1

QUÈ CAL ESTUDIAR?

A.ESQUEMES PER ESTUDIAR LA PART TEÒRICA DE LLENGUA

UNITAT 1 LLENGUACOMUNICACIÓ I LLENGUATGE

1. Què és la comunicació?

2. Factors que intervenen en la comunicació (cal saber-los explicar i situar-los en un esquema conceptual)

Emissor Receptor Codi Missatge Canal Referent Context situacional.

3. Les funcions lingüístiques. Cal saber explicar i relacionar les diferents funcions lingüístiques amb els diferents factors que intervenen en la comunicació.

Funció emotiva EmissorFunció conativa ReceptorFunció poètica MissatgeFunció referencial ReferentFunció fàtica CanalFunció metalingüística

Codi

4. Concepte de signe lingüístic. Saber explicar el caràcter arbitrari i convencional del signe lingüístic.

UNITAT 2 LLENGUA

TIPOLOGIA TEXTUAL1. DESCRIPCIÓ_______________________________________________

Definició Gèneres descriptius Estructura descriptiva. Tres elements fonamentals:

Tema Expansió

Enumeració exhaustiva Enumeració selectiva

1 Posada en escena.

Tipus de descripció. Objectiva. Subjectiva

Recursos lingüístics. Consells pràctics.

2. LA NARRACIÓ______________________________________________ Definició Gèneres narratius Elements comuns de les narracions literàries:

Narrador: Narrador intern Narrador extern

Personatges Procés temporal Sentit global

Estructura narrativa Plantejament Nus Desenllaç

Recursos lingüístics Consells pràctics

3.

B. DOCUMENTS PER ESTUDIAR LA PART TEÒRICA DE LITERATURA

DOCUMENT INTRODUCCIÓ A LA LITERATURA(cal saber respondre les preguntes i explicar els diferents aspectes de l’esquema. UNITAT 1 de literatura del llibre de Barcanova)

1. Què és la literatura? Què s’entenia per literatura a l’època clàssica?2. Quins dos tipus de literatura cal distingir? En què es diferencien?3. Quines són les tres característiques del text literari? Cal explicar-les.4. Definició de narrativa.5. Quins són els tres elements generals que comparteixen totes les obres

narratives? Explica’ls.6. Diferència entre novel·la i conte.7. El narrador i el punt de vista.

a. Defineix narradorb. Tipus de narrador

i. Defineix punt de vista extern i persona que s’usa. Subtipus (omniscient i objectiu). Defineix-los.

ii. Defineix punt de vista extern i persona que s’usa.

1 Subtipus (protagonista, testimoni i múltiple).

Defineix-los.8. Personatges

a. Tècniques de caracterització. Tipus. En què consisteixen les dues tècniques de caracterització?

b. Grau de complexitat. Diferència entre personatges plans/rodons i dinàmics/estàtics.

c. Segons la funció. Tipus. Diferència entre ells.d. La veu dels personatges :

i. què és l’estil directe? ii. què és l’estil indirecte?

9. Espai a. Què és la descripció subjectiva? I l’objectiva?

10.El temps a. Què és el temps extern?b. Què és el temps intern?

i. Temps de la història: a què ens referim?ii. Temps del discurs: a què ens referim? (ritme i ordre)

DOCUMENT ELS TROBADORS

Panorama general

Edat Mitjana

Va des del segle V (476 caiguda de l’imperi romà) al segle XV (ocupació de Constantinoble pels turcs), tot i que al llarg d’aquesta última centúria ja va començar el Renaixement Italià.

Trets comuns de l’Alta (segles V-X) i Baixa (XI-XV) Edat Mitjana:Des del punt de vista social

Piràmide socialLA PIRÀMIDE SOCIAL A L'EDAT MITJANA

1

L' Edat Mitjana fou una època on la societat es caracteritzava per la gran desigualtat entre classes. Només hi havia un grup reduït de persones que eren lliures, la resta es trobava sotmesa i no podien abandonar la terra on havien nascut, sistema conegut com Feudalisme.Les classes socials eren tres: la noblesa, el clergat i la població pagesa.El primer grup o noblesa el constituïa el rei, el senyor i els seu vassalls. Estava constituïda en la seva majoria per persones d'origen franc o germànic.

El segon grup, o el clergat. A més de les funcions religioses, tingué un paper transcendental en la societat i la cultura, degut a que els seus membres rebien una instrucció superior que els capacitava per a dirigir la societat. Un aspecte interessant de la constitució clerical del medioevo és que, si bé, sovint conformava amb nobles, no excloïa que humils pagesos pogueren també ordenar-se sacerdots.

El tercer grup, o població pagesa, era la base de la piràmide social. Els seus integrants —menys uns pocs que havien continuat lliures— depenien d' algun senyor, ja fos per naixement o per herència. El pagès o serf no era amo de la seva persona, doncs formava part de la gleva o terra, no podia abandonar-la sense el consentiment del senyor. Potser, la seva major avantatge fou la de no poder ser arrancat de la hisenda, doncs estava unit a ella pràcticament com arrendatari perpetu.

1Dintre de la classe pagesa existia un tipus de serfs que podien mudar-se, contraure matrimoni i transmetre els béns als seus fills segons la seva pròpia voluntat. Eren els denominats pagesos lliures, persones que malgrat els avantatges que tenien, de totes les maneres havien de respectar certes obligacions, com el servei militar, pagament d' impostos en diners o espècies i el compliment del signe de servei, que consistia en tallar els prats del senyor, transportar-li el vi i netejar els fossars del seu castell. També era freqüent que no pogueren arreplegar, vendre o comprar els seus productes sense l'autorització del senyor, i que se'ls prohibís, el seu blat, xafar el raïm o coure pa en un forn que no fos del senyor.

(http://blocde6e.blogspot.com/2008/01/la-pirmide-social-ledat-mitjana.html)

Implantació del feudalisme: els camperols eren vassalls del senyor feudal.

En cap cas, els serfs posseeixen terres, sinó que depenen enterament dels senyors feudals. Fins i tot quan una terra era adquirida, els qui treballaven en ella ho seguirien fent independentment de qui era l'amo de les mateixes. Al mateix temps, el posseïdor de les terres era qui posseïa potestat per governar i impartir justícia quan així ho creia necessari, però

1sempre basant-se en l'antic Dret Romano i les regles que regien aquesta època històrica, és a dir, l'Edat Mitjana.

(http://www.wikinoticia.com/cat/cultura-i-ciencia/historia/67024-el-feudalisme-i-els-estaments-socials)

Progressiva ascensió de la burgesia i importància de les ciutats.

Ja al segle XIII, l'augment del comerç fa que creixi amb molta força la burgesia, aconseguint que els senyors feudals perdessin el monopoli del capital i per tant, de l'economia en general. Això implica la caiguda del feudalisme i un nou sorgiment de classes socials diferents i un nou pacte social entre els qui posseeixen les maneres de producció i els qui posseïen la mà d'obra.

(http://www.wikinoticia.com/cat/cultura-i-ciencia/historia/67024-el-feudalisme-i-els-estaments-socials)

Importància dels conceptes “honor, valor i fidelitat”, molt lligats amb la cavalleria.

Des del punt de vista cultural

Naixement de les llengües vulgars (romàniques).

Alta Edat Mitjana es produeix la formació de les llengües romàniques amb les seves literatures corresponents (S X oral i XII escrites)

Baixa Edat Mitjana van anar guanyant terreny al llatí i es convertiren també en llengües aptes per a la cultura, la ciencia i la creació literaria.

1

Teocentrisme: predomini de la religiositat en tots els estaments de la vida pública i privada.

teocentrisme  m. [PO] [RE] Doctrina, concepció o actitud que considera Déu o el diví com a centre de tota la realitat.

