Novembre de 2010 - Inici - Biblioteca de Catalunya€¦ · directrius de les concrecions de la...

Novembre de 2010 [email protected]

Categories d’encapçalaments geogràfics: Noms de jurisdiccions políticoadministratives: s’estableixen al CANTIC d’acord

amb les convencions de la catalogació descriptiva. Noms geogràfics no jurisdiccionals: s’estableixen a la LEMAC d’acord amb les

directrius de les concrecions de la catalogació de matèries. Noms geogràfics no jurisdiccionals tractats com a encapçalaments de matèria: Accidents geogràfics o formes de relleu: coves, cursos d’aigua amb els seus accidents geogràfics relacionats

(valls, conques hidrogràfiques, etc.), deserts, estepes, illes no jurisdiccionals, llacs, mars, oceans, accidents submarins, muntanyes, planures.

Àrees associades a les ciutats. Ciutats antigues. Boscos, parcs públics i privats, parcs d’atraccions, jardins, reserves, refugis o reserves de fauna salvatge o

d’altre tipus de fauna, llocs d’interès històric, monuments nacionals, zones d’esbarjo, etc., camins, pistes, senders, litorals, parcs marins, reserves marines.

Embassaments o pantans, canals, preses (enginyeria). Jaciments arqueològics. Regions geogràfiques.

Biblioteca de Catalunya

Comprovació de la forma acceptada del nom geogràfic: 1. Gran enciclopèdia catalana, 2ª ed. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1996- 2. L’Enciclopèdia. (http://www.enciclopedia.cat) 3. Atles universal. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1999. 4. Nomenclator oficial de toponímia major de Catalunya. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya : Institut d’Estudis

Catalans, 2003 o versió en línia (http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/documentacio/llengua/toponimia/nomenclator/index.jsp)

5. Altres fonts, com ara la mateixa obra catalogada. 6. Investigació d’autoritats addicional (CM-076 2.). Per als noms geogràfics no jurisdiccionals dels països no

catalanoparlants, les fonts de referència poden servir per trobar les formes variants del nom que han de constar com a referències de vegeu en els registres respectius.

Altres eines de consulta: 1. Catàleg de la BC. http://cataleg.bnc.cat/ 2. LEMAC en línia. http://www.bnc.cat/lemac/ 3. Manual LEMAC. http://www.bnc.es/sprof/normalitzacio/lemac/lemac1.php


http://www.enciclopedia.cat/

http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/documentacio/llengua/toponimia/nomenclator/index.jsp

http://cataleg.bnc.cat/

http://www.bnc.cat/lemac/

http://www.bnc.es/sprof/normalitzacio/lemac/lemac1.php

Selecció de la forma de l’encapçalament: 1. Si el nom geogràfic s’ha trobat en les obres de referència prescriptives, aquest nom té preferència sobre qualsevol altra

forma del nom trobada en altres fonts de referència. 2. Si les obres de referència citen més d’una forma del nom, se selecciona la forma catalana del nom, si se’n dóna una. Se

selecciona la forma convencional si una és identificada com a tal. 3. Si el nom no es troba en les obres de referència prescriptives, se selecciona la forma del nom d’ús predominant en les

fonts de referència consultades. 4. Se selecciona la forma catalana del nom ,sempre que sigui possible, especialment per als noms dels accidents geogràfics

o formes de relleu. 5. Tot deixant de banda l’Enciclopèdia en línia, on l’ordre de citació de la part genèrica del nom de l’accident geogràfic es fa

de forma directa, ex.: Vall Ferrera. (http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0026807&BATE=vall%20Ferrera), es respectarà la forma de citació dels noms dels accidents geogràfics de les obres de referència prescriptives, però ,després de la coma ,s’emprarà la majúscula, malgrat que les obres de referència consultades no ho facin ex.: Ferrera, Vall; Mediterrània, Mar; Hudson, Estret de; Riu de la Plata (es tracta d’un gran estuari entre l’Uruguai i l’Argentina, format per la desembocadura dels rius Paranà i Uruguai i no d’un curs d’aigua. És per això que s’entra de forma directa).

6. Si el nom investigat no es troba tractat en un article de les obres prescriptives o a l’índex de l’Atles universal, consulteu altres articles corresponents a àrees geogràfiques més grans ,on es probable que se citi el nom geogràfic o també el verso dels mapes. Si el nom es troba citat en forma directa, invertiu l’ordre de citació del nom geogràfic. Els parcs, jardins, reserves, monuments nacionals, carrers, carreteres i altres estructures construïdes per l’home s’entren de forma directa.

7. Quan la forma catalana o la forma vernacla del nom geogràfic no inclou l’especificació del terme genèric, el nom geogràfic s’establirà sense el terme genèric, d’acord amb la forma trobada en les obres de referència prescriptives, ex.: Himàlaia.

8. Els noms geogràfics que no tenen una forma catalana, s’establiran en la llengua vernacla, tal com es troben consignats en les obres de referència prescriptives. (CM-076 3.b.)


http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0026807&BATE=vall Ferrera

Abreviacions: No s’empren abreviacions. (CM-076 5.), ex.: Saint Johns (Florida : Curs d’aigua) [i no St. Johns (Fla. : Curs d’aigua)

Articles inicials: En català s’ometen. L’ús de l’article en els noms geogràfics sense forma catalana

dependrà del tractament emprat en les obres de referència prescriptives. Si l’article es té en compte en la intercalació, es manté, sinó s’omet.

Transliteració o transcripció: S’empren les mateixes taules que per a la catalogació descriptiva.

Conflictes: Els conflictes entre dos noms geogràfics homònims es resolen especificant el tipus d’ens

geogràfic entre parèntesis, ex.: Madura (Indonèsia : Illa); Madura (Indonèsia : Estret).


AACR2: Les normes emprades en la catalogació de matèries per a la qualificació dels noms geogràfics són bàsicament les mateixes que les dels encapçalaments geogràfics jurisdiccionals: Regles angloamericanes de catalogació.

Tria i forma dels qualificadors: ◦ Nivell de qualificació. 1. Regla general. Els ens geogràfics es qualifiquen pel nom del país o països on es troben ubicats,

excepte en els casos d’Austràlia (estats), Canadà (províncies), Espanya (comunitats autònomes), Estats Units d’Amèrica (estats), Gran Bretanya (països constituents), Malàisia (estats).

2. Ens geogràfics ubicats en les ciutats. Es qualifiquen per la ciutat o pel municipi. Així passa amb els jaciments arqueològics, parcs, jardins, carrers, carreteres i altres estructures construïdes per la mà de l’home. Els accidents geogràfics naturals es qualifiquen pel nom de les jurisdiccions més grans, és a dir, pels noms que pertanyen a la geografia física.

3. Encapçalaments d’illes que no tenen caràcter jurisdiccional. Tenen un tractament especial. CM-079. 4. Ens geogràfics ubicats en les illes. Es pot qualificar pel nom de l’illa o de la jurisdicció més gran. CM-079. 5. Noms de ciutats desaparegudes. S’empra com a qualificador (Ciutat antiga). CM-012. 6. Cursos d’aigua. CM-078. 7. Accidents submarins. No qualifiquen els accidents submarins ubicats en aigües internacionals, ex.:

Pacífic Oriental, Dorsal de o Aleutianes, Fossa de les. Si cal resoldre un conflicte o eliminar una ambigüitat, afegiu la massa d’aigua com a qualificador, ex.: Talús Continental Central (Mèxic, Golf de) (LCSH. Central Slope (Gulf of Mexico)).


Tria i forma dels qualificadors:

◦ Nom més recent: Només s’empra l’última forma del nom de la jurisdicció, ex.: (Zimbabwe) [i no Rhodèsia del Sud)].

◦ Forma del qualificador: Es col·loca el nom de la jurisdicció o jurisdiccions entre parèntesis, després de la part substantiva de l’encapçalament, ex.: Hawaii Volcanoes National Park (Hawaii); Chesapeake Bay (Maryland i Virgínia). 1. Quan es qualifica per la ciutat o pel municipi el model és: [Nom de l’encapçalament geogràfic] (Nom de

la jurisdicció petita, Nom de la jurisdicció més gran). Sempre s’omet qualsevol altre informació addicional present en l’encapçalament establert, ex.: Forma d’encapçalament de ciutat: Roma (Itàlia) Forma emprada com a qualificador: (Roma, Itàlia). Forma d’encapçalament de ciutat: Black Creek (Wisconsin : Poble) Forma emprada com a qualificador: (Black Creek, Wisconsin). (LCSH: Black Creek (Ohio : Township) ; Black Creek (Pa. : Township); Black Creek (Vt.) (Vermont, és un riu); Black Creek (Wis. : Village) (Flood insurance study, 1980 (subj.) |b t.p. (village of Black Creek, Wisconsin, Outagamie County))

2. Quan la jurisdicció que s‘empra com a qualificador es troba ella mateixa qualificada per un terme que

designa la classe de jurisdicció, s’omet aquest qualificador, ex.: Forma d’encapçalament de jurisdicció: Madrid (Comunitat autònoma) Forma emprada com a qualificador : (Madrid).


Ens ubicats en una jurisdicció.

◦ Regla general: Es qualifica pel nom de la jurisdicció on l’ens geogràfic es troba ubicat, ex.: Sau, Pantà de (Catalunya); Gran Barrera de Queensland (Queensland) (Great Barrier Reef: sistema d’esculls, el més gran del món, situat davant la costa NE d’Austràlia); Saint Helens, Mount (Washington).

◦ Conflictes: Si existeixen dos o més ens geogràfics amb el mateix nom en la mateixa jurisdicció, redacteu el qualificador de la següent manera:

1. Ens geogràfics del mateix tipus. S’afegeix al qualificador el nom de la següent jurisdicció més petita (comarca, comtat, departament, província, etc.), ex.: Blackwater (Essex, Anglaterra : Curs d’aigua); Blackwater (Hampshire i Berkshire, Anglaterra : Curs d’aigua).

2. Ens geogràfics de diferent tipus. Afegiu al qualificador un terme genèric redactat en català, per tal de designar el tipus d’ens geogràfic, ex.: Cold Lake (Alberta : Llac). (A l’estat d’Alberta també existeix una ciutat que es diu Cold Lake, l’encapçalament de la qual és Cold Lake (Alberta), és per això que cal afegir el terme genèric Llac. La terminologia s’extreu de les obres de referències prescriptives. (CM-077 b.(2)).


Ens ubicats en les ciutats. 1. Parcs i jardins, ex.: Jardins des Tulleries (París, França). 2. Carrers i carreteres i altres estructures construïdes per la mà de l’home. CM-086 * (Concreció per

adaptar), ex.: Bon Street (Londres, Anglaterra); Eix Transversal (Catalunya). 3. Jaciments arqueològics. Qualifiqueu pel nom de la ciutat o municipi, seguida de la jurisdicció més gran, ex.:

Ferradura (Ulldecona, Catalunya : Jaciment arqueològic).(Forma anglesa: Ashwell Site (Ely, England)) 4. Accidents geogràfics. No qualifiqueu els llacs, turons, etc. situats en les ciutats pel nom de la ciutat,

excepte quan es tracti de resoldre un conflicte. Qualifiqueu pel nom de la jurisdicció més gran, d’acord amb les directius dels ens geogràfics ubicats totalment en una jurisdicció, ex.: Massís Central (França); Mont Blanc (França : Cim).

5. Edificis i estructures. CM-087 * (Concreció per adaptar). Els edificis o estructures posteriors al 1500 es redacten en la llengua vernacla del país on es troben ubicats. Els edificis anteriors al 1500 es redacten en català, si la forma catalana és prou coneguda i es pot localitzar en les obres de referència del país o en el mateix llibre que s'està catalogant. ex.: Castillo de San Servando (Toledo, Castella-la Manxa); Golden Gate Bridge (San Francisco, Califòrnia); Palazzo Altieri (Roma, Itàlia); Vil·la Adriana (Tívoli, Itàlia).

Ens ubicats en dues jurisdiccions. Es qualifica per les dues jurisdiccions, normalment en ordre alfabètic,

excepte si l’ens geogràfic es troba ubicat principalment en una jurisdicció, ex.: Somport (França i Aragó). (Port de muntanya als Pirineus Centrals).

Ens ubicats en més de dues jurisdiccions. No es qualifiquen.


Ens geogràfics ubicats en illes

1. Illes establertes com a encapçalaments de nom sense qualificadors. Qualifiqueu l’ens geogràfic pel

nom de l’illa on es troba ubicat, ex.: Forma de l’encapçalament pel nom de l’illa: Taiwan Forma per a l’ens geogràfic dins de l’illa: Tanshui (Taiwan : Curs d’aigua).

2. Illes establertes com a encapçalaments de nom o com a encapçalaments de matèria amb qualificadors per les jurisdiccions més grans. Qualifiqueu l’ens geogràfic pel nom de la jurisdicció més gran i no pel nom de l’illa, ex.: Forma de l’encapçalament pel nom de l’illa: Sicília (Itàlia) Forma per a l’ens geogràfic dins de l’illa: Etna (Itàlia : Volcà) (segons l’Atles universal, Etna també pot ser un riu de Noruega). Només s’usa el nom específic de l’illa quan cal resoldre un conflicte, ex.: Kailua (Oahu, Hawaii : Badia); Kailua (Hawaii, Hawaii : Badia) (Cal afegir Badia, perquè Kailua també és una ciutat. Oahu i Hawaii són illes concretes de l’arxipèlag de les Hawaii i s’especifiquen per resoldre la homonímia).


Ens geogràfics ubicats en dues jurisdiccions. Es qualifiquen pel nom de les dues jurisdiccions, enllaçades per la conjunció i en ordre alfabètic, excepte si l’ens geogràfic es troba ubicat principalment en una de les dues jurisdiccions, ex.: Chesapeake, Badia de (Maryland i Virgínia); Somport (França i Aragó).

Ens geogràfics ubicats en més de dues jurisdiccions. No s’empra qualificador, a menys que calgui per distingir dos ens geogràfics amb el mateix nom o per a clarificar un terme ambigu, ex.: Mediterrània, Mar; Hudson, Badia de; Atles (Serralada). No es qualifiquen les masses d’aigua que banyen dos o més països i que es troben obertes al mar, excepte si és per resoldre un conflicte, ex.: Mànega (Mar); Bering, Mar de.

Llista de divisions políticoadministratives de primer ordre que constitueixen

una excepció. Mai no s’empren les abreviatures i la seva forma desenvolupada es pot consultar en la CM-077, p. 9-13.

Llista de qualificadors d’accidents geogràfics més freqüents. Es pot consultar en la

CM-077, p. 14-15.


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 010308 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0177-43180|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Altamira, Cova d' (Cantàbria) Matèria Vegeu 451 |wnne|aAltamira, Cova d' Matèria Vegeu 451 Cova d'Altamira (Cantàbria) Matèria Vegeu també 550 |wg|aCoves|zCantàbria Matèria Vegeu també 551 |wg|aCantàbria|xArqueologia Nota 670 LCSH|b(enc.: Altamira Cave (Spain)) Nota 670 RAMEAU|b(enc.: Altamira, Grottes d' (Espagne)) Nota 670 GEC, 2a ed.|b( Altamira, cova d') Matèria Vegeu també 781 7 Cantàbria|zAltamira, Cova d'|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Altamira Cave (Spain) Misc 999 VTLSFF5 00 040618y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 030821 ||anzn|babn |a ana Misc 035 1281-17380|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Sant Josep, Cova de (País Valencià) Matèria Vegeu 451 Cova de San Josep (País Valencià) Matèria Vegeu 451 |wnne|aSant Josep, Cova de Matèria Vegeu també 550 |wg|aCoves|zPaís Valencià Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(Vall d'Uixó: Els darrers anys ha tingut un cert increment turístic a

causa de l'explotació de la cova càrstica de Sant Josep, sota el santuari del mateix nom, il·luminada en 1961-62 i que rep actualment uns 200 000 visitants anuals)

Nota 670 Google, 3 nov. 2010|b(...La Cova de Sant Josep està situada al municipi de la Vall d’Uixó, a la comarca de la Plana Baixa, província de Castelló. Es tracta d’una meravella de la naturalesa, amb una sorprenent bellesa que no deixa indiferent a ningú...)

