MT 1 Sección

ORIENTACIONS AL

PROFESSORAT

2 3 JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

ORIENTACIONS AL PROFESSORAT

JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 3

APLICACIÓ A L’AULA 6

LA DIVERSITAT D’OPCIONS 7

METODOLOGIA I ESTRATÈGIES 8

BIBLIOGRAFIA 11

ÍNDEX

Autors de la Unitat DidàcticaJosé A Fernández CabelloRamón Galdrán GonzálezRemedios Izquierdo FerrándezTeresa Sanz Cantalapiedra

Professors d`Educació Secundària

Traducció al valenciàMaría Barber Lluch

Professora d `Educació Secundària

Disseny i maquetació:Santiago Sánchez Amat

fundació institutd′estudis polítics

Amb el patrocini de:

2 3 JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Cada poble té el dret inalienable de conèixer la veritat sobre els esdeveniments passats, així com sobre les circum-stàncies i les raons que van portar, per la violació massiva i sistemàtica dels drets humans, a la perpetració de crims aberrants.(…)

El coneixement per un poble de la història de la seva opressió pertany al seu patrimoni i, com a tal, ha de ser preser-vat per mesures apropiades en el nom del deure a la memòria que incumbeix a l’Estat. Aquestes mesures tenen per objecte la finalitat de preservar de l’oblit la memòria col·lectiva, principalment per prevenir el desenvolupament de tesis revisionistes i negacionistes.

(Louis M. JOINET, Informe final a l’Assemblea General de l’ONU sobre la qüestió de la impunitat dels autors de violacions de drets humans, 1997)

En juliol de 2006, el Congrés dels Diputats va aprovar, amb l’única oposició del Partit Popular, una Proposició de Llei per declarar 2006 com Any de la Memòria Històrica. Va ser aprovada i va entrar en vigor el 8 de juliol d’aquest mateix any. Aquesta Llei, en el seu Article únic, estableix que:

“Amb motiu del 75é aniversari de la proclamació de la Segona República a Espanya, es declara l’any 2006 com Any de la Memòria Històrica, en homenatge i reconeixement de tots els hòmens i dones que van ser víctimes de la Guerra Civil o, posteriorment, de la repressió de la dictadura franquista, per la seva defensa dels principis i valors demo-cràtics, així com dels qui, amb el seu esforç a favor dels drets fonamentals, de la defensa de les llibertats públiques i de la reconciliació entre els espanyols, van fer possible el règim democràtic instaurat amb la Constitució de 1978”

Els poders públics promouran i recolzaran la celebració d’actes commemoratius que estimulen la reflexió sobre aquells fets i el record i reconeixement de la tasca d’aquelles persones, associacions i institucions”.

Llei 24/2006, de 7 de juliol, sobre la declaració de l’any 2006 com a Any de la Memòria Històrica.

Durant la dictadura franquista (1939-1975) s’estudiava a Espanya una Història escrita exclusivament pels vencedors. Era una història oficial i propagandística a partir d’una visió maniquea d�aquesta, entre l’Espanya Nacional -la dels bons, la dels vencedors, la de la unitat, la dels catòlics i patriotes- enfront de l’Espanya Re-publicana -la dels rojos, els dolents, els vençuts, els maçons, ateus i antipatriotes-, en definitiva, els que volien trencar Espanya.

Després de la mort del dictador, l’esperit de reconciliació que va caracteritzar la Transició política espanyola va ser l’excusa per seguir mantenint un mantell de silenci sobre la crueltat del Règim i les seves víctimes, i per ocultar a les noves generacions la veritat històrica sota el pretext que calia oblidar el passat i mirar cap endavant.

4 5 JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Les programacions d’Història d’Espanya, sota una suposada neutralitat i actitud asèptica, han mantingut greus silencis sobre la repressió de milers i milers de víctimes, treballadors, mestres, professors, sindicalis-tes, intel·lectuals, científics, poetes, escriptors, artistes, polítics d’esquerra, funcionaris i ciutadans en general, l’únic delicte dels quals va ser donar suport i defensar la legitimitat de la República i no adherir-se a la revolta militar. Només la bona voluntat i l’actitud professional i científica d’una part dels professors d’història han pogut omplir aquest buit oficial.

