OBRES I TRACTAMENTS “MUR VERD” - LA CANONJA PLEC DE ... · • Emprar material vegetal...

OBRES I TRACTAMENTS “MUR VERD” - LA CANONJA

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

FEBRER 2014

Serveis Tècnics Municipals

C/ Raval, 1143110 LA CANONJA (Tarragona)Tel. 977 543 489 · Fax 977 540 [email protected]

-CAPÍTOL I. OBJECTE DEL PLEC I ABAST DEL CONTRACTE.

-CAPITOL II: PROPOSTA DE MANTENIMENT.

-CAPÍTOL III. CONDICIONS GENERALS OBRES I TRACTAMENTS

-ARTICLE 1.1. PROPOSTA DE MANTENIMENT.

-ARTICLE 1.2 MATERIALS

-ARTICLE 1.3MAQUINARIA

-ARTICLE 1.4. MÀ D’OBRA

-ARTICLE 2. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE PARTIDES D'OBRA I TRACTAMENTS

-ARTICLE 2.1. TRACTAMENTS DEL MATERIAL VEGETAL

-ARTICLE 2.2. TRACTAMENTS DE L’OBRA HIDRÀULICA.

-ARTICLE 2.3. NETEGES

-ARTICLE 3. GESTIÓ DELS RESIDUS PRODUÏTS.

-ARTICLE 4. NORMATIVES I DISPOSICIONS.

-ARTICLE 5. RESPONSABILITAT TÈCNICA I CONTROL DEL SERVEI

-ARTICLE 6.DIRECCIÓ FACULTATIVA.

-ARTICLE 7. INSTAL·LACIONS PER AL PERSONAL.

-ARTICLE 8. VEHICLES, MAQUINÀRIA I MITJANS AUXILIARS.

-ARTICLE 9. NORMATIVES I DISPOSICIONS.

-ARTICLE 10. DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DE LES OBRES.

-ARTICLE 11. CONDICIONS TÈCNIQUES DELS ELEMENTS SIMPLES.

-ARTICLE 12. DIRECCIÓ I INSPECCIÓ DE LES OBRES.

-ARTICLE 13. TREBALLS PREVIS PER A L’EXECUCIÓ DE LES OBRES.

-ARTICLE 14. DESENVOLUPAMENT I CONTROL DE LES OBRES.

-ARTICLE 15. RESPONSABILITAT DEL CONTRACTISTA.


-ARTICLE 16. AMIDAMENTS I ABONAMENT.

-ARTICLE 17. MATERIALS.

CAPÍTOL IV. CONDICIONS ECONÒMIQUES.

-ARTICLE 18. REVISIÓ DE PREUS.

-ARTICLE 19. ABONAMENT I SANCIONS

-ARTICLE 20. RESCISSIÓ DEL CONTRACTE.

-ARTICLE 21. MATERIALS

-ARTICLE 22. ALTRES DESPESES A JUSTIFICAR.

-ARTICLE 23. INVENTARI.

-ARTICLE 24.NETEJA ARBRES.

-ARTICLE 25.CONTROL DE PLAGUES I MATERIALS VEGETALS.

-ANNEX 1: PRESSUPOST DEL CONTRACTE.

-ANNEX 2: PLÀNOLS.


CAPÍTOL I. OBJECTE DEL PLEC I ABAST DEL CONTRACTE.

El present Plec té per objecte la definició de les condicions tècniques a les que han d’ajustar-seles obres i tractaments a realitzar a la totalitat de la zona verda inclosa al Mur Verd de La Canonja,durant dos anys.

1.1..- Introducció

Aquest plec de condicions tècniques de manteniment del Mur Verd del municipi de la Canonja,està orientat a la continuïtat i seguiment d’un pla sistemàtic de manteniment del conjuntd’elements existents en el espai verd anteriorment anomenat.

Inclou els elements de caràcter vegetal existent en aquest espai i no inclou qualsevol elementestructural o d’obra així com les possibles instal·lacions elèctriques, de sanejament o qualsevolaltre de similar.

Es preveu treballar sempre sota criteris sostenibles, de manera que les actuacions han de seguirels següents principis:

• Consums controlats d’aigua• Gestió correcte dels residus generats• Emprar material vegetal preferentment del clima local, mediterrani litoral.

1.2..- Objecte del plec i abast del contracte

L’objecte d’aquest plec és establir les condicions i qualitats mínimes que s’han de complir enrelació a la mà d’obra necessària per a la realització dels treballs que es detallen, i mitjans tècnicsi mecànics adients en l’execució dels treballs de manteniment i conservació de l’arbrat i de l'espaiverd, per als anys 2014 i 2015.

L’àmbit de treball per a dur a terme aquest manteniment és el que configura l’anomenat Mur Verdde la Canonja, segons es detallen als plànols inclosos a l'annex nº2. Aquest espai està dividit entres zones que les anomenem:

• Sector Nord:• Sector Oest: • Sector Est:

De forma resumida, les operacions de manteniment i de neteja mínimes a realitzar en aquestcontracte de serveis són:

• Neteja de l’entorn• Manteniment dels prats• Manteniment de masses i tanques arbustives• Manteniment d’arbrat• Manteniment d’instal·lació de reg• Neteja i desbrossades d’espais residuals o colindants• Desherbatges puntuals de zones pavimentades


• Actuació amb caràcter d’urgència davant de possibles incidents

Les tasques especificades en el plec es contracten de forma fixa, és a dir, seran incloses dins dela pròpia gestió del manteniment i neteja i es pagarà mensualment per aquestes.

L’adjudicatari acceptarà l'espai i l’arbrat objectes del contracte, indicats en les condicions que estrobin en el moment d’assumir-lo a l'inici del contracte.

1.3..- Referències d’aplicació

A més del que s’exposa en el Plec i de la legislació vigent que afecti la corporació local, seranaplicables:

• Lleis, decrets, ordres i normatives sobre seguretat i salut en el treball• Ordenances de zones naturals i espais verds aplicables de l’entitat contractant.• Normes Tecnològiques de jardineria i Paisatgisme – NTJ del Col·legi Oficial d’Enginyers

Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya, sempre que no es contradiguin amb lesespecificacions tècniques recollides en aquest Plec.

• Método para valoración de árboles y arbustos ornamentales. Norma Granada (revisión2006-07)

• Guia de productes fitosanitaris del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural dela Generalitat de Catalunya (2002), normes i legislació sobre plaguicides detallats.

• Guia per al control de males herbes del Departament d’Agricultura, Alimentació i AccióRural de la Generalitat de Catalunya (2000), normativa legal sobre l’ús dels herbicides.

• Plec de prescripcions tècniques de manteniment dels espais verds - Diputació de BCN(2011)

1.4.- Pressupost.

La quantitat que servirà de tipus de licitació de la contracta pel total de la seva durada fixada endos anys, serà de 72.539,28€ (IVA inclòs), segons el pressupost adjunt a l'annex 1 i els preusunitaris del mateix, seran la base per a la certificació mensual del contacte de manteniment, uncop aplicada la baixa d'adjudicació presentada pel licitador que obtingui el contracte.

CAPITOL II: PROPOSTA DE MANTENIMENT

A continuació descriurem cadascuna de les tasques, d’acord als elements a mantenir, que esdurant a terme de manera periòdica i per el termini d’un any. També destaquem els materials imaquinàries que caldrà emprar així com el període orientatiu per executar la tasca.

2.1.- Neteja:

Descripció:

És la feina bàsica i que sempre es realitzarà a l’iniciar el servei. Cal garantir que existeixen unsnivells de netedat acceptable, tenint en conte les dimensions de l’espai i de en quina situacióurbanística es troba, cal tenir en compte que és una zona d'esbarzo i gaudi dels ciutadans de laCanonja.


Condicions del procés d’execució:

Degut a les característiques de l’espai, caldrà realitzar una neteja setmanal com a mínim.

Aquesta freqüència es pot variar a l’alça a petició de la propietat, sense que això representi capincrement del cànon de manteniment.

No poden haver-hi acopis de deixalles, ni papers, llaunes, ampolles o similars de manera dispersapel Mur Verd o bé a les zones properes d’arbust o d’arbrat.

Aquesta tasca es realitzarà de manera manual, amb el suport de bosses i petits vehicles pertransportar el material recollit.

Periodicitat:

Durant tot l’any i aprofitant les visites al Mur Verd.

G F M A MG J JL A S O N Dx x x x x x x x x x x X


2.2.- Manteniment de prats:

Son totes les zones que tenen una cobertura vegetal contínua. Aquesta cobertura estàconfigurada per gramínies i dicotiledònies amb una base de flora autòctona i que s’ha adaptat ales característiques ecològiques de la zona, amb un alt grau d’arrelament i que son resistents amalures i a la manca de reg.

Aquest tipus d’espais tenen evolució, segons l’època de l’any, i també d’acord a les actuacions demanteniment que es realitzen al damunt d’ell.

Així, les segues constants afavoreixen la proliferació de les gramínies, consolida el terreny i lacobertura en detriment de la resta.

2.2.1.- Operacions de manteniment:

Neteja i preparació de la sega/ esbrossada:

Si bé ja existeix una tasca específica de neteja, cal ser curós abans de realitzar qualsevol sega oesbrossada d’aquestes cobertures , amb neteges consistents en la retirada de material no desitjatque pot generar conflicte amb la pròpia tasca de la sega / esbrossada i que a més poden serprojectats.

Sega/ esbrossada:

Les segues o esbrossades es realitzaran amb maquinària adient i d’alt rendiment. Preferentments’utilitzarà tractors segadores o desbrossadores de seient, amb el suport de desbrossadores de filo de disc per a les zones de difícil accés.

Sega de vores:

Al voltant dels arbres, a prop de les arbustives o d’elements fixes o voreres, es realitzarà el serveiamb desbroçadora de fil per poder donar un acabat millor a la feina i poder accedir a tots elsracons.

Quan es realitzi la feina a prop dels arbres, caldrà mantenir una especial atenció per no malmetreel coll de l’arbre amb la maquinària. Per aquest motiu, una de les feines que caldrà anar fent, seràla de col·locar mulch al voltant dels arbres, com més endavant s’explica.

Periodicitat:

S’ajustarà a les condicions meteorològiques, però el criteri a seguir serà:

G F M A MG J JL A S O N D- - x - x - x - x - - -


2.3.- Manteniment d’Arbustives:

Descripció:

Les tasques que caldrà fer en la planta arbustiva s’ajustarà segons, si es troben formant unatanca, un grup o bé una unitat individualitzada.

