Núm. 434 AnyXXXVII

LA NOSTRA HISTÒRIA

IRREVERSIBLES CONSEQÜÈNCIES DE LA DESAMORTITZACIÓ DE PASCUAL MADOZ. L'ANY 1855

EIs béns propis i comunals es posaren a Ia vendaL'any 1855 el Ministre d'Hisenda,

Pascual Madoz promou una nova Ueidesamortitzadora coneguda pel seunom. Havent-se ja venut Ia majoria dekbéns de l'església a Fanterior procés

r

AgendaSERVEl MÈDIC

Dies de visitaJoana Ma. Pocoví TeI. 646264Dilluns, dimarts, dijous i divendres:

De 1Oa 12.Oimecres: de 8'30 a 10.

Josep Ma. Ortiz TeI. 646405Dilluns, dimarts i divendres:

D e 9 a 12.Dijous: de8'30 a 10.(Per a urgències i avisos, als respec-

tius domicilis)

Nota: DeI dissabte a les 9 fins aldilluns a les 9, fan una guàrdia alter-nativa cada mes els dos metges deMontui'ri i els dos d'Algaida. Per asaber quin està de guàrdia i on loca-litzar-lo, a l'ambulatori, a l'Ajunta-ment i en el domicili particular hiha exposat un cartell indicador.

METGESD'ALGAIDA

Ma. Rosa Aragon. TeI. 665533C/ Anselm Turmeda, 4 - 1.

Alexandre Pizà. TeI. 665533 I665124. C/Migdia, 11.

TELÈFONS D'UTILITAT

Ajuntament: 646029A. T. S. 646452Apotecaria 646109Escoles 646040Guàrdia Civil 646003Municipals 646029Rectoria 646020Caixa Pensions 646010Banca March 646055Caixa "Sa Nostra" 646311Menjador3a.Edat 646052Bombers Manacor 550080BombersPalma 208811i 291250Funerària 646535GESA (Campos) 650000Son Dureta 230946Creu Roja Montum 646186Ambulatori 646400

PORTADA

F E S T A D ' E S PU IG

De cada any es revitalitza Ia festa d'EsPuig i és més Ia gent que hi acudeix iparticipa, essent el ball Pesbargimerrtque atreu major nombre de níns i majors.

S» fa 150 anys els montuïrers defensaren extraordinàriament Ia desamortització delPuig de Sant Miquel, en fa 35 que s'hi bolcaren per construir l'actual carretera

desamortitzador de Mendizàbal (1837)en aquesta nova Uei es posen en vendaels béns propis i els comunals del mu-nicipi.

Passem a explicar quines eren aques-tes propietats:

EIs béns propis eren els de l'Ajunta-ment com a institució i que aquest Uo-gava a veïns per cobrar unes rendes, enel cas de Montuïri un bé propi era elPuig de Sant Miquel i el seu contorn queera arrendat cada sis anys. EIs béns co-munals pertanyien al poble i eren usatsper tots ek veïns com a pastures pels ra-mats i per aconseguir llenya, fusta, etc.A Montuïri Ia comuna creim que estrobava en els actuals rafals. A algunspobles com Lloret i Bunyola no varenesser venudes.

MONTUiRERSALAGRANENCICLOPÈDIA DE MALLORCA

AMENGUAL MESQUIDA, SEBAS-TIÀ -CAPCANA- puntuïn 1838-1915). Teixidor. Coautor amb Barto-meu Bauçà, d'una obra de teatre titula-da Sant Antoni al viu, que fou repre-sentada des del 1880 fms al 1920; enversió actuaützada, fou escenificadael 1979 pel Grup de Teatre de Montuiri.

La filosofia de Ia Uei era ckra,aquests béns no creaven una riquesa eco-nòmica entesa com a productora d'unexcedent que es pogués dirigir a altressectors econòmics. Venent les terres apetits pagesos o jornalers, aquests lesconrarien i produirien un benefici queseria reinvertit en Ia indústria, etc.

Res d'això passà, les terres foren ad-quirides pek qui reafaient les podiencomprar, els rics terratinents ciutadanso del mateix poble, els quals les teniencom un bé de patrimoni o puramentespeculatiu, però mai productiu. Tambés'ha de dir que les institucions políti-ques no creaven cap tipus d'ajuda eco-nòmica (crèdits) al pagès o al jornalerper adquirir les terres.

A Montuïri l'Ajuntament intentà de-bades que no es venguessin el Puig deSant Miquel ni Ia Comuna, però no sel'escoltà.

"Va acordar l'Ajuntament en virtutdel que disposa l'artíck segon de Ia Ueide primer de maig últim sobre L·i vendade béns nacioncds, soL licitín sien decUtrats d'aprofitament comú el Puig deSant Miquel i h Comuna, atenent a lescircumstàncies que a benefici públicreckanen, s'exceptuen dites propietatsde h venda".

Guillem Mas Miralles

OPINIO

CARTA A LA MEVAILLAEstimada terra: Perdona'm que

a l'encapçalament et tracti de me-va (oficialment al Registre noméstenc mitja quarterada, un solar iuna caseta), però vaig néixer a undels teus racons que per a mi con-serven encara Ia bellesa del paisat-ge i que estim amb locura, comestim cada una de les teves cales,dels teus boscs i muntanyes, co-mellars i turons, planes i torrents,reguerons i pletes, ametlers ivinyes...

Tu saps com estim Ia teva his-tòria (k nostra história), Ia nostrallengua, els nostres costums i tradi-cions, Ia nostra cuina i rebosteria...

Ésperquè t'estim —ja veuscomfaig públic el nostre amor— queavuit t'escric aquesta carta. T'hede dir que estàs en perill i enperill greu. Intentaré explicar-t'hode Ia manera més clara i breu pos-sible.

Tu saps que etspreciosa, que elsteus paisatges valen ulls per mirar,que les teves cales d'aigües trans-parents són úniques en el món,que el teu nom, en definitiva, ésconegut arreu del planeta. Aixòque, en principi, podria ser motiude goig i satisfacció, s'està conver-tint en una malaltia que en unfutur etpot conduir a Ia mort.

Tu saps com aquests darrers20 anys has estat per als mallor-quins, més que una bona mare,una "maregassa". T'has deixatprendre pins i arenes, marina itorrents; has consentit que el ci-ment i l'asfalt es menjassin marja-des i olivars. No et culp: Ia tevaintenció era bona, volies que elsteus fills visquessin com senyorsi mostrassin als de fora Ia tevabellesa. Però algunsd'aquestsfillsteus t'han anat amb traïdoria,t'han explotat, t'han xuclat finsa deixar-te secs elspits.

Ara et trobes sembrada d'ho-tels a tot arreu en un moment enquè l'oferta és superior a Ia de-manda, sobren moltesplaces,peroels aprofitats de sempre, amb ex-

cuses de turisme de qualitat i al-tres coverbos que ja no es creuningú, segueixen construint i edi-ficant, i projectant camps de golf,inofensius a primera vista, peròque sempre duen al darrera ungrandiós hotel i són golafres del'aigua que comença afaitar.

¿Has pensat què serà de tud'aquia 50 anys? Llavors lagene-ració del ciment ja no serà aquí,però tu romandràs tarada per asempre; ningú voldrà venir, hauràsperdut tots els teus encants; emfa calfreds dir-t'ho, però t'assem-blaràs a unaprostituta vella i tuda-da a Ia que ningú s'acosta. La si-tuació és greu i t'avís: pensa enel futur, en el teu poc espai deconradís, en les teves fonts eixu-tes, en les voreres de mar repletesde mastodòntics edificis, propietatde companyies estrangeres. No etdeixis enganar pels mals fills ques'aprofiten de tu. Estan disposats amorir matant.

Feia temps que anava endarrd'escriure't aquesta carta, Ia ser,penta me l'ha donada el que 1llegit a un diari de Ciutat i qitranscric literalment: "No podmos seguir destrozando naturate;ypaisajesque son nuestro mejcatractivo. El clamor es ya generaSi continuamos abusando de un 1toral envilecido, nos exponemosperder el negocio además de e;beUeza a merced de los especul;dores sin sensibilidad. Y ahora iadvertencia no procede de ecokgistas, sino de comerciantes intelgentes que piensan en Ia prosperdad del mañana".

Es el crít d'alerta dels TT. OCalemanys preocupats per Ia tevpropia degradació. Per l'amor quet tenc com a fill, t'ho recomanCrec que és hora que diguisBASTA!

Amb tot el meu afecte.

Andreu Genovar

E L P R I M E R C O N C E R T D ' O R G U ED E P R E S D E L A R E S T A U R A C I Ó

L'expectació que havia despertat el concert de l'orgue de Ia parro-quia després de Ia restauració, el 18 de març, en el qual h¡ va par-ticipar també Ia coral "Montlliri", no va defraudar els nombrososassistents que amb goig, aplaudiren les ¡nterpretacionsmusicalsque

s'havien programat.

EDITORIAL

Cabrera lliure (Editorialconjunta de Premsa Forana)

Fa ja uns anys diversos grups i orgaoitzacions de caire ecologista varen dura terme una campanya de sensibilitzacióde l'opinió pública i, al mateix temps,ona bataUa legal a fins i efectes d'acon*eguir que Sa Dragonera no fos urbanitíada

La incomprensió i el desinterès de('Administració i el desinterès general^ersus Ia defensa del nostre patrimonimediambiental foren vençuts per ktenacitat dek qui tenien Ia raó del seu:ostat. La raó legal se'ls donaria tambéamb el temps.Avui, patrimoni del Con-seU msukr de MaUorca, o, k mateixaoosa, patrimoni de tots el maUorquins,Sa Dragonera resta per a sempre UiureIe Ia possibUitat de ser alterada i des-crui'da per l'ambició i en profit d'unsnocs.

A l'altre extrem de TiUa, un petit4Txipiekg, Cabrera, està en aquestsmoments pendent d'importants decisionspolítiques que hauran de determinar el,5eu futur; unes decisions que no parei-xen fàcils donat que s'estan debatentdistints graus de protecció i no es pottenir encara Ia certesa que les decisionsque es prendran resultin les més adequa-des i convenients. Encara que Ia històriade Cabrera és molt diferent de Ia de SaDragonera.

Afectada per a fins mÜitars l'Ula haromàs vigilada i protegida per un petitdestacament que, és ben cert, no ha alte-rat substanciahnent el medi ambient.Per contra ha hagut de suportar unesmaniobres müitars que fa temps sónfortament rebutjades. Així i tot no s'haplantejat sobre PiUa el fantasma de Iaurbanització i resta pràcticament intac-ta essent l'últim reducte d'aquesta natu-ra que ens queda.

