N.° 363 - Any XXXI Maig, 1983

ABANS D'ANAR A VOTARNingú no podrà dir que BONA PAU no

s'hagi esforçat a fi que tots els montuïrers,abans de dirigir-nos a les urnes el propervuit de maig, sabéssim quin serà el camíque cadascuna de les tres candidaturespretén seguir per tal de millorar els cairesque Montuïri necessita.

Amb Ia publicació, aquest mes, dels res-pectius programes electorals, tothom sen'haurà adonat dels projectes que han ela-borat per a dirigir Ia vida del nostre poble,cap on apunten les aspiracions que tenen iamb quins mitjans compten per a dur-les aterme.

Sens dubte, després d'aquests darrersquatre anys de rodatge dels primers ajun-taments democràtics, s'ha pogut compro-var que a Ia pràctica serveixen per acom-plir determinats serveis bàsics —carrers,sanitat, esports, ensenyament, zones ver-des, cultura popular, etc.— però no tots,

perquè tal com estan concebuts no dispo-sen dels doblers necessaris per a solucio-nar les empreses que s'haurien d'empren-dre. I això que hem vist, que el batle o regi-dors hagin hagut de demanar favors alConsell i al Ministeri per a dur a terme allòque pretenien fer pel bé del poble, no hau-ria d'esser així.

Una part més grossa dels doblers querecapta l'Estat hauria de quedar al poble iaixí podrien enfrontar-se les empreses quesón necessàries per tal de millorar Ia vidaen general.

El nou ajuntament haurà de saber que nodisposarà dels medis econòmics que vol-dria; però, aixòsí, haurà de teni, sobretot,molt clares les idees de les funcions ques'han de desenvolupar; haurà de veure Iamanera com millorarà Ia convivència entretots; haurà d'estar assabentat de les prin-cipals equivocacions que hi ha hagudes i

• LES TRES CANDIDATURES al'Ajuntament de Montu'iriacaben d'exposar els seusprogrames.

• EL P.S.M. CONTESTA a Ia criticaque Ii feu el mes passatA.P.-P.D.P.-lndependents.

• EL PATRONAT DE MÚSICA can-via de directiva i En JeroniGarau n'és el nou President.

• ELS FASSERS DE LA PLAÇAdesprés de /'exsecalladasemblen haver rejovenit.

de Ia manera com s'hauran de corregir;haurà de comptar arhb l'ajuda del partitque el presenta i, fins i tot, s'haurà d'esfor-çar per a requerir Ia col·laboració delsmontuïrers de bona fe, com a consellersque Ii fan veure, a l'ajuntament, el que ésbo i el que és dolent i com a persones quehi aporten el seu esforç físic ajudarantambé a resoldre les necessitats i empre-ses de totstipus que s'emprenguin.

Abans d'anar a votar, reflexionem be itriem després Ia candidatura que conside-rem més adequada en aquest moment imés òptima per ~a regir l'Ajuntament deMontuïri els propers quatre anys.

O. Arbona

11IkII I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I i I i

La Plaça Major de Ia vila ha estat sempre lloc de reunió i de trobada pels montuïrers,sobretot durant les festes i diumenges; i a Ia vegada ocasió per a poder intercanviarpunts de vista i prendre postures davant qualsevol esdeveniment, com ho serà ara el de

les properes eleccions municipals.

LA NOSTRA HISTÒRIA

Resum dels principals documents històrics

DOCUMENTS DEL SEGLE XIII

(Continuació)

1247, ABRIL

Bernada viuda de Joan Plana dóna a safilla Saurina l'heretat i Ilegítima que Ii tocaa l'alqueria Raagit, terme de Montueri, a Iaporció que fou de Ramon Alemany i Gui-llem Claramunt ara del Temple. Se reté pertemps de sa vida Ia quarta part dels espletsaixí com també 400 sous malgoresos quepagarà Ermessén, germana de dita Sau-rina, per Ia seva part.

1247,JULIOLArnau Massip estableix a Joan de Saga-

rina per temps de tres anys Ia meitat de l'al-queria Beniamoratge, terme de Montueri,tenguda en nom de Berenguer d'Espanya acens de 5 quarteres meitat ordi meitat for-

ment. Li- entrega un parell de bou's i ell n'hiposarà altres dos parells. Tendran Ia meitatdels fruits.

1247, AGOST

Pere Balsà estableix a Bernat Fuster Iameitat d'aquelles figueres que són a unhortet de l'alqueria Raal Axat. terme deMuntueri. Farà cens d'un parell i mig de ca-pons en Ia festa de Nadal.

