1

PLEC DEPRESCRIPCIONS 1. PLEC DE CONDICIONS TCNIQUES GENERALS 1.1 CONDICIONS GENERALS 1.1.1 Document del projecte 1.1.2 Responsabilitat del contractista 1.1.3 Obligacions del contractista 1.1.4 Compliment de les disposicions vigents 1.1.5 Indemnitzacions a crrec del contractista 1.1.6 Despeses a crrec del contractista 1.1.7 Direcci de les obres 1.1.8 Condicions generals dexecuci de les obres 1.1.9 Modificacions dobra 1.1.10 Control dunitats dobra 1.1.11 Mesures dordre i seguretat 1.1.12 Conservaci del medi ambient 1.1.13 Obra defectuosa 1.1.14 Replanteig de les obres 1.1.15 Senyalitzaci de les obres 1.1.16 Materials 1.1.17 Desviaments provisionals 1.1.18 Abocadors 1.1.19 Explosius 1.1.20 Servituds, serveis i elements afectats 1.1.21 Existncia de trnsit durant lexecuci de les obres 1.1.22 Interferncia amb altres contractistes 1.1.23 Desviament de serveis 1.1.24 Recepci dobra i termini de garantia 1.1.25 Conservaci de les obres 1.1.26 Liquidaci 1.1.27 Preus unitaris 1.1.28 Partides alades 1.1.29 Abonament dunitats dobra 1.1.30 Revisi de preus 1.1.31 Disposicions aplicables 1.2 CONDICIONS MNIMES DACCEPTACI DE LES OBRES DURBANITZACI 1.2.1 INFRAESTRUCTURA DE CALADA 1.2.1.1 Esbrossada i neteja del terrenys; replanteig general de les obres 1.2.1.2 Excavacions en qualsevol tipus de terreny 1.2.1.3 Reblerts 1.2.1.4 Enderrocs 1.2.1.5 Excavaci i rebliment de rases 1.2.1.6 Conduccions de clavegueram 1.2.1.7 Elements singulars del clavegueram 1.2.1.8 Conduccions de drenatge 1.2.1.9 Obres de drenatge especial: 1.2.1.10 Encreuament de vial 1.2.1.11 Subbases 1.2.1.12 Vorades, encintats i rigoles

2

1.2.2 INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS 1.2.2.1 Abastament daigua 1.2.2.2 Xarxes denergia elctrica 1.2.2.3 Enllumenat pblic 1.2.2.4 Xarxes de telecomunicacions 1.2.2.5 Xarxa de gas canalitzat 1.2.2.6 Xarxa de semaforitzaci 1.2.2.7 Encreuament i parallelismes entre xarxes de serveis 1.2.3 PAVIMENTACI 1.2.3.1 El formig de base a voreres 1.2.3.2 Capes de base 1.2.3.3 Paviments asfltics 1.2.3.4 Paviments de formig 1.2.3.5 Paviments de llambordes de formig 1.2.3.6 Paviments per a vianants o vials de trnsit restringit 1.2.3.7 Elements singulars 1.2.4 SENYALITZACI 1.2.4.1 Senyalitzaci horitzontal 1.2.4.2 Senyalitzaci vertical 1.2.4.3 Elements de balisament i defensa 1.2.4.4 Senyalitzaci informativa bsica del sector 1.2.5 OBRES DE FORMIG 1.2.5.1 Argamassa de ciment 1.2.5.2 Formigons en massa i armats 1.2.5.3 Encofrats 1.2.5.4 Cintres 1.2.5.5 Armadures passives 1.2.6 ENJARDINAMENT 1.2.6.1 Terra vegetal fertilitzada 1.2.6.2 Adobs 1.2.6.3 Plantes 1.2.6.4 Llavors 1.2.6.5 Humus 1.2.6.6 Obertura de clots 1.2.6.7 Plantacions 1.2.6.8 Plantacions a arrel nua 1.2.6.9 Reg de plantaci 1.2.6.10 Mesurament i abonament 1.2.6.11 Sembres 1.2.6.12 Hidrosembra 1.2.7 SISTEMES DE REG 1.2.7.1 Installacions amb aspersors 1.2.7.2 Especificacions dels materials 1.2.7.3 Construcci 1.2.7.4 Control

3

1.2.8 SEGURETAT I SALUT 1.2.8.1 Disposicions legals daplicaci 1.2.8.2 Senyalitzaci i tancament de lobra 1.2.8.3 Sistemes i mitjans auxiliars preventius 1.2.8.4 Sistemes o elements de seguretat del procs constructiu 1.2.8.5 Substncies i materials perillosos 1.2.8.6 Riscos i mesures de protecci: 1.2.8.7 Installacions provisionals 1.2.8.8 Serveis assistencials 1.2.8.9 Vigilant de seguretat 1.2.8.10 Comit de seguretat i salut 1.2.8.11 Pla de seguretat i salut

4

PLEC DE PRESCRIPCIONS 1. PLEC DE CONDICIONS TCNIQUES GENERALS 1. PLEC DE CONDICIONS TCNIQUES GENERALS Aquest Plec de Condicions Tcniques Generals comprn el conjunt de caracterstiques que hauran de complir els materials emprats a la construcci, aix com les tcniques de la seva collocaci a lobra, i les que hauran de manar lexecuci de qualsevol tipus dinstallaci i obres accessries i depenents. Per a qualsevol tipus despecificaci no inclosa en aquest Plec es tindr en compte el que indiqui la normativa esmentada a lapartat 1.1.31. Les Condicions Tcniques Generals del present Plec tindran vigncia mentre no siguin modificades per les Condicions Tcniques Particulars del projecte, en cas que sinclogui lesmentat document. PLEC DE CONDICIONS TCNIQUES GENERAL 1.1 CONDICIONS GENERALS 1.1.1 DOCUMENT DEL PROJECTE El projecte consta dels segents documents: Document nm. 1: Memria i annexos Document nm. 2: Plnols Document nm. 3: Plec de condicions Document nm. 4: Pressupost El contingut daquests documents shaur detallat a la memria. Sentn per documents contractuals aquells que resten incorporats al contracte i que sn dobligat compliment, llevat modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitaci sota pressupost, sn: Memria Plnols Plec de Condicions amb els dos captols (Condicions Tcniques Generals i Condicions Tcniques Particulars) Mesuraments Quadre de preus nm. 1 Quadre de preus nm. 2 Pressupost total La resta de documents o dades del projecte sn informatius i estan constituts pels annexos, els estadets, els pressupostos parcials, resum de pressupostos i el pressupost per al coneixement de lAdministraci. Els esmentats documents informatius representen noms una opini fonamentada de lAdministraci, sense que aix suposi que es responsabilitza de la certesa de les dades que se subministren. Aquestes dades shan de considerar, tan sols, com a complement dinformaci que el contractista ha dadquirir directament amb els seus propis mitjans. Noms els documents contractuals, definits a lapartat anterior, constitueixen la base del contracte; per tant, el contractista no podr allegar cap modificaci de les condicions del contracte en base a les dades contingudes als documents informatius (com per exemple, preus de bases de personal, maquinria i materials, fixaci de lloseres, prstecs o abocadors, distncies de transport caracterstiques dels materials desplanaci, justificaci de preus, etc), llevat que aquestes dades apareguin en algun document contractual. El contractista ser, doncs, responsable de les errades que es puguin derivar pel fet de no obtenir la suficient informaci directa, que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius del projecte. Si hi hagus contradicci entre els plnols i les Condicions Tcniques Particulars, en el cas que sincloguin com a document que complementi el Plec de Condicions Generals, preval el que sha escrit en les Condicions Tcniques Particulars. En qualsevol cas, ambds documents prevalen sobre les Condicions Tcniques Generals.

5

El que sha esmentat al Plec de Condicions i oms als plnols, o viceversa, shaur dexecutar com si shagus exposat a ambds documents, sempre que a criteri del director quedin suficientment definides les unitats dobra corresponents i tinguin preu al contracte. 1.1.2 RESPONSABILITAT DEL CONTRACTISTA El contractista s responsable de lexecuci de les obres segons les condicions establertes al contracte i en els documents que componen el projecte. Com a conseqncia daix, est obligat a lenderroc i reconstrucci de tot el que estigui mal executat, sense que pugui servir dexcusa que la direcci tcnica de les obres hagi reconegut i examinat la construcci durant les obres, ni tampoc que hagin estat abonades les liquidacions parcials. 1.1.3 OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA Abans de comenar les obres, el contractista comunicar a la direcci facultativa la relaci detallada de la maquinria, mitjans auxiliars i plantilla que utilitzar per a lexecuci de les obres, amb les dades segents: a) Maquinria i mitjans auxiliars que haur demprar en lexecuci dels treballs. b) Tcnic amb titulaci adequada designat pel contractista per a la direcci de les obres, que quedar permanentment adscrit a aquesta, la qual cosa haur de comunicar a la direcci facultativa. El tcnic quedar adscrit en qualitat de cap dobra amb residncia en la localitat on es desenvolupin els treballs i haur de romandre durant les hores de treball a peu dobra. c) El contractista tamb facilitar a la direcci facultativa una relaci numerada per oficis i categoria del personal que ha de constituir la plantilla mnima al servei de les obres. d) El contractista donar coneixement, per escrit, dels subcontractes que vol concertar, tot indicant la part del contracte a realitzar pel subcontractista. En general, la subcontractaci es regir pel que estableix larticle 116 de la Llei de Contractes de les Administracions Pbliques (dara endavant LCAP). e) Igualment, si el pressupost excedeix de 300.000 euros, habilitar un local per a despatx exclusiu de la direcci facultativa de lobra, degudament condicionat, allat i protegit. f) A petici de la direcci facultativa, i per tal dassegurar el contacte directe amb aquesta, el contractista disposar a peu dobra duna lnia telefnica i de FAX i servei de correu electrnic g) En cas que el cap dobra sabsents de lobra, haur de deixar instruccions per a la seva localitzaci immediata. h) Ladministraci, amb motiu justificat, podr sollicitar la substituci del personal del contractista, sense obligaci de respondre de cap dels danys que al contractista pugui causar lexercici daquesta facultat. Aix no obstant, el contractista respon de la capacitat i de la disciplina de tot el personal assignat a lobra. i) Amb relaci a loficina dobra i al llibre dordres, noms es regir pel que disposen les clusules 7, 8 i 9 del Plec de Clusules Administratives Generals. El contractista est obligat a dedicar a les obres el personal tcnic que es va comprometre dedicar a la licitaci i la direcci, per al normal compliment de llurs funcions. Aix mateix, el contractista haur de disposar a peu dobra dun local apropiat com a oficina. 1.1.4 COMPLIMENT DE LES DISPOSICIONS VIGENTS Hom es regir pel que sestipula a les clusules 11, 16, 17 i 19 del Plec de Clusules Administratives Generals. Aix mateix, es compliran els requisits vigents per a lemmagatzematge i la utilitzaci dexplosius, carburants, prevenci dincendis, etc., i sajustar al que prescriu el Codi de Circulaci, Reglament de la Policia i conservaci de carreteres, Reglament electrotcnic de baixa tensi, Reglament de Seguretat i Salut, i a totes les disposicions vigents que siguin daplicaci en aquells treball que, directa o indirectament, siguin necessaris per al compliment del contracte. 1.1.5 INDEMNITZACIONS A CRREC DEL CONTRACTISTA Hom es regir pel que disposi larticle 134 del Reglament General de Contractaci de lEstat i la clusula 12 del Plec de Clusules Administratives Generals. Particularment, el contractista haur de reparar, a crrec seu, els serveis pblics o privats malmesos, indemnitzant les persones o propietats que resultin perjudicades. El contractista adoptar les mesures necessries per tal devitar la contaminaci de rius, llacs i dipsits daigua, aix com del medi ambient, per lacci de combustibles, olis, lligants, fums, etc., i

