UNE 60.708

13,39000 €

BNG6A134 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, DEL TIPUSNC (NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONS ROSCADESD'1'' I PRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR

88,53000 €

BNG6A144 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, DEL TIPUSNC (NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONS ROSCADESD'1 1/4'' I PRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR

188,13000 €



MATERIALS

BNG6A154 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUAL PER A TALL DE GAS NATURAL, DEL TIPUSNC (NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 V A.C., AMB CONNEXIONS ROSCADESD'1 1/2'' I PRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR

200,43000 €

BNH19520 u BOMBA CENTRÍFUGA AUTOASPIRANT DE 10 M3/H DE CAUDAL, COMO MÁXIMO, DE 2,5BAR DE PRESIÓN MÁXIMA, DE PRECIO ALTO

605,68000 €



ELEMENTS COMPOSTOS

D0701641 m3 MORTER DE CIMENT PÒRTLAND AMB FILLERCALCARI CEM II/B-L I SORRA DE PEDRAGRANÍTICA AMB 250 KG/M3 DE CIMENT, AMBUNA PROPORCIÓ EN VOLUM 1:6 I 5 N/MM2 DERESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ, ELABORAT AL'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L

Rend.: 1,000 81,12000 €

Unitats Preu EURO Parcial ImportMa d'obra

A0150000 h MANOBRE ESPECIALISTA 1,000 /R x 19,92000 = 19,92000

Subtotal: 19,92000 19,92000Maquinària

C1705600 h FORMIGONERA DE 165 L 0,700 /R x 1,77000 = 1,23900

Subtotal: 1,23900 1,23900Materials

B0312020 t SORRA DE PEDRERA DE PEDRA GRANÍTICA PERA MORTERS

1,630 x 20,65000 = 33,65950

B0111000 m3 AIGUA 0,200 x 1,05000 = 0,21000B0512401 t CIMENT PÒRTLAND AMB FILLER CALCARI CEM

II/B-L 32,5 R SEGONS UNE-EN 197-1, EN SACS0,250 x 103,55000 = 25,88750

Subtotal: 59,75700 59,75700

DESPESES AUXILIARS 1,00 % 0,19920

COST DIRECTE 81,11520

COST EXECUCIÓ MATERIAL 81,11520


Rend.: 1,000 92,31000 €






B0512401 t CIMENT PÒRTLAND AMB FILLER CALCARI CEMII/B-L 32,5 R SEGONS UNE-EN 197-1, EN SACS

0,380 x 103,55000 = 39,34900



ELEMENTS COMPOSTOS

B0312020 t SORRA DE PEDRERA DE PEDRA GRANÍTICA PERA MORTERS

1,520 x 20,65000 = 31,38800

B0111000 m3 AIGUA 0,200 x 1,05000 = 0,21000

Subtotal: 70,94700 70,94700




D070A4D1 m3 MORTER MIXT DE CIMENT PÒRTLAND AMBFILLER CALCARI CEM II/B-L, CALÇ I SORRA DEPEDRA GRANÍTICA AMB 200 KG/M3 DE CIMENT,AMB UNA PROPORCIÓ EN VOLUM 1:2:10 I 2,5N/MM2 DE RESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ,ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE165 L

Rend.: 1,000 110,92000 €






B0532310 kg CALÇ AÈRIA CL 90 400,000 x 0,09000 = 36,00000B0111000 m3 AIGUA 0,200 x 1,05000 = 0,21000B0312020 t SORRA DE PEDRERA DE PEDRA GRANÍTICA PER

A MORTERS1,530 x 20,65000 = 31,59450

B0512401 t CIMENT PÒRTLAND AMB FILLER CALCARI CEMII/B-L 32,5 R SEGONS UNE-EN 197-1, EN SACS

0,200 x 103,55000 = 20,71000

Subtotal: 88,51450 88,51450






PARTIDES D'OBRA

P-1 ALARMA U INSTAL.LACIÓ D'ALARMA Rend.: 1,000 950,00 €_____________________________________________________________________________________________________________

P-2 E222B423 m3 EXCAVACIÓ DE RASA PER A PASD'INSTAL.LACIONS DE FINS A 1 M DE FONDÀRIA,EN TERRENY COMPACTE, AMB MITJANSMECÀNICS I AMB LES TERRES DEIXADES A LAVORA

Rend.: 1,000 7,94 €


A0140000 h MANOBRE 0,060 /R x 19,25000 = 1,15500


C1315010 h RETROEXCAVADORA PETITA 0,160 /R x 42,27000 = 6,76320

Subtotal: 6,76320 6,76320


COST DIRECTE 7,93553DESPESES INDIRECTES 0,00 % 0,00000


P-3 E2R440E0 m3 CÀRREGA AMB MITJANS MANUALS ITRANSPORT DE TERRES A INSTAL.LACIÓAUTORITZADA DE GESTIO DE RESIDUS, AMBCONTENIDOR DE 5 M3 DE CAPACITAT

Rend.: 1,000 34,33 €


A0140000 h MANOBRE 0,750 /R x 19,25000 = 14,43750


C1RA2500 m3 SUBMINISTRAMENT I RECOLLIDA DE RESIDUSINERTS O NO ESPECIALS AMB CONTENIDORMETÀL.LIC DE 5 M3 DE CAPACITAT

1,000 /R x 19,75000 = 19,75000

Subtotal: 19,75000 19,75000




P-4 E8KA6E21 m ESCOPIDOR DE PLANXA PREFORMADAD'ALUMINI ANODITZAT D'1,2 MM DE GRUIX, DE145 MM DE DESENVOLUPAMENT, AMB 2 PLECS,COL.LOCAT AMB FIXACIONS MECÀNIQUES

Rend.: 1,000 10,16 €



PARTIDES D'OBRA


A013M000 h AJUDANT MUNTADOR 0,075 /R x 20,44000 = 1,53300A012M000 h OFICIAL 1A MUNTADOR 0,150 /R x 23,78000 = 3,56700


B8KA6E20 m ESCOPIDOR DE PLANXA PREFORMADAD'ALUMINI ANODITZAT D'1,2 MM DE GRUIX, DE145 MM DE DESENVOLUPAMENT, AMB 2 PLECS

1,000 x 4,90000 = 4,90000

B0A4A400 cu VISOS, GALVANITZATS 0,0396 x 2,04000 = 0,08078

Subtotal: 4,98078 4,98078




P-5 E8M3X001 m LLINDA DE 29 CM D'AMPLÀRIA APROX, AMBXAPA PLEGADA D'ALUMINI SOBRE TAULELL DEDM HIDRÒFUG DE SUPORT, AMB UNDESENVOLUPAMENT APROXIMAT DE 400M,COL.LOCADA AMB MORTER MIXT 1:2:10,ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE165 L

Rend.: 1,000 73,51 €


A0140000 h MANOBRE 0,250 /R x 19,25000 = 4,81250A0122000 h OFICIAL 1A PALETA 0,500 /R x 23,02000 = 11,51000



0,0032 x 110,92291 = 0,35495


2,000 x 4,90000 = 9,80000

B0GAB2L0 m PEÇA DE PEDRA ARTIFICIAL DE MORTER DECIMENT BLANC, POLIDA, DE 29 CM D'AMPLÀRIA

1,000 x 46,79000 = 46,79000

Subtotal: 56,94495 56,94495



PARTIDES D'OBRA




P-6 E8M3XB1K m BRANCAL DE 29 CM D'AMPLÀRIA APROX, AMBXAPA PLEGADA D'ALUMINI SOBRE TAULELL DEDM HIDRÒFUG DE SUPORT, AMB UNDESENVOLUPAMENT APROXIMAT DE 400M,COL.LOCADA AMB MORTER MIXT 1:2:10,ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE165 L

Rend.: 1,000 74,00 €





0,0032 x 110,92291 = 0,35495

B0GAB2L0 m PEÇA DE PEDRA ARTIFICIAL DE MORTER DECIMENT BLANC, POLIDA, DE 29 CM D'AMPLÀRIA

1,000 x 46,79000 = 46,79000


2,100 x 4,90000 = 10,29000

Subtotal: 57,43495 57,43495




P-7 E936X5B0 m2 FORMACIÓ DE RAMPA DE FORMIGÓHM-20/P/20/I, DE CONSISTÈNCIA PLÀSTICA IGRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT 20 MM,AMB ACABAT RATLLAT. COMPLET D'ENCOFRATLATERAL AMB TAULONS DE FUSTA I TOTS ELSMATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER ALA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA.SEGONS PROJECTE.

Rend.: 1,000 17,15 €



PARTIDES D'OBRA




B064300C m3 FORMIGÓ HM-20/P/20/I DE CONSISTÈNCIAPLÀSTICA, GRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT20 MM, AMB >= 200 KG/M3 DE CIMENT, APTE PERA CLASSE D'EXPOSICIÓ I

0,1545 x 64,04000 = 9,89418

Subtotal: 9,89418 9,89418




P-8 E9GZ2000 m2 RATLLAT MANUAL DE PAVIMENTS DE FORMIGÓ Rend.: 1,000 2,34 €Unitats Preu EURO Parcial Import

Ma d'obraA0122000 h OFICIAL 1A PALETA 0,100 /R x 23,02000 = 2,30200

Subtotal: 2,30200 2,30200




P-9 EAF1XD35 u A3. FINESTRA D'ALUMINI LACAT, COL·LOCADASOBRE BASTIMENT DE BASE, AMB DUES FULLESCORREDISSES I UNA FULLA FIXA SUPERIOR,PER A UN BUIT D'OBRA APROXIMAT DE 170X200CM, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DEPERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 6AD'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210,AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES. COMPLET DETOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA ESVA CORRECTACOL.LOCACIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

Rend.: 1,000 357,87 €



PARTIDES D'OBRA




B7J50090 dm3 MASSILLA PER A SEGELLATS, D'APLICACIÓ AMBPISTOLA, DE BASE POLIURETÀMONOCOMPONENT

0,410 x 14,24000 = 5,83840

BAF18535 m2 FINESTRA D'ALUMINI LACAT BLANC, PER ACOL·LOCAR SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMBDUES FULLES CORREDISSES, PER A UN BUITD'OBRA DE 2 A 2,49 M2 DE SUPERFÍCIE,ELABORADA AMB PERFILS DE PREU MITJÀ,CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DE PERMEABILITAT AL'AIRE SEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓMÍNIMA 6A D'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONSUNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210,AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES

2,550 x 103,40000 = 263,67000

BAF1C185 m2 FULLA FIXA D'ALUMINI LACAT BLANC, PER ACOL·LOCAR SOBRE BASTIMENT DE BASE, PER AUN BUIT D'OBRA DE 0,5 A 0,89 M2 DESUPERFÍCIE, ELABORADA AMB PERFILS DEPREU MITJÀ, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 3 DEPERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 8AD'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C5 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210,AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES

0,850 x 80,64000 = 68,54400

B7J50010 dm3 MASSILLA PER A SEGELLATS, D'APLICACIÓ AMBPISTOLA, DE BASE SILICONA NEUTRAMONOCOMPONENT

0,140 x 14,65000 = 2,05100

Subtotal: 340,10340 340,10340




P-10 EAF1XF35 u A4. FINESTRA D'ALUMINI LACAT, COL·LOCADASOBRE BASTIMENT DE BASE, AMB DUES FULLESCORREDISSES I UNA FULLA FIXA SUPERIOR,PER A UN BUIT D'OBRA APROXIMAT DE 230X200CM, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DEPERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 6AD'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210,AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES. COMPLET DETOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA ESVA CORRECTACOL.LOCACIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

Rend.: 1,000 469,03 €



PARTIDES D'OBRA




BAF1C285 m2 FULLA FIXA D'ALUMINI LACAT BLANC, PER ACOL·LOCAR SOBRE BASTIMENT DE BASE, PER AUN BUIT D'OBRA DE 0,9 A 1,39 M2 DESUPERFÍCIE, ELABORADA AMB PERFILS DEPREU MITJÀ, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 3 DEPERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 8AD'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C5 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210,AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES

1,150 x 78,40000 = 90,16000

BAF18635 m2 FINESTRA D'ALUMINI LACAT BLANC, PER ACOL·LOCAR SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMBDUES FULLES CORREDISSES, PER A UN BUITD'OBRA DE 2,5 A 3,24 M2 DE SUPERFÍCIE,ELABORADA AMB PERFILS DE PREU MITJÀ,CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 2 DE PERMEABILITAT AL'AIRE SEGONS UNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓMÍNIMA 6A D'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONSUNE-EN 12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C2 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210,AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES

3,450 x 100,25000 = 345,86250


0,490 x 14,24000 = 6,97760


0,160 x 14,65000 = 2,34400

Subtotal: 445,34410 445,34410




P-11 EAF5X99D u BALCONERA D'ALUMINI LACAT, COL.LOCADASOBRE BASTIMENT DE BASE, AMB DUES FULLESBATENTS, PER A UN BUIT D'OBRA APROXIMATDE 192X260 CM, ELABORADA AMB PERFILS DEPREU ALT, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 4 DEPERMEABILITAT A L'AIRE SEGONS UNE-EN12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 9AD'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C4 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210,AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES. COMPLET DETOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTACOL.L.OCACIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

Rend.: 1,000 956,83 €



PARTIDES D'OBRA




BAF1E49D m2 BALCONERA D'ALUMINI LACAT, PER ACOL.LOCAR SOBRE BASTIMENT DE BASE, AMBDUES FULLES BATENTS, PER A UN BUIT D'OBRADE 3 A 3,99 M2 DE SUPERFÍCIE, ELABORADAAMB PERFILS DE PREU ALT, CLASSIFICACIÓMÍNIMA 4 DE PERMEABILITAT A L'AIRE SEGONSUNE-EN 12207, CLASSIFICACIÓ MÍNIMA 9AD'ESTANQUITAT A L'AIGUA SEGONS UNE-EN12208 I CLASSIFICACIÓ MÍNIMA C4 DERESISTÈNCIA AL VENT SEGONS UNE-EN 12210,AMB CAIXA DE PERSIANA I GUIES

5,000 x 185,49000 = 927,45000


0,480 x 14,24000 = 6,83520


0,160 x 14,65000 = 2,34400

Subtotal: 936,62920 936,62920




P-12 EAV7XK77 m2 PERSIANA ENROTLLABLE D'ALUMINI, TIPUSALUTÈRMIC 45 DE LA CASA GRADHERMÈTIC, DELAMEL.LES DE 14 A 14,5 MM DE GRUIX, 45 MMD'ALÇÀRIA I DE 6 A 6,5 KG PER M2. S'INCLOU P.PDE GUIES DE PERSIANA I TAPA DE REGISTRE,COL.LOCADA.

Rend.: 1,000 36,04 €


A0127000 h OFICIAL 1A COL·LOCADOR 0,200 /R x 23,02000 = 4,60400A0137000 h AJUDANT COL·LOCADOR 0,050 /R x 20,44000 = 1,02200


BAV7X001 M2 PERSIANA ENROTLLABLE D'ALUMINI, TIPUSALUTÈRMIC 45 DE LA CASA GRADHERMÈTIC, DELAMEL.LES DE 14 A 14,5 MM DE GRUIX, 45 MMD'ALÇÀRIA I DE 6 A 6,5 KG PER M2.

1,000 x 25,20000 = 25,20000

Subtotal: 25,20000 25,20000Partides d'obra

EAZ7114C u PLAFÓ FIX PER A CAIXA DE PERSIANA AMBTAULER DE FUSTA, CONTRAPLACAT PER A

1,000 x 5,07610 = 5,07610



PARTIDES D'OBRA

PINTAR DE 4 MM DE GRUIX PER A FINESTRES IBALCONERES DE 120 CM D'AMPLÀRIA

Subtotal: 5,07610 5,07610




P-13 EAVTX001 m2 CORTINA DE TEIXIT DE FIBRA DE VIDRE IRECOBRIMENT DE PVC, AMB BRAÇ ARTICULATDE SUPORT, FIXAT A LA LLOSA DE FORMIGÓMITJANTÇANT FIXACIONS MECÀNIQUES. AMBSISTEMA D'ACCIONAMENT ELÈCTRIC. COMPLETDE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTACOL.LOCACIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

Rend.: 1,000 87,19 €


A012M000 h OFICIAL 1A MUNTADOR 0,500 /R x 23,78000 = 11,89000


BAVTX001 m2 CORTINA DE TEIXIT DE FIBRA DE VIDRE IRECOBRIMENT DE PVC, AMB BRAÇ ARTICULATDE SUPORT, FIXAT A LA LLOSA DE FORMIGÓMITJANTÇANT FIXACIONS MECÀNIQUES. AMBSISTEMA D'ACCIONAMENT ELÈCTRIC. COMPLETDE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTACOL.LOCACIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

1,000 x 75,00000 = 75,00000

Subtotal: 75,00000 75,00000




P-14 EAVTX010 u SENSOR D'AIRE COL.LOCAT Rend.: 1,000 120,00 €_____________________________________________________________________________________________________________

P-15 EAVZ5F05 u COMANDAMENT MANUAL AMB TORN I CABLEMETÀL.LIC, PER A PERSIANES.

Rend.: 1,000 76,46 €





PARTIDES D'OBRA


BAVZ5F05 u COMANDAMENT MANUAL AMB TORN I CABLEMETÀL.LIC, PER A PERSIANES ENTRE 150 I 180CM D'AMPLÀRIA I UN PES DE 50 KG, COM AMÀXIM

1,000 x 68,00000 = 68,00000

Subtotal: 68,00000 68,00000




P-16 EAVZXF00 u COMANDAMENT MANUAL AMB CINTA PER APERSIANES.

Rend.: 1,000 22,07 €




BAVZ1F00 u COMANDAMENT MANUAL AMB CINTA PER APERSIANES ENTRE 150 I 180 CM D'AMPLÀRIA

1,000 x 16,36000 = 16,36000

Subtotal: 16,36000 16,36000




EAZ7114C u PLAFÓ FIX PER A CAIXA DE PERSIANA AMBTAULER DE FUSTA, CONTRAPLACAT PER APINTAR DE 4 MM DE GRUIX PER A FINESTRES IBALCONERES DE 120 CM D'AMPLÀRIA

Rend.: 1,000 5,08 €


A012A000 h OFICIAL 1A FUSTER 0,121 /R x 23,41000 = 2,83261


B0A41000 cu VISOS PER A FUSTA O TACS DE PVC 0,060 x 3,35000 = 0,20100BAZ7114C u PLAFÓ FIX PER A CAIXA DE PERSIANA AMB

TAULER DE FUSTA, CONTRAPLACAT PER APINTAR DE 4 MM DE GRUIX, PER A FINESTRES IBALCONERES DE 120 CM D'AMPLÀRIA

1,000 x 2,00000 = 2,00000

Subtotal: 2,20100 2,20100



PARTIDES D'OBRA




P-17 EB32X001 u S-01. CONJUNT DE REIXAT DE TANCAMENTFORMADA PER PORTA DE FULLA BATENT, IFIXOS LATERALS DE FORMA TRAPEZOIDAL, AMBENTRAMAT DE LES MATEIXESCARACTERÍSTIQUES QUE L'EXISTENT,BASTIMENT D'ACER GALVANITZAT PINTAT. DEDIMENSIONS APROXIMADES 215X240 +215X230CM DE FIXOS LATERALS I 120X250CM DEPORTA. ANCORAT A PARAMENT VERTICAL IPAVIMENT AMB FIXACIONS MECÀNIQUES I BASEDE FORMIGÓ. COMPLET DE TOTS ELSMATERIALS I ACCESSORIS NECESSARIS PER ALA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA.SEGONS PROJECTE.

Rend.: 1,000 1.562,37 €




BB32U001 m2 REIXA GALVANITZADA D'ENTRAMAT D'ACER DE10X40 MM DE PAS DE MALLA, AMB MARC DEPASSAMÀ D'ACER I PLATINES PORTANTS DE20X2 MM

15,000 x 80,15000 = 1.202,25000


0,100 x 92,30520 = 9,23052

Subtotal: 1.211,48052 1.211,48052


COST DIRECTE 1.562,36602DESPESES INDIRECTES 0,00 % 0,00000

COST EXECUCIÓ MATERIAL 1.562,36602



PARTIDES D'OBRA

P-18 EB32X002 u S-02. CONJUNT DE REIXAT DE TANCAMENTFORMADA PER PORTA DE DOBLE FULLABATENT, PORTA SIMPLE DE FULLA BATENT I FIXLATERAL, AMB ENTRAMAT DE LES MATEIXESCARACTERÍSTIQUES QUE L'EXISTENT,BASTIMENT D'ACER GALVANITZAT PINTAT. DEDIMENSIONS APROXIMADES 245X260CM DE FIXLATERAL, 320X250CM DE PORTA DE DOBLEFULL BATENT I 120X250CM DE PORTA. ANCORATA PARAMENT VERTICAL I PAVIMENT AMBFIXACIONS MECÀNIQUES I BASE DE FORMIGÓ.COMPLET DE TOTS ELS MATERIALS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONSPROJECTE.

Rend.: 1,000 1.963,12 €


A0122000 h OFICIAL 1A PALETA 10,000 /R x 23,02000 = 230,20000A0140000 h MANOBRE 6,000 /R x 19,25000 = 115,50000


BB32U001 m2 REIXA GALVANITZADA D'ENTRAMAT D'ACER DE10X40 MM DE PAS DE MALLA, AMB MARC DEPASSAMÀ D'ACER I PLATINES PORTANTS DE20X2 MM

20,000 x 80,15000 = 1.603,00000


0,100 x 92,30520 = 9,23052

Subtotal: 1.612,23052 1.612,23052




P-19 EB32X003 PA PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE PERL'ELIMINACIÓ DEL BRUC EXISTENT A CADA UNADE LES TANQUES, TRANSPORT A L'ABOCADOR ITORNAR A COL.LOCAR-NE DE NOU. COMPLETDE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTACOL.LOCACIÓ.

Rend.: 1,000 300,00 €

_____________________________________________________________________________________________________________



PARTIDES D'OBRA

P-20 EC1FA611 m2 VIDRE AÏLLANT D'UNA LLUNA INCOLORA DE 4MM DE GRUIX I UN VIDRE LAMINAR DESEGURETAT INCOLOR AMB 1 BUTIRALTRANSPARENT, DE 4+4 MM DE GRUIX I CAMBRAD'AIRE DE 6 MM, COL·LOCAT AMB LLISTÓ DEVIDRE SOBRE FUSTA, ACER O ALUMINI

Rend.: 1,000 51,13 €


A012E000 h OFICIAL 1A VIDRIER 0,600 /R x 22,37000 = 13,42200


BC1F1611 m2 VIDRE AÏLLANT D'UNA LLUNA INCOLORA DE 4MM DE GRUIX I UN VIDRE LAMINAR DESEGURETAT INCOLOR AMB 1 BUTIRALTRANSPARENT, DE 4+4 MM DE GRUIX I CAMBRAD'AIRE DE 6 MM

1,000 x 37,37000 = 37,37000

Subtotal: 37,37000 37,37000




P-21 EC1GD201 m2 VIDRE AÏLLANT DE DOS VIDRES LAMINARS DESEGURETAT AMB LLUNA INCOLORA DE 4+4 AMB1 BUTIRAL TRANSPARENT, CAMBRA D'AIRE DE 6MM DE GRUIX I VIDRE LAMINAR DE LLUNAINCOLORA DE 3+3 AMB 1 BUTIRALTRANSPARENT, COL·LOCAT

Rend.: 1,000 74,70 €


A012E000 h OFICIAL 1A VIDRIER 0,600 /R x 22,37000 = 13,42200


BC1G1201 m2 VIDRE AÏLLANT DE DOS VIDRES LAMINARS DESEGURETAT AMB LLUNA INCOLORA DE 4+4 AMB1 BUTIRAL TRANSPARENT, CAMBRA D'AIRE DE 6MM DE GRUIX I VIDRE LAMINAR DE LLUNAINCOLORA DE 3+3 AMB 1 BUTIRALTRANSPARENT

1,000 x 61,08000 = 61,08000

Subtotal: 61,08000 61,08000



PARTIDES D'OBRA




P-22 EE212ASH u CALDERA PER A COMBUSTIBLE FLUID AMBCREMADOR DE GAS PER AIRE FORÇAT, DE 46,5KW, DE FOSA PER A CALEFACCIÓ DE 4 BAR I 100°C, COM A MÀXIM I MUNTADA SOBRE BANCADA

Rend.: 1,000 1.684,71 €


A012G000 h OFICIAL 1A CALEFACTOR 9,000 /R x 23,78000 = 214,02000A013G000 h AJUDANT CALEFACTOR 9,000 /R x 20,41000 = 183,69000


BE211AS0 u CALDERA SENSE CREMADOR PER ACOMBUSTIBLES FLUIDS DE 46,5 KW DEPOTÈNCIA CALORÍFICA, DE FOSA PER ACALEFACCIÓ DE 4 BAR I 100°C, COM A MÀXIM

1,000 x 1.287,00000 = 1.287,00000

Subtotal: 1.287,00000 1.287,00000



P-23 EE222ESH u CALDERA DE GAS NATURAL AMB CREMADORATMOSFÈRIC, DE 95 KW DE POTÈNCIACALORÍFICA, DE FOSA PER A CALEFACCIÓ DE 4BAR I 100 °C, COM A MÀXIM, MUNTADA SOBREBANCADA

Rend.: 1,000 2.983,31 €




BE222ESH u CALDERA DE GAS NATURAL AMB CREMADORATMOSFÈRIC 95 KW DE POTÈNCIA CALORÍFICA,DE FOSA PER A CALEFACCIÓ DE 4 BAR I 100°C,COM A MÀXIM DE PEU

1,000 x 2.400,00000 = 2.400,00000

Subtotal: 2.400,00000 2.400,00000



PARTIDES D'OBRA



P-24 EE3CU001 u ACCESSORIS DE REGULACIÓ RADIADOR.INCLOU PURGADOR, DETENTOR, VÀLVULATERMOSTÀTICA, TAP CEC I 3 TAPS AMBREDUCCIÓ. TOTALMENT MUNTAT EN RADIADOR.

Rend.: 1,000 71,64 €




BEZ52000 u TAP CEC, PREU ALT, PER A RADIADOR 1,000 x 0,48000 = 0,48000BEZ55000 u TAP AMB REDUCCIÓ, PREU ALT, PER A

RADIADOR3,000 x 0,54000 = 1,62000

BEZ5A000 u PURGADOR PER A RADIADORS, MANUAL 1,000 x 0,28000 = 0,28000BEZ5L000 u DETENTOR DE SORTIDA, PREU ALT 1,000 x 3,03000 = 3,03000BEZ5U001 u AIXETA TERMOSTÀTICA PER A RADIADORS,

TIPUS 21,000 x 13,20000 = 13,20000

Subtotal: 18,61000 18,61000



P-25 EE3CUD20 U PLAFÓ HORITZONTAL CONVECTOR SENZILL, DETUB D'ACER AMB ALETES, DE 662 MM D'ALÇÀRIAI LLARGÀRIA ENTRE 1900 I 2000 MM, PER AAIGUA CALENTA DE 4 BAR I 110°C, COM A MÀXIMI AMB SUPORTS PER A ANAR ENCASTAT, SENSEVALVULERIA.

Rend.: 1,000 379,89 €


A013G000 h AJUDANT CALEFACTOR 2,000 /R x 20,41000 = 40,82000A012G000 h OFICIAL 1A CALEFACTOR 2,000 /R x 23,78000 = 47,56000


BEW3U300 u SUPORT D'ENCASTAR PER A RADIADOR DE TUBD'ACER

6,000 x 0,38000 = 2,28000

BE3CUD20 U PLAFÓ HORITZONTAL CONVECTOR SENZILL, DETUB D'ACER AMB ALETES, DE 662 MM D'ALÇÀRIAI LLARGÀRIA ENTRE 1900 I 2000 MM, PER AAIGUA CALENTA DE 4 BAR I 110°C, COM A MÀXIM.

1,000 x 289,23000 = 289,23000



PARTIDES D'OBRA

Subtotal: 291,51000 291,51000



P-26 EE415510 u XEMENEIA CIRCULAR DE DOBLE PARET D'ACERINOXIDABLE, AMB AÏLLAMENT INTERIOR DELLANA DE ROCA D'ALTA DENSITAT, DE 250 MMDE DIÀMETRE NOMINAL, UNIÓ AMBACOBLAMENT ESTANC I MUNTADASUPERFICIALMENT

Rend.: 1,000 129,35 €




BEW49000 u SUPORT ESTÀNDARD PER A CONDUCTECIRCULAR DE 250 MM DE DIÀMETRE

0,330 x 6,83000 = 2,25390

BE415510 u MÒDUL RECTE DE 250 MM DE DIÀMETRENOMINAL, PER A XEMENEIA CIRCULAR DEDOBLE PARET D'ACER INOXIDABLE, AMBAÏLLAMENT INTERIOR DE LLANA DE ROCAD'ALTA DENSITAT

1,000 x 60,81000 = 60,81000

Subtotal: 63,06390 63,06390



P-27 EE415610 u XEMENEIA CIRCULAR DE DOBLE PARET D'ACERINOXIDABLE, AMB AÏLLAMENT INTERIOR DELLANA DE ROCA D'ALTA DENSITAT, DE 300 MMDE DIÀMETRE NOMINAL, UNIÓ AMBACOBLAMENT ESTANC I MUNTADASUPERFICIALMENT

Rend.: 1,000 141,10 €






PARTIDES D'OBRA

BEW49500 u SUPORT ESTÀNDARD PER A CONDUCTECIRCULAR DE 300 MM DE DIÀMETRE

0,330 x 6,99000 = 2,30670

BE415610 u MÒDUL RECTE DE 300 MM DE DIÀMETRENOMINAL, PER A XEMENEIA CIRCULAR DEDOBLE PARET D'ACER INOXIDABLE, AMBAÏLLAMENT INTERIOR DE LLANA DE ROCAD'ALTA DENSITAT

1,000 x 72,51000 = 72,51000

Subtotal: 74,81670 74,81670



P-28 EEU4U015 u DIPÒSIT D'EXPANSIÓ TANCAT DE 35 L DECAPACITAT, DE PLANXA D'ACER I MEMBRANAELÀSTICA, AMB CONNEXIÓ DE 3/4' DE D,COL.LOCAT ROSCAT

Rend.: 1,000 82,97 €




BEU4U015 u DIPÒSIT D'EXPANSIÓ TANCAT DE 35 L DECAPACITAT, DE PLANXA D'ACER I MEMBRANAELÀSTICA, AMB CONNEXIÓ DE 3/4' DE D

1,000 x 71,92000 = 71,92000

Subtotal: 71,92000 71,92000



P-29 EEU6U001 u MANÒMETRE DE GLICERINA PER A UNAPRESSIÓ DE 0 A 10 BAR, D'ESFERA DE 63 MM DEI ROSCA D'1/4' DE D, COL.LOCAT ROSCAT

Rend.: 1,000 16,93 €


A012M000 h OFICIAL 1A MUNTADOR 0,250 /R x 23,78000 = 5,94500


BEU6U001 u MANÒMETRE DE GLICERINA PER A UNAPRESSIÓ DE 0 A 10 BAR, D'ESFERA DE 63 MM DEI ROSCA D'1/4' DE D

1,000 x 10,98000 = 10,98000

Subtotal: 10,98000 10,98000



PARTIDES D'OBRA



P-30 EEU9U010 u PIRÒSTAT DE FUMS AMB TERMÒSTAT DE 50°C A300°C, TERMÒMETRE DE CONTROL, PILOT DESENYAL DE BLOQUEIG, POLSADOR DERECONNEXIÓ I BEINA D´ACER INOXIDABLE,INSTAL.LAT

Rend.: 1,000 108,88 €




BEU9U001 u PIRÒSTAT DE FUMS AMB TERMÒSTAT DE 50°C A300°C, TERMÒMETRE DE CONTROL, PILOT DESENYAL DE BLOQUEIG, POLSADOR DERECONNEXIÓ I BEINA D'ACER INOXIDABLE

1,000 x 73,53000 = 73,53000

Subtotal: 73,53000 73,53000



P-31 EEV2U001 u TERMÒSTAT D'AMBIENT DE FUNCIÓELECTROMECÀNICA, REGULACIÓ +5-+30ºC, AMBINTERRUPTOR PARADA/MARXA, AMBACCESSORIS DE MUNTATGE, CABLEJAT IINSTAL.LAT

Rend.: 1,000 51,51 €


A012M000 h OFICIAL 1A MUNTADOR 0,620 /R x 23,78000 = 14,74360A013M000 h AJUDANT MUNTADOR 0,620 /R x 20,44000 = 12,67280


BEV2U001 u TERMÒSTAT D'AMBIENT DE FUNCIÓELECTROMECÀNICA, REGULACIÓ +5-+30ºC, AMBINTERRUPTOR PARADA/MARXA, AMBACCESSORIS DE MUNTATGE

1,000 x 12,26000 = 12,26000

BEV2W000 u PART PROPORCIONAL D'ACCESORIS I CABLEJATPER A ELEMENTS DE MESURA PER AREGULACIÓ ELECTRÒNICA

0,200 x 59,16000 = 11,83200

Subtotal: 24,09200 24,09200



PARTIDES D'OBRA



P-32 EF116221 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DEDIÁMETRO NOMINAL 1´´, SEGÚN LA NORMA DINEN ISO 2440 ST-35, SOLDADO, CON GRADO DEDIFICULTAD BAJO Y COLOCADOSUPERFICIALMENTE

Rend.: 1,000 13,14 €




B0A71E00 u ABRAZADERA METÁLICA, DE 32 MM DEDIÁMETRO INTERIOR

0,330 x 0,42000 = 0,13860

BF116200 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DEDIÁMETRO 1´´, SEGÚN LA NORMA DIN EN ISO2440 ST-35

1,020 x 4,36000 = 4,44720

BFW11620 u ACCESORIO PARA TUBOS DE ACERO NEGROSIN SOLDADURA, DE DIÁMETRO 1´´, PARASOLDAR

0,150 x 1,08000 = 0,16200

BFY11620 u PARTE PROPORCIONAL DE ELEMENTOS DEMONTAJE PARA TUBOS DE ACERO NEGRO SINSOLDADURA, DE DIÁMETRO 1´´, SOLDADO

0,500 x 0,63000 = 0,31500

Subtotal: 5,06280 5,06280




P-33 EF118211 m TUB D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA DEDIÀMETRE NOMINAL 1´´1/2, SEGONS LA NORMADIN EN ISO 2440 ST-35, ROSCAT, AMB GRAU DEDIFICULTAT BAIX I COL.LOCATSUPERFICIALMENT

Rend.: 1,000 21,64 €






PARTIDES D'OBRA

BFW11810 u ACCESSORI PER A TUBS D'ACER NEGRE SENSESOLDADURA, DE DIÀMETRE 1´´1/2, PER AROSCAR

0,150 x 9,12000 = 1,36800

BF118200 m TUB D'ACER NEGRE SENSE SOLDADURA DEDIÀMETRE 1´´1/2, SEGONS LA NORMA DIN ENISO 2440 ST-35

1,020 x 5,45000 = 5,55900

BFY11810 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DEMUNTATGE PER A TUBS D'ACER NEGRE SENSESOLDADURA, DE DIÀMETRE 1´´1/2, ROSCAT

0,500 x 0,79000 = 0,39500

B0A71H00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 47 MM DEDIÀMETRE INTERIOR

0,290 x 0,59000 = 0,17110

Subtotal: 7,49310 7,49310



P-34 EF11B221 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DEDIÁMETRO NOMINAL 3´´, SEGÚN LA NORMA DINEN ISO 2440 ST-35, SOLDADO, CON GRADO DEDIFICULTAD BAJO Y COLOCADOSUPERFICIALMENTE

Rend.: 1,000 40,15 €




BFY11B20 u PARTE PROPORCIONAL DE ELEMENTOS DEMONTAJE PARA TUBOS DE ACERO NEGRO SINSOLDADURA, DE DIÁMETRO 3´´, SOLDADO

0,500 x 1,69000 = 0,84500

BFW11B20 u ACCESORIO PARA TUBOS DE ACERO NEGROSIN SOLDADURA, DE DIÁMETRO 3´´, PARASOLDAR

0,150 x 11,76000 = 1,76400

B0A71M00 u ABRAZADERA METÁLICA, DE 90 MM DEDIÁMETRO INTERIOR

0,220 x 2,10000 = 0,46200

BF11B200 m TUBO DE ACERO NEGRO SIN SOLDADURA DEDIÁMETRO 3´´, SEGÚN LA NORMA DIN EN ISO2440 ST-35

1,020 x 11,71000 = 11,94420

Subtotal: 15,01520 15,01520




P-35 EF1K1810 u COMPENSADOR DE DILATACIONS DE LLAUTÓ,D'1 1/2 ´´ DE DIÀMETRE NOMINAL, ROSCAT

Rend.: 1,000 48,42 €

Unitats Preu EURO Parcial Import



PARTIDES D'OBRA

Ma d'obraA013J000 h AJUDANT LAMPISTA 0,500 /R x 18,62000 = 9,31000A012J000 h OFICIAL 1A LAMPISTA 0,500 /R x 21,70000 = 10,85000


BF1K1810 u COMPENSADOR DE DILATACIÓ DE LLAUTÓ, D'11/2 ´´ DE DIÀMETRE NOMINAL, DE 16 BAR DEPRESSIÓ NOMINAL, 120°C DE TEMPERATURAMÀXIMA

1,000 x 28,26000 = 28,26000

Subtotal: 28,26000 28,26000



P-36 EF52A3B7 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 28 MM DEDIÀMETRE NOMINAL, D'1 MM DE GRUIX, SOLDATPER CAPIL.LARITAT, AMB GRAU DE DIFICULTATMITJÀ I COL.LOCAT ENCASTAT

Rend.: 1,000 13,83 €




BFY52AB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DEMUNTATGE PER A TUBS DE COURE SEMIDUR,DE 28 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER ASOLDAR PER CAPIL.LARITAT

1,000 x 0,32000 = 0,32000

BFW52AB0 u ACCESSORI PER A TUBS DE COURE SEMIDUR,DE 28 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER ASOLDAR PER CAPIL.LARITAT

0,300 x 2,20000 = 0,66000

BF52A300 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 28 MM DEDIÀMETRE NOMINAL I DE GRUIX 1 MM

1,020 x 4,36000 = 4,44720

Subtotal: 5,42720 5,42720



P-37 EF52B4B2 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 35 MM DEDIÀMETRE NOMINAL, D'1,2 MM DE GRUIX,SOLDAT PER CAPIL.LARITAT, AMB GRAU DEDIFICULTAT MITJÀ I COL.LOCATSUPERFICIALMENT

Rend.: 1,000 17,02 €




PARTIDES D'OBRA

Ma d'obraA012M000 h OFICIAL 1A MUNTADOR 0,180 /R x 23,78000 = 4,28040A013M000 h AJUDANT MUNTADOR 0,180 /R x 20,44000 = 3,67920


B0A71F00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 37 MM DEDIÀMETRE INTERIOR

0,400 x 0,50000 = 0,20000

BF52B400 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 35 MM DEDIÀMETRE NOMINAL I DE GRUIX 1,2 MM

1,020 x 7,43000 = 7,57860

BFW52BB0 u ACCESSORI PER A TUBS DE COURE SEMIDUR,DE 35 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER ASOLDAR PER CAPIL.LARITAT

0,300 x 2,85000 = 0,85500

BFY52BB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DEMUNTATGE PER A TUBS DE COURE SEMIDUR,DE 35 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER ASOLDAR PER CAPIL.LARITAT

1,000 x 0,43000 = 0,43000

Subtotal: 9,06360 9,06360



P-38 EF52D4B1 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 54 MM DEDIÀMETRE NOMINAL, D'1,2 MM DE GRUIX,SOLDAT PER CAPIL.LARITAT, AMB GRAU DEDIFICULTAT BAIX I COL.LOCATSUPERFICIALMENT

Rend.: 1,000 20,21 €




BFW52DB0 u ACCESSORI PER A TUBS DE COURE SEMIDUR,DE 54 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER ASOLDAR PER CAPIL.LARITAT

0,150 x 4,42000 = 0,66300

BF52D400 m TUB DE COURE SEMIDUR DE 54 MM DEDIÀMETRE NOMINAL I DE GRUIX 1,2 MM

1,020 x 10,83000 = 11,04660

BFY52DB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DEMUNTATGE PER A TUBS DE COURE SEMIDUR,DE 54 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER ASOLDAR PER CAPIL.LARITAT

0,500 x 0,71000 = 0,35500

B0A71J00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 50 MM DEDIÀMETRE INTERIOR

0,270 x 0,69000 = 0,18630

Subtotal: 12,25090 12,25090



PARTIDES D'OBRA



P-39 EFB19425 m TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA, DE 63 MMDE DIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR, 10 BAR DEPRESSIÓ NOMINAL, SEGONS NORMA UNE 53131,SOLDAT, AMB GRAU DE DIFICULTAT MITJÀ ICOL.LOCAT AL FONS DE LA RASA

