OBSERVADORS DE LA PLATJA - …programeseducatiusconsorcielfar.wikispaces.com/file/view/Quadern...

OBSERVADORS DE LA PLATJA Investiguem la presència de microplàstics

a les nostres platges

Quadern de camp

Observadors de la Platja Quadern de camp / 2

Índex

1. Com és la nostra platja? ................................................................. / 03

2. Com es forma una platja? ............................................................... / 05

3. Anàlisi granulomètrica d’una mostra de sorra de platja per tamisat / 08

4. Som uns bons banyistes? ............................................................... / 10

5. Quanta gent hi ha avui? .................................................................. / 14

6. Separació de residus a la platja ...................................................... / 16

7. Entrevista al banyista: i tu, com fas servir la platja? ........................ / 18

8.Estudi de la presència de macroplàstics i microplàstics a la platja ... / 20

10. Plàstics del dia a dia ....................................................................... / 23

11. La nostra responsabilitat / 25


Com és la nostra platja?

Què farem?

• Descobrir quines característiques té la platja de l’estudi: localització, mides, serveis, etc.

• Investigar aspectes que podran servir per analitzar els resultats de l’estudi.

Per què ho farem? Abans de començar a fer els experiments d’un estudi científic, els investigadors dediquen un temps a informar-se sobre quins aspectes els poden fer variar els resultats. D’igual forma, abans d’anar a la

platja a fer l’estudi, cal investigar quines característiques presenta. Això us ajudarà a entendre millor els resultats que obtindreu.

Anem per feina! 1. Consulteu el web del vostre ajuntament o de l’Agència Catalana de l’Aigua, per conèixer millor la vostra

platja.

2. Després de buscar la informació, ompliu la taula següent:

3. Si el vostre municipi disposa d’algun equipament que doni informació sobre les platges el podeu visitar, per tal que us donin més informació sobre la vostra platja d’estudi.

Nom de la platja Poseu una fotografia o esquema de les platges del vostre municipi i cerqueu la informació que us demana.

Districte Barri TIPUS D’USUARI MIDES Longitud Amplada mitja Càlcul de la superfície

aproximada

1 a l’aula


EQUIPAMENTS SERVEIS Lavabos Quiosc de begudes i gelats Dutxes TRANSPORTS Papereres Autobús Tramvia de rebuig d’envasos Metro Bicicleta

ALTRES OBSERVACIONS Per acabar... A partir de la primera aproximació a l’espai que heu fet, debateu o comenteu l’aspecte que creieu que tindrà la platja el dia que aneu a fer l’estudi. Què és la Bandera blava i per quins motius s’atorga a les platges? Busqueu la manera d’arribar amb transport públic des del vostre centre educatiu fins a la platja d’estudi: quin transport agafareu, si fareu transbordaments, quant temps trigareu aproximadament, etc.


Com es forma una platja?

Què farem?

• Aprendre quin és el procés de formació d’una platja.

• Investigar el procés de regressió que pateixen les platges de Catalunya cada any i les seves conseqüències.

• Fer un debat per compartir les opinions.

Què és una platja? Les platges són acumulacions de sorra o pedres que es produeixen a la zona costanera. De manera natural, la sorra que alimenta les platges prové de terra endins, a través del transport que en fan rius i rieres i que són la principal font de sorra de les nostres platges. La sorra de les platges és dinàmica, està en constant moviment: l’onatge i els corrents marins la mouen. Us heu fixat que a l’hivern la platja es fa més petita i que, normalment, a l’estiu és més gran? Però, per què creixen les platges de la nostra costa? Platges de Sant Sebastià i la Barceloneta, Càmeres de l’ICM-CSIC

2 a l’aula


Anem per feina! 1. Llegiu els dos articles i feu un debat amb la classe o en grup per contrastar les vostres

opinions. Els alumnes participants podeu adoptar diferents rols: agents turístics, ecologistes, ciutadans, polítics del municipi,...