Matèria Vegeu també 781 7 |zPaís Valencià|zSant Josep, Cova de|2lemac Misc 999 VTLSFF1 00 030822y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 910123 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0005-54080|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Cadí, Serra de (Catalunya) Matèria Vegeu 451 |wnne|aCadí Matèria Vegeu 451 Cadí (Catalunya) Matèria Vegeu 451 Serra de Cadí (Catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aMuntanyes|zCatalunya Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Cadí, serra de [o el Cadí]: Serra dels Prepirineus catalans, que s'estén en direcció W-

E al llarg de 40 km, des del pas dels Gosolans fins al coll de Tancalaporta, i separa la vall de Lavansa i l'alt Berguedà de l'Urgellet i el Baridà, bé que popularment hom estén el nom de Cadí fins al Moixeró i la Tosa d'Alp i fins al Pedraforca)

Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zCadí, Serra de|2lemac Misc 999 VTLSFF5 00 040929y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 010822 ||anzn|babn |a ana Misc 035 052-27880|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Montsant (Catalunya: Massís) Matèria Vegeu 451 |wnne|aMontsant (Massís) Matèria Vegeu 451 Montsant, Serra del (Catalunya) Matèria Vegeu 451 Serra del Montsant (catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aMuntanyes|zCatalunya Nota 670 GEC, 2a ed. Nota 670 GEC (en línia), 13 oct. 2010|b(Montsant: Antic priorat cistercenc (Santa Maria Magdalena), situat al

vessant oriental del castell de Xàtiva (Costera); el Montsant: Massís muntanyós situat a l'extrem SW de la Serralada Prelitoral Catalana)

Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zMontsant (Massís)|2lemac Misc 999 VTLSFF4 00 010822y 0000


Capçalera ###nz 22#####n 4500 Misc 008 100902 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0378-60780|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Montgrí (Catalunya) Matèria Vegeu 451 Escala d'Annibal (Catalunya) Matèria Vegeu 451 Annibal, Escala de (Catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aMuntanyes|zCatalunya Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Montgrí, el) Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(el Montgrí [Nom històric: escala d'Anníbal]: Massís calcari, vora la

costa, que separa l'Alt Empordà i el Baix Empordà, dins el terme de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Residu d'un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt. Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m... Dins el mar, les illes Medes, són la prolongació més oriental del massís...)

Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zMontgrí |2lemac Misc 909 snbibp


• Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Prades, Muntanyes de (Catalunya) • Matèria Vegeu també 550 |wg|aMuntanyes|zCatalunya • Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Prades, muntanyes de) • Nota 670 GEC (en línia)|b(muntanyes de Prades: Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que

forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat...) • Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zPrades, Muntanyes de|2lemac • Misc 999 VTLSFF4 00 040922y 0000

• Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Serralada Prelitoral Catalana (Catalunya) • Matèria Vegeu 451 Serralada Pre-litoral Catalana (Catalunya) • Matèria Vegeu també 550 |wg|aMuntanyes|zCatalunya • Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Serralada Pre-litoral Catalana) • Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zSerralada Prelitoral Catalana • Misc 999 VTLSFF5 00 010309y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 101005 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0830-52880|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Gardeny, Puig de (Catalunya) Matèria Vegeu 451 |wnne|aGardeny, Turó de (Catalunya) Matèria Vegeu 451 Puig de Gardeny (Catalunya) Matèria Vegeu 451 Turó de Gardeny (Catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aMuntanyes|zCatalunya Nota 670 GEC, 2a ed. Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b(Gardeny: Situat a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni

anomenat puig de Gardeny (198 m alt.) —el material argilós del qual ha donat peu a una indústria de teuleria i de ceràmica que es remunta a l'època preromana—, que domina la partida de l'horta dita la Corda de Gardeny...)

Nota 670 Obra cat.: El projecte d'un lloc : idees per a la transformació del Turó de Gardeny de Lleida Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zGardeny, Puig de|2lemac Misc 909 snbibp


Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Kalahari, Desert de Matèria Vegeu 451 Desert de Kalahari Matèria Vegeu també 550 |wg|aDeserts|zÀfrica del Sud Nota 670 LCSH|b(enc.: Kalahari Desert) Nota 670 GEC, 2a ed.|b(enc.: Kalahari, desert de) Nota 670 GEC (en línia), 13 oct. 2010|b(desert de Kalahari: Regió semidesèrtica del sud d'Àfrica que ocupa les parts

central i meridional de Botswana) Matèria Vegeu també 781 7 |zKalahari, Desert de|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Kalahari Desert Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Sàhara Matèria Vegeu 451 Desert del Sàhara Matèria Vegeu 451 Sàhara, Desert del Matèria Vegeu també 550 |wg|aDeserts|zÀfrica del Nord Matèria Vegeu també 551 |wg|aÀfrica del Nord Nota 670 LCSH|b(enc.: Sahara) Nota 670 GEC, 2a ed. Nota 670 GEC (en línia), 13 oct. 2010|b(Sàhara: Desert de l'Àfrica septentrional, el més gran del món...) Nota 670 Atles universal|b(Sàhara, desert del) Matèria Vegeu també 781 7 |zSahara|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Sahara


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 961107 ||anzn|babn |a ana Misc 035 395-01080|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Vic, Plana de (Catalunya) Matèria Vegeu 451 Plana de Vic (Catalunya) Matèria Vegeu 451 |wnne|aVic, Plana de Matèria Vegeu també 550 |wg|aPlanures|zCatalunya Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Vic, plana de) Nota 670 GEC (en línia)|b(plana de Vic: Sector central de la comarca d'Osona, al voltant de la ciutat de Vic,

que constitueix una conca d'erosió excavada en els materials tous eocènics, estesa entre 400 i 600 m alt.) Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zVic. Plana de|2lemac Misc 999 VTLSFF5 00 010123y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 940607 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0086-06380|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Jordà, Fageda de (Catalunya) Matèria Vegeu 451 |wnne|aJordà, Fageda de Matèria Vegeu 451 Fageda de Jordà (Catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aBoscos i silvicultura|zCatalunya Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Jordà, fageda de: Bosc de faigs estès al N del volcà del puig Jordà (607 m), que

s'eleva al pla de Sacot, al peu dels contraforts septentrionals de la serra del Corb, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa), al SE de la ciutat d'Olot )

Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zJordà, Fageda de|2lemac Misc 999 VTLSFF5 00 020301y 0000


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 010115 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0979-15380|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Parc de la Ciutadella (Barcelona, Catalunya) Matèria Vegeu 451 Ciutadella, Parc de la (Barcelona, Catalunya) Matèria Vegeu 451 |wnne|aParc de la Ciutadella Matèria Vegeu també 550 |wg|aParcs|zCatalunya Nota 667 Aquest encapçalament no es pot emprar com a subdivisió geogràfica Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(parc de la Ciutadella: Conjunt de jardins públics edificats damunt els

terrenys de l'antiga Ciutadella de Barcelona al s XIX) Nota 670 PARC DE LA CIUTADELLA. El parque se construyó a raíz de la Exposición de 1888. Antiguamente

se trataba de un gran complejo militar llamado la Ciudadela, 15 gen. 2001; disponible a Internet Misc 999 VTLSFF1 00 010117y 0000


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 090806 ||anzn|babn |n ana Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Jardins del Príncep (Tortosa, Catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aJardins|zCatalunya Nota 667 Aquest encapçalament no es pot emprar com a subdivisió geogràfica Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b(Tortosa: ... El 1991 s'inaugurà el Museu Jardins del Príncep, situat al

vessant NE del Castell de la Suda, entre aquest i el Fort de Tenasses, resseguint la muralla que ...) Nota 670 Viquipèdia, 9 ag. 2009|b(Remolins. Remolins és un barri històric de la ciutat de Tortosa... Llocs

d'interès...Jardins del Príncep: Aquest espai verd fou inaugurat pel príncep Felip el 1991 (d'aquí el seu nom) i acull un conjunt d'obres de l'escultor contemporani Santiago de Santiago (Navaescurial, Ávila, 25 de juny de 1925). Els jardins se situen vora la muralla que connecta les avançades del castell de Sant Joan amb la torre del Celio i constitueixen un bell marc turístic. Aquest mateix espai va pertànyer a l'antic Balneari d'en Porcar, que a finals del segle passat fou fundat pel llavors propietari Manel Porcar i Tió després de fer analitzar les aigües de les fonts que brollaven a l'indret i constatar les propietats medicinals que les caracteritzaven. Aquestes fonts encara es conserven)

Misc 909 snbibp


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 010111 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0464-51880|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Port Aventura (Catalunya) Matèria Vegeu 451 |wnne|aPort Aventura Matèria Vegeu també 550 Parcs d'atraccions|zCatalunya Nota 670 LCSH|b(enc.: = Earth Centre (England)) Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(Port Aventura: Parc temàtic situat als municipis de Vila-seca i Salou

(Tarragonès). Té l'origen en l'intent previ d'atreure la instal·lació d'una rèplica de Disneyland a Europa. El 1989 la Generalitat de Catalunya acordà amb l'empresa nord-americana Anheuser-Busch la construcció d'un parc de característiques semblants. En el moment de la seva obertura (maig del 1995), l'accionariat es repartia entre els grups Pearson, la Caixa, Anheuser Busch i Fecsa...)

Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zPort Aventura|2lemac Misc 999 VTLSFF4 00 010112y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 900531 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0503-36280|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Yellowstone National Park Matèria Vegeu també 550 |wg|aParcs nacionals|zIdaho Matèria Vegeu també 550 |wg|aParcs nacionals|zMontana Matèria Vegeu també 550 |wg|aParcs nacionals|zWyoming Nota 670 LCSH|b(enc.: Yellowstone National Park) Nota 670 GEC, 2a ed. Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b(Yellowstone National Park: Parc nacional (1872) dels EUA, al NW de

Wyoming, al S de Montana i a l'E d'Idaho. Amb una extensió d'uns 9 000 km2, és el parc més gran dels EUA. Ultra els magnífics paisatges naturals, el més característic són els guèisers (més de 10 000), les cascades i salts que hi forma el riu Yellowstone i les boscúries de pins...)

Matèria Vegeu també 781 7 |zYellowstone National Park|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Yellowstone National Park Misc 999 VTLSFF5 00 010112y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 940510 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0142-17780|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera (Balears) Matèria Vegeu 451 Cabrera, Parc Nacional de (Balears) Matèria Vegeu 451 |wnne|aParc Nacional de Cabrera (Balears) Matèria Vegeu 451 Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera (Balears) Matèria Vegeu 451 |wnne|aParc Nacional de Cabrera Matèria Vegeu 451 Parc Nacional Marítim Terrestre de l'arxipèlag de Cabrera (Balears) Matèria Vegeu també 550 |wg|aParcs nacionals|zBalears Nota 670 PARC NACIONAL DE CABRERA, FICHA TECNICA--Nombre: Parc Nacional Marítim Terrestre de

lárxipèlag ..., 12 gen. 2001; disponible a Internet Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b(Centre d'Interpretació de Cabrera: Centre emplaçat a la colònia de

Sant Jordi, al municipi de ses Salines, al sud de l’illa de Mallorca, que informa el visitant sobre l’ecosistema del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera...)

Nota 670 Google, 2 nov. 1010|b("Parc Nacional de Cabrera" aproximadament 10.300 resultats en català; " Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera" 759)

Matèria Vegeu també 781 7 |zBalears|zParc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera|2lemac Misc 999 VTLSFF5 00 010116y 0000


Autoritat Matèria 151 Parque Nacional de los Picos de Europa Matèria Vegeu 451 Covadonga, Parc Nacional de Matèria Vegeu 451 Europa, Picos de, Parque Nacional de los Matèria Vegeu 451 Parc Nacional de Covadonga Matèria Vegeu 451 Parc Nacional dels Picos de Europa Matèria Vegeu 451 |wnne|aParque Nacional de la Montaña de Covadonga Matèria Vegeu 451 Picos de Europa, Parque Nacional de los Matèria Vegeu també 550 |wg|aParcs nacionals|zEspanya Nota 670 LCSH|b(enc.: Parque Nacional de los Picos de Europa (Spain)) Nota 670 GEC (en línia), 3 nov. 2010|b(Picos de Europa: Constitueix un gran bloc calcari, limitat per la vall del Sella a l'oest i del

Deva a l'est, amb cims per sobre dels 2 500 m. És tallat en tres blocs de profundes valls: l'oriental o Sierra d'Andara, el central o de Bulnes, el més elevat, amb els cims de Peña Cerredo (2 642 m), Torre de Llambrión (2 617 m), Peña Vieja (2 613 m) i Naranco de Bulnes (2 519 m), i l'occidental o Sierra de Covadonga. El sector occidental fou declarat parc nacional el 1918, el primer en declarar-se en territori espanyol, i rebé el nom de Parc Nacional de la Montaña de Covadonga. L'any 1995 s'amplia la protecció a la resta del massís, i passa a denominar-se Parc Nacional dels Picos de Europa)

Nota 670 Ley 16/1995, de 30 de mayo, de declaración de Parque Nacional de los Picos de Europa (BOE, número 129, de 31 de mayo de 1995), 16 gen. 2001 disponible a Internet

Nota 670 Wikipedia, 4 març 2010|b(El Parque nacional de los Picos de Europa fue declarado Parque nacional de España el 22 de julio de 1918 aunque sólo una parte del actual Parque nacional (el macizo occidental) fue objeto de declaración en esa fecha, denominándose entonces Parque Nacional de la Montaña de Covadonga contando con una superficie de 16.925 Ha. El 30 de mayo de 1995 se crea Parque nacional de los Picos de Europa con 64.660 Ha. Pertenece a la Red de Parques Nacionales y fue uno de los primeros espacios naturales protegidos junto con el Parque nacional de Ordesa y Monte Perdido. El 9 de julio de 2003 la UNESCO aprobó la propuesta de Reserva de la biosfera para el Parque nacional de Picos de Europa. ..

Vegeu també 781 7 |zParque Nacional de los Picos de Europa|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Parque Nacional de los Picos de Europa (Spain)


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 010115 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0979-02380|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Parc Natural dels Columbrets (País Valencià) Matèria Vegeu 451 Columbretes, Parque Natural Islas (País Valencià) Matèria Vegeu 451 Columbrets, Parc Natural dels (País Valencià) Matèria Vegeu 451 |wnne|aParc Natural dels Columbrets Matèria Vegeu 451 |wnne|aParc Natural Illes Columbrets Matèria Vegeu 451 Parque Natural Islas Columbretes (País Valencià) Matèria Vegeu 451 Reserva Nacional de les Illes Columbrets (País Valencià) Matèria Vegeu també 550 |wg|aParcs naturals|zPaís Valencià Matèria Vegeu també 550 |wg|aParcs marins|zPaís Valencià Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(parc natural dels Columbrets: Espai natural protegit del País

Valencià. El formen l'arxipèlag d'origen volcànic dels Columbrets. Per l'interès botànic (sobretot per la flora xeròfila, alguns endemismes i espècies poc comunes), ornitològic (hi nien espècies força rares, com ara el falcó de la reina) i la riquesa del fons marí, el 1988 la Generalitat Valenciana declarà l'arxipèlag espai natural protegit, que inicialment només comprenia la zona emergida, a la qual el 1991 s'afegiren unes 4 000 ha d'espai subaquàtic, declarades reserva marina)

Matèria Vegeu també 781 7 |zPaís Valencià|zParc Natural dels Columbrets|2lemac Misc 999 VTLSFF4 00 070522y 0000


Misc 008 031128 ||anzn|babn |a ana Misc 035 1311-25480|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Tsavo National Park (Kenya) Matèria Vegeu 451 Parc Nacional de Tsavo (Kenya) Matèria Vegeu 451 |wnne|aTsavo National Park Matèria Vegeu 451 Tsavo East National Park (Kenya) Matèria Vegeu 451 Tsavo West National Park (Kenya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aParcs|zKenya Matèria Vegeu també 550 |wg|aParcs nacionals|zKenya Matèria Vegeu també 550 |wg|aReserves de caça i pesca|zKenya Nota 670 LCSH|b(enc.: Tsavo National Park (Kenya)) Nota 670 Atles universal|b(Tsavo East National Park; Tsavo West National Park) 670 Viquipèdia, 2 nov. 2010|b(Tsavo: El riu Tsavo és un riu de Kenya. Neix a l'est del Tsavo National Park of

Kenya, a prop de la frontera amb Tanzània, fins que s'uneix a l'Athi en el centre d'aquest parc) Matèria Vegeu també 781 7|zKenya|zTsavo National Park|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Tsavo National Park (Kenya) Misc 999 VTLSFF1 00 031128y 0000


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 090819 ||anzn|babn |n ana Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Camí de la Llegua (Barcelona, Catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aCamins|zCatalunya Nota 670 Obra cat.: Sanz, C. El Camí de la Llegua al Baix Guinardó Nota 670 Google, 14 oct. 2010|b(Llibres de Carlota Giménez: Rutes de l'aigua als barris d'Horta-Guinardó...