6

ser responsable dels damnatges i perjudicis que es puguin causar. El contractista haur de mantenir durant lexecuci de lobra, i refer quan aquesta finalitzi, les servituds afectades, conforme estableix la clusula 20 de lesmentat Plec de Clusules Administratives Generals, essent a compte del contractista els treballs necessaris per a tal objectiu. 1.1.6 DESPESES A CRREC DEL CONTRACTISTA A ms de les despeses i taxes, que sesmenten a les clusules 13 i 38 del Plec de Clusules Administratives Generals, seran a crrec del contractista, si a les Condicions Tcniques Particulars o al contracte no es preveu explcitament el contrari, les segents despeses: despeses corresponents a installacions i equips de maquinria despeses de construcci i retirada de tota mena de construccions auxiliars, installacions, ferramentes, etc. despeses de llogaters o dadquisici de terrenys per a dipsits de maquinria de materials despeses de protecci dams i de la mateixa obra contra tot deteriorament despeses de muntatge, conservaci i retirada dinstallacions per al subministrament daigua i denergia elctrica, necessaris per a lexecuci de les obres, aix com dels drets, taxes o impostos de presa, comptadors, etc. despeses i indemnitzacions que es produeixen a les ocupacions temporals; despeses dexplotaci i utilitzaci de prstecs, pedreres, lleres i abocadors despeses de retirada de materials rebutjats, evacuaci de restes, neteja general de lobra i de zones confrontades afectades per les obres, etc. despeses de permisos o llicncies necessries per a lexecuci, excepte les que corresponen a expropiacions i serveis afectats despeses ocasionades pel subministrament i collocaci dels cartells anunciadors de lobra el contratista haur dabonar tots els crrecs, taxes i impostos que es derivin de la obtenci dels permisos, visats, llicncies i dictmens necessaris per a lexecuci i posada en servei de les obres, del projecte elctric, denllumenat pblic i de semaforitzaci, aix com del visat del collegi professional corresponent. Segons all que estableix la clusula 38 del Plec de Clausules Administratives Generals, seran a compte del contractista les despeses dassaigs de Control de Qualitat, fins a l1% del pressupost de licitaci. qualsevol altre tipus de despesa no especificada es considerar inclosa als preus unitaris contractats 1.1.7 DIRECCI DE LES OBRES LAdministraci, a travs de la direcci de lobra, efectuar la inspecci, comprovaci i vigilncia per a la correcta realitzaci de lobra contractada, tot ajustant-se al que disposen les clusules 4 i 21 del Plec de Clusules Administratives Generals. 1.1.8 CONDICIONS GENERALS DEXECUCI DE LES OBRES Queda ents duna manera general, que les obres sexecutaran dacord amb les normes de bona construcci lliurement apreciades per la direcci tcnica de les obres. El contractista de les obres notificar a la direcci tcnica de les obres, amb lantelaci que calgui, a fi i efecte que pugui procedir al reconeixement de lexecuci de les que hagin de quedar amagades o que a judici del director dobra o del contractista requereixin el dit reconeixement. De totes aquestes i a mesura que sexecutin, saixecaran plnols precisos per a llur comprovaci, constataci, medici i liquidaci, que seran subscrits per la direcci tcnica de les obres. Aquests plnols els aportar el contractista a mesura que es vagin complimentant les diferents unitats dobra i a criteri de la direcci dobra. El contractista haur dabonar les despeses dels treballs auxiliars necessaris per fer medici, excepte que savingui amb el que proposi la direcci tcnica de les obres. 1.1.9 MODIFICACIONS DOBRA

7

Ni el director de lobra ni el contractista podran introduir o executar modificacions a les obres compreses en el contracte, sense laprovaci prvia per lAdministraci de la modificaci i del pressupost que en resulti com a conseqncia, i se seguiran els trmits previstos a larticle 146 de la LCAP. 1.1.10 CONTROL DUNITATS DOBRA El control dunitats dobra sexecutar dacord amb el programa de Control de Qualitat redactat pel director de lexecuci de lobra. Limport, fins a l1% del pressupost de licitaci, anir a crrec del contractista, segons la clusula 38 del Plec de Clusules Administratives Generals per a la contractaci dobres de lEstat. La resta, si sescau, ser abonada per lAdministraci. El laboratori encarregat del control dobra realitzar tots els assaigs del programa, prvia sollicitud de la direcci facultativa de les obres, dacord amb el segent esquema de funcionament: 1) A criteri de la direcci facultativa es podr ampliar o reduir el nombre de controls previstos al programa esmentat ms amunt. 2) El contractista avisar al laboratori amb temps suficient perqu aquest pugui executar el control corresponent; a tals efectes el contractista facilitar al laboratori la seva tasca. 3) Els resultats negatius de qualsevol unitat es consignaran al Llibre dOrdres. 4) El cost dels assaigs que donin resultats negatius es descomptar directament al contractista, al marge del que sespecifica al segon pargraf. 1.1.11 MESURES DORDRE I SEGURETAT El contractista resta obligat a adoptar les mesures dordre i seguretat necessries per a la bona i segura marxa dels treballs. Es obligaci del contractista el compliment de totes les disposicions vigents en matria de seguretat i salut, especialment la llei 31/1995 i el Real Decret 1627/1997. En totes les obres amb pressupost de licitaci inferior a 300.000 euros, el cost de la seguretat i salut es considerar incls als preus unitaris. En totes les obres amb pressupost de licitaci superior a 300.000 euros, el contractista haur de presentar certificaci que acrediti que t concertada una assegurana per respondre dels danys que es puguin produir a tercers per un import no inferior a 120.000 euros. LAdministraci podr procedir a la suspensi del pagament de les certificacions mentre el contractista no acrediti el compliment daquesta estipulaci, sense que el perode de suspensi sigui computable a efectes dindemnitzaci per retard en el pagament de certificacions. 1.1.12 CONSERVACI DEL MEDI AMBIENT El contractista, tant en els treballs que realitzi dins dels lmits de lobra com fora daquests, ha dadoptar les mesures necessries perqu les afeccions al medi ambient siguin mnimes. Els moviments dins de la zona dobra es produiran de manera que noms safecti la vegetaci existent en all estrictament necessari per a la seva implantaci. Tota la maquinria utilitzada disposar de silenciadors per a rebaixar la contaminaci acstica. El contractista s responsable de la guarda i custdia de larbrat de la zona objecte del projecte durbanitzaci, fins a lextinci del contracte. Sense la prvia autoritzaci del director de lobra el contractista no podr realitzar cap tala darbres. El contractista ser responsable nic de les agressions que, en els sentits abans apuntats, i qualssevol altres difcilment identificables en aquest moment, produeixi al medi ambient, havent de canviar els mitjans i mtodes utilitzats i reparar els danys causats, tot seguint les ordres de la direcci dobra o dels organismes institucionals competents en la matria. 1.1.13 OBRA DEFECTUOSA Quan la contracta hagi efectuat qualsevol element de lobra que no sajusti a aquest Plec de Condicions, la direcci tcnica de les obres podr acceptar-lo o rebutjar-lo. En el primer cas, aquesta fixar el preu que cregui just, dacord amb les diferncies que hi haguessin, i el contractista estar obligat a acceptar aquesta valoraci. En cas que no shi conformi, desfar i reconstruir, a crrec seu, tota la part mal executada, dacord amb les condicions que fixi la direcci tcnica de les obres, sense que aix signifiqui motiu de prrroga en cas dexecuci.

8

1.1.14 REPLANTEIG DE LES OBRES El contractista realitzar tots els replantejaments parcials que siguin necessaris per a la correcta execuci de les obres, els quals han de ser aprovats per la direcci de lobra. Tamb haur de materialitzar, sobre el terreny, tots els punts de detall que la direcci consideri necessaris per a lacabament exacte, en planta i perfil, de les diferents unitats. Tots els materials, equips i m dobra necessaris per a aquests treballs aniran a crrec del contractista. 1.1.15 SENYALITZACI DE LES OBRES El contractista est obligat a installar a crrec seu els senyals que calguin per indicar laccs a lobra, la circulaci a la zona que ocupen els treballs i els punts de possible perill a causa de lobra, tant a lesmentada zona com als lmits i rodalies, aix com tamb a complir les ordres a les quals fa referncia la clusula 23 del Plec de Clusules Administratives Generals. Aix mateix, en el termini de vuit dies hbils, posteriors a linici de les obres, el contractista estar obligat a installar, a crrec seu, un cartell anunciador de les obres, dacord amb els normalitzats per la Generalitat de Catalunya. A tals efectes, la direcci facultativa aportar al contractista les caracterstiques del cartell, aix com la situaci on shaur dinstallar. 1.1.16 MATERIALS A ms del que es disposa a les clusules 15, 34, 35, 36 i 37 del Plec de Clusules Administratives Generals, caldr observar les prescripcions segents: Si les procedncies dels materials fossin fixades als documents contractuals, el contractista haur dutilitzar, obligatriament, les esmentades procedncies, llevat autoritzaci explcita del director dobra. Si fos prescindible, a judici de lAdministraci, canviar aquell origen o procedncia, hom es regir pel que es disposa a la clusula 60 del Plec de Clusules Administratives Generals. Si per complir les prescripcions del present Plec es rebutgen materials procedents de lesplanaci, prstecs i pedreres, que figuren com a utilitzables noms als documents informatius, el contractista tindr lobligaci daportar altres materials, que compleixin les prescripcions, sense que per aix tingui dret a un nou preu unitari. El contractista obtindr, a crrec seu, lautoritzaci per a ls de prstecs, i aniran tamb a crrec seu totes les despeses, cnons, indemnitzacions, etc., que es presentin. El contractista notificar a la direcci de lobra, amb la suficient antelaci, les procedncies dels materials que es proposa utilitzar, i aportar les mostres i les dades necessries, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat. Abans de la collocaci de qualsevol material, el contractista presentar, a sollicitud del director de lobra, els catlegs, cartes, mostres, certificats dhomologaci estesos per una entitat oficial i certificats de garantia i de colada dels materials que shan dutilitzar a lobra. En cap cas podran ser arreplegats ni utilitzats a lobra materials, la procedncia dels quals no hagi estat aprovada pel director de les obres. 1.1.17 DESVIAMENTS PROVISIONALS El contractista executar o condicionar, en el moment oport, les carreteres, camins i accessos provisionals per als desviaments que imposin les obres, amb relaci al trnsit general i als accessos dels confrontants, dacord amb el que es defineix al projecte o amb les instruccions que rebi de la direcci. Els materials i les unitats dobra, que comporten les esmentades obres provisionals, compliran totes les prescripcions del present Plec, com si fossin obres definitives. Aquestes obres seran dabonament, llevat que en el Plec de Condicions Tcniques Particulars es digui expressament el contrari, s a dir, amb crrec a les partides alades que per tal motiu figurin al pressupost o, en cas que no hi siguin, valorades segons els preus de contracte. Si aquests desviaments no fossin estrictament necessaris per a lexecuci normal de les obres, a criteri de la direcci, no seran dabonament i, en aquest cas, si li conv al contractista facilitar o accelerar lexecuci de les obres. Tampoc seran dabonament els camins dobra, com ara accessos, pujades, ponts provisionals, etc., necessaris per a la circulaci interior de lobra, per a transport dels materials, per a accessos i circulaci del personal de lAdministraci, o per a visites dobra. Malgrat tot, el contractista haur de mantenir els esmentats camins dobra i accessos en bones condicions de circulaci. La conservaci, durant el termini dutilitzaci daquestes obres provisionals, ser a crrec del contractista.

