krum (el crosta) · temporada 2014/2015 4 Krum (“crosta” en hebreu), l’antiheroi de Hanoch...

© Ros Ribas

krum (el crosta) de Hanoch Levin

direcció Carme Portaceli

temporada 2014/2015 www.teatrelliure.cat 2

GREC 2014 – del 3 al 5 de juliol Gràcia – del 13 de novembre al 7 de desembre

Krum (el crosta) de Hanoch Levin direcció Carme Portaceli

intèrprets Pere Arquillué Krum / Jordi Brunet Shkite / Lluïsa Castell Dupa / Jordi Collet Bertoldo, metge / Gabriela Flores Truda / Carme González Felícia / Oriol Guinart Tugatí / Mónica López Tuiti / Pepa López mare / Joan Negrié Takhtikh / Albert Pérez Dolce

traducció Sergi Belbel i Roser Lluch i Oms / espai escènic Paco Azorín / vestuari Antonio Belart / il·luminació Maria Domènech / espai sonor Jordi Collet 'Sila' / moviment Ferran Carvajal

ajudants de direcció Ricard Soler i Mallol i Judith Pujol / ajudant d'escenografia Elisenda Rodríguez / ajudant de vestuari Carlota Ricart / producció executiva B. Torres

coproducció Teatre Lliure, Factoria Escènica Internacional i Grec 2014 Festival de Barcelona amb el suport de l’ICEC de la Generalitat de Catalunya, l’INAEM Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Ramon Llull amb la col·laboració de l’Ambaixada d’Israel

agraïments Gestoria Segura

espectacle en català / durada 1h. 50’ sense pausa

23/11 col·loqui amb la companyia després de la funció espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure

seguiu #krum al twitter horaris de dimarts a divendres a les 20:30h.

el dissabte a les 21h. el diumenge a les 18h.

preus: 29€ 26€ compra avançada 24,50€ amb descompte 22€ dimarts i dimecres, dies de l’espectador 15€ tarifa última fila


Després de La nostra classe, Carme Portaceli ens obre la porta a Hanoch Levin, l'autor més important d'Israel, dramaturg, director i poeta. Un retrat irrevocable de la condició humana que traspassa totes les fronteres.

Krum (el crosta) es va estrenar al Cameri Theatre de Tel-Aviv el 1975.

El muntatge que presentem es va estrenar al Mercat de les Flors de Barcelona en el marc del Festival de Barcelona GREC 2014 amb Rosa Boladeras al paper de Tuiti i Ferran Carvajal al de Shkite.


Krum (“crosta” en hebreu), l’antiheroi de Hanoch Levin, torna a casa amb la maleta buida després d'una llarga absència. No ha triomfat, no s'ha casat, no ha fet diners, no n'ha tret res.

Quan arriba, aquell món que ell s'havia pintat interiorment, un món idíl·lic, és totalment diferent, sense somnis, paralitzat, apàtic. És com si, durant la seva absència, ningú no hagués fet ni un pas cap endavant, com si haguessin oblidat desenvolupar-se, avançar.

La vida passa de petits successos en petits successos, no passa res important, responen només als impulsos dels naixements, casaments i funerals. Però d'entre aquests acompanyants, Krum (el crosta) és el més passiu, els altres es casen, els altres moren, els altres volen viure. Ell és com una mena d'espectador que s'ha perdut a si mateix i apareix de cop per poblar un món d'il·lusions.

Un ésser que veu el món com una posada en escena plena de les seves pors, de les seves fantasies. Un retrat impressionant i ple de sentit de l'humor d'un petit món poblat per tots nosaltres.

Carme Portaceli

© David Ruano


l’autor

Hanoch Levin Tel Aviv, 1943 – 1999

Poeta, dramaturg, director teatral. Va néixer en el si d’una família polonesa supervivent de l’Holocaust, i va irrompre en la consciència del teatre israelià a les acaballes dels 60’ amb la seva crítica satírica Tu, jo i la pròxima guerra, dirigida per Edna Shavit i estrenada al soterrani del Bar-Barim Club (que llavors era un club de jazz), en l’entorn del carrer Hamasger al sud de Tel Aviv.