Barcelona, 23/06/2010, www.324.cat Les platges catalanes retrocedeixen tres metres cada any i no n'hi ha prou amb regeneració de sorra Any rere any els catalans disposen de menys metres quadrats de platja, sobretot en algunes zones com el Maresme, que aquesta temporada no han estat regenerades pel Ministeri de Medi Ambient. En concret, les platges retrocedeixen tres metres cada any. La causa: els fenòmens naturals més d'altres d'artificials. Amb la regeneració no n'hi ha prou per posar fi al problema i la sorra acabarà sent un bé escàs. Així que, segons els experts, s'haurà de prioritzar quines platges es conservaran. Les platges catalanes reculen de mitjana uns tres metres a l'any. Aquesta és una de les conclusions del Llibre Verd del Litoral català que la Generalitat ha encarregat al Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC. La pèrdua de sorra -que es fa evident, per exemple, a les platges de Badalona, on els últims 20 anys han retrocedit uns 15 metres- és fruit d'una combinació de fenòmens naturals, com les llevantades, amb d'altres d'artificials. Agustí Sánchez-Arcilla, del Laboratori d'Enginyeria Marítima, ha explicat que el Maresme és una de les zones més complicades amb cinc barreres perpendiculars, ports esportius, que trenquen

completament el transport de sorra des de la Tordera. Una de les solucions passa per la regeneració de sorra, com la que aquests dies ha enllestit el Ministeri de Medi Ambient a les platges de Barcelona, on n'ha dipositat 750.000 metres cúbics. Però amb això no n'hi ha prou. Per evitar que aquesta sorra sigui arrossegada per les llevantades, el Ministeri ha construït dos dics submergits a les platges de la Mar Bella i del Bogatell, i un d'emergent a la Barceloneta. Segons ha explicat Francesc Soler de Magrinyà, de la regidoria de Medi Ambient a l'Ajuntament de Barcelona, “la llevantada i la sorra se'n va des de la platja i queda dipositada davant del dic”. Després, afegeix: “La dinàmica marina normal agafa aquesta sorra i la va recol·locant a la platja”. En qualsevol cas, Agustí Sánchez-Arcilla, ha assegurat: “Sempre tindrem platja perquè la vora costanera d'equilibri entre el mar i la terra és un dipòsit de sorra”. Això sí, ha advertit: “La sorra esdevindrà un bé escàs i l'haurem de gestionar amb molta intel·ligència perquè no podrem mantenir totes les platges com ara.” Segons els experts, doncs, com que la sorra anirà molt cara, s'haurà de prioritzar quines platges es conservaran.

Divendres, 13 de juliol del 2012, ANTONIO MADRIDEJOS / Barcelona, www.elperiodico.cat Greenpeace denuncia el “malbaratament” de regenerar les platges - L'associació afirma que a Catalunya s'han gastat inútilment 78 milions d'euros en els últims sis anys - Demana que la recaptació de l'ecotaxa es destini a preservar l'ecosistema danyat, no a la indústria turística La reposició de sorra a les platges i la construcció de barreres i espigons al litoral català, entre altres actuacions de “discutible utilitat”, en paraules de

Greenpeace, va suposar una despesa de 78 milions d'euros entre el 2005 i el 2011, segons ha denunciat l'associació ecologista al presentar el seu informe anual sobre l'estat de les costes. “No té sentit mantenir amb aquest malbaratament unes platges que són artificials”, ha denunciat Anna Rosa Martínez, delegada de Greenpeace a Catalunya. Martínez ha posat l'exemple de la platja de Cabrera de Mar, a la comarca del Maresme, que fa dues dècades feia 2,9 quilòmetres de llarg i ara es limita a 500 metres malgrat les repetides regeneracions amb sorra. “Aquests pegats no han servit de res”


