fSD

Sant FeliuDiu

Revista de sant Feliu de Buixalleu

> Recull de les Festes Majors d'aquest any, pàg 32

novembre 2013

26

SANT FEL IU BU IXALLEU

DE

Consell de redaCCió i Col·laboradors:

Marc Argemí, Meritxell Busquets, Carme Carreras, Emma Codina, Montse Daniel, Albert Estapé, Ferran Ferré, Gemma Formiga, Albert Fugarolas, Jaume Fugarolas, David Gamarra, Esther Gubert, Maria Guerrero, Jean-Michel Llacer, Marie, Quim Masferrer, Marina Mayol, David Miralpeix, Sixte Morera, Francesc Morfulleda, Joaquim i Sandra Nualart, Robert Olive, Helena, Josep i Sílvia Pla, Berta i Paula Pla, Joanna Riera, Jordi i Josep Riera, mossèn Rossend Roca, Alba Rodríguez, Pitu Roig, Josep Roquet, Martí Saula, Xavi Sitjà, Desiderio Tejero, Pere Torné, Francisco Torres, Anna, Mateu i Xavier Valls, Núria Vall-llosera, Dolors Vilà, Esteve Vilarrassa, AMPA Escola Alzines Balladores, Colla bastonera Els Picasoques, Colla senglanera de Sant Feliu de Buixalleu i Grions i Escola Alzines Balladores.

Sumari.-Informació municipal Plens municipals i breus municipals

Espai polític

Informació i consells de seguretatCuina segura per als nens

EnsenyamentL'escola i l'AMPA

JoventutNo feina = ∑oportunitats

Sant Feliu és actiuSopar 25 números (pàgina 19)

Les nostres entitats

Vida SocialNoces d'or

Festes majorsGrions, Sant Feliu de Buixalleu, Gaserans i Sant Segimon

El racó del mossènMossèn Anton Juanhuix i mossèn Tomàs Comas: màrtirs

Els nostres recordsSoldats morts a la Guerra Civil

Relat curt

SalutEls esquinços de turmell

D'excursió a...Passejada matinal pels volts de la platja del Castell

GastronomiaMenú de diumenge

Agenda

EDiTA: ajuntament de sant Feliu de BuixalleuFOTO PORTADA: diada nacional de CatalunyaFOTO CONTRAPORTADA: sortida a la Côte vermeilleCOORDiNACió: Consell de redacció de sant Feliu diuiMPRESSió: aG CantalozellaDiPòSiT LEGAL: Gi-401-2007

amb la col·laboració de:

Editorial.-Els restaurants

Bar restaurant La Conna: 972 864 522Restaurant Grions: 972 865 121

Restaurant El Rieral: 972 871 111Restaurant Can Puig: 972 860 024

Restaurant Mas Masferrer: 972 870 028Bar piscina Els Pins: 647 723 001

Restaurant Rústic Gastro-Bar: 972 874 681

Farmàcies de guàrdiade l'ABS de Breda - Hostalric - Sant FeliuHorari: de 9 a 21 h de dilluns a diumenge

Segons decret 321/1996 la dispensació fora de l'horari ordinari és amb guàrdia localitzada

Farmàcia Joan Recort Vilà Passeig de les Escoles, 2, BREDA. Tel. 972 870 040Farmàcia Núria Nasarre Crta. d'Arbúcies, 87, BREDA. Tel. 972 871 002Farmàcia Carme Tusell Massachs Major, 59, HOSTALRIC. Tel. 972 864 155Farmàcia Joaquim d'Ocon-Encarna Gil Santa Fe, 5, RIELLS I VIABREA. Tel. 938 472 294Farmàcia Maria Victòria Sánchez Crta. de Grions s/n (La Conna), SANT FELIU DE BUIXALLEU. Tel. 972 865 323

Horaris de les missesGrionsDiumenges a les 10 del matí

GaseransDiumenges a les 11 del matí

Rector de Gaserans i Grions_Mn. Rossend Roca MassachsTelèfon mòbil: 666 292 056

Sant Feliu de BuixalleuDissabtes i vigílies de festa a les 6 de la tarda

Rector de Sant Feliu de Buixalleu_Mn. Eduard de Ribot MartínezTelèfon de la Rectoria (Arbúcies): 972 860 080

L'AjuntamentCtra. de Gaserans, 181

Tel: 972 864 018 / Fax: 972 864 616Correu electrònic: ajuntament@sfbuixalleu.cat

Pàgina web: www.sfbuixalleu.cat

Oficines municipalsHorari: de dilluns a divendres de 9 del matí

a 2 de la tarda i dimarts també de 5 a 8 de la tarda

Arquitecte municipal_Sr. Lluís Figueras BouHorari d'atenció al públic: dimarts de 5 a 8 de la tarda

Serveis socials_Assistenta i educadora socialHorari: segon dilluns i quart dimarts de mes

prèvia citació a l'Ajuntament

Recollida de trastos vellsPrimer dimarts de cada mes

Jutjat de pau_Sr. Josep Sanitjas ArcaronsHorari: els dimarts de 5 a 7 de la tarda

prèvia citació a l'Ajuntament

Oficina de correusHorari: de dilluns a divendres de 2/4 de 10

a 2/4 d'11 del matí i els dissabtes de 10 a 11 del matí

Agutzil de nit_Sr. Josep Negre AlmendrosHorari: de 11 de la nit de 2/4 de 7 del matí

de dilluns a divendres excepte dies festiusTelèfon: 628 738 737

Sala Polivalent: 972 865 116 (horari de dilluns a divendres als vespres)

Altres telèfons d'interèsParc de Bombers: 972 864 420 / 972 874 085

ADF Guilleries-Montseny: Central: 972 864 433 Can Puig: 972 860 024

Emergències: 112

Sanitat: CAP Hostalric / Sant Feliu de Buixalleu: 972 864 395CAP Breda: 972 870 450CAP Arbúcies: 972 162 210CAP Santa Coloma de Farners: 972 843 016Central: 061 (24 hores)Sanitat Respon: 902 111 444

Mossos d'Esquadra: Santa Coloma: 972 181 675

Ensenyament:Escola Alzines Balladores: 972 874 413Escola Mare de Déu dels Socors: 972 864 469 / 972 874 130INS Vescomtat de Cabrera: 972 864 987 / 972 865 357Llar d'infants El Patufet: 972 864 435

Altres:Estació de Servei Gaserans: 972 864 101Recollida d'animals: 972 340 813Auto-taxi Jaume: 872 012 203 / 609 188 172

49

10

1714

3639

32

495051

43

12

41

4647

Serveis al municipi.-

1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 1213 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28 29 30 31 29

12 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 14 1516 17 18 19 20 21 2223 24 25 26 27 28 2930 31

1 2 34 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30

1 23 4 5 6 7 8 910 11 12 13 14 15 1617 18 19 20 21 22 2324 25 26 27 28

novembre

febrer

desembre gener

1) Propera reunió 24 de gener a les 21 h a l'Ajuntament.

2) Posar-se en contacte amb l'Ajuntament i demanar per la Dolors

Vilà, l'Esther Gubert o en Sixte Morera. 3) Enviar un correu electrònic a:

santfeliudiu@gmail.com

Estem a les portes del Nadal i d’acabar l’any. Són mo-ments en els quals reflexiones, recordes i valores com ha anat l’any. Sant Feliu Diu ha tingut un any mogut, amb quatre revistes publicades, canvis en disseny, etc. i ha gaudit de la celebració dels 25 números.

Un any dóna molt de si: són moltes activitats que es fan, ja siguin cursos, festes, reunions, xerrades, etc., organitzades per uns o per altres. Però totes elles han tingut un factor comú, la participació; tots vosaltres us heu mogut, participat i acudit a les activitats. Vo-lem fixar-nos especialment en les festes majors: es va començar la temporada d’estiu amb el rumor de la crisi, que si la gent no hi aniria, que si no gastarien gens, que si es quedarien a casa, etc. Res més ens ale-gra que el pronòstic no es complís, que Grions, Sant Feliu de Buixalleu, Gaserans i Sant Segimon fossin un èxit, amb augments d’assistències i sopars a la fresca. Dos factors són els principals d’aquest èxit: la feina ben feta de les organitzacions i les ganes de participar.

Us volem animar a seguir participant en la vida de Sant Feliu de Buixalleu, i que continueu enviant-nos les vostres participacions a la revista.

Si feu com nosaltres i valoreu l’any, penseu en posi-tiu, quedeu-vos amb les coses bones, i de les dolentes traieu-ne la part bona i apreneu-ne.

Tot i que és aviat, no tindrem l’oportunitat de felici-tar a tots els nostres lectors el Nadal i el nou any, així que Bon Nadal i Feliç any nou!

Esperem que gaudiu amb la lectura d’aquest número,

El consell de redacció

Esperem que gaudiu molt de la

revista!Bones festes i feliç

any nou!

5

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Resu

m d

els

plen

s m

unic

ipal

s. in

form

ació

mun

icip

al

5

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Resu

m d

els

plen

s m

unic

ipal

s. in

form

ació

mun

icip

al

4

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Resu

m d

els

plen

s m

unic

ipal

s. in

form

ació

mun

icip

al

1- Aprovació de l’acta anterior, de la sessió ex-traordinària núm. 8 de 11.06.2013.

2- Estudi i ratificació del decret de l’alcaldia nú-mero 63 de 20.02.2013.

Aprovació de la liquidació del pressupost de l’exercici de 2012, amb el romanent de tresoreria i el resultat pressupostari següents:

4- Estudi i ratificació del decret de l’alcaldia núm. 5 de 10.1.2013.

Contractar Sílvia Pla Mercader com a monitora de l’Esbart Dansaire Montsoriu i de la colla del Tirabou, per ensenyar els balls tradicionals catalans, mitjançant contracte de treball a temps parcial de durada deter-minada, únicament i exclusiva per realitzar la tasca de monitora de l’Esbart Dansaire Montsoriu de l’11 de gener al 22 de febrer de 2013.

5- Estudi i ratificació del decret de l’alcaldia núm. 74 de 27.2.2013.

Prorrogar el contracte laboral a temps parcial de du-rada determinada de la monitora de l’Esbart Dansaire Montsoriu i de la colla del Tirabou, Sílvia Pla Merca-der d’11 de gener de 2013, acordat pel decret de l’alcaldia núm. 5 de 10.01.2013, fins al dia 31 de maig de 2013, en el lloc de treball, tasques, horari i retribucions definides.

S’absenta de la sala el Regidor Sixte Morera Vilà

6- Dedicació a temps parcial del regidor de Cul-tura, Festes i Turisme.

Després d’analitzar els pressupostos presentats per les empreses Embalatges Salvador SL, Gràfiques Camps i Gràfiques Cantalozella per la impressió, dis-seny i maquetació de la revista Sant Feliu Diu, i de comparar-los amb el cost que suposa acordar la dedi-cació a temps parcial d’un 45 % de la jornada laboral del regidor de Cultura, Festes i Turisme per dedicar-la a maquetació i millora de la gestió de la revista i a altres tasques de la seva àrea, s’acorda fixar la dedica-ció a temps parcial d’aquesta regidoria, ja que suposa per l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu un estalvi anual de 2.758,08€ (només en concepte de maque-tació de revista), diners que no es gastaran.

S’incorpora a la sala el Regidor Sixte Morera Vilà

7- Estudi i ratificació del decret de l’alcaldia núm. 163 de 10.5.2013.

Consta de:

PRIMER. Aprovar l’acta de preus contradictoris de les obres de la fase I del Projecte d’urbanització de l’aparcament de coll de Castellar, verificada i aprova-da pel director de l’obra.

SEGon. Aprovar el projecte de liquidació provisional de les obres de la fase I del Projecte d’urbanització de l’aparcament de coll de Castellar, subscrit pel director de l’obra i el contractista TEYCo, SL, de 6.712,87 €.

TERCER. Aprovar i ordenar els pagaments de les cer-tificacions número 1, 2 i addicional, factures del coor-dinador de Seguretat i Salut i de la direcció d’obres.

8- Estudi i ratificació del decret de l’alcaldia núm. 202 d’11.6.2013.

Aprovació del conveni entre la Diputació de Girona i l’ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu, relatiu a les tasques de vigilància per a la prevenció d’incendis forestals en el parc natural del Montseny, durant l’exercici de 2013.

9- Estudi i ratificació del decret de l’alcaldia núm. 203 d‘11.6.2013.

Contractació de dues persones per a les tasques de vigilància per a la prevenció d’incendis forestals en el

parc natural del Montseny de l’any 2013 pel període comprès entre el 15 de juny i el 12 de setembre:

JoAQUIM IGLESIAS PUIGDEVALL, veí del municipi i que ha realitzat aquestes tasques des de l’any 2008.

FRAnCESC AVELLAnEDA GABARRÓn, veí del municipi i que va realitzar aquestes tasques l’any 2012.

10- Estudi i ratificació del decret de l’alcaldia núm. 175 de 22.5.2013.

Contractar Jordi Vilà Camps com a monitor del casal d’estiu, per atendre el nen Òscar Biniés Marañón, du-rant el casal d’estiu de l’any 2013 de l’1 al 31 de ju-liol de 2013, mitjançant contracte de treball a temps parcial.

11- Estudi i ratificació del decret de l’alcaldia núm. 211 de 19.06.2013.

PRIMER. De mutu acord i per causes de força major, deixar sense efecte el contracte laboral a temps par-cial de l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu i Jordi Vilà Camps com a monitor del casal d’estiu 2013, per atendre el nen Òscar Biniés Marañón.

SEGon. Contractar Guillem Adarve Panicot com a monitor del casal d’estiu, per atendre el nen Òscar Biniés Marañón, durant el casal d’estiu de l’any 2013 de l’1 al 31 de juliol de 2013, mitjançant contracte de treball a temps parcial.

12- Estudi i ratificació del decret de l’alcaldia núm. 219 de 25.06.2013.

PRIMER. De mutu acord deixar sense efecte el con-tracte laboral a temps parcial de l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu i el Sr. Guillem Adarve Panicot, com a monitor del casal d’estiu 2013, per atendre el nen Òscar Biniés Marañón, de l’1 al 31 de juliol de 2013.

SEGon. Contractar Rodolfo Villarroel Lavayen com a monitor del casal d’estiu, per atendre el nen Òscar Biniés Marañón, durant el casal d’estiu de l’any 2013 de l’1 al 31 de juliol de 2013, mitjançant contracte de treball a temps parcial.

13- Adjudicació del servei de recollida de deixalles del municipi per a l’exercici de 2013 a l’empresa SERVEiS MEDiAMBiENTALS DE LA SELVA, NORA,SA amb un import de 88.681,42 € anuals, iVA inclòs.

14- Aprovació del Projecte de les obres comple-mentàries a l’entorn de l’aparcament de coll de Castellar, a Sant Feliu de Buixalleu, amb un pres-supost de 36.000 €, iVA inclòs.

15- Sol·licitud de subvenció a la Diputació de Gi-rona per a l’execució de les obres de la fase ii del Projecte d’urbanització de l’aparcament de coll de Castellar i del Projecte d’obres comple-mentàries a l’entorn de l’aparcament de coll de Castellar.

PRIMER. Sol·licitar al departament de Medi Am-bient de la Diputació de Girona una subvenció per import de 15.362,29 € corresponent a 1/3 part del cost total de la fase II del projecte d’urbanització de l’aparcament de coll de Castellar per import total de 46.086,87 €.

3- Aprovació inicial del pressupost municipal de 2013.

SESSió ORDiNàRiA de 28 de juny de 2013ASSiSTENTS: Josep Roquet Avellaneda, Albert Fugarolas Bagot, Francesc Pintu Pagès, Esther Gubert

Casanova, Sixte Morera Vilà, Marta Sanitjas Olea i Jaume Dordal López.

SECRETàRiA iNTERVENTORA: Pilar Berney Pujol.