Ruta 12: Pel camí de la Llegua i el torrent de Lligalbé fins a can Fargas) Misc 909 snbibp


Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Santillana, Embalse de (Madrid) Matèria Vegeu 451 Embalse de Santillana (Madrid) Matèria Vegeu 451 Embassament de Santillana (Madrid) Matèria Vegeu 451 Santillana, Embassament de (Madrid) Matèria Vegeu 451 |wnne|aSantillana, Embalse de Matèria Vegeu també 550 |wg|aPantans (Enginyeria civil)|zMadrid (Comunitat autònoma) Nota 670 Atles universal|b(Santillana, embalse de) Nota 670 ... La construcción del embalse se remonta a 1907 y se ... Infantado, quién fundó la Sociedad

Hidráulica de Santillana ... río Manzanares y llevar agua potable a Madrid ...; 15 jul. 2002; disponible a Internet Nota 670 Wikipedia, 8 oct. 2010|b(El embalse de Santillana, también conocido como embalse de Manzanares

el Real, está situado en el noroeste de la Comunidad de Madrid (España), en los términos municipales de Manzanares el Real y Soto del Real, junto a la Sierra de Guadarrama. Tiene una superficie de 1.052 ha (como máximo), y una distancia entre orillas opuestas de 30 km, lo que ofrece una capacidad total de 91 hm³. Data de 1908, cuando se construyó la presa vieja, y en 1969 se terminó la construcción de la presa nueva, que era cinco metros más alta y se duplicó la capacidad de almacenamiento del embalse…)

Nota 670 Google, 8 oct. 2010|b("Embassament de Santillana" aproximadament 835 resultats en català) Matèria Vegeu també 781 7 |zMadrid (Comunitat autònoma)|zSantillana, Embalse de|2lemac Misc 999 VTLSFF4 00 040922y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 910227 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0827-05880|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Manresa, Sèquia de (Catalunya) Matèria Vegeu 451 |wnne|aManresa, Sèquia de Matèria Vegeu 451 Sèquia de Manresa (Catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aCanals|zCatalunya Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Manresa, sèquia de) Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(Sèquia de Manresa: Canal de regadiu, que forneix també d'aigua la

ciutat de Manresa, de 26 km de llargada i 10 m de desnivell, amb un cabal de 1 000 l/s) Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zManresa, Sèquia d|2lemac Misc 999 VTLSFF5 00 001031y 0000


Misc 008 100824 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0827-97980|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Guadarrama, Canal de (Madrid) Matèria Vegeu 451 Canal de Guadarrama (Madrid) Matèria Vegeu també 550 |wg|aCanals|zMadrid (Comunitat autònoma) Nota 670 Wikipedia, 24 ag. 2010|b(El Canal del Guadarrama es una infraestructura hidráulica inconclusa,

realizada a finales del siglo XVIII, cuyos restos se conservan en la parte noroccidental de la Comunidad de Madrid (España), en los términos municipales de Galapagar, Las Rozas de Madrid y Torrelodones. Mediante esta obra, se pretendía realizar un canal navegable de 771 km, que, salvando un desnivel de 700 m, hubiese unido fluvialmente la ciudad de Madrid con el océano Atlántico, comunicando las aguas de cuatro ríos principales: el Guadarrama, el Manzanares, el Tajo y el Guadalquivir. Sólo pudieron ejecutarse los primeros 27 km del canal y la Presa de El Gasco, su embalse regulador)

Misc 909 snbibp


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 910717 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0827-13480|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Ivars, Estany d' (Catalunya) Matèria Vegeu 451 |wnne|aIvars d'Urgell (Catalunya : Estany) Matèria Vegeu 451 Estany d'Ivars (Catalunya) Matèria Vegeu 451 Estany d'Utxafava (Catalunya) Matèria Vegeu 451 Utxafava, Estany d' (Catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aLlacs|zCatalunya Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Ivars, estay d' [o d'Utxafava]) Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(estany d'Ivars: Estany arreic del pla d'Urgell, als termes municipals

d'Ivars d'Urgell i Utxafava) Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zIvars, Estany d'|2lemac Misc 999 VTLSFF5 00 001013y 0000


• Capçalera #####cz 22#####n 4500 • Misc 008 090824 ||anzn|babn |n ana • Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac • Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Léman (Suïssa i França) • Matèria Vegeu 451 Ginebra, Llac de (Suïssa i França) • Matèria Vegeu 451 Lac Léman (Suïssa i França) • Matèria Vegeu 451 Llac de Ginebra (Suïssa i França) • Matèria Vegeu 451 |wnne|aLéman • Matèria Vegeu 451 Léman, Lac (Suïssa i França) • Matèria Vegeu també 550 |wg|aLlacs|zFrança • Matèria Vegeu també 550 |wg|aLlacs|zSuïssa • Nota 670 LCSH|b(enc.: Geneva, Lake (Switzerland and France)) • Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Léman) • Nota 670 GEC (en línia), mes, any|b(Léman [llac de Ginebra]: Llac situat a la frontera entre França i Suïssa, de 582

km2, 70 km de longitud i 13,8 km d'amplada màxima. Dividit en dues parts: a l'E, el Gran Llac, i a l'W, el Petit Llac (anomenat també llac de Ginebra); és format per les glaceres quaternàries. Travessat d'E a W pel Roine, aquest hi forma un delta a l'extrem oriental. El llac modera el clima de les vores, on hi ha les ciutats de Ginebra, Lausana, Vevey, Montreux, Thonon-les-Bains i altres centres turístics )

• Nota 670 Atles universal|b(Léman, lac) • Matèria Vegeu també 781 7 |zLéman (Suïssa i França)|2lemac • Matèria Vegeu també 751 0 Geneva, Lake (Switzerland and France) • Misc 909 snbibp


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 100823 ||anzn|babn |n ana Misc 035 0169-04980|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Tiberíades, Llac de (Israel) Matèria Vegeu 451 Bahr al-Tabariyya (Israel) Matèria Vegeu 451 Galilea, Mar de (Israel) Matèria Vegeu 451 Genesaret, Llac de (Israel) Matèria Vegeu 451 Kinneret, Llac de (Israel) Matèria Vegeu també 550 Llacs|zIsrael Nota 670 LCSH|b(enc.: Tiberias Lake (Israel)) Nota 670 RAMEAU|b(enc.: Tibériade, Lac de (Israël)) Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Tiberíades, llac de) Matèria Vegeu també 751 0 Tiberias Lake (Israel) Matèria Vegeu també 781 7 |zIsrael|zTiberíades, Llac de |2lemac Misc 909 snbibp


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 941123 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0182-25480|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Albufera (País Valencià) Matèria Vegeu 451 |wnne|aAlbufera Matèria Vegeu 451 Albufera de València (País Valencià) Matèria Vegeu 451 València, Albufera de (País Valencià) Matèria Vegeu també 550 |wg|aLlacs|zPaís Valencià Nota 670 LCSH|b(enc.: Albufera Lake (Spain)) Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(l'Albufera [albufera de València]: Llac litoral de 2 837 ha de

superfície, situat dins el terme i al S de la ciutat de València. Es formà probablement al Plistocè pels al·luvions dipositats pel Túria i el Xúquer, l'acumulació dels quals arribà fins a les illes de la serra de Cullera (222 m alt.), la muntanyeta dels Sants, de Sueca, i d'altres elevacions que ara destaquen del toll. Els aportaments fluvials i el corrent longitudinal afavoriren la formació d'un cordó litoral arenós, posteriorment dunar (hom l'anomena la Devesa, probablement per les caceres reials), que delimitaria l'estany)

Matèria Vegeu també 781 7 |zPaís Valencià|zAlbufera|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Albufera Lake (Spain) Misc 999 VTLSFF5 00 040212y 0000


Capçalera ####cz 22#####n 4500 Misc 008 931026 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0439-07680|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Mediterrània, Mar Matèria Vegeu 451 Mar Mediterrani Matèria Vegeu 451 Mar Mediterrània Matèria Vegeu 451 Mare Nostrum Matèria Vegeu 451 Mediterrani, Mar Matèria Vegeu 451 |wnne|aMediterrània (Mar) Matèria Vegeu també 550 |wg|aMar Nota 670 LCSH|b(enc.: Mediterranean Sea) Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Mediterrània, mar [o mar Mediterrani]) Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b(mar Mediterrània [mar Mediterrani; Nom històric: Mare Nostrum] Mar

continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l'E; comunica, a l'W, amb l'oceà Atlàntic per l'estret de Gibraltar --14 km d'amplada-- i, a l'E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l'oceà Índic, pel canal de Suez)

Nota 681 |iExemple sota|aMar Matèria Vegeu també 781 7 |zMediterrània, Mar|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Mediterranean Sea


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 890727 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0123-54680|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Antilles, Mar de les Matèria Vegeu 451 Carib, Mar Matèria Vegeu 451 Mar Carib Matèria Vegeu 451 Mar de les Antilles Matèria Vegeu també 551 |wg|aAtlàntic Nord, Oceà Nota 670 LCSH|b(enc.: Caribbean Sea) Nota 670 RAMEAU|b(enc.: Antilles, Mer des) Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Antilles, mar de les) Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(mar de les Antilles [mar Carib]: Part de l'oceà Atlàntic, anomenat

també mar Carib, al N de l'Amèrica del Sud, a l'E de l'Amèrica Central, al S de les Antilles i tancat a la part E per l'arxipèlag de les Petites Antilles.)

Nota 670 Atles universal|b(Antilles, mar de les; Carib, mar; Caribe, mar; Caribean Sea) Matèria Vegeu també 781 7 |zAntilles, Mar de les|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Caribbean Sea Misc 999 VTLSFF5 00 001030y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 001030 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0950-53680|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Nord, Mar del Matèria Vegeu 451 |wnne|aMar del Nord Matèria Vegeu 451 Noordzee Matèria Vegeu 451 North Sea Matèria Vegeu també 550 |wg|aMar Nota 670 LCSH|b(enc.: North Sea) Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Nord, mar del) Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(mar del Nord [Endònim: Noordzee (neerlandès), North Sea (anglès)]:

Mar de l'oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu. D'una extensió aproximada de 580 000 km2, comunica amb l'oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l'estret de Calais i la Mànega. A l'E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat)

Matèria Vegeu també 781 7 |zNord, Mar del|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 North Sea Misc 999 VTLSFF1 00 001030y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 890727 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0828-81780|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Índic, Oceà Matèria Vegeu 451 |wnne|aÍndic (Oceà) Matèria Vegeu 451 Oceà Índic Matèria Vegeu també 550 |wg|aMar Nota 670 LCSH|b(enc.: Indian Ocean) Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Índic, oceà) Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(oceà Índic: Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l'W, Indonèsia i

Austràlia, a l'E, i l'oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l'Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d'Aràbia, el golf de Bengala i la mar d'Andaman)

Matèria Vegeu també 751 0 Indian Ocean Matèria Vegeu també 781 7 |zÍndic, Oceà|2lemac Misc 999VTLSFF5 00 050105y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 961118 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0824-02880|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Atlàntic Nord, Oceà Matèria Vegeu 451 |wnne|aAtlàntic Nord (Oceà) Matèria Vegeu 451 Atlàntic Septentrional, Oceà Matèria Vegeu també 551 |wg|aAtlàntic, Oceà Nota 670 LCSH|b(enc.: North Atlantic Ocean) 670 GEC, 2 nov. 2010|b(ciclons: ... Hom troba centres ciclònics permanents a l'Atlàntic Nord i a l'oceà Pacífic,

coneguts respectivament com a baixes d'Islàndia i depressió de les Aleutianes ...) Nota 670 Google, 1 set. 2010|b("Oceà Atlàntic Nord" aproximadament 24.900 resultats en català) Matèria Vegeu també 751 0 North Atlantic Ocean Matèria Vegeu també 781 7 |zAtlàntic Nord, Oceà|2lemac Misc 999 VTLSFF5 00 050105y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 950515 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0401-67780|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Pacífic, Costa del (Amèrica del Nord) Matèria Vegeu 451 Costa del Pacífic (Amèrica del Nord) Matèria Vegeu 451 |wnne|aPacífic (Amèrica del Nord : Costa) Matèria Vegeu també 550 |wg|aCostes|zAmèrica del Nord Nota 670 LCSH|b(enc.: Pacific Coast (North America)) Nota 670 Laval RVM |b(enc.: Pacifique, Cõte du (Amérique du Nord)) Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b(Andes: ... X. Pintanel. A 18 S de latitud el sistema sofreix una inflexió

gairebé semicircular cap a l'oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a ...) Matèria Vegeu també 751 0 Pacific Coast (North America) Misc 999 VTLSFF5 00 001228y 0000


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 060210 ||anzn|babn |a ana Misc 035 2004-80380|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Atlàntic, Costa de l' (Espanya) Matèria Vegeu 451 Costa atlàntica de Espanya Matèria Vegeu 451Costa atlàntica espanyola Matèria Vegeu també 550 |wg|aCostes|zEspanya Nota 670 LCSH|b(enc.: Atlantic Coast (Spain)) Nota 670 RAMEAU|b(enc.: Atlantique, Côte de l' (Espagne)) Nota 670 GEC|b(ferrocarril: ...Als EUA, la primera locomotora fou la "Stourbridge Lion", construïda a

Anglaterra, i funcionà l'any 1829 en una mina de Pennsilvània. La primera locomotora nord-americana, la "Tom Thumb", fou provada el 1830 sobre la línia Baltimore-Ohio. El ferrocarril s'estengué ràpidament des de la costa de l'Atlàntic fins al Mississipí-Missouri..)

Matèria Vegeu també 751 0 Atlantic Coast (Spain) Matèria Vegeu també 781 7 |zEspanya|zAtlàntic, Costa de l'|2lemac Misc 999 VTLSFF1 00 060210y 0000


• Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Costa Brava (Catalunya) • Matèria Vegeu 451 |wnne|aCosta Brava • Matèria Vegeu també 550 |wg|aCostes|zCatalunya • Nota 670 LCSH|b(enc.: Costa Brava (Spain)) • Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Costa Brava, la) • Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(la Costa Brava: Nom aplicat a la costa de la regió de Girona. Sembla

que el nom fou encunyat per Ferran Agulló (1905) i publicat pel mateix autor a "La Veu de Catalunya" (1908) en un sentit restringit (Blanes o Begur), i que Lluís Duran i Ventosa l'estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola. Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió. El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l'Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves (l'Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva) i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn (golf de Roses, platja de Pals, corredor de Palafrugell— vall d'Aro, delta de la Tordera). El sector empordanès corresponent a l'Albera, d'estructura litològica similar a la de la Costa Vermella de la Marenda (granits i esquists metamòrfics), amb un índex d'articulació elevat (24,5 km reals i 16 d'aparents), té com a principals entrants la badia de Portbou, les cales Rovellada, de Garbet i de Grifeu, amb el Port de Llançà, oberts al NE, orientació perillosa, però no tant com la NW de la badia del Port de la Selva, el Golfet i els altres entrants del nord de la península del cap de Creus...)

• Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zCosta Brava|2lemac • Matèria Vegeu també 751 0 Costa Brava (Spain) • Misc 999 VTLSFF5 00 020205y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 971009 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0378-60780|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Montgrí (Catalunya: Costa) Matèria Vegeu 451 |wnne|aMontgrí (Costa) Matèria Vegeu 451 Costa del Montgrí (Catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aCostes|zCatalunya Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Montgrí, el) Nota 670 GEC (en línia),dia, mes, any|b(el Montgrí: Massís calcari, vora la costa, que separa l'Alt Empordà i el

Baix Empordà, dins el terme de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Residu d'un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt. Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m... Dins el mar, les illes Medes, són la prolongació més oriental del massís...)

Matèria Vegeu també 781 7|zCatalunya|zMontgrí (Costa)|2lemac Misc 999 VTLSFF5 00 000721y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 990820 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0781-38080|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Fosca, Platja de la (Catalunya) Matèria Vegeu 451 |wnne|aFosca (Platja) Matèria Vegeu 451 Platja de la Fosca (Catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aPlatges|zCatalunya Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Fosca, la: Caseria del municipi de Palamós (Baix Empordà), dins la parròquia de Sant

Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, entre el cap Gros i la cala de s'Alguer, prop de l'antic castell de Sant Esteve. És un centre d'estiueig)

Matèria Vegeu també 781 7|zCatalunya|zFosca, Platja de la|2lemac Misc 999 VTLSFF5 00 030718y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 960807 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0465-14080|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Morell, Cala (Balears) Matèria Vegeu 451 Cala Morell (Balears) Matèria Vegeu 451 |wnne|aMorell (Cala) Matèria Vegeu també 550 |wg|aPlatges|zBalears Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(Ciutadella: Municipi de Menorca que comprèn l'extrem occidental de

l'illa... Les costes són altes i rectilínies, accidentades per cales formades en la desembocadura, parcialment inundada, d'aquests barrancs: cales de Santagaldana (on desguassa el riu d'Aljandar, en part límit oriental del terme), Macarella, en Turqueta, a la costa meridional limitada a l'oest pel cap d'Artrutx; cales Blanca, Santandria, es Degollador, port de Ciutadella, en Blanes, en Forcat, a la costa occidental fins al cap de Menorca; cala Morell, a la costa septentrional, on s'inicien els materials mesozoics del nord de l'illa, amb la gran vall (la Vall) que acaba amb les espectaculars platges d'Algaiarens, tancades al nord per penya-segats roigs del Triàsic...)

Matèria Vegeu també 781 7 |zBalears|zMorell, Cala |2lemac Misc 999 VTLSFF5 00 001117y 0000


Subdivisió geogràfica directa. S’empren directament els noms de continents, regions més grans que els països, les províncies del Canadà, les comunitats autònomes d’Espanya, els estats dels Estats Units d’Amèrica i els països constituents de la Gran Bretanya. Quan s’empra directament un nom geogràfic que duu qualificador geogràfic, aquest qualificador es conserva, ex.: Camps de concentració--Pomerània (Polònia i Alemanya).

Quan l’encapçalament es qualifica per dues jurisdiccions, ex.: White Mountains (Nou Hampshire i Viriginia), la subdivisió geogràfica s’aplica directament tot conservant la qualificació entre parèntesi, ex.: Arbres--Plantació—White Mountains (Nou Hampshire i Virginia). En els registres d’autoritat la forma de subdivisió geogràfica directa s’indica mitjançant el camp 781 7 |z White Mountains (Nou Hampshire i Viriginia)|2lemac.

