Orientacions pedagògiques i recursos didàctics

EDUCADORS PER L'AGENDA

Orie

ntacions pedagògiques

i recurso

s didàctic

s

Educadors per l’AgendaOrientacions pedagògiques i recursos didàctics

2

Autoria

Grup de treball “Educadors per l'Agenda” 2009-2011 Ricard Caparrós (professor d'economia a batxillerat) Maria Català (professora de secundària) Laura Gelis (mestra de primària) Sara Guitart (mestra de primària) Francesca Mas (professora de català a secundària) Neus Masferrer (mestra de primària i d'escola de persones adultes) Jordi Roig (professor de Geografia i Història a secundària) Montse Vehí (professora de Biologia i Geologia secundària) Coordinació Jordi Pujadas (mestre, professor d'Orientació Educativ a a secundària) Recordant el FES (Front d'Educadors Solidaris) Narcís M. Amic, Robert Blanch, Dani Boix, Joan Colomer, Pere Cornellà, Najat El Majidi, Bilal El Yousfi, Javier Ga rcia, P ep Gratacós, Miquel Güell, Manel Mezquita, Pere Micaló, Ramon Muntada, Sebas Par ra, Cecília Peñaherrera, Jaume Pera, Jordi Planas, Jordi Pujadas , Albert Quintana, Jaman Sagharoui, Carles Serra, Joan Surroca, Núria Terés i Quim Vilar Edició: Comissió Agenda Llati noamericana Mundial de la Coordinadora d’ONG solidàries Girones i l’Alt Maresme.

3

Girona 2011INDEX

ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES I APLICACIÓ DIDÀCTICA DE L'AGENDA

LLATINOAMERICANA MUNDIAL I DELS MATERIALS COMPLEMENTARIS

A) PRÒLEG ………………………………………………. 4

B) L'AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL, EINA DE FORMACIÓ I TRANSFORMACIÓ, 20 EDICIONS ....... 6 C) ÍNDEX DE RECURSOS ........................................... 12 a) Recursos concrets b) Recursos genèrics D) PROJECTE INTERDISIPLINARI “AGENDA” ........... 75 a) Plantejament teòric b) Programació unitats didàctiques

4

PRÒLEG

Vint anys d'Agenda Llatinoamericana editada en castellà, quinze anys de l'edició en català, 10 edicions del calend ari solidari... tot plegat dona la idea de l'excepcional potència que te una eina tan senzilla com és un llibre anuari que a més de poder apuntar-hi el que hem de fer, resulta ser un llibre de capçale ra que ens ajuda en el dia a dia per comprendre com funciona el món i com actuar d'una manera més justa, amb totes les nostres limitacions, però també amb tota la nostra voluntat. Editar aquest recull de materials didàctics r espon a la necessitat de fer comprensiva i interess ant l'agenda als nostres infants i joves. Els que portem temps a la Comissió de l'Agenda ens re cordem sovint que no som venedors ni repartidors i comercials d'agendes, sinó educador s populars , difusors del missatge i de les s eves causes que si avui són utopia, també són l´horitzó al qual en volem adreçar, i per això cal avançar. I l'agenda i les dinàmiques que es generen al seu entorn ens ajuden a avançar. Per tant, fem un pas més. Aquesta vegada un col·lectiu d'educ adors de diferents nivells i àmbits hem estat un parell d'anys engrescats compartint les nostres experiències amb l'agenda i aprof itant els recursos que s'han anat generant durant aquests anys. Us oferim, doncs, un recull que consta de tres parts ben diferenciades:

1. Un article on s'explica una mica la història i les intencions que es persegueixen des de la perspect iva majoritària d'ap licació en un centre educatiu. Evidentment que després cadascú pot l'ús més adient d'aquesta extraordinària eina d' educació popular de la qual se n'editen més de 50.000 exemplars a tot el món (un 10% d'aquests en català).

2. Un recull de fitxes i annexos am b recursos per treba llar des de dif erents

perspectives i amb materials var iats els continguts de l'Age nda. Estan agrupades en dos tipus: a) Concrets. Són recursos aplicats en procés que suggereixen maneres de fer. b) Generals. Són els que suposen una tria per part del professorat i el que es proposa és un mètode i on trobar els materials. Els dos amb el comú denominador del proc és de veure, jutjar (en el sentit de reflexiona r, comparar, raonar, argumentar,...) i actuar.

3. La tercera part és un projecte interdisciplinari per implementar

bianualment en un centre de primària. La Neus es va engrescar i ens va engrescar a tots a donar-li un c op de mà. Trobareu una programació molt concreta que pot facilitar la feina a mestres que s'animin a seguir-lo. Ella el v a fer pensant a aprtir d'un centre i un context concret i després hem fet alguns ajustaments per a facili tar la seva generalització, total o parcial, a necessitat de cadascú.

5

Res més. Agrair a tots els com panys i companyes de la Comis sió de l'Agenda, la Coordinadora i de l' antic FES per la feina feta. També agraïm als responsables i tècnic s del Departament d'Educac ió (ara Ensenyament) per creure en l'Agenda i facilitar la programac ió d'una activitat a través del Pla de Formació. I ànims a les persones que que us vulgueu inco rporar en aques t projecte. Esperem que ens ajudeu a fer-lo créixer. Tots a punt per rebre el nou lem a de l'Agenda per l'any 2012 i portar-lo a la pràctica: BON VIURE, BON CONVIURE, SUMAK KAWSAY en lleng ües andines com expres sió que qüestiona i va molt més enllà del viure bé individual i la societat del benestar no assequible a tothom. Un concepte que ja comencen a incloure les constitucions de països llatinoamericans. Jordi Pujadas Ribalta coordinador del Grup de Treball (2009-2011) Estiu 2011

http://www.llatinoamericana .org

6

L’AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL,

EINA DE FORMACIÓ I TRANSFORMACIÓ, 20 EDICIONS.

Des de fa 20 anys, Pere Casaldàli ga des de Brasil i José Mª Vigil des de Nicaragua, primer, i de s de Panamà després, impulsen l’Agenda Llatinoamericana Mundial . Escolliren aquest format pel que significa etimològicament: on hi ha apuntat allò que s’ha de fer; i per la possibil itat de conti nuïtat anual. L’obj ectiu és di sposar d’una eina d’educació popular, amb l’esperi t de Paulo Freire, que difongui una visi ó del món, des de l’Amèrica colonitzada. Una veu crítica amb la vi sió oficili sta dels que, l’ any 1992, van cel ebrar el “Qui nto centenario del descubrimento”, o més exactament, commemorar l’arribada de Colom a un continent fins aleshores desconegut pel europeus. L’escriptor i periodista Anto ni Puigvert ha dit “teniu a les mans uns instrument que val pe r 3: és llibre, és agenda i és testimoni. Aqu í s’expliquen les caus es del dolor dels pobres. No ho són perquè sí. Son pobres perquè els països ri cs s’han emportat les riqueses naturals, els h an dominat les financ es i, fins i tot, els han dominat els governs”. El contingut de l’agenda és la veu que desemmascara la realitat, informa, s ensibilitza i espera una transformació social. Amb l’estr uctura de reflexió (veure i ju tjar) i acció, ha esdev ingut una eina pedagògica de gran potencial, on es recullen ef emèrides significatives i articles de moltes persones de reconegut prestigi intel·lectual i moral: Noam Chomsky, Arcadi Oliv eres, Miren Etxezarreta, Frei Beto, Leonardo Boff, Adolfo Pérez Esquivel, Núria Cam ps, Cecília P eñaherrera, Ivone Gebara, Joan Subirats, Chico Wit aker, Eduardo Galeano, Evo Morales, Geraldina Cépedes, Irene Casellas, Jaume Botey, Joan surroca, José Saramago, Josep Mª Terricabras, Mario Benedetti, MontserratTerradas, Nawa l El Saadawi, Núr ia Terés, Orlando Pineda, Raimond Pannikar, Susan Geor ge, Teresa Losada, Wilma Jung, Franscesc Escribano, José Antonio Marina , etc. fins a sobrepassar les 350 signatures. Any rere any, seguint el fil conductor de lema escollit, es van desenvolupant les “Causes pendents” fer aconseguir un món més just i en pau: altermundisme, ecologia, dialeg de cultures , religions i espiritualit at, drets humans, causa indígena, democràcia, igualtat de gènere, socialització, solidaritat. Les primeres llengües en que l’agenda es publicà fou en Castellà i Portugués, més tard en Francés, Anglès, Euskera i, a partir de la 5ª edic ió, es va fer la versió catalana. Fou aleshores quan es formà una Comissió de l’Agenda

7

Llatinoamericana a l’empara de la Coordinadora d’ONG Solidàries de comarques gironines i Alt Maresme amb membres de diferents organitzacions. En el si d’aquesta comissió s’agluti nà un grup d’educ adors que amb el temps ha originat diferents grups de t reball: Front d'Educadors Solidaris (FES) i darrerament Educadors per l'Agenda . Descobrírem en l’Agenda una eina magnífica per a la pròpia formació, però que calia una adaptació per a difondre-la. Partíem que havíem de mantenir el c ontingut tal com ens arribava i per ai xò l’opció va ser fer materials complementaris i accions per tal de facilitar-ne la difusió. Així, i amb l'impuls de la Comissió, naixeren els “fills de l’Agenda” des del “El dar rer discurs” de Chaplin, l’”Ex cusa”, L’Agen da de Don Paulo, o “ El mapa de la vergonya”, entre d’altres que han anat ampliant “la família”, els quals us anirem explicant. L’Agenda esdevingué ales hores l'ex cusa per a poder treballar, des d’un conjunt els valors que radiquen en la c omprensió del món en el que v ivim, i donar a partir dels materials que l’agenda ofereix, l’anàlisi, les eines i els recursos perquè els alumnes puguin des envolupar i construir el seu pr opi significat individual i c ol·lectiu per actuar d’acord amb la necessitat de la s eva transformació. “Estem convençuts que els infants d'arr eu del món tenen dret a c réixer educats en l'aprenentatge de la justícia, la solidarita t, la reflexió crítica, el compromís, la lluita...En el seu procés de for mació és fonamental que coneguin , en teoria i praxis, aquells valors que el s han de convertir en els “éssers de transform ació i no adaptació” de què parla va Paulo Freir e, persone s que, educades en un vertader esperit humanista, treballin per al bé comú.” Tanmateix, serveix per treballar les acti tuds necessàries per a viure en un món més just, amb menys desigua ltats socials i humane s, desenvolupar actituds responsables en relac ió amb el nostre medi natural, s ocial i cultural. L’agenda és allò que fem al dia a dia. Així doncs, l’Agenda Llatinoamericana Mundial, ve a ser aquells valors que s’han de treballar i cultivar cada dia .Tal i com el nostre currículum, expressat en forma de compet ències, pretén que el nostre alumnat creixi en una escola inclusiv a i s ocialment humana amb l’ objectiu que aqu ests siguin el dia de demà persones competent s per a comprendre, habitar i ac tuar en el món d’una manera responsable i compromesa. ARTICLES DE L’AGENDA, POEMES I ALTRES TEXTOS Els textos de l’agenda -artic les, poemes, reculls de dades- estan digitalitzats i fàcilment accessibles a l’arxiu del w eb en català, castellà, portugués i, la darrera, també en anglès. Disposa d’un cercador que selecc iona i ordena els continguts per autors, anys, títols o temes. Ben selecc ionats poden ser de f ormació i suport per a classes de secundària en Ciències Socials, Ciutadania, Ètica, Filosofia, Economia, Ciències Naturals , Llengües, treball de valors a tutories , en relació a continguts relacionats amb

8

els efectes de la colonització, la com unicació i la s ocietat del coneixement, l'economia, l'ecològia, les religions etc. TEXTOS MURALS Els primers materials que es varen difondre acompanyat l'agenda van dos pòsters reivindicatius molt representatius. Per una banda hi ha el darrer discurs Charles Chaplin a la pel·lícula “El gran dictador”, que l’actor realitza un disc urs carismàtic on parla de com crear entre to ts una societat millor i fer un model d e vida més just, enfrontat als feixismes que s'estaven desenvolupant. El segon pòster que apareix és un discurs de Guacaipuro i ens fa reflexionar sobre el Deute extern que té Llatinoamèrica amb Europa on capgira la visió i en el realitat és Europa amb té deute amb Llatinoamèrica des de fa molts i molts d’anys pels recusos que ha près d'aquelles terres durant més de cinc segles. MAPES: PNUD EN UNA PROJE CCIÓ DE PETERS I MAPA DE LA VERGONYA Hem adoptat la projecció de Peters per a fer murals i material on calgui utlitizar mapes. El Mapade Peters és un recurs pedagògic molt interessant per treballar la representació de la Terra per les implic acions que això suposa. Si partim de la realitat que la terra és esfèrica, la seva representació damunt d’un pla mai és exacte. Totes les projeccions cartogràfiques alteren l’escala, la superfície, les distàncies i presenten algun tipus de distorsió. Durant molts anys hem treballat amb la pr ojecció de la terra que hav ia fet Mercator al segle XVI, on les superfícies de força t erritoris surten molt més deformades que en la rea litat. Per tant, ens qüestionem el m odel de mapamundi que utilitze m. I per això proposem l’ús de la projecció de Peters , en la qual qualsevol zona geogràfica en el mapa ocupa proporcionalment la ma teixa superfície que en el món r eal. Hem de s e conscients que l’elecció d’un a projecció cartogràfica comporta implicacions ideològiques perquè afecta directament a la idea que ens fem del món i més si inc loem dades humanes, com en és el c as del PNUD (Pla de les Nacions unides per al Desenvolupament). D’aquesta manera es pot ajudar als joves a tenir una altra visió del món, fugint de les falses percepcions que tenim interioritzades. Per una mirada més justa del món, també s'ha elaborat el mural del Mapa de la Vergonya, un mapamundi basat en la projecció de Peters on es comparen dades de dos països, un de ric i un de pobr e, extretes de l’informe anual de l PNUD , que pot vol útil com a recurs didàctic per introduir els alumnes en l’àmbit de l’Educació per al Desenvolupament. I a partir del Mapa de la Vergonya i els Objectius del Mil·le ni (ODM), es va generar una aplicació telemàtica perquè l’alumnat comprengui la importàn cia de la c iutadania mundial, recerqui informa ció, es plantegi acc ions i les porti a terme de manera individual i col·lectiva en el seu prop i món, com a primer pas per aconseguir canvis a l'aldea mundial.

9

EXPOSICIÓ i VIDEOS: RE-EVOLUCIÓ, L’EXCUSA Amb motiu de la quiz ena edició de l’Ag enda es va editar una exposic ió que reflecteix els valors i les causes que promou. Instal·lada en un espai comú proper a l’entrada d’un centre educatiu aj uda a ambientar el treball compart it a nivell de centre i és un recurs dins l’aula ja que també es pot visualit zar projectada. Entre el material audiov isual sorg int de l’agenda dest aquem el DVD Re-evolució, editat igual que l’expos ició, amb motiu dels 15 anys i que serveix com a eina de presentació i la co l·lecció L’Excusa. Consta de 13 capít ols i tracta els temes: la democràcia, l’ecologia, les desigualtats de gènere, l’ed ucació, el treball, els mitjans de comunicació, el m ilitarisme, les migracions, la revolució genètica, la globalitz ació, el diàleg inte rcultural, la cooperació i l’altre món possible. El format de cada capítol respon a l’estructura del veure, jutjar i actuar i intercala declaracions, entrevistes, experiències pràctiques i un gag d’hum or crític. El plantejament és de programa televis iu de curta durada, i té un potencial didàctic molt alt, sigui com a introducció o com a cloenda d’un tema o per fomentar debats. L'AGENDA DE DON PAULO L’agenda de don Paulo és un conte destinat a educar i sensibilitzar als infants d’una manera atractiva i dinàmica diferents valors per tal de creixer i viure amb un esperit humanista, treballant per el bé comú, igual com l’Agenda Llatino Americana intenta transmetre-ho als adults. El conte vol incidir en els nens com a éssers de transformació i no d’adaptació. Per això cal que els nens s’eduquin en valors com els de justicia, solidaritat, reflexió crítica i compromís, el bé comú, la comunitat i la convivència. També es treballa l’esforç i la perseverança, el treball en equip i l’empatia, el diàleg i el respecte, la paciència, l’ordre i la sinceritat. Aquests són els valors per a la convivència especialment útils en una etapa de creixement i de socialització en les diferents relacions que tenen els infants: amb pares, germans, mestres o companys...Valors com la reflexió i la responsabilitat et fan aprendre constantment i ser crític; valors com la solidaritat i l’empatia et fan estar obert a les necessitats de l’altre i no només a les teves, els valors com l’alegria i el compromís et fan ser tenaç i lliutador i evitar la paràlisis. Va acompanyat d'un guia didàctica en format digital, amb els següents apartats: Introducció, objectius, a qui va dirigit i metodologia, actituds, procediments, activitats d’infantil, activitats per a primària i materials de suport. A part, podreu descarregar el video del conte per veure-ho a la classe. LES EFEMÈRIDES DE L’AGENDA: CALENDARIS Una preocupació de la Comissió de l'Agenda és la gran quantitat d’informació que es genera en la societat actual, per tant l’objectiu no és produir-ne de nova, sinó detectar la més rellevant i posar-la a l’abast. Per això es va procurar fer una Carpeta de recursos i va sorgir el Calendari Solidari.

10

Els antecedents del calendari solidari els trobem en les efemèrides publicades a l’agenda i a l’acció que professors de la comissió, aleshores destinats a l’Institut de Celrà, van començar a proposar algunes dates mensuals per a treballar a les aules. La idea va ser recollida per ampliar-ne la difusió i des de fa 10 anys es publica el calendari mural amb 12 efemèrides seleccionades a partir de propostes provinents d’ambdós costats de l’atlàntic, esdevenint un procés col·lectiu i socialitzat. El calendari es complementa amb una separata en paper i/o digital amb articles i recull d’enllaços web i altres recursos per ajudar al professorat. Any rere any, hem acumulat 120 personatges, commemoracions o esdeveniments que es poden recuperar fàcilment a través de l’espai web. WEB, BLOC I ALTRES PUBLICACIONS L'espai web creat i mantingut per la Comis sió recull tots els mat erials que es van gener ant i permet accedir-hi amb els enllaç os adients . A més dels esmentats anteriorment també podem tr obar-hi El bloc de l'Agenda” amb notícies que no s'acostumen a public ar en els nostres mitjans; un cercador de cançons, el llibre “ Com salvar-nos amb el planeta”, public at també en paper, fitxes amb orientacions didàctiques, notes de premsa, entrevistes, fotos, enllaços i altres eines que ajuden a la difusió del missatge de l'Agenda. PROJECTE ANADA I TORNADA. L'Agenda neix a Llatinoamèric a i ens arriba a Cataluny a. En canvi el c alendari nascut a Catalunya, també s'edita en ca stellà per que es pugui difondre també a Llatinoamèrica, inic ialment a Nicaragua , en les comuni tats molt vinculades a municipis c atalans per mitjà de llaços d'agermanament. De fet, la tria de les efemèrides es fa de manera consensuada a un costat i altre de l' Atlàntic, i és un bon exemple del que aquí s'anom ena campanya d' anada i de tornada, una fòrmula per establir nous ponts entre uns i altres. L' objectiu és aconsegu ir que el mateix procés de difusió que l' Agenda té a Cataluny a també es pugui dur a terme a Llatinoamèrica, el lloc on ha nascut però on, per desgràcia, moltes persones no es poden permetre el luxe de comprar-la. La idea és, doncs, retornar en forma de materials allò que l'Agenda aport a com a formació i compromís. Per aquest motiu s'han mobilitzat institucions com el Fons Català de Cooperació o l'Agència Catalana de Cooperació, que dediquen projectes a la difusió de l'esperit de la campanya de l'agenda entre col·lectius i comunit ats de base, s obretot de poblac ions que par ticipen en dif erents agermanaments. Així, gràcies a la iniciativa d'anada i tornada moltes més agendes arriben a Nicaragua, Perú, Brasil, la República Dominic ana, Cuba, Guatemala, El Salvador, Hondures i Mèxic. «Fem arribar l'Agenda al seu pr opi bressol, on és desconeguda o prohibitiva pel seu preu, la distribuïm en un marc coherent amb la nostra línea ideològica, hi fem participar una entitat supramunicipal com és el Fons, i hi aporten diners sobretot el s ajuntaments que tenen agermanaments amb aquestes zones, amb la qual cosa aj udem a mantenir viva la coordinac ió entre pobles. Sense perdre de vista que el Sud c anviarà en la mesura que canviem el Nord i que, per tant, la fei na prioritària de transformació l'hem de fer aquí. La campanya d'anada i de tornada és un encert perquè lliga utopia i conscienciació»,

11

PROJECTE TRANSVERSAL INTERDICIPLINARI PER A PRIMARIA El projecte interdiciplinar Agenda “nomdescola” és d’elaboració recent i s’ajusta al marc actual de programació d’unitats didàctiques per competències. Tot i que va programar-se per a un centre concre t, s’ha adaptat per que el professorat d’un claustre interessant el pugui adequar al seu context, al Projecte Educ atiu de Centre i a les seves programacions S’ha intentat elaborar una programació reuneixi els continguts suficients per a treballar-los de manera competencial, i que la metodologia per dur-los a terme sigui a parir del treball cooperatiu. Tanmateix, les activitats que es proposen pel possible procés d’aprenentatge s’emmar quen a par tir de la quotidianitat i l’entorn proper i real, alhora que s’ acabin desenvolupant de manera molt vivencial i manipulativ a, posant èmfasi en les habilitats motrius i c reatives dels alumnes. La durada del projecte es planifica de manera bianual, adreçada bàsicament al cicle superior de primària, preveu la intervenció de tot el claustre per a les activitats de centre, s’executa durant un any, i el següent es valora, es modifica, es repens a, es comparteixen les diferents observa cions entr e el claustre, i es valora la resposta de l’alumnat i tota la comunitat educativa. Les activitats seqüenciades en 9 unitats didàctiques parteixen del coneixement del web i del conte de l’A genda de Don Paulo que és adoptat pels alumnes de 5è i 6è, cursos en que va formalitzant -se l’ús d’una agenda escolar. La proposta és que l’expliquin a cursos més bai xos, a més creen un bloc i, a nivel l de centre, participen –preparant material s des de les diferents matèries- en la celebració de dates que s’han assignat per a treballar aquest projecte: el dia de la pau, la setmana cultural, les colònies i sortides a l’entorn. CONCLUSIÓ El present article s'ha centrat en la formació del professorat i l'àmbit escolar d'educació primària i sec undària, però l' Agenda, com a pretext, i els materials complementaris són aplicables am b les adequacions adients a l'àmbit universitari, esplais i e ducació de temps lliure, educació de persones adulte s, catequesis, agents socials i econòmics, a l'àmbit familiar, grups de reflexió, etc. Una eina de formació permanent que ens obr e els ulls a l'estat del món des d'una pers pectiva necessàriament tr ansformadora. Que esdevé motor per dinamitzar xerrades, exposic ions, jo rnades, commemoracions, classes. Que s'ha mostrat sovint avançada als esdeveniments i generadora d'opinió. Grup de treball “Educadors per l'Agenda” 2009-2011

12

INDEX DE RECURSOS

A) RECURSOS CONCRETS 1.BENVINGUDA A UN ALUMNE IMAGINARI .......................................................... 13 2.ELS BIOMES DEL MÓN ......................................................................................... 14 3.PROGRAMA DE RÀDIO “LA CARTA DE LA TERRA” ........................................ 15 4.ELS LÍMITS AL CREIXEMENT. EL DECREIXEMENT ........................................... 21 5.ACTIVITAT DE CATALÀ PEL DIA DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU .................. 26 6.DINÀMICA HORA DE PATI DEL DIA DE LA PAU ............................................... 27 7.ELABORACIÓ VIDEO DDHH “ELS DRETS HUMANS EN 10 MINUTS” .............. 32 8.EL DARRER DISCURS .......................................................................................... 36 9.MAPA DE LA VERGONYA ..................................................................................... 38 10.MAPA DE PETERS i PNUD, UNA MIRADA MÉS JUSTA AL MÓN .................. 40 11.MURAL DE LA NOVIOLÈNCIA I LA PAU ............................................................ 44 12.L'ESMORZAR SOLIDARI ..................................................................................... 46 13.LA PETJADA ECOLÒGICA .................................................................................. 47 B) RECURSOS GENÈRICS 14.TREBALLEM UNA CANCÓ .................................................................................. 49 15.CINEMA FÒRUM (MÈTODE AGENDA) ............................................................... 51 16.DINÀMICA PER TREBALLAR UN ARTICLE ....................................................... 57 17.CORRESPONDÈNCIA ANADA I TORNADA ....................................................... 59 18.EFEMÈRIDE PERSONA/ESDEVENIMENT. CALENDARI SOLIDARI ................ 61 19. FONT DE D'INFORMACIÓ. EL BLOC LA LLATINOAMERICANA .................... 67 20.L'AGENDA DE DON PAULO ................................................................................ 69 21.L'EXCUSA (COL·LECCIÓ DE 13 VIDEOS) .......................................................... 71 22.VÍDEO RE-EVOLUCIÓ I EXPOSICIÓ ................................................................... 73

13

RECURS PEDAGÒGIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 1 NOM: BENVINGUDA A UN ALUMNE IMAGINARI Etapa/curs: Qualsevol nivell d’ESO però per l’experiència a 3r segurament és òptim per 3r i

4rt Assignatura / crèdit

Tutoria

Durada 4-5 hores Objectiu General

Conèixer altres cultures, interaccionar amb nou vinguts i ser solidari. Es tracta d’imaginar-nos que vindrà un nou alumne a classe d’un altre país que no coneix el nostre idioma i la nostra cultura. La idea és buscar informació sobre el país en qüestió, els costums (especialment en referent a les relacions humanes), l’idioma. Aquesta activitat la vam experimentar en un 3r d’ESO en un moment de molta rebuda de immigrants i es va plantejar als alumnes que havien de preparar tot un material que ajudaria a l’aula d’acollida cas d’arribar algun alumne de la nacionalitat estudiada. La idea és que es posessin a la pell del nou vingut. Malauradament durant el curs en qüestió els immigrants que van arribar no van correspondre a cap de les nacionalitats estudiades

Competències Comunicativa (capacitat dialèctica) Tractament d’informació Competència social i ciutadana Autonomia i iniciativa personal (capacitat de resolució de problemes)

Descripció SESSIÓ 1. Es fan els grups de 4 alumnes preferentment. S’explica la feina i es selecciona el país a estudiar, tot donant-ne els motius SESSIÓ 2. Aula informàtica, recerca d’informació SESSIÓ 3. A l’aula elaboració de material Entre aquestes dues sessions hi ha feina a fer fora l’aula que seria buscar alguna persona d’aquella nacionalitat i entrevistar-la SESSIÓ 4 (i 5, si cal). Exposició

Recursos Els que disposi l’aula d’acollida Internet http://llatinoamericana.blogspot.com si prové de Llatinoamèrica

Indicadors (avaluació)

El material escrit i la exposició ajuden a valorar el bon resultat de l’activitat

Comentaris Són molt receptius si el país els interessa. Nosaltres ho vam deixar molt obert ja que estava inclòs dins un crèdit de síntesi que es titulava “El mon” i van escollir majoritàriament països desenvolupats Si ens interessa que treballin algun país en concret caldria posar límits Segons a quin nivell es vulgui treballar caldria elaborar una fitxa bàsica de treball amb la informació a buscar o complementar. A nosaltres ens va fallar deixar-ho tant obert

Annexos

14

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 2 NOM: ELS BIOMES DEL MÓN Etapa/curs: Preferentment a 1r d’ESO ja que s’ajusta al currículum però adaptable a tota

l’ESO, especialment 1r i 4rt Assignatura / crèdit

Biologia i Geologia

Durada 1 hora Objectiu General

Reconèixer els biomes mundials a través dels ulls dels alumnes nouvinguts

Competències Comunicativa (capacitat dialèctica) Tractament d’informació Coneixement i interacció amb el món físic Competència social i ciutadana

Descripció Cal tenir un nombre d’alumnes de fora del país important. Es selecciona per continents. Cadascú surt a davant a explicar com és el lloc on vivien abans de venir aquí. Es bo ajudar-se amb el suport d’un mapa del món o si pot ser un globus Cal ajudar-los (especialment si són de 1r) amb preguntes dirigides pel professorat, com ara: 1.- Quina vegetació hi havia 2.- Temperatura 3.- Precipitacions 4.- Fauna 5.- Cultius, alimentació És especialment interessant si hi ha alumnes marroquins ja que els alumne catalans acostumen a pensar que tot el Marroc és igual i ens podem trobar amb gent de Selva, Sabana, clima mediterrani o fins i tot desert. Té molt d’èxit el tema de fauna exòtica Si es poden dedicar dues hores es pot demanar fotografies del lloc als alumnes però com que sovint són de pocs recursos poden sorgir problems

Recursos El mateix llibre de ciències naturals o de socials segons curricularment es tingui La bola del món funciona molt bé Un altre suport pot ser el google maps o internet en general


La participació sol ser el millor indicador. Funciona bé deixar oberta la porta a fer preguntes per part de la classe

Funciona molt bé si el grup no és molt nombrós però ho he fet amb més de 30 i també va funcionar però tenia 10 d’extrangers, o sigui n’escoltaven 20

Comentaris Es pot allargar més i menys segons el suc que se’n vol treure Annexos

15

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 3 NOM: PROGRAMA DE RÀDIO “LA CARTA DE LA TERRA” Etapa/curs: ESO amb col·laboració de l'Aula Oberta (AO) i el Comitè ambiental (CA)

Assignatura / crèdit

Educació Ambiental. Ciutadania

Durada 6 sessions AO i 10h lliure (pati, extra) CA

Objectiu General

Conèixer que els organismes internacionals elaboren documents destinats als governs i a la població, com per exemple la Carta de la Terra. Fer difusió dels continguts de la Carta de la Terra

Competències Comunicativa lingüística i audiovisual Comunicativa. Artística i cultural Metodològica. Tractament de la informació i competència digital Metodològica. Matemàtica Metodològica. Aprendre a aprendre Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció 1. Recerca i tria de 20 cançons amb contingut de crítica o sensibilització ecològica.

2. Enregistrament de la presentació, cloenda del programa i dels articles de la Carta de la Terra.

4. Muntatge dels programes amb el format: presentació, article, cançó, cloenda.

5. Emissió dels programas a l’emissora local.

Recursos Text de la Carta de la Terra http://www.unescocat.org/cartaterra , http://www.fundacioperlapau.org/arxiu_documental/arxiu_document.php?ID=8&zona=M%F3n%20-%20Global Ordinador amb el programa Audacity instal·lat. Micròfon. Aula silenciosa. Fitxers de cançons. Connexió a internet.


Participació Grau d’assoliment de l’objectiu Quëstionari oral. Registre

Comentaris Durant l'execució s'han de fer molts ajustaments.

Annexos Carta de la Terra, adaptació juvenil

16

CARTA DE LA TERRA ADAPTACIÓ JUVENIL INTRODUCCIÓ

Vivim un temps molt important i tenim el repte de cons ervar la Terra. Tots el pobles i totes les c ultures del món formam una sola i gran família. Per això ens hem d’unir: per respectar la natura, per complir els drets humans i per conviure en pau i justícia. Som responsables de la vid a, per a nosaltres i per a les persones que naixeran.

La Terra, la nostra llar . Formam part d’un immens univers, en què el nostre planeta és ple de vida, amb una rica varietat de plantes, animals i pobles. Nosaltres, els humans, depenem de la terra, de l’a igua i de l’aire i tenim també el deure indefugible de protegir la vida a la Terra.

La situació del món. Dissortadament les formes de produir i de consumir que tenim avui destrueixen sov int el medi ambient, esgoten els recursos naturals (aigua, aire, sòl...) i fan des aparèixer moltes espècies animals i vegetals. La població del món creix com mai havia cr escut, però al mateix temps la vida és destruïda constant ment per guerres, fam, misèria, ignorància, malalties, injustícies... Ara bé, totes aquestes greus dificultats, si volem, poden ser superades.

