DISSABTE · 6 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15050 - AVUI / Any XLI. Núm. 13920 - EL PUNT

1,50€

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSSANT CUGAT DEL VALLÈS

Mireia Ingla

“Ens hem entèspersones, no partits”

LES SÈRIES. Qui dia passa, any empeny / A l’estiu tota cuca viu / Els homes pensen en sexe cada set segons P6,7

182240-1180748w

119162-1119580w

El govern plantacara als atacsracistes als MENAFRE · El conseller El Homranialerta que agressions com la delMasnou són organitzades i volcontundència judicial per als autors

Un cotxe de la policia local del Masnou feia vigilància ahir davant de la casa on viuen els menors que va ser atacada ■ EFE

NACIONAL P16,17

Opinió

MENA: educar pera la integració

M. Eugènia Gay

L’ESPORTIU

El Barça negociaper Griezmann

Frenkiede Jong jallueix deblaugrana

BARÇA

NACIONAL P8,9

Acollidatèbia alpacte declaredatde TorrentL’ANC i la CUP s’himostren escèptics

Els alcaldes del Pallarsplanten el rei a Talarn

Nacional P15

Canadell, Valls i Torra presenten juntsla memòria de la Cambra de Comerç

Nacional P18

Canadell, Torra i Valls, ahir durant l’acte ■ ACN

L’economia catalana,més internacional

NACIONAL P10

PSC i JxCat pactenper la Diputacióde BarcelonaL’acord, que obvia el procés sobiranista,preveu que tots dos partits comparteixinel govern i la presidència sigui socialista

No immediat del governespanyol, silenci de MiquelIceta, recel de Junts perCatalunya, escepticismede la CUP i fredor de l’ANCés el que ha recollit de mo-ment la proposta d’un pac-te de claredat per celebrarun referèndum pactatapadrinada dijous a Ma-drid pel president del Par-lament, Roger Torrent.Els únics que s’hi han mos-trat favorables són els co-muns, que han demanatuna reunió amb ERC perparlar-ne, mentre que elpresident de la Generali-tat Valenciana, XimoPuig, troba que el camí tra-çat per Torrent és “ade-quat” perquè entén quedescarta la unilateralitat.

El president de la cam-bra va dedicar el dia d’ahira defensar les virtuts de lainiciativa, emmirallada enel Canadà i el Quebec. Tor-rent denunciava com una“irresponsabilitat” la reac-ció contrària del ministred’Afers Exteriors en fun-cions, Josep Borrell, a laseva proposta perquè “aixíno es resol el conflicte polí-tic”, en declaracions a SerCatalunya. El pròxim res-ponsable de la diplomàciacomunitària havia dit: “Joja no sé quantes vegadess’ha de dir i el president[espanyol] ha de repetirl’evidència. No existeixcap possibilitat constitu-cional de fer un referèn-dum de secessió.”

Torrent també va repli-car al portaveu de JxCat alParlament, Albert Batet,que un pacte de claredatno és anar enrere sinó “unpas endavant”: “No és re-nunciar a l’esperit de l’1-O,sinó materialitzar-lo.”

En un debat a la Univer-sitat Progressista d’Estiude Catalunya (UPEC), elprimer secretari del PSCva esquivar parlar del pac-te, que ell mateix defensa-va fa tres anys, i va insistirque els socialistes estand’acord en un referèndumper validar un acord. Peraixò Iceta va insistir que,abans de negociar res ambel govern espanyol, “calconstruir un acord ampli aCatalunya sobre què vo-lem”. Només quan es va re-ferir a la sentència del judi-ci, va afirmar: “Sigui quinasigui, volem retornar commés aviat millor a la políti-ca, i farem el que calgui perfer-ho.”

En clau espanyola, el di-rigent del PSC va alertar

que una repetició electoralseria “tràgica” i va apostarper un govern “no de coali-ció, sinó de cooperació”,amb figures indepen-dents, a l’estil de Portugalo Dinamarca.

Festeig d’ERC i comunsEn el mateix debat, elportaveu d’ERC al Con-grés, Gabriel Rufián, sen-se arribar a insistir explíci-tament en la propostad’un pacte de la claredat, ien un to conciliador, sí queva reclamar que “les for-macions que han guanyatde manera incontestableals seus països han de par-lar”, en referència a ERC iel PSOE. Rufián, que coma principal condició vademanar “bilateralitat”,va assegurar fins i tot que,

més que parlar de lescondicions “d’accés” deSánchez a La Moncloa,haurien de fer-ho “per a laseva permanència”. Inter-rogat per pactes de futur alpaís, i malgrat que va lloarel tarannà republicà deJxCat, va apostar inequí-vocament per coalicionsd’esquerres amb els co-muns. “Estem condem-nats a entendre’ns passiel que passi”, festejavaRufián.

Al seu costat, la líderparlamentària dels co-muns, Jèssica Albiach, varetreure a ERC que “haanat donant bandades”durant el procés, i va dirque si es tracta d’esquer-res, diàleg i referèndum“s’hi trobaran”. En tot cas,Albiach va ser l’única veuque va recollir el guantllançat per Torrent la vigí-lia, i va celebrar “que esvulguin sumar” a una pro-posta que els comuns tam-bé havien fet en els últimsmesos. En aquest sentit,va demanar una reunióamb els republicans pertreballar-la més a fonsconjuntament. Albiach,això sí, va lamentar que siSánchez està demorant lainvestidura és per veure siconvencen Ciutadans dedonar-li suport.