Subdivisió geogràfica indirecta. S’empren indirectament les localitats subordinades ubicades totalment en un país mitjançant la interposició del nom del país entre l’encapçalament i el nom de la localitat subordinada. Les localitats subordinades inclouen les jurisdiccions polítiques subordinades com ara províncies, districtes, departaments, comtats, etc., els regnes històrics, principats, etc., els accidents geogràfics, les regions geogràfiques, àrees metropolitanes, etc., les illes ubicades dins els límits territorials del país en qüestió. Per al nom del país s’empra la forma establerta del nom geogràfic del registre d’autoritat de nom, ex.: Música--Suïssa--Ginebra; Dret--França--Bretanya; Arqueòlegs--Grècia--Egina. Els regnes històrics i les ciutats antigues, etc. que es troben enterament ubicades dins una jurisdicció moderna se subdivideixen indirectament a través d’aquesta jurisdicció, ex.: Elefants--Tunísa--Cartago (Ciutat antiga); Impostos--Itàlia--Nàpols (Regne). ◦ La subdivisió geogràfica indirecta només s’empra amb dos nivells, ex.: Dret--Catalunya--Cervera [i no Dret--

Catalunya--Lleida (Província)--Cervera]. ◦ No se subdivideix indirectament un tema per sota del nivell de ciutat, poble o municipi, etc. En lloc d’això,

s’assignen encapçalaments addicionals per tal de destacar els ens geogràfics o seccions de les ciutats, ex.: Turisme--Califòrnia--San Francisco i Chinatown (San Francisco, Califòrnia) [i no Turisme--Califòrnia--Chinatown (San Francisco).

◦ Sempre se subdivideix pel darrer nom de la unitat jurisdiccional de primer ordre. En els registres d’autoritat com per exemple Corredor, Serra del (Catalunya), la forma de subdivisió geogràfica indirecta s’indica mitjançant el camp 781 7 |z Catalunya|zCorredor, Serra del|2lemac


Supressió dels qualificadors. Si l’encapçalament de lloc concret que es vol destacar com a subdivisió geogràfica té com a qualificador el mateix nom que la divisió políticoadministrativa o país a través del qual s’assigna la subdivisió, el qualificador de la divisió o del país se suprimeix. En canvi, es conserva entre parèntesis qualsevol altra dada que serveixi per diferenciar l’encapçalament, encara que es tracti de jurisdiccions obsoletes, ex.: Encapçalament: París (França) Ús de la subdivisió: Art--França--París. Encapçalament: Seattle (Washington) Ús de la subdivisió: Educació--Washington (Estat)--Seattle. Encapçalament: Barcelona (Catalunya : Àrea metropolitana) Ús de la subdivisió: Minories--Catalunya--Barcelona (Àrea metropolina). Encapçalament: Pacífic (Perú : Costa) Ús de la subdivisió: Zoologia--Perú--Pacífic (Costa).

Encapçalaments que inclouen el nom d’un lloc. S’emprarà la subdivisió geogràfica indirecta normal, ex.: Monedes gregues--França--París; Monedes greques--Grècia--Atenes [i no Monedes gregues--Grècia]. No s’emprarà el nom del país que ja es troba expressat en la part substantiva de l’encapçalament a menys que sigui per destacar una jurisdicció o localitat menor concreta.

Cossos celestes. No s’empren com a subdivisió geogràfica, excepte quan el seu ús es troba autoritzat en el fitxer d’autoritats de matèria, ex.: Satèl·lits artificials--Júpiter (Planeta).

Entitats eclesiàstiques que també són noms de lloc. Les entitats eclesiàstiques concretes que designen un territori, com ara les diòcesis, segueixen la normes de catalogació AACR2, ex.: Església Catòlica. Diòcesi d’Eivissa (Balears); Constantinoble (Patriarcat ecumènic). Aquests tipus d’encapçalaments no s’han d’emprar com a subdivisions, ni tampoc no se’ls poden aplicar les subdivisions pròpies de nom de lloc. Quan es presenta aquest cas normalment s’assigna l’encapçalament per l’entitat, un de temàtic subdividit pel geogràfic més proper i/o l’encapçalament geogràfic més proper seguit d’una subdivisió temàtica.

Subdivisions geogràfiques emprades com a designació temàtica. En aquest cas la subdivisió geogràfica en lloc de portar $z duu $x, ex.: [Nom de la persona]$xConeixements$xGrècia.


CM-008: Arqueologia H 1225 CM-012: Ciutats antigues H 715 CM-041: Unió Soviètica H 1023 CM-059: Iugoslàvia H 1055 CM-062: Ports CM-076: Formulació dels encapçalaments geogràfics H 690 CM-077: Qualificació dels encapçalaments geogràfics H 810 CM-078: Cursos d’aigua, valls, conques hidrogràfiques, etc. H 800 CM-079: Illes H 807 CM-080: Fusions i divisions de jurisdiccions H 710 CM-081: Divisions políticoadministratives de primer ordre H 713 CM-082: Seccions de les ciutats H 720 CM-083: Regions geogràfiques H 760 CM-084: Àrees associades a les ciutats H 790 CM-085: Parcs, reserves, monuments nacionals, etc. H 1925


CM-086: Carrers i carreteres H 2098 CM-087: Edificis i altres estructures H 1334 CM-088: Subdivisions d’aplicació lliure: cossos d’aigua H 1145.5 CM-089: Subdivisió geogràfica H 830 CM-091: Subdivisió geogràfica a nivell de ciutat H 832 CM-092: Informació sobre la subdivisió geogràfica en els registres d’autoritat de nom H 835 CM-093: Informació sobre la subdivisió geogràfica en els registres d’autoritat de matèria H 836 CM-094: Subdivisions addicionalment subdividides pel lloc H 860 CM-095: Interposició de les subdivisions geogràfiques H 870 CM-096: Lloc com a tema en l’art, la literatura, la cinematografia, etc. H 910 CM-097: Xina i Taiwan H 925 CM-098: Congo H 928 CM-099 Alemanya H 945


CM-100 Gran Bretanya H 955 CM-101 Hawaii H 975 CM-102: Hong Kong H 978 CM-103: Jerusalem, Gaza, Alts del Golan, Cisjordània i Palestina H 980 CM-104: Amèrica Llatina H 985 CM-105: Nova York (Nova York) H 990 CM-106: Vaticà H 1045 CM-107: Washington (D.C.) H 1050 CM-113: Malàisia H 987 CM-114: Batalles H 1285 CM-115: Esdeveniments H 1592 CM-116: Vagues i locauts H 2100 CM-117: Catàstrofes, revoltes, manifestacions, etc. H 1560 CM-118: Subdivisions d’aplicació lliure: Noms de lloc H 1140 Quan els catalogadors de la Biblioteca de Catalunya trobin un encapçalament geogràfic o qualificació

geogràfica que no s’ajusti a la nova normativa publicada es recomana deixar el registre d’autoritat de matèries en estat REVISAR.


CM-008: Arqueologia* (Concreció a revisar d’acord amb les noves directrius), ex.: Can Tintorer (Gavà, Catalunya : Jaciment arqueològic); Altamira, Cova d' (Cantàbria); Wise Rockshelter (Ohio).

CM-012: Ciutats antigues * (Concreció a revisar d’acord amb les noves directrius), ex.: Cartago (Ciutat antiga)--Vida social i costums; Monedes romanes--Bulgària--Abrittus (Ciutat antiga).

CM-041: Unió Soviètica. Tant quan s’empra Rússia (per a les obres sobre l’imperi rus anterior a 1917 o posterior a 1917) com Unió Soviètica (per a les obres sobre el període 1917-1991), en aplicar la subdivisió geogràfica indirecta, només s’usa el nom jurisdiccional actual, és a dir, Rússia (Federació), ex.: Granges col·lectives--Rússia (Federació)--Moscou (Regió). També se subdivideix només a través de l’últim nom de cadascuna de les repúbliques, independentment del període de temps cobert per l’obra en procés de catalogació.

CM-062: Ports* (Concreció a revisar d’acord amb les noves directrius), ex.: Santa Cruz de Tenerife, Port de (Canàries); Seta, Port de (França).

CM-078: Cursos d’aigua, valls, conques hidrogràfiques, etc. Independentment de com es troben indexats els cursos d’aigua en les obres de referència prescriptives: forma catalana, ex.: Danubi; forma en la llengua vernacla, ex.: White River; forma amb la part distintiva del nom al davant seguida de coma i del terme genèric, ex.: Bravo, Río; forma sense l’especificació del terme genèric, ex.: Ebre, l’; Mississipí, els noms dels rius, torrents, etc. s’establiran sistemàticament amb el qualificador (Curs d’aigua) entre parèntesis. S’agafa el terme Curs d’aigua, com a qualificador, per ésser el terme més general, ja que inclou tot tipus de cursos d’aigua: rius, rieres, torrents, etc. i per analogia al terme cours d’eau emprat a RAMEAU. ◦ Cursos d’aigua que flueixen només en una jurisdicció. Es qualifiquen pel nom de la jurisdicció adequada,

ex.: Wami (Tanzània : Curs d’aigua). Per resoldre conflictes de cursos d’aigua amb el mateix nom, en una mateixa jurisdicció, es qualifica també per la jurisdicció adequada més petita, ex.: Meadow Creek (Fayette County, Virginia de l’Oest : Curs d’aigua).


CM-078: Cursos d’aigua, valls, conques hidrogràfiques, etc. (Continuació) ◦ Cursos d’aigua que flueixen en dues jurisdiccions. Es qualifiquen pels noms d’ambdues jurisdiccions. Se

cita primer el nom de la jurisdicció on neix el curs, connectant-lo amb la conjunció i amb el nom de la jurisdicció on té la seva desembocadura, ex.: Púngoe, Río (Zimbabwe i Moçambic : Curs d’aigua); Duero (Castella i Lleó i Portugal : Curs d’aigua)

◦ Cursos d’aigua que flueixen en més de dues jurisdiccions. No es qualifiquen, excepte per resoldre conflictes.

◦ Deltes. Els noms dels deltes adoptaran la forma trobada en les obres de referència prescriptives, ex.: Ebre, Delta de l’, o bé s’establiran mitjançant l’addició de coma seguida del terme Delta del [Delta de l’] a l’encapçalament que representa la part significativa del nom del riu, ex.: Nil, Delta del; Amazones, Delta de l’. Els qualificadors s’assignen d’acord a la concreció CM-077, relativa a la qualificació dels encapçalaments geogràfics, però limitant la qualificació geogràfica només a l’àrea ocupada pel delta i no a tot l’àrea per la qual el riu flueix.

◦ Estuaris. El nom d’estuaris s’establiran d’acord amb la forma trobada en les obres de referència prescriptives, ex.: Riu de la Plata, o bé mitjançant l’addició de coma seguida del terme Estuari del [Estuari de l’, Estuari de la] a l’encapçalament que representa la part significativa del nom del riu , ex.: Oder, Estuari de l’ (Alemanya i Polònia); Shannon, Estuari del (Irlanda).

◦ Valls. Els nom de les valls s’establiran d’acord amb les obres de referència prescriptives, ex.: Ferrera, Vall (Catalunya); Roncal, Vall del (Navarra), o bé, mitjançant l’addició de coma seguida del terme Vall del [Vall de l’, Vall de la] a l’encapçalament que representa la part significativa del nom del riu, ex.: Hudson, Vall del (Nova York i Nova Jersey); Thelon River, Vall del (Territoris del Nord-oest i Nunavut). S’empra la mateixa qualificació geogràfica per als cursos d’aigua i per a les valls.


CM-078: Cursos d’aigua, valls, conques hidrogràfiques, etc. (Continuació) ◦ Conques hidrogràfiques. Els noms de les conques hidrogràfiques o de drenatge s’establiran d’acord amb la

forma trobada en les obres de referència prescriptives, o bé mitjançant l’addició de coma seguida del terme Conca del [Conca de l’] a l’encapçalament que representa la part significativa del nom del riu o del llac, ex.: Zambezi, Conca del; Mississipí, Conca del. No s’estableixen encapçalaments de conca basats en els noms de dos cursos d’aigua connectats per guionet o per i. S’estableixen dos encapçalaments separats.

◦ Regions associades amb els cursos d’aigua. Una regió associada amb un curs d’aigua no només consisteix en la conca de drenatge sinó també en altres territoris adjacents que la sobrepassen. Per a aquests tipus de regions s’empra la part significativa del nom seguida de coma i del terme Regió del [Regió de l’], ex.: Potomac, Regió del; Chaco, Gran. Per a les regions associades amb un curs que tenen un nom propi localitzable en les obres de referència prescriptives s’empra aquest nom, ex.: Amazònia. Les regions de les valls no associades a cursos d’aigua es poden construir segons el model donat a CM-083: Regions geogràfiques, ex.: Mort, Vall de la, Regió del (Califòrnia i Nevada).

◦ Noms de cursos d’aigua emprats com a subdivisió geogràfica. Se segueixen les directrius CM-089: Subdivisió geogràfica. Si el curs flueix per un únic país (o divisió de primer ordre) s’aplica indirectament a través del país o divisió, ex.: Cabal (Hidrologia)--Mesurament--França--Loira (Curs d’aigua). Si el curs flueix per més d’un país o divisió, s’assigna directament, sense interposar el nom de lloc més gran, ex.: Cabal (Hidrologia)--Mesurament--Rin (Curs d’aigua).

◦ Parts dels cursos d’aigua. Quan el document només tracta d’un tram del curs d’aigua que se subdivideix directament, s’assignen dos encapçalaments, un per al curs i un segon per a destacar la localitat específica, ex.: 1. Cabal (Hidrologia)--Mesurament--Missouri (Curs d’aigua) 2. Cabal (Hidrologia)--Mesurament--Dakota del Sud. (Una de les localitats concretes per on passa el riu)


• Capçalera #####nz 22#####n 4500 • Misc 008 100527 ||anzn|babn |n ana • Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac • Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Ferradura (Ulldecona, Catalunya : Jaciment arqueològic) • Matèria Vegeu també 550 |wg|aArqueologia ibèrica • Matèria Vegeu també 551 |wg|aCatalunya|xArqueologia • Nota 670 GEC, dia, mes, any|b(Ulldecona: ...L'arqueologia testifica el poblament del terme des d'uns 5 500 anys abans de Crist

gràcies a les pintures rupestres trobades en els abrics o balmes de la serra de la Pietat. Ja d'èpoques més ençà tenim el poblat de la Cogula, amb vestigis preibèrics, i el de la Ferradura (els Castellets), amb tot un barri de cases de planta quadrangular que s'estén per una esplanada al cim d'un turó, les quals corresponen a una de les primeres etapes de la cultura ibèrica)

• Misc 909 snbibp

• Capçalera #####nz 22#####n 4500 • Misc 008 101008 ||anzn|babn |a ann • Misc 035 822-86480|9ES-BaBNC035 • Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac • Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Vall Salina (Cardona, Catalunya : Jaciment arqueològic) • Matèria Vegeu també 551 |wg|aCatalunya|xArqueologia • Nota 670 Vall Salina de Cardona: La vall Salina és un jaciment miner i arqueològic, excepcional i singular, que ocupa 130 hectàrees

en el qual aflora un diapir salí conegut com la Muntanya de Sal. Aquesta vall es troba encaixada entre el nucli urbà de Cardona, al nord, i la Serra de la Sal, al sud. En l'extrem sud-oest s'alça la Muntanya de Sal i al nord-est el riu Cardener. Aquesta vall es troba dividida pel turó de Sant Onofre; considerant-se que no n’hi ha una sinó dues i cadascuna d'elles presenta peculiaritats pròpies; 8 oct. 2010; disponible a Internet

• Misc 909 snbibp


• Misc 008 031014 ||anzn|babn |a ana • Misc 035 1277-95480|9ES-BaBNC035 • Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac • Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Angkor (Ciutat antiga) • Matèria Vegeu també 550 |wg|aCiutats desaparegudes, en ruïnes, etc.|zCambodja • Matèria Vegeu també 551 |wg|aCambodja|xArqueologia • Nota 670 LCSH|b(enc.: Angkor (Extinct city)) • Nota 670 RAMEAU|b(enc.: Angkor (ville ancienne)) • Matèria Vegeu també 751 0 Angkor (Extinct city) • Misc 999 VTLSFF4 00 031014y 0000

• Capçalera #####cz 22#####n 4500 • Misc 008 090702 ||anzn|babn |a ana • Misc 035 0703-59380|9ES-BaBNC035 • Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac • Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Numància (Ciutat antiga) • Matèria Vegeu també 550 |wg|aCiutats desaparegudes, en ruïnes, etc.|zCastella i Lleó • Matèria Vegeu també 551 |wg|aCastella i Lleó|xArqueologia • Nota 670 LCSH|b(enc.: Numantia (Extinct city)) • Matèria Vegeu també 751 0 Numantia (Extinct city) • Matèria Vegeu també 781 7 |zCastella i Lleó|zNumància (Ciutat antiga) • Misc 909 snbibp


• Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Santa Cruz de Tenerife, Port de (Canàries) • Matèria Vegeu 451 Port de Santa Cruz de Tenerife (Canàries) • Matèria Vegeu 451 Puerto de Santa Cruz de Tenerife (Canàries) • Matèria Vegeu 451 |wnne|aSanta Cruz de Tenerife, Port de • Matèria Vegeu també 550 |wg|aPorts|zCanàries

Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b(San Cristóbal de La Laguna [Nom històric: La Laguna]: ... arxipèlag (a partir de la segona meitat del s. XIX), després d'un estancament, a causa del desenvolupament del port de Santa Cruz de Tenerife als s. XVIII i ...)