Aquest fet suposa que les nostres jóvens generacions a penes saben res de la Història d’Espanya a partir de la II República i menys de la història del Franquisme i la terrible repressió sobre la qual es va construir el Règim. Aquest tema ha quedat reduït a experts i especialistes. En els últims anys, a partir de l’aparició per tot el territori espanyol d’Associacions i Comissions cíviques per la Recuperació de la Memòria Històrica i del progressiu accés a les fonts documentals dels grans arxius estatals, provincials i municipals, es comença a conèixer estudis rigorosos que ofereixen una història real molt diferent de l’oficial que ens van explicar. I això que el patrimoni documental espanyol es troba en un estat caòtic, que encara hui existeixen serioses dificultats d’accés als arxius militars i que:

…S’ha perdut molta documentació, en part pel desig d’esborrar el passat i en part per pura desídia i abandonament. Per això és l’atzar el que guia qualsevol recerca i que puga ocórrer que un no trobe el que busca i trobe el que ni tan sols sabia que existia.

Fco. ESPINOSA MAESTRE, Informe sobre la repressió franquista, 2006

La recuperació de la memòria i la reparació de les víctimes del Franquisme són condició necessària per a “eixamplar” la democràcia espanyola i superar definitivament els vells dimonis que encara tenallen el país. I, encara que fa cinc anys que es va aprovar la Llei de la Memòria Històrica, segueix sent una assignatura pen-dent.

Segons el magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, la solució formulada per la Llei de la Memòria de declarar “il·legítima” la repressió franquista és del tot insuficient.

La llei no suposa, en opinió d’Amnistia Internacional, un avanç cap a l’aclariment de la veritat sobre crims que van respondre a una metodologia repressiva sistemàtica i a gran escala, que va usar els recursos de l’Estat per dur a terme violacions dels drets humans, que va legislar per reprimir, que va denegar recursos per a la protecció judicial a les víctimes, que va emprar el sistema judicial per perseguir els opositors, col·locant a la societat en una situació de greu indefensió i creant una atmosfera de terror i control sobre la població. Amnis-tia Internacional creu que la veritat és part fonamental de la justícia. Aquest país necessita conèixer-ho tot i reparar-ho tot.

4 5 JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Els objectius principals d’aquesta unitat didàctica són:

• Recuperar la veritat històrica, fer llum sobre una època fosca i fer-la conèixer als qui, pel desconeixement de la crueltat de la dictadura franquista, moltes vegades no valoren prou la democràcia i el sistema de llibertats, amb tots els defectes i mancances que aquesta puga tindre.

• Difondre els esforços i treballs col·lectius que en el present s’estan duent a terme per recuperar la memòria històrica, des dels últims treballs d’investigació històrica, passant per la recuperació de fonts documentals i orals (testimonis), fins als projectes i treballs de les Associacions i Comissions Cíviques per a la Recupe-ració de la Memòria.

Precisament aquestes Associacions dediquen les seves activitats a la recerca de les persones assassinades i desaparegudes, a l’exhumació de fosses comunes i a la reparació de les víctimes a través de l’anul·lació dels judicis i sentències judicials. Així mateix, desenvolupen estudis i treballs de recerca per difondre la veritat sobre la naturalesa i l’abast del terror franquista sota les diferents formes de repressió. També dirigeixen els seus treballs a l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica pel que fa referència a la devolució del patrimoni espoliat, l’accés públic als arxius de la repressió i l’eliminació de la simbologia franquista en edificis i carrers, així com la construcció de memorials i monuments en pobles i ciutats que permeten recuperar la memòria i la dignificació de les víctimes .

Al País Valencià hi ha nombroses associacions.

• A Alacant, la Comissió Cívica d’Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica: http://www.memoriadealicante.org/

http://www.pce.es/agenda/20090329_sec_mmhh_dossier_comision_civica.pdf

• A Castelló, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló:http://www.memoriacastello.cat/pagina0.html

• A València, el Fòrum per la Memòria del País Valencià:http://www.forumperlamemoria.org

• I a més d’aquestes pàgines, podeu consultar també:http://www.agepv.org/ Asociación Guerra, Exilio y Memoria Histórica del Paí s Valenciano (AGE-PV).http://www.campodealbatera.org.