ENTRE 4 I 6 EUROS PER METRE CÚBIC DE SORRA El 2009, per exemple, es van afegir 200.000 metres cúbics a Cabrera que van desaparèixer pràcticament l'any següent, amb els primers grans temporals. “Aquests diners podrien haver-se invertit en altres coses, incloent preservar l'ecosistema marí”, va lamentar la delegada a Catalunya de l'organització. Segons Greenpeace, reposar un metre cúbic de sorra costa entre 4 i 6 euros. “A més, els dragatges de sorra tenen un impacte molt fort sobre la biodiversitat i l'activitat pesquera”. Greenpeace també calcula, a partir de dades oficials, que el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient es va gastar entre el 2008 i el 2011 33 milions d'euros per regenerar i estabilitzar les platges de Barcelona amb sorra i espigons. “La ciutat perd cada any entre el 2% i el 5% de la seva sorra”. Quant al Club Méditerranée del cap de Creus, dins del parc natural, la restauració del paisatge que ocupa el complex hoteler ha costat 11 milions d'euros en set anys si es té en compte la demolició, el tractament dels residus i l'adequació del terreny, inclosa l'extracció de 3.000 tones de vegetació invasiva. Lògicament, res d'això hauria passat si no s'hagués construït en un lloc tan singular els anys 60. LA GALLINA DELS OUS D'OR L'informe “Destrucció a tota costa” del 2012 estima que els beneficis que reporta un litoral ben cuidat, i que inclouen des del turisme i les activitats esportives fins a la pesca o la protecció davant de

temporals, sumen a Catalunya 2.573 milions d'euros anuals. “S'ha de cuidar tot aquest litoral perquè ja està saturat i està perdent qualitat ambiental i paisatgística”, ha explicat Miguel Ángel Soto, responsable de Biodiversitat de Greenpeace. En aquest sentit, Martínez ha destacat que un espai petit però ben cuidat, com la reserva de les illes Medes, que ocupa a penes 20 hectàrees, reporta uns beneficis anuals estimats entre 5 i 6 milions d'euros, essencialment per turisme de qualitat lligat al busseig respectuós. També ha lloat les bones pràctiques que s'estan portant a terme al litoral del Garraf. Martínez també ha destacat, així mateix, que de res serviran els benintencionats esforços de frenar l'erosió al delta de l'Ebre, com la construcció de dics, si el riu segueix sense aportar sediments que compensin les pèrdues. El 94% del llim es queden actualment en el fons dels embassaments que hi ha al llar del curs del riu. ECOTAXA ‘MARÍTIMA’ Greenpeace, finalment, també ha demanat al Govern de la Generalitat que l'ecotaxa que gravarà les pernoctacions a Catalunya reverteixi directament en la preservació del medi i no en la indústria turística. En total, s'espera recaptar mitjançant aquest impost, que entrarà en vigor a finals d'anys, uns 100 milions d'euros anuals. L'associació ecologista també ha demanat que la taxa, que afecta essencialment els hotels, s'ampliï a creuers i vaixells d'esbarjo.

Per acabar... Feu una recerca sobre els elements que intervenen en la regeneració natural de les platges. Quins són? Investigueu si aquest any s’ha fet regeneració de sorra a la vostra platja d’estudi. En quin estat creieu que us la trobareu? Busqueu informació sobre l’origen de la vostra platja d’estudi.


Anàlisi granulomètrica d’una mostra de sorra de platja per tamisat Què farem avui?

• Recol·lecció de mostres de sorra de la platja per a la seva anàlisi posterior.

• Aplicar un mètode per a la realització d’una anàlisi granulomètrica.

• Diferenciar i posar nom a les diferents partícules que trobem depenent de la seva mida.

Què és una granulometria? Una granulometria és la mesura de la quantitat de partícules de cada mida diferent que conté un sediment (en aquest cas, d’una mostra de sorra de platja). Dit d’una altra manera, la granulometria ens diu com és la distribució de mides de partícules de la mostra. Per a conèixer la distribució dels mides de les partícules que composen la mostra, es fa passar la sorra per tamisos de diferents apertures (llums de malla), per tal de separar els grans fins dels grans més grollers.

Per què ho farem? Per conèixer paràmetres de la mostra com la mida mitjana, el rang de mides (o amplada de la mostra) entre altres. Aquests paràmetres ens permetran comparar diferents mostres de sorra, mostrejades en punts diferents de la mateixa platja, mostres de platges diferents, o el mateix punt en diferents moments (diferents estacions, després d’una tempesta...).