• Matèria Vegeu també 781 7 |zCanàries|zSanta Cruz de Tenerife, Port de|2lemac • Misc 999 VTLSFF5 00 010308y 0000

• Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Seta, Port de (França) • Matèria Vegeu 451 Cette, Port de (França) • Matèria Vegeu 451 Port de Cette (França) • Matèria Vegeu 451 Port de Seta (França) • Matèria Vegeu 451 |wnne|aSeta, Port de • Matèria Vegeu també 550 |wg|aPorts|zFrança • Nota 670 ... a tarda del dilluns 11 d'agost de 1884 el Woodside salpa en llast del port de Seta ..., 31 gen. 2001;

disponible a Internet • Matèria Vegeu també 781 7 |zFrança|zSeta, Port de • Misc 999 VTLSFF4 00 010201y 0000


• Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Anoia (Catalunya : Curs d'aigua) • Matèria Vegeu 451 |wnne|aAnoia (Riu) • Matèria Vegeu també 550 |wg|aCursos d'aigua|zCatalunya • Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b( l'Anoia: Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d'Anoia

a la seva capçalera), amb el qual s'aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia), la part llevantina de l'Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat)

• Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zAnoia (Curs d'aigua)|2lemac • Misc 999 VTLSFF5 00 000426y 0000

• Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Bolulla, Riu de (País Valencià : Curs d'aigua) • Matèria Vegeu 451 |wnne|aBolulla (Riu) • Matèria Vegeu 451 Riu de Bolulla (País Valencià : Curs d'aigua) • Matèria Vegeu també 550 |wg|aCursos d'aigua|zPaís Valencià • Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Bolulla: Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Tàrbena, en un terreny accidentat

pels contraforts de les serres de l'Oro i de la Xortà i drenat pel riu de Bolulla, que neix en aquesta darrera serra, afluent, per la dreta, del riu d'Algar) (a la GEC surt en negreta)

• Matèria Vegeu també 781 7 |zBolulla, Riu de (País Valencià : Curs d'aigua)|2lemac • Misc 999 VTLSFF5 00 010226y 0000


• Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Cinca (Aragó i Catalunya : Curs d'aigua) • Matèria Vegeu també 550 |wg|aCursos d'aigua|zAragó • Matèria Vegeu també 550 |wg|aCursos d'aigua|zCatalunya • Nota 670 GEC (en línia), 7 oct. 2010|b( el Cinca: Riu (171 km) de la conca de l'Ebre, afluent, per la dreta, del Segre. • Nota 670 GEA (en línia), 7 oct. 2010|b(Cinca: Río aragonés cuyo origen es el lago de Pineta, al noreste de Monte

Perdido. A lo largo de unos 170 km. de recorrido desciende de los 2.500 m. de altura de su nacimiento, a los 118 de Fraga, aguas abajo de la cual, en el límite de la provincia de Huesca con la de Lérida, se une al Segre. Es en longitud el segundo río de Aragón tras el Ebro...)

• Matèria Vegeu també 781 7 |zCinca (Aragó i Catalunya : Curs d'aigua)|2lemac • Misc 909 snbibp

• Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Nil (Curs d'aigua) • Matèria Vegeu 451 |wnne|aNil • Matèria Vegeu també 550 |wg|aCursos d'aigua|zÀfrica • Nota 670 LCSH|b(enc.: Nile River) • Nota 670 RAMEAU|b(enc.: Nil (cours d'eau)) • Nota 670 GEC , 2a ed.|b(Nil) • Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(Nil: Riu de l'Àfrica nord-oriental (6 671 km de longitud [5 600 km després del

llac Victòria] i 2 867 000 km2 de conca)) • Matèria Vegeu també 781 7 |zNil (Curs d'aigua)|2lemac • Matèria Vegeu també 751 0 Nile River • Misc 999 VTLSFF5 00 001211y 0000


• Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Cinca (Aragó i Catalunya : Curs d'aigua) • Matèria Vegeu també 550 |wg|aCursos d'aigua|zAragó • Matèria Vegeu també 550 |wg|aCursos d'aigua|zCatalunya • Nota 670 GEC (en línia), 7 oct. 2010|b( el Cinca: Riu (171 km) de la conca de l'Ebre, afluent, per la dreta, del Segre. • Nota 670 GEA (en línia), 7 oct. 2010|b(Cinca: Río aragonés cuyo origen es el lago de Pineta, al noreste de Monte

Perdido. A lo largo de unos 170 km. de recorrido desciende de los 2.500 m. de altura de su nacimiento, a los 118 de Fraga, aguas abajo de la cual, en el límite de la provincia de Huesca con la de Lérida, se une al Segre. Es en longitud el segundo río de Aragón tras el Ebro...)

• Matèria Vegeu també 781 7 |zCinca (Aragó i Catalunya : Curs d'aigua)|2lemac • Misc 909 snbibp

• Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Duero, Vall del (Castella i Lleó i Portugal) • Matèria Vegeu 451 |wnne|aDuero (Vall) • Matèria Vegeu també 550 |wg|aValls|zCastella i Lleó • Matèria Vegeu també 550 |wg|aValls|zPortugal • Nota 670 LCSH|b(enc.: Duero River Valley (Spain and Portugal)) • Nota 670 GEC (en línia), 15 oct. 2010|b(Duero [Douro (portuguès)]: Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües

de la Meseta nord (913 km de longitud i 98 200 km2 de conca)) • Matèria Vegeu també 781 7 |zDuero, Vall del (Castellà i Lleó i Portugal)|2lemac • Matèria Vegeu també 751 0 Duero River Valley (Spain and Portugal) • Misc 999 VTLSFF1 00 031203y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 970102 ||anzn|babn |a anc Misc 035 0824-04080|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Xúquer, Conca del (Castella-la Manxa i País Valencià) Matèria Vegeu 451 Conca del Xúquer (Castella-la Manxa i País Valencià) Matèria Vegeu també 550 |wg|aConques hidrogràfiques|zCastella-la Manxa Matèria Vegeu també 550 |wg|aConques hidrogràfiques|zPaís Valencià Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(el Xúquer: Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de

Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1 506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l'altura de Cullera (Ribera Baixa). Amb una conca de 22 100 km2, una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m3/s, és el riu més gran del País Valencià. La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l'esquerra. Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica)

Matèria Vegeu també 781 7 |zXúquer, Conca del (Castella-la Manxa i País Valencià)|2lemac Misc 999 VTLSFF5 00 010420y 0000


Capçalera ####cz 22#####n 4500 Misc 008 970102 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0829-53680|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Ebre, Conca de l' Matèria Vegeu 451 Conca de l'Ebre Matèria Vegeu 451 |wnne|aEbre (Conca hidrogràfica) Matèria Vegeu també 550 |wg|aConques hidrogràfiques|zAragó Matèria Vegeu també 550 |wg|aConques hidrogràfiques|zCantàbria Matèria Vegeu també 550 |wg|aConques hidrogràfiques|zCatalunya Nota 670 LCSH|b(enc.: Ebro River Watershed (Spain)) Nota 670 Laval RVM |b(enc.: Ebre, Bassin de l') Matèria Vegeu també 781 7 |zEbre, Conca de l'|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Ebro River Watershed (Spain) Misc 999 VTLSFF5 00 000720y 0000


CM-079: Illes. Si l’illa o grup d’illes són una jurisdicció, l’encapçalament s’ha d’establir com a encapçalament de nom (AACR2). Les illes i grups d’illes no jurisdiccionals s’estableixen segons les directrius del Manual de la LEMAC. ◦ Tria del nom. CM-076: Formulació dels encapçalaments geogràfics.

Qualificació geogràfica. Les illes o grups d’illes que es troben a la vora d’un territori continental i sota la seva jurisdicció, així com les illes que formen part d’un grup d’illes amb caràcter jurisdiccional segueixen les normes per a la qualificació CM-077, ex.: Long Island (Nova York); Queen Elisabeth Islands (Nunavut i Territoris del Nord-oest); Bali (Indonèsia). En triar el qualificador, es dóna preferència al nom de l’illa que controla la jurisdicció per sobre del nom del grup d’illes del qual en forma part, sempre que es trobi a la vora de la jurisdicció, ex.: Okinawa (Japó : Illa). Si l’illa no es troba a la vora de la jurisdicció que la controla, però forma part d’un grup d’illes, es qualifica per aquest grup, ex.: Madeira (Madeira : Illa); Flores (Açores, Illes : Illa) . Si cal distingir el nom d’una illa de qualsevol altre ens o accident geogràfic amb el mateix nom, s’assignen els termes Illa o Illes com a qualificadors, precedit de dos punts i de la qualificació geogràfica escaient, ex.: Mindanao (Filipines : Illa). No es qualifiquen les illes o grups d’illes no associades amb un país continental ni aquelles que consten de més d’una jurisdicció autònoma, ex.: Bouvet (illa de l’oceà Atlàntic que des del 1930 constitueix una dependència de Noruega i que es troba molt llunys de la jurisdicció que la controla); Borneo (illa de l’arxipèlag Malai , repartida entre Indonèsia, malàisia i Brunei); Hispaniola (L'illa és dividida en dos estats: República Dominicana , a l'E, i Haití , a l'W.

.[Nom de la massa d’aigua], Illes del [Illes de l’]. Aquest model d’encapçalament s’empra només per a les masses d’aigua més grans com ara oceans i mars, ex.: Pacífic, Illes del. ◦ Subdivisió geogràfica. a. Illes concretes. Es divideix a través del nom del país (o divisió de primer ordre), segons

CM-089, ex.: Agricultura--Itàlia--Sicília. Si una illa es troba a una certa distància de la jurisdiscció que la controla, s’assigna el nom de l’illa directament darrere el tema, excepte si l’illa forma part d’un grup d’illes i se l’associa generalment amb aquest grup, ex.: Crancs--Pasqua, Illa de; Abres--Reunió, Illa de la; Aigua--Canàries--Tenerife. Si una illa forma part d’un grup, però també és a la vora de la jurisdicció que la controla se subdivideix a través de la jurisdicció, ex.: Botànica--Papua Nova Guinea--Bougainville [i no Botànica—Salomó, Illes—Bougainville].


CM-079: Illes. (Continuació)

◦ Subdivisió geogràfica. b. Grups d’illes. Un grup d’illes controlat totalment per una única jurisdicció se subdivideix indirectament per la jurisdicció que la controla, excepte si el grup és una jurisdicció autònoma. En aquest cas, s’assigna directament, ex.: Cuirs i pells--Indústria i comerç--Alaska--Aleutianes, Illes; Dret--Filipines. També s’assigna directament si es troba a una certa distància de la jurisdicció que controla el grup,ex.: Metereologia--Malvines, Illes o si el grup d’illes és controlat per més d’una jurisdicció o el grup comprèn més d’una jurisdicció autònoma, ex.: Terratrèmols--Antilles.


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 990826 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0753-44080|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Columbrets (País Valencià) Matèria Vegeu 451 |wnne|aColumbrets Matèria Vegeu 451 Columbrets, Illes (País Valencià) Matèria Vegeu 451 Illes Columbrets (País Valencià) Matèria Vegeu 451 Montcolobrer (País Valencià) Matèria Vegeu també 550 |wg|aIlles|zPaís Valencià Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Columbrets, els [ant: Montcolobrer]: Minúscul arxipèlag (39 52' lat nord i 0 40' long

est), 55 km al sud-est del cap d'Orpesa, dependent administrativament del municipi de Castelló de la Plana) Matèria Vegeu també 781 7 |zPaís Valencià|zColumbrets Misc 999 VTLSFF5 00 030722y 0000


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 080724 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0466-42180|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Hèbrides (Escòcia) Matèria Vegeu 451 |wnne|aHèbrides Matèria Vegeu 451 Hèbrides, Illes (Escòcia) Matèria Vegeu 451 Illes Hèbrides (Escòcia) Matèria Vegeu 451 Western Isles( Escòcia) Matèria Vegeu també 550 |wg|aIlles|zEscòcia Nota 670 LCSH|b(enc.: Hebrides (Scotland)) Nota 670 GEC, 2a ed|b(Hèbrides: Grup d'illes d'Escòcia, a la Gran Bretanya, conegudes també amb el nom de

Western i situades davant les costes occidentals d'Escòcia) Nota 670 Atles universal|b(Hèbrides, Illes; Western Isles) Matèria Vegeu també 781 7 |zEscòcia|zHèbrides|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Hebrides (Scotland) Misc 909 snbibp


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 100830 ||anzn|babn |a ana Misc 035 2779-20180|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Manuae (Cook, Illes) Matèria Vegeu també 550 |wg|aIlles|zCook, Illes Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(illes Cook: Arxipèlag del Pacífic sud, de quinze illes, que constitueix

un estat associat a Nova Zelanda. Hi ha dos grups d'illes, les del Nord (25,5 km2; 2 264 h [1981]), d'origen coral·lí (Manihiki, Penrhyn o Tongareva, Pukapuka, Rakahanga, Nassau, Palmerston i Suwarrow), i les del Sud (211,1 km2; 5 366 h [1981]), d'origen volcànic (Rarotonga, Aitutaki, Mangaia, Atiu, Mauke, Mitiaro, Manuae i Takutea), que són les més densament poblades)

Nota 670 Atles universal Matèria Vegeu també 781 7|zCook, Illes|zManuae|2lemac Misc 909 snbibp


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 950302 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0466-42180|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Egea, Illes de l' (Grècia i Turquia) Matèria Vegeu 451 Egees, Illes (Grècia i Turquia) Matèria Vegeu 450 Illes|zEgea, Mar Matèria Vegeu 451 Illes de l'Egea (Grècia i Turquia) Matèria Vegeu 451 Illes Egees (Grècia i Turquia) Matèria Vegeu també 550 |wg|aIlles|zGrècia Matèria Vegeu també 550 |wg|aIlles|zTurquia Nota 670 LCSH|b(enc.: Aegean Islands (Greece and Turkey)) Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Egea, Illes de l') Nota 670 Wikipedia, 26 ag. 2010|b(Islas del Egeo: Las islas del Egeo son un numeroso y disperso grupo de

unas 5000 islas e islotes situadas en el mar Egeo y del que poco más de 100 están habitadas. La gran mayoría de estas islas pertenecen a Grecia, y solo unas pocas son parte de Turquía)

Matèria Vegeu també 781 7 |zEgea, Illes de l' (Grècia i Turquia)|2lemac Matèria Vegeu també 7510 Aegean Islands (Greece and Turkey) Misc 999 VTLSFF5 00 000510y 0000


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 100830 ||anzn|babn |a ana Misc 035 2779-20180|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Societat, Illes de la (Polinèsia Francesa) Matèria Vegeu 451 Îles de la Societé (Polinèsia Francesa) Matèria Vegeu 451 Illes de la Societat (Polinèsia Francesa) Matèria Vegeu 451 Societé, Îles de la (Polinèsia Francesa) Matèria Vegeu també 550 |wg|aIlles|zPolinèsia Francesa Nota 670 LCSH|b(enc.: Society Islands (French Polynesia)) Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Societat, illes de la) Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(illes de la Societat: Arxipèlag de l'oceà Pacífic, el més occidental dels que

formen la Polinèsia Francesa. Consta de les Illes del Vent (Tahití, Moorea) i de les de Sotavent (Raiatea, Tahaa, Bora Bora, Huahine, etc). La més important és Tahití, on es troba la capital, Papeete (62 735 h [1977]). Envolten les illes formacions corallines, l'interior és elevat i molt accidentat i la població es concentra a les costes. Les plantacions de cocoters (exportació de copra) i de vainilla són els recursos principals; també es dediquen a la pesca. Hi és molt important el turisme. Dels lagoons dels atols, hom n'extreu nacre, que dóna lloc a una petita artesania)

Nota 670 Atles universal|b(Societat, illes de la; Societé, îles de la) Matèria Vegeu també 781 7 |zPolinèsia Francesa|zSocietat, Illes de la|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Society Islands (French Polynesia) Misc 909 snbibp


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 011119 ||anzn|babn |a ana Misc 035 1077-52280|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Madeira (Madeira : Illa) Matèria Vegeu 451 Ilha de Madeira (Madeira) Matèria Vegeu 451 Illa de Madeira (Madeira) Matèria Vegeu 451 Madeira, Illa de (Madeira) Matèria Vegeu també 550 |wg|aIlles|zMadeira Matèria Vegeu també 551 |wg|aAtlàntic, Illes de l' Nota 670 LCSH|b(enc.: Madeira (Madeira Islands)) Nota 670 GEC (en línia), dia, mes, any|b(Madeira: Arxipèlag de Portugal, a l'Atlàntic, al N de les illes Canàries i

davant les costes del Marroc. Constitueix una regió autònoma de Portugal. La capital és Funchal. Comprèn les illes de Madeira, la més important (740 km2), i Porto Santo (42,5 km2) i els grups de Desertas i Selvagens (13,84 km2))

Nota 670 Atles universal|b(Madeira, ilha de; Madeira, illa de) Matèria Vegeu també 781 7 |zMadeira|zMadeira (Illa)|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Madeira (Madeira Islands) Misc 999 VTLSFF1 00 011119y 0000


Capçalera ####nz 22#####n 4500 Misc 008 100901 ||anzn|babn |a ana Misc 035 2004-79880|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Índic, Illes de l' Matèria Vegeu 450 Illes|zÍndic, Oceà Matèria Vegeu 451 Índic, Illes de l'oceà Matèria Vegeu 451 Illes de l'Índic Matèria Vegeu 451 Illes de l'oceà Índic Nota 670 LCSH|b(enc.: Islands of the Indian Ocean) Nota 670 RAMEAU|b(enc.: Indien, Îles de l'océan) Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b(anomurs: ... fins a les platges eixutes a la baixamar; alguns, però, com

el cranc dels cocoters, són terrestres i habiten les costes tropicals d'illes de l'Índic i del ...) Nota 670 Google, 1 set 2010|b("Islas del Índico" aproximadament 30.500 resultats en castellà; "Illes de l'oceà

Índic" aproximadament 3.480 resultats en català) Matèria Vegeu també 781 7 |zÍndic, Illes de l'|2lemac Matèria Vegeu també 751 0 Islands of the Indian Ocean Misc 909 snbibp


CM-080: Fusions i divisions de jurisdiccions* (Concreció per adaptar). La pràctica catalogràfica per als encapçalaments de matèria és emprar l’últim nom de la jurisdicció sempre que la identitat territorial segueixi essent essencialment la mateixa. En el cas que les jurisdiccions s’hagin fusionat o escindit, s’assignen els encapçalaments que corresponen a l’extensió física de l’àrea geogràfica tractada pel document. Aquesta concreció dóna unes directrius orientatives, en les quals es constata que cada cas s’ha de considerar detalladament i té les seves peculiaritats. De vegades, el punt de vista dels LCSH i de RAMEAU difereixen. Quant a l’ús de la subdivisió geogràfica, s’assigna només el nom del país on la jurisdicció es troba actualment ubicada, independentment del període de temps cobert.