Els destinataris principals d’aquest treball són les generacions de jóvens estudiants. Cal dir als nostres jóvens que tenen la temptació de pensar que el passat ja no els afecta o no els interessa, que aquesta va ser preci-sament la intenció dels revoltats, la victòria dels quals es va prolongar durant 40 anys, la de silenciar i oblidar la veritat sobre milers i milers d’espanyols i espanyoles que van morir o van perdre la llibertat per ser fidels als valors democràtics i que van lluitar per defensar i recuperar la legitimitat republicana, trencada pels rebels.

6 7 APLICACIÓ A L’AULA LA DIVERSITAT D’OPCIONS

APLICACIÓ A L’AULA

La Unitat Didàctica que presentem és el resultat d’un llarg esforç. L�esforç que suposa, d’una banda, el recull de les fonts d’informació, i per altra, un debat intern al si de l’equip per fer assequible aquests materials als professors i alumnes que els utilitzaran.

Està concebuda de manera oberta, no circumscrita a un curs o nivell determinat. En un principi vam considerar que el curs més adequat seria 2on de Batxillerat però després hem desestimat aquesta opció perquè és un curs molt condicionat per la selectivitat.

¿Quin curs seria l’adequat? És possible dedicar un temps...

• 1º Batxillerat d’Humanitats i CCSS.

• Més apropiat ens sembla el curs de 4t d’ESO perquè permet enquadrar el tema en una programació flexi-ble, tant en l’assignatura d’Història com en l’àmbit sociolingüístic.

També resulta adequada per a les assignatures optatives:

• El Taller del geògraf i de l’historiador, que disposa de 3 hores setmanals en els centres que tenen aprova-da aquesta optativa i que encaixa perfectament en la normativa legal.

• Treball Monogràfic d’Investigació, que en molts centres s’assigna als departaments de Ciències i que obliden que la Història també és una ciència. Reivindiquem aquesta assignatura perquè és interessant fomentar la investigació a l’aula i aquests materials ajuden a fer-ho. Sabem que només es disposa d’1 hora setmanal, però cal aprofitar-la i al llarg del curs resulta suficient.

Altres àmbits educatius en què també es pot aplicar són els Centres de Formació de Persones Adultes (CEPA) on hi ha una gran diversitat d’alumnat que cursa aquests estudis. Aquestes persones troben el tema molt motivador i s’hi involucren. Els programes adequats en què es cursaria aquesta Unitat Didàctica serien:

• Els cursos de Graduat en Educació Secundària (GES), especialment en el 2n nivell.

• El curs preparatori per a l’Accés a Cicles Formatius de Grau Superior, en les opcions d’Humanitats i Ciències Socials.

La Unitat Didàctica permet als professors diferents possibilitats, i es pot adaptar a un alumnat plural i divers .

6 7 APLICACIÓ A L’AULA LA DIVERSITAT D’OPCIONS

LA DIVERSITATD’OPCIONS

Com es pot comprovar, els materials didàctics es presenten en una edició impresa i en una digital.

L’edició impresa està composta per:

• El llibre de l’alumne, un per a cada un d’ells, en el qual es recull tot el procés de treball del tema. En aquest llibre es marquen els passos metodològics que se segueixen en l’aprenentatge i que explicarem en el punt següent. Al final d’aquest, hi ha un capítol dedicat als recursos.

• Quatre quaderns amb informació sobre cada punt que es va a investigar. Els títols corresponen als del guió:

¿Qui va exercir la repressió?.¿Qui va patir la repressió?.¿Com es va exercir la repressió?.Les actituds davant la repressió.

Cada un d’aquests quaderns està pensat per a un treball cooperatiu i simultani, de manera que els diferents grups de treball ha d’investigar sobre el tema que els corresponga. En finalitzar, confluiran amb la resta de companys de la classe en una posada en comú.

L’edició digital conté, a més:

• Orientacions per al professorat.

• Una selecció documental àmplia que hem incorporat perquè cada professor puga utilitzar-la en funció de criteris d’atenció a la diversitat.

• Una versió digital de la Unitat Didàctica impresa. Una Unitat Didàctica alternativa a l’edició impresa, però concebuda per a un grup que requereix més atenció del professor. En aquesta proposta no hi ha equips. Tots els alumnes treballen les mateixes activitats i segueixen les mateixes orientacions. Estan més dirigits. El contingut informatiu és més elemental i té més pes la part gràfica. No obstant això, una vegada s’ha fi-nalitzat el tema, s’obre un ventall de possibilitats perquè els alumnes, seguint el model treballat i en funció dels seus interessos, desenvolupen el seu projecte de recerca sobre algun dels aspectes relacionats amb el tema.