S'APROVEN PER UNANiMiTAT ELS SEGüENTS PUNTS:

roManenT de Tresoreria

CoMPonenTs iMPorT anY (€) iMPorT anY anTerior (€)

1. (+) Fons líquids 986.886,83 1.042.514,82

2. (+) drets pendents de cobrament 1.703.968,51 1.404.935,16

(+) del pressupost corrent 480.540,60 738.275,90

(+) de pressupost tancat 1.210.708,22 694.380,88

(+) d’operacions no pressupostàries 53.796,74 12.217,47

(-) cobraments pendents d’aplicació 41.077,05 39.939,09

3. (-) obligacions pendents de pagament 512.788,60 289.316,38

(+) del Pressupost corrent 395.057,69 224.424,23

(+) de Pressupost tancat 15.037,07 20.259,54

(+) d’operacions no pressupostàries 102.743,84 44.632,61

(-) pagaments pendents d’aplicació 50,00

i. romanent de tresoreria total (1+2-3) 2.178.066,74 2.158.133,60

ii. saldos de dubtós cobrament 846.128,12 524.773,14

iii. excés de finançament afectat 1.023.941,33 1.379.966,70

iV. romanent de tresoreria per a despeses generals (i-ii-iii) 307.997,29 253.393,76

resUlTaT PressUPosTari

CoMPonenTs dreTs reCone-GUTs neTs

obliGaCions reConeGU-des neTes

aJUsTaMenTs resUlTaT Pres-sUPosTari

a. Operacions corrents 1.416.747,58 1.147.840,46

b. Altres operacions no financeres 83.344,33 295.030,89

1. Total operacions no financeres (a+b) 1.500.091,91 1.442.871,35

2. Actius financers

3. Passius financers 22.092,64

resultat pressupostari de l'exercici 1.500.091,91 1.464.963,99 35.127,92

Ajustaments:

4. Crèdits gastats finançats amb romanent de treso-reria per despeses generals

5. Desviacions de finançament negatives de l’exercici 276.237,16

6. Desviacions de finançament positives de l’exercici

resultat pressupostari ajustat 311.365,08

inGressos (resum per capítols) desPeses (resum per capítols)

iMPorT (€) iMPorT (€)

a. operacions corrents a. operacions corrents

Capítol i - impostos directes 791.026,49 Capítol i - Remuneracions dels personal 517.318,16

Capítol ii - impostos indirectes 18.000,00 Capítol ii - Compra de béns corrents i serveis 696.527,02

Capítol iii - Taxes i altres ingressos 250.788,15 Capítol iii - interessos 5.100,00

Capítol iV - Transferències corrents 295.758,48 Capítol iV - Transferències corrents 102.682,20

Capítol V - ingressos patrimonials 19.500,00

b. operacions de capital b. operacions de capital

Capítol Vi - Alineació d'inversions reals 0,00 Capítol Vi - inversions reals 156.353,10

Capítol Vii - Transferències de capital 125.000,00 Capítol Vii - Transferències de capital 0,00

Capítol Viii - Variació d'actius financers 0,00 Capítol Viii - Variació d'actius financers 0,00

Capítol iX - Variació de passius financers 0,00 Capítol iX - Variació de passius financers 22.092,64

Total 1.500.073,12 Total 1.500.073,12

6

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

d

iu 2

6Re

sum

del

s pl

ens

mun

icip

als. in

form

ació

mun

icip

al

7

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Breu

s m

unic

ipal

s. in

form

ació

mun

icip

al

6

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Resu

m d

els

plen

s m

unic

ipal

s. in

form

ació

mun

icip

al

7

El castell de Montsoriu ofereix vi-sites guiades en el recinte, pel que era necessari consolidar una àrea d’aparcament i acollida del visitant. És per aquest motiu que es va re-dactar un projecte, la fase 1 amb un import final de 124.614,17 € va finalitzar a finals d’abril amb una zona d’aparcament. En l’adjudicació d’aquesta es va donar una baixa en l’import, la que ha permès poder licitar la segona fase del projecte. Aquesta consisteix bàsicament en la consolidació del sòl de l’àrea de recepció, instal·lació de les casetes, senyalització i enjardinament per un import de 39.042,53 €.

En aquesta darrera també va haver-hi baixa, el que ha permès redactar un projecte d’obres complemen-tàries que es va adjudicar per un import de 34.198,04 € que ha per-mès pavimentar cunetes i vorals i la instal·lació d’aigua i sanejament.

Amb aquestes darreres actuacions finalitzades a finals de juliol es dóna per acabada l’execució del projecte que ha estat subvencionat íntegra-ment pel Ministerio de Medio Am-biente, Medio Rural y Marino i la Diputació de Girona.

SEGon. Sol·licitar al departament de Medi Am-bient de la Diputació de Girona una subvenció per import de 12.971,01 € corresponent a 1/3 part del cost total de les obres complementàries a l’entorn de l’aparcament de coll de Castellar per import de total de 38.913,04 €.

S’absenta de la sala la Regidora Marta Sanitjas olea

16- Aprovació del plec de clàusules administra-tives particulars per a l’adjudicacio de contracte menor, urgent, oferta econòmica més avantat-josa i un únic criteri d’adjudicació del “Projec-te de les obres complementàries a l’entorn de l’aparcament de coll de Castellar, a Sant Feliu de Buixalleu” i simultània convocatòria de licitació.

S’incorpora a la sala la Regidora Marta Sanitjas olea

17- Aprovació definitiva del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES).

18- Desistiment per satisfacció extra processal del recurs contenciós administratiu 19/2013, que tramita el jutjat contenciós administratiu núm. 2 de Girona, interposat contra la desestimació per silenci administratiu negatiu del requeriment previ, formalitzat el dia 17.10.2012 en contra de l’acord 4t del Ple de la Mancomunitat Verge dels Socors de 20.7.2012: Estudi propostes pro-cediment dissolució Mancomunitat Verge dels Socors.

19- Desistiment per satisfacció extra processal del recurs contenciós administratiu 21/2013, que tramita el jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Girona, interposat contra la desestimació per silenci administratiu negatiu del requeriment previ formalitzat el dia 17.10.2012 en contra de l’acord 1r del Ple de la Mancomunitat Verge dels Socors de 20.7.2012: Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.

20- Desistiment per satisfacció extra processal del recurs contenciós administratiu 22/2013, que tramita el jutjat contenciós administratiu núm. 3 de Girona, interposat contra la desestimació per silenci administratiu negatiu del requeriment previ formalitzat el dia 17.10.2012 en contra de l’acord 3r. del ple de la Mancomunitat Verge dels Socors de 20.7.2012: Adjudicació per pro-cediment negociat amb publicitat de les obres de millora del confort tèrmic del CEIP Mare de Déu dels Socors i altres actuacions de millora dels espais exteriors del conjunt escolar situat a l’avinguda de la Fortalesa 26 d’Hostalric.

21- Desistiment per satisfacció extra processal del recurs contenciós administratiu núm. 402/2012, que tramita el jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Girona, interposat contra la desesti-mació per silenci administratiu negatiu del re-queriment previ formalitzat el dia 19.7.2012 en què es sol·licitava el següent: “Com sigui que no hem pogut disposar de tota la documenta-ció que es sotmetrà a consideració del Ple per al dia 20 de juliol de 2012, per poder avaluar quin ha d’ésser el nostre vot en cada un dels punts de l’ordre del dia, us preguem que esmeneu les deficiències que us assenyalem en aquest escrit i suspeneu la sessió fixada per al dia 20.07.2012, donant-nos el termini mínim de 48 hores per po-der analitzar la documentació completa que es posarà a consideració del Ple de la Mancomuni-tat, a fi de poder emetre el nostre vot amb tota la informació disponible (...)”.

22- Modificació de l’article 22 dels estatuts de la Mancomunicat Verge dels Socors.

Aquest article defineix:

1. En tot moment qualsevol municipi es podrà se-parar definitivament de la Mancomunitat d’acord amb allò previst a l’article 61 del Reglament de població i demarcació territorial i resta de legis-lació aplicable i vigent en el moment de la sepa-ració.

2. Qualsevol Ajuntament podrà sol·licitar la sus-pensió temporal parcial o total dels seus drets i deures en la Mancomunitat i, quan li interessi, deixar sense efecte aquesta suspensió.

23- Estudi i ratificació de l’acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Sant Feliu de Buixalleu i de Sant Celoni.

24- Estudi i ratificació de l’acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Sant Feliu de Buixalleu i d’Arbúcies.

Suspendre la tramitació i aprovació de l’acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Sant Feliu de Buixalleu i d’Arbúcies.

25- Estudi i ratificació del decret de l’alcaldia núm. 48 de 4.2.2013.

Renovació del conveni de col·laboració d’encàrrec de gestió de prestació de serveis de salut pública entre l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu.

FiNALiTzACió dE LES oBrES dE L’APArCAMENT dE CoLL dE CASTELLAr

SESSió EXTRAORDiNàRiA de 4 de juliol de 2013

ASSiSTENTS: Josep Roquet Avellaneda, Albert Fugarolas Bagot, Francesc Pintu Pagès, Esther Gubert Casanova, Sixte Morera Vilà, Marta Sanitjas Olea i Jaume Dordal López.

SECRETàRiA iNTERVENTORA: Pilar Berney Pujol.

S'APROVEN PER UNANiMiTAT ELS SEGüENTS PUNTS:

1- Aprovació de l’acta anterior de la sessió or-dinària núm. 9 de 28.06.2013.

S’absenta de la sala la regidora Marta Sanitjas olea

2- Estudi i aprovació de la proposta de la mesa de contractació de data 4 de juliol de 2013, de les obres complementàries a l’entorn de l’aparcament de coll de Castellar, a Sant Feliu de Buixalleu.

S’incorpora a la sala la Regidora Marta Sanitjas olea

3- Subvencions a les comissions de festes d’Amics de Grions, Amics de Gaserans, Associació Cultural Amics de Sant Feliu de Buixalleu i a l’Associació Cultural Amics de Sant Segimon per a les festes majors de 2013.

PRIMER. Atorgar i ordenar el pagament a la comissió de festes Amics de Grions, a la comissió de festes Amics de Gaserans, a l’Associació cultural Amics de Sant Feliu de Buixalleu i a l’associació cultural Amics de Sant Segimon, d’una subvenció mínima i fixa de 2.000,00 €.

SEGon. Un cop cada comissió hagi presentat a l'Ajuntament la rendició de comptes de la seva festa, que s’hauran de rendir per tot abans del 30 de no-vembre de 2013 amb els corresponents contractes i justificants de despesa (factures i acreditació del seu

pagament), es concedirà una subvenció addicional pels imports següents:

A) Un 30% variable fins a un límit màxim de 901,52 € destinat a cobrir part del cost que s’acrediti documentalment de les despeses que origini l’organització de les activitats que promo-guin cada una de les comissions de festes, i que necessàriament comportin la participació dels veïns del municipi.

B) Un 95% del cost de les pòlisses d’assegurances que subscrigui cada comissió.

C) Es concedirà una subvenció per cobrir despeses extraordinàries necessàries per a la infraestructura de la festa amb un import màxim per cada comis-sió de 500,00 €.

Canvi de sentit, a 100 m de l'aparcament.

Aparcament i zona de serveis al fons.

Zona de recepció dels visitants i aparcament habilitat per a autocars.

9

espa

i pol

ític

8

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Breu

s m

unic

ipal

s. in

form

ació

mun

icip

al Mancomunitat Verge dels socors

L’escola d’educació infantil i primària Mare de Déu dels Socors, ubicada a Hostalric, ha estat fins a l’any 2006 el centre educatiu de referèn-cia per als nens i nenes de Sant Feliu de Buixa-lleu, fins que, un nou mapa escolar va establir una nova escola, les Alzines Balladores, situada en el nostre municipi.

Atès que a l’escola Mare de Déu dels Socors hi anaven alumnes de quatre municipis, Hos-talric, Fogars de la Selva, Massanes i Sant Feliu de Buixalleu, es va decidir crear una mancomu-nitat intermunicipal voluntària per a la gestió del centre. Per tant, durant tot aquest temps i fins al moment de la sortida, el nostre municipi, com a membre, ha participat econòmicament en totes les inversions que s’han dut a terme, com la compra del terreny, l’any 1973. A més de les despeses de manteniment anuals i altres inversions necessàries fetes durant aquest pe-ríode.

A més, l’any 2003 es va obrir l’escola bressol El Patufet, on els nens i nenes del nostre municipi poden anar. Forma part de la mateixa Manco-munitat, per la qual cosa les despeses de man-teniment també són repartides entre els muni-cipis, segons alumnes inscrits.

A l’escola del nostre municipi, Alzines Ballado-res, aquest curs ja s’ha completat la línia esco-lar, o sigui, ja tenim tots els cursos. Per la qual cosa a partir del curs següent pot no haver-hi cap alumne del nostre municipi a l’escola Mare de Déu dels Socors. Atesa aquesta situació, l’única via de sortida de la Mancomunitat fins a aquest moment i definida en els estatuts era la sortida total en què es perdien tots els drets sobre les inversions fetes durant tots aquests

anys, opció acceptada per l’Ajuntament d’Hostalric, el qual en va iniciar els tràmits, sense una com-pensació econòmica als municipis sortints per les inversions fetes.

La posició del nostre grup va ser molt clara a partir d’aquest moment: havíem de defensar els interessos del municipi. Les inversions realitzades han estat pagades amb diner pú-blic, diner provinent dels impostos dels veïns de Sant Feliu i dels altres municipis, per la qual cosa perdre’n els drets no era una opció.

Ateses les discrepàncies entre els dos municipis, es van haver d’emprendre accions jurídiques per tal de defensar-nos. Així, en aquests moments s’ha aconseguit modificar els estatuts, concre-tament l’article 22, el qual redefineix la sortida total o parcial de la Mancomunitat; seguirem mantenint els drets i deures quant a la inversió passada i futura, però no amb les despeses de manteniment anuals. Un cop aprovada aquesta modificació que ha de ser necessàriament rati-ficada per cadascun dels ajuntaments membres de la Mancomunitat (en el nostre cas ha passat pel ple de 28 de juny), ja ens hi podrem acollir.

Aquesta sortida de la Mancomunitat no implica la sortida de l’escola bressol, sinó que continua-rem formant part de l’òrgan gestor, ja que a Sant Feliu en aquests moments no hi ha aquest servei. Així tots els veïns del municipi podran seguir gaudint-ne.

Nosaltres hem defensat, defensem i defensa-rem els interessos del municipi!

Us podeu posar en contacte amb nosaltres a l'adreça de correu electrònic:

ciu.sfbuixalleu@gmail.com

Espai Polític

El castell de Montsoriu es troba situat entre els municipis de Sant Feliu de Buixalleu i Arbúcies. La seva propietat és del Consell Comarcal de la Selva i n’és gestor el Patronat del Castell. Aquest darrer està integrat pel mateix Consell, els ajun-tament de Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies, Breda i Riells i Viabrea, l’Associació d’Amics del Castell de Montsoriu, la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i la família Ribot (an-tiga propietària que el va cedir gratuïtament al Consell Comarcal de la Selva).

En els darrers anys, el castell de Montsoriu ha so-fert un gran canvi, el qual ha permès que avui en dia sigui visitable en el seu interior. En els darrers mesos s’han donat per finalitzades les obres in-closes dins la fase 4.B4. Aquestes han consistit, bàsicament, en la rehabilitació del pas de ronda, el tancament de la sala nord i la consolidació de murs; tot amb l’objectiu de condicionar un recor-regut visitable pel públic.

Aquestes actuacions han estat subvencionades per incasol i Diputació de Girona.

Tothom qui vulgui visitar el castell de Montsoriu, el que és considerat el castell gòtic més imponent de Catalunya i un dels recintes medievals més im-portants del país i recular cinc-cents anys en la història, podeu reservar visites guiades a la web www.montsoriu.cat. Cal recordar que només es pot accedir fins al recinte a peu, deixant el cot-xe a l’aparcament de coll de Castellar.

Des de fa un temps el municipi ha sofert diversos robatoris, tan a nivell domèstic com públic, mal-grat els esforços que es fa des de l’Ajuntament i dels Mossos d’Esquadra per evitar-los. Un dels ca-sos més repetits ha estat el robatori del cablejat de l’enllumenat públic, com ha passat, en algun cas dues vegades, al camí del carrer Montseny, al nucli de Grions, al nucli de Sant Feliu de Buixa-lleu, a la urbanització de Can Cadell i al Polígon industrial, en aquest darrer cas fins i tot un dels transformadors.

La reposició del cablejat no és fàcil, tan a nivell d’execució com econòmic. El restabliment és complex ja que les instal·lacions queden malme-ses, fet que fa incrementar encara més la despe-sa.

Aquestes despeses que no estan previstes i que són de quantia important fan desequilibrar el pressupost municipal. Però malgrat tot es fan es-forços per poder anar reposant el cablejat.

Demanem a tots els veïns estar alerta i avisar da-vant de qualsevol cosa sospitosa.

ÚLTiMES oBrES rEALiTzAdES EN EL CASTELL dE MoNTSoriu

roBAToriS dEL CABLEJAT dE L'ENLLuMENAT PÚBLiC

Aquest passat mes de setembre el veí del mu-nicipi, Desiderio Tejero, ha fet una donació a l’Ajuntament d’un conjunt de llibres format per contes, narracions, poesies, etc. Aquesta col·lecció ha estat posada a disposició de l’escola Alzines Balladores per a completar la seva bi-blioteca, dels quals ja han manifestat quins són del seu interès. Amb la resta s'estudiarà la millor manera per tal que puguin ser utilitzats pública-ment.

Volem donar les gràcies a Desiderio Tejero per la seva aportació.

doNACió dE LLiBrES

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

11

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

info

rmac

ió i

cons

ells

de

segu

reta

t

10

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

info

rmac

ió i

cons

ells

de

segu

reta

t

Cuina segura per als nens

Us presento diversos consells per augmentar la seguretat de la cuina quan hi ha nens perquè aquests no sofreixin cap accident.

En moltes ocasions als nens els encanta passar temps amb nosaltres a la cuina, i per estar més despreocupats, tant ells com nosaltres, cal prendre

unes precaucions per evitar accidents.

Als nens els encanta ajudar en les tasques i fer-nos companyia, així que és necessària una zona ben condicionada on puguin realitzar algun treball sense perill. Per exemple, uniu un moble baix o una petita taula a la seva mida. El millor és que aquesta zona sigui lluny del foc.

El més adequat serà que els utensilis que uti-litzin siguin de plàstic, per evitar talls en cas que es trenquin, alguna cosa molt possible si

aquests són de vidre, metall o ceràmica. Avui en dia hi ha plats i gots de materials molt resis-tents i decoratius alhora.