També es molt important conèixer l’època de floració o de fructificació, per dur a terme les tasquesde poda o retall , de manera que no es malmeti la seva floració o no restem aspectes ecològicscom la retirada de fruits que poden servir per la fauna de l’entorn.


Neteja:

Les zones d’arbustives son les que major brutícia recullen. Per aquest motiu, fora de l’actuació deneteja general, caldrà fer un repàs abans de fer qualsevol tasca de manteniment.

Escarificació:

S’ha de dur a terme de forma periòdica i sempre posteriorment a l’eliminació d’herbes adventícies.Amb l’escarificació s’ha de mantenir el sòl esponjós per evitar la compactació del terreny ipromoure un intercanvi gasós.

Es realitzarà a uns 5cm de fondària mitjançant maquinària o manualment. Durant aquest procéss’han de retirar tots aquells elements que dificultin el bon desenvolupament de les plantes, comara elements d’origen inorgànic o pedres.

Encoixinats:

S’aportarà encoixinat, a base de triturat d’esporga ben compostada o de restes vegetalsgenerades, a la base dels arbusts. D’aquesta manera es mantindrà una elevada humitat imantindrem major resistència a les èpoques seques. També es resta competència a les herbesadventícies.

Eliminació de baixes:

S’eliminaran els elements morts o malmesos amb consens amb els Serveis Tècnics Municipals.Es realitzarà la retirada i la seva gestió com a residu vegetal.

Si posteriorment calgués la reposició de la unitats retirades, caldria prèviament valorar amb lapropietat si la mort s’ha produït per una manca de manteniment o bé de manera natural o bé pervandalisme. En el primer cas, l’empresa adjudicatària reposaria les unitats acordades, sense costper a la propietat i en el segon cas, el cost seria assumit per la propietat.

Poda i retall:

Per realitzar la poda o retall cal tenir en compte:


• El port ha de ser proporcionat a l’espècie• Han de tenir fets els talls de poda de manera correcta• No han de tenir branques afectades per plagues o malalties greus• S’ha d’adequar l’individu d’acord a l’espai on es desenvolupa

Sempre es procurarà fer la poda abans de la fructificació o bé desprès de la floració. La gestiódels residus generats seran preferentment gestionats mitjançant biotrituradora per facilitar el seuprocés de descomposició i posterior reutilització en el Mur Verd com a encoixinats.

La gran majoria d’arbust del Mur Verd, estan configurats per l’espècie baladre (Nerium oleander)en forma de bardisses o tanques. Realitzen una funció de defensa o delimitació tant visual comacústica.

Per aquest motiu, la poda ha de garantir aquest objectiu

• Poda de formació: encaminada a garantir que l’estructura de la bardissa ocupi la zonadesitjada

• Poda de conservació: S’alternarà el retall de les branques que més s’allunyen de la bardissa iuna poda d’aclarida del brancatge per afavorir el pas de l’aire i de la llum

En segon nombre ens trobem arbusts formant petits grups o bé de manera individualitzada. Sonmajoritàriament de les espècies ginesta (Spartium junceum) , llentiscle (Pistacea lentiscus) i enmenor mesura el aladern (Rhamnus alaternus).

En aquest casos, el tractament de la poda serà més orientada a conservar i rejovenir l’arbust ambpodes d’aclarida interior i retirada de branques velles o malaltes.

Periodicitat:

S’ajustarà a les característiques de l’arbust i d’aquesta manera tindrem:

• Baladres (Nerium oleander)

G F M A MG J JL A S O N D- - - - - - - x x - - -

• Ginestes (Spartium junceum)

G F M A MG J JL A S O N Dx - - - x - - - - - - -

• Resta arbustives

G F M A MG J JL A S O N Dx x - - - - - - - - - -


Tractaments fitosanitaris:

En la mesura que sigui possible, no s’empraran productes químics per a combatre les plaguesdels arbusts.

La decisió final serà presa pels Serveis Tècnics Municipals, la qual valorarà la situació de la plaga,prèvia advertència de l’empresa adjudicatària del servei, que vetllarà en tot moment per detectarqualsevol anomalia fiotopatológica a destacar.

Es prioritzarà l’ús integrat de plagues que consisteix en un seguiment de la població de la plagaper tal de poder-la combatre amb mitjans naturals, com pot ser la pròpia fauna útil existent enl’espai o bé productes a base de sabons potàsics.

Malgrat això, si es realitzessin tractaments fitosanitaris, aquests hauran d’estar regulats per el quedetermina el departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, al respecte que elsoperaris han de disposar de carnet d’aplicador de nivell qualificat i sempre sota la supervisió de unenginyer tècnic agrícola.

2.4.- Manteniment d'Arbrat:

Descripció:

Les unitats arbòries son les més nombroses en el Mur Verd. Segons dades recollides perl’Ajuntament de La Canonja, hi ha una població de més de 6.000 unitats on destaca el pi blanc(Pinus halepensis) amb més de 2500 unitats , cosa que representa més de un 38% de la totalitat.En segon lloc tenim el om de Sibèria (Ulmus pumila) , amb més 1600 unitats , que representa un25% de la totalitat. En tercer lloc i amb moltes menys unitats està el Eucaliptus blau (Eucalyptusglobulus) amb poc menys de 300 unitats que representa un 5% de la població arbòria.

La resta d’espècies està en un nombre molt més petit. El que sí que cal apuntar és la diversificaciófins a trobar més de 30 gèneres d’arbres diferents, el que representa molta variabilitat.


Inspeccions tècniques:

Degut a que el Mur Verd és un espai públic obert i hi ha molta presència de usuaris, cal dedicarrecursos per tal de realitzar periòdiques inspeccions de l’estat biomecànic dels arbres i possiblesanomalies patològiques i valorar a partir d’això la possibilitat d’actuar sobre les unitats d’unamanera o un altre.

Cal reduir o eliminar les incidències sobre els usuaris i qualsevol possible anomalia dels arbrescom poden ser caigudes de branques, plagues que els puguin afectar, etc.

Per aquest motiu, es planificaran controls visuals periòdics per personal tècnic qualificat que espodrà recolzar amb mètodes instrumentals.


Aquestes inspeccions es durant a terme com a mínim amb una freqüència anual, i també desprèsd’algunes incidències com ara tempestes, ventades, obres,etc. I es comunicaran els resultats alsserveis tècnics municipals de l’Ajuntament de La Canonja, abans de prendre cap decisió.

Encoixinats:

Es realitzaran aplicacions de mulch en les clotes dels arbres, preferentment en aquells de recentplantació, o allà on cal preservar el coll de l’arbre de qualsevol ferida que es pugui produir per elstreballs de manteniment (veure apartat 2.2 Manteniment de prats).

Es realitzarà amb material procedent de la pròpia gestió del Mur Verd com poden ser les podestriturades amb la biotrituradora o restes vegetals compostades.

El gruix oscil·larà entre 8 i 12 cm i per tal d’evitar podriments caldrà fer l’aplicació a uns 2 o 3 cmdel coll del tronc.

Reg:

Les dosis aplicades han de ser suficients per tal que el terreny que envolta l’arbre quedi acapacitat de camp. Els regs manuals s’han de fer amb poca pressió i lentament per tal d’evitardescalçaments, especialment en arbres joves. No s’han de provocar ni erosions ni rentatges desòls.

En aquells arbres on el reg sigui automàtic, via goteig, les dosis i periodicitat vindrà determinat perel serveis tècnics municipals de l’Ajuntament de La Canonja. No obstant, s’ha de seguir el criteride realitzar regs abundants però de baixa periodicitat.

En el cas de noves plantacions o períodes de baixa pluviometria, es realitzaran regs manuals delsarbres que es cregui convenient i que determinin els Serveis Tècnics Municipals. En aquellsarbres on existeix una instal·lació diferent a la xarxa de reg, però que garanteixi l’aigua de maneraperiòdica, es mantindrà i estarà inclosa com un element més de la xarxa de reg per els arbres.

Poda:

Ens trobem amb un espai obert, com és el Mur Verd, on la poda tan sols es podrà justificar per elssegüent motius:

• Poda de formació:En arbres joves i anirà acompanyat de un refaldat o eliminació progressiva de les branques mésbaixes per elevar la capçada de l’arbre. També es poden fer podes d’eliminació de guiacodominant o eliminació de branques mal dirigides i que poden generar una estructuradesequilibrada.

• Poda en arbres adults:Eliminació de branques mortes, malaltes, dèbils o a punt de caure i que poden resultar perilloses.

La resta d’actuacions de poda, no està justificada i tan sols es realitzarà sota la justificació idirecció dels serveis tècnics municipals.


Tots els residus generats en els treballs de poda, es retiraran el mateix dia de la feina realitzada.Preferentment seran triturats en el mateix lloc de treball mitjançant biotrituradora. Els troncs queno puguin ser triturats, seran transportats a abocador autoritzat.

Retirada d’arbres morts o malalts:

Caldrà retirar sempre aquelles unitats que estiguin mortes o molt deteriorades. La decisió finalserà presa i dirigida per el serveis tècnics municipals.

No es podrà deixar cap arbre mort o en mal estat un període perllongat de temps, a partir del’ordre donada per l’Ajuntament, per a la seva retirada.

Abans d’iniciar la feina ,s’ha de senyalitzar l’àmbit on s’intervé i establir una zona de seguretat,d’accés tancat per al públic i usuaris del Mur Verd. La distància de seguretat haurà de ser de 1,5ma partir de la projecció de la copa de l’arbre.

L’abatiment dels arbres es durà a terme mitjançant desmuntatge o caiguda lliure en funció de lescaracterístiques de l’arbre i l’espai que l’envolta.

Si l’espai ho permet, s’ha de desmuntar l’arbre, deixant caure les branques que s’eliminin. Si aixòno fos possible, mitjançant les tècniques d’enfilada, s’ha de baixar amb cordes.

El tronc es tallarà deixant la soca a cota del terreny per evitar possibles caigudes dels usuaris.

Tractaments fitosanitaris:

Com en la resta d’elements vegetals, es prioritzarà l´ús de la lluita integrada per tal de mantenir unbon estat fitosanitari dels arbres.

Degut a la variabilitat d’espècies, i tenit en conte que la gran majoria son pins i oms, caldràorientar els esforços cap a la processionària del pi i la galeruca de l’om.

