núm

. 63

1

15 de juliol de 2016

ISSN - 1695-4793

7El Districte silencia la consulta dels jardins Menéndez y Pelayo

12Zea Mays, primer gran grup del 19è Euskal Herria Sona

A.B

S.M.

X.T

4La manifestació ‘La Gràcia que volem’ ja suma 37 entitats

L’establiment de difusió de material nazi porta una setmana precintat, no té web i l’amo ha fugit

Mossos i experts confien que la Llibreria Europa no tornarà a obrir pel Codi Penal

pàg. 4pàg. 4

pàg. 6pàg. 6

L’Esperança es buida de serveis que al setembre ja no tornaran

X.T

L’hospital cedeix subaguts, paliatius i rehabilitació al Fòrum, i radioterapia, al gener, al Mar

2

15 de juliol de 2016l’independent

A Vallcarca, on el tradicional independentisme respecte Gràcia no ha impedit que es copiï i s’adapti el lema La Gràcia que volem, no paren de passar coses. L’última que fa gràcia és la proposta obligatòria que ha fet el Districte als tres col·lectius que utilitzen l’espai d’entitats de l’avinguda Vallcarca 105 perquè assumeixin un lloguer de 660 euros anuals entre els tres. Fins ara no pagaven ni un duro, petrò al mes de maig va arribar una primera carta oficial on per error s’apuntaven els 660 euros però per a cadascun. Aviat es va aclarir. De moment ho pagaran. En un barri suculent, de moment, prefereixen no okupar.

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

editorial

El carrer Sèneca ja no és el dels anys noranta. Des que es va peato-

nalitzar l’any 1999 i sobretot ara que la Riera de Sant Miquel s’ha

afegit a l’elitització de la zona d’influència dels Jardinets, hi llueixen

les galeries d’art, els dissenyadors i els restaurants de categoria. El

carrer encara més ha canviat des que als anys setanta va començar

a albergar l’establiment més sinistre de Gràcia, una llibreria de llibres perseguits que defensaven idees la pràctica de les quals portaven

a l’aniquilació de milions de persones. També era la seu de l’extinta

CEDADE, el Círculo de Amigos de Europa, que va aconseguir ser un

punt d’atracció del neonazisme en un Estat espanyol on els quatre

gats que el practicaven es deixaven adoctrinar per líders europeus

de l’anomenada Internacional Negra.

Gràcia, plural i oberta a tota mena de projectes, mai es va fer seva la

Llibreria Europa. Als anys noranta hi ha les protestes més reeixides

amb el naixement de la Plataforma Anna Frank, amb la reforma

del carrer que va permetre

instal·lar uns llistons gairebé

imperceptiles amb símbols

de col·lectius perseguits pel

nazisme, i amb alguns atacs i

saquejos protagonitzats per

grups d’acció directa. També

en aquells anys hi ha les rèpli-

ques violentes dels grupuscles afins a la llibreria que van cremar el

Casal Popular de Verdi o que van matar Roger Albert en una Festa

Major de l’any 2004.

La batalla per fer desaparèixer la Llibreria Europa ha estat dura, i

moltes vegades la majoria de veïns han abaixat els braços i han

preferit mirar cap a un altre costat. En els últims temps, malgrat

alguns intents de ressorgiment de la protesta i alguns posiciona-

ments a nivell de Districte, la pressió social no ha estat a l’alçada de

l’amenaça que significava la pervivença d’aquest establiment. Com

a mitjà hem intentat col·laborar en el final que avui podem albirar:

el tancament de la Llibreria Europa ha estat i és una de les línies

vermelles de l’Independent. Per això l’operatiu policial de divendres

passat pot ser l’inici de temps millors a la Gràcia, sempre plural i

oberta -insistim-, però on no hi tenen cabuda l’apologia del genoci-

di ni la negació de l’holocaust. On no hi ha arribat la pressió social,

hi ha arribat ara, després de tres intervencions en els últims 20 anys,

l’acció judicial de la fiscalia especial de delictes d’odi i els Mossos

d’Esquadra. Com a veïns, si en algun moment en els últims mesos

ham estat crítics amb alguna actuació policial, ara toca aplaudir.

Dempeus. Contra la Llibreria Europa.

No ha estat la pressió social

cartes al director ull de donaAdreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça,, telèfon

i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a redaccio@independent.cat.

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

Passen desapercebuts i no

són visibles si no se’ls para

atenció, però necessitem

identificar-los per entendre

com els interioritzem, mostrar

les desigualtats que sostenen

i dissenyar estratègies per a

eradicar-los. Als homes els

costa de veure’ls. Les dones

poden fer llargues llistes de

situacions discriminants i de

responsabilitats que haurien

de ser compartides per les se-

ves parelles o companys de llit,

treball, activitat o militància.

Als tallers de la Xarxa d’Homes

per la Igualtat, n’han detectat

en diferents àmbits. “En el

familiar, on els homes reconei-

xen que sempre els han cuidat

més del que ells han cuidat.

Des de petits han gaudit de

més independència i d’adults

disposen de més temps lliure.

Acostumen a escaquejar-se

d’allò quotidià i de l’atenció a

les persones dependents. En

el sexual, on és improbable

que els homes pateixin una

agressió, se’ls suposa el desig,

s’espera que prenguin la inici-

ativa i no xoca que deleguin

la responsabilitat per l’anti-

concepció. La promiscuïtat els

prestigia i no els estigmatitzen

ni l’afició al porno ni el consum

de prostitució. Però el major

privilegi és que la penetració

segueix sent sinònim de rela-

ció sexual completa”.

Micromasclismes

Conxa

Garcia

el dependent

Com a veïns, ara toca aplaudir l’actuació

policial, dempeus, contra la Llibreria Europa

TERCERES ELECCIONSLa governabilitat d’Espanya va ca-

mí de convertir-se en el dia de la

marmota. Si els partits fossin cohe-

rents, les aliances serien inviables.

Bàsicament perquè només hi ha

un partit, Ciutadans, que pot fer

president Rajoy o Sánchez. La resta

no pot fer res més que mirar-s’ho.

Si el PSOE s’absté perquè el diri-

gent popular sigui investit, Pode-

mos sí que podria fer el sorpasso

d’aquí quatre anys si s’esgota tota

la legislatura. El pacte d’esquer-

res és inviable perquè els partits

d’obediència catalana mai recol-

zaran un govern que no accepti

el referèndum i la resta de forma-

cions tenen una representació ir-

risòria. Davant d’aquest escenari

i tenint present que unes terceres

eleccions segurament donarien els

mateixos resultats, el més previsi-

ble és l’abstenció dels socialistes.

Caldran, però, unes contrapartides

importants perquè els dirigents de

Ferraz puguin justificar que Rajoy

assumeixi el poder. I això passa per

eliminar algunes de les lleis de les

que han fet bandera els populars.

Ricard Andreu

SANCIONS A HONGRIALes informacions que apunten

que Hongria ha comès tot tipus

de violacions als refugiats que

miren d’entrar a Europa haurien

de comportar sancions contun-

dents al govern xenòfob de Viktor

Orbán, que convocarà a l’octubre

una consulta popular sobre el

repartiment de quotes dels im-

migrants que fugen de zones de

guerra o de crisis. L’executiu hon-

garès s’ha negat a acceptar els dos

mil refugiats que li pertoquen bli-

dant les fronteres (Espanya ho ha

fet sense aixecar tanques, també

cal dir-ho) amb Croàcia i Sèrbia ,

però a més ha gasejat i colpejat

persones indefenses. Fins quan

ho acceptarem?

Remei Tarragona

15 de juliol de 2016l’independent

3

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Man-

zanera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver,

Clara Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric Llu-

ent, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas i Joanna Chichel-

nitzky. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia,

Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Àngel

Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí, Joan

Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Tris-

tram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll, David

Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi Lou. Disseny

web: Maria Vilarnau. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263)

publicitat@independent.cat. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Dipòsit legal: B-32.478-00

Sol·licitat control PGD

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

Una llibreria anomenada EuropaFins el passat divendres, al carrer

Sèneca número 12, hi havia una

llibreria oberta al públic on per

entrar-hi, havies de passar sota

un rètol amb el nom de Llibreria

Europa acompanyat del lema “La

veritat ens fa lliures”, o el que és

el mateix en alemany: Wahrheit

macht frei, un lema utilitzat actu-

alment pels neonazis germànics

—manllevat de l’evangeli— com

a picada d’ullet a la vella consigna

emprada a les portes dels camps

d’extermini: Arbeit macht frei, és

a dir, “El treball allibera”, o inter-

pretant-ne la traducció, “El treball

ens fa lliures”.

Com a gracienc, vaig conviure

amb la Llibreria Europa des de

que vaig tenir consciència de la

seva existència. A casa, no gaire

lluny del local, es parlava de tant

en tant de la llibreria. De la vergo-

nya que feia conviure amb aquell

antre, que havia estat, fins el 1993,

seu de la desapareguda Cedade

(Círculo Español de Amigos de Eu-

ropa), l’organització neonazi més

important d’Europa després de la

caiguda del Tercer Reich. Cedade

es va fundar a Barcelona el 1966,

forjada directament per falangis-

tes, excombatents de la División

Azul, policies, membres de la

Guardia de Franco i militars nazis

de la Wehrmacht exiliats a l’Estat

espanyol, com el belga Léon De-

grelle i Otto Skorzeny, l’excoronel

austríac de les Waffen SS i cap

d’Odessa, l’organització clandesti-

na d’antics caps de les SS.

