NUMERO 174. 27 DE MAR² DE 2003 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

Diguem no

Imatge de la manifesta-ció que va iniciar-se al

migdia d’ahir alCampus de Blasco

Ibáñez. FOTO: M. LORENZO

Diguem no

Cites

URSOS

27 MAR² 20032 NÚM. 174

C

BORSES DE DESPLA²AMENT

Convoca: CADE. Centred’Assessorament i Dinamitzaciódels Estudiants de la Universitat deValència.Objecte: Borses de viatge per adesplaçaments d’estudiants de laUniversitat de València que partici-pen en jornades, cursos o reunionsrelacionats amb la seua formacióacadèmica el 2003.Sol·licitants: Estudiants de laUniversitat matriculats en primer,segon i tercer cicle o representantsde qualsevol òrgan de representa-ció.Dotació: En funció de l’activitatrealitzada.Termini: 30 d’abril.Informació: CADE. Ref. 20-2-03.

BEQUES “LA CAIXA” PER A ESTUDIS A L’ESTRANGER

Convoca: Fundació Caixa d’Estalvisi Pensions de Barcelona.Objecte: Beques per a realitzarestudis de postgrau a universitats icentres estrangers. 20 beques aFrança, 15 a Regne Unit, 10 aCanadà, 35 a Alema nya i 50 alsEUA.Sol·licitants: Estudiants de l’últimany de car rera, titulats superiors iprofessors de música de nacionali-tat espa nyola.Dotació: Entre 715 i 975 euros almes, matrícula i despeses deviatge i equipatge.Duració: Dos semestres consecu-tius.Termini: 16 d’abril.Informació:www.estudios.lacaixa.es

BEQUES RAMON ARECESD’AMPLIACIO D’ESTUDIS

Convoca: Fundació Ramón Areces.Objecte: 20 beques per a amplia-ció d’estudis i investigació en lesàrees de Biomedicina, Química,Física, Matemàtiques iBioinformàtica curs 2003-2004.Sol·licitants: Doctors de nacionali-tat espa nyola que acrediten l’ad-missió en un centre d’investigacióo universitat estrangera i tinguen elsuficient coneixement de la llenguadel país de destinació.Dotació: 2.000 dòlars al mes,viatge i assegurança.Duració: Curs 2002-2003 amb

possibilitat de pròr roga.Termini: 15 d’abril.Més informació: La Fundació.Referència 23-1-03.

AJUDES PER A L’ELABORACIODE PROJECTES EUROPEUS

Convoca: Universitat de València.Objecte: Subvencionar els costosocasionats pel desplaçament a unaltre país de la UE per a la prepa-ració d’un projecte europeu.Sol·licitants: Personal docent iinvestigador que es trobe en fasede preparació d’un projecte d’in-vestigació europeu.Dotació: Despeses de viatge(màxim 365 euros), allotjament imanutenció (65 euros).Duració: Màxima d’una setmana.Termini: 31 de desembre.Informació: Servei d’Investigació.Referència 10-12-02.

BEQUES MANUEL CASTILLOD’INVESTIGACIO SOBRESOLIDARITAT I COOPERACIO

Convoca: Patronat Sud-Nord.Objecte: 3 beques per a la forma-ció de nous agents socials i difusióde la investigació en matèria de co -operació i solidaritat a laUniversitat de València.Sol·licitants: Estudiants de segono tercer cicle de les universitats enels camps humanístic, jurídic, polí-tic, sanitari, econòmic o social.L’estudiant haurà de conformar elseu projecte d’investigació amb elsuport d’un director.Dotació: 2.400 euros.Termini: 30 d’abril.Informació: www.uv.es/psudnord

BEQUES PER A REALITZARPRACTIQUES A L’INSTITUT DE SALUT CARLES III

Convoca: Ministeri de Sanitat iConsum.Objecte: Beques per a estudiantsuniversitaris per a realitzar pràcti-ques a l’Institut de Salut Carles III.Sol·licitants: Estudiants de l’últimcurs de car reres universitàries rela-cionades amb els camps d’activitatde l’Institut.Dotació: 468,97 euros més lesdespeses de desplaçament.Duració: Dos mesos.Termini: 30 d’abril.Informació: BOE 29-1-03.

BEQUES PER A FER EL DOCTORAT A ALEMANYA

Convoca: Conselleria de Cultura iEducació. Generalitat Valenciana.Objecte: Beques per a la creacióartística i visual destinades a jovescreadors de la ComunitatValenciana. Els projectes s’integra-ran en el circuit d’ArtContemporani 2004.Sol·licitants: Joves creadors nas-cuts o residents a la ComunitatValenciana i menors de 35 anys.Dotació: 6.130 eurosDuració: Any 2003-2004.Termini: 7 d’abrilMés informació: DOGV. Referència6-03-03.

BEQUES PER A ESTUDIARIDIOMES A L’ESTIU

Convoca: Ministeri d’Educació,Cultura i Esports.Objecte: Ajudes per a cursos dellengua anglesa, francesa o alema -nya a l’estranger durant l’estiu2003 per a estudiants universita-ris.Sol·licitants: Alumnes universitarisque hagen superat almenys el 40%de la càr rega lectiva, que tinguencondició de becaris i acrediten unanota mitjana de 7.Dotació: Màxima de 1.510 euros.Duració: 3 setmanes com amínim. Entre el 15 de juliol i el 15d’octubre del 2003.Termini: 2 d’abril.Informació: BOE. Referència 22-2-03.

BEQUES DE FORMACIO D’AGENTS DE DESENVOLUPAMENT RURAL

Convoca: Ministeri d’Agricultura,Pesca i Alimentació.Objecte: Beques de Formaciód’Agents de DesenvolupamentRural per al 2003.Sol·licitants: Titulats universitarisamb experiència professional dedos anys almenys com a agents dedesenvolupament rural, o aquellsque en l’any de convocatòria de labeca estiguen en període de for-mació intensiva en matèria d’apli-cació a la modernització del sectoragrari i el desenvolupament rural.Dotació: Segons la beca.Termini: 1 d’abril.Informació: BOE 28-11-02.

APRENENTATGE DE TÈCNIQUES DE CONTROL DE L’ANSIETAT

Organitza: Facultat dePsicologia. Departament dePersonalitat, Avaluació iTractaments Psicològics.Duració: Del 4 al 12d’abril.Crèdits: 20 hores.Lloc: Aula B2 de la Facultatde Psicologia. Av/BlascoIbáñez 21.Preu: 45,08 euros per auniversitaris i 63,61 per alpúblic en general.Informació:www.uv.es/~viceext

MÀRQUETING PER AENGINYERS

Organitza: Facultatd’Economia. Departamentde Direcció d’Empreses.Duració: De l’11 al 16d’abril.Crèdits: 20 hores.Preu: 45,08 per auniversitaris i 63,61 per alpúblic en general.Lloc: Aula F15 de l’AulariInterfacultatiu. Campus de Burjassot.Més informació: www.uv.es/~viceext

NEGOCIACIÓ BANCÀRIA

Organitza: Facultatd’Economia. Departamentd’Economia Financera iMatemàtica.Duració: Del 2 al 9 d’abril.Crèdits: 30 hores.Preu: 67,61 euros per a lacomunitat universitària i84,64 per a la resta.Lloc: Aula 504. Aulari Sud.Campus dels Tarongers.Més informació:www.uv.es/~viceext

PRESENTACIONS EFICACES AMB POWERPOINT

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Duració: Del 22 al 25d’abril.Crèdits: 10 hores.Preu: 45,08 euros per a lacomunitat universitària i63,61 per a la resta.Lloc: Facultat de Geografiai Història. Aula de DocènciaInformàtica.Més informació:www.uv.es/~viceext

TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ A TRAVÉS DE LA IMATGE ENL’ANIMACIÓ GRUPAL

Organitza: Facultat deFilosofia i Ciències del’Educació.Duració: Del 8 al 16d’abril.Crèdits: 20 hores.Lloc: Aula 4P01 delDepartament deComptabilitat. EdificiOriental del Campus delsTarongers.Preu: 45,08 euros per als

membres de la comunitatuniversitària i 63,61 per alpúblic en general.Més informació: www.uv.es/~viceext

COMPTABILITAT CREATIVA

Organitza: Facultatd’Economia. Departamentde Comptabilitat.Duració: Del 8 al 16d’abril.Hores: 20 hores.Preu: 45,08 euros per a lacomunitat universitària i63,61 per al públic engeneral.Lloc: Aula 4P01 delDepartament deComptabilitat. EdificiOriental del Campus delsTarongers.Més informació: www.uv.es/~viceext

EL MASSATGE EN L’ESPORT

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Duració: Del 4 al 12d’abril.Crèdits: 20 hores.Preu: 45,08 euros per a lacomunitat universitària i63,61 per al públic engeneral.Lloc: Aula M07 de l’AulariV. C/Gascó Oliag s/n.Campus de Blasco Ibáñez.Més informació:www.uv.es/~viceext

ARXIUS MUSICALS

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Duració: Del 3 d’abril al 9de juny.Crèdits: 30 hores.Preu: 67,61 euros per a lacomunitat universitària i85,64 per a la resta.Lloc: Aula GH 4.1. Facultatde Geografia i Història.Més informació:www.uv.es/~viceext

FOLKLORE, LITERATURA ITRADICIÓ ORAL

Organitza: Facultat deFilologia.Duració: Del 28 de març al6 de juny.Crèdits: 20 hores.Preu: 45,08 euros per a lacomunitat universitària i63,61 per a la resta.Lloc: Aula M04. Aulari V.C/Gascó Oliag s/n.Més informació:www.uv.es/~viceext

L’EXPOSICIÓ TEMPORAL

Organitza: PatronatMartínez Guer ricabeita.Duració: 7 i 8 d’abril.Crèdits: 10 hores.Preu: 18 euros per a lacomunitat universitària i 30per al públic en general.Lloc: Facultat de Geografiai Història. Aulari GH. Aula2.3. C/Doctor Moliner.Més informació:www.uv.es/pmg

DIT I FET

EQUESB

REDACCIO

Ahir dimecres fou un dia de

mobilitzacions pacifistes a la

Universitat de València. Hi

van coincidir aturades de 15

minuts al migdia a les portes

de tots els centres amb una

vaga convocada des del

Campus dels Tarongers, una

manifestació que va partir des

de Blasco Ibáñez, una acam-

pada en el mateix campus i

una assemblea a la Facultat

de Geografia i Història. En

les mobilitzacions participa-

ren professors, estudiants i

personal d’administració i

serveis.