¿Com s'ha de fer per protegir Cabreraen el futur? Aquest n'és el gran debat.El Govern de Madrid pretén que Cabreraquedi en mans de l'Exèrcit, continuantamb unes maniobres miUtars encara querenunciant a l'ús de foc real. En aquestsentit està arrossegant a un ximplePSOE, en contra d'anteriors posiciona-ments i a un feble Govern Autònomque, a canvi de no se sap molt bé quinacasta de contrapartides, pareix disposat

a donar el seu plàcet ak desitjós d'undistant i poc sensible poder centralAl marge d'aquestes intencions hi hauna proposició de Llei Orgànica, al Con-grés de diputats, aprovada per unanimi-tat pel Parlament de Balears que preténque Cabrera sigui en el futur Parc Nacio-nal Marítimo-terrestre i Reserva fote-gral, el més alt grau de protecció que espot aconseguir per un àrea natural sotacontrol i administració de l'Estat. Peròaquest assumpte fins i tot abans d'esserdebatut pareix que no arribarà a bonterme. Restaria encara una tercera pos-sibiUtat com és declarar Cabrera ParcNatural per k Comunitat Autònoma,encara que no pareix que s'empri aques-ta via legisktiva.

El Parlament de Balears és sobirà icompetent per a prendre decisions queafecten k integritat del seu territori i elParlament espanyol hauria de respectar-ies escrupulosament. Seria de desitjarper tant, ara que encara somatempsd'evitar un atropeU a k sobirania popu-lar de les iUes, que l'acció política dekpartits amb representació parlamentàriaa Balears i a Madrid foren conseqüentsamb els seus propis actes i del Parlamentde l'Estat emanàs k desitjable declara-ció de Parc Nacional per a Cabrera. Al-tres decisions foren un frau i a Ia vegadaun desbarat imperdonable.

Cabrera, com abans Sa Dragonera,s'ha de veure Uiure per a sempre de kdegradació i Ia destrucció.

********************************************************** £* ******************#****#

*****#***#**#***#**************#

*#

*****#

******#*****

^CORREDURIA DE SEGUROS

GOMILA s.*.Carrer Jaume Ii, núm. 4 TeI. 64 60 43 Montuiri

Tramitam tota classe

d'assegurances.

Ens demani preus,

* * *

No venem asseguraments

EIs compram per a vostè.

**********************************************#*****#***#*******#

**************** ** ********************** **** **#********J

DE PER LA VILA

iïïtttïï*™ Setmana Santa i Pasqua

Amb ocasió de Ia Festa d'Es Puig po-guérem sentir algunes queixes entorn atres punts que, segons el seny del poble,s'haurien de solucionar. EIs punts sónaquests:

].- Al Puig hi manquen papereres obidons on Ia gent hi pugui tirar papers,plàstics i altres deixaUes.

2.- EIs excusats púbh'cs de davant IacapeUa estan fets un autèntic femer.

3.- Altre temps, Ia gent tenia percostum de ritual anar a beure aigua deIa cisterna, cosa que actualment no éspossible perquè fa anys que està tapadai sense corda ni poal.

Creim que són tres punts dignes detenir en compte, i més quan és Ia gentdel poble Ia que reclama uns drets fona-mentals en el civisme i Ia convivència.

¿De qui depèn Ia solució? ¿De l'A-juntament, de Ia Parròquia, dels admi-nistradors del restaurant...? Voldríem,en bé del poble, que cada una de les en-titats i persones implicades tenguessinel seny suficient per assumir Ia part deresponsabilitat que els correspon, a fid'obrar en conseqüència.

Ja ho diu, ple de seny, el refranypopular: "Qui és confrare, que prenguicandela".

Les festes de Setmana Santa i Pasquad'enguany varen discórrer semblants ales d'anys passats. Es pot dir que comen-çaren Ia nit del dissabte del Ram ambl'estrena de l'orgue. El diumenge moltagent acudí a Ia placeta de Ca Ses Mongesa recollir el ram. Les funcions del dijous

i divendres congregaren molta gent, peròIa processó de l'Encontre i l'Ofici del diade Pasqua foren multitudinaris. I Ia tra-dicional "Festa desPuig"igusument reu-ní molts de montuírers que de Ia vila id'altres indrets gaudiren d'una esplèndi-da diada d'esplai i de germanor.

V CAMPIONAT DETRUC

Per espai de dos mesoss'ha allargat el V Campionat de Truc cetebrat aCan Pieres. Hi hart partícipat 25 parettes i hancompetit per sistema delliga: tots contra tots.

La partida final decisòria, Ia qual havia, despertat gran espectació, es vtjugar el 20 de març entriAngel Parado i Tomeb! Nicolau "Uagat" contrcIa pareUa que seria Itguanyadora: Rafel Mtrlles "Xibau"iJoseBautista Teixeira, a fa quacorrespon fa foto decostat. La foto de dale's del dia seguent,despre's del sopar de comf>anyonia, en què Ui parelL

tn^mfadora acaba derebre els trofeus

ENTRE VISTA

Bartomeu Ramonell AloyDesprés de 24 anys, cessa com a Jutge de Pau de Montüi'ri

Des de 1965 ha exercit el càrrec deJutge de Pau de Montuïri, BartomeuRamonell Aloy, si bé abansja havia ac-tuat com ajutge suplent.

BONA PAU Ii féu una entrevista enel número de setembre de 1969, mit-jançant Ia qual ja es destriaven les bonescondicions d'aquesta persona —persona-litat, podríem dir— per exercir justíciaa Montuïri. El simple fet d'haver ocupatcarrec tan delicat com aquest per espaide 24 anys, sense cap retribució i amb!'únic desig de fer el bé amb Ia constantpreocupació de tenir tothom content,ja ho diu tot. I si encara hi afe-gim que ha desenvolupat aquesta tascamés anys en temps dela dictadura queen Ia democràcia i que malgrat canviarenmoltes coses, ell continuà en aquestiloc tan difícil sense haver sentit queixesde Ia seva actuació, reconeixerem quejquest home mereix elpúblic agraïmentl'un poble que sap apreciar Ia vàlua de!a seva gent.

AIs seus 70anys Ja Ii toca Ia jubila-•ió. Si acudírem a ell fou perquè ensparlas breument de l'exercici de posarpau i fer justícia a Montuïri, ja que sel'anomenai ésjutge depau.

No recordava de moment si eren 24'j 25 els anys de dedicació. Iara, desprésIe tant de temps, quan ja sols Ii man-quen pocs mesos per esser substituït, iIi demanaràrem què suposava per aell deixar aquest càrrec, ens respongué.

-Em sap molt de greu deixar-ho:

perquè m'agradava servir el poble i enca-ra ara si pogués fer-ho, quedaria per *continuar servint-lo

- ¿Què cobra un jutge de pau'-Al revés. Puc dir que en certes coses

n'hi he hagut de posar dels meus;no hecobrat un cèntim mai, a ningú, ningú,ningú; a no ser que m'hàgin donat unobjecte, un xigarro, un puro... o cosesd'aquestes..., però doblers, ni un. DeFelanitx sé que ve una quantitat per aanes despeses. Altre temps es repartia,perb avui s'inverteixen per arreglar unao altra cosa; per coses del jutjat. Potserque arribin unes 10 o 12 mil pessetescada mes, perb entre el Secretari deljui-

— ¿Quines qualitats creis que hauriade tenir un jutge de pau i amb quinscriteris ha d'actuar?

-El jutge de pau s'ha de fer amb eltemps; no pot dir: avuijoja puc orde-nar, manar i manar. Ho ha de veure ipoc a poc hi ha d'anar, perquè s'ha detravelar moltes vegades amb advocats iamb qüestions grossetes, per a aprendre.EIs qui avui entren, ignoren tot aixb. Jan'he passades de bastant grosses, ambadvocats! I en el jutjat de primerainstància, en Ia meva presència i Ia delsecretari passat, el jutge suplent Ii vadir que el jutge podia fer d'advocat, ique és una cosa que no Ueva Ia feina acap advocat, i ha de ser advocat.

"A Montui'ri hi ha molts de problemes per resoldre""El jutge de pau s'ha de fer amb el temps"

S'hafet mereixedor de l'agraïment delpoble

jat, escriventes i despeses del mateixjutjat, tot es consumeix allà dedins;eljutge no en toca cap.

—¿Hi ha molts de problemes perresoldre a un poble com Montuïri?

-Un darrera l'altre.

-Sembla que ha de ser més tranquil.—És que molts d'eUs han de ser ca-

llats pel jutge. S'arreglen entre ell i elcausant, s'arreglen sense donar qüestió isense entèmer-se ningú. Es pot dir quepràcticament vénen a parlar amb mien secret, i com que és secret, ha de•omandre el secret

-Quasi-quasj sena oom un capeUà«xò..

• ..Més o manco -respon totd'una-perquè hi ha coses molt delicades. Si.per exemple, vénen a demanarun con-sell he d'estar molt alerta a afavorir massaun o perjudicar l'altre. I moltes vegadesno es pot resoldre, a no ser amb una en-trevista amb tots dos, sense perjudicar niun ni l'altre. Una cosa que sempre hevolgut ha estat que no es pugui dir quedamunt el jutge s'ha perjudicat aqueil ol'altre, sense una petita causa. Perquèsabem molt bé que el qui és causantd'un determinat fet sempre té una oet.i'a nart de raó.

— ¿I què pensau deljutge a qui substi-tuireu i què diríeu al qui us substituirà?

—Totd'una hi vaig entrar com a su-plent, el jutge era l'amo En Rafel d'EsPuig -Rafel Cerdà Martorell—, peròal cap de dos mesos es va posar malalti el vaig haver de substituir dos anys,fins que em nomenaren titular. Efal'agost de 1965. I respecte al qui emsubstituirà a mi, des d'ara Ii vuU dir queem tendrà al seu sostat, tant si és d'un0 altre partit. Fatants d'anys que ho som1 he estat amb batles d'una casta i del'altra...! He actuat durant elmandat desis o set batles i sempre, més o manco,m'he avengut amb ells; no ens hem dis-gustat mai.

-Creim que això és meravellós. Desd'aquí us volem donar les gràcies peraquest servei que heu prestat al pobledurant tants d'anys, a Montuïri.

—Agraesc al poble —acaba dient eljutge RamoneU— que m'hagin aguantat.No crec, però, que m'hagin d'agrair res;al contrari, don les gràcies a tots els quia mi han acudit,

Més senzill i de mes bon cor, se'ntroben pocs. d'homes a Montuïri. ¿Noés aufi'?

Onofre Arbona\ndre.u Genovar1

ALS QUATRE CANTONS

... fou molt original sa presentacióque féu es Rector Pere a s'acte inauguralde l'orgue, especialement sa frase final:"Que es concert vos sigui de bon grati que Déu mos conservi s'humor perestar sempre més trempats que unorgue".