9

1.1.18 ABOCADORS Llevat manifestaci expressa contrria al Plec de Condicions Tcniques Particulars, la localitzaci dabocadors autoritzats, aix com les despeses que comporti llur utilitzaci, seran a crrec del contractista. Ni el fet que la distncia als abocadors autoritzats sigui ms gran que la que es preveu a la hiptesi feta en la justificaci del preu unitari, que sinclou als annexos de la memria, ni lomissi en lesmentada justificaci de loperaci de transport als abocadors, seran causa suficient per allegar modificaci del preu unitari, que apareix al quadre de preus, o dir que la unitat dobra corresponent no inclou la dita operaci de transport a labocador, sempre que als documents contractuals es fixi que la unitat s que la inclou. Si als mesuraments i documents informatius del projecte es contempla que el material obtingut de lexcavaci de lesplanament, fonaments o rases, sha dutilitzar per a terrapl, replens, etc., i la direcci dobra rebutja aquest material perqu no compleix les condicions del present plec, o b existeixen residus o material de possible toxicitat, el contractista haur de transportar-lo a abocadors autoritzats sense dret a cap abonament complementari a la corresponent excavaci, ni a incrementar el preu del contracte per haver emprat majors quantitats de material procedent de prstecs. En cas que vagin a labocador, el contractista es responsabilitzar del compliment de les disposicions vigents que facin relaci al transport i abocament de materials, autoritzacions. permisos necessaris i canons. Aix mateix, el contractista es responsabilitzar de la complimentaci de la normativa vigent en matria de medi ambient. El director de les obres podr autoritzar abocaments de terres a linterior drees parcellades, zones verdes i dequipament, amb la condici que els productes abocats siguin expressament autoritzats per la direcci i estesos i compactats correctament. Les despeses de lesmentada extensi i compactaci dels materials seran a crrec del contractista, ja que es consideren incloses als preus unitaris. Daltra banda, no es podr extreure cap tipus dematerial de les rees esmentades al pargraf anterior, sense lautoritzaci expressa del director de lobra. La destinaci i s de qualsevol material que sextregui de lobra la determinar la direcci tcnica de lobra. En cas que es faci sense la seva autoritzaci, ser a crrec del contractista la reposici del material extret. 1.1.19 EXPLOSIUS Ladquisici, transport, emmagatzematge, conservaci, manipulaci i utilitzaci de metxes, detonadors i explosius es regir per les disposicions vigents a lefecte, completades amb les instruccions que figurin al projecte o les que dicti la direcci dobra. Anir a crrec del contractista lobtenci de permisos, llicncies per a la utilitzaci daquests mitjans, i el pagament de les despeses que els esmentats permisos comportin. El contractista estar obligat al compliment estricte de totes les normes existents en matria dexplosius i dexecuci de voladures. Per tant, tots aquells treballs en qu es requereixi ls dexplosius, shauran de realitzar amb estricte compliment del Reglament General de Normes Bsiques de Seguretat en la Mineria, aprovat pel RD 863/1985 de 2 dabril de 1985, de lOrdre de 20 de mar de 1986, per la qual saproven les instruccions tcniques complementries relatives als captols IV, V, IX i X daqueix Reglament i de les condicions establertes en les preceptives autoritzacions atorgades pels serveis corresponents del Departament de Treball i Indstria de la Generalitat de Catalunya. La direcci podr prohibir la utilitzaci de voladures o determinats mtodes que consideri perillosos, encara que lautoritzaci pels mtodes utilitzats no allibera el contractista de la responsabilitat dels damnatges causats. El contractista subministrar i collocar els senyals necessaris per advertir el pblic del seu treball amb explosius. El seu emplaament i estat de conservaci garantiran, en qualsevol moment, llur perfecta visibilitat. En tot cas, el contractista ser responsable dels damnatges que es derivin de la utilitzaci dexplosius. 1.1.20 SERVITUDS, SERVEIS I ELEMENTS AFECTATS Amb relaci a les servituds existents, hom es regir pel que sestipula a la clusula 20 del Plec de Clusules Administratives Generals. A tal efecte, tamb es consideraran servituds relacionades amb el Plec de Condicions aquelles que apareguin definides als plnols del projecte. Els objectes afectats seran traslladats o retirats per les companyies i organismes corresponents. Malgrat tot, el contractista tindr lobligaci de realitzar els treballs necessaris per a la localitzaci, protecci o desviament, en tot cas, dels serveis afectats de poca importncia, que la direcci consideri convenient per a la millora del desenvolupament de les obres, si b aquests treballs li seran abonats, b amb crrec a les partides

10

alades existents a lefecte del pressupost o per unitats dobra, amb aplicaci dels preus del quadre nm. 1. En llur defecte, hom es regir pel que sestableix a la clusula 60 del Plec de Clusules Administratives Generals.Tots aquells elements existents ja siguin edificacions, espcies vegetals en general o altres elements que shagin de conservar, es protegiran convenientment, per tal dassegurar la seva permanncia fins a lextinci del contracte. A tals efectes, i seguint les instruccions del director de lobra, se senyalaran sobre el terreny abans diniciar-se les obres. Els que es malmetin per motius imputables al contractista, aquest els reposar al seu crrec. Lelement reposat haur de tenir les mateixes caracterstiques que lexistent abans de malmetrel. Quan sigui necessari executar determinades unitats dobra, en presncia de servituds de qualsevol tipus, o de serveis existents que sigui necessari respectar, o quan sescaigui lexecuci simultnia de les obres i la substituci o reposici de serveis afectats, el contractista estar obligat a emprar els mitjans adequats per a la realitzaci dels treballs amb el mxim de cura, de manera que seviti una possible interferncia i risc de qualsevol tipus. El contractista sollicitar a les diferents entitats subministradores o propietaris de serveis plnols de definici de la posici dels esmentats serveis, i localitzar i descobrir les canonades de serveis soterrats mitjanant treballs dexecuci manual. Les despeses originades o les disminucions de rendiment originades es consideraran als preus unitaris i no podran ser objecte de reclamaci. Si com a conseqncia de tot lanterior shan defectuar manualment o mecnicament alguns treballs o shan de reparar installacions afectades, el cost corresponent ser ntegrament a crrec del contractista. 1.1.21 EXISTNCIA DE TRNSIT DURANT LEXECUCI DE LES OBRES Lexistncia de determinats vials, que shagin de mantenir en servei durant lexecuci de les obres, no ser motiu de reclamaci econmica per part del contractista. El contractista programar lexecuci de les obres de manera que les interferncies siguin mnimes i, si sescau, construir els desviaments provisionals que siguin necessaris, sense que aix sigui motiu dincrement del preu del contracte. En cas que siguin necessaris desviaments provisionals, el contractista prendr totes les mesures necessries per garantir la seguretat de tots els que hi circulin. Les despeses ocasionades pels anteriors conceptes i per la conservaci dels vials de servei esmentats, es consideraran incloses als preus de contracte, i en cap moment podran ser objecte de reclamaci. En cas que lanterior impliqui la necessitat dexecutar determinades parts de les obres per fases, aquestes seran definides per la direcci de les obres, i el possible cost addicional es considerar incls als preus unitaris, com en lapartat anterior. 1.1.22 INTERFERNCIA AMB ALTRES CONTRACTISTES El contractista programar els treballs de manera que, durant el perode dexecuci de les obres, sigui possible realitzar treballs de jardineria, obres complementries, com ara lexecuci de xarxes elctriques, telefniques, o altres treballs. En aquest cas, el contractista complir les ordres de la direcci de lobra, referents a lexecuci de les obres, per a les fases que marqui la direcci de les obres, a fi de delimitar zones amb determinades unitats dobra totalment acabades i dendegar els treballs complementaris esmentats. Les possibles despeses motivades per eventuals paralitzacions o increments de cost, deguts a lesmentada execuci per fases, es consideraran incloses als preus de contracte, i no podran ser, en cap moment, objecte de reclamaci. 1.1.23 DESVIAMENT DE SERVEIS Abans de comenar les excavacions, el contractista, tot basant-se en els plnols i dades de qu disposi, o mitjanant el reconeixement sobre el terreny dels possibles serveis existents, si s factible, haur destudiar i replantejar sobre el terreny els serveis i installacions afectades, considerar la millor manera dexecutar els treballs per no fer-los malb i assenyalar aquells que, en darrer lloc, consideri que cal modificar. Si el director de lobra est conforme, sollicitar de lempresa i organismes corresponents la modificaci daquestes installacions. Aquestes operacions sabonaran segons el que sespecifiqui al quadre de preus nm. 1. Lempresa adjudicatria de les obres de desviament de qualsevol servei existent no tindr dret a cap indemnitzaci pel retard per dificultats en lexecuci de les dites obres, en cas que la direcci dobra consideri necessria ladjudicaci a una altra empresa. En qualsevol cas, lempresa contractista principal no tindr dret a cap tipus dindemnitzaci.