Després va estrenar el cabaret La reina de Bathtub, dirigit pel seu germà gran, David Levin (que va acabar essent director artístic del Habima National Theatre i que ara viu a Alemanya). Es va presentar al Cameri Theatre de Tel Aviv durant l’apogeu de la Guerra de Desgast entre les dues ribes del canal de Suez. Les funcions van coincidir amb acalorades manifestacions del públic i de membres de l’estament polític, la qual cosa va conduir a un debat públic a l’entorn del paper de l’actor teatral: un actor havia de memoritzar un paper i simplement encarnar un rol, o s’havia d’identificar amb el tema expressat en escena i prendre una posició personal al respecte? La peça va acabar deixant la cartellera a causa de la pressió dels actors, alguns dels quals van rebutjar participar-hi.

Ben aviat, Levin va ser acollit calorosament, i les incisives peces que va escriure i dirigir es van convertir en les més populars entre tots els públics i escenaris israelians.

El Cameri Theatre va esdevenir els seu propi teatre, i després de la mort de Levin el 1999, la companyia va fundar l’Institute of Israeli Drama en nom seu, per tal de documentar i promoure les seves obres arreu del món, i amb voluntat de ser un centre per a la promoció i l’estudi del teatre israelià contemporani.

Levin va passar els seus últims dies en una habitació d'hospital (que es va convertir en una sala d'assaig improvisada) assajant l'obra Rèquiem amb els actors del Cameri Teatre. El seu teatre ens porta, a través d'un misteriós laberint de miralls, dels fragments de petits plaers de la vida a la por de l'oblit.

més informació http://www.hanochlevin.com/english/publications-abroad http://www.jewish-theatre.com


la directora

Carme Portaceli

Directora d’escena. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Va entrar al Teatre Lliure a l’any 82 i va treballar d’ajudant de direcció amb Fabià Puigserver i també amb Lluís Pasqual. És professora de direcció i d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. És fundadora i

directora artística de la FEI - Factoria Escènica Internacional.

Darrerament ha dirigit els muntatges següents: Las dos bandoleras, de Lope de Vega (CNTC 2014); Televisor & Misèria de la II Transició, d’Albert Boronat (GREC 2013); El vídeo no el veu ningú, de Martin Crimp (CDN-GREC 2012); Els baixos fons de Maksim Gorki (TNC 2012); La nostra classe (Teatre Lliure 2012). Destaquem entre d’altres, amb anterioritat, Conte d’hivern de William Shakespeare (Temporada Alta 2010 Girona i Teatre Romea 2011 Barcelona); Prometeu de Heiner Müller (Grec 2010 Festival de Barcelona); L’auca del Senyor Esteve de S. Rusiñol (Teatre Nacional de Catalunya, 2010); Te doy mis ojos d’Iciar Bollain i Alicia Luna (2009. Hanoi, El Vietnam); Ricard II de William Shakespeare (2009 Barcelona); Así que pasen cinco años de Federico García Lorca (2008 Caracas); Cants d’amor, furor i llàgrimes de C. Monteverdi, D. Mazzocchi (Festival Grec 2008, Palau de la música); Què va passar amb Nora quan va deixar el seu home? d’E. Jelinek (TNC. 2008); Ante la jubilación de Thomas Bernhard (Centro Dramático Nacional 2008); Josep i Maria de Peter Turrini (Temporada Alta. 2007 Girona); Fairy de Toni Martin i Carme Portaceli (Festival Grec, FEI i Nau Ivanow. 2007), i Un lloc conegut de Daniela Feixas (2007, Barcelona).