La invasió de l’Iraq per for-

ces dels Estats Units i el

Regne Unit, iniciada el passat

20 de març, ha incrementat la

resposta cívica en tot el món.

L’assemblea del Campus

dels Tarongers havia decidit

el dimarts sumar-se a la vaga

de 24 hores convocada per a

ahir dimecres pel Sindicat

d’Estudiants. El seguiment

d’aquesta crida fou un èxit i

les activitats docents i admi-

nistratives a Tarongers resta-

ren ahir paralitzades. L’as -

sem blea del dimarts –amb la

participació de re presentants

de les tres facultats– va apro-

var una declaració on s’exi-

geix al Govern espa nyol que

deixe de donar suport a la

guer ra. El document expressa

el seu recolzament a les

Nacions Unides, “l’únic fò-

rum que pot garantir un futur

democràtic”. Tarongers orga-

nitzarà un cicle de conferèn-

cies sobre la guer ra i elabo-

rarà un glossari de temes jurí-

dics relacionats amb els con-

flictes bèl·lics.

Al Campus de Burjassot hi

hagué ahir una cassolada a les

10:30 hores, i molts estu-

diants es desplaçaren a

València per tal de participar

en la manifestació.

Al migdia d’ahir, centenars

de persones participaren en

les concentracions de 15 mi-

nuts en les portes de tots els

centres de la Universitat.

L’equip rectoral s’havia su-

mat a aquesta iniciativa con-

vocada pels sindicats.

També a les 12 hores va co-

mençar una assemblea a la

Facultat de Geografia i

Història, i des del mateix lloc

va partir una manifestació

convocada pel Sindicat

d’Estudiants. Aquesta mani-

festació va resultar un èxit

important. Milers d’estu-

diants, tant dels ense nya -

ments mitjans com dels uni-

versitaris, recor regueren

Blasco Ibáñez i creuaren el

riu fins la Delegació del

Govern, el consolat dels

Estats Units i la seu del PP.

L’ambient era molt reivindi-

catiu, amb crítiques molt

agres contra el Govern de

José María Aznar i contra la

política de Georges Bush.

Banderes republicanes i anar-

quistes obrien la marxa, on

els diversos col·lectius porta-

ven pancartes de rebuig a la

guerra. Tampoc els polítics

valencians del Partit Popular

no es lliuraren de les consig-

nes crítiques dels estudiants

per la seua actitud davant el

conflicte.

Una altra manifestació, ce-

lebrada el passat dissabte a

València, va comptar amb

una presència destacada de la

Universitat de València. Una

pancarta de la Universitat

amb el lema Diguem no a laguer ra fou portada, entre

d’altres, pel rector, Francisco

Tomás. També la Conferència

de Rectors, reunida el dimarts

a Madrid, va aprovar una de-

claració contrària a la inter-

venció militar a l’Iraq.

La Campanya Valenciana

contra la Guer ra, la coordina-

dora que promou les protestes

pacifistes, ha elaborat una no-

va crida després de comença-

da la invasió: “No ens han es-

coltat. Els Governs d’EUA,

Regne Unit, Austràlia i Espa -

nya han començat a llançar

míssils i bombes sobre el po-

ble iraquià. Milions de perso-

nes clamant per la pau en tot

el món, en cada una de les

ciutats i pobles del nostre pa-

ís, no han merescut ni tan

sols l’atenció dels poderosos,

d’aquells interessats en el tè-

tric negoci de canviar sang

per petroli”.

En les primeres hores de la

vesprada d’ahir, fora del tan-

cament d’aquesta edició, es-

tava prevista una acampada al

Campus de Blasco Ibáñez,

convocada per diferents

col·lectius d’estudiants.

Indignació contra la guerra

27 MAR² 20033 NÚM. 174

L’inici de la invasió d’Iraq redobla la mobilització pacifista en la comunitat universitàriaRESPOSTA

Vaga, concentra-cions, assemblees,declaracions,acampada, mani-festacions... Lacomunitat univer-sitària estàexpressant pertots els mitjans laseua indignaciócontra l’atacbèl·lic a l’Iraq. Desde la conferènciade rectors fins alssindicats d’estu-diants, la unanimi-tat contra la guer -ra és absoluta ales universitats.

Membres de la Universitatdurant la manifestació contra laguerra del passat dissabte aValència. FOTO: M. LORENZO

Una estudianta durant lamanifestació contra la guerra d’ahir dimecres.FOTO: M. LORENZO

Opinió

BUSTIA OBERTA

174Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayar ri.Consell de Redacció: RemeiCastelló, Charo Álvarez, AlfonsCervera, Gonzalo Montiel i ManuelPeris.Disseny i maquetació: TomásGorría.Fotografia: Miguel Lorenzo.Tècnic de sistema: CarlosGiraldós.Correcció lingüística: Agustí Peiró.Administració i Serveis: Nel·laLeal, Vicent Martínez i MònicaGarcía. Redacció: Gabinet de Premsa

(Avinguda Blasco Ibáñez 13,46010). Tel. 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: Carlos Pascual,Antoni Tordera, Pilar Sanz, JosepMaria Jordan Galduf, AsunciónDobón, Francesc Bayar ri i ManuelPeris.

27 MAR² 20034 NÚM. 174

Amb aquest article no

podem traslladar, per

qüestions evidents

d’extensió, la nostra visió glo-

bal sobre l’obligada re forma

d’Estatuts de la nostra

Universitat. Com a membres de

la comunitat universitària ens

afecten tots els aspectes de la

seua organització i el seu fun-

cionament, però ací ens con-

centrarem en la canalització de

l’opinió dels estudiants i de les

estudiantes. Abans, però, l’ac-

tualitat amarga ens im posa una

nota prèvia per a Josep Lluís

Blasco, mestre de civisme i

compromís universitari amb el

País Valencià, a més de catedrà-

tic de Teoria del Coneixement.

Persona estimable i estimada

per molts, el teu record ens

acompa nyarà animant-nos a

continuar.

I entrem de ple en el comen-

tari sobre l’Assemblea General

d’Estudiants Claustrals. A la re -

unió del Claustre de la

Universitat del dia 6 de març de

2001 fou presentada una refor-

ma d’Estatuts sobre

l’Assemblea General

d’Estudiants, que en la redacció

original del 1985 no havia

aconseguit reunir-se en demos-

trar-se poc operativa.

Aquella reforma fou aprova-

da per virtual unanimitat, ja que

el Claustre considerà, a propos-

ta dels estudiants i amb el vist-

i-plau de la Comissió

d’Estatuts, que la reforma faci-

litava l’exercici democràtic de

la re presentació de l’estudian-

tat.

Amb aquella reforma s’apro-

fitava la celebració anual d’e-

leccions d’estudiants al

Claustre per tal d’extraure’n la

composició de l’Assemblea

General d’Estudiants Claustrals

(AGEC). D’aquesta manera, la

legitimitat dels re presentants

quedava garantida per la seua

tria democràtica directa. També

afavoria l’operativitat de

l’AGEC, així com la seua inte-

gració dins dels òrgans de re -

presentació i decisió de la

Universitat, mentre transmetia

una visió global de les in -

quietuds de l’estudiantat, amb

presència de totes les Facultats

i Escoles.

D’altra banda, obria un espai

més participatiu i complemen-

tari amb el del llavors

Vicerectorat d’Estudiants (ara

Delegació d’Estudiants).

Des d’aquell moment els

estudiants i estudiantes de la

Universitat de València patírem

l’arbitrarietat d’un Consell de la

Generalitat que sempre sembla

estar a punt per a qüestionar

l’autonomia universitària. Una

altra vegada una decisió

democràtica de la Universitat

no era publicada oficialment

per la Generalitat, a pesar de

l’interés demostrat per l’equip

rectoral, que no pogué demanar

el silenci administratiu per l’a-

provació de la LOU. Així i tot,

l’AGEC es reuní tres voltes,

per a constituir-se i per a prepa-

rar mobilitzacions contra la

LOU.

Abans comentàvem l’obliga-

da reforma d’Estatuts imposada

per la LOU, que des de la

comunitat universitària sempre

s’interpretà com l’adaptació

mínima imprescindible.

Recordem les manifestacions

públiques de l’actual rector i la

seua posició favorable a aquella

re forma, i volem explicitar que

no tenim cap raó per a dubtar

del manteniment del seu com-

promís.

Però ara resulta que Campus

Jove i la CAI, amb obscurantis-

me, golafreria, càlculs curts

d’espuri control, in coherència

amb el seu vot del 6 de març de

2001 i la ir responsable compli-

citat de l’actual delegat

d’Estudiants, pretén burlar-se

del Claustre i canviar la compo-

sició de l’AGEC per a

col·locar-hi integrants que no

hagen estat elegits directament.

Des del Bloc d’Estudiants

Agermanats hem presentat una

esmena per tal de tornar a la

redacció aprovada pel Claustre

de la Universitat de València.

Perquè és la proposta més

democràtica, consensuada, clara

i directa. Perquè aquella redac-

ció no té cap interferència deri-

vada de la LOU. Perquè apor-

tarà visibilitat, dinamisme i uti-

litat a la representació estudian-

til. I també, és clar, perquè con-

fiem en la seriositat dels re -

presentats de la comunitat uni-

versitària, i compartim el con-

venciment que tornarà el trellat,

pel bé de la nostra Universitat.

Dolors Gimeno.Coordinadora general del

BEA, i la resta de la Comissió

Permanent del Bloc

d’Estudiants Agermanats

Una iniciativade La Nau Gran

Un grup d’alumnes de La

Nau Gran, de la pri-

mera promoció de l’iti-

nerari d’Història de l’Art, es va

entrevistar el passat dia 13 de

març amb el rector per a fer-li

lliurament d’un record del seu

recent pas per les aules d’a-

questa Universitat. Es tracta

d’un quadre en el qual s’han

unit dos esdeveniments, d’una

banda la commemoració del V

Centenari de la Creació de la

Universitat, i per una altra l’i-

nici dels cursos de La Nau

Gran, ja que ambdós van tindre

lloc durant el curs 1999-2000.