1247, SETEMBRE

Mateu de CeIIa estableix a Arnau Ro-tland, des de Ia festa de Sant Miquel a tresanys, l'alqueria Tur, del terme de Montueri.Conrarà les vinyes.

r4^jT-^ iV>^Lrf i _ * v^ r^l

6 MaIg 1958

Avui s'ha pegat foc el taller delmecànic ciclista Miquel GelabertJaume, però encara que hi ha acuditmolta gent a sufocar-lo, l'incendin'ha destruït bona part. Després,gràcies a l'ajuda econòmica d'uns ia/tres, pogué continuar el treball imitjançant BONA PAU ho agra/ pú-blicament.

1248, 18 MAIG

Domingo Andreu, major de 14 anys ambconsentiment del seu curador, ven a Be-renguer, en alóu franc, Ia meitat de l'alque-ria Bemmacro, terme de Montueri, que Iideixà en testament el seu onclo Joan Ma-lesherbes. Per preu de 1.125 sous. Con-fronta amb honor de Pere Bar, honor deBurgués de Sabadell, honor de Joan deCaldes, rafal del Temple, garriga i honor deGuillem Font.

Escut de Ia família Miralles de Tagamanent.Can Xorrí (Carrer Major).

1248, 23 OCTUBRE

Dominga viuda de Bernat de Brugofacabsol i defineix Berenguer de Terrafreytales peticions i demandes que Ii toquen delsbéns per ocasió dels deu esplets durant elsquals havia de tenir l'alqueria que fou deJoan Malesherbes anomenada Beniacrop,a Ia porció que dit difunt deixà als seus pa-rents Domingo Andreu i germana Dolça; deIa qual alqueria ella i el seu difunt maritprestaven 20 quarteres de forment censals iuna cana i mitja d'estam fort.

1249, GENER

Pere Balsà en testament es reserva 500sous reials per Ia seva ànima, dels quals endestina 5 als frares menors, 10 als predica-dors, 10 a Santa Maria de Montuïri, 5 sousa cada església parroquial i cada hospital i5 sous a Santa Margalida. Fa deixes alsseus fills.

1249, AGOST

Berenguer Serra fa donació entre vius aPere de Saboreda del dret que Ii pertany ados rafals, un anomenat Achur i l'altre Be-nigaug, terme de Montueri, que foren ad-quirits pel seu pare Pere Serra a Mateu CoIIi són tenguts en nom seu.

Ramon Rosselló Vaquer

(Continuarà)

NOTICIARI LOCAL

FESTA D'ES PUIG

Capçalera dels programes

Enguany, com cada any, Ia festa d'EsPuig, el tercer dia després de Pasqua, foumolt animada, Ia participació molt nom-brosa i Ia joia de trobar-se tot el poble re-unit aUà dalt constituí un fet que de cadaany mülora en participació.

I aquesta vegada, el comentari general,a més de tot, fou l'eixamplament de l'ex-planada davant Ia capeUa, el que fa ara hicàpiga molta més gent i Ia mirada es pu-gui aUargar més enfora i gaudir d'un pa-norama que s'estén fins més enUà de Ianostra iUa.

A mitjan matí Ia banda de música partíde plaça encapçalant el romiatge, a lesonze i mitja Mn. Llorenç Lladó presidí ipredicà a Ia Missa solemne; després hihagué baU de bot i a l'entretant, refrescper a tot el poble. I a Ia nit, a Ia PlaçaMajor, concert per Ia banda i baUs maUor-quins pels mateixos montuïrers.

CaI dir també, que diferents actes es-portius i culturals realçaren aquestasimptàtica festa.

EL MON PER UN FORAT

Està ben comprovat que Montuïri apre-cia el teatre. Així es va demostrar el ves-pre del dissabte 16 d'abril amb motiu del'escenificació de «El món per un forat»,obra d'En Joan Mas. Fou interpretada pel«Grup de Teatre de Montuïri» a Ia SaIaMariana i, com diuen en bon maUorquí,«ho feren de Io miUoret».

Aparegueren en escena Roser Cano(«Joana»), Teresa Ribes («FrancisquetaLlampí»), Honorat MoU («L'amo En Pere,es mercader»), ' Joana Tugores («DonyaBeI Garrida»), Benet Rigo («Joan»), JoanServera («En Biel de ses Planes»), Fran-cesc Aloy («Bernat») i Franciscà Morlà(«Emma Winter»).

Ajudaren al muntatge Gabriel MiraUes(apuntador), Aina Roca (traspunt), TòfolEstarelles (electricista), Toni Arbona (fus-teria), Miquel Espardenyeret (decorats itramoia) i Antònia Garcies (ajudant de di-recció). Dirigí l'obra Honorat MoU Ribes.

