flor de cardSant Llorenç des Cardassar * Octubre del 2005 * núm. 330

MiNoemiGalmésRamírez18.06.05 Campiona de Balears17.07.05 Campiona d'Espanya de bot iparal·leles

Subcampiona a la general

Miquel Pont i Cantallopsnou Fill Il·lustre de Sant Llorenç

Jeroni Galmésfa un important descobrimentdins el camp de la fisiologia vegetal

12345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789

Editorial 2 (226)

Flor de CardRevista d'informació general de Sant Llorenç desCardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@wanadoo.esTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Octubre del 2005.Número 330Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem SolerIgnasi Umbert

Col·laboren

Josep Cortès PortadaEspipellades 3Tal dia com avui 13Fill Il·lustre 16

Cortès/Gayà Jeroni Galmés 4Guillem Pont Imatges de festa 7

Rectificació 13Petits contes locals 30Lliçons de coses 32

Joana Domenge Caponnam 8Antoni Sansó Premis Cala Millor 7 10Ignasi Umbert Església 12Galmés/Pont Tenja 14Ramon Rosselló Història 15Marià Carbonell Miquel Pont 17PSM Un nou Estatut 19Pau Quina Més enllà del batiport 20Margalida Fiol El conte d'Andersen 21

Pàgina infantil 27Joan Gomila Cinc minuts amb tu 22Annie Lennox Salvem Mallorca 22Crom el Nòrdic El pacte social 23Miquel Jordan E.L.A. 24Tomàs Martínez Quan llampega... 25Nicolau/Simonet Demografia 26Felip Forteza Els Trescadors 26Joan Roig Tertúlia de cafè 28Xesc Umbert El temps 31Isabel Nicolau Comptabilitat

Distribució

NotaEls articles apareguts en aquesta revista

expressen únicament l'opinió dels seus propisautors.

Llorencins

Aquest mes l'Ajuntament de Sant Llorenç ha nomenat unnou Fill Il·lustre, Miquel Pont i Cantallops, un fet que no s'esdeveniades de feia 54 anys, quan també hi nomenaren Salvador Galmés.Així, si hi afegim els dos Fills Predilectes -Gabriel Carrió i JaumeLlinàs- tenim que són quatre els llorencins que per un motiu ol'altre gaudeixen de reconeixement oficial per la seva tasca. Ésuna decisió que aplaudim, ja que consideram positiu que unpoble reconegui la vàlua dels seus fills, negant l'aforisme queassegura que "ningú no és profeta a la seva terra".

Si va dir ver, emperò, hem de reconèixer que només dosfills il·lustres en un periode que supera els set-cents anys no ésun balanç gaire espectacular. Potser una de les causes l'hem decercar en què fins fa poc més de cent anys Sant Llorenç era unllogaret de Manacor i la gent que l'habitava no era la més il·lustredel municipi, sinó gent treballadora que vivia pràcticament delconreu del camp. A més, l'historiador del segle XVI Joan Binimelis,tot i haver nascut a Son Binimelis -que avui pertany a SantLlorenç-, sempre ha estat considerat manacorí perquè en aquelltemps el nostre poble encara no gaudia d'autonomia municipal.

La bonança econòmica que facilita la possibilitat d'estudiarque hi ha en aquests moments i la voluntat i esforç d'algunsllorencins a títol individual, fa que el panorama esmentat abanspotser dugui camí de canviar en un futur no massa llunyà. Efectí-vament, si pegam un cop d'ull als llorencins que ara per aradestaquen per sobre de la mitja no tendrem dificultats en trobar-ne dins els camps de la medicina, l'esport, la ciència, la investigació,la docència o l'art, prova inequívoca que els temps de sequeraintel·lectual ja han passat afortunadament a la història.

En aquest sentit, per ventura seria desitjable que els políticslocals tenguessin un poc més de pipella a l'hora de fer costat alsllorencins que ho han de menester. No ens referim, evidentment,a què s'haurien de subvencionar aquelles persones que ja estanmés que consolidades dins el seu propi camp, sigui intel·lectual oesportiu, sinó a les que tot just acaben de començar el seucamí, que és quan més han de menester una ajuda per part deles institucions.

En definitiva, benvingut sigui aquest nou Fill Il·lustre, queesperam que a mig termini pugui comptar amb altres llorencinsque també s'hagin aconseguit fer un lloc en el quadre d'honordel nostre municipi.

I si n'Heràclit tengués raó amb lo de ses quatre forces de sa Naturalesa i totes quatres'haguessin alçat contra es seu contrari, ets Estats Units?Pensem que s'Aire (amb sos huracans d'es golf), s'Aigua (amb ses inundacions derius i la mar) i es Foc (amb sos incendis de Califòrnia) ja s'han manifestat ben abastament. Només mos faltaria que sa Terra també hi volgués dir sa seva i provocàss'anunciat terratrèmol de Sa Francisco...

Tanta sort que en es Parlament de Catalunya no han proposat que ses Illes Balears,València, Occitània i Catalunya siguin quatre països que formen es PaÏsos Catalans,es quals, tots junts, formen una nació.Amb sos rebombori que s'ha armat amb s'Estatut, si haguessin parlat de PaïsosCatalans és ben segur que el dimoni n'hagués passat, es pern del món s'hauria romputi tot hauria fet ui i anat en orris!

I parlant de nacions. Vet-aquí lo que diu es Diccionario de la Real Academia de laLengua Española, gens sospitós de ser catalanista:1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno. 2. f. Territoriode ese país. 3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmentehablan un mismo idioma y tienen una tradición común.No és ver que tant se podria aplicar a Espanya com a Catalunya? Idò per què no posenque Espanya és una nació de nacions?

He rebut per correu-e un missatge la mar de curiós:Any 1981: El príncep Carles d'Anglaterra es va casar; el Liverpool va fer campiód'Europa; el Papa es va morir; el Betis va guanyar la Copa; el Càdis va pujar aPrimera divisió.Any 2005: El príncep Carles d'Anglaterra es va casar; el Liverpool va fer campiód'Europa; el Papa es va morir; el Betis va guanyar la Copa; el Càdis va pujar aPrimera divisió.Nota: Si qualcú se'n tem que el príncep Carles d'Anglaterra fa comptes tornar-secasar, que avisi immediatament el Papa!

Tenc per mi que es polítics no són com sa gent. Sobretot alguns polítics des Pepé.I és que sa gent sol esser més discreta, més senzilla i no acostuma a bravejar-se tantdavant ets altres, sinó que deixa que siguin ets altres es qui la bravegin, si troben quehan fet una cosa ben feta.Però aquestes des Pepé se veu que estan fetes d'una altra pasta, perquè ses tresrevistes que han tret fins ara no fan altra cosa que bravejar-se a elles mateixes idejectar ets adversaris polítics. Ho trob com a poc elegant. I voltros?

Espipellades 3 (227)

Si no hi ha res de nou, dia 20 de novembre, aniversari de sa mort d'en Franco, s'inau-gurarà sa rotonda de sa gasolinera, però pareix esser que, aparentment, una cosa notés res que veure amb s'altra.Sa nota positiva és que hi posaran una escultura de sis metres feta p'en Xisco Garrido,que desitjarà bon viatge a tots es qui passin per Sant Llorenç.

Estic d'acord amb lo que deia en Gabriel Ferret: passam més pena per sa seixantenade morts des grip des pollastres que p'es milions que moren cada any de fam a Àfrica.Deu esser que sa fam no és tan contagiosa com es grip i mos preocupam més denoltros que no d'ets altres.

És una llàstima que sa idea de fer vendre ses cases deshabitades no tiri envant,perquè supòs que darrera vendria lo de ses finques mal conrades, ses ametles sensecollir i ses parets seques esbucades, o no?Amb lo bé que quedaria foravila! Ets estrangers s'hi podrien anar a fer fotos!

Quan li donaren sa criatura, el príncep Felip va demanar a veure si era nin on nina,que amb s'emoció des moment sols no s'hi havia fixat.Com que jo crec que és ver lo que diuen ses Rondaies, amb lo de "paraula de rei nopot mentir", qui punyetes degué ser que abans de néixer sa infanta Elionor ja li haviaenregistrat diversos dominis a internet amb sos noms de "Eleonor de Borbón", "InfantaEleonor", i altres? Jo vos assegur que no ho vaig ser!

Josep Cortès

Jeroni Galmés, biòleg Mateu Gayà i Josep Cortès

Entrevista 4 (228)

Un grup de biòlegs de la Univer-sitat de les Illes Balears, en el qual des-envolupa la seva tesi doctoral el llorencíJeroni Galmés, ha estat notícia darrera-ment als mitjans de comunicació perhaver descobert una proteïna amb ele-vada eficiència a una planta autòctonade Mallorca.

Aquesta proteïna, coneguda coma Rubisco i bàsica per a què les plantespuguin fer la fotosíntesi, ha resultat d'unaeficiència molt elevada, i si s'introduís aplantes d'interès agronòmic, com perexemple el blat, el seu creixement aug-mentaria més d'un 10% en situacionsde reg, i prop d'un 40% en condicionsde manca d'aigua.

Per parlar d'aquest tema, que potresultar molt profitós de cara al futur,ens hem posat en contacte amb en Je-roni, principal autor de la descoberta,amb qui hem concertat aquesta entre-vista.

Per començar: quins són elsteus estudis i què estàs fent ac-tualment?

Jo vaig acabar la llicenciatura deBiologia el 2001, i me vaig integrar dinsdel grup d'investigació de Fisiologia Ve-getal de la Universitat. Vàrem presentarun projecte de tesi doctoral i vaig acon-seguir una beca de quatre anys per tirar-lo endavant. Inicialment, amb aquestprojecte intentàvem sebre més sobre elfuncionament de plantes endèmiques deles Balears, és a dir, d'aquelles espèciesque només es troben a les Balears. Arabé, al llarg d'aquests quatre anys enshem anat desviant cap a aquells aspec-tes que, a mesura que anàvem obtenintresultats, ens pareixien més interes-sants. Un exemple d'això és la investiga-ció que s'ha difós aquestes darreres set-manes pels diaris, ràdios i canals de te-levisió de les Illes.

A part, des de fa dos anys, esticcontractat per la Universitat com a pro-fessor i don classes de fisiologia vegetalals estudiants d'enginyeria tècnica agrí-cola. A més, som coordinador d'un pro-jecte de docència, que permetrà ade-quar i homologar els estudis d'enginyeriatècnica agrícola a nivell europeu.

Com va la tesi doctoral?Si tot va com pens, la podré en-

tregar a finals d'any. Després és neces-sari que passin uns tres mesos de trà-mits burocràtics (comissions d'investiga-ció, de doctorat, etc.) abans de poder-la defensar davant tribunal, que serà,per tant, pel mes de març de 2006. Totala feina de laboratori ja està feta i elque faig ara mateix és enviar publica-cions a revistes científiques internacio-nals.

Aquest estudi el fas tu sol otens un equip que t'ajuda?

Actualment, a nivell d'investiga-ció, la Universitat està estructurada enmúltiples grups de recerca. En aquestsentit, jo som integrant del Grup d'In-vestigació de les Plantes en CondicionsMediterrànies, dins del departament deBiologia. Aquest grup de recerca estàcomandat per n'Hipòlit Medrano, cate-dràtic de fisiologia vegetal, i pel doctorJaume Flexas, que és el meu directorde tesi doctoral. En total som una dot-zena de biòlegs i enginyers agrícolesque fem feina de manera conjunta i ambprojectes comuns.

A més, bona part de la meva tesidoctoral l'he realitzada a Anglaterra,concretament a Rothamsted Research,un centre d'investigació de primer nivellmundial en el que és l'estudi de les plan-

tes. De fet, gairebé tot el treball que araha sortit publicat ha estat fet en aquellcentre, on hi he treballat més d'un any.

La col·laboració internacional ésfonamental per fer una ciència de qua-litat, ja que permet posar-te en contacteamb investigadors de prestigi internacio-nal i aprendre noves tècniques d'interès.

No només ens anam a l'estrangernosaltres, sinó que de cada cop més hiha investigadors que estan interessatsen venir a fer feina amb nosaltres aquí.Per exemple, aquest estiu passat hemfet un estudi de la resposta de la vinyaa la manca d'aigua a la Universitat, con-juntament amb investigadors vengutsd'Itàlia, Eslovènia, Hongria, França i dela resta de l'estat Espanyol. Aquest ésun bon senyal de que les coses s'estanfent en el bon camí.

Vares trobar aquesta proteï-na per casualitat o sabies el queanaves a cercar?

Aquesta proteïna és la més im-portant, i de fet la més abundant de laTerra, ja que sense ella no hi podriahaver vida. El que fa és agafar el CO2de l'aire i mitjançant la fotosíntesi pro-duir sucres, que són la base del creixe-ment i producció de les plantes. Aquestaproteïna, present en totes les plantes,ja se sabia que era més eficient en al-gunes plantes que en altres, i de fet, ja

Entrevista 5 (229)

feia un temps que teníem al cap la pos-sibilitat de què algunes plantes de Ba-lears podrien tenir una versió molt méseficient. Així, vàrem seleccionar 25 plan-tes diferents representatives de tots elsindrets de les Balears, des de la munta-nya fins a Cabrera. Me'n vaig endur lla-vors d'aquestes plantes a Anglaterra, onles vàrem fer créixer, per després puri-ficar aquesta proteïna i estudiar-la a ni-vell bioquímic. Finalment, vàrem se-qüenciar part de l'ADN d'aquestes plan-tes per conèixer els gens que duen infor-mació per aquesta proteïna.

La nostra hipòtesi va resultarcerta i en una planta de Mallorca, cone-guda a nivell científic com a Limoniumgibertii, la versió d'aquesta proteïna foumolt eficient capturant CO2, de fet, haestat la més eficient que s'ha descrit finsara en qualsevol planta a nivell de tot elPlaneta.

Quin és el nom comúd'aquesta planta en català?

Es tracta d'un limoni, i com la ma-joria d'ells viu a zones molt estressantsde prop de la vorera de mar. És per aixòque en català de Mallorca la coneixemcom a saladina.

Concretament, aquest tipus delimoni a Mallorca només es troba a lazona del Carnatge de Palma, i no pergaire temps. Ho dic perquè, fa unes set-manes, quan vaig anar a fer-hi un repor-

tatge per IB3 i per l'Informatiu Balear,ens va costar feina de trobar-ne algunexemplar. El passeig marítim que s'hi hafet ha destruït la major part de la po-blació de saladina que hi havia allà. Aixòdemostra la irresponsabilitat d'algunsgestors i l'obsessió que tenen de posarciment pertot arreu. No vull dir amb aixòque no s'hagués de fer algun tipus demillora en aquesta zona, que estava moltdegradada, sinó que el progrés es potfer, si s'empra el cap, d'una manera mésrespectuosa amb el medi ambient i ambles generacions futures.

Quines utilitats pràctiques téaquest descobriment que heu fet?

La primera és eminentment agro-nòmica. El fet d'haver descobert unaversió d'aquesta proteïna amb elevadaeficiència pel CO2 obre les portes a lamodificació genètica de cultius d'interèsagronòmic per tal d'incrementar la sevaproductivitat. M'explic: el que es tracta-ria de fer seria agafar els gens que duenla informació per aquesta proteïna dela saladina i incorporar-los, mitjançanttècniques d'enginyeria genètica, aaquests cultius, per exemple, el blat,l'arròs, etc. Els models matemàtics ensindiquen que si això es realitzàs, obtin-dríem increments molt importants a ni-vell de producció agronòmica, de fins aun 40% en el cas del blat en condicionsde sequera. Cal tenir en compte que si

les prediccions de canvi climàtic es com-pleixen, les situacions de sequera de lesBalears i de la regió mediterrània aug-mentaran. Això encara afegeix més in-terès a aquest descobriment.

La segona utilitat pràctica és quehem demostrat que guardant i cuidantel nostre patrimoni natural podem ob-tenir un progrés directe en la nostraqualitat de vida. Dit d'una altra manera,que el fet de protegir plantes que estanen greu perill d'extinció no és només un"capritxo" d'alguns ecologistes, sinó queamb cada una de les plantes que anamperdent també perdem una font de di-versitat i de riquesa genètica que enspot ser molt útil de cara al futur. Siaquest limoni hagués desaparescut com-pletament, ara no estaríem parlant d'a-questa proteïna i dels beneficis que enspot aportar.

Vols dir que tot aquest des-cobriment que has fet s'ha d'aplicardesprés mitjançant enginyeria ge-nètica?