Què hem de fer? L’elecció és nostra: o ens unim per tenir cura de la Terra i ajudar-nos, o ens destruïm i aniquilam la vida. Cal un c anvi molt important: tothom ha de tenir allò que és necessari per viure. Això és avui possible perquè tenim coneixements i màquines per acons eguir-ho. Així, doncs, és urgent construir un món més hu mà i igualitari, en què es valor i suficientment tota la vida. Recor dem que tot està relac ionat: medi ambient, mitjans econòmics, formes de convivència, idees espirituals ... Si volem, i ja des d’ara, podem c onstruir un món millor, més hum à i per a tothom.

Tothom n’és responsable. Per canviar el nostre món cal ser responsables de tot el planeta, especia lment del lloc concret i petit on vivim, perquè som ciutadans i ciut adanes del nostre país i del món, alhora. Així tothom tendrà cura del benestar present i futur de la família humana i de tots els éssers vius que viue n al nostre planeta. Conseqüentment, hem d’admirar la vida i agrair l’existència. Cal conèixer per què vivim i què cal fer per viure bé. Hem de transmetre el nostre ideal a totes les altres persones del nostre entorn. Així, doncs, qualsev ol agrupació humana ha de compar tir amb esperança i joia els valors de la vida.

17

RESPECTE I CURA DELS ÉSSERS VIUS

1. Respecta la Terra i tots els éssers que hi viuen: persones, animals i plantes

• Tots els éssers depenen els uns dels altres. • Qualsevol vida té valor. • L’ésser humà ha de mantenir la seva dignitat. • Els humans podem pensar, trobar la bellesa, practicar el bé i cercar valors no

materials.

2. Has de tenir cura dels éssers vius; els has d’entendre i estimar

• Pots emprar els recursos que dóna la natura, però has de prevenir no danyar-la. • Els drets de les persones han de ser sempre protegits. • Promou el bé comú.

3. Ajuda perquè es formin grups de persones que actuïn amb igualtat i justícia i que progressin sempre en pau

• Les comunitats de persones han d’assegurar el compliment dels drets humans. • Tothom ha de poder créixer i progressar. • Tothom ha de tenir el que és necessari per viure dignament. • Tothom ha de ser responsable del necessari equilibri entre la vida i la natura.

4. Col·labora perquè tothom frueixi, ara i en segles futurs, de la bellesa i dels fruits de la Terra

• Tenim llibertat per actuar, però no podem deixar de tenir en compte les necessitats de les generacions futures.

• Hem de transmetre als descendents tot el que fa progressar la vida a la Terra.

A LA TERRA TOT TÉ RELACIÓ

5. Protegeix i, si cal, restaura, l’ordre que tenen els éssers del món. Posa especial atenció en la vida que es manifesta arreu, a la natura

• Cal créixer, però de manera que no sigui perjudicial per a la natura. • Cal protegir totalment determinades terres i mars. • Cal defensar les espècies en perill d’extinció. • Cal controlar la modificació genètica dels productes. • Cal consumir moderadament els recursos renovables: aigua, sòl, arbres, peixos ... • Cal preservar els recursos no renovables: petroli, altres minerals ...

6. No facis mal al medi ambient on vius. Si dubtes, actua amb precaució

• Encara que les raons dels científics siguin incompletes, s’ha d’actuar amb precaució per evitar danys al medi ambient.

• S’han de fer els estudis necessaris per garantir que les noves activitats no perjudiquin la natura.

• S’han de preveure les conseqüències futures del que es fa ara a la natura. • Cal evitar la contaminació de qualsevol part del planeta. • No es pot permetre acumular substàncies radioactives, tòxiques o perilloses. • S’han d’evitar activitats militars que perjudiquin el medi ambient.

18

7. Tot allò que produeixis o consumeixis ha de respectar l’ordre de la natura, els drets humans i el benestar de tothom

• És necessari reduir, reutilitzar i reciclar els materials que produïm i consumim. • Els residus que deixam no han de perjudicar la natura. • Hem d’utilitzar amb seny l’energia i preferir sempre l’energia renovable: sol, vent

... • Les màquines han de respectar sempre el medi ambient. • Hem de consumir productes que no facin mal ni a la gent ni a la natura. • Tothom ha de tenir accés a la salut i n’ha de ser responsable. • Hem de saber viure bé en un espai limitat.

8. Interessa’t per conèixer les relacions dels éssers vius, entre ells i amb el medi on viuen. També has de poder compartir els teus coneixements

• Els científics d’arreu del món han de cooperar en el manteniment del planeta. • Les tècniques i els invents han d’ajudar al sosteniment de la Terra. • Les cultures i creences del món contribueixen a la protecció del medi ambient. • Tothom ha d’estar informat del que és necessari per a la salut humana i per a la

protecció del medi ambient.

JUSTÍCIA PER A TOTHOM

9. Ajuda a eliminar la pobresa del món. No hi ha cap raó que justifiqui l’existència dels pobres

• Tothom té dret a aigua potable, aire net, aliments suficients, terra incontaminada, habitatge digne i sanejament segur.

• Tothom ha de rebre l’educació i els mitjans necessaris per fruir d’una vida digna. • Les persones que no es poden sustentar soles han de ser convenientment

ateses. • Les persones ignorades o més necessitades han de ser les més ajudades.

10. Coopera perquè tothom pugui créixer i avançar de forma justa i permanent. La cooperació es farà també en qualsevol agrupament, empresa o associació de persones

• La riquesa ha d’estar distribuïda de forma justa a la teva nació i arreu del món. • Els països més pobres han de ser alliberats del deute econòmic i han de tenir

més mitjans per desenvolupar-se. • El comerç del món ha de respectar l’ordre de la natura i les necessitats dels

treballadors. • Les empreses internacionals i les organitzacions econòmiques mundials han

d’actuar clarament per al bé de tothom.

11. Afirma que els homes i les dones tenen els mateixos drets a créixer de forma justa i permanent. Els uns i les altres han de rebre educació, tenir protegida la salut i guanyar el mateix sou per un treball idèntic

• Cal assegurar els drets de les dones i acabar amb la violència contra elles. • Les dones han de participar més activament en tots els aspectes de la vida. • Les famílies han de ser enfortides i tots els seus membres protegits.

19

12. Sense cap excepció, defensa que tothom té dret a viure en un ambient digne en què la salut i els valors espirituals són protegits. Això val especialment per a la gent més explotada, com són les minories i els pobles indígenes

• No hi pot haver cap discriminació per raó d’ètnia, color, sexe, orientació sexual, religió, llengua, nació, situació social...

• Qualsevol poble té dret a tenir creences, terres, recursos i formes de vida pròpies. • Els joves han de poder crear noves formes sostenibles de vida. • Han de ser protegits els llocs del món d’importància cultural o espiritual.

EL POBLE DECIDEIX : NO, A LA VIOLÈNCIA; SÍ, A LA PAU

13. Així com puguis, col·labora perquè tothom participi a organitzar, decidir i corregir la convivència amb altres persones. Les normes seran justes i hi haurà un àrbitre davant les dificultats

• Tothom té dret a rebre informació sobre el medi ambient i el desenvolupament que l’afecta.

• Cal que tothom pugui participar i decidir en l’àmbit del poble o ciutat, regió, nació, estat i món.

• S’han de protegir els drets de llibertat d’opinió, expressió, reunió pacífica, associació i desacord.

• Cal que actuïn els tribunals de justícia, quan s’amenaça i es fa mal a la natura. • La corrupció ha de ser bandejada de tots els indrets. • Les comunitats locals: ciutats, barris o pobles, han de tenir cura del seu entorn.

14. Estudia i practica allò que ajuda a viure de forma justa i permanent

• Tothom, especialment infants i joves, ha de tenir accés a l’educació pe, així, ajudar al desenvolupament sostenible.

• L’art, la ciència i l’estudi de la persona han d’educar per al desenvolupament. • Televisió, ràdio, premsa i tots els mitjans de comunicació han d’ajudar a adonar-

nos de les necessitats de la societat i de la natura. • L’educació moral i espiritual influeix molt en la forma de vida.

15. Tracta tots els éssers vius amb respecte i consideració

• No es pot ser cruel amb els animals, ni fer-los sofrir. • S’han de suprimir els mètodes de caça o pesca que fan sofrir massa els animals. • Cal evitar la captura o destrucció indiscriminada d’animals.

16. Col·labora perquè totes les persones visquin sense violència i amb tolerància i pau

• Els humans, aquí i arreu del món, ens hem de comprendre i ajudar millor. • Hem de prevenir els conflictes i utilitzar la cooperació. • Els exèrcits han de defensar la pau i treballar per la restauració del món. • Cal eliminar les armes nuclears, biològiques, tòxiques i de destrucció general. • L’ús de l’espai exterior servirà per defensar el medi ambient i la pau. • La pau serveix per trobar-se cada ésser humà a si mateix i per trobar les altres

persones, cultures, formes de vida, la Terra i el Tot del qual formam part.

20

EL CAMÍ QUE HEM DE FER

Els éssers humans depenem els uns dels altres i tenim el deure de conservar i millorar el món en què vivim. Per això, hem de fer un camí que es con creta en el com pliment de la Carta de la Terra.

Cal imaginar i trobar una nova forma de vida, aquí i arreu, que permeti, a tothom, créixer de forma justa i equilibrada. Les innombrables cultures existents ens ajuden en la recerca; el diàleg constant entre els humans ens apropa a la veritat.

Arribaran dificultats importants, que amb esforç haurem de vèncer. Amb lli bertat i pe r al benestar comú trobarem solucions. Tothom pot fer-hi alguna cosa. Tot ens pot ajudar: art, ciència, religió, educació, mi tjans de comunicac ió, empreses, organitzacions, governs ... L’aliança farà la força.

Per construir una Terra, llar de la huma nitat, les nacions del món han de re novar la seva unió. La Carta de la Terra, nova llei universal, ha de ser a cceptada i, se guidament, respectada i practicada per tots els e stats i pobles del món. El medi ambient en sortirà protegit i les nacions creixeran amb dignitat.

El nostre te mps serà ai xí recordat: "Despe rtaren a una nov a forma d’e xistència", "resolgueren créixer d e fo rma ju sta i p ermanent", "s’e sforçaren per la j ustícia i la pau", "celebraren amb joia el plaer de viure".

La Carta de la Terra presenta els valo rs bàsics i fonamentals per a tots els p obles i totes les persones d el m ón. La societat global ha de respectar la natura, e ls drets humans universals, la justícia i lapau. Aquests són els reptes per a la humani tat a l’inici del segle XXI. Així es podrà garantir el desenvolupament sostenible.

La Carta de la Terra va néixer a la Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro l’a ny 1992. Posteriorment, va ser revisa da. Ara es fa u na campanya mundial amb la qual es demana l’a dhesió p ersonal de la ciutadania i d e les in stitucions, principalment del s governs locals, regionals, nacionals i estatals. Es vol obtenir l’aprovació definitiva de le s Nacions Unides.

21

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 4 NOM: ELS LÍMITS AL CREIXEMENT. EL DECREIXEMENT Etapa/curs: Preferentment a 4r d’ESO ja que s’ajusta al currículum.


Llengua Castellana

Durada 1 - 2 hores Objectiu General

Conèixer què és l’Agenda Llatinoamericana, veure per què estem als límits del creixement, conèixer la nova proposta sobre el decreixement.

Competències Comunicativa (comprensió lectora i capacitat dialèctica i debat). Tractament de la informació. Autonomia i iniciativa personal. Competència social i ciutadana.

Descripció Es treballa en grups de dos alumnes. Cadascun llegeix un dels articles i contesta les preguntes que els ha donat el professor sobre la comprensió de la lectura. Posen en comú el que han llegit i contestat a les preguntes. Busquen què és l’Agenda Llatinoamericana a Internet.

Recursos -Fotocòpia del text “Todo tiene un límite: argumento irrebatible” de l’Agenda Llatinoamericana del 2010 (p 90 i 91). -Fotocòpia de l’article del diari La Vanguàrdia “Trabajar menos para proteger el planeta” del 18/3/2010 (p 30 a 32). -Aula d’informàtica amb connexió a Internet.


Valoració de les respostes dels exercicis, que es pot fer amb tot el grup classe, o bé recollir-les per corregir de forma individual. També es pot fer un petit control individual per escrit per veure si s’ha entès.

Comentaris Es pot dur a terme la mateixa activitat de forma individual o en grups de quatre alumnes.

Annexos Article Agenda 2010 p 90-91 versió castellana. Article de la Vanguàrdia “Trabajar menos para proteger el planeta” del 18/3/2010 (p 30 a 32). Preguntes per treballar els 2 articles.

22

TEXTO 1: Todo tiene un límite: argumento irrebatible Nos hemos sobrepasado y estamos yendo al colapso Agenda Latinoamericana 2010 (p. 90-91) Argumentos para mostrar la importancia y hasta la urgencia de adoptar un cambio tan profundo como el que el nuevo paradigma ecológico implica, hay muchos, de todo orden: científicos, filosóficos, y hasta religiosos. Pero hay uno, que es un argumento distinto, primero, obvio, contra el que no cabe más que aceptarlo, o estrellarse, y es el argumento físico: -los límites del crecimiento, un argumento material, nada teórico o ideológico. No hace todavía 5 siglos que comprobamos (Magallanes, 1522) que estábamos en un planeta esférico: no en una superficie plana infinita. Pero, aunque teóricamente finito, en la práctica continuábamos considerándolo infinito, porque resultaba inabarcable, y nunca pudimos percibir que nuestros actos pudieran hacerle la menor mella. La Tierra era tan grande, y nosotros tan pequeños, que ella lo podía absorber todo, y siempre parecía quedar mucha «tierra virgen»... Ha sido apenas hace menos de 40 años que un libro histórico, el Informe del Club de Roma, «Los límites del crecimiento», en 1972, lanzó a la humanidad un llamado de atención inédito: este planeta es finito, y hemos crecido tanto, que ya nos estamos acercando al tope que nos permiten sus límites. Siete millones de años llevaban los homínidos sobre este planeta, pero era la primera vez que el -homo sapiens le descubría límites al planeta, casi tocándolos. En 1992, veinte años después, el libro reunió nuevos datos y fue rehecho completamente, con nuevo título: - Más allá de los límites del crecimiento. Su tesis, su grito: no es que nos estemos pasando respecto a los límites del planeta... es que YA nos hemos sobrepasado, y estamos acercándonos al colapso. Es un argumento nuevo, y contundente. Todo tiene un límite. Y este planeta también lo tiene. No sólo no es infinito, sino que, con lo que hemos crecido, se nos está haciendo pequeño, y dado el ritmo de crecimiento «exponencial» que llevamos, chocaremos muy pronto con los límites, y va a ser un desastre ecológico. «Crecimiento exponencial»: el concepto clave Solemos utilizar esa expresión para indicar un crecimiento «muy grande», pero el crecimiento exponencial, además de ser grande, tiene otra característica que suele ser desconocida: a partir de un cierto momento, crece tan rápidamente, que llega a su límite en un tiempo mínimo, -como repentinamente. Hay una antigua leyenda persa sobre un cortesano que ofrendó a su rey un bello tablero de ajedrez y le pidió que le diera a cambio un grano de arroz por el primer cuadro, el doble (2) por el segundo, el doble (4) por el tercero, y así sucesivamente. Sin más, el rey ordenó que le trajeran el arroz inmediatamente. El 4º cuadro suponía 8 granos, el décimo 512, el 15º 16.384, y el 21º representaba más de un millón de granos. Al llegar al 40º se trataba de un billón... No pudieron pagarle: no había suficiente arroz en el país. En los primeros cuadros, la «duplicación» de cantidades pequeñas puede parecer pequeña. La curva del crecimiento comienza alzándose muy poco a poco, pero luego, en pocas nuevas «duplicaciones», la magnitud se hace astronómica, casi infinita, y resulta inabarcable: choca con el límite.

23

Así es el «crecimiento exponencial»: duplicación, nueva duplicación, y otra reduplicación... hasta que ya no cabe otra duplicación. Todos solemos pensar en forma lineal, imaginando un crecimiento «geométrico», proporcional, que mantiene constancia en el ritmo de crecimiento... Por eso la gente desconoce los riesgos del crecimiento cuando es «exponencial». Supongamos un nenúfar en un estanque. La planta- duplica su tamaño cada día. Al principio es muy bello ver cómo la planta crece, parece que lentamente, y uno no se preocupa de ella... hasta que el día 28º, la planta ocupa ya la cuarta parte del estanque... ¿Qué pasará en los dos días siguientes? El día 29º llegará a ocupar la mitad del estanque, y el 30º lo tapará todo y acabará sofocando toda otra planta. Tres días antes del final ocupaba sólo la octava parte del estanque. Pero dado su «ritmo de -duplicación» diaria, en los 3 últimos días, casi -repentinamente, topa con el límite. A principios del siglo XX, hace ahora 100 años, Filipinas tenía 6 millones de habitantes. La cifra se ha ido -duplicando cada 20 años: de 6 a 12, a 24, a 48... En los años 80-90 sobrepasó los 70 millones... Para este año 2010 las cifras oficiales rondan los 100 millones. ¿Cuántas -duplicaciones más podrán darse... antes de que el nenúfar ocupe todo el estanque? Después de millones de años de homínidos sobre la tierra, la población humana del mundo alcanzó los 200 millones en tiempo del imperio romano. No se consiguió una duplicación hasta el siglo XII, luego otra en el XIX, y la siguiente al comenzar el siglo XX, siglo en el que la población mundial se ha multiplicado por cuatro... En 1999 alcanzamos los 6.000 millones de habitantes. Hoy (2009) somos ya 6.800. En 2050 alcanzaremos los 9.000 (¡un 50% más que en 2000!). Y ya se puede calcular cuándo nuestro crecimiento nos sofocará a nosotros mismos y a toda otra forma de vida en nuestro planeta-estanque, porque parece que empezamos a estar muy cerca de esa fecha. Como se pregunta Josep Iborra en esta misma -Agenda (p. 218) tal vez somos para este planeta una plaga, o un cáncer -células que se reproducen fuera de control-, aunque un cáncer especial, porque podría «caer en la cuenta», y autocontrolarse, y contraerse... Muchas cosas crecen «exponencialmente» El crecimiento exponencial de la población humana arrastra a otras magnitudes a crecer también exponencialmente, por ejemplo, el espacio físico que ocupa la urbanización, las ciudades que se hinchan hasta juntarse; la tierra cultivada para alimentar a esa población creciente, la tierra robada a los bosques (donde aún quedan); la extinción de la biodiversidad; la escasez del agua, por los regadíos, que constituyen la parte mayor del gasto creciente de este elemento; el consumo de energía, cuya mayor partida ya no es la de la industria sino la de los usos residenciales... y la emisión de CO2 a la atmósfera, que no sólo no cortamos, sino que continuamos aumentando a nivel mundial... Hemos ocupado ya el 85% de la superficie del planeta...: ya no cabe otra -duplicación, pues nos saldríamos del límite del estanque. Con este estilo de vida, y a este ritmo -un «crecimiento» que ni concebimos que pueda cesar- vamos alencuentro de la catástrofe final. Novaes (-Agenda, pág. 28) da los datos: «Consumimos un 30% más de la capacidad de reposición del planeta. Nuestra -huella ecológica se ha triplicado desde 1961». Es ya de 2,7 hectáreas por persona, por encima de la disponibilidad natural media, de 1,8 ha. ¿Hasta cuándo? ¿Cuándo decidiremos detenernos? Pero, aunque lo decidiéramos, ¿podríamos detenernos? Podríamos dejar de quemar

24

combustibles fósiles, dejar de emitir CO2, dejar de desperdiciar el agua, dejar de contaminar con el plástico (cada minuto se producen en el mundo un millón de bolsas de plástico), de gastar tanta energía... Sólo paralizándonos. No podemos detenernos. Estamos en una pendiente cuesta abajo. Según previsiones de la ONU: a mediados de siglo, la exigencia humana sobre la naturaleza será dos veces superior a la capacidad de producción de la biosfera. Sólo un «milagro» podría salvarnos de la catástrofe hacia la que corremos: un «cambio de conciencia» que nos convenza de que debemos cambiar de estilo de vida. No hay otro camino. «Desarrollo» no significa «crecimiento» Son dos cosas distintas, que confundimos con frecuencia. -Crecimiento significa aumento cuantitativo, de tamaño, de volumen, de gasto, de ingresos, de dinero... -Desarrollo significa despliegue interior de nuevas dimensiones, potencialidades, calidades de vida. Después de que dejamos de crecer físicamente no dejamos de -desarrollarnos como personas. El -crecimiento tiene un tope cuantitativo. El -desarrollo es ilimitado: un desarrollo ya sin crecimiento. Como nuestro planeta, que lleva 4500 años desarrollándose, sin crecer. Llegados al tope, estando incluso en algunos aspectos -más allá de los límites del crecimiento, es necesario desarrollarnos sin crecer más físicamente, adaptándonos a nuestro nicho biológico planetario. Hemos sobrepasado los límites. Nuestro ritmo de vida actual es -insostenible. Nos lleva al colapso. Hay que empeñarse en desacelerar, y en retroceder. La solución de la pobreza en el mundo, el crecimiento de los que aún lo necesitan, no se va a conseguir por la vía actual (el nunca realizado «efecto cascada»: crecimiento para los ricos, para que se derrame hasta los pobres). A la pobreza y a la injusticia debe hacérseles frente, no con más -crecimiento (más de lo mismo) sino con -desarrollo humano y social, con un cambio de conciencia, de calidad humana, con más equidad, a la vez que contraemos la economía material y detenemos el desastre que ya llevamos tiempo gestando. Una sociedad sostenible aún es técnicamente posible, y es mejor que una sociedad en constante expansión material. Decrecer cuantitativamente (cfr. Surroca, -Agenda, 214) y desarrollarnos cualitativamente: la única solución. Porque todo tiene un límite. Cfr. MEADOWS-RANDERS, -Más allá de los límites del crecimiento, El País-Aguilar, Buenos Aires - México - Madrid 1992

PREGUNTAS SOBRE EL TEXTO: Todo tiene un límite: argumento irrebatible.Nos hemos sobrepasado y estamos yendo al colapso.Agenda Latinoamericana 2010

1. ¿Nuestro planeta es finito? ¿Cuándo nos hemos dado cuenta de ello? ¿Què pensaba el hombre antes sobre nuestro planeta?

2. Explica qué significa el crecimiento exponencial y pon ejemplos. 3. ¿Qué está pasando con la población mundial? Explícalo. 4. ¿Cuál es la diferencia entre crecimiento y desarrollo? 5. ¿Qué propuesta exponen los autores del texto?

25

TEXTO 2

26

PREGUNTAS SOBRE EL ARTICULO DE LA VANGUARDIA:

1. ¿Cómo valora el capitalismo el autor del texto? 2. Comenta la frase de Gandhi que se cita en el texto 3. ¿Cuál es la teoría del handicap? 4. ¿Qué solución propone Hervé Kempf? 5. Busca qué es la Agenda Lastinoamericana

27

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 5 NOM: ACTIVITAT DE CATALÀ PEL DIA DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU, 30 DE GENER Etapa/curs: Preferentment a 4r d’ESO ja que s’ajusta al currículum però adaptable a tot 2n

cicle. Assignatura / crèdit

Llengua i literatura catalana.

Durada 1 hora (es pot allargar si es vol fer presentacions orals)

Objectiu General

Conèixer qui eren i què fan fer personatges catalans en l’àmbit de la pau i la no-violència.

Competències Comunicativa (comprensió lectora i capacitat dialèctica i debat). Tractament de la informació. Autonomia i iniciativa personal. Competència social i ciutadana.

Descripció Es treballa en grups de 4 alumnes. A cada grup se li assigna un personatge i ha de buscar informació sobre ell i elaborar un petit mural. Els personatges poden ser: Pere Casaldàliga, Joaquim Vallmajor, Joan Alsina, Lluís Maria Xirinacs, Miquel Martí i Pol, Pau Casals, Francesc Ferrer i Guàrdia....

• Qui és. • Buscar imatges. • Explicar per què se’l considera un personatge destacat en el

tema de la pau i la no-violència.

Recursos Aula d’informàtica amb connexió a Internet, fulls per imprimir, cartolines, colors, retoladors, cola per enganxar… Fontd'informació http://llatinoamericana.org/2010/cat/historic.asp


Valoració dels murals que hagin elaborat els alumnes. Participació de tots els membres del grup en l’activitat.Si es fa presentació oral, valorar-la.

Comentaris Es pot dur a terme la mateixa activitat, però amb personatges d’arreu del món: Gandhi, Nelson Mandela, Luther King, Teresa de Calcuta, Joan XXIII, Helder Camara. És interssant fer difusió a través de murals, web, revista,... També es pot proposar als alumnes una carta als diaris en referència a algun conflicte, esdeveniment, ...

Annexos Foto

29

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 6 NOM: DINÀMICA HORA DE PATI DEL DIA DE LA PAU Etapa/curs: Centre


Canalitzata través de delegats i tutories

Durada Reunió de delegats 15 dies abans, 10' de tutoria i una sessió de pati

Objectiu General

Fer una acció per a la difusió del missatge de que la Pau al món i al nostre entorn domença per cadascú.

Competències Comunicativa lingüística Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció L'Equip impulsor prepara cartells fent una crida a particiar a fer el signe de la pau al pati. Selecció de textos per llegir i música adient per ambientar. L'Equip impulsor convoca una reunió de delegats i els reparteixels cartells. Els delegats ho expliquen a les tutories. El mateix dia de la celebració l'Equip impulsor dibuixa el signe a la pista i ajuda a la instal·lació de l'equip de so. Al'hora del pati l'alumnat es situa lliurement sobre les línies delsigne dibuxat al terra. Els membres de l'Equip impulsor i col·laboradors, ajuden a col·locar-secadascú a un llocadient, fan lectura dels parlaments i dos membres s'encarreguen de fer fotos. Finalment es difon l'activitat a través d'internet.

Recursos Textos. Cartells. Guix, cordill de més de 4m per fer de compàs. Equip de so amb micròfon. Ordinadors


Participació Grau d’assoliment de l’objectiu. Valoració de l'Equip impulsor Visites al web

Comentaris L'Equip dinamitzador va sorgir del Comitè Ambiental.

Annexos Notícia de la web i textos llegits

30

http://instimontsoriu.blogspot.com/2009/01/del-signe-de-la-pau-les-practiques.html

31

LA FESTA DE LA PAU Si tingués la màgia d'un mag, de les bales en faria flors, dels fusells trombons i fagots i dels trons poemes d'amor. Si tingués la màgia d'un mag, de la gana en faria blat, dels canons prismàtics gegants, i dels tancs camions de gelat. Si tingués la màgia d'un mag, dels soldats en faria clowns, dels tinents ocells de paper, ballarines o castellers. Si tingués la màgia d'un mag, de les mines en faria daus, de les bombes jocs malabars, i dels corbs, coloms de la pau. Dàmaris Gelabert.

PODRIES... Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre... Un altre país fóra casa teva, i diries "sí" en una altra llengua. T'hauries criat d'una altra manera més bona potser, potser més dolenta. Tindries més sort o potser més pega... Tindries amics i jocs d'altra mena; duries vestits de sac o de seda sabates de pell o tosca espardenya, o aniries nu perdut en la selva. Podries llegir contes i poemes o no tenir llibres ni saber de lletra. Podries menjar cosesllamineres o només crostons eixuts de pa negre. Podries... Podries... Per tot això pensa que importa tenir

PACIFISME 1932 Fills meus, no vull que jugueu a soldats, feu altres jocs que siguin més honestos, no heu de saber encara els disbarats i odis i mals que porten aquests gestos Ja la coneixereu la violència, no vulgui Déu que us hi trobeu pel mig i llavors comprendríeu amb evidència que la guerra es comença de petit. Lluís Torres (poeta arbucienc)

LES MANS BEN OBERTES i ajudar a qui ve / fugint de la guerra, fugint del dolor / i de la pobresa Si tu fossis nat / a la seva terra la tristesa d'ell / podria ser teva. Joana Raspall (de Com el plomissol)

EN ALGUN LUGAR En algún lugar/tiene que haber un rayo de luz que disipe las tinieblas del futuro/una esperanzaque no se deje matar por el desencanto y una fe que no pierda inmediatamente la fe en si misma. En algún lugar/ tiene que haber un niño inocente al que los demonios no han conquistado aún, una frescor de vida que no aspire putrefacción y una felicidad que no se base en las desgracias de los demás. En algún lugar /tienen que haber un despertador de la sensatez que avise el peligro de los juegos autoaniquiladores, una gravedad que se atreva a tomarse en serio y en bondad cuya raíz no sea simplemente maldad frenada. Si en algún lugar /tiene que haber una belleza / que siga siendo belleza en conciencia pura que no oculte un crimen apartado tiene que haber / un amor a la vida que ho hable con lengua equívoca y una libertad que no se base en la opresión de los demás. Maria Wine

32

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 7 NOM: ELABORACIÓ VIDEO DDHH “ELS DRETS HUMANS EN 10 MINUTS” Etapa/curs: Aula Oberta Assignatura / crèdit

Ciutadania /Ètica

Durada Flexible en relació a l'Aula Oberta, durant 2 setmanes Objectiu General

Conèixer el misatge bàsicdecada un dels drets humans i difondre'l

Competències Comunicativa lingüística i audiovisual Comunicativa. Artística i cultural Metodològica. Tractament de la informació i competència digital Metodològica. Aprendre a aprendre Personal. Autonomia i iniciativa Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció 1.Repartiment de tasques entre els alumnes del'AO (rotacions de lectures, filmacions, recerca d'altres lectors de diferents cursos) 2.Filmació de la lectura de drets humans buscant un fons diferent per a cada un. 3.Recerca d'imatges adients als drets 4.Edició. Muntatge del video, afegir títols de cada dret. 5.Penjar-ho a youtube.

Recursos Ordinadors amb Windows Mediamaker. Compte de youtube. Càmera fotogràfica amb funció de filmació i captació de so. Espais diversos, fons amb posters significatius, urna. Carta dels DHH


Participació Grau d’assoliment de l’objectiu Visites al youtube

Comentaris Cal una certa flexibilitat horària i disponibilitat dels alumnes. Cal proposarels articles més curts a alumnes amb dificultats de lectura, nouvinguts, així la participació es facilita una participació més diversa. En els textos més llargs, preveure 2 persones lectores. Una vegada penjat el video és una eina per treballar/consultar a tutories, ciutadania, ... Es pot complementar amb alguna reflexió amb el suport de textos, per exemple http://www.servicioskoinonia.org/agenda/archivo/catalan/obra.php?ncodigo=365 Drets humans i democràcia mundial de Jean Zeigler http://www.servicioskoinonia.org/agenda/archivo/catalan/obra.php?ncodigo=341 Versió popular de Frei Betto

Annexos Imatge del video a youtube Text dels drets humans resumits

33

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS Article 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 2. Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra condició.

Article 3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 4. Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes..

Article 5. Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6. Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 7. Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei.

Article 8. Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.

Article 9. Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10.Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial.

Article 11.Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic.

http://www.youtube.com/watch?v=bDBMVUYkbk0&feature=plcp&context=C3b0c41aUDOEgsToPDskJGTCXqzVSZamBVbOunr9Ue

34

Article 12. Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 13.Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14.En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil polític en altres països i a beneficiar-se'n.

Article 15. Tota persona té dret a una nacionalitat. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 16. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

Article 17. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.

Article 19. Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Article 20. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.

Article 21

1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.

2. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.

3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

Article 22. Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

Article 23

1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.

2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.

3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.

35

4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.

Article 24. Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25

1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris.

2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials.

Article 26

1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.

2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos.

Article 27

1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.

2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28. Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

Article 29

1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.

2. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.