^>Oo-

... es diumenge del Ram hi haguérams per a tothom, Io que no hi va haverva esser aigua per" a beneir-los. Es Rec-tor Andreu digué sa pregària de benedic-ció, però fora aigua. ¿Fou un descuit?¿O és que enguany, que ha plogut poc,Ia volen estalviar?

^jOo-

... regnà un ambient molt sà en essopar de truquers de Can Pieres de dia21 de març, quan s'estrenava sa prima-vera. Entre ses moltes notes humorísti-ques, aquesta glosa de l'amo en Miquel"Parrí", dedicada a una de ses fèminesque participava al V campionat:

Una al.lota moltfamosa,que amb tothombé sol quedar:anit Ia vull saludar:"Moraguetes", ¿com te va?:no vull que quedis queixosa:per jo ets sa més hermosa,educada i carinyosaque dins Montui'ri hi ha,i a Déu te vull comanar:Que si te veus a casar,que sempre visquis ditxosa.

^>Oo-

El dia de Ia Festa des Puig tothom gau-deix de ballar. Primer comencen elsnins, després els segueixen els grans.Aquest dia ningú està empegueït. Totsels qui volen arriben a prendre-hi gust.I això tant enguany com fa cinc anys,

¿no és així, Joan iMargalida?

... un dissabte es féu una crida a saque s'anunciava que s'obra de teatreprevista per aquell vespre s'ajornava unasetmana per estar malalt un actor. Unadona que ho va sentir però ho va malentendre digué: "¿Què Ii passa an esRector?". Per una altra vegada i per noconfondre es personal serà millor dir"comediant".

—oOo—

... es batle, "engominat" comença asentir-les més segures; diuen que substi-tuirà es seu germà polític (Guillem"Quelet") per un cosí bo (?) des CDS,naturalment.

_oOo-

... es primer dia que es posaven enpràctica ses noves normes per donar escondol i es familiars seien en es segonbanc, una dona tota remolesta s'excla-mà: "Pareix que xerres amb so banc".

^)Oo-

... un home digué (referint-se tam-bé an es mateixtema): 'Tenen raó escapellans,que si anàvem banc per banchi hauria més ordre, però jo som uncabrit que sempre m'ha agradat botarses barreres". I el "susoditxo" homese colà i tots es de devora ell seguirenes seu mal exemple.

_oOo-

... s'altre dia anomenaren golfistaan es batle en es programa "Uff".¿Perquè juga a golf?, ¿perquè vol cons-truir un camp per jugar-hi?, ¿perquèés un golafre?... ¿Per què?

-^)Oo-

... es representants de l'església quanes comuniquen telefònicament ambalguns representants de sa política localutilitzen noms de guerra o almanco

així ho interpretà un fill d'un polític"Cho-bart, per Genovart".

^)Oo-| ... es dia d'Es Puig s'Ajuntament s.pensava que faria una brusca, per aix(no va regar es rotlo on s'havia de fer eball; i en voleu de pols a l'aire... N'hhagué uns quants que amb sa panxadno hi va importar que dinassin.

^>Oo-

...qualque regidor va fer cas omís ;ses direccions prohibides i es "Dia de:Puig" va circular pes camí vell. Algun:vianants , amb tota raó s'empiparendigueren que enlloc de donar llum donaven fum. Fum i pols!

ENXERRIM

f>efl. CLLJt'c-Hfiyw oe\C£LEGfiWrfu$ftLr&f$Si Jtf *0-f>u Pfr7>fftÏÏft èLf

&U£wnny

23 d'Abril: "Festa del Llibre".

ANUNCIS ECONÒMICS

Amb Ia finalitat de prestar un servei més als nostres lectors i després quediferents persones ho hagin demanat, BONA PAU ha decidit insertar una secciód'ANUNCIS ECONÒMICS.

D'aquesta manera aqueUs qui desitgin comprar, vendre, canviar, oferir...diferents coses, com són terres, solars, cases, pisos, mobles, robes, quadres,vehicles, maquinària, animals, coUeccions,joies...ho podran fer per un preueconòmic. Bastarà que es dirigesquin a l'Administració —Aina Socias, TeI.64 61 06— o a PubUcitat —Margah'da Marimon, Tel.64 62 52— o a qualsevoldels qui feim aquesta revista.

DE LA CASA DE LA VILA

L'AJUNTAMENTINFORMAt^V

Resum de l'acta de Ia sessió plenària ordinària del 24 de febrer del989

INFORMES I COMUNICACIONSDE L'ALCALDIA

El batle informà dels següentsassumptes:

- Escrit del CBl comunicant Ia in-clussió de diversos projectes en el PladeCooperació Tècnica.

- Reunió amb el Conseller de Trans-ports sobre el servei regular de viatgers.

- Reunió amb Ia Mancomunitat delPIa de Mallorca per a tractar sobre eltema de Ia seguretat ciutadana.

- Entrevista amb el representant delCol.legi d'Arquitectes respecte al con-curs d'idees sobre Ia zona d'Es MoH-nar.

- Constitució de Ia Junta Rectoradel Patronat Municiapl de Deports.

- La CM.G. deixa damunt Ia taulal'expedient de lUcència d'obres per arejoveniment del Molí d'Es Fraretabans de l'adquisició.

LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOSTDE 1988

El resum a 31-12-88 és aquest:Existència en caixaRestes per cobrar

SumaRestes per pagar

Superàvit

3.029.2278.101.618

11.130.84510.090.6021.040.242

REESTRUCTURACIÓ DE LESCOMISSIONS INFORMATrVES

En vista de les noves incorporacionsi cessaments, les comissions restaranaixí pel que respecta a presidents:Agricultura: JaumeBauzàVergerCultura: GuiUem Ferrer ArbonaUrbanisme i Sanitat: Miquel Cardell M.Serveis Socials: Joan MiraUes JuliàDeports: Gabriel Ferrer MoraGovern i Hisenda: Joan A. RamoneU A.Patrimoni: JoanMiraUesJuUàFestes: Rosa Nicolau Pocoví

Les juntes rectores dels patronatsmunicipak de Deports, de Cultura i deIa 3a. Edat estaran presidides del batle.

NOMENAMENT DE DEPOSITARI

Es va designar el regidor JaumeBauzà Verger.

PADRÓ DE CONTRIBUENTS ICOBRAMENT D'EXACCIONS

S'aprovà el padró de contribuentsde l'impost de circulació i les altresexaccions municiapls per a 1989, lesquals pugen 4.156.194 i 2.769.369ptes. respectivament. També s'acordàposar al cobrament aquests padronsdes del 6 al 18 de març, si bé es podràprorrogar l'esmentat plaç.

LIQUIDACIÓ DE LA RECAUDACIÓDE 1988

Sense cap objecció s'aprovà elcompte de recaudació de 1988 per uncàrrec de 30.641.809 ptes. amb aquestresum: Ingressos: 25.604.365;pendent4.762.486;baixes: 274.958ptes.

SERVEIS DE CUINAI MENJADOR

S'acordà concertar amb l'INSERSOel servei de cuina i menjador per a Ia3a. Edat i solicitar-h' Ia quantitat de2.315.000ptes.per als serveis concer-tats.

ASSISTÈNCIA DOMICILIARURIA

Iguabnent s'acordà concertar ambPINSERSO el servei d'assistència do-micih'aria i solicitar-H Ia quantidad de2.006.400 ptes. per a dit servei.

PROJECTES D'OBRA

S'aprovaren els projectes tècnics deconducció d'aigües residuals a un sol

punt de vessada i l'asfaltat del Camíde Ses Rotes i exposar-los a infor-mació pública durant 15 dies.

SOL.LICITUD D'OBRES PER ALPP.O.S.

S'acordà aproposar al CEM Ia inclu-sió en el pla de 1989 el projecte deconducció d'aigües residuals a un solpunt de vessada i el d'asfaltat del Ca-mí de Ses Rotes.Sol.licitar 14.820.742i 2.506.190 ptes. com a fons perduts,respectivamen^ per aquests projectes.Això suposaria el 80 per cent. L'Ajun-tament hi posaria l'altre 20 per cent.

MOLÍ DES FRARET

Es va acordar proposar als propieta-ris l'adquisició d'Es Molí des Frareta fi de procedir a Ia rehabilitació.

PRECS I PREGUNTES

Sampol Mas prega que des d'aras'enviï esborrany de les actes de lessessions de Ia C.M.G. a tots els regi-dors.

Ferrer Arbona demana al batie si esconscient dels problemes a les escoles isol.h'cita que es facin les obres neces-sàries de manteniment.

El batle manifesta que Ia brigadad'obres ha d'acabar Ia casa de Ia vilai col.locar discs, però les obres urgentsde les escoles tendran prioritat.

Sampol Mas demana que es presentiIa informació sol.licitada mesos enrerasobre Sa Fira-88.

MiraUes Pizà demana informaciósobre l'estat de l'estudisobre Ia comar-ca pel seu desenvolupament i revitaHt-zació.

El batle manifesta que fa poc s'hanreunit el conseUer de Ia CAIB i el presi-dent de Ia Mancomunitat per acordar ifixar les quanties.

NOTICIARI LOCAL

L'AjUntament informa PRIMERA AUDICIÓ DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ DE L'ORGUE

RESUM DE L'ACTA DE LA SESSIÓEXTRAORDINÀRIA DEL 10 MARÇ 89

INFORMES I COMUNICACIONSDE L'ALCALDIA

El batle informà de Ia cçntractacióde dues assistentes socials per als serveisde Ia Mancomunitat; de l'estat de Iarecaudació municipal; de l'impost decirculació i arbitris: fins ara s'han recau-dat aproximadament 4.500.000 ptes.sobre 6.900.000; de Ia reunió amb elConseUer d'Indústria a fi de tractarl'assumpte d'una planta de compostper a Ia Mancomunitat; i de Ia renovaciói actuaÜtzació del cadastre de rústica.

DIADA AUTOMOBILÍSTICA

Es va aprovar organitzar Ia "DiadaAutomobilística Ia segona festa de Pas-qua, ja que enguany no ho farà Ia Fede-ració Balear.

EXPEDIENTS DE LLICENCLA.

Per unanimitat s'acordà informarfavorabkment les següents Uicències:

- Bartomeu Bauzà Bauzà, bar-restau-rant en Es Creuers.

- Magdalena Caldentey Mas, bar ambesgreUes en el Carrer Pahna, 194.

- Rosa Nicolau Pocoví, carnisseria-xarcuteria en el carrer Pataia, 52.

HOMENATGE A MIQUEL MIRALLES"MOSQUERA"

En reconeixement de Ia labor desin-teressada a favor de l'esport montuïrer,s'acordà coUocar una placa commemo-rativa en homenatge a Miquel MiraUesen els nous vestuaris del camp de futbol.

