Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

I TU, ON VAS?... PRIMER PENSA I DESPRÉS CORRE

QUÈ ÉS L’ORIENTACIÓ?

Des de l’inici dels temps, l’ésser humà ha tingut la necessitat de saber-se orientar, aprofitant tant els indicadors naturals que li oferia el medi, com aquells artificials que amb el pas del temps ha anat desenvolupant, i que de mica en mica han anat substituint els naturals.

Orientar-se, en principi, es pot entendre com la capacitat de saber on és cadascú, i a partir d’aquí trobar la manera d’anar allà a on es vol anar.

Les curses d'orientació són competicions atlètiques de camp a través, contra rellotge i sense itinerari prefixat, però amb l'obligació de passar per uns controls assenyalats en un mapa. Qui passa per tots els controls en menys temps, guanya.

El lema de l’orientació és: primer pensar i després córrer. També, és millor caminar en la direcció correcta que córrer en la direcció incorrecta.

Per a practicar l’orientació només necessites un mapa, les ganes de córrer i la brúixola per a les competicions d’experts.

La lectura d’un mapa d’orientació permet conèixer les distàncies i els desnivells del terreny, l’existència de construccions, camins, vegetació, tàlvegs, roques, rases i clots.

L’orientació és l’esport més natural i formatiu, ja que s’integra de ple en la naturalesa i estimula el poder de concentració del practicant i li forja una mentalitat analítica i imaginativa.

Cada corredor va sol i no guanya el més veloç, que no sap triar el camí adequat, sinó el que va segur per d’itinerari més idoni. La cursa d’orientació és un esport integral, complet de cos i ment.

Amb pràctica, seràs capaç d’anar pel bosc, travessar la muntanya i saber sempre on et trobes. Seràs capaç de tornar al punt de sortida a l’hora prevista, havent passat per llocs diferents.

No cal cap preparació física especial per practicar el esport de la orientació. Ho poden fer des dels més menuts fins els més grans, l’edat no és cap problema per la pràctica d'aquest esport. S’organitzen curses per diferents categories, així trobarem circuits amb poc més de 2 Km amb controls molt fàcils, fins a curses pels més experts, 6 km o més.

Tampoc cal ser un expert ni estar en una forma física extraordinària per practicar la orientació. Cadascú ho pot practicar com millor s’adapti al seu nivell. Hi ha des de qui s’ho pren com un passeig per la muntanya passant per famílies que ho practiquen tots junts, fins arribar als mes experts.

Ara que tan de moda estan els "esports d’aventura" s’ha de destacar que l’esport de la orientació és la base necessària per poder anar amb tranquil·litat per el mig d’un bosc o poder interpretar correctament un mapa.

1. ELS MITJANS NATURALS D’ORIENTACIÓ

Alguns dels mitjans naturals que es poden fer servir per orientar-se són:

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

El Sol, ja que hom sap que surt per l’est i es pon per l’oest. D’aquesta forma, fent servir les ombres dels arbres o la nostra mateixa, ens podem orientar per anar en una determinada direcció:

El vent, ja que hi ha indrets a on sempre, o quasi sempre, bufa en la mateixa direcció. El següent gràfic mostra els vents predominants a l’aeroport de Son Sant Joan, a Mallorca, a un any qualsevol:

Es fa servir la Rosa dels Vents, a on estan indicats la majoria dels vents, cadascú amb un nom propi, segons la regió. Alguns noms de vents són: tramuntana, gregal, garbí, mestral, etc:

Les soques dels arbres: com que pel costat del sud hi dóna més el Sol, això facilita que els arbres hi creixin més per aquesta banda, de forma que els anells que representen la seva edat estan més separats:

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

La molsa que ens podem trobar als arbres, roques, etc: com que el costat del nord és més humit i fresc, la molsa creix millor, de forma que hi haurà molta més que pel costat del sud, a on fins i tot pot no haver-hi.

2. ELS MITJANS ARTIFICIALS D’ORIENTACIÓ

Els mitjans artificials tenen a la brúixola com l’element indispensable i imprescindible per a l’orientació, utilitzant el mapa la brúixola i amb l’ajuda d’un altímetre, per a poder contrastar les corbes de nivell del mapa, podem tenir una referència direccional constant i podrem identificar la nostra posició i moure’ns pel terreny àdhuc amb escassa visibilitat. Però com és obvi es necessita molta experiència para ha partir d’un rumb saber exactament on ens trobem, per això van néixer els mètodes electrònics.