Un dels líders més rellevants de Ce-

dade va ser Pedro Varela Geiss, pro-

pietari de la llibreria, que un llunyà

1978 va accedir a la presidència de

l’organització. No s’entén la Llibre-

ria Europa sense parlar de Cedade

però tampoc sense tenir present la

impunitat en que l’extrema dreta

ha gaudit a Espanya des de 1939.

A Gràcia es van fer desenes de ma-

nifestacions, actes, plataformes veï-

nals, protestes de tota mena... però

la llibreria seguia oberta. La recent

reforma del Codi Penal, la insistèn-

cia del primer fiscal de tot l’Estat es-

pecialitzat en delictes d’odi, Miguel

Ángel Aguilar i no ens n’oblidem,

dècades de lluita i pressió dels ve-

ïns, podrien tenir finalment els seus

fruits i evitar que la llibreria mai

més torni a obrir. A l’hora que escric

aquest article, el local segueix pre-

cintat i Pedro Varela desaparegut

amb una ordre de cerca i captura.

Sigui com sigui, irònic destí, a Vare-

la la seva veritat no l’ha acabat fent

lliure, però ell, com a mínim, ha tin-

gut l’opció d’amagar-se.

Fa poc vaig passar per davant de la

llibreria per últim cop. No vaig po-

der evitar recordar en Roger Albert,

amb qui vaig compartir part de la

meva adolescència a l’agrupament

escolta Ramon Llull. El Roger va mo-

rir assassinat l’any 2004. Uns neona-

zis li van clavar un punyal d’escorxar

al coll deixant-lo malferit. Moria a

l’hospital després de quatre mesos

Jordi Borràs

què en penseu...

Es decideixen coses que l’ajun-tament no comunica perquè perjudica la seva imatge. Parlo de l’ajuntament anterior, ja que el recurs és una demanda de fa molt de temps. Em sembla molt malament, s’han de mirar altres propostes i recuperar el solar.

Els centres d’ensenyament haurien de ser una prioritat perquè d’ells en depèn la formació de les noves generacions i és evident que a molts barris de Barcelona en fan falta més per millorar l’atenció a l’alumnat.

Ho trobo malament, si és una cosa que està destinada a fer una institut públic i que al final no es faci perquè és una demanda de fa molts de temps de les famílies de Vallcarca.

No puc arribar a entendre com passa això a darrera hora. M’agradaria que les autoritats treballessin millor i es preveiessin els problemes amb bastant més antelació perquè crec que la ciutadania ens ho mereixem.

ANNA MANSOEscriptora infantil i juvenil

NANDU ESTEVEconserge d’institut

RICARD PEGENAUTEjubilat

MERITXELL CARRERASguia turística

que l’IES de

Vallcarca

no es

pugui fer

al solar

previst?

Joanna Chichelnitzky

Xavi

Tedó

Jordi Borràs, fotoperiodista el blocopinió

en coma. En Roger no va poder

escollir. En nom de la mateixa ve-

ritat que propugnava Varela des

del rètol de la Llibreria Europa, li

van segar la vida davant de l’esta-

ció de Fontana.

Ja ha arribat l’hora que aixequem

el cap, els punys i no els tornem

a acotar mai més. Per la dignitat

d’aquells que hi han deixat la pell:

Guillem Agulló, Sònia Rescalvo, Ro-

ger Albert i tants d’altres, per tots

vosaltres, fem que aquella llibreria

anomanda Europa no sigui res més

que un mal record per no oblidar.

Aquell exemple que s’expliqui a les

escoles, perquè mai més es torni a

repetir. Que la justícia d’avui, sigui

memòria per demà.

Després del desencís per la

sortida dels pilars de l’equip,

l’afició europeista torna a

estar il•lusionada. El cos tècnic

s’ha mogut bé al mercat i ha

incorporat jugadors amb ex-

periència a 2B. No són velles

glòries que vinguin a acabar

la seva carrera al Nou Sarde-

nya, sinó que afronten amb

la màxima il•lusió el repte de

pujar a 2B. L’entrenador Albert

Poch no es cansa de repetir

aquests dies en petit comitè

que no deixarien la categoria

de bronze, “on es viu molt

bé”, sinó creguessin en el seu

projecte. Amb l’excepció de

l’excapità de l’Olot Jorge Ro-

jas, que té 33 anys però que

és un roure, la resta no arriben

a la trentena i es troben en la

plenitud de la seva carrera. A

falta de concretar l’arribada

d’un porter de garanties que

supleixi la baixa de Gianni, ,

el club està configurant una

plantilla de màxim nivell. Una

plantilla que Poch ha fet a la

seva mida sense herències.

Després de quatre play-off

consecutius sense aconse-

guir l’ascens, ara es tracta de

provar-ho amb jugadors que

han jugat en aquesta cate-

goria, que han pujat en fases

d’ascens, que tenen la serenor

necessària per afrontar els

duels decisius.

Un nou cicle

4

15 de juliol de 2016l’independent

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política

L’establiment de difusió de propaganda nazi porta una setmana precintat, no té web i l’amo ha fugit

Albert Balanzà

La Llibreria Europa del carrer Sè-neca fa una setmana aquest diven-dres que està tancada i precintada per ordre judicial. “Nos vemos imposibilitados de atender a nu-estros clientes, amigos e interesa-dos, de realizar cualquier trabajo de edición ni de afrontar pago al-guno”, ha dit l’establiment. La clau està en l’enduriment de l’article 510 del Codi Penal de ne-gació o trivialització pública del genocidi, en vigor des del setem-bre de 2015, i que ha absorbit l’article 607.2 de negació de l’holo-caust. La llei havia quedat devalu-ada pel Suprem i el Constitucional

Mossos i experts confien que la Llibreria Europa no tornarà a obrir pel Codi Penal

en processos poc reeixits contra l’extrema dreta.L’operatiu policial, a la vista d’a-ques ta nova base, va desplegar-se divendres i dissabte a consciència regirant de dalt a baix i buidant la llibreria. “La investigació va forta”, han apuntat fonts policials, segura del possible cop definitiu contra l’establiment. Varela, que es dóna per fet que s’entregarà en les prò-ximes hores i quedarà en llibertat amb càrrecs, com els altres quatre detinguts, pot tornar a la presó pels seus antecedents. S’han vist pancartes de solidaritat a l’AP-7 a l’alçada de Vilafranca.

X.T

Eufòria continguda entre Mossos d’Esquadra i experts en extrema dreta és el que es respira una setmana després que la Llibreria Europa hagi estat precintada en la tercera gran operació policial i judicial des de la seva obertu-ra l’any 1973. En els últims 20 anys, els Mossos d’Esquadra han intervingut més de 40.000 llibres d’aquest centre difusor de propa-ganda nazi, però aquest cop, amb un enduriment del Codi Penal, han aconseguit precintar el local, tancar el web i el seu amo, Pedro Varela, ha fugit.

La Llibreria Europa està precintada des de divendres en la tercera gran operació policial i judicial

Homenatge del CEG als socis represaliats pel franquismeA. B.

El Club Excursionista de Gràcia se sumara la setmana que ve a la com-memoració dels 80 anys de l’inici de la Guerra Civil amb un home-natge als socis de l’entitat defen-sors de la República, represaliats i resistents al franquisme. El presi-dent de l’entitat, Ricard Martínez, ha volgut subratllar la voluntat de l’entitat de “trencar el silenci” en aquest social amb aquest acte, que tindrà lloc dimecres a les 19 hores a la seu del club del passatge Mulet. L’acte servirà per recordar socis referents de l’excursionisme local que es van implicar en la re-sistència antifranquista com Josep Buch, Joan Amades i Joan Lázaro. Hi parlaran la filla d’aquest últim, Dolors Lázaro; Vicenç Giménez, també del club, i Roger Herèdia, del banc d’ADN de desapareguts.

A. B.

La manifestació del 21 de juliol, dijous que ve, a plaça Revolució (19.30 hores), primera concreció de l’espai de diàleg creat per les entitats i col·lectius de Gràcia a partir del desallotjament del banc Expropiat, va guanyant pluralitat a mesura que s’acosta el dia D.La Trobada d’Entitats de Gràcia, nom provisional del moviment transversal que ja ha celebrat qua-tre reunions amb els Lluïsos de

El Consell de la Joventut, l’Heliogàbal i les Colles de Cultura s’hi afegeixen

La manifestació ‘La Gràcia que volem’ suma 37 entitats i col·lectius

Gràcia com a entitat amfitriona, ha començat a fer visible la con-vocatòria La Gràcia que volem: sense especulació ni elitització a les parets de la Vila i a les xarxes socials a l’hora que se sumen nous noms a la convocatòria. A la vintena de noms inicials, des del Banc Expropiat a Gràcia On Vas?, s’hi han afegit el Consell de la Joventut, la Coordinadora d’AMPA, l’Associació Cultural He-liogàbal, la Kasa de la Muntanya, la Llibreria Taifa i les Colles de

Cultura Popular. Tenint en comp-te que alguns dels convocants, com les colles de cultura o Gràcia On Vas?, estan integrades per una desena d’entitats, es pot dir que la manifestació està signada per 37 entitats i col·lectius però superarà la cinquantena d’adhesions. El manifest, avançat la setmana passada per aquest setmanari, subratlla que “som molts i di-versos, però volem caminar en la mateixa direcció” contra l’espe-culació i l’elitització.

1966. Neix el Círculo Español de Amigos de Europa (CEDA-DE). Edita la revista Cedade i material en castellà i català.

1973. CEDADE i la Llibreria Europa comencen a compartir local al carrer Sèneca 12.

1994. Neix la plataforma An-na Frank demanant el canvi de nom de Sèneca per Anna Frank.

1996. Primera gran operació policial contra la llibreria. S’in-

cauten 20.900 llibres. Varela és detingut.