els intèrprets

Pere Arquillué

Actor d’una extensíssima trajectòria tant en teatre, cinema i televisió. En actiu des de 1990, darrerament ha participat als espectacles Senzillament complicat, de Thomas Bernhard; Un enemic del poble, de H. Ibsen, dir. Miguel del Arco; Recordant la Fedra, dir. Lluís Pasqual; 10 anys recordant Miquel Martí i Pol, dir. Josep Maria Mestres; Primer amor, de S. Beckett, dir. Miquel Górriz i Àlex Ollé; Mata'm, de Manel Dueso; Udol, de Marilia Samper, dir. Joan Maria Segura; Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand, dir. Oriol Broggi; Qui té por de Virginia Woolf?, d’E. Albee, dir. Daniel Veronese (en català i en castellà); Copenhagen, de M. Fryan, dir. Ramon Simó; L’arquitecte, de D. Greig, dir. Julio Manrique o Vida privada, de J. M. de Sagarra, dir. Xavier Albertí. Ha treballat també sota la direcció de Sergi Belbel, Calixto Bieito, Rafel Duran, Lluís Homar, Ariel García Valdés, Joan Ollé, Rosa M. Sardà, Josep M. Flotats, Georges Lavaudant, Àlex Rigola, Carlota Subirós o Gerardo Vera, entre altres. En l’àmbit del cinema, ha participat en una quinzena de pel·lícules sota les ordres de Ventura Pons, Josep M. Forn, Carlos Saura o Fernando León de Aranoa, i més recentment, Lalo García (Siete pasos y medio) i Nacho García Velilla (Que se mueran los feos). En televisió destaca la seva participació en les sèries La Riera, Cazadores de hombres, Zoo o Mar de fons, i en tvmovies com El pallasso i el Führer o L’estratègia del cucut, entre altres. Ha rebut una desena de premis, d’entre els quals destaquen tres Premis Butaca al Millor Actor de Teatre (2008, 2011 i 2012), dos premis de la Crítica Teatral a la interpretació (1997 i 2009), el Premi Ciutat de Barcelona 2011, el Premi Nacional de Cultura (Teatre) el 2011 i el premi Jordi Dauder 2013 de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida 2013.

Jordi Brunet

Estudia al Col·legi del Teatre de Barcelona i compagina el teatre amb el cinema i la televisió. En teatre, darrerament ha format part dels espectacles La dona vinguda del futur, de Marc Rosich; Variacions sobre el model de Kraepelin, de Davide Carnevali, dir. Carles Fernández; La nostra classe, de Tadeusz Słobodzianek, dir. Carme Portaceli; Shakespeare x4, dir. Carles Fernández; (Fosc.), de Marcel Vilarós i Catalan Buffalo, de Marc Artigau i Carles Fernández, a partir de la peça de David Mamet, dir. Carles Fernández. D’entre els seus espectacles anteriors destaquem La conquesta del Pol Sud, de Manfred Karge, dir. Carles Fernández; Conte d’hivern, de William Shakespeare, dir. Ferran Madico; Tres Dramolette, de Thomas Bernhard, dir. Carme Cané;


Un cuento de invierno, de William Shakespeare, dir. Magüi Mira; Lear, d’Edward Bond, dir. Joan Morillo; Higroma, Companyia Sarruga, Fòrum de les Cultures de Barcelona; Historietes sincròniques, de Jordi Vall, dir. Marc Rosich; Contranit, d'Albert Guinovart i Santi Montagut, dir. Pep Bou i Marta Carrasco, i; El perro del hortelano, de Lope de Vega, dir. Magüi Mira. En televisió ha format part del repartiment de les sèries Infidels, Ventdelplà, Mar de fons, Jet Lag, Hospital Central i Mirall Trencat. Ha participat en pel·lícules com El coronel Macià, de Josep Maria Forn (2006); El més humà dels llops, de Ferran Vilajosana (2005); Working Class, de Xavier Berraondo (2004); Iris, de Rosa Vergés (2003) i El segador, de Jokin Labayen (2002).

Lluïsa Castell

Com a actriu de teatre, darrerament ha participat, entre altres, en els espectacles Consell familiar, de Cristina Clemente, dir. Jordi Casanovas; Televisió & Misèria en la II Transició, dir. Carme Portaceli a partir de textos de M. Vázquez Montalbán; Una història catalana i Pàtria, de Jordi Casanovas; La nostra classe, de Tadeusz Słobodzianek, dir. Carme Portaceli; Prometeu, de H. Müller, dir. Carme Portaceli; Hamlet Circus, de Toni Martin; Cancún, de J. Galceran, dir. Josep M. Mestres. D’entre els seus espectacles anteriors destaquem Què va passar quan Nora va deixar el seu home, d’E. Jelinek, dir. Carme Portaceli; A la Toscana, de S. Belbel; En defensa dels mosquits albins, de M. Sàrrias, dir. Carol López; La finestra tancada, d’A. Vila, dir. Carme Portaceli; Valentina, de C. Soldevila, dir. T. Casares; Magnus, de J. Teixidor, dir. Oriol Broggi; Casa i jardí, d’Alan Aykbourn, dir. Ferran Madico; Genova 01, de F. Paradivino, dir. Carme Portaceli; Això és una cadira, de Carol Churchill, dir. Briguitte Luik; Les amargues llàgrimes de Petra von Kant, de R. W. Fassbinder, dir. Manuel Dueso; Lear, d’E. Bond, dir. Carme Portaceli; El retorn al desert, de B-M. Koltès, dir Carme Portaceli i Sallinger, de B-M. Koltès, dir. Carme Portaceli. També ha fet cinema, participant en Iris, dir. Rosa Vergés; Victoria, dir. Antoni Ribas; Un genio en apuros, dir. J. L. Camerón; Chatarra, dir. Félix Rotaeta; El somni de mauren, dir. Romà Guardiet; La ciudad de los prodigios, dir. Mario Camus; El pianista, dir. Mario Gas, i El zoo d’en Pitus, dir. Mireia Ros. I en televisió ha perticipat a les sèries Les veus del Pamano, El cor de la ciutat, Joc de dobles; Temps de silenci, Solució de continuïtat, La granja, Secrets de família, La huella del crimen, Estació d’enllaç i Loco de atar.