• Processionària del pi (Thauetopoea pityocampa Schiff):Caldrà fer un seguiment i control i conèixer els avisos que es donin des del Departament d'Agricultura de la Generalitat per conèixer en tot moment l’estat fenològic de la plaga.Es potenciarà el control amb l´ús de trampes de feromones de confusió sexual.També l’ús de Bacillus thuringiensis var. Kurstaki en els primers estadis larvaris.

• Galeruca de l’om (Galerucella luteola):Insecte vector de la grafiosi, que ataca sobretot els Ulmus minor (majoritari al Mur Verd) i quedefolia la fulla especialment en moments de sequera o de debilitat de l’arbre. La lluita consistirà en l’aplicació de insecticides autoritzats (alfacipermetrin) en el momentd’observar els primers atacs. També es podrà estudiar alternatives com l’endoteràpia o la lluita integrada amb fauna útil.


En menor mesura tenim els fongs de tronc dels pollancres i la secada dels xipresos.

• Pi blanc (Pinus halepensis)

G F M A MG J JL A S O N D- - - - - - - - - x x- -

• Oms (Ulmus minor)

G F M A MG J JL A S O N Dx - - - x x - - - - - -

Altres tasques de conservació:

A continuació enumerem algunes operacions que cal tenir en conte per un correctedesenvolupament dels arbres i potenciar el seu valor ornamental i funcional:

• Retirar i eliminar els rebrots basals• Descompactar el terreny del voltant de l’arbre, sobretot en unitats joves.• Mantenir els aspres en aquelles unitats que es mantinguin

2.5.- Manteniment Xarxa de reg:

Descripció:En l’actualitat la xarxa de reg està orientada a donar servei a les arbustives i algunes plantacionsd’arbrat.

La xarxa de reg es distribueix per una canonada vista amb goters semienterrats , tipus tech-line.Existeixen arquetes on es registren les claus de pas i en algunes hi ha també algun programadortipus T-Bos.


Control de la xarxa:

L’empresa adjudicatària assumirà l’estat actual de la xarxa , sota la supervisió prèvia de lapropietat.

Les tasques de control estaran orientades fonamentalment a mantenir en ordre l’actual xarxa dereg, detectant a temps les possibles fuites per evitar malbarament de consums d’aigua i buscant lamàxima rendibilitat a la xarxa existent.

La manipulació de claus de pas, serà competència de l’adjudicatari. Qualsevol averia oremodelació de la xarxa , haurà de disposar l’aprovació tècnica i econòmica de la propietat.


CAPÍTOL III. CONDICIONS GENERALS DE LES OBRES I TRACTAMENTS

ARTICLE 1. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS ELEMENTS SIMPLES

ARTICLE 1.1. CONDICIONS GENERALS

S’han de poder examinar els materials o elements que es facin servir en les diverses operacionsd'obres i tractaments i, si escau, ser acceptades per a la direcció facultativa.

En aquest capítol es descriuen les condicions de subministrament i qualitats mínimes delsmaterials que es poden utilitzar en les diverses operacions, a més de descriure les especificacionstècniques de la maquinaria i de la mà d’obra.

ARTICLE 1.2. MATERIALS

ARTICLE 1.2.1. ÀRIDS

Article 1.2.1.1. Sorres

Elements exempts de partícules orgàniques de diàmetres d’entre 50 i 2.000 micres. Es considerenels tipus de sorres: calcàries, de sílex, granítiques o volcàniques.

Sorra fina: de 0,05 a 0,1 mm

Sorra mitjana: de 0,1 a 0,5 mm

Sorra grollera: de 0,5 a 1 mm

Sorra molt grollera: d’1 a 2 mm

Les mides de granulometries inferiors corresponen a llims i argiles. Les mides granulomètriquessuperiors corresponen a graves.

Les sorres volcàniques són sorres de procedència volcànica, de granulometria gruixuda i amb unaporositat elevada. S’han de subministrar netes, soltes i exemptes de substàncies estranyes ocontaminats.

Article 1.2.1.2. Sauló

Sorra que resulta de roca granítica meteoritzada, obtinguda per excavació. Durant l’extracció s’hade retirar la capa de terra vegetal. No ha de tenir argiles, llims, marques o altres materials alienes.

La fracció que passa pel tamís 0,08 /UNE 7050) ha de ser inferior a 2/3, en pes, de la que passapel tamís 0,40 (UNE 7050). La composició granulomètrica ha de ser l’adequada al seu ús.

Contingut de matèria orgànica: nul

Mida de l’ àrid:


Sauló fi: de 0,05 a 0,1 mm

Sauló mitjà: de 0,1 a 0,5 mm

Sauló groller: de 0,5 a 1 mm

Sauló molt groller: d’1 a 2 mm

S’ha de subministrar net, solt i exempt de substàncies orgàniques (carbonats càlcics, restesvegetals, etc.).

Article 1.2.1.3. Graves

Àrids naturals procedents d’un jaciment natural o del matxucament de roques naturals. Enjardineria, normalment, no s’utilitzen els àrids procedents del reciclatge d’enderrocs de laconstrucció. Els àrids naturals poden ser de pedra calcària o pedra granítica. La composiciógranulomètrica ha de ser l’adequada per al seu ús. Han de ser nets, resistents i de granulometriauniforme. No ha de tenir pols, brutícia, argila, marques o altres matèries estranyes. Diàmetre mínim: 98% retingut tamís 5 (UNE 7050).

Normalment les graves es relacionen per la grandària del gra: Grava de pedrera de pedra calcària: 5-12 mm, 12-18 mm, 18-25 mm, 40-60 mm Grava de pedrera de pedra granítica: 5-12 mm, 12-18 mm, 18-25 mm, 50-70 mm

Grava per a drenatges: La mida màxima dels grànuls ha de ser de 76 mm (tamís 80 UNE 7050) i el garbellat ponderalacumulat pel tamís 0,08 (UNE 7050) ha de ser < -5%. El coeficient de desgast (assaig “Los Angeles” NTL 149) ha de ser 40 i l’equivalent de sorra > 30. El contingut en terrossos d’argila ha de ser igual o inferior a 0,25%. El contingut en fins que passen pel sedàs de 0,08 UNE 7050 ha de ser igual o inferior a 1%. El retingut pel sedàs 0,063 UNE 7050 i que suri en líquid de pe. igual a 2, ha de ser igual o inferiora 1%. Els sulfats expressats ió (SO4 amb àrid sec), igual o inferior a 1,2% El contingut en partícules toves, igual o inferior a 5%. Han de ser netes, soltes i exemptes de substàncies orgàniques, estranyes o contaminats.

Article 1.2.1.4. Tot-u

Barreja de granulats no triturats i/o sòls granulars, amb gradient granulomètric, procedents degraveres, dipòsits naturals o sòls granulars.

La fracció passada pel tamís 80 micres UNE ha de ser més petita que els dos terços de lapassada pel tamís 400 micres UNE. El material ha d’estar exempt d’argila, matèria vegetal, marga i altres matèries estranyes.

Article 1.2.1.5. Rebuigs de pedrera

Mescla d’àrids, totalment o parcialment matxucats, provinents de pedrera, de més de 150 mm pera reblert de gabions. Ha d’estar format per elements nets, sòlids, resistents, d’uniformitat raonable,


sense pols, argila o altres matèries estranyes.

La composició granulomètrica ha de ser l’adequada per al seu ús, i ha de complir les condicions addicionals que constin a la partida d’obra en què intervingui.

La pedra no s’ha de desfer amb l’exposició a l’aigua o la intempèrie.

Capacitat d’absorció d’aigua < - 2% en pes.

Article 1.2.1.6. Còdols de riu

Còdol procedent de roques dures i sense porus, de forma arrodonida i que no s’ha dedescompondre per l’acció dels agents meteorològics. No ha de tenir argiles, marques o altresmaterials estranys.

Ha de ser nets, solts i exempts de substàncies orgàniques, estranyes o contaminats.

Article 1.2.1.7. Blocs de pedra

Blocs de pedra irregular, resistents a la degradació i a l’esfullament, procedents de la pedrera, quetenen unes mides suficients (a partir de 20 cm de diàmetre) per poder-les encabir en laconstrucció d’una rocalla. Una altra característica valorable és la presencia de forats i esquerdesen aquests blocs.

Els blocs de pedra, segons la procedència, es classifiquen en calcaris, silicis, basàltics, etc.

Han d’estar nets d’elements fins i de taques alienes a la seva procedència.

ARTICLE 1.2.2. TERRES I ENCOIXINATS

Article 1.2.2.1. Terres de reblert

Terra procedent de l’activitat que les obres generen i que en la majoria dels casos no serveix per acap activitat de jardineria; tanmateix, han d’estar exemptes de qualsevol contaminant químic.

Article 1.2.2.2. Terres de jardineria

Terra que reuneix els mínims següents:

· Textura: Sorra:50-80% Llim: < 30% Argila: - 15% Fòsfor: > - 14 mg g/kg


Potassi: > - 150 m kg/kg Carbonats totals: < 10% Matèria orgànica ox.: > - 3% Relació C/N: 10

· Conductivitat elèctrica: < - 2 mmho/cm · pH: entre 6-7,8 · Humitat: 20-25%

Si no es compleix algun d’aquests mínims, s’han de realitzar les esmenes texturals, orgàniques i minerals necessàries. Si les terres s’han d’emmagatzemar, cal assegurar i mantenir un grau d’humitat i evitar quel’alçada de les piles d’estocatge sigui superior a 1, 5-2 m per no provocar problemes d’anaerobiosi.

Article 1.2.2.3. Encoixinats (mulch)

Element que evita la sortida d’adventícies i la conservació de l’aigua dels parterres i barreja laterra o substrat per esponjar-la. Es poden utilitzar diferents materials com a encoixinat: escorça depi, restes d’esporga, terra volcànica, graves, etc.

Pot venir envasat en quantitats petites, encara que normalment se serveix a pes.

En el cas de materials d’origen orgànic, és convenient d’emmagatzemar-los en llocs aixoplugatsper evitar fermentacions innecessàries.

Article 1.2.2.4. Enceballs

Material en percentatge variable de sorra, humus i fertilitzant mineral, utilitzat majoritàriament per agespes.

Cal que el producte estigui ben garbellat i que no tingui aterrossaments innecessaris. La matèriaorgànica del producte ha d’estar ben curada per tal d’evitar termopaties perilloses que podenafectar la bona germinació d’una sembra.