1999. Gràcia descarta el re-bateig de Sèneca però reforma el carrer amb símbols de col-lectius perseguits pels nazis.

2006. Segona gran operació contra la llibreria. S’incauten 5.000 llibres. Varela, detingut.

2016. Tercera operació a la lli-breria amb 15.000 llibres incau-tats, 4 detinguts i web tancada.

Aldarull Llibreria | Arran Gràcia | Assemblea de la Vila de Gràcia

Assemblea de Dones Feministes de Gràcia | Assemblea Ecologista

La Verda de Gràcia | Assemblea Groga de Gràcia | Assemblea

Llibertària Heura Negra de Vallcarca | Assemblea Llibertària l’Oca

Associació Salvem el Jardí | Associació Cultural Heliogàbal

Associació Cultural l’Independent de Gràcia | Associació Veïnal de

Gràcia | Ateneu Rosa de Foc | Ateneu Llibertari de Gràcia

Ateneu Independentista La Barraqueta | Ateneu Independentista

La Torna | Banc Expropiat | Barri Obert - Gràcia amb les Persones

Refugiades | Campanya El turisme mata els barrisCoordinadora d’AMPA de Gràcia | Coordinadora de Colles de

Cultura de Gràcia | Cooperativa Més Fresques que un Enciam

Consell de Joventut de Barcelona | Distribuïdora La Polilla

Endavant Gràcia | Embat Gràcia | Esplai GMM | Cooperativa Foli

Verd | Gràcia amb el Sàhara | Kasa de la Muntanya | La Usurpada

Llibreria Taifa | Lluïsos de Gràcia | Moviment Popular de Gràcia

Oficina d’Habitatge | Plataforma Gràcia Cap A On Vas? | Xarxa

d’aliments de Gràcia

la cronologia

les entitats adherides

Miquel Iceta tanca el curs polític del PSC de Gràcia

El primer secretari del PSC, Mi-quel Iceta, serà l’encarregat di-marts 19 de tancar el curs polític de l’agrupació local en el tradicio-nal acte que enguany es farà a Por-ta 4, al carrer de l’Església (19h).

breus

15 de juliol de 2016l’independent

5

6

15 de juliol de 2016l’independent

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

L’Hospital de l’Esperança en una imatge

d’aquesta setmana

L’Hospital de l’Esperança, amb certa respiració assistida des-prés de la recuperació parcial de les urgències a mans de la mútua municipal Panem des del desembre, tornarà aquest agost a tancar llits i quiròfans per tercer any consecutiu. Però enguany serà diferent: les obres de la primera fase de la reforma del Parc Salut Mar permetran recol·locar serveis que ja no tornaran al setembre.

Albert Balanzà

L’Hospital de l’Esperança ha en-gegat una nova fase en la seva transformació i replantejament de serveis, també afectada per les retallades del sistema sanitari públic en el període de crisi des del 2007, i aquest setembre ja no disposarà d’atenció a subaguts i paliatius, així com tampoc de re-habilitació hospitalària. Tots tres serveis es desplaçaran al Fòrum. Així ho ha informat la direcció de Parc Salut Mar als delegats sindi-cals, que ara per ara no es plan-tegen mobilitzacions com les que van tenir lloc ara fa dos anys.També al setembre, segons ha apuntat el secretari general de CCOO al Parc Salut Mar, José Manuel Sancho Lara, es redu-iran les consultes externes, i al gener l’Esperança es quedarà

L’Hospital de l’Esperança es buida de serveis que al setembre ja no tornaran

X.T

sense l’atenció en radioteràpia, que es traslladarà al nou servei d’urgències de l’Hospital del Mar. Precisament les obres d’aquest servei d’urgències són claus en un possible reompliment de l’Es-perança d’aquí a dos anys. “Quan es posi en marxa la segona fase de l’ampliació de l’Hospital del Mar, l’hospital de Gràcia pot assumir serveis que estiguin allà: el cen-tre faria una feina de drenatge”, apunta Sancho Lara.L’Hospital de l’Esperança tan-ca des de fa tres anys l’1 d’agost i trasllada serveis que fins ara tornaven al setembre. L’1 de de-

A. B.

L’ordenació singular de les ter-rasses dels bars, que ha aixecat polseguera sobretot des de la set-mana passada al nucli històric, davant la proposta final del Dis-tricte a les set places principals (Vila, Sol, Virreina, Revolució, Rovira, Nord i Diamant), té una percepció diferent a Lesseps, on l’Associació de Veïns i Comerci-

L’Ajuntament planteja 21 taules més en tres àmbits i una reducció al sud

Lesseps debat tenir cinc terrasses més en previsió de demanda de nous bars

ants està fent sentir la seva veu per augmentar l’espai públic ocupat pels negocis. La proposta de l’Ajuntament, en tres àmbits d’actuació (Príncep d’Astúries/Lesseps, Lesseps/Torrent de l’Olla i Lesseps nord) contempla cinc terrasses i 21 taules més, que s’afegirien a les nou actuals (deu si es compta la del Canari). Hi ha una reducció de cinc taules exis-tents a Lesseps/Torrent de l’Olla.

No obstant això, l’AVC Lesseps, que ha fet públic un document de debat, posa de manifest que les terrasses noves previstes “difí-cilment es podran implantar si al davant no s’estableix cap bar”. La proposta municipal, doncs, passa-ria per preveure aquesta possible oferta, tenint en compte els fluxos de vianants ja existents a la plaça, i reservar possible espai en previsió de nous negocis.

Els nens i nenes sahrauís tornen a Gràcia. La Violeta ha acollit aquest dilluns la tradicional festa de benvinguda als nens i nenes sahrauís que passaran una part de l’estiu a Gràcia amb famílies de la Vila. Enguany n’han vingut nou. Batucades, balls i un berenar van servir per crear el clima que tindran durant totes les vacances. Ja fa 15 anys que Gràcia amb el Sàhara dinamitza aquesta acció.

Albert Balanzà

sembre l’Ajuntament va assumir la gestió del servei d’urgències, a través del Panem i amb un horari inicial de 8 hores a 24 hores pel període d’un any. L’1 de desembre de 2016 el servei hauria d’ampli-

ar-se a les 24 hores. A nivell labo-ral, la lectura que fan els sindicats és que el servei d’urgències fun-ciona “ de manera independent”. “Com si el Panem actués com un llogater”, han apuntat.

Subaguts, paliatius i rehabilitació es traslladen al Fòrum i radioterapia marxarà al gener al Mar

Montserrat Torres

Hi tornen de 9. Els Castellers de la Vila de Gràcia van actuar el passat diumenge 10 a Vic, en el marc de la Festa Major de la capital osonenca. Els blaus hi acudien amb les expectatives ben altes, i com no podia ser d’una altra manera els resul-tats van ser un èxit. Després del pilar caminat d’entrada a plaça, els graciencs van obrir boca amb el 5d8, el cinquè del curs. La catedral dels blaus es va mostrar tremoladissa, si bé en tot moment es va mostrar ferma. A la segona mànega van afrontar l’objectiu major del dia, i de més envergadura fins al moment en la present temporada; el 3d9f. Després de desmuntar un peu inici-al, els blaus van arriar amunt el tres folrat. Amb les mides ben mantingudes, el 3d9f no-més va presentar els nervis evidents de tractar-se del pri-mer completat aquest 2016. La descarregada va continuar la bona tònica de la pujada, i amb els quints ja tocant el folre, el rotllo blau va esclatar en crits d’eufòria. Per quarta temporada consecutiva, els blaus completen el 3d9f.

crònica blava OriolVilajosana

El nou centre de serveis socials

de Grassot obre el 21 de juliol

El Centre de Serveis Socials de Grassot, ubicat provisionalment a plaça de la Vila des de fa anys, tancarà definitivament les por-tes a partir del 19 de juliol i obri-rà el nou local de Sant Lluís 90/

Alegre de Dalt 5 dijous que ve 21 de juliol. L’anunci, fet públic a través de la web GuiaBCN, su-posa un avançament respecte a les últimes previsions que apun-taven al setembre.

15 de juliol de 2016l’independent

7

societatsocietat

Nou Patufet i Sant Josep acolliran la prova pilot en l’assignatura de Civisme

La vella aspiració local d’in-corporar la memòria històrica i les tradicions de Gràcia a les escoles del districte es concre-tarà aquest setembre amb una prova pilot que la Fundació Festa Major ha acordat amb les escoles Nou Patufet i Sant Josep i que preveu treballar amb els alumnes de 6è de primària en el disseny i construcció d’un guarnit. El projecte s’integrarà en l’assignatura de Civisme.