Els passos metodològics són els mateixos, tant en la versió impresa com en la digital. El que varia són les es-tratègies de treball. Com aquesta disjuntiva pot induir a error, a la pàgina següent aclarim la metodologia que s’ha de seguir i la diferenciarem de les estratègies proposades.

8 9 METODOLOGIA I ESTRATÈGIES METODOLOGIA I ESTRATÈGIES

METODOLOGIA I ESTRATÈGIES

La metodologia és el camí que segueixen els alumnes en el seu aprenentatge. Per recórrer-lo, cal donar una sèrie de passos; utilitzarem una sèrie d’estratègies i d’instruments d’aprenentatge perquè resulte més senzill.

A continuació detallem cada un dels passos metodològics:

1. Convé començar amb una justificació del tema per part del professor seguint la línia expressada en l’apartat corresponent. Sabem que la majoria dels alumnes té una idea molt superficial del que significa el Franquisme. L’associa amb alguna cosa antiga, remota, rancia. Li donen connotacions negatives i, en-cara que els sona allò de la “repressió”, no són conscients del seu abast. Altres, l’identifiquen amb ordre i seguretat i, encara que en són pocs, s’han de tindre en compte. Tots demostren una gran ignorància res-pecte a la República, la Guerra Civil i el triomf del Franquisme. Aprofitant la lectura d’aquest apartat, s’han d’esbrinar les idees que tenen sobre la repressió franquista. És important saber el punt de partida i temptejar el nivell d’informació del nostre alumnat abans d’avançar. Les estratègies per conèixer-lo poden abastar des d’una reflexió escrita en el quadern sobre la informació que tenen, fins a una posada en comú.

2. Continuem el procés amb la presentació del tema. En aquest apartat es facilita un mínim d’informació del final de la Guerra Civil: la tragèdia del port d’Alacant, l’entrada de les tropes feixistes a la ciutat, els pre-soners reclosos al Camp dels Ametllers i posteriorment al d’Albatera, etc . Tot això amb testimonis directes per impactar els alumnes.

Després de la breu informació, ja poden suposar, fer “hipòtesis” de com seria aquesta pau que s’implanta en l’últim comunicat de guerra. Pretenem que l’alumne s’involucre, que faça conjectures per tal d’impulsar l’estudi que emprèn, ja que al llarg d’aquest haurà de verificar o desestimar el que ara considere.

Aquesta implicació el conduirà a plantejar-se preguntes, segons l’estratègia que el professor considere més adequada. Una opció és que cada alumne es plantege les seves pròpies preguntes i després es faç una posada en comú per ampliar l’espectre. Una altra possibilitat és recollir directament les preguntes tal com van sorgint en la posada en comú.

És convenient que s’escriguen a la pissarra perquè en quede constància, i així desestimar les que no tinguen sentit. Escriure-les en la pissarra permet fer el pas següent que consisteix a fer el guió. Per a aquesta tasca, cal classificar les preguntes segons els apartats establerts. És possible que algunes no si-guen fàcilment encasellables i puguen correspondre a diversos punts del guió. No cal donar-li importància, cadascú que les relacione amb aquell punt que considere més adequat. Al final, ja les reconsiderarà, un cop fet el treball de recerca.

3. El següent pas és aconseguir informació. En aquest punt es disposa de dues estratègies diferents se-gons siguen els materials impresos, o la unitat digital.

• Materials impresos. Com la informació és molt abundant, l’estratègia plantejada suposa formar grups de

treball, de manera que cada equip investigue un aspecte de la repressió. Un cop realitzat aquest treball en grup, s’ha de presentar a la resta de companys mitjançant una explicació històrica del capítol que els ha

8 9 METODOLOGIA I ESTRATÈGIES METODOLOGIA I ESTRATÈGIES

correspost, tal com consta en el Llibre de l’Alumne.

• En la versió digital, tots els alumnes han de realitzar les mateixes activitats i tots els punts del guió ja que aquesta conté menys informació. Cada un dels capítols acaba amb una explicació parcial: la síntesi del capítol.