ELECCIÓ DE JUTGE I SUBSTITUT

A fi de poder estudiar més detinguda-ment l'elecció del nou jutge de pau isubstitut, per unanimitat s'acordà apla-çar Ia discussió i votació per a Ia següentsessió.

NOMENAMENT DE SECRETARIDE L'AJUNTAMENT

Vista l'acta d'avaluació dels mèritsper a cobrir en propietat Ia plaça deSecretari-L·iterventor d'aquest Ajunta-ment, per a Ia qual s'han presentat 54candidats, Ia corporació, per unanimitat,acordà proposar el nomenament a favorde Joaquin CeboUada Royo, el qual aral'ocupa interinament, essent també elqui té millor puntuació.

Després de bastants d'anys d'esperarIa restauració de l'orgue de Ia parrò-quia, el dissabte 18 de març passat, unselecte púbhc pogué gaudir de laprime-ra audició en Ia qual polsà l'orgue elmontuïrer Miquel Pons Melià oferintun concert adequat a les carecterísti-ques de l'instrument. També hi participàIa coral 'MontUiri", donant així mésesplendoral'acte.

HOMENATGE A "MOSQUERA"

El dia de Ia festa d'Es Puig, en EsRevolt se celebrà un partit de futbolentre el Montuïrii el MaUorca At. enhomenatge pòstum al qui havia estatjugador i president del Club, MiquelMiraUes "Mosquera".

El fet més significatiu fou el decol.locar una placa commemorativaa l'interior dels nous vestuaris, quasiacabats.

A l'homenatge s'hi sumaren el CM,Ia Federació Balear de Futbol, l'Ajunta-ment, antics companys de l'equip, So-cietat de Caçadors, Club Cich'sta, Patro-nat de Música, Societat Columbòfüa iles empreses Repsol i Propanol, on tre-baUava.

El públic no vamancar i el partites va desenvoluparamistosament. Eltrofeu que es dis-putava fou guanyatper l'equip visitantper 1 - 4. La copa,però, en un acte

emotiu fou entranyablement oferidaals pares de Miquel "Mosquera".

MiquelPons en un moment de l'acte* * *

Parlant de l'orgue ara restaurat, Mi-quel Pons ens deia que "per haver^ed'adequar a les característiques d'a-quest instrument, s'han hagut d'inter-pretar dues peces de Cabanwes, l'autormés important del segle XVII, al qualpertany aquest orgue".

També ens afegí que "Ia restauracióha estat encertada, però no s'ha d'obli-dar que té un estil concret i per aixòs'han hagut d'escoUir les peces adequa-des. Ara bé ^x>ntinua dient— per donara entendre com és ara, valdria comparar-lo a un cotxe antic ben restaurat, queval una miUonada, però amb eU no s'hipot anar cada dia a Qutat. EI nostreorgue és d'una època determinada,molt bo per les seves característiques,però adequat només a aqueils temps,i no per a Ia música actual, que s'estàfent avui en dia".

Orquestra Simfònica de Balears* «Ciulat de Palma»

Direclot: LuIs Romndliwz

ES CONVOQUEN PROVES D'APTITUD PER COBRIR LESPLACES DE:

• Violins • Violoncel·los • Flauta/Flautí • Oboè • Fagot• Trompeta • Percusió/Tímbal • Violes • Contrabaixos

• Clarinet • Trompa • TrombóLes Rurfciom lcnK*nii n<>c <M IO ;il IG ilAkri HU

Pe* a nrès NoimacíoSecrelariadela-FuiKlacioPuHicadetesinesBatearsperalaMusica-.Teteloo (971)71 t l 3 9 C SnnlFeHu n B-ACnilnlrteMalkxra

Davant^]tadel llibre23 D'ABRIL

FESTA DEL LLIBRE

MANCA IL.LUSIÓ PER LALECTURA

UN LLIBRE ES UN BONAMIC

SEMPRE HAURÍEM DETENIR UN LLIBRE PER

LLEGIRGENERALMENT TOTS

ELS LLIBRESPROPORCIONENENSENYAMENT

LLIBRES QUE MES ES LLEGEIXEN A LA BIBLIOTECA MUNICPAL LA PREOCUPACIÓ LITERÀRIA DELS MONTUÍRERS A TRAVÉS DEL QUE ES VEN A LA LDBRERIALa biblioteca municipal compta amb

quasi 500 socis. La majoria de personesque hi acudeixen són escolars, tantd'E.G.B. com de B.UJ>. i FJ>. Aquestssolen anar a Ia bibHoteca i aUà fan lesseves consultes, especialment miren lesenciclopèdies i entre aquestes Ia "La-rrousse" i Ia "Catalana".

Miren també alguns llibres concretssegons Ia feina que se'ls ha assignada,sobretot de literatura.

EIs Uibres de contes són els més Ue-gits, i no només entre els més petits, elsquals alguna vegada se'n solen dur alguna ca seva, sinó també els alumnes delsdarrers cursos d'EGB. "Astérix" i '^Tin-

tin", per posar dos exemples, són elsque més els agraden.

La revista BONA PAU de Montuïrisol esser llegida i també Ia revista deLlucmajor, no així les demés revistes deIa Premsa Forana, que gairebé ningú lesmira. De diaris ara només arriba "Ulti-ma Hora" a Ia Biblioteca Municipal, iquan més es Uegeix és el dissabtedematí.

Les persones majors van a Ia biblio-teca per dur-se'n Uibres i Uegir-los a caseva; generalment solen esser Uibres deliteratura i especialment novel.les.(Informació facilitada per Ia Bibliotecària,

Bàrbara Sastre)

^ "

DIGUES COM LLEGEDŒS IET DffiÉ QUIETSEncara avui, en el temps que

correm, podem trobar una granquantitat de gent que no sap llegir.

Quasi a les darreries del segleXX, mentre sentim parlar de tantsdescobriments que Ia ciència haposat dins les mans dels homes,mentre contemplam les imatges del'astronauta que vola en l'espai,mentre els amenaçadors de sempreens expliquen que les nostres videscontinuen dins el seu puny, a mer-cè del dit que ha de pressionar elfatídic botó de l'apocalipsi, encarahi ha gent que no sap llegir.

Encara avui hi ha gent que noha après a llegir.

Si preguntàvem als homes i a lesdones que trobam pel carrer quinllibre llegeixen en l'actualitat, n'hihauria molts, n'estic ben segur,que no sabrien donar cap resposta.N'hi hauria molts que acabarienper dir que mai no llegeixen, unsperquè no en saben, el altres per-què no en tenen costum.

Encara avui hi ha massa ninsper als quals Ia lectura constitueixuna experiència que prefereixenevitar.

I, no obstant, Ia pedagogia con-tinua entossudida en recordar-nosque aquell nin amb un llibre a les

mans construeix precisament Iaseva identitat personal. Aquell ninque llegeix un llibre té dins lesmans el missatge d'un altre homeque l'humanitza, que possibilita elseu diàleg amb una veu desconegu-da que un dia —¿qui sap quan?—va decidir de reflexionar sobre Iavida de l'homei les sevesquimeres.

Llavors podríem mesurar Iaqualitat del lector per Ia qualitatamb què llegeix. Digues com Ue-geixes i et diré qui ets, hauríem dedir-los als homes i dones delcarrer. No es tracta de mesurar Iaquantitat, sinó Ia capacitat d'apro-fundir en el text que tenim dinsles mans, d'exsucar-lo plenamentfins a arribar a extreure'n tots elsseus possibles matisos.

Però, ¿fins a quin punt estamconvençuts que és possible de des-cobrir Ia vida a través de Ia paraulaescrita? Poca gent hi ha que hadescobert que l'emoció i el goig dellegir ens aboquen a Ia realitatpels camins de Ia imaginació, pelscamins del plaer.

M'atreviria a considerar aquellque no ha adquirit el gust per Ialectura, com un alienat. El qui nollegeix és un alienat. Perquè, des-graciadament, saber llegir bé, enca-ra és un privilegi. Un privilegi demolt poca gent.

Es atractiu cercar llibres —po-sar-los dins les mans dels nins-que parlin de misteri, d'aventura,d'encantaments i de prodigis. Enaquests tipus d'històries els nins hihan cercat sempre l'emoció de viu-re a través de Ia imaginació en unsllocs difentes dels de cada dia. jAquests tipus d'històries els hanajudat a mirar cap endavant, elshan fet observar Ia seva realitat irecórrer el camí que va del que ens iés quotidià al desconegut.

Aquestes històries han comuni-cat sempre als lectors l'esperança derestaurar Ia vida i Ia il.lusió decreure en el futur.

Sebastiana Miralles Servera 'QuelóLajoventut llegeix moltes classes de revistes

En el mes d'abril, dia 23, se celebracom cada any to "Festa del Llibre", con-cretament el dia de Sant Jordi. Es peraixò que hem considerat oportú mante-nir una entrevista amb Ia persona queregenta l'única papereria oberta alpúblic en el nostre poble i mitjançantellapolsar to preocupació literària delsmontuirers que Ia freqüenten,

Ja se sap que n 'hi ha que adquireixenel que empren de paper, revistes o lli-bres a Ciutat o a altres indrets, però lesrespostes de Na Sebastiana Miralles Ser-vera "Queló" molt bé ens serviran pelque desitjant.

—A Ia llibreria —comença dient-nos—generalment despatx jo tota sola a noser que m'hagi d'absentar un moment ialeshores atenen els meus fiUs. Tenimobert tots els dies de Ia setmana mancoels diumenges, matí i horabaixa.

— ¿Quines revistes són les que més esvenen?

—Les revistes que es diuen "del cor",com son"Hola", "Semana","Lecturas",etc.

-¿I diaris?-El dia que es venen millor és el

dissabte perquè duen Ia programació deIa televissió de Ia setmana. Aquí, a Mon-tuïri, el diaris que més es llegeixen són"Última Hora", "Diario de Mallorca","Baleares", "El País" i un poc menys"LaVanguardia".

-¿També esvenen altres coses?-Si; tot allò que es necessita de pa-

pereria: blocs, bolígrafs, llapis, agendes,Uibres de lectura juvenils, i contes peraIs més petits.

-¿Veneu alguns tipus d'objectes deregal?

-A no ser que sigui un bolígraf, unaagenda o qualque joc per entretenir, nohi ha res més.

ha interès per Ia lectura dins Montuïri?—Per a llegir revistes, sí que n'hi ha,

però de lUbres infantils o juvenils, comels que tenc, no massa.

-¿Què penses tu de Ia "premsa delcor"?

-Que aquestes revistes són un entre-teniment per a una persona que no ésmolt aficionada a llegir, serveixen perpassar una estona entretenguda.

—D'aquestes enciclopèdies que es fanper temes, ¿trobes que hi ha moltaafició?

-Si; per exemple en temes relacio-nats amb Ia cuina o Ia naturalesa, hi ha

bastants subscripcions.