Albert Balanzà

La Festa Major entrarà a les esco-les amb un projecte que es basa en la construcció d’un guarnit i que ha estat acceptat d’integrar en el currículum del Nou Patufet i del Sant Josep. “Buscàvem escoles que treballin a partir de projec-tes, perquè aleshores la proposta és fàcilment adaptable”, apunta la portaveu de la comissió sectorial de l’entitat festera, Marta Soteras.La prova pilot dóna certa lliber-tat als centres en l’adaptació de la matèria de treball, que parteix d’un vessant molt pràctic i visual. La tria de l’assignatura de Civis-me -l’antiga Ètica- s’argumenta en el fet que aquest àmbit ja es relaciona actualment amb Arts Plàstiques, Matemàtiques o Tec-nologia. El projecte, segons explica Sote-ras, consta de quatre fases: una introducció visual sobre el mun-tatge dels guarnits, un treball en grups sobre un projecte concret, la tria i execució entre tots (i amb l’ajut d’altres cursos) d’un dels projectes, i el muntatge final i la presentació en el marc d’un dia fester on hi participarà l’altra

X.T

Els alumnes de 6è de L’Escola Patufet faran un guarnit per la propera Festa Major

Festa Major entrarà a les escoles al setembre amb un projecte de guarnits

escola de la prova pilot. L’única despesa prevista és el material del guarnit on, tal com marca la dinà-mica de la Festa Major, pot basar-se en materials reciclables. Soteras subratlla el paper partici-patiu i obert que té el projecte, que

Les festes alternatives obren

fronteres als refugiats al Raspall

El guarnit de la plaça Raspall, que acull un any més les Fes-tes Alternatives que organitza l’Esquerra Independentista, donarà la benviguda als refugi-ats que intenten sense sort en-trar a Europa. La plaça acollirà una petita tanca amb fotos dels camps on són confinats per de-nunciar el paper de la UE en

aquest conflicte i reivindicar que cap persona és il·legal. La música també denunciarà els organismes europeus en el tan-cament de les fronteres amb les actuacions destacades dels bas-cos Gatibu i de la banda cata-lana de folk irlandès Lád Cúig dilluns 15 o de Los Tronchos i La Banda Biruji el dissabte 20.

Els veïns, pendents de la consulta del passat maig

A. B.

El Districte guarda silenci des del passat 17 de maig -aquest diu-menge farà dos mesos- sobre la consulta per l’obertura o el tanca-ment dels futurs jardins Menén-dez y Pelayo, que s’han de recons-truir un cop acabin les obres del pàrquing de Travessera de Dalt. Aquesta iniciativa es va desple-gar entre el 9 i el 17 maig com a mesura per resoldre de manera salomònica el compromís que l’anterior regidora del districte, Maite Fandos, va acordar per es-crit amb cinc comunitats de veïns del carrer Mossèn Batlle (vegeu L’Independent núm. 621). Tam-bé va ser una manera d’aturar una reivindicació dels veïns, que durant sis mesos van topar fron-talment amb el Districte en el que és una de les línies vermelles de nou govern.La consulta es va publicitar amb tota mena d’explicacions oficials a partir de les peticions de l’In-dependent i es van desplegar vo-luntaris per Travessera de Dalt, el mercat de Lesseps, el CAP Lar-rard i l’escola Turó del Cargol. La pregunta era la següent: actual-

El Districte silencia el futur del jardí Menéndez y Pelayo

ment entre Travessera de Dalt i el carrer Maignon s’està cons-truint un aparcament municipal, la coberta del qual constituirà els Jardins Menéndez Pelayo. En re-lació a aquests futurs Jardins vo-lem saber [la seva opinió/l’opinió de la seva entitat] respecte a l’ac-cés al Jardí a partir del vespre i en horari nocturn. A partir d’aquí es facilitaven dues opcions: dei-xar-los oberts o tancar-los.Des d’aleshores els veïns no han aconseguit continuar la ronda de contactes que van establir amb consellers i tècnics del nou govern entre setembre i març i les petici-ons de reunió amb el regidor de Gràcia, Eloi Badia, no han rebut cap resposta afirmativa. Aquest setmanari, des que va acabar la consulta, ha fet la petició dels re-sultats cada setmana. El grup mu-nicipal de CiU al districte també ha elevat peticions oficials per es-crit i verbals en l’últim ple de juny. Fonts municipals, ara per ara, es limiten a dir extraoficialment que el Districte no donarà cap resposta fins a tenir clar el projecte que vol executar als jardins, sigui obert o tancat. La consulta de fa dos me-sos, doncs, pot no ser vinculant.

X.T

Els operaris segueixen treballant en les obres del jardí i del pàrquing

ja preveu l’intercanvi entre esco-les. A la presentació final del guar-nit els alumnes també poden obrir el dia fester a tota mena d’entitats. “Els nens, al cap i a la fi, són els que marcaran el camí de la Festa Major”, conclou Soteras.

8

15 de juliol de 2016l’independent

15 de juliol de 2016l’independent

9

10

15 de juliol de 2016l’independent

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||documents

Vallcarca, barri corsari

L’Observatori d’Antropologia del Conflicte Ur-bà (OACU), nascut el 2012, és un col·lectiu dedicat a la investigació i la formació amb especial èmfasi en l’estudi de la ciutat i en un dels seus elements constitutius, el conflicte. El seu objectiu és pro-moure un diàleg crític entre les perspectives de l’antropologia urbana, la sociologia, l’arquitectura, l’urbanisme, la geografia, la criminologia... Giuseppe Aricó és antropòleg urbà e investigador de l’Observartori d’Antropologia del Conficte Urbà (OACU). Ha analitzat l’impacte de les transforma-cions urbanísticas del barri de La Mina.José A. Mansilla, antropòleg urbà, membre de l’OACU. Ha estudiat les interelacions entre memò-ria col·leciva i moviments socials del Poblenou. Marco Luca Stanchieri és antropòleg urbà i mem-bre de l’OACU. Les seves investigacions se centren en els processos de transformació i mutació socio-espaial del barri de Vallcarca.

¿Cultura central o culturas periféricas?La obra que aquí arranca se propone como una reco-

lección no exhaustiva de inves tigaciones en curso o ya

terminadas sobre la periferia urbana y sus protagonistas,

esto es, sobre su valor social, su importancia histórica y

su función económica y política respecto a un “centro”

que, a fin de cuentas, siempre será relativo. Sin embar-

go, no es cuestión de incurrir en el clásico tópico cen-

tro/periferia, sino recordar que centro y periferia(s) -en

plural- son nociones metafóricas que re presentan los dos

polos entre los que oscilan ciertos sistemas económica,

social, cultural y políticamente diferenciados (Tapada,

2014; López Sánchez, 2015). Así, por centro se entiende

el principio de orden, unidad y coherencia que estaría

en el corazón de todo sistema, mientras por periferia se

haría referencia a los ele mentos “desordenados” y “desor-

ganizados” que gravitan en la frontera de dicho sistema

escapándose, supuestamente, a su empresa (Hiernaux y

Lindón, 2004).

Desde esta óptica, lo que se mantendría intrínseca-

mente absoluto, en cam bio, serían las prácticas sociales,

los valores humanos y los modelos de com portamiento

elaborados por las “culturas periféricas” en neto contras-

te con la “cultura central”. Serían justamente estos com-

portamientos o actitudes obser vables en la periferia, es

decir, esas formas desordenadas y desorganizadas de

la vida social, los que constituyen el principal objeto de

estudio de los casos que se presentarán a continuación.

Pero ¿por qué centrarse justamente en la periferia? ¿Por

qué su “cultura” debería despertar tanto interés como pa-

ra motivarnos a analizarla y describirla? ¿Por qué razón

deberíamos considerar las prácticas y relaciones socia-

les de sus habitantes de algún modo más elocuentes e,

incluso, más representativas que las del “centro”? En de-

finitiva, ¿por qué la periferia representa algo de lo que

merece la pena hablar?

A pesar de haber sido abandonada durante siglos, y

relegada a una inmo vilidad tanto física como económica,

creemos que la periferia habría logrado proporcionar al

subproletariado urbano una cultura, una moral y hasta

una filosofía de “clase dominada”. Por otra parte, la cla-

se dominante se habría con tentado con someter social,

política y policialmente a esa clase dominada, pero no

se habría preocupado por evangelizarla en el culto del

Capital hasta tiempos relativamente recientes. Hasta me-

diados del siglo XX, los valores sociales y modelos cultu-

rales de la periferia pasaban prácticamente inmutables

de una generación a otra y, sin embargo, persistía en ella

una regeneración continua y cotidiana de las relaciones

sociales desplegadas por sus pobladores; señal inequívo-

ca de que se trataba de una “cultura viva” (Lai, 2oo6:42),

marcada por un ritmo de re-producción social constante

e innovador.

En este sentido, resultaría inevitable pensar en los pri-

meros largometrajes de Pier Paolo Pasolini, que tan bien

supo encamar la posibilidad de ver y hacer cine desde

una mirada profundamente etuográfica. Obras maestras

como Accattone (1961) o Mamma Roma (1962), por ejem-

plo, ponen claramente de manifiesto esa regeneración

continua e incesante de la periferia. En ellas, la periferia

aparece retratada como un verdadero laboratorio soci-

al, producto y productor de una innovación cultural tan

exuberante como para determinar el proceso de “metro-

polización” de la ciudad, es decir, la concentración cada

vez mayor de economía, administración y cultura (eti-

mológicamente entendidas) en los márgenes políti cos y

territoriales de la urbe. Sin embargo, el paso de los años

dejaría en Pasolini un poso de pesimismo: una nostalgia

de cultura relegada, al borde de una extin ción, debida,

entre otras cuestiones, a la disolución de “los muros que

dividían la ciudad de los ricos de la ciudad de los pobres”

(Pasolini, 2009 [1975]: 81).