Jordi Collet

Actor i músic. Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona el 1995. Com a actor, des del 2000 –l’any que comença la seva activitat també com a creador d’espais sonors per a espectacles teatrals– ha treballat sota la


direcció de Lluís Homar (Hamlet), Àlex Rigola (Titus Andrònic, Ubú rei), Xavier Albertí (El gat negre, Más extraño que el paraíso, Troilus i Cressida, Traïció, Vianants), Franco di Francescantonio (Libera me), Lurdes Barba (Barcelona mapa d’ombres, Occisió), Caterina Sagna (Heil Tanz!) i Carlota Subirós [Amor, fe , esperança; Alícia (un viatge al país de les meravelles), i Les tres germanes]. El 2005 va ser al Lliure amb ppp, de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí, amb qui va treballar posteriorment també a Tennessee, a La corte del faraón i a Zoom. Entre els seus últims espectacles destaca Homebody Kabul, de T. Kushner, dir. Mario Gas; Pedra de tartera de Maria Barbal, dir. Lurdes Barba; Els baixos fons de Maksim Gorki, dir. Carme Portaceli i El caballero de Olmedo, de Lope de Vega, dir. Lluís Pasqual.

Gabriela Flores

Actriu de teatre, cinema i televisió, darrerament ha format part del repartiment de Las dos bandoleras de Lope de Vega, Televisió & Misèria en la II Transició, a partir de textos de M. Vázquez Montalbán; El vídeo no el veu ningú, de Martin Crimp; Els baixos fons, de Maksim Gorki i La nostra classe, de Tadeusz Słobodzianek, tots ells dirigits per Carme Portaceli. Entre daltres, destaquem la seva participació en Conte d’hivern de William Shakespeare; Prometeu, de Heiner Müller; L’auca del Senyor Esteve, de S. Rusiñol; Te doy mis ojos, d’Iciar Bollaín; Ricard II, de W. Shakespeare; Què va passar amb la Nora quan..., d’Elfriede Jelinek, i Fairy, de T. Martin i C. Portaceli; dir. Carme Portaceli. En cinema ha participat en pel·lícules i curtmetratges com ara Mirant el cel, Más que hermanos, Les filles de Mohamed, Le Loup, El poeta en la calle, Cucarachas, Cuenta atrás, Molinos de viento, Perros de la noche, Darse cuenta, Made in Argentina, i Pasajeros de una pesadilla, entre d’altres. En televisió ha participat a Ventdelplà, Hospital Central, El comisario, Laberint d’ombres, Nissaga de poder, Carvalho, Vidas cruzadas, Médico de familia i Locos por la tele. TV1. Direcció: Lluís M. Güell. Barcelona 1990.

Carme González

Com a actriu de teatre ha participat, entre altres, a De un tiempo a esta parte, de Max Aub, dir. Pep García i Cristina Sirvent; Buits de Toni Martín, dir. Lurdes Barba; Ga-gà, de Marta Carrasco; J’arrive…! de Marta Carrasco; Què va passar quan la Nora va deixar el seu marit, d’Elfriede Jelinek, dir. Carme Portaceli; Ricard II, de W. Shakespeare, dir. Carme Portaceli; L’auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol, versió i direcció Carme Portaceli i Pablo Ley; Gos, dona, home, de Sibylle Berg, dir. Rafa Cruz i En estat d’excepció, de Falk Richter, dir. Ricard Gázquez. Ha treballat també en cnema i en algunes sèries de televisió.