XERRADES SOBREALIMENTACIÓ, CONSUM

I PLANTES

Cada dimarts dels mesos d'abril i maiges donen unes xerrades sobre alimenta-ció, plantes i consum a càrrec del Serveid'Extensió Agrària de Campos. El Uoc ésel menjador del Col·legi Públic d'E.G.B. iestan dirigides a tothom. Idò bé, malgratl'interés dels temes i que s'havia repartitun programa a cada famflia pels nins de1'escola, només quatre mares assistiren aIa primera xerrada el dimarts 12 d'abril.Sort que els alumnes de vuitè, amb el seuprofessor, hi anaren!

A vegades hom intenta que Ia culturaarribi a molta gent; però quan no hi haresposta adequada i es veu aquest fracàs,un no sap què pensar i fer.

EIs temes d'aquetes xerrades, que con-tinuaran al Uarg del present mes de maig,són «Aümentació i nutrició», «Proteïnes iIa seva funció», «Hidrats de carboni»,«Vitamines», «Minerals», «Altres ali-ments», «Com conservar els aliments»,«Plantes i cossiols», «Plagues i el seutractament» i «Ppdes de rosers».

JERONI GARAU,PRESIDENT DEL PATRONAT

DE MÜSICA

El divendres 8 d'abril va celebrar As-semblea Extraordinària el patronat Localde Múscia. L'únic tema era el canvi dedirectiva a causa de que el president Mi-quel Fiol, acabava el seu període de qua-tre anys. Fou elegit nou president JeroniGarau Bauzà («de s'agència») i vicepresi-denta MargaUda MiraUes («Costa»).

Per commemorar «l'entrada» del noupresident, Ia banda de música va tocar aplaça el diumenge 17 d'abril, convidant-se a coca i vi a tothom. Va ser una festasimpàtica.

Desitjam a Ia nova directiva del Patro-nat que pugui fer molta feina afavorint Iamúsica a Montuïri i desenrotUant activi-tats per a potenciar i augmentar Ia inquie-tud musical dins el nostre poble. També,volem donar Ia feHcitació a Ia directivapassada pels seus esforços decisius im-pulsant Ia continuitat de Ia Banda, donantmolta força a l'Escola de Música.

SITUACIO ECONOMICA DELPATRONAT DE MÜSICA

La passada junta directiva del Patronatde Música de Montuïri dona compte delmoviment econòmic al Uarg del tempsque ha regit el Patronat, o sia des del pri-

mer de gener de 1976 fins el 17 d'abril de1983.

Entrades

Existència en caixa, 37.088 pessetes;quotes dels socis, 305.000; donatius de IaBanca March i Caixa de Pensions, 10.000; del'Ajuntament, 158.000; donatius varis i in-teressos, 107.147; del ConseU Insular,189.141; de rifes, 44.030; 'berbenes,93.150; «tiquets» de menjars, 60.700.

Total entrades: 1.004.256 pessetes.

Sortides

Menjars per a Ia Banda, celebracionsde Santa Cecüia i altres, 161.437; comprai adobs d'instruments, 186.715; comprade vestits, 157.005; als professors de mú-sica, 468.000; despeses d'imprempta,3.390; despeses d'electricitat, fluores-cents i altres, 12.341.

Total sortides: 988.888 pessetes.Resten a caixa una existència de:

15.368 pessetes.

TROBADA DE LA PREMSAFORANAAMONTUÏRI

Una trentena de directors i redactorsde les diferents pubh'cacions que consti-tueixen Ia premsa forana de MaUorca ensreunirem el passat 17 d'abril a Montuïrino sols per a posar-nos en contacte unsamb els altres, sinó per tractar sobre Iaproblemàtica i interessos comuns de lesrevistes.

^^

Al migdia ens trobàrem a Ia Plaça Ma-jor i tot seguit visitàrem l'arxiu municipalon molts s'interessaren per Ia documenta-ció que conté. Després anàrem a veureels talaiots de Son Fornés, els qualstambé atregueren l'atenció dels visitants.

(Passa a Ia 6." pàg.)

iViuivi^irs^L-O ^^sœfjjtsmstmm^maaa^msmm^mKSiaamws^mtstsg^ ¿rLtuu/u/vò MU/v/u/r^LO

Avanç dels programes electon dels partits polítics a Montuïri

El programa d'A.P. i P.D.P.

SERVEIS

PES MUNICIPAL. Amb l'objecte dedotar de vestuaris a Ia pista esportivad'<<Es Dau» i eliminar les molèsties alsveïnats, serà objecte del nostre grup, eltrasllat del pes municipal al solar propie-tat de l'Ajuntament situat en el Molí d'EnGospet.