Efectivament, del que es tractano és més ni menys que de fer una novaplanta transgènica, que com dic tendriauna productivitat molt major. Per dur aterme aquest treball, en primer lloc cal-drà anar a Suècia, on acabarem d'estu-diar quina és l'estructura tridimensionalde la proteïna, és a dir, observarem"amb lupa", de manera molt detallada,quina és la seva forma i com es compor-ta. Posteriorment, caldrà tirar endavantaquesta transformació genètica. Ambgairebé tota seguretat, serà necessarifer aquesta feina a Austràlia, ja que allàhi ha l'únic grup d'investigadors que hanestat capaços de realitzar transforma-cions genètiques tan complicades comaquesta que intentam fer nosaltres.

Què opines dels transgènics ide tota la polèmica que generen?

En primer lloc, hem de dir quequalsevol planta transgènica pateix moltmés controls que qualsevol altra. Vulldir amb això que a nivell ambiental itambé de salut per al consum humà s'es-tan fent algunes barbaritats molt pitjorsdel què suposen les plantes transgèni-ques. L'únic problema dels transgènicsés que, abans de posar-los a comercia-litzar, cal estar ben segurs que no sónnocius ni per la salut humana ni per al

Entrevista 6 (230)

medi ambient. I és per això que a nivelleuropeu s'estableixen controls tan se-vers per aquests tipus de plantes. Amés, hi ha una cosa que és molt pitjorque els transgènics: la fam, i si amb unproducte transgènic que augmenta laproducció es pot disminuir la necessitatd'aliments a moltes parts del Món, crecque benvingut serà.

La mala fama dels transgènics,demagògies a part, són les grans mul-tinacionals, com per exemple l'ameri-cana Monsanto. Aquestes grans empre-ses el que fan és "segrestar" els page-sos, imposant monocultius en gransparts dels països subdesenvolupats,amb llavors que només són vàlides uncop, etc.

Heu publicat el treball?Sí, el vàrem publicar a una revista

científica internacional de prestigi ano-menada Plant, Cell and Environment, onfins ara ha tengut molt bona crítica.

La publicació dels resultats a re-vistes especialitzades internacionals, enanglès, és fonamental per al progrés dela ciència. Aquestes revistes són llegidesper tots els científics del Món, permetentque tothom conegui el que tu estàs fental teu laboratori. Si no fos així, tal vegadaestaríem estudiant coses que ara mateixs'estan estudiant al Japó, per dir unexemple, o que fins i tot ja han estatdescobertes fa anys. A més, aquestespublicacions, que passen per filtres moltestrictes, són la base per la qual nosal-tres, els investigadors, som avaluats.

Finalment, també se celebrencongressos internacionals, on científicsd'arreu del Món ens juntam per uns dies

per discutir sobre les descobertes mésrecents, per establir col·laboracions fu-tures i per enfocar cap a on va la recercafutura. En aquest sentit, enguany heparticipat a tres congressos, a Bar-celona, Itàlia i França. Al de Barcelona,organitzat per la prestigiosa Society ofExperimental Biology, on participarenmés de 1000 científics, vaig ésser con-vidat per oferir una conferència en laqual vaig exposar precisament el queestam tractant aquí.

Pel que entenc, la investiga-ció a l'estat Espanyol està moltavançada

No. La inversió que es fa és total-ment insuficient. Si es comparen els Es-tats Units amb la Unió Europea, la dife-rència no està en els governs, sinó enles empreses. Les empreses americanesinverteixen molts diners en el que s'a-nomena I+D (investigació + desenvo-lupament), motivades per exempcionsfiscals, però també per interessos es-tratègics a nivell empresarial. A Europa,amb l'excepció d'Alemanya i del RegneUnit, no existeix aquesta cultura d'invertirpart dels beneficis en investigació. Si escompara l'estat Espanyol amb aquestsaltres països, estam a anys llum. I Ba-lears, dins de l'estat Espanyol encara estroba al vagó de coa. L'única investigacióque interessa fer a Mallorca sembla serla de la grava, asfalt i ciment.

Per altra banda, el nivell d'investi-gadors que tenim per aquí tampoc ésdel prestigi que hi ha a altres indrets.

Vols dir que feis feina "perlliure"?

No vull dir tant... Ja hi ha una em-

presa japonesa que s'ha posat en con-tacte amb nosaltres, i ara mateix unade belga, Crop Design, està estudiantcom fer possible la transformació quevolem tirar endavant. L'objectiu final ésfer una patent d'aquestes noves plantesque sorgiran d'aquest treball.

Bé, i per acabar, vols diralguna cosa o fer algun comentari?

Voldria afegir que com a llorencím'hagués agradat que part de la mevafeina s'hagués dut a terme al nostremunicipi. Com ja he dit, les publicacionsque han sortit a rel d'aquesta recercas'han divulgat a nivell internacional, icol·lateralment han donat a conèixer lazona del Carnatge. De limonis també entenim a sa Punta de n'Amer, no de lamateixa espècie, però sí de parescuts, ijo evidentment, hagués sentit certa sa-tisfacció extra si el nom del meu poblehagués tengut ressò, essent un municipiturístic com és.

I de fet ho vaig intentar. Just des-prés de què m'acceptessin el projectede doctorat havíem de cercar zones demostreig. De totes les possibles en và-rem triar les de més a prop de la Uni-versitat. Jo vaig proposar a l'Ajuntamentde Sant Llorenç si li interessava parti-cipar-hi, aprofitant que es tirava en-davant l'Agenda Local 21. Em van dir quesí, i vaig elaborar un pressupost d'acordamb les necessitats de trasllat de gent id'aparells. Aquest pressupost fou apro-vat en comissió de govern ara fa quatreanys, però d'aquesta partida no n'hetornat a sebre res més.

L'acord també incloïa una audi-toria mediambiental de s'Escaleta i dela Sala, aprofitant que estava realitzantun treball de fi de Màster, i que vaigrealitzar i entregar sense cap cost ni unper part de l'Ajuntament.

Crec que és una llàstima deixarperdre oportunitats com aquesta, peròencara més la manca de compromís ide transparència d'alguns dels nostresgestors.

Finalment, voldria donar les grà-cies a Flor de Card per haver-se interes-sat per la investigació que estam realit-zant a la Universitat de les Illes Balears,i per l'aportació que en fa un llorencí.

Moltes gràcies, enhorabona imés èxits de cara al futur.

Imatges de festa 7 (231)

Guillem Pont

A començament d'any, el grupCaponnam va fer un concert a l'Audi-torium Sa Màniga de Cala Millor. Enaquella ocasió no vaig poder assistir-hi,però agraint la convidada d'un delscompo-nents, li vaig proposar fer-li unaentre-vista per a la revista Flor de card.Ell va acceptar gustosament la proposta,però el que passa, "festes passades co-ques menjades", i la cita es va anar en-darrerint. Ara, amb motiu del concertnúmero cent, vàrem trobar l'ocasió pertornar a reprendre la tasca.

Si haguéssim de definir les mú-siques del grup Caponnam, seguramenthi trobaríem un denominador comú: larecerca d'una visió global, oberta i in-terdisciplinària de la cultura que ens en-volta. En algunes de les seves cançonstrobam una reivindicació i una actitudcrítica de la societat diluïdes dins unesparaules d'amor, de somni, d'esperança.Caponnam, als seus concerts, ens con-vida a observar i a actuar amb una ac-titud oberta i a preocupar-nos per ladivulgació de les nostres músiques desdel punt de vista que la cultura és he-rència viva, espai de relació i d'inter-canvi, punt de connexió entre la gentde la nostra generació i entre les gene-racions que se succeeixen en el temps.

Amb referència al títol tercer CDque han editat, A l'illa d'Utopia, ja ensadverteixen que tenim un compromís persalvaguardar el patrimoni natural i cul-tural de les nostres illes i, amb aquestcrit, ens demanen que els ajudem i queno perdem mai les il·lusions.

Quantes persones formen elgrup Caponnam?

Som set músics en Biel Ferrer ala bateria i percussions, en Juanjo Tural baix, en Joan Martorell al piano i al'acordió, en Jaume Julià a les flautes,n'Antoni Galmés a les dobles cordes iveu, en Jaume Gomila és el que du laveu del grup i en Lluís Vaquer a les gui-tarres i veu. També ens acompanya untècnic de so, en Teo Adrover, que és elqui te la responsabilitat de que el públicho senti el millor possible.

Quants d'anys fa que feis mú-sica?

Entrevista 8 (232)

Caponnam, en el seu concert núm. 100 Joana Domenge

Enguany hem complit 10 anys. Elgrup va sorgir l'any 1995, a Barcelona,d'entre un grup d'amics universitaris.

Com va sorgir el nom delgrup?

El nom del grup és una preguntaque a qualsevol moment de la vida vebé fer-mos. La veritat és que no sabíemgens amb quin nom batejar el grup iuna amiga nostra, de Menorca, que viviad'aprop les nostres primeres passes, vacomparèixer un dia amb aquesta ideade Caponnam i així va quedar. Encaraque el nom ha patit diverses modifica-cions: primer, Cap on 'nam, després,Cap on nam i ara definitivament apareixamb una sola paraula Caponnam.

Segurament cada un delsmembres de Caponnam, prové dediferents disciplines musicals, per aquin tipus de música vos decantau?

Efectivament les disciplines de lesque prové cada membre del grup sóndiferents. I això creim que és positiu pelresultat final de les composicions i delsarranjaments. En Joan vé més del clàssici del jazz -és membre de diverses for-macions de jazz i director de la Filar-mònica Porrerenca-, en Biel, del rock -ve del grup Ocults-, en Juanjo intervéen gran quantitat de grups de músiquesmolt diverses, en Toni, Jaume i Lluís

venen més del folk...Sincerament, no crec que ten-

guem un tipus estàndar de música ondecantar-nos, perquè ens agrada ex-perimentar i fusionar ritmes i estils. Lanostra música vol ser una obertura capa ritmes i músiques més enllà de la nos-tra Mediterània, encara que aquest síés el nostre punt de partida.

Música popular de Mallorca,de Menorca, música d'autor. Perquina música vos inclinau alhora defer un concert?

Ens agrada la varietat en els nos-tres concerts i per això mesclam la mú-sica popular de les Illes amb la músicad'autor.

Quants CD's teniu editats?En tenim tres, el primer que publi-

càrem l'any 1998 el titularem Mar enllài vol ser un resum dels tres primers anysdel grup. El segon, surt al carrer l'any2001 Roda el món i torna al Born, onapostam ja de manera decidida per lacomposició pròpia. I a l'any 2004 gravamA l'illa d'Utopia, amb el grup i la sonoritatrenovats.

On s'han duit a terme els vos-tres concerts?

Des de Mallorca i Menorca fins alPrincipat i el País Valencià, visitant aixítots els territoris de parla catalana.

Enguany tenim el repte d'aproparla nostra música fora d'aquests territo-ris, en haver estat seleccionats pel pro-grama Artistas en ruta -que organitzal'A.I.E.- (Associació d'Intèrprets i Exe-cutants d'Espanya) per dur a terme con-certs a Cadis, Cáceres, Bilbao i Lugo.

Per què el concert número100 s'ha fet a Vilafranca, tenint encompte que cap dels componentsde Caponnam és d'aquesta loca-litat?

El fet que el concert número 100fós a Vilafranca és una casualitat i laveritat és que no hem anat a triar-ho.Enguany ha coincidit l'actuació número100 i els 10 anys del grup i vàrem apro-fitar per muntar un audiovisual comme-moratiu al concert de Vilafranca. Peròva ser una cosa casi improvitzada. En-guany la millor manera de celebraraquest aniversari ha estat complint som-nis i reptes pel grup, com són l'estrenad'un espectacle al cicle Cançons a la Me-diterrània, la realització de concerts foradels territoris de parla catalana i, perquè no també, la gravació d'un videoclip.

Què representa per Capon-nam el concert número 100?

A part d'aquest centenar de con-certs, que un per un han suposat expe-riències extraordinàries, els 10 anys devida del grup ens omplen de satisfacciói orgull. Haver arribat fins aquí és gràciesa constància i esforç, però també i so-bretot a l'ajuda i suport de totes i cadauna d'aquelles persones que han venguta un concert nostre o han escoltat unacançó en algun dels tres discs que hemgravat.

Aquest estiu representàreuMallorca a les Cançons de la Medi-terrània organitzat per l'Ajunta-ment de Palma, que va representarper a vosaltres aquest esdeveni-ment?

Va ser un autèntic luxe poder par-ticipar en aquest Festival que, des de famés de 20 anys, reuneix a grans artistesi músics de la Mediterrània i d'altres paï-sos. A més, per encàrrec de l'organit-zació del Festival, vàrem estrenar unespectacle inèdit, que vàrem titular Alforc dels dies, amb un repertori que re-corria diferents músiques i ritmes delmón, amb la participació de 15 músics,

a més del set que formam el grup da-munt l'escenari s'hi podria veure unquartet de corda, un percussionista, dosxeremiers i una cantant menorquina quevolgueren col·laborar amb nosaltres enaquest espectacle.

Quins concerts vos esperenaquesta tardor/hivern?

Els quatre concerts que hem ano-menat del programa Artistas en ruta -San Fernando, Cáceres, Gernika i Lugo-i la participació a la VIII Mediterrània,Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional deManresa (Catalunya), que molta gentconeix per ser una de les fires de re-ferència de la Música popular.

Què voleu aconseguir amb lescançons que fa el grup?

Vuit maneres d'entendre la mú-sica, unificades en una sola proposta iaposta.

Amb aquests concerts, quevoleu apropar al públic?

Pensam que hi ha un públic moltvariat als nostres concerts, però així itot volem despertar una inquietud i unsentiment a la gent que ens escolta, laqual cosa en certes ocasions ho hemaconseguit.

Tenc la sensació que el mónmusical ha avançat molt, amb poctemps hem passat de tenir uns mú-sics gens preparats a estar-ho bas-tant, compartiu també aquestapercepció?

Ara hi ha molt més mitjans queabans, i tota persona que vulgui estudiarmúsica ho té molt més a l'abast. Dins elcamp de la música tradicional, s'haavançat molt en aquest aspecte, creantestudis superiors. Igualment, en els dar-rers anys han sorgit grups, com el nos-tre, format per músics jovesprovinents de diferentsdisciplines i amb una sòlidaformació, quan anteriormentaquests mateixos músics ambestudis potser es dedicaven ad'altres vessants, com lamúsica clàssica.

Pensau que de cadavegada també el públicestà més preparat i a lavegada més exigent?

Hi ha de tot, però el queés cert és que el públic cada

Entrevista 9 (233)

vegada té un ampli ventall de músiqueson poder escollir i potser això també elfaci més exigent. Abans la gravació d'undisc no era assequible per a molts degrups, avui quasibé tothom hi te accés.

Parlem de la vinculació ambla poesia, quins poetes o poemesheu musicat?

La veritat és que hi ha granquantitat de poetes de la nostra culturacatalana als quals admiram, però no enshem posat a musicar pràcticament cappoema fins al darrer espectacle quevàrem presentar al festival Cançons ala Mediterrània. En aquest cas vàremvoler musicar poemes d'autors contem-poranis de les Illes Balears com PonçPons, Guillem d'Efak, Pere Xerxa, PauJaner i altres joves poetes menorquins.

Quins projectes teniu?A curt termini els concerts que ja

hem citat i de cara a l'any que ve, inten-tarem donar a conèixer al públic el re-pertori nou que vàrem crear amb l'es-pectacle Al forc dels dies pel festivalCançons a la Mediterrània, perquè novolem que quedi dins un calaix.

Des d'aquestes pàgines vullagrair a Lluís Vaquer, ànima incansabledel grup, l'amabilitat i la disponibilitatper contestar aquesta entrevista ques'ha realitzat per correu electrònic; i ladisposició que té el grup Caponnam perdifondre el patrimoni musical en aquestsnous temps que ens ha tocat viure,marcats per la globalització i el mestis-satge de llenguatges i de cultures.

Enhorabona per aquest centenarde concerts i que per molts d'anys enspugueu fer gaudir de moments de bonamúsica.