Què necessitarem? Per cada grup de mostreig a la platja:

- Espàtula gran o pala petita

- Bosses zip mitjanes

- Retoladors indelebles

Per cada grup de mostreig al laboratori:

- Sedassos de diferents llums de malla (els podeu © ICM-CSIC demanar en préstec al CSIRE- CEDEC i un fons Safates (o fulls grans de paper setinat) i pinzells mitjans

- Balança

3 a la platja


Anem per feina! A la platja: 1. Planifiqueu breument el mostreig de diferents punts al llarg de la platja, i distribuïu-vos en grups. Mostrejant transversalment la platja, podeu agafar sediment de la zona de batent de les onades, de la part intermèdia de la platja i de la zona més allunyada del mar, on a vegades hi ha dunes. Mostrejant longitudinalment a la línia de costa, podeu agafar sorra de la part central i/o dels extrems. 2. Recolliu amb l’ajuda d’una pala o espàtula el sediment i poseu-lo en una bossa zip.

3. Retoleu cada bossa amb el nom o número de la mostra, el nom de la platja i la data de mostreig. Per exemple: Platja de la Barceloneta, mostra A, 20160208

4. Marqueu les coordenades de posició de cada punt de mostreig en un mapa, fotografia aèria i/o perfil de la platja, anotant el nom de la mostra al costat de la posició.

Al laboratori: 5. Assequeu la mostra a l’aire. 6. Apileu els sedassos en una columna per ordre creixent de llum de malla (el de major apertura a sobre i el de menor a sota). La llum de sedàs està escrita al marc del mateix. Sota la columna, col·loqueu el fons. Podeu utilitzar sedassos de mides 2mm, 1mm, 0,5mm, 0,063mm. Al sedàs superior quedaran retingudes les partícules més grolleres i al fons quedaran les partícules més fines. 7. Peseu la mostra o fracció representativa i anoteu-ne el pes.

8. Llenceu la mostra en el sedàs superior i agiteu la columna amb moviments laterals circulars perquè la mostra passi per tots els sedassos. No llenceu una quantitat de mostra molt gran, perquè el sedassat serà lent, poc eficient, i la malla es pot fer malbé. En aquests casos caldria quartejar la totalitat de la mostra per a obtenir una submostra representativa, abans de llençar-la a la columna.

9. Quan molta mostra hagi passat pel sedàs superior, separeu-lo una mica i doneu-li uns copets per veure si quedaven partícules més petites que la seva llum que encara no havien passat al següent sedàs. Separeu-lo poquet de la columna de manera que les partícules que passin, caiguin al següent sedàs i no fora. Feu el mateix amb la resta de sedassos.

10. Poseu el contingut de cada sedàs en una safata diferent, anotant la fracció granulomètrica a la qual correspon ( si són còdols, graves, sorres...). Si han quedat partícules retingudes a la malla, poseu al revés el sedàs, sobre un paper i, amb l’ajuda d’un pinzell, netegeu de partícules el sedàs. Recolliu les partícules a la safata corresponent. 11. Peseu en una balança el contingut de cada sedàs i anoteu-ne el pes. 12. Calculeu i/o feu una gràfica el percentatge en pes del material retingut a cada interval de mida o fracció granulomètrica. La representació de la distribució de mides més utilitzada és en forma d’ histograma. A l’eix d’abscisses (eix X) hi posem els intervals de mides de gra, i a l’eix d’ordenades (eix Y) hi representem el percentatge de massa retingut a cada sedàs.


Som uns bons banyistes?

Què farem?

• Reflexionar sobre el tipus d’actuacions que es fan quan es va al mar.

• Identificar l’impacte dels usuaris sobre la platja i el mar.

• Trobar maneres per corregir les accions problemàtiques que veiem que es duen a terme.

Quina importància té? Les platges de bona part de les grans ciutats i alguns pobles del nostre litoral s’han transformat en un espai públic més, són un gran espai a l’aire lliure de gaudi per a la ciutadania, on entrar en contacte amb el mar, la sorra i el sol. D’aquestes platges en podem gaudir tot l’any i han esdevingut un lloc on desenvolupar-hi tota mena d’activitats a l’aire lliure. Malgrat això, sovint no en tenim prou cura i malmetem amb les nostres activitats un espai viu que està en relació directe amb el mar i els organismes que hi viuen. És important tenir una bona actitud quan ens apropem a un espai natural, així com conèixer quins efectes negatius hi provoquen les accions incorrectes per prendre consciència i corregir-les. El nostre paper com a ciutadans i ciutadanes responsables i compromesos resulta indispensable per evitar la contaminació del mar.