Rend.: 1,000 18,00 €




BFWB1942 u ACCESSORI PER A TUBS DE POLIETILÈ DEDENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀMETRENOMINAL EXTERIOR, 10 BAR DE PRESSIÓNOMINAL, PER A SOLDAR

0,300 x 21,30000 = 6,39000

BFYB1942 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DEMUNTATGE PER A TUBS DE POLIETILÈ DEDENSITAT ALTA, DE 63 MM DE DIÀMETRENOMINAL EXTERIOR, DE 10 BAR DE PRESSIÓNOMINAL, SOLDAT

1,000 x 0,19000 = 0,19000

BFB19400 m TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA, DE 63 MMDE DIÀMETRE NOMINAL, DE 10 BAR DE PRESSIÓNOMINAL SEGONS UNE 53131

1,020 x 1,66000 = 1,69320

Subtotal: 8,27320 8,27320



P-40 EFQ38553 m AISLAMIENTO TÉRMICO DE ESPUMAELASTOMÉRICA PARA TUBERÍAS CALIENTES,PARA TUBO DE 3/4´´ DE DIÁMETRO, DE 20 MM DEESPESOR, CON GRADO DE DIFICULTAD ALTO YCOLOCADO SUPERFICIALMENTE

Rend.: 1,000 10,07 €




BFYQ3855 u PARTE PROPORCIONAL DE ELEMENTOS DEMONTAJE PARA AISLAMIENTO TÉRMICO DE

1,500 x 0,59000 = 0,88500



PARTIDES D'OBRA

TUBERÍAS CALIENTES CON ESPUMASELASTOMÉRICAS, PARA TUBO DE DIÁMETRO3/4´´, DE 20 MM DE ESPESOR

BFQ38550 m AISLAMIENTO TÉRMICO DE ESPUMAELASTOMÉRICA PARA TUBERÍAS CALIENTES,PARA TUBO DE DIÁMETRO 3/4´´, DE 20 MM DEESPESOR

1,020 x 3,50000 = 3,57000

Subtotal: 4,45500 4,45500




P-41 EG1PU200 u CONJUNT DE PROTECCIÓ I MESURA DEL TIPUST-20 PER A 2 COMPTADORS TRIFASICS IRELLOTGE, PER A UNA POTÈNCIA DE 40 A 80 KWI UNA TENSIÓ DE 400 V, DE 630X1620X270 MM,AMB CAIXES MODULARS DE DOBLE AÏLLAMENTDE POLIÈSTER REFORÇAT, EMBARRAT, BASEDE FUSIBLES AMB FUSIBLES, SENSECOMPTADORS I SENSE ICP, COL.LOCATSUPERFICIALMENT

Rend.: 1,000 624,20 €


A012H000 h OFICIAL 1A ELECTRICISTA 4,000 /R x 21,70000 = 86,80000A013H000 h AJUDANT ELECTRICISTA 4,000 /R x 18,62000 = 74,48000


BG1PU200 u CONJUNT DE PROTECCIÓ I MESURA DEL TIPUST-20 PER A 2 COMPTADORS TRIFÀSICS IRELLOTGE, PER A UNA POTÈNCIA DE 40 A 80 KWI UNA TENSIÓ DE 400 V, DE 630X1620X270 MM,AMB CAIXES MODULARS DE DOBLE AÏLLAMENTDE POLIÈSTER REFORÇAT, EMBARRAT, BASEDE FUSIBLES AMB FUSIBLES, SENSECOMPTADORS I SENSE ICP

1,000 x 462,92000 = 462,92000

Subtotal: 462,92000 462,92000



P-42 EG311906 m CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNERV-K 0,6/1 KV, UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X35 MM2,COL.LOCAT EN TUB

Rend.: 1,000 5,27 €



PARTIDES D'OBRA


A012H000 h OFICIAL 1A ELECTRICISTA 0,065 /R x 21,70000 = 1,41050A013H000 h AJUDANT ELECTRICISTA 0,065 /R x 18,62000 = 1,21030


BG311900 m CONDUCTOR DE COURE DE DESIGNACIÓ UNERV-K 0,6/1 KV, UNIPOLAR DE SECCIÓ 1X35 MM2

1,020 x 2,60000 = 2,65200

Subtotal: 2,65200 2,65200



P-43 EG380A07 m CONDUCTOR DE COURE NU, UNIPOLAR DESECCIÓ 1X50 MM2, MUNTAT EN MALLA DECONNEXIÓ A TERRA

Rend.: 1,000 11,94 €


A013H000 h AJUDANT ELECTRICISTA 0,300 /R x 18,62000 = 5,58600A012H000 h OFICIAL 1A ELECTRICISTA 0,200 /R x 21,70000 = 4,34000


BGY38000 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS ESPECIALSPER A CONDUCTORS DE COURE NUS

1,000 x 0,13000 = 0,13000

BG380A00 m CONDUCTOR DE COURE NU, UNIPOLAR DESECCIÓ 1X50 MM2

1,020 x 1,85000 = 1,88700

Subtotal: 2,01700 2,01700



P-44 EGD1421E u PIQUETA DE CONNEXIÓ A TERRA D'ACER, AMBRECOBRIMENT DE COURE DE GRUIXESTÀNDARD, DE 2500 MM DE LLARGÀRIA I DE14,6 MM DE DIÀMETRE, CLAVADA A TERRA

Rend.: 1,000 21,81 €


A013H000 h AJUDANT ELECTRICISTA 0,266 /R x 18,62000 = 4,95292A012H000 h OFICIAL 1A ELECTRICISTA 0,266 /R x 21,70000 = 5,77220


BGYD1000 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS ESPECIALSPER A PIQUETES DE CONNEXIÓ A TERRA

1,000 x 3,78000 = 3,78000



PARTIDES D'OBRA

BGD14210 u PIQUETA DE CONNEXIÓ A TERRA D'ACER IRECOBRIMENT DE COURE, DE 2500 MM DELLARGÀRIA, DE 14,6 MM DE DIÀMETRE,ESTÀNDARD

1,000 x 7,30000 = 7,30000

Subtotal: 11,08000 11,08000



P-45 EK12A259 u ARMARI DE REGULACIÓ NORMALITZAT DEDESIGNACIÓ A-25 PER A UN CABAL DE 25 M3/H,ENTRADA DE POLIETILÉ DE 32 MM DEDIÀMETRE, SORTIDA AMB RÀCORD FEMELLA DE1 1/2'', PRESSIÓ D'ENTRADA DE 0,5 A 4 BAR(MPB), PRESSIÓ DE SORTIDA DE 55 MBAR (BP) IPRESSIÓ DE SEGURETAT PER MÀXIMA DE 125MBAR

Rend.: 1,000 411,55 €


A013J000 h AJUDANT LAMPISTA 2,000 /R x 18,62000 = 37,24000A012J000 h OFICIAL 1A LAMPISTA 2,000 /R x 21,70000 = 43,40000


BK12A259 u ARMARI DE REGULACIÓ NORMALITZAT DEDESIGNACIÓ A-25 PER A UN CABAL DE 25 M3/H,ENTRADA DE POLIETILÉ DE 32 MM DEDIÀMETRE, SORTIDA AMB RÀCORD FEMELLA DE1 1/2'', PRESSIÓ D'ENTRADA DE 0,5 A 4 BAR(MPB), PRESSIÓ DE SORTIDA DE 55 MBAR (BP) IPRESSIÓ DE SEGURETAT PER MÀXIMA DE 125MBAR

1,000 x 330,91000 = 330,91000

Subtotal: 330,91000 330,91000



P-46 EK246316 u COMPTADOR DE DESGNACIÓ G-16 SEGONS UNE60510 AMB CONNEXIONS PER A ROSCAR DEDIÀMETRE 2'', DE 25 M3/H (N), COM A MÀXIM, DEPARETS DEFORMABLES I MUNTAT ENTRE TUBS

Rend.: 1,000 382,95 €


A012J000 h OFICIAL 1A LAMPISTA 0,900 /R x 21,70000 = 19,53000



PARTIDES D'OBRA

A013J000 h AJUDANT LAMPISTA 0,900 /R x 18,62000 = 16,75800


BK246310 u COMPTADOR DE DESGNACIÓ G-16 SEGONS UNE60510 AMB CONNEXIONS PER A ROSCAR DEDIÀMETRE 2'', DE 25 M3/H (N), COM A MÀXIM, DEPARETS DEFORMABLES

1,000 x 346,66000 = 346,66000

Subtotal: 346,66000 346,66000



P-47 EK25U010 u MANÒMETRE PER A UNA PRESSIO MÀXIMA DE 4KG/CM2, D´ESFERA DE 50 MM, ROSCA DECONNEXIÓ D'1/4'', INSTAL.LAT

Rend.: 1,000 13,24 €


A012J000 h OFICIAL 1A LAMPISTA 0,200 /R x 21,70000 = 4,34000A013J000 h AJUDANT LAMPISTA 0,200 /R x 18,62000 = 3,72400


BK25U010 u MANÒMETRE PER A UNA PRESSIÓ MÀXIMA DE 4KG/CM2, D'ESFERA DE 50 MM I ROSCA DECONNEXIÓ D'1/4''

1,000 x 5,18000 = 5,18000

Subtotal: 5,18000 5,18000



P-48 EK627000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS,DE 32 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, AMBTRANSICIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE 40 MM DEDIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR I SÈRIE SDR 11SEGONS UNE 53-333 A TUB DE COURE DE 42 MMDE DIÀMETRE EXTERIOR I 1 MM DE GRUIX, AMBENLLAÇ, BEINA DE PROTECCIÓ DE L'ENLLAÇD'ACER REBLERT DE RESINA DE POLIURETÀ IBEINA DE 2 M DE LLARGÀRIA DE TUB D'ACERINOXIDABLE DE 63,5 MM DE DIÀMETREEXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMB TAPSUPERIOR DE MATERIAL ELASTOMÉRIC

Rend.: 1,000 97,76 €



PARTIDES D'OBRA




B0A71K00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 60 MM DEDIÀMETRE INTERIOR

3,000 x 1,01000 = 3,03000

BFY52CB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DEMUNTATGE PER A TUBS DE COURE SEMIDUR,DE 42 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER ASOLDAR PER CAPIL.LARITAT

1,000 x 0,55000 = 0,55000

BK627000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS,DE 32 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, TRANSICIÓDE TUB DE POLIETILÈ DE 40 MM DE DIÀMETRENOMINAL EXTERIOR I SÈRIE SDR 11 SEGONSUNE 53-333 A TUB DE COURE DE 42 MM DEDIÀMETRE EXTERIOR I 1 MM DE GRUIX, ENLLAÇ,BEINA DE PROTECCIÓ DE L'ENLLAÇ D'ACERREBLERT DE RESINA DE POLIURETÀ I BEINA DE2 M DE LLARGÀRIA DE TUB D'ACER INOXIDABLEDE 63,5 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DEGRUIX, AMB TAP SUPERIOR DE MATERIALELASTOMÈRIC

1,000 x 61,78000 = 61,78000

BFYB3742 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DEMUNTATGE PER A TUBS DE POLIETILÈ DEDENSITAT MITJANA, DE 40 MM DE DIÀMETRENOMINAL EXTERIOR, DE 10 BAR DE PRESSIÓNOMINAL, SOLDAT

1,000 x 0,14000 = 0,14000

Subtotal: 65,50000 65,50000



P-49 EK629000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS,DE 50 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, AMBTRANSICIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE 63 MM DEDIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR I SÈRIE SDR 11SEGONS UNE 53-333 A TUB DE COURE DE 54 MMDE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX,AMB ENLLAÇ, BEINA DE PROTECCIÓ DEL'ENLLAÇ D'ACER REBLERT DE RESINA DEPOLIURETÀ I BEINA DE 2 M DE LLARGÀRIA DETUB D'ACER INOXIDABLE DE 76 MM DEDIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMBTAP SUPERIOR DE MATERIAL ELASTOMÉRIC

Rend.: 1,000 181,49 €



PARTIDES D'OBRA




BFY52DB0 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DEMUNTATGE PER A TUBS DE COURE SEMIDUR,DE 54 MM DE DIÀMETRE EXTERIOR, PER ASOLDAR PER CAPIL.LARITAT

1,000 x 0,71000 = 0,71000

BFYB3942 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DEMUNTATGE PER A TUBS DE POLIETILÈ DEDENSITAT MITJANA, DE 63 MM DE DIÀMETRENOMINAL EXTERIOR, DE 10 BAR DE PRESSIÓNOMINAL, SOLDAT

1,000 x 0,34000 = 0,34000

BK629000 u TIJA NORMALITZADA PER A ESCOMESA DE GAS,DE 50 MM DE DIÀMETRE NOMINAL, AMBTRANSICIÓ DE TUB DE POLIETILÈ DE 63 MM DEDIÀMETRE NOMINAL EXTERIOR I SÈRIE SDR 11SEGONS UNE 53-333 A TUB DE COURE DE 54 MMDE DIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX,AMB ENLLAÇ, BEINA DE PROTECCIÓ DEL'ENLLAÇ D'ACER REBLERT DE RESINA DEPOLIURETÀ I BEINA DE 2 M DE LLARGÀRIA DETUB D'ACER INOXIDABLE DE 76 MM DEDIÀMETRE EXTERIOR I 1,5 MM DE GRUIX, AMBTAP SUPERIOR DE MATERIAL ELASTOMERIC

1,000 x 114,20000 = 114,20000

B0A71L00 u ABRAÇADORA METÀL.LICA, DE 75 MM DEDIÀMETRE INTERIOR

3,000 x 1,92000 = 5,76000

Subtotal: 121,01000 121,01000



P-50 EKK15241 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADAD'ALUMINI, DE 20X40 CM, FIXADAMECÀNICAMENT

Rend.: 1,000 16,37 €




BKWK1000 u PART PROPORCIONAL D'ACCESSORIS PER AREIXETES DE VENTILACIÓ

2,000 x 0,72000 = 1,44000

BKK15240 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADAD'ALUMINI, DE 20X40 CM

1,000 x 6,09000 = 6,09000

Subtotal: 7,53000 7,53000



PARTIDES D'OBRA



P-51 EKK15331 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADAD'ALUMINI, DE 30X30 CM, FIXADAMECÀNICAMENT

Rend.: 1,000 17,66 €




BKK15330 u REIXETA DE VENTILACIÓ ESTAMPADAD'ALUMINI, DE 30X30 CM

1,000 x 7,38000 = 7,38000

BKWK1000 u PART PROPORCIONAL D'ACCESSORIS PER AREIXETES DE VENTILACIÓ

2,000 x 0,72000 = 1,44000

Subtotal: 8,82000 8,82000



P-52 EM11U020 u DETECTOR DE GAS NATURAL A DOS NIVELLS,IP65, MUNTAT SUPERFICIALMENT

Rend.: 1,000 236,80 €




BMY11000 u PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS ESPECIALSPER A DETECTORS

1,000 x 0,31000 = 0,31000

BM11U020 u DETECTOR DE GAS NATURAL A DOS NIVELLS,IP65

1,000 x 225,88000 = 225,88000

Subtotal: 226,19000 226,19000



P-53 EM12UG10 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LADETECCIÓ DE GAS NATURAL, AMB UN SENSORINCORPORAT, INSTAL.LADA

Rend.: 1,000 306,26 €




PARTIDES D'OBRA

Ma d'obraA013M000 h AJUDANT MUNTADOR 0,500 /R x 20,44000 = 10,22000A012M000 h OFICIAL 1A MUNTADOR 0,500 /R x 23,78000 = 11,89000


BM12UG10 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LADETECCIÓ DE GAS NATURAL, AMB UN SENSORINCORPORAT

1,000 x 284,15000 = 284,15000

Subtotal: 284,15000 284,15000



P-54 EM12UG20 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LADETECCIÓ DE GAS, PER A UN SENSOR REMOT,INSTAL.LADA

Rend.: 1,000 218,55 €




BM12UG20 u CENTRALETA ELECTRÒNICA PER A LADETECCIÓ DE GAS NATURAL, PER A UN SENSORREMOT

1,000 x 189,31000 = 189,31000

Subtotal: 189,31000 189,31000



P-55 ENG1U040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMBCONNEXIÓ ROSCA GAS FEMELLA G 1'' I JUNTPLA MASCLE G 1''1/4, AMB OBTURADORESFÈRIC, SEGONS NORMA UNE 60.708

Rend.: 1,000 17,43 €




BNG1U040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMBCONNEXIÓ ROSCA GAS FEMELLA G 1'' I JUNTPLA MASCLE G 1''1/4, AMB OBTURADORESFÈRIC, SEGONS NORMA UNE 60.708

1,000 x 9,37000 = 9,37000



PARTIDES D'OBRA

Subtotal: 9,37000 9,37000



P-56 ENG1V040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMBCONNEXIONS ROSCA I JUNT PLA MASCLE G1''1/4, AMB OBTURADOR ESFÈRIC, SEGONSNORMA UNE 60.708

Rend.: 1,000 23,47 €




BNG1V040 u VÀLVULA DE PAS DE GAS DE 25 MM DE DN, AMBCONNEXIONS ROSCA I JUNT PLA MASCLE G1''1/4, AMB OBTURADOR ESFÈRIC, SEGONSNORMA UNE 60.708

1,000 x 13,39000 = 13,39000

Subtotal: 13,39000 13,39000



P-57 ENG6A134 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUALPER A TALL DE GAS NATURAL, DEL TIPUS NC(NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 VA.C., AMB CONNEXIONS ROSCADES D'1'' IPRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA

Rend.: 1,000 98,61 €




BNG6A134 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUALPER A TALL DE GAS NATURAL, DEL TIPUS NC(NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 VA.C., AMB CONNEXIONS ROSCADES D'1'' IPRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR

1,000 x 88,53000 = 88,53000

Subtotal: 88,53000 88,53000



PARTIDES D'OBRA



P-58 ENG6A144 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUALPER A TALL DE GAS NATURAL, DEL TIPUS NC(NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 VA.C., AMB CONNEXIONS ROSCADES D'1 1/4'' IPRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA

Rend.: 1,000 200,23 €




BNG6A144 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUALPER A TALL DE GAS NATURAL, DEL TIPUS NC(NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 VA.C., AMB CONNEXIONS ROSCADES D'1 1/4'' IPRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR

1,000 x 188,13000 = 188,13000

Subtotal: 188,13000 188,13000



P-59 ENG6A154 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUALPER A TALL DE GAS NATURAL, DEL TIPUS NC(NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 VA.C., AMB CONNEXIONS ROSCADES D'1 1/2'' IPRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR, MUNTADA

Rend.: 1,000 212,53 €




BNG6A154 u ELECTROVÀLVULA DE REARMAMENT MANUALPER A TALL DE GAS NATURAL, DEL TIPUS NC(NORMALMENT TANCADA), ALIMENTACIÓ A 230 VA.C., AMB CONNEXIONS ROSCADES D'1 1/2'' IPRESSIÓ MÀXIMA DE 500 MBAR

1,000 x 200,43000 = 200,43000

Subtotal: 200,43000 200,43000



PARTIDES D'OBRA



P-60 ENH19527 u BOMBA CENTRÍFUGA AUTOASPIRANTE DE 10M3/H DE CAUDAL, COMO MÁXIMO, DE PRESIÓNMÁXIMA 2,5 BAR, DE PRECIO ALTO Y MONTADASUPERFICIALMENTE

Rend.: 1,000 717,89 €




BNH19520 u BOMBA CENTRÍFUGA AUTOASPIRANT DE 10M3/H DE CAUDAL, COMO MÁXIMO, DE 2,5 BAR DEPRESIÓN MÁXIMA, DE PRECIO ALTO

1,000 x 605,68000 = 605,68000

Subtotal: 605,68000 605,68000




P-61 F219X001 m2 EXTRACCIÓ DE PAVIMENT EXISTENT, PER A LASEVA POSTERIOR RECOL.LOCACIÓ, AMBMITJANTS MANUALS I MECÀNICS. COMPLET DETOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTAEXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

Rend.: 1,000 9,64 €




C1315020 h RETROEXCAVADORA MITJANA 0,018 /R x 60,38000 = 1,08684C1101200 h COMPRESSOR AMB DOS MARTELLS

PNEUMÀTICS0,150 /R x 16,58000 = 2,48700

Subtotal: 3,57384 3,57384



PARTIDES D'OBRA




P-62 F2285B0F m3 REBLIMENT I PICONATGE DE RASA D'AMPLÀRIAFINS A 0,6 M, AMB MATERIAL SELECCIONAT DELA PRÒPIA EXCAVACIÓ, EN TONGADES DEGRUIX FINS A 25 CM, UTILITZANT PICÓ VIBRANT,AMB COMPACTACIÓ DEL 95 % PM

Rend.: 1,000 19,00 €




C1315020 h RETROEXCAVADORA MITJANA 0,100 /R x 60,38000 = 6,03800C133A0K0 h PICÓ VIBRANT AMB PLACA DE 60 CM 0,450 /R x 8,58000 = 3,86100

Subtotal: 9,89900 9,89900




P-63 F9B3XC50 m2 RECOL.LOCACIÓ DE PECES DE PAVIMENTEXISTENT, COL·LOCADES AMB MORTER DECIMENT 1:6, ELABORAT A L'OBRA AMBFORMIGONERA DE 165 L. COMPLET DE TOTSELS MATERIALS I ACCESSORIS NECESSARISPER A LA SEVA CORRECTA EXECUCIÓ A OBRA.SEGONS PROJECTE.

Rend.: 1,000 22,31 €


A0140000 h MANOBRE 0,300 /R x 19,25000 = 5,77500A0121000 h OFICIAL 1A 0,600 /R x 23,02000 = 13,81200



0,030 x 81,11520 = 2,43346



PARTIDES D'OBRA

Subtotal: 2,43346 2,43346




P-64 K216X001 m2 OBERTURA DE FORAT DE FAÇANA, DEDIMENSIONS VARIABLES, SEGONS PROJECTE,PER A LA FORMACIÓ DE PORTA-BALCONERA, ENPARET DE TANCAMENT DE GERO, A MÀ I AMBMARTELL TRENCADOR MANUAL, PREVI TALLAMB SERRA MECÀNICA I POSTERIOR ARESTAT, ICÀRREGA MANUAL DE RUNA SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. DURANT AQUEST PROCÉSD'OBRA, ES PROCEDIRÀ A L'APUNTALAMENT DELA PART SUPERIOR DEL FORAT MITJANTÇANTTAULÓ I PUNTALS, FINS QUE NO ES COL.LOQUIEL MARC METÀL.LIC CORRESPONENT. COMPLETDE TOTS ELS MATERIALS I ACCESSORISNECESSARIS PER A LA SEVA CORRECTAEXECUCIÓ A OBRA. SEGONS PROJECTE.

Rend.: 1,000 31,03 €


A0150000 h MANOBRE ESPECIALISTA 1,100 /R x 19,92000 = 21,91200A0140000 h MANOBRE 0,250 /R x 19,25000 = 4,81250


C200B000 h TALLADORA AMB DISC DE CARBORÚNDUM 0,850 /R x 3,57000 = 3,03450C2001000 h MARTELL TRENCADOR MANUAL 0,250 /R x 3,50000 = 0,87500

Subtotal: 3,90950 3,90950




P-65 K218X971 m ARRENCADA D'ESCOPIDOR EXISTENT, AMBMITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL DERUNA SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

Rend.: 1,000 3,91 €



PARTIDES D'OBRA


A0140000 h MANOBRE 0,200 /R x 19,25000 = 3,85000

Subtotal: 3,85000 3,85000




P-66 K21A1011 u ARRENCADA DE FULL I BASTIMENT DEFINESTRA AMB MITJANS MANUALS I CÀRREGAMANUAL SOBRE CAMIÓ O CONTENIDOR

Rend.: 1,000 5,86 €


A0140000 h MANOBRE 0,300 /R x 19,25000 = 5,77500

Subtotal: 5,77500 5,77500




P-67 K21AX011 u ARRENCADA DE FULL, BASTIMENT I VIDRE DEBALCONERA AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR

Rend.: 1,000 21,45 €


A0122000 h OFICIAL 1A PALETA 0,500 /R x 23,02000 = 11,51000A0140000 h MANOBRE 0,500 /R x 19,25000 = 9,62500

Subtotal: 21,13500 21,13500




P-68 K21AXP11 u ARRENCADA DE PERSIANA ENROTLLABLE DEFINS A 3 M2, INCLOSOS MECANISMES IACCESSORIS, AMB MITJANS MANUALS ICÀRREGA MANUAL SOBRE CAMIÓ OCONTENIDOR. S'INCLOU TAMBÉ RETIRADA DELA TAPA DE REGISTRE DE PERSIANA.

Rend.: 1,000 15,02 €



PARTIDES D'OBRA


A0140000 h MANOBRE 0,350 /R x 19,25000 = 6,73750A0121000 h OFICIAL 1A 0,350 /R x 23,02000 = 8,05700

Subtotal: 14,79450 14,79450




P-69 K21B3011 m2 ARRENCADA DE REIXA METÀL.LICA AMBMITJANS MANUALS I CÀRREGA MANUAL SOBRECAMIÓ O CONTENIDOR

Rend.: 1,000 6,52 €


A0140000 h MANOBRE 0,200 /R x 19,25000 = 3,85000A0135000 h AJUDANT SOLDADOR 0,050 /R x 20,52000 = 1,02600A0125000 h OFICIAL 1A SOLDADOR 0,050 /R x 23,40000 = 1,17000


C200S000 h EQUIP I ELEMENTS AUXILIARS PER A TALLOXIACETILÈNIC

0,050 /R x 7,59000 = 0,37950

Subtotal: 0,37950 0,37950




P-70 K21EXC11 u MODIFICACIÓ D'INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓAMB TUBS I RADIADORS, FORMAT PERRETIRADA I RECOL.LOCACIÓ DE RADIADOREXISTENT; MODIFICACIÓ DEL CIRCUIT DEDISTRIBUCIÓ D'AIGÜA, REPINTAT DE LA ZONAAFECTADA, I TOTS ELS TREBALLS IACCESSORIS NECESSARIS PER A LA SEVACORRECTA EXECUCIÓ A OBRA. SEGONSPROJECTE.

Rend.: 1,000 436,98 €


A0140000 h MANOBRE 4,000 /R x 19,25000 = 77,00000A013G000 h AJUDANT CALEFACTOR 8,000 /R x 20,41000 = 163,28000



PARTIDES D'OBRA

A012G000 h OFICIAL 1A CALEFACTOR 8,000 /R x 23,78000 = 190,24000

Subtotal: 430,52000 430,52000




P-71 K2R540R0 m3 TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS AINSTAL.LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIO DERESIDUS, AMB CONTENIDOR DE 200 L DECAPACITAT

Rend.: 1,000 28,60 €

Unitats Preu EURO Parcial ImportMaquinària

C1RABJ00 m3 SUBMINISTRAMENT I RECOLLIDA DE RESIDUSESPECIALS AMB BIDÓ PLÀSTIC DE 200 L DECAPACITAT

1,000 /R x 28,60000 = 28,60000

Subtotal: 28,60000 28,60000



P-72 XPAUU001 u PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE,CORRESPONENT AL PUNT DE CONNEXIO

Rend.: 1,000 500,00 €

_____________________________________________________________________________________________________________

P-73 XPAUX001 PA PARTIDA ALÇADA DE COBRAMENT ÍNTREGREPER A L'EXECUCIÓ DE FORATS DE VENTIL.LACIÓDE GAS A PARET D'OBRA EXISTENT PEL FORATINFERIOR I FORAT A FINESTRA EXISTENT A LAPART SUPERIOR. COMPLET DE TREBALLS DEPALETA I REIXES HOMOLOGADES D'ACABAT.

Rend.: 1,000 250,00 €

_____________________________________________________________________________________________________________

P-74 XPAUX0SS u PARTIDA ALÇADA D'ABONAMENT INTEGRE,CORRESPONENT A LA SEGURETAT I SALUT DEL'OBRA.

Rend.: 1,000 1.099,79 €

_____________________________________________________________________________________________________________




Febrer 2010



1.1. Generalitats














I . D O C U M E N T A C I Ó G R À F I C A . P L À N O L S


.........................................................................................................................................H. ANNEXES

PLA DE CONTROL DE QUALITAT

1

DOCUMENTACIÓ DE PLA DE CONTROL. CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ.

DOCUMENT 1. CONDICIONS I MESURES PER A L’OBTENCIÓ DE LES QUALITATS DELS MATERIALS I DELS PROCESSOS CONSTRUCTIUS.

2

INTRODUCCIÓ I MARC LEGAL. El present escrit té com a finalitat inicial determinar els criteris per desenvolupar el pla de Control dels materials, equips i productes que estableix el CTE . El CTE determina quins marcatges, segells i certificacions són admissibles pels productes, equips i sistemes constructius de l’edificació en general. En determinats casos els DB estableixen les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin en els edificis, sense perjudici del Marcat CE que els hi sigui aplicable d’acord amb les corresponents Directives Europees. Les marques, segells, certificacions de conformitat o d’altres distintius de qualitat voluntaris que facilitin el compliment de les exigències bàsiques del CTE, podran ser reconegudes per l’Administració. També es podran reconèixer les certificacions de conformitat de les prestacions finals dels edificis, les certificacions de conformitat que tinguin els agents que intervenen en la execució de les obres, les certificacions mediambientals que considerin l’anàlisi del cicle de vida dels productes, altres avaluacions mediambientals d’edificis i altres certificacions que facilitin el compliment del CTE. També es consideraran conformes amb el CTE els productes, equips i sistemes innovadors que demostrin el compliment de les exigències bàsiques del CTE. Els articles que marquen les directrius són els següents: Article 6è: “Pla de Control”. Condicions de Projecte” Article 7è: “Condicions en la Execució de les Obres”. Part I del CTE, Annex II: “Documentació del Seguiment de l’Obra” segons el Reial Decret 317/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el “Código Técnico de la Edificación” (CTE). A tal efecte, l’actuació de la Direcció Facultativa s’ajustarà al que es disposa en la relació de disposicions i articles que s’adjunta tot seguit i que conforma el present document.

3

MARCAT I SEGELLS DE QUALITAT DELS PRODUCTES DE CONSTRUCCIÓ VERIFICACIÓ DEL SISTEMA DE “MARCAT CE” La LOE atribueix la responsabilitat sobre la verificació de la recepció en obra dels productes de construcció al Director de la Execució de la Obra que, mitjançant el corresponent procés de Control de recepció, ha de resoldre sobre l’acceptació o rebuig del producte. Aquest procés afecta, també, als fabricants de productes i als constructors (i per tant als Cap d’Obra). Els productes de construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran un marcat CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o d’altres Directives Europees que els siguin d’aplicació. Això significa que l’habitual procés de Control de la recepció de materials s’ha afectat i s’estableixen unes noves regles per les condicions que han de complir els productes de construcció a través del marcat CE. El CTE, en les seves disposicions generals, determina quins marcatges, segells i certificacions són admissibles pels productes, equips i sistemes a emprar en qualsevol edifici. El terme producte de construcció es defineix com a qualsevol producte fabricat per a la seva incorporació, amb caràcter permanent, a les obres d’edificació i enginyeria civil que tinguin incidència en els següents requisits essencials:

a) Resistència mecànica i estabilitat. b) Seguretat en cas d’incendi. c) Higiene, salut i medi ambient. d) Seguretat d’utilització. e) Protecció en en front del soroll. f) Estalvi d’energia i aïllament tèrmic.

El marcat CE d’un producte de construcció indica:

• Que el producte compleix amb unes determinades especificacions tècniques relacionades amb els requisits essencials contingudes en les Normes Harmonitzades (EN) i en les Guies DITE (Guies pel Document d’Idoneïtat Tècnica Europea).

• Que se ha complert el sistema d’avaluació de la conformitat establert per la corresponent Decisió de la Comissió Europea (aquests sistemes d’avaluació es classifiquen en els graus 1+, 1, 2+, 2, 3 i 4, i en cada un d’ells s’especifiquen els Controls que s’han de realitzar al producte pel fabricant i/o per un organisme notificat).

El fabricant (o el seu representant autoritzat) serà el responsable de la seva fixació i la Administració competent en matèria d’indústria la qual vigili per la correcta utilització del marcat CE. És obligació del Director d’Execució de l’Obra verificar si els productes que entren en l’obra estan afectats pel compliment del marcat CE i, en cas de ser així, si es compleixen les condicions establertes en el Reial Decret 1630/1992. La verificació del sistema del marcat CE en un producte de construcció es pot resumir en els següents passos:

• Comprovar si el producte ha de tenir el “marcat CE” en funció que s’hagi publicat en el BOE la norma transposició de la norma harmonitzada (UNE-EN) o Guia DITE per ell, que la data d’aplicabilitat hagi entrat en vigor i que el termini de coexistència amb la corresponent norma nacional hagi expirat.

• La existència del marcat CE pròpiament dit.

4

• La existència de la documentació addicional que procedeixi. 1. Comprovació de la obligatorietat del marcat CE Aquesta comprovació es pot realitzar en la pàgina web del “Ministerio de Industria, Turismo i Comercio”, entrant en “Legislación sobre Seguridad Industrial”, a continuació en “Directivas ” i, per últim, en “Productes de construcció” (http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcit/Directivas.asp?Directiva=89/106/CEE) En la taula a la que es fa referència al final de la present nota (i que s’anirà actualitzant en funció de la publicació del BOE) es resumeixen les diferents famílies de productes de construcció, agrupades per capítols, afectades pel sistema de marcat CE, incloent:

• La referència i títol de les normes UNE-EN i Guies DITE. • La data d’aplicació voluntària del marcat CE i inici del termini de coexistència amb la norma

nacional corresponent (FAV). • La data de la fi del termini de coexistència a partir del qual s’ha de retirar la norma nacional

corresponent i exigir el marcat CE al producte (FEM). Durant el termini de coexistència els fabricants poden aplicar segons ells creguin convenient la reglamentació nacional existent o la de la nova redacció sorgida.

• El sistema d’avaluació de la conformitat establert, podent aparèixer varis sistemes per un mateix producte en funció de l’ús a que es destini, havent-se de consultar en aquest cas la norma EN o Guia DITE corresponent (SEC).

• La data de publicació en el “Boletín Oficial del Estado” (BOE).

2. El marcat CE El marcat CE es materialitza mitjançant el símbol “CE” acompanyat d’una informació complementària. El fabricant ha de tenir cura que el marcat CE figuri, per ordre de preferència:

1. En el producte pròpiament dit. 2. En una etiqueta adherida al mateix. 3. En el seu envàs o embalatge. 4. En la documentació comercial que s’adjunta.

Les lletres del símbol CE se realitzaran d’acord amb les especificacions del dibuix adjunt (ha de tenir una dimensió vertical apreciablement igual que no serà inferior a 5 mil·límetres).

El citat article estableix que, a més a més del símbol “CE”, deuen estar situades, en una de les quatre possibles localitzacions, una sèrie d’inscripcions complementàries (el contingut específic de les quals es determina en les normes harmonitzades i Guies DITE per a cada família de productes) entre les que s’inclouen:

• El número d’identificació de l’organisme notificat (quan procedeixi).

5

• El nom comercial o la marca distintiva del fabricant. • L’adreça del fabricant. • El nom comercial o la marca distintiva de la fàbrica. • Les dues darreres xifres de l’any en el que s’ha estampat el marcat en el producte. • El número del certificat CE de conformitat (quan procedeix) • El número de la norma harmonitzada (i en cas de veure’s afectada per vàries els números

de totes elles). • La designació del producte, el seu ús previst i la seva designació normalitzada. • Informació addicional que permeti identificar les característiques del producte atenent a les

especificacions tècniques (que en el cas de productes no tradicionals haurà de buscar-se en el DITE corresponent, per la qual cosa s’ha d’incloure el número de DITE del producte en las inscripcions complementàries)

Les inscripcions complementàries del marcat CE no tenen per que tenir un format, tipus de lletra, color o composició especial havent d’incloure, únicament, les característiques ressenyades anteriorment pel símbol.

Dins de les característiques del producte podrem trobar que alguna d’elles presenti les lletres NPD (no performance determined) que signifiquen prestació sense definir o ús final no definit. La opció NPD és una classe que pot ser considerada si al menys un estat membre no te requisits legals per a una determinada característica i el fabricant no vol facilitar el valor d’aquesta característica. En el cas de producte via DITE és important comprovar, no només la existència del DITE pel producte, sinó el seu termini de validesa i recordar que el marcat CE acredita la presència del DITE i la avaluació de conformitat associada. 3. La documentació addicional A més del marcat CE pròpiament dit, en l’acte de la recepció el producte ha de tenir una documentació addicional presentada, al menys, en una llengua oficial de l’Estat. Quan al producte li siguin aplicables altres directives, la informació que acompanya al marcat CE ha de registrar clarament les directives que li han estat aplicades. Aquesta documentació depèn del sistema d’avaluació de la conformitat assignat al producte i pot consistir en un o varis dels següents tipus d’escrits:

6

• Declaració CE de conformitat: Document emès pel fabricant, necessari per tots els productes sigui quin sigui el sistema d’avaluació assignat.

• Informe d’assaig inicial del tipus: Document emès per un Laboratori notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 3.

• Certificat de Control de producció en fàbrica: Document emès per un organisme d’inspecció notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 2 i 2+.

• Certificat CE de conformitat: Document emès per un organisme de certificació notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 1 i 1+.

Encara que el procés preveu la retirada de la norma nacional corresponent un cop que s’hagi exhaurit el termini de coexistència, s’ha de tenir en compte que la verificació del marcat CE no eximeix de la comprovació d’aquelles especificacions tècniques que estiguin contemplades en la normativa vigent mentre no es produeixi la seva anul·lació expressa.

7

PROCEDIMENT PEL CONTROL DE RECEPCIÓ DELS MATERIALS ALS QUÈ NO ELS HI ÉS EXIGIBLE EL SISTEMA DE “MARCAT CE” A continuació es detalla el procediment a realitzar pel Control de recepció dels materials de construcció als que no els hi és exigible el sistema de marcat CE (tant per no existir encara UNE-EN o Guia DITE per aquest producte com, existint aquestes, per estar dins del termini de coexistència). En aquest cas, el Control de recepció ha de fer-se d’acord amb l’exposat en l’Article 9 del RD1630/92, podent-se presentar tres casos en funció del país de procedència del producte:

1. Productes nacionals. 2. Productes d’altre estat de la Unió Europea. 3. Productes extracomunitaris.

1. Productes nacionals D’acord amb l’Art.9.1 del RD 1630/92, aquests han de satisfer les vigents disposicions nacionals. El compliment de les especificacions tècniques contingudes en elles es pot comprovar mitjançant:

a) La recopilació de les normes tècniques (UNE fonamentalment) que s’estableixen com obligatòries en els Reglaments, Normes Bàsiques, Plecs, Instruccions, Ordres d’homologació, etc., emeses principalment pels Ministeris de Foment i de Ciència i Tecnologia.

b) L’acreditació del seu compliment exigint la documentació que pugui garantir la seva observància.

c) Donar l’ordre de realització dels assaigs i proves precises en cas que la documentació aportada no ens hagi estat facilitada o no existeixi.

A més a més, s’han de tenir en compte les especificacions tècniques de caràcter contractual que es defineixin en els plecs de prescripcions tècniques del projecte en qüestió. 2. Productes que provenen d’un país comunitari En aquest cas, l’Art.9.2 del RD 1630/92 estableix que els productes (a petició expressa i individualitzada) seran considerats per la Administració de l’Estat conformes amb les disposicions espanyoles vigents si:

• Han superat els assaigs i les inspeccions efectuades d’acord amb els mètodes en vigor a Espanya.

• Ho han fet amb mètodes reconeguts com equivalents a Espanya, efectuats per un organisme autoritzat en l'Estat membre en el que s’hagin fabricat i que hagi estat comunicat per aquest d’acord als procediments establerts en la Directiva de Productes de la Construcció.

Aquest reconeixement de l’Administració de l’Estat es fa a traves de la Direcció General competent mitjançant l’emissió, per a cada producte, del corresponent document, que serà publicat al BOE. No s’ha d’acceptar el producte si no compleix aquest requisit i es pot remetre el producte al procediment descrit en el punt 1.

8

3. Productes que provenen de un país extracomunitari L’Art.9.3 del RD 1630/92 estableix que aquests productes podran importar-se, comercialitzar-se i utilitzar-se dins el territori espanyol si satisfan les disposicions nacionals, fins que les especificacions tècniques europees corresponents disposis un altre cosa; és a dir, el procediment analitzat en el punt 1. Documents acreditatius Es relacionen a continuació els possibles documents acreditatius (i les seves característiques més notables) que es poden rebre al sol·licitar l’acreditació del compliment de les especificacions tècniques del producte en qüestió. La validesa, la idoneïtat i l’ordre de prelació d’aquests documents estarà detallada en les fitxes específiques de cada producte.

• Marca / Certificat de conformitat a Norma: - És un document expedit per un organisme de certificació acreditat per l’Empresa

Nacional d’Acreditació (ENAC) que afirma que el producte satisfà una(es) determinada(es) Norma(es) que li són d’aplicació.