La periferia pasoliniana marcaría, así, el pasaje de

una cultura del tiempo, an clada en la Historia y la Políti-

ca con mayúsculas, a una cultura del espacio basada en

el actual foucaultiano, esto es, en el presente, la acción

y la inmediatez de las relaciones dando litetalmente lu-

gar a un “movimiento perpetuo de formación” (Foucault,

1999 [1976-84]: 319). Dicho en otras palabras, la periferia

encar naría una transición fisica y social: el tránsito desde

un territorio delimitado y dominado por el ordenamien-

to racional de la ley y el urbanismo hacia un territorio sin

límites ni confines. Un territorio geográfico y, a la vez,

simbólico, consustancialmente atravesado por la impre-

visibilidad y la “a-legalidad” de unas relaciones sociales

que se escapan a la supuesta centralidad urbana. Tal y

como intuyera lucidamente, para el caso del Estado es-

pañol, el sociólogo Luís Martín Santos (1986):

En el centro, la ciudad asume sus prestigios, goza

de sus monumentos, intensifica el espacio con el

brillo de las luces, se produce la identificación ur-

bana. [...] Más allá todo se diluye gradualmente.

[...] Ya lejos del centro [...], lo ur bano deja paso ala

acumulación inorgánica, al almacén de frustraci-

ones, [...]. Pero la periferia ya no asusta; todo lo

más provoca conmiseración y paternal preocu-

pación, pues el desarme político que paradójica-

mente ha supuesto la venida de la democracia

y el desarme moral que ha producido su modo

de gobernar han hecho posible la insolidaridad

y el lobo contra lobo de Hobbes, precisamente

en los lugares donde siempre hubo fermentos de

fraternidad. Hoy, el centro puede dormir tranqui-

lo, regalo que no hubiera ni soñado un político

de antaño, pues ninavajeros ni drogatas harán la

revolución urbana.

Pero la periferia es, también, un espacio que reivindica

cotidianamente y, en muchas ocasiones, tácitamente su

propia libertad y autonomía, y que no busca participa-

ción ni, mucho menos, mediación o representación. Así,

ante la sacralidad de los “lugares de memoria”, calles, pla-

zas, monumentos, avenidas y demás espacios centrales

nominados e identificados para la Historia en mayúscu-

las (Nora, 1984-92), la periferia miraría con orgullosa indi-

ferencia hacia el pasado de esos mismos lugares, que, a

fin de cuentas, no dejan de ser producidos por el Capital

y para el consumo, erigiéndose, así, más en territorio de

memoria -colectiva, social, política- que de historia.

Así, como si de un maleficio se tratara, los espacios

que conforman urba nísticamente la periferia no pueden

vencer la tajante afirmación de una “me moria del lugar”

(Halbwachs, 2004 [1939]: 67-89; Truc, 2012), aunque en

ellos la “memoria histórica” -verdadero oxímoron social-

intente actuar física y socialmente como un artificio para

sustituir la identidad de clase por la iden tidad nacional

(Michonneau, 1999; Forcadell Álvarez, 2005). Sin ir más

lejos, bastaría con pensar en la nomenclatura instituci-

onal de sus calles y plazas, que resulta a menudo vacua-

mente inspirada en constelaciones o planetas, vientos o

mares, plantas o árboles, países o regiones, etc., o que, en

el más miserable de los casos, se reduce a la asignación

de números o letras. Todo ello tendería a conformar, sis-

temática e ineludiblemente, lo que Amador Ferrer (1996)

de finiera como “periferias sin identidad”.

Els autors de ‘Barrios corsarios’, impulsat per l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà i editat per Pol·len, i

parafrasejant a Pier Paolo Pasolini, estudien i analitzen la memòria històrica, les lluites urbanes i el canvi social en

els “marges de la ciutat neoliberal”. Amb pròleg del periodista i escriptor gracienc Sebastià Jovani, el llibre conté, a

més, un capítol dedicat a Vallcarca, barri popular, objecte de polítiques, segons l’anàlisi dels autors, de centralització

i redempció basades en la mercantilització del seu espai i del seu temps.

15 de juliol de 2016l’independent

11

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a redaccio@independent.cat o bé un fax al 93 217 06 80

recomanem

Commemoració dels 80 anys de la Guer-ra Civil. Lectura de l’Oda a Barcelona, de

Pere Quart i interpretació de l’Oda a l’ale-

gria, de Ludwig v. Beethoven.

Plaça del Diamant, a les 19:30h

Dimarts 19 de juliol

Jam micro obert: Loqueterroting Jam Session.La Sonora de Gràcia (Sant Miquel, 59), a les 21h

Concert: Nelson Poblete & Ricky Araiza.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21:30h

Concert de flamenc: Gandom Garousi.Gràcia Latina (Carrer Or, 19), a les 21:30h

Dimecres 20 de juliol

Concert: Black Gearbox.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20h

Jazz experimental: Nocturna Discordia SESSIONS.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 20h

Concert: Michael Fabro.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21:30h

Jam: Soda Soul Sessions.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22h

Dijous 21 de juliol

Taller: Anem a pescar.Biblioteca Maria Antonieta Cot i Miralpeix (Pg.Vall Hebrón, 65-69), a les 18h

Cinema: Tarajal: desmontando la impu-nidad de la frontera sur.La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192), a les 21h

Salsa en viu.La Caja Fuerte (Bruniquer, 57), a les 21h

Concert de flamenc: Gandom Garousi.Gràcia Latina (Carrer Or, 19), a les 21:30h

Micròfon obert: Open Mic Night.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22h

Divendres 22 de juliol

Tarda de jocs de taula.La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192), a les 18h

Concert: Lemur.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20h

VII Aniversari Gent Normal. Concert de Amb el suport de:

Parlament + Polseguera + Me and the Bees + Lost Fills.Almo2bar (Bruniquer, 59-61), a les 20:30h

Concert Carib colombià: La Festa Colorá.La Caja Fuerte (Bruniquer, 57), a les 21h

Concert: Los Super Ratones Argentinos.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21h

Concert: Edu Quindós.La Sonora de Gràcia (Sant Miquel, 59), a les 22h

Concert: Fritz and the Cat.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22:15h

Concert: Albert Bello & Oriol Saña.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22:30h

VII Aniversari Gent Normal. Concert de Miqui Otero + La Foneteca Barcelona.Continental Bar (Providència 30-32),a les 00:30

Cicle de concerts Divendres al Park Güell: José Colomé i David Apellaniz.Park Güell Casa del Guarda (Olot, 7), a les 22h

ENTITATS

Dilluns 18 de juliol

Salsa- Teràpia.Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5),a les 18:45h

11è Torneig d’Escacs.Centre Moral i Instructiu (Ros de Olano, 9), de 10 a 20h

11è Torneig de Tennis Taula.Centre Moral i Instructiu (Ros de Olano, 9), de 10 a 20h

Dimarts 19 de juliol

Jam de contes.Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5),a les 20:30h

Fins al 31 de juliol

Exposició 15 anys de vacances en pau a Gràcia. Recull de les experiències

dels infants i famílies sahrauís que han

passat l’estiu a Gràcia provinents dels

camps de refugiats de Tindouf.

La Violeta (Maspons, 6)

Concert: Sebastian Narvaez.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22h

Concert: Carlos Torijano & Robindro Nikolic & Dani López Martin.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22:30h

Concert: Rumbakana.Gràcia Latina (carrer Or, 19), a les 23h

Torneig de ping-pong.La Fontana (Gran de gràcia, 190-192), a les 18h

Cicle de concerts Divendres al Park Güell:

Trío Fortuny.Park Güell Casa del Guarda (Olot, 7), a les 22h

Dissabte 16 de juliol

III Edició de Nit Lila del comerç a Gràcia.

Concert de piano: Irina Veselova & Fedor Veselov.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20h

Impromàgia.La Caja Fuerte (Bruniquer, 57), a les 20h

Concert: Gràcia Calling, amb Crit de Llui-ta, Rebel Minds i Redbruts.La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192), a les 21h

Concert de tango: Juan Carlos Blanco.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21:30h

Concert: Yalaah.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22:30h

Concert: Finding Clouds.La Caja Fuerte (Bruniquer, 57), a les 22:30h

Nit de ball: Hada Verde & Shine.Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22:30h

Concert: Grupo Sabor.Gràcia Latina (Carrer Or, 19), a les 23h

Diumenge 17 de juliol

Joc de rol en viu amb Crónicas Noctur-nas Barcelona.La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192), a les 17h

Relats mitològics de constel·lacions:

Estel·làrium.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20h

Jam de doblatge per a cinèfils i icono-clastes.La Caja Fuerte (Bruniquer, 57), a les 20h

Concert: Clara Sallago.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 20:30h

Concert de blues: Alan Pardo.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21:30h

Concert: Vladimir Santana & Yuma Pro-ject.Gràcia Latina (Carrer Or, 19), a les 22:30h

Jam de swing: Shine.Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22:30h

Dilluns 18 de juliol

Commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil. La plaça del

Diamant acull dilluns que ve 18

de juliol l’acte de memòria que

es farà a tots els districtes. L’ac-

tivista gracienc i director del

Museu Etnològic, Josep Fornés,

farà la lectura del poema Oda a

Barcelona, escrit per Pere Quart

(Joan Oliver) a finals del 1936.

La Coral Ensemble de Veus del

Taller de Músics, dirigit per Ca-

ro Giralt, interpretarà l’Oda a

l’alegria, de Beethoven.

EXPOSICIONS

Fins el 29 de juliol

La GaleriaH2O presenta Zu Verschenke, un projecte en curs que explora una eco-

nomia informal als carrers de Berlín que

opera fora dels marges de la llei. L’expo-

sició de Berta Cusó, que s’ha inaugurat

aquest dijous, ha estat exposada també a

Nova York i Berlín.