Pot venir envasat en sacs de plàstic, encara que per a grans quantitats se sol servir a pes.

Cal que el producte estigui exempt d’impureses alienes (pedres, tronc, etc.).

Article 1.2.2.5. Torbes

Elements que es classifiquen segons el seu origen botànic i grau de descomposició.

Les torbes, segons aquesta classificació, poden ser oligotròfiques i eutròfiques.

Les torbes oligotròfiques es formen en regions fredes amb alta pluviometria i excés d’aigua. Lestorbes eutròfiques es formen en llacs, sota la influencia d’aigües superficials i subsuperficials, iacostumen a ser riques en nutrients, especialment calci i nitrogen.


Les torbes poc descompostes i molt fibroses s’anomenen rosses i les molt descompostes ialtament humificades reben el nom de torbes negres.

La densitat aparent de les torbes oscil·la entre 0,05 i 0,2 g/cm 3 en el cas de les torbes rosses ifins 0,5 g/cm 3 en el de les negres. La densitat real varia entre 1,4 i 1,65 g/cm3. L’espai porós totaloscil·la des del 90-95% per a les rosses fins al 40% per a les negres. El pH oscil·la des de 3 entorbes àcides fins a 8,5 en torbes eutròfiques. La capacitat d’intercanvi catiònic de les rosses estroba entre 100 i 150 meg/100 g. Mentre que en les torbes negres (molt humificades) pot ser entre50 i 250 meg/100g.

S’han de desestimar les torbes eutròfiques i usar les torbes àcides a causa del pH elevat i el riscd’asfíxia de les arrels per la baixa capacitat d'aireació.

ARTICLE 1.3. MAQUINÀRIA

ARTICLE 1.3.1. MAQUINÀRIA I EQUIPS PER A TRACTAMENTS PLAGUICIDES

En els treballs de controls plaguicides s’han d’usar màquines o equips degudament homologatsamb la marca UE. Serà valorat el fet que els equips específics es posin a disposició del servei, ja que són capaçosde poder realitzar un tractament fitosanitari amb tota la garantia de seguretat i qualitat.

Requisits de les màquines:

Els tractor és un vehicle on tal sols hi pot anar el conductor.

El ventilador i la presa de força han de portar una protecció normalitzada que impedeixi que entrin en contacte amb les parts mòbils.

Cal instal·lar un vàlvula antiretorn en la conducció d’aspiració per omplir el dipòsit a partir d’unabassa o similar.

Cal disposar d’uns 10-15 l d’aigua neta mentre duri el tractament.

Cal portar encès el rotatiu de senyalització a la part més visible del tractor o vehicle de tractament.

Requisits de les motxilles de tractament:

Han d’estar en perfecte estat de conservació.

Han d’estar exemptes de qualsevol fuita de preparat.

No s’han d’omplir fins a dalt de tot per evitar que el producte vessi per l’orifici superior o quan l’aplicador s’inclini lleugerament.

ARTICLE 1.3.2. MAQUINÀRIA I EQUIPS PER ALS TRACTAMENTS EN ARBRES.

Article 1.3.2.1. Eines de tall


A les següents taules es detallen les eines de tall més apropiades per a la poda d’arbres,

EINES DE TALL PER A LA PODA D’ARBRES

Operació de poda Eines apropiades Eines manuals Serra de mà Serra de perxa Tisores de podar d’una mà Tisores de podar de dues mans Tisores de perxa o telescòpiques Eines mecàniques Tisores pneumàtiques Serra mecànica Serra mecànica de perxa

Article 1.3.2.2. Màquines i equips d’accés i enfilada

En l’enfilada a arbres i palmeres no s’han d’utilitzar en cap cas esperons o elements similars quepuguin malmetre l’escorça o la superfície de l’estípit. Cal usar màquines o equips que garanteixinla seguretat del podador i que siguin innocus per els arbres i les palmeres; han d’estardegudament homologats i marcats CE.

Per accedir a l’arbre, sempre és preferible l’ús d’elements externs; en cap cas no s’han d’utilitzarequips d’enfilada subjectats únicament a l’arbre si no hi ha una certesa absoluta de la sevaseguretat.

MÀQUINES I EQUIPS DE SEGURETAT

Seguretat personal Casc de seguretat( si es treballa amb serra mecànica, amb auriculars) Ulleres de protecció Pantaló de protecció 180-360º (si es treballa amb serra mecànica)Botes de seguretat amb puntera d’acer o de protecció (si es treballa amb serra mecànica) Guants de cuiro Mascareta antipols (opcional)

Seguretat en altura Maquines d’accés: Plataforma hidràulica Plataforma autopropulsada Escala hidràulica Grua Cistella elevadora Arnés de seguretat i eslinga amb ànima d’acer

Equips d’enfilada: Bicicleta Estreps i cintes exprés d’escalada

Article 1.3.2.3. Màquines complementàries


Són les màquines que complementen els treballs de tractaments en arbres i palmeres:

L’equip de trituració, els camions per a les màquines d’accés i els de recollida de restes de poda.

ARTICLE 1.3.3. MAQUINÀRIA I EQUIPS PER ALS TRACTAMENTS DE GESPES I PRATS

Les màquines per als tractaments de les àrees de gespa han de complir la legislació vigentrelativa a màquines. Les màquines i els equips de tractaments de gespes i prats descrits en els apartats següentstenen diverses prestacions, de les quals s’ha de seleccionar la més apropiada d’acord amb eltreball previst. Així, es poden incorporar diversos arreus en una sola màquina i realitzar diverses labors en unasola passada. Alguns equips funcionen de manera mecanico-manual i altres a motor. Els equipsmecànics han de tenir control manual de les seves funcions i preferentment han de serautopropulsats.

Els elements mòbils de la màquina que presentin algun perill han d’estar equipats amb resguardso dispositius de protecció, per tal d’eliminar qualsevol risc de contacte que pugui provocaraccidents.

El comandament del dispositiu de tall de les màquines de sega ha de preveure dues accionsseparades i diferents per accionar-lo, i també ha d’estar protegit per evitar accionar-lo de formainvoluntària. No s’ha de poder bloquejar en posició de “marxa” i s’ha d’immobilitzar en deixar-loanar.

Article 1.3.3.1. Corrons allisadors

Els corrons allisadors estan disponibles en diversos pesos perquè s’adeqüin a les particularscondicions climàtiques i del sòl. Els corrons allisadors buits permeten introduir un llast variable enel seu interior, el pes i la distribució del qual han d’estar d’acord amb la formula de Merino.

Article 1.3.3.2. Equips distribuïdors

Els equips distribuïdors tenen la finalitat de disseminar llavors, fertilitzants o aportacionssuperficials.

Els distribuïdors de sòlids poden actuar mitjançant diferents sistemes: agitador, disc giratori icorretja.

En qualsevol dels sistemes emprats, la precisió i la uniformitat de la distribució depèn en bona partl’habilitat de l’operador. Els distribuïdors d’obertures són més precisos i menys eficients que elsdisc giratori. Aquests últims presenten problemes d’uniformitat en la distribució amb materials dediferents grandàries i pesos i per això no són recomanables en aquest casos. Article 1.3.3.3. Tallagespes

Els tallagespes es classifiquen segons:

El mecanisme de tall.


El sistema de propulsió.

La situació del sistema de tall en la màquina.

El sistema de recollida.

El tipus de motor.

Els tallagespes han de tenir un motor de combustió de 2 o 4 temps. La potència de la màquina hade respondre a la superfície que cal segar. Tant els tallagespes helicoïdals com els rotatius de 4temps s’han d’usar en superfícies amb un pendent que no sobrepassi el 20%. En superfícies ambpendents superiors és aconsellable emprar els tallagespes amb un motor de 2 temps, atès que enaquests motors l’oli lubrificant es barreja amb la benzina, amb la qual cosa s’aconsegueix unalubrificació constant del motor.

Els tallagespes disponibles es classifiquen segons el mecanisme de tall en:

Tallagespes de ganiveta helicoïdal.

Tallagespes rotatius amb eix vertical.

Segadors.

Desbrossadores

S’han de tenir en compte les consideracions tècniques següents per a l’elecció del tallagespa:

Dimensions de l’àrea que cal segar.

Freqüència i altura de sega.

Nombre i localització d’obstacles (canvis de nivell bruscs, plantacions, estructures, edificis, etc.).

Tallagespes de ganiveta helicoïdal amb eix horitzontal: Els tallagespes helicoïdals permeten un tallmolt net, regular i de baixa altura.

Tallagespes rotatius amb eix vertical: Els tallagespes rotatius són més versàtils que els helicoïdals respecte a la longitud que poden segar. Generalment permeten segar més a prop de les parets, fanals, etc. que els altres tipus de tallagespes, a excepció de les desbrossadores manuals.

Segadores: Les segadores agrícoles són necessàries per a les zones extenses de prats, ja quesón molt efectives en la recol·lecció de grans quantitats de restes de gespa.

Desbrossadores: Les desbrossadores són màquines agrícoles amb les quals es pot treballar enquasi totes les condicions: vegetació densa, embullada, barrejada amb branques seques. Lesdesbrossadores manuals amb capçal de fil de niló permeten treballar en àrees amb pendent, a les zones pròximes a altres plantes, en zones anguloses i prop del mobiliari i dels elements d’obra.

Perfiladores: La perfiladora permet perfilar mecànicament de les àrees de gespa i millorar l’acabat


de les vores.

Escarificadora d’eix horitzontal i fulles de tall rectes: Les escarificadores d’eix horitzontal i ambfulles de tall rectes realitzen una sega vertical, esquincen la capa de feltre i produeixen un aireigdel sòl en superfície. Les escarificadores tenen un dispositiu per regular la penetració de les fulles verticals d’acord amb l’amplada de la capa de feltre.

Article 1.3.3.4. Equips d’aireig en profunditat

Els equips d’aireig en profunditat corresponen a un dels dos tipus següents:

Airejador de pues buides.

Subsolador vibratori.

L’airejador de pues buides extreu parts cilíndriques de sòl i feltre, permet la substitució i la milloraprogressiva del sòl i afavoreix la penetració de l’aire, de l’aigua i dels nutrients a la capad’arrelament del sòl. Les màquines airejadores, automàtiques poden ser verticals o rotativessegons quin sigui el mecanisme d’extracció de la porció cilíndrica de sòl perforat. Les grandàriesde les extraccions varien de 6 a 18 mm de diàmetre i de 75 a 130 mm de fondària.