— ¿Vens qualque tipus de llepolies?-No; perquè han de tenir un bon

lloc i jo no el tenc.

— ¿Què Uegeixen els joves?-Moltes revistes. Ek al.lots, revistes

de motos o cotxes i les al.lotes, revistesmusicals, fotonovel.les, etc. Vaja, lUbresno en compren molts.

—¿I els nins més petits, què com-pren?

-EUs compren contes i algun llibred'aquests més senzills; i el que comprenmolt, a temporades, són cromos.

— ¿Quin és el dia que més es ven?—És molt mal de calcular, no ho sé.

— ¿Ilatemporada?—Per Nadal, generalment per a fer

algun regal.

-Per acabar, ¿podries dir-nos si creusque a Montuïri dóna per viure una pa-pereria?

-Ja és que ho tenc a dins ca meva i almateix temps puc dur Ia casa; això nodóna molt, tenc per pagar-me l'assegu-rança i qualque cosa més.

Ma. AntòniaMaria Cerdà

GabrielJanerManik -Amb el que veneu, ¿trobes que hi La postura de lajoventut montuïrera a l'entorn de les lectures no és coincident

12 CULTURA

DAVANT LA FESTA DEL LLIBRE: 23 D'ABRIL

ELS CONTES ANTICS:LA FUNCIÓ EDUCATWA DE LES RONDALLES

El conte antic—la rondalla— noés anònim de casualitat, ans alcontrari: es tracta de Ia manifes-tació d'un discurs social en el qualinflueixen una sèrie de sedimentsde diverses èpoques, alguns moltarcaics, plegats entre les vetes delsestrats més recents.

En les societats antigues en quèaquests contes eren explicats nor-malment es produi'a unacompletaidentificació entre el narrador i elpúblic receptor, entre el públicreceptor i el contingut del conte,entre el públic receptor i Ia formade narrar. D'aquesta manera, elnarrador esdevenia l'encarnació del'esperit col.lectiu, Ia veu del po-ble, Ia veu que donava expressió ales seves aspiracions, a les sevescreences, a Ia seva forma de vida

(D-No és cert, per tant, que Ia

realitat social de Ia qual sorgeixen,els sigui estranya. Rere els contesantics s'hi perfilen conflictes polí-tics i socials, referències a Iasexualitat, a Ia realitat tràgica i avegades cruel de les relacionshumanes. Reflecteixen sovint l'or-ganització d'una societat divididaen classes i presenten els senti-ments i l'actitud de les classesdominants enfront de les classesdominadores: l'admiració, Ia sub-missió, Ia burla, Ia sàtira, Ia rebel-lió. Des d'aquesta perspectiva, els

contes burlescs són els més clarifi-cadors: l'astúcia i l'engany sónl'arma de defensa que tenen elsdèbils.

Aquests contes que il.lustrenl'ensomni dels infants ¡ perfilen

el vigor —l'afany d'aventura— delsadolescents ens acompanyen tam-bé sense desercions —escriu Fer-nando Savater (1982: 4-5)- através de tota Ia vida.

Per aquesta finestra mental queés el conte antic ens és possibleobservar un altre univers, unpaisatge ple de colors canviants,veure estranyes i inquietes criatu-res que s'acosten al nostre encon-tre. Ens permeten d'entrar en Iarealitat per camins nous i, a Iavegada en faciliten Ia comprensió

BIBLIOTECANOUS LLIBRES REBUTS

Gardner, Martín: CARNAVALMATE-MATICO.- AManza Ed.

Gardner, M.: CIRCO MATEMATICO.-Alianza Ed.

Drake, S.: GALILEO.- Alianza Ed.Asimov, I: MOMENTOSESTELARES

DE LA CIENCIA.- Alianza Ed.Aleksandrov, A.D.: LA MATEMATI-

CA.- Alianza Ed.Apóstol, T.M.: ANALISIS MATEMÁ-

TICO.- Reverte.Apóstol, T.M.: CALCULUS (2v.).-

Reverté.GRAN ENCICLOPEDIA CATALANA

V. 19 i 20.

MUNICIPALHISTORIA DE LA LITERATURA

CATALANA.V.llAriel.Barrredo, M.A.: TRATADO DE CON-

TABILIDAD (4v.)CEAC.López Garcia Molins, A.: DICCIONA-

RIO DE SINÓNIMOS Y ANTÓNI-MOS DE LA LENGUA ESPAÑO-LA. Ed. Ortells.

GRAN DICCIONARIO DE SINÓNI-MOS I ANTÓNIMOS. Espasa Calpe

Castillo del Pino, C.: INTRODUC-CIÓN A LA PSIQUIATRÍA (2 v.)Alianza Ed.

Barry, R.G. ADMOSFERA, TIEMPOYCLIMA.-Omega.

(Continuará)

de l'univers. "Si a l'infant Iiplauen les rondalles populars ésper Ia senzilla raó que les rondallespopulars van ser creades per adultsi per a adults, per uns adults enfantasia, és clar, que volien enten-dre el món, sense excessius opti-mismes, i el volien explicar d'unamanera agradab!e. Però, si ens hifixem bé, las rondalles no són nitendres, ni falsegen el món, nicreen un univers sols apte per amenors. Són, tot al contrari, unaconcepció del món sovint cruel,sovint irònica, fins i tot sarcàs-tica" (2).

Hi ha, per tant, en Ia base de Iacreació dels contes antics, Iavoluntat d'entendre i de capir el

món caòtic, desordenat, incom-prensible, agressiu, mitjançant unahistòria, una contarella que co-mença i acaba, que es tanca en unparèntesi o potser en una boira tanvella com l'home, tan plena devigor que sedimenten els poderspsíquics que alimenten Ia imagina-ció ¡ creen aquellequilibri humàtan necessari en qué Ia realitat i elsomni es troben perfectamentharmonitzats.

Gabriel Janer Manila1) Maria Bartolussl.- "Análisis teórico del

cuento infantU.- Madrid, 1985.2) Maria AureUa Capmany.- "La cultura a

l'abast dek tafants".- Barcelona, 1978.

D 'A OUI I D 'ALLA 13

Tercera EdatGIMNÀSTICA

Una nova activitat s'ha posat en mar-xa per a Ia gent de Ia Tercera Edat: Lagimnàstica.

Es un exercici per a tots els membresdel cos que es reaUtza dos dies persetmana —dimarts i dijous— des de les11'15 fins a les 12. Va començar el 16de març. La dirigeix una persona joveanomenada Dolça i va dirigida indis-tintament i conjuntament a homes idones. La primera setmana començaren3 homesi 17 dones.

Biel Roscar considera que "és unamedicina natural, una bona teràpia. Aalguns el metge els hi ha enviat". NaSebastiana "Marrona" diu "m'agradamolt, és una bona idea. Estic moltcontenta de Ia professora". I Na Tere-sa Mayol pensa que "convendria quefossin més dies, encara que ens costa iles primeres vegades ens va deixar can-sats. Esperam -continuava dient— treu-re'n millorança; a Io miUor tornamjoves...!, però sols que ens poguemconservar així com estam,ja n'hi ha".

NOMENAMENT A RAFEL SOCIAS

El passat 14 de març, a Paris, on hi vaassistir en quah'tat de representant d'Es-panya, Rafel Socias Miralles fou elegitvocal del Consell Directiu de Ia FIAPA(Federació Internacional de Personesd'Edat), en el qual hi ha quatre espa-nyols. El nomenament és per un períodede sis anys.

Activitats de Ia Premsa ForanaTrobada i assemblea anualDia 5 de març passat, representants

de les pubh'cacions de l'Associació de IaPremsa Forana vàrem tenir una trobadadins el marc incomparable del terme deMarratxí. Concretament en el complex"Ses Tres Germanes".

Aquesta jonada va resultar del totassoleUada, tant és així que donava gustanar a passejar per les garrigues i nuclisque componen el terme de Marratxí. Amitjan matí, amb un autocar, vàremanar a recórrer el PIa de Na Tesa, Pontd'Inca, Sa Cabaneta i Pòrtol. Véremcom encara es feien cendrers, plats, oUesi altres útils de test. Ens varen mostrartambé una nau a manera de tomba fune-rària que data d'uns quatre mil anys,just al costat del camp de futbol dePòrtol.

Abans de l'assemblea hi hagué Iapresentació del Uíbre 'Tortula, guiad'oUeries", del que en són autors BielMassot, president de laPremsa Forana, iMiquel Mut. El volum fou presentat perGabriel Janer Manila.

No hi mancà un bon dinar i un reci-tal de Música Nostra, tot aixó al mateixUoc, dins el menjador, on se celebravaIa V Fira del Fang.

Sopar de companyonia ambel President CaneUas

En el CeUer de Ca N'Amer dTnca,el dimecres 15 de març tengué Uoc unsopar de companyonia de Ia Premsa Fo-rana amb el President del Govern Balear,Gabriel CaneUas.

A l'acabament del sopar el PresidentCanellas es dirigí als assistents amb els

quals mantingué un col.loqui

Un sopar esplèndid amb típics men-jars, un canvi d'impressions entre repre-sentants de les diferents publicacionsdels pobles de MaUorca, per continuaramb unes paraules del President de IaPremsa Forana. Després el PresidentCaneUas, amb Ia seva peculiar parla,'dona certes explicacions de cara a Ia ma-'nera i desenvolupament de Ia Premsa^Forana. Parlà de les subvencions ireconegué Ia tardança en rebre-les finsara, quasi sempre per motius burocrà-tics o d'administració i també d'Hisen-da. Peró, de totes maneres, es rebran.

Després d'oferir tota mena de facüi-tats per obtenir les notícies des de Ia|mateixa oficina de premsa del Govern|Balear, s'obrí un colJoqui, a Ia fi delíqualestancàl'acte.

Un <fteres-ftftt*0tr

14 DE LES E SCOLES

L'excursió dels alumnes de les escolesDesprés d'haver-nos

guanyat uns diners queens serien necessaris al'hora de pagar-nos elviatge, ens vàrem dispo-sar a començar Ia nostraaventura.

Per a tots els alumnesde vuitè que enguany hemfet el viatge d'estudis, haresultat un viatge ple d'a-nècdotes que seran de re-cordar per a tota Ia vida.

Uns dies irrepetibles,ja que mai més, totsjunts,no tornarem repetir, ja si-gui perquè no ens ens tro-barem sensems en tal aven-tura o ja sigui perquè el Entre els molts de llocs visitatspels alumnes, no himancà

proper curs ens separarem d'institut oja sigui perquè amb el temps tothomcanvia i, encara que fóssim els mateixos,Ia personaHtat no seria Ia d'uns alJotsde tretze i catorze anys.