11

1.1.24 RECEPCI DOBRA I TERMINI DE GARANTIA Neteja final de les obres. El contractista procedir, a crrec seu, una vegada acabada lobra, i abans de la seva recepci, a la neteja general de lobra, retirar els materials sobrants o rebutjats, runes, obres auxiliars, installacions, magatzems, edificis que segons la direcci dobra no shagin de conservar durant el termini de garantia i, en general, shaur de deixar lobra executada en perfecte estat de policia. Recepci de les obres. Un cop finalitzades les obres i abans de procedir a la seva recepci, la direcci tcnica de les obres practicar un reconeixement exhaustiu en presncia del contractista. Si les obres es trobessin en estat de ser admeses siniciaran els trmits per a la seva recepci. Quan les obres no estiguin en estat de ser rebudes es far constar i es donaran al contractista les instruccions oportunes per arranjar els desperfectes observats, tot fixant-se un termini per a esmenar-los, acabat el qual la direcci tcnica efectuar un nou reconeixement i, en el cas que els arranjaments shagin efectuat correctament, siniciaran els trmits per a la seva recepci. Abans de la recepci, i dacord amb el que sespecifica al punt 1.1.8 daquest Plec, el contractista aportar a la direcci tcnica tota la documentaci necessria sobre els serveis realment executats, que permetin a lAdministraci elaborar el plnol definitiu de lobra. Aix mateix i previ a la recepci, el contractista aportar a la direcci facultativa la legalitzaci de la installaci denllumenat, reg en baixa tensi i qualsevol altre tipus dinstallaci elctrica. Haur daportar tota la documentaci necessria (projectes, visats, butlletins, actes dinspecci i control, certificat dinstallaci, contracte de manteniment, carpeta de baixa tensi i els diferents impresos), dacord amb la normativa vigent. Tamb disposar tot el necessari per fer totes les proves de recepci que demani la Direcci dobra, encara que no estiguin expressament definides en aquest plec, tant de dia com de nit, incls aportant un grup electrogen en el cas de que no hi hagi corrent elctric a lobra. En cas de recepcions parcials, es regir pel que disposa larticle 147.5 de la LCAP. Termini de garantia. El termini de garantia de lobra ser dun (1) any, comptat a partir de la signatura de lacta de recepci, llevat que en el Plec de Condicions Tcniques Particulars, o en el contracte, es modifiqui expressament aquest termini. Aquest termini sestendr a totes les obres executades sota el mateix contracte (obra principal, balisament, senyalitzaci i barreres, plantacions, enllumenat, installacions elctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.). En cas que lobra sarruni, un cop exhaurit el termini de garantia, per vicis ocults de la construcci, degut a lincompliment del contracte per part del contractista, aquest respondr dels danys i perjudicis durant el termini de 15 anys a comptar des de la recepci, tal i com disposa larticle 148 del TRLCAP. 1.1.25 CONSERVACI DE LES OBRES La conservaci de lobra sn els treballs de neteja, acabats, entreteniments, reparaci i tots aquells treballs que siguin necessaris per a mantenir les obres en perfecte estat de funcionament i policia. Lesmentada conservaci sestn a totes les obres executades sobre el mateix contracte (obra principal, balisament, senyalitzaci i barreres, plantacions, enllumenat, installacions elctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.). A ms del que es prescriu al present article, hom es regir pel que es disposa a la clusula 22 del Plec de Clusules Administratives Generals.El present article ser daplicaci des de lordre dendegament de les obres fins a la seva recepci. Totes les despeses originades per aquest concepte seran a compte del contractista. Tamb ser a crrec del contractista la reposici delements que shagin deteriorat o que hagin estat objecte de robatori. El contractista haur de tenir en compte, al clcul de les seves previsions econmiques, les despeses corresponents a les dites reposicions o a les assegurances que siguin convenients. 1.1.26 LIQUIDACI La liquidaci de les obres es regular conforme al que disposen els articles 110 i 147 del TRLCAP 1.1.27 PREUS UNITARIS El preu unitari, que apareix en lletres al quadre de preus nm. 1, ser el que saplicar als mesuraments per a obtenir limport dexecuci material de cada unitat dobra.

12

Complementriament al que es prescriu a la clusula 51 del Plec de Clusules Administratives Generals, els preus unitaris que figuren al quadre de preus nm. 1 inclouen sempre, llevat prescripci expressa en contra del document contractual el segent: subministrament (incls drets de patent, cnon dextracci, etc.), transport, ams, manipulaci i utilitzaci de tots els materials usats a lexecuci de la corresponent unitat dobra; les despeses de m dobra, maquinria, mitjans auxiliars, ferramentes, installacions, normalment o incidentalment, necessries per acabar la unitat corresponent, i els costos indirectes. La descomposici dels preus unitaris que figura al quadre de preus nm. 2 s daplicaci exclusiva a les unitats dobra incompletes; el contractista no podr reclamar modificaci dels preus en lletra del quadre nm. 1 per a les unitats totalment executades, per errades i omissions a la descomposici que figura al quadre nm. 2 A lencapalament dambds quadres de preus figura una advertncia a aquest efecte. Fins i tot a la justificaci del preu unitari que apareix al corresponent annex a la memria, sutilitzen hiptesis no coincidents amb la forma real dexecutar les obres: jornals i m dobra necessria; quantitat, tipus i cost horari de maquinria; preu i tipus de materials bsics; procedncia o distncies de transport, nombre i tipus doperacions necessries per a completar la unitat dobra; dosificaci, quantitat de materials, proporci de diferents components o diferents preus auxiliars, etc. Els esmentats costos no podran argir se com a base per a la modificaci del corresponent preu unitari, ja que els costos shan fixat per a justificar limport del preu unitari, i estan continguts en un document formalment informatiu. La descripci de les operacions i materials necessaris per a executar cada unitat dobra, que figura als corresponents articles del present plec, no s exhaustiva sin enunciativa, per a la millor comprensi dels conceptes que comprn la unitat dobra. Per aix, les operacions o materials no relacionats, per necessaris per a executar la unitat dobra en la seva totalitat, formen part de la unitat i, conseqentment, es consideren inclosos al preu unitari corresponent. 1.1.28 PARTIDES ALADES Les partides que figuren com a pagament ntegre a les Condicions Tcniques Particulars, als quadres de preus o als pressupostos parcials o generals, es pagaran ntegrament al contractista, un cop realitzats els treballs als quals corresponen. Les partides alades per justificar es pagaran dacord amb el que sestipula a la clusula 52 del Plec de Clusules Administratives Generals; es justificaran a partir del quadre nm. 1 i, si de cas hi manca, a partir dels preus unitaris de la justificaci de preus. En cas dabonament segons factura, el contractista tindr en compte, al clcul de la seva oferta econmica, les despeses corresponents a pagaments per administraci, ja que sabonar nicament limport de les factures. 1.1.29 ABONAMENT DUNITATS DOBRA Els conceptes mesurats per a totes les unitats dobra, i la manera dabonar-los dacord amb el quadre de preus nm. 1, sentendr que es refereixen a unitats dobra totalment acabades. Al clcul de la proposici econmica shaur de tenir en compte que qualsevol material o treball necessari per al correcte acabament de la unitat dobra, o per assegurar el perfecte funcionament de la unitat executada amb relaci a la resta dobra realitzada, es considerar incls als preus unitaris del contracte i no podr ser objecte de sobrepreu. Lomissi ocasional dels esmentats elements als documents del projecte no podr ser objecte de reclamaci, ni de preu contradictori, perqu es consideren expressament inclosos als preus del contracte. Els materials i operacions esmentats sn els que es consideren necessaris i dobligat compliment a la normativa relacionada a lapartat 1.1.31 1.1.30 REVISI DE PREUS La revisi de preus es regeix pel que disposa larticle 104 i segents de la LCAP. La revisi ser procedent si el contracte ha estat executat en el 20% del seu import i si han transcorregut sis mesos des de ladjudicaci. Saplicar la frmula polinmica, dins de les aprovades pel RDL 2/2000 que determini el Plec de Clusules Administratives Particulars. Als efectes establerts a larticle 6 del Decret 2/1964, lAdministraci fixar els terminis parcials que corresponguin en aprovar el programa de treball formulat pel contractista.

13

1.1.31 DISPOSICIONS APLICABLES A ms de les disposicions esmentades explcitament als articles del present Plec, seran daplicaci les disposicions segents: Text refs de la llei de Contractes de les Administracions Pbliques del 21 de juny de 2000 (LCAP) i tota la legislaci complementria. Reglament General de Contractaci de lEstat, aprovat per Decret 1098/2001 de 12 doctubre, i les disposicions modificatives daquest, mentre no soposi al que estableix la LCAP. Plec de Clusules Administratives Generals per a la Contractaci dObres de lEstat, aprovat per Decret 3854/1970 de 31 de desembre, en tot all que no soposi al que estableix la LCAP. Plec de Clusules Administratives Particulars que sestableixin per a la contractaci daquestes obres. RDL 2/2000 sobre revisi de preus, i disposicions complementries, en tot all que no soposi al que estableix la LCAP. Condicions Tcniques delements simples i compostos dedificaci, urbanitzaci i enginyeria civil, Institut de la Construcci de Catalunya. NTE, Normes Tecnolgiques de lEdificaci. Normes UNE declarades de compliment obligatori per Ordres Ministerials de 5 de juliol de 1967 i d11 de maig de 1971, Normes UNE esmentades als documents contractuals i, complementriament, la resta de les Normes UNE vigents. Normes NLT del Laboratori de Transport i Mecnica del Sl Jos Lus Escario, Normes DIN, ASTM i altres normes vigents a altres pasos, sempre que siguin esmentades a un document contractual. Decret 136 de la Presidncia del Govern de 4 de febrer de 1960, pel qual es convaliden les taxes dels laboratoris del Ministerio de Obras Pblicas. Norma de construccin sismorresistente parte general i edificacin (NCSE - 02). Decret 161/2001 de 12 de juny, modificaci del Decret 201/1994 de 26 de juliol, Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcci. Real Decreto 1163/1986, de 13 de juny, pel qual es modifica la Llei 42/75, de 19 de novembre, sobre desechos y residuos slidos urbanos. BOE nm 149, de 23 de juny de 1986. Llei 20/1986, de 14 de maig, bsica de residuos txicos i peligrosos. (BOE nm 120, de 2 de maig de 1986) i el Real Decreto 833/1988, de 20 de juliol, del Reglament dexecuci de la Llei 20/86 (BOE nm 182, de 30 de juliol de 1988). Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus (modificada). Decret 142/84, d11 dabril, de desplegament parcial de la Llei 6/83,d e 7 dabril, sobre residus industrials. DOGC nm 440, de 6 de juny de 1984. Decret 34/1996 de 9 de gener, pel qual saprova el catleg de residus de Catalunya. Decret 92/1999 de 6 dabril, de modificaci del Decret 34/1996 pel qual saprova el catleg de residus. Ordre de 17 doctubre de 1984 sobre les Normes Tcniques per als abocadors controlats de residus industrials DOGC nm 501 de 4 de gener de 1985. Decret 93/1999 de 6 dabril, de procediments de gesti de residus. Ordre de 9 dabril de 1987 sobre impermeabilitzaci dabocador DOGC nm 833 de 29 dabril de 1987. Llei 15/2003 de 13 de juny, de modificaci de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. Decret legislatiu 2/1991, de 26 de desembre, pel qual saprova la refosa de textos legals vigents en matria de residus industrials. Ordre de 6 de setembre de 1988 sobre prescripicions en el tractament i eliminaci dels olis usats. DOGC nm 1055, de 14 doctubre de 1988. Directiva del Consejo 91/156 CEE, de 18 de mar de 1991 per la qual es modifica la Directiva 75/442 CEE, relativa als residus (DOCE L/78, de 36 de mar de 1991), la qual est pendent de transposici al dret intern. Directiva del Consejo 91/689 CEE, de 12 de desembre de 1991, relativa als residus perillosos. (DOCE L377, de 31 de desembre de 1991, pendent de transposar-se al dret intern). O.C. 326/00 Geotcnia vial en lo referente a materiales para la construccin de explanaciones y drenajes. Ordre 27/12/1999 Norma 3.1-IC Trazado de la Instruccin de Carreteras. Plec de Condicions Tcniques Generals per a obres de carreteres PG-3, i ponts del