Cultura culta als monestirs (literatura religiosa) i a les corts (literatura trobadoresca), cultura popular vinculada a les classes populars.

Un dels oblits en l’estudi i investigació és el referit al conjunt de manifestacions del que s’anomena com a Cultura Popular, això és, la cultura que ha fet i viu el poble en el seu conjunt, les vivències i les tradicions i uns altres aspectes que, al cap i a la fi, donen explicació a la manera de parlar, de cuinar, de comportar-se en el temps lliure, de comportar-se en tots els àmbits en definitiva.

( http://www.cronistesdelregnedevalencia.org/ investigacio/docs/tous1.pdf)

Imitació: adaptació de models de procedència diversa, des dels llatins als orientals.

Finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura i l’art.

LA LÍRICA MEDIEVAL

1La poesia medieval presenta continguts diferenciats:

o El religiós , que sorgeix d’una societat molt cristianitzada.o El profà, a partir del segle XI, que s’originà al si de la societat feudal.

D’aquí sorgeix la lírica culta en occità (la primera mostra de lírica culta escrita en una llengua romànica).

Durant l’Edat mitjana, la poesia lírica, aquella que expressa sentiments, era primordialment, poesia cantada, per tant l’autor havia de ser poeta i músic.

Trobador, joglar i poeta

Es distingeixen tres tipus de poetes:

Poeta: escrivien poesia en llatí. Joglars: cantaven poesia de caire popular en diferents llegües

romàniques i cançons de trobadors. Trobadors: escrivien i cantaven poesia en llengua occitana per a un

públic cortesà.

Tant els trobadors com els joglars eren viatgers: anaven d’un país a un altre presentant les seves obres als palaus, castells i places. Per altra banda era normal que les corts reials tinguessin al seu servei trobadors i joglars de diversa procedència. Tot plegat va fer que la lírica i la música medieval tingués caràcter internacional i es pugui parlar d’una tradició europea força unitària.

o Llengua occitana : l’occità era la llengua pròpia d’Occitània (meitat sud de

França) Va ser una de les grans llengües de cultura a l’Edat

Mitjana. La tradició occitana es va estendre a tota Europa llatina

occidental i en alguns indrets es va mantenir la llengua, però en d’altres adoptaren la seva llengua romànica (Portugal, Galícia, França…)

o La peosia trobadoresca Estava feta i pensada per plaure a un públic d’aristòcrates,

vinculats a la cort. Reflecteix en els seus versos les relacions pròpies de la

societat feudal, basada en el vassallatge. Els dos eixos temàtics de la vida dels cavallers i de la

poesia trobadoresca són: la guerra i l’amor. (també ho són de la novel·la cavalleresca del SXV).

L’amor cortès (amor fidel, perfecte) o “fina amor” dels trobadors és un amor basat en l’elogi de la dama i les relacions de vassallatge. Provoca desig, però, també, dolor.

El trobador es declara servent de la dama

1(midons) a qui estima i jura fidelitat. Elogiar l’esposa del Senyor és un elogi indirecte al seu protector.

La dama , a qui el trobador dedica les seves cançons, és sempre una dona casada. Es tracta d’un amor adulterí.*

Escenaris predilectes: el jardí i la cambra.

Etapes de la relació amorosa:

o Tímido Suplicadoro Acceptato Amant total

*Els matrimonis eren convinguts per raons polítiques i econòmiques. La dona assegurava la descendència però era vista com la porta del dimoni, la perversitat, la mossegada de la serpent.

o Gèneres trobadorescos Cançó: és el gènere més important i lloa i idealitza la

dama (dona casada) expressant el seu vassallatge. Sirventès:

o Sirventès d’atac d’un senyor feudal cap a un altre.o Sirventès polític: esdeveniments del moment

(sobretot lluites polítiques)o Sirventès moral: costums socials.

Plany: lament per la mort d’un personatge important (rei o senyor feudal)

Pastorel·la: diàleg amorós entre el trobador i una pastora. Alba: narra la separació dels amants després de passar la

nit junts (guaita, gilós, lauzengiers). Debat poètic (tençó) : discussió entre dos trobadors. Dansa i Balada: composicions per ser ballades.

o Els estils poètics En la poesia trobadoresca, cal diferenciar , bàsicament, dos estils, segons l’ús del llenguatge i dels recursos retòrics:

el trobar lleu: estil poètic senzill i clar. el trobar clus: estil poètic hermètic, ple de paraules de

gran dificultat en el seu sentit. el trobar ric: estil poètic hermètic pel que fa a la forma.

o Els trobadors catalans Trobadors catalans més destacats:

1 Berenguer de Palol : el més antic dels trobadors catalans.

Coneixem dotze cançons que segueixen el cànon de la cançó. Guillem de Berguedà (1138-1192). Va compondre,

bàsicament, cançons de temàtica amorosa i sirventesos (el més conegut de tots és el que satiritza sobre el marquès de Mataplana).

Cerverí de Girona (nom poètic de Guillem de Cervera) (1259-1285?). Va compondre cançons amoroses, pastorel·les...

Guillem de Cabestany (final del segle XII i principi del segle XIII): trobador cèlebre per les seves cançons amoroses en estil senzill (trobar lleu) i per la llegenda del cor menjat.

Lírica culta escrita en llatí

Es creava, majoritàriament, als monestirs (el centre més important de Catalunya és el monestir de Ripoll)

Tractava temes religiosos i temes profans. Formació dels poetes eclesiàstics

o La tradició religiosa i formació musical.o Dominaven tècniques literàries dels grans autors llatins.

Cal destacar un monjo de Ripoll (SXII), de qui es desconeix el nom i escriu poemes amorosos de gran entusiasme.

Lírica escrita en català

Poesia popular. Les classes senzilles no tenien accés a la poesia culta de les corts ni la dels monestirs però comptaven amb una tradició de cançons populars: cançons populars, d’amor, de festa, de treball...

Aquesta lírica es transmetia oralment i, per tant, no es va recopilar. Tot i així, fou la font d’inspiració o pretext literari per a la literatura culta.

En el camp religiós popular cal destacar els goigs i les nadales. Poesia culta. Ramon Llull va ser el primer escriptor que va escriure

poesia culta en català. La seva lírica es diferencia de la trobadoresca que Llull es mostra tal com és i sent. Cal destacar Cant de Ramon

DOCUMENT RAMON LLULL

RAMON LLULL

Ramon Llull és reconegut per tres raons:

Primer autor no anònim que escriu sobre temes humanístics i científics en una llengua romànica (s’escrivien en llatí) i un dels primers en utilitzar-la per escriure literatura. Volia arribar a tot tipus de públic.

Fixa el model de llengua catalana literària (no tenia predecessors). Magnitud i importància de la seva obra: 265 volums que tracten temes

molt diferents: teològics, didàctics o morals. Dues són les característiques de la seva obra: teocentrisme i voluntat didàctica i moralitzadora.

1BIOGRAFIA I OBJECTIUS (Mallorca 1232-1316)

Fill de família benestant i casat amb Blanca Picany (pare de dos fills). Fou educat en els ambients més selectes de l’aristocràcia de l’època i bon coneixedor de la literatura trobadoresca.Va viure a la cort fins als trenta-un anys, va deixar la dona i els fills i es va retirar al monestir mallorquí de Randa (vida contemplativa i formació personal) després que Jesucrist se li hagués aparegut cinc vegades en somnis per demanar-li que no escrivís més versos i que es dediqués només a estimar Déu. Allí va concebre, il·luminat per Déu, el seu ideal de vida que té com a dos objectius:

Creació de l’ART: sistema filosòfic que havia de servir per demostrar les grans veritats cristianes (existència de Déu...) i el funcionament ideal de la societat i el món.