Premis Cala Millor 7.com 10 (234)

El dia 27 d'octubre, a la SalaMagna de l'hotel Castell de Mar, va tenirlloc l'entrega dels Premis Cala Millor7.com corresponents a l'any 2004.Aquesta vegada els guardonats forentres: Juan Rojo, col·laborador de la revis-ta, per la seva coherència política durantla dictadura; el va presentar ManuelCámara, senador d'Esquerra Unida du-rant la passada legislatura. CM Hotels,que engloba el Castell de Mar i el Playadel Moro, en el seu 40 aniversari, peresser referència del turisme a Cala Millori arreu de Mallorca; el va presentar elbatle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs iva recollir la placa na Margalida Ramis,presidenta de la societat i filla del quifou secretari del nostre poble, FrancescRamis. Finalment el tercer guardonat vaesser Josep Cortès, director de Flor deCard, dibuixant i escriptor, per la sevatasca literària; el va presentar AntoniSansó, conegut de tots els llorencins.

Curiosament, de les set personesque compartien la tarima -la setena erael batle de Son Servera, que va entregarla placa a na Margalida Ramis-, quatreeren llorencines, prova inequícoca queles velles tírries entre burregos i granotsja han passat a la història, de la qualcosa tots ens n'hem de felicitar.

Per la relació amb la revista i ambSant Llorenç, vet-aquí la presentacióque va fer n'Antoni Sansó:

"Senyores i senyors, amigues i amics,Quan na Bel Servera em va cridar

per demanar-me que presentàs en JosepCortès, Premi Cala Millor 7 de 2004, nosap amb quin compromís em va ficar, jaque aquesta no és una tasca gens fàcil.Però vos confés, que ho faig de moltbon gust, no perquè en Pep sigui un bonamic, sinó perquè s'ho mereix.

I s'ho mereix, no sols per la sevatasca literària, que és molta, sobretotdamunt la revista "Flor de Card", quedirigeix des de fa tants d'anys, sinó coma intel·lectual compromès amb el seupaís, la seva llengua i el seu poble.

Sobre la llengua, ja el 1979 es-crivia: "A tots els països mitjanamentcultes les llengües regionals són prote-gides i fomentades per l'Estat, sia a-quest de dretes o d'esquerres, perquèconsideren que això és el que toca o, si

voleu, perquè veuen que és una reivindi-cació inevitable. Aquí passa tot el con-trari, no sé quines bubotes deuen veuredarrera la llengua per considerar-la pe-rillosa i, en conseqüència anar-li posanttotes les traves que tenen a l'abast".

Malauradament aquest escritsegueix estant ben d'actualitat, la IB3,l'ensenyament a les escoles, la supressióde la junta avaladora, la política lingüís-tica del PP, etc.

En Pep es guanya les sopes desde l'any 1975 com a empleat de banca,però ell, que és tècnic d'empreses tu-rístiques, de jove va treballar dins el móndel turisme, arribant a dirigir algun hotelper Peguera i Cala Millor.

En Pep, és també mestre de Llen-gua Catalana i Cultura de les Balears imoltes coses més.

Record que l'any 1982 realitzàuna exposició d'escultures amb en Gui-llem Nadal, que llavors ens mostrà lesseves primeres pintures.

Record la seva tasca com a dibui-xant, autor de tantes i tantes portades idibuixos a "Flor de Card", però tambédibuixant per publicacions com: "La His-tòria de Sant Llorenç", "Curs elementalde llengua de La Caixa", "La Bona Nova","La Mare de Déu del Puig de Pollença" itantes altres. O realitzant exposicions dedibuixos, com la mostra de 1995 de per-sonatges populars de Sant Llorenç.

Com a escriptor, en Pep, ha escritllibres com: "L'Associació de la PremsaForana a Mallorca", amb en Rafel Ferrer

Massanet, "CD Cardassar", amb n'IgnasiUmbert, "Conjunt d'estudis sobre centanys d'autonomia municipal", amb altresautors locals i professors de les Univer-sitats de les Illes Balears i de Barcelona,"Guia de Sant Llorenç", juntament ambaltres col·laboradors, "Téntol. Recordsd'un al·lot de poble d'abans del turisme"i recentment "Grup ciclista Sa Poltrú.1995-2005: els primers 10 anys".

Permeteu-me fer quatre mots dela seva tasca a "Flor de Card", tasca queve realitzant des de l'any 1972 fins elpresent sense interrupcions.

Les col·laboracions d'en Pep a larevista són tan nombroses que un nosap molt bé per on començar. Intentaréresumir aquesta tasca breument.

"Érem uns al·lots sense experièn-cia però carregats d'il·lusió que fèiemallò que trobàvem que havíem de fer.Sabíem -o intuíem- que rebríem qualquebescollada (el temps s'ha encarregat dedemostrar que les nostres previsions en-cara feren curt), però tiràvem endavantperquè volíem canviar el poble, volíemcombatre contra l'impossible, com aquellfum del cigarret que volia lluitar contral'aire", paraules manllevades a en Pepper dir que al principi de la revista eltrobam fent entrevistes i portades, queno ha deixat de fer durant tots aquestsanys. Juntament amb en Guillem Pontescrivien unes punxades, escrits moltscurs de caire satíric, signant Foc i Fum.

El 1979 començà les cròniquesinformals dels plens de l'Ajuntament.

M'agradaria remarcar aquí que a travésd'aquestes en Pep ha estat el millor in-formador que ha tingut el poble de lescoses que passaven al nostre Ajunta-ment. Ha estat la TV llorencina, que ensretransmetia els plens amb ironia i ho-nestedat.

Aquesta ironia fa que es disculpid'aquesta manera quan l'any 1982 nopot realitzar una d'aquelles cròniques:"Aquest mes, sofrits lectors, m'haureude perdonar. Fort i no et moguis, la me-va dona va ficar la banya -ja sabeu comsón les dones- i no va estar a pler finsque em va haver menat a veure la famí-lia d'ultramar. Jo bé li deia que trobavamés urgent una redacció calmada de lacrònica del ple que, a la fi, és el queens dóna les sopes, però ella que no ique no. I ja ho veis: aquest mes us hau-reu de conformar amb una senzilla re-dacció de cada punt, i renunciar a lesparides que el dimoni -sinó, qui?- de tanten tant me fica dins l'escudeller".

Aquesta mateixa ironia fa queaquest mateix any comenci a fer lesfamoses espipellades o collonades queen Pep espipella d'aquí i d'allà amb lesorelles sempre parades.

Aquí en teniu una petita mostratriada pràcticament a l'atzar, però comva dir en Pep als 10 anys de revista:"Per evitar ses agrures i ses males di-gestions he procurat no desembotellarses més envinagrades".

"En aquest ditxós poble que ensha tocat viure, pareix ésser que el dolentno és el qui fa les coses malament, sinóel qui les conta. Com que noltros lescontam, vet-aquí els dolents, o rojos, odimonis, o comunistes, o el nom ques'usi aleshores".

"D'es que diven que poden anarp'es carrer amb sa cara ben alta n'hi hade dues classes: es que tenen sa cons-ciència ben neta i es que no tenen gensni mica de vergonya".

"Que no sabeu què em va passares dia de Sant Josep? Idò que no hi vahaver cap membre de sa Corporació quevengués a estirar-me ses orelles! No i,riguent riguent, hagués estat s'hora dedeixar-me'n qualcuna de vermella! Ésben ver que es nostros dirigents no sa-ben combinar es quedar bé amb so es-passar-se un capritxo!"

"Sé cert que no endevinareu maion tenen es bust d'en Franco que hihavia en es saló d'actes de s'Ajunta-ment. Idò dins sa presó! Vos ho hagués-siu pensat mai? Llavonses diven que aSant Llorenç tenim un Ajuntament dedretes!"

"A més de fer-los fer una decla-ració d'es béns que tenen, trob que anes regidors, en començar i en acabarsa legislatura també els haurien de pe-sar, que amb sos sopars que arriben afer no pot ser mai que, d'una pesada as'altra, no hi hagués moltes de tren-ques."

"S'altre dia va córrer es rumorque en Baltasar Garzón havia llogat unacasa a Sant Llorenç i feia comptes mu-dar-s'hi per investigar es comptes d'esnostro Ajuntament. Tanta sort que nova ser ver, que m'han dit que n'hi haviaqualcun que ja havia perdut sa color igairebé no li trobaven es pols!"

"Sa Conselleria d'Obres Públiquesd'es Govern Balear ha editat un fulletsobre Sa Punta de n'Amer en es qualdiu que "és de gran valor pels seus re-cursos didàctics i científics, donades lesseves característiques ecològiques, pai-satgístiques i culturals". Aiximateix hanmudat molt de parer aquests subjectesque feren tot lo que pogueren per omplir-la de ciment!"

En Pep, és també un gran pole-mista que val més tenir d'amic. Dema-nau-ho sinó als qui han mantingut polè-miques amb ell. A més, en Pep, amiguesi amics, ha escrit sobre política, art,ecologia, música, l'euro, ciclisme, cosesdel poble, en contra de la guerra... lallista es fa interminable.

L'any 1980 escrivia: "Ha estat larevista la que, un mes darrera l'altra ensha anat formant les inquietuds i ha mo-dificat la nostra manera de pensar. Ésver que hi hem perdut -o guanyat- mol-tes hores darrera ella, però potser si-guem els més beneficiats de la seva in-fluència: hem conegut nova gent ambil·lusió i inquietuds semblants; hem ha-gut de llegir, cercar i demanar per ferels articles, i, per tant, hem après; hemescrit el que crèiem que s'havia de fer ipotser hem actuat influenciats pels nos-tres mateixos escrits. Per això, tal vega-da convindria afegir una altra finalitat a

les tres clàssiques de la revista -opinió,informació, història- i és la de formaciócultural, política i social dels seus col-laboradors". Com a col·laborador de"Flor de Card" vull fer meves aquestesparaules, pel que ha suposat la revistaper a mi i crec que per a molts d'altres.

L'any 2002, en Pep ens donà unesglai anunciant la seva retirada. Afor-tunadament aquesta no es va produir.

Aquestes eren les paraules queens dirigia com a director: "Quan vaiganunciar la meva retirada com a directorestava fermament decidit a dur a termeaquest propòsit, però a mesura que s'a-nava atracant la data sentia com un ne-guit que em feia estar malapler. Havienestat tants d'anys amb la revista que emsabia greu que no tornàs sortir a rotlo,ja que estava convinçut que, ara per ara,no hi hauria ningú dins el poble que vol-gués agafar-ne les messions. A més, hohe de reconèixer, m'agrada escriure, isense l'obligació que em suposa la re-vista probablement ho aniria deixant i ala llarga crec que m'arribaria a sebregreu i ho enyoraria.

Per això, després d'haver-m'hopensat i repensat, a la darrera assem-blea de Flor de Card vaig anunciar queestava disposat a continuar fent la feinaque he estat fent fins ara".

Permuteu-me que acabi dientque en Pep ha realitzat i realitza unagran tasca amb la revista, però tambéestic convençut que aquesta tasca noseria possible sense l'ajuda, la paciènciai la comprensió de na Nieves. Per aixòdeixeu-me en nom de Cala Millor 7 i ennom de tots, que els doni unes gràciesben merescudes i sinceres. Gràcies Nie-ves, gràcies Pep".

Premis Cala Millor 7.com 11 (235)

Quan jo era un infant, sovint mamare em solia renyar si li feia qualquebarrabassada -la paraula ve de Bar-rabàs, el lladre dolent que fou enclavata l'esquerra de Jesús-. Al cap d'una es-toneta, quan ja li havia passat l'empi-pament em solia dir: "fill meu, si et renyés perquè t'estimo; si no t'estimés, noet renyaria perquè no m'importaria gensque fossis un nin mal criat i que quanfossis gran fossis un delinqüent; ésperquè t'estimo que vull que siguis unhome de bé, un home honrat. Que pu-guis anar amb la cara alta pertot."

He recordat aquests fets perquèno fa gaire una persona em va demanarel perquè de les meves crítiques a l'Es-glésia Catòlica i no a les altres religions,i jo li vaig contestar que les altres reli-gions no eren les meves i en canvi laCatòlica sí era la meva, i com que l'es-timava molt la criticava quan conside-rava i considero que els cappares duien

i duen el timó dela barca de Pereper un rumb quejo penso que ésequivocat.

Si repas-seu els meus es-crits veureu quequasi sempre elsreceptors de lesmeves crítiquessón els que os-tenten el poder ien especial el quees denomina laCúria Vaticana. Jafa bastants d'anys que en un article meupublicat en aquesta mateixa revista jadeia que per a mi hi havia dues classesd'Església: la poderosa i rica que jugacontínuament a política, que quasi sem-pre es decanta cap als rics, si és que noes colga amb ells, que no dubta enllevar-se de davant tot aquell que nocombrega amb els seus punts de vistao perquè té un visió de l'Església mésd'acord amb el missatge de Jesús. UnaEsglésia que li fa por la democràcia, queviu dins un món de luxe, vestidures deseda, cotxes d'alta cilindrada, palausdignes de reis i d'un alt valor econòmici artístic, molt lluny d'aquella boal o païs-sa on diuen que va néixer el Jesús del'evangeli, etc. En una paraula, la querepresenta la Cúria Vaticana i la majoriadels seus representants d'alt nivell ésl'Església dels rics, dels poderosos, delscops al pit de manera escandalosa, delsmarketings per a arreplegar diners, pera jugar a política, etc. És l'Esglésiaoficial.

Després hi ha una altra Església:la dels missioners, de les monges quedediquen la seva vida als altres, delscapellanets de poble que viuen sols, quemoltes vegades han de fer de metges,de mestres d'escola, que han de repartirel poc que tenen amb els pobres queviuen amb ells a llocs perduts i llunyans,oblidats de la mà de l'home o de Déu,en condicions quasi sempre precàries idifícils i en moltes ocasions amb risc dela seva pròpia vida. Aquesta és l'altraEsglésia, la dels pobres, dels marginats,

dels malalts, dels que pateixen i que tansols tenen una paraula amable d'aquestscapellans que els reconforta. És l'Esglé-sia autèntica. És l'Església d'aquell mis-satge de Jesús i aquesta no té res a veu-re amb l'altra, tant sols la nomenclatura.

Per tant, com puc criticar a aques-ta Església que quasi sempre la tenimal costat, independent de l'home que encada moment la representa? No oblidemque abans d'ésser capellans i represen-tants d'aquesta Església, diguem-neoficial, són homes que senten fam quanno tenen què menjar, que sofreixen quanestan malalts, que tenen pena quanperden un familiar estimat, que tenensentiments igual que els altres homes ique pel fet d'ésser capellans no són ho-mes extraordinaris en el sentit de la pa-raula, que podrem estar d'acord o no,però que, llevat d'excepcions, no escomporten com essers superiors, sinótot el contrari, són persones que tenima prop per donar-nos una paraula d'à-nim quan la necessitem. Com puc criticaraquestes persones que han renunciat atantes coses, entre d'altres el poderformar una família, per a dedicar-se alsaltres?

Però que no dubti ningú que sivingués un capellà al nostre poble i noactués d'acord amb el missatge de Jesústambé seria criticat, tal com va fer Jesúsamb els sacerdots de Jerusalem, als quiva tractar d'hipòcrites i emblanquinadorsde sepultures (Mateu, c.23, v. 27). Cal-dria que tots aquests que s'omplen laboca de paraules buides, que es posen

Església 12 (236)

Si la meva Església no m'importés no la criticaria

als primers bancs de l'Església, i des deles files dels darrers bancs se sentenels cop de pit que s'entremesclen ambles lluentors i el renou de les joies, queporten com a signe de la seva riquesaperò que quan surten no dubten gensd'explotar laboralment els seus em-pleats, d'especular de manera escan-dalosa amb els seus negocis, d'esserinsolidaris amb els que ho necessiten -excepte que hi hagi la televisió o elsmitjans de comunicació a prop-, "quanfacis una almoina, mira que la mà es-querra no sàpiga què fa la mà dreta,perquè el teu gest quedi amagat" (Ma-teu, c.6, v. 3), d'esser intransigents ambels marginats, amb els immigrants, ambels homosexuals i les lesbianes, etc. Atots aquests, els convindria llegir-se totel capítol 23 de l'evangeli de Mateu: "Aide vosaltres, mestres de la Llei i fariseushipòcrites, que purifiqueu per fora copesi plats mentre per dins les teniu plensde rapacitat i cobdícia! Fariseu cec, pu-rifica primer la copa per dins, i així tambéel defora serà pur" (Mateu, c.23, v. 25 i26).