Mètodes Electrònics

Arribats a aquest punt hi ha bastants aparells de tota índole que s’utilitzen tant en el camp militar com en el civil, però l’arribada dels receptors de GPS , han revolucionat el camp de l’orientació arribant a qualsevol persona. Doncs amb unes nocions bàsiques sabrem en qualsevol moment on estem. El GPS Com venim dient el rei de l’orientació actual és el GPS doncs en un sol instrument tenim indicat la posició actual el rumb que seguim i l’altitud que ens trobem, temps aproximat per a realitzar el desplaçament, velocitat, etc. Hi ha GPS de molts tipus i alguns específics, per a topografia, aviònica, per a construcció i fins i tot l’agricultura.

El perquè d’un GPS

Entre les innombrables possibilitats que ens brinda la utilització d’un GPS nomenarem les tres raons principals.

Li guiés a la destinació que trii sobre el mapa,

li calcula la seva posició actual perquè puguem localitzar-la sobre el mapa

Memoritza una posició per a poder tornar en altra ocasió.

En resum es pot emprar per a qualsevol aplicació que requereixi, determinar posició, temps, adreça de moviment en qualsevol punt de la terra, i en qualsevol condició meteorològica inclosa la nul·la visibilitat. Utilitzant un GPS i algun programa de navegació tipus, ??moving map?? com el

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

Fugawi o el Oci Explorer. Tindrem una potent eina per a tant planificar les nostres rutes, excursions o sortides, com per a saber per on hem passat o posteriorment si teníem alguna alternativa diferent per a haver realitzat la nostra ruta. Per això ens atrevim a afirmar que les possibilitats d’aplicació són tan àmplies com a la nostra imaginació se li ocorri.

3. MODALITATS D’ORIENTACIÓ

La forma mes clàssica es la orientació a peu, habitualment a la muntanya, lloc habitual, encara que també se'n fan en els parcs o a la ciutat (urbanes). Normalment es fan de dia, però es poden fer en la seva modalitat nocturna. Altres modalitats són els de relleus, les de puntuació o score i els raids d’orientació.

També trobem orientació amb esquís (esquí de fons), i amb bicicleta de muntanya (BTT o Mountain Bike). I encara que es practiquen molt rarament, existeixen les modalitats a cavall i fins i tot per minusvàlids.

4. NORMES DE SEGURETAT A LA NATURALESA

L’orientació és un esport que es practica a plena natura, això implica un gran respecte i hem l’adopció d’unes normes que ens permetin desenvolupar l’activitat escollida sense córrer el risc de patir un accident. A continuació s’enumeren les mes elementals:

Tenir una preparació física adequada i ser conscient de les pròpies limitacions (actuar amb seny).

Sortir acompanyat (s’aconsella un nivell tècnic i físic similars).

Planificar l’activitat (itinerari, dades rellevants).

Portar l’equipament estrictament necessari (ni més ni menys).

Incloure una farmaciola amb el més imprescindible.

Portar aigua o assegurar-se que ens podrem proveir durant el recorregut.

Tenir precaució suficient per evitar qualsevol risc d’incendi (no hem d’encendre foc al bosc, ni a les zones amb vegetació ni als camps de cultiu; està prohibit).

No hem de deixar deixalles a les fonts, rius, torrents, boscos... les hem de recollir i emportar-nos-les fins a una zona de recollida d’escombreries.

Per no alterar el medi ambient hem de procurar que tot quedi igual, o millor, que quan vam arribar.

Es respectaran les zones protegides, repoblació d’arbres, zones d'anidament o reproducció y deixar-ho tot com ho hem trobat, portes tancades, no trencar filats, respectar els sembrats...

5. NORMES DE SEGURETAT A LA CURSA

La cursa d’orientació és un esport segur si l’organitzador prevé amb el seu traçat qualsevol possible incidència i el participant, per la seva banda, respecta la senyalització, el reglament i unes normes bàsiques d’actuació en cas d’accident o pèrdua. Per això, a l’hora d’organitzar una prova s’ha de tenir en compte:

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

Evitar zones que continguin camps de roques, rases perilloses o filats entre la vegetació.