Expansió del cristianisme i la formació moral de la població a través de la prèdica directa i de les obres literàries en llengua comprensible (català, llatí i àrab)

Per aconseguir aquest projecte va dur una vida d’activitat frenètica com a missioner, escriptor i intel·lectual

Com a missionerVa destinar tota la seva vida a convertir els “infidels” (jueus, tàrtars i musulmans) tot convencent-los de la superioritat del cristianisme. Com? Va viatjar infatigablement pel Mediterrani. El seu afany

per demostrar que el cristianisme era la veritable el portà a situacions problemàtiques (apedregat, empresonat i expulsat dues vegades). L’experiència missionera li comportà una gran decepció.

Com a escriptor

La seva obra es caracteritza per la seva qualitat (coherència narrativa, domini del diàleg i el monòleg, les imatges, ús d’exemples...), profunditat intel·lectual i extensió (250 llibres).

Va escriure en català, llatí i àrab per arribar al poble, als centres de cultura (església, corts i universitats) i al món islàmic. També va compondre poesia provençal.

Finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura, un mitjà més que un fi. El seu objectiu és explicar la seva ART però tracta temes molt variats: teologia, moral, filosofia, ciència, tècnica...

Com a intel · lectual Es va relacionar amb els savis de l’època, s’entrevistà

amb papes i reis. Doble finalitat: Donar a conèixer la seva ART

1 Recollir diners per crear escoles per formar

missioners.

OBRA LITERÀRIA

Novel·lesDues de les obres narratives més destacades i de més interès literari de Ramon Llull són el Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill i Fèlix o Llibre de meravelles. Ambdues tenen finalitat moralitzadora i didàctica.

Blanquerna. o Està dividit en 5 llibres on s’expliquen les diverses etapes per les

quals passa la vida del protagonista, Blanquerna, després d’abandonar els seus pares per dedicar-se a la vida religiosa: monjo, abat, bisbe, Papa i ermità. Renuncia al món per buscar la perfecció cristiana i la troba en l’etapa de l’ermità.

o Dins del cinquè llibre s’inclou el Llibre d’Amic e Amat , conjunt de 366 versicles sobre l’amor místic de l’home per Déu.

o És una autobiografia utòpica.o Al llarg de l’obra hi abunden les petites històries alliçonadores o

morals que els medievals anomenaven eximplis. Fèlix.

o Consta de 10 llibres que parlen de les meravelles del món: Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, l’home, el paradís i l’infern.

o Fèlix és un jove pelegrí ingenu que viatja buscant el coneixement i s’adona de la distància que hi ha entre el comportament humà i el diví.

o Durant el seu pelegrinatge es troba amb ermitans, pastors, cavallers... que l’ensenyen a través dels eximplis (narracions breus protagonitzades per personatges imaginaris dels quals se n’extreu un ensenyament moral).

o Destaca el setè llibre, titulat El llibre de les bèsties faula amb intenció política on el Lleó representa la noblesa i el poder reial enfront la traïdoria de la guineu.Aquest llibre inclou el pensament lul·lià i se’n deriva un ensenyament moral basat en tres principis:

Defensa de l’organització jeràrquica de la societat feudal: cadascú ha d’ocupar el seu lloc segons l’estament social al qual pertany.

Condemna de les ambicions polítiques que puguin trencar l’ordre establert.

El monarca ha de saber formar un equip de govern just i eficaç.

Filosòfiques i científiques. Art abreujada d’atrobar veritat primera obra on intenta explicar l’ ART, Arbre de Ciència: enciclopèdia del saber humà, Llibre de contemplació en Déu: recull els seus principis teològics i defineix el seu ideari vital.

1 Pedagògiques (doctrinals). La Doctrina Pueril: educació dels infants i

Llibre d’orde de cavalleria codi moral que ha de regir el comportament d’un bon cavaller.

Teològiques. Llibre del gentil e dels tres savis: discussió entre un jueu, un cristià i un musulmà

Poesia. Cant de Ramon i Lo desconhort

DOCUMENT LES CRÒNIQUESLES CRÒNIQUES

ÈPICA I CRÒNIQUES No es conserven textos èpics en vers en català (cançons de gesta), però n’apareixen fragments a les cròniques.El que més s’aproxima a l’èpica catalana són les Quatre Grans Cròniques. Què són les cròniques?Les cròniques són extenses narracions en prosa de fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic, destinades a ésser escoltades en una lectura col·lectiva o a ésser llegides individualment.Les cròniques catalanes reflecteixen l’època d’esplendor de la corona catalanoaragonesa:

Conquestes de Mallorca, València, Sicília i Sardenya. Expedicions al nord d’Àfrica Etapes menys bel·licoses i centrades en les intrigues de la cort.

Característiques comunes a les quatre cròniques.

1. Gran valor literari i lingüístic.2. Valor extraordinari com a document històric, ja que historien l’època de

màxima plenitud de la Corona Catalanoaragonesa a l’Edat Mitjana i ens donen a conèixer tots els aspectes de la societat del moment.

3. Els fets que relaten són contemporanis a l’autor o immediatament anteriors i no fets remots, com a les cròniques llatines o d’altres.

4. Generalment l’autor dóna testimoni del que explica, ja sigui perquè n’havia estat el protagonista, perquè ho havia presenciat o perquè se n’havia assabentat a través de fonts directes.

5. La figura central és el monarca o la dinastia regnant.6. El to del relat sol ésser heroic, sobretot en les cròniques de Jaume I, B.

Desclot i R. Muntaner.L’objectiu de les cròniques.Les cròniques eren escrites i divulgades amb uns objectius molt clars:

- Deixar constància d’uns fets que havien de servir d’exemple a prínceps i governants, especialment als futurs reis catalans.

- Justificar la política reial (sobretot d’aquelles fets que havien estat mal vistos pels nobles o el propi poble.)

1- Satisfer la vanitat de la casa regnant, enaltint el monarca i la seva

dinastia . - Fomentar l’esperit nacional.

Quin període abarquen?Van des del regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276) fins al de Pere el Cerimoniós (1336-1387)AutorsJaume I el ConqueridorPere el CerimoniósRamon MuntanerBernat Desclot

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE CADA CRÒNICA

JAUME I:

Narra la vida i les gestes més importants del rei de forma autobiogràfica (no l’escriví directament però en coordinà la redacció).

El llibre es basa en els records personals del monarca. Conquestes de València i Mallorca. Intenció didàctica i justificativa Providencialisme : les victòries es deuen al desig diví. Llenguatge viu : cada personatge parla amb la seva llengua (català,

aragonès, castellà, francès, àrab)

BERNAT DESCLOT

De l’autor, se’n sap poca cosa. Se l’identifica amb un tal Bernat Escrivà, tresorer reial, cosa que explicaria l’accés a la documentació cancelleresca.

Parla sobretot del regnat de PereII el Gran, contemporani de l’autor. La seva finalitat és glorificar-lo i li atorga els atributs dels herois cavallerescos.

Les seves fonts són els documents oficials i la pròpia experiència de l’autor (rigor, detallisme i molta informació).

RAMON MUNTANER

Ens parla d’un llarg període: des del naixement de Jaume I fins a la coronació d’Alfons el Benigne. Destaca el relat sobre les seves experiències amb els almogàvers a les conquestes de Sicília i Calàbria i en l’expedició a Orient.

Entusiasta i poc imparcial. L’objectiu fonamental de l’obra és glorificar els reis del Casal d’Aragó i

això explica les exageracions i tergiversacions. Providencialisme i nacionalisme.

1 L’obra està escrita per ser llegida en veu alta, és per això que utilitza un

llenguatge viu i col·loquial, amb refranys i girs populars, amb procediments joglarescos (“Què us diré?”)

PERE EL CERIMONIÓS

Abarca el regnat d’Alfons el Benigne i Pere III el Cerimoniós. Justifica la seva política sense escrúpols, cruel, i per tant no tota la

informació és fidedigna. Escrita en forma autobiogràfica Llenguatge menys ric i menor domini de l’idioma.

DOCUMENT AUSIÀS MARCH

AUSIÀS MARCH

1. Fes un resum de la vida d’A. March.

Gandia 1397-1459. Es convertí en propietari d’una gran finca als setze anys a la mort del seu pare. Amb vint-i-dos participà en una expedició militar a Sardenya i Còrsega, al servei d’Alfons el Magnànim. Amb vit-i-vuit anys es retirà de la vida militar i es dedicà a les seves propietats, a la caça i a escriure. Fou governador i jutge del ducat de Gandia, i fou anomenat falconer del rei.Es casà dues vegades: amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell) quan tenia quaranta anys, amb la família de la qual va estar en discussió durant dos anys per problemes de la dot; i amb 46, amb Joana Escorna. Va morir als 62.La seva vida fou la d’un cavaller del segle XV.

2. Quin concepte té de la poesia?

El seu concepte va lligat al pensament: la poesia li serveix per pensar, reflexionar, filosofar.

3. Explica què vol dir que La matèria poètica és ell.

Rebutja la matèria poètica dels trobadors (no li interessa la domina cortesana, ni les proposicions amoroses del cavaller a la pastora, ni les picabaralles del marquès o el comte).La matèria poètica d’A.M és ell mateix: la poesia és l’instrument que utilitza per analitzar i confessar la seva intimitat més pregona. És una poesia del JO.

4. Quin concepte té de la dona? Què li interessa de la figura de la dona?

1No és el vassall de la dama ni canta les seves excel·lències. Ell concep la dona com a companya, amb virtuts i defectes.

Li interessa el gest, el seny i l’enteniment, els atributs físics quasi no tenen importància

5. Quina llengua poètica fa servir? Per què?

Ja no li serveix la llengua occitana per ser artificiosa. Abandona la retòrica excessiva. A.M necessita una expressió més directa i sincera per explicar la seva realitat personal, per això opta per usar el català com a llengua poètica.

6. Quins recursos de la poesia trobadoresca usa A. March?

Tot i el seu concepte de poesia, manlleva alguns recursos de la poesia trobadoresca: imatges, comparacions, estructures, senyal...

7. Els tema principal de la poesia d’A. March és l’amor. I els subtemes que s’hi relacionen són l’enamorament, el desig, el plaer, la timidesa, la gelosia, la infidelitat, el desencís...

8. Resumeix la filosofia personal sobre l’amor entre una dona i un home que planteja A. March i que té com a principis fonamentals

a. La dualitat de la persona. L’home té dues natures: el cos, que és imperfecte i finit (sentits, sensualitat, passions...); i l’esperit que pot ser infinit i perfecte (intel·ligència, raó, virtut...). Aquesta dualitat provoca un conflicte permanent en les persones. A partir d’aquí estableix la lluita entre buscar l’amor sensual i l’amor intel·lectual.

b. La dignificació de l’amor humà.A.M considera l’amor com un camí per arribar a la perfecció personal: l’atracció física s’ha de convertir en relació intel·lectual (el desig físic passa a ser plaer espiritual, perdurable). És la lluita entre el bé i el mal, on el mal tot sovint triomfa.

9. A part del tema de l’amor, quin altre tema tracta la seva poesia?

Tracta el tema de la mort10.Quin és el motiu que porta a A. March a escriure els sis Cants de

mort? La mort de la seva segona esposa, Joana Escorna.Quin tipus d’amor presenta? Un amor més pur i espiritual.Què hi expressa i què el preocupa?El seu sofriment per la pèrdua de la persona estimada i el sentiment d’injustícia per haver-la de sobreviure.

1El preocupa el destí de l’ànima de la seva estimada perquè se’n sent responsable. Aquesta incertesa li causa dolor i demana que l’esperit de la difunta li confirmi que ha ant al cel.

11.Quina estructura segueixen bona part dels poemes d’A. March? En la primera part exposa una anècdota o exemple, en la segona part adapta l’anècdota a la problemàtica personal i a l’última part hi fa la síntesi final amb el senyal corresponentLes figures retòriques que fa servir bàsicament són les comparacions i les imatges. Per què fa servir aquestes figures retòriques? Li permet expressar la intimitat del JO (la relaciona amb situacions externes).

DOCUMENT TIRANT LO BLANC I CURIAL E GÜELFA

INTRODUCCIÓ

Què era la cavalleria ?La cavalleria era un orde paramilitar que s’inicià a l’Europa cristiana del segle XI.

Quin era l’ideari de la cavalleria ?L’orde va anar adquirint un pes decisiu en la societat feudal i necessita d’una estructura i reglamentació rígida que havien de ser respectades pel cavaller.L’ideari de la cavalleria el podem resumir en els següents punts:

Defensa de la religió Atenció i protecció als més dèbils Fidelitat al rei Menyspreu per la mort i el dolor Recerca de l’honor i la glòria

Influència de la cavalleria en la literatura catalana .La literatura es féu ressò d’aquesta institució i dels seus ideals. Martí de Riquer distingeix entre:

novel·les de cavalleries , amb predomini de la fantasia, també conegudes com a matèria de Bretanya (cavallers de la Taula Rodona, rei Artús, la recerca del Sant Graal...)

novel·les cavalleresques ,amb predomini del realisme i la versemblança. Les dues novel·les cavalleresques més importants de la literatura catalana són Tirant lo Blanc (Joanot Martorell) i Curial e Güelfa (anònima).

SEMBLANCES ENTRE TIRANT LO BLANC I CURIAL E GÜELFAElements comuns:

Els eixos temàtics són l’amor i la guerra.

1 Els arguments segueixen unes línies gairebé paral·leles:

o Tirant ascendeix gràcies al rei d’Anglaterra i Curial, gràcies a l’ajut d’una dama que se n’enamora;

o ambdós participen en diversos combats; o Tirant s’enamora de Carmesina i Curial de Laquesis (combinació

d’escenes bèl·liques i sentimentals)Elements diferencials:

Marc temporal: el Tirant se situa a l’època contemporània de l’autor, mentre que el Curial se situa a finals del segle XIII.

El tracte de l’amor: Güelfa és jove (15 anys) i vídua, que ajuda ascendir Curial perquè sent un amor virtuós i honest; en canvi, l’amor de Tirant és més sensual i eròtic.

TIRANT LO BLANC..............................................................................................AUTOR

Joanot Martorell (València 1405/1411-1465). Era un cavaller que provenia d’una família noble de prestigi de Gandia que es va anar arruïnant. Mort el pare va haver de fer front als deutes i defensar l’honor familiar, embolicant-se amb constants batalles amb altres cavallers (no va voler resoldre els plets per via jurídica). Martorell havia freqüentat les corts reials d’Alfons el Magnànim i va tenir accés a la cultura perquè fou escrivà i trinxador de Carles d’Aragó (nebot d’Alfons). No es va casar mai ni se li coneixen fills il·legítims. Un any abans de morir va vendre el manuscrit del Tirant a Martí Joan de Galba, que sovint li havia deixat diners. Martorell havia freqüentat les corts reials i va tenir accés a la cultura.

CARACTERÍSTIQUES Novel·la total : inclou elements propis de la novel·la militar, d’aventures,

d’humor, de costums, amorosa, eròtica, cavalleresca... Tots els elements hi són presents i té una gran habilitat per combinar escenes serioses amb passatges d’humor.