Aquesta és la meva manera d'en-tendre el missatge de Jesús. No la inso-lidaritat, no la intransigència, no la hipo-

cresia d'alguns d'aquests cappares quequan caminen pels passadissos del Vati-cà les seves vestidures de seda siulet-gen amb el rosec mostrant els excessosde luxe en què viuen més d'un bisbe ocardenal i que ens volen enlluernar ambles seves riqueses. Una Església que volmantenir a capa i espasa que la religióCatòlica és l'única vertadera i que forad'ella no hi ha salvació, (Bonifaci VIII,encíclica Unam Sanctam, 18 de novem-bre de 1302 ) és condemnar gratuïta-ment milions de fills de Déu al no res.És impossible que Déu sia tant cruel, elsque l'han fet cruel han estat ells amb laseva intransigència i la seva intolerància.

O no som tots fills seus? Un pareestima els seus fills i no puc creure quehagi pogut condemnar al foc etern mi-lions de fills que no han seguit les in-dicacions de la nostra intransigent i in-tolerant Santa Mare Església, que al llargde la seva història ha enviat al foc, noetern, sinó ben terrenal, milers de per-sones per haver posat en dubte la veritatde les seves paraules. Una Església queno torna gens vermella quan ha de pas-sejar baix pali dictadors, quan aquestpali hauria d'estar reservat tan sols ala Custòdia, que porta el Cos de Crist, o

a donar-los la Sagrada Forma pública-ment, sense que aquest mostri cap signede penediment pels seus crims, sinó benal contrari, la seva mà no tremola gensa l'hora de signar penes de mort. UnaEsglésia que surt al carrer a protestarcontra els governs de torn quan legislenen contra dels seus interessos, i no espi-rituals precisament, sinó ben terrenals.Una Església que no dubta gens en negarla comunió a un dels seus fills quan s'ex-pressa en contra de les seves tesis, perequivocades que aquestes siguin. UnaEsglésia que es comporta d'aquesta ma-nera, es fa, sens dubte, mereixedorad'esser criticada.

Déu ens ha creat a cada un talcom som i els bons pares quan els neixun fill, encara que sia beneit -enteneula paraula sense mal sentit- l'estimen,per ventura encara més que els altres.Idò jo, encara que la meva Esglésiamoltes vegades no es comporti d'acordamb el missatge de Jesús, la segueixoestimant i aquest és el perquè de lesmeves crítiques; sinó, no tindria sentitcriticar-la. Per tot això la crític. No peraltra cosa.

Ignasi Umbert

Aigües Sant Llorenç 838559Ajuntament 838393Auditòrium 587371Biblioteca 569654Bombers 085Delegació Son Carrió 569619Depuradora 810359Emergències 112S’Escaleta 838544Escola 569483Fems 844372Funerària Sant Joan 526139Guàrdia 062Hospital de Manacor 847000Policia local 609 637960Tercera edat 569512Turisme Sa Coma 810394Turisme S’Illot 810699Delegació Turisme 585409Unitat sanitària 569597Urgències mèdiques 061

Telèfons Tal dia com avui

ARA FA 105 ANYS* Que va dimitir Llorenç Bauçà,

secretari de l'Ajuntament, per manca desalut i avançada edat. El va substituirSalvador Galmés Soler.

ARA FA 20 ANYS* Que l'Ajuntament va acordar

comprar una casa a Son Carrió, per es-ser destinada a dependències munici-pals, biblioteca i Associació de Jubilats.

* Que el xaragall del Pou Vell esva desbordar i provocà una inundació.

ARA FA UN ANY* Que es va ampliar l'escola amb

diverses dependències.* Que començaren les obres de

la via de circumvalació.* Que Pedro Nadal va romandre

27 hores dins una cova submarina.

Església 13 (237)

Assenyalar que hi ha errades apart i banda resulta una obvietat. A lapremsa escrita normalment es donenalgunes petites errades tipogràfiques, oortogàfiques, alguna permuta de lletres,algunes fotografies descol·locades...que s'assumeixen en certa manera coma lògiques malgrat els correctors i repas-sadors professionals.

Poques vegades es donen, peròerrades radicals com la que es va pre-sentar el més passar a la portada i al'entrevista de na Naomi Galmés.

No hi ha justificació possible, so-lament plantar cara, acceptar l'errada,demanar disculpes i rectificar: totes lesvegades que apareix escrit el nom Noemihauria d'estar escrit Naomi, que és elseu nom.

Guillem Pont

Rectificació

És una antiga possessió del termede Sant Llorenç des Cardassar. Fou l'al-queria islàmica del mateix nom, docu-mentada el 1279. Era situada al lloc deBellver. El 1661, pertanyia al senyor Je-roni Ballester de Togores. Tenia cases iera dedicada al conreu de cereals. Hihavia una guarda de 150 ovelles. Feiauna renda anual de 83 lliures, 84 quar-teres de blat i 26 d'ordi. El 1723, eradel noble Miquel Ballester Fuster Sant-martí Tèrmens Olesa de Togores, comted'Aiamans i cavaller de l'orde d'Alcànta-ra. El bestiar de feina eren una mula,un cavall i dos bous. Hi havia guardesde 100 ovelles i 22 cabres. Feia una ren-da anual de 77 lliures, 60 quarteres deblat, 20 de civada, un quintar de format-ge, un anyell, un moltó, quatre capons,quatre pollastres i una gerreta de man-tega. El 1997, en deriven les propietatsrústiques es Sestadors de Tenja i Tenja,situada entre Calicant, Balafi, Son Còdoli sa Real Vella. Tot això ens ho conta laGran Enciclopèdia de Mallorca.

Un capvespre molt agradabled'octubre hem visitat aquestes cases, onens esperaven na Margalida Pascual i

en Tomeu Gili, actuals propietaris i quehan estat molt contens de mostrar-noscaseva. Hem recorregut tots els reconsde les cases i la veritat és que són moltgrans, antigues i hermoses, ens varenrecordar les cases de sa Begura Vellaperquè també són més amples que al-tes, de dos aiguavessos. En el de davanthi trobam una gran entrada, a la dretauna habitació i a l'esquerra la típica iantiga cuina de foravila, amb un grancosi, foganya i escudellers; a l'aiguavésposterior altres habitacions.

Na Margalida, quan era nina viviaa Tenja amb els seus pares, les sevesdues germanes, oncles i altres personesque feien feina a la finca, anaven a

l'escola de Sant Llorenç. Al poble tambéhi tenien una posada. Recorda que qual-que vegada a Tenja havien de refer lacanyissada d'algun sostre, això ho feienells mateixos i precisament perquè horecordava tan bé quan havien de fer lareforma de les cases, decidiren que atots els sostres on hi havia canyís, elsreformarien de la mateixa manera. Hocontam perquè Tenja té molta teulada irefer els sostres del segon aiguavés, elque era el sestador, sòtil i altres habita-cions de la manera que ho feren és unavertadera feinada, és el que més des-tacam de la restauració, perquè els hanquedat uns sostres perfectes. O sigui:anaren a tallar les canyes, (sempre delluna vella de febrer), les assecaren, pe-laren i enfilats damunt les bigues co-mençaren a col·locar-les, una per una ifermar-les, i el que sí podem assegurarés que l'esforç els ha valgut la pena.

De la resta de la reforma hem dedir que han respectat i conservat el mà-xim del que hi havia, unes cases tan an-tigues no queda més remei que refor-mar-les i reforçar-les tard o d'hora,hem d'esmentar que estan molt benintegrades dins el paisatge i que no des-taquen gens ja que con hem dit abanssón unes cases no molt altes.

Na Margalida segueix contant queno sap quan els seus avantpassats com-

Enrevoltant Sant Llorenç 14 (238)

Tenja Antònia Galmés i Aina Pont

Enrevoltant Sant Llorenç 15 (239)

praren Tenja, només ha sentit a dir quefa unes quatre generacions que la fincapertany a la seva família, el seu pare vaheretar unes trenta quarterades, avuidividides entre les germanes.

El nom d'aquesta finca, d'origenbereber, guarda identitat (segons ens diuCoromines) "amb el marroquí Tánga, osigui Tánger, la Tingis mauritana", i elpodem trobar escrit de diverses mane-res: Tánger, Tènger i Tenja. Al mapamallorquí del cardenal Despuig (1784)apareix escrit Tange.

Quan na Margalida era nina, lafinca era molt activa, recorda que teniengent per a fer feina, uns hi feien feinatot l'any, com el pastor i el paraller ialtres de temporada, per segar, batre, icollir ametlles i garroves. El seu pare,l'amo Antoni de Tenja, quan acabavende batre deia a les seves nines "halanines ja podeu venir a fer una volteta" iles passejava una estona damunt l'eraamb el carretó, na Margalida diu quedisfrutaven molt d'aquestes petitescoses.

A Tenja també feien vetllades depelar ametlles amb els veïnats i quan

havien acabat feien ball de bot, l'amoAntoni tocava la guitarra, ballaven imenjaven bunyols. Però els dies quepareixia festa de bon de veres era eldia de les matances i el dia de les toses,després d'haver acabat la feina hi haviaun bon dinar i s'obria un bon ball de bot.L'amo Antoni de Tenja era caçador, avegades l'horabaixa se n'anava a caçaramb els seus amics o veïnats fins ben

entrada la nit. Na Margalida comentaque el seu pare ha viscut bé i tranquilper la vida senzilla que va tenir, actual-ment té noranta-nou anys i ja no surtde caseva.

Des d'aquí donam l'enhorabonaa na Margalida i en Tomeu per les casesde Tenja i sobretot pel respecte que elshan tengut en la restauració.

Salut per molts d'anys.

Notes històriques Ramon Rosselló

Dia 10 de març de 1804, el "Se-manario de Mallorca" que editava la Re-ial Societat Mallorquina d'Amics del País,publicava un ban regulant la venda deltabac. A partir d'ara els fumadors sen'hauran de proveir als estancs. A SantLlorenç, al de Bernat Galmés.

Dia 9 d'abril de 1837, "El Propa-gador Balear" publicava un article titulatNoticias estadísticas de la instrucción pri-maria de estas islas correspondientesal año 1835, segons el qual a Manacor,comprès Sant Llorenç, hi havia: 9.461ànimes, 860 homes i nins que sabienllegir i 748 que sabien escriure; 41 ninesi dones que sabien llegir i 18 que sabienescriure. Hi havia 1 escola pública i 2de privades per a nins i 1 i 1, respectiva-ment, per a nines. L'assistència era: 67nins de 3 a 10 anys i 64 de 10 anysamunt; 130 nines de 3 a 10 anys i 70 de10 anys amunt.

Dia 19 d'octubre de 1837, el "Bo-letín Oficial Balear" publicava un avís del

Cos Nacional d'Artilleria notificant quehavien mort a l'Havana, intestats, els ar-tillers Pere Antich, natural de Sant Joan,i Miquel Riera, de Sant Llorenç, perquèaquelles persones que creguin tenir dretals possibles béns o herència facin lesreclamacions a la Comandància Militar.

El mes de setembre de 1947, larevista "Lluch" a la crònica corresponental passat mes de juliol anotava: "No-temos ante todo el rasgo singular de D.Mateo Martí de Binisalem, quien sube apie descalzo desde su pueblo, acompa-ñado de once parientes y amigos, agra-deciendo a la Reina de Mallorca la sin-gular merced que le hizo cuando la in-vasión de los rojos en el frente de SonCarrió, donde estuvo sitiado durantecuatro días y sin poder probar bocado,saliendo casi sólo con vida de aquel in-fierno en que vivió perecer a cincuentade su mismo pueblo. A distancia de onceaños sentía todavía vivísima la llama delagradecimiento a la Virgen bondadosa;

por esto arrodillándose en la Font Cu-berta deslizóse ágil sobre sus rodillashasta el Camerín de la Señora atraidopor el dulce lazo de su amor".

Dia 9 d'agost de 1900, la revista"Palma Ciclista" anotava: "Se encuentraen esta ciudad en donde pasará lo queresta de verano, D. Antonio Gelabert,profesor de instrucción pública de SanLorenzo, y entusiasta ciclista".

Dia 30 d'agost aquesta revistacomentava que amb motiu de les festespatronals de Son Servera es farien cor-regudes de cintes on participarien diver-sos ciclistes, la majoria de Manacor.

Dia 1 de novembre sortia publi-cada una crònica comentant una excur-sió d'una dotzena de ciclistes de Ma-nacor a Sant Llorenç. "Así que llegó di-cha Excursión los excursionistas visita-ron las dos sociedades ciclistas quecuenta ésta, demostrando una vez másel compañerismo y amistad que actual-mente reinan entre los ciclistas de ésta".

Fill il·lustre 16 (240)

Amb un saló d'actes ple de pe-riodistes locals i externs i amb dues dot-zenes mal comptades de llorencins in-teressats, el dia 14 d'octubre es vacelebrar el ple extraordinari que teniacom a únic punt de l'orde del dia elnomenament de Miquel Pont i Cantallopscom a Fill Il·lustre de Sant Llorenç.

Va obrir l'acte el batle, i tot seguitva donar la paraula a na Dolors Sánchez,la regidora de Cultura, qui es va esforçarper llegir les dades biogràfiques del pin-tor llorencí dels segles XVII i XVIII enmigdels incessants dispars dels flashos quevolien immortalitzar la cerimònia.

En haver acabat, i amb el vist iplau de tota la Corporació, el batle vaproclamar el nou Fill Il·lustre, queacompanyarà mossèn Salvador Galmésen el quadre d'honor del nostre mu-nicipi, integrat, també, per dos FillsPredilectes: Gabriel Carrió i Jaume Lli-nàs, el Moleter.

Una vegada enllestida la ceri-mònia la comitiva, integrada per la Cor-poració i els assistents, es va dirigir capa la biblioteca municipal seguint la bandade música, que va interpretar el moltapropiat pasdoble Amparito Roca.

Allà, davant un públic que no ca-bia dins el local, en Joan Domenge vadir dos mots sobre l'elaboració del llibredel nostre pintor -del qual també n'haestat coordinador, juntament amb l'au-

tor del treball- i va presentar en MariàCarbonell, qui va explicar algunes dadesbiogràfiques de Miquel Pont i algunspunts interessants sobre le seves obres,tots inclosos dins el llibre que es pre-sentava en aquell acte.

Quan va haver acabat la presen-tació del treball i després de signar elsexemplars que el públic li demanava,molts dels assistents l'acompanyaren al'església per contemplar amb l'ajudadels experts els tres quadres propietat

de la parròquia que recentment s'hanrestaurat: l'Adoració dels Reis, la Pre-sentació de Jesús al temple i sant Jacint.

Des d'aquestes pàgines ens con-gratulam de tot el que han enrevoltat lafigura del nostre pintor: la restauracióde les tres pintures llorencines, el nome-nament de Fill Il·lustre i l'edició del llibre,que sens dubte ajudarà a donar-lo aconèixer entre el públic no expert i pot-ser farà que les institucions es compro-metin a finançar la restauració de lesobres d'un dels pintors més importantsdel barroc mallorquí. Aprofitam l'avi-nentesa per donar l'enhorabona a totsels qui han fet possible aquestes tresiniciatives.

DADES BIOGRÀFIQUES

Celebrat en vida com un dels mi-llors pintors mallorquins del seu temps,és un dels pocs artistes locals que varengaudir d'una crítica favorable al llarg delssegles XVIII i XIX, com ho evidencienels testimonis de Bonaventura Serra,Jeroni de Berard, Céan Bermudez (queva transmetre les opinions de FrancescTomàs) i Antoni Furió. Més recentment,Jeroni Juan confirmava el bon ofici dePont, tot i perpetuar l'error de convertir-lo en deixeble de Mesquida i, col·labo-rador de Dardanone. Pont és un delsmillors pintors del set-cents mallorquí,l'autor d'una producció irregular, peròtambé ambiciosa, i un decisiu protago-nista del canvi de gust que manifesta lapintura local dels primers anys del segleXVIII per directa inspiració de l'art italià.

Va néixer a Sant Llorenc des Car-dassar en una família de pagesos, pro-pietaris de Son Pont de Montseriu. Des-prés de noviciar en un anònim taller dePalma, es traslladà a Roma per comple-tar el seu aprenentatge. El viatge a Itàliaera una inverterada tradició que seguienartistes d'arreu d'Europa des del Renai-xement, però que els mallorquins no ini-ciaren fins a les acaballes del segle XVII.Aleshores, de sobte, tota una generacióde pintors illencs sentiren directamentla necessitat de conèixer l'art italià. Hiha prova de l'estada italiana de MartíLlull, Joan Muntaner, Guillem Mesquida,Miquel Pont i Honorat Misserol.