Situar cintes de plàstic senyalitzadores que delimitin les zones prohibides.

Assignar un temps màxim per a la prova i comprovar que tots els participants arriben a meta (tots els participants tenen l’obligació de presentar-se en meta encara que abandonin).

Realitzar un escalfament i estiraments adequats, en prevenció de lesions musculars i articulars.

Tenir una farmaciola per a petites ferides i esgarrapades.

6. REGLAMENT D'ORIENTACIÓ

Els articles que a continuació s’exposen, resumeixen l’esperit del reglament:

1 . L’hora de sortida de cada participant serà vàlida encara que aquest prengui la sortida amb retard.

2 . L’assistència entre participants està prohibida absolutament, salvo en cas d’accidents.

3 . Els orientadors han de realitzar tot el seu recorregut en silenci.

4 . Està prohibit seguir deliberadament a altre participant per a aprofitar-se del seu sentit d’orientació.

5 . El participant que no trobi algun control està eliminat.

6 . El recorregut no és vàlid mes que en el cas que tots els controls siguin trobats en l’ordre imposat.

7 . Si un corredor es retira ha de llevar-se el dorsal i dirigir-se directament a l’arribada o a la sortida per a prevenir als organitzadors i avisar-los de la finalització del seu recorregut. No ha d’influenciar mai als quals segueixin en la participació.

8 . Els participants han de respectar les zones conreades i les propietats privades. Està prohibit travessar per les zones marcades amb ratlles vermelles en el plànol.

9 . El respecte a la naturalesa és una característica fonamental de l’orientació, tots els participants han de mantenir la zona de la prova i les de sortida i meta netes.

10 . L’esportivitat del corredor d’orientació és un principi fonamental. El respecte total de les regles anteriors ha de ser la primera preocupació de cada participant.

7. EL MAPA D'ORIENTACIÓ

Els mapes i els plànols són representacions gràfiques en dues dimensions del terreny. Els mapes no poden representar tots els aspectes de la realitat, així que es seleccionen aquells que es consideren més importants. Existeixen molts tipus: topogràfics, de carreteres, geològics, climàtics, nàutics... i d’orientació, fets expressament per les curses.

Els mapes es fan a escala, que és la relació existent entre les dimensions reals i les representades al mapa o plànol. L’escala es representa com una fracció numèrica on el numerador correspon al plànol i el denominador al terreny. Així un mapa escala 1:10.000 vol dir que 1 cm del plànol son 10.000 cm, és a dir, 100 metres del terreny.

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

L’escala del mapa

El mapa de orientació no deixa de ser un mapa topogràfic, però amb la diferència que aquest té moltíssims més detalls. Així els mapes que utilitzem habitualment quan sortim a la muntanya són escales de 1:50.000 i 1:25.000.

L’escala d’un mapa d’orientació pot ser de 1:15.000 o de 1:10.000, que permet representar els detalls més menuts. I l'equidistància entre les corbes de nivell és de 5 m.

Signes del mapa (llegenda)

Els elements del mapa es representen amb diferents símbols i colors. Aquests signes ens ajuden en l’orientació del mapa i a conèixer la nostra ubicació en el terreny. (fixa-t’hi en els exemples)

Per identificar tot punt característic del terreny, els símbols estan impresos en colors diferents, de forma que aquest color significarà una cosa o una altra en la realitat.

Una de les diferencies més evidents dels mapes d’orientació amb els mapes topogràfics són els colors amb els que es representen zones. Els mapes d’orientació tenen sis colors: blanc, verd, groc, marró, blau i negre. Cada color representa accidents geogràfics a través de símbols. Certs colors tenen diferent intensitat i amb això indiquen la seva penetrabilitat en el terreny, els més significatius son el groc i el verd.

Blanc: Bosc en general amb bona penetrabilitat

Verd: Bosc o vegetació espessa, si el color és més fosc vol dir que és més difícil d'atravesar.

Groc: Terreny descobert, bona visibilitat. Pot ser un descampat, una clariana, un prat.

