Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 1 de 18

Guia didàctica de la unitat

Fins quan podrem menjar tonyina? Xavier Muñoz Báguena, 2010

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 2 de 18

Material elaborat per

Xavier Muñoz Báguena

Aquests recursos formen una programació d'aula orientada al treball per competències. La seqüència és susceptible de ser adaptada pel professorat en funció de la situació, entorn i necessitats de l'alumnat.

Les activitats i projectes que s'hi proposen es basen en materials oberts sota llicències lliures, que es troben

disponibles a portals educatius de diferents administracions públiques, complementats amb aplicacions web2.0 d'ús gratuït.

La reproducció dels textos, les imatges i els àudios d'aquestes pàgines web s'acull a l'article 32 del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (BOE número 97, de 22 d'abril), el text del qual diu:

És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així

com la d'obres aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic figuratiu o analògic, sempre que es tracti d'obres ja divulgades i la seva inclusió es faci a títol de cita o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només podrà dur-se

a terme amb finalitats docents o d'investigació, en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporació i indicant la font i el

nom de l'autor de l'obra utilitzada.

Aquesta obra està sujecta a una llicència de

Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons Si no apareix indicat el contrari, la font de les il·lustracions i fotografies del material propi del projecte és Wikimedia

commons. (http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page).

La imatge original i els seus crèdits són accessibles a la link de propietats de cadascuna d'elles.

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 3 de 18

Índex

Continguts específics 1r ESO 4

Continguts conceptuals treballats a la unitat 5

Fil conductor de la unitat 6

Preguntes guia de la unitat 7

Activitats de la unitat 8

Criteris d'avaluació associats als continguts 10

Recursos utilitzats a la unitat 13

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 4 de 18

La Terra i els seus embolcalls

T1. Reconeixement de la Terra com a sistema que conté els subsistemes: atmosfera, hidrosfera, biosfera i geosfera, els quals interaccionen.

La vida a la Terra

V1. Identificació i caracterització dels trets comuns de tots els éssers vius com a individu: la nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb al medi, la relació com a capacitat de respondre als estímuls del medi, la reproducció com a transferència d’informació i l’estructura cel·lular dels organismes, a partir de trobar evidències en éssers vius de l’entorn proper.

T2. Descripció dels components de l’atmosfera i de la seva variació amb l’altitud, i justificació de la importància que té per a la vida a la Terra tant pel fet de possibilitar les combustions i la fotosíntesi, entre d’altres canvis, com per la seva funció reguladora de la temperatura.

V2. Interpretació de la diversitat dels grups d’éssers vius com a maneres diferents de fer les funcions vitals. Anàlisi de la biodiversitat en organismes vius o a partir de registres fòssils.

T3. Identificació d’algunes variables que condicionen el temps atmosfèric. Ús d’instruments meteorològics i registre sistemàtic de dades. Representació gràfica i anàlisi comparativa de les dades meteorològiques de diferents punts geogràfics. Interpretació de la formació de precipitacions, tempestes i fenòmens elèctrics a l’atmosfera. Coneixement de mesures de seguretat.

V3. Interpretació i observació directa o indirecta, a ull nu i utilitzant lupa i microscopi i visualitzador digital, de les diferències morfològiques en els cinc regnes.

T4. Caracterització de la hidrosfera: aigües oceàniques i continentals. Conceptualització del cicle de l’aigua. Identificació de recursos hídrics: aigües superficials i subterrànies. Identificació de les fonts i processos principals de contaminació i mètodes bàsics de depuració. Justificació de la importància de no malgastar l’aigua.

V4. Identificació i classificació d’organismes a partir de l’observació i utilitzant claus dicotòmiques senzilles. Utilització de la lupa binocular, el microscopi i el visualitzador digital per a l’observació d’éssers vius no observables a ull nu.

T5. Descripció de la geosfera: estructura interna. Reconeixement dels materials que formen l’escorça terrestre: roques i minerals. Descripció del cicle de les roques.

V5. Argumentació de la importància de mantenir la biodiversitat. Anàlisi d’algun problema associat al tràfic legal i il·legal d’espècies i al desplaçament d’espècies autòctones per espècies invasores.

T6. Reconeixement dels tipus de roques i minerals més comuns. Ús de claus senzilles per a la seva identificació. Relació entre les propietats de les roques i minerals i la seva utilització com a recurs.