Modernitat : l’obra és la suma de moltes novel·letes vertebrades per la presència del protagonista. Suposa l’abandó gairebé definitiu dels ideals medievals (religió i cavalleria) pels burgesos (plaer, raó, humor). Les escenes de la vida diària són més importants que les cortesanes i les de batalles. To solemne i els llargs parlaments per expressar l’ideari medieval, to col·loquial i dinàmic per expressar l’ideari burgès.

Realisme i versemblança : els herois són valents, però amb una força humana; l’acció transcorre en llocs coneguts; el temps és real i hi manquen elements fantàstics.

CURIAL E GÜELFA..............................................................................................AUTOREl 1876 Manuel Milà i Fontanals parlà per primera vegada d’un manuscrit del segle XV, anònim i sense títol, a la Biblioteca Nacional de Madrid. Fou ell mateix qui li posà el títol de Curial e Güelfa. L’anonimat, l’abundància de gal·licismes i italianismes tant lingüístics com sintàctics i l’ambientació estrangera feren pensar que era una traducció. Ara bé, la proximitat amb les

1terres catalanes es fa evident pels constants elogis de la casa d’Aragó i, sobretot, d’un dels seus reis: Pere el Gran. La data de creació se situa entre el 1432 i el 1465.

ARGUMENT I ESTRUCTURAEs divideix en tres llibres, precedits per un pròleg:

El primer llibre : Curial és educat a la cort del marquès de Montferrat i la germana del marquès, Güelfa (vídua jove), se n’enamora i li dóna protecció econòmica per ajudar-lo a ser cavaller. Marxa a Àustria i se li ofereix la mà de Laquesis a la qual renuncia. Güelfa se sent gelosa. Curial retorna a Montferrat.

El segon llibre : té com a punts centrals el torneig de Melú convocat pel rei de França i l’arribada a París. És un llibre molt més ràpid que l’anterior gràcies a la diversitat d’aventures, l’agilitat dels torneigs, les festes, la presència deliciosa de Festa (donzella de Güelfa) i la insistència de Laquesis iniciada al primer llibre.

El tercer llibre : descriu el viatge de Curial al pròxim Orient, el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Camar se suïcida per ell i el retorn a Montferrat, on troba una Güelfa esquiva tot i que finalment aconsegueix el seu perdó i s’hi casa.

CARACTERÍSTIQUES Realisme i versemblança : tota l’obra obeeix a un joc de causes i efectes

que no s’aparten de la lògica i la versemblança. Curial esdevé cavaller gràcies a l’ajuda econòmica de Güelfa. Curial es cansa, el fereixen, guanya, aprèn de l’observació...

Gestació d’un heroi : des d’uns orígens humils fins que aconsegueix el reconeixement, la fama i l’honor. Un ràpid ascens que ja reflecteix la davallada de la societat feudal. És un heroi modern, és agraït, conscient del deure que té amb Güelfa amb qui s’acaba casant, no diríem que forçat però tampoc fruit d’un amor apassionat, evoluciona.

Combinació d’elements diferents : es combinen les aventures cavalleresques amb la intriga amorosa. Combina personatges ficticis amb alguns històrics. Té un aire més medieval que el Tirant però el llenguatge és més natural.

DOCUMENT BERNAT METGE

BERNAT METGE

L’humanisme i la Cancelleria ReialEl SXIV és el segle de l’humanisme. Què s’entén per Humanisme ? És un corrent ideològic i artístic vingut d’Itàlia que suposà un retorn a l’antiguitat clàssica i el rebuig als aspectes de l’època medieval per considerar-la una època bàrbara. Els humanistes defensaven els ideals de mesura i escepticisme dels grecs i llatins, i crearen una literatura culta i refinada.

1Durant els segles XIV i XV destaca el paper que va tenir la Cancelleria reial en la difusió de la cultura humanista.Què era la Cancelleria reial ?

Era un organisme oficial burocràtic que es dedicava a redactar els documents oficials de la reialesa, la noblesa i l’estament eclesiàstic de la corona d’Aragó.

A partir de 1373 esdevingué un centre cultural i creà una uniformitat lingüística que s’imposà per damunt de la varietat de la llengua oral. Era obligatori, per imposició real de reis com Joan I o Martí l’Humà, conèixer el llatí, el català i l’aragonès per entrar a la Cancelleria Reial.

Per poder treballar a la Cancelleria reial calia: Bona cal·ligrafia. Un bon domini de les tres llengües oficials de la Corona: català,

aragonès i llatí. Prosa elegant i culta (llatí dels clàssics). Formació general sobre cristianisme, retòrica, dret i filosofia.

Biografia i obra

Bernat Metge (Barcelona 1340/1346-1413). Escrivà i secretari reial primer del rei Pere, després del seu fill Joan I i,

finalment, de Martí l’Humà. Probablement va entrar a treballar-hi de la mà del seu padastre, escrivà i protonotari de la reina Elionor (tercera esposa de Pere el Cerimoniós).

Tenia prestigi social i professional i rebia generoses donacions del rei

Després d’un breu regnat de nou anys, Joan I va morir sobtadament el 1396, en caure del cavall mentre caçava en un bosc proper a Torroella de Montgrí. Els homes de confiança foren detinguts, processats i empresonats, però al cap d’un any Martí l’Humà els allibera i els rehabilita en els càrrecs.

La seva obra ens mostra la seva àmplia i sòlida cultura literària

Lo Somni _________________________________________

1 És l’obra més important de l’humanisme català i una de les obres mestres de la literatura catalana medieval.

Va ser escrita poc després de sortir de la presó amb la finalitat de justificar-se davant Martí l’Humà de la mort del rei per tal que el readmetés dins la Cancelleria.

Escrita en primera persona. Es divideix en quatre llibres:

o Bernat s’adorm mentre és a la presó i inicia una conversa amb el rei Joan I sobre la immortalitat de l’ànima. Es presenta com a creient malgrat els dubtes inicials.

o Joan I respon les preguntes que Bernat Metge li fa sobre les circumstàncies de la seva mort

o Diàleg entre Orfeu i Tirèsias. Orfeu li explica com és l’infern i Tirèsias critica la condició femenina.

o Bernat Metge respon les crítiques de Tirèsias i ataca els homes. I es desperta del que només era un somni.

DOCUMENT PANORAMA GENERAL (RENAIXEMENT-BARROC-IL·LUSTRACIÓ I NEOCLASSICISME)PANORAMA GENERAL

Els segles XVI, XVII i XVIII constitueixen l’anomenada època moderna.

Per què anomenem Decadència a aquest període?

Durant aquests segles la cultura catalana, a diferència d’altres cultures europees, va patir una davallada general, de qualitat i de quantitat en la literatura culta (no la popular). Això ha dut a usar el terme Decadència per denominar aquest període de tres segles, un terme poc adequat si es té present que la cultura popular i les altres manifestacions artístiques van mantenir la vitalitat i les classes populars van seguir utilitzant la llengua catalana.

Quines conseqüències tenen els esdeveniments polítics, econòmics i sociolingüístics per a la literatura catalana culta?

o Castellanització de l’aristocràcia dels antics territoris de la corona d’Aragó. Unió de les cases reials de Castella i Aragó amb el matrimoni d’Isabel i Ferran.

o Pèrdua del poder de la burgesia catalana (crisi econòmica), amb el consegüent augment del poder de l’aristocràcia (castellanitzada).

o Ús freqüent del castellà en la literatura culta.o Entrada de castellanismes en la literatura culta, sobretot a partir

del segle XVII.

1o Pèrdua de consciència d’unitat entre els diferents territoris de parla

catalana.

DOCUMENT PREGUNTES I RESPOSTES (renaixement, barroc, il·lustració i neoclassicisme)

LITERATURA MODERNA (SXVI-XVII-XVIII)

1. Quins són els límits de l’Edat Moderna?Els límits d’aquest nou període se solen fixar entre la caiguda de Constantinoble en poder dels turcs (1453) i la Revolució Francesa (1789).