Si volem treballar més despreocupats mentre ells són amb nosaltres, podem tenir unes quan-tes joguines a la cuina i així mentre els nens ens ajuden, també podran estar jugant i de manera que tot resultarà més amè per a ells.

Galleda de les escombraries:

Ensenya els nens a no furgar les escombraries.

Llença les llaunes de vores que tallin, així com les tapes o els vidres trencats directament al con-tenidor d'escombraries del carrer.

Guarda la galleda de les escombraries dintre d'un armari proveït d'un tancament de seguretat.

Taules i superfícies de treball:

Sigues conscient de fins on arriba el teu fill i mantingues tots els objec-tes pesats, que es trenquin o afilats allunyats de la vora de les superfí-cies de treball.

Mantingues els tamborets i les cadires allunyats de les taules i de les superfícies de treball per evitar que el nen hi pugi i pugui fer-se mal.

Enrotlla els cables de les torradores i planxes perquè quedin fora del seu abast. Si és possible, instal·la un cable espiral per als electrodomès-tics, com l’escalfador d'aigua. No només crema l'aigua bullint, sinó també el vapor. L'aigua pot mantenir-se molt calenta fins a 15 minuts després de bullir-la.

Per precaució, desendolla els electrodomèstics després d'usar-los.

Evita les estovalles. Per un nen que gateja, agafar-se de la tela que penja per incorporar-se és molt temptador, i li pot caure al damunt tot el que hi ha sobre la taula. Com a alternativa, pots usar estovalles individuals o assegura les estovalles amb clips o pinces.

aqUesTs PeTiTs Consells T'aJUdaran a eViTar aCCidenTs a la CUina i qUe els nosTres Fills esTiGUin en ToT MoMenT seGUrs a la nosTra llar:

armaris i calaixos:

instal·la tancaments de seguretat en els armaris i els ca-laixos, especialment en els quals hi ha llumins, encene-dors, ganivets, tisores, coberts, pots grans, paelles, plats, llaunes de conserves, begudes alcohòliques, medicaments i productes de neteja (com sabó en pols o de rentavaixe-lles), encara que estiguin proveïts de tapa de "seguretat".

Frigorífics:

Les intoxicacions alimentàries es poden produir per l'emmagatzematge de menjar en males con-dicions. Per tant, pren les mesures oportunes per evitar riscos.

Guarda en un prestatge la carn cuinada separada de la que no està cuinada. Embolica la carn no cuinada amb film transparent.

Guarda les sobres en recipients nets i tapats.

Assegura't que no hi ha aliments caducats.

Cuina:

òbviament, el nen corre el risc de cremar-se si li cau oli o aigua bullent mentre prepares el menjar. Pots posar protectors de se-guretat, però recorda que un nen pot introduir els dits a través d'alguns protectors i cremar-se amb els fogons calents o amb l'ona expansiva del gas.

Mantingues el nen allunyat de la porta del forn. Els bebès que gategen i els nens petits corren un major perill. intenta ensenyar al teu fill el que significa "calent".

rentadores i rentavaixelles:

Procura que els nens no posin les mans en les portes transparents, per-què poden estar calentes.

Assegura't que la porta està tancada quan la màquina no està en marxa. Un nen petit pot intentar ficar-se dintre de la rentadora o fins i tot pot introduir-hi les seves joguines.

endolls i vores protegides:

Hem de col·locar protectors tant a endolls com a les vores dels mo-bles. Els protectors a les vores són imprescindibles per evitar trencs en cas d'un cop, i els podem col·locar per tota la casa, així com els protectors d'endolls.

Si volem que els nens puguin menjar lliurement algun tipus de men-jar sense que ens l’hagin de demanar tot el temps, situarem el men-jar en prestatgeries i armaris baixos. Hauríem de controlar les quan-titats de menjar que deixem i quin tipus de menjar és.

Cura amb els armaris i el que hi ha dintre:

És molt important que els productes químics tòxics estiguin fora de l'abast dels més petits, així com els elements peri-llosos com ganivets, bosses de plàstic, d'escombraries, de la compra, de congelats, en definitiva, tot el que els pugui fer mal. Podem optar, per posar un tancament de seguretat o bé per utilitzar mobles alts als quals els nens no puguin accedir.

Portes:

Cobreix els panells de vi-dre situats a menys de 80 cm del sòl amb una pel·lícula de seguretat per evitar que els trossos de vidre saltin si es trenquen.

Enganxa uns adhesius de colors als vidres.

Terra:

No deixis que el nen jugui en l'espai del terra situat entre tu i la superfície de treball, o en qualsevol zona de pas on puguis ensopegar amb ell.

Evita els cops i les caigudes fregant immediatament qualse-vol líquid que es vessi.

Retira les restes de menjar d'animals després d'usar-la i mantingues aquesta part del terra molt neta.

Disposa una caixa per ordenar les joguines i les andròmines.

Desiderio Tejero de la urbanització Ducat del MontsenyFont: WEB hogarutil.com

1

2

3 4

5

6

7

8 9

10

iMPorTanT: Tingues a la cuina una flassada d'incendis per extingir possibles flames. Si vols comprar un extintor, fes la consulta a un servei autoritzat

per esbrinar quin és el més adequat.

13

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Jove

ntut

12

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Jove

ntut

En aquesta nova edició del Sant Feliu Diu parlarem d’un tema que està molt de moda en l’àmbit del treball. i és que molts joves en no trobar-ne aquí es plantegen treballar a l’estranger. En aquest petit escrit mirarem de parlar de les principals coses que s’haurien de tenir en compte a l’hora de preparar aquest viatge.

Aprendre un idioma, conèixer un altre país i passar les vacances treballant en un altre am-bient són motius que et poden portar a treba-llar a l'estranger. Anar a treballar a fora una temporada sempre és una experiència personal enriquidora.

quina documentació i quins trà-mits calen?Les condicions per poder treballar a l'estranger són diferents si vas a un país comunitari o a un país no comunitari i segons la durada de l'estada. D'una banda, hauràs de comprovar si el teu lloc de destinació té signat un conveni amb la Seguretat Social espanyola que cobreixi l'assistència mèdica en cas de necessitar-la o si cal que contractis una assegurança privada de salut. En el marc de la Seguretat Social, hi ha un seguit de països que tenen conveni subscrit i, per tant, amb un tràmit senzill hom pot acollir-se a la sanitat pública d'aquests països en el cas de requerir atenció mèdica en un viatge:

• La targeta sanitària europea t'ofereix co-bertura sanitària tant en cas de malaltia com d'accident. La tramiten a qualsevol de les oficines de la Seguretat Social. Només cal presentar la targeta sanitària. Té una vali-desa de dos anys per als treballadors o els seus familiars (fills menors o joves que no han treballat utilitzen el número del pare o mare) i de quatre anys per als pensionistes. Aquesta targeta té validesa als països de la Unió Europea, l'espai econòmic europeu i Suïssa.

• També s'han establert convenis bilaterals amb diversos països fora de l'àmbit de la Unió Europea per accedir a les prestacions de la sanitat pública.

També has de tenir en compte que les condi-cions per poder treballar a l’estranger són di-ferents si és un país comunitari o un país no comunitari.

En el cas de país comunitari, normalment, per a estades llargues:

• El DNi o el passaport et permet entrar i moure’t lliurement durant un període de 3 mesos.

• Estàs exempt de les obligacions de visat, passaport i controls sanitaris en l’arribar a un país de la Unió Europea.

• No necessites cap permís de treball.

• Tan bon punt trobis una feina, i com a màxim tres mesos després de l’arribada, hauràs de sol·licitar la targeta de residència que tindrà una validesa de 5 anys i és reno-vable.

• T'has d'inscriure a l'oficina de la policia lo-cal de la població on estiguis residint .

En el cas de país no comunitari normalment, per a estades llargues, et cal:

• Passaport i visat.

• inscriure’t a l'oficina consular més propera.

• Sol·licitar el permís de residència i de tre-ball.

• Si l'estada és superior a tres o sis mesos, hauràs de presentar un document que acrediti que disposes de prou diners per mantenir-te o bé de-mostrar que tens una feina; en aquest darrer cas, hauràs de pre-sentar el contracte i una adreça on se’t pugui lo-calitzar.

Consells de gent que han marxat o treballen a l'estranger

• Abans de marxar, cal estalviar una mica. Trobar treball a l’estranger pot comportar un temps de recerca i, per si no aconseguim una feina d’hora, hem de tenir un coixí econòmic que ens eviti passar mals moments.

• També cal assegurar-se que les targetes de crèdit siguin vigents.

• Estar disposat a trobar-se amb moltes i no-ves situacions. i atenent això, estar disposat a provar coses noves: menjars, formes de pen-sar, maneres de tractar amb el cap o els com-panys de feina, etc.

• Confiar molt en un mateix. Prendre la deci-sió de marxar a treballar a l’estranger és fàcil, però després arriben les pors de no estar a l’alçada de les circumstàncies o de fer-ho ma-lament. Tothom pot aprendre i normalment la gent t’ajuda molt a adaptar-te a la nova situació.

• No tenir por de comunicar-se. Molt impor-tant. Quan un mateix marxa a l’estranger l’idioma s’aprèn molt ràpid, ja que és super-vivència. La gent d’altres països sap que som de fora i no jutgen o riuen del nostre domini de la llengua.

• Mirar de mantenir una actitud positiva i treure profit de l’experiència, de tot allò bo que pot comportar, tant a nivell personal com a nivell professional.

• Planifica el viatge. Marxar a l’aventura no sempre acaba resultant tan bé com

t'esperaves. Hi ha moltes possibilitats, recur-sos i moltes persones, entitats o agències que poden ajudar-nos abans de sortir d’aquí.

• Cal tenir resolta la documentació neces-sària, sobretot si participeu en un programa de mobilitat.

- Portar el DNi i/o el passaport i compro-var que no caduquin durant l’estada.

- És aconsellable tenir també alguna fotocòpia d’aquests documents i, en cas de pèrdua o robatori, posar-se en contacte amb l’ambaixada de l’Estat es-panyol al país de destinació.

• Disposar d’un llistat amb noms d’empreses, saber presentar el currículum en condicions, conèixer les possibilitats reals de feina d’un país determinat, etc.

• A l'hora de viatjar resulta molt conve-nient fer-se el carnet d'estudiant interna-cional. Aquest carnet us permetrà gaudir d'avantatges i descomptes en molts països.

• Tampoc va malament disposar de telèfons i adreces de contacte de tot tipus de ser-veis per a possibles casos de necessitat o d’emergència.

• Cal tenir clares les teves motivacions per marxar a l’estranger. Hi ha moltes raons dife-rents: aprendre idiomes, millorar la situació professional, tenir una experiència vital, etc. En funció d’això cal determinar quina opor-tunitat és la més interessant i, a partir d’aquí, preparar millor el projecte atenent una sèrie de factors (duració, país de destí, etc.).

no feina = ∑oportunitats

David MiralpeixTècnic compartit de joventut

15

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

L'es

cola

Alz

ines

Bal

lado

res. e

nsen

yam

ent

14

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

L'es

cola

Alz

ines

Bal

lado

res. e

nsen

yam

ent

Creixem junts! Escola verda

Els alumnes de cicle superior van voler sorprendre les seves

famílies amb un ball!Gràcies a tots per formar

part del projecte!

Junts aprenem a cuidar i a respectar el

nostre entorn.

El divendres dia 11 d’octubre les famílies van venir a

l’escola per compartir una activitat amb nosaltres. Tots junts ens ho vam passar

molt bé!

L’activitat consistia a posar el nom dels membres de la família en una pedra i dipo-sitar-la en una urna transparent situada

a la biblioteca de l’escola. Amb aquest fet es simbolitza que cadascú de nosaltres for-ma part de l’escola i entre tots l’ajudem a créixer cada dia. Durant l’estada a l’escola els pares i mares van poder

compartir una estona de jocs dins l’aula amb els seus fills i filles.

Com ja sabeu som escola verda i enguany s’acabava el projecte que tenia una durada de 3 anys i hem decidit

renovar-lo per 3 anys més per seguir treballant en aquesta iniciativa.

Els nens i nenes de l’escola gaudeixen i aprenen cuidant els arbres i el jardí, plantant a l’hort, descobrint plantes aromàtiques, fent ús del

compostador, treballant amb llavors, reciclant…

17

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

16

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

L'A

MPA

de

l'esc

ola

Alz

ines

Bal

lado

res. e

nsen

yam

ent

L’octubre s’han iniciat les extraescolars amb 35 nens i nenes inscrits. Després de fer un sondeig amb les famílies entre gran varietat de diferents extraes-colars, es van acabar escollint:

tenis pintura

dansa contemporània anglès per a petits i grans

Hem començat el curs fent la venda de llibres a la Sala Po-livalent de Sant Feliu.

Juntament amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu s’ha aconseguit que aquest any es torni a fer l’Escola de pares!! L’any passat vam fer el projecte Créixer en família, que va ser subvencionat per la Generalitat de Catalunya i va promoure la Fundació Pere Tarrés. Realment ens va agradar molt, i l’AMPA va subvencionar el “canguratge” dels nens mentre tenia lloc el curs, per tal que les famílies en poguessin gaudir.

Doncs bé, aquest any s’ha aconseguit que la Diputació de Girona a través del servei local d’orientació familiar ens subvencioni l’Escola de pares i mares.

Vam tancar el curs amb una festassa a Massanes on els nens s’ho van passar d’allò més bé. Es van muntar diferents jocs fets amb materials reciclables: bitlles, tangram, reciclatge, equilibris amb ampolles i ai-gua, construccions i maquillatge. i tot això va acabar amb els ja tra-dicionals JOCS D’AiGUA, aquest any va ser la típica guerra d’aigua on no sabem si s’ho van passar més bé els grans o els petits.

Després de la remullada vam fer un dinar compartit i el Charlie River ens va venir a fer un espectacle. Vam acabar la festa amb el taller de maquillatge i un berenar amb gelats a càrrec de l’AMPA.

Però val a dir que si el curs el vam tancar amb una festassa, aquest l’hem iniciat amb ganes de fer un munt de coses!!!

El bUTlletic escolar neix per ser una eina de comunicació entre l’AMPA i les famílies de l’escola i la seva periodicitat, en principi, serà trimestral. La idea és que aquest sigui un butlletí digital el qual s’enviarà via correu electrònic a totes les famílies; també el podreu trobar al bloc de l’escola:

http://blocs.xtec.cat/ceipalzinesballadores

i el penjarem al Facebook:

http://www.facebook.com/ampa.alzinesballadores

Aquesta publicació es va editar la primera vegada en suport paper per a totes les famílies de l’escola, però a partir del segon número s’enviarà NOMÉS a través de correu electrònic, amb la finalitat d’estalviar paper (cal recordar que som ESCOLA VERDA).

Nosaltres ens vam assabentar que havíem de fer aquest casal amb molt poc temps, però la veritat és que amb una setmana en vàrem tenir prou per sentir-nos com a casa. La directora, la Mireia Molas, ens va fer sentir part del projecte des del primer moment.

Vàrem començar el casal i la veritat és que cap dels dos coneixíem gaires participants, però se-guint amb la tònica dels dies anteriors, vàrem sentir ràpidament que formàvem part de la pe-tita família del casal de Sant Feliu de Buixalleu.

El centre d'interès d'aquest casal va ser el pas del temps i, com molt bé explica el títol, amb el transcurs del mes i amb l'ajuda d'una estu-penda màquina del temps, vàrem passar de la prehistòria a l'edat medieval fent una pe-tita parada a l’època dels grecs i dels romans. Si som sincers, aquest viatge el va fer tothom, però els que segur que no es van saltar cap pas varen ser els més petits, els del grup verd. Els mitjans, els del grup taronja, vàrem anar fent, també vàrem fer el viatge, però sense la inno-cència de quan som més petitons. Diguéssim que a estones baixàvem del tren. Els més grans, els del grup groc, ens vàrem divertir tant com vam poder, però això de deixar-nos portar per la imaginació cada vegada és més difícil.

Durant les dues primeres setmanes tots i totes ens vàrem endinsar en el magnífic món de la prehistòria, per on el nostre amic l'ós Pepito ens

anava guiant deixant-nos cartes que ens expli-caven quines eren les coses que havíem d'anar fent i la manera de fer-les, com per exemple fer collarets amb fang, construir un atrapa-som-nis, anar d'excursió a la riera d'Arbúcies, unes olimpíades molt marranes o una disfressa com autèntics neandertals, però això sí, sense obli-

dar-nos d'anar tots els dimarts i els dijous a re-frescar-nos a la piscina. Per acabar amb l'època dels prehistòrics, l'ós Pepito finalment es va deixar conèixer el dijous abans d'anar a la pisci-na i així el divendres vàrem poder anar a conèi-xer una mica la vida dels grecs i dels romans a Emporion, les magnifiques ruïnes d'Empúries. Ens varen preparar una gimcana i vàrem poder dinar tots junts com una gran família. Per des-comptat, no passem per alt la gran estona que vàrem poder gaudir anant a la platja.

CASAL d'ESTiu: una època prehistòrica i medieval_1 al 31 de juliolJoaquim Nualart de Ca l'AgutMarina Mayol de Can Xacó

Aquest any l’AMPA de l’escola Alzines Balladores JA TÉ FACEBOOK i BUTLLETIC!!!