Galeria H2O (Verdi, 152)

Fins al 30 de juliol

Exposició A la feina com a casa. El Grup

Artístic Zô3, amb la col·laboració del Grup

d’Estudis del Coll-Vallcarca, mostra un re-

cull de fotografies de tots els comerços i

empreses que han existit al Coll-Vallcarca

des de principis de segle. L’exposició -em-

marcada al programa de la Festa Major del

Coll- homenatja els negocis que han exis-

tit durant 40 i 50 anys al barri i que a causa

de la crisi han anat desapareixent.

CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)

Fins el 31 de juliol

Exposició Dibuixos de personatges i he-rois de tebeos. Recull d’il·lustracions de

l’aficionat José Callejón sobre personat-

ges mítics de la generació dels tebeos. Es

podrà visitar totes les tardes de la setma-

na i el matí de dijous.

CC El Coll- La Bruguera (Aldea, 15)

Fins al 6 d’agost

Exposició Ser (I) Gráfico. Presentació de

l’obra original de l’impressor Agustín Villa-

sana. Mostra també una selecció dels ar-

tistes més reconeguts de Veneçuela com

Carlos Cruz-Diez, Mercedes Pardp, Manuel

Espinoza, Santiago Pol, Sigfredo Chacon,

Jose Antonio Davila i Rolando Peña, entre

d’altres.

Del 9 de juliol al 6 d’agost, a Verdi 102 (baixos 1)

Fins el 31 de setembre

Exposició El croquis herramienta del ar-quitecto. Mostra la importància del cro-

quis en l’inici i el desenvolupament del

projecte arquitectònic en un recull de

250 mostres. Ha estat ideada i planejada

per l’arquitecte Ignacio Sanfeliu Arboix.

Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20-22)

ACTES

Divendres 15 de juliol

III Edició de Nit Lila del comerç a Gràcia.

Cinema: Carta a una sombra.Cinemes Girona (Girona, 175), a les 20h

IV Cicle de Divendres de Contes al Jardí

de l’Olokuti: Cuentos del Japón.Olokuti (Astúries, 38) a les 19h

Final de temporada del micro obert de rap.La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192), a les 21h

Jam de ritmes brasilers: Los vecinos al Sol.La Caja Fuerte (Bruniquer, 57), a les 21h

Concert: Els escarabats “Rubber Soul”.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22h

12

15 de juliol de 2016l’independent

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura

El cicle de Música als Parcs arriba al Parc de la Creueta del CollEl dia 27 de juliol es realitzarà el concert de Joan Fort 4et al Parc de la Creueta del Coll a les 21h. Aquest espectacle s’engloba dins del Cicle de Música als Parcs, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona que pretén generar no-ves maneres d’interaccionar amb els espais verds de la ciutat i pro-moure formacions musicals que han deixat empremta en la vida dels barris.

breus

L’Orfeó recorda Casals i l’esclat de la guerra al Palau de la Música

El proper dilluns, coincidint amb el 80è aniversari de l’esclat de la guerra civil, la Generalitat inicïa els actes de commemoració amb un acte al Palau de la Música, “L’últim assaig”. El 18 de juliol de 1936 l’entitat gracienca estava as-sajant al Palau la 9a simfonia de Beethoven sota la direcció de Pau Casals. Quan va entrar el conseller de la Generalitat, Ventura Gassol, amb la notícia de l’alçament mili-tar contra el govern de la repúbli-ca, Casals es va adreçar als cantai-res de l’Orfeó i els va demanar que interpretessin el darrer moviment de la 9a simfonia, el Cant de Joia. Dilluns, l’Orfeó tornarà a ser-hi, interpretant la mateixa peça, tot recordant en Pau Casals, de qui va director honorari, i sobretot, per transmetre un missatge de pau.

Cedida

El festival de música basca, que celebrarà 19a edició al novembre, ha començat ja la venda d’entrades

L’Euskal Herria Sona, el festival de música basca que promou l’Euskal Etxea des de fa 19 anys, ja ha començat a escal-far motors tot i que falten més de tres mesos perquè celebri una nova edició a Barcelona, repetint els escenaris habituals, un d’ells el del CAT. Si l’any passat va estrenar la fórmula de vendre les entrades per trams, enguany l’objectiu és anunciar les bandes que conformen el cartell cada setmana i promoure la venda dels tiquets amb dife-rents concursos a través de les xarxes socials. I el primer nom és Zea Mays.

Silvia Manzanera

Els organitzadors del festival, l’Euskal Etxea de Barcelona, van voler celebrar la majoria d’edat amb grans noms de l’escena mu-sical basca, com ara Anari, Jabier Muguruza, Korrontz o Gover-nors. I amb un concert molt espe-cial, l’adéu del mític grup de folk Oskorri, que es van acomiadar precisament des de l’escenari del CAT. Encara és d’hora per conèi-xer tots els noms que conforma-ran el cartell de la dinovena edi-ció, però fa dies que a les xarxes socials es parla de l’EH Sona. “Creiem que ens donarà millors resultats facilitar des d’ara la compra de les entrades i amb alguns mesos d’antelació que no concentrar-ho tot el mes d’octu-bre”, explica Ekaitz Garate, un

Zea Mays

Zea Mays, primer nom de l’EH Sona, que anunciarà les bandes amb concursos

dels responsables. La venda d’en-trades també es promociona amb concursos a les xarxes socials, on els participants van seguint les pistes per endevinar les bandes que tocaran al festival. La prime-ra d’elles, Zea Mays. El grup -for-mat a Bilbao el juny de 1997 per Asier Basabe (bateria), Ruben Gonzalez (baix), Iñaki Imaz (gui-tarra) i Aiora Renteria (veu)- és el primer confirmat d’un cartell que, com sempre, buscarà l’equi-libri entre les bandes més conso-lidades i els noms que tot just co-mencen a fer carrera. Segons els organitzadors, i a falta de confir-mar algun espai més, la sala Apo-lo, Razzmatazz, l’Euskal Etxea o el CAT tornaran a ser els princi-pals escenaris del festival. També

Imatge promocional del grup basc Zea Mays,

que actuarà a l’EH Sona

tindrà lloc la secció pensada per un públic familiar i infantil, amb diversos tallers així com la resta d’activitats paral·leles, que prete-

nen configurar una proposta per difondre i compartir la música i la cultura d’Euskal Herria entre el públic de la ciutat comtal.

El festival busca grups catalans

per fer duets amb bandes novells

El festival de música basca Euskal Herria Sona, que en-guany celebrarà la dinovena edició, estrena novetats pel que fa a la venda d’entrades i promocions dels grups que conformen el programa. La banda de Bilbao Zea Mays és el primer confirmat del cartell, que s’anirà revelant setmana rere setmana, amb concursos i pistes a través de les xarxes

socials. A més, els organitza-dors del festival volen oferir algunes de les actuacions dels grups més novells amb bandes catalanes. “Creiem que podria tenir més ganxo fer duets amb músics o grups catalans; seria una bona fórmula per donar a conèixer bandes basques que no són tan conegudes aquí”, afegeix Ekaitz Garate, membre de l’equip de l’Euskal Etxea.

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Ice Age: El gran cataclismo. Excepte, dj, 16.00,

18.10, 20.20 i 22.25. Dj, 15.55, 18.00 i 22.25.

• Antes de ti. 16.15 i 19.15.

• Expediente Warren: El caso Enfi eld (The Con-juring). 22.00.

• Independence Day: Contraataque. 16.10,

19.10 i 22.10.

• Money Monster. 16.05, 18.15, 20.20 i 22.25.

• La clase de esgrima. 16.05, 18.10, 20.15 i

22.20.

• Esperando al rey. Excepte dj, 16.00 i 20.20. Dj,

16.00.

• Mi amigo el gigante. 18.00 i 22.20. Dj, 18.00

i 22.25.

• Ice Age: El gran cataclismo. Dj, 20.20.

• Premonición. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Buscando a Dory. 16.05, 18.15, 20.25 i 22.30.

CINEMES GIRONA. Girona, 177• Neu i els arbres màgics. 16.45.

• Money Monster. 18.00 i 22.00. 16.00 i 20.00.

• Demolición. Dv, ds, dc i dj, 22.00. Dg, 20.00.

• Albert. 16.00.

• 1944. Dl, dm, dc i dj, 18.00. Dv, ds i dg, 18.00. Dl,

dm, dc i dj, 20.00.

• Casa Asia / Fire: Spa Night. Ds, 20.00.

• La distancia más larga. Dc, 20.00.

• LATcinema: Carta a una sombra. Dv, 20.00.

• El verano de Sangaile. Dv, ds, dc i dj, 18.00 i

22.00. Dg, dl i dm, 18.00 i 20.00.

• El peso de la manta. Dj, 20.00.

• Festival de cine migrante. Dv, 20.00.

• Sâdaka, la senda del yoga. Ds, 20.00.

CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català.

933487748 www.cinemestexas.cat]

• Sala 1: El rei Borni. 16.00. 18.00 i 20.00. Spot-light. 22.00. Dg 17 i dl 18, Dallas Buyers Club. 24.00.

• Sala 2: Cor gegant. 18.00. Estranys al para-dís. 20.00 i 22.00. Dg 17 i dl, 18, 24.00.

• Sala 3: La modista. 15.50 i 18.00. Cor gegant. 20.10. La joventut. 22.00.

• Sala 4: Jimmy’s Hall. 16.00 i 20.15. Pride.

18.00 i 22.10.

SESSIONS TEXAS NANOS. En català i 3 €. Del diven-

dres 15 de juliol i fi ns dijous 21 de juliol cada dia

sessió infantil a les 16.00 h:

• Sala 2: Upps. On està Noe? Les sessions matinals dels diumenges i festius tor-

naran el mes d’octubre

VERDI HD. Carrer Verdi, 32

• Infi erno azul. 15.45, 17.25, 19.05, 20.50 i

22.30.