RECOLLIDA DELS FEMS. Continua-rem prestant /imb el màxim d'eficàcia icomoditat el servei de recollida de femsdins Ia comunitat de dit servei.

CEMENTIRI. El nostre grup propo-sarà un estudi seriós de les necessitatsreals que puguin sortir en el CementiriMunicipal, engrandint-lo quan les neces-sitats reals ho facin precís, i dotant-lodels ajuts econòmics que en facin faltaper a una immillorable conservació i or-nament, com a homenatge i respecte a totsels ciutadans de Montuïri que ens hanprecedit.

VIES PÚBLIQUES I ENLLUMENAT.El nostre grup mantindrà Ia conserva-

ció i eficàcia de l'enllumenat públic, aixícom Ia pavimentació i neteja de les viespúbliques.

URBANISME

Es contempla en l'avanç de les normessubsidiàries de plantejament de Montuïri,una zona urbanitzable programada per aIa ubicació de indústries. Es intenció delnostre grup, degut al moviment demogrà-fic de Montuïri, tenint en compte que al'any 1940 hi havia a Montuïri 2.943habitants i a 1983 només n'hi ha 2.210,dotar el nostre municipi de Ia infraestruc-tura necessària per a crear llocs de tre-ball, ja que en som conscients de Ia grave-tat que planeja sobre el nostre jovent, detrobar un lloc de feina a Montuïri i nohaver de veure's en Ia necessitat d'anar aresidir a altres municipis per a Ia recercade les seves necessitats vitals. Serà objec-tiu del nostre grup donar el màxim defa-cilitats a tota persona que tengui intencióde crear una indústria a Montuïri, ja quesabem positivament que un poble que de-creix és un poble que es mor. Per a dur aterme dit projecte es contarà amb Ia col-laboració de Ic «Gestur Balear» (Orga-nisme dependent del MOPU i Caixesd'Estalvis).

. EDIFICICAIONS. Es creença del nos-tre grup que s'han de donar el màxim defacilitats, sense que això impliqui perpart nostra anar contra Ia llei legalmentestablerta, afi que tots els projectes d'edi-ficació, sia urbana o rústica, gaudesquind'una maniobrabilitat i folgança mésgrossa, perquè es puguin desenvolupar entota Ia seva plenitut, cap a un millor ade-centament i agençament del nostre poblede Montuïri.

A.P., P.D.P., INDEPENDENTS

El programa del P.S.M.

URBANISME

La primera passa del nou Consistori had'esser l'aprovació de les Normes Subsi-diàries de Planejament. Aquestes normeshan d'ordenar tot el terme municipal i pro-tegir dl medir rural.

Una altra missió de Ia Comissió d'Urba-nisme és Ia d'educar i conscienciar Ia gentsobre Ia necessitat de conservar el caràcterde les edificacions del nostre poble. Mon-

tuïri encara és un conjunt harmoniós d'edi-ficacions que no hem d'espenyar. L'Ajunta-ment elaborarà una ordenança que reguliIa construcció ¡ que establirà una reduccióde les taxes per permís d'edificar a lesobres que compleixin els requisits exigits iutilitzin els materials tradicionals ma-llorquins.

P.S.M.

Contesta del P.S.M. a Ia crítica d'A.P. - P.D.P. - Independents

L'Agrupació del P.S.M. de Montui'ri, da-vant les greus acusacions que el complicatgrup d'A.P.-P.D.P.-INDEPENDENTS vessàal darrer número de BONA PAU, ha consi-derat necessari renunciar a part del seu es-pai per dedicar-lo a contestar Ia pretesacrítica.

En primer lloc Ia consideram INJUSTA Jaque Ia primera norma de Ia Justícia és con-siderar qualsevol persona o col·lectiu inno-cent mentres no es demostri Ia seva culpa-bilitat. Si l'esmentat grup sospita que davallles estores hi ha brutor, que ho miri i si n'hiha ho denunciï. EIs llibres d'actes decomptes, arxius, etc., durant quatre anyshan estat i estan oberts i a Ia disposició dequalsevol montuïrer que vulgui efectuarcomprovacions.

En segon loc Ia consideram FALSA per-què falta a Ia veritat quan afirma que se vadisposar de tècnics administratius capaçosi se'ls va rebutjar. EIs quatre funcionarisque se jubilaren ho feren per pròpia volun-tat i abans de les eleccions municipals. Per

altra part, al no tenir secretari ni possibilitatde tenir-ne Ja que a Mallorca hi havia mésde vint places vacants, l'Ajuntament vaadoptar Ia fórmula de contractació d'asses-sors jurídics, generalment de pobles veïns,que en general no donaren resultat donadaIa seva inexperiència.