“vàrem sentir ràpidament que for-màvem part de la petita família del casal de Sant Feliu de Buixalleu"

18

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

19

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

Amb pa i vi es fa camí; qui canta a la taula i xiu-la al llit té el seny com un cabrit; a la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi es comptat; qui menja sopes se les pensa totes; ser un sopes o un tas-taolletes; val més una arengada damunt el pa que un colom a volar; ser més llarg que un dia sense pa; la gallina vella fa bon caldo; qui no té tall rosega els ossos; qui té gana somia pa...

Si donem un cop d’ull al nostre re-franyer, si fiquem una mica el nas en la saviesa popular, ens adonarem que tots plegats donem una gran impor-tància al menjar i la taula juga un paper primordial en la nos-tra manera de conviure. Sovint, l’organització d’una festa gira al voltant d’una taula: un so-par amb els amics, el dinar de Nadal, els àpats de la Festa Major, un matrimoni, l’acompliment d’un aniversari, etcètera. De fet, la cosa prové d’antic: un poeta grec del segle Viii aC, Hesío-de, ja aconsellava al seu germà que “convidés sempre a taula les persones que estimava”; els antics romans, com Trimalció, sabien que no

hi havia millor forma de mostrar l’amistat que oferir als amics un plat a taula en aquells mítics banquets que tothom sabia quan començaven i ningú no podia determinar-ne, amb precisió, el final; i, si entrem en el món medieval, podrem sentir-nos partícips d’un banquet medieval en alguna de les magnífiques pintures romàni-ques o gòtiques que es conserven als nostres

museus de categoria internacional. Al cap-davall, entre altres coses, el nostre país és conegut arreu del món per la fama dels seus cuiners, alguns d’ells inspirats direc-tament en les exqui-sides cassoles de les

nostres àvies, que començaven a fer xup-xup el dia abans de les diades assenyalades i perfuma-ven tota la casa.

Essent així, és normal que la immensa majoria dels convidats al sopar per a celebrar els 25 nú-meros de la revista “Sant Feliu Diu” acudíssim puntuals i de molt bona gana a la cita, el diven-dres 2 d’agost; calia sumar-se a un acte impor-tant i correspondre d’una manera positiva la in-

vitació que havíem rebut plena d’afecte i generosi-tat. A més, a l’estiu, quan els dies són llargs i les nits curtes, ve de gust allargar la vetllada, gaudir de la conversa “regada” d’una sobretaula i deixar que flueixin les paraules i els records, encara que cal-gui suportar, rere les ore-lles, el so molest d’algun mosquit disposat a fer-se notar. Més de cent vint persones, doncs, de to-tes les edats i inquietuds, vam aplegar-nos a la Sala

SoPAr 25 NÚMEroS_2 d'agostFrancesc Morfulleda antic estadant de Can Barrareta

“aquesta revista és l’instrument ideal per seguir el pols del poble, assabentar-nos d’allò que no

sabíem, reviure allò que vam viure o distreure’ns mentre busquem les cares conegudes de les

fotografies"

Durant les dues setmanes següents vàrem fer un altre pas en el temps i ens vam endinsar en el món dels cavallers i les princeses, a l'època medieval, però aquesta vegada ja no teníem l'ós Pepito, sinó que qui ens guiava era el fan-tàstic comte Jofre. Ell ens va dir que havíem de fer-nos unes armadures i uns escuts ben resis-tents i innovadors, també que ens féssim unes bosses d'olor, unes banderoles i, el més divertit, que pugéssim veure com vivien en el castell de Montsoriu en aquelles èpoques.

Per descomptat, no ens podem oblidar de la fantàstica expe-riència de la quarta setmana: passar dues

nits i dos dies i mig acampats amb quasi tots els nens i nenes del casal. Va ser fantàstic, una autèntica aventura quan ja ens coneixíem tots/es, passar uns dies compartint-ho tot, rialles, llàgrimes i molta diversió.

Per acabar el casal, cada grup es va preparar un petit espectacle, però amb una gran dedicació, que es va fer davant dels familiars. A més vam poder gaudir d'un espectacle de trapezi ofert per un grup de circ i tots plegats d'un dinar fantàstic.

Xarxa SioSant Feliu de Buixalleu

Per informació d’ofertes vigents:- A la web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu: www.sfbuixalleu.cat

- Al taulell d’anuncis de la Sala Polivalent.

- A la web del Consell Comarcal de la Selva: www.selva.cat/treball

La Xarxa de Serveis Integrals per a l’ocupació (Xarxa-SIO) és una iniciativa dirigida a detectar les necessitats laborals de les persones de cada municipi i a convertir-les en oportunitats. El servei està dissenyat per fer front als processos de recerca o millora de feina, tot facili-tant l’accés a les eines i als recursos laborals, i sempre buscant generar-ne de nous.

Com apuntar-s'hi?

Demanar hora a l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu (de dilluns a divendres de 9 a 14 h, o dimarts de 16 a 20h).

20

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

21

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

Com a participant de la fira d’antiguitats de Sant Feliu de Buixalleu, puc dir que és una fira ben consolidada que se celebra tres cops l’any i hi participen una quinzena d’expositors. S’hi pot comprar tota mena d’antiguitats: mobles i objectes antics a l’interior del Centre Cívic de Cal Mestre i objectes més de brocanter a la plaça.

Hi ha molt bona harmonia amb tots els pro-fessionals i cada vegada són més els que volen participar en una fira molt ben organitzada en aquest poble tan acollidor i amb un paisatge fantàstic.

Us esperem a la propera, el 6 de desembre.

FirA d'ANTiGuiTATS_18 d'agostMaria Guerrero Restauradora-brocantera

Polivalent del poble, sota aquest sostre comú capaç d’acollir tots els veïns i les persones que, d’una manera o altra, estem vinculades al po-ble. En arribar-hi, tots vam poder preveure que l’organització seria impecable i l’acte un èxit, alguns voluntaris s’havien posat a la feina una bona estona abans i les taules eren perfecta-ment parades, la xemeneia de la barbacoa fumejava, les neveres en marxa, moviment de cabas-sos i tràfec de persones, amb els més menuts bellugant-se d’ací d’allà. Quin autèntic goig veure una taula capaç de reunir tanta gent i tan diversa! Un símbol de fraternitat i harmonia!

Puntualment, amb un servei eficaç, van anar arribant al plat les diverses viandes del menú, amb una carn acabada de sor-tir de la brasa que hauria con-vençut els paladars carnívors més exigents. A continuació, un gelat per refrescar la vetllada i un pastís d'aniversari acompan-yat d'un brindis escumejant a l’uníson, ideals per a la part més emotiva de l’acte, perquè la temperatura va pujar de grau el moment de la projecció d’algunes imatges perfectament seleccionades d’aquesta història que va arrencar el 2004. Era divertit d’escoltar

alguns comentaris espontanis dels assistents, era emotiu d’evocar el record d’algunes perso-nes difuntes del poble que van aparèixer a la revista i, des d’algun lloc, també s’unien a la comunió de la festa.

Finalment, d’una manera civilitzada, passada mitjanit, la gent va marxar cap a casa amb el

flamant número vint-i-cinc sota el braç (alguns devien donar-hi un cop d’ull mentre esperaven, aquella mateixa nit, l’arribada del son) i uns imants que, des de la nevera, deuen recordar la gesta d’aquesta revista, la qual ha de ser un orgull, a tot color, per al poble de Sant Feliu de Buixalleu. No hi ha dubte que aquesta revista és l’instrument ideal per seguir el pols del poble, assabentar-nos d’allò que no sa-bíem, reviure allò que vam viure o distreure’ns mentre busquem les cares conegudes de les foto-grafies.

Enhorabona a tots els qui ho han fet possible, molts ànims per a

tots els qui col·laboraran perquè la revista passi de les noces d’argent a les d’or i per molts anys a tots plegats, col·laboradors i lectors! Deixem-ho aquí, perquè, s’ha fet l’hora de dinar i ja ho diuen: a la taula i al llit al primer crit!

el consell redactor de la revista sant Feliu diu vol agraïr a cada col·laborador que ja sigui amb

escrits, fotografies, opinions, con-sells, etc, han fet possible l'edició dels 25 números de la revista. així com també de les mostres de su-port fetes via les xarxes socials.

Moltes gràcies als nostres

bombers!

22

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

23

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

diAdA NACioNAL dE CATALuNyA_ 11 de setembreResum fotogràfic dels actes en el municipi

Família Baronat Codina

Carrer Montseny

martí saulaCan Masferrer

"Un dia per recordar per la història final cap a la Independència"

Maçanet de la Selva

Tram 543

Maçanet de la Selva

Tram 543

XaViEr Valls i mEritXEll BusQuEts

Mas sant segimon

Maçanet de la Selva

Tram 549

Lectura del manifest

Aquest any el temps ens fa traslladar la festa a la Sala Polivalent

Cadena humana

Concert de música catalana Berenar de pa amb tomà-quet i pernil o botifarra i

coca amb moscatell

Volien prohibir-nos-ho, ens volien cobrar per manifestar-nos, ens van advertir que això no portaria enlloc, ens van titllar d’insurrectes i d’alteradors i alteradores de l’ordre públic. HA, HA, HA!!! Un any més hem demostrat amb escreix que quan una cosa se’ns posa entre cella i cella no hi ha qui ens aturi. El passat 11 de setembre els catalans i catalanes ens vam manifestar d’una manera molt bonica. Amb el nom de Via Catalana més d’un milió sis-centes mil persones ens vam agafar de les mans, en senyal d’unió, traçant el recorregut de l’antiga Via Augusta, des del Pertús fins a Alcanar. Vam esgotar els autocars de tot Catalunya per moure’ns cap al nord i cap al sud, vam anar a omplir buits allà on va caldre perquè la Via fos possible, per demostrar a la resta del món que estem units per un mateix desig.

Des de la territorial de la Selva Sud es van organitzar quatre autocars per anar al tram 543, just davant del restaurant Cal Coix. També n’hi ha que hi vam anar amb els cotxes propis. Quin merder, però… que divertit!!! Tothom vestit amb l’uniforme: samarreta groga i estelada per algun lloc, a més d’alguns extres: gorres, penjolls, estelades a la cara, mocadors,… Gent de totes les edats, amistats inesperades (“Holaaaaa, quant de temps!”). El temps passa ràpid fent l’onada (“Ueeeeeeeeeee”), saltant i cridant (“in- inde- independència”), fent assajos (“Tu posa’t aquí! No, no, no…jo allà …”). Cap a les cinc el sol surt a donar-nos la seva escalforeta (ell també és independentista). S’acosta el gran i esperat moment, a les 17.14 h ens agafem les mans i un munt de pensaments sem passa pel cap, entre els quals: “Ostres,

Emma, estàs connectada amb tanta gent amb qui comparteixes desitjos i esperances…”. Em miro les meves nenes i penso: “Això va per vosaltres!”. A les sis entonem“Els segadors” i de camí cap a casa, comentant les millors jugades, també ens surt de dins: “Si amb aquest acte tan diGne (amb majúscules, negreta i subratllat) no ens escolten és que estan sords, cecs i …, i no valdrà la pena ni que ens esforcem més a preguntar res, fem-ho! Visca Catalunya lliure!

Emma Codina del carrer Montseny

Ball final de festa

Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric, Massanes i Fogars de la Selva

24

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

25

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

10.30 h Escola d’esquena. Aquí la Gem-ma ens explica que es tracta d’un programa d’exercicis destinats a fer-nos conèixer millor la nostra esquena i les seves mancances. Amb els exercicis es busca millorar el dolor i la funcio-nalitat de l’esquena. Un punt molt important a l’hora de realitzar els exercicis és que sempre es té en compte l’estat de salut de cada persona.

Per la classe ens cal la màrfega i amb música tranquil·la comencem a fer respiracions per re-laxar-nos (perquè el “turbo”, l’hem de deixar a fora). Els exercicis, els repeteixes tres vegades, alhora que controles la respiració, per estirar i activar la musculatura treballada.

Gimnàstica hipopressiva. En aquesta gim-nàstica es treballen exercicis de tot el cos en general, però exercitant més concreta-ment la musculatura abdominal i del sòl pelvià, que en general no cuidem massa i és molt important.

La classe també és amb música relaxant i màrfega. Els exercicis són similars als d’escola d’esquena però fent parades de respiració (apnees) que t’obliguen a fer treballar la musculatura abdominal i pèl-vica.

BuixACTiu: Presentació d'activitats_14 de setembreCarme Carreras de Can Roquet

Classes de Ioga els dilluns a les 9.30 h i els dime-cres a les 20 h a l'Espai Jove de Grions. A més, el

primer dilluns de mes meditació a les 20 h

Classes d'Escola d'esquena els dimarts a les 9.30 h o els dijous a les 20.15 h i classes de Gimnàsti-ca abdominal hipopressiva els dijous a les 9.30 h

a l'Espai Jove de Grions

anna Valls i EstEVE Vilarrasa

Mas sant segimon

"Rere els núvols hi ha un sol tan gran que mai nin-

gú no podrà amagar"

HElEna Plavilla Massaguer

“Pell de gallina amb tan-ta gent serpentejant la

cadena humana de ban-da a banda de la N-II.

En molts punts de 2 a 3 cadenes per la multitud de catalans acumulats.

Visca Catalunya lliure, ho aconseguirem!””

alBErt EstaPÉCan Palet

"Va ser una experiència molt maca i única amb molt

bon ambient"

GruP d'amiCsun grup d'amics de sant Feliu de Buixalleu,

sant Celoni i Hostalric

Colla BastonEra Els PiCasoQuEsEl passat 11 de setem

bre, la Colla Bastonera Els Picasoques i alguns am

ics vam agafar les sam

arretes grogues, l'estelada i la senyera, símbol de C

atalunya, i ens vam

plantar al tram 501, a C

alella. Una experiència increïble, on es va poder respirar un am

bient molt agradable, ple de diversió i ple de festa am

b cultura cata-lana, ja que m

inuts abans, va haver-hi cercavila dels Gegants i C

apgrossos de Calella i una ballada de la C

olla Bastonera Els Picasoques de Sant Feliu de Buixalleu. A

la foto: Gem

ma, A

naïs, Ilona, Lluís, Pitu, Xavi, Jan, O

na, Georgia, Joana, Iu, Jordi, Edu, Eva, D

una, Mireia, C

esc, Maria, Ferran, Sílvia, M

arian, Anna i A

ida.

Tordera Tram 532

Calella

Tram

501

L'Ampolla Tram

74

A la Sala Polivalent es va fer la presentació de les activitats que es realitzen al nostre municipi. L’objectiu era que la gent interessada pogués veure en què consistia i fer una classe pràctica.

Doncs, som-hi!

9.30 h Kundalini Ioga. L’encarregada de dirigir aquesta classe és l’Ester. Kun-dalini vol dir consciència i és un ioga que treballa molt les respiracions perquè són l’energia vital. Com que la ment segueix la respiració, la clau per controlar la ment és aprendre a controlar la respiració.

La classe pràctica és amb música relaxant, màrfega i coixí sota el cul per tenir la postura correcta. Fem diferents Kriya o seqüència de postures i respiracions. Aca-bem amb una curta oració de bons desi-tjos.

Maçanet de la Selva

Tram 543

Maçanet de la Selva

Tram 543

26

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

27

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

12.00 h Gimnàstica dolça. Ara és el torn de l’Amàlia. Ens explica que la seva dinà-mica de classe és molt variada. Treballa ba-rrejant diferents disciplines que alhora es complementen. Llavors cap classe és igual i el resultat és una gimnàstica on treballes tot el cos amb exercicis molt diversos.

Aquí hi ha un canvi substancial a la classe perquè la música és molt marxosa i ja et mo-tiva a bellugar-te. El moviment i l’activitat física és més gran.

Assaig de l'Esbart Dansaire Montsoriu els divendres de 18 a 21 h al Centre cívic de

Cal Mestre

Assaig de la Colla bastonera Els Picasoques els divendres quinzenalment a les 21 h a la Sala

Polivalent

Classes de Gimnàstica dolça els dilluns i dijous a les 19.30 h a la Sala Polivalent

I a més a més...* Bitlles catalanes: els dissabtes quinzenalment a les 9.30 h als exteriors de la Sala Polivalent

* Colla del Tirabou: els divendres quinzenalment a les 22.15 h (a partir de gener) a la Sala Polivalent

Si us interessa alguna activitat truqueu a la Sala Polivalent al telèfon 972 865 116 de 20 a 22 h

En la cinquena sortida de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu de Buixalleu es va fer la caminada els dies 28 i 29 de setembre per la Côte Vermeille, de la Catalunya Nord.