- Aquest document presenta grans garanties, ja que la certificació s’efectua mitjançant un procés de concessió i altre de seguiment (en els que s’inclouen assaigs del producte en fàbrica i en el mercat) a través dels Comitès Tècnics de Certificació (CTC) del corresponent organisme de certificació (AENOR, ECA, LGAI...)

- Tant els certificats de producte, com els de concessió del dret a l’ús de la marca tenen una data de concessió i una data de validesa que ha de ser comprovada.

• Document d’Idoneïtat Tècnica (DIT):

- Els productes no tradicionals o innovadors (pels que no existeix Norma) poden ser acreditats per aquest tipus de document, on la seva concessió es basa en el comportament favorable del producte per la utilització prevista en front als requisits essencials descrivint-se, no només les condicions del material, sinó les de posada en obra i conservació.

- Com en el cas anterior, aquest tipus de document és un bon aval de les característiques tècniques del producte.

- A Espanya, l’únic organisme autoritzat per la concessió de DIT, es el “Instituto de Ciencias de la Construcció Eduardo Torroja” (IETcc) havent-se de, com en el cas anterior, comprovar la data de validesa del DIT.

• Certificació de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris (CCRR)

- Document (que substitueix als antics certificats d’homologació de producte i de tipus) emès pel Ministeri de Ciència i Tecnologia o un organisme de Control, i publicat en el BOE, en el que es certifica que el producte compleix amb les especificacions tècniques de caràcter obligatori contingudes en les disposicions corresponents.

- En molts productes afectats per aquests requisits d’homologació, s’ha regulat, mitjançant Ordre Ministerial, que la marca o certificat de conformitat AENOR equival al CCRR.

9

• Autoritzacions d’ús dels forjats:

- Són obligatòries pels fabricants que pretenguin industrialitzar forjats unidireccionals de formigó armat o presentat, i biguetes o elements resistents armats o pretensats de formigó, o de ceràmica i formigó que s’utilitzin per la fabricació d’elements resistents per a pisos i cobertes per la edificació.

- Són concedides per la “Dirección General de Arquitectura i Política de Vivienda (DGAPV) del Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial publicada en el BOE.

- El termini de validesa de la autorització d’ús és de cinc anys prorrogables per terminis iguals a sol·licitud del peticionari.

• Segell INCE

- És un distintiu de qualitat voluntari concedit per la DGAPV del “Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial, que no suposa, per sí mateix, l’acreditació de les especificacions tècniques exigibles.

- Significa el reconeixement, exprés i periòdicament comprovat, que el producte compleix les corresponents disposicions reguladores de concessió del Segell INCE relatives a la matèria primera de fabricació, els mitjans de fabricació i el Control així com la qualitat estadística de la producció.

- La seva validesa té una vigència d’un any natural, prorrogable per terminis iguals, tantes vegades com ho sol·liciti el peticionari, podent-se cancel·lar el dret de l’ús del Segell INCE quan es comprovi l’incompliment de les condicions que, en el seu cas, van servir per a la seva concessió.

• Segell INCE / Marca AENOR

- És un distintiu creat per integrar en la estructura de certificació d’AENOR aquells productes que ostentaven el Segell INCE i que, a més a més, són objecte de Norma UNE.

- Ambdós distintius es concedeixen per l’organisme competent, òrgan gestor o CTC d’AENOR (entitats que tenen la mateixa composició, reunions comunes i mateix contingut en els seus reglaments tècnics pera la concessió i enretirada).

- Als efectes de Control de recepció d’aquest distintiu és equivalent a la Marca / Certificat de conformitat a Norma.

• Certificats d’assaig

- Són documents, emesos per un Laboratori d’Assaig, en el què es certifica que una mostra determinada d’un producte satisfà unes especificacions tècniques. Aquest document no és, per tant, indicatiu referent a la qualitat posterior del producte ja que la producció total no es controla i, per tant, cal mostrar-se cautelós en front a la seva admissió.

- En primer lloc, cal tenir present l’Article 14.3.b de la LOE, que estableix que aquests Laboratoris han de justificar la seva capacitat amb la corresponent acreditació oficial atorgada per la Comunitat Autònoma corresponent. Aquesta acreditació és requisit imprescindible per que els assaigs i proves que es redactin siguin vàlids, en el cas que la normativa corresponent exigeixi que es tracti de laboratoris acreditats.

- En la resta dels casos, en què la normativa d’aplicació no exigeixi l’acreditació oficial del laboratori, l’acceptació de la capacitat del laboratori resta al judici del tècnic, recordant que pot servir de referència la relació d’aquests i les seves àrees d’acreditació que elabora i comprova ENAC

- En tot cas, per a procedir a l’acceptació o rebuig del producte, s’haurà de comprovar que les especificacions tècniques detallades en el certificat d’assaig aportat són les exigides per les disposicions vigents i que s’acredita el seu compliment.

10

- Per últim, es recomana exigir el lliurament d’un certificat del subministrador assegurant que el material lliurat es correspon amb el del certificat aportat.

• Certificat del fabricant

- Certificat del propi fabricant on aquest manifesta que el seu producte compleix una sèrie d’especificacions tècniques.

- Aquests certificats poden estar acompanyats amb un certificat d’assaig dels descrits en l’apartat anterior; en aquest cas seran valides les citades recomanacions.

- Aquest tipus de documents no tenen gran validesa real però poden tenir-la a efectes de responsabilitat legal si, posteriorment, apareix qualsevol problema.

• Altres distintius i marques de qualitat voluntaris

- Existeixen diversos distintius i marques de qualitat voluntaris, promoguts per organismes públics o privats, que (com el segell INCE) no suposen, per si mateixos, l’acreditació de les especificacions tècniques obligatòries.

- Entre els de caràcter públic es troben els promoguts pel Ministeri de Foment (regulats per la OM 12/12/1977) entre els que es troben, per exemple, el Segell de conformitat CIETAN per biguetes de formigó, la Marca de qualitat EWAA EURAS per pel·lícula anòdica sobre alumini i la Marca de qualitat QUALICOAT per revestiment d’alumini.

- Entre els promoguts per organismes privats es troben diversos tipus de marques com, per exemple les marques CEN, KEIMARK, N, Q, EMC, FERRAPLUS, etc.

Informació suplementària

• La relació i àrees dels Organismes de Certificació i Laboratoris d’Assaig acreditats per la Empresa Nacional d’Acreditació (ENAC) es poden consultar en la pàgina WEB: www.enac.es.

• Les característiques dels DIT i el llistat de productes que posseeixin els citats documents, concedits per l’IETcc, es poden consultar en la següent pàgina web: www.ietcc.csic.es/apoio.html

• Els segell i concessions vigents (INCE, INCE/AENOR.....) poden consultar-se en www.miviv.es, en “Normativa”.

• La relació de productes certificats pels diferents organismes de certificació poden trobar-se en les seves pàgines web www.aenor.es , www.lgai.es, etc.

11

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

1. CIMENTS

Instrucció per la recepció de ciments (RC-03) Aprovada pel Reial Decret 1797/2003, de 26 de desembre (BOE 16/01/2004). Deroga la anterior Instrucció RC-97, incorporant la obligació de estar en possessió del marcat «CE» pels ciments comuns i actualitzant la normativa tècnica amb les novetats introduïdes durant el termini de vigència de la mateixa. Fase de recepció de materials de construcció • Articles 8, 9 i 10. Subministrament i emmagatzematge • Article 11. Control de recepció

Ciments comuns Obligatorietat del marcat CE per aquest material (UNE-EN 197-1), aprovada per Resolució d’1 deFebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Ciments especials Obligatorietat del marcat CE pels ciments especials amb molt baix calor de hidratació (UNE-EN 14216) i ciments d’alt forn de baixa resistència inicial (UNE- EN 197- 4), aprovades per Resolució d’1 deFebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). Ciments de ram de paleta Obligatorietat del marcat CE pels ciments de ram de paleta (UNE- EN 413-1, aprovada per Resolució d’1 de Febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

2. GUIXOS I ESCAIOLES

Plec general de condicions per a la recepció de guixos i escaioles en les obres de construcció (RY-85) Aprovat per Ordre Ministerial de 31 de maig de 1985 (BOE 10/06/1985). Fase de recepció de materials de construcció • Article 5. Envàs i identificació • Article 6. Control i recepció

3. MAONS CERÀMICS

Plec general de condicions per a la recepció de maons ceràmics en les obres de construcció (RL-88) Aprovat per Ordre Ministerial de 27 de juliol de 1988 (BOE 03/08/1988). Fase de recepció de materials de construcció • Article 5. Subministrament i identificació • Article 6. Control i recepció • Article 7. Mètodes d’assaig

4. BLOCS DE FORMIGÓ

Plec de prescripcions tècniques generales per a la recepció de blocs de formigó en les obres de construcció (RB-90) Aprovat per Ordre Ministerial de 4 de juliol de 1990 (BOE 11/07/1990).

12

Fase de Recepció de materials de construcció • Articulo 5. Subministrament i identificació • Article 6. Recepció

5. XARXA DE SANEJAMENT

Geotèxtils i productes relacionats. Requisits per a ús en sistemes de drenatge Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13252), aprovada per Ordre de 29 de novembre de 2001 (BOE 07/12/2001). Plantes elevadores d’aigües residuals per edificis i instal·lacions. (Kits i vàlvules de retenció per a instal·lacions que contenen matèries fecals i no fecals. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 12050), aprovada per Ordre de 29 de novembre de 2001 (BOE 07/12/2001). Canonades de fibrociment per a drenatge i sanejament. Passos d’home i cambres d’inspecció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 588-2), aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002).

Juntes elastomèriques de canonades emprades en canalitzacions d’aigua i drenatge (de cautxú vulcanitzat, d’elastòmers termoplàstics, de materials cel·lulars de cautxú vulcanitzat i de poliuretà vulcanitzat). Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 681-1, 2, 3 i 4) aprovada per Resolució de 16 de gener de 2003 (BOE 06/02/2003). Canals de drenatge per a zones de circulació per a vehicles i vianants Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1433), aprovada per Resolució de 12 de juny de 2003 (BOE 11/07/2003). Potes per a pous de registre encastats Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13101), aprovada per Resolució de 10 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2003). Vàlvules d’admissió d’aire per a sistemes de drenatge Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 12380), aprovada per Resolució de 10 d’octubre de 2003. (BOE 31/10/2003) Tubs i peces complementàries de formigó en massa, formigó armat i formigó amb fibra d’acer Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1916), aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Pous de registre i cambres d’inspecció de formigó en massa, formigó armat i formigó amb fibres d’acer. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1917), aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Petites instal·lacions de depuració d’aigües residuals per a poblacions de fins 50 habitants equivalents. Foses sèptiques. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 12566-1), aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

13

Escales fixes per a Pous de registre. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 14396), aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

6. FONAMENTACIÓ I ESTRUCTURES

Sistemes i Kits d’encofrat perdut no portant de blocs foradats, pannells de materials aïllants o a vegades de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (Guia DITE Nº 009), aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Geotèxtils i productes relacionats. Requisits per a ús en moviments de terres, fonamentacions i estructures de construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13251), aprovada per Ordre de 29 de novembre de 2001 (BOE 07/12/2001). Ancoratges metàl·lics per a formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, aprovats per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002) i Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Ancoratges metàl·lics per a formigó. Guia DITE Nº 001–1 ,2, 3 i 4. • Ancoratges metàl·lics per a formigó. Ancoratges químics. Guia DITE Nº 001-5.

Recolzaments estructurals Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes , aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Recolzaments de PTFE cilíndrics i esfèrics. UNE-EN 1337-7. • Recolzaments de rodet. UNE-EN 1337- 4. • Recolzaments oscil·lants. UNE-EN 1337-6.

Additius per a formigons i pastes Obligatorietat del marcat CE pels productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 i Resolució de 9 de novembre de 2005 (BOE 30/05/2002 i 01/12/2005). • Additius per a formigons i pastes. UNE-EN 934-2 • Additius per a formigons i pastes. Additius per a pastes per a cables de pretensat.

UNE-EN 934-4

Lligants de soleres contínues de magnesita. Magnesita càustica i de clorur de magnesi Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 14016-1), aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Àrids per a formigons, morters i lletades Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). • Àrids per a formigó. UNE-EN 12620. • Àrids lleugers per a formigons, morters i lletades. UNE-EN 13055-1. • Àrids per a morters. UNE-EN 13139.

Bigues i pilars compostos a base de fusta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 013; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

14

Kits de posttensat compost a base de fusta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE EN 523), aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). Beines de fleixos d’acer per a tendons de pretensat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes , d’acord amb la Guia DITE nº 011; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

7. RAM DE PALETA

Cales per a la construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 459-1), aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002).

Pannells de guix Obligatorietat del marcat CE pels productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002) i Resolució de 9 de Novembre de 2005 (BOE 01712/2005). • Pannells de guix. UNE-EN 12859. • Adhesius a base de guix per a Pannells de guix. UNE-EN 12860. Xemeneies Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13502), aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003), Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004) i Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Terminals dels conductes de fums argilosos / ceràmics. UNE-EN 13502. • Conductes de fums d’argila cuita. UNE -EN 1457. • Components. Elements de paret exterior de formigó. UNE- EN 12446 • Components. Parets interiors de formigó. UNE- EN 1857 • Components. Conductes de fum de blocs de formigó. UNE-EN 1858 • Requisits per a Xemeneies metàl·liques. UNE-EN 1856-1

Kits d’envans interiors (sense capacitat portant) Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 003; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Especificacions d’elements auxiliars per a fàbriques d’obra Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004). • Tirants, fleixos de tensió, abraçadores i escaires. UNE-EN 845-1. • Llindes. UNE-EN 845-2. • Reforç de junt horitzontal de malla d’acer. UNE- EN 845-3.

Especificacions per a morters de ram de paleta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004). • Morters per a arrebossats i lliscats. UNE-EN 998-1. • Morters per a ram de paleta. UNE-EN 998-2.

8. AILLAMENTS TÈRMICS

Productes aïllants tèrmics per a aplicacions en la edificació

15

Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 12 de juny de 2003 (BOE 11/07/2003) i modificació per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE19/02/2005). • Productes manufacturats de llana mineral (MW). UNE-EN 13162 • Productes manufacturats de poliestiré expandit (EPS). UNE-EN 13163 • Productes manufacturats de poliestiré extruït (XPS). UNE-EN 13164 • Productes manufacturats de escuma rígida de poliuretà (PUR). UNE-EN 13165 • Productes manufacturats de escuma fenòlica (PF). UNE-EN 13166 • Productes manufacturats de vidre cel·lular (CG). UNE-EN 13167 • Productes manufacturats de llana de fusta (WW). UNE-EN 13168 • Productes manufacturats de perlita expandida (EPB). UNE-EN 13169 • Productes manufacturats de suro expandit (ICB). UNE-EN 13170 • Productes manufacturats de fibra de fusta (WF). UNE-EN 13171 Sistemes i kits compostos per l’aïllament tèrmic exterior amb arrebossat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 004; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). Ancoratges de plàstic per a fixació de Sistemes i kits compostos per a el aïllament tèrmic exterior amb arrebossat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes , d’acord amb la Guia DITE nº 01; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

9. IMPERMEABILITZACIONS

Sistemes d’impermeabilització de cobertes aplicats en forma líquida Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 005; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Sistemes d’impermeabilització de cobertes amb membranes flexibles fixades mecànicament Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 006; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

10. REVESTIMIENTS

Materials de pedra natural per a ús com paviment Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002). • Rajoles. UNE-EN 1341 • Llambordí. UNE-EN 1342 • Vorades (Bordillos). UNE-EN 1343

Llambordins d’argila cuita Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1344) aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Adhesius per a rajoles ceràmiques Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 12004) aprovada per Resolució de 16 de gener (BOE 06/02/2003).

16

Llambordins de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1338) aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). Rajoles prefabricades de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1339) aprovada per Resolució de 14 de gener de 2004 (BOE 11/02/2004). Materials per a soleres continues i soleres. Pastes autonivellants Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13813) aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003) Sostres penjats Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13964) aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2004 (BOE 19/02/2004).

Rajoles ceràmiques Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 14411) aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2004 (BOE 19/02/2004).

11. FUSTERIA, MANYERIA I VIDRIERIA

Dispositius per a sortides d’emergència Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002). • Dispositius d’emergència accionats per una manilla o un polsador per a sortides de

socors. UNE-EN 179 • Dispositius antipànic per a sortides de emergència activats per una barra horitzontal.

UNE-EN 1125

Ferramentes per a la edificació Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003), Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002) i ampliat en Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Dispositius de tanca controlada de portes. UNE-EN 1154. • Dispositius de retenció electromagnètica per a portes batents. UNE-EN

1155. • Dispositius de coordinació de portes. UNE-EN 1158. • Frontisses d’un sol eix. UNE-EN 1935. • Panys i pestells. UNE -EN 12209.

Taulers derivats de la fusta per a la seva utilització en la construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13986) aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Sistemes d’envidrament segellant estructural Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002). • Vidre. Guia DITE nº 002-1 • Alumini. Guia DITE nº 002-2 • Perfils amb trencament de pont tèrmic. Guia DITE nº 002-3

17

Portes industrials, comercials, de garatge i portons Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13241-1) aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004).

Tendals Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13561) aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

Façanes lleugeres Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13830) aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

12. PREFABRICATS

Productes prefabricats de formigó. Elements per a tanques Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 6 de maig de 2002 (BOE 30/05/2002) i ampliades per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005) • Elements per a tanques. UNE-EN 12839. • Mastelers (mastiles) i pals (postes). UNE-EN 12843. Components prefabricats de formigó armat d’àrids lleugers d’estructura oberta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1520), aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004). Kits de construcció d’edificis prefabricats d’estructura de fusta Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 007; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Escales prefabricades (kits) Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 008; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Kits de construcció d’edificis prefabricats d’estructura de troncs Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, d’acord amb la Guia DITE nº 012; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

Vores (Bordillos) prefabricats de formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 1340), aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004)

13. INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA I APARELLS SANITARIS

Juntes elastomèriques de canonades emprades en canalitzacions d’aigua i drenatge (de cautxú vulcanitzat, de elastòmers termoplàstics, de materials cel·lulars de cautxú vulcanitzat i de poliuretà vulcanitzat) Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 681-1, 2, 3 i 4), aprovada per Resolució de 16 de gener de 2003 (BOE 06/02/2003).

Dispositius antiinundació en edificis Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13564), aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

18

Aigüera de cuina Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13310), aprovada per Resolució de 9 de novembre de 2005 (BOE 01/12/2005).

WC i conjunts de WC amb sifó incorporat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 997), aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

14. INSTAL·LACIONS ELÉCTRIQUES

Columnes i bàculs d’enllumenat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 10 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2003) i ampliada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004) • Acer. UNE-EN 40- 5. • Alumini. UNE-EN 40-6 • Barreja de polímers compostos reforçats amb fibra. UNE-EN 40-7

15. INSTAL·LACIONS DE GAS

Juntes elastomèriques emprades en tubs i accessoris per a transport de gasos i fluids hidrocarbonats Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 682) aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002)

Sistemes de detecció de fuites Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 682) aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004)

16. INSTAL·LACIONS DE CALEFACCIÓ, CLIMATIZACIÓ I VENTILACIÓ

Sistemes de control de fums i calor Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004) • Airejadors naturals d’extracció de fums i calor. UNE-EN12101- 2. • Airejadors extractors de fums i calor. UNE-ENE-12101-3.

Pannells radiants muntats en el sostre alimentats amb aigua a una temperatura inferior a 120ºC Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 14037-1) aprovada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004).

Radiadors i convectors Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 442-1) aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005)

17. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Instal·lacions fixes d’extinció d’incendis. Sistemes equipats amb mànegues. Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002). • Boques d’incendi equipades amb manegues semirígides. UNE-EN 671-1

19

• Boques d’incendi equipades amb manegues planes. UNE-EN 671-2

Sistemes fixes d’extinció d’incendis. Components per a Sistemes d’extinció mitjançant agents gasosos Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002), ampliada per Resolució de 28 de Juny de 2004 (BOE16/07/2004) i modificada per Resolució de 9 de Novembre de 2005(BOE 01/12/2005). • Vàlvules direccionals de alta i baixa pressió i els seus actuadors per a Sistemes de

CO2. UNE-EN 12094-5. • Dispositius no elèctrics d’avortament per a Sistemes de CO2. UNE-EN 12094-6 • Difusors per a Sistemes de CO2. UNE-EN 12094-7 • Vàlvules de retenció i vàlvules antiretorn. UNE-EN 12094-13 • Requisits i mètodes d’assaig pel Dispositius manuals d’inici i aturada. UNE-EN-12094-

3. • Requisits i mètodes d’assaig per a detectors especials d’incendis. UNEEN-12094-9. • Requisits i mètodes d’assaig per a Dispositius de passatge. UNE-EN-12094- 11. • Requisits i mètodes d’assaig per a Dispositius pneumàtics d’alarma. UNEEN- 12094-12 Sistemes d’extinció d’incendis. Sistemes d’extinció per pols Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 12416-1 i 2) aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002) i modificada per Resolució de 9 de Novembre de 2005 (BOE 01/12/2005).

Sistemes fixes de lluita contra incendis. Sistemes de ruixadors i aigua polvoritzada. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 3 d’octubre de 2002 (BOE 31/10/2002), ampliades i modificades per Resolucions del 14 d’abril de 2003(BOE 28/04/2003), 28 de juny de juny de 2004(BOE 16/07/2004) i 19 de febrer de 2005(BOE 19/02/2005). • Ruixados automàtics. UNE-EN 12259-1 • Conjunts de vàlvula d’alarma de canonada mullada i cambres de retard. UNEEN

12259-2 • Conjunt de vàlvula d’alarma de canonada seca. UNE-EN 12259-3 • Alarmes hidropneumàtiques. UNE-EN-12259-4 • Components per a Sistemes de ruixadors i aigua polvoritzada. Detectors de flux

d’aigua. UNE-EN-12259-5

Sistemes de detecció i alarma d’incendis. Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003), ampliada per Resolució del 10 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2003). • Dispositius d’alarma d’incendis - Dispositius acústics. UNE-EN 54-3. • Equips de Subministrament d’alimentació. UNE-EN 54-4. • Detectors de calor. Detectors puntuals. UNE-EN 54-5. • Detectors de fum. Detectors puntuals que funcionen segons el principi de llum difosa,

llum tramesa o per ionització. UNE-EN-54-7. • Detectors de fum. Detectors lineals que utilitzen un feix òptic de llum. UNEEN-54-12.

20

ELEMENTS COSTRUCTIUS

1. FORMIGÓ ARMAT I PRETENSAT

Instrucció de Formigó Estructural (EHE) Aprovada per Reial Decret 2661/1998 d’ 11 de desembre. (BOE 13/01/1998) Fase de projecte • Article 4. Documents del Projecte Fase de Recepció de materials de construcció • Article 1.1. Certificació i distintius • Article 81. Control dels Components del formigó • Article 82. Control de la qualitat del formigó • Article 83. Control de la consistència del formigó • Article 84. Control de la resistència del formigó • Article 85. Control de las especificacions relatives a la durabilitat del formigó • Article 86. Assaigs previs del formigó • Article 87. Assaigs característics del formigó • Article 88. Assaigs de Control del formigó • Article 90. Control de la qualitat de l’acer • Article 91. Control de Dispositius d’ancoratge i entroncament de les armadures

posttesades. • Article 92. Control de las beines i accessoris per a armadures de pretesat • Article 93. Control dels equips de tesat • Article 94. Control dels productes de injecció Fase d’execució d’elements constructius • Article 95. Control de la execució • Article 97. Control del tesat de les armadures actives • Article 98. Control d’execució de la injecció • Article 99. Assaigs d’informació complementària de l’estructura Fase de Recepció d’elements constructius • Article 4.9. Documentació final de l’obra

2. FORJATS UNIDIRECCIONALS DE FORMIGÓ ARMAT O PRETENSAT

Instrucció pel projecte i l’execució de forjats unidireccionals de formigó estructural realitzats amb elements prefabricats. (EFHE) Aprovada per Reial Decret 642/2002, de 5 de juliol. (BOE 06/08/2002) Fase de projecte • Article 3.1. Documentació del forjat per a la seva execució Fase de Recepció de materials de construcció • Article 4. Exigències administratives (Autorització d’ús) • Article 34. Control de Recepció dels elements resistents i peces de entrebigat • Article 35. Control del formigó i armadures col·locades en obra Fase d’execució d’elements constructius • CAPÍTOL V. Condicions generales i disposicions constructives dels forjats • CAPÍTOL VI. Execució

21

• Article 36. Control de l’ execució Fase de Recepció d’elements constructius • Article 3.2. Documentació final de l’obra

3. ESTRUCTURES METÀL.LIQUES

Norma Bàsica de l’Edificació (NBE EA-95) «Estructures d’acer en edificació» Aprovada per Reial Decret 1829/1995, de 10 de novembre. (BOE 18/01/1996) Fase de projecte • Article 1.1.1. Aplicació de la norma als projectes Fase de Recepció de materials de construcció • Article 2.1.4. Perfils i xapes d’acer laminat. Garantia de les característiques • Article 2.1.5. Condicions de Subministrament i Recepció • Article 2.2.4. Subministrament de perfils foradats • Article 2.2.5. Assaigs de Recepció • Article 2.3.4. Subministrament dels perfils i plaques conformades • Article 2.3.5. Assaigs de Recepció • Article 2.4.6. Reblons d’acer. Característiques garantides • Article 2.4.7. Subministrament i Recepció • Article 2.5.11. Cargols. Característiques garantides • Article 2.5.12. Subministrament i Recepció

Fase d’execució d’elements constructius • Article 1.1.2. Aplicació de la norma a l’execució • Article 5.1. Unions reblonades i cargolades • Article 5.2. Unions soldades • Article 5.3. Execució en taller • Article 5.4. Muntatge en obra • Article 5.5. Toleràncies • Article 5.6 Protecció

* Alternativa: des de el 29 de Març de 2006 fins el 28 de Març de 2007, aplicació

voluntària del “Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SE-A-Seguridad Estructural-Acero” Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006)

4. COBERTES AMB MATERIALS BITUMINOSOS

Norma Bàsica de la Edificació (NBE QB-90) «Cobertes amb materials bituminosos» Aprovada per Reial Decret 1572/1990, de 30 de novembre. (BOE 07/12/1990) Actualització de l’Apèndix «Normas UNE de referencia» per Ordre de 5 de juliol de 1996. (BOE 25/07/1996) Fase de projecte • Article 1.2.1. Aplicació de la norma als projectes Fase de Recepció de materials de construcció • Article 1.2.2. Aplicació de la norma als materials impermeabilizants • Article 5.1. Control de Recepció dels productes impermeabilizants

22

Fase d’execució d’elements constructius • Article 1.2.3. Aplicació de la norma a la execució de les obres • Capítol 4. Execució de les cobertes • Article 5.2. Control de la execució Fase de Recepció d’elements constructius • Article 5.2. Control de la execució


voluntària del “Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB HS-Salubridad” Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006)

5. MURS RESISTENTS DE FÁBRICA DE MAÓ

Norma Bàsica de la Edificació NBE FL-90 «Muros resistentes de fábrica de ladrillo» Aprovada per Reial Decret 1723/1990, de 20 de desembre. (BOE 04/01/1991) Fase de projecte • Article 1.3. Aplicació de la Norma als projectes • Article 1.4. Aplicació de la Norma a les obres • Article 4.1. Dades del projecte Fase de Recepció de materials de construcció • Article 1.2. Aplicació de la Norma als fabricants • Capítol II. Maons • Capítol III. Morters • Article 6.1. Recepció de materials Fase d’execució d’elements constructius • Capítol III. Morters • Article 4.4. Condicions pels enllaços de murs • Article 4.5. Forjats • Article 4.6. Recolzaments • Article 4.7. Estabilitat del conjunt • Article 4.8. Junts de dilatació • Article 4.9. Fonamentació • Article 6.2. Execució de morters • Article 6.3. Execució de murs • Article 6.4. Toleràncies en la execució • Article 6.5. Proteccions durant la execució • Article 6.6. Traves durant la construcció • Article 6.7. Rases


voluntària del “Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SE-F-Seguridad Estructural-Fábrica” Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006)

23

6. COMPORTAMENT ENFRONT AL FOC D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS I MATERIALS

DE CONSTRUCCIÓ

Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Introducció

Fase de Recepció de materials de construcció • Justificació del comportament en front el foc d’elements constructius i els materials

(veure REIAL DECRET 312/2005, de 18 de març, pel que s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc).

REIAL DECRET 312/2005, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc.

7. AÏLLAMENT TÈRMIC

Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB HE Ahorro de Energía Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Secció HE 1 Limitació de Demanda Energètica. • Apèndix C Normes de referència. Normes de càlcul.

Fase de Recepció de materials de construcció • 4 Productes de construcció • Apèndix C Normes de referència. Normes de producte.

Fase de execució d’elements constructius • 5 Construcció • Apèndix C Normes de referència. Normes de assaig.

8. AÏLLAMENT ACÚSTIC

Norma Básica de la Edificación (NBE CA-88) «Condicions acústicas de los edificios» Aprovada per Ordre Ministerial de 29 de setembre de 1988. (BOE 08/10/1988) Fase de projecte • Article 19. Compliment de la Norma en el Projecte Fase de Recepció de materials de construcció • Article 21. Control de la Recepció de materials • Annex 4. Condicions dels materials

24

- 4.1. Característiques bàsiques exigibles als materials - 4.2. Característiques bàsiques exigibles als materials específicament condicionants

acústics - 4.3. Característiques bàsiques exigibles a les solucions constructives - 4.4. Presentació, mesures i toleràncies - 4.5. Garantia de les característiques - 4.6. Control, Recepció i assaigs dels materials - 4.7. Laboratoris d’assaig

Fase de execució d’elements constructius • Article 22. Control de la execució

9. INSTAL·LACIONS 9.1 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Reglament de instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI-93) Aprovat per Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre. (BOE 14/12/1993) Fase de Recepció d’equips i materials • Article 2 • Article 3 • Article 9 Fase de execució de les instal·lacions • Article 10 Fase de Recepció de les instal·lacions • Article 18

9.2 INSTAL·LACIONS TÉRMIQUES

Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) Aprovat per Reial Decret 1751/1998, de 31 de juliol (BOE 05/08/1998), i modificat per Reial Decret 1218/2002, de 22 de novembre. (BOE 03/12/2004) Fase de projecte • Article 5. Projectes d’edificació de nova planta • Article 7. Projecte, execució i Recepció de les instal·lacions • ITE 07 - DOCUMENTACIÓ

- ITE 07.1 INSTAL·LACIONS DE NOVA PLANTA - ITE 07.2 REFORMES - APÉNDIX 07.1 Guia del contingut del projecte

Fase de Recepció d’equips i materials • ITE 04 - EQUIPS I MATERIALS

- ITE 04.1 GENERALITATS - ITE 04.2 CANONADES I ACCESORIS - ITE 04.3 VÁLVULES - ITE 04.4 CONDUCTES I ACCESORIS - ITE 04.5 XEMENEIES I CONDUCTES DE FUMS - ITE 04.6 MATERIALS AÏLLANTS TÈRMICS

25

- ITE 04.7 UNITATS DE TRACTAMENT I UNITATS TERMINALS - ITE 04.8 FILTRES PER A AIRE - ITE 04.9 CALDERES - ITE 04.10 CREMADORS - ITE 04.11 EQUIPS DE PRODUCCIÓ DE FRET - ITE 04.12 APARELLS DE REGULACIÓ I CONTROL - ITE 04.13 EMISORS DE CALOR

Fase de execució de les instal·lacions • Article 7. Projecte, execució i Recepció de les instal·lacions • ITE 05 - MONTATGE

- ITE 05.1 GENERALITATS - ITE 05.2 CANONADES, ACCESORIS I VÁLVULES - ITE 05.3 CONDUCTES I ACCESSORIS

Fase de Recepció de les instal·lacions • Article 7. Projecte, execució i Recepció de les instal·lacions • ITE 06 - PROBES, POSADA EN MARXA I RECEPCIÓ

- ITE 06.1 GENERALITATS - ITE 06.2 NETEJA INTERIOR DE XARXES DE DISTRIBUCIÓ - ITE 06.3 COMPROVACIÓ DE LA EXECUCIÓ - ITE 06.4 PROBES - ITE 06.5 POSADA EN MARXA I RECEPCIÓ - APÉNDIX 06.1 Model del certificat de la instal·lació

9.3 INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) Aprovat per Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost. (BOE 18/09/2002) Fase de projecte • ITC-BT-04. Documentació i Posada en servei de les instal·lacions

- Projecte - Memòria Tècnica de Disseny (MTD)

Fase de Recepció de equips i materials • Article 6. Equips i materials • ITC-BT-06. Materials. Xarxes aèries per a distribució en baixa tensió • ITC-BT-07. Cables. Xarxes soterrades per a distribució en baixa tensió

Fase de Recepció de les instal·lacions • Article 18. Execució i Posada en servei de les instal·lacions • ITC-BT-04. Documentació i posada en servei de les instal·lacions • ITC-BT-05. Verificacions i inspeccions

9.4 INSTAL·LACIONS DE GAS

Reglament d’instal·lacions de gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o comercials (RIG) Aprovat per Reial Decret 1853/1993, de 22 d’octubre. (BOE 24/11/1993)

Fase de projecte • Article 4. Normes.

26

Fase de Recepció d’equips i materials • Article 4. Normes. Fase de execució de les instal·lacions • Article 4. Normes.

Fase de Recepció de les instal·lacions • Article 12. Proves prèvies a la posada en servei de les instal·lacions. • Article 13. Posada en disposició de servei de la instal·lació. • Article 14. Instal·lació, connexió i Posada en marxa dels aparells a gas. • ITC MI-IRG-09. Proves pel lliurament de la instal·lació receptora • ITC MI-IRG-10. Posada en disposició de servei • ITC MI-IRG-11. Instal·lació, connexió i Posada en marxa de aparells a gas

Instrucció sobre documentació i Posada en servei de les instal·lacions receptores de Gasos Combustibles Aprovada per Ordre Ministerial de 17 de desembre de 1985. (BOE 09/01/1986)

Fase de projecte • ANNEX A. Instrucció sobre documentació i posada en servei de les instal·lacions

receptores de gasos combustibles • 2. Instal·lacions de gas que precisen projecte per a la seva execució

Fase de Recepció de les instal·lacions • 3. Posada en servei de les instal·lacions receptores de gas que precisen projecte. • 4. Posada en servei de les instal·lacions de gas que no precisen projecte per la seva

execució.

9.5 INSTAL·LACIONS DE FONTANERÍA

Normes Bàsiques per a les Instal·lacions Interiors de Subministrament d’Aigua Aprovades per Ordre Ministerial de 9 de 12 de 1975. (BOE 13/01/1976) Fase de Recepció d’equips i materials • 6.3 Homologació Fase de Recepció de les instal·lacions • 6.1 Inspeccions • 6.2 Prova de les instal·lacions Fase de projecte • Annex I. Instal·lacions interiors de Subministrament d’aigua, que necessiten projecte

específic. Fase de Recepció d’equips i materials • Article 2. Materials emprats en canonades

9.6 INSTAL·LACIONS D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIÓ

Reglament regulador de les infrastructures comuns de telecomunicacions per l’accés als serveis de telecomunicació en l’interior dels edificis i de la activitat d’instal·lació d’equips i Sistemes de telecomunicacions (RICT). Aprovat per Reial Decret 401/2003, de 4 d’abril. (BOE 14/05/2003)

27

Fase de projecte • Article 8. Projecte tècnic

Fase de Recepció d’equips i materials • Article 10. Equips i materials emprats per a configurar les instal·lacions Fase de execució de les instal·lacions • Article 9. Execució del projecte tècnic Desenvolupament del Reglament regulador de les infrastructures comuns de telecomunicacions per l’accés als serveis de telecomunicació en el interior dels edificis i la activitat de instal·lació d’equips i Sistemes de telecomunicacions Aprovat per Ordre CTE/1296/2003, de 14 de maig. (BOE 27/05/2003) Fase de projecte • Article 2. Projecte tècnic • Disposició addicional primera. Coordinació entre la presentació del Projecte Tècnic

Arquitectònic i el d’Infrastructura Comú de Telecomunicacions

Fase de execució de les instal·lacions • Article 3. Execució del projecte tècnic

9.7 INSTAL·LACIÓ D’APARELLS ELEVADORS

Disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors Aprovades per Reial Decret 1314/1997 de 1 d’agost. (BOE 30/09/1997)

Fase de Recepció d’equips i materials • Article 6. marcat «CE» i declaració «CE» de conformitat Fase de execució de les instal·lacions • Article 6. marcat «CE» i declaració «CE» de conformitat

Fase de Recepció de les instal·lacions • ANNEX VI. Control final

9.8 INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB HS Salubridad Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Article 3. Condicions de disseny. • Apèndix C Normes de referència.

Fase de Recepció de materials de construcció • Article 6. Productes de construcció • Article 6.2 Normes de referència. Normes de producte.

Fase de execució d’elements constructius • Article 5 Construcció i proves • Apèndix C Normes de referència. Normes de assaig.

DOCUMENTACIÓ DE PLA DE CONTROL. CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ.

DOCUMENT 2. CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL. LLISTAT MINIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR.

CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL. El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent:

1.- Prescripcions sobre els materials.

- Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment.

2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra.

- Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig.

3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat.

- S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici.

Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

A) Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de:

- El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents: - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - Certificat de garantia del fabricant - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

- El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

B) Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a llistar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR. 1.- FONAMENTACIÓ SUPERFICIAL I PROFUNDA. 1.1.- DADES PREVIES I DE MATERIALS.

A) Estudi geotècnic. B) Anàlisi de les aigües, sempre que hi hagi indici que aquestes puguin ser àcides, salines o

d’agressivitat potencial. C) Control geomètric del replanteig i nivell de la fonamentació. Fixació de les toleràncies

segons DB SE C “Seguridad Estructural Cimientos”. D) Control del formigó armat segons EHE “EHE Instrucción de Hormigón Estructural y DB SE

C Seguridad Estructural Cimientos”. E) Control de fabricació i transport del formigó armat.

1.2 CONDICIONAMIENT DEL TERRENY

A) Excavació: A1) Control de moviments de l’excavació. A2) Control del material de replè i del grau de compactat.

B) Gestió de l’aigua: B1) Control del nivell freàtic. B2) Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa trencaments hidràulics.

C) Millora o reforç del terreny: C1) Control de las propietats del terreny posteriorment a la millora.

C) Ancoratges al terreny: C1) Segons norma UNE EN 1537:2001

2. ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT 2.1 CONTROL DE MATERIALS

D) Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells de Control o Marques de Qualitat i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars: - Ciment - Aigua d’amassat - Àrids

- Altres components (abans de l’inici de l’obra)

E) Control de qualitat del formigó segons EHE i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars: - Resistència - Consistència - Durabilitat

F) Assaigs de control del formigó: - Modalitat 1: Control a nivell reduït - Modalitat 2: Control al 100 % - Modalitat 3: Control estadístic del formigó - Assaigs d’informació complementaria (en els casos contemplats per la EHE en els

articles 72º i 75º i en 88.5, o quan així s’indiqui en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars).

G) Control de qualitat de l’acer:

- Control a nivell reduït: - Només per armadures passives.

- Control a nivell normal: - S’ha de realitzar tant per armadures actives com a passives. - És l’únic vàlid per a formigó pretesat. - Tant per productes certificats com pels que no ho siguin, els resultats de control de

l’acer han de ser coneguts abans de formigonar. - Comprovació de soldabilitat:

- En el cas d’existir empalmes per soldadura

H) Altres controls: - Control de dispositius d’ancoratge i empalmes de soldadures posttesades. - Control de les beines i accessoris per les armadures de pretesat. - Control dels equips de tesat. - Control dels productes d’injecció.

2.2 CONTROL DE LA EXECUCIÓ

I) Nivells del control de l’execució: - Control d’execució a nivell reduït:

- Una inspecció per cada lot en que s’ha dividit l’obra. - Control de recepció a nivell normal:

- Existència de control extern. - Dues inspeccions per cada lot en que s’ha dividit l’obra.

- Control d’execució a nivell intens: - Sistema de qualitat propi del constructor. - Existència de control extern. - Tres inspeccions per lot en que s’ha dividit l’obra.

J) Fixació de toleràncies d’execució.

K) Altres controls: - Control del tesat de les armadures actives. - Control d’execució de la injecció. - Assaigs d’informació complementària de l’estructura (proves de càrrega i d’altres

assaigs no destructius) 3. ESTRUCTURES D’ACER

L) Control de la qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució estructura aportada.

M) Control de qualitat dels materials: - Certificat de qualitat del material. - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin característiques

no avalades pel certificat de qualitat. - Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de prestigi

reconegut per materials singulars. N) Control de qualitat de la fabricació:

- Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha d’incloure: - Memòria de fabricació - Plànols de taller - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat de la fabricació: - Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades - Qualificació del personal - Sistema de traçat adient

O) Control de qualitat de muntatge:

- Control de qualitat de la documentació de muntatge: - Memòria de muntatge - Plans de muntatge - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat del muntatge 4. ESTRUCTURES DE FÀBRICA

P) Recepció de materials: - Peces:

- Declaració del fabricant sobre la resistència i la categoria (categoria I o categoria II) de las peces.