CM-081: Divisions políticoadministratives de primer ordre* (Concreció per adaptar). S’empra el nom del país, excepte en els casos d’Austràlia (estats), Canadà (províncies), Espanya (comunitats autònomes), EUA (estats), Gran Bretanya (països constituents) i Malàisia (estats). Per a les obres que tracten d’un tema localitzat en una jurisdicció de primer ordre s’empren encapçalaments del tipus [Tema]—[Lloc]. Es poden crear encapçalaments que serveixin per designar les divisions políticoadministratives de primer ordre d’un país tractades conjuntament, ex.: Províncies canadenques, Estats dels EUA, Províncies romanes (es codifiquen 650 i no 651 i les subdivisions que s’apliquen sota aquest tipus d’encapçalaments s’han d’establir editorialment). Per a les obres comparatives que tracten d’un tema relatiu a cadascuna de les divisions de primer ordre d’un país tractades conjuntament, s’assigna un encapçalament del tipus [Tema]--[País], subdividit per la divisió de primer ordre apropiada que es codifica amb el subcamp x i no z, ex.: Finances públiques--Espanya--Comunitats autònomes; Dret--Itàlia--Regions.


CM-082: Seccions de les ciutats * (Concreció per adaptar). Els encapçalaments per a les seccions de

les ciutats, inclosos els districtes, zones econòmiques especials, barris, etc. s’estableixen com a encapçalaments geogràfics en el catàleg de noms d’acord amb les directrius de les AACR2 Cap. 23 i l’apartat 23.4 de les concrecions corresponents a les LCRI 23.4F2. Per a les obres que tracten d’un tema relatiu a una secció d’una ciutat, no s’empra el nom de la secció de la ciutat com a subdivisió geogràfica, sinó que s’assignen l’encapçalament (o encapçalaments) per a destacar el tema subdividit indirectament pel nom de la ciutat i un encapçalament addicional per a la secció de la ciutat, ex.: Minories--Catalunya--Barcelona i Gràcia (Barcelona, Catalunya). Si els temes s’expressen amb subdivisions temàtiques sota el nom geogràfic, s’assignen encapçalaments per al nom de la ciutat i per a la secció de la ciutat seguides de les mateixes subdivisions temàtiques, ex.: Chinatown (San Francisco, Califòrnia)--Condicions socials i San Francisco (Califòrnia)--Condicions socials.


CM-083: Regions geogràfiques. Els encapçalaments per a les regions basades en accidents geogràfics o formes de relleu, inclosos els parcs, les carreteres, les mines, les illes, els mars, els oceans, les regions associades als cursos d’aigua (valls, conques fluvials) i ciutats antigues, s’estableixen mitjançant l’ús del nom convencional trobat en les obres de referència prescriptives, tant en els epígrafs o en els articles, com en els índexs o textos i tot emprant el principi de la inversió, el qual implica situar en posició inicial la part significativa del nom, seguida per coma i la part genèrica del nom geogràfic. Els encapçalaments pertanyents a aquest grup segueixen el model [Part significativa del nom], Regió [Regió de, Regió de l’, Regió de la, Regió dels, Regió de les], ex.: Rocky Mountain National Park , Regió del (Colorado); Saint Helens, Mount, Regió del, (Washington); Bàltica, Regió; Adriàtica, Regió de l’; Atlàntic Nord, Regió del; Pacífic, Regió del; Potomac, Regió del; Mississipí, Conca del. Quan es construeix l’encapçalament per a la regió, no s’ha de fer cap mena de canvi en la qualificació geogràfica de l’encapçalament inicial de l’accident geogràfic, ni per ajustar-lo al límit geogràfic més reduït del document que s’està catalogant, ni tampoc per explicar que la regió en qüestió es pot estendre per una o més jurisdiccions addicionals, ex.: Sierra Nevada, Regió de la (Califòrnia i Nevada), encara que el document es limiti només a la part de la regió de Califòrnia. Si l’encapçalament inicial inclou, com a part del seu qualificador, dos punts seguit del terme genèric, ex.: Shasta, Mont (Califòrnia : Muntanya), esborreu el terme genèric del qualificador, ex.: Shasta, Mont, Regió del (Califòrnia). Les regions amb noms unívocs i definits s’estableixen pel seu nom, sense emprar la forma de l’encapçalament [Part significativa del nom], Regió del, etc., ex.: Midlands (Anglaterra );Texas Hills Country (Texas).


CM-083: Regions geogràfiques (Continuació). La regió mediterrània entrada fins ara per Mediterrània (Regió) s’haurà de corregir per Mediterrània, Regió perquè a la GEC apareix introduïda a l’epígraf mediterrani -ània. 2. regió mediterrània: Regió biogeogràfica del regne holàrtic que comprèn els països de la conca mediterrània. (regió mediterrània és un nom geogràfic trobat en els text d’una obra de referència prescriptiva. La part significativa del nom es posa davant, precedit de coma). Igual passa amb l’encapçalament Indopacífica, Regió. Es poden establir encapçalaments per a les regions basades en organismes internacionals, si convé, ex.: Grup dels vuit, Països del. També existeixen regions basades en encapçalaments de noms d’entitats que no són jurisdiccionals o basades en instal·lacions militars establertes com a encapçalaments geogràfics en el catàleg d’autoritat de noms. Encapçalament de nom: Randolph Air Force Base (Texas) i Encapçalament de regió: Randolph Air Force Base, Regió de la (Texas). També hi ha regions que s’expressen amb qualificadors direccionals del tipus [Nom del continent, país, estat, província, etc.] del Nord, [del Sud, Central , etc.], ex.: Àfrica del Nord; Àfrica Central; Itàlia del Nord.


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 910131 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0867-47480|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Pacífic, Regió del Matèria Vegeu 451 Àrea del Pacífic Matèria Vegeu 451 Àsia-Pacífic, Regió d’ Matèria Vegeu 451Pacífic, Àrea del Matèria Vegeu 451 |wnne|aPacífic (Regió) Matèria Vegeu 451 Pacífic, Regió de l'oceà Matèria Vegeu 451 Regió d’Àsia-Pacífic Matèria Vegeu 451 Regió de l'Atlàntic Septentrional Matèria Vegeu 451 Regió del Pacífic Nota 670 LCSH|b(enc.: Pacific Area) Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b(Oregon. Estat dels EUA, a la regió del Pacífic. Limita amb els estats de

Washington al N, Idaho a l'E, Nevada i Califòrnia al ... ) Nota 670 Google, 1 set. 2010|b("Regió del Pacífic" aproximadament 24.000 resultats en català; "Àrea del Pacífic"

10.800; "Regió de l'Atlàntic Septentrional" 1) Matèria Vegeu també 751 0 Pacific Area Matèria Vegeu també 781 7|zPacífic, Regió del|2lemac Misc 999 VTLSFF5 00 050105y 0000


• Capçalera ####nz 22#####n 4500 • Misc 008 101005 ||anzn|babn |n ana • Misc 035 1777-46180|9ES-BaBNC035 • Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac • Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Camp de Tarragona (Catalunya) • Matèria Vegeu també 550 |wg|aRegions naturals|zCatalunya • Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Camp de Tarragona, el) • Nota 670 GEC (en línia), 5 oct. 2010|b(el Camp de Tarragona: Regió natural i històrica del Principat de

Catalunya, entre el mar, que limita pel S la Depressió Pre-litoral, i la Serralada Pre-litoral (serres de l'Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l'W; les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N; el Montagut i el Montmell a l'E), que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar)

• Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zCamp de Tarragona|2lemac • Misc 909 snbibp


• Capçalera #####cz 22#####n 4500 • Misc 008 011210 ||anzn|babn |a ana • Misc 035 1088-26580|9ES-BaBNC035 • Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac • Misc 049 BC-LM • Autoritat Matèria 151 Terres de l'Ebre (Catalunya) • Matèria Vegeu 451 Ebre, Terres de l' • Matèria Vegeu 451 |wnne|aTerres de l'Ebre • Matèria Vegeu també 550 |wg|aRegions naturals|zCatalunya • Nota 670 IEC. Oficina d'Onomàstica (Joan Anton Rabella) • Nota 680 |iUseu-lo per a les obres que tracten de l'agrupació territorial de les comarques del Baix Ebre,

Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta • Matèria Vegeu també 781 7 |zCatalunya|zTerres de l'Ebre|2lemac • Misc 999 VTLSFF1 00 030122y 0000


CM-084: Àrees geogràfiques associades a les ciutats * (Concreció per adaptar). : El model d’encapçalament és [Nom de la ciutat] (Àrea metropolitana); [Nom de la ciutat] (Àrea suburbana); [Nom de la ciutat] (Regió). Quan s’empra una àrea metropolitana com a subdivisió geogràfica se subdivideix indirectament a través de la jurisdicció en què pròpiament es troba ubicada la ciutat, fins i tot si l’àrea metropolitana s’estén per més d’un país o divisió política de primer ordre en els cas de Canadà, Gran Bretanya i EUA. Les àrees metropolitanes de Nova York, Washington i Jerusalem s’empren com a subdivisió geogràfica directa darrere del tema.

CM-085: Parcs, reserves, monuments nacionals, etc. Un encapçalament de parc, etc. s’estableix directament sota el seu nom en la llengua vernacla del país on es troba ubicat, excepte si el parc és tan conegut que apareix citat per la forma convencional catalana en les obres de referència prescriptives en català. Per als parcs nacionals i naturals ubicats a l’Estat espanyol s’emprarà el català quan a les obres de referència prescriptives es trobi el nom en català, ex.: Parc Nacional de Doñana (Andalusia). En cas contrari, s’empra la llengua predominant de les fonts o de les pàgines web on es dóna informació sobre el parc i sobre les seves característiques. També es pot recórrer a la legislació relativa a la seva creació, disponible a Internet, ex.: Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Catalunya); Parque Nacional de la Caldera de Taburiente (Canàries); Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (Aragó). Subdividiu els encapçalaments temàtics pels noms dels parcs ubicats fora de les ciutats, d’acord amb CM-089, relativa a la subdivisió geogràfica. Quan el nom d’un parc s’empra com a subdivisió geogràfica, assigneu un encapçalament addicional pel nom del parc amb o sense subdivisió, ex.: Vents--Colorado-- Parc Nacional de les Muntanyes Rocalloses i Parc Nacional de les Muntanyes Rocalloses.


CM-086: Carrers i carreteres * (Concreció per adaptar). L’encapçalament d’un carrer o d’una carretera s’estableix directament sota el seu propi nom en la llengua vernacla del país on es troben ubicats, ex.: Eix Transversal (Catalunya). S’usa la forma del nom més emprada després de fer la investigació pertinent. Per als carrers que prenen el nom d’un número per sota de cent, s’escriu el número en lletres, ex.: Forty-second Street (Nova York, Nova York). Els carrers o carreteres que queden completament fora de les ciutats es qualifiquen segons CM-087: Edificis i altres estructures. Els carrers o les carreteres ubicades en les ciutats es qualifiquen pel nom de la ciutat. Si és necessari resoldre un conflicte entre dos o més carrers amb el mateix nom en la mateixa ciutat, s’empra el nom d’una secció de la ciutat: el districte municipal, barri, etc., ex.: Seventh Avenue (Manhattan, Nova York, Nova York) i Seventh Avenue (Brooklyn, Nova York, Nova York). Un carrer que comença en una ciutat i que generalment s’associa amb aquesta ciutat es tracta com a pertanyent a la ciutat encara que s’estengui més enllà.


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 950515 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0113-29180|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Passeig de Gràcia (Barcelona, Catalunya) Matèria Vegeu 451 Gràcia, Passeig de (Barcelona, Catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aCarrers|zCatalunya Nota 667 Aquest encapçalament no es pot emprar com a subdivisió geogràfica Nota 670 LCSH|b(enc.: Paseo de Gracia (Barcelona, Spain)) Matèria Vegeu també 751 0 Paseo de Gracia (Barcelona, Spain) Misc 999 VTLSFF5 00 040705y


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 100610 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0830-54080|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 United States Highway 66 Matèria Vegeu 451 Mother Road Matèria Vegeu 451 Route 66 Matèria Vegeu 451 |wnne|aRuta 66 Matèria Vegeu 451 U.S. 66 Matèria Vegeu 451 U.S. Highway 66 Matèria Vegeu 451 U.S. Route 66 Matèria Vegeu 451 United States Route 66 Matèria Vegeu 451 Will Rogers Highway Matèria Vegeu també 551 |wg|aCarreteres|zEstats Units d'Amèrica Nota 670 LCSH|b(enc.: United States Highway 66) Nota 670 RAMEAU|b(enc.: United States Highway 66 (États-Unis)) Nota 670 Viquipèdia, 10 jun. 2010|b(La Ruta 66, oficialment U.S. 66 però també coneguda com U.S. Route 66, Route 66, The Main Street of

America (El carrer principal d'Amèrica), The Mother Road (La carretera mare) i la Will Rogers Highway, és una carretera històrica que va formar part de la Xarxa de Carreteres Federals d'Estats Units. ...)

Nota 670 Wikipedia, 31 oct. 2011|b(U.S. Route 66 (also known as the Will Rogers Highway after the humorist, and colloquially known as the Main Street of America or the Mother Road or The most famous road in the world [1]) was a highway within the U.S. Highway System. One of the original U.S. highways, Route 66 was established on November 11, 1926 -- with road signs erected the following year.[2] The highway, which became one of the most famous roads in America, originally ran from Chicago, Illinois, through Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, New Mexico, Arizona, and California, before ending at Los Angeles, covering a total of 2,448 miles (3,940 km).[3] It was recognized in popular culture by both a hit song (written by Bobby Troup, originally recorded by the Nat King Cole Trio in 1946, and later performed by such artists as Chuck Berry, The Rolling Stones, The Manhattan Transfer and Depeche Mode) and the Route 66 television show in the 1960s...)

Matèria Vegeu també 751 0 United States Highway 66 Misc 781 7 |zUnited States Highway 66|2lemac


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 010202 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0986-76280|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 151 Eix Transversal (Catalunya) Matèria Vegeu 451 C-25 Matèria Vegeu 451 Carretera C-25 Matèria Vegeu 451 Carretera C-25 Cervera-Girona Matèria Vegeu 451 Carretera C-25 Girona-Cervera Matèria Vegeu també 550 |wg|aCarreteres|zCatalunya Nota 670 TECNO WEB. VIC [Osona] LÉIX TRANSVERSAL. L'eix Transversal de Catalunya: xarxa arterial de

Vic ..., 2 feb. 2001; disponible a Internet Nota 670 Viquipèdia, 21 oct. 2011|b(Codificació de carreteres a Catalunya: ...C-25 Cervera-Girona (Eix

Transversal)...) Nota 670 Viquipèdia, 21 oct. 2011|b(Eix Transversal: L'Eix Transversal (o sovint directament l'Eix) és la

denominació popular amb què és coneguda la carretera C-25, una via de comunicació ràpida d'uns 280 km de longitud (Km 0 a Cervera, 279 a Riudellots), que travessa Catalunya transversalment des de Cervera fins a Riudellots de la Selva. Sovint s'engloba dins de l'Eix el tram d'autovia entre Cervera i Lleida, tot i que pertany a una altra via (l'A-2) i és de titularitat estatal...)