Oriol Guinart

És llicenciat en l’especialitat teatre de text per l’Institut del Teatre de Barcelona. Abans però, va estudiar interpretació, dansa, màscara, veu i dicció a l’Escola El Timbal, i construcció de màscares i titelles amb Francina Raspall a l’Escola Epsar. Sempre ha combinat la seva formació musical amb la interpretació. Així, ha fet diversos cursos com ara un de veu i Shakespeare amb Christine Adaire (2005), un de veu i cant amb Monika Pagneux (2005) o un curs de l’actor i la biomecànica impartit per Nicolai Karpov a la Primma del Teatri di Pisa, San Miniato (Itàlia). També ha realitzat classes de cant amb Rafael Muntané o Jordi Voltas. A més, l’any 2001 va fer un curs de direcció de l’actor impartir per Roberto Romei a l’Institut del Teatre. Entre els seus últims muntatges destaquen Liceistes i Cruzados, de S. Pitarra, dir. Jordi Prat i Coll; Adiós a la infancia (una aventi de Marsé), amb dramatúrgia de Pau Miró i dir. Oriol Broggi; Roberto Zucco de B-M. Koltès, dir. Julio Manrique; Macbeth de W. Shakespeare, dir. Àlex Rigola; Coriolà, de W. Shakespeare, dir. Àlex Rigola; Llum de guàrdia (Ghostlight) de S. Pompermayer i J. Manrique, dir. Julio Manrique; L'hort dels cirerers d'A. Txékhov, dir. Julio Manrique; Coses que dèiem avui de N. LaBute, dir. Julio Manrique; Nixon-Frost de P. Morgan, dir. Àlex Rigola, i Rock'n'roll de T. Stoppard, dir. Àlex Rigola. Ha treballat també amb Roberto Romei, Josep Maria Mestres, Jordi Prat i Coll, Àngel Llàcer, Rafael Spregelburd i Joan Ollé, entre altres.

Mónica López

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha realitzat cursos d’interpretació amb Franco di Francescantonio, Dominic de Fazio, Bob McAndrew i James de Paul. El 1990 presenta Línia Roja de Miguel Casamayor i des d’aleshores ha treballat amb Pere Planella (Trucades a mitjanit), Lluís Homar (Els bandits, de Schiller), Adolfo Marsillach (L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol), Joan Ollé (Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac; Oncle Vània, de Txèkhov), Pau Miró (Bales i ombres) i Carlota Subirós (Marie i Bruce, de Wallace Shawn; Marta Angelat (Escenes d’un matrimoni / Sarabanda d’Ingmar Bergman); Gerardo Vera i Juan Mayorga (Platonov, d’A. Txékhov), i també a Fragmentos de La Divina Comedia. Homenaje a Franco di Francescantonio, a partir de textos de Dante), i amb Carles Santos a Brossalobrossotdebrossat i Schubertnacles humits. Especialment fructífera ha estat la seva col·laboració amb Mario Gas, amb qui ha treballat com a ajudanta de direcció a Troianes d’Eurípides i sota les ordres del qual ha interpretat El temps i els Conway, de J. B. Priestley; Golfus de Roma i Little Night Music, de Stephen Sondheim (Premi de la Crítica de Barcelona); Top Dogs, d’Urs Widmer


(també Premi de la Crítica de Barcelona); Otel·lo, de Shakespeare; Guys and Dolls, de Frank Loesser; Brecht – Brecht ,sobre textos de Bertolt Brecht; 100 años de poesía española; Las criadas, de Jean Genet (Premio Revelación dels Premios Ercilla de Bilbao); A Electra le sienta bien el luto, d’Eugene O’Neill, i Ascensión y caída de la ciudad de Mahagonny, de B. Brecht i K. Weill. També ha format part del repartiment de les adaptacions de textos d’Eurípides Las Troyanas i Hécuba, sorgides de la col·laboració d’Irene Papas i La Fura dels Baus. Amb Calixto Bieito ha presentat Company, de Stephen Sondheim i La casa de Bernarda Alba, de García Lorca. Recentment ha format part del repartiment d’Un enemic del poble, de H. Ibsen, dir. Miguel del Arco i Dispara / Agafa Tresor / Repeteix, de Mark Ravenhill, dir. Josep M. Mestres. En cinema ha rebut dos cops el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor interpretació secundària per Aquesta nit o mai de Ventura Pons i La Febre d’Or, de Gonzalo Herralde. Ha format part del repartiment de pel·lícules com Los peores años de nuestra vida, d’Emilio Martínez-Lázaro; Intacto, de Juan Carlos Fresnadillo i En la ciudad, de Cesc Gay (Premi del Col·legi de Directors de Barcelona a la millor interpretació femenina, Premi Butaca a la millor interpretació femenina en cinema i nominació al Premis Goya a la millor actriu de repartiment). En televisió ha treballat en sèries com Nissaga de Poder o Jet-Lag, i en telefilms com Homenots, Andorra, Freetown. Ha estat la veu en català d’Emma Thompson a Harry Potter i el presoner d’Azkaban, i la veu en castellà de Cate Blanchett a The good German, entre altres.