En tercer lloc, totes les contractacions depersonal fix s'han realitzat complint rigoro-sament les normes marcades per Ia llei. Hodemostren els expedients que estan a Iadisposició del poble. Consideram FRÍVOLAl'acusació dels nomenaments a dit i del re-vanxisme «renunciant a ampliar detalls». Sipoden demostrar que hi ha corrupció, hohan de fer aportant proves i el major nom-bre possible de detalls.

Quant al pressupost, s'ha incrementatd'una manera paulatina, passant de 6 mi-lions l'any 79 a 9 milions l'any 80, a 14 l'any81 i a 20 milions l'any 82. Però l'augment vedonat per l'increment dels imposts deter-minats per l'Estat i no per un augment deles contribucions municipals, a excepció

de l'ordenança d'obres, única que s'harevisat.

Un aspecte preocupant de l'escrit quecomentam és Ia IGNORÀNCIA que demos-tren de Ia gestió recaptatòria, que no elsimpedeix fer acusacions de partidisme.Abans de parlar de «carpetazos» i utilitzarun llenguatge tan groser s'haurien d'infor-mar. EIs expedients iniciats formalment noforen set, sinó més de cinquanta, i per rigo-rós ordre alfabètic. En una primera fases'embargaren set vehicles. D'aquests set,tres pagaren el deute i, per tant, s'aixecàl'ordre d'embargament. EIs altres, si encarano han pagat, continuen embargats, çosaque els seus propietaris comprovaran fàcil-ment si es dirigeixen a Ia «Jefatura Provin-cial de Trafico».

Efectivament hi ha una subvenció delGovern Civil per treballs comunitaris. Sipassen per l'Ajuntament, Plaça Major, n.° 1,els mostrarem l'expedient on estan justifi-cades cada una de les pessetes gastades.

Volem acabar dient que, a pesar de lesgreus acusacions comprenem i disculpamels greus errors que hi ha dins Ia críticaque ens fan i que, segurament, són pro-duïts per Ia inexperiència, Ja que cap delsmembres de l'actual candidatura d'A.P.-P.D.P.-INDEPENDENTS ha estat dins l'A-juntament Democràtic.

Partit Socialista de Mallorca - P.S.M.

El programa del P.S.O.E.

URBANISME

Depèn de l'ordenació del creixementurbà i de l'entorn que tinguem un pobleon sigui agradable viure o, ai contrari, no-més poguem subsistir.

Per tal d'incrementar Ia qualitat devida ens proposam:

— Completar Ia tramitació de les Nor-mes Subsidiàries i posar els mitjans quegaranteixin el compliment de Ia legalitatvigent; posar els mitjans perquè aquestaes complesqui totalment.

— Crear un patrimoni municipal de sòledificable i promoure l'existència de vi-vendes socials que tenguin el mateix ca-ràcter que els de Ia resta del poble i s'in-tegrin al conjunt urbanístic. En aquesta

El portal i Ia finestra d'aquesta antiga casadel nostre poble —una entre moltes— Iatreim perquè també pensam que s'ha d'e-ducar i conscienciar a Ia gent sobre Ia ne-

cessitat de conservar el caràcter de lesedificacions del nostre poble.

línia ha d'estudiar-se Ia rehabilitació deles edificacions existents.

— Impedir, especialment, el progres-siu deteriorament del medi natural i pro-tegir de l'especülació les àrees d'interésagrícola.

El foment de l'interés i de Ia participa-ció dels veïns en al presa de les decisionsque afectin als problemes urbanístics, ésIa miUor garantia perquè existesqui uncontrol efectiu de Ia gestió de l 'Ajunta-ment en aquest terreny.

HISENDA

La realització dels nostres projectesexigeix una hisenda municipal neta. Ensproposam augmentar els ingressos:

— Fent una política tributàriajusta, ésa dir, que paguin tots i en relació a Ia uti-lització major o menor dels bens comuns.

— També, i al mateix temps, faremuna adequació de les tarifes o taxes delsserveis al seu cost real.

— Exigirem una major participació del'Estat i de Ia Comunitat Autònoma en elfinançament dels ajuntaments.

La reducció de les despeses es realit-zarà:

— Mitjançant una política de concertsamb persones i entitats privades que,quan s'apliquin correctament, farà queels projectes que emprenem no siguin tancars.

— Cercant, en cas necessari, Ia man-comunitat de serveis amb altres ajun-taments.

— Creant Ia participació necessàriaque ens asseguri una consciència a cadaciutadà del que usa i, per tant, que ha demantenir i conservar els bens comuns.

Una actuació en aquest sentit ens per-metrà incrementar les inversions d'inte-rès general i reduir a Ia vegada les despe-ses de consum.