Misc 999 VTLSFF4 00 010203y 0000


CM-087: Edificis i altres estructures * (Concreció per adaptar). S’inclouen en aquesta concreció: ponts, edificis i conjunts d’edificis (castells, cases, ajuntaments, etc.), detalls d’edificis (finestres, portes, cúpules, habitacions), fortaleses, portes monumentals, monuments, places, túnels, muralles. Les directrius d’aquesta concreció fan referència a les estructures que tenen un nom diferent de les organitzacions que les ocupen. En el cas d’un edifici que es coneix pel mateix nom de l’entitat que l’ocupa, s’estableix l’encapçalament de nom i aquest mateix encapçalament s’usa com a encapçalament de matèria, tant per a les obres que tracten de l’organització, com per a les que tracten de l’edifici. Aquest cas es dóna sovint amb esglésies, escoles, hospitals, biblioteques, presons, etc. Les estructures amb nom segueixen el següent model: ◦ 1XX X# [Nom de l’estructura] [(Qualificació geogràfica]) 4XX X# [Nom(s) alternatiu(s) [(Qualificació geogràfica]) 550 ## $wg$a[Tipus d’estructura]$z[País o divisió de primer ordre] L’encapçalament s’entra directament pel seu nom, sense fer servir la forma invertida. Pels edificis coneguts per

l’adreça més que pel nom, s’empra l’adreça, ex.: Number 10 Downing Street (Londres, Anglaterra). Per als edificis o estructures posteriors al 1500 es fa servir la llengua vernacla del país on es troben ubicats. Per als anteriors a 1500 s’empra el català, si la forma catalana és prou coneguda i es pot localitzar en les obres de referència prescriptives o en un o més documents. Per a les estructures ubicades en més de dues jurisdiccions no es fa servir la qualificació geogràfica. Per a la qualificació només s’empra la darrera forma del nom de la jurisdicció. Si l’estructura es troba fora d’una ciutat s’empra el nom del país o divisió de primer ordre com a qualificador. Si l’estructura es troba en una ciutat i hi ha dos o més estructures amb el mateix nom en la mateixa ciutat, després de la qualificació geogràfica s’especifica el nom del carrer precedit de espai dos punts espai, ex.: Williamsburgh Savings Bank Building (Brooklyn, Nova York, Nova York : Broadway) i Williamsburgh Savings Bank Building (Brooklyn, Nova York, Nova York : Hanson Place). Per als edificis de fires o exposicions temporals es qualifica pel nom de l’exposició establerta en el catàleg d’autoritat de noms, ex.: New Jersey Tercentenary Pavilion (New York World’s Fair, 1964-1965).


CM-087: Edificis i altres estructures * (Concreció per adaptar) (Continuació). Per als ponts i túnels que uneixen

dues ciutats o una ciutat amb un altre tipus de jurisdicció o d’àrea s’usa com a qualificador el nom de la ciutat amb la qual l’estructura es troba principalment associada, ex.: Golden Gate Bridge (San Francisco, Califòrnia). Si l’estructura s’associa amb dos llocs es posen els dos per ordre alfabètic, ex.: Westerscheldetunnel (Goes and Terneuzen, Països Baixos). En cas de conflicte, afegiu el nom d’una jurisdicció més petita en el qualificador o designeu el tipus d’estructura en qüestió, mitjançant l’addició d’un terme genèric en català adient, ex.: (França : Castell). La primer tècnica s’usa per a les entitats del mateix tipus i la segona per a les de diferents tipus, com per exemple, una ciutat i un edifici. Els detalls d’un edifici que són una part important del mateix s’entren directament pel seu nom, si el detall té un nom, segons el següent model: 1 ## $a [Nom del detall] ([Nom de l’estructura], [Qualificació geogràfica]*) 4XX ## [Nom(s) alternatiu(s)] ([Nom de l’estructura], [Qualificació geogràfica]*) 5XX X# $wg$a[Nom de l’estructura] 550 ## $wg$a[Tipus de detall]$z[País] *Si l’encapçalament per a l’estructura és un encapçalament de nom no s’empra la qualificació geogràfica. Per exemple, 150 ## $aHyman Liberman Memorial Door (South African National Gallery) 450 ## $aLiberman Memorial Door (South Afraican National Gallery) 550 ## $wg$aPortes|zRepública de Sud-àfrica 510 2# $wg$aSouth African National Gallery


CM-087: Edificis i altres estructures * (Concreció per adaptar) (Continuació). A les obres que tracten d’una estructura concreta se’ls poden assignar els següents tipus d’encapçalaments segons l’enfocament dels temes tractats pel document:

6XX X0 $a[Nom de l’estructura] 651 X0 $a[Nom de la ciutat]$xEdificis, estructures, etc. (Si l’estructura es troba en una ciutat i es tracta des

d’un punt de vista arquitectònic) 6X0 X0 $a[Nom de l’arquitecte o de la firma d’arquitectes] (Si es tracta des d’un punt de vista arquitectònic i

el nom de l’arquitecte o firma es troba disponible) 6X0 X0 $a[Nom del propietari o resident, etc.]$xResidències, indrets freqüentats|z[Lloc] (Si l’obra tracta

de la persona, família, etc. que hi resideix) 600 X0 $a [Nom de la persona homenatjada]$xMonuments$z[Lloc] (Si el nom de la persona es troba

disponible) 6XX X0 $a[Qualsevol tret especial o tema relacionat amb el document catalogat]. L’ordre d’aquests possibles encapçalaments depèn de l’èmfasi del document i no s’ha de respectar l’ordre de

l’esquema.


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 010104 ||aczn|babn |a ana Misc 035 0975-75580|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 110 2 Palau de Pedralbes (Barcelona, Catalunya) Matèria Vegeu 410 2 Palau Reial de Pedralbes (Barcelona, Catalunya) Matèria Vegeu 410 2 Pedralbes, Palau de (Barcelona, Catalunya) Matèria Vegeu també 550 |wg|aPalaus|zCatalunya Matèria Vegeu també 550 |wg|aEdificis públics|zCatalunya Nota 670 GEC (en línia), 3 nov. 2010|b(palau de Pedralbes. Finca situada al barri de Pedralbes, a Barcelona.

Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan ... ) Misc 999 VTLSFF1 00 040622y 0000


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 950502 ||aczn|babn |a ana Misc 035 0205-06680|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 110 2 Vil·la Adriana (Tívoli, Itàlia) Matèria Vegeu 410 2 Adriana, Vil·la (Tívoli, Itàlia) Matèria Vegeu també 550 |wg|aPalaus|zItàlia Matèria Vegeu també 551 |wg|aItàlia|xArqueologia Nota 670 LCSH|b(enc.: Hadrian's Villa (Tivoli, Italy) Nota 670 GEC (en línia), 4 nov. 2010|b(vil·la Adriana: Vil·la monumental que es féu construir (117 — 138 dC) a

Tívoli (Laci), prop de Roma, l'emperador Adrià, qualificada com el Versalles de l'imperi Romà. Se'n conserven ruïnes imponents, que reflecteixen els corrents arquitectònics i decoratius de la meitat del s II dC.)

Matèria Vegeu també 710 20 Hadrian's Villa (Tivoli, Italy) Misc 999 VTLSFF5 00 040623y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 950324 ||aczn|babn |a ana Misc 035 0827-97780|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 110 2 Panteón de los Reyes (Real Colegiata de San Isidoro de León) Matèria Vegeu 410 2 |wnne|aPanteón de los Reyes (Real Colegiata de San Isidoro, Lleó, Castella i Lleó) Matèria Vegeu també 510 2 |wg|aReal Colegiata de San Isidoro de León Matèria Vegeu també 550 |wg|aMonuments funeraris|zCastella i Lleó Nota 670 LCSH|b(enc.: Panteón de los Reyes (Real Colegiata de San Isidoro, León, Spain) Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|bLleó: ... El Panteón de los Reyes, l'única part conservada d'una antiga

basílica del s. XI, amb les voltes i una part dels murs decorats amb magnífiques pintures ...) Matèria Vegeu també 710 20 Panteón de los Reyes (Real Colegiata de San Isidoro, León, Spain) Misc 999 VTLSFF5 00 040705y 0000


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 950428 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0828-04380|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Columna Trajana (Roma, Itàlia) Matèria Vegeu 450 Colonna Trajana (Roma, Itàlia) Matèria Vegeu també 550 |wg|aColumnes|zItàlia Matèria Vegeu també 550 |wg|aMonuments|zItàlia Matèria Vegeu també 551 |wg|aItàlia|xArqueologia romana Nota 670 LCSH|b(enc.: Trajan's Column (Rome, Italy)) Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b(columna: ... sustentació. Entre les columnes commemoratives cal

destacar la Columna Trajana i la Columna Aureliana, ambdues a Roma. La primera ...) Matèria Vegeu també 750 0 Trajan's Column (Rome, Italy)


CM-091: Subdivisió geogràfica a nivell de ciutat * (Concreció per adaptar). Si l’obra tracta d’un tema en una ciutat concreta i l’encapçalament que expressa el tema es pot subdividir geogràficament, dividiu indirectament pel nom de la ciutat, ex.: Fonts--Itàlia--Roma. A les obres que tenen un interès per als historiadors o genealogistes locals se’ls assigna un encapçalament del tipus [Ciutat]--[Tema], ex.: Barcelona (Catalunya)--Biografia; Barcelona (Catalunya)--Història; París (França)--Política i govern.

CM-092; CM-093: Informació sobre la subdivisió geogràfica en els registres d’autoritat de nom i de matèria * (Concrecions per adaptar). S’empra el camp 667 per a indicar l’ús de l’encapçalament com a subdivisió geogràfica en la catalogació de matèries o per a indicar que el nom geogràfic no es pot emprar com a subdivisió geogràfica, ex.:

151 ## $aWashington (D.C.) 667 ## $aÚS TEMÀTIC: Com a subdivisió geogràfica, aquest encapçalament s’usa directament 151 ## $aHollywood (Los Angeles, Califòrnia) 667 ## $aÚS TEMÀTIC: Aquest encapçalament no es pot emprar com a subdivisió geogràfica. (Es posa la indicació ÚS TEMÀTIC quan es tracta d’un registre d’autoritat de noms (CANTIC) 151 ## $aAndròmeda, Galàxia d’ 667 ## $aAquest encapçalament no es pot emprar com a subdivisió geogràfica El camp 781 s’empra per a indicar la forma que adopta l’encapçalament com a subdivisió, ex.: 151 ## $aParís (França) 151 ## $aSabah 781 #7 $zFrança$zParís$2lemac 781#7 $zMalàisia$zSabah$2lemac 151 ## $aDanubi, Vall del 151 ## $aHamelin, Mount (Territoris del Nord-oest) 781 #7 $zDanubi, Vall del$2lemac 781 #7 $zTerritoris del Nord-oest$zHamelin, Mount$2lemac


CM-097: Xina i Taiwan * (Concreció per adaptar). S’empra Xina com a encapçalament o subdivisió per a les obres que tracten de la Xina continental o de la República Popular de la Xina, independentment del període de temps cobert. Si cal designar un període històric, s’empra la subdivisió de temps adient, ex.: Xina--Història--960-1279, Dinastia Song. Les subdivisions de temps a partir de 1949 designen a la República Popular de la Xina, ex.: Educació--Xina--Història--1949-1976. S’assigna Taiwan per a les obres que tracten de l’illa de Taiwan, independentment del període de temps cobert, i també per a les obres que tracten de la República de la Xina posterior al 1948. Taiwan s’assigna directament com a subdivisió geogràfica i precedeix a les localitats concretes pertanyents a Taiwan, ex.: Habitatge--Taiwan--Taipei. L’encapçalament Xina (República : 1949- ) només s’assigna quan els organismes governamentals es tracten com a tema.

CM-098: Congo * (Concreció per adaptar). S’empra Congo (República Democràtica) com a tema o com a subdivisió geogràfica per a les obres que tracten del país conegut antigament per Congo Belga o Zaire, la capital del qual és Kinshasa. Els encapçalaments Congo Belga i Zaire no es poden emprar en la catalogació temàtica. L’encapçalament Congo (Brazzaville) (segons LCSH) o Congo (República) (segons GEC, RAMEAU) (tema a tractar en un futur grup de matèries) s’empra com a tema o com a subdivisió geogràfica per a les obres que tracten de la República Popular del Congo, antigament coneguda com a Congo Mitjà territori que formava part de l’Àfrica Equatorial Francesa o Congo Francès, la capital del qual és Brazzaville. L’encapçalament de nom Congo Mitjà no es pot emprar en la catalogació de matèries. Com a qualificació geogràfica entre parèntesis s’empra simplement (Congo), ex.: Niari (Congo : Curs d’aigua); Giri (Congo : Curs d’aigua).(Atles universal)


CM-099: Alemanya. L’encapçalament Alemanya s’usa per a les obres que tracten (a) de la regió i del país d’Alemanya abans o durant la Segona Guerra Mundial, (b) de les zones ocupades pels aliats en acabar la guerra, (c) de la part oriental i de la part occidental, tractada conjuntament, durant el període 1949-1990 i (d) de l’Alemanya reunificada posterior al 1990-. Alemanya (República Democràtica) s’usa per a les obres que tracten de la República Democràtica Alemanya durant el període 1949-1990. Com a subdivisió geogràfica s’empra directament. Alemanya (República Federal) s’usa per a les obres que tracten de la República Federal Alemanya durant el període 1949-1990. Com a subdivisió geogràfica s’empra també directament. Alemanya (Est) i Alemanya (Oest) s’usen per a les obres que tracten de la part oriental i occidental d’Alemanya respectivament, com a regió geogràfica. En aquest sentit també s’empra Alemanya del Nord i Alemanya del Sud. Altres models són Berlín (Alemanya), Berlín (Alemanya : República Democràtica), Berlín (Alemanya : República Federal) o Educació--Alemanya--Berlín. Per als encapçalaments temàtics corresponents als accidents geogràfics es fa servir només (Alemanya) com a qualificador geogràfic.

CM-100: Gran Bretanya * (Concreció per adaptar). S’empra l’encapçalament Gran Bretanya per a les obres que tracten del Regne Unit en general. En cas contrari, s’empren els noms dels països constituents Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia, Gal·les, els quals també s’assignen directament com a subdivisió geogràfica.

CM-101: Hawaii * (Concreció per adaptar). S’assigna Hawaii com a encapçalament geogràfic o subdivisió geogràfica per a les obres que tracten de l’estat de Hawaii independentment del període de temps cobert. També s’empra com a qualificador. Per a les entitats ubicades en una ciutat, s’afegeix el nom de la ciutat davant de Hawaii, ex.: Hawaii State Capitol (Honolulu, Hawaii). En cas de conflicte s’afegeix l’illa o grup d’illes davant de Hawaii dins el qualificador, ex.: Kona (Niihau, Hawaii); Kona (Molokai, Hawaii).


CM-102: Hong Kong * (Concreció per adaptar). Hong Kong (Xina) es tracta com a una divisió administrativa de Xina i no com un país, ex.: Hong Kong (Xina)--Funcionaris i empleats. Com a subdivisió geogràfica es divideix a través de Xina, ex.: Agricultura--Xina--Hong Kong. Les localitats ubicades a Hong Kong també es divideixen a través de Xina, ex.: Societats secretes--Xina--Victoria. Els accidents geogràfics també es qualifiquen per (Xina), ex.: Wanshan Qundao (Xina). (Atles universal: arxipèlag). Els edificis, parcs, jaciments arqueològics i altres entitats semblants que es poden qualificar pel nom de la ciutat han de dur el nom de localitat pertanyent a Hong Kong (mai no s’empra (Hong Kong, Xina), ex.: Lizhengwu (Kowloon, Xina : Jaciment arqueològic). El qualificador (Hong Kong, Xina) només s’empra per a distingir una entitat de Hong Kong i una altra entitat amb el mateix nom d’un altre lloc de Xina.

CM-103: Jerusalem, Gaza, Alts del Golan, Cisjordània i Palestina * (Concreció per adaptar). Aquests encapçalaments s’assignen directament després dels temes sense interposar el nom d’una jurisdicció geogràfica més gran. Les divisions de localitats concretes també es fan a través d’aquests encapçalaments, ex.: Jueus--Cisjordània--Jericó. Els encapçalaments d’accidents geogràfics o d’entitats localitzades totalment en un d’aquest llocs es qualifiquen pel territori o la ciutat adient, ex.: Via Dolorosa (Jerusalem); Shatti (Gaza : Camp de refugiats). Els encapçalaments de nom no es qualifiquen per Cisjordània o Gaza. Els cursos d’aigua o els accidents geogràfics ubicats a la vegada a Israel i en un d’aquests llocs no es qualifiquen. S’assigna l’encapçalament Palestina a les obres que tracten de la costa oriental de la mar Mediterrània que antigament era coneguda per país de Canaan, posteriorment pels regnes d’Israel i de Judea i que en els temps moderns comprèn tot l’estat d’Israel, així com els diversos territoris disputats. Palestina no s’empra per fer referència als territoris que es van transferint d’Israel al control palestí a partir dels acords dels anys 90 entre Israel i l’Autoritat Nacional Palestina. Per a referir-se a aquestes zones s’empra Cisjordània o Gaza, segons convingui.