Aquesta doble opció respon al desig d’adaptar-nos a la diversitat. Com es pot comprovar, en ambdós ca-sos, els alumnes estan buscant informació, en ambdós casos estan seguint el mateix mètode, encara que difereixen en l’estratègia de treball. Cada professor pot seguir la que li semble més adequada per al seu grup. Lògicament, ha de decidir abans i escollir una opció o una altra.

La recerca d’informació requereix també del concepte temps. Els alumnes han de traslladar la informació a una cronologia que els permeta reflectir la simultaneïtat dels processos, la durada de la repressió, els canvis i les permanències. En aquest tema, especialment la permanència de la repressió durant el Fran-quisme.

I tota aquesta informació l’obtenen de les fonts a les que interroguen, a les que formulen les preguntes que tenen plantejades des de l’inici del tema

4. Explicar de manera organitzada tota la informació obtinguda. Això és un pas metodològic essencial en el procés d’aprenentatge. Exigeix que l’exposició sigua complexa (segons el nivell dels nostres alumnes), mul-ticausal (atenent a la interrelació de factors), encara que també ha de considerar l’explicació intencional que obeeix a raons individuals.

Els alumnes han d’incorporar una explicació global que incloga el mètode d’aprenentatge que han seguit, els passos que han donat fins ara, també la valoració del que s’ha après, la crítica de les fonts que han utilitzat, si han contestat els seus interrogants i, fins i tot, què els queda encara per esbrinar.

Per superar les dificultats d’aquesta fase, en l’apartat corresponent del llibre de l’alumne se’ls dóna les-orientacions necessàries.

5. L’avaluació de tot aquest procés és essencial per a l’aprenentatge perquè, gràcies a ella, l’alumne po-drà valorar els seus encerts i aprendre a corregir les seves deficiències. Perquè l’avaluació siga útil, és convenient que estiga raonada i que s’utilitzen instruments d’acord amb allò que va a ser avaluat. Per tal d’orientar l’avaluació, recollirem els elements que hem d’avaluar i els instruments que utilitzarem per fer-ho.

Els elements que van a ser avaluats:

• L’explicació, en la qual es relaciona la informació recollida amb els factors socials, ideològics, etc. i els factors personals que intervenen en aquest procés.

• L’empatia o capacitat per entendre les actuacions de les persones en el context en què es produeix. No necessàriament s’han de compartir o s’hi ha d’estar d’acord.

10 11 METODOLOGIA I ESTRATÈGIES BIBLIOGRAFIA

• El temps històric a partir de l’eix cronològic. S’ha de donar una explicació en què es considere la duració de tot el procés de repressió franquista, la simultaneïtat dels fets estudiats, els canvis i, en especial, la permanència de la repressió al llarg de la dictadura.

• La metodologia, que consisteix en identificar els passos seguits en l’estudi d’aquesta unitat didàctica

• Les fonts: anàlisi i crítica.• La valoració de l’aprenentatge. Cal evitar utilitzar adjectius com bo/dolent, molt/poc, etc. I s’ha d’analitzar

el que s’ha après des que es va iniciar l’estudi, les preguntes que s’han respost i les que encara queden pendents. Així mateix, en la conclusió, s’han de ratificar o desestimar les hipòtesis de partida.

Els instruments per avaluar

• El Quadern de treball en què han plasmat les activitats a diari.

• La participació a classe aportant idees, arguments i suggeriments al grup de companys

• Les síntesis parcials que han fet en acabar cada capítol.

• L’informe final que han de fer individualment seguint les pautes que s’indiquen en l’apartat corresponent: presentació, explicació, cronologia, metodologia, fonts i conclusions.

6. Abans de finalitzar aquest capítol sobre metodologia volem al·ludir a la proposta de recerca que es fa a la versió digital. És una opció, en el cas que la programació del curs ho permeta, que obre camins cap a nous temes, ara ja, amb una major iniciativa per part de cada alumne. Permet línies de treball diverses i d’acord amb interessos i circumstàncies concretes de la persona, el lloc o la conjuntura. Aquestes propostes reque-reixen l’aplicació d’un mètode d’investigació semblant al que s’ha seguit a classe.

10 11 METODOLOGIA I ESTRATÈGIES BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFÍA

ABELLÁN,José Luis.- Historia crítica del pensamiento español, Espasa-Calpe,Madrid, 1991

AGULLÓ, Mª Carmen y FERNANDEZ SORIA, J.M..- Maestros valencianos bajo el franquismo. La depuración del Magisterio: 1939-1944. Alfons el Magnànim. Valencia, 1999.