© CEE La Ginesta

4 a l’aula


Anem per feina! 1. Busqueu les 10 diferències entre les dues imatges.

Dibuixos: Maria Vidal La Mar de Deixalles, Diputació de Barcelona, Serveis Museogràfics i del Patrimoni


2. Escriviu les 10 accions del dibuix que no us agradaria trobar-vos si anéssiu a una platja, perquè creieu que respecten poc l’entorn.

3. Discutiu i anoteu quins efectes negatius tenen sobre el medi natural.

4. Per acabar, proposeu com faríeu vosaltres cada acció d’una manera més responsable.

1.

2. 3.

4. 5. 6. 7.

8. 9. 10.


Per acabar... Penseu per un moment en algun dia que hàgiu passat a la platja. Segur que haureu vist un munt d’accions, algunes respectuoses amb l’entorn i d’altres no tant. Feu una autoavaluació i digueu quines d’aquestes coses feu vosaltres de manera respectuosa i quines considereu que podríeu millorar. Algun cop heu vist a algú fent accions no massa correctes? Com es podrien evitar aquests mal comportaments?


Quanta gent hi ha avui?

Què farem?

• Farem una zonació de la platja per poder fer un recompte d’usuaris.

• Aprendrem a fer una estimació del total d’usuaris que hi ha a la platja.

Per què comptar els usuaris? Hi ha cap relació entre el número d’usuaris presents a la platja i la quantitat de brossa que trobareu? Us proposem fer un recompte aproximat dels usuaris per tal de veure si afecten d’alguna manera en les condicions ambientals de la platja (presència de plàstics, cigarretes, etc.).

Anem per feina! 1. Feu 6 grups

2. Si no hi ha gaire gent a la platja, es comptaran els usuaris a simple vista:

• Per aconseguir una xifra fiable, cada grup comptarà els usuaris per separat i després posaran en comú els resultats per veure si coincideixen els 6 recomptes.

• Si hi ha molta diferència, es tornaran a repetir els recomptes.

Si hi ha molta gent i és dificultós comptar a simple vista:

• Marqueu aproximadament 6 requadres a la sorra de 6x6 metres, a la zona propera a l’aigua, separats entre ells uns 10 metres. Aquests requadres es marcaran sempre que no es molesti a ningú, sinó, es farà de forma imaginària.

• Repartiu un requadre per cada grup i procediu al recompte de gent que hi ha dins de cada un.

3. Marqueu 6 nous requadres més cap a l’interior i repetir el recompte.

1r recompte

2n recompte

5 a la platja


4. Un cop finalitzat el recompte, i coneixent la superfície aproximada de la platja (Activitat 1), realitzeu els càlculs corresponents per tal de treure un número aproximat de tota la gent que hi ha a la platja. Per fer-ho, utilitzeu la següent fórmula:

Número total d’usuaris a la platja = (Número d’usuaris en 72 m2)* x (Superfície aprox. platja)

*Superfície de 72 m2

*Els 72 m2 son el resultat del càlcul de 6x6 + 6x6 m, que corresponen a la superfície total dels 2 requadres on s’han fet els recomptes.

Per acabar... Reflexioneu sobre el número de gent que hi ha a la platja: si us sembla habitual, per quins motius pot variar, etc. Creieu que l’Ajuntament fa una actuació diferent pel que fa a la neteja de la platja segons l’època de l’any? Per què? Es podrien estalviar diners si canviem d’alguna manera les nostres actituds? Reflexioneu sobre la frase “Tant net és qui neteja com qui no embruta”. Hi esteu d’acord?


Separació de residus a la platja

Què farem?

• Comptar les papereres que hi ha a la platja, diferenciant-les pel tipus de fracció (grogues, verdes, grises, etc.) i és que a la platja hi ha recollida selectiva.

• Fer una observació visual, sense manipular-ne el contingut, per veure quins residus contenen.