2. Quins grans moviments artístics i literaris inclou l’Edat Moderna?El Renaixement (SXV i XVI), el Barroc (SXVII) i la Il·lustració i el Neoclassicisme (SXVIII).

3. Quines són les característiques generals de l’Edat Moderna europea? Àmbit socioeconòmic: creixement demogràfic (ciutats), expansió

econòmica i consolidació de la burgesia urbana. Àmbit polític: creació de grans potències estatals (entre elles

Espanya) i implantació de monarquies autoritàries. Inici de la colonització d’Amèrica.

Àmbit científic: mètode experimental, basat en l’observació. Progrés científic i tècnic (impremta, brúixola...)

Àmbit del pensament: s’estén l’Humanisme, visió antropocèntrica de l’univers i valors socials i polítics (igualtat, justícia, llibertat)

Àmbit espiritual: augmenta l’escepticisme religiós. Àmbit artístic: es recuperen els ideals clàssics (harmonia i equilibri).

L’art imita la realitat.4. Quina és la situació als territoris de parla catalana?

Àmbit socioeconòmic: pèrdua de població a causa de la pesta negra i les males collites. Pèrdua de mercats mediterranis a causa de la pirateria, bandolerisme i presència del domini turc. Economia de subsistència.

Àmbit polític: la unió de la Corona de Castella i la Corona d’Aragó provoca el trasllat de la cort i els interessos de Catalunya, València i Aragó se’n ressenten. 1716 el rei Felip V imposa el Decret de Nova Planta abolint les institucions polítiques catalanes.

Àmbit cultural: l’aristocràcia es trasllada a la cort castellana i es perd el mecenatge (la burgesia encara no té prou poder econòmic). Com a conseqüència l’activitat cultural és escassa.

Àmbit lingüístic: l’aristocràcia es decanta per l’ús del castellà. Al SXVII els autors segueixen els autors barrocs castellans. Amb els decret de Nova Planta s’imposa el castellà com a llengua oficial.

EL RENAIXEMENT SXV i XVI

1a) Què és el Renaixement? On s’inicia i quan?

És el moviment cultural i artístic que s’originà com a conseqüència de l’expansió dels ideals de l’Humanisme.Es va iniciar a Itàlia (Florència) durant el segle XIV i es va estendre arreu d’Europa durant els SXV i XVI.

b) Quina visió tenien els intel·lectuals del Renaixement de l’Edat Mitjana?La veien com una etapa tenebrosa que separava una antiguitat grecollatina esplendorosa i una època moderna també esplendorosa.

c) Quina és la idea de fons del Renaixement?Recuperar els ideals de la cultura clàssica i ruptura amb el passat medieval.

d) Com entenen l’art els renaixentistes? I la literatura?L’ART com a imitació de la realitat i regit pels principis de la mesura, l’equilibri, l’harmonia i la serenor. La LITERATURA usa els tòpics clàssics: locus amoenus (paisatge idealitzat i primaveral), carpe diem (fruir del moment), beatus ille (vida tranquil·la i retirada)

e) Quina són les formes poètiques més utilitzades? Qui les va introduir?Sonet i decasíl·lab italià sense cesura, introduïts per Petrarca.

f) Quin és el poeta més important de la literatura catalana del segle XVI? Per què és important?Pere Serafí. Malgrat fer servir alguns recursos mètrics i expressius de la tradició medieval, es converteix en el màxim representant del petrarquisme en la literatura catalana. El sonet és la forma predilecte. També destaca com a poeta que recrea formes i temes de la tradició popular.

g) Quin gènere cal destacar dins de la prosa catalana?La prosa dialogada (utilitzada pels autors grecs i llatins i per l’humanista Bernat Metge).

h) Quin prosista cal destacar? Quina és la seva obra més important i quines idees hi defensa?Cristòfor Despuig. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Defensa del patrimoni de Tortosa, defensa de Catalunya i la seva llengua, crítica a Castella i els seus historiadors per ignorar l’existència i història de Catalunya.

i) Quin tipus de teatre s’escrivia i representava a la cort de València?Obres de contingut civil que mostraven l’ambient aristocràtic i sumptuós de la cort i la situació de diglòssia (el català per escenes quotidianes i el castellà quan els cavallers tractaven temes importants o sentiments enlairats).

j) Quin és l’autor de teatre més important? Esmenta la seva obra més destacable i el tema que tracta.Joan Ferrandis d’Heredia. La vesita. Tracta la hipocresia social (actuació pública i actuació privada) i ironitza sobre l’excés de cortesia de les dames valencianes.

EL BARROC SXVII

1. Quan neix el Barroc i en quins països predomina?

1Neix a finals del SXVI. Sobretot a Espanya i Anglaterra.2. L’art i la literatura dissimulen la duresa de la realitat (moment de

crisi). Quins recursos utilitzen?Embelleixen la realitat a través de l’artifici, l’ornamentació i el lluïment; o bé tendeixen a accentuar-ne els aspectes negatius (misèria, lletgesa, defectes humans) per mitjà de la paròdia, la caricatura i la sàtira corrosives, que és una manera d’enfrontar-se al pessimisme de la realitat.3. Què busca l’artista del barroc? Busca l’originalitat i l’experimentació (jocs visuals, deformació...) per tal d’impressionar el públic.4. Quines són les dues grans figures literàries del pas del

Renaixement al Barroc?Miguel de Cervantes i William Shakespeare.5. Poesia.

a. Quins models s’imiten? Què caracteritza la poesia barroca?Models barrocs castellans. Exercici de virtuosisme retòric: abundància de metàfores, hipèrboles, paradoxes, antítesis, hipèrbatons...b. Quin és l’autor català més important i què caracteritza la seva

obra poètica? Quins poemes destaquen i per què?Francesc Vicent Garcia (El Rector de Vallfogona)Diversitat de formes i registres, gust per l’artifici retòric.Els que són elogis de la bellesa d’una dama (on trobem les millors qualitats del poeta).

LA IL·LUSTRACIÓ I EL NEOCLASSICISME SXVIII

IL·LUSTRACIÓ

1. Concepte d’Il·lustració.Moviment filosòfic i científic que des d’Anglaterra i França es va expandir per Europa durant el segle XVIII. 2. Què pretenen els il·lustrats? Quin és el seu projecte cultural més

important?Moviment racionalista (coneixement a través de la raó) que pretén presentar una visió totalitzadora del saber. Elaboració de l’Enciclopèdia, resum del saber humà.3. Valors que transmet la Il·lustració.Llibertat, progrés social i tolerància; aplicació de mètodes d’investigació empírics i sentit crític; separació de poders (legislatiu, executiu i judicial); la teoria del contracte social com a mecanisme d’harmonia social; i extensió de l’ensenyament com a pas necessari per al progrés de la societat.4. Quins autors de prosa catalana il·lustrada cal destacar?Baldiri Reixac i Rafael D’Amat.5. Importància del llibre Instruccions per l’ensenyança de minyons

1Tractat cabal de pedagogia. Com s’ha de practicar l’educació dels infants. Fa propostes innovadores, és un compendi de matèries molt diverses i té un gran valor literari.6. Importància del llibre Calaix de SastreTé un gran interès documental perquè dóna una imatge molt fidel de la seva època.

NEOCLASSICISME7. Relació entre la Il·lustració i Neoclassicisme.Concreció artística del pensament Il·lustrat8. Quins valors recupera el Neoclassicisme?Harmonia, serenor i la utilitat educativa de l’art. Versemblança i contenció dels sentiments.9. Quin és el representant del teatre neoclàssic català? Quina és la

seva obra més important.Joan Ramis. Lucrècia (contenció, missatge ètic, bon gust)

DOCUMENT ROMANTICISME I REALISME. RENAIXENÇA

ROMANTICISME I REALISME

El SXIX fou un segle de canvis importants a Europa i Catalunya: la revolució industrial va transformar l’economia, i la burgesia es va consolidar com a classe emergent.