És una composició ideada i rea-

litzada per un dels alumnes d’a-

questa primera promoció, Jesús

Sanz Villalpando, que és a més

un excel·lent pintor. Durant la

re unió es van intercanviar

comentaris i idees, tant per part

del rector com dels alumnes,

sobre el passat i el futur d’a-

quests cursos que tan bona aco-

llida han tingut entre la població

major, com a anècdota es va

comentar que n’hi ha qui el dia

de la matrícula fa cua des de les

cinc del matí per a poder acce-

dir a l’itinerari desitjat. Tots els

alumnes presents van coincidir

a lloar la iniciativa de la creació

d’aquests estudis per a majors

de La Nau Gran, una experièn-

cia que mai no oblidaran, sen-

tint que aquest siga el seu últim

curs, i van proposar algunes ini-

ciatives perquè no es talle total-

ment el seu contacte amb la

Universitat. Així mateix van fer

saber al rector el seu agraïment

per la bona acollida que han tin-

gut per part de tots els esta-

ments universitaris (professors,

personal administratiu, estu-

diants, autoritats acadèmi-

ques…). En nom de la Primera

Promoció d’Història de l’Art de

La Nau Gran, donem les gràcies

a tota la Universitat per haver-

nos permès l’accés a aquesta

formidable experiència.

Manuela García.

Rapinyaires contra l’Assemblea

L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

REDACCIO

La Universitat de València ha

organitzat una reunió amb les

diverses universitats valencia-

nes per tal de co ordinar la inte-

gració en l’espai europeu d’e-

ducació superior. Després de

l’encontre, els assistents van

acordar sol·licitar una entre vista

amb Salvador Forner, director

general d’Universitats de la

Conselleria d’Educació.

La reunió, que va tindre lloc

durant la vesprada del dijous 13

de març al Rectorat de la insti-

tució acadèmica, estava coordi-

nat pel vicerector d’Estudis,

Javier Escribá, i van participar-

hi els vicerectors responsables

de l’harmonització dels estudis

amb l’espai europeu d’educació

superior, així com els responsa-

bles de la formació permanent

del professorat de les universi-

tats d’Alacant, Politècnica de

València, Miguel Hernández

d’Elx, Jaume I de Castelló i

Cardenal Herrera.

Els portaveus d’aquestes ins-

titucions van informar de les

diverses iniciatives que estan

prenent de cara a la construcció

de l’espai europeu d’educació

superior. L’objectiu principal és

iniciar el disseny de les políti-

ques co ordinades des de diver-

sos plantejaments. En aquesta

primera reunió s’ha constatat

l’interés de les universitats per

abordar de forma conjunta la

problemàtica de la convergèn-

cia envers l’espai europeu d’e-

ducació superior i s’ha insistit

en la co ordinació dels proces-

sos de formació del professorat

universitari com a condició

necessària per a des envolupar i

aprofitar totes les experiències

pilot que es realitzen en cada

universitat.

FINAN²AMENT I COORDINACIO.Per al finançament del projecte

i la creació d’un marc adminis-

tratiu de col·laboració, els res-

ponsables de les universitats

consideren que, si les universi-

tats públiques valencianes unei-

xen esforços en una estratègia

comuna de formació del pro-

fessorat davant dels reptes de la

convergència europea, s’abara-

tiran els costos d’un model de

formació exclusiu per a cada

universitat. Així i tot, aquest pro-

cés necessitarà, segons els vice-

rectors, tant de l’esforç organit-

zatiu de les universitats impli-

cades com d’un finançament

específic per part de

l’Administració. A curt termini,

la co ordinació entre les univer-

sitats podrà fer-se a través dels

serveis o instituts cor responents

de formació permanent del pro-

fessorat i dels vicerectors de què

depenen. A mitjà termini, podrà

estudiar-se la creació d’un ins-

titut inter universitari de desen-

volupament del professorat

docent que tindrà l’objectiu de

co ordinar la formació inicial i

permanent del professorat uni-

versitari, disse nyar estudis i ela-

borar materials sobre innovació

i qualitat de l’ense nyament supe-

rior.

La Universitat de València

ha tornat a ser la seu d’un

encontre que ha tractat l’espai

europeu d’educació superior

després que el passat mes de

gener acollira un encontre

d’àmbit estatal.

27 MAR² 20035 NÚM. 174

Coordinar la integració en l’espai europeu d’educació superiorCONVERGENCIA ESPORTS

REDACCIO

L’assemblea de la CRUE

(Conferència de Rectors de les

Universitats Espa nyoles) es va

reunir dimarts passat per tal de

tractar la integració d’Espa nya

en l’espai europeu d’ense -

nyament superior. Així mateix,

la CRUE va rebutjar la invasiò

il·legítima i il·legal d’Iraq (vegeu

pàgina 3).

Ignacio Berdugo, actual pre-

sident de la CRUE, va asse nyalar

que els rectors continuen treba-

llant en un document base sobre

la integraciò del sistema univer-

sitari espa nyol en l’espai euro-

peu d’ense nyament superior. Els

rectors estudien els passos que

s’estan donant en altres països

per tal d’assolir el repte de l’ho-

mologaciò de sistemes universi-

taris, prevista per al 2010, i apro-

fundir en les particularitats, que

en especial tenen els ense -

nyaments tècnics.

Els rectors estan treballant en

quatre comissions, que es cor -

responen amb els àmbits del

coneixement: humanitats; cièn-

cies jurídiques i socials; ciències

experimentals i de la salut; i

ense nyaments tècnics. Segons va

explicar Berdugo, els rectors

volen “continuar el camí iniciat

en el si de la CRUE i que suposa

un acte de responsabilitat en un

procés que ha de portar el nos-

tre país a integrar el seu sistema

universitari dins de l’europeu”.

D’altra banda, Berdugo va

anunciar la convocatòria d’elec-

cions a la presidència d’aquest

organisme per al pròxim mes de

juny. Berdugo ha decidit convo-

car eleccions a la CRUE en

haver perdut les eleccions com

a rector de la Universitat de

Salamanca, encara que podia

haver continuat en el càr rec fins

esgotar el manament pel qual va

ser elegit i que finalitzava el

2004.

REDACCIO

Què és el que tant ens atrau de

la primavera? No poden ser les

fastigoses al·lèrgies, ni els refre-

dats deguts al fet que no fa fred

ni calor, ni els insectes que ixen

de nou a la llum mentre tots ens

preguntem on deuen haver pas-

sat l’hivern. Han de ser les noves

temperatures, la llum del sol que

de segur que ens activa una

xicoteta part del cervell i ens

convida a traure el cap al car rer,

no per a xafar l’asfalt de les ciu-

tats, sinó per a gaudir de tot el

que ens podem trobar al camp

que ara més que mai ens ofereix

un món encisador. I això està

molt bé, tenim la gran sort de

viure en una comunitat de gran

riquesa natural. Allà on vages

trobaràs un arbre centenari, o

una planta meravellosa i medi-

cinal, doncs aprofitem-ho, no

sols recuperant el saludable cos-

tum de menjar al camp, sinó

també aprenent què és tot allò

que ens envolta, com es diu,

d’on ha eixit i què se n’ha fet.

Ara en tenim l’oportunitat, qui

ho desitge podrà afrontar les

seues inquietuds de cara a la

natura i el món de les plantes en

concret amb els cursos que s’or-

ganitzen, donant la benvinguda

a la primavera, al Jardí Botànic.

De la mà de professors i divul-

gadors ens mostraran com

conéixer, estimar i gaudir de la

botànica i que açò no és sols una

cosa que s’aprén, sinó tota una

manera de viure. A més a més,

els cursos estan dirigits al públic

en general i no es requereixen

coneixements previs per assis-

tir-hi. Els quatre cursos són els

següents:

1. Curs de botànica pràctica:flora i vegetació del sistema ibè-ric. Un recor regut per la vege-

tació de la península ibèrica i en

concret per la de la nostra ter ra,

interessant pels seus endemis-

mes o altres atractius. Es gau-

dirà i s’aprendrà d’elles tant

classificant-les al laboratori com

observant-les en el seu espai

natural.

2. Iniciació a la fotografia dela natura. S’aprendran concep-

tes sobre la fotografia macro, de

paisatge i l’anomenada caça

fotogràfica.

3. Plantes medicinals de laComunitat Valenciana. Una part

molt important de la nostra flora,

pels seus múltiples usos, són les

plantes medicinals. Ens endinsa

en la gran varietat de què dis-

posem, aprenent així a reconéi-

xer-les, saber-ne les propietats i

apreciar-les.

4. Paisatges de l’oblit, novespresències en el món rural.Basat en l’últim mono gràfic de

la revista Mètode sobre el repo-

blament del camp i la munta nya

després de l’abandó a què foren

sotmesos amb els desplaçaments

cap als nuclis urbans.

REDACCIO

La Universitat de València

organitzarà entre l’1 i el 3 d’a-

bril la fase interzonal del

Campionat d’Espa nya Uni ver -

si tari de Bàsquet Feme ní. La

Universitat es va proclamar

campiona autonòmica entre les

sis universitats valencianes par-

ticipants i durant els pròxims

dies s’enfrontarà a les univer-

sitats de la Rioja i la Pública de

Navar ra amb la intenció d’a-

conseguir una plaça per al

Campionat d’Espa nya Uni ver -

si ta ri (CEU), privilegi a què

només accedirà la primera clas-

sificada en aquesta fase inter-

zonal.

Es dóna la circumstància que

la Universitat és l’únic re -

presentant valencià que lluita

per una plaça per al CEU, per-

què la sub campiona autonò-

mica, la Universitat d’Alacant,

no s’ha classificat per a la fase

interzonal.

Tots els partits d’aquesta fase

organitzats per la Universitat

de València se celebraran a la

Sala Nord de l’Aulari V (Gascó

Oliag) al Campus de Blasco

Ibáñez a partir de les 19:00

hores.