• Comprovar si els usuaris respecten la recollida selectiva.

Per què ho farem? Avui en dia hi ha molta gent que ha adquirit l’hàbit de separar la brossa selectivament. Amb aquesta activitat comprovareu si els usuaris de les platges de Barcelona respecten els colors de les paperers a l’hora de llençar-hi els residus.

Què necessitarem?

- 4 cordills d’1 m - Tisores - Cinta adhesiva

Anem per feina! 1. Repartiu-vos les papereres de la platja entre diferents grups, 2 papereres diferents per cada grup.

2. Apropeu-vos fins a una paperera i amb compte, obriu la tapa.

3. Enganxeu amb la cinta adhesiva, a la superfície de la paperera, 2 cordills verticalment i 2 horitzontalment de tal forma que la paperera quedi fracciona en 9 requadres iguals.

4. Observeu la brossa de l’interior, SENSE TOCAR-LA, NOMÉS MIRANT LA QUE ESTÀ A LA SUPERFÍCIE.

Completa la fitxa següent, seguint les instruccions, per saber si els usuaris de les platges fan o no una bona separació de residus.

5. Anoteu quina és la fracció més visible en cadascuna de les divisions: si es veuen més envasos escriviu una E, més papers una P, més vidres una V, o bé, si es veu rebuig, una R.

6. Compteu el número de quadrats que coincideixin amb la fracció de la paperera, és a dir, si la paperera és groga, compteu els quadrats que tenen més envasos (E).

7. Per saber si s’està fent una bona separació, apliqueu els llindars de qualitat següent:

0, 1, 2, 3: qualitat deficient 4, 5, 6: qualitat acceptable 7, 8, 9: qualitat bona

6 a la platja


Per exemple: estem fent l’observació d’una paperera groga (de residus plàstics), i veiem que en 3 requadres, la brossa que més es veu són envasos (llaunes, botelles d’aigua, embolcalls de patates fregides, etc.). En els altres 6 requadres hi ha papers, compreses, menjar i d’altres residus que no són plàstics. El llindar per tant està entre 0 i 3, que correspon a una qualitat deficient.

Paperera 1: Paperera 2

Tipus de fracció: Tipus de fracció:

Núm. fraccions coincidents Núm. fraccions coincidents

Qualitat: Qualitat

Per acabar... Creieu que els usuaris coneixen la recollida selectiva de la platja?

Com faríeu perquè la gent fes millor la separació de residus?

Creieu que són suficients les papereres o en posaríeu més?

Reflexioneu sobre la necessitat de fer recollida selectiva a les platges.

R = rebuig E = envasos P = paper V = vidre


Entrevista al banyista: i tu, com fas servir la platja?

Què farem?

• Entrevistar als usuaris de la platja per conèixer el seu comportament pel que fa als residus, tant a casa com a la platja.

• Conèixer la opinió dels usuaris sobre la qualitat de la platja. Per què fer enquestes? Les enquestes són un gran mètode per conèixer les diferents realitats de les persones. Podem esbrinar els seus hàbits, les seves opinions o els seus coneixements, entre d’altres aspectes. En aquest cas volem saber quin és el grau de responsabilitat que tenen pel que fa al tema de la generació i el reciclatge de residus, i quina opinió tenen pel que fa a la qualitat de la platja.

Anem per feina! 1. Feu parelles per fer les entrevistes.

2. Imprimiu 3 còpies de l’entrevista.

3. Escolliu a 3 usuaris de la platja, ja siguin nens, joves o adults. Si algú no us vol contestar, busqueu a una altra persona.

4. Recordeu ser respectuosos amb la gent. Pregunteu amb educació si us poden dedicar uns minuts per respondre una enquesta per a una activitat escolar.

Per acabar... Quina valoració global en podeu extreure?