14

MINISTERIO DE FOMENTO, juliol de 1976 i les seves posteriors modificacions. Llei 7/1993 de 30 de setembre, de Carreteres, DOG 1807 11/10/93. Instrucci relativa a les accions a considerar al projecte de ponts de carreteres de 12 de febrer de 1998. OM FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que sactualitzen determinats articles del Pliego de Prescripciones Tcnicas Generales para Obres de Carreteres y Puentes relatives a formigons i acers (BOE, de 6 de mar) Plec General de Condicions per a la recepci de conglomerats hidrulics, aprovat per Ordre Ministerial de 9 dabril de 1964. Instrucci de Formig Estructural EHE (real Decret 2661/1998, d11 de desembre). OM 27/12/1999 Ligantes bituminosos (BOE 22/01/2000) Instruccin de carreteras. Norma 6.1 y 2-IC: Secciones de firmes aprovada per O.M. de 23 de maig de 1989. OC 5/2001 sobre regs auxiliares, mescles bituminoses y paviments de formig. OC 8/01 sobre reciclat de ferms (PG-4) Instrucci H.A. per a estructures dacer del Instituto Eduardo Torroja de la Construccin y del Cemento, en aquells punts no especificats al present Plec o a les Instruccions Oficials. Instruccin para la recepcin de cementos RC-03 Plec General de Condicions per a la recepci de guixos i escaioles, a les obres de construcci (RY - 85). MV-201. Norma MV-201/1972; murs resistents de fbrica de totxana. Plec de condicions per a la fabricaci, transport i muntatge de canonades de formig de lAssociaci Tcnica de Derivats del Ciment. Norma UNE-EN 1610 (set 1998) i UNE 127010 Annexo E Instruccions per a tubs de formig armat o pretensat.(Institut Eduardo Torroja, juny de 1980) Ordre de 15 de setembre de 1986. per a canonades de sanejament de poblacions de la vigent instrucci del MINISTERIO DE FOMENTO (BOE NM. 228 de 23/091986). Plec de Condicions Tcniques Generals per a canonades dabastament daigua (Ordre de 28 de juliol de 1974). Plec de condicions facultatives generals per a obres dabastament daiges, aprovat per OM de 7 de gener de 1978 i per a obres de sanejament, aprovat per OM de 23 dagost de 1949. Real Decret140/2003 de 7 de febrer en el que sestableixen els criteris sanitaris de la calitat de lagua per al consum hum Norma NBI-CPI/91 Decret 241/94 sobre Condicionats urbanstics i de protecci contra Incendis complementaris de la NBI-CPI/91 Seran tamb dobligat compliment les Normes i Costums particulars de les companyies subministradores i de serveis afectats (aigua, electricitat, telfon i gas). Reglament de Lnies Elctriques Aries dAlta Tensi, Decret 3151/68 de 28 de novembre. Reglament Electrotcnic sobre Condicions Tcniques i Garanties de seguretat en centrals elctriques, subestacions i centres de transformaci i instruccions tcniques complementries RD 3275 /82 ( B.O.E. 12/11/82). Reglament vigent Electrotcnic per a Baixa Tensi, aprovat per Decret 842/2002 de 2 dagost. Instruccions tcniques complementries publicades pel Ministerio de Ciencia y Tecnologa, i aprovades per Reial Decret 842/2002, de 2 dagost. Instruccions interpretatives de les MI del Reglament Electrotcnic per a BT, publicades al DOGC. Llei 6/2001 de 31 de maig, dordenaci ambiental de lenllumenat per a la protecci del medi ambient. Reglament que desenvolupa la Llei 6/2001 de 31 de maig quan saprovi Recomanacions sobre enllumenat de vies pbliques CIE, publicaci nm. 12. Especificacions tcniques de bculs i columnes contingudes al Reial decret 2642/1985 de 18 de desembre. Reglament de Verificacions Elctriques i Regularitat en el subministrament denergia (Decret dels 12 de maig de 1954). Reial Decret 2642/1985 de 18 de desembre. Reial Decret 401/1989 de 14 dabril.

15

Ordre Ministerial de 16 de maig de 1989. Normes UNE 37.508.88 i UNE 37.501(quant al galvanitzat). Reglament de xarxes i connexions de serveis de combustibles gasosos, aprovat per lOrdre del Ministeri dIndstria de 18 de novembre de 1974. Plec de Condicions Tcniques de la Direcci General dArquitectura de 1960, OMV de 4 de juny de 1973. Codi de circulaci vigent. Normes 8-1-IC, 8-2-IC i 8.3-IC per a la senyalitzaci horitzontal, vertical i per a les barreres de seguretat. OC 325/97, de 30 de desembre, sobre senyalitzaci, balisament i defensa de les carreters en referncia als materials Reial decret. 863/1985 Reglamento General de Normes Bsicas de Seguridad Minera. Ordres de 20 de mar del 1986 (BOE d11 dabril) i del 16 dabril de 1990 (BOE del 30 dabril) ITC MIE SM Instrucciones Tcnicas Complementrias del Reglamento General de Normes Bsicas de Seguridad Minera Decret 230/1998 de 16 de febrer de 1998 (BOE 61 de 12 de mar de 1998) Reglamento de explosivos. Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanstics i de protecci contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91 (DOGC 1954 de 30.9.1994, correcci derrades DOGC 2005, de 30.1.1995) En tots els projectes durbanitzaci i dedificaci ser preceptiu el compliment de les determinacions dels captols I, II i III del Ttol Segons del Decret 100/1984, de 10 dabril, del Departament de Sanitat i Seguretat Social, sobre supressi de barreres arquitectniques. La legislaci que substitueixi, modifiqui o complementi les disposicions esmentades i la nova legislaci aplicable que es promulgui, sempre que estigui vigent amb anterioritat a la data del contracte. En cas de contradicci o simple complementaci de diverses normes, es tindran en compte, en tot moment, les condicions ms restrictives.

16

1.2 CONDICIONS MNIMES DACCEPTACI DE LES OBRES DURBANITZACI Introducci Les especificacions presents contemplen les condicions mnimes dacceptaci de les obres durbanitzaci, i defineixen de forma grfica totes i cadascuna de les principals unitats dobra corresponents a les activitats successives presentades en lordre correcte en qu executarles. El procs executiu de les obres sha dividit en tres grans fases que constitueixen les tres parts bsiques del present plec: INFRAESTRUCTURA DE CALADA INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS PAVIMENTACI. La construcci de la infraestructura de calada que correspon a la primera part del present plec, comprn lexecuci dels moviments de terres i formaci de la lnia desplanada, la construcci del clavegueram i de lencreuament de vial de tots els serveis, la collocaci de la subbase granular i la implantaci de les vorades, encintats i rigoles. La segona part del present plec es refereix a la construcci de la infraestructura de serveis que simplantar de forma coordinada sota les voravies. A partir de la vorada, que serveix de referncia topogrfica, cal implantar de forma ordenada i en perfecta coordinaci les Xarxes dabastament daiges, gas canalitzat, telecomunicacions, subministrament denergia elctrica i enllumenat pblic i daltres serveis en estudi. La tercera i ltima part de larticulat recull lactivitat de pavimentaci, amb la qual sacaba lobra durbanitzaci primria. Les obres dacabat i durbanitzaci secundria que cal realitzar desprs de la construcci dels espais parcellats no sn objecte daquestes especificacions. A cada captol de larticulat es defineixen tamb les condicions generals de mesurament i abonament de cada unitat dobra, en lmbit del plec de condicions generals. Al dossier grfic que figura com a annex, es descriuen els assaigs als quals es fa referncia a larticulat, tot especificant la cadncia dassaig recomanada i les condicions mnimes dacceptaci. Es considera que lordre dexecuci s una obligaci de tipus contractual perqu es defineix daquesta manera a la segent especificaci: 1. Infraestructura de calada 1.a Esbrossada i replanteig general 1.b Formaci de lesplanada 1.c Clavegueram i encreuament de vials 1.d Subbase granular 1.e Vorades i rigoles 2. Infraestructura de serveis 2.a Zones dimplantaci de serveis 3. Pavimentaci i acabats 3.a Pavimentaci 3.b Acabats Seguint aquest ordre correcte dexecuci de les activitats bsiques, les presents especificacions contenen el segent articulat: 1.2.1 INFRAESTRUCTURA DE CALADA 1.2.1.1 Esbrossada i neteja del terrenys; replanteig general de les obres Lesbrossada i neteja dels terrenys es realitzar de forma simultnia al replanteig general de les obres, que en materialitzar el projecte sobre el terreny permetr el correcte inici daquestes. El contractista comprovar i far inventari de les bases del replanteig que han servit de suport per a la realitzaci del projecte, essent responsabilitat seva la conservaci i el manteniment de les bases degudament referenciades i la seva reposici amb els corresponents aixecaments complementaris, aix com de qualsevol altre punt de referncia.Laclariment i esbrossada del terreny sn les tasques dextreure i