El subsolador vibratori s’ha d’usar per realitzar un subsolatge del sòl. Mitjançant unes fulles de tallvibradores arrossegades a traves del sòl, produeix un solc o canal d’entre 15 i 20 cm deprofunditat. A més, disposa d’uns corrons posteriors a cada fulla de tall que pressionen i tanquenles obertures originades per aquestes.

Article 1.3.3.5. Equips de neteja

Les àrees de gespa es poden escombrar i netejar de forma manual o mecànica. Els raspalls delsequips de neteja mecànics no han de ser abrasius per a les fulles; preferentment han de ser degoma o cautxú. Els raspalls, a més d’usar-se per a les feines de neteja, es poden emprar per incorporar lesaportacions superficials. Sempre s’ha d’emmagatzemar i transportar seguint les indicacions delfabricant i amb l’embalatge original.

Normativa específica de compliment obligatori de la maquinària.

Reial decret del 27 de novembre de 1992 (BOE de l’11 de desembre de 1992), pel qual es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva del Consell 89/392/CEE relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines.

ARTICLE 1.4. MÀ D’OBRA

El personal responsable ha de tenir la categoria professional pròpia de les tasques que realitza(enginyer d’obra, tècnic especialista, oficial, auxiliar, peó, etc.). La Direcció Facultativa pot, enqualsevol moment, sol·licitar els justificants que consideri oportuns per acreditar la categoriaprofessional del personal.

Com que fins ara no hi havia reglats en relació a unes tasques concretes (avaluació visual de


l’arbrat, poda, etc.), el personal ha de justificar haver assistit a cursos i programes de formació a lamateixa empresa o en altres centres, homologats o no. Aquesta assistència s’ha de justificardocumentalment davant la Direcció Facultativa.

La realització de les tasques ha de ser efectuada per personal molt ben preparat. La DireccióFacultativa pot refusar el personal que consideri que no reuneix les condicions mínimes perefectuar correctament de les feines assignades.

Tot el personal ha de disposar dels contractes i assegurances preceptius d’acord amb la legislacióvigent per a l’exercici de les tasques encomanades. La Direcció Facultativa ha de rebre unarelació jurada del personal assignat, i en qualsevol moment pot sol·licitar una relació nominal delpersonal assignat a les feines del present plec. Aquesta relació ha d’anar acompanyada de ladocumentació que acrediti l’alta a la Seguretat Social dels treballadors.

Tot el personal que en l’exercici de la seva feina condueix vehicles i maquinària ha de disposardels corresponents permisos i llicències, així com de totes les assegurances de responsabilitatcivil. En les tasques que requereixin la possessió de llicències o permisos concrets, com aral’aplicació de productes plaguicides, tot el personal que les realitzi ha d’estar en possessió delpermís, que haurà de presentar a petició de la Direcció Facultativa.

Tot el personal adscrit a la contracta haurà d’anar degudament uniformat segons directrius de laDirecció facultativa i amb la identificació (nom i categoria professional) a la vista i sempre ambroba d’Alta Visibilitat.

ARTICLE 2. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE PARTIDES D'OBRA I TRACTAMENTS

Tots els elements que s’utilitzin per a la realització de les tasques descrites en aquest apartat hande complir les especificats descrites al capítol d’aquest plec de prescripcions.

ARTICLE 2.1. TRACTAMENTS DEL MATERIAL VEGETAL

ARTICLE 2.1.1. TRACTAMENTS DE L’ARBRAT

Article 2.1.1.1. Inspeccions tècniques: Visuals i Auditives

Aquestes inspeccions permeten identificar possibles perills o futures operacions que s’hagin de feren cada exemplar o grup d’exemplars. A més a més, també hauran d’ajudar a identificaroperacions i tractaments necessaris futurs i disposar en tot moment actualitzat l’inventaria tècnic.

S’ha d’efectuar un control de l’arbrat, per tal de detectar amb suficient antelació qualsevolanomalia patològica o mancança de nutrients que presenti.

Personal tècnic especialitzat és qui ha de dur a terme aquest tipus d’inspeccions. En lesinspeccions visuals, a més de l’experiència del tècnic, es pot recórrer a mètodes instrumentals. Enles inspeccions auditives s’ha d’utilitzar una maça de fusta per colpejar el tronc i comprovar-nel’estat.

Article 2.1.1.2. Escarificació del sòl


L’escarificació de la superfície del voltant de l’arbre és una operació que s’ha de realitzarperiòdicament, tant si hi ha escossell com si no, per trencar la crosta que es pugui formar ioxigenar les arrels. No s'ha de fer aquesta operació en els arbres que tinguin gespa fins a la base.

La fondària d’escarificació ha de ser de 5 a 10 cm, depenent de les necessitats del sòl i semprerespectant el sistema de reg. La tasca s’ha de realitzar de forma manual i mirant de no malmetreles arrels ni donar cops al coll de l’arbre.

Si es comprova que el terreny s’ha endurit excessivament, s’ha de fer una aportació de sorra desílice i de matèria orgànica. Es pot aprofitar aquesta feina per fer les aplicacions d’adob.

Article 2.1.1.3. Desherbatge

Els arbres han de presentar un aspecte sa i net al voltant del tronc i l’entrega del tronc amb elterreny s’ha de fer de manera uniforme. No hi ha d’haver herbes o plantes adventícies, que a méspoden crear competències de nutrient respecte a l’arbre.

El desherbatge s’ha de fer al voltant del tronc per mitjans mecànics o químics. S’ha de tenir encompte que qualsevol dany ocasionat per l’ús inadequat d’herbicides és responsabilitat del’empresa adjudicatària de les operacions.

Cal respectar totalment les dosis establertes pel que fa als herbicides, que no es poden utilitzar enels casos en què l’escorça de l’arbre no estigui lignificada.

Article 2.1.1.4. Fertilització i encoixinat

Els nutrients que l’arbre necessita poden ser aportats de forma orgànica o mineral. La quantitataportada ha d’anar en relació amb l’edat de l’arbre; en arbres joves o de recent plantació no es potfer cap aportació de nutrients.

La zona d’aplicació no s’ha de limitar exclusivament a l’anomenada de degoteig, sinó que pot anarmés enllà o molt a prop del tronc. No s’ha d’aplicar l’adob directament damunt de les arrels.Immediatament després de cada aplicació s’ha de fer un reg per facilitar la penetració delproducte.

Quan així ho hagi previst la Direcció Facultativa, s’ha de fer una aplicació de mulch o encoixinat,que s’ha de fer amb els materials que especifiqui la Direcció Facultativa.

El mulch orgànic ha d’estar ben compostat i ser homogeni. El radi mínim on s’ha d’aplicar és d’1,5m.

El gruix oscil·la entre 8 i 12 cm. Per tal d’evitar podriments, cal fer l’aplicació a uns 2 0 3 cm delcoll del tronc.

Article 2.1.1.5. Reg

L’aigua de reg ha de complir els requisits, físics, químics i biològics establerts a l’apartatcorresponent d’aquest plec. Les dosis aplicades han de ser suficients per tal que el terreny queenvolta l’arbre quedi a capacitat de camp.


El reg manual s’ha de fer amb poca pressió i lentament per tal d’evitar descalçaments d’arbres,especialment dels joves. No s’han de provocar ni erosions ni rentats de sòls.

El reg automàtic s’ha de controlar amb un programador. La periodicitat i la quantitat del reg, leshan de determinar els Serveis Tècnics Municipals. Les dosis d’aigua dependran d’una sèrie defactors, com ara l’espècie, el tipus de sòl i la superfície. Malgrat això, s’ha de seguir el criterigeneral de realitzar regs abundants però de baixa periodicitat.

Article 2.1.1.6. Poda

Els treballs de poda dels arbres inclouen també les feines que se’n deriven com ara la recollida de brancatge i de les restes de poda, la neteja, l’escombrada, la càrrega i el transport fins al’abocador autoritzat o la planta de compostatge i trituració.

El tall de poda

S’ha de podar el menor nombre possible de branques per tal de disminuir l’efecte negatiu provocata l’arbre. Els talls han de ser molt petits i sempre llisos i nets.

L’orientació de tall ha de seguir l’arruga que hi ha entre la branca i el tronc i no l’ha d’afectar. Nos’han de deixar monyons.

Les branques de diàmetre gran no s’han de podar, però si a criteri de la Direcció Facultativa s’hade fer, la poda ha de seguir la regla dels tres talls per tal d’evitar que l’escorça s’esquinci.

Tipus d’esporga

El tipus de poda que s’ha de practicar depèn de si l’arbre és jove o adult.

1. Poda d’arbres joves (poda de formació): Poda de formació del tronc o guia: eliminació de les branques codominants i de les quecompeteixen amb la principal.

Poda de formació de l’estructura: eliminació de les branques mal dirigides i formació d’unaestructura resistent.

Poda de refaldat: eliminació progressiva de les branques més baixes per elevar la capçada d’unarbre.

2. Poda d’arbres adults: Poda de neteja o sanejament eliminació de branques mortes, malaltes o dèbils.

Poda de seguretat: eliminació de branques perilloses. Poda d’aclarida: eliminació selectiva de branques o parts de branques bàsicament per reduir ladensitat de la capçada tot conservant el seu port.

Poda de reducció de capçada: eliminació selectiva de branques o parts de branques per reduirl’alçària i/o l’amplada d’un arbre.


L’esporga es justifica per potenciar el bon estat i l’aspecte de l’arbre; així doncs, s’han d’esporgarbranques malaltes, malmeses i mortes, a fi d’impedir la proliferació de fongs o similars. Només esjustifica l’eliminació de les branques sanes per facilitar l’esclarida de la copa i l’entrada de llum id’aire; també és justificable l’eliminació de branques creuades o mal dirigides.

Article 2.1.1.7. Sosteniment artificial

Els aspres i tensors s’han de col·locar en perfecte estat per tal que siguin efectius. Han d’estarcorrectament ajustats per evitar que escanyin o malmetin l’arbre.

S’han de col·locar adequadament perquè tinguin prou força per evitar que els arbres es trenquin o caiguin. S’han d’inspeccionar, com a mínim, anual, i després d’algunes incidències, com aratempestes, ventades, obres, etc., amb la finalitat de poder corregir o modificar possiblesfregaments o deficiències.