Vàrem partir el divendres 10 demarç. L'itinerari que vàrem seguir fouBarcelona (visita a Ia ciutat amb auto-car i museu de Ia ciència), Saragossa (El

Pilar), Calatayud ^lonestir de Pedra),Madrid (El Prado, el rastro, cine, teatre,parc d'atraccions, zoo, el metro, palaud'Orient, el Retiro...), Navacerrada, Se-govia (Alcàsser, aqüeducte, palau de LaGranja), Avila (murades, convent deSanta Teresa), Salamanca (casa de lasConchas, Universitat, catedral), Aranjuez(casita del labrador, jardins del palau),

el "Zoo"de Madrid, on esfotografiaren

Toledo (alcàsser, sinagoga, casa delGreco, quadre del Comte d'Orgaz), To-rriojos (discoteca de l'hotel) i València(failes, entrega de premis i desfilada deles bandes de música i les faUeres, Ia"Casa de los caramelos" i el Miquelet).

Vàrem arribar un altre pic a casa alcap d'una setmana, el divendres dia 17.

Xavier Canada i ToniMesquida

"X SETMANA POLffiSPORTIVAESPUIG-89"

Enguany és Ia vegada que fa deu,consecutiva, que el Patronat Municipald'Esports en colJaboració amb l'AJP.A.,el Col.legi de Montuïri, el Club de Bàs-quet i el Comité Comarcal de l'EsportEscolar organitzen Ia "Setmana Polies-portiva Es Puig". La major part de lesconfrontacions s'hauran celebrat a Iapista d'Es Dau.

Començaren el Dijous Sant, dia 23,i hauran acabat el diumenge dia 2 d'A-brÜ.

Durant aquesta setmana s'haurandisputat un total de quinze partits debasquetbol, futbol-sala, mini-bàsquet,handbol i també un torneig de ping-pong. Per térme mig s'han celebrat trespartits diaris.

Hi han participat alumnes dels po-bles de Montuïri, Algaida, Petra, Po-Uença, Sant Jordi, Sineu, Sant Joan,Sant Josep Obrer i Porreres.

"Puput Xerrador"El número 15 de Ia revista escolar

'Tuput Xerrador" que edita el CoUe-

Col·legi 5>ublic"JoanMas iV¿rc

í iQi>#_ji;-:̂ '"•-•>',;.•

.i----"^xf"'-S..^r"-

en aouesinúmeRO

Hontuiri vistpeb més petits |

Montmri.Una proposta

de futur

Estudi demogràfíi

EI pou de !a Mort ! - .

B pou del Ri

Son Fornés

Bs rrwGns F;

Eicursió a Aqu;

rfÉ• . , . . • - .

gi "Joan Mas i Verd" va sortir al carrera principis del mes passat. Conté 34pàgines i en elles pàcticament hi estanrepresentats tots els alumnes.

EIs cicles de preescolar i inicialofereixen, sobretot amb dibuixos,"Montuïri vist pels més petits". EIsalumnes de tercer descriuen el poble;els de quart han investigat sobre casesedificades, cases deshabitades i solarssense construir; els de cinquè exposen,mitjançant gràfiques, Ia demografia deMontuïri durant els 20 darrers anys.EIs de Ia segona etapa, a través de di-buixos i descripcions, detaUen el poblatde Son Fornés i diferents racons histò-rics-artístics de nostre terme.

AJUDAAS'ESCOLETA

La Direcció General de Ia Joventutdel Govern Balear ha inclòs, entre al-tres, "S'Escoleta de Montuïri" dins elpla de protecció d'entitats relacionadesamb l'educació, per a Ia seva protecció.

CULTURA 15

Concurs Literari - Artístic

L'ESGLÉSIA DE MONTUÏRI

L'església de Montuïri és un dels mo-numents més antics que hi ha a Montüï-ri. La seva façana, erosionada amb elpas del temps i Ia seva arquitectura gòti-ca, U donen un aire estrany. Les palme-res, enduites pel vent, mouen les sevesfuUes i Ia seva fressa ressonapertot.Elsgraons acompanyen l'església i juntsformen un angle estrany. Quan van ferels graons, fa uns 75 anys, hi varen tro-bar esquelets humans, això vol dir queabans hi enterraven Ia gent, prop dePesglésa. Com ja he dit abans, Ia façanaestà bastant erosionada, un to d'ocres imarrons Ia decoren d'una manera espon-tània. Te dues portes, les dues d'igualgrandària.

Dintre l'església, el primer que ressal-ten són les seves Uànties, de cristaUs,que combinats arriben a fer mosaics decolors. I xerrant de mosaics, l'esglésian'està plena: mosaics de tot color fentdiferents formes i estructures; són unacombinació de colors, que d'enforasemblen una barreja de diversos colors.A dalt, al sostre,hi ha gravats uns dibui-xos dels sants, enrevoltats per garlandesi enredaderes«

I passem a l'altar: de Ia part de da-vant és com tots els altres, però de dar-rera, sembla un... (com ho diria) unacascada d'or i d'estàtues, que brotad'una font que mai comença.

Ma.Fracisca FebrerMesquida - 6è.

SON FORNÉS, TALAIOT DEMONTUÏRI

Com tothom sap, Son Fornés és eltalaiot de Montuïri. EIs montuïrers po-dem estar molt contents d'aquest poblattalaiòtic.

A Son Fornés hi havia homes primi-tius que vivien allà. Es un talaiot gairebébonic, no està molt ben cuidat. Estàformat per grandioses pedres que formen patites habitacions.

També hi ha una enorme taula qutta goig de veure. Fa bastant de tempsque hi varen anar uns homes a arregla>^o oerquè les pedres ia queien

"Ara, els molinsdel Molinar no

tenen aspes, peròen el seu temps,

quan erenjoves..."

A Ia zona de Son Fornés hi ha dostalaiots, encara que un d'ells no estiguiexcavat. Aquest talaiot fou descoberten unes excavacions, fa uns deu anys.

A partir de Uavors s'hi ha anat fentfeina. Han dit coses sobre Ia funciód'aquestes grans pedres, i és que real-ment sorprèn veure com estan de benconservades després de suportar Ia màde l'home i Ia mateixa naturalesa.

Sorprèn Ia facilitat amb què foren col-locades en l'antiguitat i com han aguan-tat heroicament el pas del temps i Iamà de l'home.

El que m'agrada més és el paisatgeque veuen allà dalt. Controla quasi totel pla de MaUorca. Es una bona torrevigia.

Es una pena que a Montuïri no ten-guem museu on es pugui mostrar totel que es troba a Son Fornés. Seriainteressant observar amb una maquetaaqueUavida . . . _,GabnelMayol - 6e

ELS MOLINS DEL MOLINAR

Els molins es troben al Molinar i mi-rant cap a Porreres. Són molt bonics mi-rant Ia seva antiguitat.

Alts i misteriosos d'uns sís o set me-tres d'alçada. Semblen casteUs d'arena,encara que donen un aire de frescor iabandonament, com si fossin un jocpassat de moda. Fets de pedra i argilai en forma rodona, s'enlairaven capamunt. I una petita i estreta fineStretaon hi passava Ia Uum, també amb unaporta de fusta.

Dedins, una estreta escala de caragol4ue volta el molí, fins arribar a dalt

Molts de coloms hi viuen i hi fan eJ¿eu niu. ElIs viuen amb moltes pedres i'"ustes caigudes i amb tota mena d'inseces fems iherbes

Antigament es feien servir per moldreel blat, per fer farina, i eren els únicsque feien farina a Montuïri, ja que elsaltres molins eren per treure aigua.

Des de molts de Uocs del poble esveuen gegantins i poderosos com si fos-sin els amos del poble, juntament ambel campanar, encara que només siguinruïnes.

Catalina Amengual Tomàs - 6è

EL MOLINAR

Es molt antic, tant com un veU roureque aguanta com pot. Te uns sis o setmoUns, d'aquí ve el seu nom. El llocmés alt de Montuïri és eU. D'allà s'hi veuuna meraveUosa vista. Des dels cotxesque van per Ia carretera de Palma - CaIaRatjada fins a les espigues que comen-cen a torrar-se amb el sol de primavera.D'aUà es veu una cascada de colors,verd, groc, cotxes de mil i un colors, etc.EIs moUns, mólts d'eUs tenen paretspassades per uU, estan fets de pedres,totes ben colJocades. Tenen tpts unportalet i una finestreta i dins hi ha unaescala caragolada. AUa, en un d'aqueUsmoHns, ma mare hi anava ajugar amb Iaseva germana Joana, així eUa m'hocontà.

Ara, en aquests antics moUns no hifa feina ningú. Hi viuen coloms, o miUordit, hi van a estar. EIs coloms, blancscom Ia neu, negres, marrons com Iaterra, negres-marrons com el cafè, hi vani hi volen per aUà. No tenen aspes, peròen el seu temps, quan erenjoves, diríemnosaltres, en tenien, supòs. A Ia nit esveuen negres, com fantasmes que rode-gen per aUà, pel moUnar.

Podem estar ben orguUosos de que eneJ nostre poble hi hagi el nostre moUnar.

\pnl.lbpia Rigo Bennàssar - 6è

16 MONTUÏRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

Miquel Rubí Pocoví, missionerNaixia a Montuïri, concretament ai

:arrer "Celler de Son Rafel Mas", avuide "Rector Rubi', dia 10 de setembrede 1831 el qui per espai de 53 anys re-:orreria miis i mik de quilòmetres,orientat únicament pel seu gran amor deiifondre el Regne de Déu. Ens referim aMiquel Rubí Pocoví, fiU de pare lluc-<mjorer, Rafel Rubí Gamundí, i demare montuïrera, Joana Maria PocovíMascaró ("Pofanc").

Quan aquest nin tengué edat per tre-ballar, començà a ajudar al seu pare quefeina de fuster, si bé aquests anys tambéestudiava preparant-se per capeUà, diri-git pel seu oncle frare, el P. BartomeuPocoví, Dominic.

Més envant, als 23 anys, va decidir in-¿ressar a l'Orde de Missioners de SantVicenç de Paül. L'1 de febrer de 1855fou admès a l'Orde i després de passaralgun temps a París, Philadelphia,Pittsburgh, Cincinati, Monterrei-LosAngeles, s'instal.là en el seminari deBarrens (EE.UU.) on, després d'estudiar3 anys de teologia, fou ordenat sacerdot(1858).

Successivament va exph'car teologia,fou visitador a Ia ciutat de Los Angeles iva missionar a les regions que hi ha entreaquesta ciutat i Sant Louís.

L'any 1868 novament fou enviat aNueva Orleans com a pastor d'ànimes perquatre anys. EIs quatre següents fou su-perior de Ia Casa Principal de Barrens,però caigué malalt encara que va dirigirel Col.legi de Sant Vicenç de Los Ange-les i posteriorment, director del seminaria Niàgara. I a l'entretant fou destinat alseminari intern de Perryville (German-'town) com a professor de teologia dog-màtica, càrrec que exercí fins a 1886.