Campionatd’EspanyaUniversitaride BàsquetFemení

Els rectors il’àmbit europeu

El Botànic organitza els cursos de primavera

Les universitatsdecideixen la integració delsestudis a Europa

AM-TAM

De tot

CINEMA I CONFERÈNCIES

6 NÚM. 174

T

27 MAR² 2003

nTitulada superior en Francésdóna classes particulars per atots els nivells. Els interessatspodeu telefonar de 18:30 a22:30 hores al 96 373 09 14(Alicia).

nNatiu rus dóna classes parti-culars de Rus i Ucraïnés. Molteconòmiques i personalitzades.Els interessats podeu telefonaral 606 27 12 29 (Valeri).

nEs donen classes de Llatí iValencià a domicili. Tel. 96 36199 26, vesprades. Jordi.

nClasses de Grec modern.Natiu llicenciat dóna classes atots els nivells. Material dediverses universitats gregues.Tels. 96 327 74 81 i 649 38 5733.

nClasses d’Esperanto. Lesclasses són gratuïtes i s’impar-tiran els dimecres de 19 a 20hores. Més informació al telèfon96 374 43 99.

nClasses de Valencià.Llicenciada en Filologia dónaclasses per a tots els nivells.Experiència com a examinadorade la Junta Qualificadora. Tel.649 38 57 33.

nClasses de Valencià. Esdonen classes per 4,81 eurosl’hora (800 pessetes). Tots elsnivells. Cor recció: 0,6 eurospàgina (100 pessetes). Tel. 96397 59 56 (Toni).

nClasses de Música. Es donenclasses de música i guitar ra:solfeig, guitar ra clàssica i rit-mes mediter ranis-balcànics.Telèfon: 96 327 74 81.

nClasses de Valencià.Professora nativa dóna classede valencià, tots els nivells.També realitza traduccions.Telèfon: 96 392 40 57.

nEstudianta de Biologia s’ofe-reix per a cuidar xiquets elscap de setmana. Experiènciaamb xiquets. Amb títol deMonitora de Centre deVacances i becària en La Naudels Xiquets. Telèfon: 657 5379 37.

nDues psicòlogues estudiantesde doctorat cuiden xiquets.També ajuda en les tasques delcol·legi. Telèfons: 626 70 34 31(Luz Victoria Arengo) i 652 6982 80 (Rose Mary Castro).

nTraducció de l’Anglés il’Alemany al castellà per a lli-cenciatures, màsters o docto-rats. Traductora titulada ambmolta experiència. Tel. 96 37891 19.

nEs passen a ordinador tre-balls en castellà o en valencià.Demaneu per Ruth als telèfons696 34 36 52 o 96 332 60 87.

nEs necessiten voluntaris pera un programa de dinamitzacióa centres escolars de València.Es tracta d’un treball d’integra-ció social amb immigrants,joves d’ètnia gitana, etc. Esbusquen persones majors de18 anys. Es treballarà amb ellsuna vesprada de qualsevol dia ala setmana. Els interessatspodeu telefonar al 96 395 0931 o valenciastch@terra.es

nVoluntariat social a Cáritas. ElProjecte Siroco treballa en laintervenció amb menors i ado-lescents en situació o risc d’in -adaptació social del bar ri deBenicalap. Es fan activitats derecolzament escolar, tallers, jocs,eixides... Siroco està format perun grup de voluntaris sensibilit-zats amb la des igualtat i in -justícia socials. Ens reunim lesvesprades de dilluns, dimecres idivendres. Si hi estàs interessat,telefona al 610 82 20 91 o al679 70 45 78 (Jose).

nEs lloga pis. Molt a prop deMagisteri. Totalment equipat.Av/la Plata 69, pta 13 Preu:300 euros. Telèfon: 96 334 6837 (Adela).

nEs busca xic/a per a compar-tir pis. Totalment equipat.Disposa d’una habitació indivi-dual i una doble lliures. C/MariAlbesa 60, pta. 5. Preu: 75 i100 euros. Despeses d’escalaincloses. Telèfons: 96 348 1933 i 650 223 083 (Josep).

nEs busca xica per a compartirpis a Burjassot. Pis moblat.Amb tots els electrodomèstics.Molt prop del campus. C/ActorRambla 4, pta. 3. Preu: 76euros. Telèfon: 654 262 403(Tzveta Ianeva).

nEs busca xic/a per a compar-tir pis a partir d’abril. Equipatamb tots els electrodomèstics.Zona de Cardenal Benlloch.Amb calefacció i gas ciutat.C/Arts i Oficis 26, pta. 7. Preu:105 euros. Telèfon: 605 172318 o 678 655 704 (Caroline).

nEs lloga habitació a un xic/a.Pis ample. Connexió a Internet.C/Ministre Luis Mayans 10,pta. 3. Preu: 120 euros.Telèfon:647 53 74 98 (Milagros).

nEs lloga habitació a una xica.Zona de Peris i Valero. El preuinclou habitació i desdejuni,amb possibilitat de pensió com-pleta. Disposa de dues habita-cions dobles. Pl/PedagogaRaquel Payá 10, pta. 2. Preu:150 euros. Telèfon: 96 344 5203 o 96 373 02 87 (Pepa).

nEs lloga habitació a un xic/a.C/Lorca 7, pta. 39. Preu: 150euros. Telèfon: 649 704 984(María Rosa).

CLASSES

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

Si estàs lluny de la Universitat però et continuainteressant aquest món, NOU DISE et posa al dia.Només has d’omplir aquesta but-lleta amb les teues dades i enviar-

la, junt amb un xec de 10euros (a nom

d’Universitat deValència-Dise), a:Gabinet de Premsa.Avinguda Blasco

Ibáñez 13, quart nivell.46010, València.

Nom:Cognoms:

Adreça:Població: Codi Postal:

Tel.: C-e:

NIF:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIO

El Grup Universitari delCol·lectiu Lambda de les-bianes, gais i transsexualsorganitza del 31 de marçfins a l’11 d’abril el VIIICicle de Cinema Lgtb (lès-bic, gai, transsexual ibisexual). Amb aquestcicle es pretén acostar lacomunitat universitària ala realitat lgtb mitjançantun vehicle tan conegutcom el cinema, un art enel qual es troben moltesreferències, tant positivescom negatives sobre lesdiferents sexualitats.El programa d’aquest anyinclou pel·lícules tan dis-pars com ara En la ciudadsin límites, gua nyadora dedos premis Goya aquestany, i Trilogía de NuevaYork, un clàssic del gènereamb reflexions que hui endia continuen vigents.Completen la programaciódues pel·lícules de tema lès-bic i bisexual, la canadencaEl último suspiro (Lost anddelirious) i Persiguiendo aAmy, dirigida per KevinSmith als EUA. Les projeccions seran a les18:30 hores i es realitzaranals campus de Burjassot i

Blasco Ibáñez de laUniversitat de València i a laPoli tècnica, alternant lespel·lícules.Pel que fa a la primera set-mana de projeccions, lapel·lícula En la ciudad sinlímites, d’Antonio Hernández(2001, Espa nya), es podràveure el dia 1 d’abril al Salóde Graus Enric Valor de la

Facultat deFilologia, i eldia 31 de marça l’Aula PrimoYúfera (1.1) del’Escolad’Agrònoms dela Politècnica.La canadencaEl último suspi-ro, de Léa Pool(2001), es pro-jecta el dimarts1 d’abril alSaló d’Actes dela Biblioteca deCiències, alCampus deBurjassot. Lanord-americanaPersiguiendo aAmy (1997), eldimecres 2 d’a-bril a l’AulaPrimo Yúfera(1.1) de

l’Escola d’Agrònoms i el dia3 al Saló de Graus EnricValor de la Facultat deFilologia.Finalment, la nord-americanaTrilogía de Nueva York, dePaul Bogart (1988), es pas-sarà el dia 3 al Saló d’Actesde la Biblioteca de Ciènciesal Campus de Burjassot.

En marxa la huitena edició decinema gai i lèsbic de Lambda

Zoe, la filla d’AlexanderSutherland Neill (1883-1973), fundador de l’esco-la Summerhill, oferirà unaconferència a la Facultatde Filosofia i Ciències del’Educació hui dijous, dia27 de març. L’acte estàprevist a les 19 hores. Laconferència es titulaSummerhill hoy. La visitade Zoe s’emmarca en unasèrie d’actes a ciutatsespa nyoles sobre la divul-

gació de l’experiènciapedagògica de Summerhill.L’escola està inspirada enles teories anti autoritàries,i els professors i els estu-diants comparteixen lesseues activitats en unrègim d’igualtat. Segons vaescriure Neill: “No pothaver-hi llibertat si elsxiquets no se senten com-pletament lliures per agovernar la seua pròpiavida social”.

Conferència de Zoe sobrel’experiència de Summerhill

O.D.

El Departament de Parasitologia

de la Universitat prepara la XVII

Edició del Màster Internacional

de Malalties Parasitàries

Tropicals, un curs de postgrau

emmarcat dins la Xarxa

Universitària Europea que con-

grega un planter docent de més

de cinquanta experts arxicone-

guts en les respectives matèries.

Estudiants de tercer cicle dels

cinc continents, catedràtics, epi-

demiòlegs i responsables minis-

terials de salut es troben entre

l’alumnat d’aquest màster ofi-

cial de l’OMS que se celebra

cada any d’octubre a desembre

i que dirigeix el catedràtic de la

Universitat Santiago Mas-

Coma.

Els interessats ja poden ins-

criure’s en aquest postgrau que,

amb la particularitat de desen-

volupar-se quasi íntegrament en

llengua hispana, està considerat

el més important de la disci-

plina.

Com cada temporada, els

organitzadors barallen propos-

tes de destacades firmes comer-

cials interessades a participar en

els cursos. El fet és que es tracta

d’un lloc ideal per a presentar,

per exemple, els seus tests

diagnòstics de malalties o ava-

luar la viabilitat dels seus pro-

ductes; perquè l’esdeveniment

re uneix durant quasi tres mesos

la crème de la crème d’una àrea

de la salut que s’ocupa de la

lluita, el control, la difusió i l’es-

tudi de malalties com ara la

malària –una amenaça constant

per a la meitat de la població

mundial–, el dengue, la leish-maniasis o les trypanosomiasis,

que afecten sobre tot països tro-

picals i subtropicals però també

moltes altres parts del món.