17

retirar,de les zones de vials i de les zones que es designin dels espais parcellats, tots els arbres, soques, plantes, malesa, brossa, runes, escombraries, o qualsevol altre material no desitjable. La seva execuci inclou les operacions segents: excavaci dels materials objecte daclariment i esbrossada retirada dels materials objecte daclariment i esbrossada fins a labocadorm Tot aix realitzat dacord amb les present especificacions i amb les dades que, sobre el particular, incloguin els corresponents documents del projecte en qu es trobin incloses. Les operacions dexcavaci de terres vegetals, darbrat i de la resta delements a eliminar, sefectuaran amb mitjans manuals o mecnics i amb les precaucions necessries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar damnatge a les estructures, runes histriques o elements de carcter historicocultural, dacord amb el que sobre aix ordeni la direcci dobres, la qual designar i marcar els elements que calgui conservar intactes. Cada fita-marca de propietat o punt de referncia de dades topogrfiques, de qualsevol classe, no ser feta malb o desplaada fins que un agent autoritzat hagi referenciat, dalguna altra forma, la seva situaci o aprovat el seu desplaament. Tampoc es tallar cap arbre sense haver definit i marcat clarament els que cal conservar. Als rebaixos, totes les soques i arrels ms grans de deu centmetres (10 cm) de dimetre, seran eliminades fins a una profunditat no inferior a un metre (1 m) per sota de lesplanada; tamb seliminaran les terres vegetals de manera que no restin substncies orgniques vegetals a menys d1 m de la cota de lesplanada definitiva, segons criteri de la D.O. Del terreny natural sobre el qual sha dassentar el terrapl, seliminaran totes les soques o arrels amb un dimetre superior a deu centmetres (10 cm), a fi que no en quedi cap dintre del ciment del terrapl, ni a menys de trenta centmetres (30 cm) de profunditat sobre la superfcie natural del terreny. A les zones de terraplens amb cota roja inferior a 1 m, seliminar tamb tot tipus de substncia orgnica vegetal fins a una profunditat d1 m per sota de lesplanada definitiva, segons criteri de la D.O. Mesurament i abonament Sentendr sempre incls als preus de les unitats de moviments de terres. Simultniament a les operacions desbrossada, es podr excavar la capa de terra vegetal. Les terres vegetals es transportaran a labocador o sarreplegaran a les zones que indiqui la direcci de les obres, a fi de ser emprades per a la formaci de zones verdes. Aquestes es mesuraran per m3 i sabonaran al preu de lexcavaci de terra vegetal del quadre de preus del projecte. Lesbrossada, la crrega, el transport a labocador o a laplec intermedi esmentat, i lestesa i compactaci es considerar incls als preus unitaris del contracte En cas que es contempli expressament el concepte als quadres de preus, el mesurament i abonament de lesbrossada i neteja dels terrenys es realitzar per metres quadrats realment esbrossats, i exemptes de material, mesurats segons la unitat dobra definida al projecte. En tot cas, sentendr que el preu inclou la crrega i transport a labocador dels materials, i totes les operacions esmentades a lapartat precedent. Replanteig general de les obres Simultniament a lesbrossada es realitzar un replanteig general de les obres, tot procedint a collocar cada vint metres de vial estaques i referncies deix, de vora de tals i punts caracterstics. Les esmentades referncies amb indicaci de cota roja permetran linici correcte dels moviments de terres, desprs de comprovar sobre el terreny la perfecta viabilitat de les obres i desmenar qualsevol problema no detectat al replanteig previ a ladjudicaci de les obres Caldr referenciar tots els serveis soterrats existents, la situaci dels quals shaur confrontat prviament amb la informaci donada per les companyies subministradores o els serveis tcnics municipals. 1.2.1.2 Excavacions en qualsevol tipus de terreny Les excavacions sefectuaran dacord amb els plnols del projecte, i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres i les ordres de la direcci de les obres. La unitat dexcavaci inclour, si sescau, lampliaci, millora i rectificaci dels talussos de les zones de desmunt, aix com llur refinament i lexecuci de cunetes provisionals o definitives. Quan les excavacions arribin a la rasant de la plataforma, els treballs que sexecutaran per a deixar lesplanada refinada i totalment preparada per a endegar lexecuci de lactivitat de construcci del clavegueram, estaran inclosos al preu unitari de lexcavaci. Si lesplanada no compleix les condicions de capacitat portant necessries, el director de les obres podr ordenar una excavaci addicional en subrasant que ser mesurada i abonada mitjanant el mateix preu nic, per a totes les excavacions. Amb lesmentada excavaci addicional i el consegent rebliment amb sl de qualitat adequada o seleccionada es garantir el comportament de lesplanada. Totes les operacions

18

esmentades de refinament i compactaci de lesplanada i la possible substituci de sls inadequats o tolerables per sls seleccionats, es consideraran incloses en els preus definits al projecte per als moviments de terres. Quan existeixi la possibilitat desllavissaments els talussos sestabilitzaran amb geotxtil darmadura de vegetaci o amb hidrosembra. El geotxtil darmadura (geotxtil anistrop de poliester no teixit) es consolidar mecnicament mitjanant punxonat amb alta relaci crrega-allargament, inalterable a agents orgnics, qumics i de fluncia mnima, i amb les caracterstiques segents:

pes per unitat de superfcie: p = 350 g/m2 crrega de ruptura: f1 40 KN/m crrega de treball: f2 = 13 KN/m

El geotxtil de vegetaci (geotxtil de poliester no teixit) es consolidar mecnicament mitjanant punxonat sobre un teixit base de poliester, amb una trama que permeti la penetraci de les arrels de les plantes que germinen en la seva superfcie. Les caracterstiques daquest geotxtil seran:

inalterable als raigs UV pes per unitat de superfcie : p = 160 g/m2 crrega de ruptura : f1 13 KN/m

La hidrosembra es realitzar en diverses capes fins aconseguir un gruix total d1 cm o superior. Els segents components i quantitat han de formar part de la mescla dhidrosembra per m2 de superfcie vertical de mur verd.

aigua 18 l/m2 mulch de fibra curta tipus TEXTOMULCH o similar en quantitat d1 kg/m2 que inclogui:

- fibres vegetals de longitud inferior a 30 mm - fertilitzant NPK dalliberament lent - algues seques - micro i macro nodriments - fixador-estabilitzador - compost amb proporci elevada de llim i argila tipus TEXTOHUM o similar en quantitat de 8 l/m2 que afavoreixi la retenci dhumitat i serveixi de sl inicial a les plantes germinades

llavors de plantes herbcies despais apropiats per a la precipitaci mitjana, temperatura i orientaci del mur verd en quantitat de 30-40 gr/m2

la hidrosembra sha de realitzar fora dpoca estival excepte condicions metereolgiques favorables o regs

Mesurament i abonament Es mesurar i abonar per metres cbics (m3) realment excavats, mesurats per diferncia entre els perfils, presos abans i desprs dels treballs. Sentn per metre cbic dexcavaci el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny tal com es trobi on shagi dexcavar. Sempre que els pressupostos del projecte no continguin preus especfics per a diferents tipus dexcavaci, les excavacions es consideraran no classificades i sabonaran amb un preu nic per a qualsevol tipus de terreny. La rectificaci de talussos sabonar al preu dexcavaci del quadre de preus del projecte. Si durant les excavacions apareixen brolladors, filtracions motivades per qualsevol causa o nivells fretics alts, els treballs especfics que calgui executar es consideraran inclosos als preus dexcavaci. El director de les obres podr autoritzar labocament de materials a determinades zones baixes de les parcelles, prvia neteja i esbrossada daquestes. El repl de parcelles definit, en cap cas podr superar les cotes de les voreres ms prximes. Als preus de les excavacions est inclosa la crrega, el transport a qualsevol distncia, labocament, estesa i compactaci. Si a criteri del director de les obres els materials no sn adequats per a la formaci de terraplens, es transportaran a labocador, no essent motiu de sobrepreu el possible increment de distncia de transport. La neteja, esbrossada i compactaci de les terres dins les parcelles no seran dabonament independent. Sentn que els preus de les excavacions comprenen, a ms de les operacions i despeses ja indicades, tots els auxiliars i complementaris, i tots els materials i operacions necessries per acabar correctament la

19

unitat dobra, aix com les taxes i cnons dels abocadors. Els geotxtils i hidrosembres es mesuraran i abonaran per metres quadrats de superfcie collocada de terreny. 1.2.1.3 Reblerts 1.2.1.3.1 Terrapl Consisteix en lextensi i compactaci de materials terrencs procedents dexcavaci o prstecs. Els materials per a formar terraplens compliran les especificacions que es defineixen a lapartat de condicions mnimes dacceptaci dels terraplens. La base del terrapl es preparar de forma adequada, per tal de suprimir discontinutats a les superfcies, tot efectuant els treballs necessaris de refinament i comptactaci. A les zones amb pendent transversal sesglaonar el contacte amb el terreny natural, tot formant esglaons damplada superior a 2,5 m. A continuaci siniciar el terrapl pel punt ms baix. Les tongades seran de gruix uniforme i suficientment redut, a fi que amb els mitjans disponibles sobtingui, en tot el seu gruix, el grau de compactaci exigit. Els materials de cada tongada seran de caracterstiques uniformes. Seliminaran les pedres de volum superior a la meitat de la tongada. No sestendr cap tongada mentre no shagi comprovat que la superfcie subjacent compleix les condicions exigides i, per tant, sigui autoritzada la seva estesa per lencarregat facultatiu. En cas que la tongada subjacent shagi reblanit per una humitat excessiva, no sestendr la segent i es procedir a escarificar-la per a deixar-la orejar. En cas que la direcci de lobra, una vegada vistos els assaigs didentificaci del sl natural, consideri que lesplanada natural no t la capacitat portant suficient, se substituir el gruix desplanada que la direcci indiqui per material seleccionat procedent de prstecs exteriors o qualsevol altre element portant (geotxtil o similiar), segons el criteri de la direcci dobra. Condicions mnimes dacceptaci dels terraplens Per a poder acceptar els terraplens caldr comprovar la qualitat dels materials i les condicions de compactaci. A lefecte esmentat es realitzaran els corresponents assaigs previst dexecuci i dacceptaci executats per un laboratori homologat. Pel que fa a la qualitat dels sls cal dir que segons la seva qualitat per a formar terraplens els sls es classifiquen segons el quadre segent: Com es pot veure els sls seran tolerables, adequats o seleccionats segons determinades condicions de granulometria, plasticitat, densitat, capacitat portant i contingut en matria orgnica. Com a condicions dacceptaci cal dir que no sadmeten els sls inadequats a cap zona del terrapl. Els sls tolerables nicament es poden admetre per a nuclis de terrapl. Els sls per a capa de coronament han de ser com a mnim sls adequats o seleccionats. Aix mateix, hauran de ser sls adequats els que formen el coronament de lesplanada (darrers 30 cm) a zones de desmunt.