No se sap amb exactitud la duradade la residència italiana de Pont, peròcom a mínim es prolongà entre 1704 i1706, dates que apareixen en tres delsquatre dibuixos del pintor, executats asanguina, que es conserven en l'Acade-mia Nazionale di San Luca (Roma). Toti tractar-se d'exercicis acadèmics, tenenun notable valor per l'escassetat de di-buixos conservats d'artistes mallorquinsd'època moderna i perquè posen demanifest el bon ofici de Pont, no inferioral de bona part d'aspirants a pintors quellavors treballaven a Roma.

Els tres dibuixos datats i signatspel mallorquí ("Michele Pont, spagnolo,maiorchino") foren premiats en tressuccessius concursos clementins (ano-menats així des de 1702 en homenatgeal papa Climent XI).

Fidel als esquemes acadèmicsPont basa la representació en el dibuixde la figura humana. El contorn moltmarcat, defineix els personatges ambprecisió, modela els cossos i es complauen els detalls. Però la rigidesa de l'exe-cució i la nul·la capacitat d'alliberar-sedels prejudicis acadèmics dificulten elmoviment dels protagonistes, produeixendeformacions anatòmiques i acartonenel drapeig dels vestits. D'altra banda elsrostres tendeixen a l'idealisme, no obs-tant estan ben caracteritzats, i el reper-tori gestual és lleugerament emfàtic,com pertoca a un artista de formacióbarroca. La presència monumental de

la figura humana omple l'escena, raóper la qual el paisatge o les arquitecturesde disseny molt genèric, no tenen mésvalor que un rerafons escenogràfic: enrealitat, l'espai és engendrat sobretotper les figures. Davant la importànciadel dibuix, el color perd importància; lapaleta és notablement limitada ¡ destacapel contrast de blaus i vermells. Per úl-tim, les composicions més elaboradesderiven en general del models de Ma-ratti, de qui també s'imiten puntualmentalgunes tipologies físiques.

A hores d'ara, el catàleg de pin-tures de Pont és limitat: bona part de laseva obra s'ha perdut o no s'ha localitzati la resta no està gaire ben documentada.Entre les obres desaparegudes s'hand'anotar les que decoraven la capella elSant Crist de la parròquia de Montuïri iun "miracle de Sant Nicolau" que hi ha-via a la capella de Santa Anna de l'Almu-daina. Se li atribueix un Sant Cristòfolde l'Ajuntament de Palma, dipositat alMuseu de Mallorca, en mal estat de con-servació, per bé que encara permetendevinar la correcció del dibuix. Bencaracterístiques del quefer de Pont sónles pintures del retaule major de l'esglé-sia de la Congregació de l'Oratori (SanFelip Neri), de Palma (un moble cons-truït per Andreu Carbonell, entre 1713 i1716). Els sants dels cossos laterals,Carles Borromeu i Francesc de Sales,mostren trets típics del llorencí: l'a-natomia deformada, i el contorn nítid i

Fill il·lustre 17 (241)

la paleta limitada, angelets panxuts igaltes inflades, el plegat rígid igeomètric dels vestits, etc. Els sants dela predel·la i el coronament són resoltsde forma sumària, en canvi mereix mésatenció la "immaculada" que ocupava unlloc central del retaule i que ara es con-serva a la sagristia. En la mateixa líniad'honradesa pictòrica es pot situar una"Família de la Verge" de l'església parro-quial de sa Pobla i dues teles inèdites,un Sant Pere de la rectoria de l'esglésiade la Colònia de Sant Pere i un Sant Ja-cint de la rectoria de Sant Llorenc desCardassar.

Sens dubte, les pintures mésambicioses de Pont són les quatre gransteles destinades a l'antiga capella delsant Crist de la parròquia de Manacor,realitzades entre 1715 i 1725, apro-ximadament. Es troben repartides entreles dues capelles del mateix temple.D'acord amb l'advocació de la capellaoriginal, les pintures relaten momentsde la passió de Crist: Santa Cena, lava-tori de peus, oració a l'hort, coronaciód'espines. L'estat de conservació es la-mentable (hi ha zones esquinçades)però encara permet endevinar la qualitatde les que, segurament, eren les millorsobres de Pont. El seu valor ja era pon-derat per Jeroni de Berard, fa dos-centsanys: "són de molta valentia en dibuix,clarobscur, encara que de gust desigual,però el que tenen de bo és de molt demerit".

Les últimes notícies professionalssobre l'artista (1754) es refereixen adiverses pintures destinades a l'esglésiaparroquial de Sant Llorenc des Cardas-sar. Devia ser important el retaule major,que va desaparèixer al segle XIX quanes reformà el temple. Si més no, se sapque les pintures de Pont, a l'oli sobretela, representaven la Mare de Déu, elssants Llorenc i Miquel i el beat RamonLlull. En canvi s'han conservat dues telesde gran format que antigament penja-ven dels murs de la capella del Roser iactualment a l'entrada de la capella de

la Mare de Déu Trobada. Figuren "l'Ado-ració dels reis" i la "Presentació de Jesúsal Temple". Es tracta d'escenes ben or-denades, compostes amb poques figuresdavant d'un esquemàtic rerafons arqui-tectonic i de notable monumentalitat.Com és habitual en el pintor, delatenl'aprenentatge romà, en l'ambient deMaratti, i gràcies a un acceptable estatde conservació permeten copsar l'habi-litat d'un pintor que no es conformavaamb el que li podia oferir el panoramaartístic local.

El pintor va tenir almenys tresfilles i un fill. Aquest últim anomenatMiquel, preferí seguir la professió del'avi matern: ell i els seus descendentses dedicaren a la cirurgia i no a la pin-tura. La família residia a la parròquiade Sant Miquel, prop de l'església deSant Antoni de Pàdua o de sa Porta.L'any 1717, el pintor era sobreposat delCol·legi de Pintors i Escultors, amb l'es-cultor Andreu Carbonell. Va ésser elmestre d'Esteva Sanxo (àlies Bracet) ide Melcior Borràs, que tenien molt bonaopinió del seu preceptor.

(Text de Marià Carbonell que va llegirDolors Sánchez en proposar el nomena-met de Miquel Pont i Cantallops com aFill Il·lustre de Sant Llorenç des Car-dassar).

Fill il·lustre 18 (242)

L'organització política de les IllesBalears està integrada pel Parlament,el Govern i el president de la ComunitatAutònoma. Els consells insulars, òrgansd'autogovern de cada una de les Illes,són també part de l'estructura políticade les Illes Balears.

El nou Estatut ha d'avançar molten millorar el funcionament i l'organit-zació de les institucions polítiques de lesIlles Balears i molt especialment po-tenciar la relació que mantenen les ins-titucions amb la ciutadania. S'ha demillorar la democràcia interna i acon-seguir que les institucions siguin mésparticipatives i eficients.

En aquest sentit el Parlament,institució que representa els pobles deles Illes Balears i que exerceix la potestatlegislativa, aprova els pressuposts i con-trola l'acció del govern, haurà de ser unainstitució més oberta a la societat, quepromogui més la participació ciutadanai que establesqui els mecanismes decontrol suficients per garantir el millorfuncionament democràtic.

S'ha de reforçar la figura del pre-sident de les Illes Balears, atorgant-li elmàxim grau de representació de la Co-munitat i de l'Estat a les Illes Balears.Cal atorgar al president la capacitat dedissoldre anticipadament el Parlamentper fer les institucions més democrà-tiques i assegurar la governabilitat deles institucions polítiques.

Els consells s'han de reforçar coma institucions d'autogovern de cada illai la caracterització institucional ha de serplenament dissenyada pel Parlament deles Illes Balears.

L'elecció dels membres dels con-sells insulars s'ha de fer en llista pròpia,separada de la dels membres del Par-lament. Cadascun dels consells insularsserà integrat pels consellers elegits persufragi universal, igual, directe i secret,mitjançant un sistema de representacióproporcional.

S'ampliaran les competènciesque poden assumir els consells insularsi les competències no seran únicamentde funció executiva i de gestió, sinócompetències plenes. La facultat regla-

mentària serà àmpliament reconegudai sense més límits que les lleis que re-gulin la matèria transferida. Els consellsinsulars ostentaran la capacitat de des-envolupament reglamentari, en el seuàmbit territorial, de la legislació queafecti les competències que li són prò-pies o de les que té atribuïda o delegadala gestió.

Els consells tendran mecanismesde finançament propis i suficients pergarantir el desenvolupament de les se-ves competències. Els consells insulars,per llei del Parlament de les Illes Balears,podran assumir les tasques de recap-tació, gestió i liquidació en el marc delPacte Econòmic de les Illes Balears.

Els plens dels consells ha de teniruna caracterització quasi parlamentària.Els pressupostos, les bases d'execució ila rendició de comptes seran debatuts iaprovats de manera semblant al Par-lament, es farà referència als drets ideures dels consellers i dels grups polí-tics en la línia del Parlament, es garan-tiran mecanismes suficients de controldel govern, etc. Existirà un sistema d'in-compatibilitats que es correspongui al'elecció separada dels consellers, i elsmembres de l'equip de govern tendranun règim d'incompatibilitats semblantals dels membres dels govern autonòmic.Els consells tendran capacitat per con-vocar referèndums consultius o consul-tes populars en l'àmbit del seu territoriinsular i establiran mecanismes efectius

de participació ciutadana.Els consells insulars seran infor-

mats de les negociacions que s'establei-xin entre el Govern de les Illes Balears iel Govern de l'Estat i hi participaran quanaquestes afectin les competències queels són pròpies.

Als consells insulars, a més deles competències que els són pròpies ide les que els corresponen com a cor-poracions locals, se'ls atribuirà, dins elseu àmbit territorial, la funció executivai la gestió d'altres matèries, mentre queel Govern de les Illes Balears podrà de-legar-los la gestió d'altres competèn-cies. El procés de transferència de lescompetències als consell insulars s'ini-ciarà a petició del Consell Insular quedesitgi assumir-les.

Els municipis, per la seva banda,han de veure reforçades les seves ca-pacitats com a administració més prò-xima a la gestió diària i quotidiana, ialhora l'àmbit polític de major influènciaciutadana. L'actual situació d'ofegamenteconòmic i d'assumpció forçada de com-petències per part de l'administració es-tatal i autonòmica, sense dotar-les deprou recursos humans, econòmics i jurí-dics, suposa que l'esglaó bàsic de l'ad-ministració del nostre país es trobi enuna situació crítica sense poder donaradequada resposta a les exigències quehi fa la ciutadania.

Les propostes que es fan són di-verses: un finançament incondicionatper criteris objectius (població, serveisque presta, territori, pressió fiscal) quepermeti superar el clientelisme i la su-bordinació efectiva que suposa el sis-tema de les subvencions, major claredaten l'assignació de competències i fun-cions ens els serveis que afecten mésdirectament la població (serveis socials,joventut, esports, infrastructures bàsi-ques) amb una dotació adequada, l'in-crement de l'autonomia local en la presade decisions, l'assumpció per part delsconsell insulars de totes les funcions derègim local que la normativa reserva perles comunitats autònomes, etc.

PSM-Entesa Nacionalista

Política 19 (243)

Un nou Estatut per a les Illes BalearsReformes necessàries a les institucions polítiques

El panorama de la nostra illetacontinua igual. I és que ja no canviarem;ens ve d'arrel. I sinó vosaltres mateixos:els ecologistes organitzen manifesta-cions i protestes massives; el Govern estapona les orelles davant aquest clam ifa la seva (és a dir construeix, construeixi torna construir, i si cal desfà per tornar-ho a fer, per així tenir contents els ma-jorals de Mallorca, els hotelers i els cons-tructors, encara que jo prefereixo ano-menar-los maçoters, que per qui no hosàpiga eren aquells capellans que ana-ven al capdavant de la processó delCorpus i pegaven amb un maçot els queno es treien el capell al seu pas); elsmitjans de comunicació continuen sensesaber comptar, o sinó no s'entén queIB3 o El Mundo comptabilitzassin 3.000persones en la festa de Santa Maria ique el GOB i altres mit-jans afins assegurassinque n'hi havia almenys25.0000 (com semprehaurem de fer una mitja-na aproximada entre a-questes dues xifres); elspopulars, ells sempre tanindependents i contrarisals catalans, ara de sobteesperen el resultat del'Estatut de Catalunya perexigir exactament el ma-teix que ells (i és que nohi ha res com els doblersper unificar ideologies);els maçoters esmentatsabans apareixen públi-cament i tenen l'arrogàn-cia, no de demanar, sinóque d'exigir al Govern queconverteixi els seus hotelsobsolets en habitatges

(que jo sàpiga l'hostaleria és un negociprivat i si els hostals els han quedat ob-solets és problema seu no de la Co-munitat. I si no ja diré jo a mon pareque declari obsoleta la seva fusteria iveurem què passa. I és que realmentels tenen ben grossos); el Mallorquetaens continua fent patir (encara que jodes d'aquí, i això ho escric després deles doloroses derrotes a Alcoi i Vila-real,renego de tots els periodistes de peraquí i dono tot el meu suport a un delsmillors entrenadors d'aquest planeta,Héctor Cúper, passi el que passi al fi-nal)... i podria esmentar més coses dela nostra terra, que pot ser petita peròdóna per xerrar molt, però no tenc tantd'espai com per això i també voldriaxerrar d'altres coses.

* * *I ja que abans he parlat de l'Es-

tatut, diré quatre esquitxos sobre el te-ma (ja sé que no és el nostre, tranquilsanticatalanistes, però si tant l'hem decopiar ens convendrà analitzar-lo un poci tenir-lo en compte, no?). Primer de totvull deixar clar que és un Estatut desme-surat. Què vull dir amb això? Doncs quedemanen més del que realment sabenque obtindran. Potser alguns polítics ca-talans ho dissimulin, però és així. I és

que els catalans beneits no ho són.Miam, quan a vostès els fan fer un pres-supost, no és ver que posau de demés ifeu els números rodons per mirar d'ob-tenir-ne més benefici? Idò ells fan exac-tament el mateix. Saben ben bé que Ma-drid, com qualsevol altre client, no elsregalarà res i el que fan és demanar dedemés i ja seran els de la Moncloa elsque el modifiquin. I de fet aquest ésl'error que aquí feim des de fa temps.Estam aturadets sense fer res (com enel cas de l'Estatut, dels impostos, delsdrets lingüístics) esperant que Madridens regali alguna cosa, i podeu estarsegurs que per allà no regalen res, ansal contrari .

A part d'això, m'ha sorprès moltla polèmica que s'ha aixecat amb el ter-me nació. Els catalans exigeixen que laseva Comunitat sigui definida com anació, però això sembla que no és ac-ceptat per cap dels partits polítics ma-joritaris (PP i PSOE). Doncs no ho entenci per una simple raó. Anem a mirar elDiccionario de la Real Academia de laLengua Española (per una altra bandatan sagrat i alabat per la gran Patria) oqualsevol altre diccionari oficial encastellà i veurem el que diu sobre la de-finició de nació:

1) "Sociedad naturalde hombres a los quela unidad de territorio,de origen de historia,de lengua y de cultura,inclina a la comunidadde vida y crea la con-ciencia de un destinocomún". Amb aquestpunt ja hi hauria sufi-cients arguments per-què Catalunya es po-gués dir nació ja que,agradi o no, és unaregió que té un origen,una llengua i una cul-tura diferents a l'es-panyola. Però tot i aixòencara sortirien elsanticatalanistes detorn que assegurarienque això no és cert,que es tracta d'una

Més enllà del batiport 20 (244)

El panorama de l'Illa, l'Estatut i una petita curiositat Pau Quina

Una escena meravellosa que simbolitza perfectament la solidaritat entreraces. Llàstima que el gènere humà no tengui assumit aquest gen. O això ésel que he de suposar després de veure les lamentables escenes de Ceuta iMelilla. I ara qui és l'animal?

manipulació de la història, etc. Jasabem que la his-tòria cadascú se lamira com l'interessa. 2) "Entitad jurídica formada por elconjunto de habitantes de un país regidopor el mismo gobierno". Aquesta accep-ció de nació no serveix als catalans per-què políticament, encara que a molts noels agradi, estan regits pel Govern deMadrid.3) "Territorio de este mismo país". Uep!Precisament aquí és on volia arribar. Elpropi diccionari esmenta que semàn-ticament el mot nació es pot referir aun territori d'aquest mateix país, la qualcosa coincideix en l'opinió de la majoriade polítics catalans, és dir que Catalunyaés una nació dins una altra nació, queés Espanya (en cap moment l'Estatut diuque sigui una nació independent d'Es-panya, tan sols una nació). Doncs perquè tan d'escàndol? Tan mal d'entendreés que Espanya és una nació de na-cions? La resposta la trobam en un cen-tralisme radical interessat en uniformarel país. El PSOE, pel que veig, intentadesfer-se d'aquesta etiqueta i per aixòprecisament ha impulsat el projecte de

Dins d'una beina verda hi haviacinc pèsols. La beina va créixer i els pè-sols es van engreixar. Un dia el propie-tari de l'hort va arrencar totes les beinesde la planta i les va llençar a un cistell.Després va marxar cap a casa.