Vam començar la ruta marxant de l’Ajuntament un grup reduït de persones, això sí, amb mol-ta il·lusió per descobrir la costa francesa. Vam arribar a Sant Feliu d’Amunt mig endormiscats i allí ens esperaven per donar-nos la benvin-guda, contents de veure’ns i amb un esmorzar per començar a agafar forces. Ens donaren la informació de la ruta i, després de la foto de grup, anàrem tots junts amb autocar fins a Port-Vendres. Allà començà a ploure una mica, però per sort la pluja no durà gaire i, enfilant el caminet estret i anant vorejant el mar, pu-jàvem i baixàvem turonets. Vam fer una para-da al far de Bear, on poguérem veure les restes dels refugis de la guerra i una cova foradada a la roca on, en temps passats, els contraban-

distes amagaven la mercaderia. Vam continuar caminant admirant el paisatge i veient vinyes quasi a tocar del mar fins que vam arribar al paratge de Paulilles, on vam dinar, reposar i, els més atrevits, es van banyar. En aquest parat-ge, van explicar-nos, s’hi va construir la fàbrica de dinamita “Nobel” l’any 1870; ara, però, és una zona d’esbarjo amb un museu i exposicions a l’aire lliure, un jardí de plantes exòtiques i un taller de restauració de barques catalanes. Caminàrem una hora més pel litoral fins arri-bar a Banyuls-sur-Mer, on ens recollí l’autocar que ens portà a la sala polivalent de Sant Feliu d’Amunt, inaugurada fa poc. Aquesta sala té una petita biblioteca que conté llibres catalans escrits per un escriptor local. Ens prepararen un aperitiu mentre ens ensenyaven fotos d’altres caminades. Vam sopar en unes taules molt de-corades acompanyats cançons i balls per prepa-rar la son i anar aviat a dormir.

SorTidA A LA CôTE vErMEiLLE28 i 29 de setembreMateu Valls i Núria Vall-llosera del Mas Sant Segimon

17.00 h Esbart Dansaire Montsoriu. La mo-nitora de l’Esbart és la Silvia i comença amb la part pràctica. Agafa els nens i nenes i a dansar!

Després ens explica als pares el funcionament de les classes i de l’Esbart. Els nens i nenes es di-videixen en grups segons les edats perquè amb cada grup el treball és diferent. A part de la dansa també destaca que es treballen molt els valors com poden ser el respecte, la convivèn-cia, el treball d’equip… no es tracta només de ballar. Amb les danses també es coneix territori, perquè miren d’on són originàries i les situen al mapa. i les diferents ballades, al municipi o a fora, són molt enriquidores perquè els dan-saires poden compartir experiències amb altres nens i nenes d’altres esbarts.

18.00 h Colla bastonera Els Picasoques. A l’hora de presentar aquesta activitat no hi ha massa protocol i la Mireia explica que assagen quinzenalment. Val a dir que la co-lla bastonera fa actuacions al municipi i que també ha fet alguna sortida a fora. Com que hi ha gent amb ganes d’incorporar-s’hi, ja els donen bastons, comencen a sonar les gralles i ja hi són pel tros. Fan uns quants balls per practicar i diuen que no és tan di-fícil com sembla.

Amb el ressò dels bastons a La Sala acaba la diada activa.

Ara només cal que escolliu l’activitat que s’adapti millor a les vostres necessitats, con-sulteu horari i a moure’s!!!

28

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

29

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

L’endemà, després d’esmorzar, ens tornaren a Banyuls-sur-Mer per fer el pic Joan i el Que-rroig. Començàrem a pujar muntanya amunt i el grup s’anava estirant a causa de la curtes parades necessàries de cadascú. Ens trobàrem tots, finalment, a una gran esplanada on ens donaren dues opcions: una de fàcil, sense pu-jar; i l’altra, grimpant, enfilant i esbufegant per arribar a dalt del cim. Va ser fantàstic ser a dalt i veure la Côte Vermeille a un costat i, a l’altre, la Costa catalana. Dinàrem a dalt, ens tiràrem tots una foto amb la bandera de Sant Feliu de Buixalleu i avall que fa baixada per retrobar-nos amb l’altre grup, que ens espe-

raven amb beguda fresca. Llavors tots junts cap al far de cap de Cervera, últim far fran-cès abans de la frontera francoespanyola i

que és completament autònom ja que és alimentat per cèl·lules fotovoltaiques. Cal destacar també les meravelloses vistes amb penya-segats de la costa. Ja només ens quedava tornar a Sant Feliu d’Amunt, on tots junts vam fer un aperitiu mentre re-bíem uns regals i, després de tot, ens van fer un gran acomiadament.

Gràcies als amics de Sant Feliu d’Amunt per aquesta sortida tant ben preparada i pel seu acolliment; es notava que ho feien amb il·lusió. Fins a la pròxima sortida!

Com ens van prometre en 2012, quan estàvem a Sant Feliu de Buixalleu sobre la ruta d'en Ser-rallonga, és amb un gran plaer que aquest any el municipi de Sant Feliu d'Amunt ha preparat un cap de setmana al mar pels seus amics de Catalun-ya Sud. Els 28 i 29 de setembre els feliuencs (dels nostres 2 pobles) es van trobar en llocs bonics i per l'alcalde que sòc era un gran plaer accollir els representants del municipi de Sant Feliu de Buixa-lleu i compartir amb ells, aquests dos dies rics en intercanvis. Aquest cap setmana es una prova un cop més que els nostres 2 municipis són molts si-milars i que realment necessiten de segellar-se molt ràpidament. Estem en excel·lent camí per arribar-hi.

Moltes gràcies a tothom que hi ha participat i... fins la propera, a reveure!

robert oliVe; alcalde

Bon dia a tots!

És amb una alegria particularment forta i plena d'emoció que visc aquests intercanvis. Ara ens co-neixem bé, ens apreciem encara més, i cada any gent nova venen amb nosaltres. És molt encorat-jador pel futur.

Aquest cap de setmana ens ha permès gaudir la nostra bonica Catalunya amb una vista magnífica sobre dues de les nostres contrades, i que en un perfecte i ple d'amistat, acord així que per des-cobrir una mica de la nostra història i el nostre patrimoni.

És sempre amb nostalgia que s'acaban aquestes trobades però amb un fort sentit de satisfacció d'haver aconseguit un exitós cap de setmana. Aquests intercanvis són rics i espero que du-rin. Vull agrair i felicitar a tots els participants d'aquesta 5a trobada i especialment la Carme per l'esforç que ha fet per parlar en francès. Bravo!

Espero una cosa: l'any vinent i espero també for-tament el nostre agermanament.

Jean Michel llaCer

Van ser dos dies càrregats d'esforços barreig d'història i de patrimoni molt enriquidor. La festa de la nit del dissabte era molt molt amable. Mol-tes gràcies a tots els de Sant Feliu de Buixalleu i una abrassada a l'Ascensión i al Paco. Fins aviat.

Marie

Sant Feliu d'Amunt

En la iii Trobada ens vam reunir representants d’ADF de tota la comarca i rodalies per fer una xerrada on vam valorar la campanya d’estiu i que vam acabar finalment amb un sopar de germanor.

Vam agrair especialment la participació de representants d’òrgans oficials com van ser Bombers, Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, Centre de la Propietat Forestal i Diputació de

Girona, així com també agraïm la confiança que dia rere dia tots ells dipositen en no-saltres.

Gràcies al suport econòmic de la Diputació hem estat capaços de coordinar els esforços de tots els voluntaris de la comarca des de la Central Guilleries, ubicada al parc de bombers de Sant Feliu de Buixalleu, per donar suport, gestionar i agilitzar la gran feina que fan els voluntaris. Per això, donem gràcies a tots aquells que feu d’aquesta nova federació una realitat amb la vostra feina i dedicació, i esperem retrobar-nos l’any que ve!

iii TroBAdA d'AdF dE LA SELvA_5 d'octubreJosep Riera de Can Puig

opina “donem gràcies a tots aquells que feu d’aquesta nova federació una reali-tat amb la vostra feina i dedicació, i esperem retrobar-nos l’any que ve!”

El mes de juny passat, l’espectacle Hotot, de la companyia Cascai Teatre, ha estat el guanyador del Premi Unnim de Teatre, guardó que incen-tiva la creativitat i l’ofici teatral, com a millor muntatge teatral. Aquesta obra la vam poder veure el 16 de novembre de 2012 a Sant Feliu de Buixalleu; és un espectacle d’humor total, imprevisible i sorprenent, que alhora és un ca-

baret modern on Marcel Tomàs, l’únic actor so-bre l’escenari, interpreta, canta i balla.

A més, Marcel Tomàs també ha estat guardo-nat amb la menció especial a millor actor per la mateixa obra, Hotot.

Felicitats, Marcel, i que molts més èxits et se-gueixin!

L'espectacle Hotot de Cascai Teatre guanya el premi Unnim de Teatre

30

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

31

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

sant

Fel

iu é

s ac

tiu

La tardor ja ha arribat i, per consegüent, el pai-satge canvia. Algunes fulles cauen dels arbres, i les que aconsegueixen romandre-hi adopten una barreja de colors: vermell, groc, marró, etc. Els bolets treuen el cap i les castanyes cauen dels arbres.

Aprofitant aquesta riquesa i canvis en el paisat-ge, els Joves de Sanfa vam organitzar una cami-nada per tal de conèixer el poble de Sant Feliu.

La sortida era a les 8 h del matí des de Cal Mes-tre, i les inscripcions van començar mitja hora abans. Tot apuntava que el dia ens acompanya-ria i que el sol es deixaria veure.

El recorregut constava de 15 quilòmetres i era el següent: en primer lloc, es pujava fins a l’ermita de Santa Bàrbara, des d’on en un dia assolellat es poden contemplar tots aquells pobles que envolten el nostre municipi. Tot se-guit, es baixava fins a Can Pagès, que ens por-tava cap a la riera de Mollet. Finalment, l’últim tram anava fins a Sant Romà i d’allà, fins a Cal Mestre.

Aquest any, el nombre de participants va ser de 44. Un cop acabada la caminada, tots ells van rebre un obsequi, un entrepà de botifarra i una beguda.

Des d’aquí volem donar les gràcies a tots aquells que vau fer possible un matí de diu-menge diferent, de riquesa i esport, i als que no vau poder-hi assistir us animem a venir a les properes activitats que ben aviat organitzarem els Joves de Sanfa.

uN ToMB PEr SFB_20 d'octubreSandra Nualart de Ca l'Agut

“volem donar les gràcies a tots aquells que vau fer possible un matí de diumenge diferent, de riquesa i

esport”

Pendent

Un cap de setmana no són més de quaranta-vuit hores, però és temps suficient per poder viure grans i memorables històries, però també de recordar-ne. A cada conversa, l’un recorda quan era jove, l’altre quan es van casar, l’altre com n’era de dura la feina de pagès, etc. His-tòries i historietes que fan recordar com ha canviat la societat i com de diferent vivim la vida els que som més joves.

Ara ells tenen el temps i l’oportunitat de des-cansar i gaudir de passejades, converses, sorti-des, de la família, etc. Els nostres avis i àvies no tenen massa moments en què es puguin trobar, veure’s i parlar. Per tant, es va decidir, per posar punt final a la celebració dels 40 anys de la fes-ta d’Homenatge a la Vellesa, muntar una sorti-da de cap de setmana.

Cambrils, un poble pes-quer de Tarragona, va ser el lloc escollit. Un grup de 25 avis i àvies s’hi van en-grescar, van poder conèi-

xer la tradició pesquera del poble, els tipus de vaixells, les xarxes de pesca, etc., just abans de tots junts poder veure un nou clàssic del Barça-Madrid. Al vespre, els nostres avis no es van acabar d’engrescar a ballar, tret d’una parella atrevida. L’endemà al matí el passeig pel poble en un tren turístic va fer la visita molt còmode, pujàvem i baixàvem per visitar el Museu Agrí-cola i el Molí de les Tres Eres. i com no podia ser d’una altra manera, bons àpats ens van acom-panyar.

A la tornada ja, alguns cansats dormitejaven a l’autocar, altres parlaven mig girats en els seients amb el de darrere incorporat, d’altres parlaven amb el veí de l’altra banda del pas-sadís, de tant en tant alguna rialla se sentia,

altres tenien confidències amb la parella, etc.

En arribar, tots ens vam acomiadar amb un: fins a la propera!

SorTidA A CAMBriLS_26 i 27 d'octubreSixte Morera de Can Quatre Vents

“A cada conversa, l’un recorda quan era jove, l’altre quan es van casar,

l’altre com n'era de dura la feina de pagès, etc”

32

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Fest

es m

ajor

s

33

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Fest

es m

ajor

s

Un any més la festa ma-jor de Grions, celebrada els passats 27 i 28 de juliol, va servir per do-nar el tret de sortida a l’estiu. i és que és veri-tat, on es pot estar mi-llor que gaudint d’un bon sopar a la fresca acompanyat de música en directa als roures de Can Perich?

L’olor de carn a la bra-sa acabada de fer i el bon ambient que es respira són les cartes de presentació d’una festa que any rera any aglutina un bon grapat d’incondicionals, entre els que sempre s’hi acaba incorporant alguna cara nova.

Aquest any els grups encarregats d’amenitzar el ball van ser uns bons coneguts de la festa, Cafè Trio la nit del dissabte i Setson la nit del diumenge. Precisament diumenge a la tarda, abans de començar el concert de música ca-talana, i gràcies a la col·laboració desinte-ressada d’en Miquel i l’Albert, vam poder gaudir d’una perspecti-va insòlita de la festa, amb un grapat de fo-tografies aèries que ens

han permès veure la zona de Can Perich des d’un altre punt de vista (tot i que com veieu l’intent dels col·laboradors de fer una figura

semblant a la lletra G va tenir un èxit com a mínim dubtós...caldrà seguir practicant per a una prope-ra ocasió).

Com sempre des de l’Associació de Festes Amics de Grions hem inten-tat que tothom gaudís al màxim de la festa, i farem tots els possibles perquè l’any vinent tot surti igual de bé, o millor, que aquest any.

Des d’aquest espai volem agrair de nou la presència de tota la gent que ens ha tornat a fer confiança, i ha demostrat que començar l’estiu a Grions ja és una tradició ben arrelada a les nostres contrades.

Moltes gràcies!

Grions27 i 28 de juliol_Marc Argemí de Casanova Riera

Enguany hem celebrat la Festa Major del 2013. Com sempre, ha anat molt bé i n’estem molt contents. Petits i grans hem gaudit d’aquesta tradició tan nostrada. Pallassos, so-par, ballaruques, missa, concert... Però aques-ta pot ser una festa major que pot passar a la història!

L’any que ve, esperem que així sia, el nostre país celebrarà, malgrat que hi hagi gent que farà tot el possible per impedir-ho, el referèn-dum pel dret a decidir. El 2014, si els nostres polítics compleixen promeses i no s’arronsen, serà un any clau per a tots nosaltres. Decidi-

rem què volem ser. Sembla mentida que al segle XXi encara hi hagi qui no vulgui que un poble exerceixi la llibertat i el dret universal d’escollir què vol ser.

Si tot va com ha d’anar, i independentment del resultat de la consulta, l’any 2014 passarà a ser clau en la història moderna de la nos-tra nació. 300 anys després del fatídic 1714, els catalans i catalanes podrem exercir amb serenor, de manera pacífica i democràtica, el nostre dret a decidir com a poble. Podrem decidir si volem que Catalunya sigui un país normal; podrem decidir les nostres políti-ques (educatives, sanitàries, culturals...), sa-tisfer les nostres necessitats identitàries (se-leccions esportives oficials, reconeixement internacional, sortir als mapamundis, dir al món sencer que som un país)... Però tindrem també l’oportunitat de construir un país nou. Aprendre dels errors dels estats actuals i

viure en un país més just, sense despeses mi-litars, sense vassallatges a monarquies més

pròpies d’èpoques feudals, sense espolis fis-cals; una societat oberta on tothom tingui ca-buda, independentment del seu origen i de la llengua que parli; un país respectuós amb les tradicions vinguin d’on vinguin; un país on les persones puguin tenir la nacionalitat que vulguin; un país on el poder el tingui el poble... És complicat! Ja ho sé! Però..., oi que és il·lusionant? Les il·lusions ens fan sentir vius i, sovint, si te les creus, es compleixen!

Els catalans i catalanes, repeteixo: així ens ho van prometre els nostres representants polí-tics, podrem escollir amb total llibertat si vo-

lem que Catalunya sigui un nou Estat o si, per contra, volem seguir dins l’Estat espanyol, on ja sabem el pa que s’hi dóna.

El 2014 serà un any tan important que hi haurà un abans i un després. Per tant, aques-ta Festa Major del 2013 pot passar a la his-tòria com la darrera d’aquesta època fosca en què al nostre poble no se li donava veu i seguia amb el cap cot, com si fóssim un ra-mat de xais, amb les ordres d’un pastor que reprimia la llibertat dels pobles i, per tant, la llibertat de les persones.

Visca les festes majors i visca la llibertat!

Sant Feliu de Buixalleu3 i 4 d'agost_Quim Masferrer de Can Masferrer

Un abans i un després

34

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Fest

es m

ajor

s

35

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Fest

es m

ajor

s

Aquest any 2013, Gaserans ens va oferir una festa major plena d'activitats motivadores des de divendres dia 9 d'agost fins al diu-menge 11.

La Maria Xamaní diu: "Aprofitem per fer companyerisme perquè no ens veiem gaire

sovint durant el resto de l’any"

Divendres s'obria la festa amb el concert que acompanyava l'inici del gran sopar a les an-tigues escoles de Gaserans. La Comissió de Festes -que comptava amb un gran suport de cambrers i cambreres, cuiners i cuineres, etc.- va celebrar les expectatives de la nit tot compartint amb els convidats el ball amb La Montecarlo.

En Josep Morera diu: "Allà a la cuina és un caxondeo constant entre botifarra, pa amb

tomàquet i l’olor de gambes...