El professorat, en molts casos,

ar riba directament de les zones

endèmiques per a deixar a les

aules de la Facultat de Farmàcia

la informació més actualitzada

sobre els resultats de les inves-

tigacions que realitzen in situ i

per analitzar la problemàtica

d’afeccions esteses des del trò-

pic a moltes parts del món. La

malària constitueix el primer

problema sanitari amb què s’en-

fronta l’home, i més del 60% de

la població mundial està expo-

sada al dengue. Cada any es

declaren 10.000 casos de tripa-

nosomia africana, la malaltia de

la son, i només a Amèrica

Llatina hi ha 12 milions de casos

de tripanosomia americana, la

malaltia de Chagas.

Després de tants anys treba-

llant en malalties tropicals, el

Departament de Parasitologia

de la Universitat compta amb

tres grups d’excel·lència inves-

tigadora en la matèria. Són els

encapçalats pel mateix director

del màster, el catedràtic

Santiago Mas-Coma, membre

de l’OMS i responsable de

l’Organització per a la

Fascioliasi; per la doctora María

Dolores Bargues, secretària del

màster i responsable del Centre

d’Anàlisi Molecular de Paràsits

i Vectors; i pel doctor Jorge

Gálvez, responsable del grup de

Topologia Molecular de la

Universitat. Tots tres treballen

amb els seus equips dins el

marc del Centre de Referència

de Malalties Parasitàries que és

la Facultat de Farmàcia.

Aquesta condició d’excel·lèn-

cia ha fet possible la participa-

ció de la Facultat en la convo-

catòria ministerial de xarxes

bio mèdiques, concretament en

la xarxa de recerca de malalties

tropicals (RICET) que, en

aquest cas, quedarà focalitzada

en les malalties parasitàries, una

línia d’investigació que va gua -

nyant importància en les polí-

tiques científiques. Perquè,

encara que les patologies tropi-

cals es relacionen amb la bio-

diversitat animal i vegetal, els

climes humits i les precipita-

cions abundants, hui en dia els

moviments migratoris i la faci-

litat per a desplaçar-se i viatjar

de continent a continent fan que

aquestes malalties comencen a

considerar-se un problema de

tots, i que la investigació per a

la protecció contra els invasors

en aquests tipus d’afecció haja

esdevingut una prioritat del VI

Programa Marc de la Unió

Europea.

27 MAR² 20037 NÚM. 174

Nova edició del màster de l’Organització Mundial de la Salut sobre afeccions parasitàriesSALUT

REDACCIO

Un equip d’estudiants de la

Facultat de Dret de la

Universitat, capitanejats pel pro-

fessor José Landete, participarà

en la IV Edició de la Lliga

Nacional de Debat Universitari

(LNDU) que tindrà lloc a la

Universitat Europea de Madrid

del 3 al 6 d’abril.

La Lliga plantejarà enguany

una qüestió de gran actualitat: és

admissible l’adopció de xiquets

per part de parelles homose-

xuals? Per a aquesta confronta-

ció dialèctica, els estudiants hau-

ran de preparar arguments a

favor i en contra, i serà l’atzar

de la competició el que, a tall de

sorteig previ, decidirà quin equip

defendrà cada posició.

El tema, polèmic i de gran

incidència en els mitjans de

comunicació, continua la línia

encetada per la LNDU fa quatre

anys de pro posar als participants

qüestions d’especial interés

públic.

La Lliga congregarà centenars

d’estudiants universitaris de tota

Espa nya, en una singular olim-

píada dialèctica que serà pun-

tuada per 36 experts jutges del

món empresarial i acadèmic. Al

llarg de quatre dies, la

Universitat Europea de Madrid,

en el seu campus de Villaviciosa

de Odón, oferirà debats ininter -

romputs que donaran un gua -

nyador a un premi de 12.020

euros més trofeu, i un finalista

que rebrà un total de 6.010 euros

més trofeu.

Les discussions sobre engi -

nyeria genètica, immigració o

prostitució han donat lloc en

anteriors edicions a interessants

treballs de recerca mereixedors

del Premi d’Investigació que la

LNDU dota amb la quantitat de

6.010 euros.

La Universitat, a la Lliga Nacional de Debat

Malalties tropicals, un problemade tots

La doctora Bargues a Perú amb el seu equip.

Estudiantes de la Universitat que van ser semifinalistes en la passadaedició. FOTO: M. LORENZO

Quarta edició de lacompetició de debatuniversitari sobretemes d’actualitat enels mitjans de comu-nicació

Des de fa dèsset anys, la Universitatorganitza el màster oficial de l’OMSsobre Malalties Parasitàries Tropicals,un curs que congrega els més desta-cats especialistes en aquesta àrea dela salut que afecta cada dia mészones de població mundial i que haesdevingut ja una prioritat del VIPrograma Marc de la Unió Europea.

REDACCIO

La Sala Duc de Calàbria a l’e-

difici històric de la Universi -

tat de València al car rer la

Nau exhibeix fins el pròxim

dia 25 de juny l’exposició Elsvestits del saber. Enquaderna -cions mudèjars a la Universi -tat de València, una mostra de

21 enquadernacions de l’art

mudèjar procedents de la seua

Biblioteca Històrica i que són

els vius exemples dels còdexs

aragonesos de la Corona

d’Aragó a Nàpols, que ha es-

tat considerada com un punt

de referència especial per a la

difusió de la cultura i de l’art

al llarg del segle XV. Des de

clàssics llatins fins obres hu-

manístiques.

Allò més important en l’ex-

posició és la cara externa dels

llibres. “Les obres recollides a

la sala volen esbossar aquella

varietat de sensibilitats artísti-

ques tot establint paral·lels i

semblances que ajuden a

comprendre els intercanvis

d’idees entre l’art mudèjar i

les enquadernacions”, va ex-

plicar la comissària de l’expo-

sició Donatella Giansante, du-

rant la presentació als mitjans

de comunicació. És per això

que junt amb els llibres es tro-

ben decoracions ceràmiques i

de fusteria procedents del

Museu Nacional de la

Ceràmica González Martí, les

del Museu Arqueològic de

Sevilla i les del Museu de

l’Art de la Pell de Vic.

“La rellevància d’aquests

objectes no es limita a la finor

artística, sinó que abraça el

valor de projecció de la políti-

ca cultural, social i econòmica

dels reis aragonesos; des

d’Alfons el Magnànim, un

gran bibliògraf, fins al duc de

Calàbria, que va portar a

València els últims vestigis

d’aquella luxosa biblioteca”,

va matisar en la roda de prem-

sa la comissària.

L’any 1442 marca el punt

culminant del procés d’expan-

sió del regne d’Aragó a la

Mediterrània i Alfons el

Magnànim va ser el protago-

nista d’aquesta aventura, que

no sols reforçà la presència

econòmica dels mercaders i

dels productes del seu regne

en el context mediter rani, sinó

que també va situar la política

dels sobirans aragonesos en

una posició de diàleg privile-

giat i va introduir la sensibili-

tat mudèjar a Itàlia. Enqua -

der nadors com ara el català

Baltasar Scarilla treballaren

per a Alfons el Magnànim a

Nàpols, segons va dir la co-

missària.

El vicerector de Cultura de

la Universitat, Rafael Gil, su-

bratllà que “és la primera ve-

gada que la Universitat expo-

sa oberts aquests llibres que

es restauraren el 1972”, i des-

tacà “que queden poques

mostres mudèjars a València”,

per tot això, i “perquè les en-

quadernacions suposen una

continuïtat amb les decora-

cions ceràmiques o les geo-

metries de la fusteria mudè-

jars”, és important aquesta re-

trospectiva.

Paral·lelament a l’exposició

s’ha editat un catàleg que re-

cull l’art mudèjar a Espa nya,

a més de les enquadernacions

pròpies de la Universitat.

Entre els còdexs de la

col·lecció, que es conserven a

la Biblioteca Històrica de la

Universitat de València, es

troben noranta-dues enqua-

dernacions que mostren la de-

coració original del segle XV

i, entre aquestes, setanta-tres

de típicament mudèjars.

Enquadernacions mudèjars

2 7 M A R ² 2 0 0 38 NÚM. 174

Llibres restaurats de la Biblioteca Reial de la Corona d’Aragó a Nàpols MOSTRA MOSTRA

Imatges de l’exposició que espot visitar a la Nau.FOTOS: M. LORENZO

Anàlisi de lesnecessitatseducativesespecials

Curs d’art iliteratura a la UIMP

REDACCIO

La integració educativa i la par-

ticipació social de les persones

amb necessitats educatives espe-

cials es debatran en unes jorna-

des a la Universitat de València.

La reunió se celebra els dies 28

i 29 de març a l’Aula Magna de

la Facultat de Filosofia i Ciències

de l’Edu ca ció.

Els professors Manuel López

Torrijo i Rafael Carbonell Peris

han co ordinat aquesta re unió,

que pretén analitzar la trajectò-

ria seguida fins ara, valorar els

recursos i estratègies assajats,

així com contrastar els èxits

aconseguits amb les necessitats

i drets de les persones que reque-

reixen una educació especial.

Aquest és l’objectiu fonamental

de les jornades, que es plante-

gen en el marc comparat de

l’Espa nya de les autonomies i

amb la referència de fons de les

polítiques de la UE.

Aquesta anàlisi reflexiva con-

tribueix, al seu torn, a sensibi-

litzar la societat espanyola sobre

la realitat de les persones amb

discapacitat, tot participant d’a-

questa manera en la proposta de

la UE que ha volgut asse nyalar

l’any 2003 com l’Any Europeu

de les Persones Amb

Discapacitat.

REDACCIO

La Universitat Internacional

Menendez y Pelayo ha organit-

zat el curs Arte y Literatura, que

s’inaugura el pròxim dilluns 31

de març.

La realització del curs, que té

un preu de 110 euros, aportarà

als assistents tres crèdits per als

seus estudis.

El curs finalitzarà el proper 4

d’abril i en ell participaran pro-

fessors de la Universitat de

València juntament amb estu-

diosos d’altres institucions.