Article 2.1.1.8. Retirada d’elements morts (i/o perillosos)

La retirada d’arbres i branques morts i/o perillosos s’ha de realitzar sempre de manera urgent i acriteri de la Direcció Facultativa.

La soca dels arbres situats en escossell s’ha de deixar a una cota inferior a la del paviment iprocedir a la seva arrencada si escau en el termini més breu possible. La soca dels arbres que noes trobin en escossell s’ha de deixar, com a màxim, al mateix nivell del sòl.

Abans d’iniciar la feina, s’ha de senyalitzar l’àmbit on s’intervé i establir una zona de seguretat,d’accés tancat per al públic. La distància mínima de seguretat ha de ser de 1,5 m a partir de laprojecció de la copa de l’arbre.

Si l’espai ho permet, s’ha de desmuntar l’arbre deixant caure les branques que s’eliminin. Si aixòno fos possible, mitjançant les tècniques d’enfilada, s’ha de baixar amb cordes. No s’han de tallarmai a nivell del coll de l’arbre, per facilitar a posteriori l’extracció de la soca.

Article 2.1.1.9. Eliminació de soques

S’han de retirar les soques que es trobin en espais o escossells en què s’ha de tornar a plantar.Quan les soques hagin estat retirades, el paviment o escossell on es trobaven ha de quedar en lesmateixes condicions prèvies al procés. Si no és així, no cal retirar-les i s’ha de pavimentar oenrasar el sòl directament al damunt; en aquest cas, l’aportació de productes pot ajudar a podrir-les.

S’han de retirar les soques fins a 5 cm per sota de la base del paviment.

Article 2.1.1.10. Plantació i/o reposició La plantació o la reposició d’arbres s’ha de fer sempre a criteri i per indicació de la DireccióFacultativa.

Es consideren incloses dins d’aquesta partida d’obra les operacions següents:


Retirada i gestió del material vegetal mort.

Implantació de l’arbrat de reposició.

Substitució del substrat, si escau.

Primer reg.

Els arbres s’han d’implantar el mateix dia de l’arribada a l’obra o lloc de plantació.

El procediment de plantació que cal seguir és el següent:

1. Realitzar un forat de plantació de la mateixa profunditat que el pa de terra i com a mínim tres vegades la seva amplada. Si la terra que s’extreu del forat no es considera adequada, ha de ser retirada i substituïda. 2. Col·locar l’arbre al forat de plantació de tal manera que l’eixamplament de coll de les arrels quedi entre 2 i 5 cm del nivell del sòl. En cap cas l’arbre no pot quedar més enterrat del que estava en el creixement original. 3. Abans de començar a omplir el forat, observar, des d’una certa distància, modificar, si cal, la posició de l’arbre per tal d’assegurar que es troba en una posició absolutament vertical. 4. Omplir un terç del forat tot compactant el substrat amb fermesa. En aquest moment cal eliminar les cordes i filferros que envolten el tronc o els del terç superior del pa de terra. Aquesta operació s’ha de realitzar amb precaució per evitar malmetre el tronc o les arrels. 5. Mentre s’omple la resta del forat, compactar el terreny i assentar-lo amb aigua. 6. Si es considera necessari, col·locar un sistema d’aspres. 7. Si és el cas s’haurà de formar un encoixinat. Les restes de materials producte de la plantació s’han de retirar, deixant la superfície neta, itransportar a un centre de gestió de residus.

Article 2.1.1.11. Treballs especials i d’emergència

Dins del capítol de treballs especials, la Direcció Facultativa pot incloure diverses feines, entre les quals es poden considerar les següents:

Feines de seguretat: les necessàries per disposar o restablir la seguretat urbana afectada perl’arbrat públic.

Feines extraordinàries i imprevistes.

ARTICLE 2.1.2. TRACTAMENTS EN ARBUSTS, ENFILADISSES I MASSES DE FLOR

Article 2.1.2.1. Escarificació

S’ha de dur a terme periòdicament i sempre posteriorment a l’eliminació d’herbes adventícies. L’escarificació ha de deixar el sòl esponjós per evitar la compactació del terreny i promoure unintercanvi gasós continu.

L’escarificació s’ha de realitzar a uns 5 cm de fondària mitjançant maquinària o manualment.


Durant aquest procés s’ha de retirar tot el que dificulti el bon desenvolupament de les plantes, comara elements d’origen inorgànic o pedres.

Article 2.1.2.2. Rasclonat

Després de cada operació d’escarificació, el terreny s’ha de conservar ben anivellat i homogeniper a la posterior plantació.

Mitjançant maquinària o manualment s’han de desfer els terrossos fins a observar unahomogeneïtat en tot el parterre.

Article 2.1.2.3. Desherbatge

S’ha d’efectuar periòdicament amb mitjans manuals, mecànics o amb tractaments herbicides. Si eldesherbatge es fa amb herbicida, passat el temps obligatori d’espera del tractament s’han deretirar les restes vegetals i deixar l’espai net.

Es consideren incloses dins d’aquesta partida d’obra les operacions d’eliminació i retirada de lesrestes vegetals.

Article 2.1.2.4. Poda i retall

Les plantes podades o retallades:

Han d’estar proporcionades d’acord amb el port de l’espècie.

S’han de podar de manera que posteriorment no calgui efectuar talls de diàmetre superior als 4 cm.

Han de tenir els talls de poda correctament realitzats.

No han de tenir branques afectades per plagues o malalties greus.

Han d’adequar l’individu a les necessitats d’ús de l’espai on es desenvolupa.

L’esporga depèn de les característiques de la planta. L’època i la forma especifica les determina laDirecció Facultativa. S’ha esporgar la planta de temporada abans que fructifiqui, una vegada hagiacomplert el seu primer cicle de floració. Un cop efectuada l’esporga, les restes vegetals s’han deretirar al centre de gestió de residus.

Article 2.1.2.5. Fertilització

S’ha d’efectuar un adobatge mineral i orgànic cada cop que es renovi un grup de flor detemporada o amb la freqüència prevista per la Direcció Facultativa. Es consideren incloses dins d’aquesta partida d’obra les operacions d’estesa i incorporaciód’adobs al sòl.

L’aportació d’adob s’ha de fer a prop de les arrels, però sense tocar-les. S’ha d’aportar o bé ensuperfície o bé en fondària, per a la qual cosa cal fer uns clots a prop de la planta. L’adob s’ha


d’estendre i incorporar homogèniament, de manera que quedi totalment incorporat a tot el terreny.


Tota la superfície ha de ser homogèniament i no pot quedar cap zona sense regar.

El reg s’ha de fer d’acord amb el sistema que hi hagi instal·lat a l’espai a tractar: reg a manta, peraspersió o degoteig.

En els regs amb mànega s’ha d’evitar una pressió excessiva per evitar que es formin xaragalls oescorrenties o puguin malmetre els vegetals.

Després del reg s’ha de fer un repàs de l’estat de les plantes i adreçar totes les que horequereixin.

Article 2.1.2.7. Reposició

Els elements reposats han de tenir les mateixes característiques de mida i espècie que elsanteriors. La reposició s’ha d’efectuar tan aviat com es detecti una baixa o falta.

Es consideren incloses dins d’aquesta partida d’obra les operacions següents:

Retirada i gestió del material vegetal mort.

Implantació del material vegetal de reposició.

Substitució del substrat, si escau.

Primer reg. La terra que s’extreu del forat i no compleix els requisits de sanitat adients ha de ser retirada isubstituïda. Les terres que es retirin han de ser transportades fins a un centre de gestió deresidus.

Les plantes s’han d’implantar el mateix dia de l’arribada a l’obra o lloc de plantació. El port de lesplantes condiciona la densitat de plantació. Les plantes noves han de formar un conjunt homogeniamb la resta d’elements vegetals existents. Un cop realitzada la plantació, s’ha de fer un reg pertal d’assentar les terres i homogeneïtzar el terreny.

Les restes de la plantació s’han de retirar i transportar a un centre de gestió de residus; lasuperfície ha de quedar neta.

ARTICLE 2.1.3. TRACTAMENTS DE PRATS

Els objectius de les operacions a efectuar s’han d’ajustar a les condicions locals, si bé ésrecomanable que els descrits en aquest apartat es plantegin allà on sigui possible.

S’han de tenir en compte les categories de prats següents:


E. Prats ornamentals: Són prats amb una àmplia gamma de variacions segons la finalitat (podentenir un ús social o no) i la situació (en general, àmbit urbà o zones de servei). Inclouen plantesperennes i anuals amb una floració vistosa, amb un gran poder d’arrelament, resistents a plagues imalures, a altes o baixes temperatures i a la inundació. La necessitat d’aportacions hídriques esbaixa.

F. Prats naturals: En general, són prats de flora autòctona, en consonància amb lescaracterístiques ecològiques de la zona, amb un gran poder d’arrelament, resistent a plagues imalures i a la manca de reg. Es troben sobretot en un àmbit periurbà. No necessita aportacionsd’aigua.

Article 2.1.3.1. Neteja i preparació per a la sega

Aquestes operacions són les prèvies a una sega correcta.

No hi pot haver pedres o cossos estranys a la superfície amb un diàmetre superior al 50 i 75 mmsegons la categoria de prat.

S’han d’eliminar els residus sòlids i els residus vegetals de la superfície que puguin danyar lamaquinària o puguin ser projectats.

Article 2.1.3.2. Sega

S’ha de disposar l’alçària del prat dins d’un interval de valors prèviament determinats, quedepenen de la diferent tipologia de la barreja i de la categoria a què pertany.

Categoria Altura de sega (mm) Freqüència de sega orientativa Mínima Recomanada

E 40-70 60-després floració Cada 4-6 setmanes

F 50-100 100 1-3 cops a l'any.

1. Durant el període principal de creixement, el qual varia en funció del clima i les espècies lamaquinaria a utilitzar en la sega de prats són els tallagespes rotatius, les segadores i lesdesbrossadores.

(E) Prats ornamentals El moment de la sega condiciona el desenvolupament d’algunes espècies en detriment d’altres i,en conseqüència, un tractament correcte ha de tenir en compte les característiques botàniques deles espècies presents al prat.

Per afavorir la floració, fructificació i sembra de les espècies silvestres, la sega s’ha de realitzardesprès de la fructificació, d’abril a juny, segons espècies i climatologia, fet que permet ladisseminació de les llavors. Aquest tipus de tractament és possible en els prats que no produeixinuna gran quantitat de creixement foliar.