- Sorres - Ciments i cal - Morters secs preparats i formigons preparats - Comprovació de dosificació y resistència

Q) Control de fàbrica: - Tres categories d’execució:

- Categoria A: peces i morter amb certificació d’especificacions, fàbrica amb assaigs previs i control diari d’execució.

- Categoria B: peces (llevat succió, retracció i expansió per humitat) i morter amb certificació d’especificacions i control diari d’execució.

- Categoria C: no compleix algun dels requisits de B.

R) Morters i formigons de replè - Control de dosificació, barreja i posada en obra

S) Armadura: - Control de recepció i posada en obra

T) Protecció de fàbriques en execució: - Protecció contra danys físics - Protecció de la coronació - Manteniment de la humitat - Protecció contra gelades - Trava temporal - Limitació de l’alçada d’execució per dia

5. ESTRUCTURES DE FUSTA

U) Subministrament i recepció dels productes: - Identificació del subministrament amb caràcter general:

- Nom i adreça de l’empresa subministradora i del taller de serrat o fàbrica. - Data i quantitat del subministra - Certificat d’origen i distintiu de qualitat del producte

- Identificació del subministra amb caràcter específic: - Fusta serrada:

a) Espècie botànica i classe resistent. b) Dimensions nominals c) Contingut d’humitat

- Tauler: a) Tipus de tauler estructural. b) Dimensions nominals

- Element estructural de fusta encolada: a) Tipus d’element estructural i classe resistent b) Dimensions nominals c) Marcat

- Elements realitzats a taller: a) Tipus d’element estructural i declaració de capacitat portant, indicant

condicions de recolzament b) Dimensions nominals

- Fusta i productes de la fusta tractats amb elements protectors: a) Certificat del tractament aplicat, espècie de la fusta, protector emprat i núm. de

registre, mètode d’aplicació, categoria del risc cobert, data del tractament, precaucions en front a mecanitzacions posteriors i informacions complementàries.

- Elements mecànics de fixació: a) Tipus de fixació b) Resistència a tracció de l’acer c) Protecció front a la corrosió d) Dimensions nominals e) Declaració de valors característics de resistència a l’aixafament i moment

plàstic per a unions fusta-fusta, fusta-tauler i fusta-acer.

V) Control de recepció en obra:

- Comprovacions amb caràcter general: - Aspecte general del subministrament - Identificació del producte

- Comprovacions amb caràcter específic: - Fusta serrada

a) Espècie botànica b) Classe resistent c) Toleràncies en les dimensions d) Contingut d’humitat

- Taulers: a) Propietats de resistència, rigidesa y densitat b) Toleràncies en les dimensions

- Elements estructurals de fusta laminada encolada: a) Classe resistent b) Toleràncies en les dimensions

- Altres elements estructurals realitzats en taller: a) Tipus b) Propietats c) Toleràncies dimensionals d) Planeïtat e) Contrafletxes

- Fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectors: a) Certificació del tractament

- Elements mecànics de fixació: a) Certificació del material b) Tractament de protecció

- Criteri de no acceptació del producte 6. TANCAMENTS I PARTICIONS

W) Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada.

X) Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

Y) Control d’execució en obra:

- Execució d’acord amb les especificacions de projecte. - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució

dels possibles ponts tèrmics integrats en els tancaments. - Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts

singulars) - Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. - Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.

7. SISTEMES DE PROTECCIÓ FRONT A LA HUMITAT

Z) Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada.

AA) Subministrament i recepció de productes:

- Es comprovarà l’existència de marcat CE.

BB) Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HS “Salubridad”, en la secció HS 1

“Protección frente a la Humedad”. - Es realitzaran proves d’estanqueïtat en la coberts.

8. INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES

CC) Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada, justificant de manera

expressa el compliment del “Reglamento de Instalaciones Térmicas (RITE)”.

DD) Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

EE) Control d’execució en obra:

- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Muntatge de canonada i passatubs segons especificacions. - Característiques i muntatge dels conductes d’evacuació de fums. - Característiques i muntatge de les calderes. - Característiques i muntatge dels terminals. - Característiques i muntatge dels termòstats. - Proves parcials d’estanqueïtat de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar, al

menys, en 4 hores. - Prova final d’estanqueïtat (caldera connexionada i connectada a la xarxa de

fontaneria). La pressió de prova no ha de variar, al menys, en 4 hores. 9. INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ

FF) Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de climatització aportada.

GG) Subministrament i recepció de productes:

- Es comprovarà la existència de marcat CE.

HH) Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Replanteig i ubicació de maquines. - Replanteig i traçat de canonades i conductes. - Verificar característiques de maquines climatitzadores, fan-coils i refredadores. - Comprovar muntatge de canonades i conductes, així com alineació i distància entre

suports. - Verificar característiques i muntatge dels elements de control. - Proves de pressió hidràulica. - Aïllament en canonades, comprovació de gruixos i característiques del material

d’aïllament. - Prova de xarxes de desguàs de climatitzadors i fan-coils. - Connexió a quadres elèctrics. - Proves de funcionament (hidràulica i aire). - Proves de funcionament elèctric.

10. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

II) Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera

expressa el compliment del “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.

JJ) Subministrament i recepció de productes:


KK) Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments,

terres, etc. - Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i

suports. - Situació de punts i mecanismes. - Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i

potència). - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - Quadres generals:

- Aspecte exterior i interior. - Dimensions. - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics,

diferencials, relès, etc.) - Fixació d’elements i connexionat.

- Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - Conexionat de circuits exteriors a quadres. - Proves de funcionament:

- Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. - Comprovació d’automàtics. - Encès de l’enllumenat. - Circuit de força. - Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.

11. INSTAL·LACIONS D’EXTRACCIÓ.

LL) Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’extracció aportada.

MM) Subministrament i recepció de productes:


NN) Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Comprovació de ventiladors, característiques i ubicació.

- Comprovació de muntatge de conductes i reixes. - Proves d’estanqueïtat d’unions de conductes. - Prova de mesura d’aire. - Proves afegides a realitzar en el sistema d’extracció de garatges:

- Ubicació de central de detecció de CO en el sistema de extracció dels garatges. - Comprovació de muntatge i accionament front la presència de fum.

- Proves i posada en marxa (manual i automàtica). 12. INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA

OO) Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de fontaneria aportada.

PP) Subministrament i recepció de productes:


QQ) Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa - Instal·lació general interior: característiques de canonades i de vàlvules. - Protecció i aïllament de canonades tant encastades com vistes. - Proves de les instal·lacions:

- Prova de resistència mecànica i estanqueïtat parcial. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- Prova d’estanqueïtat i de resistència mecànica global. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- Proves particulars en las instal·lacions de Aigua Calent Sanitària: a) Mesura de cabdal i temperatura en els punts d’aigua b) Obtenció del cabdal exigit a la temperatura fixada un cop obertes les aixetes

estimades en funcionament simultani. c) Temps de sortida de l’aigua a la temperatura de funcionament. d) Mesura de temperatures a la xarxa. e) Amb l’acumulador a regim comprovació de les temperatures del mateix, en la

seva sortida i en les aixetes. - Identificació d’aparells sanitaris i aixetes. - Col·locació d’aparells sanitaris (es comprovarà l’anivellació, la subjecció i la connexió). - Funcionament d’aparells sanitaris i aixetes (es comprovarà les aixetes, les cisternes i el

funcionament dels desguassos). - Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores.

13. INSTAL·LACIONS DE GAS

RR) Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de gas aportada.

SS) Subministra i recepció de productes:

- Es comprovarà la existència de marcat CE.

TT) Control d’execució en obra: - Execució d’acord a las especificacions de projecte. - Canonada d’escomesa a l’armari de regulació (diàmetre i estanqueïtat). - Passos de murs y forjats (col·locació de passatubs i vaines). - Verificació de l’armari de comptadores (dimensiones, ventilació, etc.). - Distribució interior canonada.

- Distribució exterior canonada. - Vàlvules i característiques de muntatge. - Prova d’estanqueïtat i resistència mecànica.

14. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

UU) Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de protecció contra incendis aportada, justificant

de manera expressa el compliment del “Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio”.

VV) Subministra i recepció de productes:

- Es comprovarà la existència de marcat CE. - Els productes s’ajustaran a les especificacions del projecte que aplicarà el que es recull

en el “REAL DECRETO 312/2005”, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència front al foc.

WW) Control d’execució en obra:

- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificació de les dades de la central de detecció d’incendis. - Comprovar característiques dels detectors, polsadors i elements de la instal·lació, així

com la seva ubicació i muntatge. - Comprovar instal·lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i

subjecció. - Verificar la xarxa de canonades d’alimentació als equips de manega i sprinklers:

característiques i muntatge. - Comprovar equips de manegues i sprinklers: característiques, ubicació y muntatge. - Prova hidràulica de la xarxa de manegues i sprinklers. - Prova de funcionament dels detectors i de la central. - Comprovar funcionament del bus de comunicació amb el lloc central.

15. INSTAL·LACIONS DE A.C.S. AMB PANNELLS SOLARS

XX) Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de generació de aigua calent sanitària (ACS)

amb pannells solars.

YY) Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

ZZ) Control d’execució en obra:

- Execució de acord a las especificacions de projecte. - La instal·lació s’ajustarà al que es descriu en la “Sección HE 4 Contribución Solar

Mínima de Agua Caliente Sanitaria”.

16. INSTAL·LACIONS DE SANEJAMENT

AAA) Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de les instal·lacions d’evacuació d’aigües

residuals.

BBB) Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

CCC) Control d’execució en obra:

- Execució de acord a las especificacions de projecte. - Comprovació de vàlvules de desguàs. - Comprovació de muntatge dels sifons individuals i pots sifònics. - Comprovació de muntatge de canals i embornals. - Comprovació del pendent dels canals. - Verificar execució de xarxes de petita evacuació. - Comprovació de baixants i xarxa de ventilació. - Verificació de la xarxa horitzontal penjada i la soterrada (arquetes i pous). - Verificació dels dipòsits de recepció i d’elevació i control. - Prova estanqueïtat parcial. - Prova d’estanquitat total. - Prova amb aigua. - Prova amb aire. - Prova amb fum.

INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT

Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: Projecte bàsic i d’execució de reforma de diversos centres escolars dins el programa FEOSL 2010 Emplaçament Adreça: Diversos emplaçaments Codi Postal: Municipi: Sant Quirze del Vallès Urbanització: Parcel·la: Promotor Nom: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès DNI/NIF: P0823800H Adreça: Plaça de la vila, 6 Codi Postal: 08192 Municipi: Sant Quirze del Vallès Autor/s projecte Nom: F. Xavier Sans i Parcerisas Núm. col.: 32.480/9 L’arquitecte/es:

Signatura/es

Lloc i data: Terrassa a 25 de Febrer de 2010 Visats oficials

Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. • L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial,

funcional i estètic. • Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a

tercers amb la corresponent responsabilitat civil. • La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una

deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. • Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums

d’energia i de contaminació atmosfèrica. • La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

• Codi Civil. • Codi Civil de Catalunya • Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. • Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. • Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. • Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. • Legislacions sobre els Règims de propietat. • Ordenances municipals. • Reglamentacions tècniques.

Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Situació: Centres Docents Usos subsidiaris: Situació: Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat.

L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques. Fonaments – Elements de contenció I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Incidències extraordinàries:

• Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

• Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres.

• Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures adients.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. • Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d’acord amb el grau

de impermeabilització exigit.

Estructura I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal

kN/m-(Kg/m) Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 – (200) 2 – (200) –

Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – – A1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 – (400) – –

A Zones residencials

A2 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – –

B Zones administratives Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) –

C1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) –


– – 0,8 – (80)

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –


– – 1,6 - (160)

Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700)


– – 1,6 - (160)

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5– (500) 4 – (400)

C Zones de reunió (llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D)


– – 3 - (300)

Zones comercials D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) – D D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) – Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) –

E Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) F Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de

l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) – G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) – G

Cobertes accessibles exclusives per conservació Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o

sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la ......... – 2 – (200)

categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora ) zones privades 1– (100) – – Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un

terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals zones públiques 3 – (300) – – Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ........ – – Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ......... – – S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.

• S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.


Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de l’estructura. • Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia

estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.). Cobertes I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Tipus de coberta i ús : Situació: Coberta no transitable, amb pendent a dues aigües i panells sandwich Coberta general Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici.

A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l’estructura.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: - Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en

bon estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals,

xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres).


Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de la coberta. • Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la

impermeabilització. • Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).

Façanes

I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguin representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l’edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers.

• Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals,

persianes, entre d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer.


Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de les façanes. • Revisions de l’estat de conservació dels revestiments. • Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d’altres).

Zones interiors d’ús comú I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: A les zones interiors d’ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l’apartat d’Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les zones d’ús comú no estan permeses les modificacions o la col·locació d’elements aliens que puguin representar l’alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas d’incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d’utilització (caigudes, impactes, enganxades, il·luminació inadequada, entre d’altres). Les zones d’ús comú han d'estar netes, lliures d’objectes que puguin dificultar la correcte circulació i evacuació de l’edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d’altres zones d’accés restringit, s’han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap element aliè. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’ intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o pintures de senyalització horitzontal, s’utilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Els elements de les zones d’ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel seu fabricant. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques que es donen a continuació i, si s’escau, els protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici:

Accions:

- Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la propietat de l’edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de Bombers.

- Si s'intenta sortir d'un lloc, s’ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir.

- Si la sortida està bloquejada, s’ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s’ha de saltar per la finestra ni despenjar-se per les façanes.

Evacuació:

- Si es troba en el lloc de l’emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada, no s’entretingui i abandoni la zona i, si s’escau, l’edifici tot seguint les instruccions dels responsables de l’evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de la senyalització d’evacuació.

- En el cas d’abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s’entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti de l’edifici.

- No utilitzi mai els ascensors. - Si en el recorregut d’evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes,

retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui. II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments interiors de les zones d’ús comú.

• Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar periòdicament perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar.

• Les baranes i altres elements metàl·lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin signes d'oxidació.

Instal·lació d'aigua I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de subministrament: Situació clau general de l’edifici: Tipus comptadors: Situació: Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s’han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons

dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Els tubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes. A fi d’aconseguir el màxim estalvi d’aigua possible cal:

• Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15 litres d'aigua per aixeta.

• Racionalitzar el consum de l’aigua fent un bon ús d’ella i aprofitant, mantenint i millorant, si s’escau, els mecanismes i sistemes instal·lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels inodors o, si s’escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les instal·lacions comunes d’aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i l’execució d’un instal·lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d’aigües del municipi així ho especifica). Neteja: Si una xarxa d’aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva connexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s’haurà de netejar. Incidències extraordinàries:

• Si es detecten fuites d’aigua a la xarxa comunitària d’aigua s'ha d'avisar ràpidament als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients. Les fuites d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny.

• En cas d’una fuita d’aigua o d' una inundació caldrà: - Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada. - Desconnectar l'electricitat. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local

o zona com a les veïnes. - Fer reparar l'avaria. - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a

tercers. • En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que

es glacin.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa d’aigua tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines. • Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d’aigua i/o els sistemes de

tractament d’aigua es mantindran segons les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.

• Revisions, neteges i desinfeccions de les instal·lacions d’aigua freda pel consum humà i de l’aigua calenta sanitària.

• Revisions, neteges i desinfeccions de sistemes d’aigua climatitzada amb hidromassatge d’ús col·lectiu (piscines, jacuzzis, banyeres terapèutiques o d’hidromasatge i d’altres).

Instal·lació d'electricitat I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Situació caixa general de protecció de l’edifici: Segons memòria instal.lacions Tipus comptadors: Situació: Individual Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal·lació. Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents :

• L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada.

• L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts.

• L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació.

• Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.

Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent. Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat. Neteja:

Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades

foses en zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes.

• Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible.


Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. • Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la

instal·lació. Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants.

Instal·lació de gas I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de gas s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de gas: Tipus de subministrament: Segons memòria instal.lacions Situació clau general de l’edifici: Tipus comptadors: Situació: Els armaris o cambres de comptadors de gas, les sales de màquines o les zones de dipòsits no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament i a l'empresa que faci el manteniment. Els tubs del gas no s'han de fer servir com a connexions a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes. Els tubs flexibles de connexió del gas als aparells no han de ser més llargs d'1,50 metres. Han de dur imprès que acompleixen les exigències normatives i s'ha de vigilar que el seu període de vigència no hagi caducat. Cal assegurar-se que el tub flexible i els broquets de connexió estiguin ben acoblats i no ballin. No hi ha d'haver contacte amb cap superfície calenta com, per exemple, la part posterior del forn.

Als espais on hi ha conduccions o aparells de gas no es poden tapar les reixetes de ventilació a l'exterior ja que modifiquen les condicions de seguretat de la instal·lació. En absències llargues cal tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació de gas de l'habitatge, local o zona. Durant la nit és millor fer el mateix si no ha de quedar cap aparell de gas en funcionament. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions comunes de gas, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Neteja: Els cremadors dels aparells que funcionen amb gas han de mantenir-se nets Incidències extraordinàries:

• Si es detecta una fuita de gas caldrà: - No encendre llumins, ni prémer timbres o mecanismes elèctrics ja que produeixen

espurnes. - Tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació del pis, local o zona. - En situació d’inici de foc – i si es possible - es pot intervenir amb un drap mullat o

be amb un extintor. - Ventilar l'espai obrint portes i finestres. - Avisar immediatament a una empresa instal·ladora de gas autoritzada o al servei

d'urgències de la companyia subministradora. • Si la flama dels cremadors es sorollosa, inestable i presenta juntes groguenques o

ennegrides, o aquella s’apaga fàcilment, s’han de fer revisar per un instal·lador autoritzat. II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de xarxa de gas tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja cambres o armaris de comptadors. • Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici.

Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació.

Instal·lació de desguàs I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de desguàs s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. L’inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs.

En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l’execució d’una empresa especialitzada. Neteja: Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s’han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. Incidències extraordinàries:

• Si es detecten males olors (que no s’han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

• Quan s’observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d’evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules.

• Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs.


Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió de la instal·lació. • Neteja d’arquetes. • Revisió i neteja d’elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i

bombes d’elevació Instal·lació de calefacció I.- Instruccions d’ús: Condicions d’ús:

La instal·lació de calefacció s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de calefacció: Segons memòria instal.lacions Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l’ambient a escalfar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva freqüència. Les sales de calderes no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici:

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de calefacció comunitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Neteja: La pols dels radiadors o estufes es netejaran amb aspirador o amb un raspall especial, sempre d’acord amb les instruccions del fabricant. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen fuites d'aigua als aparells o a la xarxa, o altres deficiències en el funcionament de la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació de calefacció tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de les sales de màquines. • Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici.

Instal·lació de climatització I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de climatització s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’han dissenyat les instal·lacions. Tipus de climatització: No intervé Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l’ambient a climatitzar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva freqüència. No es poden fixar aparells d’aire condicionat a les façanes. Es col·locaran preferentment a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que es fa càrrec del manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació comunitària de climatització, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen fuites d'aigua als aparells o altres deficiències de funcionaments en la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin urgentment les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació de climatització tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de les sales de màquines. • Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici. • Revisions, neteges i desinfeccions dels equips de climatització amb torres de refrigeració,

condensadors evaporatius o, en general, dels equips de la instal·lació que puguin produir aerosols amb l’aigua que utilitzen pel seu funcionament.

Instal·lació de telecomunicacions I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de telecomunicacions s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col·locaran preferent a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Els armaris de les instal·lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la instal·lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment o instal·ladors autoritzats. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes.


Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal·lació amb una empresa especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal·lació i donar resposta d’una manera ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir. A partir del registre d’enllaç situat al punt d’entrada general de l’edifici el manteniment de la instal·lació és a càrrec de la propietat. Abans d’aquest punt el manteniment va a càrrec de l’operadora contractada.

Instal·lació de porter electrònic I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús:

La instal·lació de porter electrònic s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació del porter electrònic, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries: Si s’observen deficiències en la qualitat del so, en la imatge en cas de video-porter, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, etc.) s’ha d’avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.

II.- Instruccions de manteniment: Caldrà seguir les instruccions d’ús i manteniment de la instal·lació del porter electrònic proporcionades pels seus fabricants o instal·ladors.

Instal·lació d’aparells elevadors I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Els aparells elevadors s’utilitzaran exclusivament per a l’ús projectat, mantenint les prestacions específiques de seguretat i funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Les càrregues màximes admeses dels aparells elevadors i el número màxim de persones estan especificades en la placa situada en un lloc visible de la cabina. Els ascensors no es poden utilitzar com a muntacàrregues i no es pot fumar al seu interior. Els nens que no vagin acompanyats de persones adultes no poden fer ús de l’ascensor. La sala de màquines no ha de tenir cap element aliè a la instal·lació i s’ha de netejar periòdicament. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d’accés restringit al personal de l’empresa que faci el manteniment i, en cas d’urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació dels aparells elevadors, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Incidències extraordinàries:

• Si s’observa que falla un mecanisme, s’ha d’aturar el servei, col·locar el rètol "No funciona" i avisar als responsables del manteniment de l’edifici.

• Si l’ascensor es para entre dues plantes cal conservar la calma, no intentar sortir-ne, prémer el botó corresponent a l’alarma o, si n’hi ha, comunicar-se pel telèfon amb el conserge o amb l’empresa de manteniment, i esperar l’ajut. La majoria d’empreses de manteniment tenen servei d’urgència pel rescat i el seu telèfon és a la cabina. Davant la impossibilitat d’efectuar les operacions esmentades i en cas necessari cal trucar al Servei de Bombers.

• En cas d’accident serà obligat posar-ho en coneixement d’un organisme territorial competent i de l’empresa encarregada del seu manteniment. L’aparell no tornarà a posar-se en marxa fins que, prèvia reparació i proves pertinents, l’organisme territorial competent ho autoritzi.


Els diferents components de la instal·lació dels aparells elevadors tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspecció i revisió dels aparells elevadors. Si la instal·lació presenta deficiències importants, l’empresa encarregada del seu manteniment està obligada a clausurar el servei per la perillositat potencial de la instal·lació.

Instal·lacions per a la recollida i evacuació de residus I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les instal·lacions per a la recollida de residus s’utilitzaran exclusivament per a l’ús projectat, mantenint-se les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de recollida municipal: Amb contenidors a la via pública En el cas del trasllat dels residus per baixants s’haurà de mantenir la prescripció de que cada fracció s’aboqui a la boca corresponent. No es podran abocar líquids, objectes tallants i/o vidres. Els envasos lleugers i la matèria orgànica s’abocaran dins d’envasos tancats, i els envasos de cartró que no entrin per la comporta s’introduiran trossejats i no plegats. El magatzem de contenidors o les estació de càrrega no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s’han de comprovar que estiguin nets i que no manqui aigua en els sifons dels desguassos. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions per la recollida i evacuació de residus, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries:

• Si es detecten deficiències de neteja i males olors, s’ha d’avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients.

II. Instruccions de manteniment:

Els diferents components de la instal·lació d’eliminació de residus tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió, neteja, desinsectació, desinfecció i desratització dels recintes i de les instal·lacions.

Instal·lació de protecció contra incendis I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les instal·lacions i aparells de protecció contra incendis s’utilitzaran exclusivament per a l’ús projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Sistema o aparells instal·lats:

Situació:

No es pot modificar la situació dels elements de protecció d’incendis ni dificultar la seva accessibilitat i visibilitat. En els espais d’evacuació no es col·locaran objectes que puguin obstaculitzar la sortida. En cas d’incendi – sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers – es pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l’abast depenent del tipus d’edifici i l’ús previst . Aquests poden ser tant els d’alarma (polsadors d’alarma) com els d’extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d’ús impreses. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries:

• Després d’haver utilitzat els mitjans d’extinció caldrà avisar a l’empresa de manteniment perquè es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu correcte estat.

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques donades en el punt 6 “Zones d’ús comú “ i, si s’escau, les dels protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici.


Els diferents components de la instal·lació de protecció contra incendis tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió dels aparells o sistemes instal·lats. En cas d’incendi, la manca de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis comportar tant la pèrdua de les garanties de l’assegurança així com la responsabilitat civil de la propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre.

Instal·lació de ventilació I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de ventilació s’utilitzarà exclusivament per a l’ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Sistema o aparells instal·lats:

Situació:

No és permès connectar en els conductes d’admissió o extracció de la instal·lació de ventilació les extraccions de fums d’altres aparells (calderes, cuines, etc.). No es poden tapar les reixetes de ventilació de les portes i finestres. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de ventilació, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal·lació de ventilació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Neteges i revisions de conductes, aspiradors, extractors i filtres. • Revisió sistemes de comandament i control.

Instal·lació de dipòsits de gas-oil I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de dipòsits de gas-oil s’utilitzarà exclusivament per a l’ús projectat, mantenint les prestacions específiques de seguretat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de dipòsit Situació: Capacitat (lts.) No es preveu Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació dels dipòsits de gas-oil, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i l’execució d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries:

• Si es detecta una fuita de combustible caldrà: - Tancar l’aixeta de pas de subministrament del dipòsit a l’aparell. - Ventilar l’espai obrint portes i finestres i retirar el líquid abocat. - Avisar immediatament a una empresa especialitzada.


Els diferents components dels dipòsits de gas-oil tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió de la xarxa i del dipòsit segons la seva capacitat. Instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària I.- Instruccions d’ús:

Consideracions d’ús :

La instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. La zona on s’ubiquen els captadors no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquest espai s’ha de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquestes són d’accés restringit a l’empresa que faci el manteniment i, en cas d’urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat. Incidències extraordinàries:

• Si s’observen fuites d’aigua o deficiències a la xarxa de la instal·lació s’ha d’avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Neteja captadors i inspecció visual dels seus components. • Purgues dels circuits i inspecció visual dels seus components. • Revisió general de la instal·lació.

Instal·lació solar fotovoltaica I.- Instruccions d’ús:

Consideracions d’ús : La instal·lació solar fotovoltaica s’utilitzarà exclusivament per a l’ús projectat, mantenint les prestacions de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Potència elèctrica de la instal·lació fotovoltaica (kWp): No es preveu

La zona on s’ubiquen els captadors no ha de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquest espai s’ha de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquestes són d’accés restringit a l’empresa que faci el manteniment i, en cas d’urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació fotovoltaica, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució a càrrec d’un instal·lador especialitzat.


Els diferents components de la instal·lació fotovoltaica tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.

De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Neteja captadors i inspecció visual dels seus components. • Revisió general de la instal·lació.

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL EN LA REALITZACIÓ DE LES OBRES DE MILLORES A DIVERSOS CENTRES ESCOLARS, INCLOSES EN EL FEOSL 2010 DE

SANT QUIRZE DEL VALLÈS


Febrer 2010

.....................................................................................................................................................índex de la documentació

M E M Ò R I A 1. Objecte de l’Estudi de Seguretat i Salut

1.1. Identificació de les obres 1.2. Objecte

2. Promotor-Propietari 3. Autor de l’Estudi de Seguretat i Salut 4. Dades del Projecte

4.1. Autor del projecte 4.2. Tipologia de l’obra 4.3. Situació 4.4. Subministrament i serveis 4.5. Localització de serveis assistencials, salvament i seguretat i mitjans d’evacuació 4.6. Pressupost d’execució material del projecte 4.7. Termini d’execució 4.8. Mà d’obra prevista 4.9. Oficis que intervenen en el desenvolupament de l’obra 4.10. Maquinària prevista per a executar l’obra

5. Instal.lacions provisionals 5.1. Instal.lació elèctrica provisional d’obra 5.2. Instal.lació d’aigua provisional d’obra 5.3. Instal.lació de sanejament

5.4. Altres instal.lacions. Prevenció i protecció contra incendis 6. Serveis de salubritat i confort del personal 6.1. Serveis higièncis 6.2. Vestuaris 6.3. Menjador 6.4. Local d’assistència a accidentats 7. Àrees auxiliars 7.1. Zones d’apilament. Magatzems 8. Tractament de residus 9. Tractament de materials i/o substàncies perilloses 9.1. Manipulació 9.2. Delimitació/condicionament de zones d’apilament 10. Condicions de l’entorn 10.1. Serveis afectats 10.2. Servituds 10.3. Característiques del terreny 10.4. Característiques de l’entorn 11. Sistema i/o elements de seguretat i salut inherents o incorporats al mateix procés

construtiu 12. Mediambient laboral 12.1. Il.luminació 12.2. Soroll 12.3. Pols 12.4. Ordre i neteja 12.5. Radiacions no ionitzants 12.6. Radiacions ionitzants 13. Manipulació de materials 14. Sistemes de protecció col.lectiva (SPC) 15. Condicions dels equips de protecció individual (EPI) 16. Recursos preventius 17. Senyalització i abalissament 18. Condicions d’accés i afectacions de la via pública

18.1. Normes de policia 18.2. Àmbit d’ocupació de la via pública 18.3. Tancaments de l’obra que afecten l’àmbit públic 18.4. Operacions que afecten l’àmbit públic 18.5. Neteja i incidència sobre l’ambient que afecten l’àmbit públic 18.6. Residus que afecten a l’àmbit públic 18.7. Circulació de vehicles i vianants que afecten l’àmbit públic 18.8. Protecció i trasllat d’elements emplaçats a la via pública 19. Riscos de danys a tercers i mesures de protecció 19.1. Riscos de danys a tercers 19.2. Mesures de protecció a tercers 20. Prevenció de riscos catastròfics 21. Annex: Fitxa d’activitats-risc-avaluació-mesures 22. Pressupost P L E C 1. Definició i abast del plec 1.1. Objecte 1.2. Documents que defineixen l’Estudi de Seguretat i Salut 1.3. Compatibilitat i relació entre els esmentats documents 2. Definicions i competències dels agents del fet constructiu 2.1. Promotor 2.2. Coordinador de Seguretat i Salut 2.3. Projectista 2.4. Director de l’obra 2.5. Contractista o constructor (empresari principal) i subcontractistes 2.6. Treballadors autònoms 2.7. Treballadors 3. Documentació preventiva de caràcter contractual 3.1. Interpretació dels documents vinculants en matèria de seguretat i salut 3.2. Vigència de l’estudi de seguretat salut 3.3. Pla de seguretat i salut del contractista 3.4. El “Llibre d’incidències”

3.5. Caràcter vinculant del contracte o document del “conveni de prevenció i coordinació” i documentació contractual annexa en matèria de seguretat

4. Normativa legal d’aplicació 4.1. Textos generals 4.2. Condicions ambientals 4.3. Incendis 4.4. Instal.lacions elèctriques 4.5. Equips i maquinària 4.6. Equips de protecció individual 4.7. Senyalització 4.8. Diversos 5. Condicions econòmiques 5.1. Criteris d’aplicació 5.2. Certificació del pressupost del pla de seguretat i salut 5.3. Revisió de preus del pla de seguretat i salut 5.4. Penalitzacions per incompliment en matèria de seguretat

6. Condicions tècniques generals de seguretat 6.1. Previsions del contractista a l’aplicació de les tècniques de seguretat 6.2. Condicions tècniques del control de qualitat de la prevenció

6.3. Condicions tècniques dels òrgans de l’empresa contractista competents en matèria de seguretat i salut

6.4. Obligacions de l’empresa contractista competent en matèria de medicina del treball 6.5. Competències dels col.laboradors prevencionistes de l’obra 6.6. Competències de formació en seguretat a l’obra 7. Plec de condicions tècniques específiques de seguretat dels equips, màquines i/o

màquines-ferramentes 7.1. Definició i característiques dels equips, màquines i/o màquines-ferramentes

7.2. Condicions d’elecció, utilització, emmagatzematge i manteniment dels equips, màquines i/o màquines-ferramentes

7.3. Normativa aplicable

MEMÒRIA

1. OBJECTE DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

1.1. Identificació de les obres

L’objectiu del projecte és la realització de millores a diferents centres educatius de Sant Quirze del Vallès, contemplades dintre del programa FEOSL 2010. Els centres que són objecte del present projecte són el CEIP El Turonet, CEIP Pilarín Bayés, CEIP Purificació Salas, CEIP Taula Rodona, Escola Bressol Municipal El Patufet i el CEIP Onze de Setembre Les solucions adoptades són les que es requereixen segons la intervenció particular de cada cas i per cada centre docent. Així, per a cada centre es plantegen les següents intervencions: CEIP El Turonet:

- Actualització de la instal.lació de gas a l’actual necessitat de consum. - Actualització de la instal.lació elèctrica a l’actual necessitat de consum. - Substitució de les 2 calderes de calefacció ubicades en locals independents per calderes que

s’ubicaran en el mateix local.

CEIP Pilarín Bayés: - Obertura de 1 porta de sortida des de l’aula, aprofitant la finestra actual, i obrint el buit fins al

terra. Actuació prevista en 2 aules d’infantil de 3 anys, per donar sortida directa des de l’aula al pati.






CEIP Taula Rodona:


Escola Bressol Municipal El Patufet: - Col.locació de tendal de protecció solar per acondicionament tèrmic de la zona del passadís.

Es col.locarà tendals amb accionament motoritzat, sense tensors, amb caiguda vertical. S’instal.larà dispositiu de control de vent que aixequi els tendals quan se superi la velocitat de 40km/h del vent. Es modularan els tendals perquè tinguin la dimensió de la fusteria d’alumini del passadís.

CEIP Onze de Setembre: Instal.lació de radiadors per la calefacció de l’aula de plàstica.

1.2. Objecte

El present E.S.S. té com a objectiu establir les bases tècniques, per fixar els paràmetres de la prevenció de riscos professionals durant la realització dels treballs d’execució de les obres del Projecte objecte d’aquest estudi, així com complir amb les obligacions que es desprenen de la Llei 31 / 1995 i del RD 1627 / 1997, amb la finalitat de facilitar el control i el seguiment dels compromisos adquirits al respecte per part del/s Contractista/es.

D’aquesta manera, s’integra en el Projecte Executiu/Constructiu, les premisses bàsiques per a les quals el/s Contractista/es constructor/s pugui/n preveure i planificar, els recursos tècnics i humans necessaris per a l’acompliment de les obligacions preventives en aquest centre de treball, de conformitat al seu Pla d’Acció Preventiva propi d’empresa, la seva organització funcional i els mitjans a utilitzar, havent de quedar tot allò recollit al Pla de Seguretat i Salut, que haurà/n de presentar-se al Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Execució, amb antelació a l’inici de les obres, per a la seva aprovació i l’inici dels tràmits de Declaració d’Obertura davant l’Autoritat Laboral.

2. PROMOTOR - PROPIETARI

Promotor : AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS NIF : P0823800H Adreça : Plaça de la Vila, 6 Població : 08192 - Sant Quirze del Vallès Representant : NIF :

3. AUTOR/S DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

Redactor E.S.S. : F.XAVIER SANS I PARCERISAS Titulació/ns : ARQUITECTE Col·legiat núm. : 32.480/9 Despatx professional : 622 TALLER D'ARQUITECTURA, SLP Població : TERRASSA

4. DADES DEL PROJECTE

4.1. Autor/s del projecte

Autor del projecte : F.XAVIER SANS I PARCERISAS Titulació/ns : ARQUITECTE Col·legiat núm. : 32.480/9 Despatx professional : 622 TALLER D'ARQUITECTURA, SLP Població : TERRASSA

4.2. Tipologia de l'obra La tipologia de les diferents obres varia segons l’actuació particular a realitzar per cada centre Escolar, i segons el detall especificat en l’apartat 1.1 Identificació de les obres del present Estudi Basic de Seguretat i Salut.

4.3. Situació

Els diferents emplaçaments són: CEIP El Turonet: C/Lleida, 3 CEIP Pilarín Bayés: C/Josep Mitats, s/n CEIP Purificació Salas: Avda. Arrahona, s/n CEIP Taula Rodona: C/Frederica Montseny, s/n Escola Bressol Municipal El Patufet: Ronda Santa Julita, 67 CEIP Onze de Setembre: C/Castanyers, s/n Tots els centres estan ubicats a Sant Quirze del Vallès.

4.4. Subministrament i Serveis

Aigua : NO Gas : SI Electricitat : SI Sanejament : NO Altres : -

4.5. Localització de serveis assistencials, salvament i seguretat i mitjans d'evacuació

HOSPITAL DE TERRASSA - Tel. 93.731.00.07 Ctra. Torrebonica, s/n 08227 - Terrassa MÚTUA DE TERRASSA - Tel. 93.736.50.50 Pl. Dr. Robert, 5 08221 - Terrassa CAP CAN PARELLADA - Tel. 93.783.41.66 AMBULÀNCIES SERVEI MÈDIC URGENT - 061 CREU ROJA SABADELL - Tel. 93.726.22.22 AMBULÀNCIES TERRASSA - Tel. 93.733.00.10 AMBULÀNCIES EGARA - Tel. 93.780.66.66 BOMBERS BOMBERS TERRASSA - Tel. 93.783.80.80 BOMBERS SABADELL - Tel. 93.726.00.80 POLICIA MOSSOS ESQUADRA - 088 POLICIA MUNICIPAL - Tel. 93.721.68.68 - 93.721.35.07 POLICIA NACIONAL TERRASSA - Tel. 93.785.42.58 POLICIA NACIONAL SABADELL - Tel. 93.724.75.00

4.6. Pressupost d'execució material del projecte

El Pressupost d’Execució Material (PEM) estimat de referència per aquest projecte, exclosa la Seguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial, és de 100.320,09€.

4.7. Termini d'execució

El termini estimat de duració dels treballs d’execució de l’obra és de 4 mesos.

4.8. Mà d'obra prevista

L’estimació de mà d’obra en punta d’execució és de 8 persones.

4.9. Oficis que intervenen en el desenvolupament de l'obra

Col·locadors de panot. Col·locadors de vorades. Paletes. Muntadors de bastides. Muntadors de sistemes de protecció col·lectiva. Soldadors. Tubers. Manyans. Pavimenters. Metal·listes. Pintors. Instal·ladors elèctrics. Instal·ladors d’enllumenat. Instal·ladors de la companyia subministradora d’electricitat. Instal·ladors de la companyia subministradora de gas.

4.10. Maquinària prevista per a executar l'obra

MÀQUINES PER A PRODUCCIÓ I TRANSFORMACIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA, HIDRÀULICA I PNEUMÀTICA Grups electrògens. Compressors.

MÀQUINES PER A TRANSPORT PER CARRETERA Transport per carretera (Camions) MÀQUINES PER A ELEVACIÓ I MANIPULACIÓ Grua sobre camió amb pluma telescòpica Elevador per a persones i materials Plataformes mòbils elevadores (tisores) Carretó elevador

5. INSTAL·LACIONS PROVISIONALS

5.1. Instal·lació elèctrica provisional d'obra

És faran els tràmits adients, per tal que la companyia subministradora d’electricitat o una acreditada faci la connexió des de la línia subministradora fins els quadres on s’ha d’instal·lar la caixa general de protecció i els comptadors, des dels quals els Contractistes procediran a muntar la resta de la instal·lació elèctrica de subministrament provisional a l’obra, conforme al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, segons el projecte d’un instal·lador autoritzat. Es realitzarà una distribució sectoritzada, que garanteixi l’adient subministrament a tots els talls i punts de consum de l’obra, amb conductor tipus V -750 de coure de seccions adequades canalitzades en tub de PVC, rígid blindat o flexible segons el seu recorregut, però sempre amb l’apantallament suficient per a resistir al pas de vehicles i trànsit normal d’una obra. La instal·lació elèctrica tindrà una xarxa de protecció de terra mitjançant cable de coure nu que estarà connectat a una javelina, plaques de connexió al terra, segons càlcul del projectista i comprovació de l’instal·lador. Les mesures generals de seguretat en la instal·lació elèctrica són les següents: • Connexió de servei − Es realitzarà d’acord amb la companyia de subministrament. − La seva secció vindrà determinada per la potència instal·lada. − Existirà un mòdul de protecció (fusibles i limitadors de potència). − Estarà situada sempre fora de l’abast de la maquinària d’elevació i les zones sense

pas de vehicles.

• Quadre General − Disposarà de protecció vers als contactes indirectes mitjançant diferencial de

sensibilitat mínima de 300 mA. Per a enllumenat i eines elèctriques de doble aïllament la seva sensibilitat caldrà que sigui de 30 mA.

− Disposarà de protecció vers als contactes directes per tal que no hi existeixin parts en tensió al descobert (embornals, cargols de connexió, terminals automàtics, etc.).

− Disposarà d’interruptors de tall magnetotèrmics per a cadascú dels circuits independents. Els dels aparells d’elevació hauran de ser de tall omnipolar (tallaran tots els conductors, inclòs el neutre).

− Anirà connectat a terra (resistència màxima 78 Ω). A l’inici de l’obra es realitzarà una connexió al terra provisional que haurà d’estar connectada a l’anell de terres, tot seguit després de realitzats els fonaments.