Article 30

Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

36

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 8 NOM: EL DARRER DISCURS Etapa/curs: 4t ESO


Història / Ètica, però a qualsevol de les àrees de llengües també és possible, cal coordinar-hoen equip docent.

Durada 1 sessió

Objectiu General

Reflexionar sobre els governs dictatorials i les injustícies.

Competències Comunicativa lingüística i audiovisual Comunicativa. Artística i cultural Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció 1. Llegir i comprendre, veure. 2. Contextualizar, comentar, debatre,... jutjar. 3. Actituds democràtiques reals,... actuar

Es pot repartir cada apartat en diferents àrees, per exemple 1) llengua, 2) socials i 3) ètica.

Recursos Text: http://www.solidaries.org/llatinoamericana/La_Carpeta/PDF/DD.pdf Poster: http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/CARTELL%20darrer%20discurs.pdf Presentació: Chaplin “Un geni” el trobareu en versió castellana a http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/desc.asp



Comentaris Els textos es troben en versió catalana i castellana. Cal preveure que hi haurà alumnes amb més dificultats de comprensió. Pensem que el que més captaran serà el llegüatge no verbal del professor i els companys, mirades acollidores,..

Annexos Text El darrer discurs Versió abreujada

38

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 9 NOM: MAPA DE LA VERGONYA Etapa/curs: Cicle superior de primària fins a 3r d'ESO


Socials. Treball de síntesi.

Durada Adaptable segons s'utilitzi tot o una part. Veure guia

Objectiu General

• Augmentar el coneixement sobre les forces econòmiques, socials i polítiques que provoquen i expliquen l’existència de la pobresa, la desigualtat, l’opressió i condicionen les nostres vides com a ciutadania del món. Veure guia professorat http://www.xtec.es/recursos/socials/mapavergonya/doc/prof/Mapa_de_la_vergonya-professorat.pdf

Competències Comunicativa lingüística i audiovisual Comunicativa. Artística i cultural Metodològica. Tractament de la informació i competència digital Metodològica. Matemàtica. Metodològica. Aprendre a aprendre Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Coneixement i i interacció amb el món físic. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció Veure guia del professorat i material de l'alumnat: http://www.xtec.es/recursos/socials/mapavergonya/matalumne.htm

Recursos Ordinadors per grups i enllaç a l'index de la unitat didàctica: http://www.xtec.es/recursos/socials/mapavergonya/index.htm . També s'hi poct accedir a través llatinoamericana.org/materials apartat Mapa de Peters: http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/desc.asp


Veure guia del professorat

Comentaris Elaborat per Àlex Font i Enrique Castro per encàrrec del Departament d'Educació després d'adquirir una edició de Mapes de la Vergonya de la Comissió de l'Agenda Llatinoamericana Mundial

Annexos Mapa de la Vergonya en PDF http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/Mapa_Vergonya.pdf

39

http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/Mapa_Vergonya.pdf

http://www.xtec.cat/recursos/socials/mapavergonya/index.htm

40

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 10 NOM: MAPA DE PETERS i PNUD, UNA MIRADA MÉS JUSTA AL MÓN Etapa/curs: Segon cicle d'ESO i postobligatori


Geografia

Durada 1 sessió Objectiu General

Conèixer la projecció de Peters i comparar-la amb la de Mercator. Comprendre la utilitat del Mapa Peters per representar dades humanes per respectar més la proporcionalitat de superfície.

Competències Comunicativa lingüística i audiovisual Metodològica. Tractament de la informació i competència digital Metodològica. Matemàtica. Metodològica. Aprendre a aprendre Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció 1.Analitzar la projecció de Peters en relació a la de Mercator. 2.Analitzar les dades segons el PNUD 3.Utilitzar el mapa per a representar-i altres dades segons necessitat de programació.

Recursos PDI per projectar o mapa mural (Editorial Vicens Vives) El Mapa UNA MIRADA MÉS JUSTA AL MÓN amb dades del PNUD http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/Mapa_Peters_2005.jpg Mapa de Peters per pintar http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/peters_pintar.jpg Guia professorat http://www.servicioskoinonia.org/agenda/archivo/catalan/obra.php?ncodigo=236


Participació Grau d’assoliment de l’objectiu que es plantegi segons el curs Quëstionari oral. Registre

Comentaris Caldria utilitzar habitualment la projecció Peters habitualment en planisferis de geografia humana. Això es pot iniciar des de 1r d'ESO.

Annexos Mapa: Per una midada més justa all món Resum de la Guia elaborada per Montserrat Terradas i Batlle. Text compert a hhttp://www.llatinoamericana.org/2010/cat/desc.asp llatinoamericana.org / materials apartat Mapa de Peters Guia en pdf

41

Com hem de representar el món?

Montserrat Terradas i Batlle

El nou segle ens presenta nous reptes i estem vivint una etapa de mundialització que es fa evident a diversos nivells. Ens hem d'acostumar a pensar a escala planetària i hi ha una eina bàsica per fer-ho que és el mapamundi. I com en qualsevol tema ens hem de qüestionar el model vigent i ens hem de plantejar si ja ens està bé així o si hi ha altres maneres de representar el món que no transmetin una imatge tan centrada en el nostre petit món occidental i europeu. Tot i que aparentment sembla una qüestió tècnica senzilla en realitat la representació del món en un mapamundi és una qüestió força complexa i hi ha diverses maneres d'enfocar el problema i de resoldre'l.

La terra és rodona: com la representem? Actualment tothom sap que la terra és una mena d'esfera i òbviament la millor representació que se'n pot fer és mitjançant un globus terraqüi perquè és una reproducció fidel i exacta que només altera la dimensió real, perquè la redueix, però a escala constant, en la mateixa proporció. El globus terraqüi manté totes les propietats de la terra excepte la mida: les distàncies relatives, els angles i les formes, les àrees i les direccions, però presenta diversos inconvenients: és un instrument difícil de reproduir, amb una mirada no el podem abastar tot i l'hem d'anar girant, és car, incòmode, poc portable i poc reproduïble. Però representar una superfície que realment és esfèrica damunt d'un

http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/mapaPeters.pdf

42

pla és un exercici impossible de resoldre sense deformacions: és matemàtica i geomètricament impossible i per tant, tots els mapes tenen algun tipus de deformacions.

El conjunt de processos que serveixen per transformar una superfície esfèrica en una de plana és el que s'anomena projecció cartogràfica i en resum és concreta en una xarxa ordenada de paral•lels i meridians que s'utilitza com a base per fer un mapa damunt d'un pla. Però així com un globus només altera la mida real de la terra però l'escala (la proporció de reducció) és constant en tot el globus, no hi ha cap projecció que pugui mantenir l'escala constant en tot el mapa ni totes les propietats reals de la terra. Totes les projeccions cartogràfiques alteren l'escala i, a més, alguna altra de les seves propietats geomètriques bàsiques: la superfície, els angles, les distàncies o les direccions.

Actualment es coneixen un miler llarg de projeccions però resumint molt, podem dir que hi ha dos grups bàsics segons les propietats que conserven millor: les projeccions conformes o ortomòrfiques que són les que mantenen més els angles (i per tant les formes) i que són les més correctes per representar moviments (cartes de navegació marítima i aèria, mapes meteorològics, etc.); i les projeccions equivalents que són les que mantenen la relació superficial dels territoris representats tot permetent la comparació de superfícies i que són les més indicades per fer mapes generals, per comparar àrees i per fer-nos una idea correcta del pes de cada regió, per representar distribució de fenòmens humans i de densitats, etc. Òbviament les propietats de conformitat i d'equivalència són incompatibles i per tant, els planisferis que mantenen les formes distorsionen les superfícies i viceversa. A més hi ha encara dues propietats més que cal analitzar sempre com queden alterades en les projeccions: la distància i la direcció. Per tant, no podem dir que una projecció és la millor perquè no n'hi ha cap que mantingui totes les propietats del globus i totes presenten algun tipus de distorsió. Hem de ser conscients, però, que l'elecció d'una projecció cartogràfica no és neutra sinó que té implicacions ideològiques perquè incideix directament en la idea que ens anem fent del nostre món: per tant, val la pena parlar de dues de les més conegudes i analitzar-les.

La projecció de Mercator: Una de les primeres projeccions que ja va incloure el nou món va ser creada per Gerardus Mercator, cartògraf i matemàtic flamenc, que el 1569 va idear una projecció per respondre a les necessitats d'aquell moment: per poder-se orientar tot navegant, marcar les línies de rumb correctament i arribar al destí desitjat. La seva xarxa representa els meridians com a línies rectes verticals equidistants, però els paral•lels són línies horitzontals que es van separant més a mesura que s'allunyen de l'Equador. Per tant, és una projecció conforme que manté les formes però que distorsiona les superfícies, sobretot a mesura que ens allunyem de l'Equador: a 60° de latitud nord i sud l'escala ja és el doble que la de l'Equador i a 80°, l'escala ha augmentat aproximadament unes 6 vegades i els pols no es poden representar perquè sortirien representats a l'infinit.

La projecció de Mercator té però una gran virtut perquè aconsegueix que qualsevol línia recta que uneixi dos punts en qualsevol direcció, sigui una línia d'orientació constant, la línia de rumb real entre aquests dos punts i això és indispensable per a la navegació. De fet, és l'única projecció coneguda que té aquesta característica i per això es va fer tan famosa entre els navegants. Malgrat les crítiques actuals, la projecció de Mercator és una bona projecció si només s'hagués fet servir per navegar. El problema és que, de fet, ha estat l'única en què s'han basat tots els mapamundis que hem conegut fins fa ben pocs anys i així, la nostra imatge mental del món s'ha anat forjant segons les distorsions que aquesta projecció presenta.

43

Aquest mapamundi augmenta molt la superfície del primer món, en especial la de bona part d'Europa, Grenlàndia i Amèrica del Nord i en canvi, minimitza molt el pes real del tercer món perquè a més de la deformació de les superfícies, té l'Equador desplaçat donant molta més importància visual a l'hemisferi nord. Per tant, no es pot utilitzar per representar la distribució geogràfica mundial de fenòmens, ni per mesurar distàncies, ni per fer-se una idea real de la distribució dels oceans ni de la separació real entre les terres del nord d'Amèrica, Àsia i Europa que en realitat són molt properes. En canvi, és una bona projecció per representar direccions: vents, corrents marins, isòbares, etc.

La projecció de Peters: Arno Peters, historiador i publicista alemany, va publicar el 1974 un mapamundi amb la finalitat de corregir les distorsions habituals de les superfícies tot mantenint la fidelitat de l'eix nord-sud i la fidelitat de la posició real respecte de l'Equador per brindar una bona orientació. Ell també va desenvolupar la seva projecció amb una xarxa ortogonal en la qual els paral•lels i els meridians són línies horitzontals i verticals respectivament.

Aquesta projecció és equivalent i per això qualsevol regió geogràfica (continent, regió, oceà, etc.) ocupa proporcionalment la mateixa superfície que ocupa en el món real i així es pot copsar l'extensió real de cada zona. Però això comporta deformacions en els angles i per tant, en les formes. El mapamundi de Peters respecta força les formes de les zones temperades, que són les més densament poblades, però la zona equatorial i els territoris que queden entre els paral•lels situats a 60° i els pols presenten distorsions importants de forma, distorsions que són el preu inevitable de mantenir l'equivalència de la superfície en un planisferi. És doncs una bona projecció per representar densitats, distribució geogràfica i pes real de fenòmens humans, però no es pot utilitzar per fer mapes on les direccions i les distàncies siguin importants (mapes de carreteres, mapes meteorològics, etc.).

És un bon exercici comparar la nostra percepció mental de la mida de diverses regions i anar-la comparant després amb les mides reals observades directament damunt d'un globus i damunt de planisferis fets a partir de diferents projeccions. En destaquem alguns exemples amb il•lustracions del mateix Peters, però en podem trobar molts més si passem una estona fent aquest exercici.

A manera de conclusió: Hem insistit en què cada vegada més necessitem tenir una imatge del món i hem vist que l'única representació que no deforma cap de les propietats de la terra és el globus terraqüi, però també hem constatat la necessitat i els avantatges d'utilitzar un planisferi. Llavors hem d'escollir aquell que sigui més correcte segons la finalitat que li volem donar. Si busquem una nova imatge geogràfica del món que respecti la igualtat de tots els pobles, que reflecteixi la veritable importància dels pobles del nord i del sud i que trenqui la consciència eurocèntrica del món; si volem representar els fenòmens mundials respectant el pes de cada país, poble, cultura o religió, la tria del planisferi de Peters és una bona opció, sempre i quan siguem conscients de les deformacions que com tota projecció presenta. De fet, diversos organismes de les Nacions Unides com Unicef, Unidep, etc. demanen que s'utilitzi per a mapes temàtics. Ens hem d'acostumar a la lectura crítica de la informació que ens arriba i tots, institucions i persones, hauríem de potenciar l'ús d'eines que siguin vàlides per estendre la consciència que tots som diferents però que aquesta diferència és una riquesa en ella mateixa i que ningú, ni cap persona ni cap poble ni cap cultura ni cap religió té cap dret a sentir-se superior als altres. El respecte mutu i l'acceptació oberta de les diferències és l'únic camí que ens pot portar a una solidaritat real entre les persones i els pobles i a treballar per un nou món més just i més solidari.

44

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 11 NOM: MURAL DE LA NOVIOLÈNCIA I LA PAU Etapa/curs: ESO Assignatura / crèdit

TUTORIA. SOCIALS. CIUTADANIA. ÈTICA. ACTIVITAT DE CENTRE

Durada 1 SESSIÓ DE GRUP + 1 MES (Gener, prepar ació del DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, fins el 30 de gener)

Objectiu General

Preparar i commemorar el DENIP, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, 30 gener. Reflexionar sobre situacions quatidianes properes i situacions que ens arriben a través dels mitans segons ens apropin o ens allunyin de situacions de pau.

Competències Comunicativa lingüística i audiovisual Comunicativa. Artística i cultural Metodològica. Aprendre a aprendre Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció 1. Alumnat prepara un mural depaper d’embalar al vestíbul de 3mx2m aprox. Al centre hi posa 3 full DINA-4 amb les instruccions, una imatge de Gandhi i l’anunci del DENIP.

2. Presentació de l’activitat a les tutories. Instruccions: buscar en diaris, revistes i internet, imatges que facins referència a gestos i accions de violència (guerra, violència domèstica, agressions...)i gestos de pau. Retallar-los i portar-los a una bústia de consergeria.

3. Alumnat de l’Aula Oberta enganxa les imatges al mural. Les de guerra les enganxes del marges cap endins, les de pau del 3 fulls centrals cap enfora.

4. El DENIP es sobreposen als 3 fulls centrals, 3 fulls amb la palaula PAU. Es fotografia i es penja al web. A les classes es comenta el mural i es passa la biografia de Gandhi

Recursos Rotlle de paper d’embalar. Tisores i cola. Diaris i revistes. Imatges baixades d'internet.


Participació Grau d’assoliment de l’objectiu Quëstionari. Fitxa de revisió

Comentaris Es recomana traslladar el mural a un altre lloc del centre per mantenir-lo la resta del curs.

Annexos Fotos procés

46

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 12 NOM: L'ESMORZAR SOLIDARI Etapa/curs: ESO – POSTOBLOGATORI


Tutoria. Ciutadania. Cívica.

Durada 10´per preparació i una sessió

Objectiu General

Reflexionar i vivenciar sentiments pel mal repartiment de la riquesa en el món

Competències Comunicativa lingüística. Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció 1. Preparació: cada alumne fa una aportació per un esmorzar col·lectiu i un grup s’encarrega d’anar a comprar-ho

2. A classe, el/la professor/a adopta el paper de repartidor de l’esmorzar.

Fa posar el 20% de l’alumnat a un costat de l’aula i el 80% restant a un altre costat. Separa els ingredients de l’esmorzar en una proporció de 80 a 20 i ho reparteix de manera que al grup del 20% d’alumnes li toqui el 80% de l’esmorzar i al 80% dels alumens el 20%.

3. Debat i ronda de reflexions abans de començar l’esmorzar.

4. Com que la situació és injusta, tornar a posar en comú l’esmorzar amb

un repartiment més equitatiu. Es completa amb una ullada a: Una mirada més justa al món.

Recursos Ingredients esmorzar.

http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/Mapa_Peters_2005.jpg


Participació Grau d’assoliment de l’objectiu Quëstionari oral. I registre

Comentaris És molt important el paper del professor que en el punt 2 fa la funció d'un organisme internacional no electe i que decideix les distribucions i els criteris (per exemple el Fons Monetari internacional FMI) i si cal atura els que es queixen (per exemple un exèrcit). Evidentment el professor es posa del costat del 20%. I després rectifica quan la ”crisi” esclata. Tot plegat dónaper molta reflexió i posicions critiques personals i col·lectives.

Annexos

47

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 13 NOM: LA PETJADA ECOLÒGICA Etapa/curs:

ESO


Tutories. Ciutadania a 3r ESO. Ètica a 4t d'ESO. També es pot fer l'activitat en anglès o francès.


1. Conèixer el concepte de Petjada ecològica i relacionar-lo amb el nombre de planetes Terra que farien falta per suportar una determinada manera de viure. 2. Adquirir com a referència el límit màxim d'un Planeta terra

Competències Comunicativa lingüística i audiovisual Metodològica. Tractament de la informació i competència digital Metodològica. Matemàtica. Metodològica. Aprendre a aprendre Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Coneixement i i interacció amb el món físic. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció 1.Triar i llegir algun text de l'agenda 2010 Salvem-nos amb el planeta terra. 2.PDI Visitar col·lectivament la web footprint o una de semblant. Reflexionar-hi. 3.Fer l'activitat individualment. 4.Fer una llista d'actuacions que redueixen la petjada ecològica.

Recursos PDI Agenda Llatinoamericana 2010 en paper o telemàtica Ordinadors i web http://myfootprint.org/es/visitor_information/ (castellà) http://myfootprint.org/en/visitor_information/ (anglès) http://myfootprint.org/fr/visitor_information/ (francès)



Comentaris Es poden fer diferents proves donant diferents respostes i veure com varia la petjana (simularalgú que visqui al'àfica agrícola, o algú que viatja molt). Elsefectes decada paràmetre es veuen si només se'n varia un per cada observació. Cal preveure que hi haurà alumnes amb més dificultats de comprensió. Pensem que el que més captaran serà el llegüatge no verbal del professor i els companys, mirades acollidores,..

Annexos Portada de l'agenda 2010

48

http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/Agenda_2010.pdf

http://myfootprint.org/es/visitor_information/

49

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 14 NOM: TREBALLEM UNA CANCÓ Etapa/curs: Primària. Secundària. Postobligatori. Esplai.


Qualsevol


1.Utilitzar una canç ocom a font de motivació, informació i sensibilització. 2.Veure com hi ha autors crítics que s'expressen de manera artística 3.Seguir el procés de veure, jutjar i actuar

Competències Comunicativa lingüística i audiovisual Comunicativa. Artística i cultural Metodològica. Tractament de la informació i competència digital Metodològica. Aprendre a aprendre Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció 1.Cercar una cançó a través del buscador de Canciones de l’agenda o de Kumbawold seguint criteris sostenibles i solidaris. Cercar el youtube o el sk Audició col·lectiva amb suportde PDI (o fotocòpia) 3.Anàlisi de la lletra. Subratllar els aspectes més rellevants. 4.Actuacions que suggereix la lletra.

Recursos Ordinadors amb connexió a internet http://llatinoamericana.org/ apartat materials marge inferiordela plana. http://www.kumbaworld.com/



Comentaris Lús de cançons pot anar lligat a tot tipus d'unitats didàctiques, tutories, activitats festives de centre, etc. Cal preveure que hi haurà alumnes amb més dificultats de comprensió. Pensem que el que més captaran serà el llegüatge no verbal del professor i els companys, mirades acollidores,..

Annexos Imatge dels buscadors de cançons

50

http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/desc.asp

http://www.kumbaworld.com/

51

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 15 NOM: CINEMA FÒRUM (MÈTODE AGENDA) Etapa/curs: Primària. Secundària. Postobligatori. Esplai.


Qualsevol

Durada 1 sessió de 3 hores o 3 sessions d'1h.

Objectiu General

1.Utilitzar unacançocom a font de motivació, informació i sensibilització. 2. Veurecom hi ha autors crítics que s'expressen de manera artística 3.Seguir el procés de veure, jutjar i actuar.

Competències Comunicativa lingüística i audiovisual Comunicativa. Artística i cultural Metodològica. Tractament de la informació i competència digital Metodològica. Aprendre a aprendre Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció 1.Escollir/proposar un film i veure'l 2.Contextualitzar-lo. Comentar el contingut. Comentar com la tècnica està al servei del que vol expressar l'autor. Analitzar el missatge. L'argument i la trama. Esdeveniments, causes consequüències. Protagonistes/antagonistes. Problemes que se'ls planteja. Possibles solucions. Solucions que adopten. Encerts, dificultats. Valors que mouen els personatges. 3.Actuacions. Pocisió si un mateixes troba en una situació semblant.

Recursos Reproductor. Projector. Si es disposa de PDI es poden recuperar imatges i comentar-les tenint-les com a fons. Relació de films amb material educatiu del Museu del Cinema de Girona http://www.museudelcinema.cat/ct/pdf/1.pdf Relacióo de films en DVD doblats al català http://www.totcinema.cat/dvd.htm Cinema per pensar de l'IREF http://www.grupiref.org/documents/grupiref-article-cinema.pdf Cinema ambiental http://www.decine21.com/listas/Las-100-mejores-peliculas-sobre-ecologia-amor-a-la-naturaleza-polucion-y-medio-ambiente-62 Selecció d'Amnistia Internacional. Cinema Drets Humans http://www.amnistiacatalunya.org/edu/pelis/lista.html Cinema i documentals socials i polítics http://noticias.kinoki.org/kinoteca-listado-de-elinks-de-peliculas-y-documentales-sociales-y-politicos/


Participació

52

Grau d’assoliment de l’objectiu Quëstionari oral. Registre (quadern de mèmoria de fòrums)

Comentaris Es pot fer un joc de rol reproduint alguna de les escenes significatives demanera que diferents alumnes simulin els personatges i imprvitzin diàlegs possibles. Si les 3 sessions es fan en 3 dies diferents, va bé fer una introducció que prepari ja el pas 2 del procés descrit. Recomanacions d'AI http://www.amnistiacatalunya.org/edu/pelis/cineforum.html

Annexos Llista de películes Webs interessants per seleccions films i fer fòrums

FILMS AMB CONTINGUT SOCIAL, SOLIDARI, AMBIENTAL

WALL·E Erin Brockovich El oso Bailando con lobos Colmillo blanco Dersu Uzala (El cazador) El río de la vida El viaje del emperador Una verdad incómoda Koyaanisqatsi Inteligencia artificial El día de mañana Gattaca El nuevo mundo La selva esmeralda Un tipo genial Buterrfly Earth La Belle Verte Local Hero Luna La espalda del mundo Diario de motocicleta Che Guevara Sederos de gloria Cometas del cielo Comprar,llençar,comprar (doc) Hotel Rwanda Diamantes de sangre Romero Quiero ser como Bekham Estado de sitio

La princesa Mononoke La pesadilla de Darwin Gorilas en la niebla Tarzán de los monos La misión ¡Hatari! Nacida libre Memorias de África Robinson Crusoe Ice Age: La Edad de Hielo El jardinero fiel Bienvenido Mr Chance El libro de la selva El hombre de una tierra salvaje Cenizas del cielo La Canción de Carla Pan y Rosas La Ola Gandhi Herencia del viento El gran dictador Tiempos modernos Viva Zapata Tintín i el temple de Sol Persèpolis Història d'una gavina (i el gat que li va ensenyar a volar) La marcha Torn apart Cadena de favores El color púrpura

53

http://www.decine21.com/

54

http://www.aulamedia.org/articlescinema.html

http://www.museudelcinema.cat/ct/c1.html

55

http://www.grupiref.org/

http://noticias.kinoki.org/kinoteca-listado-de-elinks-de-peliculas-y-documentales-sociales-y-politicos/

56

http://www.amnistiacatalunya.org/edu/pelis/lista.html

57

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 16 NOM: DINÀMICA PER TREBALLAR UN ARTICLE Etapa/curs: 4t ESO, POSTOBLIGATORI


Ètica Ciutadania. Filosofia. Economia. Ciències. (segons temàtica triada)

Durada 2 sessions

Objectiu General

Seguir el procés de veure, jutjar i actuar: 1.Veure, conèixer i aprofundir situacions/temes relacionats amb les causes 2.Raonar, jutjar, contextualitzar, comparar situacions i temes de causes 3.Adoptar criteris i actituds personals i col·lectives en favor deles causes

Competències Comunicativa lingüística i audiovisua Metodològica. Tractament de la informació i competència digital Metodològica. Aprendre a aprendre Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Coneixement i i interacció amb el món físic. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció 1. Proposar 5 articles sobre una temàtica concreta: política, ecologia, economia, igualtat, pau. Fer 5 grups i repartir els articles. Lectura individual de l’article, subratllant idees. 2. Debat en grup 25 mn.

3. Posada en comú 25mn.

Recursos http://llatinoamericana.org clic materials / arxiu agendes antigues, clic enllaç / arxiu digitalitzat, clic enllaç



Comentaris Alguns articles poden adequar-se a cursos més baixos. Totdepen del context previst i lapreparació de l'alumnat Cal preveure que hi haurà alumnes amb més dificultats de comprensió. Pensem que el que més captaran serà el llegüatge no verbal del professor i els companys, mirades acollidores,...

Annexos Imatge del buscador d'articles

58

http://www.servicioskoinonia.org/agenda/archivo/

59

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 17 NOM: CORRESPONDÈNCIA ANADA I TORNADA Etapa/curs: Qualsevol


Llengua Castellana

Durada Una vegada pot tenir la continuïtat que es vulgui

Objectiu General

Intercanviar correspondència (en paper o telemàtica) amb nens/nenes, nois /noies d'un país de llatinoamèrica, preferentment que hi hagi alguna vinculació d'agermanament, projectes de cooperació,...

Competències Comunicativa lingüística i audiovisual Metodològica. Tractament de la informació i competència digital Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Coneixement i i interacció amb el món físic. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció 1.Buscar un centre per fer intercanvi. Enllaços directes de gent que hi viatgi, cercador google, cercador facebook. Iniciar intercanvi professorat. 2.Proposar intercanvi a alumnat, segons s'hagi acordat amb el profesor/a corresponent. Fer cerques de l'indret on viuen els corresponents 3.Escriure cartes lliurement o segons algun projecte acordat. 4.Establir la periodicitat.

Recursos Ordinadors o bé cooperants que viatgen a llatinoamèrica Informació sobre agermanaments i ONGC Coordinadora d'ONG solidàries Gironines i Alt Maresme http://www.solidaries.org, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament http://www.fonscatala.org/


Participació Grau d’assoliment de l’objectiu Quëstionari oral. Registre.

Comentaris El correu escrit a través de cooperants és llarg. Abans d'internet era lúnic. Ara la connexió depen dels països i localitats.

Annexos Portal Coordinadora ONG

60

http://www.solidaries.org/

http://www.fonscatala.org/

61

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 18 NOM: EFEMÈRIDE PERSONA/ESDEVENIMENT Etapa/curs: ESO


Tutoria. Ciutadania. Ètico-cívica. Socials.

Durada 15' per sessió

Objectiu General

1.Conèixer biografies significatives de persones que han lluitat per causes de solidaritat, defensa dels drets humans, medi ambient,... i fets que és convenient recordar: si són positius per mantenir-los i millorar-los, si són negatius per fer possible que no es repeteixin. 2.Seguir el procés de veure, jutjar i actuar


Descripció 1. Presentació de l’efemèride.

2. Respondre a les preguntes: a) per persones: Qui és? Que va fer? Quan ho va fer? On ho va fer? Com ho va fer? Perquè ho va fer? B) per esdeveniment: Qui va estar implicat? Què? Quan? On? Com? Perquè es recorda? (les 6W en anglès)

3. Reflexionar sobre quin tipus de model de vida ens proposa la persona o

esdeveniment en la nostra vida quotidiana.

Recursos Calendari solidari de l’Agenda i carpeta d’efemèrides. Wikipèdia.



Comentaris Cal preveure que hi haurà alumnes amb més dificultats de comprensió. Pensem que el que més captaran serà el llegüatge no verbal del professor i els companys, mirades acollidores,..

Annexos Enllaços calendaris i separates a l'agenda.