El seu fill petit, una bona peça,va agafar la beina del cistell i -crac- lava obrir i els cinc pèsols van anar a parara la seva mà. Va pensar: "Seran la millormunició per al meu tirador". Dit i fet. Elprimer pèsol va sortir llençat amb rumbdesconegut, el segon va sortir disparaten direcció al Sol, el tercer va anar aparar a una claveguera fosca i pudent,el quart va caure a terra enmig d'un parci el cinquè va volar cap a la finestra d'unavella caseta i va caure en una escletxadel marc de la finestra. A l'escletxa hihavia molsa i humus. S'hi va amagar."Que sigui el que Déu vulgui" va pensar.

En aquella caseta hi vivia unavelleta, i la seva filla que estava malalta.

reformes d'estatuts. El que passa és quedins el propi partit encara existeixenmoltes veus antiquades que encaratenen molta autoritat (és el cas de Bono,Ibarra, etc.), el quals encara creuen enuna España unida y fuerte, que desgra-ciadament crec que dificultaran moltaquest intent de modernització. I del'altre partit polític majoritari ni enparlem. Aquests sembla que encara nihan fet la Transició. I és que és preo-cupant no ja que rebutgin l'Estatut i queni tan sols el vulguin discutir en elParlament (la qual cosa seria el mésnormal en democràcia) sinó que, fins itot, es gasten milers d'euros per fer unacampanya en contra. Veure-ho percreure-ho.

* * *Per acomiadar-me voldria es-

mentar un curiós personatge que cadadia tenc el gust de veure en el torrentde sa Riera (Palma) durant el meu tra-jecte a peu cap a la feina. Es tracta d'unhome d'origen xinès que, descalç, espasseja pel marge de terra i arbusts quehi ha entre el popular torrent i la voraviadel carrer Jesús. Què fa? Precisament

això és el que em vaig demanar la pri-mera vegada que el vaig veure. Idò nimés ni manco que cuidar un petit hortetd'hortalisses i herbes vàries que ell ma-teix ha creat en aquest trosset de terra.Alguns em diuen que això no està benfet perquè el lloc és públic i el que faaquest home és apropiar-se'n. Home,això depèn. Si tenim en compte que lesvoreres de la Riera (almenys en aquellazona) estan plenes de fems (i no xerrod'un parell de llaunetes, sinó de cara-mulls i caramulls d'escombraries), a-quest home si cas el que fa és un favora la Comunitat perquè per fer el seuhortet ha arraconat la brutor d'aquellazona i ha creat un petit paradís enmigd'aquella negror. Així, des d'aquesteslínies, la meva més sincera enhorabonaper aquest jove perquè, almenys a mi,la seva feta em sembla singular, curiosai sobretot romàntica en els temps quecorren. En el pròxim número de la revis-ta intentaré dur una fotografia d'aquestapetita obra i vosaltres mateixos la po-dreu jutjar.

Pau Quina

Mentre la mare anava a treballar la fillamalalta quedava ajaguda al llit. Un matíabans que la mare sortís de casa, vamirar cap a la finestra i va preguntar:- Mare, què és allò verd, vora el vidre?Es mou amb el vent.

La mare es va acostar a lafinestra i la va entreobrir.- Alça! -va dir-. És un pèsol que ha ger-minat aquí i està traient fulles. Com deuhaver arribat fins aquesta escletxa?- Acosta el meu llit a la finestra -vademanar la filla- Vull veure'l

La mare l'hi va acostar i li va dir:- Ara tens un petit jardí per contemplar.

I se'n va anar a treballar.A la tarda, en tornar la mare a

casa, la filla va comentar:- Crec que la calor del sol m'ha re-confortat, i em trobo molt millor.

La mare li va preguntar:- Quan has notat que milloraves?

- Mentre contemplava la planta de lafinestra. En veure-la créixer; el meu costambé ha sentit moltes ganes de viure,d'enfortir-se i curar-se per sempre.

L'endemà, la mare va col·locar unpetit pal al costat de la planta que tantd'ànim havia donat a la filla. No voliaque el vent la partís. Després va lligaruna corda al pal i la va subjectar al marcde la finestra perquè la tija pogués car-golar-s'hi a mesura que anava creixent.- Mira, està traient flor!- va exclamarun matí la dona meravellada. I aquellmatí la dona va pregar amb tot el seucor que la seva filla recuperés la salut ipogués aixecar-se del llit.

L'endemà, la filla va posar-sedreta i va estar aixecada molta estona.Se sentia molt feliç prop de la finestra,prenent el sol. Va obrir la finestra, vainclinar el cap i, molt dolçament, va besarels pètals delicats del pèsol.

Ja estava curada.

El conte d'Andersen Margalida Fiol

Més enllà del batiport 21 (245)

CINC PÈSOLS DINS D'UNA BEINA

ENCARA NO SOM HUMANSFa uns anys vaig llegir Una pante-

ra al soterrani de l'escriptor israelitaAmos Oz. El llibre em va complaure tantque en vaig fer una dramatúrgia que deuromandre perduda en algun calaix de lameva biblioteca. Amos Oz explicava laseva situació quan el 1948, ell encaraera un nin, Israel esdevé estat indepen-dent. Ho explica des dels ulls d'un pre-adolescent que viu al costat del barriàrab i que cada nit se'n va a dormir sen-tint els trets de la resistència sionistadavant de les forces britàniques. Aquellnin que veu plorar el seu pare quan laràdio La Veu de Jerusalem dóna la nova:la independència d'Israel, quan sent elsilenci a casa cada vegada que li expli-quen la persecució del poble jueu i elldemana per què ens odien tant, quanveu que el barri jueu es separat del barriàrab o quan el seu pare li explica el queferen els nazis amb la seva família po-lonesa. Paral·lelament, quan amb aten-ció i emoció llegia Amos Oz, l'antropòlegcatalà Eduald Carbonell, escrivia un ar-ticle al diari Avui titulat Encara no somhumans, referint-se al comportamentinhumà malgrat la homonització d'aquellprimat que ha esdevingut fins i tot in-ventor, filòsof, astronauta, metge,mestre, i en alguns casos persona.

AMOS OZÉs avui un pacifista, un home

d'esquerres en el reialme facciós de Sió.Cansat dels suïcides palestins, cansat del'extrema dreta jueva. Jo no he tornat allegir cap llibre seu, només alguns ar-ticles a algun diari. Tanmateix la situacióa l'Orient és tan difícil com els dies dela seva infantesa. El colonialisme avuien forma de guerres interessades i go-verns als serveis de multinacionals nodonen cap lloc a l'esperança. La degra-dació humana ens fa tornar al primatdel que segurament no haurà valgut lapena sortir.

AQUESTES SETMANESHem assistit a una de les crisis

més greus a què ens ha duit la massivamigració de l'Àfrica pobra. La xarxa deCeuta i Melilla, tot un cosit de filferros

Cinc minuts amb tuTraducció de l'escrit enviat per AnnieLennox a la Plataforma Salvem Mallorca

Això és el que he de dir...

Durant els darrers desset anys enquè he tengut el privilegi de poder visitarMallorca, he notat canvis significatius encada visita. Desafortunadament, molthorribles i depriments canvis.

El meu cor s'enfonsa quan somtestimoni de com aquesta illa es veuràpidament erosionada pel ciment.Mallorca està essent coberta per centrescomercials, desenvolupaments indus-trials, urbanitzacions y autopistes quetendrien més raó de ser en el teixit urbàdels Estats Units d'Amèrica. Segons lameva opinió això és una tragèdia abso-luta que no treu cap enlloc. L'illa és re-lativament petita i no pot sostenir aquesttipus de fenomen.

Tots els racons pintorescs s'estanreduint a petits indrets rurals, de segellper a postals, rodejats per vida sub-ur-bana. Moltes zones costaneres han estatarruïnades per desastroses cases d'es-tiu. Els camps de golf consumeixen unaaigua que de cap manera ens podempermetre. La gallina dels ous d'or presttambé s'haurà assecat.

Estic segura que el millor interèsi benefici de tots és protegir Mallorcad'aquest càncer. Jo faig costat a totesles iniciatives socials i ecològiques perevitar la mort d'aquella hermosa illa ba-lear que temps enrera fou Mallorca.

Annie Lennox

Salvem Mallorca

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

amenaçadors, en ha glaçat l'esperit: notenim solucions a la pobresa, malgratels nostres bancs, els creixements eco-nòmics, els nostres hotels, automòbils,naus espaials, sofisticades armes... Pe-rò encara, ens ha fet més mal, les de-portacions que el govern del Marroc harealitzat amb un miler de subsahariansdeixant-los en ple desert emmanillats,sense aliments i just amb una botellad'aigua. Només han passat seixanta anysde les deportacions del jueus als campsd'extermini dins d'un tren amb condi-cions infranimals, ara, aquests dies,eren els autobusos de la mort. On sónles Nacions Unides? Europa? Res, i en-cara l'insult: a l'Estat en Rajoy, n'Acebes,l'extrema dreta i la Cope, de tan santi-ficats com són, n'han fet tota la dema-gògia possible. Potser és per culpa degent com aquesta que encara no somhumans. I tant que s'ha de servar lamemòria, perquè sinó qualsevol dia etpot tocar a tu, estimat lector.

PATERADe la Fira de Teatre passada des-

tacaré Patera, que narra el drama del'emigració amb les gotes de diversióque hi cal, amb el tempo que s'ha detenir, amb l'emoció que ens provocaveure un actor que ens mostra el seucor. És la segona vegada que veig l'es-pectacle i puc dir que segurament haestat el millor muntatge de l'edició d'en-guany. Però, és clar, no era una gam-berrada. Tants anys de tenir un teatreper no saber anar-hi.

Joan Gomila

Col·laboracions 22 (246)

Leibniz, l’últim filòsof racionalistad’aquest període, una mentalitat quetractà la majoria de problemes especu-latius, religiosos i científics, tractà delproblema de déu i de la llibertat. Per aLeibniz, l’univers és un conjunt d’entitatsespirituals; però l’univers no és un uni-vers perfecte (si ho fos, no tindria sentitbuscar el bé (ja estaria assolit) i no exis-tiria la llibertat). Ans al contrari, bus-quem el bé precisament perquè l’universés perfecte. Leibniz també dóna provesde l’existència de déu, i prova de justificarque, en un món regit per déu, existeix lamaldat. Déu no vol el mal, però el permetper tal que existeixi la llibertat i d’altresbéns. No obstant, Leibniz assegura queaquest món és el millor dels móns possi-bles, i així va ésser creat per déu (opti-misme metafísic, que fou vist com undels emblemes d’aquella època, i que,naturalment, fou fàcil de parodiar perVoltaire). Així, doncs, aquest món és “elmillor dels móns possibles”, però la sevaimperfecció permet que en ell existeixila llibertat, i la existència de llibertat faque tingui sentit la búsqueda del bé.

Per tal de comprendre millor lafilosofia de Leibniz des d’un altre enfoc,mirem la crítica que feu Voltaire deLeibniz. En el seu conte “Càndid”, el seuprotagonista Pangloss roman palplanta-dament feliç davant les moltes desgrà-cies que veu i que experimenta. Pan-

gloss, però, en comptes de preguntar-lia déu: “Oh, déu, per què permets tantamaldat?”, accepta impassible i sensedubtes qualsevol mal que li vingui. Així,doncs, si el leibnizià està convençut quedéu explica qualsevol maldat en el móni que la metafísica és un indiscutible con-sol, el voltaireà s’imposa a si mateix unconformisme consolatori. No obstant, elque ataca Voltaire és l’optimisme meta-físic, no la creença en déu, i és seva laclàssica frase: “Si no existís un déu, hau-ríem d’inventar-nos-el; però tota la na-tura ens diu que déu existeix”. (Els atacsde Voltaire a Leibniz (i a la seva “mera-vellosista” filosofia) foren, precisament,un dels motius pels que Voltaire fosperseguit per les seves idees; la filosofiade Leibniz encaixà bé en la mentalitatde l’època, Voltaire estava massa avan-çat al seu temps).

Sobre les idees de Berkeley, és lameva opinió que tracten en bona partde teoria del coneixement i de la demos-tració de l’existència de déu, pel que non’explicaré gaire cosa. Només diré queel seu exagerat immaterialisme i espiri-tualisme fou un pas endavant per a l’es-cepticisme de Hume.

Hume. El filòsof escocès Hume,qui resultà bàsic en el pensament deKant, porta la filosofia empirista als seusextrems. Per a Hume, tot coneixementprové, o directament o indirectament,dels sentits. Per tal de carregar-se totanoció metafísica i tot concepte d’un mónideal, arriba a dir que la connexió causa-

efecte és una mera imaginació de lament i que no és en realitat demostrable,i no és validable per cap connexió meta-física. Tots els arguments vertaders són,o fets empírics, o arguments matemàtics,però els arguments més enllà d’aquests(com els arguments metafísics i teolò-gics, així com qualsevol demostració del’existència de déu) són merament pro-bables. (No és estrany que Hume tinguésel sobrenom de “mr. Hume, l’ateu”).

Consequent amb el seu irracio-nalisme, Hume considera que el fona-ment de la moral no és la raó, sinó elsentiment. “La filosofia no pot combatreels bells sentiments, sinó al contrari, hade deixar-s’hi dominar”. Com que elsarguments morals no són ni fets empíricsni arguments lògics, la seva validesa rauen una “confirmació emocional”. El sen-timent d’agrat i de desagrat són els jut-ges per decidir una actuació o una altra.Naturalment, aquesta sobredependènciade les emocions està en contradiccióamb el sentiment tebi i moderat de l’epi-cureïsme, i és per això que Hume po-lemitza amb les filosofies hel·lèniques,encara més amb els estoics.

En el pròxim article ens centra-rem més concretament en la filosofia dela ilustració que, a diferència de l’em-pirisme i el racionalisme, sí que tractarenmés extensament els temes ètico-polítics. Però no en aquest article, doncsse’ns faria massa llarg.

Salut i catalanisme.

Filosofia 23 (247)

El pacte social: d'Ockham a Humen (II) Crom el Nòrdic

123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234

Pedro JoséPedro JoséPedro JoséPedro JoséPedro Joséi les seves manualitatsi les seves manualitatsi les seves manualitatsi les seves manualitatsi les seves manualitats

Carrer des Pou, 34Carrer des Pou, 34Carrer des Pou, 34Carrer des Pou, 34Carrer des Pou, 34

Sant LlorençSant LlorençSant LlorençSant LlorençSant Llorenç

971 569186971 569186971 569186971 569186971 569186

Anar l'ull al bou amb l'E.L.A. 24 (248)

L'E.L.A. en el microscopi de la paraulaUn voltí pels nervis perifèrics Miquel Jordan i Ronsano

A l'intel·ligent i traçut soci d'Adela BalearsSr. Antonio Herrezuelo Sánchez dedic detot cor el present article, desitjant-li quela impietosa malaltia que el manté aba-cuat en una cadira de rodes, almancono avenci més, i pugui seguir fent volarla seva imaginació talment els avionsd'aeromodelisme que tant li agradaveni li agraden, tot recordant les galanxonesflors de molla de pa que feia en el vo-luntarietat de la Creu Roja, al pic queper molts anys gaudeixi de l'amor de laseva esposa Purificació, així com de laresta de la família, inclosa l'entremaliadai cridanera cusseta Candela. Així sigui!

Seguint el nostre escorcoll perl'univers cel·lular, avui donarem un voltípels nervis perifèrics, que són els quecondueixen els estímuls fins a la medul·laespinal.