− Estarà protegida de la intempèrie. − És recomanable l'ús de clau especial per a la seva obertura. − Se senyalitzarà amb senyal normalitzada d’advertència de risc elèctric (R.D. 485/97). • Conductors − Disposaran d’un aïllament de 1000 v de tensió nominal, que es pot reconèixer per la

seva impressió sobre el mateix aïllament. − Els conductors aniran soterrats, o grapats als paraments verticals o sostres allunyats

de les zones de pas de vehicles i / o persones. − Les empiuladures hauran de ser realitzades mitjançant „jocs“ d’endolls, mai amb

regletes de connexió, retorciments i embetats.

• Quadres secundaris − Seguiran les mateixes especificacions establertes pel quadre general i hauran de ser

de doble aïllament. − Cap punt de consum pot estar a més de 25 m d’un d’aquests quadres. − Encara que la seva composició variarà segons les necessitats, l’aparellatge més

convencional dels equips secundaris per planta és el següent: · 1 Magnetotèrmic general de 4P : 30 A. · 1 Diferencial de 30 A : 30 mA. · 1 Magnetotèrmic 3P : 20 mA. · 4 Magnetotèrmics 2P : 16 A. · 1 Connexió de corrent 3P + T : 25 A. · 1 Connexió de corrent 2P + T : 16 A. · 2 Connexió de corrent 2P : 16 A. · 1 Transformador de seguretat : (220 v./ 24 v.). · 1 Connexió de corrent 2P : 16 A.

• Connexions de corrent − Aniran proveïdes d’embornals de connexió al terra, excepció feta per a la connexió

d’equips de doble aïllament. − S’empararan mitjançant un magnetotèrmic que faciliti la seva desconnexió. − Es faran servir els següents colors:

· Connexió de 24 v : Violeta. · Connexió de 220 v : Blau. · Connexió de 380 v : Vermell

− No s’empraran connexions tipus „lladre“.

• Maquinària elèctrica − Disposarà de connexió a terra. − Els aparells d’elevació aniran proveïts d’interruptor de tall omnipolar. − Es connectaran a terra el guiament dels elevadors i els carrils de grua o d’altres

aparells d’elevació fixos. − L’establiment de connexió a les bases de corrent, es farà sempre amb clavilla

normalitzada. • Enllumenat provisional − El circuit disposarà de protecció diferencial d’alta sensibilitat, de 30 mA. − Els portalàmpades haurà de ser de tipus aïllant. − Es connectarà la fase al punt central del portalàmpades i el neutre al lateral més

pròxim a la virolla. − Els punts de llum a les zones de pas s’instal·laran als sostres per tal de garantir-ne

la inaccessibilitat a les persones. • Enllumenat portàtil − La tensió de subministrament no ultrapassarà els 24 v o alternativament disposarà

de doble aïllament, Classe II de protecció intrínseca en previsió de contactes indirectes.

− Disposarà de mànec aïllant, carcassa de protecció de la bombeta amb capacitat anticops i suport de sustentació.

5.2. Instal·lació d'aigua provisional d'obra

Per part del Contractista Principal, es realitzaran les gestions adients davant de la companyia subministradora d’aigua, perquè instal·lin una derivació des de la canonada general al punt on s’ha de col·locar el corresponent comptador i puguin continuar la resta de la canalització provisional per l'interior de l’obra. La distribució interior d’obra podrà realitzar-se amb canonada de PVC flexible amb els ronsals de distribució i amb canya galvanitzada o coure, dimensionat segons les Normes Bàsiques de l’Edificació relatives a fontaneria en els punts de consum, tot allò garantit en una total estanquitat i aïllament dialèctric en les zones necessàries.

5.3. Instal·lació de sanejament

Des del començament de l’obra, es connectaran a la xarxa de clavegueram públic, les instal·lacions provisionals d’obra que produeixin abocaments d’aigües brutes. Si es produís algun retard en l’obtenció del permís municipal de connexió, s’haurà de realitzar, a càrrec del contractista, una fossa sèptica o pou negre tractat amb bactericides.

5.4. Altres instal·lacions. Prevenció i protecció contra incendis

Per als treballs que comportin la introducció de flama o d’equip productor d’espurnes a zones amb risc d’incendi o d’explosió, caldrà tenir un permís de forma explícita, fet per una persona responsable, on al costat de les dates inicial i final, la naturalesa i la localització del treball, i l’equip a usar, s’indicaran les precaucions a adoptar respecte als combustibles presents (sòlids, líquids, gasos, vapors, pols), neteja prèvia de la zona i els mitjans addicionals d’extinció, vigilància i ventilació adequats. Les precaucions generals per la prevenció i la protecció contra incendis seran les següents − La instal·lació elèctrica haurà d’estar d’acord amb allò establert a la Instrucció

M.I.B.T. 026 del vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió per a locals amb risc d’incendis o explosions.

− Es limitarà la presència de productes inflamables en els llocs de treball a les quantitats estrictament necessàries perquè el procés productiu no s’aturi. La resta es guardarà en locals diferents al de treball, i en el cas que això no fos possible es farà en recintes aïllats i condicionats. En tot cas, els locals i els recintes aïllats compliran allò especificat a la Norma Tècnica „MIE-APQ-001 Almacenamiento de líquidos inflamables y combustibles“ del Reglament sobre Emmagatzematge de Productes Químics.

− S’instal·laran recipients contenidors hermètics i incombustibles en què s’hauran de dipositar els residus inflamables, retalls, etc.

− Es col·locaran vàlvules antirretorn de flama al bufador o a les mànegues de l’equip de soldadura oxiacetilènica.

− L’emmagatzematge i ús de gasos liquats compliran amb tot allò establert a la instrucció MIE-AP7 del vigent Reglament d’Aparells a pressió en la norma 9, apartats 3 i 4 en allò referent a l’emmagatzematge, la utilització, l’inici del servei i les condicions particulars de gasos inflamables.

− Els camins d’evacuació estaran lliures d’obstacles. Existirà una senyalització indicant els llocs de prohibició de fumar, situació d’extintors, camins d’evacuació, etc.

− Han de separar-se clarament els materials combustibles els uns dels altres, i tots ells han d’evitar qualsevol tipus de contacte amb equips i canalitzacions elèctriques.

− La maquinària, tant fixa com mòbil, accionada per energia elèctrica, ha de tenir les connexions de corrent ben realitzades, i en els emplaçaments fixos, se l’haurà de proveir d’aïllament al terra. Tots els devessalls, ensegellats i deixalles que es produeixin pel treball han de ser retirats amb regularitat, deixant nets diàriament els voltants de les màquines.

− Les operacions de transvasament de combustible han d’efectuar-se amb bona ventilació, fora de la influencia d’espurnes i fonts d’ignició. Han de preveure’s també les conseqüències de possibles vessaments durant l’operació, pel que caldrà tenir a mà, terra o sorra.

− La prohibició de fumar o encendre qualsevol tipus de flama ha de formar part de la conducta a seguir en aquests treballs.

− Quan es transvasin líquids combustibles o s’omplin dipòsits hauran de parar-se els motors accionats amb el combustible que s’està transvasant.

− Quan es fan regates o forats per permetre el pas de canalitzacions, han d’obturar-se ràpidament per evitar el pas de fum o flama d’un recinte de l’edifici a un altre, evitant-se així la propagació de l’incendi. Si aquests forats s’han practicat en parets tallafocs o en sostres, la mencionada obturació haurà de realitzar-se de forma immediata i amb productes que assegurin l’estanquitat contra fum, calor i flames.

− En les situacions descrites anteriorment (magatzems, maquinària fixa o mòbil, transvasament de combustible, muntatge d’instal·lacions energètiques) i en aquelles, altres en què es manipuli una font d’ignició, cal col·locar extintors, la càrrega i capacitat dels quals estigui en consonància amb la naturalesa del material combustible i amb el seu volum, així com sorra i terra a on es maneguin líquids inflamables, amb l’eina pròpia per estendre-la. En el cas de grans quantitats d’aplecs, emmagatzement o concentració d’embalatges o devessalls, han de completar-se els mitjans de protecció amb mànegues de rec que proporcionin aigua abundant.

• Emplaçament i distribució dels extintors a l’obra Els principis bàsics per l’emplaçament dels extintors, són: − Els extintors manuals es col·locaran, senyalitzats, sobre suports fixats a paraments

verticals o pilars, de forma que la part superior de l’extintor quedi com a màxim a 1,70 m del sòl.

− En àrees amb possibilitats de focs „A“, la distància a recórrer horitzontalment, des de qualsevol punt de l’àrea protegida fins a aconseguir l’extintor adequat més pròxim, no excedirà de 25 m.

− En àrees amb possibilitats de focs „B“, la distància a recórrer horitzontalment, des de qualsevol punt de l’àrea protegida fins a aconseguir l’extintor adequat més pròxim, no excedirà de 15 m.

− Els extintors mòbils hauran de col·locar-se en aquells punts on s’estimi que existeix una major probabilitat d’originar-se un incendi, a ser possible, pròxims a les sortides i sempre en llocs de fàcil visibilitat i accés. En locals grans o quan existeixin obstacles que dificultin la seva localització, s’assenyalarà convenientment la seva ubicació.

6. SERVEIS DE SALUBRITAT I CONFORT DEL PERSONAL

Les instal·lacions provisionals d’obra s’adaptaran a les característiques especificades als articles 15 i ss del R.D. 1627/97, de 24 d’octubre, relatiu a les DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ. Per al servei de neteja d'aquestes instal·lacions higièniques, es responsabilitzarà a una persona o un equip, els quals podran alternar aquest treball amb altres propis de l’obra. Per l’execució d’aquesta obra, es disposarà de les instal·lacions del personal que es defineixen i detallen tot seguit:

6.1. Serveis higiènics

• Lavabos Com a mínim un per a cada 10 persones. • Cabines d’evacuació S’ha d’instal·lar una cabina d’1,5 m2 x 2,3 m d’altura, dotada de placa turca, com a mínim, per a cada 25 persones • Local de dutxes Cada 10 treballadors, disposaran d’una cabina de dutxa de dimensions mínimes d’1,5 m2 x 2,3 m d’altura, dotada d’aigua freda-calenta, amb terra antilliscant.

6.2. Vestuaris

Superfície aconsellable 2 m2 per treballador contractat.

6.3. Menjador

Diferent del local de vestuari. A efectes de càlcul haurà de considerar-se entre 1,5 i 2 m2 per treballador que mengi a l’obra. Equipat amb banc allargat o cadires, proper a un punt de subministrament d’aigua (1 aixeta i pica rentaplats per a cada 10 comensals), mitjans per a escalfar menjars (1 microones per a cada 10 comensals), i cubell hermètic (60 l de capacitat, amb tapa) per a dipositar les escombraries.

6.4. Local d'assistència a accidentats

En aquells centres de treball que ocupin simultàniament més de 50 treballadors durant més d’un mes, s’establirà un recinte destinat exclusivament a les cures del personal d’obra. Els locals de primers auxilis disposaran, com a mínim, de: − una farmaciola, − una llitera, − una font d’aigua potable. El material i els locals de primers auxilis hauran d’estar senyalitzats clarament i situats a

prop dels llocs de treball. El terra i les parets del local d’assistència a accidentats, han de ser impermeables, pintats preferiblement en colors clars. Lluminós, caldejat a l’estació freda, ventilat si fos necessari de manera forçada en cas de dependències subterrànies. Haurà de tenir a la vista el quadre d’adreces i telèfons dels centres assistencials més pròxims, ambulàncies i bombers. En obres a les quals el nivell d’ocupació simultani estigui entre els 25 i els 50 treballadors, el local d’assistència a accidentats podrà ser substituït per un armari farmaciola emplaçat a l’oficina d’obra. L’armari farmaciola, custodiat pel socorrista de l’obra, haurà d’estar dotat com a mínim de: alcohol, aigua oxigenada, pomada antisèptica, gases, benes sanitàries de diferents grandàries, benes elàstiques compressives autoadherents, esparadrap, tiretes, mercurocrom o antisèptic equivalent, analgèsics, bicarbonat, pomada per a picades d’insectes, pomada per a cremades, tisores, pinces, dutxa portàtil per a ulls, termòmetre clínic, caixa de guants esterilitzats i torniquet. Per a contractacions inferiors, podrà ser suficient disposar d’una farmaciola de butxaca o portàtil, custodiada per l’encarregat. El Servei de Prevenció de l’empresa contractista establirà els medis materials i humans addicionals per tal d’efectuar la Vigilància de la Salut d’acord al que estableix la llei 31/95. A més, es disposarà d’una farmaciola portàtil amb el contingut següent:

− desinfectants i antisèptics autoritzats, − gases estèrils, − cotó hidròfil, − benes, − esparadrap, − apòsits adhesius, − estisores, − pinces, − guants d’un sol ús.

El material de primers auxilis es revisarà periòdicament, i es reposarà de manera immediata el material utilitzat o caducat.

7. ÀREES AUXILIARS

7.1. Zones d'apilament. Magatzems

Els materials emmagatzemats a l’obra, hauran de ser els compresos entre els valors „mínims-màxims“, segons una adequada planificació, que impedeixi estacionaments de materials i/o equips inactius que puguin ésser causa d’accident. Els Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva, necessaris per a complementar la manipulació manual o mecànica dels materials apilats, hauran estat previstos en la planificació dels treballs. Les zones d’apilament provisional estaran balisades, senyalitzades i il·luminades adequadament. De forma general el personal d’obra (tant propi com subcontractat) haurà rebut la formació adequada respecte als principis de manipulació manual de materials. De forma més singularitzada, els treballadors responsables de la realització de maniobres amb mitjans mecànics, tindran una formació qualificada de les seves comeses i responsabilitats durant les maniobres.

8. TRACTAMENT DE RESIDUS

El Contractista és responsable de gestionar els sobrants de l’obra de conformitat amb les directrius del D. 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i d’altres residus de construcció, a fi i efecte de minimitzar la producció de residus de construcció com a resultat de la previsió de determinats aspectes del procés, que cal considerar tant en la fase de projecte com en la d’execució material de l’obra i/o l’enderroc o desconstrucció. Al projecte s’ha avaluat el volum i les característiques dels residus que previsiblement s’originaran i les instal·lacions de reciclatge més properes per tal que el Contractista triï el lloc on portarà els seus residus de construcció. Els residus es lliuraran a un gestor autoritzat, finançant el contractista, els costos que això comporti. Si a les excavacions i buidats de terres apareixen antics dipòsits o canonades, no detectades prèviament, que continguin o hagin pogut contenir productes tòxics i contaminants, es buidaran prèviament i s’aïllaran els productes corresponents de l’excavació per ser evacuats independentment de la resta i es lliuraran a un gestor autoritzat.

9. TRACTAMENT DE MATERIALS I/O SUBSTÀNCIES PERILLOSES

El Contractista es responsable d’assegurar-se per mediació de l’Àrea d’Higiene Industrial del seu Servei de Prevenció, la gestió del control dels possibles efectes contaminants dels residus o materials emprats a l’obra, que puguin generar potencialment malalties o patologies professionals als treballadors i/o tercers exposats al seu contacte i/o manipulació. L’assessoria d’Higiene Industrial comprendrà la identificació, quantificació, valoració i propostes de correcció dels factors ambientals, físics, químics i biològics, dels materials i/o substàncies perilloses, per a fer-los compatibles amb les possibilitats d’adaptació de la majoria (gairebé totalitat) dels treballadors i/o tercers aliens exposats. Als efectes d’aquest projecte, els paràmetres de mesura s’establirà mitjançant la fixació dels valors límit TLV (Threshold Limits Values) que fan referència als nivells de contaminació d’agents físics o químics, per sota dels quals els treballadors poden estar exposats sense perill per a la seva salut. El TLV s’expressa amb un nivell de contaminació mitjana en el temps, per a 8 h/dia i 40 h/setmana.

9.1. Manipulació

En funció de l’agent contaminant, del seu TLV, dels nivells d’exposició i de les possibles vies d’entrada a l‘organisme humà, el Contractista haurà de reflectir en el seu Pla de Seguretat i Salut les mesures correctores pertinents per a establir unes condicions de treball acceptables per als treballadors i el personal exposat, de forma singular a: − Amiant. − Plom. Crom, Mercuri, Níquel. − Sílice. − Vinil. − Urea formol. − Ciment. − Soroll. − Radiacions. − Productes tixotròpics (bentonita) − Pintures, dissolvents, hidrocarburs, coles, resines epoxi, greixos, olis. − Gasos liquats del petroli. − Baixos nivells d’oxigen respirable. − Animals. − Entorn de drogodependència habitual.

9.2. Delimitació / condicionament de zones d'apilament

Les substàncies i/o els preparats es rebran a l’obra etiquetats de forma clara, indeleble i com a mínim amb el text en idioma espanyol. L’etiqueta ha de contenir: a. Denominació de la substància d’acord amb la legislació vigent o en el seu defecte

nomenclatura de la IUPAC. Si és un preparat, la denominació o nom comercial. b. Nom comú, si és el cas. c. Concentració de la substància, si és el cas. Si és tracta d’un preparat, el nom químic de

les substàncies presents. d. Nom, direcció i telèfon del fabricant, importador o distribuïdor de la substància o

preparat perillós. e. Pictogrames i indicadors de perill, d’acord amb la legislació vigent. f. Riscos específics, d’acord amb la legislació vigent. g. Consells de prudència, d’acord amb la legislació vigent. h. El número CEE, si en té. i. La quantitat nominal del contingut (per preparats).

El fabricant, l’importador o el distribuïdor haurà de facilitar al Contractista destinatari, la fitxa de seguretat del material i/o la substància perillosa, abans o en el moment del primer lliurament. Les condicions bàsiques d’emmagatzematge, apilament i manipulació d’aquests materials i/o substàncies perilloses, estaran adequadament desenvolupades en el Pla de Seguretat del Contractista, partint de les següents premisses: • Explosius L’emmagatzematge es realitzarà en polvorins/minipolvorins que s’ajustin als requeriments de les normes legals i reglaments vigents. Estarà adequadament senyalitzada la presència d’explosius i la prohibició de fumar. • Comburents, extremadament inflamables i fàcilment inflamables Emmagatzematge en lloc ben ventilat. Estarà adequadament senyalitzada la presència de comburents i la prohibició de fumar. Estaran separats els productes inflamables dels comburents. El possible punt d’ignició més pròxim estarà suficientment allunyat de la zona d’apilament. • Tòxics, molt tòxics, nocius, carcinògens, mutagènics, tòxics per a la reproducció Estarà adequadament senyalitzada la seva presència i disposarà de ventilació eficaç. Es manipularà amb Equips de Protecció Individual adequats que assegurin l’estanquitat de l’usuari, en previsió de contactes amb la pell. • Corrosius, Irritants, sensibilitzants Estarà adequadament senyalitzada la seva presència. Es manipularan amb Equips de Protecció Individual adequats (especialment guants, ulleres i màscara de respiració) que assegurin l’estanquitat de l’usuari, en previsió de contactes amb la pell i les mucoses de les vies respiratòries.

10. CONDICIONS DE L'ENTORN

Ocupació del tancament de l’obra S’entén per àmbit d’ocupació el realment afectat, incloent tanques, elements de protecció, baranes, bastides, contenidors, casetes, etc. Cal tenir en compte que, en aquest tipus d’obres, l’àmbit pot ser permanent al llarg de tota l’obra o que pot ser necessari distingir entre l’àmbit de l’obra (el de projecte) i l’àmbit dels treballs en les seves diferents fases, a fi de permetre la circulació de vehicles i vianants o l’accés a edificis i guals. En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació de l’àmbit d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferents fases de l’obra. L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols per fases i interrelacionats amb el procés constructiu. Situació de casetes i contenidors Es col·locaran, preferentment, a l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra. Si per les especials característiques de l’obra no és possible la ubicació de les casetes a l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra, ni és possible el seu trasllat dins d’aquest àmbit, ja sigui durant tota l’obra o durant alguna de les seves fases, s’indicaran al PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi. Les casetes, els contenidors, els tallers provisionals i l’aparcament de vehicles d’obra, es situaran segons s’indica en l’apartat “Àmbit d’ocupació de la via pública”.

10.1. Serveis afectats

Els Plànols i d’altra documentació que el Projecte incorpora relatius a l’existència i la situació de serveis, cables, canonades, conduccions, arquetes, pous i en general, d’instal·lacions i estructures d’obra soterrades o aèries tenen un caràcter informatiu i no garanteixen l’exhaustivitat ni l’exactitud i per tant no seran objecte de reclamació per mancances i/o omissions. El Contractista ve obligat a la seva pròpia investigació per a la qual cosa sol·licitarà dels titulars d’obres i serveis, plànols de situació i localitzarà i descobrirà les conduccions i obres enterrades, per mitjà del detector de conduccions o per cales. Les adopcions de mesures de seguretat o la disminució dels rendiments es consideraran inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d’abonament independent.

10.2. Servituds

En la documentació del Projecte i en la facilitada pel Promotor, s’incorporen els aspectes relatius a l’existència de possibles servituds en matèria d’aigües, de pas, de mitgera de llums i vistes, de desguàs dels edificis o de les distàncies i les obres intermèdies per a certes construccions i plantacions, tenen un caràcter informatiu i no asseguren l’exhaustivitat ni l’exactitud i per tant no podran ser objecte de reclamacions per carències i/o omissions. Com amb els indicats per als serveis afectats, el Contractista està obligat a consultar en el Registre de la Propietat els esmentats extrems. Les despeses generades, les mesures suplementàries de seguretat o la disminució dels rendiments es consideraran inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d’abonament independent.

10.3. Característiques del terreny Per als diferents emplaçaments tenim uns solars edificats amb centres educatius que estan en ús, i que per tant caldrà respectar especialment les normes de seguretat per tal de no interferir amb el normal desenvolupament de l’activitat docent, i prenent especial cura que no hi pugui haver cap nen que pugui accedir a la zona d’actuació.

10.4. Característiques de l'entorn

L’obra es troba dins d’una àrea urbana consolidada.

11. SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHERENTS O INCORPORATS AL MATEIX PROCÉS CONSTRUCTIU

Tot projecte constructiu o disseny d’equip, mitjà auxiliar, màquina o ferramenta a utilitzar a l’obra, objecte del present Estudi de Seguretat i Salut, s’integrarà en el procés constructiu, sempre d’acord amb els „Principios de la Acción Preventiva“ (Art. 15 L. 31/1995 de 8 de novembre), els „Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras“ (Art. 10 RD. 1627/1997 de 24 d’octubre) „Reglas generales de seguridad para máquinas“ (Art.18 RD. 1495/1986 de 26 de maig de 1986), i Normes Bàsiques de l’Edificació, entre altres reglaments connexos, i atenent les Normes Tecnològiques de l’Edificació, Instruccions Tècniques Complementàries i Normes UNE o Normes Europees, d’aplicació obligatòria i/o aconsellada.

12. MEDIAMBIENT LABORAL

12.1. Il·luminació

Encara que la generalitat dels treballs de construcció es realitzen amb llum natural, hauran de tenir-se presents en el Pla de Seguretat i Salut algunes consideracions respecte a la utilització d’il·luminació artificial, necessària en talls, tallers, treballs nocturns o sota rasant. Es procurarà que la intensitat lluminosa en cada zona de treball sigui uniforme, evitant els reflexos i enlluernaments al treballador així com les variacions brusques d’intensitat. En els locals amb risc d’explosió pel gènere de les seves activitats, substàncies emmagatzemades o ambients perillosos, la il·luminació elèctrica serà antideflagrant. En els llocs de treball en els que una fallida de l’enllumenat normal suposi un risc per als treballadors, es disposarà d’un enllumenat d’emergència d’evacuació i de seguretat. Les intensitats mínimes d’il·luminació artificial, segons els distints treballs relacionats amb la construcció, seran els següents: 25-50 lux : En patis de llums, galeries i altres llocs de pas en funció de

l’ús ocasional - habitual. 100 lux : Operacions en les quals la distinció de detalls no sigui

essencial, tals com la manipulació de mercaderies a granel, l’apilament de materials o l’amassat i lligat de conglomerats hidràulics. Baixes exigències visuals.

100 lux : Quan sigui necessària una petita distinció de detalls, com en sales de màquines i calderes, ascensors, magatzems i dipòsits, vestuaris i banys petits del personal. Baixes exigències visuals.

200 lux : Si és essencial una distinció moderada de detalls com en els muntatges mitjans, en treballs senzills en bancs de taller, treballs en màquines, fratasat de paviments i tancament mecànic. Moderades exigències visuals.

300 lux : Sempre que sigui essencial la distinció mitjana de detalls, com treballs mitjans en bancs de taller o en màquines i treballs d’oficina en general.

500 lux : Operacions en les que sigui necessària una distinció mitja de detalls, tals com treballs d’ordre mitjà en bancs de taller o en màquines i treballs d’oficina en general. Altes exigències visuals.

1000 lux : En treballs on sigui indispensable una fina distinció de detalls sota condicions de constant contrast, durant llargs períodes de temps, tals com muntatges delicats, treballs fins en banc de taller o màquina, màquines d’oficina i dibuix artístic lineal. Exigències visuals molt altes.

Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives.

12.2. Soroll

Per a facilitar el seu desenvolupament al Pla de Seguretat i Salut del contractista, es reprodueix un quadre sobre els nivells sonors generats habitualment en la indústria de la construcció:

Compressor .................... 82-94 dB Equip de clavar pilots (a 15 m de distància)

.................... 82 dB

Formigonera petita < 500 lts. .................... 72 dB Formigonera mitjana > 500 lts. .................... 60 dB Martell pneumàtic (en recinte angost) .................... 103 dB Martell pneumàtic (a l’aire lliure) .................... 94 dB Esmeriladora de peu .................... 60-75 dB Camions i dumpers .................... 80 dB Excavadora .................... 95 dB Grua autoportant .................... 90 dB Martell perforador .................... 110 dB Mototrailla .................... 105 dB Tractor d’orugues .................... 100 dB Pala carregadora d’orugues .................... 95-100 dB Pala carregadora de pneumàtics .................... 84-90 dB Pistoles fixaclaus d’impacte .................... 150 dB Esmeriladora radial portàtil .................... 105 dB Tronçadora de taula per a fusta .................... 105 dB

Les mesures a adoptar, que hauran de ser adequadament tractades al Pla de Seguretat i Salut pel contractista, per a la prevenció dels riscos produïts pel soroll seran, en ordre d’eficàcia: 1er.- Supressió del risc en origen. 2on.- Aïllament de la part sonora. 3er.- Equip de Protecció Individual (EPI) mitjançant taps o orelleres. Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o els nivells de risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives

12.3. Pols

La permanència d’operaris en ambients polserígens, pot donar lloc a les següents afeccions:

− Rinitis − Asma bronquial − Bronquitis destructiva − Bronquitis crònica − Efisemes pulmonars − Neumoconiosis − Asbestosis (asbest – fibrociment - amiant) − Càncer de pulmó (asbest – fibrociment - amiant) − Mesotelioma (asbest – fibrociment - amiant)

La patologia serà d’un o d’altre tipus, segons la naturalesa de la pols, la seva concentració i el temps d’exposició. En la construcció és freqüent l’existència de pols amb contingut de sílice lliure (Si O2) que

és el component que ho fa especialment nociu, com a causant de la neumoconiosis. El problema de presència massiva de fibres d’amiant en suspensió, necessitarà d’un Pla específic de desamiantat que excedeix a les competències del present Estudi de Seguretat i Salut, i que haurà de ser realitzat per empreses especialitzades. La concentració de pols màxima admissible en un ambient al qual els operaris es trobin exposats durant 8 hores diàries, 5 dies a la setmana, és en funció del contingut de sílice en suspensió, el que ve donat per la fórmula: 10 C = -------------------------- mg / m3 % Si O2 + 2 Tenint en compte que la mostra recollida haurà de respondre a la denominada “fracció respirable”, que correspon a la pols realment inhalada, ja que, de l’existent en l’ambient, les partícules més grosses són retingudes per la pituïtària i les més fines són expeses amb l’aire respirat, sense haver-se fixat en els pulmons. Els treballs en els quals és habitual la producció de pols, són fonamentalment els següents:

− Escombrat i neteja de locals − Manutenció de runes − Demolicions − Treballs de perforació − Manipulació de ciment − Raig de sorra − Tall de materials ceràmics i lítics amb serra mecànica − Pols i serradures per tronçat mecànic de fusta − Esmerilat de materials − Pols i fums amb partícules metàl·liques en suspensió, en treballs de soldadura − Plantes de matxuqueix i classificació − Moviments de terres − Circulació de vehicles − Polit de paraments − Plantes asfàltiques

A més a més dels Equips de Protecció Individual necessaris, com màscares i ulleres contra la pols, convé adoptar les següents mesures preventives:

ACTIVITAT MESURA PREVENTIVA Neteja de locals Ús d’aspiradora i regat previ Manutenció de runes Regat previ Demolicions Regat previ Treballs de perforació Captació localitzada en carros perforadors o

injecció d’aigua Manipulació de ciment Filtres en sitges o instal·lacions

confinades Raig de sorra o granalla Equips semiautònoms de respiració Tall o polit de materials ceràmics o lítics

Addició d’aigua micronitzada sobre la zona de tall

Treballs de la fusta, desbarbat i soldadura elèctrica

Aspiració localitzada

Circulació de vehicles Regat de pistes Plantes de matxuqueix i plantes asfàltiques

Aspiració localitzada

Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a

l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives.

12.4. Ordre i neteja

El Pla de Seguretat i Salut del contractista haurà d’indicar com pensa fer front a les actuacions bàsiques d’ordre i neteja en la materialització d’aquest projecte, especialment pel que fa a: 1er.- Retirada dels objectes i coses innecessàries. 2on.- Emplaçament de les coses necessàries en el seu respectiu lloc d’apilament. 3er.- Normalització interna d’obra dels tipus de recipients i plataformes de transport de

materials a granel. Pla de manutenció intern d’obra. 4art.- Ubicació dels baixants de runes i recipients per a apilament de residus i la seva

utilització. Pla d’evacuació de residus. 5è.- Neteja de claus i restes de material d’encofrat. 6è.- Desallotjament de les zones de pas, de cables, mànegues, fleixos i restes de matèria.

Il·luminació suficient. 7è.- Retirada d’equips i ferramentes, descansant simplement sobre superfícies de suport

provisionals. 8è.- Drenatge de vessaments en forma de tolls de carburants o greixos. 9è.- Senyalització dels riscos puntuals per falta d’ordre i neteja. 10è.- Manteniment diari de les condicions d’ordre i neteja. Brigada de neteja. 11è.- Informació i formació exigible als gremis o als diferents participants en els treballs

directes i indirectes de cada partida inclosa en el projecte en el que és relatiu al manteniment de l’ordre i neteja inherents a l’operació realitzada.

En els punts de radiacions el consultor hauria d’identificar els possibles treballs on es poden donar aquest tipus de radiacions i indicar les mesures protectores a prendre.

12.5. Radiacions no ionitzants

Són les radiacions amb la longitud d’ona compresa entre 10-6 cm i 10 cm, aproximadament. Normalment, no provoquen la separació dels electrons dels àtoms dels que formen part, però no per això deixen de ser perilloses. Comprenen: Radiació ultraviolada (UV), infraroja (IR), làser, microones, ultrasònica i de freqüència de ràdio. Les radiacions no ionitzants són aquelles regions de l’espectre electromagnètic on l’energia dels fotons emesos és insuficient. Es considera que el límit més baix de longitud d’ona per a aquestes radiacions no ionitzants és de 100 nm (nanòmetre) inclosos en aquesta categoria estan les regions comunament conegudes com bandes infraroja, visible i ultraviolada. Els treballadors més freqüents i intensament sotmesos a aquests riscos són els soldadors, especialment els de soldadura elèctrica. Radiacions infraroges Aquest tipus de radiació és ràpidament absorbida per els teixits superficials, produint un efecte d’escalfament. En el cas dels ulls, a l’absorbir-se la calor pel cristal·lí i no dispersar-se ràpidament, pot produir cataractes. Aquest tipus de lesió s’ha considerat la malaltia professional més probable en ferrers, bufadors de vidre i operaris de forns. Totes les fonts de radiació IR intensa hauran d’estar dotades de sistemes de protecció tant propers a la font com sigui possible, per aconseguir la màxima absorció de calor i prevenir que la radiació penetri als ulls dels operaris. En cas d’utilització d’ulleres normalitzades, haurà d’incrementar-se adequadament la il·luminació del recinte, de manera que s’eviti la dilatació de la pupil·la de l’ull.

A les obres de construcció, els treballadors que estan més freqüentment exposats a aquestes radiacions són els soldadors, especialment quan realitzen soldadures elèctriques. Així mateix, s’ha de considerar l’entorn de l’obra, com a possible font de les radiacions. La resposta primària a aquestes absorcions d’energia és de tipus tèrmic, afectant principalment a la pell en forma de: cremades agudes, augment de la dilatació dels vasos capil·lars i un increment de la pigmentació que pot ser persistent. De forma general, tots aquells processos industrials realitzats en calent fins a l’extrem de desprendre llum, generen aquest tipus de radiació. Radiacions visibles L’òrgan afectat més important és l’ull, sent transmeses aquestes longituds d’ona, a través dels mitjans oculars sense apreciable absorció abans d’aconseguir la retina. Radiacions ultraviolades La radiació UV és aquella que té una longitud d’ona entre els 400 nm (nanometres) i els 10 nm. Queda inclosa dins de la radiació solar, i es genera artificialment per a molts propòsits en indústries, laboratoris i hospitals. Es divideix convencionalment en tres regions: UVA: 315 - 400 nm de longitud d’ona. UVB: 280 - 315 nm de longitud d’ona. UVC: 200 - 280 nm de longitud d’ona. La radiació a la regió UVA, la més propera a l’espectre UV, és emprada àmpliament a la indústria i representa poc risc, pel contrari les radiacions UVB i UVC, són més perilloses. La norma més completa és nord americana i està, acceptada per la WHO (World Health Organization). Les radiacions a les regions UVB i UVC tenen efectes biològics que varien marcadament amb la longitud d’ona, sent màxims entorn als 270 nm (la llàntia de quars amb vapor de mercuri a baixa pressió té una emissió a 254 nm aproximadament). També varien amb el temps d’exposició i amb la intensitat de la radiació. La exposició radiant d’ulls o pell no protegits, per a un període de vuit hores haurà d’estar limitada. La protecció contra la sobreexposició de fonts potents que poden constituir riscos, haurà de dur-se a terme mitjançant la combinació de mesures organitzatives, d’apantallaments o resguards i de protecció personal. Sense oblidar que s’ha d’intentar substituir el que és perillós pel que comporta poc o cap risc, d’acord a la llei de prevenció de riscos laborals. S’haurà de posar especial èmfasi en els apantallaments i en les mesures de substitució, per a minimitzar el tercer, que implica la necessitat de protecció personal. Tots els usuaris de l’equip generador de radiació UV han de conèixer perfectament la naturalesa dels riscos involucrats. En l’equip, o prop d’ell, s’han de disposar senyals d’advertència adequades al cas. La limitació d’accés a la instal·lació, la distància de l’usuari respecte a la font i la limitació del temps d’exposició, constitueixen mesures organitzatives a tenir en compte. No es poden emetre de forma indiscriminada radiacions UV en l’espai de treball, per exemple realitzant l’operació en un recinte confinat o en una àrea adequadament protegida. Dins de l’àrea de protecció, s’ha de reduir la intensitat de la radiació reflexada, emprant pintures de color negre mate. En el cas de fonts potents, on se sospiti que sigui possible una exposició per sobre del valor límit admissible, haurà de disposar-se de mitjans de protecció que dificultin i facin impossible el flux radiant lliure, directe i reflexat. Quant la naturalesa del treball requereixi que l’usuari operi junt a una font de radiació UV no protegida, haurà de fer-se ús dels mitjans de protecció personal. Els ulls estaran protegits amb ulleres o màscara de protecció facial, de manera que s’absorbeixin les radiacions que sobre ells incideixin. Anàlogament, hauran de protegir-se les mans, utilitzant guants de cotó, i la cara, emprant qualsevol tipus de protecció facial.

L’exposició dels ulls i pell no protegits a la radiació UV pot conduir a una inflamació dels teixits, temporal o prolongada, amb riscos variables. En el cas de la pell, pot donar lloc a un eritema similar a una cremada solar i, en el cas dels ulls, a una conjuntivitis i queratitis (o inflamació de la còrnia), de resultats imprevisibles. La font és bàsicament el sol però també es troben en les activitats industrials de la construcció: llums fluorescents, incandescents i de descàrrega gasosa, operacions de soldadura (TIG-MIG), bufador d’arc elèctric i làsers. Les mesures de control per a prevenir exposicions indegudes a les radiacions no ionitzants se centren en l’emprament de pantalles, blindatges i Equips de Protecció Individual (per exemple pantalla de soldadura amb visor de cèl·lula fotosensible), procurant mantenir distàncies adequades per a reduir, tenint en compte l’efecte de proporcionalitat inversa al quadrat de la distància, la intensitat de l’energia radiant emesa des de fonts que es propaguen en diferent longitud d’ona. Làser La missió d’un làser és la de produir un raig d’alta densitat i s’ha emprat en camps tan diversos com cirurgia, topografia o comunicació. Es construeixen unitats amb força polsant o continua de radiació, tant visible com invisible. Aquestes unitats, si són suficientment potents, poden danyar la pell i, en particular, els ulls si estan exposats a la radiació. La unitat polsant d’alta energia és particularment perillosa quan el polze curt de radiació impacte en el teixit causant una amplia lesió al voltant del mateix. Els làsers d’ona continua també poden causar danys en els ulls i la pell. Els de radiació IR i V presentaran perill per a la retina, en forma de cremades; els de radiació UV e IR poden suposar un risc per a la còrnia i el cristal·lí. D’una manera general, la pell és menys sensible a la radiació làser i en el cas d’unitats de radiació V i IR de grans potències, poden ocasionar cremades. Els làsers s’han classificat, d’acord amb els riscos associats al seu ús, en els dos grups i quatre classes següents: j) Grup A: unitats intrínsecament segures i aquelles que cauen dins de les classes I y II.

• Classe I: els nivells d’exposició màxima permissible no poden ser excedits. • Classe II: de risc baix; emissió limitada a 1 mW en menys de 0,25 s, entre 400 nm i

700 nml; es preveuen els riscos per desviament de la radiació reflexada incloent la resposta de centelles.

k) Grup B: tots els làsers presents o de ona continua amb potencia major d’1 mW, com es

defineix a les classes IIIa, IIIb i IV respectivament. • Classe IIIa: risc baix; emissió limitada a 5 vegades la corresponent a la classe II;

l’ús d’instruments òptics pot resultar perillós. • Classe IIIb: risc mitjà; major límit d’emissió; l’impacte sobre l’ull pot resultar perillós,

però no respecte a la reflexió difusa. • Classe IV: risc alt; major límit d’emissió; l’impacte per reflexió difusa pot ser

perillós; poden causar foc i cremar la pell. El grau de protecció necessari depèn de la longitud d’ona i de l’energia emesa per la radiació. Qualsevol equip base s’ha de dissenyar d’acord amb mesures de seguretat apropiades, com per exemple, encaixonament protector, obturador d’emissió, senyal automàtica de emissió, etc.

Els làsers poden produir llum visible (400-700 nm), alguna radiació UV (200-400 nm), o comunament radiació IR (700 nm – 1 m). A continuació, es presenta una guia de riscos associats amb unitats concretes de raigs làser:

a) Amb làsers de la classe IIIa (< 5 mW), s’ha de prevenir únicament la visió directa del raig.

b) Amb els de la classe IIIb i potències compreses entre 5 mW y 500 mW, s’ha de prevenir l’impacte de la radiació directa i de reflexió especular, en els ulls no protegits, que pot resultar perillós.

c) Amb làsers de la classe IV i potències majors de 500 mW, s’ha de prevenir l’impacte de la radiació directa, de les reflexions secundaries i de les reflexions difuses, que pot resultar perillós. A més dels riscos associats a aquest tipus de radiació, s’ha de tenir en compte els deguts a les unitats d’energia elèctrica emprats per a subministrar energia a l’equip làser. A continuació, es dóna un codi de pràctica que cobreix personal, àrea de treball, equip i operació, respectivament, en l’ús de làsers. Tots els usuaris s’han de sotmetre a un examen oftalmològic periòdicament, fent èmfasi especial en les condicions de la retina. Les persones que treballen amb la classe IIIb i IV, tindran al mateix temps un examen mèdic d’inspecció de danys a la pell.

d) Amb prioritat a qualsevol autorització, el contractista s’assegurarà que els operaris autoritzats estan degudament entrenats tant en procediment de treball segur com en el coneixement dels riscos potencials associats amb la radiació i equip que la genera.

e) Qualsevol exposició accidental que suposi impacte en els ulls, haurà de ser registrada i comunicada al departament mèdic.

f) La pràctica amb làser del grup B requereix la mesura general de protecció ocular, però que mai serà utilitzada per visió directa del raig.