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 5 de 18

Continguts conceptuals treballats a la unitat

Unitat T1 T2 T3 T4 T5 T6 V1 V2 V3 V4 V5

1. De l'infern al paradís ● ● ● ● ● ● ● ●

2. El gran viatge de les guatlles ● ● ● ● ● ● ●

3. Petjades de dinosaure ● ● ● ● ● ● ● ●

4. Fins quan podrem menjar tonyina? ● ● ● ● ● ● ●

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 6 de 18

Fil conductor de la unitat

Fil conductor Fins quan podrem menjar tonyina?

El perill d'extinció que amença a un peix tan comú a la nostra taula com és la tonyina constituirà l'eix d'aquesta unitat, i ens portarà a parlar de l'explotació dels recursos i els perills als qual s'exposa la biodiversitat a causa d'una explotació no sostenible. Es tractarà novament dels vertebrats, en aquest cas dels peixos, però també s'introduïran els invertebrats i la seva classificació i biologia. L'ecologia i les cadenes i xarxes tròfiques permetran comprendre les relacions entre els difrents organismes i, a partir d'elles, s'introduirà el regne dels protoctists a partir del paper del plàncton com a base de la vida marina. La hidrosfera, el cicle de l'aigua i el consum racional d'aquest recurs també prendran una part important en el desenvolupament de la unitat.

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 7 de 18

Preguntes guia de la unitat

En aquesta unitat mirarem de donar resposta a les següents preguntes:

Cóm es fa l'explotació dels recursos naturals? Quines diferències hi ha entre els mètodes tradicionals i els moderns?

Quins grups d'animals marins són explotats comercialment?

Què són els invertebrats? Quins grups hi ha? En què es diferencien?

Què són els peixos? Quines característiques tenen?

Quines són les diferents característiques que presenta l'aigua dels oceans? Cóm afecten aquestes condicions a la

vida dels peixos?

Cóm es relacionen entre ells els organismes marins? Què és un ecosistema?

Què és el plàncton? Per què és important? Quins factors afecten al seu desenvolupament?

Quines característiques té el regne dels protoctists? Quins grups de protoctists podem trobar al mar?

Què és un corrent marí? Què el provoca? Quines conseqüències té per als éssers vius?

Quina és la dinàmica de l'aigua al planeta Terra?

D'on surt l'aigua per l'ús domèstic? Què hem de fer per aprofitar-la correctament?

Quins riscos corre la biodiversitat al planeta? Cóm podem protegir-la?

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 8 de 18

Activitats de la unitat

4.- Fins quan podrem menjar tonyina?

Activitat Contingut Recursos

Fins quan podrem menjar

tonyina?

Introducció al fil conductor: la sobreexplotació dels recursos marins i el perill en que es troben les poblacions de tonyina.

Recollida de conceptes previs a partir d'un fòrum o un debat obert a classe. Fòrum

La pesca de la tonyina Introducció a la biologia de la tonyina, mètodes de pesca tradicional i moderna a partir d'un vídeo (27'25"), i resposta a un

qüestionari sobre el mateix. Vídeo, qüestionari

Les migracions de les moles de tonyina

Ampliació de la informació sobre les migracions dels peixos, les diferents condicions de les aigües oceàniques i els corrents

marins per consulta a pàgina web. Es poden establir relacions a classe amb les migracions vistes a El gran viatge de les

guatlles.

Web

L'evolució de les captures de

tonyina

Treball sobre l'explotació de les reserves pesqueres, amb lectura i anàlisi de gràfiques referides a la pesca de túnids. Resposta

a un qüestionari.

Gràfica, web,

qüestionari

Peixos: de la Mediterrània al

mercat

Aproximació a la varietat de peixos comercials. Tasca que inclou una sortida al mercat o la peixateria en petit grup i la

confecció i ús de claus dicotòmiques Tasca,web

Dissecció d'animals marins Activitat per grups de dissecció de diferents grups d'animals marins: bivalves, cefalòpodes, peixos, equinoderms, crustacis.

Realització d'una presentació multimèdia per explicar el grup corresponent als companys.

Tasca, web, laboratori

Posem ordre! Activitat d'estructuració. Construir un mapa conceptual sobre els animals invertebrats a partir de conceptes donats i d'altres afegits per l'alumne, amb el programa Cmap Tools.