Com a aspecte prioritari descarregaremdel pagament de taxes municipals i altresserveis als jubilats o pensionistes els in-gressos famiLiars dels quals siguin infe-riors al salari mínim interprofesional.

Recolzarem Ia Lluita contra Ia desocu-pació estacional, mitjançant Ia reaLitzacióde contractes en èpoques de baixa acti-vitat.

Procurarem l'execució dels plans ambfons comunitaris a càrrec de l'Ajun-tament.

P.S.O.E.

ESPORTS

Noticiari local

(Ve dela 3."pag.)

Una i altra visita foren dirigides i expüca-"des pel nostre batle i pel qui firma.

Després de dinar en el restauraní delPuig, tinguérem una reunió conjunta ons'exposaren temes, com «Premis h'erarisde l'Associació de Premsa Forana»; qües-tions, com Ia pubh'citat a les nostres pu-bHcacions; informes de segretaria i detresoreria i altres aspectes comuns.

Una diada que a Ia Uarga també serviràperquè BONA PAU mUlori.

LLIBRE ILLUSTRAT PERMATEU RIGO

Acaba de sortir un Uibre sobre l'Auto-nomia i l'Estatut de les Bles el qual conténombroses il·lustracions, moltes d'eUessemblants a còmics, essent el seu autor,el que també és el nostre dibuixant, Ma-teu Rigo Bonet.

FUTBOL

Resultats obtinguts per l'equip de I re-gional preferent els dies 10 i 16 d'abril:

Montu'iri, 3 - Escolar. 1AI. Baleares, 1 - Montuïri, 2

SETMANA DE PASQUAI DES PUIG

Amb motiu dels dies de vacances de IaSetmana Santa i Ia festa des Puig, el Pa-tronat Municipal d'Esports va organitzarun ample programa d'activitats per tald'ocupar el temps Uiure. Va assistir mol-tíssima gent que va aprofitar el temps debon sol.

En el torneig de futbol juvenil, Montuïrirestà campió, seguit del Llubí, Porreres iEstudiants. EIs nostres guanyaren a Estu-diants per penaltys i, en Ia final, al Llubíper 4-3.

Quatre equips de futbito senior ferentambé un torneig quadrangular. La classi-ficació final quedà en aquest ordre: CanTomeu, Es SiureHs, S'Hostal i Can Pieres.

Vint-i-quatre jugadors participaren enun campionat de ping-pong.que va esserguanyat per Biel Florit, seguit d'AndreuGelabert, Joan RamoneU i Miquel Mar-toreU.

Setze tenistes jugaren un torneig. Laclassificació dels primers Uocs restà d'a-questa forma: Raimundo Arbona, GabrielVich, Gabriel MiraUes Bennàsar, Fran-cesc CardeU, Gabriel MiraEes Pizà, To-meu Nicolau, Francesc Sitjar i Tomeu Bar-celó.

Tots els nins de l'escola jugaren a fut-bito. Feren dues confrontacions amb elscol·legis púbL'cs de Porreres i A^aida. Lasuperioritat local va esser manifesta, comes diu en termes esportius.

EIs dibuixos, dels quals n'és una mos-tra el d'aqui dalt, es combinen amb expli-cacions i comentaris que el fan molt asse-quible als nins als quals va dirigit. La partliterària està prepararda per Vives, Janeri Rotger.

Des d'aquí feh'citam sobretot a MateuRigo per aquesta valuosa aportació grà-fica a l'esmentat Uibre.

BIEL GOMILA

TORNEIG DE FUTBITO LOCAL

' Prest començarà, si no ha començat ja,un nou torneig local de futbito. El Patro-nat Municipal d'Esports ha elaborat unreglament i normes a fi de que tengui se-rietat.

Acabarà abans de Sant Bartomeu per-què els primers classificats puguin jugar aIa «IV Setmana Poliesportiva».

TENIS SENIOR

Torna haver-hi brusca en el tenis. Són18 Ies persones, entre joves i «carrozas»,

.que volen «mantenerse en forma». Peraixò es disputa un torneig dividit en duescategories:I divisió (pels «professionals»que són els primers classificats en el tor-neig de Pasqua») i II divisió (pels «afi-cionats»).

JOCS ESCOLARS

Encara que sia a final de curs, es faranjocs escolars. El que s'hagin organitzattan tard és a causa de les transferènciesdel Govern Central a l'Autonomia Balear.

Montuïri, com es sap, encapçala Ia co-marca i coordina els Jocs. Formen Ia nos-tra zona: Montuïri, Porreres (Col·legi Pu-bh'c i Verge de Montission), Felanitx (JoanCapó i Sant Alfons), Llorent, Algaida,Sant Joan i Sineu (nou d'enguany). EIsprimers classificats de cada deport dispu-taran las finals de Balears.