7 a la platja


ENTREVISTA AL BANYISTA

Home Dona Fumes: Si No

Franja d’edat: Fins a 18 anys Entre 18 i 40 Més de 40 anys

Procedència: Barcelona Catalunya Espanya Estranger

Districte de Barcelona: A casaL 1. Recicles a casa? (marcar en quin grau) (poc) 1 2 3 4 5 6 7 (molt) 2. Quantes fraccions? Paper Plàstics Vidre Orgànic Rebuig

(es pot marcar més d’una) Altres: 3. Intentes comprar productes amb poc embalatge? (poc) 1 2 3 4 5 6 7 (molt) 4. Portes bosses de roba o similars per no generar plàstics? (poc) 1 2 3 4 5 6 7 (molt) A la platjaL 5. Transport utilitzat per arribar: cotxe tren metro bici bus a peu 6. Normalment, cada quan vens a aquesta platja?

Cada dia Més d’un cop per setmana Més d’un cop al mes Esporàdicament 7. Trobes que la sorra de la platja està neta? (marcar en quin grau) (poc) 1 2 3 4 5 6 7 (molt) 8. En general, quins són els residus que més hi trobes? (es pot marcar més d’una)

Embolcalls Excrements Ampolles de plàstic Puntes de cigarreta Llaunes

Mocadors de paper Vidres Altres: 9. Trobes que l’aigua està neta? (marcar en quin grau) (poc) 1 2 3 4 5 6 7 (molt) 10. En general, quins són els residu que més hi trobes? (es pot marcar més d’una)

Embolcalls Puntes de cigarreta Ampolles de plàstic Altres: 11. Què fas si generes brossa a la platja?

La llences a les escombraries de la platja La deixes a la sorra Te l’endús a casa

Deixes la més petita enterrada a la sorra (papers, puntes de cigarreta]) 12. Saps quines papereres de reciclatge hi ha en aquesta platja? (es pot marcar més d’una)

Paper Plàstics Vidre Orgànic Rebuig Altres: 13. Les fas servir correctament? (marcar en quin grau) (poc) 1 2 3 4 5 6 7 (molt) 14. Per què?


Estudi de la presència de macroplàstics i microplàstics a la platja Què farem avui?

• Realitzar el mostreig segons el protocol establert en l’annex1.

• Treballar amb rigorositat per obtenir dades utilitzables a nivell científic.

• Reflexionar sobre l’origen dels microplàstics presents a la sorra.

Què són els microplàstics? És la fracció de plàstic menor de 5 mm. Hi ha dos tipus de microplàstics, el pèl·let que és la unitat de producció d'objectes de plàstic, solen ser de resines termostables i l'inconvenient que tenen en el medi ambient és que concentren tòxics en superfície que són alliberats en el tub digestiu un cop són ingerides pels animals. D’altra banda els mircroplàstics de segona generació són els que es produeixen quan els objectes de plàstic s'exposen als raigs del sol, al fregament amb la sorra i al contacte amb l'aigua, el que fa que es fragmentin en petits trossets. Els dos tipus de mircroplàstics es poden acumular a les platges, on arriben a través de les ones o quedar-se surant en les aigües.

Què necessitarem per fer el mostreig? Per cada grup de mostreig a la platja:

- Cinta mètrica - Pala per agafar la mostra - Marques pels quadrants - Tantes bosses zip de mida més gran que la pala,

com punts de mostreig hi hagi. - Retolador indeleble - Càmera de fotos o smartphone.

Per cada grup de mostreig al laboratori:

- Recipient de 5l - Paper secant - Tamís de 5mm o un regle - Balança de precisió de 0,1 g Microplàstic de 2a generació - Pots per guardar les mostres - Càmera de fotos o smartphone.

8 a la platja


Anem per feina... Poseu en pràctica el protocol de mostreig que trobareu al bloc.

Per acabar... D’on creieu que procedeixen els residus sòlids que es troben a la sorra? I els de l’aigua? Creus que hi ha alguna relació entre un episodi de pluja i la presència de residus sòlids a la platja? Com creieu que els microplàstics arriben fins a les platges i el mar?

Creieu que tenen efectes negatius sobre la vida marina? Quins?


Quines solucions se us acudeixen perquè disminueixi la quantitat de microplàstics al medi ambient?

Coneixeu alguna campanya de sensibilització ambiental per evitar que els usuaris llencin residus sòlids a la platja? Què us sembla que les administracions facin campanyes d’aquest tipus?