Mapa conceptual

El peix gran es menja al petit Presentació de la tonyina com a depredador i de les relacions tròfiques a l'ecosistema marí. Treball sobre ecosistemes a partir

de la consulta a una web i activitats. Web

La base de la vida marina

Introducció del plàncton com a base de l'ecosistema marí. Factors que afecten al creixement del plàncton, corrents marines, condicions de temperatura i salinitat de l'aigua del mar, termoclina, afloraments. Els nutrients al mar i la fotosíntesi. Tot a

partir de la visualització d'un vídeo (28'09") i la resposta a un qüestionari.

Vídeo, qüestionari

Components fonamentals del

plàncton: els protoctistes

Treball sobre el regne dels protoctistes com a constituents fonamentals del plàncton a partir d'una pàgina web amb activitats.

Web

Un projecte de recerca

sobre el plàncton marí pels

estudiants de secundària

Plantejament d'un projecte de recerca al grup classe per treballar el plàncton i factors que l'afecten, l'ecosistema marí, els

grups de protoctistes, desenvolupament embrionari a peixos, crustacis, equinoderms.... Visita a la web i consulta.

Webs, consulta

Altres productors de

l'ecosistema marí: les algues

pluricel·lulars

Presentació dels grups d'algues pluricel·lulars mitjançant una activitat JClic.

Jclic

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 9 de 18

Posem ordre! Activitat d'estructuració. Construir un mapa conceptual sobre el regne dels protoctists a partir de conceptes donats i d'altres afegits per l'alumne, amb el programa Cmap Tools.

Mapa conceptual

Practiquem una mica! Repàs de l' ecosistema marí mitjançant dues activitats JClic. Jclics

Els corrents marins Presentació de la dinàmica de l'oceà, en especial dels corrents marins, les seves causes i la seva influència sobre els éssers

vius, a partir del visionat d'un vídeo (3'18"). Web, vídeo

El satèl·lit SMOS i el cicle de l'aigua

A partir del material de la missió de l'Agència Espacial Europea SMOS, recollir informació sobre el cicle de l'aigua i escriure un article (wiki) sobre aquest satèl·lit, les dades que aporta i el cicle de l'aigua. Inclou el visionat d'un vídeo i consultes a webs.

Webs, vídeo, wiki

Muntem un aquari marí a classe

Proposta per muntar i mantenir un aquari d'aigua salada a classe, com a exemple d'un sistema ecològic, biòtop i biocenosi. Les idees poden debatre's en un fòrum. Inclou un curs de muntatge d'aquaris en web, i altres pàgines de recursos.

Webs, fòrum

Cuidem l'aigua! Investigació sobre l'origen i destinació de l'aigua d'us domèstic a l'entorn proper. Inici a partir d'un multimèdia. Web

Fem tot el que podríem fer? Presentació de la limitació de l'aigua com a recurs i introducció de mesures pel seu correcte aprofitament. La Carta Europea

de l'Aigua i consulta a web. Finalment, redacció d'un document de mesures per a l'aprofitament de l'aigua a l'escola. Webs, wiki

Posem ordre! Activitat d'estructuració. Construir un mapa conceptual sobre la hidrosfera a partir de conceptes donats i d'altres afegits per l'alumne, amb el programa Cmap Tools.

Mapa conceptual

S'acaba la pesca? Presentació del problema de la sobreexplotació dels bancs de pesca a partir de la visualització d'un vídeo (25'31").

L'aqüicultura. Recapitulació de la problemàtica i resolució d'un qüestionari. Vídeo, qüestionari

Perill d'extinció treball en petit grup sobre animals en perill d'extinció. recerca d'informació a webs i confecció d'una pàgina sobre l'espècie

escollida. Protecció de la biodiversitat. Web, tasca

Webquest animals en perill d'extinció per l'aula

d'acollida

Webquest sobre els animals en perill d'extinció i la protecció de la biodiversitat, pensada especialment per a l'alumnat de

l'aula d'acollida. Web

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 10 de 18

Criteris d'avaluació associats als continguts

CA1. Plantejar preguntes a partir de l’observació, identificar les variables que possibiliten aprofundir en la descripció del fenomen o ésser viu, recollir dades de manera sistemàtica i acurada, representar-les utilitzant esquemes, taules i histogrames, i descriure-les utilitzant amb rigor el vocabulari científic. CA2. Descriure materials de diferent tipus (minerals, roques, aire, aigua) tant a partir d’identificar les seves propietats i de mesurar-les, com de distingir si es tracta d’una mescla heterogènia, una solució o una substància pura. Dissenyar i realitzar la separació dels components d’una mescla senzilla, i relacionar les tècniques aplicades amb els mètodes de separació de mescles utilitzats en contextos quotidians (cuina) o industrials (reciclatge de materials). CA3. Interpretar observacions d’alguns canvis en els materials a partir d’imaginar la matèria formada per partícules. Justificar en base a les observacions realitzades la idoneïtat del model interpretatiu. CA4. Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions,la durada del dia al llarg de l’any, fases lunars, eclipsis i la longitud de les ombres. CA5. Explicar amb idees científiques senzilles alguns fenòmens meteorològics i justificar les mesures de seguretat que calgui prendre. Enregistrar correctament les dades meteorològiques en forma de taules i gràfics, comparar les dades de diferents estacions meteorològiques i interpretar mapes del temps senzills. CA6. Argumentar amb criteris fonamentats científicament la necessitat d’utilitzar sosteniblement l’aigua i tot tipus de materials tant per al consum personal com a la indústria i a l’agricultura, i actuar de manera conseqüent. CA7. Identificar els principals tipus de roques, en particular les de l’entorn proper, relacionant les seves propietats amb l’ús més freqüent que se’n fa tant industrialment com ornamental. CA8. Reconèixer, a partir d’observacions directes i indirectes, evidències de cadascuna de les característiques dels éssers vius (es nodreixen, es relacionen, es reprodueixen i estan formats per cèl·lules) i utilitzar-les per justificar que quelcom és un ésser viu. CA9. Utilitzar claus dicotòmiques senzilles per identificar organismes o el regne al qual pertanyen a partir de l’observació directa o indirecta d’alguns organismes. CA10. Argumentar les causes i els impactes d’algunes activitats humanes en particular sobre el cicle de l’aigua i les possibles solucions que es proposen per minimitzar-ne els efectes.

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 11 de 18

Activitats de la unitat en les quals es fa especialment aplicable un o més dels deu criteris d'avaluació. Això no vol dir que siguin les úniques en les quals aquests criteris puguin ser d'aplicació, però sí que poden ser més directament observables.

Unitat 4.- Fins quan podrem menjar tonyina?

CA1 CA2 CA3 CA4 CA5 CA6 CA7 CA8 CA9 CA10

Fins quan podrem menjar tonyina? ●

La pesca de la tonyina ●

Les migracions de les moles de tonyina ●

L'evolució de les captures de tonyina ● ●

Peixos: de la Mediterrània al mercat

●

Dissecció d'animals marins ●

Posem ordre! ●

El peix gran es menja al petit ●

La base de la vida marina ●

Components fonamentals del plàncton: els protoctistes

● ●

Un projecte de recerca sobre el plàncton marí pels estudiants de

● ● ●

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 12 de 18

secundària

Altres productors de l'ecosistema marí: les algues pluricel·lulars

● ●

Posem ordre! ●

Practiquem una mica!

Els corrents marins ●

El satèl·lit SMOS i el cicle de l'aigua ● ●

Muntem un aquari marí a classe

Cuidem l'aigua! ● ●

Fem tot el que podríem fer? ● ●

Posem ordre! ● ● ● S'acaba la pesca? ● ● ●

Perill d'extinció ●

Webquest animals en perill d'extinció per l'aula d'acollida

●

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 13 de 18

Recursos utilitzats a la unitat En aquest llistat apareixen únicament aquelles pàgines web, vídeos, activitats... que presenten un link directe sobre els materials de la seqüència. No s'han fet constar aquelles pàgines o recursos enllaçats en un segon nivell.

Vídeos

Mediterrània. Peix de pas. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18326&p_ex=tonyina Mediterrània. Marea roja.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18328&p_ex=plancton&p_num=3 El medi ambient. Mesurar la humitat i la salinitat des de l'espai. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27595&p_ex=corrents%20marins ESA. SMOS. http://a1862.g.akamai.net/7/1862/14448/v1/esa.download.akamai.com/13452/mpeg/smos_web_movie.mpg Quèquicom? La pesca s'ofega. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23562&p_num=3

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 14 de 18

Webs

Club de la mar. Migraciones mediterráneas. http://www.clubdelamar.org/migraciones.htm ICCAT. Comisión Internacional para la Conservación del Atún Atlántico. http://www.iccat.int/es/ Peixos comercials de Catalunya http://www20.gencat.cat/docs/DAR/Documents/Arxius/postpeix.pdf La peixateria. Què hi hem trobat? No tots són peixos! http://www.xtec.cat/~jvert/eso/primer/mare/1/hiha.pdf

La peixateria. Què hi hem trobat? No tots són peixos! http://www.xtec.cat/~jvert/eso/primer/mare/1/clau/clau.htm La peixateria. Us en fem 5 cèntims. Pràctiques. http://www.xtec.cat/~jvert/eso/primer/mare/2/lab.htm Enciclopèdia de la natura. http://www.xtec.cat/aulanet/naturalesa/ M@re Nostrum. Vida marina. http://marenostrum.org/vidamarina/index.htm Bon profit. Cadenes i xarxes tròfiques. http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/cadenes/index.htm#

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 15 de 18

Aula 2005. 1r ESO. Tema 12. Regne protoctistes i regne fongs. http://www.aula2005.com/html/cn1eso/12protoctistes/12protoctistes.htm

Recerca en acció. Vida al mar. http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/081125-vida-al-mar.jsp Mapa dels corrents marins http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/06/Corrientes-oceanicas.gif ESA. SMOS. Earth explorers http://www.esa.int/esaLP/LPsmos.html Agencia Espacial Europea http://www.esa.int/esaCP/Spain.html Aulanet. Cicle de l'aigua. http://www.xtec.cat/aulanet/ud/socials/penedes/flash/cicle_aigua.swf

USGS. El ciclo del agua. http://ga.water.usgs.gov/edu/watercyclespanish.html

Aquanovel. Cursos de acuariofilia. http://www.aquanovel.com/cursomarino.htm Associació aquariòfila de Barcelona http://www.aquariofilabcn.org/ Dr. Pez http://www.drpez.net/portal/portales

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 16 de 18

Acuariofilia.net http://www.acuariofilia.net/

L'aigua del Maresme. Programa d'educació ambiental per a escolars. http://www.ccmaresme.es/aigua/ Amb l'aigua no s'hi juga http://www.xtec.cat/~jplanas3/aigua/primera.htm Carta Europea de l'Aigua http://www.xtec.cat/centres/a8032750/mediambient/Aigua/carta_aigua.pdf Tortugues marines http://www.edu365.com:8801/~cop1075/ WWF España http://www.wwf.es/ UICN http://www.uicn.es/

The IUCN red list of endangered species http://www.iucnredlist.org/ Greenpeace España http://www.greenpeace.org/espana/ Portal de l'autoritat administrativa CITES d'Espanya http://www.cites.es/citesapp/Portada__ca_.htm?in=1

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 17 de 18

Zoo de Barcelona http://www.zoobarcelona.com/ZOO_Barcelona/Catalan/fitxes/marcos.htm

Quins són els animals en perill d'extinció? http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/animals/index.htm

Activitats JClic

Las algas http://agora.xtec.cat/dgebb/moodle/mod/jclic/action/preview_jclic.php?id=2936&project=http%3A%2F%2Fclic.xtec.cat%2Fprojects%2Falgas%2Fjclic%2Falgas.jclic.zip&name=Las algas (JClic)&width=800&height=600 El mar http://agora.xtec.cat/dgebb/moodle/mod/jclic/action/preview_jclic.php?id=2931&project=http%3A%2F%2Fclic.xtec.cat%2Fprojects%2Fmar2%2Fjclic%2Fmar2.jclic.zip&name=El mar (JClic)&width=600&height=400 El mar: un ecosistema immens. http://agora.xtec.cat/dgebb/moodle/mod/jclic/action/preview_jclic.php?id=2934&project=http%3A%2F%2Fclic.xtec.cat%2Fprojects%2Fmar%2Fjclic%2Finici.jclic.zip&name=El mar, un ecosistema immens (JClic)&width=600&height=400

Programes

CmapTools http://cmap.ihmc.us/

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 18 de 18