20

Pel que fa a les densitats, sexigeix una densitat superior al 95% de la mxima densitat de lAssaig Prctor Modificat a tota la zona del nucli de terrapl (inclosos els punts singulars, com ara pous o embornals). Per a la zona de coronament sexigeix una densitat superior al 98% de la mxima de lAssaig Prctor Modificat. 1.2.1.3.2 Pedrapl Consisteix en lextensi i compactaci de materials petris adequats dexcavacions en roca. 1.2.1.3.3 Reblerts de materials reciclats Consisteix en lextensi i compactaci de granulats reciclats provinents de: Construccions de ma amb una densitat dels elements massissos superior a 1.200 kg/m3 i amb un contingut final de cermica superior al 10% en pes. El contingut total de les fraccions de matxuca (ma, morter i materials petris) ha de ser com a mnim del 90% en pes. Construccions de formig amb un densitat superior a 2.100 kg/m3 i amb ms dun 95% de matxuca de formig que no contindr elements metllics. Mixtos (formig i ma amb elements massissos amb una densitat superior a 1.600 kg/m3, un contingut de cermica inferior al 10% en pes i un contingut superior al 95% de fraccions de matxuca de formig, ma, morter i materials petris. A ms, no contindr materials metllics. Prioritriament naturals (granulars de pedrera amb un mxim del 20% de granulars reciclats de formig. Tots aquests presentaran un inflament inferior al 2%, essent comprovat mitjanant lassaig NLT 111/78, dndex CBR en laboratori. Aquests materials cal que procedeixin de centrals de reciclatge legalitzades. Mesurament i abonament Els reblerts es mesuraran i abonaran per metres cbics (m3) realment executats i compactats al seu perfil definitiu, mesurats per diferncia entre perfils, presos abans i desprs dels treballs. El material a emprar ser en algun cas provinent de lexcavaci de la traa; en aquest cas el preu del terrapl inclou la crrega, transport, estesa, humectaci, compactaci, anivellaci i cnon de prstec corresponent. En qualsevol dels dos casos esmentats el preu ser nic, sempre que els prstecs

21

sobtinguin dexcavaci de parcelles del polgon. El director de les obres podr autoritzar lexcavaci a determinades parcelles, a fi dobtenir materials de prstecs. Lesmentada excavaci de prstecs a les parcelles en cap cas podr rebaixar el terreny de les parcelles per dessota de les cotes de les voreres ms prximes. Els terraplens, o zones de rebliment en llocs singulars que puguin ser considerats com a terraplens localitzats, es mesuraran i abonaran com la resta de terraplens. Quan sigui necessari obtenir els materials per a formar terraplens de prstecs exteriors al polgon, el preu del terrapl inclour el cnon dextracci, excavaci, crrega, transport a qualsevol distncia, estesa, humectaci, anivellaci i la resta doperacions necessries per a deixar totalment acabada la unitat de terrapl. El contractista haur de localitzar les zones de prstecs, obtenir els permisos i llicncies que siguin necessaris, i abans de comenar les excavacions haur de sotmetre a laprovaci del director de les obres les zones de prstec, a fi de determinar si la qualitat del sl s suficient. Plnols En cas que en el moviment de terres resultant existissin canvis considerables respecte als del projecte, el contractista els justificar mitjanant els perfils longitudinals i transversals que calguin. 1.2.1.4 Enderrocs Es defineix com a enderroc, loperaci denderrocament i/o demolici de tots els elements que obstaculitzin la construcci duna obra o que sigui necessari fer desaparixer. Es realitzaran tant a espais pblics (vials) com als futurs espais parcellats (parcelles). Execucui de les obres La seva execuci inclou les operacions segents:

Demolici de materials i/o enderrocament dedificacions o construccions diverses Seccionament o tall dels collector afectat i desviament provisional fins la seva connexi definitiva.

En el cas de cabals reduts i prvia autoritzaci de la D.O. es podr taponar el collector i evacuar les aiges , si fos necessari, mitjanant bombament

retirada dels materials resultants a abocadors autoritzats, plantes especfiques o al lloc dutilitzaci o aplec definitiu

Execuci de les obres Aquestes operacions sefectuaran amb les precaucions necessries per a lobtenci dunes condicions de seguretat suficients i per a evitar damnatges a les estructures existents, dacord amb el que ordeni el facultatiu encarregat de les obres, que designar i marcar els elements que shagin de conservar intactes, aix com els llocs dams. Els enderrocs, excavacions i compactacions, en cas dedificis propers ocupats, es faran amb cura de no malmetre cap dels elements que hi puguin existir i evitar tot tipus de molsties ocasionades per vibracions, sorolls, etc. Tot aix realitzat dacord amb les presents especificacions i amb dades que, sobre el que ens ocupa, inclouen la resta dels documents del projecte. Mesurament i abonament Es mesuraran i abonaran segons els preus del quadre de preus nm. 1 del projecte. El preu corresponent inclou la crrega sobre cami del material prviament seleccionat, el transport a abocadors autoritzats, plantes especfiques o lloc dutilitzaci, aix com la manipulaci dels materials, canons, abocament i estesa del material i m dobra necessria per a la seva execuci. El contractista t lobligaci de dipositar els materials procedents denderrocs en la zona del sector que els assigni el director de lobra, quan aquest consideri la seva possible utilitzaci o valoraci. La sobreexcavaci resultant i el terrapl, amb material seleccionat per la direcci dobra, es valorar amb els preus nics dexcavaci i de terrapl de prstecs exteriors que apareixen al quadre de preus. Fresat Consisteix en disgregar, tot repicant o gratant, per mitjans mecnics, un paviment per millorar-ne ladherncia amb la nova capa de paviment. Mesurament i abonament Es mesurar i abonar per m2 executats. El preu corresponent inclou la crrega sobre cami, el transport a abocador i la posterior compactaci de la capa de paviment obtinguda, aix com la manipulaci dels materials, maquinria i m dobra necessria per a la seva execuci.

22

1.2.1.5 Excavaci i rebliment de rases La unitat dexcavaci de rases i pous comprn totes les operacions necessries per obrir i reblir les rases definides al projecte per a lexecuci de la xarxa de clavegueram i daigua. Mesurament i abonament Si als quadres de preus no figuren diferents tipus dexcavaci, aquesta es considerar no classificada, de tal manera que lexcavaci en roca o en qualsevol tipus de terreny sabonar amb el preu del quadre de preus nm. 1 del projecte. Si durant lexecuci de les excavacions apareixen brolladors o filtracions motivades per qualsevol causa, sutilitzaran els mitjans que siguin necessaris per a esgotar laigua. El cost de les esmentades operacions estar comprs als preus dexcavaci si els quadres de preus o pressupost no especifiquen el contrari. El preu de les excavacions comprendr tamb els apuntalaments que siguin necessaris i els transport de les terres a labocador, a qualsevol distncia. La direcci de les obres podr autoritzar, si s possible, lexecuci de sobreexcavacions per a evitar les operacions dapuntalament, per els volums sobreexcavats no seran objecte dabonament. Lexcavaci de rases sabonar per metres cbics (m3) excavats dacord amb lamidament teric dels plnols del projecte. El preu corresponent inclou lexcavaci, el subministrament de terres (en el cas de terraplenat), transport (en el cas de lexcavaci fins al dipsit o abocador, incloent larranjament de les rees afectades), manipulaci i s de tots els materials, maquinria i m dobra necessria per a la seva execuci; la neteja i esbrossada de tota la vegetaci; la construcci dobres de desgus, per tal devitar lentrada daiges; la construcci dels apuntalaments i els calats que es precisin; i els cnons corresponents si sescau. Quan durant els treballs dexcavaci apareguin serveis existents, els treballs sexecutaran fins i tot amb mitjans manuals, per no fer malb aquestes installacions, tot completant-se lexcavaci amb el calat o penjat en bones condicions de les canonades daigua, gas, clavegueram, installacions elctriques, telefniques, etc., o de qualsevol altre servei que calgui descobrir, sense que el contractista tingui cap dret a pagament per aquests conceptes, sempre que els serveis esmentats figurin al plnol de serveis afectats del projecte o els subministrats per les companyies o els serveis tcnics municipals. El repl de les rases sexecutar amb el mateix grau de compactaci exigit als terraplens (apartat1.2.1.3). El contractista emprar els mitjans de compactaci lleugers necessaris i reduir el gruix de les tongades, sense que aquests treballs puguin ser objecte de sobrepreu. Si els materials procedents de les excavacions de rases no sn adequats per a llur rebliment, sobtindran els materials necessaris dels prstecs, no essent dabonament els treballs dexcavaci i transport dels esmentats materials de prstecs i estaran inclosos al preu unitari de rebliment de rases definit al quadre de preus, sempre que el pressupost no especifiqui el contrari. En cas que lobertura de rases impedeixi el pas a accessos existents, aniran a crrec del contractista tots els elements necessaris per a facilitar-lo. Condicions mnimes dacceptaci Els materials per a rebliment de rases a zona de nucli hauran de ser, com a mnim, de qualitat igual o superior a la del sl tolerable. A la zona de coronament de la rasa (darrers 30 cm) els materials hauran de ser sls adequats o seleccionats. Pel que fa a la densitat, haur de ser en tot punt i a cada zona del rebliment, igual o superior al 95% de la mxima densitat obtinguda a lassaig Prctor Modificat, o en tot cas superior a la densitat natural del mateix terreny a la zona de rasa. A la zona de coronament la densitat haur de ser igual o superior al 98% de la mxima densitat obtinguda a lassaig Prctor Modificat. 1.2.1.5.1 Perforacions horitzontals i clavaments (hincas) Les perforacions horitzontals es faran pel sistema de rotaci mitjanant broques perforadores que extrauran les terres a travs de les hlixs. Per a perforacions superiors a 1.000 mm es far servir el sistema de clavament, tot podent nefectuar-se per mitjans mecnics o manuals amb el suport de vagonetes, si sescau, per a lextracci de terres. En qualsevol dels casos, caldr realitzar un fossar per a ubicar la maquinria i el tub de clavament. Mesurament i abonament Les perforacions horitzontals i les hincas es mesuraran per metre lineal (ml) i el preu comprendr la maquinria, lextracci de terres i transport a labocador, el subministrament i collocaci del tub, les

23

soldadures i tots els materials i operacions necessries per a deixar lobra totalment acabada. Si el pressupost del projecte no especifica una altra cosa el fossar es mesurar per unitat, la qual inclour lexcavaci, amuntegament i posterior repl i compactaci, a ms de ladequaci del fossar per a la collocaci de la maquinria i el tub. 1.2.1.6 Conduccions de clavegueram Els tubs seran uniformes i mancaran dirregularitats a llur superfcie. Les arestes dels extrems seran ntides i les superfcies frontals, perpendiculars a leix del tub. Els tubs se subministraran i es collocaran amb les dimensions prescrites. Els tubs no contindran cap defecte que pugui reduir llur resistncia, llur impermeabilitat o durabilitat. Es rebutjaran els tubs que, al moment dutilitzar-se, presentin trencs a les pestanyes de les juntes, o qualsevol altre defecte que pugui afectar la resistncia o estanquetat. En tots els casos, i per diferents tipus de materials (formig, foneria, gres, fibra de vidre, polivinil de clorur (PVC), polietil (PE), polipropil (PP), etc) es compliran totes les condicions del Plec General de canonades de sanejament del Ministerio de Fomento i la normativa (UNE i EN) vigent. Resistncia: Per a conduccions de formig, PVC, PE, PP, i fibra de vidre, superiors a 0,80 m de dimetre i quan la generatriu del tub es trobi a menys d1 m de la lnia divisria de la subbase amb lesplanada, caldr protegir la conducci amb formig HM-20. Aquesta protecci pot ser innecessria quan els tubs siguin de formig armat. A ms caldr exigir als tubs la resistncia, la qual es mesurar per la prova de trenc. Conduccions de formig El formig i les armadures que sutilitzin a la fabricaci dels tubs de formig, aix com els materials utilitzats a la solera i a les juntes, compliran les condicions especificades als corresponents articles del present Plec i a les normes daplicaci oficials.