Com cada any, Gaserans comptava amb vilatans de Sant Feliu de Buixalleu, però també amb habitants d'altres pobles de rodalies i més llunyans, que no es volien perdre el menú i la festa que es viu en aquest petit espai.

L'Antònia Plans diu: "L’ambient que hi ha de poder sopar fora i tenir el concert allà

mateix, és el millor"

Dissabte la festa es va llevar ben d’hora en mans de Vila Village, que va organitzar a les vuit del matí el V Campionat de Tennis i el iii Campionat de Pàdel. A partir de les tres de la tarda es va obrir -afortunadament per als més petits- la piscina, on es va mantenir la diversió amb els espectaculars inflables aquàtics. El Vii Campionat de Botifarra tam-bé va tenir la seva expectació. Paral·lelament, a les dotze del matí, en honor al patró de Ga-serans, es va oferir l'Ofici Solemne acompan-yat pel Cor parroquial de Massanes, dirigit pel Sr. Ramon Duran. Aquest esdeveniment es va acabar amb un aperitiu per a tothom a la sortida.

Després d'un dia ple d'activitats, el poble encara esperava una segona nit de ball amb l'Orquestra Gramola.

En Jaume Vila diu: "Lo més divertit durant els tres dies és tenir l’oportunitat de parlar amb tots els assistents i la gran participació comprant els números de la rifa. S’agraeix

molt l’esforç de tothom"

Dj. MARViN, que vingué a continuació, va esdevenir un dels objectius de molt jovent que va venir d'arreu a gaudir de la música dance que oferia.

L'Eloi Durbau diu: "El Marvin va fer vibrar la plaça arrebossar de jovent"

La Comissió de Festes va treballar de valent el dissabte, però no va ser menys l'últim dia de festa de Gaserans. A les onze del matí es va celebrar la missa i a partir de les cinc de la tarda l'animació infantil FEFE i CiA amb l'espectacle “Farcell de jocs tradicionals” en-

Gaserans9, 10 i 11 d'agost_Joanna Riera de Els Miratges

Un any més, arriba l'Aplec del primer diu-menge de setembre, encara que aquest any el dissabte hagi caigut a l'agost. Una bona colla varen caminar fins a Santa Bàrbara i, a l'arribada, coca i moscatell! Al vespre un bon ball, però déu ni do quina fresca!

Diumenge, com sempre, missa a l'ermita i, en acabar, un excel·lent concert de violí i guitar-

ra de la mà de la jove parella de Sant Segi-mon. Tot seguit ens amaguem entre els pins per esperar l'aperitiu, acompanyat d'una cantada amb guitarra del xic de Can Puig. Tots cap a dinar i, aquest any la novetat de la tarda: cantada d'havaneres.

Vinga doncs, ja n'hem passat un altre. Fins l'any que ve!

Massa sovint la gent es queixa de la jo-ventut d'avui en dia, del poc esforç, entu-siasme i ganes per realitzar tasques o dur a terme activitats de col·laboració, però vull parlar-vos de la joventut que es mou a Sant Feliu de Buixalleu.

Ja fa un grapat d'anys que assisteixo al so-par que es realitza per la Festa Major, i la veritat és que sento una emoció notable en veure tot aquest jovent tan avingut, portant safates de costelles cap a les tau-les. Realment és un verdader plaer veure

any rere any, com se n'incorporen de nous i amb el mateix entusiasme. Me'ls miro i recordo i reconec en molts d'ells les cares dels seus pares quan hi participaven. En algunes famílies hi ha fins a tres genera-cions, així que el relleu està assegurat.

Per tant, haig de dir que no. No, senyor! La joventut no està perduda, és la força d'un país. i quan arriba el moment, demostren el que són capaços de fer.

FRANCiSCO TORRES de la urbanització Ducat del Montseny

Sant Segimon31 d'agost i 1 de setembre_Jordi Riera de Can Puig

joiava els petits i no tan petits amb una tarda farcida de somriures. A través dels jocs es po-dien desenvolupar i compartir les habilitats de cadascú.

El sopar de la nit del diumenge va sobrepas-sar les expectatives dels organitzadors.

L'Albert Estapé diu: "El costelló va triomfar molt. Tot i la crisi s'han fet rècords

d'assistència"

Vàrem acabar la Festa Major ben contents a mans de l'Orquestra Què tal i desitgem que l'any que ve vagi igual de bé o millor.

37

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

les

nost

res

entit

ats

36

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

les

nost

res

entit

ats

Esbart dansaire MontsoriuSílvia Pla de Villa Massaguer

Escolteu, escolteu…. Ja es comença a sentir la música…, els dansaires ja puntegen!!!La tem-porada 2013-14 de l’Esbart Dansaire Montsoriu ja és aquí!! S’ha arrencat escalfant motors amb moltes ganes i il·lusió pel que fa a la junta, els dansaires i tots els pares. Això ben segur que farà que s’arribi a un gran objectiu: gaudir d’un bocí de cultura i folklore català a través de la dansa.

Aquest any, el nostre esbart també participarà dins de la 35a Roda d’Esbarts Catalònia, a les actuacions del nostre poble i, com no podria ser d’altra manera, a totes aquelles actuacions que se li presentin ja que els dansaires tenen ganes d’aportar, mostrar i ballar a diferents escenaris tot allò que aprendran a l’escola de dansa de l’esbart durant tot el curs.

Enguany, l’Esbart s’ha reestructurat un xic, però amb les ganes i la motivació que s’ha notat des del primer dia per part de tots els membres que el componen, segur que farà que aquest fun-cioni i s’organitzi millor i sigui una gran tem-porada.

Per començar a arrencar els motors i a gaudir de la dansa ja hem començat a trobar-nos tots els divendres a partir de les sis a Cal Mestre per posar fil a la dansa tot assajant!

Només ens queda dir que, a tot aquell que vul-gui passar-s’ho bé i venir a gaudir de la dansa, l’esperem tots els divendres a Cal Mestre!

Per cert! El correu de l’Esbart és:

esbartdansairemontsoriu@gmail.com

No sentiu la música…Tots a dansar!!!!

Colla bastonera

els PicasoquesUn cop acabada la temporada 2012/13 i ara que estem començant la nostra cinquena tem-porada com a bastoners voldríem compartir amb vosaltres una mica de balanç del que ha estat aquesta temporada passada.

Va començar amb la nostra participació en el correllengua d’Hostalric i podríem dir que aquí hi ha un abans i un després, ja que és la prime-ra vegada que vàrem actuar amb música en di-recte acompanyats de dos grallers i un timbal. A partir d’aquí va venir la nostra actuació a la trobada dels Sant Felius que aquest any es va celebrar a Sant Feliu Sasserra; el Dia internacio-nal de la Dansa que es va celebrar aquí a Sant Feliu de Buixalleu i a Santa Maria de Palautor-dera; la trobada de Santa Bàrbara; per Sant isi-dre vàrem acompanyar a la Colla del Tirabou, i vàrem tancar la temporada amb la Festa de la Vellesa.

La incorporació de música en directe a la colla ens va obligar a redistribuir feines, i una de les

coses que vàrem estar treballant va ser adaptar molts balls que fèiem amb vuit balladors a balls de quatre. Al final el resultat ens ha encantat, amb música en directe tots els balls milloren, a més podem adaptar el ritme de la música com ens convingui!

Aquest any, amb les noves incorporacions, te-nim el repte de tornar a recuperar els balls amb vuit balladors a banda de les gralles i si ens en sortim, això sí que serà maco de veure.

A més, hem començat amb un grup de Picaso-ques infantil i veient que els vailets n’aprenen molt més ràpid que nosaltres, segur que a final de temporada us podrem presentar balls amb els petits. Agafeu-vos fort perquè les actua-cions dels Picasoques duraran hores i hores!

Per qualsevol cosa o dubte us podeu posar en contacte amb nosaltres a l'adreça:

elspicasoques@gmail.com

39

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

les

nost

res

entit

ats

38

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

les

nost

res

entit

ats

En primer lloc, voldríem compartir amb el po-ble la nostra història: la colla senglanera de Sant Feliu de Buixalleu, que és de les més an-tigues. Se sap que a inicis del segle XX ja fun-cionava de paraula i els veterans de la colla ens recorden sovint quan els veïns es reunien per caçar el senglar mitjançant tocs de corneta, o que el més habitual era matar 3 ó 4 porcs la temporada. Des d’això fins a passar a avisar-nos per WhatsApp, a utilitzar emissores i matar mes de 100 senglars, moltes generacions han passat per aquesta associació, de la qual els que en formem part ens en sentim molt orgullosos i te-nim la intenció que duri molts anys més.

Actualment, una de les preocupacions princi-pals que tenim els caçadors és de la falta de renovació generacional. Per això, aprofitant aquesta presentació voldríem fer arribar a tots els vilatans i vilatanes, caçadors o no caçadors

que tinguin ganes d’aprendre l’art de la caça del senglar que s’adrecin a un d’aquests dos te-lèfons o adreça de correu electrònic:

650 536 699 (Jordi) o 639 741 384 (àlex)

senglarsantfeliubuixalleu@gmail.com

Finalment, volem agrair a tots els veïns de Sant Feliu de Buixalleu la paciència que mos-tren mentre realitzem les batudes, facilitant i respectant la nostra feina. Tots sabem que la presència dels caçadors inquieta a moltes per-sones, però volem recordar que ens prenem molt seriosament la seguretat durant la nostra activitat i que en moltes situacions les batudes les sol·liciten bàsicament els agricultors del po-ble. Per qualsevol qüestió referent a danys del porc senglar us podeu adreçar als dos telèfons ja citats.

Colla senglanerasant Feliu de buixalleu i Grions

A més, per la zona de Gaserans també contem amb una altra colla senglanera.

41

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Rela

t cu

rt

40

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Opi

no q

ue...

En Joan i la Berta caminaven pel bosc. Ella, amb una expressió espantada a la cara. Ell, amb una cara alegre, ansiosa per sortir d'aventura, que era el que estava convençut d'estar fent.

– Joan, encara crec que això no és bona idea –va dir la Berta sense poder dissimular la por que tenia –Ja no parlo del fet que els nostres pares ens castigaran per sempre si saben que hem sortit de casa a les dotze de la nit. En aquesta part del bosc podrien haver-hi escur-çons o senglars.

– Ja t'he dit mil vegades que no cal que m'acompanyis –va respondre en Joan amb un sospir. Coneixia de sobres la resposta que li donaria la seva germana.

– Els pares m'han deixat a càrrec del que pas-sés mentre ells no hi eren! No et puc deixar sol!

Que previsible. La seva germana, amb tretze anys, era dos anys més gran que ell, que no-més en tenia onze i per això els pares sempre el deixaven a càrrec d’ella. Però la veritat era que la seva germana era una inútil i una plorami-ques. Moltes vegades en Joan tenia la sensació de ser ell el germà gran.

– Ja gairebé hauríem de ser-hi –va dir en Joan per intentar distreure la seva germana. Almenys ella no creia en fantasmes i no tin-dria por del lloc on anaven.

– Ni tan sols saps si aquell lloc existeix. No-més ho has sentit d'en Nico. El més proba-ble és que ens passem tota la nit voltant pel bosc sense trobar res i que quan tornem ens emportem un càstig que bati tots els rècords mundials. Això si tornem, és clar.

Tot i que l'última part era un pèl exagera-da, en Joan va haver d'admetre interiorment que la Berta tenia raó. En Nico era un alumne d'institut que solia recopilar totes les llegendes urbanes que trobava. i si no en trobava prou, se les inventava.

Aquella, en particular, parlava d'una cabana on un soldat republicà havia viscut després de la

guerra per escapar de les autoritats. La llegen-da deia que havia mort allà i que el seu fantas-ma encara hi rondava. Era una llegenda més aviat pobre i sense gaire emoció, o sigui que en Joan estava decidit a animar-la una mica visi-tant la cabana.

– T'estic dient que no trobarem res. És impos-sible que hi hagi...

La Berta va callar de cop. La llanterna d'en Joan acabava d'il·luminar una petita casa de fusta.

– No pot ser.

La caseta no era gaire gran. Devia tenir més o menys la grandària de la seva habitació. Quan van entrar a dins en Joan va il·luminar amb la llanterna una hamaca estripada i uns quants utensilis de cuina rovellats i oxidats. Tot estava cobert de pols.

– Joan, què és allò?

La Berta assenyalava una brillantor blanca que es veia a través de la paret de fusta. En Joan va sortir de la caseta i va apuntar-la amb la llanterna. Es va quedar glaçat i les cames li van començar a tremolar de por. Quan la Berta el va veure es va quedar quieta contemplant-l'ho fixament.

Era un home jove, d'uns vint-i-cinc anys. Tenia una barba descuidada i uns cabells despenti-nats. Duia un uniforme brut que la Berta va suposar que era l'antic uniforme de la Repúbli-ca. Però també era mig transparent, irrandiant una lleugera llum blanca.

El fantasma estava quiet, observant les es-trelles. Quan va baixar el cap i va girar el seu rostre cap a ells, en Joan va començar a correr cridant com si el perseguís el diable. La Berta es va quedar quieta contemplant aquell ésser fascinada. La seva mirada es va creuar amb la del soldat, que li va regalar un somriure abans de desaparèixer. Ell i la casa s'havien esfumat completament, com si mai no haguessin existit.

La Berta no oblidaria mai aquella nit. Mai de la vida.

Excursió d'una nit d'estiuJordi Riera de Can Puigla colla del Tirabou

per Ferran Ferré antic estadant de la Mola Grossa

Recordar fets costumistes, populars i mu-sicals és retrobar-se amb la història.

Aquella nit era quelcom, un esbós de germa-nor, una pinzellada de cultura dirigida a la col·lectivitat actual, a qui són tan necessàries per comprendre els nostres principis de caràc-ter i estructura de la nostra societat.

A mida, que s´esdevenen els temps, les recor-dances s’allunyen de nosaltres. Això ens obliga a continuar els nostres camins plens d’incerteses.

La Sala Polivalent de Sant Feliu de Buixalleu plena de gent, que escoltava per megafonia la propera actuació de la Colla del Tirabou, que estan ben disposats a exhibir aquesta dansa de gran expressivitat (sols i per parelles), seguint un ritme ancestral. Ball de galanteig, i de tipis-me insòlit, que recupera una tradició de cos-tums populars de Catalunya.

Els dansaires –homes i dones – eren represen-tants de famílies de les masies de l’entorn. En-tusiastes i orgullosos, s’incorporaven al centre de la pista de ball. Agafats per les mans – amb fe símbol d’unió, imatge tradicional, mitologia i llegenda.

Expressivitat dels dansaires amb gestos i parau-les de germanor, donant-se confiança.

Tots arrenglerats... els uns darrere dels altres..., cada galant, acompanyat per una formosa donzella...

Finalitzada aquesta passejada d’introducció, formaren un cercle quasi perfecte, que atreia les mirades dels espectadors per la gràcia i ritme dels actuants.

Ells lluïen vestit de tonalitat fosca, camisa de color blanc i gorra amb visera que els donava un toc d’elegància i de distinció varoníbola.

Elles, vestides de fadrines, propi de segles pas-sats: faldons llargs de colors vistosos, aplica-cions de seda, cossets negres entallats de coll rodó i mànigues curtes. Somriures suggerents, mirades d’embruix... i bellesa, honestedat... dels seus conceptes i senzilleses.

Aquesta dansa destaca per la seva originalitat, no té cap semblança amb d’altres rituals.

És un clam d’esperança per la supervivència i fraternitat d’un poble unit.

Aptitud aconseguida per les creences rebudes dels avantpassats.

Seny i nexe d´unió per la convivència de perso-nes de condicions econòmiques i socials dife-rents i que participen de la festa de l’amor, la fraternitat, l’ajuda mútua i dels valors humans.

La història és com un flux missatger que no para mai. Així ens arriba, fins als nostres dies.

Màxima didàctica, que marca una regla de con-ducta moral.

Colla del Tirabou, us agraïm la vostra sol-vència i aptitud natural... sou mereixedors de la dignitat i del respecte de tots nosal-

tres. Gràcies.

quim Masferrer

Catalunya té més de 500 pobles amb menys de 1000 habitants. Sant Feliu de

Buixalleu n’és un petit exemple. Som pobles amb pocs veïns, però amb moltes històries. Som diferents, moltes vegades poc coneguts; alguns molt tancats, d’altres molt oberts; alguns estan formats d’un petit nucli, d’altres som disseminats; moltes realitats que fan dels pobles i dels seus veïns uns diamants per descobrir. En aquests pobles, darrere de cada porta, hi pots trobar aquests grans diamants, truques i et pot sortir una parella tan entranyable com la de Benifallet que en qualsevol moment posen

el casset i ballen; o les Tresines de Bràfim, que es fixen en totes les coses que en un casament passen; o en Roc, un avi de 97 anys que encara conserva la seva primera vespa, etc.

Algú es podia preguntar qui seria el millor cercador d’aquestes grans històries? Qui seria el millor per trucar a la porta de casa nostra? Doncs en Quim Masferrer, el veí amb més cara i desvergonyit, que de qualsevol situació en treu un gag, un somriure i una història.

Estem molt contents que en Quim hagi saltat a la televisió, amb programa propi i que TV3, després de tants anys fent programes de desco-berta de Catalunya, hagi posat el punt de mira a la Catalunya petita.