Marro: Formacions orogràfiques, com alçades representades per corbes de nivell

Blau: Elements d'aigua en general: llacs, rius, rierols, pous, terres pantanoses.

Negre: Camins, senders, cases i altres construccions fetes per el home. També pedres i tallats.

En els mapes topogràfics el color vermell indica carreteres importants, zones poblades, cases... en els mapes d’orientació no existeix el color vermell.

Corbes de nivell

En els mapes d’orientació tampoc trobem indicació de les alçades, només trobarem les corbes de nivell per indicar-nos si pugem o baixem. Són una de les representacions del terreny que ens ha de permetre determinar l’alçada de qualsevol punt.

Per representar el terreny s’uneixen tots els punts que tenen la mateixa alçada. Així surten el que s’anomena corbes de nivell.

Quan les corbes estan molt juntes vol dir que el terreny es molt "costarut o empinat".

La distancia entre les corbes de nivell s’anomena equidistància, i és l’alçada que hi ha entre les dues línies

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

8. LA BRÚIXOLA

La brúixola és un imant que esta suspès pel seu centre de gravetat.

Aquest imant s'orientarà segons el camp magnètic terrestre i ens senyalarà el Nord Magnètic (aquest és diferent del nord geogràfic i del topogràfic).

Ús de la brúixola

1ºOrientar el mapa

Orientar un mapa vol dir que farem coincidir les seves direccions amb el terreny.

Per orientar el mapa farem servir la brúixola de manera que la part superior del plànol o la punta de la fletxa de les línies N-S del mapa coincideixin amb el sentit nord de la brúixola (els mapes solen tenir el nord a la part superior). Encara que també podem fer servir els detalls més importants del mapa i del terreny.

LÍNIES AUXILIARS DE DIRECCIÓ

AGULLA MAGNÈTICA

LÍNIES NORD-SUD

LIMBE MÒBIL

ESCALA

FLETXA DIRECCIÓ

REGLE

FLETXA NORD

N

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

2º Fer rumb

Per anar de un punt A fins a un punt B farem els següents passos:

1. Agafarem la brúixola i farem coincidir un extrem del cantell de la brúixola amb la direcció que uneixen els dos punts. Procurarem que la fletxa que indica la direcció estigui orientada en la direcció que volem marcar.

2. Girarem la caixa de la brúixola fins que les línies gravades en el fons quedin paral·leles als meridians del mapa o línies N-S. Fent que la fletxa del nord (de la caixa) quedi orientada amb el nord del mapa (punta de les fletxes N-S)

3. Girarem el nostre cos amb la brúixola sobre la mà(i sobre el mapa) fins que l’agulla magnètica quedi orientada amb el nord del limbe (i del mapa). Així ens quedarà determinat el rumb o azimut que hem de seguir per arribar al punt al qual volíem arribar.

9. ELEMENTS D'UNA CURSA

El mapa

El mapa és lliurat per l'organitzador de la prova en el moment de sortir. Al mapa estan marcats els controls a trobar en cercles de color vermell, el punt de sortida es distingeix per ser un triangle equilàter.

La brúixola.

Cada participant ha de portar la seva pròpia brúixola. Millor si és de base plana i transparent.

El control o balisa.

És una banderola de tela en forma de prisma triangular de 30 cm de costat, cada cara esta dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges. Podem trobar el control penjat de una estaca o bé penjat de la branca d'un arbre.

La pinça.

Junt a cada control trobarem un a pinça que permet fer unes petites perforacions a la targeta de control. D'aquesta manera es pot saber si hem passat per tots els punts de control.

Targeta de control de pas.

És una cartolina amb unes graelles numerades, marcarem cada casella amb la pinça que trobarem en el control corresponent.

Descripció de controls.

AB

B

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

Són una sèrie de símbols que permeten definir el lloc on està col·locat el control. En les curses per principiants la descripció dels símbols també esta disponible en text per fer assequible la seva comprensió.

Junt amb el mapa necessitem una descripció detallada dels controls. Això ho podem saber gràcies a la simbologia. Cada columna significa una cosa diferent que ens dona informació per trobar el control.

Columna A: Número d'ordre dels controls.

Columna B: El número identificatiu de cada control.