Amb la revolució industrial les ciutats van créixer perquè la gent del món rural emigrà cap a nuclis urbans per treballar a les indústries. Les condicions amb què vivien i treballaven eren precàries i amb el temps van esdevenir el proletariat organitzat en sindicats i partits polítics.

Al segle XIX, a Europa, tenim dos moviments literaris i artístics: el romanticisme i el realisme, el qual desemboca al naturalisme.

Romanticisme (1a ½ SXIX)Moviment d’arrel nacionalista que recuperà les tradicions populars (ànima del poble) Característiques

o Rebuig dels cànons clàssics, de l’estètica neoclàssica del segle XVIII.

o Defensa de la llibertat de creació de l’artista i de l’originalitat de l’obra d’art.

o Reivindicació de la lletjor, l’horror o el grotesc com a valors estètics.

o Barreja de gèneres, tons o estils.

1o Predomini dels sentiments per damunt de la raó.o Exaltació del sentiment patriòtic i recuperació de les tradicions i

llegendes. No els agradava el món en què vivien i per escapar-ne, van mostrar un gran interès per la cultura popular i per l’Edat Mitjana.

o Presència ocasional d’exotisme o aventura, transgressió de la llei o la conducta antisocial dels protagonistes.

A Catalunya, d’aquestes característiques, predomina el sentiment nacionalista.Autors europeus dels romanticisme: Victor Hugo, Walter Scott, Lord Byron, Novalis, Edgar Allan Poe, Jane Austen, Emily Brönte, Mary Shelley...

Realisme (2a ½ SXIX)Moviment que pretenia reflectir la societat del seu temps. El realisme va tenir com a conseqüència el naturalisme:

Creat per Émile Zola que tenia com a objectius:

o Retratar la vida de les classes socials més desfavorides.

o Reflectir en la literatura les teories deterministes (influència de l’herència biològica i el medi)

Autors europeus que cal destacar: Balzac, Charles Dickens, Tolstoi, Dostoievski, Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas...

RenaixençaLa Renaixença és un moviment lligat a l’ascens de la burgesia (amb poder econòmic gràcies a la industrialització), va néixer amb la voluntat de la burgesia catalana de diferenciar-se de la de la resta d’Espanya, més agrària i menys industrialitzada.

S’inicia el 1833 (publicació de l’oda a La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor) i s’acaba cap a 1890, amb les primeres manifestacions del Modernisme.

Propòsits de la Renaixença: o Crear un públic per a la literatura catalana.o Restablir una literatura nacional i recuperar la literatura popular.o Valorar la pàtria.o Promoure la recuperació idiomàtica (normes gramaticals) i cultural

de Catalunya.o Potenciar les institucions catalanes per recuperar el país.

Els Jocs FloralsLa Renaixença aconseguí molta projecció popular gràcies als JJFF.

1o Certamen literari d’origen medieval (SXIV) recuperat a partir de

1859 per fomentar la poesia catalana.o El seu lema era “Fe, Pàtria i Amor”. La temàtica dels poemes era

religiosa, patriòtica i amorosa.o Van aconseguir recuperar la llengua i van permetre l’aparició de

nous autors i un públic lector.

DOCUMENT AUTORS DE LA RENAIXENÇA

JACINT VERDAGUER

És l’autor més important de la literatura catalana del segle XIX. La importància de Verdaguer es basa en els següents factors:

Fou capaç de crear una obra molt sòlida, que serví de base per als poetes i prosistes posteriors.

Arribà a l’ànima del poble i dotà la seva obra d’una excel·lent categoria literària.

Contribuí a donar ressò universal a la nostra llengua ja que algunes de les seves obres foren traduïdes a diverses llengües europees (castellà, portuguès, francès, provençal, anglès, txec, italià, alemany...)

VIDA__________________________________________________________

Nascut a Folgueroles (Osona) el 1845.Era fill de família camperola amb poques possibilitats econòmiques. Als deu anys entrà en règim d’alumne extern en el Seminari de Vic. De seguida va tenir fama de bon versaire i l’any 1865 participà en els Jocs Florals. El 1870 fou ordenat sacerdot. Durant dos anys viatjà per l’Atlàntic i acabà de redactar el seu llarg poema èpic L’Atlàntida. El 1877 guanyà els JJFF amb el poema l’Atlàntida.

El 1886 sofrí un profund trasbalsament espiritual després d’un viatge a Terra Santa i a partir de llavors inicià una campanya excessiva de donacions als pobres com a almoiner del marquès de Comillas i practicà exorcismes. Fou traslladat al Santuari de Gleva acusat de patir demència.

Al cal de dos anys tornà a Barcelona i seguí practicant exorcismes. Per aquest motiu fou suspès de les seves funcions de capellà però el 1898 pogué tornar a dir missa.

L’any 1902 caigué malalt d’una tuberculosi i morí a Vallvidrera. El seu enterrament fou un acte multitudinari com mai s’havia vist a Barcelona.

OBRA__________________________________________________________

Verdaguer fou sobretot poeta, però també un excel·lent prosista. Podem dividir la seva obra en tres períodes:

1 1860-1877. Escriví molta poesia religiosa i començà a escriure

L’Atlàntida, poema que narra l’enfonsament d’aquest continent tot barrejant-hi elements mitològics de la tradició grega, bíblica, egípcia... Els personatges són descrits amb molta artificiositat.

1877-1886. Període de gran activitat literària, que es clogué amb la publicació del seu gran poema èpic: El Canigó, que consisteix en una exaltació dels orígens cristians de Catalunya a l’edat mitjana. Verdaguer pren com a pilars bàsics la catalanitat, religiositat i natura, i s’inspira en la tradició popular, la llegenda i el passat històric. Tot el que hi succeeix és més humà i realista.

1886-1902. En aquests anys de tensions i lluites contra els seus enemics escriví amargs poemes com Flors del Calvari.

Sovint s’ha oblidat la importància que ha tingut per a la nostra literatura la seva rica i variada prosa. La necessitat de fer entenedores les seves argumentacions en defensa de les acusacions d’exorcisme, demència i malversació, li exigí una prosa funcional sense recargolaments retòrics de cap mena. Cal destacar obres com Excursions i viatges i En defensa pròpia.

Jacint Verdaguer

Sant Martí del Canigó

1 ÀNGEL GUIMERÀ

Àngel Guimerà suposà per al teatre català del segle XIX el mateix que Verdaguer per a la poesia.

Amb Àngel Guimerà el teatre assolí uns nivells de qualitat que no havia tingut des de l’edat mitjana.

Va esdevenir un escriptor d’una gran presència social.

Universalitzà per primer cop el teatre català. Fou traduït a moltes llengües.

VIDA__________________________________________________________

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1924) era fill de pare català i mare canària, visqué els primers vuit anys a les Canàries i després es traslladà al poble patern del Vendrell, on residí els anys d’infantesa. Estudià a Barcelona.

Començà la seva vida literària en castellà, però ben aviat es féu conèixer pels seus articles en català. El 1877 guanyà els tres premis ordinaris del certamen (flor natural, la viola i l’englantina) i fou nomenat mestre en Gai Saber. El 1879 estrenà Gal·la Placídia, la seva primera obra dramàtica, que fou l’inici d’una llarga carrera teatral que el convertí en el millor dramaturg català del XIX.