La conferència inaugural serà

impartida per María Asunción

Mateo, qui tractarà RafaelAlberti: Con el pincel de la poe -sía. Altres conferències a les

quals es podrà assistir són

Radicalisme i avantguarda enl’obra de Joan Brossa, per

Jaume Pérez Montaner; GarcíaMárquez o la pintura mágica,

per Alex Alemany; o JosepRenau y el Arte de Compromi -so, per Salvador Aldana.

REDACCIO

Es va fer famosa en l’àmbit

inter nacional amb la novel·la Lalunga vita di Marianna Ucría,

amb la qual va gua nyar el Premi

Campiello 1990. La novel·la

tracta de la història d’una

valenta dona del 1700, muda a

causa d’una violència patida en

la infància. Per culpa o, millor

dit, gràcies a aquest handicap

aconsegueix eixir de l’esclavi-

tud de la condició femenina d’a-

quella època i dedicar-se a la

cultura, sobretot a la filosofia

de la il·lustració anglesa, la qual

cosa la durà cap a una certa

emancipació i llibertat.

Va ser un llibre traduït en

díhuit països que va aconseguir

inspirar a un director de cinema

com ara Roberto Faenza, el qual

va rodar el 1997 la pel·lícula

titulada Marianna Ucría.

La visita de l’escriptora ita-

liana ha estat organitzada per la

lectora d’italià de la Universitat

de València, Sonia Ravanelli.

Un altre llibre de Maraini que

va gua nyar un premi literari

important va ser Buio, Premi

Strega 1999, una recopilació de

contes els protagonistes dels

quals són nens que pateixen

violències i abusos per part dels

adults. És una altra ferotge crí-

tica a la societat que no prote-

geix els més febles.

Dacia Maraini, nascuda a

Florència el 1936, va començar

la seua car rera d’escriptora el

1962 amb la novel·la Lavacanza. Va ser compa nya sen-

timental del conegut escriptor

italià Alberto Moravia, amb el

qual va viure durant molts anys.

Va conéixer diversos escriptors

italians, i va entaular gran amis-

tat amb Pier Paolo Pasolini. Es

va introduir en diversos cercles

literaris tot col·laborant activa-

ment amb diverses revistes

literàries, com ara NuoviArgomenti i Mondo, i va fundar

la revista Tempo di letteratura.

En els anys setanta va ser

molt activa com a escriptora

feminista, ocupant-se de pro-

blemes socials de la dona i trac-

tant-los en diverses obres, com

en Memorie di una ladra, del

1973, la història d’una dona que

es passa la vida robant i passant

d’una presó a l’altra. Aquesta

obra va ser el resultat d’un

estudi que Dacia Maraini va fer

sobre les condicions femenines

a la presó.

La condició femenina en la

societat actual és segurament el

fil conductor de tota la seua pro-

ducció literària. Dacia Maraini

està convençuda, a pesar de

totes les polèmiques sobre l’e-

xistència d’una literatura feme-

nina, que sí que hi ha una sepa-

ració entre l’escriptura mascu-

lina i la femenina, ja que en

aquesta diferència es reflecteix

una sensibilitat i una visió del

món molt diferent.

Maraini es va dedicar també

al teatre, va fundar el 1973 el

Teatro della Maddalena, ges-

tionat exclusivament per dones.

En aquest teatre, cinc anys més

tarda, va estrenar el Dialogo diuna prostituta con un suocliente, obra traduïda a l’anglés

i al francés i re presentada en

catorze països diferents.

Una de les seues últimes

obres és La nave per Kobe, del

2002, on Dacia Maraini recorda

la seua experiència de nena en

un camp de concentració al

Japó durant la segona guer ra

mundial.

L’escriptora DaciaMaraini, a Filologia

Autora de ‘La lunga vita di Marianna Ucría’CONFERENCIA LA NAU

Jornada per a conéixerles tècniques de lademocràcia participativa

Convocades lesbeques per a La Naudels Xiquets

REDACCIO

Cal conéixer les tècniques de la

democràcia participativa per a

evitar situacions com l’actual:

que el 85% de la ciutadania

espa nyola desaprove la guer ra

d’Iraq i que el Parlament aprove

una actuació obviant l’opinió de

la població.

Aquestes tècniques s’han

donat a conéixer en una jornada

celebrada en la vesprada d’ahir

a l’edifici històric de la

Universitat al car rer de la Nau.

El Patronat Sud-Nord de la

Universitat ha col·laborat en

l’organització de la jornada, que

està impulsada per l’Observatori

Inter nacional de la Democràcia

Participativa (OIDP) i l’entitat

Musol (Municipalistes per la

Solidaritat i l’Enfortiment Insti -

tu cional).

Fermí Vallbé, director de pro-

jectes a l’Ajuntament de Barce -

lo na i exregidor de l’Ajuntament

de Sabadell, va presentar

l’Observatori Inter nacional de

la Democràcia Participativa

(OIDP), una entitat que va sor-

gir en novembre del 2001 en el

marc del projecte europeu

Urban, i on es van sumar tres

ciutats: Barcelona, Saint-Denis

i Porto Alegre.

Un any i mig després aquest

marc engloba 122 membres

entre socis (ajuntaments i orga-

nismes supranacionals) i

col·laboradors (associacions,

ONG que actuen en el marc

municipal). “L’Observatori va

nàixer amb la intenció d’inter-

canviar tècniques de democrà-

cia participativa entre les ciu-

tats”, va comentar posant com

a exemple de tècnica democrà-

tica els pressupostos participa-

tius del Brasil. Per a Vallbé, “les

tècniques obeeixen a unes polí-

tiques”.

Francesc Osan, director de

Participació de l’Ajuntament de

Barcelona i un dels redactors de

les Normes Reguladores de la

Participació Ciutadana a

Barcelona, se’n va fer ressò des-

granant una normativa renovada

el passat mes de novembre i que

permet a la ciutadania “partici-

par en les decisions urbanísti-

ques i socials de l’Ajuntament,

no sols sent transparent i infor-

mant, sinó permetent el debat

ciutadà”. Per al responsable,

això distingeix un ajuntament

entés com un govern democrà-

tic, del que bé podria ser una

empresa de serveis. “El govern

de dretes no entén de democrà-

cies participatives”.

Carme Segura, secretària tèc-

nica del Consell Municipal

d’Associacions de Barcelona,

va posar com a exemple de par-

ticipació l’Agència Municipal

de Serveis amb les Associa cions,

una entitat municipal integrada

per sis mil associacions de la

ciutat.

El president de Musol, Rafael

García, va animar les associa-

cions a formar part d’OIDP i va

recordar que l’article 9.2 de la

Constitució obliga els poders

públics a crear els mecanismes

de participació ciutadana.

REDACCIO

La Universitat de València ha

obert la convocatòria d’accés a les

beques de col·laboració per a La

Nau dels Xiquets i les Xiquetes

2003. Aquesta Escola d’Estiu que

cada any posen en marxa la

Delegació d’Estudiants i el

Vicerectorat d’Extensió Univer -

sitària i Rela cions amb la Societat,

a través del Centre d’Asses -

sorament i Dinamització dels

Estudiants (CADE), està orien-

tada a infants d’edats entre 5 i 13

anys.

Les beques, destinades a estu-

diants matriculats en la

Universitat de València, que acre-

diten com a mínim estar en pos-

sessió del grau elemental de

valencià, tenen com a finalitat

seleccionar un total de cinc coor-

dinadors, quatre animadors d’ac-

tivitats específiques i trenta moni-

tors de grups i tallers que partici-

paran en l’organització i desen-

volupament del projecte lúdico-

formatiu de l’escola al llarg dels

mesos de maig, juny i juliol del

2003, sota la supervisió de la

comissió de seguiment i la coor-

dinació tècnica i administrativa

del CADE.

El termini de presentació de

sol·licituds finalitzarà el pròxim

22 d’abril, i els impresos podran

ser recollits a les oficines del

CADE o descar regats des de la

web d’aquest (www.uv.es/cade).

27 MAR² 20039 NÚM. 174

Dacia Maraini en una conferència anterior.

L’últim llibre de Maraini.

Dacia Maraini, una deles escriptores italia-nes més destacadesactualment, es troba ala Universitat deValència. Hui dijouspronunciarà una con-ferència sobre la seuaobra al Saló de Grausde la Facultat deFilologia. Maraini haestat traduïda a díhuitidiomes, fou compa nyasentimental d’AlbertoMoravia durant moltsanys i té publicada unaàmplia obra nar rativa iteatral. El feminisme ila lluita dels febles perla dignitat són dues deles característiques dela seua obra. La seuavida no és menys inte-ressant. De menuda vaconéixer un camp deconcentració japonés.

LES ARRELS DE LA TERRA

Dies: Fins el 22 d’abril.Lloc: Jardí Botànic. Carrer deQuart 80. València.Horari: De dimarts a diumenge,de 10 a 18 hores. Entrada lliure.

EL TEMPS ABSENT

Dies: Fins el 30 de març.Lloc: Col·legi Major Rector Peset.Horari: De dimarts a dissabte,d’11 a 14 i de 17 a 21.Diumenge, d’11 a 14 hores.

ANGELES BALLESTER. LAIMATGE DE LA DONA EN LA PINTURA

Dies: Fins l’1 de juny.Lloc: Sala Thesaurus de laUniversitat. C/la Nau 2.Horari: De dimarts a dissabte, de10 a 13:30 i de 16 a 20 hores.Diumenge, de 10 a 14 hores.

ALVARO SIZA I L’ARQUITECTURAUNIVERSITARIA

Dies: Fins el 8 de juny.Lloc: Sala d’Exposicions de laUniversitat. C/la Nau 2.Horari: De dimarts a dissabte, de10 a 20 hores. Diumenge, de 10 a14 hores.

ELS VESTITS DEL SABER.ENQUADERNACIONS MUDÈJARSA LA UNIVERSITAT DE VALENCIA

Dies: Fins el 25 de juny.Lloc: Sala Duc de Calàbria. C/laNau 2.Horari: De dimarts a dissabte, de10 a 20 hores. Diumenge, de 10 a14 hores.

ELS ULLS DE L’ETERN GERMA

Un dilema de Stefan Zweig per LaPerla 29. Projecte Teatral Alcover.Dia: Dijous 3 d’abril.Hora: 19 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història. BlascoIbáñez 28. Entrada lliure.