En els esmentats nervis trobamque les beines de mielina estanenrevoltades pel protoplasmad'una cèl·lula de Schwann (a.1),al pic que, a la seva membranase n'hi afegeix una altra que nommembrana basal (a.2), la qualembolcalla l'internodi produint unaïllament de les fibres nerviosesentre elles mateixes (a.3), el querepresenta el nucli de la cèl·lulade Schwann.

Si observam l'esquemad'un nervi perifèric podrem apre-ciar com les entalles de Schmidt-Lanterman (a.4) apareixen en unasecció longitudinal del nervi, comdesdoblaments de les línies prin-cipals de les laminetes que con-tenen el citoplasma.

Els neuròlegs han fet re-construccions tridimensionals, ons'observa que els espais de lesentalles adopten en conjunt untrajecte en torterola, amb la qualcosa els seus continguts citoplàs-mics es comuniquen entre si.

Pel que respecta als nodesde Ranvier (b.5) veurem en elsgràfics (A.B.b) com els allarga-ments marginals s'estenen i in-terdigiten, tot formant una co-

berta entre ells mateixos, en contrastamb el que succeeix en les fibres cen-trals (B.5).

Si ens fixem en l'axó que figuraamb el número 7 de les il·lustracions A,B, i D hi ha que dir que existeix una re-lació entre el gàlib del cilindre-eix i lagruixària de la beina de mielina, la dis-tància entre els nodes de Ranvier i lavelocitat de conducció de l'impuls ner-viós.

Idò com més gran és el gàlib del'axó, major és el gruix de la beina demielina, essent també més gran la dis-tància internodal. És per això que quanuna fibra mielínica està creixent, les dis-tàncies internodals augmenten progres-sivament, fet aquest que produeix unacreixement en la velocitat de conducciódels impulsos.

Les fibres nervioses són classi-ficades en tres castes: A, B i C, segons

el seu contingut de mielina i la celeritatamb què són menats els estímuls.

Les fibres A es troben fortamentmielinitzades. El seu diàmetre oscil·laentre 3 i 20 m (que és una mesura mi-croscòpica encapçala per la llegra gregaequivalent a la nostra "m"), arribant auna velocitat de conducció de fins a 20m/seg.

Quant a les fibres de casta B sóntot el contrari de les A, ja que estan moltpoc mielinitzades, el seu diàmetre ésmenor, doncs el barem és de 1 a 3 m, ila celeritat amb què transmet els im-pulsos nerviosos és un poc més lenta,no passant dels 15 m/segon.

Finalment, les fibres C són de ca-racterístiques amielíniques, és a dir, fre-turoses de coberta mielínica, essent laseva conducció d'una velocitat extrema-dament lenta, de tan sols 2 m/segon.

S'ha comprovat que en les fibresamielíniques es produeix unapropagació continuda de l'ex-citació nerviosa, mentres queen les mielíniques la transmis-sió dels impulsos es realitza asalts.

Les bases morfològiques,que és la part de la biologiaque estudia la forma i l'estruc-tura dels essers vius, handemostrat que aquesta con-ducció a salts és fruit de l'al-ternància al llarg del nervi delssegments amb coberta mielí-nica denominada internodi iles zones demielinitzades, di-tes nodes de ranvier. Aquestacasta de conducció és moltmés rabenta i requereix mancoenergia que la de les fibres Ai B, propagadores ambdues del'excvitació en forma conti-nuada.

Seguint amb la descripcióde les fibres nervioses pe-rifèriques, direm que es tro-ben rodejades per fibril·lescolàgenes de trajecte longitu-dinal, que, junt amb la mem-brana basal, formen la benaendoneural. Aquestes fibres

estan immerses en un teixit conjuntiulax anomenat endoneure (D.8).

Un nombre variable d'aquestess'aboldrona en feixos constituint fascicles(c.10) que es troben embolcallats pelperineure C.d.9), el qual està integratprincipalment per fibres conjuntivescirculars.

La capa més interna del perineu-re està formada per cèl·lules endotelialsdisposades en diversos estrats molt fins;en les seves cares perineural i endoneu-ral tenen una membrana basal i s'unei-xen entre elles mitjançant zonules d'o-clusió, que són unes franges circulars

E.L.A./Des del meu racó 25 (249)

de fibres, constituint així una barreraentre el nervi i els teixits adjacents, si-milar als endotelis dels capil·lars cere-brals.

La resistència mecànica d'un nerviperifèric és deguda al seu contingut defibres circulars elàstiques. Per això elsnervis de les extremitats tenen el seuperineure reforçant les regions arti-culars.

Annex al perineure es disposal'epineure (c.d.11), que en les seves ca-pes més internes formen laminetes con-cèntriques, mentres que en les que estroben a la perifèria es continuen amb

un teixit connectiu lax que conté grassa,vasos sanguinis i limfàtics (d.12).

Per concloure indicarem que lail·lustració (d.14) ens mostra nuclis decèl·lules capil·lars.

L'ÚLTIMA PARAULA LA TÉ NA CATY"No puc deixar d'aplaudir i ex-

pressar la meva estimació per tots elsassociats, voluntaris i amics. Gràcies alvostre esforç i treball desinteressatsAdela-Balears és avui un poc més co-neguda, perquè si els malalts som el cori l'ànima de l'associació, vosaltres en soules mans".

Així resa el refrany. La llampu-gaés un peix blau que forma part de lacultura de la Me-diterrània, de lesnostres illes i, en particular de l'illa deMallorca. El seu nom prové del grecclàssic i significa "la resplendent". Cadapoble de la Medi-terrània l'anomenad'una manera dife-rent; lampuka aGrècia i Malta, lampuga a Itàlia,lampougue a Algèria i el Marroc,lampouga a Tunísia. El seu nom científicés Coryphaena Hippurus, nom que li do-nà Carl von Linné, un naturalista suecque va viure el segle XVIII, autor d'unaobra magna, Systema Naturae, on vadescriure i classificà més de dotze milcinc-cents éssers vius. Linné forma partde les persones que fan avançar el món,capaces de dur a terme tasques gegan-tines, com mossèn Alcover, recopiladori servador de les Rondaies Mallorquines.

La llampuga és un peix d'estació.Arriba a les nostres aigües devers elmes de juny des d'aigües tropicals at-làntiques. Les femelles deixen anar ala mar centenars de milers d'ous quees barregen amb l'esperma dels mas-cles i són fecundats. Després de dos otres dies d'incubació es desenvolupenles larves que, si tenen sort i no acabena la panxa d'algun altre peix, es desen-voluparan i, devers la Mare de Déu d'a-gost, estaran en condicions de ser pes-cades pels pescadors professionals oafeccionats fins a principis del mes degener en que retornen a les aigües tro-

Quan llampega, llampuga Tomàs Martínez i Miró

picals de l'Atlàntic on també fan una altraposta.

Els pescadors esperen al llarg del'any l'arribada d'aquest peix que té elcostum de col·locar-se davall coses quesuren a la mar. A Canàries l'anomenen"come muertos" perquè l'han trobadadavall els cossos de persones ofegades.Aquest costum és seguit per les llampu-gues petites, tal volta per protegir-sedels atacs dels seus depredadors i perles llampugues grans que aprofitenl'amagatall per atacar els pàmpols, so-rells i verderols.

Per facilitar la seva captura, elspescadors preparen els capcers, ob-jectes flotants fets amb suro, caixes defusta o rodes de cotxe als quals s'hi fer-ma mata, pinassa o fulles de fasser. Elfondeig es fa amb peces de marès dedevers cinquanta quilos de pes.

Cada barca té una zona on col-locar els capcers que s'anomena l'an-dana, sortejada el mes d'agost. La pesca

es fa amb xarxes d'encerclament, ambpalangres o a la fluixa.

Quan ha acabat la temporada depesca es retiren els capcers i els capsde fondeig. A aquesta acció se l'ano-mena esguerrar.

La llampuga, pel fet de ser unpeix blau, conté greixos àcids no sa-turats, els coneguts com omega 3, queajuden a controlar el colesterol. Es potmenjar de moltes maneres frita, ambpebres frits o torrats, al forn, en greixerao cassola i també en podem fer fideus,tal com ens explica aquesta recepta.

Fideus de llampuga (per a 4 persones)Ingredients: 200 gr de fideus, 8 talladesde llampuga, 1 ceba mitjana, 3 tomà-tigues de ramallet, 1 pebre verd, un pocd'oli, all i julivert, 1 ½ l d'aigua.Preparació: Dins una greixonera feis unsofregit amb la ceba, les tomàtigues iel pebre. Afegiu l'aigua calenta. Quanbull tirau-hi els fideus i la llampuga.Incorporau l'all i el julivert picats.Deixau-ho bullir deu minuts. Bon profit.

Si en voleu saber un poc més:La llampuga:un mite de la tardor,d'Enric Massutí i Sebastià Vidal. Docu-menta Balear.Palma, 1997.Cocina selecta mallorquina, de ColomaAbrinas Vidal. Campos, 1964.Cançoner popular de Mallorca del pareRafel Ginard Bauçà. Editorial Moll.Palma.

Demografia i societat 26 (250)

NAIXEMENTS

* Dia 15 de juliol va néixer a SonCarrió na Shamina Iorio Díaz, filla d'enMario i na Immaculada. Enhorabona.

* Dia 16 de setembre, a CalaMillor, va néixer en Lucas Ezequiel MateuTorrens, fill d'en Jeremias i na Luciana.Al·leluia.

* Dia 19 de setembre va néixer asa Coma n'Adam Zemouni Khennache,fill d'en Hakim i na Lynda. Salam.

* El mateix dia, a Sant Llorenç,va néixer n'Ariadna Coll Bonnín, filla den'Antoni i na Maria José. Enhorabona.

* El 24 de setembre va néixer enXavier Manilla Sansó, fill d'en Valentín ina Bàrbara, que habiten per sa Coma.

* Dia 25 de setembre va néixer aSant Llorenç en Francisco García Brunet,fill d'en Juan i na Isabel. Enhorabona.

* El 3 d'octubre va néixer a SonCarrió n'Itiel Rocha Aranalde, fill d'enRufino i na Cintia, Salut.

* El 6 d'octubre, a sa Coma, vanéixer en Miquel Vives Sidzialova, filld'en Miquel i na Sviatlana. Enhorabona.

* El 9 d'octubre va néixer a saComa na Nerea González Almodóvar, fillad'en Juan Carlos i na Isabel. Salut.

* Dia 17 d'octubre va néixer naCelia Serrano Gómez, filla de n'Antonioi na Maria Carmen. Enhorabona.

DEFUNCIONS

* El dia 6d'octubre va aca-bar la seva vida naMaria FemeniasBallester, una llo-rencina de 74 anysque vivia al carrerde la Mar. Que pu-guem pregar perella molts d'anys.

* Dia 7 d'octubre va morir enJordi Salas Collado, que vivia a Ca-nyamel. Descansi en pau.

* El 18 d'octubre va morir naMargalida Sureda Umbert, Mena, al'edat de 78 anys. Al cel sia.

* Dia 3 de setembre va acabar laseva vida en Gregor Diel, un alemanyde 59 anys que estava per Cala Millor.Descansi en pau.

* El dia 10d'octubre ens vadeixar la llorenci-na Maria MoreySansó, d'es Molí, al'avançada edat de92 anys. Que pu-guem pregar perper ella durantmolts d'anys.

* El dia 13d'octubre va en-tregar l'ànima aDéu la llorencinaFrancesca LlinàsMascaró, que viviaal carrer Nou, al'edat de 65 anys.Que la vegem enel cel.

* Desprésd'una llarga malal-tia, el dia 17 d'oc-tubre ens va dei-xar un llorencí quevivia a sa Coma,en Miquel SanchoGalmés, conegutcom en MiquelMec, a l'edat de 56

anys. Des d'aquí volem fer arribar elnostre condol a tota la seva família.

* Dia 26 de setembre va morir asa Coma en Karl Seisel, un alemany de64 anys. Descasni en pau.

* El 20 de setembre va morir asa Coma na Loert Nanninga, de 64 anys.Al cel sia.

* El mateix dia, a s'Illot, va acabarla seva vida na Sandra Puetz, de 32anys d'edat. Descansi en pau.

* El 24 de setembre va morirn'Alfred Zscheile, a Cala Millor. Tenia 82anys. Que el vegem en el cel.

* Dia 2 d'octubre va morir a SantLlorenç n'Antònia Adrover Rigo, als 37anys d'edat. Descansi en pau.

* El 9 d'octubre va morir en DieterErnst als 71 anys d'edat. Al cel sia.

* Dia 11 d'octubre va acabar laseva vida en Karl Gundlach, de 51 anys.Descansi en pau.

NOCES

* Dia 17 de setembre es casaren

Som els Trescadors de Sant Llo-renç des Cardassar, una recent creadaassociació excursionista.

El nostre objetiu és practicar elsenderisme arreu de l'illa i realitzar al-meyns una sortida anual fora de Ma-llorca.

El passat 23 d'octubre fou laprimera excursió al puig d'Alpara. Trentaset participans, el que ens anima a pro-gramar noves sortides.

Destacar el guia que tenguérem,l'amo en Joan de sa Begura.

Aprofitam per publicar elcalendari previst:

23 Octubre 2005: Puig d'Alpara20 Novembre 2005: Volta des General8 Desembre 2005: Es Fumat. Formentor.22 Gener 2006: Sa Cova de ses Bruixes.26 Febrer 2006: Es Castell des Rei.

Pollença.19 Març 2006: L'Ofre i es barranc de

Biniaratx.9 Abril 2006: Es camí vell de Lluc a

Pollença.30 Abril 2006 Es camí de cavalls.

Menorca.28 Maig 2006: De Sa Colònia de Sant

Pere a Alcúdia.Agost 2006: Excursió nocturna.17 Setembre 2006: Es torrent de Pareis.

Per a inscripcions i informacióaddicional, el local social es el barS'Alfabia, c/ Major, 13.

Seguirem informant.

Felip Forteza

en Joan Santandreu Vives, de Manacori na Francesca Bauzà Gomila, de SonCarrió. La nostra enhorabona.

* El 6 d'octubre es casaren Mi-quel Pérez Colom, de Palma i AntòniaGalmés Aguiló, de Sant Llorenç. Salut.

Bel Nicolau i Aina Simonet

Excursionisme

Pàgina infantil 27 (251)

Margalida Fiol

Jaumet: Bé, atlots, ja hi tornamesser, ja n'hem esclovellada una altra.Degut a lo molt pendent que mos va que-dar es darrer mes, què vos pareix si se-guin amb lo anterior?

Julià: Jo començ. An ets adictesa sa feina estada demostrada sa sevasatisfacció, ja sia per no haver aconse-guit sa seva meta professional, per nosebre tenir vida familiar, o una decepcio-nant relació de parella. Per lo que siasa seva frustració la volen cobrir fentfeina, perquè amb sa seva dedicaciócreuen evitar es reconeixement des seubuit o manca de satisfaccions a sa vida.

Tomeu: Ala idò, jo també diré lomeu. El Cardassar, com l'any passat mosresulta ser un equip molt irregular i loque manco entenc és que tenguent gentcom en Gil, en Carles, en Galmés, enFerriol i d'altres es partits que perd aquíon mos sol fallar és en es centre d'escamp. Esperem sa millorança per veureun gran Carde.

Jaumet: A mi me va interessares trui des marcianos que moqueren enRamon i en Julià. Què vos pareix sitambé el seguim?

Ramon: Jo deman: no es possi-ble s'existència d'altres planetes amb vi-da amb sa grandiositat de s'univers? Noserà molt d'egoïsme per part nostracreure-mos tot-sols dins aquesta im-mensitat?

Jaumet: Imaginau-vos per unmoment Déu en pla de broma i moltabans de posar gent a sa terra posa gentalmanco a cinc planetes, els dóna noméssa mateixa intel·ligència des terrestres,però amb un bon grapat d'anys d'antela-ció. Sa seva tecnologia ben bé podriahaver-los fer arribar a sa terra.

Xesc: Tanta sort que va acabarsa Santa Inquisició, perquè altres permolt manco de lo que voltros pensaumoriren torturat i cremats!

Julià: Seguint sa teoria d'enRamon i en Jaumet vos recordaré, con-tinuant amb sa Bíblia, que a s'Èxode japarlaven de carros de foc en el cel i d'al-tres aparicions rares.