Plàstics del dia a dia

Què farem avui?

• Investigar quins tipus de plàstics existeixen i quins es poden reciclar.

• Saber identificar els plàstics més comuns.

• Portar plàstics que es poden trobar a casa o a l’escola per veure quins són els més utilitzats habitualment.

Una mica sobre els plàstics... Plàstic al menjar, plàstic a la pell, plàstic a la roba, plàstic a les joguines, plàstic per tot arreu. Avui en dia estem “plastificats”. Us imagineu com seria la vostra vida sense el plàstic? Tot va començar l’any 1869, quan es va inventar el primer tipus de plàstic. A mitjans de la dècada dels 70, el plàstic es va convertir en la matèria prima més utilitzada al món. Actualment existeixen més de 100 tipus de plàstics diferents, però n’hi ha 7 que són els més comuns.

Els podem identificar perquè porten un triangle de fletxes amb un número al centre. A sota de cada triangle hi ha unes lletres que ens indiquen de quin plàstic es tracta. Però realment què és el plàstic i de què està fet? Què volen dir aquests números i lletres? Existeixen alguns plàstics millors que altres?

Què necessitarem? • Objectes i/o envasos plàstics de diversos productes que cada alumne/a haurà de buscar a

casa o al centre educatiu (mínim 5 objectes).

Anem per feina! 1. Feu 6 grups

2. Busqueu informació i marqueu si és Veritat o Fals.

V F La majoria del plàstic s’obté del petroli.

V F Els números dels triangles no tenen cap sentit.

V F La producció de plàstic supera els 300 milions de tones per any.

V F Els plàstics desprenen toxines perjudicials per la nostra salut.

V F Els números ens indiquen el grau de toxicitat dels plàstics.

V F Els tipus 3, 6 i 7 són els més aconsellables per la salut.

V F Existeix plàstic d’origen natural.

V F Els números estan ordenats segons la dificultat a l’hora de reciclar el plàstic.

V F Alguns dels 7 tipus de plàstics no es poden reciclar.

9 a l’aula


3. A continuació observeu els plàstics que heu aconseguit cada grup i ompliu la següent taula:

Tipus de plàstic Abreviació Símbol Núm. d’objectes (del meu grup)

Núm. d’objectes (de la classe)

Polietilè tereftalat PET

Polietilè d’alta densitat PEHD

Clorur de polivinil PVC

Polietilè de baixa densitat PELD

Polipropilè PP

Poliestirè PS

Altres O

Per acabar... Coneixeu altres alternatives de materials que reemplacin els plàstics que teniu al vostre grup? Quins són els plàstics més comuns a la vostra classe? Coincideix amb la producció global de plàstics al món? Quins són els més difícils de reciclar? Llegiu l’article de les 7R del consumidor verd. Quines 3 us semblen més importants?


La nostra responsabilitat

Què farem avui?

• Comunicar la feina feta, els resultats obtinguts i les conclusions extretes en relació a la feina desenvolupada.

Per què ho farem? És important donar a conèixer els resultats obtinguts i les conclusions extretes de la nostra recerca per tal de que els del nostre entorn (companys del centre educatius, pares, veïns...) prenguin consciència de la problemàtica dels plàstics en el medi marí. La millor forma és comunicar-ho a través d’una experiència real i propera.

Anem per feina! Per desenvolupar la campanya de sensibilització podeu fer servir la guia didàctica Fem Campanya.

Campanya de sensibilització

1. Escollir quin element s’utilitzarà per fer la comunicació: exposició, vídeo, publicitat ...

2. Decidir quin és el públic a qui es vol comunicar: companys del centre educatiu, veïns del barri, pares ...

3. Elaborar un guió que reculli allò que es vol transmetre. El guió ha de tenir present els objectius,

continguts, materials necessaris, difusió.

4. Elaborar els elements de la proposta de comunicació.

10 a l’aula

OBSERVADORS DE LA PLATJA - …programeseducatiusconsorcielfar.wikispaces.com/file/view/Quadern...

Documents

Transcript of OBSERVADORS DE LA PLATJA - …programeseducatiusconsorcielfar.wikispaces.com/file/view/Quadern...