CM-105: Nova York (Nova York) * (Concreció per adaptar). Aquest encapçalament s’assigna a les obres que tracten de la ciutat. Com a subdivisió es divideix a través de Nova York (Estat), ex.: Teatre--Nova York (Estat)--Nova York. El qualificador és (Nova York, Nova York). Els encapçalaments Nova York (Àrea metropolitana), Nova York (Àrea suburbana) i Nova York (Regió) no es qualifiquen perquè abasten una àrea pertanyent a tres estats: Nova York, Nova Jersey i Connecticut. Aquestes àrees associades a la ciutat també s’assignen directament després dels temes.


CM-106: Vaticà * (Concreció per adaptar). Es tracta com a un país i pot dur les mateixes subdivisions que s’apliquen sota noms de països, però no s’usa Vaticà--Relacions exteriors, ni encapçalaments del tipus [Lloc]--Relacions exteriors--Vaticà. En lloc d’això, s’ha d’emprar Església Catòlica--Relacions exteriors o encapçalaments del tipus [Lloc]--Relacions exteriors--Església Catòlica. L’encapçalament Palau Vaticà (Vaticà) s’usa per a les obres que tracten de la residència papal, consistent ens diversos palaus, museus, galeries, la Capella Sixtina, la Biblioteca apostolica vaticana, etc., ex.: Palau Vaticà (Vaticà); Art--Vaticà.

CM-107: Washington (D.C.) * (Concreció per adaptar). Com a subdivisió geogràfica s’empra directament, ex.: Monuments--Washington (D.C.). També s’empra com a qualificador, ex.: Thomas Jefferson Memorial (Washington, D.C.). (Washington DC, formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com Washington, el Districte o simplement DC, és la capital dels Estats Units d'Amèrica, fundada el 16 de juliol de 1790. És l'únic districte federal dels Estats Units. Es troba situada a la riba del riu Potomac, entre els estats de Virgínia i Maryland.)

CM-113. Malàisia * (Concreció per adaptar). S’empra com a encapçalament i com a subdivisió geogràfica per a

les obres que tracten del país format al 1963 per la fusió de la federació d’estats malais, Sabah i Sarawak. Com a qualificador geogràfic s’empren els noms dels estats, CM-077, p. 10. Malàisia Occidental (GEC. RAMEAU) (LCSH. Malaya) s’empra per a les obres que tracten de la federació d’estats malais anterior a la formació de la Malàisia al 1963 així com per a les obres que tracten de l’antiga federació d’estats malais i de la antiga Unió Malaia. També s’empra Malàisia Occidental per a les obres que tracten de la part continental o peninsular de Malàisia. Com a subdivisió geogràfica Malàisia Occidental s’empra directament sense interposar Malàisia (a diferència del tractament dels LCSH que subdivideix indirectament Malaya a través de Malaysia).


http://ca.wikipedia.org/wiki/Capital_(pol%C3%ADtica)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Estats_Units_d'Am%C3%A8rica

http://ca.wikipedia.org/wiki/16_de_juliol

http://ca.wikipedia.org/wiki/1790

http://ca.wikipedia.org/wiki/Districte_federal

http://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Potomac

http://ca.wikipedia.org/wiki/Virg%C3%ADnia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Maryland

CM-114: Batalles * (Concreció per adaptar). La majoria de batalles agafen el nom del lloc on es van lluitar o de noms de persones, edificis, etc. Els encapçalaments de batalles concretes s’estableixen en català com a encapçalaments d’esdeveniments, tot fent servir el nom de la batalla que es troba en les obres de referència pertinents. Les batalles poden ser navals, aèries o terrestres, però els bombardeigs, les incursions, els setges, etc. no entren dins d’aquesta concreció. Encara que es trobi el nom en forma directa, s’empra la forma invertida per a situar la part distintiva del nom en la posició inicial [Part distintiva del nom], Batalla de (o Batalles de [...]), Jurisdicció geogràfica pertinent, data, ex.: Almenar, Batalla d’, Almenar, Catalunya, 1710; York, Batalla de, Toronto, Ontàrio, 1813; Moscou, Batalla de, Moscou, Rússia, 1941-1942. Si la batalla és coneguda per un número seqüencial, perquè en el mateix lloc es va lliutar més d’una batalla durant la mateixa guerra, s’afegeix el número a l’encapçalament precedint el terme Batalla, ex.: Marne, 2a Batalla de, França, 1918.Si la batalla es va lluitar en plena mar o en més d’un país s’omet la qualificació geogràfica, ex.: Corall, Mar del, Batalla de, 1942. Sota el nom de batalles concretes no s’empren la subdivisions temàtiques. Per a les obres que tracten d’un determinat tema relatiu a una batalla que forma part d’una guerra, s’assigna un encapçalament addicional pel nom de la guerra seguit de la subdivisió temàtica adient.

CM-115: Esdeveniments * (Concreció per adaptar). Els esdeveniments que s’enumeren tot seguit, s’estableixen pel seu nom, tot situant la part significativa del nom en posició inicial, és a dir, tot emprant la inversió, ex.: Three Mile Island, Accident Nuclear de, Pennsilvània, 1979 (LCSH. Three Mile Island Nuclear Power Plant (Pa.)) (RAMEAU. Three Mile Island, Accident nucléaire de (1979) ). Entren dins aquesta categoria: accidents; assassinats; atemptats amb bomba; bloqueigs; casaments; catàstrofes naturals; coronacions; creuers, vols; dies, setmanes, mesos, anys, dècades especials ; empresonaments; escàndols; esdeveniments militars: incursions, batalles, guerres, ocupacions, operacions militars; explosions; epidèmies; fams col·lectives, funerals, incendis; inauguracions; incidents polítics; manifestacions; massacres; processos; purgues; regnats, dictadures; disturbis, motins, revoltes; revolucions culturals; segrests; setges; vagues. El model de l’encapçalament és: [Nom de l’esdeveniment (part significativa al davant)], [Nom de la jurisdicció o localitat], [data o dates], ex.: Bhopal, Catàstrofe de, Bhopal, Índia, 1984; Atemptats terroristes de l'11 de setembre, Estats Units d'Amèrica, 2001. Si el nom no es troba en català i és impossible traduir-lo d’una forma acceptable i entenedora, s’usa el nom en la llengua vernacla. Per als esdeveniments que passen en més d’una ciutat o fora d’una ciutat, s’usa el nom del país o jurisdicció de primer ordre. Si passa en més d’un país o jurisdicció no es qualifica pel lloc, ex.: Genocidi armeni, 1915-1923.


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 090825 ||anzn|babn |a ana Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Valls, Batalla de, Valls, Catalunya, 1809 Matèria Vegeu 450 Batalla de Pont de Goi, Valls, Catalunya, 1809 Matèria Vegeu 450 Batalla de Valls, Valls, Catalunya, 1809 Matèria Vegeu 450 Pont de Goi, Batalla de, Valls, Catalunya, 1809 Matèria Vegeu 450 |wnne|aValls, Batalla de, 1809 Matèria Vegeu també 550 |wg|aGuerra contra Napoleó, 1808-1814|xCampanyes|zCatalunya Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b( guerra del Francès : ... Saint-Cyr trencà, així, l'encerclament de

Duhesme a Barcelona; perseguí l'exèrcit i els sometents i, en la batalla de Valls (25 de febrer de 1809 ... ) Nota 670 Viquipèdia, 25 ag. 2009|b(La batalla de Valls, també coneguda com la batalla del pont del Goi es va

lluitar el 25 de febrer de 1809, durant la Guerra del Francès entre les forces del mariscal francès Laurent Gouvion Saint-Cyr i les forces espanyoles del general suïs Teodoro Reding, la batalla va acabar amb victòria francesa, i el comandant de l'exèrcit espanyol va ser ferit de gravetat durant una càrrega de cavalleria, morint uns dies després)

Misc 909 snbibp


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 070131 ||anzn|babn |a ana Misc 035 2210-94180|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Montecassino, Batalla de, Montecassino, Itàlia, 1944 Matèria Vegeu 450 Batalla de Montecassino, Itàlia, 1944 Matèria Vegeu també 550 |wg|aGuerra Mundial II, 1939/1945|xCampanyes|zItàlia Nota 670 LCSH|b(enc.: Cassino, Battle of, Cassino, Italy, 1944) Nota 670 Wikilingue, 4 nov. 2010|b(La Batalla de Montecassino (també coneguda com la Batalla per Roma i la

Batalla per Cassino) va ser una sèrie de quatre dures batalles durant la Segona Guerra Mundial, barallades pels Aliats amb la intenció de travessar la línia Gustav, i prendre Roma)

Nota 670 Google, 4 nov. 2010|b("Batalla de Montecassino" aproximadament 1.240 resultats en català) Matèria Vegeu també 750 0 Cassino, Battle of, Cassino, Italy, 1944 Misc 999 VTLSFF1 00 070131y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 060403 ||anzn|babn |a ana Misc 035 1882-39480|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Índic, Oceà, Tsunami de l', 2004 Matèria Vegeu 450 Oceà Índic, Tsunami de l', 2004 Matèria Vegeu 450 Tsunami d'Indonèsia, 2004 Matèria Vegeu 450 |wnne|aTsunami de l'Oceà Índic, 2004 Matèria Vegeu 450 Tsunami del Sud-est Asiàtic, 2004 Matèria Vegeu també 550 |wg|aTsunamis Nota 670 LCSH|b(enc.: Indian Ocean Tsunami, 2004) Nota 670 RAMEAU|b(Indien, Tsunami de l'océan (2004)) Nota 670 Viquipèdia, dia, mes, any|b(L'anomenat Tsunami de l'Oceà Índic o Tsunami del Sud-est Asiàtic va ser

un tsunami provocat per un terratrèmol submarí que s'originà a l'Oceà Índic, prop de l'illa de Simeulue, al nord-oest de l'illa de Sumatra (Indonèsia) el diumenge 26 de desembre de 2004, a les 00:58:53 UTC (01:58:53 hora catalana; 07:58:53 hora local))

Nota 670 Google, 3 març 2006|b(17 pàgines en català per a "Tsunami d'Indonèsia"; 107 per a "Tsunami de l'Oceà Índic"; 247 per a "Tsunami del Sud-est Asiàtic"; 9.750 pàgines en castellà per a "Tsunami del Océano Índico))

Matèria Vegeu també 750 0 Indian Ocean Tsunami, 2004 Misc 999 VTLSFF4 00 060403y 0000


CM-116: Vagues i locauts * (Concreció per adaptar). Segueixen el model [Nom generalment acceptat en català (part significativa al davant)], [Nom de la jurisdicció o localitat], [data o dates], ex.: Vaga general, Espanya, 1988 . Per a les vagues o locauts d’una ciutat concreta es qualifica pel nom de la ciutat, seguida de la jurisdicció més gran, ex.: Vaga general, Barcelona, Catalunya, 1920; Canadenca, Vaga de la, Barcelona, Catalunya, 1919 ; Roca, Vaga de la, Gavà, Catalunya, 1976-1977. Sota noms d’institucions educatives existeix la subdivisió temàtica –Vaga estudiantil, [data].

CM-117: Catàstrofes, revoltes, manifestacions, etc. * (Concreció per adaptar). La majoria dels desastres naturals es poden expressar mitjançant el model [Tema]--[Lloc], ex.: Incendis--Catalunya--Barcelona. Ara bé, si un esdeveniment humà concret es coneix per un nom convencional, es pot establir com a encapçalament en forma de frase, ex.: Bhopal, Catàstrofe de, Bhopal, Índia, 1984; Gran Incendi, Londres, Anglaterra, 1666. Els huracans són coneguts per noms propis masculins o femenins i segueixen el model Huracà [Nom propi], [any], ex.: Huracà Flora, 1963. Si l’obra tracta d’un huracà que passa per un lloc determinat, s’assigna un segon encapçalament del tipus, Huracans--[Lloc]. Els terratrèmols i tsunamis segueixen el mateix model, ex.: Índic, Oceà, Tsunami de l', 2004.


Capçalera #####nz 22#####n 4500 Misc 008 011031 ||anzn|babn |a ana Misc 035 1069-55580|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Vaga general, Barcelona, Catalunya, 1920 Matèria Vegeu també 550 |wg|aVagues generals|zCatalunya Nota 670 LCSH|b(enc.: =General Strike, Sabadell, Spain, 1976) Misc 999 VTLSFF4 63 011101y 0063


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 030411 ||anzn|babn |a ana Misc 035 1239-03480|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Prestige, Catàstrofe del, 2002 Matèria Vegeu 450 |wnne|aPrestige, Catàstrofe del, Espanya, 2002 Matèria Vegeu 450 Catàstrofe del Prestige, 2002 Matèria Vegeu també 550 |wg|aCatàstrofes ecològiques Nota 670 Viquipèdia, 18 oct. 2010|b(Prestige: El Prestige fou el petrolier monocasc carregat amb 77.000 tones

de fuel que s'enfonsà en novembre de l'any 2002 enfront de les costes gallegues, produint una gran marea negra que va afectar a una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, tenint especial incidència a Galícia... Voluntaris netejant les costes de Galícia després de la catàstrofe del Prestige, març, 2003...)

Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b(Prestige: Petrolier que el 13 de novembre de 2002 naufragà davant les costes de Galícia i hi abocà gran part del fuel que transportava, la qual cosa provocà una greu catàstrofe ecològica)

Nota 670 Google, 4 nov. 2010|b("Catàstrofe del Prestige" aproximadament 38.900 resultats en català) Misc 999 VTLSFF1 00 030412y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 021118 ||anzn|babn |a ana Misc 035 1022-28180|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Bhopal, Catàstrofe de, Bhopal, Índia, 1984 Matèria Vegeu també 550 |wg|aPlaguicides|xIndústria i comerç|xAccidents|zÍndia Nota 670 LCSH|b(enc.: Bhopal Union Carbide Plant Disaster, Bhopal, India, 1984) Nota 670 Laval RVM|b(enc.: Bhopal, Catastrophe de, Inde, 1984) Nota 670 RAMEAU|b(enc.: Bhopal, Catastrophe de (1984)) Nota 670 Google, 2 nov. 2010|b("Catàstrofe de Bhopal" aproximadament 2.520 resultats en català) Matèria Vegeu també 750 0 Bhopal Union Carbide Plant Disaster, Bhopal, India, 1984 Misc 999 VTLSFF4 00 050119y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 941129 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0121-12680|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Bullangues, Barcelona, Catalunya, 1836-1843 Matèria Vegeu 450 Jamància, Barcelona, Catalunya, 1843 Matèria Vegeu també 550 |wg|aRevoltes|zCatalunya Matèria Vegeu també 551 |wg|aCatalunya|xHistòria|y1833-1868, Isabel II Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Bullangues, les: Conjunt dels tumults produïts a Barcelona del 1836 al 1843. Foren

provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social (temor a l'atur, problema de les quintes i dels consums) i conduïts per elements republicans i exaltats, sovint afiliats a societats secretes)

Misc 999 VTLSFF5 00 030725y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 950314 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0867-60080|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Setmana Tràgica, Barcelona, Catalunya, 1909 Matèria Vegeu 451 Barcelona (Catalunya)|xHistòria|y1909, Setmana Tràgica Matèria Vegeu també 550 |wg|aRevoltes|zCatalunya Matèria Vegeu també 551 |wg|aCatalunya|xHistòria|y1875-1931, Restauració Matèria Vegeu també 551 |wg|aCatalunya|xHistòria|y1885-1931, Alfons XIII Nota 670 GEC, 2a ed.|b(Setmana Tràgica, la: Nom amb el qual és coneguda la revolta popular de signe

antimilitarista i anticlerical que esclatà a Barcelona pel juliol del 1909. ...) Misc 999 VTLSFF5 00 000522y 0000


Capçalera #####cz 22#####n 4500 Misc 008 001027 ||anzn|babn |a ana Misc 035 0708-46380|9ES-BaBNC035 Misc 040 ES-BaBC|bcat|cES-BaBC|flemac Misc 049 BC-LM Autoritat Matèria 150 Fets de Maig, França, 1968 Matèria Vegeu 450 Estudiants|xRevolució|xMaig-juny 1968 Matèria Vegeu 450 Maig del 1968, França Matèria Vegeu 451 França|xHistòria|y1958-, 5ª República, maig 1968 Matèria Vegeu 451 |wnne|aFrança|xHistòria|y1968, Fets de maig Matèria Vegeu també 551 |wg|aFrança|xHistòria|y1958- Nota 670 RAMEAU|b(enc.: France--1968 (Journées de mai)) Nota 670 GEC, 2a ed.|b(enc.: Maig, fets de) Nota 670 GEC (en línia), 2 nov. 2010|b(fets de Maig: Denominació dels esdeveniments revolucionaris que

tingueren lloc a França els mesos de maig i juny del 1968) Nota 670 Laval RVM|b(enc.: France--Histoire--1958-- 5e République--Journées de mai 1968) Misc 999 VTLSFF5 00 010320y 0000


Imma Baldocchi Puig Biblioteca de Catalunya

Servei de Normalització Bibliogràfica Catalogació de matèries. Indexació

[email protected]


Novembre de 2010 - Inici - Biblioteca de Catalunya€¦ · directrius de les concrecions de la...

Documents

Transcript of Novembre de 2010 - Inici - Biblioteca de Catalunya€¦ · directrius de les concrecions de la...