Catalanista i conservador convençut, el seu enorme prestigi el féu figurar a primera fila del moviment polític nacionalista. El 1911 entrà com a numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, però mai va estar d’acord amb la reforma gramatical que dugué a terme l’Institut.

OBRA_________________________________________________________

Poesia

La seva poesia és de caràcter narratiu, és a dir, explica fets i no és abstracta. Es caracteritza pel to combatiu i patriòtic, la força plàstica de les descripcions, la gran habilitat dramàtica... La seva producció poètica es troba recollida en dos llibres (Poesies i Segon llibre de poesies) i tracta temes de to variat: històric, religiós, experiència personal, polítics...

Teatre

Començà a escriure teatre quan tenia 34 anys i ja era un poeta famós. La seva producció dramàtica es divideix en quatre etapes (d’acord amb Xavier Fàbregas):

Tragèdia romàntica (1879-1890). S’inicia amb l’obra Gal·la Placídia. Durant aquesta etapa escriu les obres tràgiques més romàntiques: ambients passats, medievalisme, molta importància dels personatges. Influït per Víctor Hugo, Shakespeare i el drama històric català. La millor obra d’aquest període és Mar i Cel.

1 Drama realista (1890-1900). La seva dramatúrgia se centrà en

problemes de la història contemporània. És l’etapa de màxima plenitud. Destaquen la trilogia formada per Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar; totes tres obres acaben amb la mort d’algun personatge fruit d’un conflicte de possessió amorosa que a més comporta d’altres conflictes.

Els intents modernistes (1900-1911). Les obres d’aquesta època responen a la recerca de noves formes: L’aranya (de caire naturalista), La reina vella (de caire simbolista)...

Retorn als orígens (1911-1920). No estrenà cap obra nova fins el 1917 amb Indíbil i Mandoni

CONDICIONAMENTS I ASPECTES DELTEATRE DE GUIMERÀ___________

L’obra guimeriana reflecteix les seves preocupacions i peculiar manera de veure el món. Aquestes preocupacions són fruit d’aspectes biogràfics i que traspassa als seus personatges. Tres són els fets fonamentals:

1. El complex de mestís . El fet de ser fill de pare català i mare canària el feia sentir com un sobrevingut.

2. La seva qualitat de fill “natural ”. Els seus pares no es casaren per l’Església fins que ell hagué nascut. Això l’obsessionà tant que fins i tot el portà a falsificar la seva data del seu naixement.

3. Fracàs amorós en l’adolescència . No va poder casar-se amb Maria Rubió, de qui estava molt enamorat, i volcà tota la seva estimació en la seva mare (idealitzà la dona com a mare). Els seus personatges més ben caracteritzats són femenins.

Guimerà té una particular concepció del món:

bondat natural de l’home i de l’efecte corruptor de la civilització.

La muntanya és el lloc incontaminat on l’home manté la seva bondat primitiva, en canvi, la ciutat i el poble degraden.

Àngel Guimerà

NARCÍS OLLER

1A la segona meitat del segle XIX, el moviment dominant a tot Europa fou el realisme i donà lloc al naturalisme, creat per Émile Zola i que tenia com a objectius retratar la vida de les classes socials més desfavorides i reflectir en la literatura les teories deterministes (influència de l’herència biològica i el medi).

A Catalunya el màxim exponent en llengua catalana del realisme i el naturalisme fou Narcís Oller.

L'aportació de Narcís Oller a la literatura catalana ha estat l 'elaboració d'un llenguatge adaptat a la narració; tot i la falta de recursos i models narratius, troba l'estil personal i incorpora una temàtica i una visió del món inèdit.

Narcís Oller aconsegueix en el seu temps una fama europea només comparable en altres gèneres a la incidència d'Àngel Guimerà o de Jacint Verdaguer.

Malgrat produir per al sector més selecte de la població, arriba a capes prou àmplies i es converteix en un autor popular.

VIDA__________________________________________________________

Narcís Oller neix a Valls (Alt Camp) 1846 i mor a Barcelona 1930. Orfe de pare, l'educa el seu oncle, J. de Moragas i de Tavern, i té una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart. Estudia Dret a Barcelona, on s'estableix definitivament el 1873, exercint com a oficial de secretaria de la Diputació Provincial. Després, gairebé fins a la seva mort, és procurador dels tribunals.

OBRA_________________________________________________________

Oller entrà tard al món de la literatura i ho féu com a aficionat i no com a professional. La seva narrativa pot dividir-se en tres etapes.

1872-1883 Aprenentatge: entre el Romanticisme i el Realisme.

Anys d’aprenentatge i formació.

Començà a escriure en castellà però de seguida optà per usar el català.

Descobrí la novel·la realista francesa però no n’adoptà la totalitat dels seus temes i tècniques. La novel·la més important d’aquesta etapa i la que li donà fama europea és La papallona (1882, traduïda al castellà, rus, francès...). El mateix Émile Zola va escriure la carta-pròleg a la traducció francesa de la novel·la La papallona i ja aclaria les distàncies existents entre la novel·la naturalista que ell proposava i la que Narcís Oller havia escrit: les descripcions dels ambients i els personatges s’aproximen al Realisme; en canvi, el tema i el moralisme final s’acosten a la novel·la romàntica de fulletó.

1 1884-1905 Realisme i Naturalisme.

Gràcies al ressò de La papallona, Narcís Oller té prou confiança com per escriure la que seria la seva producció més important: L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892) i La bogeria (1899).

L'Escanyapobres és una novel.la que contraposa dues visions econòmiques davant de l'avarícia dels seus protagonistes. La passió del protagonista pel diner (l’Oleguer) el porta a l’aïllament del món i l’autodestrucció. Per les descripcions i la llengua s’emmarca dins del Realisme però per la descripció científica del procés de l’avarícia s’acosta al Naturalisme.

Vilaniu planteja l'enamorament entre la dona d'un cacic i un jove, cosa que desencadena tot un seguit de desgràcies que provoquen la caiguda d’una família rica i poderosa.

La febre d'or narra l'ascensió econòmica i social de Gil Foix, un home enriquit per la borsa i que acabarà perdent la seva fortuna. És la novel·la més coneguda d’Oller. Retrata una època de la vida social i econòmica de Barcelona (el pas d’una ciutat menestral a una ciutat burgesa i industrial arran de la febre bursàtil).

La bogeria és una obra basada en un fet real, on també descriu el procés d'embogiment del protagonista. Segurament aquesta és la novel•la més naturalista d'Oller. La vida del protagonista ve determinada pel medi i per l’herència (pare dement i suïcida, mare histèrica, germana malformada i epilèptica i una altra de nimfòmana).

1906 Realisme i Modernisme.

Pilar Prim, la seva darrera novel•la, planteja el conflicte de la protagonista, víctima de la clausura testamentària del marit, que priva de l'usdefruit dels béns a la vídua si torna a casar-se.

Els personatges femenins d'Oller semblen més humans que els masculins i amb una personalitat molt més marcada, amb una psicologia que evoluciona constantment.

Més tard, després d'aquestes obres, Oller entra en una etapa de silenci com a novel·lista. Entre el 1905 i el 1913, tradueix obres de teatre, sobretot per motius econòmics.

En la darrera etapa vital es retira de l'escena pública i centra els esforços en la redacció de les Memòries literàries (1913-1918, amb afegitons de 1919 a 1922) on referma les pròpies conviccions, tant literàries com ètiques.

El 1992, el director de cinema Gonzalo Herralde fa una adaptació de la novel·la La febre d'or, amb guió de Guillem-Jordi Graells.

1

NARCÍS OLLERadreça d’interèshttp://www.escriptors.cat/autors/ollern/

.........................................................................................................................................................

CAL REPASSAR ELS COMENTARIS DE TEXT QUE S’HAGIN FET A CLASSE DURANT EL CURS 2011-12!!!!!!