LES NORMES DEL 32. SETANTA ANYS DESPRES

Amb la intervenció de Julià-VicentRey Nicolàs, Abelard Saragossà,Manuel Pérez SaldanyaDia: Dimarts 1 d’abril.Hora: 20 hores.Lloc: Aula Magna. Entrada lliure.

UNILATERALISME IMULTILATERALISME EN EL NOUORDRE INTERNACIONAL

A càr rec de Jorge Cardona,catedràtic de Dret Internacional

Públic de la Universitat Jaume I.Cicle Les Relacions Internacionals:Aspectes actuals.Dia: Dijous 3 d’abril.Hora: 12:30 hores.Lloc: Sala d’Actes de la Facultatde Ciències Socials.

PREMI JUAN JOSE RENAU PIQUERAS

Treballs originals sobre aspectesrelacionats amb la creació, elfuncionament o eldesenvolupament de l’empresa.Organitza: Fundació UniversitàriaVall d’Albaida.Data límit: 15 de juny.Lloc: C/Joan XXXIII, 10. 46870,Onti nyent.Premi: 6.000 euros.Més informació:www.uv.es/~viceext o al telèfon96 291 19 23.

VII PREMIS DE LITERATURA LA ROSA DE PAPER

Obres originals de tema lliure enqualsevol gènere i modalitat.Extensió mínima de 2 fulls imàxima de 10.Organitza: Centre de FormacióLa Florida.Data límit: 31 de març.Lloc: Punt d’informació deFlorida Centre de Formació:c/Rei En Jaume 2, Catar roja, obé per cor reu certificat.Premi: 1er premi de 300 euros i2n premi de 150 euros. Tant enpoesia com en nar rativa. A més,els primers premis es publicaranen el número 6 de la col·leccióSo de Lletres.Més informació: Telèfon: 96 12203 80 o www.florida-uni.es

CONVOCATORIA ARTPUBLIC/UNIVERSITAT PUBLICA

Selecció de deu treballs queseran exposats en la Setmana deBenvinguda als estudiants de laUniversitat de València entre elsdies 20 i 24 d’octubre.Organitza: Delegaciód’Estudiants a través del CADE.Data límit: Fins les 14 hores del7 de maig.Lloc: Es presentarà a l’oficinadel CADE del Campus de BlascoIbáñez o per cor reu. L’adreça enels dos casos és Aulari III, carrerMenéndez y Pelayo s/n. 46010,València.Premi: 600 euros per a cadas-cun dels 10 treballs seleccionats.Més informació: Al 96 386 4771, www.uv.es/cade i en l’adreçaelectrònica cade@uv.es

PREMI D’ASSAIG MANUELCASTILLO SOBRE LA PAU

Sobre temes relacionats amb lapau, les seues manifestacions iles necessitats de reflexió iplanificació de futur davant laseua absència en tants àmbits del

desenvolupament humà.Organitza: Patronat Sud-Nord dela Universitat de València.Dirigit a: Qualsevol persona de laUniversitat. Extensió mínima de100 fulls.Data límit: 13 de novembre.Lloc: Car rer de la Nau 2. 46003,València.Premi: 6.000 euros i un accèssitde 2.000 euros.Més informació: 96 386 41 07 owww.uv.es/psudnord

PERSONA

Cicle La dona en el cinema: entrela fantasia i la realitat. Director:Ingmar Bergman. 1966.Dia: Dilluns 31 de març.Hora: 10:30 i 18 hores.Lloc: Auditori Montaner. Col·legiMajor Lluís Vives. Av/BlascoIbáñez 23. Entrada lliure.

CAPITÀ CONNAN

Cicle Cinema al Vives. Director:Bertrand Tavernier. França. 1996.Dia: Dilluns 31 de març.Hora: 22:15 hores.Lloc: Auditori Montaner. Col·legiMajor Lluís Vives. Entrada lliure.

FLORES DE OTRO MUNDO

Cinema a la Facultat d’Economia.Directora: Icíar Bollaín. 1999.Dia: Dimarts 1 d’abril.Hora: 18 hores.Lloc: Sala d’Actes de la Bibliotecade Ciències Socials GregoriMaians. Entrada lliure.

CONCERT DE ROBERTO BRUNETTI

Cicle de Guitarra Clàssica.Interpretarà obres de Bach, F. Sor,Redondi, Ponce, Domeniconi,Rodrigo.Dia: Dimarts 1 d’abril.Hora: 19:30 hores.Lloc: Sala de la Muralla delCol·legi Major Rector Peset.Pl/Forn de Sant Nicolau 4.Entrada gratuïta.

CONCERT DE KINDERGARTEN

Cicle poprock@lluisvives.uv.es.Dia: Dimarts 1 d’abril.Hora: 20 hores.Lloc: Auditori Montaner del C.M.Lluís Vives. Entrada gratuïta.

MONTEVERDI I LA MUSICA DEL SEU TEMPS

Concert del Cor de CambraAmalthea. Interpretaran obres deMonteverdi, Piccinini iKapsberger.Dia: Dimecres 2 d’abril.Hora: 20 hores.Lloc: Capella de la Sapiència.Carrer la Nau 2. Entrada lliure.

MUSICA

CINEMA

CONFERENCIES

TEATRE

ALTRES ACTIVITATS

EXPOSICIONS

Agenda27 MAR² 200310 NÚM. 174 Agenda

ITESC PROPOSTES

Fertiberia ha convocat un premi a la millortesi doctoral en temes agrícoles. El premi pretén recolzar i incentivar lainvestigació, en aquest cas aquella relacio-nada amb els fertilitzants i la seua aplica-ció en l’agricultura. Així es vol promoureuna aplicació racional i responsable delsfertilitzants, compatible amb els criterisd’un desenvolupament sostenible. La dotació econòmica d’aquesta setenaedició del premi és de 12.000 euros. Hi hala possibilitat de declarar dos gua nyadorsex aequo i en aquest cas l’import es dividi-ria en parts iguals. Així mateix, el premiinclou la possibilitat de lliurar dos accès-sits, amb una dotació econòmica de 3.000euros cadascun.

El termini de presentació de les tesis doc-torals acabarà el 16 de maig.Els interessats hauran de lliurar tota ladocumentació a Fertiberia, carrer JoaquínCosta 26. 28002, Madrid. Cal indicar en elsobre la referència Premio Fertiberia.Per a més informació es pot consultar lapàgina www.fertiberia.com

Dins del cicle de conferències Una altra raóper a canviar la Universitat, que organitza laFacultat de Ciències Socials, s’ha progra-mat la xar rada La investigació a laUniversitat espanyola (1996-2001): Una anà-lisi empírica, que impartirà Luis Sanz-Menéndez, membre del Consell Superiord’Investigacions Científiques (CSIC).La conferència tindrà lloc el proper dimarts1 d’abril, a les 12 hores, a la Sala d’Actesde la Facultat de Ciències Socials (EdificiDepartamental Occidental, 1a planta, P8-P10).El context del cicle és el procés de transfor-mació que ha experimentat la universitatdes de fa dècades. Les universitats actualsdediquen importants esforços a la investi-gació. Però es poden plantejar dubtessobre si aquesta abundant investigació,amb projecció inter nacional en algunscasos, respon a determinades necessitatssocials. Per això cal conéixer en primer llocel que s’està investigant, per a desprésencetar una discussió crítica sobre leslínies que s’haurien de prioritzar, si es volque les universitats puguen oferir una opi-nió lliure i científicament fonamentadasobre les qüestions que preocupen la majo-ria de la societat

Anàlisi sobre lainvestigació a la universitatespanyola

Premi per a estudissobre agricultura

GEMMA BOTELLA MARTA SIMON

La figura d’Estellés representa

la veu del poble valencià. I com

a tal, el desé aniversari de la

seua mort no pot ser emmudit.

Les tres universitats públiques

valencianes que imparteixen la

titulació de Filologia –la Jaume

I de Castelló, la d’Alacant i la

de València– han volgut retre-li

un homenatge especial, amb

l’organització conjunta de di-

versos actes commemoratius.

Estava previst que la

Universitat d’Alacant obrira

ahir l’acte amb una sèrie de

ponències amb la participació

de Ramon X. Rosselló, profes-

sor de Filologia Catalana de la

Universitat de València. La

seua xar rada tractava de l’obra

d’Estellés i la renovació teatral

durant la dictadura.

Hui l’homenatge es trasllada

a la Universitat de València. La

implicació d’aquesta es reflec-

teix amb la col·laboració de dos

estaments claus, com ho són el

Departament de Filologia

Catalana i la Facultat de

Filologia-Cercle Literari.

Els actes que componen

aquesta commemoració aniran

des de ponències fins a la pro-

jecció d’una entrevista amb

Estellés, passant per una lectura

dramatitzada de textos del poe-

ta de Burjassot.

Les xar rades reuniran un

grup d’estudiosos d’Estellés

que aprofundeixen en la seua

època i en la seua obra. Per

tant, el motiu que esdevé més

interessant és la possibilitat de

tractar la trajectòria de l’escrip-

tor des de diversos punts de

vista.

Els convidats són Vicent

Salvador, per part de la

Universitat Jaume I; Mariola

Aparicio, des de la Universitat

de les Illes Balears; i Francesc

Parcerisas, director de la

Institució de les Lletres

Catalanes.

Per part de la Universitat de

València intervindrà, tancant el

cicle de xar rades, Fer ran Carbó,

professor de Filologia Catalana,

amb una ponència titulada Elsinicis d’Estellés i la poesia delsanys cinquanta. Carbó, a més,

ha estat un dels co ordinadors de

l’homenatge. Les ponències se-

ran publicades posteriorment.

La Universitat de València

conclourà l’homenatge amb

una lectura dramatitzada de

textos del poeta. Es tracta d’u-

na visió diferent, ja que per-

met sentir la veu de l’escriptor

d’una manera directa, deixant

que la seua obra parle per si

mateixa i no únicament des de

l’àmbit de l’estudi. A més, és

una manera d’acostar l’obra

d’Estellés al públic assistent i

incitar a la seua lectura.