Columna C: Quan hi ha mes d'un element a buscar aquesta columna ens indica quins dels elements hem de buscar.

Columna D: Descripció del lloc on es troba el control.

Columna E: Detalls complementaris.

Columna F: Informació sobre les dimensions del lloc on es troba el control.

Columna G: Emplaçament de la fita.

Columna H: Altres informacions.

10. QUÈ SÓN LES CURSES D’ORIENTACIÓ?

Són competicions contra rellotge en què el participant ha de trobar, amb l’ajut d’un mapa, una sèrie de balises situades en indrets diversos.

- Qui guanya la cursa? La guanya el participant que ha trobat totes les balises i arriba a la meta en el menor temps possible.

- És obligatori seguir un recorregut? Generalment és obligatori seguir un ordre de balises, des de la primera fins a l’última. A vegades, però, no hi ha un recorregut obligatori, sinó que cada participant pot cercar les balises en l’ordre que cregui més convenient.

- Com demostra un participant que ha trobat totes les balises? Cada participant porta una targeta de control que cal marcar a cada balisa. A cada balisa hi ha un trepant diferent amb que s’ha de foradar la targeta.

- Qué és una targeta de control? És un paper que queden reflectides les proves d’haver passat per totes les balises.

- El participant disposa d’alguna “pista” que l’ajudi a trobar la balisa? Sovint, sobretot si es tracta de curses llargues.

- Quin material és necessari per participar en una cursa? Cada participant necessitarà un mapa de la zona, una brúixola i la seva targeta de control.

- Com s’assenyalen les balises en el mapa? Les balises s’assenyalen en el mapa amb un cercle. El lloc de sortida amb un triàngle i la meta o punt d’arribada, on es para el cronòmetre, amb un cercle doble.

11. LA CURSA D’ORIENTACIÓ

A la cursa, aquests són les fases que hauràs de seguir:

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

SORTIDA: El corredor rep el mapa del terreny en el qual estan assenyalats el triangle de sortida i els controls per on ha de passar (cercles). A més del mapa disposa de la brúixola, la targeta de control i el full de descripció de controls referents a la situació de cada fita o balisa.

PRIMERA ORIENTACIÓ. Cal col·locar el cantell de la brúixola paral·lel a la línia del triangle al primer control i orientar al nord el limbe i el mapa, d'acord amb l'agulla magnètica. El rumb que cal seguir és l'assenyalat pel cantell de la brúixola.

ELECCIÓ D'ITINERARI. El corredor considera les condicions del terreny, la vegetació, els pendents i les possibles barreres, mira si pot aprofitar algun tram de camí i, escollint l’itinerari que considera més ràpid i segur, engega a córrer cap el primer control.

PRIMER CONTROL. Ajudat per les indicacions auxiliars de la posició de la fita de control, el corredor la troba, verifica el seu número i perfora la primera casella de la targeta amb la pinça de la fita. Ja en té una. Ara, cal tornar-se a orientar i escollir el nou itinerari.

CAP ELS ALTRES CONTROLS. Cal fer l'aproximació de pressa i no passar de llarg a la vora dels controls. Cal concentrar-se i memoritzar el recorregut elegit. Si el corredor queda desorientat, ha de tornar enrere o anar a un punt que pugui situar amb seguretat al mapa.

CAP A LA META. L'elecció de l'itinerari més favorable i l'absència d'errades és més important que la rapidesa del corredor. El que compta és el temps final. Però encara que el temps no sigui bo, sempre s'arriba a meta content. Prova-ho. Vine a l'orientació.

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

12. LA PRIMERA CURSA

Hem d'escollir una cursa. Per fer aquest pas consultarem la web de la Federació Balear d’Orientació (http://www.fbo.es/ ) i ens inscriurem a un nivell adient segons els nostres coneixements d'orientació.

El calendari

Primer de tot hem d'escollir una cursa per saber el dia i el lloc. Per fer això podem consultar els calendaris que estan disponibles. Trobarem calendaris a la web de la federació i amb tota probabilitat a les diferents webs dels clubs orientació. Als calendaris trobaràs la informació necessària per contactar amb el club que organitza la cursa

Nivell

Ara que ja sabem on anirem escollirem la cursa mes adequada per el nostre nivell. Per aquelles persones no federades existeixen diferents nivells.