El col·legi púbMc «Joan Mas i Verd» in-tervé en ping-pong, futbito, bàsquet, es-cacs («ajedrez»), balonmano i atletisme.

G. Gomila

FUMERALS A MONTUÏRI

*>**

Les formes a vegades capri>txoses dels nostres antics fumerals és una tradició que decada dia es va perdent. Per això anam oferint il·lustracions dels més antics que encara

resten, dibuixats per Biel Bonnin.

MISCEL·LÀNIA

FOTOGRAFIES ANTIGUES DE MONTUÏRI

El C.D. Montuïri temps enrera

Aquesta foto del C.D. Montuïri que hem pogut trobar correspon a unpartit que es jugà en Es Revolt el 15 de setembre de 1946 (fa quasi37 anys) contra el Campos en competició de tercera regional al qualguanyàrem per 5 a 1.Aleshores era entrenador En 'Mateu Jordà (t) / els jugadors fitxatseren: Porter: Gabriel Sampol; defenses: Miquel Miralles (Pieres), Llo-renç Miralles (Queló) i Joan Noguera (t), mitjos: Emili Morey (t), Ha-fel Sampol, Joan Mas (t) (Ballesté), Joan Miralles (Costa)' i JoanMunar; delanters: Gabriel Mayol (Matxó), Bartomeu MoII (Serra),Pere Sampol, Miquel Gomila (LIuII), Guillem Miralles (Niu), Josep

Sampol, Miquel Cardell i Joan Mas (Comelles).Tots eren montuïrers menys En Noguera i En Morey i encara hi fes-tejaven. També hem de dir que temps enrera hi havien jugat amb elMontuïri i passats a equips de superior categoria, esportistes tanbons com En Pere Cerdà (Badia) (t), els germans Suner, els germansSampol, En Pocovi i altres ben coneguts per l'afició mallorquina /,fins i tot, fora de Mallorca. I també assenyalar que en aquest equip hiha quatre germans Sampol (Gabriel, Rafel, Pere i Josep), tots ells

molt apreciats, sense desmerèixer als altres.

Les voltes de Ia Capella del Roser foren restaurades l'any1954, essent Rector de Montuïri Mn. Bernat Martorell i roman-gueren tal com podem contemplar-les en aquesta foto en Ia

qual sols es veuen part dels frescs, obra del pintorLlorenç Bonnin.

ENDEVINALLES S'HA DIT QUE..

Dues monedes sumen trenta pesse-tes, però una d'eUes no és un duro.¿De quines monedes es tracta?

Un caragol tarda una hora i mitjaen córrer un circuït en sentit horari,però quan fa el mateix camí en sentitcontrari només tarda 90 minuts. ¿Aquè es deu aquesta diferència?

Tenim 21 barrals: 7 plens de vi, 7mitjos i 7 buits, a repartir entre trespersones. ¿Com els distribuiries per-què tocàs Ia mateixa quantitat de vii barrals a cada una d'eUes?

...l'equip de futbol de Montuïri darreramentva molt bé; ha guanyat fins i tot al Balearesfora camp.

...// dels comediants, què me'n direu! El dia16 es varen lluir amb «El món per un forat»,on poguérem veure gent nova.

...des que hi ha l'arena en Es Dau els al·lotsdisfruten de jugar-hi... i les mares de llevar-la de Ia roba.

..;des que ha començat Ia campanya elec-toral els partits també han començat a fer-se sentir i a dir-se certes coses que no hancaigut molt bé.

...fins i totn'hi ha que troben que l'ambula-tori és petit.

...els joves venen amb molta marxa i araestan muntant un grup de música; i per acomençar ja venen billets per a guanyardobbers.

...dençà que hi ha el «pub», Es Dau ha co-brat vida.

(Passa a Ia 8." pàg.)

ESGLÉSIA EN CAMÍ

Notícies d'Església

Ecos de Setmana Santa

Enguany s'ha notat un augment en l'as-sistència a les cel'./Dracions de SetmanaSanta i Pasqua. Tant de bo que aixàvulguisignificar un intent d'acostar-nos al SenyorRessuscitat, que fa ressorgir l'esperança detots.

De Ia col·lecta del Dijous Sant es recolli-ren tres caixes de menjar, endemés de27.310 ptes. El menjar va esser entregatpersonalment a les germanes franciscanesque serveixen sopar cada dia a més de 300necessitats. EIs dobbers s'enviaren pel pro-grama «Atur-Vivenda», que ajuda a pagarel lloguer a fanvlies que es troben sensefeina. Insistirem en aquesta acció.