Aix mateix, els tubs hauran de ser aptes per acceptar una pressi de treball mxima dun quilogram per centmetre quadrat (1 kg/cm2). Pel que fa a les condicions destanquitat, la canonada muntada a pressi constant de cinccents grams per centmetre quadrat (0,5 kg/cm2), no experimentar prdues superiors al valor W en litre (l), calculat segons la frmula segent: W = n L essent el dimetre interior i L la longitud de prova en metres (m). La resistncia caracterstica a la compressi no ser inferior a 28 N/mm2. En sotmetre a prova de trenc cadascun dels tubs, es mantindran els valors mnims de crrega de compressi, N, en newtons per metre (lineal) de longitud til, indicats a la normativa vigent. Quan els tubs de formig siguin armats, larmadura estar uniformement repartida i exempta dolis, greixos o qualsevol altre substncia que pugui perjudicar el formig. Els tubs de formig armat tindran lendoll de campana per a junta elstica Execuci de les obres

24

Lexecuci de les obres inclou les operacions segents: - subministrament del tub - preparaci de lassentament - collocaci (en sentit ascendent amb els pendents i alineacions indicats als plnols) i rejuntat dels tubs, incloent peces especials i entroncaments amb daltres elements o canonades. El rejuntat ser interior i exterior. - execuci de la junta segons requereixen les caracterstiques del tub. Si el segellat de la junta exterior s de formig HM-20 tindr un gruix mnim, a la clau, de deu centmetres (10 cm) La preparaci de lassentament consistir en la preparaci del terreny natural (neteja, anivellaci, compactaci, etc.) i lexecuci dun llit per a lassentament correcte dels tubs, juntes, colzes, etc. Si al projecte es fixa solera de formig, la preparaci del terreny per al formigonat de la solera, queda incls en aquesta operaci de lassentament. El formig tindr resistncia caracterstica superior o igual a 200 kg/cm2. Un cop executada la solera de formig i preparat el llit per a lassentament, es procedir a la collocaci dels tubs en sentit ascendent. Si els tubs sn de formig vibropremsat aniran amb formig fins als ronyons i amb llit i recoberts de sorra (mnim 10 cm), si sn de PVC o PE. En el cas dels tubs per a les connexions dels embornals i interceptors aniran sempre recoberts amb formig HM- 20.. Durant lexecuci de les obres, el director de lobra marcar amb precisi els punts on shan de construir les connexions al clavegueram. El tub de connexi dels embornals ser de 20 cm mnim. Les connexions de desgus de les parcelles es connectaran a la xarxa de clavegueram en la fase durbanitzaci. El tub de connexi, de 25 cm mnim, entrar dins lespai parcellat en una longitud mnima de mig metre i es tapar en aquest extrem. Les connexions parcellries se senyalitzaran degudament a les tapes dels registres situades a la vorera, i amb fites a base de tub de 20, que aniran reblenades de formig, que sortiran almenys, 0,50 m de la superfcie del terreny i es collocaran en la vertical del punt final del tub de connexi. La direcci podr exigir assaigs destanquitat de qualsevol secci, o de la totalitat de la xarxa, aix com de localitzaci delements que interrompin la bona circulaci de les aiges mitjanant sistemes robtics, tan abans com desprs de reomplir les rases. Si aquestes proves denuncien defectes, que a judici de la direcci dobra poguessin perjudicar el funcionament de la xarxa, el contractista estar obligat a reparar, netejar o executar de nou, a crrec seu, les seccions defectuoses. Mesurament i abonament Les canonades es mesuraran pels metres de longitud de la seva generatriu inferior, tot descomptant les longituds de les interrupcions degudes a arquetes, pous, etc. Al dit mesurament se li aplicar el preu unitari corresponent, segons el tipus i dimetre del tub. Limport resultant comprn el subministrament i collocaci dels tubs, execuci de juntes, les peces especials i els entroncaments amb arquetes, pous o altres canonades. Sempre que el pressupost del projecte no contempli una partida especfica per al seu abonament, sentendr que la solera, el material dassentament i recobriment, (formig fins a ronyons o llit i recobriment de sorra o formig i connexions dels tubs, segons el tipus de tub), queda incls al preu unitari. Llevat prescripci en contra, el recobriment de reforament dels tubs amb formig HM-20, si es fa, ser dabonament independent per metres cbics (m3). Les fites de senyalitzaci sabonaran separadament per unitats, segons el quadre de preus; en aquest preu estan incloses les marques de pintura fetes a la vorera o vorada, per la qual cosa, el contractista no t cap dret a reclamar el seu abonament per separat. 1.2.1.7 Elements singulars del clavegueram 1.2.1.7.1 Arquetes, pous de registre, cambres de descrrega i sobreeixidors Es defineixen com a arquetes, pous de registre, de bombament, cambres de descrrega i sobreeixidors les obres que completen el sistema de drenatge longitudinal o transversal. Seran de formig, obra de fbrica, PE, PP o PVC, construts in situ o prefabricats.

25

Per als pous, cambres i arquetes de formig construt in situ sutilitzaran formigons tipus HM-20 mnim, llevat indicaci en contra als plnols. En cas de prefabricat sexigir formig HM-25 (mnim). Els pates daccs seran de polietil o polipropil reforat, alumini o acer inoxidable, segons plnols o criteri de la direcci dobra.Les tapes i reixes seran duna sola fosa dctil i no duran cap element soldat, encolat o afegit amb cargols o reblons. Tindran tanca de seguretat, sajustaran perfectament al marc i aquest al cos de lobra i, llevat indicaci en contra, es collocaran de forma que llur cara superior, amb disseny segons plnols de detalls, quedi al mateix nivell que les superfcies adjacents. A ms, compliran la normativa vigent Execuci de les obres Lexcavaci i el repl posterior de les rases, per a lemplaament daquestes obres, sexecutar segons el que es prescriu a larticle 1.2.1.5 del present Plec. Un cop efectuada lexcavaci es procedir a construir els pous o arquetes i a collocar els elements prefabricats, amb la situaci i dimensions definides als plnols, tenint especial cura en el compliment de les cotes definides als plnols o fixades per la direcci. La uni de les peces prefabricades es far amb el material ms adient en cada cas. Es massissar amb formig la part superior del voltant dels pous i arquetes, segons plnols o criteris de la direcci dobra. Mesurament i abonament Sempre que el pressupost del projecte no especifiqui una altra cosa, les arquetes, cambres, sobreeixidors i pous de registre es mesuraran i abonaran per unitats completes realment executades; el preu inclour lexcavaci i tots els materials i operacions necessries per a deixar cada element correctament acabat i connectat 1.2.1.7.2 Embornals, buneres i interceptors amb reixa Seran de fbrica de ma, formig en massa o armat, o prefabricat (compliran la normativa UNE i EN vigent). Sha de comprovar de forma especial que els embornals siguin collocats als punts ms baixos de la calada, de manera que en cap cas es puguin formar bassals.La part superior del voltant del marc de la reixa dels embornals anir massissada amb formig, segons plnols de detall o criteris de la direcci dobra. Les reixes seran de fosa dctil i hauran de suportar una crrega de trencament de 25 Tn. Mesurament i abonament Els embornals i buneres sabonaran per unitats (ut) realment construdes. En aquesta unitat es considerar inclosa larqueta o pou de caiguda daiges, la reixa o tapa amb el marc, i lexcavaci i rebliment, llevat prescripci en contra. Els interceptors amb reixa sabonaran per ml (metre lineal). Sempre que el pressupost del projecte no indiqui una altra cosa el tub de connexi dels embornals i interceptors a la xarxa de clavegueram es mesurar i abonar per ml. El preu inclour el formig de protecci. 1.2.1.7.3 Cunetes canaletes Les cunetes i canaletes sn elements lineals de formig in situ o prefabricat per a la recollida daiges pluvials. Prviament a la seva construcci o collocaci, sexcavar i anivellar el terreny i es preparar el llit dassentament. Si les cunetes o canaletes sn de peces prefabricades sassentaran i uniran mtjanant morter de ciment. Mesurament i abonament Les cunetes i canaletes es mesuraran i abonaran per ml, el preu inclour lexcavaci i tots els materials i operacions necessries per a deixar-les totalment acabades. Si es connecten a la xarxa de clavegueram es far mitjanant una arqueta que es mesurar i abonar per unitat (1.2.1.7.1). 1.2.1.8 Conduccions de drenatge Definici: Es defineixen com a drenatges subterranis les rases a les quals es colloca en el seu fons un tub per a captaci daiges (perforat, ranurat, pors, amb juntes obertes, etc.), circumdat per un gruix de material filtrant adequadament compactat. Es construiran a zones on siguin previsibles nivells fretics elevats o als lmits de calades amb zones enjardinades. Llur execuci inclou les operacions segents: execuci del llit dassentament de la canonada collocaci de la canonada rebliment amb material filtrant de la rasa de drenatge

26

Condicions generals Els tubs a emprar en drenatges subterranis seran de formig, cermica, PE, PP, PVC, o de qualsevol altre material homologat a tal efecte. La direcci podr exigir assaigs de permeabilitat dels tubs o dels drenatges. En tot cas, els tubs collocats seran forts, duradors i lliures de defectes, esquerdes i deformacions. Forma i dimensions La forma i dimensions dels tubs a emprar en drenatges subterranis seran les assenyalades als plnols o, en tot cas, les que assenyali la direcci dobra. La superfcie interior ser raonablement llisa i no sadmetran ms defectes que els de carcter accidental o local, sempre que no suposi reducci de la qualitat dels tubs ni de la seva capacitat de desgus. Execuci de les obres Lexcavaci de la rasa complir el que s preceptiu a lapartat 1.2.1.5 Un cop oberta la rasa de drenatge es compactar fins aconseguir una base de suport ferm a tota la longitud de la rasa. El llit dassentament ser impermeable o de formig HM-20. Els tubs es collocaran en sentit ascendent amb els pendents i alineacions indicats als plnols. Es prosseguir amb el rebliment amb material filtrant fins a laltura indicada als plnols, collocat en tongades de gruix inferior a vint centmetres (0,20 m) que es compactaran amb elements adients per no fer malb els tubs ni alterar llur posici. La direcci de lobra podr admetre materials procedents de granulats reciclats de ma, formig, mixtos i prioritriament naturals. La fracci de la matxuca ser superior a 50 mm (fracci gruixuda). Mesurament i abonament Sempre que el projecte no especifiqui una altra cosa, els drenatges subterranis es mesuraran per metres lineals (ml) realment executats. A lesmentat mesurament se li aplicar el preu unitari corresponent. A limport resultant queda inclosa la preparaci de lassentament, canonades, material filtrant, compactaci, aix com qualsevol altra operaci necessria per a deixar acabada la unitat. Plnols Qualsevol canvi que es produeixi en la profunditat dels tubs, situaci dels pous o de qualsevol altre element de la xarxa de clavegueram, haur de quedar reflectida als plnols corresponents. 1.2.1.9 Obres de drenatge especial: 1.2.1.9.1 Tubs dacer corrugat Caracterstiques dels materials Acer Lacer ser de tipus comercial, amb un contingut de carboni inferior a 0,12 i unes caracterstiques similars a lA33-0 (UNE 36080), essent la resistncia caracterstica a tracci de 3043 kg/cm2 (UNE 7010). Galvanitzat La pellcula de zinc tindr una dosificaci mnima de 610 gr/m2