D'aquest temps es va escriure d'ellque "era home de molta ciencia,instrui'ten les llengües clàssiques i modernes;el seu nom és tengut en gran honorentre els nostres i els sacerdots externs,els quak instruí en Ia ciència i discipUnaeclesiàstica. Però Ia seva vida va resplan-dir principalment per Ia pietat, de mane-ra que, senzill, recte i temerós de Déu,meresqué bé ser anomenat fiU de SantVicencdePaul"(l).

EIs vint darrers anys de Ia seva

33anysalsEE.UU.i20aMexic

vida ek va passar a Mèxic, patint d'unatal asma que no el deixava dormir en elUit, i això per espai de quasi 43 anys.

En aquest país va residir algun tempsa Mèxic (capital), Veracruz i sobretot aPatzcuaro on hi havia Ia Casa Centrali en fou majordom i ProcuradorProvin-cial... Moria a Mèxic el 8 d'octubre de1907 on, malgrat les seves poques forcesi precària salut, però amb una intel.li-gència eixerida i privilegiada sempredispost al servei dek altres...

Trobam escrit d'eU (2) que "les vir-tuts que més excel.lien foren Ia caritat,el zel i, sobretot Ia paciència i això dinsgreus malalties. Descansava unes quanteshores Qa que no podria estar al IMt) be-cant en una butaca, on va morir. Raravegada es queixava, ni enmig dels greusdolors que Ii produi'en les cames durantmolts d'anys, especialment els cinc dar-rers, que fou quan se Ii Uagaren tant.que els metges havien resolt taUar-n'hiuna, almanco.

Per cert que, Ia matinada següent,després d'haver pres aquesta mesura, envengueren tres amb llurs instruments pei

a dur a terme l'operació. Però eU, molípreocupat durant tota Ia nit anteriorpel que Ii havien de fer, acudí en oracióa Ia Verge dels Dolors, de Ia que era de-votíssim, demanant força i pregant, siera de bon grat, que el Ik'beràs de l'ope-ració i....prodigi de l'amor de Maria!quan els doctors metges desferen lesbenes, i això que un d'eUs era impiuveren amb esglai, que els bonys i lesUagues podrides havien desaparegut, iaqueU que hores abans no es podiamoure, va poder caminar per espai dequatre anys i set mesos més. Si bé elsdarrers mesos de Ia seva vida, es repro-dui'ren les antigues malalties, les quakel dugueren a Ia tomba".

"DeI Pare Miquel Rubí es podria dir—escriu el seu nebot (3)- que fou unavocació "tardana" però ben aprofitada,que es va haver de desenvolupar entregrans renúncies familiars i molts desacrificis. I tot això si se té en compteque fa 125 anys no hi havia ni avions, nitelevissió, ni ràdio i les travessies marí-times eren pesadíssimes i els trens o noexistien o sols n'hi havia a pocs llocs iencara amb escasses comoditats.

Sense por d'equivocar-nos, podem as-segurar que M. Rubí és un dels sacerdotsmés preclars que han nascut a Montuïri.La seva vida es desenvolupa, com es potveure, no dins l'àmbit nacional, sinó in-ternacional durant els 53 anys de vidamissionera (33 als EE. UU. i 20 a Mèxic)

Va escriure un llibret en anglès "Con-tra l'atei'sme" i 286 cartes del seu puny illetra, Ia major part d'elles al seu germàpetit, Rafel Ignaci, que fou vicari d'Esta-llencs, ecònom de Sineu i rector deManacor. També es conserven cartesdels seus superiors majors i Bisbes, docu-ments periodístics d'aqueU temps, zelo-sament conservats a Ia seva casa pairal.Documentació que assenyala tot un iti-nerari gloriós per terres de França, Es-tats Units, Canadà, Cuba, Mèxic i tambéRoma".

O. Arbona

1) D'unes notes rebudes dels EE.UU.

2) B. Alvarez, I.S.C.M., des de Méxic.

3) "Biografía del Padre Miguel Rubí Pocoví,Misionero", de MonsenyorHonorat RibasMontuin. t9fi5

ESPORTS 17

Cati Bauzà, triomfaVA PARTIOPAR ENEL CAMPIONATD'ESPANYA DE CROSS, A HUEL VA

Catalina Bauzà Blanch, més conegudapels montuirers com "Cati Pera", vaparticipar en el darrer campionat d'Es-panya de cross disputat a Al Monte(Huelva) el passat febrer, gràcies a haveraconseguit Ia sisena plaça en el campio-nat de Balears.

Aquest fet va significar molt per aeUa, estava molt contenta, sobretot te-nint en compte que des de petita haparticipat al cross i ho du dedins, ésmés, "consider —deia eUa— que tot sa-crifici i sofriment que doni fruits, vallapena".

Arribada de terres andaluses enscomentava que abans de començar Iacarrera Ii feia un poc de por, però entot moment es trobà recokada per lespersones de l'equip balear (un total de16, incloses les corredores). Va córrera Ia categoria cadet, a 3.000 metres,on hi havia alguns milers de participants.Na Cati va ocupar Ia posició 110.

Parlant de Ia pròxima temporada ensdeia que desitjaria no tenir cap lesió,quedar dins les tres primeres de Balearsi dins les setanta-cinc primeres d'Es-panya- Miquel Verd

Brillant actuació de l'equip cadet femení de bàsquetDISPUTÀ LA FASEFINAL DEMALLORCA ELSDIES20,21122DEMARÇ

L'equip cadetfemeníde bàsquet amb els nousfitxatges Foto G. Fiol

Cati Bauzà amb Esteva Barceló a Ia final deBalears de. rrms n So« F*rr{ni. el 1ft-2-89

L'equip de bàsquet cadet femeníva quedar segon classificat en el seugrup i per això i per primera vegada aIa història del bàsquet montui'rer, unequip local ha aconseguit arribar a lesfinals de MaUorca de Ia seva categoria.

Jugaren contra els "grossos" delbàsquet insular: Sant Josep, JoventutMariana i Santa Mònica. Per classificar-se per a les finals de Balears, havien deguanyar els dos darrers equips. No hihagué sort,ja que perderen per 63 - 60i 62 - 59, després d'anar davant en elmarcador. Ara bé, l'èxit de jugar unesfinalsja està aconseguit.

Parlant amb les jugadores, manifes-taven que "fa dos anys que es va crearaquest equip, que té una bona organit-zació i que amb els doblers dels carnetsdels socis es compra el material necessa-ri per a l'equip, el qual tembé té l'ajudade l'APA i de l'Ajüntament".

PeI que respecta a l'entrenador i en-trenaments, consideren que GuillemFiol és un bon entrenador i amb eU en-trenen els dilluns, dimecres i divendres.

Per altra part creuen tenir capacitatper jugar amb l'equip cadet encara queno hi estiguin acostumades.

Les jugadodres actuals sdn: CatalinaBauzà, pivot; Antònia Munar, Base;Ma.Franciscà Gomila, aler; Maria PorteU,escolta; Joana Ma. Blascos, escolta; Ma-

ria Gayà, aler; Joana Ma. CapeUà, aler;Antònia Fullana, aler; BeI Maiol, escol-ta; Franciscà Bauzà, escolta. Aquestesdues darreres jugadores són els nousfitxatges de l'equip cadet.

Parlàrem més envant "del púbHc, i ensdeien que "ens dóna molts d?ànims i peraixò mai no ens rendim".

Respecte als arbitratges manifestavenque "el primer àrbitre no va estar alnostre favor, però els altres dos, pre-nidors. Això pel que respecta als trespartits de Ia final de MaUorca".

Així valoraven els equips contraris:"El Joventut Mariana va guanyar ambels àrbitres; Santa Mònica és un equipnormal i Sant Josep és un conjunt ambmolta superioritat".

Quan els parlàrem de si pensavencontinuar amb el bàsquet, totes ensmanifestaren que sí. I al demanar-losuna valoració sobre Ia fase final, ensdigueren que "encara que hem quedatles darreres, a Ia fase final, vàrem acon-seguir arribar-hi; un altre any serà. Demoment som les quartes mülors deMaUorca, encara que ens hagués agra-dat arribar al campionat de Balears;hauria estat Ia primera vegada que hiarribaríem i hauria estat un gran honor

! per al poble de Montuiri.J. Maiol - Rafel Alcover

Pere Cerdà - Miquel Mairata

18 ESPORTS

FUTBOL

Resultats dels equips montuïrers regíscratsel mespassat

BENJAMINS

Montuïri, 4 - Sta. Maria, >\lgaida. 1 - Montuïri, 0

ALEVINS

Montuïri, 6 - Sant Pere At.,()Beta Color, 1 - Montuïri, 1Montuïri, 1 - Cardassar, J

WFANTILS

Montuïri, 3 - Margaritense, t 'Algaida, 1 - Montuïri, 7Montuïri, 2 - Felanitx, )Colònia, 0 - Montuïri, ?

JUVENILS

¡víontuïri, 1 - Lloret, 0(repetició del partit

Montuïri, 0 - Llubí, 2CaIa D'Or, 1 - Montuïri, ÜMontuïri, 1 - Porreres, 3Ses Salines, 0 - Montuïri, ï

I PREFERENTArtà, 1 - Montuïri, 2

No vàrem desaprofitar el mal mo-'nent de joc dels artanencs i duguéremdos positius de "Ses Pesqueres". Laprimera part va acabar 0-1; va empatarl'Artà i als sis minuts del final, el 1 - 2.

Montuïri, 1 - La Unión, 0

MoIt just va venir el resultat encaraque l'únic equip guanyador havia d'esserel Montuïri. S'arribà així a una bonaratxa de set partits i tretze punts.

Porto Cristo, 3 - Montuïri, 2

Aquí es va trencar Ia "bona ratxa"de resultats, però no de bonjoc, perquèel Montuïri després d'anar perdent per3 - 0, va marcar dos gols i gairebé vaempatarelpartit.

Montuïri, 3 - Espanya, 0

El millor partit de Ia temporada en"Es Revolt" a càrrec dels locals; i tambéels mülors gols: Juanjo i Prado (2).

Després que el "professor Prado"marcàs el darrer, se sentiren els crits de"torero, torero": havia estat un golobtingut des del mig camp, amb elporter i defenses avançats.

A MANCA DE DUES JORNADES

L'equip infantil,campio

L'equip infantil delMontuïri, campió del seu grup de IIregional.

L'equip infantil de futbol repre-sentatiu de Montuïri s'ha proclamatcampió del grup de II regional, duesjornades abans d'acabar Ia competició.Per aquest motiu ha pujat a primeraregional.