Ramon: Una possibilitat: cincplanetes habitats amb gent de diferentcolor; es primers visitants cauen a Oce-ania i son color d'oliva; es segons visitenÀfrica i són negres, es tercers s'aturena Àsia de l'est i són grocs; es quartsarriben a Europa i són blancs: es quintss'aturen a Nordamèrica i són color decoure. Així se comprendria es trobamentd'esquelets i amb molts de milers d'anysde diferència de sa seva mort.

Julià: Si l'Església no hagués per-seguit sempre sa ciència crec que sepodrien explicar lo de estrella des ReisMags o savis, o sa foscor del cel en esmoment de sa mort de Jesús, s'apariciód'àngels i molts d'altres fenòmens in-compresos per noltros.

Jaumet: És un bon col·loqui, pe-rò mos queden més coses. Ho deixamper sa pròxima i parlam des món real?

Mariano: Mentres voltros pen-sau per on seguir: es millor remei contrases desavinences de ses parelles és esmatalàs.

Julià : Bé Mariano, tu pensa sateva contarella i noltros parlarem delmón real. Si posen fronteres a ses per-sones perquè no n'hem posam an esdobbers? Com? Fent invertir en culturai democràcia una part des beneficis ques'en duen ses empreses i ses multina-cionals des països des tercer món.

Ramón: Totes ses nacions riquestenen problemes d'emigrants, unes mésque ses altres, però a totes s'hi escolenil·legals i noltros, degut a sa proximitat

pareix que mos veim incapaços de solu-cionar es problema amb lo fàcil que és.

Julià: Espanya primer era un paísd'emigrants i ara se veu incapaç d'aturars'avalanxa d'africans, com s'atura això?

Xesc: Es fàcil, tu mateix has po-sat s'exemple. Aquí primer hi havia mésfam que feina i ara tenim feina i dobbers.

Jaumet: Això es un procés moltllarg perque avui hi ha avions, vaixells ialtres mitjans de viatjar, a més de sespateres, però es dia que es països ricsse decidesquin a aturar sa pobresa destercer món, segur que també s'hauràaturat aquest problema.

Ramon: Un problema que sesnacions riques, jo crec que les arriba asortir car, només beneficia uns quantspocavergonyes que encara creuen ens'obtenció de mà d'obra barata.

Mariano: Com que crec que jaés hora d'anar a jeure vos contaré esdarrer: Una senyora, damunt les deudes vespre, crida una empresa "SOS"de reparacions.

-De què se tracta? - li demana esrecepcionista de s'empresa. Necessitaun fontaner, un electricista, un fuster oun bombero per obrir-li qualque porta?

-Poc importa!- li contesta sa se-nyora. -Sols que tengui entre vint i trentaanys, que sia fort, carinyós, i que tinguitota sa nit lliure... Miri, senyor, és queara me consolava pensant amb què esmeu homo, que és representant de len-cería i ara és per França, en lo bé ques'ho estarà passant i si vostès, comdiuen, estan tan ben organitzats, éssegur que han de tenir una bona solucióperque jo no tengui tant de fred de peusdurant sa nit.

Joan Roig

Tertúlia de cafè 28 (252)

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

AFEGITÓ

Es qui habitualment formam partde ses tertúlies de cafè mos hem assa-bentat des comentaris que corren perbars i llocs de reunió des nostro poble idesprés d'haver llegit ses declaracionsdes regidor d'UM a sa revista Manacor,hem volgut aprofundir sobre s'assumpto.Per això, maldament ja haguéssim en-tregat a sa redacció sa nostra darreratertúlia, amb aquest petit resum sobresa -segons pareix- indiscriminada puja-da de sa tassa des fems, i que per nol-tros una vegada examinat es contingutde sa proposta hem arribat a sa con-clusió de què: Qui més espai públic dis-posa més paga, de fet en algun casoshi haurà establiments que pagaranmanco que l'any passat. Aquesta és saproposta que se va presentar a sa SessióPlenària de dia 7 d'octubre:

L'INCREMENT DE LA TAXA D'INCINE-RACIÓ REPERCUTEIX SOBRE LA TAXADE FEMS DE SANT LLORENÇ DES CAR-DASSAR

El passat divendres 7 d'octubreel Ple de l'Ajuntament de Sant Llorençva aprovar l'ordenança fiscal reguladorade la taxa per recollida de fems. Enaquesta ordenança, a diferència de l'anypassat, als bars, cafès, cafeteries, ten-des, magatzems, carnisseries, benzine-res, tallers, indústries i locals s'ha aplicatel criteri de superfície de l'establimentcom a mesura de càlcul de la taxa defems. Els restaurants i supermercats jaho tenien aplicat d'anys anteriors.

L'Ajuntament és conscient quel'aproximació més correcta per aplicarla taxa de fems seria poder saber elsquilògrams generats per cada establi-ment i aplicar el criteri "qui contaminapaga", però tècnicament encara no s'haaconseguit mesurar en aquest nivell dedetall. Per això, en el dia d'avui la me-sura més pròxima a la realitat i aplicadamajoritàriament pels ajuntaments és lasuperfície de l'establiment.

D'aquesta manera, els tallers, in-dústries i locals, bars, cafès i cafeteries,restaurants i supermercats, tendes, ma-gatzems, carnisseries, benzineres i simi-lars pagaran en funció dels metres qua-

drats de superfície.D'altra banda, la taxa d'incine-

ració aprovada pel Consell de Mallorcas'ha incrementat un 15,7%, passant de84 •/Tn a costar 97,2 •/Tn. Això haprovocat que directament s'incrementiel cost del tractament de residus de totaMallorca. Així i tot, la pujada global dela taxa de fems de Sant Llorenç és d'un7,5% respecte l'any passat, de la qualun 3,2% correspon a l'IPC.

En el cas de les vivendes, noméss'augmenta en un 7,5% respecte l'anypassat, que correspon a l'increment dela taxa d'incineració i a l'IPC, quedantper l'any 2006, una taxa de 85,71 •.

Així, la taxa de fems queda de lasegüent manera:

Es manté igual-Les vivendes, restaurants, super-mercats i hotels-Tendes, magatzems, carnisseries, ben-zineres, tallers, indústries, locals, des-patxos professionals i similars, bars,cafès i cafeteries ambsuperfície inferior als100 m2.Se'ls aplica la pujadadel 7.5 % com a con-seqüència de la pu-jada de la taxa d'inci-neració.

Es redueix-Les tendes, magat-zems, carnisseries,benzineres i similarsamb superfície inferioral 50 m2.Es redueix la taxa defems en un 24% coma conseqüència delsnous criteris de tarifa.

S'incrementa-Les tendes, magat-zems, carnisseries,benzineres, tallers,indústries, locals, des-patxos professionals isimilars, bars, cafès icafeteries amb super-fície superior als 100m2

Depenent de la su-perfície la taxa pot in-crementar.

Com es pot veure, l'abús queamb aquest tema dels fems s'ha fet finsara sembla que fa necessària una refle-xió, com és la necessitat urgent de mi-llorar i incrementar la recollida selectivaper tal de minvar les tones a incinerar,així com millorar el medi ambient. Peraixò, l'Ajuntament està estudiant lapossibilitat de bonificar aquells establi-ments que de forma objectiva es puguicertificar que duen a terme una seleccióen origen dels residus.

Això es tot lo volíem dir sobreaquest assumpte. Cal pensar que si cadacasa havia de guardar els fems duranttot l'any a ca seva per recollir-los unavegada a l'any, com es feia temps enre-ra, de segur que li sortiria molt més cari s'exposaria a qualque malaltia.

Ara que cada un ho vegi segonsel color del vidre o del color polític ambquè ho miri.

Els tertulians

Tertúlia de cafè 29 (253)

Això era i no era... Hi havia una vegada,una terra molt, molt llunyana, situadamés enllà que els blaus de la mar. Deienque era una terra un tant especial: al'estiu acostumava a fer forta calor, i encanvi els hiverns eren dolços, atempe-rats per la mar i bons de travessar. Béja se sap que amb això de les tempera-tures... hi ha molt a dir, tothom té laseva, i així el que per a uns són hivernsdolços, per a altres poden ser hivernsfreds; en general per a la gent provenintde terres calentes, com la gent que teniales arrels del seu ser en el Magrib o enel Carib, resultaven hiverns freds i llargs,mals de passar. Per paga a diferènciesdels països més del nord, les cases noresultaven preparades per a combatre'len el maleït fred.Bé dèiem que en aquella terra petita ivoltada de mar, els estius eren caloro-sos... i això feia que el caragolí, (gènereHélix) els petits caragols es tancaven enells mateixos i, aferrats a una caramuixao a una fonollera posaven un petit telque els aïllava del món. Era un sistemalògic d'autodefensa. La naturalesa haviadissenyat aquesta meravella perquè po-guessin passar l'estiu. L'estiu era unaestació llarga... i els caragolets estavensols i aillats, tancats en si mateixos...aprofitaven l'estiuada per gastar total'energia que havien acumulada al llarg

de les primaveres i, potser (ves a sa-ber!) a reflexionar sobre el passat i elfutur; sobre ells i sobre el món que elvoltava, i sobre les relacions que tenienamb altres caragolets, i també per som-niar utopies i realitats... I així passendies i dies. El sol calent de l'estiu, quecrema, ni els arriba a molestar, estantancats... "encaragolats", en diuen...Però vet aquí que un dia, quan les nitss'allarguen i els dies s'acurcen, quan ar-riba la tardor, cau del cel una suau idelicada rosada... petites gotinoies que,motivades per la diferència de tempe-ratura entre l'aire i la terra, es depositensuaument cada matí sobre les herbesdel camí i sobre les porrasses i el fo-nolls... Les caragoletes estan tancades

PCL - Petits contes locals 30 (254)

El miracle de la rosada Guillem Pont

en si mateixes, però s'adonen de la suaurosada, i és així que rompen el tel queles aïlla del món. Treuen, primer de for-ma tímida, però després amb seguretatels seus tentacles tàctils -les banyes endiuen- que els permeten tocar món i co-nèixer l'humit i productiu entorn ple denoves herbes, innombrables essers viusi altres caragoletes...Mai no arribarem a saber si els carago-lins s'adonen de la seva realitat indivi-dual, però amb el seu despertar respo-nen a l'inexorable cicle vital... desprésdel sec estiu arriba l'humida tardor queels permet l'alimentació i una nova vida..Tampoc no sabem si acumulen expe-riències, però -perquè el pensament éslliure- suposarem que sí, que cada diasón una mica diferents al dia anterior:han viscut!, han vist els primers estelsde la nit... potser s'han sentit útils i hanrecordat belles experiències passades...I això els dóna força per trescar, cercarnous aliments i conèixer altres entorns,amuntagar experiències... viure.Tot a l'altre cap de món... uns caragolinsinnominats que hi ha en el camí de sesSitges un setze d'octubre. Fitxa't, es des-perten a l'hora i s'acaricien abans departir. Que ho són d'humans els carago-lins de l'altre cap de mon!, no?

Conte per a na Pat/ Octubre del 20051234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123

123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234

Major , 27

El temps d'octubre 31 (255)

Meteorologia

Ses diferències són grosses, d'un lloc as'altre des planeta: mentres uns lluiten per noperdre-ho tot, fins i tot sa vida, uns altres dis-frutam d'un clima i un temps des més suausde s'any. Em referesc, com ja endevinau, anes ciclons tropicals des Carib, niu per excel-lència de producció de s'esmentat fenomen.No en parlarem més perquè massa se n'haparlat, però sí que vull deixar constància de losuau i verda que és sa tardor del 2005.

Sa temperatura mitja s'ha situat alsvoltants des 18ºC i un ambient plujós i humithan fet que sa vegetació proliferàs com sifóssim veïnats de Galícia.

Son excepcions, casos i fets de sa reialnaturalesa que obra sense control, o tal vegadaper lleis imposades p'es seu creador... No hosabem.

Des 31 dies des mes, 10 ha plugut ambmés o manco quantitat, i quase sempre ambpressions superiors a lo normal, com se potveure en es gràfic de sa pressió.

Es vent no s'ha destacat en res i sahumitat sí que s'ha fet notar, i molt!

Es gràfics i es mapa de pluges sónelaborats a partir de ses dades recollides as'estació pluviomètrica de Can Xesc i es seuscol·laboradors.

Xesc

És sabut i comprovat per una minoriamolt minoritària de gent d'aquest Pla-neta i d'aquesta Illa, però una minoriaaixí mateix nombrosa, si més no per totsaquells que han viscut la seva infantesaen contacte amb foravila: l'aviram volanar a lloure. Engabiat no s'hi troba bé,fins i tot, a vegades es posa malalt.Una veritat que es diu amb poques pa-raules però d'un fort i formatiu calat.Resulta una obvietat i malgrat això enscapficam en tenir-los tancats. En gàbiesamples, però tancats, i llavors no hi hamanera que treguin pollades.Apresa la lliçó els deixam a lloure però,potser per un procés biològic degene-ratiu algunes lloques confonen el seunierò amb el del veí i llavors mentre unaja cova les altres encara ponen, fent-ho tot en un mateix indret.I és clar, així no hi ha manera de treureres condret.Les úniques nieronades que se salvensón les d'aquelles lloques més porugues-generalment ànneres i pagos- ques'allunyen de ses cases, i de companysi amics. Llavors les coses solen anar bé.Res, que de tota una col·lecció de fa-raones o gallines de guinea solamenthavien surat na Ma i na Mo, dos pollsestirats i viveretxos que mai no s'a-llunyen un de l'altre ni tampoc s'allunyengaire dels altres dos orfes, en Xic i enXoc, dos indiotets que just acaben decappelar.Si fossin humans podríem pensar que,comparats amb els altres polls, els deles gallines, se senten rars i per aixòs'agrupen.Però en no ser humans no sabem comflueixen els seus pensaments, ni tan solssabem si en tenen. (Ves per on, somcapaços de comercialitzar viatges a lalluna i no sabem què rellamps passa pelcap d'un poll d'indiot!)

Però els fets no menten, en Xic, en Xoc,na Ma i na Mo no se fan moixonies demamífer, però tampoc no s'allunyen gaireun de l'altre. A dir ver són bastant inde-pendents i poc respectuosos amb l'amo.Els pots cridar tant com vulguis: xic, xic,...ma, ma... i ells segueixen pasturant omirant sense fer-ne gens de cas. Sola-

ment quan et veuen amb el verd a lesmans o amb la senalla del gra s'a-traquen, això sí, respectant sempre l'es-tatus establert.Ho saben bé; no se sap quan ho varenaprendre, però ho saben: si intenten pi-car algun granet abans del pago se'nduen, si més no un encalç, i en el pitjordels casos una picada a la closca queels deixa bojos uns quants dies; però,vaja!, com que ja s'ho tenen après pro-curen anar alerta i guardar les distàn-cies.

L'altre dia de pagès, en un entorn detotal despreocupació per part dels quicomparteixen un mateix espai: gallinesde diverses classes, conills, conills derata, les ovelles i els mens, les cabres,la truja i els porcellins... i fins i tot d'enXoc, es podia observar com na Ma i naMo assajaven en Xic que portava quel-com prim i llarg en el bec.Qualsevol hagués pogut pensar que,fruit de la feina individual o d'un ex-cepcional i atzarós cop de sort en Xichavia caçat un extraordinari, espec-tacular, desitjat i saborós cuc de terra.Idò no. De prop es destriava clarament,amb el bec portava un brot d'alfals, tron-cós i musti. Un brot d'alfalç extrema-dament semblant a tots els altres brots

d'alfalç que hi havia per en terra.Hom conta fins a deu, mira per amunt is'hi torna fitxar altra vegada. Efectiva-ment, en Xic sofria un descarat assa-jament per part de na Ma i na Mo perquètots volien el mateix brot d'alfalç, sem-blant als altres brots d'alfals que estavenlliurement a disposició de qui els vol-gués.A la vista dels fets arriben els interro-gants: què cony passa?, què fan?Es que na Ma i na Mo són envejoses ovolen allò que té ex Xic? No, potser aixòés un raonament humà.Tal vegada prefereixen robar el broteten comptes d'aixecar-ne un d'en terra?No, no potser que per lògica de la natu-ralesa es tudi tanta energia.Idò què fan? juguen?, s'entretenen?...

Potser simplement desitgen allò que unaltre té, sense atendre ni utilitats ni ne-cessitats. Què em recorda això?

Es tractarà de començar a mirar ma-nuals, anàlisi i estudis per saber quèpassa a la granja. O no?Potser moltes de les denominades"característiques humanes" sónpresents a tot el mon animal.

Guillem Pont

Lliçons de coses 32 (256)

En Xic i els altres