ELS UNIVERSITARIS, PROTAGO-NISTES. Els encar regats de dur a

terme aquesta tasca seran els

mateixos universitaris. Aquests

estudiants perta nyen a La

Trapa, un taller d’iniciació tea-

tral que començà a funcionar el

curs passat a la Facultat de

Filologia. La Trapa està co -

ordinada per la professora

Maria Conca i pel professor

Ramon X. Rosselló, qui explica

que “en el recital participen set-

ze estudiants i hi haurà una pri-

mera part on es llegiran tres

èglogues [poemes dialogats] i

una segona part on es llegirà

Oratori per la mort de VíctorJara”.

Es tracta d’un taller voluntari

a l’abast de tot aquell que vulga

iniciar-se en el camp del teatre i

del recital de textos.

Rosselló comenta el motiu de

la participació de La Trapa.

“Fer ran Carbó, qui ha organit-

zat l’acte a València, ens va

proposar participar en l’home-

natge i vam acceptar de fer-ho

a partir del recitatge de textos

d’Estellés”.

Els estudiants que participa-

ran en el recital, per la seua

banda, se senten satisfets de la

possibilitat d’interpretar

Estellés. Com diu Joan Josep

Giner, membre de la La Trapa,

“és un gran honor per a mi po-

der re presentar Estellés, per tot

el que significa per a les lletres

catalanes i per a mi com a lec-

tor. És com un homenatge que

necessitava fer, com a persona i

com a poeta”.

Els actes que ha organitzat la

Universitat de València tindran

lloc tant a la Facultat de Filo -

logia, al Saló d’Actes Manuel

Sanchis Guarner –pel que fa a

les conferències–, com a la

Facultat de Geo grafia i

Història, a la Sala Palmireno

–amb el recital.

Finalment, el proper dimarts,

1 d’abril, la Universitat Jaume I

de Castelló tancarà l’homenat-

ge amb quatre ponències. Una

d’aquestes serà la del professor

de Filologia Catalana de la

Universitat de València, espe-

cialista en l’obra estellesiana,

Jaume Pérez Muntaner, qui

parlarà sobre l’obra Mural delPaís Valencià.

Estellés, la veu delpoble, a la Universitat

27 MAR² 200311 NÚM. 174

La Jaume I, Alacant i València s’uneixen per a celebrar el desé aniversari de la mort del poeta HOMENATGE

Hui dijous 27 de març,la Universitat deValència acollirà unasèrie d’actes d’home-natge pel desé aniver-sari de la mort deVicent Andrés Estellés. Els actes, organitzatsper l’Institut Inter -universitari deFilologia Valenciana,començaran a les 10hores a la SalaSanchis Guarner deFilologia.

Vicent Andrés Estellés.

FOTO: J.M. CENCILLO

Manuscrit de Vicent Andrés Estellés.

Vicent Andrés Estellés(Burjassot, l’Horta, 1924-1993) és, com va escriureJoan Fuster, el més gran po-eta que el País Valencià hadonat, en català, des de l’è-poca clàssica de les nostreslletres.Treballà de forner i d’orfe-bre. Després estudià perio-disme i entrà en el diariaLas Provincias a treballar, onfou redactor. Com a poeta, inicià una in-tensa i febril activitat quecomençà amb Ciutat a caud’orella (1953). L’acreditentítols com La nit, DonzellAmarg (1956), L’amant de to-ta la vida (1966), Lletres decanvi (1970), LLibre de lesmeravelles, L’inventari cle-ment, La clau que obri totsels panys (1971), L’ofici dedemà (1972), L’Hotel París(1973), Hamburg (1974),etc.A partir del 1972 s’inicià l’e-

dició de la seua obra poèticacompleta, que abasta ja elsdeu volums. Els seus versessón d’un lirisme intensíssimi d’una desolada tristesa,d’una impressionant huma-nitat.A més d’això, Estellés sem-pre estigué fascinat des dejove pel teatre, i ja havia pu-blicat –i estrenat– unsOratoris (València, 1978), alsquals es poden afegir Dosdrames i una farsa o Oratorisdel nostre temps. Es tractad’un teatre que mostra sem-pre activitats humanes i unagran simpatia pels compor-taments elementals i vitals,pels personatges que tenenun treball manual, com tam-bé un contacte rude i hedo-nista amb la vida i el món,d’una manera molt afí ambla seua poètica.El 1978 rebé el Premid’Honor de les LletresCatalanes i el 1984 el de les

Un referent de les lletres valencianes

27 MAR² 200312 NÚM. 174 ULTIMA

REMEI CASTELLO

l cinema ha estat en mol-

tes ocasions un referent

per a conéixer l’evolució o l’es-

tancament de la societat respecte

de molts aspectes de la vida. En

aquest sentit, també la dona, la

seua visió i el paper que desen-

volupa dins de la societat es pot

seguir a través de les pel·lícules

realitzades al llarg de la història.

Així, de dones va el cicle que

des de fa unes setmanes s’està

projectant al Col·legi Major Lluís

Vives, titulat La dona en elcinema entre la fantasia i la rea-litat.

L’organitzador d’aquestes pro-

jeccions és el Cine-Fòrum de

Comunicació Audiovisual. Un

dels seus membres, Santiago

Bar rachina, explica que el cicle

és una excusa per a diverses

coses, “la idea no té cap inten-

ció de reflectir les distintes

visions de la dona en el cinema,

sinó de donar a conéixer diver-

ses mirades, molt significatives,

sobre la dona en la història del

cel·luloide”.

Segons Bar rachina, es tracta

de construccions molt lligades

al classicisme cinematogràfic

com ara La mujer pan-tera, de Jacques

Tourneur; Perdición, de

Billy Wilder; o Laura, d’Otto

Preminger. “Són pel·lícules dins

de l’època més clàssica de

Hollywood, els anys quaranta.

Es tracta de creacions masculi-

nes, fetes per homes. La dona

concebuda des d’una perspec-

tiva masculina molt marcada.

Són construccions molt mas-

clistes”, afirma. De fet, aquestes

tres pel·lícules presenten tres

dones abocades a un destí tràgic

i que provoquen circumstà ncies

catastròfiques.

Per a Barrachina, aquesta visió

no és casual a Hollywood.

Afirma que els “plantejaments

són clàssics i conservadors en

certa mesura perquè després no

ho són tant. Les pel·lícules de

cinema negre són també trans-

gressores”. Les tres són d’aquest

estil, però Perdición i Laura són

el paradigma del cinema negre

de Hollywood.

Per la seua banda, Persona,

d’Ingmar Bergman, que es pro-

jectarà el 31 de març a les 10:30

i a les 18 hores, és una mirada

més adulta –dels anys 60–, l’è-

poca dels nous cinemes. Perso -

na presenta dilemes morals i

ètics, reflexions no tan unifor-

mes i unívoques com els films

anteriors, amb una mirada més

fixa. “Els plantejaments són més

complicats, és el contrapunt de

les altres pel·lícules, una mirada

diferent”, diu Bar ra china.

La cinta conta la història entre

dues dones, no hi apareix

l’home. Es presenta una relació

un tant ambigua. Una dona que

es nega a parlar i l’altra que vol

forçar-la perquè parle. Es narra

la situació d’una malalta i una

persona que intenta la seua cura-

ció. En aquest cas, es presenta

una mirada distinta on hi ha una

fractura respecte als films ante-

riors, una perspectiva més con-

temporània.

Pel que fa a les pel·lícules de

cinema negre, que ja s’han pro-

jectat, la perspectiva clàssica

s’observa en què hi ha un deno-

minador comú: la dona porta a

la fatalitat i desencadena fets

clàssics. Sempre li ronda la

mort. La dona porta a la perdi-

ció, a la desestabilitat. Ara bé,

és trasgressor el fet que aquesta

dona és activa, perillosa –no té

res a veure amb la dona dels

westerns on adopta una actitud

passiva.

La dona és objecte de tot. En

aquestes pel·lícules la dona té

una imatge de roïna, però activa.

La dona sí que fa coses. Per

aquest motiu, Bar rachina es refe-

reix al cinema negre com a con-

servador i clàssic però també

com a transgressor pel que fa a

l’estètica, la temàtica i el tracta-

ment de la dona.

Persona suposa un trencament

d’eixe classicisme en les tipolo-

gies i l’encasellament de la dona.

S’hi presenta una dona que

pensa, que és humana, que refle-

xiona i té problemes i malalties.

“El cicle pretén aportar qua-

tre mirades significatives de la

dona dins del cinema. Perdi ción:

la dona fatal; La mujer pantera:

la dona castigada pel que fa;

Laura: la dona fantasma; i

Persona: la dona més reflexiva”,

apunta Barrachina.

CINEMA DELS ANYS QUARANTA.Però aquest cicle ar riba al final

i el Cine-Fòrum de Comunica -

ció Audi ovisual prepara la pro-

jecció d’una nova sèrie de

pel·lícules per al mes d’abril

sobre el cinema espanyol dels

quaranta.

De fet, els membres del Cine-

Fòrum no paren. Un total de deu

persones s’encar reguen de pre-

parar les projeccions, fan textos

de totes les pel·lícules, elaboren

les presentacions i moderen els

col·loquis. Aquesta associació

d’estudiants porta prop de qua-

tre anys treballant pel cinema.

L’any passat van treballar des de

l’Aula de Cinema i enguany ho

estan fent en solitari. “La idea és

formar part de l’Aula, ja que així

tenim més possibilitats i més

recursos per a organitzar més

activitats”, explica Bar rachina.

“La programació està funcionant

molt bé, de fet acudeixen mol-

tes persones a les projeccions i

després participen en els

col·loquis”.

L’associació pretén editar els

textos que s’han elaborat per a

les projeccions i fer una publi-

cació de cinema dins de l’àmbit

universitari. L’associació aposta

per oferir activitats cinema-

togràfiques en l’àmbit universi-

tari amb un sentit pedagògic i

divulgatiu. “No volem fer un

reducte, sinó crear una cultura

cinematogràfica necessària per

a la comunitat universitària i per

als estudis d’audiovisual no hi

ha un cineclub que facilite les

consultes i la informació”.

E

Dones depel·lícula

Dalt, cartells de La mujer pantera de Tourneur i Laura, d’OttoPreminger. Sobre aquestes línies, imatge de Persona, d’IngmarBergman.