62

ENLLAÇOS CALENDARIS 2002 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/calendari_2002.jpg 2003 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/calendari_2003.jpg 2004 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/calendari_2004.jpg 2005 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/calendari_2005.jpg 2006 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/calendari_2006.jpg 2007 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/calendari_2007.pdf 2008 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/calendari_2008.jpg 2009 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/Calendari_2009.jpg 2010 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/Calendari_2010.jpg 2011 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/Calendari_2011.jpg ENLLAÇOS SEPARATES, AMB CITES, ARTICLES, BIOGRAFIES I/O ENLLAÇOS 2002 a 2005 La Carpeta http://solidaries.org/llatinoamericana/La_Carpeta/index.htm menú “c” http://solidaries.org/llatinoamericana/La_Carpeta/marcs.htm 2006 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/Separata_2006.pdf 2007 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/Separata_2007.pdf 2008 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/Separata_2008.pdf 2009 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/Separata_2009.pdf 2011 http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/anexcat.pdf

63

120 EFEMÈRIDES

2002 GENER Assassinat de M. Gandhi

2002 FEBRER Constitució de la República Àrab Sahrauí Democràtica 2002 MARÇ Dia internacional de la dona 2002 ABRIL Abolició de l'esclavitud dels indis 2002 MAIG Dia de l'alliberament d'àfrica 2002 JUNY Dia Mundial del medi ambient 2002 JULIOL Mort de Bartolomé de la Casas 2002 AGOST Naixement d' Emiliano Zapata 2002 SETEMBRE Assassinat Joan Alsina a Xile 2002 OCTUBRE Rigoberta Menchu, Nobel de la Pau 2002 NOVEMBRE Dia internacional dels Dretsdels Infants 2002 DESEMBRE Aniversari Declaració Universal dels Drets Humans

2003 GENER Naixement de Martin L. King

2003 FEBRER Cloenda del Fòrum Social de Porto Alegre 2003 MARÇ Dia Mundial de l'Aigua 2003 ABRIL Assassinat de Joaquim Vallmajó 2003 MAIG Mort de Paulo Freire 2003 JUNY Dia int. dels nens víctimes innocents d'agressió 2003 JULIOL Triomf de la Revolució Sandinista 2003 AGOST Primera bomba atòmica a Hiroshima 2003 SETEMBRE Mort de Teresa de Calcuta 2003 OCTUBRE Aung San Son Kyl, Nobel de la Pau 2003 NOVEMBRE Dia internacional 'explotació de la dona 2003 DESEMBRE Dia internacional per la diversitat

2004 GENER VI Conferència d'AWSA solidaritat amb les dones àrabs

2004 FEBRER Alliberament de líder sud-africà Nelson Mandela 2004 MARÇ Assassinat de “Monseñor” Romero a EL Salvador 2004 ABRIL Dia de la Terra “Pachamama” 2004 MAIG Dia del comerç just 2004 JUNY Dia internacional dels infants 2004 JULIOL El Parlament europeu reconeix el govern tibetà i D.Lama 2004 AGOST Croada Nacional d'alfabetització a Nicaragua 2004 SETEMBRE Cop d'estat a Xile contra Salvador Allende 2004 OCTUBRE Autonomia del Carib nicaragüenc 2004 NOVEMBRE Dia internacional del poble palestí 2004 DESEMBRE Dia internacional delspobles indígenes

64

2005 GENER Fundació del Moviment Sense Terra de Brasil

2005 FEBRER Manifestació mundial contra la guerra d'Iraak 2005 MARÇ Mort de Rafael Maria Fabretto de Nicaragua 2005 ABRIL Assassinat de “Monseñor” Gerardi a Guatemala 2005 MAIG Dia mundial de les dones per la pau 2005 JUNY Dia int. de recolzament a les víctimes de la tortura 2005 JULIOL Dia int. de la població 2005 AGOST Dia int. de la solidaritat 2005 SETEMBRE Dia int. de la pau 2005 OCTUBRE Dia mundial per l'eradicació de la pobresa 2005 NOVEMBRE Assassinat de Carlos Fonseca Amador 2005 DESEMBRE Dia mundial contra la SIDA

2006 GENER Assassinat de Pedro J. Chamorro, periodista nica

2006 FEBRER Naixement de Federica Montseny 2006 MARÇ Dia internacional contra la discriminació racial 2006 ABRIL Primer congrés de les dones a Llatinoamèrica 2006 MAIG Naixement de Farabundo Martí a El Salvador 2006 JUNY Condemna de Tribunal de LaHaia a EEUU 2006 JULIOL Mort d'Elsa Channey als EUA 2006 AGOST Segona guerra del Congo 2006 SETEMBRE Barbara Lee, veu contra la guerra al congrés dels EUA 2006 OCTUBRE Afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia 2006 NOVEMBRE Caiguda del mur de Berlin 2006 DESEMBRE Empresonamentde Leyla Zana “l'esperança dels kurds”

2007 GENER Mor la “Comandante Ramona”, indígena líder del EZLN

2007 FEBRER Dia internacional de les zones humides 2007 MARÇ Absolució de Safiya Hussaini de morir dilapidada 2007 ABRIL Assassinat Lídia Maradeaga, embaraçada líder sindical 2007 MAIG Dia atribuït a l'esclava Anastasia símbol al Brasil 2007 JUNY Aprovació de “Ley de Lenguas” a Nicaragua 2007 JULIOL Mort de Juana Cruz Centeno, infermera nica 2007 AGOST Eleccions a Timor Oriental per la independència 2007 SETEMBRE Assassinat del cantautor xilè Víctor Jara 2007 OCTUBRE Naixement de Rosa Parks als EUA 2007 NOVEMBRE Mort del P. Antonio Fernández Ibáñez 2007 DESEMBRE Mort del P. Gaspar Garcia Laviana a Nicaragua

2008 GENER Assassinat de Patrice Lumumba

2008 FEBRER Mort de Carme Blanch

65

2008 MARÇ Rufina Amaya Márquez, única supervivent 2008 ABRIL Isabel Vilá, mestre i sindicalista 2008 MAIG Festa del poble Ulwa, Kurawala, RAAS Nicaragua 2008 JUNY Mort de Joan XXIII, “el papa bo” 2008 JULIOL Júlia Manzanal, comissària política 2008 AGOST Naixement de Luisa Amanda Espinosa 2008 SETEMBRE Francisco “Chico” Luis Espinosa 2008 OCTUBRE Dia contra lapena de mort 2008 NOVEMBRE Mort d'Eleanor Roosevet, impulsora dels DDHH 2008 DESEMBRE Aprovació del protocol de Kyoto

2009 GENER Triomfde la revolució cubana

2009 FEBRER Naixement del bisbe Pere Casaldàliga 2009 MARÇ Naixement del poeta Miquel Martí i Pol 2009 ABRIL Creació de l'associació de les Madres Plaza de Mayo 2009 MAIG Assassinat de Miquel Gil Moreno a Sierra Leone 2009 JUNY Comissió Balenera Internacional rebutja la caça a Japó 2009 JULIOL Posada en llibertat de Dita Indah Sari 2009 AGOST Naixement i mort de Lluís Maria Xirinacs 2009 SETEMBRE Mort de Bartolina Siza Maturama, lluitadora aimara 2009 OCTUBRE Assassinat d'Ernesto “Che” Guevara 2009 NOVEMBRE Ruta pacífica de la mujeres a Colòmbia 2009 DESEMBRE Naixement del primer nen a la Maternitat d'Elna

2010 GENER Naixement de José Martí líder independentista Cubà

2010 FEBRER Naixement d'Abu Kacem Chabbi poeta deTunissia 2010 MARÇ Mort de Rachel Corrie activista propalestina 2010 ABRIL Inici manifestacions a la plaça de Tian'anmen de Pequin 2010 MAIG Naixement d'Olympe de Gouges, drets de les dones 2010 JUNY Dia mundial de les persones refugiades 2010 JULIOL Míriam Makeba “Mama Àfrica” lluitadora pels drets civils 2010 AGOST Mort del brasiler Helder Cámara 2010 SETEMBRE Dia de la capa d'Ozó 2010 OCTUBRE El xilè Pablo Neruda rep el Nobel de Literatura 2010 NOVEMBRE Segrest i mort d'Ángel Shingre, lídercomunal equatorià 2010 DESEMBRE Naixement de Jon Cortina, membre de la UCA

66

2011 GENER Mor Tsutomu Yamaguchi al Japó

2011 FEBRER Naixement de l'economista pare de la bioeconomia 2011 MARÇ Clara Zetkin proposa la celebració del dia de la dona 2011 ABRIL Neix Wangari Muta Maathai Premi Nobel de la Pau 2011 MAIG Mor Tránsito Amaguaña, líder indígena equatoriana 2011 JUNY Dia de la joventut a Sud-àfrica 2011 JULIOL Neix Agustí Chalaux promogué un altre model econòmic 2011 AGOST Mort Bertolt Brecht 2011 SETEMBRE Els maputxes pateixen la construcció d'una central 2011 OCTUBRE Pau Casals pronuncia el seu famós discurs a la ONU 2011 NOVEMBRE Neix Vandana Shiva, ecofeminista índia 2011 DESEMBRE Matança d'Acteal

http://solidaries.org/llatinoamericana/La_Carpeta/index.htm

67

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 19 NOM: FONT DE D'INFORMACIÓ. ELBLOC DE L'AGENDA LLATINOAMERICANA Etapa/curs: A partir de 4t d'ESO i postobligatori


Geografia. Història. Economia. Filosofia. Ètica. Llengua Castellana

Durada A criteri del professor/a Objectiu General

Exemplicar continguts de les matèries. Conèixer la situació de diferents països

Competències Comunicativa lingüística i audiovisual Metodològica. Tractament de la informació i competència digital Metodològica. Aprendre a aprendre Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Coneixement i i interacció amb el món Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció PROPOSTA 1 1.Selecció i lectura d'una notícia o article. On? Què? Qui? Quan? Com? 2.Anàlisi del contingut. Context. Causes. Conseqüències. Per què? Per a què? 3.Activitat individual/posada en comú i actituds personals PROPOSTA 2 Plantejar un tema/problema i extreure la informació de diferents notícies.

Recursos Ordinador amb accés a internet Bloc http://llatinoamericana.blogspot.com


Participació Grau d’assoliment de l’objectiu Quëstionari. Registre

Comentaris És un sistema de blocs amb un de principal que enllaça amb els altres dels diferents països. Presenta una selecció d'articles i notícies que sovint no es difonen en mitjans escrits.

Annexos Pantalla d'una plana del bloc

68

http://llatinoamericana.blogspot.com/

69

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 20 NOM: L'AGENDA DE DON PAULO Etapa/curs: Infantil i primària


Projectes globals o racons d'aula

Durada Veure guia didàctica

Objectiu General

1. Conèixer él què és unaagenda i en concret la Llatinoamericana .

2. Seguir el procés educatiu de veure, jutjar i actuar .

3. Conèixer i e xperimentar valors

ompetències Comunicativa lingüística i audiovisual Metodològica. Aprendre a aprendre Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Coneixement i i interacció amb el món. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció Guia didàctia del conte elaborada per Gemma Juncadella http://llatinoamericana.org/2010/cat/descarregues/recurs_educatiu.pdf

Recursos El conte en paper o http://llatinoamericana.org/2010/cat/conte.htm en PDI El conte en video http://llatinoamericana.org/2010/cat/video_conte_agenda.asp


Consulteu propostes de la guia didàctica

Comentaris Consultar també el Projecte Interdiciplinar “Agenda nom.escola” Guio i text de Pep Gratacós, dibuixos Albert Carrillo, 1ª edició 2006

Annexos Pantalla de la portada el conte i primeres planes

70

http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/conte.htm

http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/conte.htm

71

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 21 NOM: L'EXCUSA (COL·LECCIÓ DE 13 VIDEOS) Etapa/curs: ESO i postobligatori. A cicle superior de primària es poden aprofitar alguns

fragments, per exemple un gag.


Geografia. Història. Ciències Naturals i Ambientals. Història de les Ciències.Economia. Filosofia. Ciutadania. Ètica. Llenguage audiovisual. Llengües. Tutoria. Alternativa.

Durada 1 sessió per video, cada un dura 15'.

Objectiu General

1. Conèixer, reflexionar i formar criteris d'actuació en referència a les causes justes.

2. Seguir el procés de veure, jutjar i actuar


Descripció El plantejament és de programa televisi u de curta durada, i té un potencia l didàctic m olt alt, sigui com a introdu cció o com a cloend a d’un tema o per fomentar debats. Consultar guia didàctica específica.

Recursos Els 13 videos de la col·lecció http://llatinoamericana.org/2010/cat/documental.asp


Participació Grau d’assoliment de l’objectiu Quëstionari. Registre

Comentaris Consta de 13 capítols i tracta els te mes: la de mocràcia, l’eco logia, le s desigualtats de gènere, l’educació, el treba ll, els mit jans de comunicació, el militarisme, les migra cions, la r evolució genètica, la globa lització, el d iàleg intercultural, la cooperació i l’alt re món possible. El format de cada capíto l respon a l’estructura del veure, jutjar i actuar i intercala declaracions, entrevistes, experiències pràctiques i un gag d’humor crític.

Annexos Pantalla de la ubicació de videos http://llatinoamericana.org/2010/cat/documental.asp

72

http://llatinoamericana.org/2010/cat/documental.asp

73

RECURS DIDÀCTIC A PARTIR DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 22 NOM: VÍDEO RE-EVOLUCIÓ I EXPOSICIÓ Etapa/curs: ESO i postobligatori


Geografia. Història. Economia. Filosofia. Ciutadania. Ètica. Llenguage audiovisual. Llengües. Tutoria.


1. Conèixer les causes que defensa i difon l'agenda 2. Conèixer el procés educatiu transformador de veure, jutjar i actuar

Competències Comunicativa lingüística i audiovisual

Comunicativa. Artística i cultural Metodològica. Tractament de la informació i competència digital Metodològica. Matemàtica. Metodològica. Aprendre a aprendre Personal. Autonomia i iniciativa. Conviure i habitar el món. Coneixement i i interacció amb el món físic. Conviure i habitar el món. Social i ciutadana

Descripció 1. Instal·lar l'exposició en un espai adient del centre. 2. Projectar el video a la sessió escollida. 3. Posada en comú. (es pot projectar en PDI)

Recursos Video 15 anys de Re-evolució: http://llatinoamericana.org/2010/cat/video_agenda.asp Exposició Agenda Llatinoamericana Mundial: http://llatinoamericana.org/2010/cat/exposicio.htm


Participació Grau d’assoliment de l’objectiu Quëstionari oral. I registre

Comentaris La comissió compta amb dos exemplars de l’exposició. Podeu fer consultes o reservar l’exposició al mail: [email protected] , telèfon 972 21 99 16 o personalment a Espai de Solidaritat. c/ Mestre Francesc Civil, 3 baixos, 17005 Girona http://www.solidaries.org/index.php?page=on-som

Annexos Pantalles de l'exposició i del video

74

http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/exposicio.asp

http://www.llatinoamericana.org/2010/cat/video_agenda.asp

75

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA PROJECTE INTERDISCIPLINAR: L‟AGENDA GUILLERIES

Autora: Neus Masferrer i Avellaneda

Amb la col·laboració del Grup de Treball

d’elaboració de materials didàctics a partir dels

valors de l’Agenda Llatinoamericana Mundial

Abril 2010. Actualitzat maig 2011

76

ÍNDEX DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

1. Presentació............................................................................................................ 77

2. Context d’aula i centre......................................................................................... 78

3. Justificació (enfocament, metodologia, temporalització, recursos, materials) .... 80

4. Competències Bàsiques i àrees............................................................................. 90

5. Objectius d’aprenentatge i continguts.................................................................. 94

6. Com atenem la diversitat en el marc del projecte................................................. 96

7. Avaluació Contínua i Global................................................................................ 98

8. Criteris d’avaluació.............................................................................................. 100

9. Presentació de les unitats didàctiques................................................................. 102

Unitat didàctica 1...................................................................................................... 103









Annexos .................................................................................................................. 131

77

1. PRESENTACIÓ

La següent programació està estructurada en tres parts: la primera detalla la

contextualització del centre, el grup d’alumnes i la justificació i filosofia del projecte

interdisciplinari a qui va adreçada la planificació; la segona part explicita la relació dels

objectius i les competències bàsiques, la seqüenciació dels continguts, els criteris

d’avaluació, la metodologia del cicle, les pautes per a l’atenció a la diversitat i l’alumnat

amb necessitats educatives específiques, així com aquells aspectes necessaris per donar

sentit i coherència a la programació; finalment, s’inclou la seqüència de nou unitats

didàctiques (U.D.) corresponents a un curs escolar.

El referent que emmarca aquesta programació és el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel

qual s'estableix l'ordenació curricular dels ensenyaments de l'educació primària (DOGC

núm. 4915, de 29.6.2007) que es desprèn de La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig (BOE

núm. 106, de 4.5.2006), d'educació. Partint d’aquesta ordenació curricular de l’educació

primària i de l’autonomia que li proporciona i li garanteix la Llei, el centre ha ajustat la

seva pràctica educativa a les característiques del nostre entorn i a les necessitats que es

desprenen de l’anàlisi de la realitat actual.

S’han considerat també els aspectes prioritaris que es determinen en Resolució de 29 de

maig de 2009 relativa a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació

infantil i primària i d’educació especial per al curs 2009- 2010 i que s’han de consolidar en

tots els centre docents de Catalunya. El Projecte Educatiu i el Projecte Curricular del nostre

centre recolliran aquestes prioritats i d’altres que són conseqüència dels processos

d’avaluació i reflexió portats a terme per la nostra comunitat educativa. La programació

anual del centre inclourà les actuacions i accions necessàries en relació amb aquestes

prioritats.

Així doncs, presento una programació transversal, emmarcada en el context curricular del

projecte interdisciplinari, a Cicle superior. El punt de partida d’aquest projecte és l’Agenda

Llatinoamericana Mundial, com a excusa per a poder treballar, des d’un conjunt

d’activitats planificades, els valors que radiquen en la comprensió del món en el que vivim,

i donar a partir dels materials que l’agenda ofereix , l’anàlisi, les eines i els recursos

perquè els alumnes puguin desenvolupar i construir el seu propi significat individual i

78

col·lectiu per actuar d’acord amb la necessitat de la transformació d’aquest. L’objectiu

principal, i que m’ha mogut a voler crear una programació per a treballar una realitat de

valors socials i humans, és la necessitat de treballar-los a l’escola, entenent aquesta, com

l’eina pedagògica de transmissió i transformació de la societat. Veritablement, existeix un

petit fragment del conte de Don Paulo, que descriu molt bé allò que m'ha dut a aquí. Diu

així:

“ Estem convençuts que els infants d'arreu del món tenen dret a créixer educats en

l'aprenentatge de la justícia, la solidaritat, la reflexió crítica, el compromís, la lluita...En

el seu procés de formació és fonamental que coneguin , en teoria i praxis, aquells valors

que els han de convertir en els “éssers de transformació i no adaptació” de què parlava

Paulo Freire, persones que, educades en un vertader esperit humanista, treballin per al bé

comú....”

Tanmateix, l’agenda no deixa de ser l’eina pedagògica, una excusa més, per treballar les

actituds necessàries per a viure en un món més just, amb menys desigualtats socials i

humanes, desenvolupar actituds responsables en relació amb en nostre medi natural, social

i cultural. L’agenda és allò que fem al dia a dia. Així doncs, l’Agenda Llatinoamericana, ve

a mostrar aquells valors que s’han de treballar i cultivar cada dia. Tal i com el nostre

currículum, expressat en forma de competències, pretén que el nostre alumnat creixi en una

escola inclusiva i socialment humana amb l’objectiu que aquests siguin el dia de demà

persones competents per a comprendre, habitar i actuar en el món d’una manera

responsable i compromesa, he cregut convenient dedicar i esmerçar un treball pedagògic

que pugui, precisament, abastar aquest objectiu a la comunitat educativa del nostre País, de

la manera més vivencial i propera possible a la nostra realitat escolar.

D’altra banda, aquest treball pretén endinsar els alumnes a unes metodologies de treball per

projectes, transversals i cooperatius, que els posa a les mans la possibilitat d’un

aprenentatge significatiu per a ells. Sovint, sentim que la nostra tasca en el món de

l’educació no arriba amb prou força, que hi ha una una majoria d’alumnat que no pot

arribar a l’aprenentatge que se li proporciona. És ara, amb la LEC i la LOE, que se’ns

brinda la possibiltat als docents, de treballar a partir dels projectes interdisciplinars.

Acollint-me doncs, en aquest marc, la meva voluntat ha estat elaborar una programació

inerdisciplinar que reuneixi els continguts suficients pe a treballar-los de manera

79

competencial, i que la metodologia per dur-los a terme sigui a parir del treball cooperatiu.

Tanmateix, les activitats que es proposen pel possible procés d’aprenentatge s’emmarquen

a partir de la quotidianitat i l’entorn proper i real, alhora que s’acabin desenvolupant de

manera molt vivencial i manipulativa, posant èmfasi en les habilitats motrius i creatives

dels alumnes. 1

Hem de fer possible que els nostres alumnes, nosaltres com a docents, juntament amb els

pares i mares, siguem tots partícips d’un aprenentatge que ens satisfaci. Hem de fer

possible que l’escola sigui l’eina pel desenvolupament integral de les capacitats i habilitats

que els nens i nenes duen dins seu. Ser capaços que, aquests puguin al llarg de la seva

escolaritat, desenvolupar les seves pròpies habilitats, competències i capacitats de la

manera més autònoma possible.

2 CONTEXT D‟ AULA I CENTRE

“ NOM.ESCOLA”

CONTEXT D‟AULA

En el moment de fer la programació la vaig contextualitzar al Cicle superior de l'escola

pública Guilleries, però en el moment de que se'm va proposar fer-la pública per a

referència d'altres centres he fet algunes generalitzacions tot i que cadascú haurà d'adaptar-

ho al centre que vulgui aplicar-ho o treure'n les idees que vulgui aplicar.

Partim del presupòsit d'un grup classe força compactat, amb una diversitat frqüent d'un

centre situat en una zona de muntanya. Considerem que existeix una diversitat a nivell

maduratiu, rellevant a tenir en compte. Cal destacar, entre aquesta diversitat, algunes

individualitats molt marcades. Aquestes estan ateses amb diferents recursos a partir de la

valoració que se n’ha acabat fent. Val a dir que, malgrat aquesta diversitat, no altera el

ritme per a poder dur a terme classe a l’aula, ja que les individualitats esmentades estan

degudament ateses.

Es podria dir que l’aula es divideix amb una meitat d’alumnes que segueixen el curs

acadèmic sense dificultat; un grupet de quatre alumnes, els quals, els costa seguir el curs 1 ˇ Al final del projecte, trobareu la pàgina dels enllaços, on hi trobareu l’enllaç que correspon a un vídeo

on es perceb precisament, la idea que vull plasmar sobre la creença dels diversos intel·lectes que existeixen dins una aula. Per aquest motiu, elaboro aquest projecte vivencial, creatiu i manipulatiu amb la finalitat d’arribar a aquesta diversitat d’intel·lectes.

80

acadèmic; i, finalment, cinc alumnes amb unes dificultats individuals destacades en segons

quines àrees, que han d’acabar necessitant una adaptació distinta en cada cas.

Els casos d’aquesta tipologia consisteixen en situacions de dificultats distintes ( nivell

maduratiu lent, transtorns de lectoescriptura, problemes emocionals, alta capacitat i un PI)

. Aquestes són les dificultats més rellevants que es manifesten dins el grup aula però

solventades per una ajustament de la tutora de reduir , ampliar o concretar les feines

d’aquests alumnes sense cap més adaptació, un nen atès dins l’aula amb un reforç, i

l’alumne amb n.e.e, atès pel PI que se li ha elaborat. Hi ha un alumne que rep suport de fa

molts anys pel seu procés de dificultat que presenta fora de l’escola, i per tant, gràcies a

aquest, pot acabar assolint bé el ritme de l’aula.

A nivell de diversitat cultural, cal destacar només l’existència de dues alumnnes

procedents d’altres països ( Llatinoamèrica i la Índia).

A nivell sociocultural i econòmic és un grup mitjà.

Fianlment dir, que a nivell de grup es manifesten amb capacitats de relació i adaptació

socials per establir una bona relació de grup, cohesionat, i amb motivació i ganes

d’aprendre. Se’ls percep una certa inquietud i es mostren molt receptius a metodologies

d’experimentació, cooperació i recerca. Alhora es reconeix el treball que han estat

realitzant al llarg de la seva escolarització respecte els temes mediambientals que es

treballen des del pla d’acció d’escola verda.

CONTEXT DE CENTRE

Considerar: Tipus de centre, línees, nombre d'alumnes, nombrede mestres i personal de

suport i serveis, organització del professorat, PEC i plans de centre.

3. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE A L„ESCOLA

Alhora de valorar i decidir una temàtica per emprendre un projecte interdisciplinari a Cicle

superior vaig tenir molt present l'escola en la qual, aquest s'havia d'emmarcar, i per tant,

ajustar-lo al PEC del centre, per tal que pogués prendre la rellevància i la finalitat

educativa necessària per a construir un procés d'aprenentatge significatiu i lligat a la

realitat dels nens i nenes del centre.

81

Així doncs, el PEC de l'Escola radica en tres aspectes rellevants, identitaris, que la fan ser

distinta, claus per dur terme el projecte interdisciplinari. El primer d'ells, és que l'Escola

forma part de la comunitat d'Escoles verdes de Catalunya. Porta un bagatge molt

significatiu pels nens i nenes, els quals tenen de forma molt natural i integrada el conjunt

de valors ecològics i de conservació i coneixement del propi entorn que s'intenta impulsar

des de la mentalitat d'escola verda. El segon, és que és una escola que treballa a partir del

seu entorn natural, social i cultural. Els seus coneixements parteixen de la seva realitat del

poble, i comarca. I el tercer a tenir en compte, és el treball per competències que es du a

terme al centre.

Tot plegat, fa que els alumnes parteixin d'unes experiències reunides al llarg de la seva

escolaritat, interioritzades i integrades, claus pel desenvolupament i el procés

d'aprenentatge que presenta el projecte interdisciplinari.

a. ESCOLA VERDA

Al llarg de la seva trajectòria ha treballat amb constància per a poder desenvolupar una

consciència sobre el medi en el qual vivim i que siguem responsables davant d'aquest. Ha

incidit en el coneixement del medi per a aprendre a valorar-lo i respectar-lo. Conèixer

l’entorn per arribar a estimar-lo i respectar-lo, així com, treballar els valors de la

sostenibilitat i l’ecologia. És partint d'aquest context, on el projecte prendrà sentit, i es

podrà desenvolupar des d'unes bases que els alumnes ja tindran integrades dins seu. Uns

dels valors en els quals l'agenda fa referència, és precisament, en l'ecologia i la

sostenibilitat com a manera per a viure.

b. PARTINT D‟UNA EXPERIÈNCIA DE CONEIXEMENTS DEL

GUILLERIES

Els nens i nenes que realitzen cicle superior, són alumnes que durant el cicle mitjà han

estat treballant amb profunditat el poble i la comarca. Aquests indicadors permetran als

nostres, dur a terme, posteriorment a cicle superior, el projecte interdisciplinari, en concret

en alguna unitat didàctica on es necessita el coneixement previ de base per a ubicar-se en

altres llocs del món, partint de l’entorn proper per obrir el zoom al món global. Aquests

82

coneixements faran possible a l'alumnat poder permetre partir dels coneixements bàsics de

l'alumnat sobre el tema, que permet l'aprenentatge mutu i la interrelació entre l'alumnat de

diversa procedència i actitud. El projecte interdesciplinari demana interrelacionar els

coneixements previs dels alumnes amb el nou procés d'aprenentatge.

c. UNA METODOLOGIA COMPETENCIAL I COOPERATIVA

La programació que presento a continuació parteix d’un tarannà, d’una manera de fer, com

a manera d’entendre un procés d’aprenentatge significatiu. Cada una de les unitats que

configuren el projecte segueixen una mateixa línia metodològica: treballar

cooperativament. Certament, un dels valors que l’agenda fomenta i transmet és la

cooperació com a eina per la construcció d’un bé comú. En aqust sentit, doncs, el projecte

no prendria sentit si la pràctica del mateix es contradigués amb la teoria que divulga.

Tanmateix, és la mateixa pràctica la que fa que tot plegat prengui el sentit de

l’aprenentatge que se li vol donar.

ORGANITZACIÓ SOCIAL DE L‟AULA

Per aquest motiu, en totes i cada una de les unitats, s’acaben realitzant les activitats partint

de la cooperació entre els alumnes, de l’equip humà que aquests acabin desenvolupant. És

el fer, el millor aprenentatge. La formació dels grups per dur a terme les activitats de les

unitats didàctiques, doncs, es formen a partir dels interessos i maneres de treballar del

propi alumnat implicat. Els criteris d’agrupament estan centrats en el coneixement profund

que té la tutora dels seus alumnes. Cal destacar, que la mestra, estarà sempre pendent,

ajudant, guiant i orientant, en el moment que els alumnes ho necessitin o demanin, així

com, també, en el cas que la mestra cregui que sigui necessària una intervenció

pedagògica.

Les distintes formacions dels alumnes que es trobaran en la pràctica de les unitats

didàctiques són les següents:

Agrupacions de 4 a 6 alumnes: T.C (treball cooperatiu)

Treballar per Grup-classe G.G.

Treball de parelles T.P

83

Individual I

*Aquesta taula seveix per a poder entendre les agrupacions en les unitats didàctiques, en

les quals, només hi apareixieran les inicials.

ENFOCAMENT TEÒRIC DEL PROJECTE INTERDISCIPLINARI: Què entenem i

com duem a la pràctica treballar per projecte : (petita reflexió i justificació)

“Fer un projecte interdisciplinari afavoreix a l‟alumnat a que la metodologia, sigui

precisament, l‟eina engrescadora i motivadora per excel·lència de l‟aprenentatge”.

Volem oferir la possibilitat als alumnes que a partir de la temàtica humana que se’ls

planteja, puguin anar descobrint, a partir del que saben, troben, i els recursos que se’ls

dóna, la interrelació cooperativa entre ells, el treball a diferents escales(petit grup

individual, per parelles, posades en en comú col·lectives), nous coneixements, noves

descobertes, i per tant, que puguin acabar realitzant activitats proposades per ells mateixos.

La finalitat de totes les unitats és restar obertes a propostes, a noves idees,

incorporacions, modificacions, a partir del procés que ells facin, entenent que

aquesta ha de ser la pràctica real per la construcció del seu propi coneixement.

Els i les mestres obren les portes als alumnes per a què puguin desenvolupar un

aprenentatge integral sobre allò que l’Agenda Llatinoamericana treballa. Com? A partir

del format de projecte. Entenem que per a poder desenvolupar aquest procés

d’aprenentatge, cal que els mestres puguin oferir als seus alumnes de cicle superior una

temàtica clara, amb uns objectius i continguts concrets i mínims per a poder partir

d’aquests, com a línia i guia del procés, en tant que els alumnes puguin, a partir d’ells,

interrelacionar, desenvolupar, conèixer, aprendre, i desenvolupar sobre aquest, la seva

pròpia ruta. Entenem que els alumnes podran descobrir i crear els processos

d’aprenentatge, així com guiar l’enfocament, amb il·lusió i motivació,i per tant anar

avançant amb llibertat, partint de la filosofia de projecte que se’ls planteja:

- desenvolupar les activitats amb el ritme, les modificacions, i per tant, restant obert

l’aprenentatge, a partir dels interessos i inquietuds que neixin de les activitats que

se’ls ofereix.

- es pretén aconseguir que els alumnes siguin els protagonistes de l’aprenentatge a

partir de les inquietuds que vagin sortint, el camí que vagin prenent en funció de les

84

preguntes, modificacions i reflexions que s’acabin fent, i sigui així, com acabin

construint el seu propi coneixement.

- les activitats es treballen cooperativament, i acaben a en cada una amb una reflexió

col·lectiva i posada en comú com a resultat del procés.

- les activitats proposades fa que puguin entrar en un procés d’investigació necessari

per a relacionar-ho amb el seu entorn.

- és un treball on s’avalua com s’aprèn.

- es posa molt d’èmfasi en la construcció del coneixement compartit

Aquesta escala de modes, són els que els mestres de Cicle superior prenen i acorden ser la

guia metodològica per a crear el treball de la programació.

85

LA NOSTRA VISUALITZACIÓ DE TREBALLAR PER PROJECTE a partir de la

metàfora d’un arbre.

L‟ESSÈNCIA NECESSÀRIA PER A DESENVOLUPAR EL PROJECTE.

ALLÒ QUE ELS MESTRES CREEM I ELABOREM PER INICIAR EL

PROJECTE INTERDISCIPLINAR COM A BASE

“La metàfora”

Les arrels: continguts i objectius concrets i mínims que cal que els mestres desenvolupem

per INICIAR. ( a partir d’aquests els alumnes podran sumar-ne, restar-ne, modificar-ne...)

El Tronc: La temàtica. Cal que els mestres pensem i proposem amb claredat.

Les branques: les U.P. amb les seves activitats corresponents. A partir d’aquí, les

branques es desenvoluparan, potser algunes no, d’altres canviaran, algunes cauran, potser

en creixeran de noves, etc.

Les fulles i els fruits: el resultat ( les fulles i els fruits poden ser petits, grans, de colors

disitints, amb més o menys quantitat, de formes diverses, de tipologies distintes...

“Aquesta és la nostra filosofia com a projecte”

86

COM HEM ESTRUCTURAT LA INTERDISCIPLINARIETAT EN AQUEST

PROJECTE.

D’entrada cal dir, que les graelles en què es visualitzen les UP del projecte, són les

graelles que com a escola s’han acabat construint per dur a termes totes les programacions.

Com a escola es treballa programant a partir d’aquestes graelles, per tal d’elaborar una

programació competencial, emmarcada en una graella identitària d’escola. Així doncs, vaig

creure, que el projecte s’havia d’emmarcar per coherència i sentit en el mateix format per

seguir la línia competencial i coherent d’escola.

D’altra banda, l’estructura de les unitats segueix una seqüència en funció de la inclusió de

totes les àrees curriculars. És a dir, cada unitat està pensada per desenvolupar-se a partir

d’una àrea, intentant visualitzar-les totes. Al darrera però, de cada unitat emmarcada dins

d’una àrea concreta, s’hi acaben desenvolupant la majoria d’àrees curriculars. Aquella que

hi és en totes, i és l’eix vertebrador: CIUTADANIA i ACCIÓ TUTORIAL. L’objectiu de

l’acció tutorial acaba essent en totes les unitats el mateix: intentar que els alumnes tinguin

la figura de tutor com a guia, recurs i orientador en tot el procés de recerca donant els

recursos necessaris als alumnes perquè pugin crear el procés d’aprenentatge real i vivencial

i garantir-los la seva ajuda.

Les unitats es desenvolupen a partir d’activitats molt simples i quotidianes, com es perceb

en les presentacions titulars de les unitats, però que per dur a terme aquestes activitats es fa

palès la necessitat de la interdiscipliarietat de la gran majoria d’àrees.

ESMENT RELLEVANT RESPECTE A L‟ÚS DE LES TIC

Cal destacar, que en totes les unitats didàctiques, es pot percebre la utilització de les TIC

com àrea. I és que, les TIC, són també, una realitat nova dins l’aula que es vol fer notar en

la realització del projecte. Aquest projecte, pretén treballar amb el recurs i com a

estratègia, en cada una de les U.P., les TIC. Perquè? Cal que els alumnes aprenguin un

domini d’elles, i en vegin el grau de necessitat d’aquest domini per a poder gaudir i

aprendre de tot el que ens ofereixen. Així doncs, gaudirem de l’ús de la pissarra digital a

l’aula per a totes les unitats, la usarem per a poder reproduir els mapes, visualitzar l’agenda

digital, reproduir les portades, fer recerca dins l’aula, passar els vídeos necessaris

d’internet. Podrem recórrer sempre que sigui necessari al blog que haurem creat, sense

necessitat d’anar a l’aula d’informàtica. Per tant, hi ha una unitat específica, de crear un

87

blog, on el coordinador informàtic s’hi implicarà. Alhora, es demana que els alumnes

aprenguin a navegar i utlititzar molts dels recursos que ens ofereix internet per a realitzar

les unitats, tan a l’escola, com a casa, com a la biblioteca del poble.. . Recursos com:

google, i tots els que aquest ofereix( google maps, googleearth, etc..); youtube; wikipèdia;

diccionaris virtuals; webs dels drets humans; web de l’Agenda; entre altres.

DURADA I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL AL LLARG DEL CICLE

Cal fer esment que la durada del projecte es planifica per un any al llarg del cicle. Com a

claustre, es decideix acabar-ho temporalitzant d’aquesta manera per a poder dur a terme el

procés de valoració el proper any, entre el claustre. D’alguna manera es valora que

s’executi durant un any, i el posterior es tingui temps per valorar-lo, modificar-lo, pensar-

hi, compartir les diferents observacions entre el claustre, i veure com l’alumnat hi ha

respost, així com tota la comunitat educativa. Per tant és d'aplicació bianual.

SEQÜENCIACIÓ DE LES ACTIVITATS D‟APRENENTATGE I AVALUACIÓ

Les unitats didàctiques que configuren el projecte es desenvolupen de manera cronològica

en funció de dos elements clau:

1. El projecte parteix inicialment de la necessitat d’introduir i donar a conèixer el marc en

què es treballarà al llarg del projecte. És doncs, d’aquesta manera, que trobarem les dues

primeres unitats emmarcades en la introducció de l’Agenda Llatinoamericana, i una tercera

com a necessitat per a poder desenvolupar la resta d’unitats. La tercera unitat respon a la

creació d’un blog per a poder utilitzar-lo paral·lelament amb la resta d’unitats. Per aquest

motiu, es desenvolupa com a unitat prèvia a les altres.

2· Les unitats que les segueixen estan seqüenciades, després d’aquestes, en funció de la

celebració de dates que s’han assignat per a treballar aquest projecte, la setmana cultural,

les colònies i sortides a l’entorn. Les unitats, doncs, emmarcades i planificades a partir

d’aquests esdeveniments, prendran un treball cronològic i ordenat.

A continuació, trobareu un petit requadre contextualitzant la seqüenciació de les unitats de

manera esquemàtica i visual, per a poder usar-lo com a guia per l’eix i la comprensió del

conjunt de les unitats en relació amb el sentit que pren el projecte.

88

QUADRE VISUAL DE LA TEMPORALITZACIÓ DEL PROJECTE

INTERDISCIPLINARI

1r trimestre (avaluació inicial prèvia i preparació)

U.D.1 “COMENÇEM AMB L’AGENDA!!”(introductòria)

Setembre/octubre

U.D.2 “CONTEM EL CONTE DE DON PAULO”. (introductòria)

Octubre

U.D.3 “CREEM EL BLOG DE L’AGENDA!!”(inicial)

Novembre

2n trimestre (aplicació)

U.D.4 “CANTEM, IMAGINANT I VIVINT!!” (desenvolupament)

Gener

U.D.5 “VIVIM A L’ESCOLA EL DIA DE LA PAU!”(desenvolupament)”

30 de Gener

Dia de la Pau

U.D.6 “VISUALITZEM LA TRANSFORMACIÓ PEDGÒGICA EN L’ART VISUAL A LES PARETS DE CASA NOSTRA"(desenvolupament)

Febrer/Març

3r trimestre2 (aplicació i avaluació final posterior)

U.D.7 “REPRESENTEM ESTADÍSTICAMENT” (desenvolupament)

Abril

U.D.8 “CAMINEM, SORTIM I RESPIREM!!!” (desenvolupament)

22 març Dia

internacional de l’Aigua.

5 de juny Dia Mundial

del Medi Ambient.

U.D.9 “CONVIURE I TREPITJAR MÉS ENLLÀ DE LA NOSTRA REALITAT!! “COLÒNIES A UN ENTORN SOCIALMENT DIFERENT (final)

Maig

2 Aquesta seqüència s'ha d'estructurar i ajustar segons el calendari escolar anual i les festes de lliure

disposició

89

ELS MATERIALS I RECURSOS

Els materials que s’utilitzaran per dur a terme el projecte i el conjunt d’unitats didàctiques

programades, es troba especificat en cada una de les activitats de les mateixes unitats. Es

tracta de treballar el material editat per la comissió de l’Agenda Llatinoamericana

presentant-lo a l’escola de manera didàctica i atractiva als alumnes. Entre aquest material,

treballarem sobre la base de la mateixa agenda de l'any en curs, i la resta d’agendes

editades anteriorment; els mapes de la vergonya i de Peters; i el conte de Don Paulo.

Alhora serà molt important els enllaços d’Internet que trobareu adjuntats al darrera del

projecte i totes les pàgines web i recursos que ens ofereix les TIC. Es necessita una PDI

que . ens permeti connectar-nos a Internet a la pròpia aula i que tots els nens ho visualitzin

com si ho miressin a una pissarra. A nivell de recursos humans, la classe necessitarà del

personal de suport per alumnes amb n.e.e, l’especialista d’educació física per les sortides i

el coordinador informàtic pel blog, a banda de totes les ajudes i aportacions de la resta del

claustre en moments puntuals, o quan hi hagi la necessitat. Cal dir, també, que a partir dels

continguts d’aquest material, la idea és que els alumnes puguin acabar creant nou material

per dur a terme les unitats, com ara, les titelles de la U.D. 2, els murals de la U.D.6, o, el

mateix blog, de la U.D.3, que serà un recurs-material amb el propòsit que acabi essent un

material editat a l’espai virtual per un ús de coneixement i aprenentatge a la vegada.

Finalment, cal fer esment, que es treballarà sobre dates de celebració que l’Agenda

fomenta i l’escola contempla paral·lelament seguint la seva línia del PEC. Tot plegat,

s’acabarà visualitzant de manera específica a les unitats didàctiques.

90

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES, ÀREA PRINCIPAL I ALTRES ÀREES O

ÀMBITS QUE ES TREBALLEN

PROJECTE INTERDISCIPLINARI

“L‟AGENDA NOM.ESCOLA”

“Engendrem capital humà: l’Agenda Llatinoamericana a l’escola, l’excusa”

Àrea Principal en la qual s‟emmarca el projecte

“EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTADANIA”

(a Cicle superior d'Educació Primària)

Les Competències bàsiques que s‟hi emmarquen.

« el projecte interdisciplinari que presento pren una transversalitat competencial que fa

que totes les competències que contempla el NOU CURRÍCULUM siguin essencials amb

la mateixa incidència i rellevància per al procés d’aprenentatge de l’alumne/a. Es fa

difícil acabar establint un ordre o tria de les competències que es treballen amb més

importància, tanmateix existeix una interrelació entre elles que queda palesa en el seu

conjunt. Així doncs, a continuació podreu observar l’esquema de les competències que es

treballen en el projecte, no tant de manera cronològica, sinó a partir d’un sistema visual

on totes prenen rellevància, amb un domini i uns graus distints segons el moment del

projecte.”

91

-Coneixement i interacció amb el món físic, social i ciutadana-

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Competències metodològica i personal:

-Aprendre a aprendre-

-autonomia i iniciativa personal-

Competències especifiques centrades en conviure i habitar el món

Competències especifiques centrades en conviure i habitar el món

Competències metodològiques:

-Tractament de la informació i competència digital-

-Competència matemàtica -

Competències comunicatives:

-Competència comunicativa lingüística i audiovisual -

-Competències artística i cultural -

92

INTERDISCIPLINARITAT DE TOTES LES ÀREES

En el desenvolupament de les activitats d’ensenyament-aprenentatge de les unitats podreu

observar quines són aquelles àrees que prenen més protagonisme, malgrat, siguin totes les

que fan possible el desenvolupament del conjunt de les activitats. L’estructura en què es

realitzen parteixen del treball d’una àrea com a eix vertical, a partir de la qual s’hi acaben

enllaçant i desenvolupant altres àrees. La contextualització de les unitats parteix de

l’evolució del projecte, i cada una d’elles, està pensada des d’un fet concret, una activitat

quotidiana, com és cantar, caminar, pintar, escriure, parlar, explicar, sortir... .A partir

d’aquests afers tan concrets, s’emmarquen les unitats en àrees i es desenvolupen les

activitats corresponents, amb la necessitat de la interrelació de les altres àrees per treballar-

lo.

Àrees Principals: Educació per al desenvolupment personal i de la Ciutadania i Medi

social, nautral i cultural. Tanmateix, en cada una d’elles, existeix la necessitat del treball de

l’Acció tutorial imprescindible.

Àrees que es treballen: L’àmbit de llengües, l’E. Artística, l’E. Física i les Matemàtiques.

OBJECTIUS D‟APRENENTATGE I CONTINGUTS DE:

L‟ÀREA CONDUCTORA DEL PROJECTE: “Desenvolupament per la Ciutadania

OBJECTIUS · Mostrar actituds empàtiques, solidàries i constructives en les activitats.

Actuar amb autonomia i responsabilitat en la vida quotidiana i en les relacions de grup.

· Reconèixer i practicar els valors i normes que afavoreixen la convivència i la relació entre les

persones, així com estratègies de resolució de conflictes des del diàleg i la mediació.

·Reconèixer i sentir la diversitat social, cultural, de gènere i d‟orientació afectiva com un fet

enriquidor de la convivència.

· Conèixer i valorar els drets reconeguts a la persona en la Declaració Universal dels Drets

Humans, en la Convenció sobre els Drets de l‟Infant, en l‟Estatut d‟Autonomia de Catalunya i

en la Constitució espanyola.

·Conèixer els mecanismes de funcionament de les societats democràtiques, participant activament

en activitats fora del centre, com a eina per aprendre a assumir els deures ciutadans i compromisos

socials.

·Identificar, analitzar i rebutjar les situacions d‟injustícia i discriminació, per raó de gènere,

origen o creences, sensibilitzant-se al davant de les necessitats de les persones i grups més

desafavorits. Desenvolupar sentiments d‟empatia i actituds que garanteixin el respecte i la

93

convivència entre els diversos grups

· Valorar i tenir cura del medi, així com assumir comportaments de consum responsable que

contribueixin a la sostenibilitat.

· Desenvolupar la capacitat d’escolta i d’exposició argumentada de les pròpies opinions i respecte

per les dels altres.

CONTINGUTS · Desenvolupament de les capacitats emocionals i cognitives de presa de decisions, valorant la

dignitat, la llibertat i la responsabilitat, així com el desenvolupament de l‟autonomia personal.

· Identificació dels propis prejudicis i rebuig de comportaments i actituds discriminatòries

(sexistes, de preponderància de la força física i altres condicions personals i socials) en els

diferents àmbits relacionals escolars i extraescolars.

Reconeixement de les diferències de gènere com un element enriquidor de les relacions

interpersonals. Valoració de la igualtat de drets d’homes i dones en les famílies i en qualsevol àmbit

personal, laboral i social.

· Identificació d‟actituds i estratègies personals i col·lectives de consum responsable i cura del

medi.

· Valoració de les normes de convivència que han de regular les relacions socials a les famílies i a

l’escola, i de la transformació de la seva bona pràctica en hàbits cívics aplicables a d’altres àmbits

relacionals.

· Valoració i aplicació del diàleg i la mediació com a instruments per resoldre els problemes de

convivència i els conflictes d’interessos en les relacions interpersonals. Desenvolupament de la

capacitat d’expressió d’opinions i judicis de forma assertiva.

Identificació i desenvolupament de sentiments favorables als valors cívics de la societat

democràtica (respecte, tolerància, participació, solidaritat, convivència, compromís, justícia,

igualtat, llibertat) i aplicació en situacions de convivència dins l‟entorn immediat (família,

veïnatge, amistats), entre iguals i en les relacions intergeneracionals.·

Identificació dels drets i deures individuals i col·lectius recollits en les declaracions universals,

l‟Estatut d‟Autonomia de Catalunya i la Constitució espanyola

· Valoració de la participació com un dret i un deure. Identificació i ús dels mecanismes de

participació en el funcionament de l’aula i de l’escola, valorant les estratègies de treball en grup

implicades.

· Reconeixement de la diversitat social, cultural, de gènere i d‟opcions religioses i laiques que

es manifesten a l‟entorn i manifestació d‟actituds de sensibilitat, respecte i empatia envers

costums, valors morals, sentiments i formes de vida diferents als propis. Reconeixement dels valors

comuns en les diferents manifestacions de la diversitat i dels valors de les dones que han estat

tradicionalment marginats per la societat.

Identificació i rebuig de les causes que provoquen situacions de marginació, discriminació i

injustícia social en l‟entorn local i en el món, incidint especialment en les referides a

l‟explotació a la infància. Manifestació d‟actituds de cooperació i solidaritat davant els

problemes i les necessitats dels altres.

Defensa i cura de l‟entorn, valorant les repercussions que té a nivell global la gestió local dels

recursos i identificant les bones pràctiques alternatives i estratègies de consum responsable.

94

5. OBJECTIUS D‟APRENENTATGE I CONTINGUTS DE TOT EL

CONJUNT DE LES ALTRES ÀREES QUE FA POSSIBLE EL

TREBALL TRANSVERSAL I INTERDISCIPLINAR. 3

OBJECTIUS D‟APRENENTATGE

MEDI SOCIAL,

NATURAL I

CULTURAL

. Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i

elements significatius de l’entorn natural, social i cultural, utilitzant estratègies de cerca i

tractament de la informació, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als

problemes.

· Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària,

cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies opinions i contrastar-les amb les dels

altres, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.

.Identificar l‟especificitat dels éssers humans i analitzar i valorar críticament la

intervenció humana en el medi i el seu impacte al llarg del temps, adoptant compromisos

individuals i col·lectius d‟actuar en la protecció i millora del medi ambient i del patrimoni

cultural.

· Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb

l’experimentació i el treball de camp, tant com a eines per obtenir informacions, com a

instruments per aprendre i compartir coneixements.

ÀMBIT

LINGÜÍSTIC

· Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i

situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració

. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals més habituals de

l‟aula ( les cançons..).

. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l’àmbit escolar i en el context

social i cultural proper.

. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera.

· Comprendre autònomament textos escrits (el Conte de Don Paulo, poemes, articles,

l’Agenda, entre d’altres) i audiovisuals (powers points...).

· Saber respondre i formular preguntes referides als textos que s'han llegit o mirat.

· Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents -a mà i fent ús de TIC-

ben construïts, amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i

revisar, en el blog de grup, per exemple.sos dels alumnes, els dels altres i el món que ens

envolta.

ED.ARTÍSTICA

· Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i

apreciar que l‟art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les

3 Cal tenir present, que el recull d’objectius i continguts que surten esmentats, són la síntesi d’aquells que

calrament es treballen i se’ls hi dóna una incidència important. N’hi ha més, que no apareixeran de manera visible, però que són implícits en el treball, i que es tenen en compte.

95

emocions.

· Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a

la gent, i representen les seves experiències.

· Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme, tot participant

conjuntament en la planificació de les activitats i de la producció per crear un sentit de

comunitat, desenvolupant una relació de confiança en la dinàmica de les activitats i

compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i projectes

ED.FÍSICA · Apreciar els efectes beneficiosos envers la salut de l‟exercici físic i de l‟adquisició

d‟hàbits higiènics, alimentaris i posturals.

· Explorar les possibilitats i recursos expressius del propi cos per comunicar sensacions,

emocions i idees.

MATEMÀTIQUES · Utilitzar i valorar les matemàtiques com una eina útil per comprendre el món i per expressar

informacions i coneixements sobre l’entorn, i reconèixer-les com una ciència oberta i dinàmica.

· Reconèixer situacions-problema de l’entorn i utilitzar les matemàtiques per resoldre-les, triant

els recursos que es considerin més adients i explicant-ne l’elecció.

·Planificar i aplicar estratègies (anàlisi de semblances i diferències, exploració sistemàtica

de diferents possibilitats, particularització i generalització, comprensió de l‟ús de les

operacions, entre altres) per resoldre problemes i modificar-les, si cal.

.Interpretar la informació, elaborar preguntes, recollir, organitzar i representar

les dades per a respondre-les, utilitzant els mètodes estadístics apropiats.

TIC · Usar els diferents recursos que els ofreix internet per elaborar les recerques de les

unitats didàctiques.

· Participar activament del blog, així com dominar-lo.

· Mostrar una actitud d‟interès i domini respecte les TIC al llarg del projecte.

· Teballar de manera habitual i autònoma, tan amb la pissarra digital, com amb totes les

altres vessants de les TIC.

CONTINGUTS MEDI SOCIAL,

NATURAL I

CULTURAL

· Valoració d‟actuacions que contribueixen a la protecció del medi.

· Realització d’un treball d’investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes

rellevants de l’entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l’experimentació i l’ús de

diferents fonts d’informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució

. Participació activa a l‟escola com a aprenentatge per a la vida en democràcia.

· Valoració dels drets i deures ciutadans i del paper individual i col·lectiu en la

construcció d‟un mon més just i equitatiu, així com de la necessitat d‟un compromís per a

la resolució de problemàtiques socials.

· Rebuig dels estereotips i prejudicis, així com de les situacions d’injustícia i discriminació, per

raons de gènere, orientació afectiva, origen i creences,desenvolupant sentiments d’empatia i

respecte amb els altres.

·Interpretació de la realitat a través dels mitjans de comunicació i anàlisi crítica de la influència

96

de la publicitat sobre els hàbits de consum.

· Anàlisi de l‟evolució d‟algun element patrimonial de l‟entorn proper, a partir del treball

cooperatiu, i comunicació de la informació per mitjà dels recursos de les TIC, mostrant

valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni.

· Utilització d‟Internet per a la cerca d‟informació (imatge, text i àudio) a través de:

cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de la informació.

· Ús del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació amb publicació de documents

a Internet.

ÀMBIT

LINGÜÍSTIC

· Participació activa i col·laborativa, en interacció amb el grup o mestre en qualsevol

situació comunicativa de l‟aula i l‟escola, respectant les normes que regeixen la interacció

oral (torns de paraula, to de veu, ritme).

· Exposició de temes de manera ordenada i comprensible, i participar activament en els

diàlegs o debats, aportant i defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les

dels altres amb arguments raonats.

· Interès per participar en les converses i per expressar-se amb claredat i bona pronúncia.

· Adequació del llenguatge a la situació comunicativa

Interès, atenció i respecte per les intervencions dels altres.

principal i les relacions entre els elements.

· Escriptura de textos produïts en diferents situacions i que responguin a diferents

intencions que, sempre que calgui, han de tenir el suport d‟imatges o esquemes: escrits al

blog, ...

DIMENSIÓ LITERÀRIA

· Dramatització del conte de Don Paulo i de la cançó de la Pau.

ED. ARTÍSTICA Visual i plástica

· Comprensió i comunicació de les maneres de viure, de les ideologies i de les concepcions,

a través dels objectes i de les imatges. Percepció i comprensió de les atribucions de temps,

lloc, gènere i classe que desvetllen els objectes i les imatges atenent el seu context social.

· Apreciació, valoració i anàlisi de la funció de les imatges i dels objectes en la promoció de

noves expectatives i propòsits pel que fa als valors i concepcions ideològiques. Comunicació de

les experiències, pensaments i inquietuds personals que promou l’experiència amb els objectes

i les imatges.

Música i dansa

· Reconeixement de la relació de les expressions musicals amb les idees, les emocions i les

realitats socials.

· Apreciació, valoració i anàlisi de la funció de la música en la promoció de noves expectatives

i propòsits pel que fa als valors i les concepcions ideològiques.

Visual i plástica

· Construcció i caracterització de personatges (titelles), recreació d‟espais imaginats,

creació de decorats i exposicions en propòsits relacionables amb la pròpia experiència i en

el desenvolupament d‟activitats del centre.

· Reutilització d‟objectes i imatges de l‟entorn amb la finalitat d‟explicar visualment

experiències, desitjos, i valoracions crítiques de l‟entorn.

· Elaboració de produccions artístiques com a resultat de la percepció sensorial, la

97

imaginació, les experiències, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos

necessaris i les possibilitats dels materials i les tècniques i procediments adequats, avançant

amb confiança i amb satisfacció en el procés de producció.

ED. FÍSICA · Aplicació del control tònic i de la respiració al control motor.

· Adquisició dels hàbits de postura i alimentaris saludables i autonomia en la higiene personal.

· Identificació de les pràctiques poc saludables.

· Utilització d‟objectes i materials en la realització de dramatitzacions i en la construcció

d‟escenaris

MATEMÀTIQUES

.Formulació de preguntes abordables amb dades i recollida, organització i presentació de

dades rellevants per respondre-les

.Comparació de conjunts de dades que tinguin alguna relació entre si

.Descripció oral i escrita d’una situació a partir de l’anàlisi de les dades dels gràfics.

.Interpretació i construcció de gràfics de situacions del món natural i social i cultural.

TIC

· Ús dels diferents recursos que els ofreix internet per l‟elaboració de les recerques de les

unitats didàctiques.

· Participació activa en el blog, així com el seu domini.

· Mostra d‟una actitud d‟interès i domini respecte les TIC al llarg del projecte.

· Teball autònom, tan amb la pissarra digital, com amb totes les altres vessants de les TIC.

6. COM ATENEM LA DIVERSITAT EN EL MARC DEL PROJECTE

Un dels màxims exponents que pretén treballar el projecte és que tot treball es vegi immers

en una metodologia inclusiva d’acord, i essent coherent, amb la mateix teoria que el

projecte es planteja fomentar en cada una de les activitats planificades.

Fem referència a l’atenció de la diversitat posant la rellevància en quatre aspectes

fonamentals:

- garantir que des del grup-classe es pugin dur a terme metodologies i estratègies per

atendre la diversitat de l’aula a partir de la FLEXIBILITAT de les programacions.

- cal tenir present que la diversitat va estretament lligada amb l’acció tutorial.

- cal conèixer bé les característiques del grup classe per adequar els objectius

correctament.

- cal garantir un conjunt d’activitats diverses en tipologies, i distintes, per assegurar

que els coneixements puguin arribar des de diferents línies a tothom.

Així doncs, el projecte, partint i tenint clares aquestes bases, es construeix a partir de la

flexibilitat en cada unitat, i es vertebra, sobretot, a partir d’activitats molt distintes, però

sobretot molt manipulatives, creatives, i properes als alumnes, així com molt obertes a les

98

reflexions, sense una espera de resultat mesurat i concret, per tal que tots els alumnes

puguin ser partícips de totes i cada una des les activitats tenint en compte el seu tempo,

bagatge, capacitats i habilitats.

En aquest apartat, cal destacar, que en el grup-classe on es centra més concretament aquest

projecte dels tres de cicle superior, trobem un alumne amb n.e.e, que actualment està fent

escola compartida, i participa de l’escola a partir de l’elaboració d’un PI.4 Així doncs, en

cada una de les unitats, trobareu esment d’activitats adaptades, mesures o estratègies a

adoptar per tal de garantir la participació per igual d’aquest alumne en el projecte.

7. AVALUACIÓ CONTÍNUA I GLOBAL DE L‟APRENENTATGE

El sitema avaluatiu que es durà a terme, s’enfocarà, essencialment, en el procediment, en el

com, i no tant en el resultat en sí. És a dir, els resultats de cada unitat poden ser distints i

diversos segons el camí que els alumnes hagin pres. No existix una sola manera de fer. No

exsiteix un sol final. No existeix una sol mètode d’investigació. No existeix un sol tipus

d’alumnat. No existeix un sol context per a tots. Amb aquestes afirmacions, es pretén

emmarcar l’avaluació basada en un procés d’observació tenint en compte TOTS ELS

FACOTRS QUE ENVOLTEN EL PROCÉS D’APRENENTATGE DE L’ALUMNE/A. És

per això, que el procés d'avaluació d’aquest projecte partirà de les següents premisses:

L’àmbit sociocultural i familiar de l’alumne/a: -tenir en compte l’entorn familiar, social i cultural de cada alumne/a

L’àmbit de capacitats i coneixements de l’alumne/a -tenint en compte els coneixements, habilitats i capacitats de l’alumne/a.

-tenir en compte la diversitat en el sentit més global de la paraula.(diversitat d’intel·lectes!)

El context en el qual es desenvolupa el procés d’aprenentatge

-l’escola, el poble, l’entorn proper a l’alumne.

RESTAR OBERTS A LES INQUIETUDS I MOTIVACIONS DELS ALUMNES I

AJUSTAR-LES CAP AL CAMÍ QUE AQUESTS DEMANIN. AVALUAR I

OBSERVAR LES NOSTRES ACTITUDS COM A MESTRES, I LES NOSTRES

4 A l’apartat dels annexos es poden observar les caracterísitques resumides d’aquest alumne que es

desprenen de l’elaboració del seu PI, a destacar i tenir en compte.

99

PROGRAMACIONS, PER TAL DE CANVIAR QUAN SIGUI NECESSARI. U.P.

FLEXIBLES I OBERTES A CAMINS DISTINTS.

CAL TENIR PRESENT LA DIVERSITAT COGNITIVA, PER TANT

DIVERSITAT DE CAMINS

Cal restar oberts als diferents processos (que els alumnes acabin descobrint i executant), i

comprendre diferents camins, ritmes i maneres de fer per aprendre. En aquest procés

d’aprenentatge, allò més important serà just, el mètode, els recursos, les habilitats i les

capacitats amb què l’alumne/a anirà integrant, descobrint i aprenent. Tanmateix, es

valorarà de manera rellevant també, les actituds que aquests acabin mostrant davant del

procés.

Treballar amb aquesta metodologia provoca que els mestres estiguin atents a tots aquells

aspectes que funcionen i, aquells que no. Partim d’una programació flexible, per tal de

poder modificar, canviar, sumar i/o restar sempre que calgui, amb la finalitat de millorar el

procés si aquest es manifesta que no funciona. Per aquest motiu els mestres hem d’avaluar

si les nostres propostes van en consonància amb el procés o no, i ser capaços i receptius, de

modificar quan sigui necessari. Estar oberts també, a les motivacions dels alumnes i saber

encaminar el procés cap a les seves inquietuds per afavorir l’aprenentatge. 5

Per tant, doncs, el mestre durà a terme un procés regulador , formatiu i orientador al llarg

del procés educatiu que facin els seus alumnes, tant a nivell individual, com a col·lectiu

d’aula. És a dir, el mestre ha de ser capaç d’avaluar i detectar el procés que fa cada

alumne/a de manera individual, i ajudar-lo en les dificultats que presenti, així com restar

atent a l’evolució del procés que fa el grup com a col·lectiu, i detectar-ne també tot allò que

no acabi de funcionar. Cal tenir present també, de fer una observació de tot allò que

funciona i reforçar-ho, tant a nivell individual com col·lectiu.

Totes les unitats, tenen els seus propis objectius i criteris que ajudaran a que el mestre

pugui dur a terme aquest procés de regulació i observació. Aquests criteris són els

indicadors que ajuden a saber si els alumnes van assolint les competències bàsiques.

5 A l’apartat dels annexos trobareu una graella d’avalaució pels mestres, que serveix per orientar sobre el

procés d’aprenentatge que fa l’alumne i si el segueix de manera competent o no.

100

La finalitat és que tothom pugui aprendre, sigui amb la metodologia que sigui. Observar

les distintes metodologies que els alumnes empren per arribar als seus propis

aprenentatges. Aquesta és la finalitat del projecte.

11. CRITERIS D‟AVALUACIÓ:

CIUTADANIA6

· Reconèixer, acceptar i respectar les característiques pròpies i les dels companys i companyes i

el dret a la pròpia identitat, valorant les diferències

· Escoltar i respectar les opinions dels altres, actuar amb autonomia valorant i responsabilitzant-

se de les conseqüències de les pròpies accions.

·Entendre, acceptar i practicar les normes de convivència i els hàbits cívics en les seves relacions

personals entre iguals o amb adults. Participar amb responsabilitat en la presa de decisions del

grup, utilitzant el diàleg i la mediació per arribar a acords, i ser-ne conseqüent assumint les

pròpies obligacions

·Reconèixer els drets humans fonamentals recollits en les declaracions universals, l‟Estatut

d‟Autonomia de Catalunya i la Constitució espanyola, i els principis de convivència que s‟hi

recullen, per identificar els deures més importants que se‟n deriven i les situacions en què

es vulneren aquests drets.

· Identificar les relacions que es donen entre les pròpies vides i els propis actes i les vides de

persones d’altres parts del món, entenent les relacions entre pobles des de la igualtat, el respecte i

la cooperació.

· Identificar els mecanismes de participació en accions col·lectives més enllà del marc escolar i

adaptar-se al treball en equip en la recerca d’alternatives.

·Identificar i rebutjar les causes que provoquen situacions de marginació, discriminació,

injustícia social i violació dels drets humans. Mostrar empatia ivalorar i respectar la

diversitat social, cultural i de gènere, identificantsituacions de desigualtat d‟oportunitats.

· Identificar les bones pràctiques en relació al medi i de consum responsable, assumint el

compromís personal per transformar les actituds i estils de vida propis en pro de la

sostenibilitat. Identificar algunes iniciatives de participació ciutadana que promouen

aquestes pràctiques i mostrar-se sensible pels problemes mediambientals.

ÀMBIT

LINGÜÍSTIC

· Valorar la participació activa en les converses de classe i l’ús d’un lenguatge comprensible.

Així mateix, ha de saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula.

· Exposar temes de producció pròpia oralment amb preparació prèvia, i adaptant l’entonació,

el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Utilització de material gràfic ( conte, titelles..).

· Comprendre autònomament textos escrits (el conte de don Paulo, poemes, articles,

l’agenda, entre d’altres) i audiovisuals (powers points...).

6 Aquesta àrea predomina en el contingut del projecte, ja que els seus objectius són els més treballats al

llarg d’ell. Per aquest motiu, es valoren com a criteris d’avaluació rellevants els de ciutadania que trobeu en la quadrícula, de manera remarcada aquells que creiem que han de destacar.

101

· Saber respondre i formular preguntes referides als textos que s'han llegit o mirat.

.Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents -a mà i fent ús de TIC-

ben construïts, amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i

revisar, en el blog de grup, per exemple.

EDUCACIÓ

ARTÍSTICA

· Identificar i reconèixer en les diverses formes d’expressió artística i cultural alguns trets

socials, culturals, ideològics i de gènere.

· Elaborar produccions artístiques que promoguin la valoració crítica del nostre entorn.

· Mostrar respecte, responsabilitat i valoració crítica en el treball cooperatiu i argumentar i

resoldre les discrepàncies a l‟hora de participar en projectes artístics col·lectius.

EDUCACIÓ

FÍSICA

.Identificar algunes de les relacions que s’estableixen entre la correcta i habitual pràctica

d’exercici físic i millora de la salut.

· Utilitzar els recursos expressius del cos per comunicar idees i sentiments i representar

personatges o històries reals o imaginàries.

MATEMÀTIQUES

· Cercar i utilitzar taules i gràfics.

· Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TIC adients, representacions

espacials (mapes, quadrícules, grafics)utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn quotidià

i d’altres àrees.

· Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els

recursos TIC adients, els gràfics adequats(taules, diagrames de barres, de sectors...) a cada

situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l’entorn i d’altres àrees.

MEDI NATURAL,

SOCIAL I

CULTURAL

· Analitzar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i de les fonts d‟energia, així

com algunes conseqüències dels usos inadequats. Valorar,entre d‟altres recursos, l‟aigua

com un bé escàs, i conèixer maneres diferents de prevenir o reduir l‟impacte de les

activitats humanes sobre el medi.

· Reconèixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de l’entorn, identificar les

normes de convivència dels grups i respectar els drets i deures fonamentals de les persones.

· Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformació social,cultural,

econòmic i tecnològic en l‟entorn, en especial, els canvis provocant desigualtats en el món

actual.

· Usar diferents informacions procedents dels mitjans de comunicació per interpretar problemes

socials rellevants. Planificar i realitzar projectes demostrant responsabilitat en les tasques

individuals i actitud cooperativa per al treballen grup i vetllant per la pròpia seguretat i la dels

altres.

TIC · Usar els diferents recursos que els ofreix internet per elaborar les recerques de les unitats

didàctiques.

· Participar activament del blog, així com dominar-lo.

· Mostrar una actitud d‟interès i domini respecte les TIC al llarg del projecte.

· Teballar de manera habitual i autònoma, tan amb la pissarra digital, com amb totes les

altres vessants de les TIC.

102

UNITATS DE PROGRAMACIÓ

9 U.D. “L‟AGENDA”

Projecte Interdisciplinari

103

UD 1: COMENÇEM AMB L’AGENDA!!

COMPETÈNCIA GLOBAL QUE ES VOL AJUDAR A DESENVOLUPAR EN L’ALUMNAT: COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

CONTEXT D’APRENENTATGE ESCOLLIT: La situació d’aprenentatge a treballar en aquesta unitat es durà a terme en quatre espais diferenciats: l’escola, l’entorn familiar, internet i els serveis públics del poble (biblioteca, museu ...)

CONTEXT D’APLICACIÓ: (Activitat concreta que es farà com a cloenda de la UP.) Allà on l’alumne/a acabarà reflectint l’objectiu de la unitat serà en l’exposició oral a l’aula i transformar-la en format digitalment, posteriorment. Són aquestes dues activitats que acabaran reflectint als ulls del tutor/a, l’aplicació dels processos de recerca que han realitzat.

ÀREA QUE ORIENTA LA SEQÜENCIACIÓ: “MEDI SOCIAL, CULTURAL I NATURAL”

ALTRES ÀREES QUE ES TREBALLEN: -MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL -LLENGUA CATALANA -EDUCACIÓ ARTÍSTICA -LES TIC -ACCIÓ TUTORIAL

DURADA: Aquesta unitat permet situar l’escenari “abstracte” com a punt de partida de les altres unitats didàctiques de manera correlativa, enllaçades entre sí, i amb un eix de seqüenciació clar. Aquesta unitat començarà el mateix mes de setembre, amb quatre sessions, en el context de la darrera setmana de setembre i la primera d’octubre. En aquest espai, es destinarà la darrera setmana de setembre per iniciar la primera sessió amb els alumnes , i donar així el pas d’una setmana perquè puguin realitzar la recerca amb l’acompanyament tutorial quan calgui. A la segona setmana, és a dir, la primera d’octubre es realitzarà l’exposició oral i escrita.

CURS ESCOLAR: 20../20..

PERÍODE: 5è: Primer trimestre de Cicle superior 6è: Quart trimestre del Cicle superior

GRUP CLASSE/CICLE: CICLE SUPERIOR

MESTRA RESPONSABLE: TUTOR/A

OBJECTIUS D’APRENENTATGE MEDI 1- Investigar a la web de l’agenda llatinoamericana, a la biblioteca, i altres espais que descobreixin. 2- Formular-se preguntes i elaborar-les tan a l’escola, com al seu entorn familiar i que tinguin més al seu abast. 3- Expressar les idees i organitzar les informacions de la recerca sobre Pere Casaldàliga de manera eficaç i intel·ligible per exposar-la. 4- Identificar els principals elements de Pere Casaldàliga i la relació d’aquest amb l’agenda. Qui és, d’on és, quines accions ha acabat fent al llarg de la seva vida 5- Participar activament en el treball en grup de recerca sobre el personatge de Pere Casaldàliga de manera responsable, solidària, cooperativa i dialogant. 6- Respectar els principis bàsics del funcionament democràtic. 7- Planificar i realitzar la recerca en grup

COMPETÈNCIES BÀSIQUES Competències Transversals: ( competències comunicatives)

- Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

- Competència artística i cultural. (competències metodològiques)

- Competència d’aprendre a aprendre. (competències personals)

- Competència d’autonomia i iniciativa personal.

- Tractament de la informació i competència digital.

Competències específiques en conviure i habitar al món: -Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic -Competència social i ciutadana

CONTINGUTS 1- Investigació i ús de la web de l’agenda, de la mateixa agenda en format paper, de la biblioteca del poble, i altres espais que descobreixin pe ells mateixos. 2-Formulació de preguntes a sí mateixos i als altres, axí com l’ús de l’entrevista com a medi per aprendre, tan a l’escola, com al seu entorn familiar i que tinguin més al seu abast. 3-Exposició i comunicació clara sobre les idees extretes de la recerca de Pere Casaldàliga. 4- Identificació de qui és Pere Casaldàliga, d’on és, què ha fet al llarg de la seva vida, i la relació amb l’agenda llatinoamericana. 5- Participació activa en el treball en grup de recerca sobre el personatge de Pere Casaldàliga de manera responsable, solidària, cooperativa i dialogant. 6- Respecte pels principis bàsics del funcionament democràtic. 7-Planificació i realització de la recerca en grup sobre Pere Casaldàliga, i exposar-la amb

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1- Un dels criteris que es valorarà i es tindrà més present en aquesta unitat és l’observació, l’avaluació que farà la tutora dels seus alumnes en la recerca que han de fer en grup de manera autònoma. Així doncs, podríem dir, que el criteri d’aquesta activitat l’anomenaríem el seguiment del tutor/a dels alumnes en el procés de recerca i investigació per poder veure quines capacitats desenvolupen, quines estratègies i recursos desenvolupen, i quin grau d’implicació manifesten. 2- Un altre criteri serà com exposen, clarifiquen, organitzen tot allò que han trobat. 3- La capacitat que tenen per sintetitzar i passar a paper una organització oral. 4- Quins materials i usos han fet dels recursos que se’ls ha ofert des de l’escola i els tutors.

104

sobre Pere Casaldàliga. 8- Participar en l’elaboració i realització de la recerca, i exposar-la amb accions solidàries i de justícia social. EDUCACIÓ ARTÍSTICA 9- Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu i el cos per realitzar l’exposició oral de la recerca.. LLENGUA 10- Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut a la situació d’haver d’exposar la recerca davant de la resta de companys/es. 11- Comprendre la sessió de medi introductòria on la tutora explica de manera breu i senzilla l’agenda llatinoamericana. 12- Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpi a capacitat d’explicar.

accions solidàries i de justícia social. EDUCACIÓ ARTÍSTICA 8- Treball del to de veu i de les possibilitats que ofereix aquesta per realitzar l’exposició oral. LLENGUA 9- Expressió oral, adequació de les formes i el contingut a la situació d’haver d’exposar la recerca davant de la resta de companys/es. 10- Comprensió de la sessió de medi introductòria on el tutotr/a explica de manera breu i senzilla l’agenda llatinoamericana. 11- Manifestació d’una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’explicar.

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS Materials Recursos

Dinàmica grupal Temps Atenció

Diversitat Activitats Avaluació

INIC

IAL

Les activitats d’aprenentatge significatiu que es pretenen dur a terme en aquesta unitat es vertebren a partir del medi, malgrat la seva amplitud temàtica interdisciplinar que l’envolta i la vesteix. Dins d’aquesta, el mitjà concret amb el qual es treballarà, serà a partir de la “recerca”. Aquesta unitat utilitzarà una eina abstracte, entenent aquesta com la base pedagògica i metodològica per a poder acabar elaborant la unitat. Els alumnes s’iniciaran en el projecte a partir de la presentació per part de la mestra de l’agenda i el projecte L’Agenda Nom.escola . La mestra farà, de manera molt breu i concisa, una pinzellada a què és això, i la voluntat per la qual ens endinsarem a treballar-ho com a projecte. De tal manera, que la mestra farà especial esment a la llavor de l’agenda, a la llavor que va fer créixer aquesta idea: una persona, Pere Casaldàliga. Aleshores, serà a partir d’aquest punt, on es començarà el treball de la unitat de recerca amb la finalitat que l’alumnat comenci a descobrir qui era aquesta persona, i perquè acaba fent aquesta agenda. La idea és que un cop finalitzat el projecte, els alumnes puguin acabar entenent qui era aquesta persona i què ha acabat fent i essent al llarg del temps, i fer-ne una comparativa d’aprenentatge a partir d’aquesta recerca inicial, al final del projecte un cop treballada l’agenda.

105

DE

SEN

VO

LU

PAM

EN

T

Activitat 1: la mestra fa una breu explicació de l’agenda, el projecte i qui va crear i començar aquest “famós llibre-agenda”a través de la pissarra digital. Activitat 2: es convidarà per part de la mestra, de manera engrescadora a l’alumnat a fer una recerca de qui és Pere Casaldàliga a casa, amb l’espai d’una setmana. La mestra els ofereix diferents opcions per a poder fer la recerca, des de les preguntes, entrevistes als familiars, amics, coneguts, mestres, passant per la recerca a internet, fins a la recerca a la diferents biblioteques, ja siguin del poble mateix, o fora. Activitat 3: Comparar la realitat social i cultural que pateixen els països llatinoamericans amb el nostre, a partir de la pissarra digital a l’aula. Activitat 4: els alumnes exposaran a una classe de llengua allò que han aconseguit recollir a partir de la recerca, davant de la resta de companys. Activitat 5: els alumnes realitzaran el procés de posar per escrit allò que han exposat, allò que han descobert, allò que han treballat amb els mateixos grups i l’ajut del tutor/a. Activitat 6: els alumnes acabaran fent el darrer pas transformant les produccions en format digital per penjar-les al blog que més endavant es crearà.

RECURSOS: -l’entrevista. -la biblioteca del poble - la família - el seu entorn més proper- -internet - la comunitat educativa - la tutora -la vetlladora MATERIAL - L’agenda llatinoamericana. - la web oficia de la mateixa agenda: http://www.llatinoamericana.org/ - pissarra digital., - Mapes editats per l’agenda.

Primeres activitats: G.G. Activitats posteriors: T.C.

Act.1.:una sessió de medi. Act.2.:una setmana Act.3: una sessió de llengua(exp.oral) Act.4.: una sessió d’exp.escrita. Act.5: una sessió d’informàtica. Act 6: sessió no planificada, segons s’esdevingui la situació.

Pel que fa a l’adaptació de l’alumne amb n.e.e., es valorarà que les activitats afavoreixin el desenvolupament social i de relació amb els altres tot creixent, i amb processos d’imitació, i que es pugui sentir partícip de les situacions d’aprenentatge com la resta, i per tant, amb els mateixos drets i col·locant-lo en una situació d’iguals. L’adaptació és no demanar el mateix nivell que la resta.

- Inicialment es valorarà l’escolta de l’alumnat a la primera sessió, l’exposició de la recerca de cada grup, i com l’acaben transmetent i amb quines eines. - Finalment, la capacitat de com passen l’esquema mental exposat en format paper i quina capacitat té cada ú per reproduir allò oral en escrit. - D’aquestes activitats que s’avaluen, allà on la tutora acabarà posant més èmfasi, serà en la implicació, les estratègies, el grau de recerca que han acabat desenvolupant. Quins recursos han utilitzat i com. Aquest darrer aspecte és molt important per veure l’autonomia, el grau de motivació, de compromís i de responsabilitat que acaben prenent.

SÍN

TE

SI

En aquesta unitat s’intenta buscar la vessant més autònoma de l’alumnat en el desenvolupament de les seves capacitats, habilitats i estratègies a l’hora de fer una recerca en el marc de la història d’un personatge essencial per dur a terme el projecte de l’agenda llatinoamericana. S’intenta endinsar a l’alumnat, a un marc social i cultural que els pot semblar llunyà, però que acabaran descobrint altres realitats que no són tan distants a les seves, amb l’objectiu d’acabar assolint uns coneixements a partir de la investigació cooperativa. Cal destacar, que aquesta unitat, resta oberta la possibilitat d’usar les dues hores de tutoria si calgués com ajuda i/o suport a la recerca si els alumnes així ho demanen. De manera, que no es contempla com a sessió, però si que es té present la possibilitat. Així com, el tutor/a durà a terme la seva d’acció tutorial a través del correu electrònic per si els cal ajuda també.

http://www.llatinoamericana.org/



106

UD 2: CONTEM EL CONTE DE DON PAULO A L’ESCOLA!

COMPETÈNCIA GLOBAL QUE ES VOL AJUDAR A DESENVOLUPAR EN L’ALUMNAT:

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL CONTEXT D’APRENENTATGE ESCOLLIT: Aquesta unitat es desenvoluparà dins el mateix marc escolar. Ara bé, els alumnes faran un treball previ partint de dins el seu context d’aprenentatge com a referència, l’aula, i el seu entorn familiar. Posteriorment, s’extrapolarà l’activitat a les diferents aules del centre dels diferents nivells.

CONTEXT D’APLICACIÓ: (Activitat concreta que es farà com a cloenda de la UP.) Allà on l’alumne/a demostrarà la competència principal serà en com explica, exposa i interactua a partir de la explicació del conte davant de la resta de les classes. Es mesurarà el grau de participació, motivació, implicació, estratègies i recursos en l’explicació, així com demostrarà en el sí de l’explicació el seu grau de comprensió i capacitat de creació artística i imaginació.

ÀREA QUE ORIENTA LA SEQÜENCIACIÓ: “LLENGÜES: (Llengua Catalana)”

ALTRES ÀREES QUE ES TREBALLEN: - LLENGUA CATALANA - MEDI NATURAL, SOCIAL i CULTURAL - ACCIÓ TUTORIAL - EXPRESSIÓ ARTÍSTICA - CIUTADANIA - TIC

DURADA: Aquesta unitat configura la segona prèvia després de la investigació i recerca introductòria, per acabar de situar l’escenari on s’hi anirà treballant el contingut del projecte. És una unitat, relativament, curta. Es durà a terme a partir del mes d’octubre i al llarg d’aquest.





OBJECTIUS D’APRENENTATGE LLENGUA 1- Desenvolupar la competència comunicativa oral en català, en aquest cas en particular amb les reflexions a l’aula, les valoracions finals, i les exposicions del conte davant els altres. 2- Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut a la situació d’haver d’explicar un conte davant de la resta de companys/es. 3- Comprendre el text escrit del conte de l’agenda. 4- Manifestar una actitud receptiva, interesada i de confiança en la pròpia capacitat d’explicar el conte davant la resta de companys. MEDI 5- Participar activament en el treball en grup per preparar-se el conte, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant. 6- Planificar i realitzar la preparació del conte. 7- Participar en l’elaboració, realització i avaluació de preparar-se el conte, explicar-lo als altres cicles, i fer l’autoavaluació amb aspectes rellevants del context que ens ofereix l’aula i els




- Competència d’aprendre a aprendre.

(competències personals) - Competència d’autonomia i

iniciativa personal. - Tractament de la informació i competència digital.

Competències específiques en conviure i habitar al món: -Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

CONTINGUTS 1- Producció del text oral el conte, i de les expressions

d’opinions i valoracions tan previs com posteriors a l’explicació del conte, amb preparació prèvia, i adaptant l’entonació, el to de veu i el gest per poder acabar explicant el conte.

2- Participació activa i col·laborativa en totes les activitats d’interacció comunicativa de la unitat, tot respectant els tons de veu, els torns de paraula i el ritme de les situacions comunicatives que es donin a l’aula i fora d’ella en l’explicació del conte. 3- Exposició del conte a partir d’una preparació prèvia. 4- Interès per participar en les converses de reflexions, i valoracions per expressar-se amb claredat i bona pronúncia, i també en la darrera sessió d’autoavaluació del procés. MEDI 5- Participació activa a l’aula com a aprenentatge per a la vida en democràcia en les sessions prèvies i posteriors al conte. 6- Interrelació d’una realitat a partir del conte, i de la

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1- Ser capaç d’argumentar amb claredat i lucidesa davant la resta de companys de l’aula les seves opinions en les sessions d’aula, tan d’inici com de cloenda 2- Desenvolupar suficientment autonomia per a elaborar estratègies, tan el procés de preparació, com en el procés de realització del conte. 3- Implicar-se en el procés d’aprenentatge amb el grup d’aula, i fora de l’aula en comunicació amb el tutor/a. 5. Saber transmetre i explicar el conte davant la resta d’alumnes. 4- Ser capaç, d’autoavaluar-se a nivell personal, de grup, d’aula, i del procés (mestres, recursos que ha obtingut, etc.),i saber-ho transmetre. 5. Desenvolupar els valors i capacitats humanes i educatives necessàries, per a poder dur a terme un treball cooperatiu i democràtic.

107

altres cicles, amb accions solidàries i de justícia social. EDUCACIÓ ARTÍSTICA 8- Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment tan el procés de la preparació del conte, com en el mateix moment de realització. 9- Elaborar titelles com a recurs per a explicar el conte. CIUTADANIA 10- Reconèixer i practicar els valors i normes que afavoreixen la convivència i la relació entre les persones, així com estratègies de resolució de conflictes des del diàleg i la mediació en les agrupacions d’aula per realitzar el conte. 11- Presentar la Ramona Rovira Roca, com a recurs per anar recordant les tres R ( reciclar, reduir, reutilitzar), alhora que serveix com a font de presentació prèvia pel conte.

-Competència social i ciutadana

necessitat del canvi de funcionament per crear un món més just. 7- Anàlisi del conte, a partir del treball cooperatiu, i comunicació de la informació per mitjà dels recursos de les TIC, mostrant valoració i respecte a l’hora de comunicació. EDUCACIÓ ARTÍSITCA 8- Indagació sobre les possibilitats comunicatives en la realització de la preparació del conte. 9- Treball plàstic construint titelles per l’elaboració del conte. CIUTADANIA 10- Reconeixement i pràctica dels valors i normes que afavoreixen la convivència i la relació entre les persones, així com estratègies de resolució de conflictes des del diàleg i la mediació en les agrupacions d’aula per realitzar el conte. 11- Presentació de la Ramona Rovira Roca, com a recurs per anar recordant les tres R ( reciclar, reduir, reutilitzar), alhora que serveix com a font de presentació prèvia pel conte




INIC

IAL

Les activitats d’aprenentatge significatiu que es pretenen dur a terme en aquesta unitat es vertebren a partir la Llengua catalana, malgrat la seva amplitud temàtica interdisciplinar que l’envolta i la vesteix Dins d’aquesta, el mitjà concret amb el qual es treballarà, serà a partir del conte, el conte de l’agenda de Don Paulo, a partir del qual es desenvoluparà el seguit d’activitats per iniciar-nos en el món dels valors que vol transmetre l’agenda llatinoamericana, i descobrir què és això de l’agenda llatinoamericana, i sobretot perquè l’agenda llatinoamericana a l’escola. D’alguna manera,. Aquesta unitat i l’anterior són la base introductòria a cicle per iniciar el projecte. Amb aquest conte s’intentarà començar a divulgar, fomentar i fer créixer la realitat que l’agenda planteja a l’escola.

MATERIAL -pissarra digital -conte editat per la comissió de l’agenda Llatinoamericana: “L’agenda de Don Paulo” - material plàstic per elaborar les produccions pròpies dels alumnes a partir de material reciclable i reutilitzable. - Ramona Rovira Roca (putxinel·li dut per a la tutora) RECURSOS - HUMANS: - la tutora - la vetlladora ALTRIS - pissarra digital - web oficial de l’agenda

Activitats a l’aula: G.G. Activitats 3,4 i 5: T.C.

Act.1: dues sessions, una de llengua i una de ciutadania. Act.2: una sessió de tutoria. Act. 3: treball a casa guiat a través d’acció tutorial. Act.4: sessió pactada amb el cicle corresponent. Act.5: 1 sessió de tutoria Act.7: una sessió de tutoria

En aquesta unitat, el fet de plantejar el treball en grups cooperatius fa que hi participin tots els alumnes de manera que aquells que presenten mancances, discapacitats, acabin formant part del procés igualment. Aquest fet fa que entre uns i altres aportin el que un necessita de l’altre, i afavorir així la possibilitat de que ningú quedi exclòs, i acabi sent una realitat

- El mode d’avaluació que es durà a terme en aquesta unitat incideix en poder garantir a l’alumne/a que faci un procés vivencial que els permeti avaluar-se a si mateixos en l’anar fent. Aquest és un dels criteris principals que persegueix el sistema d’avaluació de tot el projecte, i que en aquesta unitat acaba prenent rellevància, especialment, en la darrera sessió planificada, en la qual l’objectiu és que l’alumne faci ús dels seus instruments per adonar-se’n de com li ha anat l’experiència, a partir de l’opinió que la tutora ha de buscar i estirar dels seus alumnes.

108

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

Activitat 1: fem una lectura comprensiva i reflexiva. Alhora es fomentarà, metodològicament, a partir de les eines engrescadores i motivadores de la tutora, que els alumnes facin també una lectura a casa amb els seus familiars, posteriormet. Activitat 2: s’elabora una reflexió oral del conte. Activitat 3: es demana que elaborin fora de la comunitat escolar la preparació per explicar el conte als altres cicles. En aquest treball, els tutors durant una setmana faran la funció de guies i orientadors donant pautes, recomanacions i consells a les propostes que els alumnes hagin determinat. Activitat 4: treball plàstic d’elaboració de titelles per representar el conte a Ed. Infantil, creant els personatges del conte. Activitat 5: els alumnes de cicle superior expliquen el conte als altres cicles. Activitat 6: la mestra dinamitza una sessió de tutoria per enraonar cada grup, de cada nivell,per tal de reflexionar i que els alumnes valorin i facin les seves pròpies conclusions del procés. D’alguna manera que s’avaluïn ells mateixos de com ho han fet. Activtat 7: la mestra tutora presenta la Ramona Rovira Roca, un putxinel·li, com a recurs atractiu de presentació previ als contes, com a animació, i alhora recurs per continuar incidint en les tres R (reduir, reciclar, reutilitzar).

inclusiva. L’alumne amb n.e.e, se li proporciona el conte per tal que el fullegi i se li proposa que faci una producció visual. En la creació de les titelles i la representació, pot participar-hi, amb el gest i la imitació. Tal vegada, li serà molt enriquidor treballar-ho cooperativament. Cal dir, que les activitas al ser tan manipualtives fa possible que l’aprenentatge sigui el més inclusiu possible.

- Per part dels tutors, a partir de l’acció tutorial que els haurà permès veure de manera continuada i evolutiva com avançaven els seus alumnes, podrà fer una valoració del procés, juntament amb la valoració que acabin fent ells en la darrera sessió. - També es posarà força èmfasi en com els alumnes acaben explicant el conte al davant dels seus companys.

SÍN

TESI

Aquest procés pretén ser la introducció, la presentació, la prèvia, juntament amb la primera unitat, per començar a treballar l’objectiu essencial que persegueix el projecte, i així transmetre a l’alumnat l’essència de l’agenda Llatioamericana. En el procés de les lectures als altres cicles, els mestres de cicle superior proporcionaran possibilitats didàctiques perquè puguin configurar el seu propi mètode, ja que l’objectiu és buscar les capacitats que cada ú té, i veure com les usen. Els mestres oferiran als seus alumnes opcions per a poder explicar el conte als altres cicles (acció tutorial) . Aquest procés d’aprenentatge fa que la unitat sigui força variable i flexible per tal que pugui ser veritablement significativa per l’alumnat. Així doncs, es contempla la possibilitat de canvis, i/o flexibilitat a l’hora de fer algun canvi en l’organització de sessions per afegir-ne alguna més si s’escau.

109

UD 3: CREEM EL BLOG DE L’AGENDA NOM.ESCOLA!

COMPETÈNCIA GLOBAL QUE ES VOL AJUDAR A DESENVOLUPAR EN L’ALUMNAT: TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

CONTEXT D’APRENENTATGE ESCOLLIT: La situació d’aprenentatge d’aquesta unitat es desenvoluparà en tres espais diferenciats: l’aula d’informàtica, l’aula del grup, i l’entorn familiar i més proper de l’alumne/a.

CONTEXT D’APLICACIÓ: (Activitat concreta que es farà com a cloenda de la UP.) Allà on ,’alumne/a acabarà reflectint l’objectiu de la unitat serà en les sessions no planificades precisament. És a dir, l’alumnat realitzarà tot un procés per crear al blog i donar-li una forma, un format, i un contingut sobre l’agenda. Aquest procés és essencial i molt important, però serà al llarg del projecte, que es veuran les aplicacions d’aquesta unitat ja que només pren sentit si aquesta té una utilitat per comunicar la resta d’aprenentatges en el blog, a partir de la creació d’aquest.

ÀREA QUE ORIENTA LA SEQÜENCIACIÓ: “LES TIC”

ALTRES ÀREES QUE ES TREBALLEN: -EXPRESSIÓ ARTÍSTICA - LLENGUA CATALANA - ACCIÓ TUTORIAL - LES TIC -MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

DURADA: Aquesta unitat, prendrà una correlació d’activitats que són les que configuren la unitat en un espai limitat en el temps, però posteriorment prendrà sentit i es treballarà al llarg de tot el projecte, i per tant, al mateix temps que la resta d’unitats. Així doncs, la unitat, neix, i acaba prenent força en tot el projecte. D’alguna manera la seva durada serà vigent des de la creació del blog. Les activitats planificades en aquest espai de temps es realitzaran al mes de novembre.





OBJECTIUS D’APRENENTATGE TIC 1- Construir un blog, com espai virtual per donar significat als seus aprenentatges. 2- Intentar que concebin aquest espai virtual com una necessitat per a donar sentit als coneixements que van adquirint tot compartint-los. 3- Aprofitar la creació del blog per anar adquirint terminologia informàtica. 4· Acabar valorant, tan a inici, durant i al final de projecte, la necessitat o la voluntat d’aquest blog per part de l’alumnat. 5- Utilitzar correctament la mecanografia. LLENGUA 6- Desenvolupar la competència comunicativa escrita tot redactant al blog de manera correcta, tan a nivell gramatical com ortogràficament. 7- Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut a les situacions d’aula de manera correcta. EXPRESSIÓ ARTÍSTICA 8- Conèixer i utilitzar diverses tècniques i

procediments artístics dins el món de



- Competència artística i cultural.

(competències metodològiques) - Competència d’aprendre a

aprendre. (competències personals)


- Tractament de la informació i competència digital.


CONTINGUTS 1- Construcció d’un blog, com espai virtual per donar significat als seus aprenentatges. 2- Valoració d’ aquest espai virtual com una necessitat per a donar sentit als coneixements que van adquirint tot compartint-los 3- Creació del blog per l’adquisició de terminologia informàtica. 4-Valoració de la necessitat o voluntat de la creació del blog, tan a l’inici, durant com al final de projecte per part de l’alumnat. 5- Utilització correcta en la mecanografia. LLENGUA 6- Desenvolupament de la competència comunicativa

escrita en la redacció del blog de manera correcta, tan a nivell gramatical com ortogràficament.

7- Expressió oral, a partir de l’adequació de les formes i el contingut a les situacions d’aula de manera correcta. EXPRESSIÓ ARTÍSTICA 8- Coneixement i utilització de diverses tècniques i

procediments artístics dins el món de les

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1- Avaluar la capacitat d’escolta que mostren els alumnes en l’explicació tècnica,i com ho posen en pràctica el dia següent a l’aula. Quines dificultats apareixen i el domini que es té. 2- D’altra banda, també s’avaluarà no tant el contingut del blog, ni com acaba resultant tan creativament, ,sinó més la implicació i participació activa de l’alumnat per tal que aquest acabi tenint l’ús que se li pretén donar.

110

les TIC per elaborar la part creativa audiovisual del blog.

9- Fomentar la capacitat creativa, espontània i imaginària.

MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL 10- Utilitzar aquest blog per comunicar-se i interactuar amb la resta de la comunitat escolar i extrapolar-ho a altres escoles. 11- Utilitzar-lo com a recurs perquè els infants del casal del Raval puguin conèixer què fem.


TIC per elaborar la part creativa audiovisual del blog.

9- Foment de la capacitat creativa, espontània i imaginària.

MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL 10- Utilitzar aquest blog per comunicar-se i interactuar amb la resta de la comunitat escolar i extrapolar-ho a altres escoles. 11. Ús com a recurs perquè els infants del casal del Raval (o lloc on fem la sortida/colònies) puguin conèixer què fem.

111




INIC

IAL

Les activitats d’aprenentatge significatiu que es pretenen dur a terme en aquesta unitat es vertebren a partir les TICi, malgrat la seva amplitud temàtica interdisciplinar que l’envolta i la vesteix L’eina concreta amb la qual es treballarà i es podrà dur a terme tot el seguit d’activitats i procés d’aprenentatge que pretén aquesta unitat és el blog. De fet, serà una eina que ens ofereix avui, les noves tecnologies, per aprendre paral·lelament els coneixements del projecte i puguin integrar-los a partir d’aquestes possibilitats. Els mestres de cicle superior hauran de fer un paper de guia en aquest procés d’aprenentatge, juntament amb el coordinador d’informàtica, perquè els alumnes puguin anar desenvolupant el seu propi blog. Es tracta de proposar-los la creació d’un blog per a poder usar-lo com a “llibreta” interactiva i recull de totes les activitats que es van realitzant al llarg del cicle sobre el projecte. La idea és incidir en la importància de crear un blog per a poder compartir amb la resta de la comunitat educativa, social, familiar, cultural, tot allò significatiu que estan aprenent amb el projecte . El blog és un recurs que permet fer visible i viu el treball de cicle que es realitza al llarg de dos anys, ja que es comparteix amb altres, i per tan, fa que els alumnes puguin gaudir i compartir fora de la seva realitat de l’aula, de cicle i/o escola solament. És a dir, puguin extrapolar els seus aprenentatges a les seves realitats familiars, als seus entorns més propers, les activitats que estan duent a terme. Aquest aspecte és fonamental per l’aprenentatge significatiu.

MATERIAL: -L’Aula d’informàtica. -Pissarra digital de classe. - webs d’interès. (web de l’agenda) RECURSOS: HUMANS -la vetlladora. -el coordinador informàtic del centre. - la tutora

Primeres activitats: G.G. Activitats posteriors: T.C.

Act 1: dues sessions d’informàtica. Act 2: en una sessió de català oral i/o tutoria. Act. 3: en una sessió d’informàtica en principi. Act.4: al llarg del curs.

Durant el procés de la part tècnica, l’alumne amb n.e.e prepararà i escriurà la seva presentació amb l’ordinador. En les sessions de pensar en grup com volen que sigui el blog participarà per igual com la resta del grup afavorint el seu desenvolupament social.

- Observar la capacitat de participació en l’elaboració del blog. - Valorar les aportacions que ha fet cada alumne/a per a la configuració del blog. - Valorar a nivell de grup, el format tan estètic com tècnic del blog creat. - Observar el significat que li acaben donant, així com el propi ús.

DE

SEN

VO

LU

PAM

EN

T

Activitat 1: s’inicia el procés d’elaboració d’un blog amb el mestre/a d’informàtica, aprofitant alhora, que es treballa just aquest contingut a cicle superior . Es dedica, per tant, l’elaboració de la part més tècnica que representa la creació d’un blog, com a activitat pràctica del contingut treballat que fa referència a la programació de les TIC a cicle superior. D’alguna manera, fa possible enllaçar els continguts que s’estan duent a terme de manera transversal amb el projecte dels valors de l’agenda. Per aquesta activitat s’hi dediquen dues sessions d’informàtica aproximadament. Activitat 2: un cop elaborada la part tècnica del blog, la tutora s’estableixen uns grups, els quals, faran possible el començament i la vida d’aquest blog. Es dedica una sessió a pensar què volem penjar-hi, perquè, i quin format ha de prendre aquest blog. Finalment, parlarem del motiu pel qual creuen ells la importància de la proposta de creació d’aquest blog. Tot això dins d’una hora d’expressió oral de llengua catalana i /o tutoria. Es deixa marge de flexibilitat. Activitat 3: els grups posen en pràctica el format del blog en una hora d’informàtica que han volgut i decidit de manera col·lectiva que aquest prengués com a tal. D’alguna manera, és realitzar la part més filosòfica del blog. Si cal alguna hoa més, es té present. Activitat 4: Un cop el blog té el format clar, ( guiat i/o orientat per part dels tutors amb propostes de la línia a seguir del blog), els alumnes aniran realitzant de manera espontània i voluntària, a partir de les agrupacions constituïdes prèviament a la unitat , les seves aportacions al blog com a mode d’aprenentatge del que van assolint a partir de les activitats del projecte, com a possible font on puguin acabar constatant els seus aprenentatges, com a via de comunicar-se i compartir tot allò que van vivint.

ÍNT

ESI

El treball d’aquesta unitat persegueix la voluntat que els alumnes vagin adquirint més autonomia en els seus processos d’aprenentatge, i alhora, poder anar reflexionat al voltant de tots els valors que van treballant a partir del projecte que els ofereix l’agenda llatinoamericana. Els mestres deixen les vies obertes a la línia que acabi prenent el blog per tal que se’l puguin fer més seu, i així puguin fer processos vivencials i reals que els ajudi més a que prengui sentit tot el marc del projecte. Malgrat tot, la feina dels mestres està en seguir de ben aprop cada pas que facin per a poder reconèixer els moments en què aquests es troben i orientar-los en uns marcs amb uns límits mínims que ens serveixin de referència tan als uns com als altres. .

112

UD 4: CANTEM, IMAGINANT I VIVINT!!

COMPETÈNCIA GLOBAL QUE ES VOL AJUDAR A DESENVOLUPAR EN L’ALUMNAT: COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL

CONTEXT D’APRENENTATGE ESCOLLIT: La situació d’aprenentatge d’aquesta unitat es desenvoluparà en tres espais diferenciats: l’aula d’informàtica, l’aula del grup, i l’entorn familiar i més proper de l’alumne/a.

CONTEXT D’APLICACIÓ: Activitat concreta que es farà com a cloenda de la UP.) Allà on ,’alumne/a acabarà reflectint l’objectiu de la unitat serà en la descoberta dels valors que hi ha al darrera de la cançó a partir de la traducció, de la recerca de l’autor, del què han anat trobant, les converses a l’aula i el que hagin pogut copsar i sentir escoltant la cançó.

ÀREA QUE ORIENTA LA SEQÜENCIACIÓ: “EDUCACIÓ ARTÍSTICA( Música)”

ALTRES ÀREES QUE ES TREBALLEN: - EDUCACIÓ ARTÍSTICA - LLENGUA CATALANA - LLENGUA ANGLESA - ACCIÓ TUTORIAL - CIUTADANIA - LES TIC - MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL.

DURADA: Aquesta unitat es durà a terme al mes de gener. Tornant de les festes de Nadal. Tindrà una durada de tot el mes de gener, tenint present les variants que puguin esdevenir en un moment donat.


PERÍODE: 5è: Segon trimestre de Cicle superior 6è: Cinquè trimestre del Cicle superior



OBJECTIUS D’APRENENTATGE LLENGUA ANGLESA 1- Comprendre el sentit global de la cançó en llengua anglesa. 2- Usar el diccionari per intentar traduir paraules i estructures en català. EXPRESSIÓ ARTÍSTICA (MÚSICA) 3- Escoltar activament la cançó. 4- Mostrar interès en la lletra i contingut de la cançó. 5- Adonar-se de quines emocions i sentiments que transmet la cançó. 6- Mostrar interès per aprendre la cançó. 7- Mostrar la voluntat de cantar la cançó a l’aula. 8- Investigar el rerefons que amaga la cançó. 9- Interpretar de manera subjectiva la cançó a partir del sentir i l’escolta de la cançó, és a dir, del que li aporta. LLENGUA CATALANA 10- Traduir la cançó en català a partir de la llengua anglesa. 11- Aplicar el coneixement de les normes ortogràfiques treballades fins llavors a l’hora d’omplir els buits de la fitxa.




- Competència d’aprendre a aprendre. - Tractament de la informació i

competència digital (competències personals)


- Competències específiques en conviure i habitar al món: -Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic -Competència social i ciutadana

CONTINGUTS LLENGUA ANGLESA 1- Comprensió del sentit global de la cançó en llengua anglesa. 2- Ús del diccionari per intentar traduir paraules i estructures en català. EXPRESSIÓ ARTÍSTICA (MÚSICA) 3- Escolta activa de la cançó. 4- Interès en la lletra i contingut de la cançó. 5- Valor de les emocions, sentiments que transmet la cançó. 6- Interès per aprendre la cançó. 7- Mostrar la voluntat de cantar la cançó a l’aula. 8- Investigació del rerefons que amaga la cançó. 9- Interpretació de manera subjectiva de la cançó a partir del sentir, i l’escolta de la cançó, és a dir del que li aporta. LLENGUA CATALANA 10- Traducció de la cançó en català a partir de la llengua anglesa. 11- Aplicació del coneixement de les normes ortogràfiques treballades fins llavors a l’hora

CRITERIS D’AVALUACIÓ - L’escolta respectuosa i participativa de la cançó. - Els recursos i eines que acaben emprant per la part de la recerca. - Com funciona l’aplicació de les normes ortogràfiques que s’haurien de tenir assolides. - Quins recursos utilitzen per descobrir què diu la cançó. - Com manifesten el grau del gust, motivació i ganes per participar de la cançó i allò que representa - Les ganes que manifestin per descobrir què diu la cançó. - La implicació a l’aula del les converses de valoracions, opinions, etc.. - Com es relacionen en grup i les dinàmiques que utilitzen per fer la recerca (si és cooperativa o no, a partir del seguiment de l’acció tutorial). - I, finament, quin significat, quins valors, han acabat extrapolant de la cançó

113

12·- Saber utilitzar el diccionari. CIUTADANIA 13- Descobrir els missatges de la cançó: els valors humans (un altre món és possible; la Utopia; la idea de les cultures i religions; solidaritat; justícia)que s’hi amaguen i relacionar-los amb els de l’agenda Llationamericana. MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL 14- Aprendre a fer recerca de John Lennon a través dels diferents contextos que els ofereix el seu entorn més proper.

d’omplir els buits de la fitxa. 12- Ús del diccionari correctament. CIUTADANIA 13- Descobriment dels missatges de la cançó: els valors humans que s’hi amaguen i relacionar-los amb els de l’agenda Llationamericana. MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL 14- Recerca de John Lennon a través dels diferents contextos que els ofereix el seu entorn més proper.

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS Materials Recursos Dinàmica grupal Temps Atenció


INIC

IAL

Les activitats d’aprenentatge significatiu que es pretenen dur a terme en aquesta unitat es vertebren a partir de l’expressió artística (música), malgrat la seva amplitud temàtica interdisciplinar que l’envolta i la vesteix Dins d’aquesta, el mitjà concret amb el qual es treballarà, serà a partir de la “cançó”. Darrera la cançó, s’hi ha amagarà el concepte i/o valor que l’alumne/a podrà descobrir, treballar, reflexionar i caminar per poder arribar a fer-ne un aprenentatge amè, amb l’incentiu musical, obert a les possibilitats de cada ú, i que acabi així, essent un aprenentatge significatiu

MATERIAL: - Fitxa de la cançó - CD amb la cançó gravada - equip de música. RECUROS: - Internet - Pissarra digital d’aula. - diccionaris - entorn proper del poble(biblioteca) - RECURS HUMÀ: - la vetlladora. - la tutora

Act.1:: G.G: Act.2:: T.C. Act.3: I Act.4: T.C. Acts.5 i 6: G.G.

Act.1: una sessió de música. Act.2: dues sessions de llengua anglesa. Act.3: dues sessions de llengua catalana. Act.4: una sessió de medi natural, social i cultural Act.5: una sessió d’informàtica. Act.6: una sessió de ciutadania.

L’adaptació per l’alumne amb n.e.e. es durà a a terme en l’activitat de traducció. En aquesta part se li proporcionarà material plàstic perquè pugui elaborar una traducció en format dibuix del que ha escoltat i senti ten relació a la cançó.

- l’escolta respectuosa i participativa de la cançó. - els recursos i eines per a la traducció. - l’elaboració ortogràfica de la fitxa de la cançó. -el gust, motivació i ganes per participar de la cançó i allò que representa -les ganes que manifestin per descobrir què diu la cançó. - la implicació a l’aula de les converses de valoracions, opinions, etc.. - Valoració de la recerca en grup. - I, finament, quin significat, quins valors han acabat extraient de la cançó.

DE

SEN

VO

LU

PAM

EN

T

Activitat 1: Escoltem la cançó “Imagine” i la mestra entrega la cançó als seus alumnes amb el factor sorpresa, és a dir, cap per avall. L’enlairem tots plegats i la descobrim tot escoltant-la. L’escoltem tantes vegades com calgui, depenent de l’estat que els nens mostrin. La cantem, i, finalment, n’acabem parlant. Què ens suggereix? La mestra pot començar a donar la seva opinió si costa d’entrada. Abans d’emprendre la dinàmica, caldrà que la mestra incideixi més i faci un paper d’anar arrencant i buscant a cada nen, perquè aquest pugui anar introduint-se a l’aprenentatge d’elaborar plantejaments, aprenent a opinar, a descobrir, a escoltar, etc. Activitat 2: S’elabora la traducció de la cançó en català. Activitat 3: la mestra traurà les normes ortogràfiques i/o gramaticals que s’estiguin duent a terme en aquell moment, per tal que els alumnes acabin aplicant els seus coneixements de llengua sobre una activitat inicialment engrescadors i amb un altre objectiu per a ells. S’escolta dues o tres vegades, i després es tracta d’anar omplint els buits que falten. Alhora es va fent èmfasi a la cançó i al seu contingut. Activitat 4: Recerca de John Lennon, qui era i d’on era, amb l’ajut de la mestra perquè els vagi orientant, anar-ne parlant. Activitat 5; Recerca i es fa una petita reflexió oral de tot el que s’ha trobat. Activitat 6: es posarà la cançó, i després d’haver-la escoltat prèviament en altres situacions i contextos, es durà a terme una reflexió individual, i col·lectiva posteriorment. I, per acabar, es tractaria d’intentar realitzar amb poques paraules, una síntesi de les reflexions i aportacions

114

SÍ

NT

ESI

Aquesta unitat resta oberta a la possibilitat de noves aportacions per part de l’alumnat, en el cas que es proposés alguna cançó suggerida a partir del treball establert, etc.. . Així doncs, es contempla la possibilitat de canvis, i/o flexibilitat a l’hora de fer algun canvi en l’organització de sessions per afegir-ne alguna més si s’escau.

UD 5: VIVIM A L’ESCOLA EL DIA DE LA PAU!

COMPETÈNCIA GLOBAL QUE ES VOL AJUDAR A DESENVOLUPAR EN L’ALUMNAT: COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANAI D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONA

CONTEXT D’APRENENTATGE ESCOLLIT: La situació d’aprenentatge d’aquesta unitat es desenvoluparà en diferents espais de l’escola: el pati, el gimnàs, i les aules.

CONTEXT D’APLICACIÓ: Activitat concreta que es farà com a cloenda de la UP.) Allà on l’alumne/a acabarà reflectint l’objectiu de la unitat serà en la PARTICIPACIÓ ACTIVA en el conjunt d’activitats de tota la jornada, i la sèrie de valors que desenvoluparà perquè acabi mostrant una participació competent amb la jornada. Voluntat, implicació responsabilitat, respecte, interès, creativitat, solidaritat, etc.

ÀREA QUE ORIENTA LA SEQÜENCIACIÓ: “CIUTADANIA”

ALTRES ÀREES QUE ES TREBALLEN: - EDUCACIÓ ARTÍSTICA / MEDI SOCIAL I CULTURAL - LLENGUA CATALANA / CIUTADANIA - LLENGUA ANGLESA / LLENGUATGE MATEMÀTIC - ACCIÓ TUTORIAL / LES TIC - ED. FÍSICA

DURADA: Aquesta unitat s’emmarca en un “tempo” molt concret, ja que és la programació de la jornada d’un dia cultural, presa com una unitat didàctica del projecte. Es considera que dins el projecte s’ha de destinar una unitat didàctica a organitzar i planificar el dia de la PAU. Per tant compren tot les activitats que es duran a terme el dia 29 de gener, divendres, ja que el 30 cau en dissabte. Per tant, la celebració es durà a terme el 29.





OBJECTIUS D’APRENENTATGE CIUTADANIA 1- Desenvolupar una actitud favorable pel bon funcionament de les activitats. 2- Mostrar actituds empàtiques, solidàries i justes en les diferents activitats, així com interès. 3- Actuar amb responsabilitat a l’hora d’’organitzar i preparar les activitats, i autonomia atenent-se a les normes bàsiques de convivència. 4- Dialogar en les sessions prèvies per la preparació de la lectura dels drets humans. 5- Valorar, respectar i saber conviure en la diversitat social i cultural a partir de la presentació gastronòmica diversa i la presentació. 6- Conèixer la declaració dels drets humans. 7- Conèixer els Objectius del Mil·leni, i reflexionar-hi.






- Competències específiques en conviure i habitar al món:

CONTINGUTS CIUTADANIA 1- Desenvolupament d’una actitud favorable pel bon funcionament de les activitats. 2- Desenvolupamenrt d’actituds empàtiques, solidàries i justes en les diferents activitats, així com interès. 3- Actuació amb responsabilitat a l’hora d’organitzar i preparar les activitats, i autonomia atenent-se a les normes bàsiques de convivència. 4- Diàleg en les sessions prèvies per la preparació de la lectura dels drets humans 5- Conviure en la diversitat social i cultural amb respecte a partir de la presentació gastronòmica diversa i la presentació. 6- Coneixement de la declaració dels drets humans.

CRITERIS D’AVALUACIÓ - Valorar la participació de l’alumnat en les diferents activitats a l’hora de dur-les a terme. - Mostrar actituds de respecte, de justícia i solidaritat, tan per l’organització com pel mateix desenvolupament de les activitats. - Valorar el grau d’implicació i responsabilitat en les diferents activitats. - Valorar el gust i les ganes de voler pensar i portar el menjar. - Valorar com s’organitzen a l’aula per l’exposició dels drets humans. - Valorar el grau d’implicació en la cançó - Valorar l’escolta activa de la presentació i els Objectius del Mil·leni..

MATEMÀTIQUES 8- Contar, distribuir i mesurar el menjar que s’ha de preparar, presentar i degustar. ED. FÍSICA 9- Prendre les mesures i hàbits higiènics en el tastet diversocultural gastronòmic responsables i adequades, així com també controlar els hàbits alimentaris que s’acaben duent a terme. LLENGUA CATALANA 10- Exposar oralment, adequant les formes i el contingut a la situació de la lectura oral a l’escenari dels drets humans. LLENGUA ANGLESA 11- Escoltar i mostrar interès per la cançó en llengua estrangera i voluntat de voler entendre i captar-ne el sentit. MÚSICA 12- Mostrar interès en la lletra i contingut de la

cançó, i buscar el rerefons. 13. Adonar-se de quines emocions, sentiments transmet la cançó, i interpretar-la. 14- Mostrar interès per aprendre i cantar la cançó. 15. Aprendre els gests de la cançó de la PAU.

-Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic -Competència social i ciutadana

7- Conèixer els Objectius del Mil·leni i reflexionar-hi. MATEMÀTIQUES 8- Les mesures, distribucions i comptes pel menjar que s’ha de preparar, presentar i degustar. ED. FÍSICA 9- Adequació responsable de les mesures i hàbits higiènics en el tastet diversocultral gastronòmic , així com també control dels hàbits alimentaris que s’acaben duent a terme. LLENGUA CATALANA 10- Exposició oral, adequant les formes i el contingut a la situació de la lectura oral a l’escenari dels drets humans. LLENGUA ANGLESA1 11- Escolta i interès per la cançó en llengua estrangera i voluntat de voler entendre i captar-ne el sentit. MÚSICA 12- Interès en la lletra i contingut de la cançó i recerca del rerefons. 13- Troballa de les emocions i sentiments que transmet la cançó, i interpretació d’ella. 14- Interès per aprendre i cantar la cançó. 15. Aprenentatge dels gests de la cançó de la PAU.

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS Materials Recursos Dinàmica grupal Temps Atenció


INIC

IAL

Les activitats d’aprenentatge significatiu que es pretenen dur a terme en aquesta unitat es vertebren a partir de Ciutadania, malgrat la seva amplitud temàtica interdisciplinar que l’envolta i la vesteix Dins d’aquesta, el mitjà concret amb el qual es treballarà, serà a partir del “dia de la PAU”. S’elabora una única unitat per desenvolupar tot el programa d’activitats del dia de la Pau.

RECURSOS: - vídeos dels objectius del mil·leni - Internet - Power point de les imatges de la diversitat cultural -Pissarra digital -llibret de la convenció dels drets humans. -RECURS HUMÀ: la vetlladora i especialista de música MATERIAL: - CD de la PAU. - Objectius del Mileni. - Cançó de la Pau. - Logística: taules, paper,etc. - Aliments duts pels alumnes-

Activitats: G.G. Act. de lectura dels drets humans: T.C. Paradetes: T.C.

Act.1: treball previ de cicle de mestres abans de la jornada de la Pau. Act.2: a l’exterior dell pati. Act.3: a la sala del gimnàs Acts.4 i 5.: Es fa dalt de l’escenari. Act.6: a la sala del gimnàs Act.7: al pati .

L’alumne amb n.e.e anirà acompanyat de suport al llarg del dia. desenvoluparà el conjunt d’activitats sense més adaptació que entenent la imitació de la cançó a l’hora de cantar-la.

- La participació. - LES ACTITUDS DE RESPECTE, COMPARTIR, IMPLICACIÓ, RESPONSABILITAT i SOLIDARITAT. - el gust i les ganes de voler pensar i portar el menjar. - com s’organitza l’aula per l’exposició dels drets humans. - el grau d’implicació en la cançó. - l’escolta activa de la presentació i els vídeos.

DE

SEN

VO

LU

PAM

EN

T

Activitat 1: el cicle superior, dues setmanes abans de celebrar el dia de la Pau, farà una proposta a la resta de cicles perquè cada curs-nivell prepari una paradeta al matí del dia de la Pau, amb un menjar peculiar d’un país(cada grup classe de cicle superior farà un llistat de països. Es tracta que a través de la diversitat d’alumnat que hi ha al centre, aparegui a les classes un debat de quin menjar porta cada classe especial, i triar un país. Activitat 2: de 9h-10h del matí es munten les paradetes i de 10h a 11h matí: els alumnes i mestres, per torns, passen per la diversitat gastronòmica, i en gaudeixen tot fent-ne tastets. Activitat 3: d’11h a 12h. Es passen a nivell audiovisual, els vídeos dels Objectius del Mil·leni per a tota l’escola. Activitat 4: De 12h-13h cada nivell exposa davant la resta de l’escola el menjar que ha dut, de quin país ve, i una mica la situació del país. (treball previ a les tutories de cada grup). Activitat 5: de 15h. a 15:45h de la tarda, els alumnes de cicle superior faran una lectura dalt de l’escenari de la declaració dels drets humans, els quals hauran treballat en una sessió prèvia a ciutadania. Activitat 6: cicle superior de 15.45h a 16.15h més o menys, es projecta una presentació point a la resta de l’escola sobre un conjunt d’imatges de diferents nens i nenes d’arreu del món, visualitzant la diversitat cultural d’arreu del món amb la cançó “We are the world”. Activitat 7:. de 16:15h. a les 17h. es realitza la cançó que s’ha estat treballant a música durant el mes de gener entre els tutors i la mestra de música.

SÍN

TE

SI

Es contempla la possibilitat de canvis, i/o flexibilitat a l’hora de fer algun canvi en l’organització de sessions per afegir-ne alguna més si s’escau.

UD 6 : VISUALITZEM LA TRANSFORMACIÓ PEDAGÒGICA AMB L’ART VISUAL A LES PARETS DE CASA NOSTRA!"

COMPETÈNCIA GLOBAL QUE ES VOL AJUDAR A DESENVOLUPAR EN L’ALUMNAT: COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL

CONTEXT D’APRENENTATGE ESCOLLIT: La situació d’aprenentatge d’aquesta unitat es desenvoluparà en dos espais diferenciats: les parets dels passadissos i l’aula.

CONTEXT D’APLICACIÓ: (Activitat concreta que es farà com a cloenda de la UP.) Allà on l’alumne/a acabarà reflectint l’objectiu de la unitat serà en el procés de realització del mural a les parets interiors dels passadissos de l’escola.

ÀREA QUE ORIENTA LA SEQÜENCIACIÓ: “EXPRESSIÓ ARTÍSTICA ( VISUAL I PLÀSTICA)”

ALTRES ÀREES QUE ES TREBALLEN: - EXPRSSIÓ ARTÍSTICA - LLENGUA CATALANA - ACCIÓ TUTORIAL - CIUTADANIA - MATEMÀTIQUES - TIC

DURADA: Aquesta unitat comprendrà una durada aproximada entre 3 setmanes. S’agafarà alguna sessió d’alguna àrea per treballar les activitats prèvies al mural les dues setmanes abans de setmana cultural. La tercera setmana serà la setmana cultural, on cicle superior realitzarà els murals a les parets. En total durarà unes dies abans de la setmana cultural i la primera de març.





OBJECTIUS D’APRENENTATGE EXPRESSIÓ ARTÍSTICA 1- Observar les distintes agendes, els continguts i les qualitats artístiques visuals de les presentacions de cada una. 2- Relacionar els aspectes creatius de l’agenda amb allò que volen dir. 3- Comprendre i percebre les idees, creences i valor que desvetllen les imatges de cada una de les agendes en les seves presentacions. 4- Transmetre els valors, les idees, les creences que fomenten les agendes a les seves creacions i produccions artístiques, tan a les creacions individuals a A3, com en els murals. 5- Desenvolupar i comunicar a través dels colors, formes, volums, línies, contorn, textures, grandària, llum, entre d’altres que ofereix l’expressió visual i plàstica els valors de les agendes captats. 6- Buscar la rigor en les seves produccions






- Competències específiques en conviure i habitar al món: -Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

CONTINGUTS EXPRESSIÓ ARTÍSTICA 1- Observació de les distintes agendes, els continguts i les qualitats artístiques visuals de les presentacions de cada una. 2- Relació entre els aspectes creatius de l’agenda amb allò que volen dir. 3- Comprensió i percepció de les idees, creences i valors que desvetllen les imatges de cada una de les agendes en les seves presentacions. 4- Transmissió dels valors, les idees i les creences que fomenten les agendes a les seves creacions i produccions artístiques, tan a les creacions individuals a A3, com en els murals. 5- Desenvolupament i comunicació a través dels colors, formes, volums, línies, contorn, textures, grandària, llum, entre d’altres que ofereix l’expressió visual i plàstica els valors

CRITERIS D’AVALUACIÓ - L'interès que acaben posant en observar, investigar i descobrir les diferents agendes . - Com configuren les plantilles per les produccions personals. - Les produccions individuals que realitzen al format A3. - Valoració de l’organització social a l’aula pel procés de tria entre tots per passar-los a mural. - Grau de les següents actituds: de participació, creativitat, d’implicació, de col·laboració, d’organització, habilitats, i de més per a la realització del mural tan a nivell individual, com a nivell d’aula. - Desenvolupament artístic de cada nen reflectit en les seves produccions.

estètiques, tan les individuals, com els murals col·lectius. MATEMÀTIQUES 7- Utilitzar els procediments, les tècniques i els instruments de mesura adequats per a realitzar les quadrícules, amb l’orientació espaial clara. LLENGUA CATALANA 8- Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut a les situacions de debat, assemblees i presa de decisions sobre la tria de les produccions de manera correcta. CIUTADANIA 9- Mostrar actituds empàtiques, solidàries i justes en les diferents activitats que es duguin a terme 10- Descobrir els valors que s’amaguen darrera de cada una de les agendes.


de les agendes captats. 7- Rigor en les seves produccions estètiques, tan les individuals, com els murals col·lectius. MATEMÀTIQUES 8- Utilització dels procediments, les tècniques i els instruments de mesura adequats per a realitzar les quadrícules, amb l’orientació espaial clara. LLENGUA CATALANA 9- Expressió oral, adequant les formes i el contingut a les situacions de debat, assembles i presa de decisions sobre la tria de les produccions de manera correcta. CIUTADANIA 10- Mostra d’actituds empàtiques, solidàries i justes en les diferents activitats que es duguin a terme. 11- Descobrir els valors que s’amaguen darrera de cada una de les agendes.




INIC

IAL

Les activitats d’aprenentatge significatiu que es pretenen dur a terme en aquesta unitat es vertebren a partir de d’ed. Artística (visual i plàstica), malgrat la seva amplitud temàtica interdisciplinar que l’envolta i la vesteix. Dins d’aquesta, el mitjà concret amb el qual es treballarà, serà a partir del “mural”. La unitat persegueix la finalitat que s’acabi elaborant en forma d’art plàstica els valors de l’agenda, i siguin una entrada visual per tota la comunitat escolar. QUE LES PARETS DE LES ESCOLES EXPRESSIN I PARLIN DE TOT ALLÒ QUE VOLEM FER I SER. QUE LES PARETS DE L’ESCOLA SIGUIN REPRESENTATIVES EN ELS VALORS I LES CAUSES QUE L’AGENDA LLATINOAMERICANA FOMENTA I DIVULGA.

MATERIAL: - Fulls, formats A3 - estris imprescindibles per elaborar la quadrícula. -Totes les agendes de tots els anys per poder fer la ullada corresponent. -Pintura plàstica per a poder elaborar els murals a les parets. - Pinzells. RECURSOS: - pissarra digital -web oficial de l’agenda. - portada de totes les portades. RESCURS HUMÀ: - la vetlladora. - tutora - especialista de plàstica

Acts. 1 i 2: G.G. Acts 3 i 4: Individual Act.5: G.G: Act.6: a nivell d’escola Act.7: G.G. Act.8: T.C.

Act.1: en una sessió de biblioteca. Act.2: en una sessió de ciutadania. Act.3: en una sessió de matemàtiques. Act.4: dues (aprox.) sessions de plàstica. Act.5: en una sessio de tutoria. Act.6: en una sessió de ciutadania. Act.7: en una sessió de tutoria. Act.8: durant la setmana cultural.

Pel que fa a l’alumne amb n.e.e, aquesta unitat abasta una vessant manipulativa i motriu, alhora que espontània, i permetrà que l’alumne pugui acabar duent a terme les mateixes activitats que la resta, amb l’ajut de la vetlladora. Caldrà ajudar-lo en el moment de la quadrícula, entre la tutora i la vetlladora.

- L'interès que acaben posant en observar, investigar i descobrir les diferents agendes . - La configuració de les plantilles per les produccions personals. - Les produccions individuals que realitzen al format A3. - Valoració de l’organització social a l’aula pel procés de tria entre tots per passar-los a mural. - La participació, grau de creativitat, grau d’implicació, de col·laboració, d’organització, habilitats, i de més per a la realització del mural tan a nivell individual, com a nivell d’aula.

DE

SEN

VO

LU

PAM

EN

T

Activitat 1: Presentem a l’hora de biblioteca les diferents agendes llatinoamericanes i en parlem. Es tracta de fer una ullada. Mirar i observar què diuen i com són les portades. Activitat 2: Parlar a l’hora de ciutadania dels valors, i com aquests estan representats a cada una de les portades per prendre idees de com expressen els valors a partir de l’art. Activitat 3: es proposa a l’alumnat que realitzi en un format A3, una quadrícula amb un mínim de 4 parcel·les fins a 10, per a poder-hi elaborar posteriorment el disseny dels valors que creuen que treballa cada agenda, per més endavant acabar expressant-los a les parets de les escoles en dimensions molt més augmentades. Activitat 4: realitzar les seves produccions artístiques en referència a cada valor de cada agenda. ( les sessions no es poden quantificar de manera exacta, per tant la mestra de plàstica tindrà present que pot haver-hi alguna sessió de més. Activitat 5: els alumnes exposaran les seves produccions al passadís perquè la resta de l’escola pugui gaudir-ne, aprendre’n i opinar sobre aquelles que els atrau més. Activitat 6: tota l’escola al llarg de l’exposició de les produccions faran una valoració d’aquelles produccions que els hi han estat més del seu gust. Llavors faran arribar a cicle superior les propostes. Activitat 7: Els alumnes de cicle superior valoraran els resultats de tots els grups de l’escola, i acabaran decidint de manera autònoma i consensuada (per exercitar el funcionament democràtic) a través de l’assemblea, quina producció de cada valor volen acabar duent a terme a les parets d’aquesta. Activitat 8: Al llarg de la setmana cultural, els alumnes de cicle superior acabaran duent a terme les seves produccions a les parets. Cada grup dels quatre de cicle superior, gaudirà d'un pany de paret que se li adjudicarà per realitzar els seus murals

SÍN

TE

SI

Aquesta unitat intenta que els alumnes siguin capaços de desenvolupar les seves capacitats artístiques/creatives, a l’hora que les seves estratègies i habilitats matemàtiques, per a poder acabar elaborant els murals dels valors a les parets. D’alguna manera el projecte fa que els valors es treballin i vagin estant presents en tots els camps de l’escola, i que es pugui desenvolupar a partir d’aquesta transversalitat d’àrees a partir de l’objectiu concret del projecte.

UD 7: REPRESENTEM ESTADÍSTICAMENT

COMPETÈNCIA GLOBAL QUE ES VOL AJUDAR A DESENVOLUPAR EN L’ALUMNAT: COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

CONTEXT D’APRENENTATGE ESCOLLIT: La situació d’aprenentatge d’aquesta unitat es desenvoluparà en l’espai aula essencialment, i en el seu entorn de casa i del poble per elaborar el moment de la recerca.

CONTEXT D’APLICACIÓ: (Activitat concreta que es farà com a cloenda de la UP.) Allà on l’alumne/a acabarà reflectint l’objectiu de la unitat serà en les gràfiques i les seves interpretacions.

ÀREA QUE ORIENTA LA SEQÜENCIACIÓ: “LLENGUATGE MATEMÀTIC”

ALTRES ÀREES QUE ES TREBALLEN: - MATEMÀTIQUES / ACCIÓ TUTORIAL - EXPRESSIÓ ARTÍSTICA / TIC - LLENGUA CATALANA - MEDI SOCIAL, CULTURAL I NATURAL. - CIUTADANIA

DURADA: Aquesta unitat es durà a terme en el tercer trimestre, tornant de setmana santa, al llarg del mes d’abril. Durant la primera setmana es farà el treball de les dues sessions de medi, la setmana següent, s’elaboraran les gràfiques i, finalment, a la tercera setmana es durà a terme el procés de reflexió, exposició, comprensió i compartir-ho a l’hora de ciutadania.


PERÍODE: 5è: Tercer trimestre de Cicle superior 6è: Sisè trimestre del Cicle superior



OBJECTIUS D’APRENENTATGE MATEMÀTIQUES 1- Planificar i aplicar estratègies (anàlisi de semblances i diferències) i exploració del mapa de Peters i de la vergonya. 2- Utilitzar taules i gràfics per a descriure els fenòmens comparatius de les desigualtats que existeixen i es perceben en els mapes de Peters i la vergonya. 3- Saber aplicar les taules i gràfiques per a establir les relacions desafavorides i de desigualtats que hi ha al món. 4- Interpretar la informació dels mapes i elaborar preguntes, recollir, organitzar i representar les dades per a respondre-les, utilitzant els mètodes estadístics (taules i gràfiques). EXPRESSIÓ ARTÍSTICA 5- Aplicar el gust i la cura de l’estètica en l’elaboració de les gràfiques i taules comparatives dels mapes. LLENGUA CATALANA 6- Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut. MEDI SOCIAL, CULTURAL I NATURAL 7- Conèixer, comprendre i reconèixer les situacions de les desigualtats socials que ofereix el mapa de Peters i de la vergonya i descobrir una altra realitat a partir de diferents perspectives. CIUTADANIA 8- Valorar la situacions de desigualtat social que presenta el mapa de Petters i de la Vergonya. 9- Interpretar críticament i opinar sobre el context dels mapes a partir del treball estadístic i de la lectura comprensiva que s’ha treballat.




- Competència d’aprendre a aprendre. - Competència matemàtica.

(competències personals) - Competència d’autonomia i iniciativa

personal. -

Competències específiques en conviure i habitar al món: -Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic -Competència social i ciutadana

CONTINGUTS MATEMÀTIQEUES 1- Planificació i aplicació d’estratègies (anàlisi de semblances i diferències) i exploració del mapa de Peters i de la vergonya. 2- Ús de taules i gràfics per a descriure els fenòmens comparatius de les desigualtats que existeixen i es perceben en els mapes de Peters i la vergonya. 3- Aplicació de les taules i gràfiques per a establir les relacions desafavorides i de desigualtats que hi ha al món. 4- Interpretació de la informació dels mapes i elaboració de preguntes, recull, organització i representació les dades per a respondre-les, utilitzant els mètodes estadístics (taules i gràfiques). EXPRESSIÓ ARTÍSTICA 5- Aplicació del gust i la cura de l’estètica en l’elaboració de les gràfiques i taules comparatives dels mapes. LLENGUA CATALANA 6- Expressió oral, adequant les formes i el contingut MEDI SOCIAL, CULTURAL I NATURAL 7- Coneixement, comprensió i reconeixement de les situacions de les desigualtats socials que ofereix el mapa de Peters i de la vergonya i descobrir una altra realitat a partir de diferents perspectives. CIUTADANIA 8- Valoració de les situacions de desigualtat social que presenta el mapa de Peters i de la Vergonya. 9- Interpretació crítica i opinió sobre el context dels mapes a partir del treball estadístic i de la lectura comprensiva que s’ha treballat.

CRITERIS D’AVALUACIÓ - Observar la capacitat d’avaluació i anàlisi que desenvolupen els alumnes a partir dels mapes de la vergonya i el de Peters. - Avaluar la capacitat de recerca que han acabat desenvolupant i els resultats extrets. - Observar les actituds desenvolupades a la recerca en grup. - Observar com realitzen l’elaboració de les gràfiques. - Observar les capacitats que desenvolupen en l’exposició oral, i comprovar així la comprensió del context dels mapes. - Avaluar novament la capacitat de la lectura dels mapes que n’han acabat fent, a partir de la darrera sessió de reflexions, opinions i conclusions.




INIC

IAL

Les activitats d’aprenentatge significatiu que es pretenen dur a terme en aquesta unitat es vertebren a partir de matemàtiques), malgrat la seva amplitud temàtica interdisciplinar que l’envolta i la vesteix. Dins d’aquesta, el mitjà concret amb el qual es treballarà, serà a partir de “gràfiques”. Es pretén que l’alumnat sigui capaç d’elaborar les seves pròpies opinions crítiques sobre la situació de desigualtat arreu del món, a partir del material que la mestra ofereix i, partint que l’alumne ja té coneixements previs que els pot ampliar, redescobrir, reconstruir, etc.

MATERIALS - El mapa de Peters -El mapa de la vergonya. -Fulls quadrícula per elaborar les gràfiques. - mapes web representats a la pissarra digital RECURSOS - pissarra digital - internet RECURS HUMÀ: - la vetlladora -comunitat educativa. - entorn proper, poble. - la tutora

Act.1: G.G Acts 2,3 i 4: T.C. Act.5: G.G.

Act.1: en una sessió o més de medi. Act.2: per lliure, realitzant-lo al seu entorn més proper. Act.3: 2 sessions de matemàtiques. Act.4: en una sessió de llengua, oral. Act.5: en una sessió de ciuadania.

L’alumne amb n.e.e. se li adaptarà l’activitat donant-li un mapa on pugui pintar les desigualtats socials, els països pobres d’un color i els rics d’un altre. Alhora, aprofitar per treballar, el seu propi mapa, i situar Catalunya, la comarca i el seu poble, amb l’ajut de la vetlladora i tutora.

- Observar la capacitat d’avaluació i anàlisi que desenvolupen a partir dels mapes de la vergonya i el de Peters - Avaluar la capacitat i les actituds desenvolupades a la recerca en grup. - L’elaboració de les gràfiques. - Les capacitats que desenvolupen en l’exposició oral, i comprovar així la comprensió del context dels mapes. - La capacitat de reflexió a partir de la comprensió del treball fet.

DE

SEN

VO

LU

PAM

EN

T

Activitat 1: Fem una lectura visual i gràfica del mapa de la vergonya i el mapa de Peters. En parlem, exposem opinions, reflexions sobre com veiem el tema de la desigualtat mundial. (És possible que duri més d'una sessió, i s'acabi allargant a dues). Activitat 2: Es proposa a l’alumnat fer una recerca de dades concretes reals de la situació de pobresa i/o riquesa dels Països, per elaborar posteriorment gràfiques on es visualitzi la realitat mundial. Les dades que la mestra demanarà seran les següents: -les taxes de mortalitat i natalitat, l’índex d’esperança de vida de 8 estats de cada continent, especialment els països llatinoamericans (tots). Activitat 3: la mestra explica i posa l’exemple de com elaborar gràfiques amb diferents tècniques, i deixant obertes les vies d’altres possibles tècniques que la mestra desconegui, i l’alumnat vulgui dur a terme. Llavors es tracta que les acabin a casa. Activitat 4: els alumnes exposaran les seves gràfiques. Activitat 5: parlem de quines conclusions en traiem, quins aprenentatges han fet de nou, què coneixíem i què no, ens ha sorprès quelcom?

SÍN

TE

Si

Aquesta unitat intenta perseguir la finalitat de que l'alumne/a sigui capaç de poder fer lectures de mapes, de conèixer una altra realitat social que no és la seva, de ser capaç d'analitzar, comparar, deduir, extreure, concloure.

UD 8 : CAMINEM, SORTIM I RESPIREM!

COMPETÈNCIA GLOBAL QUE ES VOL AJUDAR A DESENVOLUPAR EN L’ALUMNAT: COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

CONTEXT D’APRENENTATGE ESCOLLIT: La situació d’aprenentatge d’aquesta unitat es desenvoluparà essencialment a les sortides fora de l’aula, concretament a: l’embassament de Sau i la depuradora local. Tanmateix, també, com a segon escenari de l’aprenentatge, hi haurà les reflexions i el treball d’aula, suman-t’hi el treball que facin a casa.

CONTEXT D’APLICACIÓ: (Activitat concreta que es farà com a cloenda de la UP.) Allà on ,’alumne/a acabarà reflectint l’objectiu de la unitat serà en les actituds de les sortides fora de l’aula, i les reflexions posteriors que n’acabaran avaluant.

ÀREA QUE ORIENTA LA SEQÜENCIACIÓ: MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

ALTRES ÀREES QUE ES TREBALLEN: - MEDI NATURAL SOCIAL I CULTURAL - LLENGUA CATALANA - LES TIC - MATEMÀTIQUES - ED. FÍSICA - CIUTADANIA - ACCIÓ TUTORIAL

DURADA Aquesta unitat compren una durada repartida en dos talls, degut a les dates de celebració del Medi ambient i l’aigua. Així doncs, trobem que hi haurà la setmana abans de setmana santa quan es durà a terme la primera sortida, específicament dilluns 22 de març, i la primera de juny, el 5 de juny amb la sortia del medi ambient. Les activitats es realitzen el mateix dia, i hi haurà alguna sessió prèvia abans de realitzar els dies de celebració.





OBJECTIUS D’APRENENTATGE MEDI NATURAOL,SOCIAL I CULTURAL 1- Observar, fullejar i dur a terme la recerca de les dates del Dia internacional de l’Aigua. ( 22 de març ) i el Dia Mundial del Medi Ambient. (5 de juny) a l’agenda d’aquest any. 2- Descobrir motiu, explicacions, i tot allò que els alumnes creguin interessants de conèixer sobre aquests dos dies. 3- Conèixer el Dia Internacional de l’Aigua ( 22 de març ) i el Dia Mundial del Medi Ambient. (5 de juny) . 4- Conèixer l’embassament de Sau-Susqueda. 5- Reconèixer l’estat actual de l’embassament. 6- Saber comparar i analitzar les dades de l’embassament dels darrers anys. 7- Treure conclusions de la situació de l’aigua a nivell del planeta a partir de la situació analitzada en concret. 8- Observar i escoltar el procés de la depuradora biològica de Sant Hilari. 9- Analitzar-ne i comparar-ne el funcionament amb




- Competència d’aprendre a aprendre.

(competències personals) - Competència d’autonomia i

iniciativa personal. -


CONTINGUTS MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL 1- Observació i recerca de les dates del Dia internacional de l’Aigua. ( 22 de març ) i el Dia Mundial del Medi Ambient. (5 de juny) a l’agenda d’aquest any. 2- Descoberta del motiu, explicacions, i tot allò que els alumnes creguin interessants de conèixer sobre aquests dos dies. 3- Coneixement del Dia Internacional de l’Aigua ( 22 de març ) i el Dia Mundial del Medi Ambient. (5 de juny) . 4- Coneixement de l’embassament de Sau-Susqueda. 5- Reconeixement de l’estat actual de l’embassament. 6- Comparació i anàlisi de les dades de l’embassament dels darrers anys. 7- Conclusions de la situació de l’aigua a nivell del planeta a partir de la situació analitzada en concret. 8- Observació i escolta del procés de la depuradora biològica, 9- Anàlisi i comparació del funcionament amb d’altres depuradores. 10- Comprensió del funcionament d’una depuradora

CRITERIS D’AVALUACIÓ - La reflexió sobre les agendes, en especial dels continguts ambientals. - La motivació per la recerca. - Resultats de la recerca dels dies. - Actituds que es desenvolupin en les sortides, tan a nivell de comportament, com a nivell d’actituds en relació al medi. - Valoració de les conclusions i reflexions que acaben arribant a través de les sortides i de la presentació

d’altres depuradores. 10- Entendre el funcionament d’una depuradora biològica.(més lent, però natural). MEDI, CIUTADANIA, i TUTORIA 11- Actuar de manera respectuosa tan en relació amb el medi, com amb les persones i companys a les sortides. 12- Acabar construint un pensament de respecte, d’acord amb unes actituds sostenibles i ecològiques en relació als aprenentatges de les sortides. 13- Descobrir realitats i alternatives per a poder ajudar i afavorir la situació de risc que té el nostre planeta. 14- Conscienciar que les nostres accions petites poden ajudar a contribuir en una millora pel planeta on vivim. 15- Conèixer i aportar solucions, raonaments i conclusions que puguin afavorir la situació del planeta actual. 16- Desenvolupar actituds de respecte del nostre entorn. 17- Ajudar a construir-se la idea de les paraules: sostenibiltiat, ecologia, contaminació acústica, etc. TIC 18- Observar la presentació de les energies renovables. ED.FÍSICA 19- Caminar en consonància amb el respirar en les sortides.


biològica.(més lent, però natural). MEDI, CIUTADANIA, i TUTORIA 11- Actuació de manera respectuosa tan en relació amb el medi, com amb les persones i companys a les sortides. 12- Construcció d’un pensament de respecte, d’acord amb unes actituds sostenibles i ecològiques en relació als aprenentatges de les sortides. 13- Descobriment de realitats i alternatives per a poder ajudar i afavorir la situació de risc que té el nostre planeta. 14- Conscienciació que les nostres accions petites poden ajudar a contribuir en una millora pel planeta on vivim. 15- Coneixement i aportació de solucions, raonaments i conclusions que puguin afavorir la situació del planeta actual. 16- Desenvolupament d’actituds de respecte del nostre entorn. 17- Construcció de la idea de les paraules: sostenibilitat, ecologia, contaminació acústica, etc. TIC 18- Observació decla presentació de les energies renovables. ED.FÍSICA 19- Caminar en consonància amb el respirar en les sortides.




INIC

IAL

Les activitats d’aprenentatge significatiu que es pretenen dur a terme en aquesta unitat es vertebren a partir del medi, malgrat la seva amplitud temàtica interdisciplinar que l’envolta i la vesteix. Dins d’aquesta, el mitjà concret amb el qual es treballarà, serà a partir de la “sortida a l’entorn”. En aquesta unitat es farà un esment especial a tot allò que l’agenda d’aquest any ens diu “ Salvem-nos amb el planeta”

DE

SEN

VO

LU

PAM

EN

T

Activitat 1: La primera activitat consistirà en agafar l’agenda i demanar a l’alumnat que en faci una bona ullada. En acabat, se’ls demana que facin una exposició posterior d’allò que els ha suggerit, que els ha cridat l’atenció. Reflexió sobre el planeta. Activitat 2: Es demanarà a l’alumnat que faci una recerca a les diferents agendes llatinoamericanes de les dates dels següents dies, especialment la d’aquest any: -Dia internacional de l’Aigua. ( 22 de març ) -Dia Mundial del Medi Ambient. (5 de juny) Activitat 3: Descobrir, recercant a través d’internet i del seu entorn més proper, perquè acaben existint aquests dos dies en les dates que existeixen. Activitat 4: Sortida a l’embassament de Sau-Susqueda en el dia Internacional de l’Aigua. Un cop allí, l’objectiu és que els alumnes amb les dades de l’embassament dels darrers 10 anys, i l’observació directe, acabin fent una comparativa de com està i com ha estat darrerament. La sortida serà d’un matí. Activitat 5: La mateixa tarda del 22 de març, a partir de les dades i les conclusions, es pretendrà establir un debat-conversa per valorar i reflexionar com està la situació de l’aigua al planeta, la importància d’aquesta, i quines possibles actuacions per part dels humans ajudarien a millorar la situació . La mestra farà de guia. D’alguna manera se’ls farà extrapolar d’una situació vivencial propera concreta, a una reflexió mundial. Activitat 6: Refresquem el sentit de les agendes, en especial la d’aquest any, i les conclusions que vam extreure de la sortida de l’embassament, com a prèvia pe la sortida a la depuradora. Activitat 7: Anem a veure la depuradora municipal al matí del dia del medi ambient. Se’ns farà una visita amb guies del Museu Guilleries del poble que explicaran el funcionament de la depuradora biològica. Activitat 8:: La mateixa tarda es farà una reflexió de la importància de respectar el medi ambient, i els comportaments que els humans poden ajudar a contribuir a millorar la situació mediambiental del planeta. Activitat 9: Posteriorment la mestra mostrarà una presentació elaborat pels mestres de cicle, on expliquen diferents propostes i alternatives a les energies com a possibles solucions, per tal d’ajudar-los a les reflexions de les actuacions i ajudar a conèixer que existeixen alternatives possibles i sostenibles.

MATERIAL - Power point de les energies renovables. - Les distntes agendes llatinoamericanes. - Tot allò que ens ofereix la sortida mateixa. RECURSOS - L’entorn de l’escola, el poble i rodalies del poble, com els embassaments i depuradora - Espais d’internet. - Entorn familiar, biblioteca, mestres de l’escola,etc. - Pissarra digital d’aula HUAMANS: -la vetlladora per les sortides; el mestre d’E. Física a les sortides; i, finalment, els guies de la visita i els tutors/es.

Les sortides: Per cicle. Les reflexions a l’aula:G.G. Recerca: T.C. Power Point: Cicle.

Act.1: en una sessió de llengua (biblioteca) Act.2: en una sessió de medi. Act.3: fora de l’aula, a l’entorn familiar. Act.4: Al llarg del matí de dilluns 22 de març Act.5: tarda del mateix 22 de març Act.6: en una sessió de tutoria. Act.7: matí del 5 de juny. Acts.8 i 9: tarda del mateix 5 de juny.

Aquesta unitat és vivencial i experimental a partir de l’entorn, amb la qual cosa, l’alumne amb n.e.e, podrà gaudir de les activitats sense adaptació, només més que l’acompanyant de suport per les sortides.

- La reflexió sobre les agendes, en especial dels aspectes ambientals i solidaris.. - La motivació per la recerca. - Resultats de la recerca dels dies. - Actituds que es desenvolupin en les sortides, tan a nivell de comportament, com a nivell d’actituds en relació al medi. - Valoració de les conclusions i reflexions que acaben arribant a través de les sortides i de la presentació.

SÍN

TE

SI

En aquesta unitat es vol incidir, a partir del seu entorn més proper i real, treballar més específicament els valors de la sostenibilitat i l’ecologia que posa especial èmfasi l’agenda d’aquest 2010, posant accent i remarcant totes aquelles accions quotidianes que poden fer possible una altra realitat. En aquestes sortides s’anirà incidint en els afectes negatius que tenim els humans sobre el medi ambient, ja sigui des de la senzillesa del simple “caminar i passejar pel bosc” respectant-lo des de les nostres actituds de no malbaratar, saber caminar, no cridar, fe referència a la contaminació acústica, etc. Resta obert per part dels mestres la possibiltat de modificacions, ampliacions, etc., en funció del tarannà.

UD 9: CONVIURE I TREPITJAR MÉS ENLLÀ DE LA NOSTRA REALITAT!! “SORTIDA/COLÒNIES”

COMPETÈNCIA GLOBAL QUE ES VOL AJUDAR A DESENVOLUPAR EN L’ALUMNAT: COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

CONTEXT D’APRENENTATGE ESCOLLIT: La situació d’aprenentatge a treballar en aquesta unitat es durà a terme en un espai diferenciat a la resta que s’han viscut. Ens movem, canviem l’escenardi de l’entorn i anem a la ciutat. Traslladem la situació d’aprenentatge a una altra realitat: el Raval de Barcelona.

CONTEXT D’APLICACIÓ: (Activitat concreta que es farà com a cloenda de la UP.) Allà on l’alumne/a acabarà reflectint l’objectiu de la unitat serà en les actituds que acabin manifestant els alumnes en la convivència en relació amb una altra realitat.

ÀREA QUE ORIENTA LA SEQÜENCIACIÓ:

“DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTADANIA”

ALTRES ÀREES QUE ES TREBALLEN: -CIUTADANIA -LLENGUES CATALANA I CASTELLANA -MEDI SOCIAL -ED.ARTÍSTICA -ED. FÍSICA -ACCIÓ TUTORIAL - TIC

DURADA: Aquesta unitat tindrà la durada de dos dies, ja que s’emmarca en el context de les colònies de cicle superior. Cal dir, però, que prèviament, es durà a terme una sessió de ciutadania, i una de posterior per acabar valorant el sentit que aquestes volen aconseguir.





OBJECTIUS D’APRENENTATGE CIUTADANIA 1- Reconèixer i practicar els valors i normes que afavoreixen la convivència i la relació amb el context del barri del Raval i els infants del casal, així com entre ells en tota la convivència de colònies (o el lloc de sortida triat). 2- Valorar i tenir cura d’una nou context, així com assumir comportaments de consum responsable tot practicant la bicicleta, en els parcs, en el museu, a l’alberg i a l’estada al Raval. LLENGUES CATALANA I CASTELLANA 3- Expressar-se oralment, adequant les formes i essent correcte als diferents llocs que anirem, mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració. 4- Entendre la llengua castellana que es practica al Raval, i aprofitar-ho per aprendre’n. MEDI







CONTINGUTS CIUTADANIA 1- Reconeixement i pràctica dels valors i normes que afavoreixen la convivència i la relació amb el context del barri del Raval i els infants del casal, així com entre ells en tota la convivència de colònies.. 2- El valor i la cura per un nou context, així com el treball de comportaments de consum responsable tot practicant la bicicleta, en els parcs, en el museu, a l’alberg, i a l’estada al Raval. LLENGUES CATALANA I

CASTELLANA 3- Expressió oral, adequant les formes i essent correcte als diferents llocs que anirem, mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració. 4- Comprensió de la llengua castellana que es

CRITERIS D’AVALUACIÓ - Reconèixer i respectar una realitat diferent,com la del barri del Raval (o el llocde sortida triat). - Practicar les normes de convivència en relació amb els infants del casal , així com en la resta de llocs. - Demostrar una pràctica positiva en relació al medi, ja sigui practicant la bicicleta o passejant pel Raval o lloc triat per la sortida. - Valorar com s’escolten en les converses, respecten els torns de paraules i porten de manera respectuosa un diàleg o conversa. - Reconèixer i respectar una altra realitat

5- Prendre consciència de l’existència de les desigualtats socials i culturals no massa lluny da casa nostra. 6- Conèixer el museu d’història de Catalunya a partir del que s’ha treballat a l’aula. ED.ARTÍSTICA 7- Aportar musicalment, ja sigui tocant la guitarra, un altre instrument o la veu, de manera espontània en gran grup a la nit produccions artístiques pròpies i compartir-les, així com aprendre a gaudir-ne. ED. FÍSICA 8- Desenvolupar l’habilitat motriu amb un hàbit quotidià, com anar amb bicicleta en un context nou, una ciutat, Barcelona, per exemple.


practica al Raval. Aprofitament per aprendre’n. MEDI 5- Treball de la consciència de l’existència de les desigualtats socials i culturals no massa lluny da casa nostra. 6- Coneixement del museu d’història de Catalunya a partir del que s’ha treballat a l’aula. ED.ARTÍSTICA 7- Aportació musical, ja sigui amb la guitarra, un altre instrument o la veu, de manera espontània en gran grup a la nit. Produccions artístiques pròpies i compartir-les, així com aprendre a gaudir-ne. ED. FÍSICA 8- Desenvolupament de l’habilitat motriu amb un hàbit quotidià com anar amb biciceta en un context nou, una ciutat, Barcelona.

cultural i social: la del Raval. - Valorar i respectar com canten els companys i mostrar una actitud activa i de participar. - Valorar la pràctica saludable del “bicing” que ofereix la ciutat de Barcelona.

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATs Materials Recursos



INIC

IAL

Les activitats d’aprenentatge significatiu que es pretenen dur a terme en aquesta unitat es vertebren a partir de Ciutadania, malgrat la seva amplitud temàtica interdisciplinar que l’envolta i la vesteix. Dins d’aquesta, el mitjà concret amb el qual es treballarà serà partir de “les colònies de cicle superior”. S’aprofitarà aquest aconteixement per fer ressò de tot allò que s’ha anat treballant com a projecte, en la visita i convivència amb el casal del Raval de Barcelona. Els infants del Raval hauran estat en contacte al llarg del curs a través del bloc de l’escola.

DE

SEN

VO

LU

PAM

EN

T

Activitat 1: 10:30h. Arribada a l’alberg Pere Tarrés. Repartiment d’habitacions, i coneixement de les instal·lacions. Activitat 2: 11:30h. Ens preparem per agafar les bicicletes “bicing” de barcelona per a desplaçar-nos fins al port de barcelona on hi acabarem dinant l’entrepà i reposarem. Activitat 3: 16h.Prendrem de nou les bicicletes,per dur-les altre cop fins al lloc de la sortida inicial. Arribada a les 17h. Activitat 4: 17h. Prenem el bus, direcció museu de la història, on hi acabem duent a terme la visita fins a les 19h. Activitat 5: 19.15h. Prenem el bus, direcció cap a l’alberg, on arribarem i, hi soparem. Activitat 6: Ben sopat, cantem cançons amb les guitarres que alguns alumnes han portat i s’expliquen acudits i històries. Activitat 7: A les 24h. de la nit, tothom es disposa a anar a dormir. Activitat 8: A les 9h.del matí de l’endemà, Visita al barri del Raval, casal dels infants del barri del Raval, esmorzar i passejada pel barri. Activitat 9: 13h. Prenem el bus i anem a dinar al parc Güell. Activitat 10: 15:30h, prenem el bus en direcció Sant Hilari Sacalm.

RECURSOS - Recurs humà: la vetlladora, tutors/es dos especialistes de cicle. ALTRES: - les bicis - el bus l’alberg. MATERIAL: - guitarres dels alumnes - motxilles, etc.

Activitats 2 i 3: T.P. Activitats 1, 4 i 5: G.G. Activitats 7: G.P. Activitats 8, 9 i 10: G.G.

Al llarg dels dos dies de colònies a BARCELONA.

Les activitats planificades en aquestes colònies estan a l’abast de tots els alumnes, tan sols serà en el cas d’anar amb bicicleta, on l’alumne amb n.e.e anirà amb bicicleta doble amb l'acompanyant de suport.

- Conversa en gran grup al Parc Güell sobre l’estada al barri del Raval. - Observació de les actituds que acabin manifestant els alumnes en relació amb l’estada al Raval.

SÍN

TE

SI

Amb aquesta programació de colònies s’intenta configurar una unitat didàctica on, s’aprofita la sortida, per enllaçar activitats de medi amb la planificació d’activitats per treballar el projecte interdisciplinar amb la visita al barri el Raval, per tal que els alumnes puguin viure una altra realitat, i posar en pràctica, part del continguts treballats en el projecte.

ANNEX 1. ELS QUATRE EIXOS VERTEBRADORS D’ESCOLA VERDA DEL CEIP GUILLEIRES El CEIP Guilleries, com a escola verda, té una comissió de mestres, destinada a treballar en el projecte d’escola verda setmanalment, de manera que pugui desenvolupar actuacions, projectes a l’escola, definir, proposar a nivell local, intercanvis amb d’altres escoles... . En què es fa incidència en el centre per garantir, afavorir i treballar des de la vessant d’escola verda?

- fomentar l’ús de la bicicleta i anar a peu, de manera que paral·lelament es vagi abandonant la motorització. - treballar en la reutilització de llibres i l’ús comunitari. - difusió del treball que s’està fent a partir de la web d’escola i revista escolar. - enfocar els projectes de tot tipus, a tractar els temes de sostenibilitat, ecologia, biodiversitat,etc.. - existència d’un Comitè ambiental d’alumnes de tots els cursos que es reuneix cada 15 dies. - treballar sobre els objectius del nostre patrimoni, l’aigua, l’aire i els residus. - treballar sobre els projecte d’aula de l’arbre Amic i l’animal de classe.

Aquests són els principals eixos en base al que es treballa, així com els petits gests quotidians del dia a dia ( dur l’esmorzar amb carmanyola, reciclar dins l’aula, etc.) per aconseguir un treball d’integració global i conscienciació de l’alumnat. Es té molt present que els mestres són els principals agents models d’aquest treball i que,per tant, s’ha de respondre en consonància i conseqüència.

ANNEX 2 BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS CORRESPONENTS

- Instruccions de Curs 2009/2010: Organització i funcionament dels centres educatius públics d’educació infantil i primària i d’esducació especial. Text Complet.

- DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ. RESOLUCIÓ EDU/6/2010, de 4 de gener, de convocatòria de concurs oposició per a

l'ingrés a la funció pública docent. (Pàg. 1171)

Enllaç: https://www.gencat.cat/diari/5543/09351014.htm

- Currículum de Primària:

Enllaç: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=2

- Projecte interdisciplinari:

Enllaç: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=144

En Relació a l’Agenda Llatinoamericana:

- Web central i oficila de l’Agenda Llatinoamericana:

Enllaç: http://latinoamericana.org/

- Agenda Llatinoamericana Mundial 2010: “ Salvem-nos amb el Planeta”

Per aquesta edició:

Comissió de l’Agenda Llatinoamericana de Girona i Comité Oscar Romero de Barcelona.

https://www.gencat.cat/diari/5543/09351014.htm

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=2

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=144

http://latinoamericana.org/

Traducció: Josep Domènech (portuguès) i Carles Serra (castellà)

Corrector: Ramon Planas, Roser Carol, Ramon Caralt, maria Llosent i Cecília Caralt.

Dipòsit legal: GI-599-2009

Impressió: Imprenta Pagès, Anglès (La Selva) GIRONA

- “L’Agenda de Don Paulo” Conte editat per la comissió Agenda Llatinoamericana Mundial de Girona.

Guió i text: Pep Gratacós

Novembre 2006, Dipòsit legal: GI-1426-2006

- GARDNER, H: Inteligencias multiples. La teoria a la pràctca.

Ed. Paidós Transiciones, Barcelona 1993

- “Convenció sobre els drets de l’infant” Nacions Unides

20 de novembre de 1989

Generalitat de Catalunya

Departament de Benestar Social

- Declaració dels Drets Humans:

Enllaç: http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/dudh.htm

http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/dudh.htm

- Consulta al diccionari de llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans.

Enllaç: http://dlc.iec.cat/

ENLLAÇOS ADDICIONALS

- Portal web de la manifestació visual de les portades existents de totes les agendes:

Enllaç: http://llatinoamericana.org/cat/portades.htm

RECURSOS WEB

- http://www.youtube.com/?gl=ES&hl=es

- Vídeos: “Objectius del Mil·leni”

- Los ocho objetivos del milenio - Objetivo 1



http://dlc.iec.cat/

http://llatinoamericana.org/cat/portades.htm

http://www.youtube.com/?gl=ES&hl=es

http://www.youtube.com/watch?v=_LC7Jf4H4iU

http://www.youtube.com/watch?v=X_bx4HYx5dE

http://www.youtube.com/watch?v=wgwhOgEcr9g





- Los ocho objetivos del milenio - Objetivo 8 y epílogo

- http://www.google.com/webhp?hl=ca

http://maps.google.es/

http://earth.google.es/

http://images.google.es/

- http://www.kumbaworld.com/

Cançó traduïda ( IMAGINA) de John Lennon: http://www.kumbaworld.com/?q=node/8&idcanco=3979

- http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada

Vídeos i presentacions:

- Vídeo relacionat amb la creativitat a les escoles:

http://www.youtube.com/watch?v=zGe6Q3o33r8

http://www.youtube.com/watch?v=blISjT_zH2Y

http://www.youtube.com/watch?v=0t0Q4UDrrv0

http://www.youtube.com/watch?v=9m8eQH0wj3Y

http://www.youtube.com/watch?v=FyvPNBE5_TI

http://www.google.com/webhp?hl=ca

http://maps.google.es/

http://earth.google.es/

http://images.google.es/

http://www.kumbaworld.com/

http://www.kumbaworld.com/?q=node/8&idcanco=3979

http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada

http://video.google.es/videoplay?docid=-9133846744370459335&hl=es#

- Power Point de les energies renovables:

- Power Point de la cançó “We are de world, we are de children” i les distintes imatges: ARTICLE RECOMANAT: . Revista: “LLEURE”, de l’Associació de cases de colònies i albergs de Catalunya.

- nª 43, MARÇ del 2010, ESCOLES VERDES (Article de la pàgina 11, respecte al treball d’escola verda del CEIP Guilleries.)

http://video.google.es/videoplay?docid=-9133846744370459335&hl=es

ANNEX 3 GRAELLA D’AVALUACIÓ PEL MESTRE/A TUTOR/A

Projecte Interdisciplinari: “L’Agenda Guilleries” ( avaluar a partir de la transversalitat competencial de les U.D.)

Criteris de valoració

Cal continuar incidint en aquest aprenentatge

Ha millorat en el transcurs de l’activitat, però cal reforçar aquest aprenentatge

En el transcurs de l’activitat ha mostrat haver assolit l’aprenentatge

Ha participat activament en les diferents activitats del projecte

Ha manifestat actituds respectuoses, justes i solidàries al llarg del projecte amb els seus companys?

Ha estat capaç d’extrapolar les experiències viscudes des del seu entorn, a nivell de mapamundi?

Ha identificat les desigualtats socials i culturals d’arreu del món, a partir de les diferents propostes didàctiques que ha dut a terme?

Orientacions pedagògiques i recursos didàctics

Documents

Transcript of Orientacions pedagògiques i recursos didàctics