La satisfacció és grossa. De l'alegriaen participen a més dels alJots que handefensat els colors durant aquesta tem-porada, l'entrenador, Miquel OHver—a qui els jugadors han batiat amb elnom de Cruiff—, el qual l'any passatpreparava els alevins, jugadors que en-guany, Ia majoria d'ells, per Ia sevaedat, estan en infantils.

El Delegat d'aquests nous campionsés Joan Verger Ramonell 'Matxo",home de 49 anys amb quatre fiUs, ad-ministratiu d'Obres Púbh'ques, aficatdes de sempre dins el futbol. Ha estatjugador, entrenador, preparador, delegat

En un xerrada que férem amb eil ensdeia que el paper de delegat és el de

Ferriolense, 1 -Montuïri, 1

Altra bona actuació del Montuïrien el camp del segon classificat, sobre-tot a Ia segona part en què va acon-seguir l'empat en un partit que perdiades delminut 6.

Ara, a manca de set jornades, encaraes mantenen vives les esperances declassificar-se per a Ia lligueta d'ascens.El nostre equip ocupa el vuitè Uoc a Iataula classificatòria

procurar que hi hagi bon comportamentdins el camp. També ens comentavaque està ja molt cansat d'aquesta acti-vitat esportiva. Fa 20 anys que està ficatd'entrenador o delegat, i a vegades Iasalut no l'acompanya.

De totes maneres aquesta temporadano ha deixat d'entrenar. "EIs entrén—ens deia— desque tenien sisanys, i encaraque els cridàsmolt,elsestim"."Estic content—va afegir— queno hi hagi hagutviolència, solsuna targeta ver-meUa; és per ai-xò que no elspuc criticar".

r —™-ç^^kt~Pw

1Joan Verger RamonellDelegat dels infantils

Joan Verger és de l'opinió que"aquests jugadors són bons per pujari mantenir Ia categoria, però trob —ensmanifestava— que no haurien de depen-dre de Ia directiva del Montuïri, n'hihauria d'haver una altra dins el mateixclub".

Ja per acabar volem resaltar l'alegriaentre els jugadors. A més de recordarels primerencs anys donant coces albaló, també pensen en un futur glo-riós: afició, n'hi ha; ganes, no en man-quen. Però... el temps ho dirà.

Jaume Mas - Joset> Serra - J. f "Cr>llet''

MISCEL.LANIA 19

pRivWníftTiEl Ki]iiM:i=u*&Wi] rjMAV(*:.wJ7;73Marcde1989

DEFUNCIONS

Dia 3.-Salvador Rigo Bonet, casatde89anys.'TMego".

MATRMONIS

Dia 18.- José Antonio Aoliem ftànezamb MargaUda Costa Roig.

iTT'Jw fi 'iL T.- i^ i ; n

ABRIL1964-1989

Joan Rigo Bover "Muix"amb

Joana Aina Ribas Gallard "Boira"(6 Abril 1964)

Elsfelicitam per lesseves nocesd'argent

i els desitjam que puguin viure

moltsd'anysplegats.

UJLL ii'^ü-LL^b £JAbrildel964

ADOBDELA CARRETERAD'ESPUIG

Després de bastants d'anys dedeixadesa de Ia carretera d'EsPuig, a Ia qualja s'hidestriava unaserra de pedres acaramullades quedificultava el trànsit dels vehicles,durant aquest, mes un grapatd'homes l'adobaren desinteressa-dament i edificaren un marge decontenció.

ELTREN

A Ia sessió plenària del 15 d'A-bril de 1964, Ia Corporació acor-dà soUicitar al Ministre d'ObresPúbliques, Ia modernització delferrocarril que passava i s'atu-rava a Montuiri, ajustar els horarisi regular elspreus dels bitllets.

CONFITURA DE TARONGES

INGREDIENTS

1 quilo de taronges.600 grams de sucre.CanyeUa a gust (fuUes o canonet).

ELABORACIÓ

Es posen les taronges sense pelar ambaigua durant 24 hores. Després de treu-re-les es taUen a troços petits i primsamb Ia cloveUa i es tornen deixar altres24 hores amb una altra aigua. Una ve-gada tirada aquesta darrera aigua escolen i a continuació es mescla ambel sucre i seguidament es posa al foci es fa buUir tres vegades durant 20 mi-nuts cada vegada, esperant entre una ialtraquehagirefredat.

Després de Ia darrera buUida, quansigui quasi fred, es coUoca dins elspots on s'ha de guardar. I si es desitjaque Ia confitura sia fina, prèviaments'haurà passat pel "turmix".

Recepta facilitada perMargalida Mesquida "Sella "

Marcde1989

Dia 8 6'Olitresm2." 17 11'6 "" 18 • 7'3 "" 19 0'2 "

Total 25'1

Glos

ALSTRUQUERS

Som un homo divertitmolt m'agrada bé quedar,sempre he volgut actuaren tot Io que m'hagin dit,tant si és gran com petitjoves i vells es qui hi ha,jo desig que aquest sopara tots faci bon profit;s ien fan d'altreunaltrepicque mostornin convidar.

Miquel Massanet "Pa.r{"

ALESTRUQUERES

M'agraden ses obres bonesper això em trob animât;i en aquest campionats'acte que més m'ha agradat,és sa lluita que han posâtses dues colles de dones.

Biel Cerdà "Ropit"

PERSANTJOSEP(En el menjador de Ca Ses Monges)

PepXimena,vosvulldir: •tot ha estât ben encertat;l'any que ve no en falti capdetotsesquisomaqui.

Tomeu Gomila "de safarinera"

EL COTXE DE S'AJUNTAMENT

S'Ajuntament ha compratun cotxo de garantiaper disfrutar nit i diaamb sa seva llibertat.

Se cert que no l'ha pagatperquè doblers no n'hi havia,que és Io que se ganaciades de sa Tercera Edat.

Miquel "Pam"

20 ESGLÉSIA EN CAMÍ

EIs malalts i impedits pogueren seguir les celebracions de Setmana Santa a través de "Ràdio Murta"

SETMANA SANTA I PASQUA

MoIt Uui'des i participades resultarentes celebracions de Setmana Santa i Pas^qua, gràcies, sobretot, a Ia coUaboraciód'un bon grup de gentjove

Com a signe d'intercomunicació encre les parròquies soÜdàries, el rectorAn-dreu va anar a Porreres el dijous i diven-dres Sant, a concelebrar amb el rectorTomeu.

Una novetat que cal destacar és queies diverses funcions foren radiadesenguany a través de "Ràdio Murta".Això va facilitar que molts de malaltsi altres persones impedides poguessinseguir des de ca seva les celebracionsdel seu propi poble. CaI agrair Ia inicia-tiva, com també l'encertada realització:ècnica de Ia restransmissió.

L'ORGUESONÀBÉ

Com a pòrtic de Ia Setmana Santa,^1 concert d'orgue i coral fou reahnentselecte, com també el públic assistent.L'organista Miquel Pons MeHa ens oferíles següents peces: "Voluntary", deCharles John Stanley; "Corrente Italia-na" i 'TasacaUe" de Joan Baptista Caba-nilles, i 'Tiento" d'Andrés de SoIa.

A Ia part entremitja, Ia coral MontUi-fi va interpretar les següents obres, aquatre veus mixtes: "Cançó de bressol",de Brahms; "Stabat Mater", de Kodaly,i "Déu Uoat per Ia natura", de Beet-hoven.

"JESUCRISTSUPERSTAR"ALASALAMARIANA

El diumenge de Rams horabaixa, aIa SaIa Mariana, un grup d'alumnes del'Institut Mossèn Alcover de Manacor,posà en escena l'obra musical "JesucristSuperstar". Malgrat les limitacions del'escenari, que per a certes escenes re-sultava petit, l'obra fou seguida amb en-tusiasme pel nombrós públic, que omplíIa sala de gom en gom.

Tant Ia coreografia com Ia interpre-tació, especialment d'alguns personat-ges, foren dignes de qualsevol grup pro-fessional. El tema de l'obra i el seu ca-ràcter de recerca juvenil entorn de Iafigura de Jesús , també ajudaren alsassistents a ambientar i viure Ia Set-mana Santa.

En el concert després de Ia restauració de

ELPUIGESCOSANOSTRA

Dia 28 de març, dimarts de Pasqua,es celebrà Ia tradicional Festa des Puig.Lïucaristia fou presidida per MossènJoan Bauzà, vicari episcopal de Ia FVzona, i concelebrada per una bona repre-sentació de rectors solidaris, antics rec-tors i sacerdots montuirers.

La festa popular fou animada i am-bientada per diversos grups: banda demúsica, baUadors, Ajuntament, alumnesdel'escola,etc.

A partir del primer diumenge de maig(dia 7), durant els mesos d'estiu, es cele-brarà missa a Ia capeUa d'Es Puig deSant Miquel cada diumenge a les 7'30de l'horabaixa.

CONVIVÈNCIA D'ESCOLANETSALLUC

Sense cap intenció de fer Ia compe-tència als Blauets, es va celebrar a Llucuna trobada d'escolanets de les parrò-quies d'Algaida, Montuíri, Porreres iSon Macià.

Hi pengueren part més de 40 al.lots,que compartiren per espai de dos dies Iataula, Ia pregària, Ia feina i l'alegria.

REFLEXltí CRISTIANA PER AADULTS

Aquest mes d'abril posarem puntfinal a les reunions quinzenals de refle-xió sobre distints temes des d'una pers-pectiva cristiana, que han seguit amb in-terès una mitjana d'unes quinze perso-nes.

l'orgue hiprenguépart Ia coralMontlliri

Les darreres trobades seran: dia 11d'abriI, entorn a "Festa i celebració cris-tiana", sota Ia direcció de Pep ToniGuardiola, per acabar dia 25 amb unacelebració final.

Com sempre, totshi estan convidats.

BAPTISMES

Seguint Ia programació d'activitatspastorals de les parròquies solidàries,publicada a principis del present curs,Ia pròxima celebració del sagrament delBaptisme serà dia 16 d'abril (tercer diu-menge del mes). La preparació delspares que vulguin batiar els seu Msdurant el present trimestre (abril-juny)tendrà lloc a Ia rectoria els dies 10 i 12d'abril a les 9'30 del vespre.

CURSETPREMATRIMONIAL

El curset de preparació per a les pare-Ues de les parròquies de l'arxiprestat quefan comptes casar-se.d'aquí a finals d'es-tiu, es durà terme a Porreres entre els'dies 10 i 18 d'abril. EIs interessats, per amés detaUs, convé que es posin en con-tacte amb Ia parròquia.

DIAOELSEMINARI

De moment, els cristians de Montuïrisemblen més disposats a colJaborar eco-nòmicament al Dia del Seminari que noamb el foment de noves vocacions al sa-cerdoci o a Ia vida religiosa. La colJectaduita a terme dia 12 de març va recoUirun total de 38.655 pessetes.