La Coral Parroquial'

La música religiosa de Setmana Santa iPasqua ha tingut un notable relleu per lesbones interpretacions de Ia Coral Parro-quial. Endemés de conegudes peces, el«Pare Nostre» de Rimski-Korsakov M'<<AveMaria» de Vitòria s'han estrenat per ajudara viure millor les celebracions parroquials.El director, organista i coral sencera merei-xen tot el nostre agraïment.

Primeres Comunions

EIs dies assenyalats per a celebrar juntsIa primera Eucaristia són: dia 22 de maig, ales 11,30 i dia 12 de juny a les 6 de l'hora-baixa. EIs qui no puguin adaptar-se aaquests dies, poden participar en les ecua-risties que se celebren, dins els horarisnormals dels diumenges.

EIs passats 18, 19 i 20 d'abril Ja hi va ha-ver unes hores de preparació pels pares, afi que s'ajudi a donar una vivència méscristiana de Ia primera Comunió.

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIUIIIIIIIIIIlIllliiliiiiiiiiii

X is?™ ; si<:S: -"-'- *vS""";t - --'- 'V'>'-^ '--- * ™ !! ;

S'HA DIJ QUE«(Ve de Ia 7:' pàg.)

FEIS FLORIR LA VIDA

• * ̂ I

...els al·lots del poble s'aprofitaren de men-jar dàtils el dia que netejaren les palmeres iara tots podem disfrutar de veure-les benarreglades.

...el dia del Puig hi va haver balladors a vo-ler, i més que haguessin ballat...

...i és que així com els balladors «relleva-ven», també hagu^s estat bé que per adescansar els músics, hi hagués un grupd'instruments de corda, amb cantador.

Deixar les obres de Ia mort

Mort és tancar portes, l'individualisme;

és mort el creure que «només. nosaltres

som els bons»; és mort no confiar en les

llavorsde bondat que porta cada un en les

meravelloses possibilitats que el Déu de Ia

vida ens ha comunicat.

Es mort Ia injustícia, el domini d'uns

pocs egoïstes damunt els altres.

Es mort congriar por; és mort viure pen-

dent dels dobbers, com si ells ho donassin

tot; és mort confondre l'amor amb l'estan-

cament d'un plaer egoïsta; és mort esperar

que tot ens ho doninfet.

Es mort criticar, i nofer res...

Seria mort un culte, una oració, una

missa que es qu,edas enparaules buides...

Obrir-se a Ia vida

Es vida Ia beUesa del món, que Déu ha

reconegut com a bo.

Es vida Ia naturalesa neta i sense con-

taminació...

Es vida estimar i ser estimat, l'amor

d'una amistat feel, l'amor tendre d'una

pareUa jove, l'amor madur d'un matri-

moni encertat...

Es vida no mirar els propis interessos i

Uuitar pels dels altres, juntament.

Es vida servir bé i amb goig un malalt o

un veUet que fa nosa.

Són vida tots els esforços per superar

rancor i veUes ferides.

Es vida- col·laborar en tot Io que sigui

construir un vertader col·lectiu, una ver-

tadera comuniat de germans...

Es vida creure en Jesús i escampar Ia

seva Bona Nova, més amb fets que amb

paraules.

Aquesta bella perspectiva del Santuari de Ia Mare de Déu de Ia Bona Pau fou presa fa ¡aquaranta anys i avui, tant poc és el canvi, que ningú no diria que no fos d'ara.

111111111IMIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIMIIIIIIIIIIIIIIIIMIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlIlIlIl

...va esser molt «criticat» l'equip de futbitoque va jugar Ia setmana de Pasqua ambmotiu del torneig organitzat. Estava formatper representants dels tres partits politics(P.S.M., P.S.O.E. i A.P.), pel metge, pelmunicipal, pels independents... Hi va havermoltes «suspicàcies».

__»_-...el consistori dels propers quatre anyshauria d'agafar model de l'enteniment d'a-quest equip: lluitar junts pel poble.

...més de deu s'empiparen el dia des Puigquan caminaven a peu pel camí vell. Al-

guns «desaprensivos» cotxes —pensant enIa seva comoditat— no voltaren per Ia ca-rretera i feien retirar els que anaven a peu.

...Ia culpa no ¡a tenien només els conduc-tors per Ia falta de respecte als altres (le-galment estaven dins el seu dret, ja que nohi havia discs prohibidors); sinó que Ia te-nia l'Ajuntament que no es va preocupar ono va pensar en què Ia gent està mal ave-sada i necessitam «d/scs« /, a vegades, unpoc de garrot.

Sa veu des carrer

Deposit Legal P.M. 133-1958Imprimeix: Apòstol ¡ Civilitzador - Petra