• La clase de esgrima. 16.00, 20.10 i 22.10.

• Esperando al rey. 18.05.

• Si Dios quiere. 16.05, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Money Monter. 16.05, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Mi amigo el gigante (VOSE). Dv, dl, dm, dc i dj,

16.00 i 18.10. Ds i dg, 16.00.

• 7 diosas. 20.20.

• Demolición. 22.30.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Buscant a Dory. (VOSE). 22.30.

• Viva. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.00, 18.10 i 20.15. Ds

i dg, 18.10 i 20.15.

• Ice Age: El gran cataclismo (VOSE). Dv, dl, dm,

dc i dj, 16.00, 18.05 i 22.20. Ds i dg, 18.05, 20.10

i 22.20.

• Todos queremos algo. D, dl, dm, dc i dj, 18.10,

20.05 i 20.20. Ds i dg, 18.10 i 20.20.

• Bruja, más que bruja! 16.10, 18.10, 20.10 i

22.10.

• Mañana. 16.00.

• Un hombre de altura. 22.30.

• Juan y Eva. Dm, 20.15.

• Una historia inmortal. Dj, 20.15.

• Bon voyage. dj, 20.10.

VERDI KIDS

• Mi amigo el gigante. Ds i dg, 18.10.

• Ice Age: El gran cataclismo. Ds i dg, 16.00.

• Buscant a la Dory. Ds i dg, 16.00.00.

TEATRE

SALA PORTA 4, Església, 4-10• Negro Esperanza. Ds, 18 h i 21 h i dg, 18 h.

• L’expedient. Dg, 21 h

15 de juliol de 2016l’independent

13

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||culturacultura

crítica de cinema

Lee Gates (George Clooney)

presenta un programa televi-

siu supervisat per la feina de la

productora i editora Patty Fenn

(Julia Roberts); un show associ-

at al periodisme espectacle que

orienta a petits estalviadors per

invertir els diners en borsa. Però

un dia l’emissió en directe es veu

sotragada per la irrupció d’un jo-

ve (Jack O’Connell) que segresta

al presentador davant les càme-

res. El noi amenaça amb fer volar

els estudis perquè ha estat esta-

fat i ara es troba sense diners se-

guint els simpàtics consells del

presentador gurú Gates.

El discurs del film és fa evident

al primer revolt amb una denún-

cia de la frivolitat, el groguisme

i la inconsciència dels media,

pendents tan sols dels índexs

d’audiència. Això farà que el dos

periodistes s’involucrin colze a

colze en el desemmascarament

de les operacions fraudulentes

d’un magnat de Wall Street, Walt

Camby (Dominic West). Camby

representaria l’emblema del ca-

pitalisme sense ànima, voraç i

depredador, la clàssica poma

podrida del sistema. La cineas-

ta i actriu Jodie Foster dirigeix

La brutícia dels diners

Joan Millaret Valls

el seu quart llargmetratge i po-

sa en safata un paper a la mida

de Clooney, productor del film,

amb un repartiment d’altura

que, al final, li va una mica gran

a un film discret, ben intencio-

nat però plenament previsible

i innocu. En l’esforç d’intentar

oferir un producte que abordés

els estralls de la crisi financera,

barrejant-hi el periodisme, fa

que tot resulti massa recargolat,

artificiós, forçat.

Predomina sobretot l’alquímia

dels ingredients del thriller, amb

la indispensable intriga que pot

desvetlla un imprevist desenllaç,

amenitzat també amb espurnes

d’humor, gracietes i sornegueria

cedides per Clooney, i la inclu-

sió d’ajustades dosis de crítica i

reivindicació. Una combinació

massa cuinada que, al capdavall,

juga en detriment de la autènti-

ca substància, de l’essència, i la

necessària reflexió.

La 12a edició del cartell del CAT a la Festa Major estrena tallers familiars

L’estil musical folk té un espai propi a la Festa Major, per dotzena edició, i se situa com cada any a la cèntrica plaça del Sol. La programació, organit-zada pel Centre Artesà Tradici-onàrius, enguany l’encapçalen grups referents del gènere com La Cobla dels Sons Essencials, Sabor de Gràcia i Roba Estesa. Aquest any també hi haurà diversos tallers de rumba, folk i danses tradicionals.

Helena Martín

El Centre Artesà Tradicionàrius ha tancat ja la programació de la Pla-ça del Folk de la Festa Major 2016 amb un cartell ple de referents d’aquest estil musical. En la seva dotzena edició, el grup encarregat d’inaugurar la nit del 15 d’agost serà La Cobla Catalana dels Sons Essencials. El 16 d’agost el celta català de Les Violines retornarà a la Vila i la nit del 17 Occitània i Ca-

Roba Estesa

El grup Roba Estesa seran a la Plaça del Folk

Les Violines, Animal, Roba Estesa i Sabor de Gràcia, a la Plaça del Folk

talunya es fusionaran en els ritmes de La Talvera i El Pont d’Arcalís. El dijous 18 d’agost Els Berros de la Cort donaran un toc medieval a la plaça en un dels seus destacats espectacles visuals mentre que el divendres 19 el grup revel·lació Animal, que estrena disc, revolu-cionarà el públic amb els ritmes salvatges del pop i el folk.La nit del 20 el clàssic Sabor de Gràcia renovarà la rumba gracien-ca amb els sons de les seves noves cançons i el grup femení Roba Es-

tesa encendrà la traca final el dia 21 amb una combinació de rumba, cançó d’autor i folk. A més dels concerts de nit, el CAT ha organitzat les Tardes Familiars Folk, en què s’oferiran tallers de rumba, folk i danses tradicionals catalanes i occitanes. La Plaça del Sol, gestionada pel CAT des del 2005 i que acull cada any uns 8.000 espectadors, s’ha convertit en l’espai folk per excel·lència de la Festa Major i espera renovar el títol en l’edició d’aquest estiu.

‘MONEY MONSTER’Directora: Jodie Foster. País: EUA. Any:

2016. Intèrprets: George Clooney, Julia Roberts, Jack O’ConnellAls Verdi, Bosque i Girona

14

15 de juliol de 2016l’independent

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports

L’holandès Guus van Yperen és un dels primers

reforços del CN Catalunya

L’Europa incorpora cinc jugadors amb experiència a Segona B per assolir l’ascens

X.T

La plantilla es completarà amb un davanter i un porter que supleixi Gianni, que apunta al Peralada

Pluja de fitxatges a l’Europa. En cinc dies el club gracienc ha in-corporat cinc jugadors. A fitxatge per dia. No seran els últims en arribar. Les catorze baixes que ha patit l’equip, vuit de les quals no desitjades, ha obligat el cos tècnic a treballar de valent aquest mes de juliol. Els nous fitxatges tenen experiència a 2B, com ja va avançar l’entrenador Albert Poch, a l’Independent.

Xavi Tedó

L’assalt a la categoria de bronze es vol fer amb garanties. Amb ju-gadors experimentats com Èric Reverter, que prové de l’Olot, que enguany ha baixat a Tercera. El da-vanter de 24 anys, també ha jugat a Segona amb el Sabadell abans de fitxar per l’equip olotí fa tres tem-porades. La temporada següent, el sabadellenc va jugar al Llevant B on va assolir l’ascens a 2B. Una fita que aquest extrem desequilibrant vol repetir ara al Nou Sardenya. Una altra incorporació de luxe és Sergio Duran. El migcampista de 29 anys ve del Talavera de la Rei-na, amb qui ha jugat a 2B. No ha estat la seva única experiència en aquesta categoria. Amb el Reus ja hi va jugar dues temporades. Les mateixes que Joel Coch, germà del també fitxat Denis Coch, ha disputat amb el Constància i el Le-ioa (46 partits) abans de fitxar per l’Ascó. Format al Nàstic, pot ac-tuar de mig defensiu o de central,

Denis Coch, Duran, Joel Coch i Campoy,

d’esquerra a dreta, dijous al Nou Sardenya

una de les posicions que més vol cobrir Poch, com ho demostra l’ar-ribada del fins ara capità de l’Olot, el també central Jorge Rojas, que ha jugat els darrers tres anys a 2B. El defensa de 33 anys acumula 12 temporades a la divisió de bronze i fins i tot va jugar a 2A amb l’Al-coià. El migcampista de 24 anys Sergi Campoy desembarca a Grà-cia del Binissalem de Tercera, pe-rò les dues temporades anteriors va jugar a 2B amb el Constància. L’equip es completarà amb un da-vanter i un porter que supleixi Gi-anni, que torna cedit a l’Olot, però que acabarà al Peralada, que es convertirà en el filial del Girona.

La presentació del primer equip

s’avança a dimarts a la tardaEl retorn a la feina del primer equip serà finalment aquest dimarts a les set de la tarda i no dimecres com estava pre-vist en un principi. Abans de l’inici del primer entrenament de la nova temporada, els ju-gadors seran presentats un a un davant dels socis i afici-onats. L’endemà la plantilla ja començarà a fer doble ses-sió d’entrenament per anar agafant forma després de les vacances. Només quatre dies

més tard, l’Europa jugarà el seu primer amistós a La Pobla de Mafumet també a les set de la tarda. El cos tècnic bus-ca un segon amistós abans de disputar el primer partit ofi-cial de la temporada contra el Masnou a la Copa Catalunya el diumenge 31 al Nou Sardenya. Un duel que tindrà lloc des-prés d’una estada de dos dies, com l’any passat, a la localitat de l’Alt Empordà de l’Armen-tera per fer grup.