Ben al contrari, la dipu-tada de la CUP Maria Sir-vent va criticar la propos-ta de pacte plantejat perTorrent perquè “és unafal·làcia parlar de diàleg”amb un Estat espanyolque “ens reprimeix de ma-nera constant i ens vol sot-mesos i humiliats”. “Al Ca-nadà, el Tribunal Supremva instar a buscar una so-lució política i aquí té em-presonats companys”,constatava. Sirvent, en totcas, apuntava que “si hi ha

noves eleccions” a Catalu-nya, la CUP estarà dispo-sada a asseure’s a negociarsobre drets socials i l’exer-cici del dret a l’autodeter-minació.

La presidenta de l’ANC,Elisenda Paluzie, es vamostrar poc entusiasma-da amb la proposta de pac-

te de claredat de Torrent.Segons ella, una indepen-dència negociada “òbvia-ment és millor que el con-flicte” perquè tindria “me-nys costos” i, en tot cas, varecordar com a condiciód’un eventual referèndumpactat “que es basi en unapregunta binària sobre la

independència”. Tanma-teix, Paluzie va aclariramb contundència: “Noho veiem realista i no enspodem quedar de braçosplegats esperant-ho; ve-iem més realista la via uni-lateral, i per això treba-llem per preparar-nos”,sentenciava. ■

Tèbia acollida al pacte SOCIALISTES · Miquel Iceta manté silenci sobre la propostade Torrent, mentre Ximo Puig veu “adequat” abandonar launilateralitat FREDOR · Els comuns recullen el guant alpresident del Parlament i l’ANC i la CUP s’hi mostren escèptics

Emili Bella / Òscar PalauBARCELONA

“Al Canadà el Supremva instar a buscar unasolució política i aquíté empresonatscompanys”

Maria SirventDIPUTADA DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“[El PSOE] sap quel’única via per resoldreel conflicte passa perconvocar unreferèndum”

Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

“No ens podemquedar de braçosplegats esperant-ho;veiem més realista lavia unilateral”

Elisenda PaluziePRESIDENTA DE L’ANC

Rufián, Sirvent, Albiach i Iceta,en el debat d’ahir de la UPEC ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rufián apostaper coalicionsd’esquerres entreERC i els comuns

EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 DE JULIOL DEL 20198 |

El govern avisaque actuaràamb contundènciacontra els brotsxenòfobs

Els alcaldes deTremp i els poblesdel voltant l’evitenen l’acte del’acadèmia militar

Més boicot alrei Felip VI,ara al Pallars

Atac d’un grupd’ultradretaals MENANacional

de claredatPedro Sánchez persegueixl’abstenció de Ciutadans i delPP, però la hipòtesi de rebre elvot a favor d’Unides Podemacompanyat d’una eventualabstenció d’ERC –i potser deJxCat– descol·loca el presi-dent fins al punt de no saberdir si voldria aquest escenaritot i afirmar que no vol depen-dre dels independentistes.Quan la ministra portaveu,Isabel Celaá, va haver de rao-nar per què el govern de Na-varra es pot tenir gràcies al’abstenció d’EH Bildu i el d’Es-panya no es desitja amb l’abs-tenció d’ERC, no va saber re-soldre la contradicció. “Ningúha dit que una abstenciód’ERC sigui dependre d’ERC.Les forces polítiques fan ambel vot el que els sembla. De-pendre és una cosa, i el quevotin és una altra cosa. Perquèper la mateixa raó podríem dirque van abatre els pressupos-tos generals de l’estat Bildu,ERC, PP i Cs. És que si no rao-nem arribarà un moment enquè no es podrà fer política, sino podem parlar amb ningú...”,va dir Celaá. A més de l’ofertad’ERC, JxCat feia ahir un pasvalorant un govern del PSOEamb Unides Podem com unaoportunitat. Unides Podem,alhora, refusa l’oferta de Sán-chez de tenir ministres inde-pendents, però no Pablo Igle-sias. “Independents ho somtots, a Unides Podem”, rebatiaIrene Montero.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sánchez no diusi vol ERC i JxCatabstenint-se

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 DE JULIOL DEL 2019

I si Pedro Sánchezno vol ser investit?

L’APUNT (i JxCat?), però el pilot de La Moncloa vol la llum taron-ja de la torre de control de Ciutadans. “Imaginin que elPSOE tanca l’acord amb Podem i Sánchez té l’ensurtque ERC i Bildu s’abstenen!”, ironitza Ana Oramas (Co-alició Canària) sense ser del tot irònica. “Valor, se le su-pone”, deien les antigues cartilles militars. A La Mon-cloa no hi ha ara més valor que la fam d’eleccions.David Portabella

Les anàlisis del desgovern d’una Espanya que viu enfuncions des del 2015 inclouen la premissa que PedroSánchez vol ser investit. No és rar: fins ara el líder queguanya una elecció volia ser reelegit aviat. Però... I siell no vol ser investit? Qui veu la seva carta de navega-ció veu una autopista de llum per aterrar en la reelec-ció cogovernant amb Podem i amb l’abstenció d’ERC

117077/1210177L

El president espanyol enfuncions, Pedro Sánchez,va presumir a Tele 5 de la“imatge exemplar al mon”que els jutges del TribunalSuprem han donat amb eljudici als presos polítics,però els observadors no hoavalen. Un grup d’observa-dors internacionals del ju-dici de l’1-O confessa en uninforme la “inquietud” quesuposa que el Supremignori les peticions de lli-bertat del Grup de Treballsobre Detencions Arbitrà-ries de l’ONU i “es permeti

rebutjar les conclusions defet i dret d’un grup de tre-ball de les Nacions Unidescom si fos una vulgar inso-lència”.

Pels experts de l’Institutde Recerca sobre l’Autode-terminació dels Pobles i lesIndependències Nacionals(IRAI), que el Suprem igno-ri l’informe del grup de tre-ball prova un “desconeixe-ment dels principis del dretinternacional”. En les con-clusions del judici de l’1-O,el grup de l’IRAI conclouque es van violar diversosdrets fonamentals delsacusats com ara la garantiacontra la detenció arbitrà-ria, el dret a un judici just i ala defensa, el dret a recurs iels drets lingüístics. I deplo-ren que no se’ls reconegui“l’estatus d’observadors in-ternacionals”. ■

Inquietud delsobservadors ques’ignori l’ONU

RedaccióBARCELONA

aAcusen el Suprem deveure com una “vulgarinsolència” el precd’alliberar els presos

Els advocats de les defenses en el judici del Suprem s’hanqueixat força del sistema per visionar proves ■ EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 DE JULIOL DEL 201910 | Nacional |

El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC) ha citat a declararcom a investigat el conse-ller d’Interior, MiquelBuch, pels delictes de des-obediència i prevaricacióper haver cedit locals perl’1-O a Premià de Mar

quan era alcalde del muni-cipi.

En una providència, di-fosa ahir, el jutge Jordi Se-guí cita per al 16 de juliol elconseller, a qui l’alt tribu-nal ja va arxivar una causapel seu paper en l’organit-zació de l’1-O com a presi-dent de l’Associació Cata-lana de Municipis (ACM),al costat de l’expresidenta

de l’Associació de Munici-pis per la Independència(AMI) Neus Lloveras.

D’altra banda, la titulardel jutjat d’instrucció nú-mero 13 de Barcelona, queinvestiga els organitza-dors de l’1-O, ha acceptatla petició de la fiscalia, i hacitat per al 19 de juliol unnou investigat per la sevarelació amb el referèn-

dum: Manuel Manonelles,actual delegat del govern aSuïssa i que els mesos pre-vis a l’1-O va ser represen-tant del govern davant or-ganitzacions internacio-nals amb seu a Ginebra,Estrasburg, París i Viena.La magistrada AlejandraGil considera que Mano-nelles podria haver incor-regut en els delictes demalversació de cabals pú-blics, prevaricació i des-obediència per una con-tractació de la delegació deGinebra al The HagueCentre for Strategic Stu-dies (HCSS).

Per la contractació al

HCSS, la jutgessa torna acitar a declarar com a im-putats per al mateix dia 19Aleix Villatoro, exsecreta-ri general del Departa-ment d’Exteriors; MartaGarsaball, directora deserveis d’Exteriors, pro-cessada per falsedat docu-mental, i la interventorageneral de la Generalitat,Rosa Vidal, processadaper malversació, desobe-diència i falsedat docu-mental. A més, acceptaque la Guàrdia Civil es per-soni en els departamentsd’Exteriors, de Treball i alCTII per reclamar expe-dients sota sospita. ■

El TSJC cita Buch per l’1-Oi el jutjat 13, un nou càrrecMayte PiulachsBARCELONA

El conseller d’Interior,Miquel Buch ■ ACN

Junts per Catalunya i elPartit dels Socialistes vansignar ahir un acord quedonarà la presidènciad’aquesta entitat supra-municipal al PSC i faràque tots dos partits com-parteixin el govern durantels quatre anys de legisla-tura. L’acord rubricat ahirpel secretari d’organitza-ció socialista, SalvadorIlla, i el president del PDe-CAT, David Bonvehí, dei-

xa al marge qualsevol refe-rència sobre el procés so-biranista. Només en eldarrer punt del documentsignat es dona llum verd ales respectives formacionsper actuar “d’acord amb elseu programa polític entots aquells assumptes depresa de posició políticaaliens a l’àmbit competen-cial propi de la Diputacióde Barcelona”.

L’acord entre les duesformacions, que repro-dueix amb nova formula-ció el que fa anys s’havia

batejat com a sociover-gència, es fa al marge deles declaracions que re-centment va fer el presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, en el sentitque va titllar d’“incom-prensibles” els pactes ambels partits del 155. Ahirmateix, el dirigent d’ERCSergi Sabrià ja va fer unapiulada al Twitter on do-nava a entendre el males-tar que ha aixecat en el so-ci de govern del PDeCATl’acord per la Diputacióbarcelonina.

El nom de la personaque ocuparà la presidènciade l’ens supramunicipal sesabrà avui, en la reunió delconsell nacional que duena terme els socialistes. Detotes maneres, en els úl-tims dies ha sonat amb in-sistència el nom de l’alcal-dessa de l’Hospitalet, Nú-ria Marín, com la personamés ben situada per ocu-par aquest lloc. L’eleccióde Marín demanarà l’abs-tenció dels diputats delscomuns i del diputat deTot per Terrassa. ■

a Els socialistes anunciaran avui que Núria Marín serà la candidata a presidirla institució a L’acord signat ahir obvia del tot el procés sobiranista

Jordi PanyellaBARCELONA

JxCat i el PSC pactencompartir el govern a laDiputació de Barcelona

L’edifici central de la Diputació de Barcelona, a la part alta de la Rambla de Catalunya ■ ORIOL DURAN / ARXIU

Que aquest any la contri-bució a la independènciade la mobilització de laDiada sigui “molt més quesortir al carrer”. Això és elque es proposen els res-ponsables de l’ANC, queahir van explicar que, amés de la gran manifesta-ció de la tarda de l’Onze ala plaça d’Espanya de Bar-celona i totes les artèriesque hi menen, al matí pre-paren una gran campa-nya, sota el lema Eines depaís, per fomentar totesles petites accions que elsciutadans poden en l’àm-bit particular per ajudar aassolir l’objectiu de l’estatpropi. “Per aconseguir quees faci efectiva la indepen-dència necessitem com-pensar les febleses, viaapoderament de la ciuta-dania, que ha d’anar gua-nyant espais de sobira-nia”, exposava la presi-denta, Elisenda Paluzie.L’entitat, així, promouràen una gran fira, de la qualno va avançar-ne els de-talls, accions de “no-co-operació amb el règim del78”, que de fet ja ha em-près en els últims mesos:des de facilitar el canvi decontracte a companyiesenergètiques i de teleco-municacions catalanes,deslligades dels “podersoligopòlics” espanyols,

fins a incentivar la inscrip-ció en sindicats sobiranis-tes o la no implicació encol·legis professionals quefins ara han posat entre-bancs al procés. “Volemque la gent prengui cons-ciència que individual-ment pot fer coses que fa-cilitin el procés d’indepen-dència”, resumia Paluzie.

Amb la simbòlica ins-cripció de l’exdiputada cu-paire Mireia Boya i la cuine-ra Ada Parellada, l’entitataprofitava per posar enmarxa ahir el web diada.as-semblea.cat, a fi que els par-ticipants es registrin ambantelació als trams de lamanifestació, en funció dela seva procedència, un fetque facilitarà la gestió del’organització, que demanaque comprin la samarretaoficial per ajudar a finançarl’ANC. Com a novetataquest any, en cas d’ins-cripció en grup només esdemanaran les dades d’unresponsable. “Quedant-nosa casa no contribuïm a res,hem de dir als polítics quesom aquí i que espavilin”,animava Boya, que confiaen el poder de convocatòriade la Diada per “estirar” desdel carrer cap a la desobe-diència institucional.Paluzie li agafava el guantper insistir que cal “recu-perar la unitat estratègicacol·lectiva”, un fet que re-quereix “preparació i in-tel·ligència”. ■

L’ANC promouràaccions de “nocooperació”

Òscar palauBARCELONA

a Aprofitarà la Diada per fomentariniciatives particulars vers l’estat propi

EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 DE JULIOL DEL 201912 | Nacional |

Emma AnsolaSANT CUGAT DEL VALLÈS

ireia Ingla (la Seu d’Urgell,1966), militant d’ERC, és lanova alcaldessa de Sant Cu-gat del Vallès després d’un

pacte amb el PSC i la CUP que ha deixatenrere 32 anys de governs convergents ien l’oposició Junts per Sant Cugat, que,tot i ser la força més votada, amb nou re-gidors, no va trobar les aliances necessà-ries per formar govern. El model de ciu-tat, amb greus problemes d’habitatge isostenibilitat, ha acabat passant facturaals seus dissenyadors i la voluntat i l’in-tent de canvi expressat per les forcesmés crítiques han fet decantar la balan-ça a favor del tripartit. De res van servirles pressions dels partits a escala nacio-nal perquè les assemblees locals descar-tessin un canvi per mitjà del PSC. Ara elfocus està posat precisament en el mar-ge de maniobra de què disposaran aques-tes tres forces per realitzar, a escala mu-nicipal, tots els canvis promesos.

Acaben d’aterrar als despatxos de l’Ajun-tament després del parèntesi de festamajor disposats a fer un gran canvi, comha estat aquest inici?Han estat dies intensos amb una festamajor que és plena d’activitats, en quèparticipen més de cent entitats i ambuna onada de calor excepcional que ensha obligat a fer canvis i fins i tot a sus-pendre activitats. Tot just aterrem, sí,

Maprovarem dijous [fa dos dies per al lec-tor] el cartipàs i ja començarem a ocuparels despatxo per desplegar l’acord de go-vern i les prioritats que ens hem marcat.

Un cartipàs en què els tres socis de go-vern apareixen equilibrats pel que fa alrepartiment d’àrees, malgrat no dispo-sar del mateix nombre de regidors?Sí, des del primer moment vam tenirclar que havíem de parlar del perquèd’un acord entre nosaltres i ser cons-cients que tenia les seves complexitats.Només vam parlar del què i un cop cons-tituït l’Ajuntament tenia molt clar quehavia de ser un govern molt paritari iequilibrat amb una distribució d’àrees enfunció del projecte per generar confiançai complicitats i en què tinguem clar quetots som fonamentals per tirar-lo enda-vant.

Un cartipàs amb tres forces de governimplica més despesa?La primera mesura que hem pres és re-duir el sous: alcaldia en un 15%, tinencesd’alcaldia en un 10% i els regidors en un5%. Això no s’havia fet mai abans i, a mésa més, hem deixat enrere l’acumulacióde funcions en un mateix regidor, quenomés servia per incrementar el sou. Ésun cartipàs amb 13 regidores, però ambuna reducció de sous important.

El nou govern es va gestar en l’anteriormandat fent una oposició en bloc?En qualsevol institució on hi ha un go-vern hegemònic durant vuit mandats,

tota l’oposició, progressista i d’esquer-res, anàvem a l’una i teixíem complici-tats perquè teníem al davant un governque gestionava des de fa molt de temps laciutat amb problemes importants i fortsdesgavells. Per això la nit del resultat deles eleccions ja ens vam asseure a parlardel canvi.

Què ha permès unir forces com ERC, elPSC i la CUP?No comencem de zero i aquí ens hem en-tès persones, no forces polítiques. El nougovern neix rigorós, estable i compro-mès amb un projecte perquè, insisteixo,sabem on volem anar, no ens vam repar-tir càrrecs ni cadires sinó allò que ensuneix de fa temps; l’emergència d’habi-tatges i l’emergència climàtica i l’objectiude treballar amb transparència, bonespràctiques i sense l’ombra de la corrup-ció. Això és el que ens ha unit perquè so-vint el nom de Sant Cugat ha estat mas-sa vegades annexionat a casos de corrup-

ció com el cas Palau i d’altres que encaraestan oberts i ens preocupa que el nomde Sant Cugat hi torni a estar vinculat.

Demanaran una auditoria?Com comentava abans tot just estematerrant i ho valorarem quan els tinentsd’alcaldia i els regidors hagin pres pos-sessió i entrin als despatxos. En tot cashem creat una tinença d’alcaldia detransparència que aquests quatre anyses dedicarà a mirar què s’ha fet i establirles pautes i els compromisos perquè notornin a passar casos semblants.

Vostès no són nous, ja estaven en l’opo-sició, consideren que encara hi ha llacu-nes en aquest àmbit?Sí que n’hi ha. Al llarg dels últims quatreanys vam fer comissions especials i vamdemanar auditories sobre aquells equi-paments construïts per Ferrovial que es-taven afectats directament i la majoriad’aquests treballs encara estan pen-

PACTE · “Vam parlar sempre d’un projecte per a la ciutat, deres més, i això va facilitar l’acord amb el PSC i la CUP” FET · “Elnou govern vol parlar dels ciutadans i no, com feia l’anteriorgovern, del model de ciutat, que a Sant Cugat és insostenible”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSSANT CUGAT DEL VALLÈS

“Ens hementèspersones,no partits”

JOSEP LOSADA

2015 2019

24R E G I D O R S

CiU11

PSC1

CUP4

PP1

25R E G I D O R S

ICV1

CUP3

CiU9

ERC6

ERC3

Cs3

Cs3

PSC4

Mireia InglaAlcaldessa de Sant Cugat del Vallès (ERC)

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 DE JULIOL DEL 2019

dents. Són auditories complicades per-què apareixen altres empreses vincula-des amb fundacions de Convergència pe-rò continuarem fent aquesta tasca. Laciutadania es mereix que el seu governno tingui res a veure ni amb el 3%, niamb la corrupció, ni amb la mala gover-nança.

Com estan les relacions amb Junts perSant Cugat tenint en compte que en elgovern nacional estan condemnats a en-tendre’s?Estem convençuts que ens entendrem.Vull recordar que el govern de Conver-gència, en l’anterior mandat, va tenir totel suport d’ERC i la CUP en qualsevol de-cisió contra la repressió, a favor de la lli-bertat dels presos i en la defensa de l’au-todeterminació. Entenc que ningú esplanteja que ERC i la CUP no som inde-pendentistes i que, per tant, ens dona-ran suport com hem fet nosaltres en te-mes de caràcter nacional.

Però va pesar més la necessitat d’uncanvi a escala local que l’eix nacional?Sí, aquí fem política local i va pesar mésla necessitat d’una regeneració democrà-tica i obrir finestres. També és cert queen les negociacions vam parlar semprede projecte local, no vam parlar de resmés i això també facilitava l’acord.

Però Sant Cugat disposa d’una majoriaindependentista al consistori, però noen el govern, a partir d’ara què?Sant Cugat hi està compromesa comsempre ho ha estat i ara més perquè som18 regidors. Exigim el retorn dels exi-liats, la llibertat dels presos i reivindi-quen l’autodeterminació. Que ningúdubti que lluitarem per avançar en la Re-pública Catalana, que ningú dubti queSant Cugat té una alcaldessa republica-na i d’esquerra i faré tot el que calgui imés.

Què li ha dit Romeva?

“Governeu, governeu bé i feu-ho pensanten tothom”, em va dir. Hi tinc contactepermanent i li preocupa el mateix queens preocupa a nosaltres. Ell, com jo, vavenir a Sant Cugat fa més de vint anys iens vam trobar una ciutat acollidoraamb ànima de poble i ara ens preocupaque sigui una ciutat que expulsa els seusciutadans.

Quant al projecte de canvi, una de lesprioritats que s’han marcat és l’habitat-ge, tenint en compte que les competèn-cies municipals en aquest àmbit són es-casses què és el primer que faran?Som la ciutat més cara de Catalunya, ex-pulsem de manera continuada diversossectors de la població, joves, gent gran ifamílies senceres. És una emergènciaque hem d’abordar i som conscients de lacomplexitat, però no només per la man-ca de competències municipals sinó per-què fa molt de temps que som en un paísen què el dret de l’habitatge ha passat de

ser un dret fonamental a ser una manerad’especular i fer-se ric ràpidament. Fatemps que no s’ha previst això i creiemque en una ciutat com Sant Cugat ambun creixement exponencial del preu delspisos era evident que arribaríem a l’ac-tual situació d’emergència i ara hemd’utilitzar totes les mesures possibles iuna que depèn de nosaltres serà doblarels recursos econòmics destinats a habi-tatge. Hem d’explorar altres maneresd’aconseguir habitatges socials i fer polí-tiques públiques des de diferents àreessocials i un pla de xoc contra l’expulsió il’exclusió en temes d’habitatge. Tambéreorganitzarem l’empresa Promusaper complet perquè es dediqui a fer ha-bitatge públic de lloguer, cosa que noha fet. Tenim eines, però hem de sermés eficients i també interpel·larem ala iniciativa privada per disposar demés reserves de sòl per fer habitatgede protecció oficial.

D’on sortiran els nous recursos?Serà a partir del pròxim pressupost ial llarg del 2019 intentarem modifi-car alguna partida concreta, ja queper temes de menys transcendènciaho hem fet abans. Els recursos hisón, tenim una ciutat amb prou re-cursos.

Pel que fa a les reserves de sòl, capa on i com preveuen que Sant Cugatpugui créixer?

Sí, tenim pocs espais per créixer i pot-ser el que cal és replantejar el model decreixement. Per tant, ara, a curt terminino ens hem de fixar tant cap a on hem decréixer sinó en allò que tenim i què po-dem fer per tenir habitatge més assequi-ble, no tant de protecció oficial, sinó ambaltres fórmules. Tenim poques eines depaís, però sí que disposem de lleis perrescatar pisos buits i zones on poder apli-car el tempteig i el retracte i obtenir ha-bitatges per posar-los al mercat de llo-guer.

Va anunciar que una de les tres primerestrucades com a alcaldessa seria als em-presaris, ja hi ha parlat?Ja hem fet la primera trobada per dir-losel que sempre hem dit, que aquest go-vern estarà al costat dels empresaris,perquè el progrés econòmic és fonamen-tal per tenir un progrés social. Els hemdemanat que ens ajudin a combatreaquesta emergència que es dona a la ciu-tat més cara i amb la renda per càpitamés alta i que, per aquest mateix motiu,precisament, pateix les desigualtats mésaccentuades. Per tant els interpel·larem,abans, però, estudiarem el pla de xoc perfer una proposta viable i ho farem a tra-vés del sector privat.

La segona trucada estava dirigida al Sin-dicat de Llogaters.Sí, encara no hem convocat la Taula del’Habitatge perquè esperem a tenir el go-vern enllestit, en què hi haurà una tinen-ça d’alcaldia dedicada a drets socials quetambé portarà el tema d’habitatge desdel vessant més social. La idea és poderreunir-nos aquesta pròxima setmana iconvocar la taula abans de vacances perpoder discutir com ens organitzem, jaque una de les peticions del sindicat eraprecisament que aquest òrgan fos mésoperatiu i eficient. De cara al setembre

Fa més de vint anys que va arribar a SantCugat des de Barcelona, on s’havia esta-blert de jove per seguir els estudis de dret.Nascuda a la Seu d’Urgell, fa pocs diesque celebrava el seu aniversari en unnou entorn, el despatx d’alcaldia del’ajuntament de Sant Cugat, des-prés de setmanes intenses de ne-gociacions, discussions, a mésd’alguna paraula agra i cert enuigpel que va succeir en el ple deconstitució del nou Ajuntament.És conscient que li espera unatasca difícil i complexa, però lescircumstàncies no li han esbor-rat l’ampli somriure que li dibui-xa el rostre. Conserva l’accentoccidental i parla molt de pres-sa per explicar tot el que vol ferper transformar una ciutat de laqual se sent enamorada i diuque vol sentir-se’n més amb unscanvis que considera inevitablesi pels quals fa, a més a més, anysque treballa. Ingla ha arribat al’alcaldia de Sant Cugat pujadaen l’onada que ha situat ERC coma primera força del país i per a latransformació de la ciutat es faacompanyar del PSC i de la CUP. Ara,com passa a Figueres, són l’excepció,però arriba a l’inici d’un nou cicle per ala ciutat i potser també per al país ambel beneplàcit d’ERC.

Ingla dirigirà ungovern que atreu totsels focus del país

❝Volem una ciutat preciosa,sí, però sostenible, segura,cohesionada, justasocialment i on els nostresfills puguin viure

❝Que ningú dubti quelluitarem per avançar enla República, Sant Cugatté una alcaldessarepublicana i d’esquerra

Som la ciutat més cara iamb la renda més alta i,per això, la més estressadai amb més desigualtats,tenim una emergència

❝

EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 DE JULIOL DEL 201914 | Nacional |

posarem fil a l’agulla. Si tenim una emer-gència, tots ens hi hem d’arremangar,totes les àrees del govern i també el sec-tor privat, és una dinàmica que hem decanviar, que no sigui fàcil no vol dir queno ho afrontem.

Amb aquest ritme i dins l’agenda, quancreu que el ciutadà podrà percebre al-gun canvi?El primer vindrà donat amb l’elaboraciódel nou pressupost, en què es doblarà lapartida d’habitatge, algunes promocionsde pisos es podran avançar amb més re-cursos. Amb el sindicat hi haurà deci-sions que compartirem de manera im-mediata i, convertir aquesta feina en ha-bitatge real, esperem poder explicar-ho iensenyar-ho a mitjan mandat. Al setem-bre també farem l’estructuració de Pro-musa.

Insisteixo en els recursos econòmicsperquè doblar una partida implica desti-nar menys a d’altres, quines es veuranafectades?Bé, sí, perquè el pressupost s’ha de qua-drar, però la idea no és que hi hagi parti-des afectades, sinó que hem de reequili-brar els recursos. El pressupost serà latraducció econòmica i efectiva del nostreprojecte, per tant no retocarem res del’anterior ni ens servirà de base, perquèel que farem és nou; presentarem unpressupost en funció del projected’aquest govern i de les nostres priori-tats, que segur que no seran les mateixesque les de l’anterior govern, no es podencomparar els pressupostos. Una de lescoses que farem és posar-nos en contac-te amb l’àrea metropolitana, el govern dela Generalitat, la Diputació i l’Institut Ca-talà de Finances per aconseguir més re-cursos. Fa un parell de setmanes el Con-sell Comarcal del Vallès Occidental vapresentar un informe sobre el preus del’habitatge que torna a constatar que aSant Cugat es dobla el preu mitjà de l’ha-bitatge a la comarca i que som els quemés demanda tenim d’habitatge prote-git. Aquesta és una realitat que sempres’amaga, ens diuen que tenim la rendamés alta, sí, però també cal dir que és lamés estressada i això vol dir que els re-cursos també ens han de venir de fora.Tenim un problema a Sant Cugat i, mésenllà de titulars i de tenir una ciutat tanpreciosa que ens encanta a tots, hem depensar que si expulsa persones potser jano ens fa sentir tan orgullosos i potser jano ens agrada tant, oi? Hem de trobarl’equilibri.

Quan truqui a la porta de la Generalitat,en matèria d’habitatge s’haurà d’enten-dre amb el conseller Damià Calvet(JxCAT), exregidor santcugatenc i partí-cip del model que ara volen canviar.Sí, ens coneixem perfectament i va for-mar part de l’equip de govern de SantCugat durant una part del mandat ante-rior, així que aquesta serà la part més fà-cil perquè coneix perfectament la reali-tat santcugatenca.

Una de les prioritats també és la lluitacontra el canvi climàtic i han creat unaoficina ad hoc. Sant Cugat, precisament,és una ciutat amb una despesa d’aiguadesorbitada. Vostè diu que Sant Cugatés molt maca, però li agrada? Compar-teix aquest model?

Sí, certament és de les menys sosteni-bles, i sí, Sant Cugat és molt maca im’agrada molt, però crec que também’agradarà si és d’una altra manera. Unaconstant del govern convergent és parlarnomés de model. Nosaltres no volem par-lar de la ciutat com un model, parlem dela ciutat i ens agrada pel que és, per lespersones que la fan possible, per les enti-tats, el seu compromís; els governs pas-sen, els models suposo que també, i el quequeden són les persones, i nosaltres vo-lem parlar de persones. Des del punt devista ambiental, és cert, és una ciutat in-sostenible i deixem una forta petjadaamb cases unifamiliars, piscines, flors,grans rotondes amb gespa, però pensemque pot ser igual de bonica, confortable iens podem sentir igual d’orgullosos deviure-hi o més reduint tot això, és una te-ma de pedagogia i també de compromís.És la primera vegada que tenim un co-missionat dedicat a l’emergència climàti-ca i és una obligació fer-ho i afrontar-ho.

Tenen mesures concretes?Tenim moltíssimes rotondes que podenser igual de boniques sense tanta gespaque s’ha de regar contínuament. Hi havegetació que no aguantarà els efectesdel canvi climàtic, cal més plantes medi-terrànies, menys gespa i més decoracióamb pedres. La gent de Sant Cugat estàcompromesa i els ho hem de facilitar, nopodem ser esclaus del cotxe, tenim uncentre molt compactat i una superfíciede 50 quilòmetres quadrats que dificultaarribar al centre però hem de donar al-ternatives, un transport més eficient,més vehicles elèctrics abans de demanarque deixin el cotxe a casa. Aquest governhaurà de governar quatre anys, però so-bretot haurem de posar les bases per alspròxims 10 o 15 anys, perquè ja no estracta de fer mesures a curt termini sinóde planificar cap a on volem anar. Ensencanta viure-hi però així no podrem es-tar sempre. Per tant, fem-ho, a poc a pocperquè així perdurarà més i sabent qui-na ciutat volem: preciosa, sí, però soste-nible, segura, cohesionada, justa social-ment i on els nostres fills puguin viure.

La seguretat també ha estat objecte deles seves crítiques.Hem acabat el mandat amb menys poli-cies que quan vam començar. No s’ha fetla feina que calia fer. Aquell govern vagestionar fatal aquesta àrea i amb pocaimplicació. Quan se’n van adonar ja te-nien a sobre gairebé una revolta ciutada-na perquè estem parlant de robatori. Arahem de cobrir la plantilla, incrementarels efectius i sobretot un model de policiaque doni resposta a una ciutat tan exten-sa, amb una comissaria, per exemple, aValldoreix. A més hi ha hagut partits quede manera irresponsable han incremen-tat la sensació d’inseguretat i hem de fer-hi front.

Finalment, també han creat una granàrea de participacióHem de reestructurar-ho tot. Aquí hemmort d’èxit amb tants processos que nohan estat efectius. És important que lagent vegi fet realitat el que ha decidit ique es posi a la pràctica. Hem de demos-trar que els consell de barri són opera-tius i hem de demostrar que participar téefectes reals a la ciutat. Potser partici-pem menys, però amb més qualitat. ■

JOSEP LOSADA

❝Un cartipàs de tres partitsno suposa més despesa, demoment ja ens hem abaixatel sou i hem eliminatl’acumulació de càrrecs

❝Doblarem el pressupost enhabitatge, farem un pla dexoc per disposar de méspisos socials i Promusa esdedicarà només al lloguer

Sant Cugat és una de lesciutats menys sosteniblesambientalment, tenim unaemergència climàtica queens obliga a canviar

❝ Hem de trobar l’equilibri,tenim una ciutat preciosaperò si expulsa personespotser ja no ens agradatant, oi?

❝

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDISSABTE, 6 DE JULIOL DEL 2019

141859-1210981Q

Nou Tortosa al rei. La ma-joria d’alcaldes del Pallarsvan plantar ahir Felip VIen l’acte de l’entrega dedespatxos a l’acadèmiamilitar de Talarn, un esde-veniment que anys ençàparalitzava la comarca.Aquest any els únics re-presentants del territorique ahir van acompanyarel rei en la celebració mili-tar van ser l’alcalde de Ta-larn, Àlex Garcia, d’AraTalarn; el president delConsell Comarcal del Pa-llars Jussà, ConstanteAranda, de JxCat, i la dele-gada del Govern a l’Alt Pi-rineu, que és també alcal-

dessa d’Isona, Rosa Amo-rós, d’ERC. A part de la de-legada del govern espa-nyol a Catalunya, TeresaCunillera. La resta d’alcal-des, majoritàriament in-dependentistes, res.

Una altra cosa que ahirtambé va canviar. Des del1980 la Generalitat reco-neixia el número 1 de la

promoció amb una repro-ducció de l’espasa de Jau-me I el Conqueridor.Aquest any, la delegadadel Govern a l’Alt Pirineuva fer entrega al número 1de la promoció del llibreImago Cataloniae: mapesde Catalunya, empremtesde la història.

Tot i la plantada, el co-ronel director de l’acadè-mia general bàsica de sub-oficials, AGBS, va desta-car durant el seu parla-ment que aquests 45 anysd’història de l’acadèmiavan associats a les pobla-cions de Talarn, Tremp i lacomarca del Pallars Jussà.El director del centre vaagrair la presència a les au-toritats que hi havia.

La d’ahir era la quartavisita del rei Felip VI a Ca-talunya aquest any i, comen les anteriors, el boicotde les autoritats catala-nes, que li retreuen el seudiscurs del 3 d’octubre, vaser evident. El rei ha vin-gut pel Mobile World Con-gres, al febrer; a la inaugu-ració del Saló de l’Automò-bil, al maig, i el 27 de junyamb motiu de la Nit de laLogística. ■

a Es feia l’entrega de despatxos a l’acadèmia militar, temps enrere un acte al qual anava tothom i queparalitzava la comarca a La màxima autoritat catalana va ser la delegada del govern a l’Alt Pirineu

RedaccióBARCELONA

La majoria d’alcaldes delPallars planten el rei a Talarn

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

458militars (432 homes i 26 do-nes) van recollir ahir a Talarnel certificat que els acreditacom a sergents.

Les autoritats, en fila, per rebre, ahir al matí i sota un sol de justícia i a 34 graus detemperatura, el rei Felip VI, que va entregar els despatxos als sergents que es graduaven ■ ACN