Pepa López

Es forma com a actriu amb Ferrucio Soleri, Lee Strasberg i Anatoli Vassiliev, entre altres. Ha treballat amb Carme Portaceli en nombrosos muntatges, com ara Prometeu; Josep i Maria; Cançons dedicades; Retorn al desert; Cara de foc o Por, menjar-se l’ànima. Entre molts espectacles, destaquem la seva perticipació en Gabinete Liberman d’Els Joglars; L’hostalera de Goldoni, dir. S. belbel; Tango, de S. Mrozec, dir. Gabor Tompa; Panorama des del pont, d’A. Miller, dir. R. Duran, o Tres Dramolette de T. Bernhard, dir Rosa Maria Sardà i Carme Cané. Ha fet també cinema i televisió, i en la seva carrera ha recollit una desena de guardons nacionals i internacionals.

Joan Negrié

Ha treballat en teatre a M de Mortal de Carles Mallol; Mama Medea de Tom Lanoye, dir. Magda Puyo; El lleig de Marius von Mayenburg, dir. Juan Carlos Martel; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, dir. Calixto Bieito; Carnaval de Jordi Galceran, dir. Sergi Belbel; La felicitat de Javier Daulte; Tenim un problema de Frank Vikery, dir. Àngel Llàcer; Ja en tinc 30 de Jordi Silva, dir. Àngel Llàcer i


Super-rawal d’Eric Bogosian, dir. Marc Martínez, entre molts altres espectacles. En els últims anys ha participat també en A mi no em diguis amor, de Marta Buchaca; La nostra champions particular, de Cristina Clemente; Parlour Song, de Jez Butterworth, dir. Magda Puyo; El don de las sirenas i Barcelona, de Pere Riera.

Albert Pérez

Estudia a l’Institut del Teatre de Barcelona el mètode Uta Hagen amb Carol Rosendfeld, interpretació amb John Strasberg, el seminari Shakespeare amb Penny Cherns, interpretació amb Bob McAndrew i clàssics alemanys amb Konrad Zschiedrich. En teatre ha participat als espectacles L’encarreagat, de H. Pinter, dir Xicu MAsó; Las dos Bandoleras, de Lope de Vega amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico, TV i misèria de la II Transició, a partir de M. Vázquez Montalbán, i La nostra classe, de T. Słobodzianek, tots ells dirigits per Carme Portaceli; L’home dels coixins, de Martin McDonagh, dir. Xicu Masó; Què va passar quan la Nora va deixar el seu home?, d’Elfriede Jelinek, dir. Carme Portaceli; Prometeu de Heiner Müller dir. Carme Portaceli; Diktat, d’Enzo Cormann, dir. Lourdes Barba; Conte d’hivern de William Shakespeare; L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol; Ricard II de William Shakespeare; Por, menjar-se ànima de R. W. Fassbinder, dir. Carme Portaceli; i Macbeth, de W. Shakespeare, dir. Tamzin Towsend. Algunes de les seves aparicions més destacades en cinema han estat a Sing for Darfur, La educación de las hadas, El perfum, Pleure pas Germain, i La ciudad de los prodigios. També ha fet televisió, participant a Pulseras rojas, La Riera, Porca Misèria, Àngels i Sants, Rapados, Crims, i Sitges.

krum (el crosta) · temporada 2014/2015 4 Krum (“crosta” en hebreu), l’antiheroi de Hanoch...

Documents

Transcript of krum (el crosta) · temporada 2014/2015 4 Krum (“crosta” en hebreu), l’antiheroi de Hanoch...