- Àrea de treball:

a) L’equip làser s’instal·larà en una àrea o recinte degudament controlats. La il·luminació del recinte haurà de ser tal manera que eviti la dilatació de la pupil·la de l’ull i així disminuir la possibilitat de lesió.

b) Els raigs làser reflectits poden ser tant perillosos com els directes, i per tant, hauran d’eliminar-se les superfícies reflectants i polides.

c) A l’àrea de treball s’haurà d’investigar periòdicament la presència de qualsevol gas tòxic que pugui generar-se durant el treball, per exemple, l’ozó.

d) S’han de col·locar senyals lluminoses d’advertència en totes les zones d’entrada als recintes en els que els làsers funcionin. Quant la senyal estigui en acció, haurà de prohibir-se l’accés al mateix. L’equip de subministrament de potència al làser ha de disposar de protecció especial.

e) Allà on sigui necessari, s’ha de prevenir la possibilitat de desviament del raig fora de l’àrea de control, mitjançant proteccions i blindatges. En el cas de radiació IR, ha d’emprar-se materials no inflamables per a proporcionar aquestes barreres físiques al voltant del làser. En aquests casos, s’ha d’evitar la proximitat de materials inflamables o explosius.

- Equip:

a) Qualsevol operació de manteniment haurà de dur-se solament si la força està desconnectada.

b) Tots els làsers, hauran de disposar de rètols d’advertència que tindran en compte la classe de làser a que correspon i el tipus de radiació visible o invisible que genera l’aparell.

c) Quan els aparells que pertanyen al grup B no s’utilitzin, s’hauran de treure les claus de control d’engegada, així com la de control de força, que quedaran custodiades per la persona responsable autoritzada per el treball amb làser en el laboratori.

d) Les ulleres protectores normalitzats, hauran de comprovar-se regularment i han de seleccionar-se d’acord amb la longitud d’ona de la radiació emesa per el làser en ús.

e) Qualsevol protector de pantalla que s’utilitzi, haurà de ser de material absorbent que previngui la reflexió especular.

- Operació:

a) Únicament el mínim nombre de persones requerides en l’operació es trobaran dins de l’àrea de control; no obstant, en el cas de làser de la classe IV, al menys dos persones estaran sempre presents durant l’operació.

b) Únicament personal autoritzat tindrà permís per a muntar, ajustar i operar l’equip de làser.

c) L’equip de làser haurà d’operar el temps mínim requerit per a la realització dels

treballs, no es deixarà en funcionament sense estar vigilat. d) Com a procediment de protecció general, hauran d’utilitzar-se ulleres que previnguin

el risc de dany ocular. e) L’equip de làser haurà de ser muntat a una alçada que mai superi la corresponent al

pit de l’operador. f) S’ha de tenir especial cura en la radiació làser invisible, essent essencial la

utilització d’un escut protector al llarg de tota la trajectòria. g) Donat que els làsers polsants presenten un risc incrementat per l’operador, com a

guia d’alineació del raig, han d’emprar-se làsers de baixa potència d’heli o neó que pertanyin a la classe II, i no conformar-se amb una indicació somera de la direcció que adoptarà el raig. En aquests casos, sempre s’ha d’utilitzar la protecció ocular. Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció en l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives. En construcció acostuma a emprar-se monogràficament en l’establiment d’alineacions i nivells topogràfics. Per la seva extrema perillositat, quan el làser estigui enfocat paral·lel al sòl, l’àrea de perill s’haurà d’acordonar. L’Equip de Protecció Individual contra el làser són les ulleres de protecció completa, amb el visor dotat del filtre adequat al tipus de làser que es tracti.

12.6. Radiacions ionitzants

Dins de l’àmbit de la construcció existeixen pocs treballs propis en els que es generen aquests tipus de riscos, malgrat que si existeixen situacions on es puguin donar aquest tipus de radiació, com són:

− Detecció de defectes de soldadura o esquerdes en canonades, estructures i edificis.

− Control de densitats “in situ” pel mètode nuclear. − Control d’irregularitats en el nivell d’omplenat de recipients o grans dipòsits. − Identificació de trajectòries, emprant traçadors en corrents hidràuliques,

sediments, moviment de granels, etcètera. Serà obligació del contractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció determinar un procediment de treball segur per a realitzar les esmentades operacions. També es pot considerar una possible generació de riscos en treballs realitzats dintre d’un entorn o en proximitat de determinades instal·lacions, com poden ser:

− Les instal·lacions on es realitzin exàmens de maletes i embalums en els aeroports; detecció de cartes bomba.

− Les instal·lacions mèdiques on es realitzin pràctiques de teràpia, mitjançant radiacions ionizants.

− Les instal·lacions mèdiques on es realitzen pràctiques de diagnòstic amb raigs X amb equips amb un potencial d’operació per disseny, sigui major de 70 Kilovolts.

− Les instal·lacions mèdiques on es manipula o es tracti material radioactiu, en forma de fonts no segellades, per a ús en teràpia o diagnòstic amb tècniques ''in vivo''.

− Les instal·lacions d’ús industrial on es tracti o manipuli material radioactiu. − Els acceleradors de partícules o d’investigació o d’ús industrial. − Les instal·lacions i equips per a gammagrafía o radiografia industrial, sigui

mitjançant l’ús de fonts radioactius o equips emissors de raig X. − Els dipòsits de residus radioactius, tant transitoris com definitius. − Les instal·lacions on es produeixin, fabriqui, repari o es faci manutenció de fonts

o equips generadors de radiacions ionitzants.

− Control d’irregularitats en l’espessor de blocs de paper, làmines de plàstic i fulles de metall o en el nivell d’omplenat de recipients o grans dipòsits.

− Estimació de l’antiguitat de substàncies, emprant el carboni-14 o altres isòtops, com l’argó-40 o el fòsfor-32.

− Il·luminació passiva de rellotges o de sortides d’emergència. Les funcions de protecció radiològica són responsabilitat del titular de la instal·lació, essent el Consell de Seguretat Nuclear el qui decidirà si han de ser encomanades a un Servei de Protecció Radiològica propi del titular o a una Unitat Tècnica de Protecció Radiològica contractada a l’efecte. La reacció d’un individu a l’exposició a les radiacions depèn de la dosi, del volum i del tipus dels teixits irradiats. Encara que poden ocórrer en combinació, correntment es fa una distinció entre dues classes fonamentals d’accidents per radiació, és dir: a) Irradiació externa accidental (per exemple en treballs de radiografiat de soldadura). b) Contaminació radioactiva accidental. Els nivells màxims de dosi permesa han estat fixats tenint en compte que el cos humà pot tolerar una certa quantitat de radiació sense perjudicar el funcionament del seu organisme en general. Aquests nivells són, per a persones que treballen en Zones Controlades (per exemple edifici de contenció de central nuclear) i tenint en compte l’efecte acumulatiu de les radiacions sobre l’organisme, 5 rems per any ó 300 milirems per setmana. Per a detectar i amidar els nivells de radiació, s’empren els comptadors Geiger. Per al control de la dosi rebuda, s’ha de tenir en compte tres factors: a) temps de treball. b) distància de la font de radiació. c) Apantallament. El temps de treball permès s’obté dividint la dosi màxima autoritzada per la dosi rebuda en un moment donat. La dosi rebuda és inversament proporcional al quadrat de la distància a la font de radiació. Els materials que s’empren habitualment com barreres d’apantallament són el formigó i el plom, encara que també se n’usen d’altres com l’acer, totxos massissos de fang, granit, calcària, etc., en general, l’espessor necessari està en funció inversa de la densitat del material. Per a verificar les dosis de radiació rebudes s’utilitzen dosímetres individuals, que poden consistir en una pel·lícula dosimètrica o un estildosímetre integrador de butxaca. Sempre que no s’especifiqui el contrari, el dosímetre individual es durà a la butxaca o davanter de la roba de treball, tenint especial cura en no col·locar els dosímetres sobre cap objecte que absorbeixi radiació (per exemple objectes metàl·lics). Haurà de dur-se un Llibre de registre, on figurarà les dosis rebudes per cadascun dels treballadors professionalment exposats a radiacions.

13. MANIPULACIÓ DE MATERIALS

Tota manutenció de material comporta un risc, per tant, des del punt de vista preventiu, s’ha de tendir a evitar tota manipulació que no sigui estrictament necessària, en virtut del conegut axioma de seguretat que diu que “el treball més segur és aquell que no es realitza”. Per a manipular materials és preceptiu prendre les següents precaucions elementals:

− Començar per la càrrega o material que apareix més superficialment, és dir el primer i més accessible.

− Lliurar el material, no tirar-lo. − Col·locar el material ordenat i en cas d’apilat estratificat, que aquest es realitzi en

piles estables, lluny de passadissos o llocs on pugui rebre cops o desgastar-se. − Utilitzar guants de treball i calçat de seguretat amb puntera metàl·lica i

embuatada en empenya i turmells. − En el manejament de càrregues llargues entre dues o més persones, la càrrega

pot mantenir-se en la mà, amb el braç estirat al llarg del cos, o bé sobre l’espatlla. − S’utilitzaran les ferramentes i mitjans auxiliars adequats per al transport de cada

tipus de material. − En les operacions de càrrega i descàrrega, es prohibirà col·locar-se entre la part

posterior del camió i una plataforma, pal, pilar o estructura vertical fixa. − Si durant la descàrrega s’utilitzen ferramentes, com braços de palanca, ungles,

potes de cabra o similar, disposar la maniobra de tal manera que es garanteixi el que no es vingui la càrrega damunt i que no rellisqui.

En el relatiu a la manipulació de materials el contractista en l’elaboració del Pla de Seguretat i Salut haurà de tenir en comte les següents premisses: Intentar evitar la manipulació manual de càrregues mitjançant:

− Automatització i mecanització dels processos. − Mesures organitzatives que eliminin o minimitzin el transport.

Adoptar Mesures preventives quan no es pugui evitar la manipulació com:

− Utilització d’ajudes mecàniques. − Reducció o redisseny de la càrrega. − Actuació sobre l‘organització del treball. − Millora de l’entorn de treball.

Dotar als treballadors de la formació i informació en temes que incloguin:

− Ús correcte de les ajudes mecàniques. − Ús correcte dels equips de protecció individual. − Tècniques segures per a la manipulació de càrregues. − Informació sobre el pes i centre de gravetat.

Els principis bàsics de la manutenció de materials

1er.- El temps dedicat a la manipulació de materials és directament proporcional a l’exposició al risc d’accident derivat de dita activitat.

2on.-Procurar que els diferents materials, així com la plataforma de suport i de treball de l’operari, estiguin a la mateixa alçada en què s’ha de treballar amb ells.

3er.- Evitar el dipositar els materials directament sobre el terra, fer-ho sempre sobre catúfols o contenidors que permetin el seu trasllat a dojo.

4art.-Escurçar tant com sigui possible les distàncies a recórrer pel material manipulat, evitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material manipulat evitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material i l’emplaçament definitiu de la seva posada en obra.

5è- Traginar sempre els materials a dojo, mitjançant palonniers, catúfols, contenidors

o palets, en lloc de portar-los d’un en un. 6è.- No tractar de reduir el nombre d’ajudants que recullin i traginin els materials, si

això comporta ocupar els oficials o caps d’equip en operacions de manutenció, coincidint en franges de temps perfectament aprofitables per l’avanç de la producció.

7è.- Mantenir esclarits, senyalitzats i enllumenats, els llocs de pas dels materials a manipular.

Manejament de càrregues sense mitjans mecànics Per a l’hissat manual de càrregues la totalitat del personal d’obra haurà rebut la formació bàsica necessària, comprometent-se a seguir els següents passos: 1er.- Apropar-se el més possible a la càrrega. 2on.- Assentar els peus fermament. 3er.- Ajupir-se doblegant els genolls. 4art.- Mantenir l’esquena dreta. 5è.- Subjectar l’objecte fermament. 6è.- L’esforç d’aixecar l’han de realitzar els músculs de les cames. 7è.- Durant el transport, la càrrega haurà de romandre el més a prop possible del cos. 8è.- Per al manejament de peces llargues per una sola persona s’actuarà segons els

següents criteris preventius: h) Durà la càrrega inclinada per un dels seus extrems, fins l’altura de l’espatlla. i) Avançarà desplaçant les mans al llarg de l’objecte, fins arribar al centre de

gravetat de la càrrega. j) Es col·locarà la càrrega en equilibri sobre l’espatlla. k) Durant el transport, mantindrà la càrrega en posició inclinada, amb l’extrem

davanter aixecat. 9è.- És obligatòria la inspecció visual de l’objecte pesat a aixecar, per a eliminar arestes

afilades. 10è.- Està prohibit aixecar més de 50 kg de forma individual. El valor límit de 30 Kg per

homes, pot superar-se puntualment a 50 Kg quan es tracti de descarregar un material per a col·locar-lo sobre un mitjà mecànic de manutenció. En el cas de tractar-se de dones, es redueixen aquests valors a 15 i 25 Kg respectivament.

11è.- És obligatori la utilització d’un codi de senyals quan s’ha d’aixecar un objecte entre uns quants, per a suportar l’esforç al mateix temps. Pot ser qualsevol sistema a condició que sigui conegut o convingut per l’equip.

14. SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC)

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de Sistemes de Protecció Col·lectiva, el conjunt d’elements associats, incorporats al sistema constructiu, de forma provisional i adaptada a l’absència de protecció integrada de major eficàcia (MAUP), destinats a apantallar o condonar la possibilitat de coincidència temporal de qualsevol tipus d’energia fora de control, present en l’ambient laboral, amb els treballadors, personal aliè a l’obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d’influència, anul·lant o reduint les conseqüències d’accident. La seva operativitat garanteix la integritat de les persones o objectes protegits, sense necessitat d’una participació per a assegurar la seva eficàcia. Aquest últim aspecte és el que estableix la seva diferència amb un Equip de Protecció Individual (EPI). En absència d’homologació o certificació d’eficàcia preventiva del conjunt d’aquests Sistemes instal·lats, el contractista fixarà en el seu Pla de Seguretat i Salut, referència i relació dels Protocols d’Assaig, Certificats o Homologacions adoptades i/o requerits als instal·ladors, fabricants i/o proveïdors, per al conjunt dels esmentats Sistemes de Protecció Col·lectiva. Els SPC més rellevants previstos per a l’execució del present projecte són els indicats en l’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES

15. CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració d’Equips de Protecció Individual, aquelles peces de treball que actuen a mode de coberta o pantalla portàtil, individualitzada per a cada usuari, destinats a reduir les conseqüències derivades del contacte de la zona del cos protegida, amb una energia fora de control, d’intensitat inferior a la previsible resistència física de l’EPI. La seva utilització haurà de quedar restringida a l’absència de garanties preventives adequades, per inexistència de MAUP, o en el seu defecte SPC d’eficàcia equivalent. Tots els equips de protecció individual estaran degudament certificats, segons normes harmonitzades CE. Sempre de conformitat als R.D. 1407/92, R.D.159/95 i R.D. 773/97. El Contractista Principal portarà un control documental del seu lliurament individualitzat al personal (propi o subcontractat), amb el corresponent avís de recepció signat pel beneficiari. En els casos en què no existeixin normes d’homologació oficial, els equips de protecció individual seran normalitzats pel constructor, per al seu ús en aquesta obra, triats d’entre els que existeixin en el mercat i que reuneixin una qualitat adequada a les respectives prestacions. Per aquesta normalització interna s’haurà de comptar amb el vist-i-plau del tècnic que supervisa el compliment del Pla de Seguretat i Salut per part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa/Direcció d’Execució. Al magatzem d’obra hi haurà permanentment una reserva d’aquests equips de protecció, de manera que pugui garantir el subministrament a tot el personal sense que se’n produeixi, raonablement, la seva carència. En aquesta previsió cal tenir en compte la rotació del personal, la vida útil dels equips i la data de caducitat, la necessitat de facilitar-los a les visites d’obra, etc. Els EPI més rellevants, previstos per a l’execució material del present projecte són els indicats en l’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES

16. RECURSOS PREVENTIUS

La legislació que s’ha de complir respecte a la presència de recursos preventius a les obres de construcció està contemplada a la llei 54/2003. D’acord amb aquesta llei, la presència dels recursos preventius a les obres de construcció serà preceptiva en els següents casos:

l) Quan els riscos es puguin veure agreujats o modificats en el desenvolupament del procés o l’activitat, per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupen successivament o simultàniament i que facin precís el control de la correcta aplicació dels mètodes de treball. La presència de recursos preventius de cada contractista serà necessari quan, durant l’obra, es desenvolupin treballs amb riscos especials, com es defineixen en el real decret 1627/97.

m) Quan es realitzin activitats o processos que reglamentàriament es considerin perillosos o amb riscos especials.

n) Quan la necessitat d’aquesta presència sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, si les circumstàncies del cas ho exigissin degut a les condicions de treball detectades.

Quan a les obres de construcció coexisteixen contractistes i subcontractistes que, de forma successiva o simultània, puguin constituir un risc especial per interferència d’activitats, la presència dels "Recursos preventius" és, en aquests casos, necessària. Els recursos preventius són necessaris quan es desenvolupin treballs amb riscos especials, definits a l’annex II del RD 1627/97:

1. Treballs amb riscos especialment greus d’enterrament, enfonsament o caiguda

d’altura, per les particulars característiques de l’activitat desenvolupada, els procediments aplicats, o l’entorn del lloc de treball.

2. Treballs en els quals l’exposició a agents químics o biològics suposi un risc d’especial gravetat, o pels que la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible.

3. Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels que la normativa específica obliga a la delimitació de zones controlades o vigilades.

4. Treballs a la proximitat de línies elèctriques d’alta tensió. 5. Treballs que exposin a risc d’ofegament per immersió. 6. Obres d’excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terra

subterranis. 7. Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. 8. Treballs realitzats en caixons d’aire comprimit. 9. Treballs que impliquin l’ús d’explosius. 10. Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

A continuació es detallen, de forma orientativa, les activitats de l’obra del present estudi de seguretat i salut, en base a l’avaluació de riscos d’aquest, que requereixen la presència de recurs preventiu:

17. SENYALITZACIÓ I ABALISAMENT

Quant a la senyalització de l’obra, és necessari distingir entre la que es refereix a la que demanda de l’atenció per part dels treballadors i aquella que correspon al tràfic exterior afectat per l’obra. En el primer cas són d’aplicació les prescripcions establertes per el Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril. La senyalització i el abalisament de tràfic vénen regulats, entre altra normativa, per la Norma 8.3-I.C. de la Direcció General de Carreteres i no és objecte de l’Estudi de Seguretat i Salut. Aquesta distinció no exclou la possible complementació de la senyalització de tràfic durant l’obra quan aquesta mateixa es faci exigible per a la seguretat dels treballadors que treballin a la immediació d’aquest tràfic. S’ha de tenir en compte que la senyalització per si mateixa no elimina els riscos, malgrat això la seva observació quan és l’apropiada i està ben col·locada, fa que l’individu adopti conductes segures. No és suficient amb col·locar un plafó a les entrades de les obres, si després en la pròpia obra no se senyalitza l’obligatorietat d’utilitzar cinturó de seguretat al col·locar les mires per a realitzar el tancament de façana. La senyalització abundant no garanteix una bona senyalització, ja que el treballador acaba fent cas omís de qualsevol tipus de senyal. El R.D.485/97 estableix que la senyalització de seguretat i salut en el treball haurà d’utilitzar-se sempre que l’anàlisi dels riscos existents, les situacions d’emergència previsibles i les mesures preventives adoptades, posin de manifest la necessitat de:

• Cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de determinats riscos, prohibicions o obligacions.

• Alertar als treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència que requereixi mesures urgents de protecció o evacuació.

• Facilitar als treballadors la localització i identificació de determinats mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis.

• Orientar o guiar als treballadors que realitzin determinades maniobres perilloses. La senyalització no haurà de considerar-se una mesura substitutiva de les mesures tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva i haurà d’utilitzar-se quan, mitjançant aquestes últimes, no hagi estat possible eliminar els riscos o reduir-los suficientment. Tampoc haurà de considerar-se una mesura substitutiva de la formació i informació dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball. Així mateix, segons s’estableix en el R.D. 1627/97, s’haurà de complir que:

11. Les vies i sortides específiques d’emergència hauran de senyalitzar-se conforme al R.D. 485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs adequats i tenir la resistència suficient.

12. Els dispositius no automàtics de lluita contra incendis hauran d’estar senyalitzats conforme al R.D. 485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs adequats i tenir la resistència suficient.

13. El color utilitzat per a la il·luminació artificial no podrà alterar o influir en la percepció de les senyals o panells de senyalització.

14. Les portes transparents hauran de tenir una senyalització a l’altura de la vista. 15. Quan existeixin línies d’estesa elèctrica àrees, en el cas que vehicles l’obra haguessin

de circular sota l’estesa elèctrica s’utilitzarà una senyalització d’advertència. La implantació de la senyalització i balisament s’ha de definir en els plànols de l’Estudi de Seguretat i Salut i s’ha de tenir en compte en les fitxes d’activitats, al menys respecte els riscos que no s’hagin pogut eliminar.

18. CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBLICA

En el PLA DE SEGURETAT I SALUT el Contractista definirà les desviacions i passos provisionals per a vehicles i vianants, els circuits i trams de senyalització, la senyalització, les mesures de protecció i detecció, els paviments provisionals, les modificacions que comporti la implantació de l’obra i la seva execució, diferenciant, si és cas, les diferents fases d’execució. A aquests efectes, es tindrà en compte el que determina la Normativa per a la informació i senyalització d’obres al municipi i la Instrucció Municipal sobre la instal·lació d’elements urbans a l’espai públic de la ciutat que correspongui. Quan correspongui, d’acord amb les previsions d’execució de les obres, es diferenciarà amb claredat i per cadascuna de les distintes fases de l’obra, els àmbits de treball i els àmbits destinats a la circulació de vehicles i vianants, d’accés a edificis i guals, etc.., i es definiran les mesures de senyalització i protecció que corresponguin a cadascuna de les fases. És obligatori comunicar l’inici, l’extensió, la naturalesa dels treballs i les modificacions de la circulació de vehicles provocades per les obres, a la Guàrdia Municipal i als Bombers o a l’Autoritat que correspongui. Quan calgui prohibir l’estacionament en zones on habitualment és permès, es col·locarà el cartell de “SENYALITZACIÓ EXCEPCIONAL” (1050 X 600 mm), amb 10 dies d’antelació a l’inici dels treballs, tot comunicant-ho a la Guàrdia Municipal o l’Autoritat que correspongui. En la desviació o estrenyiment de passos per a vianants es col·locarà la senyalització corresponent. No es podrà començar l’execució de les obres sense haver procedit a la implantació dels elements de senyalització i protecció que corresponguin, definits al PLA DE SEGURETAT aprovat. El contractista de l’obra serà responsable del manteniment de la senyalització i elements de protecció implantats. Els accessos de vianants i vehicles, estaran clarament definits, senyalitzats i separats

18.1. Normes de Policia

• Control d’accessos Una vegada establerta la delimitació del perímetre de l’obra, conformats els tancaments i accessos per els vianants i de vehicles, el contractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció definirà, dins del Pla de Seguretat i Salut, el procés per al control d’entrada i sortida de vehicles en general (inclosa la maquinària com grues mòbils, retroexcavadores) i de personal de manera que garanteixi l’accés únicament a persones autoritzades. Quan la delimitació de l’obra no es pugui portar a terme, per les pròpies circumstàncies de l’obra, el contractista, al menys haurà de garantir, l’accés controlat a les instal·lacions d’ús comú de l’obra, i haurà d’assegurar que les entrades a l’obra estiguin senyalitzades, i que quedin tancades les zones que puguin presentar riscos • Coordinació d’interferències i seguretat a peu d’obra El contractista, quan sigui necessari, donat el volum d’obra, el valor dels materials emmagatzemats i altres circumstàncies que així ho aconsellin, definirà un procés per garantir l’accés controlat a les instal·lacions que suposin risc personal i/o comú per a l’obra i l’intrusisme a l’interior de l’obra en tallers, magatzems, vestuaris i d’altres instal·lacions d’ús comú o particular.

18.2. Àmbit d'ocupació de la via pública

• Ocupació del tancament de l’obra

S’entén per àmbit d’ocupació el realment ocupat, incloent tanques, elements de protecció, baranes, bastides, contenidors, casetes, etc. En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació de l’àmbit d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferents fases de l’obra. L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols per fases i interrelacionats amb el procés constructiu. L’amplada màxima a ocupar serà proporcional a l’amplada de la vorera. L’espai lliure per a pas de vianants no serà inferior a un terç (1/3) de l’amplada de la vorera existent. En cap cas es podrà ocupar una amplada superior a tres (3) metres mesurats des de la línia de façana, ni més de dos terços (2/3) de l’amplada de la vorera, si no queda al menys una franja d’amplada mínima d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas de vianants. Quan, per l’amplada de la vorera, no sigui possible deixar un pas per a vianants d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) es permetrà, durant l’execució dels treballs a planta baixa, la col·locació de tanques amb un sortint màxim de seixanta centímetres (60 cm) deixant un pas mínim per a vianants d’un metre (1 m). Per a l’enderrocament de les plantes superiors a la planta baixa, es col·locarà una tanca a la línia de façana i es farà una protecció volada per la retenció d’objectes despresos de les cotes superiors. Si la vorera és inferior a un metre seixanta centímetres (1,60 cm) durant els treballs a la planta baixa, el pas per a vianants d’un metre (1 m) d’amplada podrà ocupar part de la calçada en la mesura que calgui. En aquest cas, s’haurà de delimitar i protegir amb tanques l’àmbit del pas de vianants. • Situació de casetes i contenidors.

S’indicaran en el PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi. − Les casetes, contenidors, tallers provisionals i aparcament de vehicles d’obra, se

situaran en una zona propera a l’obra que permeti aplicar els següents criteris: − Preferentment, a la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta

centímetres (1,40 m) per a pas de vianants per la vorera. − A la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m)

per a pas de vianants per la zona d’aparcament de la calçada sense envair cap carril de circulació.

− Si no hi ha prou espai a la vorera, es col·locaran a la zona d’aparcament de la calçada procurant no envair cap carril de circulació i deixant sempre com a mínim un metre (1m) per a pas de vianants a la vorera.

- Es protegirà el pas de vianants i es col·locarà la senyalització corresponent. • Situació de grues-torre i muntacàrregues

Només podran estar emplaçats a l’àmbit de l’obra. • Canvis de la Zona Ocupada

Qualsevol canvi en la zona ocupada que afecti l’àmbit de domini públic es considerarà una modificació del PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL i s’haurà de documentar i tramitar d’acord amb el R.D. 1627/97.

18.3. Tancaments de l'obra que afecten l'àmbit públic

• Tanques

Situació Delimitaran el perímetre de l’àmbit de l’obra o, en ordenació entre mitgeres, tancaran el front de l’obra o solar i els laterals de la part de vorera ocupada.

Tipus de tanques Es formaran amb xapa metàl·lica opaca o a base de plafons prefabricats o d’obra de fàbrica arrebossada i pintada. Les empreses promotores podran presentar a l’Ajuntament per a la seva homologació, si s’escau, el seu propi model de tanca per tal d’emprar-lo en totes les obres que facin. Les tanques metàl·liques de 200 x 100 cm només s’admeten per a proteccions provisionals en operacions de càrrega, desviacions momentànies de trànsit o similars. En cap cas s’admet com a tanca el simple abalisat amb cinta de PVC, malla electrosoldada de ferrallista, xarxa tipus tenis de polipropilè (habitualment de color taronja), o elements tradicionals de delimitacions provisionals de zones de risc.

Complements Totes les tanques tindran balisament lluminós i elements reflectants en tot el seu perímetre.

Manteniment El Contractista vetllarà pel correcte estat de la tanca, eliminant grafittis, publicitat il·legal i qualsevol altre element que deteriori el seu estat original.

• Accés a l’obra

Portes Les tanques estaran dotades de portes d’accés independent per a vehicles i per al personal de l’obra. No s’admet com a solució permanent d’accés la retirada parcial del tancament.

18.4. Operacions que afecten l'àmbit públic

• Entrades i sortides de vehicles i maquinària.

Vigilància Personal responsable de l’obra s’encarregarà de dirigir les operacions d’entrada i sortida, avisant els vianants a fi d’evitar accidents.

Aparcament Fora de l’àmbit del tancament de l’obra no podran estacionar-se vehicles ni maquinària de l’obra, excepte a la reserva de càrrega i descàrrega de l’obra quan existeixi zona d’aparcament a la calçada.

Camions en espera Si no hi ha espai suficient dins de l’àmbit del tancament de l’obra per acollir els camions en espera, caldrà preveure i

habilitar un espai adequat a aquest fi fora de l’obra. El PLA DE SEGURETAT preveurà aquesta necessitat, d’acord amb la programació dels treballs i els mitjans de càrrega, descàrrega i transport interior de l’obra.

• Càrrega i descàrrega Les operacions de càrrega i descàrrega s’executaran dintre l’àmbit del tancament de l’obra. Quan això no sigui possible, s’estacionarà el vehicle en el punt més proper a la tanca de l’obra, es desviaran els vianants fora de l’àmbit d’actuació, s’ampliarà el perímetre tancat de l’obra i es prendran les següents mesures: − S’habilitarà un pas per als vianants. Es deixarà un pas mínim d’un metre i quaranta

centímetres (1,40 m) d’ample per a la vorera o per a la zona d’aparcament de la calçada, sense envair cap carril de circulació. Si no és suficient i/o si cal envair el carril de circulació que correspongui i contactar prèviament amb la Guàrdia Urbana.

− Es protegirà el pas de vianants amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, delimitant el camí pels dos costats i es col·locarà la senyalització que correspongui.

− La separació entre les tanques metàl·liques i l’àmbit d’operacions o el vehicle, formarà una franja de protecció l’amplada de la qual dependrà del tipus de productes a carregar o descarregar i que establirà el Cap d’Obra prèvia consulta al Coordinador de Seguretat de l’obra.

− Acabades les operacions de càrrega i descàrrega, es retiraran les tanques metàl·liques es netejarà el paviment.

− Es controlarà la descàrrega dels camions formigonera a fi d’evitar abocaments sobre la calçada.

• Descàrrega, apilament i evacuació de terres i runa

Descàrrega La descàrrega de runa des dels diferents nivells de l’obra,

aprofitant la força de la gravetat, serà per canonades (cotes superiors) o mecànicament (cotes sota rasant), fins els contenidors o tremuges, que hauran de ser cobertes amb lones o plàstics opacs a fi d’evitar pols. Les canonades o cintes d’elevació i transport de material es col·locaran sempre per l’interior del recinte de l’obra.

Apilament. No es poden acumular terres, runa i deixalles en l’àmbit de domini públic, excepte si és per a un termini curt i si s’ha obtingut un permís especial de l’Ajuntament, i sempre s’ha de dipositar en tremuges o en contenidors homologats. Si no es disposa d’aquesta autorització ni d’espais adequats, les terres es carregaran directament sobre camions per a la seva evacuació immediata. A manca d’espai per a col·locar els contenidors en l’àmbit del tancament de l’obra, es col·locaran sobre la vorera en el punt més proper a la tanca, deixant un pas per als vianants d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) d’amplada com a mínim. S’evitarà que hi hagi productes que sobresurtin del contenidor. Es netejarà diàriament la zona afectada i després de retirat el contenidor. Els contenidors, quan no s’utilitzin, hauran de ser retirats.

Evacuació Si la runa es carrega sobre camions, aquests hauran de portar

la caixa tapada amb una lona o un plàstic opac a fi d’evitar la producció de pols, i el seu transport ho serà a un abocador autoritzat. El mateix es farà en els transports dels contenidors.

• Proteccions per a evitar la caiguda d’objectes a la via pública Al PLA DE SEGURETAT s’especificaran, per cada fase d’obra, les mesures i proteccions previstes per a garantir la seguretat de vianants i vehicles i evitar la caiguda d’objectes a la via pública, tenint en compte les distàncies, en projecció vertical, entre els treballs en altura, el tancament de l’obra i la vorera o zona de pas de vianants o vehicles. Bastides Es col·locaran bastides perimetrals a tots els paraments exteriors a la

construcció a realitzar. Les bastides seran metàl·liques i modulars. Tindran una protecció de la caiguda de materials i elements formant un entarimat horitzontal a 2,80 m d’alçada, preferentment de peces metàl·liques, fixat a l’estructura vertical i horitzontal de la bastida, així com una marquesina inclinada en voladís que sobresurti 1,50 m, com a mínim, del pla de la bastida.

Les bastides seran tapades perimetralment i a tota l’alçada de l’obra, des de l’entarimat de visera, amb una xarxa o lones opaques que eviti la caiguda d’objectes i la propagació de pols.

Xarxes Sempre que s’executin treballs que comportin perill per als vianants, pel risc

de caiguda de materials o elements, es col·locaran xarxes de protecció entre les plantes, amb sistemes homologats, de forjat, perimetrals a totes les façanes.

Grues torre En el PLA DE SEGURETAT s’indicarà l’àrea de funcionament del braç i les

mesures que es prendran en el cas de superar els límits del solar o del tancament de l’obra.

El carro del qual penja el ganxo de la grua no podrà sobrepassar aquests límits. Si calgués fer-ho, en algun moment, es prendran les mesures indicades per a càrregues i descàrregues.

18.5. Neteja i incidència sobre l'ambient que afecten l'àmbit públic

• Neteja Els contractistes netejaran i regaran diàriament l’espai públic afectat per l’activitat de l’obra i especialment després d’haver efectuat càrregues i descàrregues o operacions productores de pols o deixalles. Es vigilarà especialment l’emissió de partícules sòlides (pols, ciment, etc.). Caldrà prendre les mesures pertinents per evitar les roderes de fang sobre la xarxa viària a la sortida dels camions de l’obra. A tal fi, es disposarà, abans de la sortida del tancament de l’obra, una solera de formigó o planxes de „relliga“ de 2 x 1 m, com a mínim, sobre la qual s’aturaran els camions i es netejaran per reg amb mànega cada parella de rodes. Està prohibit efectuar la neteja de formigoneres al clavegueram públic. • Sorolls. Horari de treball Les obres es realitzaran entre les 8,00 i les 20,00 hores dels dies feiners. Fora d’aquest horari, només es permet realitzar activitats que no produeixin sorolls més enllà d’allò que estableixen les OCAF. Les obres realitzades fora d’aquest horari hauran de ser específicament autoritzades per l’Ajuntament.

Excepcionalment i amb l’objecte de minimitzar les molèsties que determinades operacions poden produir sobre l’àmbit públic i la circulació o per motius de seguretat, l’Ajuntament podrà obligar que alguns treballs s’executin en dies no feiners o en un horari específic. • Pols Es regaran les pistes de circulació de vehicles. Es regaran els elements a enderrocar, la runa i tots els materials que puguin produir pols. En el tall de peces amb disc s’hi afegirà aigua. Les sitges de ciment estaran dotades de filtre.

18.6. Residus que afecten a l'àmbit públic

El contractista, dins del Pla de Seguretat i Salut, definirà amb la col·laboració del seu servei de prevenció, els procediments de treball per a l’emmagatzematge i retirada de cadascun dels diferents tipus de residus que es puguin generar a l’obra. El contractista haurà de donar les oportunes instruccions als treballadors i subcontractistes, comprovant que ho comprenen i ho compleixen.

18.7. Circulació de vehicles i vianants que afecten l'àmbit públic

• Senyalització i protecció Si el pla d’implantació de l’obra comporta la desviació del trànsit rodat o la reducció de vials de circulació, s’aplicaran les mesures definides a la Norma de Senyalització d’Obres 8.3- Està prohibida la col·locació de senyals no autoritzades pels Serveis Municipals. • Dimensions mínimes d’itineraris i passos per a vianants Es respectaran les següents dimensions mínimes: − En cas de restricció de la vorera, l’amplada de pas per a vianants no serà inferior a un

terç (1/3) de l’amplada de la vorera existent. − L’amplada mínima d’itineraris o de passos per a vianants serà d’un metre i quaranta

centímetres (1,40 m). • Elements de protecció

Pas vianants Tots els passos de vianants que s’hagin d’habilitar es protegiran, pels dos costats, amb tanques o baranes resistents, ancorades o enganxades a terra, d’una alçada mínima d’un metre (1 m) amb travesser intermedi i entornpeus de vint centímetres (0,20 m) a la base. L’alçada de la passarel·la no sobrepassarà els quinze centímetres (0,15 m). Els elements que formin les tanques o baranes seran preferentment continus. Si són calats, les separacions mínimes no podran ser superiors a quinze centímetres (015 m).

Forats i rases Si els vianants han de passar per sobre els forats o les rases, es col·locaran xapes metàl·liques fixades, de resistència suficient, totalment planes i sense ressalts.

Si els forats o les rases han de ser evitats, les baranes o tanques de protecció del pas es col·locaran a 45º en el sentit de la marxa.

• Enllumenat i abalisament lluminós Els senyals i els elements d’abalisament aniran degudament il·luminats encara que hi hagi enllumenat públic. S’utilitzarà pintura i material reflectant o fotoluminiscent, tant per a la senyalització vertical i horitzontal, com per als elements d’abalisament. Els itineraris i passos de vianants estaran convenientment il·luminats al llarg de tot el tram (intensitat mínima 20 lux). Les bastides de paraments verticals que ocupin vorera o calçada tindran abalisament lluminós i elements reflectants a totes les potes en tot el seu perímetre exterior. La delimitació d’itineraris o passos per a vianants formada amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, tindran abalisament lluminós en tot el seu perímetre. • Abalisament i defensa Els elements d’abalisament i defensa a emprar per passos per a vehicles seran els designats com tipus TB, TL i TD a la Norma de carreteres 8.3 – IC. amb el següent criteri d’ubicació d’elements d’abalisament i defensa: o) En la delimitació de la vora del carril de circulació de vehicles contigu al tancament de

l’obra. p) En la delimitació de vores de passos provisionals de circulació de vehicles contigus a

passos provisionals per a vianants. q) Per impedir la circulació de vehicles per una part d’un carril, per tot un carril o per

diversos carrils, en estrenyiments de pas i/o disminució del número de carrils. r) En la delimitació de vores en la desviació de carrils en el sentit de circulació, per salvar

l’obstacle de les obres. s) En la delimitació de vores de nous carrils de circulació per a passos provisionals o per a

establir una nova ordenació de la circulació, diferent de la que hi havia abans de les obres.

Es col·locaran elements de defensa TD – 1 quan, en vies d’alta densitat de circulació, en vies ràpides, en corbes pronunciades, etc.., la possible desviació d’un vehicle de l’itinerari assenyalat pugui produir accidents a vianants o a treballadors (desplaçament o enderroc del tancament de l’obra o de baranes de protecció de pas de vianants, xoc contra objectes rígids, bolcar el vehicle per l’existència de desnivells, etc..,). Quan l’espai disponible sigui mínim, s’admetrà la col·locació d’elements de defensa TD – 2. • Paviments provisionals El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents dels propis del gravat de les peces. Si és de terres, tindrà una compactació del 90% PM (Pròctor Modificat). Si cal ampliar la vorera per a pas de vianants per la calçada, es col·locarà un entarimat sobre la part ocupada de la calçada formant un pla horitzontal amb la vorera i una barana fixa de protecció. • Accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda Si la via o vies de l’entorn de l’obra estan adaptades d’acord amb el que disposa el Decret 135/1995 de 24 de març, i no hi ha itinerari alternatiu, els passos o itineraris provisionals

compliran les següents condicions mínimes: − Alçada lliure d’obstacles de 2,10 m. − En els canvis de direcció, l’amplada mínima de pas haurà de permetre inscriure un

cercle d’1,5 m de diàmetre. − No podran haver-hi escales ni graons aïllats. − El pendent longitudinal serà com a màxim del 8% i el pendent transversal del 2%. − El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de

peces. Si és de terres tindrà una compactació del 90% PM (Pròctor Modificat). − Els guals tindran una amplada mínima d’un metre i vint centímetres (1,20 m) i un

pendent màxim del 12%. Si hi ha itinerari alternatiu, s’indicarà, en els punts de desviació cap a l’itinerari alternatiu, col·locant un senyal tipus D amb el símbol internacional d’accessibilitat I una fletxa de senyalització. • Manteniment La senyalització i els elements d’abalisament es fixaran de tal manera que impedeixi el seu desplaçament i dificulti la seva subtracció. La senyalització, l’abalisament, els paviments, l’enllumenat i totes les proteccions dels itineraris, desviacions i passos per a vehicles i vianants es conservaran en perfecte estat durant la seva vigència, evitant la pèrdua de condicions perceptives o de seguretat. Els passos i itineraris es mantindran nets. • Retirada de senyalització i abalisament Acabada l’obra es retiraran tots els senyals, elements, dispositius i abalisament implantats. El termini màxim per a l’execució d’aquestes operacions serà d’una setmana, un cop acabada l’obra o la part d’obra que exigís la seva implantació.