Que necessito?

Roba i calçat: Si tenim la intenció de fer-ho caminant llavors es adequat qualsevol roba que portaríem per fer una excursió (recordeu que estarem a la muntanya) així com unes sabates adequades per caminar per el camp. Si volem provar la modalitat mes esportiva, és a dir, corrent, es recomana roba lleugera i unes sabatilles esportives adequades per córrer per muntanya. Els corredors normalment porten unes polaines, una espècie de canyelleres semblants a els del futbol per protegir-se les cames.

Altre Material: Una brúixola

El dia de la cursa

Es recomanable estar una hora abans de la hora de la teva sortida, si desconeixes aquesta dada el millor es arribar cap a les 9:00 del mati al lloc de trobada, ja que hauràs de confirmar que hem arribat. Quan fem aquests pas ens donaran una Targeta de Control amb l’hora de la sortida.

Horaris

Els horaris més comuns són per el mati, tenint lloc la primera sortida cap a les 10:00 del mati.

Les hores de sortida es donen de forma aleatòria per evitar coincidències entre els participants de la mateixa categoria i separades uns minuts unes de les altres.

Si tens problemes amb el horari parla-ho quan facis la inscripció, és bastant probable que es pugui arreglar.

Sol o acompanyat?

La orientació és un esport individual, però no hi ha cap inconvenient de fer-ho acompanyat en la categoria d’iniciació. Si voleu fer-ho a un altre nivell amb companyia pregunteu abans, quan feu la inscripció.

Recordeu que una inscripció només dona dret a un mapa.

La sortida

Aviat arribarà el moment de sortir, aneu al punt de sortida amb una certa antelació, de cinc a deu minuts abans de la hora de la vostra sortida.

Deixeu-vos guiar per les persones que estan a la sortida, ells us indicaran quan heu de passar, quan podeu agafar el mapa i quin és el moment de sortir.

I.... bona sort!!!!!

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

ACTIVITATS1. Escriu el nom de les diferents parts d’una brúixola que t’indiquen les fletxes del dibuix

2. Sabries explicar breument, però de forma clara, la diferència fonamental que existeix entre els mapes topogràfics i els de qualsevol altre tipus? I entre els mapes d’orientació i els topogràfics? .

3. L’escala. Què distància real existeix des del punt de sortida al d’arribada al realitzar el recorregut representat si l’escala és de 1:15.000?

I si és 1:10.000?

Has de tenir en compte que les referències es mesuren des del centre del triangle (sortida) al centre de cada cercle (controls) o doble cercle (arribada).

4. Les formes tradicionals d’orientar-se (o també nomenades d’aproximació). Aquestes es basen en el Sol, els estels (com l’estel Polar), les façanes de les cases pageses, l’orientació de les esglésies que abans eren mesquites, la molsa i els anells dels troncs tallats dels arbres. Fixa-t’hi com està orientat el nostre institut i fes un petit dibuix de la seva planta dins la circumferència, així com la distribució dels punts cardinals al seu voltant. Fes, també, un dibuix d’un sol en el punt on es trobarà al migdia solar (en hivern és a les 13 h, en estiu a les 14 h. De moment tenim horari d’hivern). Indica amb un fletxa el sentit en que es mou el Sol.

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

5. Relaciona el relleu del terreny amb la seva representació amb les corbes de nivell.

6. Determina aproximadament el rumb a seguir per dirigir-se des de la sortida a cadascun dels controls. Has de tenir en compte que les fletxes de les línies paral·leles indiquen el nord topogràfic, el nord del mapa, que hauries de fer coincidir amb el de la teva brúixola.

De tots els controls que hi ha marcats, quin està situat pràcticament a l’Est (90º)?