Quim, et volem desitjar molta sort, molts programes i grans èxits!

"opino que..."

42

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Rela

t cu

rt

43

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

els

nost

res

reco

rds

La soletat m’abraçava lentament, trencava el silenci el piular d’aquell mussol de nit.

De sobte, un silenci aterridor, continuat i infinit feia d’aquella nit de gener encara més gèlida i interminable. Enyoraré la meva muntanya, la petita vila que em va veure néixer, el meu ramat que em va donar l’aliment per poder créixer i fer-me gran i forta, aquesta muntan-ya del Pirineu on el meu pare va formar una família, després d’haver viatjat per tot el món, vist ciutats, mars, muntanyes... Aquí va conèi-xer la meva mare després d’arribar esgotat de tan llarg camí. Era un cul inquiet! Una persona sense arrels, gens ambiciós, que vivia el dia a dia. L’amor el va fer quedar! La mare va morir al meu part, em va donar la vida i el seu esforç la va convertir en àngel. El pare m’ho va en-senyar tot! Bé, tot el que va poder, però va ser suficient. Ara tinc 20 anys i estic sola, vull dir sense família, sóc la Montsa i em sento petita en aquest lloc, he pres una decisió! Una decisió que em fa sospirar, tinc esgarrifances però he de seguir...

Avui l’esmorzar el faig a poc a poc, vaig posant les poques coses que tinc en una bossa que ha viscut més que jo, la del meu pare. Quatre re-cords, quatre retrats, el penjoll de la mare, un mocador del pare... Tinc també unes llavors que m’he proposat plantar allà on vagi i trobi bona gent. No sé què em trobaré, de moment m’acomiadaré d’en Jan, el meu veí, que és qui es queda el ramat, i cuidarà la masia. Hem cres-cut junts, com a germans però amb la diferèn-cia que es vol quedar aquí, imaginant com és un nou món i gaudint del que té, vol viure sen-se presses, amb lentitud.

Tanco la porta amb clau, vaig acomiadant-me de totes les coses amb els ulls negats, però aquesta decisió ja està presa, no miraré enre-re, encara no! Quan sigui a baix al camí, llavors faré un sospir i començaré el meu nou trajecte.

M’agrada caminar, i aquest serà el meu vehi-cle. Comença a fer-se fosc, i ja porto unes hores en ruta. Trobo una petita cabana i aprofito per

passar-hi la nit, les cames em fan figa...

Aquesta muntanya és el que té! Ara escolto trons lluny, però aquí la meteorologia corre molt. El pare sempre em deia que quan trona és perquè el cel es vol fer escoltar (no has de te-nir por, Montsa, tot passarà) i em venia l’imatge de la mare cantant una cançó de bressol i em traslladava a una altra dimensió.

Llamps i trons... i torna a aparèixer aquesta llum tan intensa i torno a veure la mare, el meu àngel de la guarda, és el missatge que alguna cosa ha de passar.

Sols sé que buscant trobaré Montse Daniel i Pere Torné de Cal Rumbo

Ferran Alsina i Cruells. Resident a Can Sobirà de Gaserans, era fill d’en Llorenç Alsina i Llibert i de la Caterina Cruells i Yvern. Pagès i bosquerol. Lleva del 1936. Morí en un hospital de Madrid l’any 1937, ferit lluitant a les files de l’exèrcit repu-blicà.

Joaquim Alsina i Cruells. Resident a Can Sobirà de Gaserans, era fill d’en Llorenç Alsina i Llibert i de la Caterina Cruells i Yvern. Pagès i bosquerol. Lleva del 1939. Servia l’exèrcit republicà i no consten da-des de la seva mort o desaparició. Fou el segon germà d’aquesta família desapare-gut a la guerra.

Joan Alsina i Martí. Resident a Can Cam-peny de Gaserans. Era fill de Joan Alsina i Bruguera i d’Antònia Martí i Grèvol. Pa-gès. No sabem l’any de la seva lleva. Morí als 21 anys a Puebla de Albortón (Saragos-sa), enrolat a l’exèrcit republicà.

Josep Carbonell i Valls. Nascut i resident a Can Met de Sant Feliu de Buixalleu. Ens

el recorda el seu nebot Salvador Carbo-nell. Lleva del 1936. Era fill de Jaume Car-bonell i Orra i de Caterina Valls i Torrent. Pagès i bosquerol. Morí al front de Terol, allistat a l’exèrcit republicà, el març de 1938 als 22 anys.

Josep Clopés i Rovira. Resident a Ca l’Alomar de Gaserans. Era fill de Josep Clo-pés i Abert i de Maria Rovira i Mas. Treba-llava de pagès a casa seva. Lleva del 1936. Morí el dia 14 d’agost de 1936 a Mediana de Aragon (Saragossa), fent el servei amb l’exèrcit republicà.

Pere Fonoyet i Torrent. Nasqué el 24 de desembre de 1920. Resident a Ca n’iglesias de Sant Feliu de Buixalleu. Era fill de Pere Fonoyet i Parcet i d’Engràcia Torrent i Clos. Pagès. Fou enviat al front de l’Ebre sense els mínims coneixements militars, i

Soldats morts a la Guerra CivilJaume Fugarolas antic estadant de Can Lleganya

Josep Pla de Villa Massaguer

Quan ja s’han ultrapassat els 70 anys de la fi de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la seva memòria es va allunyant cada vegada més de les noves genera-cions, ens ha semblat interessant re-cuperar els noms dels soldats de Sant Feliu de Buixalleu que van morir a con-seqüència de les ferides sofertes en els combats al front. La majoria anaven a la guerra perquè no tenien altra elecció i tots ells van participar, especialment per raons de geografia, amb l’exèrcit repu-blicà. Ens hem plantejat fer un llistat dels noms, lloc de la mort i la lleva dels soldats, completada amb els noms dels pares que van patir les seves pèrdues, així com la denominació de la casa on residien i de les feines que feien en el moment de ser reclutats. Hi fem cons-tar els noms que hem trobat, però no sabem del cert si hi son tots. L’eix de la informació l’hem trobat a la plana 157 del llibre Els Noms de la Guerra facilita-da pel Museu Etnològic del Montseny, la Gabella, d’Arbúcies (MEMGA),en una llista de 15 soldats que hem pogut am-pliar i aprofundir fins a 24, aprofitant la informació obtinguda de les entrevis-tes amb la poca gent gran que encara

ho recorda i que, als anys 30, havien conviscut o tenien amistat amb alguns dels nois que van anar a la guerra. De la mateixa manera hem parlat amb des-cendents i familiars que, també de jo-ves, n’havien sentit parlar a casa seva. Sabem que perquè aquest treball sigui complet hauria de contemplar igual-ment tots els noms dels veïns de Sant Feliu de Buixalleu que van participar a la guerra, les llistes dels soldats que hi van haver d’anar i en van poder tornar, els noms dels pròfugs, els que es van passar de bàndol i les possibles morts en els bombardejos i en les repressions d’abans i de després. Però tot això fins ara no ens ha estat possible. Dediquem aquesta modesta investigació a ajudar a honorar i a perpetuar els noms dels soldats que van perdre la vida a efectes de la lluita als fronts de batalla i al reco-neixement històric del dolor que la seva desaparició provocà al si de les pròpies famílies. Els seus noms evoquen el re-cord més dolorós i punyent de la tragè-dia que durant 3 anys les generacions dels nostres pares i avis convisqueren involucrats en el context revolucionari i arravatat de la guerra.

Josep Carbonell i Valls de Can Met de Sant Segimon. Foto: Salvador Carbonell

... continuarà

45

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

els

nost

res

reco

rds

44

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

els

nost

res

reco

rds

morí el dia 10 d’agost de 1938, quan no-més tenia 17 anys, allistat a l’anomenada lleva del biberó de l’exèrcit republicà.

Joan Fugarolas i Massaguer. Nasqué l’1 de maig de 1912 a Can Mateu de Gase-rans, mas en què treballava de pagès. Fill de Jaume Fugarolas i Casellas i de Maria Massaguer i Pla. Era de la lleva del 1932 i havia fet el soldat a Madrid l’any 1934. Reservista. Desaparegué al front del Segre l’any 1938, servint l’exèrcit republicà. La seva mort no fou comunicada a la família, però a l’última carta explicava que la seva posició es trobava en una situació molt desesperada.

Melcior Juanhuix i Cané. Resident al Mas Riera de Grions. Fill de Joaquim Juan-huix i Masferrer i de Carme Cané i Garròs. Pagès i bosquerol. Segons el record de Pilar Pla i Massaguer, de quan tenia 9 o 10 anys, morí complint ser-vei a l’exèrcit republicà en el mateix combat que el seu veí i amic de Grions, Josep Prats i Bruguera, de Can Brugue-ra, desaparició documentada a Mediana de Aragon.

Francesc Martí i Massaguer. Nasqué a Can Pol del Palau de Sant Feliu de Buixalleu, mas en què treballava de pa-gès en el moment de ser mobilitzat. Fill de Miquel Martí i Fontanella i d’àngela Massaguer i Costa. Segons el record del seu nebot Miquel Martí i Planas, que ales-hores era petit, en Francesc feia el soldat amb les tropes de l’exèrcit republicà i morí a Santoña (Santander), però no recordava cap més dada.Joan Mas i Hosta. Resident a Can Llopart de Sant Feliu de Buixalleu. Fill de Josep Mas i Serra i de Josepa Hosta i Tuset. Pa-gès. Lleva del 1935. Consta que morí ser-vint l’exèrcit republicà l’abril de 1938 a 24 anys, però no sabem en quin lloc.

Lluís Massachs i Carreras. Resident a Can Gurdó de Sant Feliu de Buixalleu. Era fill de Josep Massachs i Batlle i de Jose-pa Carreras i Berga. Nasqué l’1 de maig de l’any 1918. Bosquerol. Segons explica en Jaume Call,amb la retirada de la tropa republicana arribà a França on serà inter-nat en un camp de concentració. Aquí, se-guint la mateixa informació,serà detingut pels nazis i a partir d’aleshores,segons la base de dades d’en Jaume Busquets, fou fet presoner amb el número 56273.L’any 1941 anà deportat pels nazis a àustria, al camp d’extermini de Mauthaussen matri-culat amb el número 3957. Morí el dia 2 de febrer de 1942 en una cambra de gas.

Lluís Nonell i Amatller. Nasqué a Can Xacó de Gaserans el 23 d’octubre de 1918, fill d’Antoni Nonell i Galobardes i de Re-mei Ametller i Alsina, mas en què treba-llava de pagès. ingressà a l’exèrcit repu-blicà. La seva germana Maria ens informa que fou aquarterat al Collell a últims de 1937 i que morí al front de Llevant el dia 24 de març de 1938, a l’edat de 19 anys.

Francesc Pascual i Vall-llosera. Nascut a Can Vernedes de Sant Feliu de Buixalleu. Fill de Josep Pascual i Francisco de Sales i de Francesca Vall-llosera i Cumià. Treba-llava a casa seva i al bosc. El seu germà

Pere ens infor-mà que morí al front servint l’exèrcit repu-blicà, però en desconeixem cap més dada.

Segimon Pla i Buixalleu. Natural de Cal Trempat de Gaserans. Fill de Joan i de Josepa. Pagès. Casat pel civil amb Remígia Serra i Sureda.

D’ell només sabem que fou mort el 2 de febrer de 1939 per membres de la retirada republicana, acusat de desertor de gue-rra. Tenia 36 anys.Josep Prats i Bruguera. Nascut i resident a Can Bruguera de Grions. Era fill de Jau-me Prats i Capdaigua i de Teresa Bruguera i Romaguera. Feia de pagès a casa seva. De la guerra només hem trobat que servia l’exèrcit republicà i que morí a Mediana de Aragon (Saragossa).

Josep Rabionet i Nogué. Havia residit amb la seva família al Mas Xirau de Grions. Fill de Joan Rabionet i Ribrugent i de Te-resa Nogué. En el moment d’esclatar la

Joan Fugarolas i Massaguer de Can Mateu de Gaserans. Foto: Josep Fugarolas

El Collell 1-12-1937. Grup de reclutes de l'entorn de Gaserans que van marxar junts a la guerra. Dret al centre en Lluís Nonell de Can Xacó. Foto: Josep Tornés

guerra ja s’havia casat amb Carme Munta-das i Sicrés i residia a Can Cisó d’Hostalric. Eren pares del petit Miquel, nascut el dia de Nadal del 1934. Reservista. Fou mobi-litzat per l’exèrcit republicà i segons infor-ma el seu fill només es pogué saber, per informació d’un company de files, que morí durant la retirada, prop de Vic, en un xoc amb l’exèrcit nacional. La família no rebé cap comunicació.

Joaquim Ripoll i Masferrer. Resident a la masoveria de Can Vilar de Sant Fe-liu de Buixalleu. Era fill de Jeroni Ripoll i Busquets i de Dolors Masferrer i Marquès. Pagès. Només sabem que morí el dia 28 d’abril de 1938 servint l’exèrcit republicà.

Francesc Rotllant i Verdolet. Resident amb els seus pares i germans a Fora Vila de Sant Feliu de Buixalleu, una família de carboners. Fill de Josep Rotllant i Busquets i de Carme Verdolet i Farré. De formació llibertària i anarquista, és conegut que fou mort al front enrolat a l’exèrcit repu-blicà. En Jaume Call recorda haver sentit dir que morí a Artesa de Segre.

Pere Roura i Arenas. Era natural de Ga-serans, però ignorem de quina casa. Fill de Segimon Roure i Rourell i de Càndida Arenas i Colomer. Bosquerol. Lleva del 1937. Al servei de exèrcit republicà. Morí al front de Terol el gener de 1938, quan tenia 22 anys.

Esteve Salvañà i Giol. Natural de Cal Ba-talló de Gaserans. Fill de Josep Salvañà i Xamaní i de Carme Giol i Riera. La seva neboda Maria ens assabenta que s’havia casat amb la Josepa Masò i Arenas, eren pares de la Maria i la Magdalena i residien a Can Vidalet de Ramió, on feien de pa-gesos. Reservista. Sabem que morí en el temps de la guerra però no en tenim cap més referència.

Eladi Samon i Soler. Nascut a Can Miloca, casa més coneguda per Can Matavaques, de Gaserans. Fill de Francesc Samon i Fu-

garolas i de Maria Soler i Serra. Treballava al bosc amb el seu pare. Segons informa en Vicenç Buhils i Planiol, era de la lleva del 1941, la lleva més jove i desempara-da cridada a files per l’exèrcit republicà, anomenada del biberó. L’Eladi morí a la batalla de l’Ebre el dia 2 d’agost de 1938, encara adolescent, a 17 anys, pocs dies després de ser incorporat al front.

Joan Torrellas i Clos. Natural de Can Puig de Gaserans. Fill de Jaume Torrellas i Massaguer i de Teresa Clos i Auladell. Feia de pagès a casa seva. Era de la lleva del 1938. Serví l’exèrcit republicà. Morí a Fra-ga (Osca) el 1937 a l’edat de 20 anys.

Joaquim Valls i Boix. Natural del Mas de Sant Segimon. Ordenat sacerdot abans d’esclatar la guerra, exercia d’ecònom de Torrent bò. Fill de Joan Valls i Torrent i de Julita Boix i Martí. Mateu Valls i Costa i la seva tia Montserrat Roca i Valls, que avui té 97 anys i és plenament conscient, con-temporània d’en Joaquim, ens informen que després d’un seguit de vicissituds in-gressà en el cos de Sanitat Militar de la República a la ciutat de Casp (Saragossa), en una unitat de cures de ferides de gue-rra. Morí al març de l’any 1937, moment en què tenia 34 anys, condemnat pel seu comandament quan fou descobert que era sacerdot.

Felip Valls i Creuet. Residia a Sant Feliu de Buixalleu, però desconeixem la casa. Fill de Jaume Valls i Soler i de Victòria Creuet i Borrell. Lleva del 1938. Morí el dia 3 de juny de 1937 prestant servei a l’exèrcit republicà, sense que consti el lloc.

Mossèn Joaquim Valls i Boix, de Sant Segimon, fou ecònom de Torrentbò. Foto: Salvador Carbonell

Poemes cantats en els anys 1930Les noies de Grions en tenen pretensions,

perquè van mudades,

en porten els llavis pintats,

els ulls emmascarats i les celles reixades.

En troben un pagès, li enciren la cara.

En volen un senyoret

que en porti calces i barret,

sabates de xarol i mitjons de fer patir, ai sí.

Sant Feliu una polla rosa nia,

que els fadrins de la xalada

perquè no en pugues volar.

El pobre que s’hi casi, ja

es pot preparar, que de càndides i

matalassos cap temps no en tindrà.

Arxiu de Josep Pla de Villa Massaguer

47

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

salu

t

46

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

El 13 d’octubre d’aquest any 2013 ha tingut lloc a Tarragona la beatificació de 522 cristians (sa-cerdots i religiosos) que foren martiritzats per causa de la fe, en la persecució religiosa, en di-ferents llocs d’Espanya, durant el anys 1936 al 1939. S’ha escollit Tarragona perquè en els pri-mers temps del Cristianisme ja foren martirit-zats en l’amfiteatre romà el bisbe Sant Fructuós i els seus diaques Sants Auguri i Eulogi.