Les restes de la sega s’han d’incorporar a la superfície dels prats segons ho dictamini la Direcció


Facultativa.

(F) Prats naturals

La periodicitat de la sega depèn principalment de la climatologia i del vigor i la competitivitat de lesespècies; de la localització inadequada i el desenvolupament excessiu, que poden arribar a ocultarla senyalització i provocar riscos per a la conducció en obres lineals de comunicació de lescondicions meteorològiques de sequera, que afavoreix l’aparició de gran quantitat de vegetacióagostada, amb alt risc d’incendi.

El programa de tractament dels prats naturals ha de consistir en una sega curta a l’abril o alcomençament de maig i a la tardor, al setembre o l’octubre. Molts prats necessiten més d’unasega durant el període d’abril a maig. Opcionalment, no segar fins al juny o començament de julioli fer-ho (un cop o més) simulant la sega de farratgeres és una alternativa per proveir el prat deflors a l’estiu.

Els prats situats en els marges de carreteres i autopistes o en els límits d’alguns parcs s’han desegar un o dos cops l’any, a la fi de la primavera i a la tardor en períodes secs de l’hivern, perpermetre l’accés als límits i definir-ne l’extensió. Per tal que la fauna pugui usar aquests prats, s’ha de deixar una zona controlada sense segar. S’han d’eliminar les restes de la sega de la superfície dels prats. S’ha de tenir en compte el perill potencial d’incendis a l’hora de determinar el creixement del prat. En els casos següents és recomanable variar els treballs de tractament especificats anteriormentpels recomanats per a la categoria E:

Vies de circulació a prop de les àrees urbanes.

Àrees a prop de construccions on un incendi podria representar un perill.

Article 2.1.3.3. Retall de vores

L’alçària de les vores del prat s’ha de tractar dins d’uns paràmetres prèviament acordats.

Quan el prat està tocant a murs, embornals, paviments, mobiliari, etc., les vores s’han de retallaramb tisores o amb una desbrossadora manual amb capçal de fil de niló o de disc a la mateixaaltura que l’operació de sega.

Article 2.1.3.4. Fertilització

S’han d’aportar al prat substàncies generalment de síntesi química, o be organoquímica, les qualshan d’aportar els nutrients necessaris per al bon desenvolupament del prat.

El fertilitzant s’ha d’aplicar homogèniament a tot el prat i només s’ha d’efectuar ocasionalment pera restaurar la densitat i uniformitat del prat.


S’ha d’aportar l’aigua necessària per col·locar el sòl a capacitat de camp i disposar en tot momentles plantes en bon estat vegetatiu.


Els prats poden disposar o no d’un sistema de reg correctament dimensionat i instal·lat.

Si cal, s’hi ha d’aportar les dosis de reg adequades a cada moment, que varien d’acord amb lalocalització i el període. No s’ha de regar durant períodes amb una pluviometria igual o superior ala dosi de reg.

ARTICLE 2.1.4. TRACTAMENT D’ESPAIS RÚSTICS SEMIFORESTALS I PERIURBANS

Es tracta d’aquelles zones que es troben fora de la trama urbana de la ciutat, respecte a la qual ésindependent tant per la llunyania com pels aspectes peculiars que tenen.

Aquestes zones, a part de ser emplaçades als extraradis del nucli urbà, moltes vegades se situenen zones de transició a terreny forestal; en aquests casos s’hi ha d’aplicar criteris de gestiósimilars a les forestals.

Les zones que són al costat de les lleres de rius i rieres i les zones del litoral marí també s’hiinclouen.

Finalment, s’hi inclouen zones verdes associades a vials de comunicació, on l’accessibilitat éslimitada als ciutadans.

Article 2.1.4.1. Desherbatge i sega

Mitjançant aquestes operacions es poden tractar els prats a una alçària no superior als 40 cm.

S’han de fer desbrossades mitjançant màquines de braç, de rodes o amb un braç tangencial d’untractor. S’han d’efectuar quatre operacions al llarg de l’any.

Les restes dels dalls s’han de deixar sempre per tal d’evitar que es perdin nutrients del sòl i aixíaugmentar el contingut de matèria orgànica,

Article 2.1.4.2 Tractament de caminals

S’han de tractar en perfecte estat el conjunt de camins principals, així com el conjunt de vials i corriols que hi pugui haver a la zona de l’àrea definida.

Els camins han d’estar francs de pas per als vehicles d’extinció que en un moment determinat hihagin d’actuar.

S’han d’aplanar els camins mitjançant el pas d’anivelladores, amb aportació d’àrids quan hi hagi xaragalls.

S’ha de desbrossar la vegetació invasora de les vores dels camins. S’han de construir cunetes al llarg dels camins per recollir tota l’aigua de les precipitacions i evitar greus desperfectes a la superfície.

Article 2.1.4.3 Tractament d’altres elements


En funció de la particularitat de cada espai, poden haver-hi diferents elements que també seranobjecte del present Plec.

Així es poden trobar papereres, taules de picnic, fonts de beure, parterres, plafons informatius,tanques de fusta, senyalització d’itineraris, etc...

ARTICLE 2.1.5. CONTROLS PLAGUICIDES

Els controls plaguicides han d’incloure les operacions d’inspecció, els tractaments preventius icuratius i les operacions culturals i, en general, totes les operacions necessàries per una aplicacióplaguicida correcta, encaminades a la prevenció i control de les plagues i malures. Així es defensala sanitat vegetal de les diferents espècies ornamentals que constitueixen els espais verds.

Aquestes operacions s’han de practicar, quan calgui, en arbres, palmeres, arbusts, gespes, prats, entapissats, flors de temporada, plantes aquàtiques, plantes crasses, etc. i sempre que siguipossible es faran amb productes biològics i lluita integrada.

Tots els tractaments hauran de ser controlats per un Tècnic amb titulació universitària i expert en plagues ornamentals que estableixi el llindar a partir de qual s’han de fer els tractaments, sempre vetllant pel medi ambient i la salut dels ciutadans.

La defensa ha d’enfrontar-se a plagues ocasionades per insectes, àcars, nematodes, fongs,bactèries, virus, fito plasmes, algues, líquens, mol·luscs, etc.

Periòdicament, s’han d’examinar les afeccions de plagues i malures que incideixen en l’estat deles plantes i s’han d’adoptar les mesures adequades per controlar-les seguint els criteris següents:

S’ha d’evitar la proliferació de plagues i malures d’acord amb una bona planificació i execució deles tasques culturals que poden ajudar a evitar-la.

S’ha de minimitzar l’ús de productes plaguicides d’acord amb una planificació de lluita integrada.

Quan sigui necessari, s’han d’utilitzar els productes menys tòxics i evitar l’ús de productesclassificats com a molt tòxics.

En zones poblades els tractaments s’han de fer de nit.

Tots els tractaments han d’haver estat acordats amb la Direcció Facultativa.

El procediment que cal utilitzar per a la defensa vegetal dels diferents espais verds és l’anomenat control integrat de plagues. Els principis de control integrat es basen en els següents:

S’ha de comptar amb tots els possibles sistemes de lluita.

No es descarta d’entrada l’ús de plaguicides. Únicament s’hi ha de recórrer quan siguiestrictament necessari i utilitzant els productes que menys pertorbin els ecosistemes.

Es dóna prioritat als elements naturals de control de “lluita biològica”.


No es pretén eliminar la plaga, sinó tan sols disposar-ne un control per sota dels llindars queocasionin pèrdua del valor ornamental de les plantes.

Els riscs que comporta la realització de tractaments plaguicides giren al voltant de la mateixtoxicitat del producte abans, durant i desprès del tractament. Una altra front de risc és l’entorn dela maquinària de tractaments. Tenint en compte aquestes dues fonts de risc, els encarregats quetinguin la responsabilitat d’efectuar els tractaments plaguicides han de seguir les especificacionsque marca la legislació vigent (capítol “Seguretat i salut”).

Normativa de compliment obligatori

Cal tenir en compte la normativa de compliment obligatori dels productes plaguicides.

Cal que l’empresa i els empleats que manipulin productes plaguicides tinguin experiència iformació en aquesta especialitat, d’acord amb els punts següents:

L’empresa contractista només pot aplicar productes plaguicides a tercers quan estigui inscrita enel registre oficial d’establiments i serveis plaguicides del Departament d’Agricultura, Ramaderia iPesca i el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.

El responsable del servei, com a persona responsable de l’empresa contractista dels treballs deconservació, ha de posseir el carnet d’aplicador de productes fitosanitaris (“nivell qualificat”) emèspel DARP.

Els encarregats de tractaments plaguicides / oficials segona de jardiner han d’acreditarl’experiència en la preparació i aplicació de productes plaguicides per a la defensa vegetal. A mésa més han d'estar en possessió del carnet d’aplicador de tractaments fitosanitaris ("nivell bàsic”)emès pel DARP.

ARTICLE 2.2. OPERACIONS EN L’OBRA HIDRÀULICA

ARTICLE 2.2.1. INSPECCIONS TÈCNIQUES

Aquestes inspeccions permeten identificar possibles fuites, o funcionaments incorrectes delsdiferents elements dels sistemes de reg automàtics, boques de reg i fonts de beure i ornamentals.A més a més, també hauran d’ajudar a identificar operacions de reparació necessàries i a disposaractualitzat l'inventari tècnic.

S’ha d’efectuar una prova de funcionament de cadascú dels elements de reg o de fonts amb laperiodicitat suficient per tal de detectar amb antelació qualsevol avaria o funcionament incorrecta.La freqüència de les proves de funcionament no serà inferior a un any, i hauran de ser mensualsdurant el període de primavera, estiu i tardor.

Personal tècnic especialitzat és qui ha de dur a terme aquest tipus d’inspeccions. En lesinspeccions , a més de l’experiència del tècnic, es pot recórrer a mètodes instrumentals.

ARTICLE 2.2.2. INSTAL·LACIONS DE REG


Article 2.2.2.1 Boques de reg

El funcionament de la boca de reg ha de ser correcte sempre, i no es poden produir pèrduesd’aigua.

S’ha de reparar la boca de reg quan s’observin anomalies i substituir o reparar la peça afectada.

Article 2.2.2.2 Elements emissors d’aigua

El funcionament dels diferents emissors d’aigua, aspersors, difusors, degotadors, inundadors icintes o canonades exsudant ha de ser correcte sempre i l’arc d’aigua format ha de ser uniforme.