Mario Mollà guanya quatre medalles als campionats de CatalunyaEl nedador del CN Catalunya Ma-rio Mollà es va endur tres medalles d’or als 100 papallona i 100 i 200 esquena i una de bronze en 100 metres lliures al Campionat de Catalunya Aleví d´Estiu, que es va fer els dies 5, 6 i 7 de juliol a les Piscines Bernat Picornell. Maria Campillo va quedar quarta en 200 papallona amb un temps que li he permès classificar-se per disputar els Campionats d’Espanya. Martí Cotonat, en canvi, es va quedar a dos segons per assolir la mínima per participar-hi en 1500 metres lliures, tot i baixar de registre.

La Salle Gràcia obté quatre medalles als campionats d’Espanya

El Club Esportiu La Salle Gràcia està aconseguint uns brillants re-sultats als campionats d’Espanya de gimnàstica artística que s’estan celebrant aquests dies a Guadala-jara. Al Nivell 2 Grans, Alexandra Escolano ha quedat tercera classi-ficada en paral·leles. Nora Garcia ha obtingut la medalla de plata en aquesta mateixa disciplina en el Nivell 3 Petites i ha estat tercera en terra. Al Nivell 4 Petites, Lucía Gómez s’ha fet amb la medalla de bronze en paral.leles, com Queralt Cerro en el Nivell 2 Petites acabant tercera en la classificació general.

REFG

breus

15 de juliol de 2016l’independent

15

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmica

L’Associació Catalana d’Agèn-cies de Viatges Especialitzades (ACAVE), amb seu a Gràcia, corrobora que la tímida re-cuperació econòmica ha aug-mentat les reserves per aquest estiu. Unes reserves que es fan amb una antelació d’entre tres i sis mesos abans de les vacan-ces perquè la major estabilitat laboral respecte a altres anys ajuda al fet que la majoria de consumidors pugui planificar amb més temps l’estada obte-nint així millors condicions que reservant a última hora. La re-

La Caseta

Nova York és la destinació de llarga distància més sol·licitada aquest estiu

La crisi s’agafa vacances

lació qualitat-preu segueix sent un factor important per escollir una destinació, però, com en anys an-teriors comença a no ser l’únic. Un altre factor a tenir en compte que corrobora l’optimisme del sector és que la durada dels viatges tam-bé s’ha allargat i se situa entre els 8 i 15 dies, amb una despesa mitjana entre 1.500 i 2.500 euros. Així ma-teix, les perspectives de cara al se-tembre són molt bones i es preveu que les reserves també augmentin. Però quines són les destinacions més populars? Martí Sarrate, pre-sident de l’ACAVE, revela que les agències de viatges confirmen “un augment molt significatiu dels vi-atges de llarga distància respecte els anys anteriors i com a opcions

El nombre de reserves per a l’estiu augmenta un 10% respecte el 2015

El nombre de reserves de viatges augmenta un 10% respecte l’any passat, consoli-dant així la tendència a l’alça iniciada ja en els anys ante-riors. La crisi s’agafa, doncs, unes merescudes vacances després d’anys de contenció en què les famílies catalanes optaven per marxar a llocs propers i pocs dies com. Les destinacions de llarga distàn-cia fins i tot superen enguany les rutes per Europa.

reportatge Xavi Tedó

preferides destaquen els Estats Units i en concret Nova York, seguit de Mèxic i el Carib i tam-bé de Tailàndia i el Vietnam”. Pel que fa a les destinacions de mitja distància, les destinacions escollides són París, Roma i Londres, però també augmenta el desig de visitar Rússia amb Moscou i Sant Petersburg com a parades obligatòries. Els qui no volen viatjar tan lluny op-ten per destinacions de platja. Les Balears en primer lloc i les Illes Canàries en segon lideren la llista de destinacions preferi-des, seguides d’Andalusia. Els viatgers que prefereixen les ex-cursions i el senderisme opten pel País Basc, Navarra i Galícia.

16

15 de juliol de 2016l’independent

la torratxa

Bombardegeu

casa meva

El meu major desig és que

bombardegeu casa meva.

Així acaba la carta que

Josep Gallart i Folch va

escriure a Alfredo Kindelan,

general responsable de

l’aviació feixista durant la

Guerra Civil. Hi adjuntava

precises indicacions per si-

tuar la propietat en el mapa

i una foto aèria de l’edifici.

La construcció assenyalada

era ni més ni menys que el

Palau de les Heures, al barri

d’Horta, que el seu pare

havia manat aixecar amb

la fortuna amassada a les

amèriques. Rere tan auto-

destructiva proposta, repe-

tida fins a dues vegades en

dues cartes amb el mateix

destinatari, hi havia la ràbia

de la despossessió, l’enuig

suprem de la derrota. I és

que el Palau li havia estat

expropiat mesos abans per

la República. I a més, Gallart

sabia de bona font que amb

la guerra s’hi havia instal·lat

el suposat responsable de

la seva dissort, el president

Companys.

Fa cosa d’una setmana,

una parella jove ha hagut

d’abandonar el seu pis. No

han pogut amb el lloguer,

que s’ha enfilat pels núvols.

Ni era un Palau, ni tenia

jardiner. Tots dos han plorat

la despossessió i la derrota.

Han enfilat el camí d’un exili

interior. Les viscisituds del

mercat immobiliari els han

expropiat l’immoble. I tips

de la guerra diària, s’han

descobert una nit mirant

el cel i demanant sisplau:

bombardegeu casa meva.

Ernest

Cauhé

gràcia escapulada

Ordint el somni europeista

El temps no s’atura però nosal-tres, a voltes, voldríem aturar-lo. Els qui estimem l’Europa voldríem, a més, a més, poder recular a la dècada d’or del club per a entendre les arrels d’aquest sentiment tan pro-fund. Som romàntics encurio-sits per aquella ciutat dels anys 20, que va viure l’emancipació del Club Deportiu Europa da-vant el recel dels barcelonistes i la preocupació dels espanyo-listes. El calendari dels somnis em trasllada avui al diumenge 5 de setembre del 1920. Tanco els ulls i m’endinso al Camp d’en Grassot, bressol de l’Eu-ropa. Veig corredisses de gent en direcció a la Sedeta. Què deu passar-hi, si avui no hi treballen? És festa setmanal, els telers estan parats i la xe-meneia no fumeja. Doncs que

el poble té pressa perquè a dos quart de cinc de la tarda, l’Euro-pa inaugura un camp nou, el del carrer de la Indústria, en un so-lar situat just davant de la fàbri-ca de teixits Pujol i Casacuberta. El recinte esportiu, totalment tancat, és encarat de sud a nord fins arribar al carrer de Coello (avui Pare Claret). Al cantó del carrer de Sicília, s’aixeca una pe-tita tribuna de fusta amb llotges a peu de camp, que malgrat no te-nir ni visera ni marquesina, gau-deix d’ombra a l’hora dels partits gràcies a l’alçada superior de la façana de la fàbrica. En aquesta zona noble hi trobo els socis i afi-cionats més benestant, burgesos i directius i les autoritats locals. A la solana, en canvi, més a prop del carrer de Sardenya s’ha cons-truït una graderia llarga, amb una capacitat de 3.000 espec-

tadors. Allí s’hi encabeixen com poden els menestrals i els obrers que durant dies han estalviat per a poder comprar una entrada. Al llarg de la setmana les han venudes al quiosc de Canaletes (Barcelona) i al cafè Monumen-tal (Gràcia). Els barcelonins han pujat a peu o bé amb el tramvia número 37. Els graciencs ho te-nen a tocar de casa.El camp és ple quan els jugadors surten a jugar. l’Europa rep el Deportivo Oviedo amb aquest onze de gala: Bordoy, Serra, Vi-dal, Javier, Pelaó, Artisus, Pe-llicer, Alegre, Sotillos, Moyano i Alcázar. Malgrat l’empat a ze-ro final, tothom marxa content. Potser perquè intueixen que el camp del carrer de la Indústria viurà moltes tardes de glòria i allí s’ordiran els fils d’un Europa de seda. Hi veuran debutar en

Cros, l’abril del 1922 i se sor-prendran en veure com pen-gen unes cistelles damunt els travessers de les porteries per a jugar el primer partit oficial de basket-ball, el desembre del 1922. I per allà passaran dos clubs (el Birmingham i l’Real Unión d’Irún) que inspiraran pocs anys després la samarreta escapulada ,símbol del futbol gracienc des del 1926. Obro els ulls i guaito el re-llotge: dos quart de cinc de la tarda. Des de la barra del bar estant, observo de lluny l’ex-posició dels 75 anys del camp del carrer de Sardenya que aquests dies a romàs exposa-da l centre cívic de la Sedeta coincidint amb la festa major del Camp d’en Grassot. Un cafè em desperta del somni. No veig ningú que guaiti els plafons però estic convençut que l’Europa encara té molts seguidors al barri. Algú em diu que l’alcaldessa Colau viu molt a prop d’aquest equipament. Dubto que hagi tingut temps de visitar l’exposició. Faig memòria i tampoc no recordo haver-la vist mai al Nou Sar-denya. Ni a la llotja ni amb els Eskapulats. Segur que la tem-porada vinent vindrà i podrem fer un cafè plegats. Bon estiu, graciencs!

Em trasllado al 5 de setembre del 1920 quan s’inaugura el camp del

carrer Indústria

Albert Benet

A la graderia llarga s’hi encabeixen menestrals i obrers que han estalviat

per comprar una entrada