Entre aquests beatificats hi ha els disset mon-jos de Montserrat que varen ser morts, donant testimoni d’amor i de fidelitat a Jesucrist i a la Moreneta, la Mare de Déu de Montserrat, pa-trona de Catalunya.

En el nostre bisbat de Girona també s’ha ini-ciat la causa de beatificació dels 199 sacerdots que varen ser martiritzats entre els anys 1936 i 1939. Els seus noms estan esculpits en dos grans panells de marbre a l’entrada del temple del Santuari-Col·legi de Santa Maria del Collell, si-tuat a 13 km de Banyoles.

Allí hi podem trobar els noms dels nostres antics senyors rectors, Mn. Anton i Mn. Tomàs. L’any 1991 un antic professor del Santuari-Col·legi de Santa Maria del Collell, Mn. Josep Ma Cerve-ra, i que després fou Sr. rector de Sant Feliu de Guíxols, publicà un llibre on recollí la narració del martiri de cadascun d’aquests cent noranta-nou sacerdots.

El martiri del Sr. rector de Gaserans el narrà així: “Mn. Antoni Juanhuix i Turon havia nas-cut a l’Esparra l’any 1878. Ordenat prevere o sacerdot l’any 1905. Va ser capellà-custodi del santuari de la Mare de Déu dels àngels. Des-prés, rector de la parròquia de Sant Llorenç de Gaserans. Quan esclatà la revolta es refugià a casa de la seva germana a Brunyola. Recone-

guts el dia 7 d’agost, els detingueren i se’ls em-portaren al terme de Caldes de Malavella. i allà els assassinaren.”

i el martiri de Mn. Tomàs el descriu així: “Mn. Tomàs Comas i Boada nasqué a Franciac l’any 1876. Ordenat prevere l’any 1908, exercí de vi-cari a les parròquies de Sant Miquel de Pera, Oix, Ridaura i Caldes de Malavella. Fou també capellà-custodi del santuari de la Mare de Déu del Mont. i, responsable de la parròquia de Grions. Al començament de la guerra s’amagà al bosc. La serventa baixà un dia a la rectoria per a recollir quelcom. Els milicians la van re-conèixer i li van pregar que digués a Mn. Tomàs que tornés al poble amb tranquil·litat, que hi estaria més segur. Així ho va fer el mossèn. Però tan bon punt arribà, quedà retingut i el con-duïren a l’edifici de l’ajuntament d’Hostalric. Dos dies després, ell i un altre sacerdot fugitiu del bisbat de Barcelona, eren portats al terme de Massanes, a l’ermita de Sant Roc. Els obliga-ren a pilonar les cadires i bancs a dins mateix de la capella, i a calar-hi foc. Els milicians tancaren les portes i apuntaren els fusells a unes espit-lleres perquè els empresonats no hi respiressin. Al cap de molta estona, pensant que els troba-rien asfixiats, obriren les portes i els trobaren, i els varen veure agenollats pregant. Llavors es determinà que fossin afusellats allí mateix. Els veïns de Massanes s‘hi oposaren. Davant d’això s’acordà de portar-los al terme de Fogars de la Selva. Allí Mn. Tomàs fou despullat, mutilat, lli-gat a un arbre i socarrat. A l’altre sacerdot el van escanyar. Era el dia 25 de juliol de 1936.”

A ells, com a tots el màrtirs, els podem invo-car perquè ens ajudin en totes les nostres ne-cessitats. Ho podem fer resant l’oració que va compondre Mn. àngel Caldas, el postulador de la causa, i que és a la tauleta, al costat dels exemplars del Full Parroquial de cada setma-na. També podem resar l’himne de Laudes que composà un monjo de Montserrat i que figura en el llibre de Litúrgia de les Hores; diu així:

Mossèn Anton Juanhuix, rector de Gaserans i mossèn Tomàs Comas, rector de Grions: màrtirs de cristMossèn Rossend Roca

Oh Màrtirs de Crist

Sou foc i embranzida

No hi ha amor més gran

Que dóna la vida.

Lloem Crist Senyor

Que us feu triomfar

Fins per qui us occí

Vau saber pregar

El fisioterapeuta és el professional que tracta la recuperació dels esquinços de turmell, utilit-za diferents tècniques per millorar l’edema, el dolor i la mobilitat del turmell, i readaptarà la tornada a l’activitat esportiva si escau.

Aquestes són algunes de les diferents tècniques que utilitzem durant el període inicial del trac-tament:

• Electroteràpia analgèsica i antiinflama-tòria:

• TNS: per calmar dolor si és necessari.

• interferencials: per drenar l’edema.

• Us: per desinflamar el lligament.

• Magnetoteràpia, pel seu efecte també antinflamatori.

• Teràpia manual: per mobilitzar les articu-lacions del peu, i assegurar-nos el seu bon funcionament, i evitar futures rigideses.

• Masoteràpia per drenar l’edema.

• Crioteràpia: aplicació de gel durant 10 minuts, en finalitzar la sessió de fisio-teràpia, i per pautar a do-micili.

• Embenats: s’utilitzaran simultàniament al tracta-ment, i el fisioterapeuta n’anirà posant d’un tipus o d’un altre en funció de les necessitats. Aquest tema el desenvoluparem una mica i amb més detall.

els esqUinços de TUrMellGemma Formiga de Can Rata

Diplomada en fisioteràpia i membre de Fisioarbúcies

Visió lateral dels lligaments i tendons en la regió de l'articulació tibiotarsiana i en el tars en el peu dret

Propioceptiu en plat de Bohler

Quan parlem d’esquinços de turmell, parlem bàsicament dels esquinços dels lligaments del turmell. Els lligaments són els elements d’estabilitat passiva lateral de l’articulació.

L’esquinç del lligament lateral extern és el més freqüent, i ve donat per una distensió d’aquest lligament, després d’una entorsi, regirada o caiguda. L’esquinç del lligament lateral intern és menys freqüent.

L'esquinç és una elongació del lligament, en funció del grau de l'esquinç, i, ii o iii, varia el tipus d'elongació fins a la ruptura:

• Esquinç de grau i: inflamació i/o ede-ma discret, però pre-senta l’articulació estable.

• Esquinç de grau ii: inflamació més im-portant amb edema i /o hematoma, difi-cultat per caminar.

• Esquinç de grau iii: inflamació important, edema important, hematoma, inestabilitat de l’articulació, impossibilitat per caminar. En els esquinços de grau iii pot haver-hi ruptura de les fibres del lligament i inclús ruptura to-tal del lligament.

El més important és fer un bon diagnòstic i aplicar en cada cas el tractament adequat.

En qualsevol dels tipus d'esquinç és important fer fisioteràpia per recuperar bé el turmell i evi-tar possibles seqüeles a curt o llarg termini.

el tractament de fisioteràpia en els esquinços de turmell

49

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

d'e

xcur

sió

a...

48

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

salu

tDurant el període final de recuperació, afegi-rem exercicis de tonificació muscular, i els més importants de tots seran els exercicis propio-ceptius. Aquests exercicis són necessaris per la total recuperació de la lesió. Es faran amb

diferent càrrega del pes, sobre dos peus o un, en diferents posicions, i en diferents plans ines-tables. Ajuden a evitar tornar a patir un altre esquinç.

Embenat funcional

Embenats tipus kinesio-tape

Tipus d’embenats. Per què n’hi ha de tants tipus? Per a què serveixen? Com és que els fisioterapeutes posem diferents embenats?Generalment estem acostumats que quan un té un esquinç o una contusió important, va als serveis mèdics i aquests solen fer uns em-benats compressius molt grans. Aquests embe-nats estan indicats en esquinços de grau iii per immobilitzar bé l'articulació i drenar l'edema i l'hematoma.

Si l'esquinç és de grau i o ii NO cal portar una immobilització durant 10 dies. El més adequat és iniciar el tractament de fisioteràpia el més aviat possible.

Si l'esquinç és de grau iii SÍ que cal una immo-bilització, que aleshores ha de ser de més de 10 dies.

Els fisioterapeutes, en canvi, en posem de dife-rents tipus. Per què?

Fem un tipus d’embenat diferent, en funció de la lesió i del que volem aconseguir. També de-pendrà de si la lesió és recent o crònica.

• Embenats funcionals:

Serveixen per estabilitzar una articulació. Un embenat funcional es fa amb espara-drap inelàstic o semielàstic, i prèviament s'aplica un pre-tape (una cinta elàstica no adhesiva protectora). Amb l'embenat fun-cional es limita el moviment del mecanisme lesional, la resta de moviments són lliures. No és aparatós i es pot anar calçat.

• El kinesio-tape:

Altres vegades també posem allò conegut, gràcies als esportistes d’elit, Kinesio-tape, ara ja amb un ús bastant freqüent a la res-ta de la població.

El Kinesio-tape consisteix en l'aplicació de cintes adhesives elàstiques de color (beix,

blau, negre, fúcsia i verd). Aquestes cintes el que fan és ajudar el tractament.

En funció de com les posem, de la tensió que hi donem (des de 0% fins a 100%) i de la forma, serviran per normalitzar la ten-sió, millorar la circulació, disminuir el dolor, estabilitzar l'articulació, ajudar a cicatritzar un múscul i/o relaxar-lo.

El K-tape vol estimular les forces pròpies de curació del cos. Es pot posar a qualsevol edat.

Cal tenir un bon diagnòstic de la lesió, seguir un bon tractament i, si convé, amb l’ajuda dels diferents embenats el fisioterapeuta ajudarà a la incorporació a l’esport d’una manera més rà-pida i eficaç, evitant també les recaigudes.

Passejada matinal pels volts de la platja del CastellXavi Sitjà de Els Miratges

Palamósd'excursió a ...Una vegada més, un matí que no sabíem què fer, agafem el cotxe i ens plantem a la platja de Castell, una de les poques platges verges que queden a la Costa Brava, i d’una bellesa extrema. Un cop allà, decidim fer un camí que va resseguint la costa en direcció al cap Roig, a Palafrugell, sabent, però, que amb el petit no arribarem tan lluny.

Així doncs, comencem a caminar la Marcela, en Santi, jo i la nostra amiga Anna Coll. El pri-mer que ens trobem és un poblat iber que té unes vistes precioses sobre la platja i sobre el barri de la Fosca (de Palamós). Anem seguint per dins el bosc de pins que voregen els penya-segats en un dia de sol tan esplèndid com el que hem escollit, meravellant-nos de les vistes tan extraordinàries que tenim a menys d’una hora de casa. Quan ja fa una hora i mitja que fem camí (a ritme de nen de 3 anys) baixem a la cala dels Canyers, una petita platja de pedres preciosa on esmorzem una mica. i d’allà, doncs, comencem a recular fins que hi ha un punt on en comptes de seguir la costa passem per dins un bosc d’alzines on es pot trobar la curiosa barraca d’en Dalí. i d’aquí ja arribem una altra vegada a la platja del Castell. Una volta senzilla de 3 horetes que si es va preparat per dinar ens pot acostar més al cap Roig i gaudir de cales i platgetes en una de les parts més boniques de la Costa Brava.

50

no

vem

bre

201

3_sa

nt F

eliu

diu

26

Gas

tron

omia

nOveMBRe GeneRdeseMBRe FeBReR MaRçdl dM dC dJ dv ds dG

1 23 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 1617 18 19 20 21 22 2324 25 26 27 28

agendanovembre-març

Novembre

desembre

Gener

Març

diuMENGE 10 - Matança del porc. organitza: Amics de Gaserans

Antigues Escoles de Gaserans

divENdrES 6 - de 8 h a 15 h Fira d'antiguitatsCentre cívic de Cal Mestre 16.30 h Taller: Elaboració d'un pesse-bre. Sala Polivalent

diuMENGE 8 - A partir de les 16 h Festa d'HivernSala Polivalent

diuMENGE 15 - 17.30 h Quina per La Marató Sala Polivalent

dedicada enguany a les malalties neurodegeneratives

diLLuNS 16 - 19 h Taller: Cuina de proximitat organitza: Joves de Sanfa

Sala Polivalent

diJouS 26 - Matí Concurs de PessebresGrions18 h visita del Patge reialSala Polivalent

divENdrES 27 - Tarda Concurs de Pessebres Gaserans i Sant Feliu de Buixalleu

diSSABTE 18 - 11 h Escola de Pares. xerrada sobre l'educació emocional Sala de Plens de l'Ajuntament

diSSABTE 22 - 11 h Escola de Pares. xerrada sobre l'afectivitat i la sexualitat Sala de Plens de l'Ajuntament

diuMENGE 30 - 12 h roda d'Esbarts Granollers

diuMENGE 5 - Els reis Mags a casa

diuMENGE 12 - Festa Cloenda del Concurs de Pessebres. Església de Grions

diSSABTE 15 - 17 h Roda d'Esbarts Sala Polivalent

Hi participaran Esbart dansaire Montsoriu, Esbart Gaudí i Esbart Joventut Nostra

dl dM dC dJ dv ds dG

1 2 34 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30

dl dM dC dJ dv ds dG

12 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 2223 24 25 26 27 28 2930 31

dl dM dC dJ dv ds dG

1 23 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 1617 18 19 20 21 22 2324 25 26 27 28 29 3031

dl dM dC dJ dv ds dG

1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28 29 30 31

solucions SFDiu25Les 7 diferències L'endevinalla

El total de préssecs és 15. El repartiment va de la següent manera:

- La meitat de 15 són set i mig, més mig; són vuit préssecs pel masover. Em queden 7 préssecs.

- La meitat de 7 són tres i mig, més mig; són quatre préssecs per l’amo. Em queden 3 préssecs.

- La meitat de 3 són un i mig, més mig; són dos préssecs pel vigilant. Em queda 1 préssec, que és el que em vaig poder menjar.

Llom1. Posem el forn a escalfar a 250ºC a dalt i a baix o bé amb ventilador i gratinador alhora, depèn del tipus de forn.2. Mentrestant, preparem el llom. Unteu-vos les mans amb una mica de vinagre de Mòdena, i fregueu tota la peça de llom, tant per fora com entre els talls. (Compte, només una mica). Després posem sal i pebre blanc a tot el llom per fora, i llibret per llibret.3. Unteu amb la crema d’ametlles cada cos-tat dels llibrets (com si fos Nocilla o Nutella), deixant el llom sencer i unit per la crema.4. Tirem un raig d’oli d’oliva suau sobre el llom i el posem al forn. Els primers 10 minuts a 225 ºC, dalt i baix. Després baixem la temperatu-ra a 180 ºC i traiem la part de dalt del forn

o gratinador, deixant només el ventilador o la part de baix durant 20 minuts més.Passats els primers 30 minuts, traiem la safata del forn, i amb el conyac flamegem el llom, mantenint el forn a 180ºC. Tornem a posar la safata al forn i la deixem 15 minuts més a 180ºC.5. Un cop cuit, cobrim la peça amb la crema de rossinyols i, minuts abans de servir, ho gra-tinem tot.6. En el moment de servir s’han de fer els talls de llom en diagonal, i no perpendicularment en el mateix sentit dels llibrets.

Llom amb ametlles i crema de rossinyols· Una peça de llom de 750 g (de-maneu a la carnisseria que el tallin a llibrets d’uns 4 mm, però sense arribar a baix, perquè la peça s’ha de mantenir sencera)· 400 g d’ametlles blanques crues Marcona o torrades· Oli d’oliva de gust suau

· Vinagre de Mòdena, millor que sigui un bon vinagre italià· Mig cullerot gros de conyac (sem-pre és millor que sigui de qualitat) · Sal i pebre blanc· Per a la crema de rossinyols:

· 250 g de rossinyols (alternati-

ves: trompetes de la mort, rove-llons, pinetells o ceps; millor no barrejar-ne de diferents tipus)· Una ceba grossa tendra o de Figueres o dues de petites· 750 ml de caldo vegetal

Crema de rossinyols1. Es fa un sofregit de ceba. Quan comença a estar fet, s’hi afegeixen els rossinyols (prèvia-ment nets) i deixem que treguin l’aigua.2. Després s’hi afegeixen uns 400-500 ml de caldo vegetal i es deixa 20 minuts tapat a foc suau. 3. Posem sal i pebre al gust.

4. Es passa tot per la batedora, i després pel colador xinès. Ha de quedar una crema suau i una mica espessa, amb una textura semblant a la d’una beixamel suau no massa espessa. Nota: Per rebaixar el gust o fer-la més líquida, afegiu-hi més caldo vegetal; per contra, per es-pessir afegiu-hi farina de blat de moro desfeta amb una mica de caldo vegetal.

Com es prepara?

Ametlles1. Si les ametlles ja són torrades, senzillament les pelem.2. Si les ametlles són Marcona les torrem al forn posant-les directament a la safata a uns 200ºC a dalt i baix, o bé amb ventilador i gratinador alhora. S’han de torrar lentament. Al cap d’una estona, amb una cullera de fus-ta, remeneu-les. Vigileu que no es torrin massa,

perquè si no queden amargues. Un cop torrades, traieu-les del forn i escampeu-les ben separades sobre paper absorbent, per-què es refredin. Un cop fredes, guardeu-les en un recipient hermètic.3. En el moment en què aneu a preparar el llom per enfornar-lo, trinxeu les ametlles fins aconseguir una pasta d’ametlles (amb textura semblant a Nocilla o Nutella); utilitzeu una pi-cadora o un aparell similar.

Ingredients (per a 4 ó 5 persones)