Cal netejar el filtre quan estigui obstruït per sorra o altres materials, es pot substituir el broquet sino distribueix correctament l’aigua o, si cal, es pot substituir totalment l’element.

Tots els elements nous han de tenir idèntiques característiques que els substituïts, excepte si esmodifica el disseny de la instal·lació per indicació de la Direcció Facultativa.

Article 2.2.2.3 Vàlvules automàtiques

El funcionament de les electrovàlvules i les vàlvules hidràuliques ha de ser correcte sempre.

Cal netejar la membrana si estan obstruïdes, substituir el solenoide si no converteix el senyalelèctric en mecànic, o la molla si ha perdut elasticitat, o substituir-les totalment si han deixat defuncionar correctament. Tots els elements nou han de tenir idèntiques característiques que elselements substituïts, excepte si es modifica el disseny de la instal·lació per indicació de la DireccióFacultativa.

Article 2.2.2.4 Filtres

El funcionament dels filtres ha de ser correcte sempre.

Cal efectuar una neteja dels filtres de les instal·lacions de reg sempre que sigui necessari osubstituir-los si han deixat de funcionar correctament.

Tots els elements nous han de tenir idèntiques característiques que els elements substituïts,excepte si es modifica el disseny de la instal·lació per indicació de la Direcció Facultativa.

Article 2.2.2.5 Reguladors de pressió

El funcionament dels reguladors de pressió ha de ser correcte sempre. La pressió ha de seruniforme i ajustada a les necessitats de la instal·lació.

Anualment cal comprovar amb un manòmetre la correcció de la pressió de sortida d’acord amb lescaracterístiques de la instal·lació. Mensualment, en els períodes d’ús de la instal·lació, cal fer unaprova de funcionament. Cal substituir-los si han deixat de funcionar correctament.

Article 2.2.2.6 Vàlvules de ventosa


El funcionament de les vàlvules de ventosa ha de ser correcte sempre.

Mensualment, en els períodes d’ús de la instal·lació, cal fer una prova de funcionament. Es poden substituir si han deixat de funcionar correctament amb vàlvules d’idèntiques característiques,excepte si modifica el disseny de la instal·lació per indicació de la Direcció Facultativa.

Article 2.2.2.7 Programadors

El funcionament dels programadors ha de ser correcte sempre.

Anualment cal fer una prova del funcionament correcte de totes les funcions, especialment laconservació de les memòries en cas de fallida elèctrica.

En els programadors autònoms cal substituir la bateria per una de nova un cop l’any com a mínim,i sempre que sigui necessari.

Article 2.2.2.8 Canonades

El funcionament de les canonades ha de ser correcte sempre i no es poden produir pèrduesd’aigua.

Mensualment, en els períodes d’ús de la instal·lació, cal fer una prova del funcionament de lainstal·lació tancant totes les vàlvules per comprovar que el comptador està en repòs. En cas defuita, cal buscar-ne l’origen i substituir el fragment de canonada malmès i connectar-lo ambmaneguetes. Totes les canonades noves han de tenir idèntiques característiques que lessubstituïdes, excepte si es modifica el disseny de la instal·lació per indicació de la DireccióFacultativa.

ARTICLE 2.3. TRACTAMENTS EN D’ALTRES ELEMENTS DE JARDINERIA

Qualsevol altre element que no hi consti específicament en cap dels apartats anteriors, però que,a criteri de la Direcció Facultativa, es consideri un element propi de la jardineria municipal, seràobjecte d’aquest contracte la seva conservació.

ARTICLE 3. GESTIÓ DELS RESIDUS PRODUÏTS

Els residus són el conjunt de materials i productes, no desitjats i sense cap utilitat, que esprodueixin en el transcurs de l’execució d’una obra o d'un tractament.

Per poder comprovar la gestió dels materials considerats residuals, s’ha de demanar uncomprovant en el qual cal indicar el lloc on s’ha dipositat el producte, la data de recepció latipologia del material dipositat i la quantitat.

Els centres receptors de tractament han de tenir l’aval de l’Administració i, per tant, estar inclososdins d’una llista confeccionada per l’Administració corresponent.

A causa de la diversificació dels productes, cada un ha de ser tractat de diferent manera.


Reciclatge: conjunt d’operacions que permeten que productes que ja havien tingut una utilitatpuguin ser aprofitats després d’una sèrie de processos. En aquest grup s’inclouen el paper, elcartró, el vidre, les llaunes, el metall, els envasos, etc.

Incineració: tractament que consisteix en l’aplicació d’altres temperatures a uns determinatsproductes, mitjançant un forn crematori, per transformar-los en cendres inertes i gasos volàtils. En aquest apartat hi ha productes químics, materials diversos, etc.

Compostatge: procés biològic de transformació de la matèria orgànica en humus. Dins d’aquestgrup hi ha restes vegetals lignificades o verdes.

Abocament: transport dels productes i recepció definitiva en un abocador. Dins d’aquest grup hi haterres inertes, runa, pneumàtics, fustes i materials vegetals afectats de malures o plagues.

Tots els residus vegetals que surtin de l’esporga tant d’arbrat com d’arbustiva, seran triturats iacopiats pel seu transport a planta de compostatge.

La direcció facultativa pot disposar d’un solar municipal per compostar-los i tornar-los a incorporarals parterres de la ciutat com adob o bé es podran emprar les restes triturades per serincorporades directament als parterres de la ciutat en forma de mulching sempre que esconsiderin adients tant pel tipus de triturat i procedència com de l’indret on es vol prepararl’encoixinat.

Normativa de compliment obligatori referent a la regulació de residus segons la legislació vigent

ARTICLE 4. NORMATIVES I DISPOSICIONS

Serà de compliment obligatori totes aquelles normatives referents a seguretat i salut en el treballexistents així com les corresponents actualitzacions. S’haurà de seguir el Pla de Seguretat i Salutelaborat per l’empresa adjudicatària.

Així mateix serà d’obligat compliment seguir l'establert a les disposicions legals sobre plaguicides.Els aplicadors hauran d’estar en possessió de l’acreditació d’haver fet els cursos homologatsd’aplicadors de fitosanitaris i caldrà seguir les recomanacions de SANITAT VEGETAL de laGeneralitat de Catalunya per tal d’optimitzar els tractaments.

S’hauran de seguir obligatòriament les prescripcions de les Normes Tecnològiques de Jardineria iPaisatgisme del FUNDACIÓ DE L'ENGINYERIA AGRÍCOLA CATALANA, sempre sota el criteri deltècnic municipal responsable, que a continuació es relacionen i les que puguin publicar-se fins elmoment de l’execució:

NTJ 01A Part 1: 1995 ACCESSIBILITAT ALS ESPAIS VERDS D’ÚS PÚBLIC DE LES PERSONESAMB LIMITACIONS O MOBILITAT REDUÏDA: itineraris i elements d’urbanització i de jardineria

NTJ 01A Part 2: 1996 ACCESSIBILITAT ALS ESPAIS VERDS D’ÚS PÚBLIC DE LES PERSONESAMB LIMITACIONS O MOBILITAT REDUÏDA: mobiliari adaptat i espais d’ús comú accessibles

NTJ 01P: 2001 PANTALLES VEGETALS: recomanacions per al seu ús com a barreres acústiques


i visuals

NTJ 01I: 2002 RECOMANACIONS DE PROJECTE D’INFRAESTRUCTURES DE REG

NTJ 01O: 2004 PLANTACIONS EN OBRES LINEALS VIÀRIES: recomanacions per a la sevaintegració ambiental

NTJ 02A: 2005 APLEGADA DE TERRA VEGETAL D'OBRA

NTJ 03E: 1993 PROTECCIÓ DELS ELEMENTS VEGETALS EN ELS TREBALLS DECONSTRUCCIÓ (1a. Edició derogada)

NTJ 03E: 2005 PROTECCIÓ DELS ELEMENTS VEGETALS EN ELS TREBALLS DECONSTRUCCIÓ (2a edició totalment revisada)

NTJ 03S: 1999 SOSTENIMENT ARTIFICIAL I PROTECCIÓ DE L’ARBRAT

NTJ 04R Part 2: 2005 INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE REG: regs localitzats superficial ienterrat

NTJ 05C: 2006 COMPOSTS: qualitat i aplicació en espais verds

NTJ 06R: 1996 ROLL TORNEJAT IMPREGNAT (RTI)

NTJ 04R Part 1: 2003 INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE REG: regs aeris per aspersió i perdifusió

NTJ 07H: 2003 PLANTES HERBÀCIES PERENNES

NTJ 05A: 2004 ENCOIXINATS

NTJ 05C: 2006 TERRES I PRODUDTES NUTRICIONALS: Compost

NTJ 07A: 1994 SUBMINISTRAMENT DEL MATERIAL VEGETAL: QUALITAT GENERAL

NTJ 07A: 2007 QUALITAT GENERAL DEL MATERIAL VEGETAL (2a edició totalment revisada).NTJ 07R: 1994 ROSERSNTJ 07C: 1995 CONÍFERES I RESINOSES NTJ 07D: 1996 ARBRES DE FULLA CADUCA NTJ 07E: 1997 ARBRES DE FULLA PERENNE NTJ 07F: 1998 ARBUSTS NTJ 07G: 2001 MATES I SUBARBUSTS NTJ 07I: 1995 ENFILADISSES NTJ 07J: 2000 PLANTES ENTAPISSANTS NTJ 07N: 2001 GESPES I PRATS NTJ 07P: 1997 PALMERES NTJ 07V: 1997 PLANTES AUTÒCTONES PER A REVEGETACIÓ NTJ 07Z: 2000 TRANSPORT, RECEPCIÓ I APLEGADA EN VIVER D’OBRA NTJ 08B: 1993 TREBALLS DE PLANTACIÓ


NTJ 08C: 2003 TÈCNIQUES DE PLANTACIÓ D’ARBRES NTJ 08E: 1994 TRASPLANTACIÓ DE GRANS EXEMPLARS NTJ 08G: 2002 SEMBRA I IMPLANTACIÓ DE GESPES I PRATS NTJ 08H: 1996 HIDROSEMBRES NTJ 09S: 1998 SORRERES EN ÀR

OBRES I TRACTAMENTS “MUR VERD” - LA CANONJA PLEC DE ... · • Emprar material vegetal...

Documents

Transcript of OBRES I TRACTAMENTS “MUR VERD” - LA CANONJA PLEC DE ... · • Emprar material vegetal...