AROSTEGUI, Julio y GÁLVEZ, Sergio (ed.).- Generaciones y memoria de la represión franquista. Universidad de Valencia. 2010. Valencia

AROSTEGUI, Julio y MARCO, Jorge.- La resistencia armada antifranquista en España. 1939-1952. Ed. La Cata-rata 2005. Madrid

ASSOCIACIACIÓ JOAN PESSET I ALEIXANDRE.- La represión franquista en Levante. Fuentes para su estudio .Eneida. 2011. Madrid.

BORDERA, Enrique.- La prensa durante el franquismo: represión, censura y negocio. València, 2000, Fundació Universitaria S. Pablo.

BUSQUETS, Juan.- Veinte años de prisión. Fundació Anselmo Lorenzo, 1988. Madrid

CAMIL TORRES, Ricard.- La repressió franquista al País Valenciá. Recull bibliogràfic, Tres i Quatre, S.L., Valen-cia, 2008

CASANOVA, Julián.- La Iglesia de Franco. Temas de Hoy. 2001. Madrid

CASANOVA, Julián y otros.- Morir, matar, sobrevivir. Crítica, 2002. Barcelona

CASANOVA, J..- “ La historia social de los vencidos”, en Cuadernos de Historia Contemporánea, UCM. Madrid, 2008

CASANOVA, Julián (coord); ESPINOSA, Francisco; MIR CURCO, Conxita

CARNICER, M.A., BALDÖ, Marc y HERNÁNDEZ, Elena.- Estudiantes contra Franco /1939-1975). La Esfera de los Libros. 2007. Madrid.

CERDÁN TATO, Enrique. La lucha por la democracia en Alicante. Edit. Casa de Campo, N°l. Madrid, D.L. 1978

CERDÁN TATO, Enrique Geografía carcelaria de Miguel Hernández (1992) Comisión del Homenaje a Miguel Hernández Alicante / Elche / Orihuela.

CERVERA, Javier.- La guerra no ha terminado. El exilio español en Francia. 1944-1957. Taurus, 2007. Madrid.

DÍAZ, Alba y LEDESMA, Helena.- Cartes de condemnats a mort pel franquisme. Cossetania. 2010. Barcelona

DOMINGUEZ, Ana (ed.).- Enrique Ruano: memoria viva de la impunidad del franquismo. Complutense. 2011. Madrid

DOÑA, Juana.- Querido Eugenio. Lumen, 2003. Barcelona

EIROA SAN FRANCISCO, Matilde. Hispania Nova rev. De Historia Contemporánea. Nº 6 , UCM (2006)

ESPINOSA , Francisco.- Informe sobre la represión franquista,Estado de la cuestión . 2006.

ESPINOSA, Francisco.- La columna de la muerte. Crítica, 2003. Barcelona

ESLAVA, Juan.- Coitus interrptus. Planeta, 1997. Barcelona

12 13 BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFIA

EZCURRA, J.A. y otros.- De la memòria d´ací: homenatge a la revista Triunfo. Universitat de València, 1997. Valencia

FERNANDEZ SORIA, Juan Manuel y AGULLÓ DÍAZ, Mª Carmen .- Una escuela rural republicana. Cuadernos del Departamento de Educacion Comparada e Historia de la Educación , Universitat de València,2004

FERRIS, José Luis, “Miguel Hernández. Pasiones, cárcel y muerte de un poeta”, Temas de Hoy, Madrid, 2002.

FORUM PER LA MEMÒRIA DEL PAIS VALENCIÀ.- El genocidio franquista en Valencia. Icaria, 2008. Agapea.com

GABARDA, Vicente .- La represión en la retaguardia republicana. País Valenciano, 1936-1939, Edicions Alfons el Magnánim, Valencia, 1996.

GABARDA, Vicente.- La represión franquista en el País Valenciano. 1938-1956. Universidad de Valencia. 1989

GABARDA, Vicente, Els afusellaments al País Valencià (1938-1956) PUV, 2007

GARCÍA, Consuelo.- Las cárceles de Soledad Real: una vida. Alfaguara, 1982. Madrid

GAVASA, Juan (coord.).- Historias del maquis en el Pirineo aragonés. Pirineum. 1999. Jaca.