18.8. Protecció i trasllat d'elements emplaçats a la via pública

• Arbres i jardins Al PLA DE SEGURETAT s’assenyalaran tots els elements vegetals i l’arbrat existent a la via pública que estiguin a la zona de les obres i al seu llindar. L’Entitat Municipal responsable de Parcs i Jardins emetrà un informe previ preceptiu. Mentre durin les obres es protegirà l’arbrat, els jardins i les espècies vegetals que puguin quedar afectades, deixant al seu voltant una franja d’un (1) metre de zona no ocupada. El contractista vetllarà, perquè els escossells i les zones ajardinades estiguin sempre lliures d’elements estranys, deixalles, escombraries i runa. S’hauran de regar periòdicament, sempre que això no es pugui fer normalment des de l’exterior de la zona d’obres. Els escossells que quedin inclosos dins l’àmbit d'estrenyiment de pas per a vianants s’hauran de tapar de manera que la superfície sigui contínua i sense ressalts. • Parades d’autobús, quioscos, bústies A causa de la implantació del tancament de l’obra, ja sigui, perquè queden al seu interior o per quedar en zona de pas restringit, caldrà preveure el trasllat provisional de parades d’autobús, quioscos, bústies de Correus o elements similars emplaçats a l’espai públic. En aquest cas, caldrà indicar-ho en el PLA DE SEGURETAT, preveure el seu emplaçament durant el temps que durin les obres i contactar amb els serveis corresponents per tal de coordinar les operacions.

19. RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ

19.1. Riscos de danys a tercers

Els riscs que durant les successives fases d'execució de l'obra podrien afectar persones o objectes annexos que en depenguin són els següents: − Caiguda al mateix nivell. − Atropellaments. − Col·lisions amb obstacles a la vorera. − Caiguda d'objectes.

19.2. Mesures de protecció a tercers

Es consideraran les següents mesures de protecció per a cobrir el risc de les persones que transiten pels voltants de l'obra: 16. Muntatge de tanca metàl·lica a base d'elements prefabricats de 2 m. d'alçada, separant

el perímetre de l'obra, de les zones de trànsit exterior. 17. Per a la protecció de persones i vehicles que transitin pels carrers limítrofs, s’instal·larà

un passadís d’estructura consistent en l’assenyalament, que haurà de ser òptic i lluminós a la nit, per a indicar el gàlib de les proteccions al tràfic rodat. Ocasionalment es podrà instal·lar en el perímetre de la façana una marquesina en voladís de material resistent.

18. Si fos necessari ocupar la vorera durant l’aplec de materials a l’obra, mentre duri la maniobra de descàrrega, es canalitzarà el trànsit de vianants per l’interior del passadís de vianants i el de vehicles fora de les zones d’afectació de la maniobra, amb protecció a base de reixes metàl·liques de separació d’àrees i es col·locaran llums de gàlib nocturns i senyals de trànsic que avisin als vehicles de la situació de perill.

19. En funció del nivell d’intromissió de tercers a l’obra, es pot considerar la conveniència de contractar un servei de control d’accessos a l'obra, a càrrec d’un Servei de Vigilància patrimonial, expressament per a aquesta funció.

20. PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS

Els principals riscos catastròfics considerats com remotament previsibles per aquesta obra són: − Incendi, explosió i/o deflagració. − Inundació. − Col·lapse estructural per maniobres fallides. − Atemptat patrimonial contra la Propietat i/o contractistes. − Enfosament de càrregues o aparells d’elevació. Per a cobrir las eventualitats pertinents, el Contractista redactarà i inclourà com annex al seu Pla de Seguretat i Salut un „Pla d’Emergència Interior“, cobrin les següents mesures mínimes: 1.- Ordre i neteja general. 2.- Accessos i vies de circulació interna de l'obra. 3.- Ubicació d'extintors i d’altres agents extintors. 4.- Nomenament i formació de la Brigada de Primera Intervenció. 5.- Punts de trobada. 6.- Assistència Primers Auxilis.

21. PREVISIONS DE SEGURETAT PELS TREBALLS POSTERIORS

Previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors (manteniment) segons art. 5.6 RD.1627/97

22. PRESSUPOST El pressupost d’execució material de Seguretat i Salut puja la quantitat de MIL NORANTA-NOU EUROS AMB SETANTA-NOU CÈNTIMS (1.099,79 €).

Terrassa, Febrer de 2010 F.Xavier Sans i Parcerisas, Arquitecte

PLEC

1. DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC

1.1. Objecte

Aquest Plec de Condicions de l’Estudi de Seguretat i Salut comprèn el conjunt d'especificacions que hauran d’acomplir tant el Pla de Seguretat i Salut del Contractista com a document de Gestió Preventiva (Planificació, Organització, Execució i Control) de l’obra, les diferents proteccions a emprar per la reducció dels riscos (Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva, Sistemes de Protecció Col·lectiva, Equips de Protecció Individual), Implantacions provisionals per a la Salubritat i Confort dels treballadors, així com les tècniques de la seva implementació a l’obra i les que hauran de manar l’execució de qualsevol tipus d’instal·lacions i d’obres accessòries. Per a qualsevol tipus d’especificació no inclosa en aquest Plec, es tindran en compte les condicions tècniques que es derivin d’entendre com a normes d’aplicació: a) Tots aquells continguts al:

− Plec General de Condicions Tècniques de l’Edificació’‘, confeccionat pel Centre Experimental d’Arquitectura, aprovat pel Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes i adaptat a les seves obres per la ‘‘Direcció General d’Arquitectura’‘. (cas d'Edificació)

− ‘‘Plec de Clàusules Administratives Generals, per a la Contractació d’Obres de l’Estat’‘ i adaptat a les seves obres per la ‘‘Direcció de Política Territorial i Obres Públiques’‘. (cas d'Obra Pública)

b) Les contingudes al Reglament General de Contractació de l’Estat, Normes Tecnològiques de l’Edificació publicades pel ‘‘Ministerio de la Vivienda’‘ i posteriorment pel ‘‘Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo’‘.

c) La normativa legislativa vigent d’obligat compliment i les condicionades per les companyies subministradores de serveis públics, totes elles al moment de l’oferta.

1.2. Documents que defineixen l'Estudi de Seguretat i Salut

Segons la normativa legal vigent, Art. 5, 2 del R.D. 1627/1997, de 24 d'octubre sobre ‘‘DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I DE SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ’‘, l'Estudi de Seguretat haurà de formar part del Projecte d'Execució d'Obra o, al seu defecte, del Projecte d'Obra, havent de ser coherent amb el contingut del mateix i recollir les mesures preventives adequades als riscos que comporta la realització de l'obra, contenint com a mínim els següents documents: Memòria: Descriptiva dels procediments, equips tècnics i medis auxiliars que hagin

d'utilitzar-se o que la seva utilització es pugui preveure; identificació dels riscos laborals que puguin ser evitats, indicant a l'efecte les mesures tècniques necessàries per fer-ho; relació dels riscos laborals que no es puguin eliminar conforme als assenyalats anteriorment, especificant les mesures preventives i proteccions tècniques tendents a controlar i reduir els esmentats riscos i valorant la seva eficàcia, en especial quan es proposin mesures alternatives.

Plec: De condicions particulars en el que es tindran en compte les normes legals i

reglamentaries aplicables a les especificacions tècniques pròpies de l'obra que es tracti, així com les prescripcions que s'hauran de complir en relació amb les característiques, l'ús i la conservació de les màquines, utensilis, eines, sistemes i equips preventius.

Pressupost: Quantificació del conjunt de despeses previstes per l'aplicació i execució de

l'Estudi de Seguretat i Salut.

1.3. Compatibilitat i relació entre els esmentats documents

L'estudi de Seguretat i Salut forma part del Projecte d'Execució d'obra, o en el seu cas, del Projecte d'Obra, havent de ser cadascun dels documents que l'integren, coherents amb el contingut del Projecte, i recollir les mesures preventives, de caràcter pal·liatiu, adequades als riscos, no eliminats o reduïts a la fase de disseny, que comporti la realització de l'obra, en els terminis i circumstàncies socio-tècniques on la mateixa es tingui que materialitzar. El Plec de Condicions Particulars, els Plànols i Pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut són documents contractuals, que restaran incorporats al Contracte i, per tant, són d’obligat acompliment, llevat modificacions degudament autoritzades. La resta de Documents o dades de l’Estudi de Seguretat i Salut són informatius, i estan constituïts per la Memòria Descriptiva, amb tots els seus Annexos, els Detalls Gràfics d’interpretació, els Amidaments i els Pressupostos Parcials. Els esmentats documents informatius representen només una opinió fonamentada de l’Autor de l’Estudi de Seguretat i Salut, sense que això suposi que es responsabilitzi de la certesa de les dades que se subministren. Aquestes dades han de considerar-se, tant sols, com a complement d’informació que el Contractista ha d’adquirir directament i amb els seus propis mitjans. Només els documents contractuals, constitueixen la base del Contracte; per tant el Contractista no podrà al·legar, ni introduir al seu Pla de Seguretat i Salut, cap modificació de les condicions del Contracte en base a les dades contingudes als documents informatius, llevat que aquestes dades apareguin a algun document contractual. El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que puguin derivar-se de no obtenir la suficient informació directa, que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius de l’Estudi de Seguretat i Salut. Si hi hagués contradicció entre els Plànols i les Prescripcions Tècniques Particulars, en cas d’incloure’s aquestes com a document que complementi el Plec de Condicions Generals del Projecte, té prevalença el que s’ha prescrit en les Prescripcions Tècniques Particulars. En qualsevol cas, ambdós documents tenen prevalença sobre les Prescripcions Tècniques Generals. El que s’ha esmentat al Plec de condicions i només als Plànols, o viceversa, haurà de ser executat com si hagués estat exposat a ambdós documents, sempre que, a criteri de l’Autor de l’Estudi de Seguretat i Salut, quedin suficientment definides les unitats de Seguretat i Salut corresponent, i aquestes tinguin preu al Contracte.

2. DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET CONSTRUCTIU

Dins l'àmbit de la respectiva capacitat de decisió cadascun dels actors del fet constructiu, estan obligats a prendre decisions ajustant-se als Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 a la L. 31/1995) : 1. Evitar els riscos. 2. Avaluar els riscos que no es poden evitar. 3. Combatre els riscos en el seu origen. 4. Adaptar la feina a la persona, en particular al que fa referència a la concepció dels llocs

de treball, com també a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb l'objectiu específic d'atenuar la feina monòtona i repetitiva i de reduir-ne els efectes a la salut.

5. Tenir en compte l'evolució de la tècnica. 6. Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap. 7. Planificar la prevenció, amb la recerca d'un conjunt coherent que hi integri la tècnica,

l'organització de la feina, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals al treball.

8. Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte de la individual. 9. Facilitar les corresponents instruccions als treballadors.

2.1. Promotor

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, serà considerat Promotor qualsevol persona, física o jurídica, pública o privada, que, individual o col·lectivament, decideixi, impulsi, programi i financi, amb recursos propis o aliens, les obres de construcció per sí mateix, o per la seva posterior alienació, lliurament o cessió a tercers sota qualsevol títol. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Promotor: 10. Designar al tècnic competent per la Coordinació de Seguretat i Salut en fase de Projecte,

quan sigui necessari o es cregui convenient.

11. Designar en fase de Projecte, la redacció de l'Estudi de Seguretat, facilitant al Projectista i al Coordinador respectivament, la documentació i informació prèvia necessària per l'elaboració del Projecte i redacció de l'Estudi de Seguretat i Salut, així com autoritzar als mateixos les modificacions pertinents.

12. Facilitar que el Coordinador de Seguretat i Salut en la fase de projecte intervingui en totes

les fases d'elaboració del projecte i de preparació de l'obra.

13. Designar el Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Obra per l'aprovació del Pla de Seguretat i Salut, aportat pel contractista amb antelació a l'inici de les obres, el qual Coordinarà la Seguretat i Salut en fase d'execució material de les mateixes.

14. La designació dels Coordinadors en matèria de Seguretat i Salut no eximeix al Promotor de

les seves responsabilitats.

15. Gestionar l’‘‘Avís Previ’‘ davant l'Administració Laboral i obtenir les preceptives llicències i autoritzacions administratives.

16. El Promotor es responsabilitza que tots els agents del fet constructiu tinguin en compte les

observacions del Coordinador de Seguretat i Salut, degudament justificades, o bé proposin unes mesures d'una eficàcia, pel cap baix, equivalents.

2.2. Coordinador de Seguretat i Salut

El Coordinador de Seguretat i Salut serà als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, qualsevol persona física legalment habilitada pels seus coneixements específics i que compti amb titulació acadèmica en Construcció. És designat pel Promotor en qualitat de Coordinador de Seguretat: a) En fase de concepció, estudi i elaboració del Projecte o b) Durant l'Execució de l'obra. El Coordinador de Seguretat i Salut i Salut forma part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa/Direcció d’Execució.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat del Projecte: El Coordinador de Seguretat i Salut en fase de projecte, és designat pel Promotor quan en l’elaboració del projecte d’obra intervinguin varis projectistes. Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l’elaboració del projecte, segons el R.D. 1627/1997, són les següents:

17. Vetllar per a què en fase de concepció, estudi i elaboració del Projecte, el Projectista

tingui en consideració els ‘‘Principis Generals de la Prevenció en matèria de Seguretat i Salut’‘ (Art. 15 a la L.31/1995), i en particular: d) Prendre les decisions constructives, tècniques i d'organització amb la finalitat

de planificar les diferents feines o fases de treball que es desenvolupin simultània o successivament.

e) Estimar la duració requerida per l'execució de les diferents feines o fases de treball.

18. Traslladar al Projectista tota la informació preventiva necessària que li cal per integrar la Seguretat i Salut a les diferents fases de concepció, estudi i elaboració del projecte d'obra.

Tenir en compte, cada vegada que sigui necessari, qualsevol estudi de seguretat i salut o estudi bàsic, així com les previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, amb les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors (manteniment).

Coordinar l'aplicació del que es disposa en els punts anteriors i redactar o fer redactar l'Estudi de Seguretat i Salut.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat i Salut d'Obra: El Coordinador de Seguretat i Salut en fase d'execució d'obra, és designat pel Promotor en tots aquells casos en què intervé més d'una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra, segons el R.D. 1627/1997, són les següents:

1. Coordinar l'aplicació dels Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995)

:

a) En el moment de prendre les decisions tècniques i d'organització amb el fi de planificar les diferents tasques o fases de treball que s'hagin de desenvolupar simultània o successivament.

b) En l'estimació de la durada requerida per a l'execució d'aquests treballs o fases de treball.

2. Coordinar les activitats de l'obra per garantir que els Contractistes, i, si n’hi ha dels

Subcontractistes i els treballadors autònoms, apliquin de manera coherent i responsable els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (L.31/1995 de 8 de novembre) durant l'execució de

l'obra i, en particular, en les tasques o activitats al què es refereix l'article 10 del R.D. 1627/1997 de 24 d'octubre sobre Disposicions mínimes de Seguretat i Salut a les obres de construcció: a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja. b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les

seves condicions d'accés, i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació.

c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. d) El manteniment, el control previ a la posta en servei i el control periòdic de les

instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, a fi de corregir els defectes que pugin afectar a la seguretat i la salut dels treballadors.

e) La delimitació i el condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries o substàncies perilloses.

f) La recollida dels materials perillosos utilitzats. g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació dels residus i deixalles. h) L'adaptació, d'acord amb l'evolució de l'obra, del període de temps efectiu que

haurà de dedicar-se als diferents treballs o fases de treball. i) La informació i coordinació entre els contractistes, subcontractistes i

treballadors autònoms. j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol tipus de treball o activitat que

es realitzi en l'obra o a prop del lloc de l'obra. 3. Aprovar el Pla de Seguretat i Salut (PSS) elaborat pel contractista i, si s’escau, les

modificacions que s'hi haguessin introduït. La Direcció Facultativa prendrà aquesta funció quan no calgui la designació de Coordinador.

4. Organitzar la coordinació d'activitats empresarials prevista en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

5. Coordinar les accions i funcions de control de l'aplicació correcta dels mètodes de treball.

6. Adoptar les mesures necessàries perquè només puguin accedir a l'obra les persones autoritzades.

El Coordinador de Seguretat i Salut en la fase d'execució de l'obra respondrà davant del Promotor, del compliment de la seva funció com staff assessor especialitzat en Prevenció de la Sinistralitat Laboral, en col·laboració estricta amb els diferents agents que intervinguin a l'execució material de l'obra. Qualsevol divergència serà presentada al Promotor com a màxim patró i responsable de la gestió constructiva de la promoció de l’obra, a fi que aquest prengui, en funció de la seva autoritat, la decisió executiva que calgui. Les responsabilitats del Coordinador no eximiran de les seves responsabilitats al Promotor, Fabricants i Subministradors d’equips, eines i mitjans auxiliars, Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Contractistes, Subcontractistes, treballadors autònoms i treballadors.

2.3. Projectista

És el tècnic habilitat professionalment que, per encàrrec del Promotor i amb subjecció a la normativa tècnica i urbanística corresponent, redacta el Projecte. Podran redactar projectes parcials del Projecte, o parts que el complementin, altres tècnics, de forma coordinada amb l'autor d'aquest, contant en aquest cas, amb la col·laboració del Coordinador de Seguretat i Salut designat pel Promotor. Quan el Projecte es desenvolupa o completa mitjançant projectes parcials o d’altres documents tècnics, cada projectista assumeix la titularitat del seu projecte. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Projectista: 7. Tenir en consideració els suggeriments del Coordinador de Seguretat i Salut en fase de

Projecte per integrar els Principis de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995), prendre les decisions constructives, tècniques i d'organització que puguin afectar a la planificació dels treballs o fases de treball durant l'execució de les obres.

8. Acordar, en el seu cas, amb el promotor la contractació de col·laboracions parcials.

2.4. Director d'Obra

És el tècnic habilitat professionalment que, formant part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, dirigeix el desenvolupament de l'obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, de conformitat amb el Projecte que el defineix, la llicència constructiva i d'altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, amb l'objecte d'assegurar l'adequació al fi proposat. En el cas que el Director d'Obra dirigeixi a més a més l'execució material de la mateixa, assumirà la funció tècnica de la seva realització i del control qualitatiu i quantitatiu de l'obra executada i de la seva qualitat. Podran dirigir les obres dels projectes parcials altres tècnics, sota la coordinació del Director d’Obra, contant amb la col·laboració del Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Obra, nomenat pel Promotor. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Director d’Obra: 9. Verificar el replanteig, l’adequació dels fonaments, estabilitat dels terrenys i de

l’estructura projectada a les característiques geotècniques del terreny. 10. Si dirigeix l’execució material de l’obra, verificar la recepció d'obra dels productes de

construcció, ordenant la realització dels assaigs i proves precises; comprovar els nivells, desploms, influència de les condicions ambientals en la realització dels treballs, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius, de les instal·lacions i dels Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva i la Senyalització, d’acord amb el Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut.

11. Resoldre les contingències que es produeixin a l’obra i consignar en el Llibre d’Ordres i Assistència les instruccions necessàries per la correcta interpretació del Projecte i dels Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva i solucions de Seguretat i Salut Integrada previstes en el mateix.

12. Elaborar a requeriment del Coordinador de Seguretat i Salut o amb la seva conformitat, eventuals modificacions del projecte, que vinguin exigides per la marxa de l’obra i que puguin afectar a la Seguretat i Salut dels treballs, sempre que les mateixes s’adeqüin a les disposicions normatives contemplades a la redacció del Projecte i del seu Estudi de Seguretat i Salut.

13. Subscriure l’Acta de Replanteig o començament de l’obra, confrontant prèviament amb el Coordinador de Seguretat i Salut l’existència prèvia de l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut del contractista.

14. Certificar el final d’obra, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat, amb els visats que siguin preceptius.

15. Conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d’obra i de Seguretat i Salut executades, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat.

16. Les instruccions i ordres que doni la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, seran normalment verbals, tenint força per obligar a tots els efectes. Els desviaments respecte al compliment del Pla de Seguretat i Salut, s'anotaran pel Coordinador al Llibre d’incidències

17. Elaborar i subscriure conjuntament amb el Coordinador de Seguretat, la Memòria de Seguretat i Salut de l’obra finalitzada, per lliurar-la al promotor, amb els visats que foren perceptius.

2.5. Contractista o constructor (empresari principal) i Subcontractistes

Definició de Contractista: És qualsevol persona, física o jurídica, que individual o col·lectivament, assumeix contractualment davant el Promotor, el compromís d’executar, en condicions de solvència i Seguretat, amb medis humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les mateixes amb subjecció al contracte, el Projecte i el seu Estudi de Seguretat i Salut.

Definició de Subcontractista: És qualsevol persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el contractista, empresari principal, el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra, amb subjecció al contracte, al Projecte i al Pla de Seguretat, del Contractista, pel que es regeix la seva execució.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Contractista i/o Subcontractista:

18. El Contractista haurà d’executar l’obra amb subjecció al Projecte, directrius de

l’Estudi i compromisos del Pla de Seguretat i Salut, a la legislació aplicable i a les instruccions del Director d’Obra, i del Coordinador de Seguretat i Salut, amb la finalitat de dur a terme les condicions preventives de la sinistralitat laboral i l’assegurament de la qualitat, compromeses en el Pla de Seguretat i Salut i exigides en el Projecte

19. Tenir acreditació empresarial i la solvència i capacitació tècnica, professional i econòmica que l’habiliti per al compliment de les condicions exigibles per actuar com constructor (i/o subcontractista, en el seu cas), en condicions de Seguretat i Salut.

20. Designar al Cap d’Obra que assumirà la representació tècnica del Constructor (i/o Subcontractista, en el seu cas), a l’obra i que per la seva titulació o experiència haurà de tenir la capacitat adequada d’acord amb les característiques i complexitat de l’obra.

21. Assignar a l’obra els medis humans i materials que la seva importància ho requereixi.

22. Formalitzar les subcontractacions de determinades parts o instal·lacions de l’obra dins dels límits establerts en el Contracte.

23. Redactar i signar el Pla de Seguretat i Salut que desenvolupi l’Estudi de Seguretat i Salut del Projecte. El Subcontractista podrà incorporar els suggeriments de millora corresponents a la seva especialització, en el Pla de Seguretat i Salut del Contractista i presentar-los a l’aprovació del Coordinador de Seguretat.

24. El representant legal del Contractista signarà l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut conjuntament amb el Coordinador de Seguretat.

25. Signar l’Acta de Replanteig o començament i l’Acta de Recepció de l’obra. 26. Aplicarà els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article 15 de la Llei de

Prevenció de Riscos Laborals, en particular, en desenvolupar les tasques o activitats indicades en l'esmentat article 10 del R.D. 1627/1997: k) Complir i fer complir al seu personal allò establert en el Pla de Seguretat i Salut

(PSS). l) Complir la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, tenint en

compte, si s'escau, les obligacions que fan referència a la coordinació d'activitats empresarials previstes en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, i en conseqüència complir el R.D. 171/2004, i també complir les disposicions mínimes establertes en l'annex IV del R.D. 1627/1997, durant l'execució de l'obra.

m) Informar i facilitar les instruccions adequades als treballadors autònoms sobre totes les mesures que s'hagin d'adoptar pel que fa a la seguretat i salut a l'obra.

n) Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra, i si és el cas, de la Direcció Facultativa.

27. Els Contractistes i Subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mesures preventives fixades en el Pla de Seguretat i Salut (PSS) en relació amb les obligacions que corresponen directament a ells o, si escau, als treballadors autònoms que hagin contractat.

28. A més, els Contractistes i Subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mesures previstes al Pla, als termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

29. El Contractista principal haurà de vigilar el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals per part de les empreses Subcontractistes.

30. Abans de l’inici de l’activitat a l’obra, el Contractista principal exigirà als Subcontractistes que acreditin per escrit que han realitzat, per als treballs a realitzar,

l’avaluació de riscos i la planificació de la seva activitat preventiva. Així mateix, el Contractista principal exigirà als Subcontractistes que acreditin per escrit que han complert les seves obligacions en matèria d’informació i formació respecte als treballadors que hagin de prestar servei a l’obra.

31. El Contractista principal haurà de comprovar que els Subcontractistes que concorren a l’obra han establert entre ells els medis necessaris de coordinació.

32. Les responsabilitats del Coordinador, de la Direcció Facultativa i del Promotor no eximiran de les seves responsabilitats als Contractistes i al Subcontractistes.

33. El Constructor serà responsable de la correcta execució dels treballs mitjançant l'aplicació de Procediments i Mètodes de Treball intrínsecament segurs (SEGURETAT INTEGRADA), per assegurar la integritat de les persones, els materials i els mitjans auxiliars fets servir a l'obra.

34. El Contractista principal facilitarà per escrit a l'inici de l'obra, el nom del Director Tècnic, que serà creditor de la conformitat del Coordinador i de la Direcció Facultativa. El Director Tècnic podrà exercir simultàniament el càrrec de Cap d'Obra, o bé, delegarà l'esmentada funció a altre tècnic, Cap d'Obra, amb coneixements contrastats i suficients de construcció a peu d'obra. El Director Tècnic, o en absència el Cap d'Obra o l'Encarregat General, ostentaran successivament la prelació de representació del Contractista a l'obra.

35. El representant del Contractista a l'obra, assumirà la responsabilitat de l'execució de les activitats preventives incloses al present Plec i el seu nom figurarà al Llibre d'Incidències.

36. Serà responsabilitat del Contractista i del Director Tècnic, o del Cap d'Obra i/o Encarregat en el seu cas, l'incompliment de les mesures preventives, a l'obra i entorn material, de conformitat a la normativa legal vigent.

37. El Contractista també serà responsable de la realització del Pla de Seguretat i Salut (PSS), així com de l'específica vigilància i supervisió de seguretat, tant del personal propi com subcontractat, així com de facilitar les mesures sanitàries de caràcter preventiu laboral, formació, informació i capacitació del personal, conservació i reposició dels elements de protecció personal dels treballadors, càlcul i dimensions dels Sistemes de Proteccions Col·lectives i en especial, les baranes i passarel·les, condemna de forats verticals i horitzontals susceptibles de permetre la caiguda de persones o objectes, característiques de les escales i estabilitat dels esglaons i recolzadors, ordre i neteja de les zones de treball, enllumenat i ventilació dels llocs de treball, bastides, apuntalaments, encofrats i estintolaments, aplecs i emmagatzematges de materials, ordre d'execució dels treballs constructius, seguretat de les màquines, grues, aparells d'elevació, mesures auxiliars i equips de treball en general, distància i localització d'estesa i canalitzacions de les companyies subministradores, així com qualsevol altre mesura de caràcter general i d’obligat compliment, segons la normativa legal vigent i els costums del sector i que pugui afectar a aquest centre de treball.

38. El Director Tècnic (o el Cap d'Obra), visitaran l'obra com a mínim amb una cadència diària i hauran de donar les instruccions pertinents a l'Encarregat General, que haurà de ser una persona de provada capacitat pel càrrec, haurà d’estar present a l'obra durant la realització de tot el treball que s'executi. Sempre que sigui preceptiu i no existeixi altra designada a l'efecte, s'entendrà que l'Encarregat General és al mateix temps el Supervisor General de Seguretat i Salut del Centre de Treball per part del Contractista, amb independència de qualsevol altre requisit formal.

39. L'acceptació expressa o tàcita del Contractista pressuposa que aquest ha reconegut l'emplaçament del terreny, les comunicacions, accessos, afectació de serveis, característiques del terreny, mides de seguretats necessàries, etc. i no podrà al·legar en el futur ignorància d'aquestes circumstàncies.

40. El Contractista haurà de disposar de les pòlisses d'assegurança necessària per a cobrir les responsabilitats que puguin esdevenir per motius de l'obra i el seu entorn, i serà responsable dels danys i prejudicis directes o indirectes que pugui ocasionar a tercers, tant per omissió com per negligència, imprudència o imperícia professional, del personal al seu càrrec, així com del Subcontractistes, industrials i/o treballadors autònoms que intervinguin a l'obra.

41. Les instruccions i ordres que doni la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, seran normalment verbals, tenint força per obligar a tots els efectes. Els desviaments respecte al compliment del Pla de Seguretat i Salut, s'anotaran pel Coordinador al Llibre d’Incidències.

En cas d’incompliment reiterat dels compromisos del Pla de Seguretat i Salut (PSS), el Coordinador i Tècnics de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Constructor, Director Tècnic, Cap d'Obra, Encarregat, Supervisor de Seguretat, Delegat Sindical de Prevenció o els representants del Servei de Prevenció (propi o concertat) del Contractista i/o Subcontractistes, tenen el dret a fer constar al Llibre d'Incidències, tot allò que consideri d'interès per a reconduir la situació als àmbits previstos al Pla de Seguretat i Salut de l'obra.

42. Les condicions de seguretat i salut del personal, dins de l'obra i els seus desplaçaments a/o des del seu domicili particular, seran responsabilitat dels Contractistes i/o Subcontractistes així com dels propis treballadors Autònoms.

43. També serà responsabilitat del Contractista, el tancament perimetral del recinte de l'obra i protecció de la mateixa, el control i reglament intern de policia a l'entrada, per a evitar la intromissió incontrolada de tercers aliens i curiosos, la protecció d'accessos i l'organització de zones de pas amb destinació als visitants de les oficines d'obra.

44. El Contractista haurà de disposar d'un senzill, però efectiu, Pla d'Emergència per a l'obra, en previsió d'incendis, pluges, glaçades, vent, etc. que puguin posar en situació de risc al personal d'obra, a tercers o als medis e instal·lacions de la pròpia obra o limítrofs.

45. El Contractista i/o Subcontractistes tenen absolutament prohibit l'ús d'explosius sense autorització escrita de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa.

46. La utilització de grues, elevadors o d'altres màquines especials, es realitzarà per operaris especialitzats i posseïdors del carnet de grua torre, del títol d’operador de grua mòbil i en altres casos l’acreditació que correspongui, sota la supervisió d'un tècnic especialitzat i competent a càrrec del Contractista. El Coordinador rebrà una copia de cada títol d'habilitació signat per l'operador de la màquina i del responsable tècnic que autoritza l'habilitació avalant-hi la idoneïtat d'aquell per a realitzar la seva feina, en aquesta obra en concret.

47. Tot operador de grua mòbil haurà d'estar en possessió del carnet de gruista segons l'Instrucció Tècnica Complementaria ''MIE-AEM-4'' aprovada per RD 837/2003 expedit pel òrgan competent o en el seu defecte certificat de formació com a operador de grua de l'Institut Gaudí de la Construcció o entitat similar; tot ell per garantir el total coneixement dels equips de treballs de forma que es pugui garantir el màxim de seguretat a les tasques a desenvolupar.

48. El delegat del contractista haurà de certificar que tot operador de grua mòbil es troba en possessió del carnet de gruista segons especificacions del paràgraf anterior, així mateix haurà de certificar que totes les grues mòbils que s'utilitzin a l'obra compleixen totes i cadascunes de l'especificacions establertes a l'ITC ''MIE-AEM-4''.

2.6. Treballadors Autònoms

Persona física diferent al Contractista i/o Subcontractista que realitzarà de forma personal i directa una activitat professional, sense cap subjecció a un contracte de treball, i que assumeix contractualment davant el Promotor, el Contractista o el Subcontractista el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador Autònom: 49. Aplicar els Principis de l'Acció Preventiva que es recullen en l'article 15 de la Llei de

Prevenció de Riscos Laborals, en particular, en desenvolupar les tasques o activitats indicades en l'article 10 del R.D. 1627/1997.

50. Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut, que estableix l'annex IV del R.D. 1627/1997, durant l'execució de l'obra.

51. Complir les obligacions en matèria de prevenció de riscos que estableix pels treballadors l'article 29, 1,2, de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

52. Ajustar la seva actuació en l'obra conforme als deures de coordinació d'activitats empresarials establerts en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, participant, en particular, en qualsevol mesura d'actuació coordinada que s'hagi establert.

53. Utilitzar els equips de treball d'acord amb allò disposat en el R.D. 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball per part dels treballadors.

54. Escollir i utilitzar els equips de protecció individual, segons preveu el R.D. 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relativa a la utilització dels equips de protecció individual per part dels treballadors.

55. Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'execució de l'obra i de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, si n'hi ha.

56. Els treballadors autònoms hauran de complir allò establert en el Pla de Seguretat i Salut (PSS): o) La maquinària, els aparells i les eines que s'utilitzen a l'obra, han de respondre a les

prescripcions de seguretat i salut, equivalents i pròpies, dels equipaments de treball que l'empresari Contractista posa a disposició dels seus treballadors.

p) Els autònoms i els empresaris que exerceixen personalment una activitat a l'obra, han d'utilitzar equipament de protecció individual apropiat, i respectar el manteniment en condicions d'eficàcia dels diferents sistemes de protecció col·lectiva instal·lats a l'obra, segons el risc que s'ha de prevenir i l'entorn del treball.

2.7. Treballadors

Persona física diferent al Contractista, Subcontractista i/o Treballador Autònom que realitzarà de forma personal i directa una activitat professional remunerada per compte aliè, amb subjecció a un contracte laboral, i que assumeix contractualment davant l’empresari el compromís de desenvolupar a l’obra les activitats corresponents a la seva categoria i especialitat professional, seguint les instruccions d’aquell. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador: 57. El deure d'obeir les instruccions del Contractista en allò relatiu a Seguretat i Salut. 58. El deure d'indicar els perills potencials. 59. Té responsabilitat dels actes personals. 60. Té el dret a rebre informació adequada i comprensible i a formular propostes, en relació

a la seguretat i salut, en especial sobre el Pla de Seguretat i Salut (PSS). 61. Té el dret a la consulta i participació, d'acord amb l'article 18, 2 de la Llei de Prevenció

de Riscos Laborals. 62. Té el dret a adreçar-se a l'autoritat competent. 63. Té el dret a interrompre el treball en cas de perill imminent i seriós per a la seva

integritat i la dels seus companys o tercers aliens a l'obra. 64. Té el dret de fer us i el fruit d’unes instal·lacions provisionals de Salubritat i Confort,

previstes especialment pel personal d’obra, suficients, adequades i dignes, durant el temps que duri la seva permanència a l’obra.

3. DOCUMENTACIÓ PREVENTIVA DE CARÀCTER CONTRACTUAL

3.1. Interpretació dels documents vinculants en matèria de Seguretat i

Salut

Excepte en el cas que l’escriptura del Contracte o Document de Conveni Contractual ho indiqui específicament d’altra manera, l’ordre de prelació dels Documents contractuals en matèria de Seguretat i Salut per aquesta obra serà el següent: 65. Escriptura del Contracte o Document del Conveni Contractual. 66. Bases del Concurs. 67. Plec de Prescripcions per la Redacció dels Estudis de Seguretat i Salut i la Coordinació

de Seguretat i salut en fases de Projecte i/o d’Obra. 68. Plec de Condicions Generals del Projecte i de l’Estudi de Seguretat i Salut. 69. Plec de Condicions Facultatives i Econòmiques del Projecte i de l’Estudi de Seguretat i

Salut. 70. Procediments Operatius de Seguretat i Salut i/o Procediments de control Administratiu

de Seguretat, redactats durant la redacció del Projecte i/o durant l’Execució material de l’Obra, pel Coordinador de Seguretat.

71. Plànols i Detalls Gràfics de l’Estudi de Seguretat i Salut. 72. Pla d’Acció Preventiva de l’empresari-contractista. 73. Pla de Seguretat i Salut de desenvolupament de l’Estudi de Seguretat i Salut del

Contractista per l’obra en qüestió. 74. Protocols, procediments, manuals i/o Normes de Seguretat i Salut interna del

Contractista i/o Subcontractistes, d’aplicació en l’obra. Feta aquesta excepció, els diferents documents que constitueixen el Contracte seran considerats com mútuament explicatius, però en el cas d’ambigüitats o discrepàncies interpretatives de temes relacionats amb la Seguretat, seran aclarides i corregides pel Director d’Obra qui, desprès de consultar amb el Coordinador de Seguretat, farà l’ús de la seva facultat d’aclarir al Contractista les interpretacions pertinents. Si en el mateix sentit, el Contractista descobreix errades, omissions, discrepàncies o contradiccions tindrà que notificar-ho immediatament per escrit al Director d’Obra qui desprès de consultar amb el Coordinador de Seguretat, aclarirà ràpidament tots els assumptes, notificant la seva resolució al Contractista. Qualsevol treball relacionat amb temes de Seguretat i Salut, que hagués estat executat pel Contractista sense prèvia autorització del Director d’Obra o del Coordinador de Seguretat, serà responsabilitat del Contractista, restant el Director d’Obra i el Coordinador de Seguretat, eximits de qualsevol responsabilitat derivada de les conseqüències de les mesures preventives, tècnicament inadequades, que hagin pogut adoptar el Contractista pel seu compte. En el cas que el contractista no notifiqui per escrit el descobriment d’errades, omissions, discrepàncies o contradiccions, això, no tan sols no l’eximeix de l’obligació d’aplicar les mesures de Seguretat i Salut raonablement exigibles per la reglamentació vigent, els usos i la praxi habitual de la Seguretat Integrada en la construcció, que siguin manifestament indispensables per dur a terme l’esperit o la intenció posada en el Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut, si no que hauran de ser materialitzats com si haguessin estat completes i correctament especificades en el Projecte i el corresponent Estudi de Seguretat i Salut. Totes les parts del contracte s’entenen complementàries entre si, per la qual cosa qualsevol treball requerit en un sol document, encara que no estigui esmentat en cap altre, tindrà el mateix caràcter contractual que si s’hagués recollit en tots.

3.2. Vigència de l'Estudi de Seguretat i Salut

El Coordinador de Seguretat, a la vista dels continguts del Pla de Seguretat i Salut aportat pel Contractista, com document de gestió preventiva d’adaptació de la seva pròpia ‘‘cultura preventiva interna d’empresa’‘ el desenvolupament dels continguts del Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut per l’execució material de l’obra, podrà indicar en l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat, la declaració expressa de subsistència, d’aquells aspectes que puguin estar, a criteri del Coordinador, millor desenvolupats en l’Estudi de Seguretat, com ampliadors i complementaris dels continguts del Pla de Seguretat i Salut del Contractista. Els Procediments Operatius i/o Administratius de Seguretat, que pugessin redactar el Coordinador de Seguretat i Salut amb posterioritat a l’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut, tindrà la consideració de document de desenvolupament de l’Estudi i Pla de Seguretat, essent, per tant, vinculants per les parts contractants.

3.3. Pla de Seguretat i Salut del Contractista

D’acord al que es disposa el R.D. 1627 / 1997, cada contractista està obligat a redactar, abans de l’inici dels seus treballs a l’obra, un Pla de Seguretat i Salut adaptant aquest E.S.S. als seus medis, mètodes d'execució i al ‘‘PLA D’ACCIÓ PREVENTIVA INTERNA D’EMPRESA’‘, realitzat de conformitat al R.D.39 / 1997 ‘‘LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS’‘ (Arts. 1, 2 ap. 1, 8 i 9) . El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut està obligat a incloure els requisits formals establerts a l’Art. 7 del R.D. 1627/ 1997, no obstant, el Contractista té plena llibertat per estructurar formalment aquest Pla de Seguretat i Salut . El Contractista, en el seu Pla de Seguretat i Salut, adjuntarà, com a mínim, els plànols següents amb els continguts que en cada cas s’indiquen.

Plànol o Plànols de situació amb les característiques de l’entorn. Indicant:

- Ubicació dels serveis públics. - Electricitat. - Clavegueram. - Aigua potable. - Gas. - Oleoductes. - Altres.

- Situació i amplada dels carrers (reals i previstos). - Accessos al recinte. - Garites de control d’accessos.

- Acotat del perímetre del solar. - Distàncies de l’edifici amb els límits del solar. - Edificacions veïnes existents. - Servituds.

Plànols en planta d’ordenació general de l’obra, segons les diverses fases previstes en funció del seu pla d’execució real. Indicant:

- Tancament del solar. - Murs de contenció, atalussats, pous, talls del terreny i desnivells. - Nivells definitius dels diferents accessos al solar i rasants de vials colindants. - Ubicació d’instal·lacions d’implantació provisional per al personal d’obra:

- Banys: Equipament (lavabos, retretes, dutxes, escalfador..,). - Vestuaris del personal: Equipament (taquilles, bancs correguts, estufes..,). - Refectori o Menjador: Equipament (taules, seients, escalfaplats, frigorífic..,). - Farmaciola: Equipament. - Altres.

- Llocs destinats a apilaments. - Àrids i materials ensitjats. - Armadures, barres, tubs i biguetes. - Materials paletitzats. - Fusta. - Materials ensacats. - Materials en caixes. - Materials en bidons. - Materials solts. - Runes i residus. - Ferralla. - Aigua. - Combustibles. - Substàncies tòxiques. - Substàncies explosives i/o deflagrants.

- Ubicació de maquinària fixa i àmbit d’influència previst. - Aparells de manutenció mecànica: grues torre, muntacàrregues, cabrestants,

maquinetes, baixants de runes, cintes transportadores, bomba d’extracció de fluids. - Estació de formigonat. - Sitja de morter. - Planta de piconament i/o selecció d’àrids.

- Circuits de circulació interna de vehicles, límits de circulació i zones d’aparcament. Senyalització de circulació.

- Circuits de circulació interna del personal d’obra. Senyalització de Seguretat. - Esquema d’instal·lació elèctrica provisional. - Esquema d’instal·lació d’il·luminació provisional. - Esquema d’instal·lació provisional de subministrament d’aigua. Plànols en planta i seccions d’instal·lació de Sistemes de Protecció Col·lectiva. (*) Representació cronològica per fases d’execució.

- Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits verticals de façanes:

- Ubicació de bastida porticada d’estructura tubular cobrint la totalitat dels fronts de façana en avançament simultani a l’execució d’estructura fins l’acabament de tancaments i coberta.(*). (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent

- Ubicació i replanteig del conjunt de forques metàl·liques i xarxes de seguretat.(*). (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèvia justificació en l‘ESS.

- Ubicació i replanteig de xarxes de desencofrat. - Ubicació i replanteig de baranes de seguretat (*).

(*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèvia justificació en l’ESS.

- Ubicació i replanteig de marquesines en voladís de seguretat (*). (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèvia justificació en l‘ESS.

- Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits verticals d’escales:

- Ubicació i replanteig de xarxes verticals de seguretat en perímetre i buit de travessers d’escales (*). (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent.

- Ubicació i replanteig de baranes de seguretat en perímetre i buit de travessers d’escales.

- Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits horitzontals de patis de llums, xemeneies, buits d’instal·lacions i encofrats.

- Ubicació i replanteig de condemna amb malla electrosoldada enjovat en el cèrcol perimetral (*). (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent en forjat

- Ubicació i replanteig de xarxes horitzontals de seguretat en patis interiors. - Planta d’estructura amb ubicació i replanteig de xarxes horitzontals de seguretat

sota taulers i sotaponts d’encofrats horitzontals recuperables.

- Ubicació i replanteig d’entarimat horitzontal de fusta colada en passos d’instal·lacions, arquetes i registres provisionals.

- Ubicació i replanteig de barana perimetral de seguretat.

Plànols de proteccions en plataformes i zones de pas. Contingut:

− Passarel·les (ubicació i elements constitutius). − Escales provisionals. − Detalls de tapes provisionals d’arquetes o de buits. − Abalisament i senyalització de zones de pas. − Condemna d’accessos i proteccions en contenció d’estabilitat de terrenys. − Ubicació de bastides penjades: Projecte i replanteig dels pescants i les guindoles. − Sàgola de cable per a ancoratge i lliscament de cinturó de seguretat en perímetres

exteriors amb risc de caigudes d’altura.

Plànol o plànols de distribució d’elements de seguretat per a l’ús i manteniment posterior de l’obra executada (*).

- Bastides suspeses sobre guindoles carrileres per a neteja de façana. - Plataformes lliscants sobre carrils per a manteniment de paraments verticals. - Bastides especials. - Plataformes en voladís i moll de descàrrega escamotejables per a introducció i

evacuació d’equips. - Baranes perimetrals escamotejables per a treballs de manteniment en cobertes no

transitables. - Escales de gat amb enclavament d’accessos i equipament de Sistema de

Protecció Col·lectiva. - Replanteig d’ancoratges i sàgoles per a cinturons en façanes, xemeneies,

finestrals i patis. - Replanteig de pescants escamotejables o bigues retràctils. - Escala d’incendis i/o mànega tèxtil ignífuga d’evacuació. - Altres. (*) Tant sols en cas que estiguin contemplats en el Projecte Executiu.

Plànol d’evacuació interna d’accidentats (*).

- Plànol de carrers per a evacuació d’accidentats en obres urbanes. - Plànol de carreteres per a evacuació d’accidentats en obres aïllades. (*) Tant sols per a obres complexes o especials.

Altres.

3.4. El ''Llibre d'Incidències''

A l'obra existirà, adequadament protocolitzat, el document oficial ‘‘LLIBRE D'INCIDÈNCIES’‘, facilitat per la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, visat pel Col·legi Professional corresponent (O. Departament de Treball 22 Gener de 1998 D.O.G.C. 2565 -27.1.1998). Segons l'article 13 del Real Decret 1627/97 de 24 d'Octubre, aquest llibre haurà d’estar permanentment a l'obra, en poder del Coordinador de Seguretat i Salut, i a disposició de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Contractistes, Subcontractistes i Treballadors Autònoms, Tècnics dels Centres Provincials de Seguretat i Salut i del Vigilant (Supervisor) de Seguretat, o en el seu cas, del representat dels treballadors, els quals podran realitzar-li les anotacions que considerin adient respecte a les desviacions en el compliment del Pla de Seguretat i Salut, per a que el Contractista procedeixi a la seva notificació a l'Autoritat Laboral, en un termini inferior a 24 hores.

3.5. Caràcter vinculant del Contracte o document del ''Conveni de

Prevenció i Coordinació'' i documentació contractual annexa en matèria de Seguretat

El CONVENI DE PREVENCIÓ i COORDINACIÓ subscrit entre el Promotor (o el seu representant), Contractista, Projectista, Coordinador de Seguretat, Direcció d’Obra o Direcció Facultativa i Representant Sindical Delegat de Prevenció, podrà ésser elevat a escriptura pública a requeriment de les parts atorgants del mateix, essent de compte exclusiva del Contractista totes les despeses notarials i fiscals que es derivin. El Promotor podrà prèvia notificació escrita al Contractista, assignar totes o part de les seves facultats assumides contractualment, a la persona física, jurídica o corporació que tingues a be designar a l’efecte, segons procedeixi. Els terminis i provisions de la documentació contractual contemplada en l’apartat 2.1. del present Plec, junt amb els terminis i provisions de tots els documents aquí incorporats per referència, constitueixen l’acord ple i total entre les parts i no durà a terme cap acord o enteniment de cap naturalesa, ni el Promotor farà cap endossament o representacions al Contractista, excepte les que s’estableixin expressament mitjançant contracte. Cap modificació verbal als mateixos tindrà validesa o força o efecte algun. El Promotor i el Contractista s’obligaran a si mateixos i als seus successors, representants legals i/o concessionaris, amb respecte al pactat en la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat. El Contractista no es agent o representant legal del Promotor, pel que aquest no serà responsable de cap manera de les obligacions o responsabilitats en què incorri o assumeixi el Contractista. No es considerarà que alguna de les parts hagi renunciat a algun dret, poder o privilegi atorgat per qualsevol dels documents contractuals vinculants en matèria de Seguretat, o provisió dels mateixos, llevat que tal renúncia hagi estat degudament expressada per escrit i reconeguda per les parts afectades. Tots els recursos o remeis brindats per la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat, hauran de ser presos i interpretats com acumulatius, és a dir, addicionals a qualsevol altre recurs prescrit per la llei. Les controvèrsies que puguin sorgir entre les parts, respecte a la interpretació de la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat, serà competència de la jurisdicció civil. No obstant, es consideraran actes jurídics separables els que es dicten en relació amb la preparació i adjudicació del Contracte i, en conseqüència, podran ser impugnats davant l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu d’acord amb la normativa reguladora de l’esmentada jurisdicció.

4. NORMATIVA LEGAL D'APLICACIÓ

Per a la realització del Pla de Seguretat i Salut, el Contractista tindrà en compte la normativa existent i vigent en el decurs de la redacció de l’ESS (o EBSS), obligatòria o no, que pugui ésser d’aplicació. A títol orientatiu, i sense caràcter limitatiu, s’adjunta una relació de normativa aplicable. El Contractista, no obstant, afegirà al llistat general de la normativa aplicable a la seva obra les esmenes de caràcter tècnic particular que no siguin a la relació i correspongui aplicar al seu Pla.

4.1. Textos generals

− Quadre de Malalties Professionals. R.D. 1995/1978. BOE de 25 d’agost de 1978. Modificada per R.D 2821/1981 de 27 de novembre. BOE 1 de desembre de 1981.

− Convenis Col·lectius

− Reglament de Seguretat i Higiene en el Treball. O.M. 31 de gener de 1940. BOE 3 de febrer de 1940, en vigor capítol VII.

− Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en els Llocs de Treball. R.D. 486 de 14 d’abril de 1997. BOE 23 d’abril de 1997.

− Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en Treball en l'àmbit de les empreses de treball temporal. R.D 216/1999 de 5 de febrer. BOE 24 de febrer de 1999.

− Reglament de Seguretat i Higiene en el Treball en la Indústria de la Construcció. O.M. 20 de maig de 1952. BOE 15 de juny de 1958.

− Ordenança Laboral de la Construcció, Vidre i Ceràmica. O.M. 28 d’agost de 1970. BOE 5, 7, 8, 9 de setembre de 1970, en vigor capítols VI i XVI, i les modificacions O.22 de març de 1972. BOE 31 de març de 1972 i O.27 de juliol de 1973. BOE 31 de juliol de 1973.

− Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball. O.M. 9 de març de 1971. BOE 16 de març de 1971, en vigor parts del títol II.

− Reglament d’Activitats Molestes, Nocives, Insalubres i Perilloses. D. 2414/1961 de 30 de novembre. BOE 7 de desembre de 1961.

− Ordre Aprovació del Model de Llibre d’Incidències en les obres de Construcció. O.M. 12 de gener de 1998. D.O.G.C. 2565 de 27 de gener de 1998.

− Regulació de la Jornada de Treball, Jornades Especials i Descans. R.D. 2001/1983 de 28 de juliol. BOE 29 de juliol de 1983. Anul·lada Parcialment per R.D 1561/1995 de 21 de setembre. BOE 26 de setembre de 1995.

− Establiment de Models de Notificació d’Accidents de Treball. O.M. 16 de desembre de 1987. BOE 29 de desembre de 1987.

− Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Llei 31/1995 de novembre. BOE 10 de novembre de 1995. Complementada per R.D 614/2001 de 8 de juny. BOE 21 de juny de 2001.

− Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals. BOE núm. 298 de 13 de desembre.

− Reglament dels Serveis de Prevenció. R.D. 39/1997 de 17 de gener. BOE 31 de gener de 1997. Modificat per R.D 780/1998 de 30 d'abril. BOE 1 de maig de 1998.

− Senyalització de Seguretat i Salut en el Treball. R.D. 485/1997 de 14 d’abril de 1997. BOE 23 d’abril de 1997.

− Disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives a la Manipulació Manual de

Càrregues que comportin Riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors. R.D. 487/1997 de 14 d’abril de 1997. BOE 23 d’abril de 1997.

− Disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives al Treball que inclouen pantalles de visualització. R.D. 488/1997 de 14 d’abril de 1997. BOE de 23 d’abril de 1997.

− Funcionament de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social i Desenvolupament d’Activitats de Prevenció de Riscos Laborals. O. de 22 d’abril de 1997. BOE de 24 d’abril de 1997.

− Protecció dels treballadors contra els Riscos relacionats amb l’Exposició a Agents Biològics durant el treball. R.D. 664/1997 de 12 de maig. BOE de 24 de maig de 1997. Modificada per O de 25 de març de 1998. BOE 3 de març de 1998.

− Protecció de la seguretat i la salut dels treballadors contra els Riscos relacionats amb els Agents Químics durant el treball. R.D 374/2001 de 6 d'abril. BOE 1 de maig de 2001.

− Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors exposats a riscos derivats d'atmosferes explosives en el lloc de treball. R.D 681/2003 de 12 de juny. BOE 18 de juny de 2003.

− Exposició a Agents Cancerígens durant el treball. R.D. 665/1997 de 12 de maig. BOE de 24 de maig de 1997. Modificada per R.D 1124/2000 de 16 de juny. BOE 17 de juny de 2000.

− Disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives a la Utilització pels treballadors d’Equips de Protecció Individual. R.D. 773/1997 de 30 de maig. BOE de 12 de juny de 1997.

− Disposicions mínimes de Seguretat i Salut per a la Utilització pels treballadors dels Equips de Treball. R.D. 1215/1997 de 18 de juliol. BOE de 7 d’agost de 1997.

− Disposicions mínimes destinades a protegir la Seguretat i la Salut dels Treballadors en les Activitats Mineres. R.D. 1389/1997 de 5 de setembre. BOE de 7 d’octubre de 1997.

− Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en les obres de Construcció. R.D. 1627/1997 de 24 d’octubre. BOE de 25 d’octubre de 1997

− Real Decret 171/2004, pel qual es desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, en matèria de coordinació d’activitats empresarials. BOE de 31 de gener de 2004.

− Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, en el que s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball per part dels treballadors, en matèria de treballs temporals en alçada.

− Reial Decret 1311/2005, de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i seguretat dels treballadors en front als riscos derivats o que puguin derivar-se de la exposició a vibracions mecàniques.

4.2. Condicions ambientals

− Il·luminació en els Centres de Treball. O.M. 26 d’agost de 1940. BOE 29 d’agost de

1940.

− Protecció dels Treballadors davant els riscos derivats de l’exposició a soroll durant el treball. R.D. 1316/1989 de 27 d’octubre. BOE 2 de novembre de 1989.

− Reial Decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i seguretat dels treballadors en front als riscos relacionats amb la exposició al soroll.

4.3. Incendis

− Norma Bàsica Edificacions NBE - CPI / 96. − Ordenances Municipals

− Decret 64/1995 pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, i Ordre

MAB/62/2003 per la qual es desenvolupen les mesures preventives establertes pel Decret 64/1995. (Generalitat de Catalunya).

4.4. Instal·lacions elèctriques

− Reglament de Línies Aèries d’Alta Tensió. D. 3151/1968 de 28 de novembre. BOE 27

de desembre de 1968. Rectificat: BOE 8 de març de 1969.

− Reglament Electro-tècnic per a Baixa Tensió. R.D. 842/2002 de 2 d'agost. BOE 18 de setembre de 2002.

− Instruccions Tècniques Complementàries.

4.5. Equips i maquinària

− Reglament de Recipients a Pressió. R.D. 1244/1979 de 4 d’abril. BOE 29 de maig de

1979.

− Reglament d’Aparells d’Elevació i el seu manteniment. R.D. 2291/1985 de 8 de novembre. BOE 11 de desembre de 1985.

− Reglament d’Aparells Elevadors per a obres. O.M. 23 de maig de 1977. BOE 14 de juny de 1977. Modificacions: BOE 7 de març de 1981 i 16 de novembre de 1981.

− Reglament de Seguretat en les Màquines. R.D. 1849/2000 de 10 de novembre. BOE 2 de desembre de 2000.

− Disposicions mínimes de seguretat per a la utilització pels treballadors d’Equips de Treball.R.D. 1215/1997 de 18 de juliol. BOE 7 d’agost de 1997.

− Reial Decret 1435 /1992, de Seguretat en les Màquines.

− Reial Decret 56/1995, de Seguretat en les Màquines.

− ITC – MIE – AEM1: Ascensors Electromecànics. O. 23 de setembre de 1987. BOE 6 d’octubre de 1987. Modificació: O. 11 d’octubre de 1988. BOE 21 d’octubre de 1988. Autorització de la instal·lació d'ascensors amb màquines en fossat. Resolució 10 de setembre de 1998. BOE 25 de setembre de 1998. Autorització de la instal·lació d'ascensors sense sala de màquines. Resolució 3 d'abril de 1997. BOE 23 d'abril de 1997.

− ITC – MIE – AEM2: Grues Torre desmuntables per a obres. R.D 836/2003 de 27 de maig de 2003. BOE 17 de juliol de 2003.

− ITC – MIE – AEM3: Carretes Automotrius de manutenció. O. 26 de maig de 1989. BOE 9 de juny de 1989.

− ITC – MIE – AEM4: Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, referent a grues mòbils autopropulsades. R.D 837/2003 de 27 de maig de 2003. BOE 17 de juliol de 2003.

− ITC - MIE - MSG1: Màquines, Elements de Màquines o Sistemes de Protecció utilitzats. O. 8 d’abril de 1991. BOE 11 d’abril de 1991.

4.6. Equips de protecció individual

− Comercialització i Lliure Circulació intracomunitària dels Equips de Protecció Individual.

R.D. 1407/1992 de 20 de novembre. BOE 28 de desembre de 1992. Modificat per O.M. de 16 de maig de 1994 i per R.D. 159/1995 de 3 de febrer. BOE 8 de març de 1995 i complementat per la Resolució de 28 de juliol de 2000. BOE 8 de setembre de 2000, i modificada per la Resolució de 27 de maig de 2002. BOE 4 de juliol de 2002.

− Disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives a la Utilització pels Treballadors d’Equips de Protecció Individual. R.D. 773/1997 de 30 de maig de 1997.

− Reglament sobre comercialització d’Equips de Protecció Individual (RD 1407/1992, de 20 de novembre. BOE núm. 311 de 28 de desembre, modificat pel RD 159/1995, de 2 de febrer. BOE núm. 57 de 8 de març, i per l’O. de 20 de febrer de 1997. BOE núm. 56 de 6 de març), i modificada per la Resolució de 27 de maig de 2002. BOE 4 de juliol de 2002.

− Resolució de 29 d’abril de 1999, per la qual s’actualitza l’annex IV de la Resolució de 18 de març de 1998, de la Direcció General de Tecnologia i Seguretat Industrial. (BOE núm. 151 de 25 de juny de 1999). Complementada per la Resolució de 28 de juliol de 2000. BOE 8 de setembre de 2000.

4.7. Senyalització

- Disposicions Mínimes en Matèria de Senyalització de Seguretat i Salut en el Treball.

R.D. 485/1997. BOE 14 d’abril de 1997.

- Normes sobre senyalització d’obres a carreteres. Instrucció 8.3. I.C. del MOPU.

4.8. Diversos

− Quadre de Malalties Professionals. R.D. 1995/1978. BOE de 25 d’agost de 1978.

Modificada per R.D 2821/1981 de 27 de novembre. BOE 1 de desembre de 1981.

− Convenis Col·lectius

5. CONDICIONS ECONÒMIQUES

5.1. Criteris d'aplicació

L’ Art. 5, 4 del R.D. 1627 / 1997, de 24 d’octubre, manté per al sector de la construcció, la necessitat d’estimar l’aplicació de la Seguretat i Salut com un cost ‘‘afegit’‘ a l'Estudi de Seguretat i Salut, i per conseqüent, incorporat al Projecte. El pressupost per a l'aplicació i execució de l’estudi de Seguretat i Salut, haurà de quantificar el conjunt de ‘‘despeses’‘ previstes, tant pel que es refereix a la suma total com a la valoració unitària d’elements, amb referència al quadre de preus sobre el que es calcula. Sols podran figurar partides alçades en els casos d’elements o operacions de difícil previsió. Els amidaments, qualitats i valoració recollides en el pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut podran ser modificades o substituïdes per alternatives proposades pel Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut, prèvia justificació tècnica degudament motivada, sempre que això no suposi disminució de l’import total ni dels nivells de protecció continguts en l’Estudi de Seguretat i Salut. A aquests efectes, el pressupost del E.S.S. haurà d’anar incorporant al pressupost general de l’obra com un capítol més del mateix. La tendència a integrar la Seguretat i Salut (pressupost de Seguretat i Salut = 0), es contempla en el mateix cos legal quan el legislador indica que, no s’inclouran en el pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut els costos exigits per la correcta execució professional dels treballs, conforme a les normes reglamentàries en vigor i els criteris tècnics generalment admesos, emanats dels organismes especialitzats. Aquest criteri es l’aplicat en el present E.S.S. en l’apartat relatiu a Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva (MAUP).

5.2. Certificació del pressupost del Pla de Seguretat i Salut

Si bé el Pressupost de Seguretat, amb criteris de ‘‘Seguretat Integrada’‘ hauria d’estar inclòs en les partides del Projecte, de forma no segregable, per les obres de Construcció, es precisa l'establiment d’un criteri respecte a la certificació de les partides contemplades en el pressupost del Pla de Seguretat i Salut del Contractista per cada obra. El pressupost de seguretat i salut s’abonarà d’acord amb el que indiqui el corresponent contracte d’obra.

5.3. Revisió de preus del Pla de Seguretat i Salut

Els preus aprovats pel Coordinador de Seguretat i Salut continguts en el Pla de Seguretat i Salut del Contractista, es mantindrà durant la totalitat de l’execució material de les obres. Excepcionalment, quan el contracte s’hagi executat en un 20% i transcorregut com a mínim un any des de la seva adjudicació, podrà contemplar-se la possibilitat de revisió de preus del pressupost de Seguretat, mitjançant els índexs o fórmules de caràcter oficial que determini l'òrgan de contractació, en els terminis contemplats en el Títol IV del R.D. Legislatiu 2 / 2002, de 16 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

5.4. Penalitzacions per incompliment en matèria de Seguretat

La reiteració d’incompliments en l’aplicació dels compromisos adquirits en el Pla de Seguretat i Salut, a criteri per unanimitat del Coordinador de Seguretat i Salut i dels restants components

de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, per acció u omissió del personal propi i/o Subcontractistes i Treballadors Autònoms contractats per ell, duran aparellats conseqüentment per el Contractista, les següents Penalitzacions:

1.- MOLT LLEU : 3% del Benefici Industrial de l’obra contractada2.- LLEU : 20% del Benefici Industrial de l’obra contractada3.- GREU : 75% del Benefici Industrial de l’obra contractada 4.- MOLT GREU : 75% del Benefici Industrial de l’obra contractada5.- GRAVÍSSIM : Paralització dels treballadors +100% del Benefici

Industrial de l’obra contractada + Pèrdua d’homologació com Contractista, per la mateixa Propietat, durant 2 anys.

6. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DE SEGURETAT

6.1. Previsions del Contractista a l'aplicació de les Tècniques de Seguretat

La Prevenció de la Sinistralitat Laboral, pretén aconseguir uns objectius concrets, en el nostre cas, detectar i corregir els riscos d'accidents laborals. El Contractista Principal haurà de reflectir al seu Pla de Seguretat i Salut la manera concreta de desenvolupar les Tècniques de Seguretat i Salut i com les aplicarà en aquesta obra. Tot seguit s’anomenen a títol orientatiu una sèrie de descripcions de les diferents Tècniques Analítiques i Operatives de Seguretat: • Tècniques analítiques de seguretat Les Tècniques Analítiques de Seguretat i Salut tenen com a objectiu exclusiu la detecció de riscos i la recerca de les causes. Prèvies als accidents.- - Inspeccions de seguretat. - Anàlisi de treball. - Anàlisi Estadística de la sinistralitat. - Anàlisi del entorn de treball. Posteriors als accidents.- - Notificació d'accidents. - Registre d'accidents − Investigació Tècnica d'Accidents.

• Tècniques operatives de seguretat. Les Tècniques Operatives de Seguretat i Salut pretenen eliminar les Causes i a través d'aquestes corregir el Risc Segons que l'objectiu de l'acció correctora hagi d’operar sobre la conducta humana o sobre els factors perillosos mesurats, el Contractista haurà de demostrar al seu Pla de Seguretat i Salut i Higiene que té desenvolupat un sistema d'aplicació de Tècniques Operatives sobre El Factor Tècnic: - Sistemes de Seguretat - Proteccions col·lectives i Resguards - Manteniment Preventiu - Proteccions Personals - Normes - Senyalització El Factor Humà: - Test de Selecció prelaboral del personal. - Reconeixements Mèdics prelaborals. - Formació - Aprenentatge - Propaganda

- Acció de grup - Disciplina - Incentius

6.2. Condicions Tècniques del Control de Qualitat de la Prevenció

El Contractista inclourà a les Empreses Subcontractades i treballadors Autònoms, lligats amb ell contractualment, en el desenvolupament del seu Pla de Seguretat i Salut; haurà d'incloure els documents tipus en el seu format real, així com els procediments de complimentació fets servir a la seva estructura empresarial, per a controlar la qualitat de la Prevenció de la Sinistralitat Laboral. Aportem al present Estudi de Seguretat, a títol de guia, l'enunciat dels més importants:

75. Programa implantat a l'empresa, de Qualitat Total o el reglamentari Pla d’Acció

Preventiva. 76. Programa Bàsic de Formació Preventiva estandarditzat pel Contractista Principal 77. Formats documentals i procediments de complimentació, integrats a l'estructura de

gestió empresarial, relatius al Control Administratiu de la Prevenció. 78. Comitè i/o Comissions vinculats a la Prevenció 79. Documents vinculants, actes i/o memoràndums. 80. Manuals i/o Procediments Segurs de Treball, d'ordre intern d'empresa 81. Control de Qualitat de Seguretat del Producte.

6.3. Condicions Tècniques dels Òrgans de l'Empresa Contractista

competents en matèria de Seguretat i Salut

El comitè o les persones encarregades de la promoció, coordinació i vigilància de la Seguretat i Salut de l'obra seran almenys els mínims establerts per la normativa vigent pel cas concret de l'obra de referència, assenyalant-se específicament al Pla de Seguretat, la seva relació amb l’organigrama general de Seguretat i Salut de l'empresa adjudicatària de les obres. El Contractista acreditarà l'existència d'un Servei Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) com a departament staff depenent de l'Alta Direcció de l'Empresa Contractista, dotat dels recursos, medis i qualificació necessària conforme al R.D. 39 /1997 ‘‘Reglamento de los Servicios de Prevención’‘. En tot cas el constructor comptarà amb l'ajut del Departament Tècnic de Seguretat i Salut de la Mútua d'Accidents de Treball amb la que tingui establerta pòlissa. El Coordinador de Seguretat i Salut podrà vedar la participació en aquesta obra del Delegat Sindical de Prevenció que no reuneixi, al seu criteri, la capacitació tècnica preventiva pel correcte compliment de la seva important missió. L’empresari Contractista com a màxim responsable de la Seguretat i Salut de la seva empresa, haurà de fixar els àmbits de competència funcional dels Delegats Sindicals de Prevenció en aquesta obra. L'obra disposarà de Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) a temps parcial, que assessori als responsables tècnics (i conseqüentment de seguretat) de l'empresa constructora en matèria preventiva, així com una Brigada de reposició i manteniment de les proteccions de seguretat, amb indicació de la seva composició i temps de dedicació a aquestes funcions.

6.4. Obligacions de l'Empresa Contractista competent en matèria de Medicina del Treball

El Servei de Medicina del Treball integrat en el Servei de Prevenció, o en el seu cas, el Quadre Facultatiu competent, d'acord amb la reglamentació oficial, serà l'encarregat de vetllar per les condicions higièniques que haurà de reunir el centre de treball. Respecte a les instal·lacions mèdiques a l'obra existiran almenys una farmaciola d'urgència, que estarà degudament assenyalada i contindrà allò disposat a la normativa vigent i es revisarà periòdicament el control d'existències. Al Pla de Seguretat i Salut i Higiene el contractista principal desenvoluparà l'organigrama així com les funcions i competències de la seva estructura en Medicina Preventiva. Tot el personal de l'obra (Propi, Subcontractat o Autònom), amb independència del termini de durada de les condicions particulars de la seva contractació, haurà d'haver passat un reconeixement mèdic d'ingrés i estar classificat d'acord amb les seves condicions psicofísiques. Independentment del reconeixement d'ingrés, s'haurà de fer a tots els treballadors del Centre de Treball (propis i Subcontractats), segons ve assenyalat a la vigent reglamentació al respecte, com a mínim un reconeixement periòdic anual. Paral·lelament l’equip mèdic del Servei de Prevenció de l'empresa (Propi, Mancomunat, o assistit per Mútua d'Accidents) haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programa d'actuació cronològica a les matèries de la seva competència: - Higiene i Prevenció al treball. - Medicina preventiva dels treballadors. - Assistència Mèdica. - Educació sanitària i preventiva dels treballadors. - Participació en comitè de Seguretat i Salut. - Organització i posta al dia del fitxer i arxiu de medicina d'Empresa.

6.5. Competències dels Col·laboradors Prevencionistes a l'obra

D'acord amb les necessitats de disposar d’un interlocutor alternatiu en absència del Cap d’Obra es nomenarà un Supervisor de Seguretat i Salut (equivalent a l'antic Vigilant de Seguretat), considerant-se en principi l'Encarregat General de l'obra, com a persona més adient per a complir-ho, en absència d'un altre treballador més qualificat en aquests treballs a criteri del Contractista. El seu nomenament es formalitzarà per escrit i es notificarà al Coordinador de Seguretat. S’anomenarà un Socorrista, preferiblement amb coneixements en Primers Auxilis, amb la missió de realitzar petites cures i organitzar l’evacuació dels accidentats als centres assistencials que correspongui que a més a més serà l’encarregat del control de la dotació de la farmaciola. A efectes pràctics, i amb independència del Comitè de Seguretat i Salut, si la importància de l’obra ho aconsella, es constituirà a peu d'obra una ‘‘Comissió Tècnica Interempresarial de Responsables de Seguretat’‘, integrat pels màxims Responsables Tècnics de les Empreses participants a cada fase d’obra, aquesta ‘‘comissió’‘ es reunirà com a mínim mensualment, i serà presidida pel Cap d'Obra del Contractista, amb l'assessorament del seu Servei de Prevenció (propi o concertat).

6.6. Competències de Formació en Seguretat a l'obra

El Contractista haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programa d'actuació que reflecteixi un sistema d'entrenament inicial bàsic de tots els treballadors nous. El mateix criteri es seguirà si són traslladats a un nou lloc de treball, o ingressin com a operadors de màquines, vehicles o aparells d'elevació. S'efectuarà entre el personal la formació adequada per assegurar el correcte ús dels medis posats al seu abast per millorar el seu rendiment, qualitat i seguretat del seu treball.

7. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT

DELS EQUIPS, MÀQUINES I/O MÀQUINES-FERRAMENTES

7.1. Definició i característiques dels Equips, Màquines i/o Màquines-

Ferramentes

• Definició És un conjunt de peces o òrgans units entre si, dels quals un al menys és mòbil i, en el seu cas, d’òrgans d’accionament, circuits de comandament i de potència, etc., associats de forma solidària per a una aplicació determinada, en particular destinada a la transformació, tractament, desplaçament i accionament d’un material. El terme equip i/o màquina també cobreix: − Un conjunt de màquines que estiguin disposades i siguin accionades per a funcionar

solidàriament. − Un mateix equip intercanviable, que modifiqui la funció d’una màquina, que es

comercialitza en condicions que permetin al propi operador, acoblar a una màquina, a una sèrie d’elles o a un tractor, sempre que aquest equip no sigui una peça de recanvi o una ferramenta.

Quan l’equip, màquina i/o màquina ferramenta disposi de components de seguretat que es comercialitzin per separat per a garantir una funció de seguretat en el seu ús normal, aquests adquireixen als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut la consideració de Mitjà Auxiliar d’Utilitat Preventiva (MAUP). • Característiques Els equips de treball i màquines aniran acompanyats d’unes instruccions d’utilització, esteses pel fabricant o importador, en les quals figuraran les especificacions de manutenció, instal·lació i utilització, així con les normes de seguretat i qualsevol altra instrucció que de forma específica siguin exigides en les corresponents Instruccions Tècniques Complementàries (ITC), les quals inclouran els plànols i esquemes necessaris per al manteniment i verificació tècnica, estant ajustats a les normes UNE que li siguin d’aplicació. Portaran a més a més, una placa de material durador i fixada amb solidesa en lloc ben visible, en la qual figuraran, com a mínim, les següents dades: − Nom del fabricant. − Any de fabricació, importació i/o subministrament. − Tipus i número de fabricació. − Potència en Kw. − Contrasenya d’homologació CE i certificat de seguretat d’ús d’entitat acreditada, si

procedeix.

7.2. Condicions d'elecció, utilització, emmagatzematge i manteniment dels

Equips, Màquines i/o Màquines-Ferramentes

• Elecció d’un Equip Els Equips, Màquines i/o Màquines Ferramentes hauran de seleccionar-se en base a uns criteris de garanties de Seguretat per als seus operadors i respecte al seu Medi Ambient de Treball.

• Condicions d’utilització dels Equips, Màquines i/o Màquines ferramentes Són les contemplades en l’Annex II del R.D. 1215, de 18 de juliol sobre ‘‘Disposicions mínimes de Seguretat i Salut per a la utilització pels treballadors dels Equips de treball’‘: • Emmagatzematge i manteniment − Se seguiran escrupolosament les recomanacions d’emmagatzematge i esment, fixats

pel fabricant i contingudes en la seva ‘‘Guia de manteniment preventiu’‘. − Es reemplaçaran els elements, es netejaran, engreixaran, pintaran, ajustaran i es

col·locaran en el lloc assignat, seguint les instruccions del fabricant. − S'emmagatzemaran en compartiments amplis i secs, amb temperatures compreses

entre 15 i 25ºC. − L’emmagatzematge, control d’estat d’utilització i els lliuraments d’Equips estaran

documentades i custodiades, amb justificant de recepció de conformitat, lliurament i rebut, per un responsable tècnic, delegat per l’usuari.

7.3. Normativa aplicable

• Directives comunitàries relatives a la seguretat de les màquines, transposicions i

dates d’entrada en vigor

Sobre comercialització i/o posada en servei en la Unió Europea

Directiva fonamental. − Directiva del Consell 89/392/CEE, de 14/06/89, relativa a l’aproximació de les legislacions

dels Estats membres sobre màquines (D.O.C.E. Núm. L 183, de 29/6/89), modificada per les Directives del Consell 91/368/CEE, de 20/6/91 (D.O.C.E. Núm. L 198, de 22/7/91), 93/44/CEE, de 14/6/93 (D.O.C.E. Núm. L 175, de 19/7/93) i 93/68/CEE, de 22/7/93 (D.O.C.E. Núm. L 220, de 30/8/93). Aquestes 4 directives s’han codificat en un sols text mitjançant la Directiva 98/37/CE (D.O.C.E. Núm. L 207, de 23/7/98).

Transposada pel Reial Decret 1435/1992, de 27 de novembre (B.O.E. d’11/12/92), modificat pel Reial Decret 56/1995, de 20 de gener (B.O.E. de 8/2/95). Entrada en vigor del R.D. 1435/1992: l’1/1/93, amb període transitori fins l’1/1/95. Entrada en vigor del R.D. 56/1995: el 9/2/95.

Excepcions: − Carretons automotors de manutenció: l’1/7/95, amb període transitori fins l’1/1/96. − Màquines per a elevació o desplaçament de persones: el 9/2/95, amb període transitori

fins l’1/1/97. − Components de seguretat (inclou ROPS i FOPS, vegeu la Comunicació de la Comissió

94/C253/03 -D.O.C.E. ISP C253, de 10/9/94): el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97.

− Marcat: el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97. Altres Directives. − Directiva del Consell 73/23/CEE, de 19/2/73, relativa a l’aproximació de les legislacions

dels Estats membres sobre el material elèctric destinat a utilitzar-se amb determinats límits de tensió (D.O.C.E. Núm. L 77, de 26/3/73), modificada per la Directiva del Consell

93/68/CEE. Transposada pel Reial Decret 7/1988, de 8 de gener (B.O.E. de 14/1/88), modificat pel Reial Decret 154/1995 de 3 de febrer (B.O.E. de 3/3/95). Entrada en vigor del R.D. 7/1988: l’1/12/88. Entrada en vigor del R.D. 154/1995: el 4/3/95, amb període transitori fins l’1/1/97. A aquest respecte veure també la Resolució d’11/6/98 de la Direcció General de Tecnologia i Seguretat Industrial (B.O.E. de 13/7/98).

− Directiva del Consell 87/404/CEE, de 25/6/87, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre recipients a pressió simple (D.O.C.E. Núm. L 270 de 8/8/87), modificada per les Directives del Consell 90/488/CEE, de 17/9/90 (D.O.C.E. Núm. L 270 de 2/10/90) i 93/68/CEE. Transposades pel Reial Decret 1495/1991, d’11 d’octubre (B.O.E. de 15/10/91), modificat pel Reial Decret 2486/1994, de 23 de desembre (B.O.E. de 24/1/95). Entrada en vigor del R.D. 1495/1991: el 16/10/91. Entrada en vigor del R.D. 2486/1994: l’1/1/95 amb període transitori fins l’1/1/97.

− Directiva del Consell 89/336/CEE, de 3/5/89, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre comptabilitat electromagnètica (D.O.C.E. Núm. L 139, de 23/5/89), modificada per les Directives del Consell 93/68/CEE i 93/97/CEE, de 29/10/93 (D.O.C.E. Núm. L 290, de 24/11/93); 92/31/CEE, de 28/4/92 (D.O.C.E. Núm. L 126, de 12/5/92); 99/5/CE, de 9/3/99 (D.O.C.E. Núm. L 091, de 7/4/1999). Transposades pel Reial Decret 444/1994, d’11 de març (B.O.E. d’1/4/94), modificat pel Reial Decret 1950/1995, d’1 de desembre (B.O.E. de 28/12/95) i Ordre Ministerial de 26/3/96 (B.O.E. de 3/4/96). Entrada en vigor del R.D. 444/1994: el 2/4/94 amb període transitori fins l’1/1/96. Entrada en vigor del R.D. 1950/1995: el 29/12/95. Entrada en vigor de l’Ordre de 26/03/1996: el 4/4/96.

− Directiva del Consell 90/396/CEE, de 29/6/90, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre aparells de gas (D.O.C.E. Núm. L 196, de 26/7/90), modificada per la Directiva del Consell 93/68/CEE. Transposada pel Reial Decret 1428/1992, de 27 de novembre (B.O.E. de 5/12/92), modificat pel Reial Decret 276/1995, de 24 de febrer (B.O.E. de 27/3/95). Entrada en vigor del R.D. 1428/1992: el 25/12/92 amb període transitori fins l’1/1/96. Entrada en vigor del R.D. 276/1995: el 28/3/95.

− Directiva del Parlament Europeu i del Consell 94/9/CE, de 23/3/94, relativa a l’aproximació de legislacions dels Estats membres sobre els aparells i sistemes de protecció per a ús en atmosferes potencialment explosives (D.O.C.E. Núm. L 100, de 19/4/94). Transposada pel Reial Decret 400/1996, d’1 de març (B.O.E. de 8/4/96). Entrada en vigor: l’1/3/96 amb període transitori fins l’1/7/03.

− Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE, de 29/5/97, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre equips a pressió (D.O.C.E. Núm. L 181, de 9/7/97). Entrada en vigor: 29/11/99 amb període transitori fins el 30/5/02.

− Onze Directives, amb les seves corresponents modificacions i adaptacions al progrés tècnic, relatives a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre determinació de l’emissió sonora de màquines i materials utilitzats en les obres de construcció. Transposades pel Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer (B.O.E. d’1/3/02); Ordre Ministerial de 18/7/1991 (B.O.E. de 26/7/91), Reial Decret 71/1992, de 31 de gener (B.O.E. de 6/2/92) i Ordre Ministerial de 29/3/1996 (B.O.E. de 12/4/96). Entrada en vigor: En funció de cada directiva.

Sobre utilització de màquines i equips per al treball: − Directiva del Consell 89/655/CEE, de 30/11/89, relativa a les disposicions mínimes de

seguretat i de salut per a la utilització pels treballadors en el treball dels equips de treball (D.O.C.E. Núm. L 393, de 30/12/89), modificada per la Directiva del Consell 95/63/CE, de 5/12/95 (D.O.C.E. Núm. L 335/28, de 30/12/95). Transposades pel Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol (B.O.E. de 7/8/97). Entrada en vigor: el 27/8/97 excepte per l’apartat 2 de l’Annex l i els apartats 2 i 3 de l’Annex II, que entren en vigor el 5/12/98.

• Normativa d’aplicació restringida − Reial Decret 1849/2000, de 10 de Novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions

en matèria de normalització i homologació de productes industrials (B.O.E. de 2/12/2000), i Ordre Ministerial de 8/4/1991, per la qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MSG-SM-1 del Reglament de Seguretat de les Màquines, referent a màquines, elements de màquines o sistemes de protecció, usats (B.O.E. d’11/5/91).

− Ordre Ministerial, de 26/5/1989, per la qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-3 del Reglament d’Aparells d’Elevació i Manutenció referent a Carretons automotors de manutenció (B.O.E. de 9/6/89).

− Ordre de 23/5/1977 per la qual s’aprova el Reglament d’Aparells elevadors per a obres (B.O.E. de 14/6/77), modificada per dues Ordres de 7/3/1981 (B.O.E. de 14/3/81) i complementada per l'Ordre de 31/3/1981 (B.O.E 20/4/1981)

− Reial Decret 836/2003, de 27 de juny, per la qual s’aprova la nova Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-2 del Reglament d’Aparells d’elevació i Manutenció, referent a Grues Torre desmuntables per a obres (B.O.E. de 17/7/03).

− Reial Decret 837/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova el nou text modificat i refós de la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-4 del Reglament d’Aparells d’elevació i Manutenció, referent a Grues mòbils autopropulsades usades (B.O.E. de 17/7/03).

− Reial Decret 1849/2000, de 10 de novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions en matèria de normalització i homologació de productes industrials (B.O.E. de 2/12/00).

− Ordre Ministerial, de 9/3/1971, per la qual s’aprova l’Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball (B.O.E. de 16/3/71; B.O.E. de 17/3/71 i B.O.E. de 6/4/71). Anul·lada parcialment per R.D 614/2001 de 8 de juny. BOE de 21 de juny de 2001.

P 1002-Sqe-BE 00 Caratules Model (1)ftp.santquirzedelvalles.cat/pub/uploads/feosl2010/1002...

Documents

Transcript of P 1002-Sqe-BE 00 Caratules Model (1)ftp.santquirzedelvalles.cat/pub/uploads/feosl2010/1002...