7. Què saps d’orientació? Encercla V o M segons sigui veritat o mentida.

L’escala és la relació que existeix entre les dimensions reals i les representacions al mapa o plànol V M

Una escala 1:10.000 vol dir que 1 cm del plànol són 10.000 metres, és a dir, 1.000.000 cm del terreny V M

Els colors que es fan servir als mapes d’orientació són: blanc, negre, verd, vermell, marró i blau V M

El color blanc representa un bosc en general amb bona penetrabilitat V M

Als mapes trobem la indicació de les alçades de els corbes de nivells, així com la seva equidistància V M

Quan les corbes de nivell es trobem molt juntes vol dir que el terreny és molt empinat V M

La brúixola és un imant el qual ens indica on es troba el nord geogràfic V M

La brúixola ens serveis per orientar el mapa correctament i per seguir un rumb V M

El triangle ens indica on es troba l’arribada en una cursa d’orientació V M

A

D C

B

N RUMB CONTROL A:.............

RUMB CONTROL B:.............

RUMB CONTROL C:.............

RUMB CONTROL D:.............

1

2

A

3

4

5

6

7

C

D

E

F

G

B

1 amb..........

2 amb..........

3 amb..........

4 amb..........

5 amb..........

6 amb..........

7 amb..........

Educació Física 2n trimestre 3r ESO L’ORIENTACIÓ

ELS ESPORTS EN LA NATURALESA

Actualment l’esport ocupa molts més espais d’aquells que inicialment estaven condicionats per a aquesta pràctica. Es passa de la pista poliesportiva, de la piscina a territoris més amplis, menys limitats i poc reglamentats on les persones puguin trobar diversió, risc, emoció i una nova manera d’ocupar el temps de lleure. Les activitats que es realitzen en la naturalesa es caracteritzen precisament per que es realitzen en el mitjà natural i, és clar, com més salvatge és el mitjà i millor conservat l’activitat resulta doblement satisfactòria al ser capaces d’adaptar-nos al mitjà i gaudir d’ell.

L'impacte dels esports de naturalesa és variat. Evidentment tot el que suposa la locomoció en el mitjà amb elements aliens a la nostra pròpia naturalesa (motos, quads, etc.) genera major impacte en el mitjà, molestant a la fauna de la zona i ocasionant processos erosius pels camins que transiten, i en ocasions destrossant els senders per als amants del senderisme i els habitants de la zona. A mesura que l’activitat requereix menys elements, i aquests són menys agressius (bicicleta), és menys impactant. Aquestes activitats es desenvolupen en espais únics, molt sensibles, generalment pocs afectats per l’ésser humà i per tant d’un valor natural inqüestionable. La pràctica d’esports denominats “d’aventura” s’ha convertit en un fenomen massificat i a través del qual accedeixen al mitjà natural gent diversa, que podíem diferenciar entre els quals busquen assoliments esportius, i els quals busquen un contacte amb la naturalesa.

Esports com l’esquí, surf de vela, caiac, ràfting, parapent, salt de pont, etc., que es practiquen al medi natural, han provocat, en alguns casos, un impacte ecològic negatiu. És conegut que la construcció de pistes d’esquí destrueix la cobertura vegetal, cosa que provoca canvis hidrològics i més erosió; que els escaladors posen en perill algunes especies d’ocells; que els ral·lis de cotxes i motos afecten greument l’entorn, i que els residus de l’elevat nombre de persones que visiten les comarques de muntanya i mar afecten el medi.

Però l’impuls econòmic produït gràcies a la demanda d’aquest esports d’aventura ha provocat la revitalització de molts pobles i comarques on directament i indirectament s’han generat llocs de treball, ha augmentar la població, ha estat possible la reconstrucció de pobles, s’ha retornat als costums i tradicions de la vida rural.

Per desenvolupament sostenible s’entén el progrés harmònic i equilibrat de les zones rurals i les comarques amb un atractiu paisatgístic, que potencia els costums i les economies tradicionals i manté intactes el medi i el territori que genera aquest impúls.

Avui l’acostament a aquests esports de naturalesa es fa necessari des de l’àmbit de professionals que sàpiguen transmetre també inquietuds i valors ambientals. La importància dels primers acostaments, que l’iniciat té a l’activitat i per descomptat al mitjà en el qual es desenvolupa, es revela decisiva per a adquirir, posteriorment i per si mateix, aquests ensenyaments o valors.

Quins tipus d’activitats o esports creus que provoquen un impacte ecològic més petit?

S’hauria de controlar el nombre de persones que visiten el medi natural? Com?

Som responsables respecte a l’”estat de salut” de la natura?

Què és l’ecoturisme?