GIRONA, Albert y MANCEBO, Mª Fernanda.- El exilio Valenciano en América. Obra y Memoria. Universitat de Valencia. 1995

GÓMEZ, Gutmaro.- La redención de penas. La formación del sistema penitenciario franquista. 1936-1950. Ed. La Catarata, 2006. Madrid

GÓMEZ, Gutmaro.- El exilio interior.- Taurus, 2009. Madrid

GÓMEZ, Enrique.- Los psiquiatras de Franco. Península, 2008. Madrid

GÓMEZ, J. Alberto.- Comisiones obreras y represión franquista. Valencia 1958-1972. Universidad de valencia. 2004. Valencia

GRUPO HISTORAULA.- El record fet paraula. Memòria popular del franquisme. Direcció General de la Memòria Històrica. 2008. Barcelona

GUZMÁN, Eduardo de.- El año de la victoria: testimonio de los campos de concentración franquistas. Vosa, 2001. Madrid

JULIÁ, Santos y otros.- Víctimas de la guerra civil. Planeta, 2005. Barcelona

JULIÁ, Santos (ed).- Memoria de la guerra y el franquismo. Taurus, 2006. Madrid

LAFUENTE, Isaías.- Esclavos por la patria: la explotación de los presos bajo el franquismo. Temas de Hoy, 2002. Madrid

LLORENS CASTILLO, Carlos.- La primera década , Fernando Torres ed. Valencia, 1983

LÓPEZ BARCELÓ, Esther, Historia del Campo de Concentración de Albatera. Inédito “Testimonio de la memoria”. Asociación Guerra, Exilio y Memoria Histórica del País Valenciano (AGE-PV). Madrid . 2011

12 13 BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFIA

MANCEBO, Mª Fernanda.- Consecuencia de la Guerra civil en la Universidad valenciana: depuraciones y exi-lios. En Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija , nº 4, 2001

BALDÓ LACOMBA, Marc.- Cambios de profesores en la Universidad de Valencia. Actas del Congreso “Valencia, capital de la República”. Valencia, 1986.

MARTINEZ LEAL, Juan, ORS MONTENEGRO, Miguel.- “La Represión de posguerra en Alicante (1939-1945), Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1995, En : Canelobre nº 31/32 . 1995

MARTÍNEZ LEAL, Juan. y ORS MONTENEGRO, Miguel, .- Alicantinos en el exilio, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, en Revista Canelobre nº 20-21 . 1991

MIR, Conxita y otros.- La represión bajo el franquismo. Asociación de Hª Contemporánea, 2000. Madrid

MOLINERO, Carme y otros.- Una inmensa prisión: los campos de concentración y las prisiones durante la gue-rra civil y el franquismo. Crítica, 2003. Barcelona

MORENO GÓMEZ, Francisco.- 1936: el genocidio franquista en Córdoba. Crítica, 2008. Barcelona

MORENO GOMEZ, Francisco. “Morir, matar, sobrevivir: La violencia en la dictadura de Franco”. Barcelona” Crítica 2002.

MORENO GÖMEZ, Francisco.- Córdoba en la posguerra: la represión y la guerrilla (1939-1950). Francisco Bae-na, 1989. Córdoba

MORENO SAEZ, Francisco.- Rafael Altamira Crevea (1866-1951) , Consell Valencià de Cultura, Valencia, 1997

MORENO SAEZ, Francisco.- “Rafael Altamira, un alicantino universal”, Homenaje a Rafael Altamira en el 60 aniversario de su muerte. Artículo en el diario Informacion (30 enero 2011)

MORENO SÁEZ, Francisco. “La represión franquista en la provincia de Alicante”, en Nuestra Bandera, 224-225.Madrid, 2010.

MORENO SÁEZ, Francisco. Diarios de la Guerra Civil (1936-1939) de Eliseo Gómez Serrano, (Edición con Bea-triz Bustos),Universidad de Alicante, 2008 .

MORENO SECO, Mónica.-Instituciones y sociedad en el franquismo, en Pasado y Memoria. Revista de Hª Contemporánea, nº 1, 2002. Ed. Departamento de Humanidades Contemporáneas, Universidad de Alicante, 2002.

MORENO SECO, Mónica.- Mujeres en el franquismo,en Revista Arenal, vol. 12, nº 1, enero-junio 2005. Ed. Universidad de Granada, 2005.

NUÑEZ DÍAZ-BLART, Mirta.- Los años del terror: la estrategia de dominio y represión del general Franco .La Esfera de los Libros. 2004. Madrid

ORS MONTENEGRO, Miguel, La represión de la guerra y posguerra en la provincia de Alicante (1936-1945), Instituto de Cultura “Juan Gil Albert”, Alicante, 1995

PICÓ, Josep, El franquisme, Alfons el Magnànim, València,1982

PORCAR, Juan L.- La memòria i les víctimes. Repressió franquista a les comarques de Castelló. La Librería El Sueño Igualitario, 2011. Castellón

PRADA, RODRÍGUEZ, Julio.- La España masacrada. La represión franquista de guerra y posguerra. Alianza, 2010. Madrid

14 15 BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFIA

PRESTON, Paul.- El Holocausto español: odio y exterminio en la guerra civil y después. Debate, 2011. Barce-lona

RAMOS, Vicente.- La guerra civil en la provincia de Alicante. Tomo III. Ediciones biblioteca alicantina, 1974. Alicante

REIG, Alberto.- Ideología e Historia. Sobre la represión franquista y la guerra civil. Akal, 1986. Madrid

RICHARD, Michael.- Un tiempo de silencio. La guerra civil y la cultura de la represión en la España de Franco, 1936-1945. Crítica, 1999. Barcelona

RODRIGO, Javier.- Cautivos: campos de concentración en la España franquista. Crítica, 2005. Barcelona

RODRIGUEZ, Saturnino.-NO-DO. Catecismo social de una época. Complutense, 1999, Madrid.

RUIZ-VARGAS, José Mª. (UAM).- Trauma y memoria de la Guerra Civil y de la dictadura franquista, en Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea. Número 6 (2006)

SABIN, José M.- Prisión y muerte en la España de la postguerra. Anaya, 1996. Madrid

SANCHEZ RECIO, Glicerio.- Las responsabilidades políticas en la posguerra española. El partido judicial de Monóvar. Ed. Universidad de Alicante, 1984, Alicante

SANCHEZ RECIO, Glicerio , MORENO, Roque, SEVILLANO, Francisco.- Estudios sobre el franquismo en la pro-vincia de Alicante. Personal político, actitudes económicas y opinión. Ed. Universidad de Alicante, 1995, Ali-cante

SANCHEZ RECIO,Glicerio.- La república decapitada. El caso de la familia Villalta Gisbert (Alicante 1939-1942). Ed. Flor del viento/gec, 2010, Barcelona

SANZ DÍAZ, Benito.- Rojos y demócratas: La oposición al franquismo en la Universidad de Valencia, 1939-1975. CC.OO PV

SERRANO, Secundino.- Maquis, Termas de Hoy, 2001. Madrid.

SERRANO, Rodolfo y SERRANO, Daniel.- Toda España era una cárcel. Memoria de los presos del franquismo. Aguilar, 2002. Madrid

SILVA, Emilio y MACÍAS, Santiago.- Las fosas de Franco.- Temas de Hoy, 2003. Madrid

SOBREQUÉS, J., MOLINERO, C. y SALA, M. - Los campos de concentración y el mundo penitenciario durante la guerra civil y el franquismo. Crítica, 2003. Barcelona

SOLÉ i SABATÉ. Josep Mª.- La repressió franquista a Catalunya. Ed. 62, 2003. Barcelona.

TORRES, Ricard C. y CALZADO, Antonio.- Valencians sota el franquisme. La Xara. 2001 Sigmat de la Valldigna

TORRES, Rafael.- Los esclavos de Franco. Anaya, 2000. Madrid.

TUÑÓN DE LARA, Manuel.- Por qué la Historia , Barcelona 1981, Aula abierta Salvat

VINYES, Ricard.- Irredentas: las presas políticas y sus hijos en las cárceles franquistas. Temas de Hoy, 2010. Madrid

VV.AA. Coordina Francisco Moreno Saez. La recuperación de la memoria histórica en la provincia de Alicante. Edit. Comisión Cívica y Asociación Cultural Miguel Hernández , 2010. Alicante

En el llibre dels alumnes hem inclòs una sèrie de recursos (novel•les, pel•lícules, direccions d’Internet) acom-panyats d’un breu comentari.

14 15 BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFIA

16 MT BIBLIOGRAFIA Sección

fundació institutd′estudis polítics

Con el patrocinio de: