nou edifici, - El Pou Digital Octubre 2012 B.pdf · context de crisi dibuixa una realitat cruenta i...

nou edifici,més clínica universitàriaa partir del 3 de setembre t’esperem al nou edifici de la clínica universitària.més espais docents i sanitaris i la millor assistència en infermeria, fisioteràpia, podologia i logopèdia.

av. universitària, 8-1008242 manresat. 93 875 73 10 www.clinicauniversitaria.cat

3EL POU · OCTUBRE 2012

Pàtria i compromísedito

rial

atalunya viu un moment històric. Lamanifestació del passat Onze deSetembre ha estat un autèntic puntd’inflexió en l’agenda política nacional.Artur Mas, agafant el toro per les banyes,ha fet un cop de timó decisiu. Aquest copno només han estat paraules; la dissolu-ció del Parlament i la convocatòriad’eleccions a finals de novembre repre-

senten un clar final de cicle. Aquest viratge comptaamb la complicitat d’una àmplia majoria parlamentà-ria i, sobretot, d’un latent i il·lusionat batec al carrer. Lamilitància, la societat civil i els col·lectius i entitats quetreballen per la independència són el puntal de la legi-timitat de les reivindicacions i el discurs dels partitscompromesos amb un futur al marge d’Espanya. Lamobilització del poble, també especialment destaca-da al Bages, va resultar ser espectacular en un l’11-S enquè Barcelona va erigir-se en un clam unitari per la lli-bertat. Ho feien presagiar les marxes de torxes de lavigília a Manresa (4.000 persones van omplir la PlaçaMajor) i a la resta de municipis de la comarca. La Diadava ser una festa i l’endemà es feia claramb una nova mentalitat. Un nou fullde ruta concretat, una setmana méstard a Madrid, en el definitiu tombd’Artur Mas cap a l’anhelat estat propi.Un canvi tan sobtat i intens que, fins itot els que més han treballat en elsúltims anys per escampar la taca d’oli il’ideari independentista, reconeixenestar un xic sobrepassats per aquestaembranzida dels esdeveniments. Noen va, els últims dies de setembres’han viscut amb fervor tant aCatalunya com a les Espanyes.

Comptat i debatut, l’escenari electo-ral es planteja com un plebiscit entreunionistes i separatistes on no hi halloc per a les posicions mixtes o prete-sament intermèdies. El model consti-tucional de l’Espanya indivisible estàesquerdat i ara toca a tots plegatsexplicar amb més intensitat que mai elprojecte d’una Catalunya indepen-dent (o vertebrada com un estat propisi apel·lem al discurs convergent,alguns diuen que més adequat alnecessari encaix en l’Europa de la

moneda única). Malgrat tot, no podem oblidar que elcontext de crisi dibuixa una realitat cruenta i mons-truosa. Espanya i, subsidiàriament Catalunya, són enun sotrac que, de moment, no s’encarrila cap a un destífavorable. No es veu llum al final del túnel i, sensemenystenir l’actual conjuntura, aquest és l’argumentque utilitzen els unionistes per vendre el discurs de lapedalada conjunta i la fe irracional en una constituciócaduca, però nacionalment oportuníssima per als queabracen l’espanyolitat. Cal subratllar, doncs, que fins itot en l’horitzó de la plena sobirania –un final de tra-jecte que costa de mesurar tenint en compte el ritmeamb què, reiterem-ho, evolucionen les coses– requeri-rà un compromís de cohesió si es pretén construir unpaís socialment just i econòmicament solvent. La rege-neració nacional no tindrà sentit si els catalans no tan-quem files i ens mostrem units davant dels difícils rep-tes que planteja un futur incert, però esperançador.Ens caldrà aferrar-nos a la força d’una nació més lliure,però continuar corresponsabilitzant-nos amb les dis-funcions d’un sistema econòmic tocat de mort. Unaqüestió de pàtria i compromís anàleg ben ferri.

C

Octubre 2012:Layout 1 01/10/2012 12:42 Página 3

4 EL POU · OCTUBRE 2012

notícies del pou

Debat sobre el TDAH al Casino

El dia 5 de setembre es va fer una taula rodona, a la salad’actes del Centre Cultural del Casino, dins del cicleTemes del Pou, sobre el tema: Conviure amb el TDAH,amb la presència de Pere Alastrué, psicòleg; SílviaDelgado, psicòloga del Servei de Psiquiatria infantil ijuvenil d’Althaia; Anna Montesinos, metgessa, psicòlo-ga i logopeda; Luis Villar, psiquiatre de Servei dePsiquiatria infantil i juvenil d’Althaia, així com AntoniaRequena en representació de l‘Associació d’AjudaTDAH del Bages. El nombrós públic que omplia la salava participar en el debat posterior, especialment encasos concrets de pacients afectats pel Transtorn deDèficit d’Atenció i Hiperactivitat.

Jordi Estrada i Llorenç Capdevila, al Tocats de LletraJordi Estrada, coordinador de les pàgines de cultura de larevista, ha seleccionat els textos del cicle Tocats de Lletra:Visca l’amor!, recital inspirat en la poesia amorosa deJoan Salvat-Papasseit, que llegiran els actors Ivan Padillai Alícia Puertas, amb el pianista David Martell; Amantsd’un dia, en què l’actor Roger Coma, acompanyat del gui-tarrista Jordi Torrent, recitarà poemes sobre la fugacitatde l’amor; Bon dia, amor!, en què l’actriu Bea Segura,acompanyada d’Orestes Gas, recitarà poemes de MariaMercè Marçal; Enamorat delejo, on l’actor Jordi Martínez,acompanyat per Pep Pascual, recitarà poemes de NarcísComadira, i Canticel, un recital poeticomusical que clou-rà el cicle a partir de textos de Josep Carner, a càrrec del’actor Jordi Bosch i el pianista i compositor Manel Camp.D’altra banda, Llorenç Capdevila, també col·laboradorhabitual de les pàgines de cultura, ha escrit una de leshistòries de l’espectacle Trinxat d’amors, conjuntamentamb altres autors com Jordi Cussà, Agustí Franch, ZulimaMartínez, Joan Jordi Miralles i Joan Pinyol.

Massegú exposa al Cercle ArtísticJosep Maria Massegú, col·laborador habitual de lapàgina Quadern de Taller, exposa la sèrie 22 improvisa-cions en tècnica mixta a l’Espai d’Art del Cercle Artísticde Manresa, fins al 13 d’octubre.

Redacció, administració, publicitat i subscripcions:Associació cultural El Pou de la gallinaPresident: Jaume PuigVicepresident: Jordi SardansSecretària: Lourdes MuñozTresorer: Francesc GarcíaVocals: Joan Badia, Joan Cals, Carles Claret,Ramon Fontdevila, Lluís Matamala, Josep R. Mora, Joan Segon, Teresa Torra i Joan Vilamala

Carrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 18www.elpou.cat – [email protected]

Membre de l’AssociacióCatalana de la Premsa ComarcalPremi Tasis Torrent 1991Coordinador: Jordi SardansCap de redacció: Carles Claret

Redacció: Ramon Aran, Sílvia Berengueras,Núria Closas, Pep Corral, Jordi Estrada, XaviLópez, Aida Mallofré, Josep M. Oliva, JoanPiqué, Anna Pujol, Ferran Sardans.

Disseny: Domènec ÒrritMaquetació: Joan PiquéPortada: Francesc Rubí (la gran esteladadel Bages al Passeig de Gràcia. Foto: ANC).

Fotografia: Jordi Alavedra, Francesc Rubí

Col.laboradors: Jordi Badia, Isaac Bosch,Lluís Calderer, Maria Camp, Aida Cantero,

Llorenç Capdevila, Anna Crespo, LauraEstrada, Manel Fontdevila, Ramon Fontdevila,Joan Manel Gabarró, El Galliner, JaumeGubianas, Dani Hernández, Robert Martí,Eduard Merly, Enric Oller, Marcel Pérez, MariaPicassó, Guillem Puig, Quaderns de Taller,Maurici Ribera, David Torras, Ignasi Torras,Laura Vidal, Joan Vilamala, Lluís Virós.

Administració: Sílvia BerenguerasExpansió publicitària: Publicitat Clarena C/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86Impressió:INOM, SA. Era de l’Huguet, 7. Tel. 93 878 41 20Distribució:Llibreria Sobrerroca, SA. Tel. 93 873 44 58Dipòsit Legal:B-13.528-1987ISSN: 2253-6647

Amb la col·laboració de:

Les col·laboracions que apareixen signades a la revista no representen, necessàriament, l’opinió d’El Pou de la gallina



De mes a mes 6

D’aquí i d’allàMarta PerarnauDes de Brighton 8

Vides separadesJosep M. Oliva / J. Sardans 9

TEMA DEL MES:El clam independentistatambé ressona al BagesJ. Piqué / C. Claret 10

La rutaPer les valls del MontcauAnna Pujol / Aida Cantero 17

Observatori de naturaJordi Badia 19

Tastets de motorEnric Oller i Carbó 21

L’EntrevistaDavid Martínez SalaJordi Sardans 22

Quadern obertBrunet / Travé 27

Fila CulturalEl Tocats de Lletra gira capa l’amor i els seus efectesJosep Gras 28

Patrimoni ciutadàLa fàbrica dels PanyosLluís Virós / Francesc Rubí 30

PropostesArt, cinema, música i teatre 31

Fa 25 anys...Jaume Puig 32

Crònica socialIgnasi Torras 33

Sopars de duroEduard Merly / Guillem Puig 35

Vins del BagesJaume Pont 35

Fanal de cuaL. Capdevila / L. Calderer 36

el Cul del Pou 37

Número 280 - Octubre 2012

l’opinió del lector

El TàpiasHi ha vides que tenen un puntd’ingenuïtat i semblen sortides d’unconte i la teva, Antoni, ha estat unavida de conte. Un conte que s’explicasense que ningú acabi d’estar segurque hagi estat real del tot...

La primera vegada que et vaig veure,quan encara ni et coneixia, va ser alcarrer. Anava amb la teva filla, la Fina,i vam veure un grup de gent quebadava molt..., alguna cosa passava...Doncs sí, un avi estirat a terra i unhome corpulent, vestit de bomber, liestava fent la respiració assistida pertal de reanimar-lo... Aquell bombervalent eres tu. Després d’aquellaescena, ha plogut molt i hem viscutmoltes altres experiències i situa-cions. Però jo crec que la imatge queguardaré de tu, amb més emoció,serà aquesta.

Per damunt de tot, has estat unabona persona. Un bon amic dels teusamics. Un pare de família cofoi i satis-fet sobretot perquè has estat tractatsempre com un reietó, amb cord’infant, això sí, agraït sempre i reco-neixent la generositat dels teus. Hasestat amant de les bromes i del bonhumor, com també de la rialla fàcil.

Però sobretot has estat el bombercorpulent i serè, disposat sempre adeixar la pell per allò que fes falta.T’has abocat a la professió amb cos iànima i sempre donant més del queet demanaven. Has dignificat unaprofessió que, no sols estimaves, sinóque era un estímul vital per a tu. Nom’estranyaria gens que encara t’hohagin d’agrair. Les persones com tu,sortosament, treballen igual de bétant si se’ls reconeix la feina com sino. No sabies ni sabries fer-ho de capaltra manera....

Bona persona, agraït, cor gran, xerra-ire, manetes, traçut, murri... Tambéamb un punt de coqueteria, sobretotquan ens explicaves com t’estimavenles administratives del cos de bom-bers o les infermeres de l’hospital...No ho dubto pas. Com tampoc nodubto que has estat un trapella, que

has estar a punt en diverses ocasionsde fer-nos creure que eres l’actor mésadmirat del moment. Vols que etdigui una cosa? Actor, actor no ho sé,però heroi, déu n’hi do. I jo que empensava que no existien els herois.

Avui, Antoni, t’hem de dir adéu. No ésun adéu qualsevol, és l’adéu al bom-ber heroi més murri que hem cone-gut. Així et recordarem sempre.

«La teva vàlua és més gran que la tevaalçada», deia el diploma que et vandedicar el dia de la teva jubilació debomber... I avui, que és el dia de lateva, diguem-ne, jubilació definitiva,ho recordem de nou i ho repetim: Lateva vàlua ha estat més gran que lateva alçada. La teva vàlua ha estat lateva gran virtut. Que descansis,doncs, en pau!

El teu gendre, Josep Maria.

Josep M. Aloy



de mes a mesDavid Victori guanya el festival YouTube

2 de setembre. A la Mostra de Cine de Venècia, el directormanresà David Victori, amb el seu curtmetratge La culpa,s’imposa a més de 15.000 treballs, en el concurs organitzatper YouTube i el director Ridley Scott.

Obre la clínica de la FUB 3 de setembre. La Clínica Universitària de la FUB estrena elnou edifici, situat al costat de l’actual, i comença a acollirpacients i estudiants en pràctiques de Ciències de la Salut.

La Marxa de Torxes aplega 4.000 persones10 de setembre. La quarta Marxa de Torxes per laIndependència, organitzada per la Comissió 11 deSetembre, impulsada per l’ANC, la FundacióIndependència i Progrés i Òmnium Cultural del Bages, ambel suport de CDC –UDC se’n desmarca–, la CUP, EsquerraRepublicana, Reagrupament i Solidaritat, aplega prop de4.000 persones. La campiona del món de maratons demuntanya, Núria Picas, llegeix el manifest, i la historiadoraAssumpta Montellà, pronuncia un emotiu discurs.

Comença el curs ambmenys alumnes de P312 de setembre. El nou curs escolar comença amb unanova escola bressol, Bressolvent, i un lleuger incrementd’alumnes (1,5%), però amb una davallada d’un 9%d’alumnes de P3, a causa del descens de natalitat i la frena-da de l’arribada d’immigrants.

Mor el bomber Tàpias16 de setembre. Antoni Tàpias Romera, cap del parc deBombers de Manresa durant vint anys i impulsor de la res-tauració de vehicles antics del cos, mor als 75 anys.

La Trobada d’Havanereshomenatja Josep Bastons15 de setembre. Un total de 22 formacions participen enla 29a Trobada d’Havaneres al parc de l’Agulla, organitzada

per l’Agrupació Cultural del Bages, que es dedica al mestreJosep Bastons, històric i prestigiós compositor d’una vui-tantena de peces. Per segon any consecutiu, el cos dedansa de l’Esbart Manresà balla l’havanera Lola, la taverne-ra, amb música de Josep Bastons i lletra de CarlesCasanovas, i Marineres amb coreografia del director del cosde dansa, Joan Manuel Miquel.

Manresa rep el Congréssobre Patrimoni Geològic20 de setembre. El teatre Kursaal acull les sessions delCongrés Internacional sobre Patrimoni Geològic, que aple-ga experts d’Europa i Amèrica en unes jornades que pro-mouen, entre altres temes, el turisme geològic com amotor de futur.

El ple rebutja dimissions pel desallotjament20 de setembre. Els afectats pel desallotjament delCorrefoc i la CUP demanen dimissions polítiques en elple municipal, però la moció es desestimada amb elsvots de CiU, PSC, PP i Plataforma, tot i que s’aprova unnou protocol perquè no es repeteixi l’actuació policial.En el mateix ple, s’aprova reduir una catorzena part delsou dels 25 regidors.

Ofrena floral abans d’anar a Barcelona11 de setembre. La plaça de l’Onze de Setembreacull la tradicional ofrena floral, d’entitats i institu-cions, encapçalada pels representants dels grupsmunicipals, tret d’ERC, que sí que fa ofrena com apartit, i la CUP, que havia fet un acte el dia abans.Posteriorment, milers de manresans es desplacen aBarcelona, per participar en la massiva manifesta-ció convocada per l’ANC, en favor d’un estat propi.

Jordi Preñanosa



Èxit de la segona Marxa per l’Anella Verda23 de setembre. Prop de 500 persones participen en lasegona edició de la Marxa per l’Anella Verda de Manresa,que recorre la zona del Poal, el parc de l’Agulla, el parc delCardener i l’antic Carrilet; i també un recorregut més llarg,de 18 quilòmetres, que inclou la pujada al Collbaix.

Dia de l’Alzheimer 25 de setembre. Una jornada a la sala Gòtica de l’hospitalde Sant Andreu centra els actes organitzats en el DiaMundial de l’Alzheimer, que es clouen dos dies més tardamb una taula rodona a l’auditori de la Plana de l’Om, quedebat com tenir cura dels afectats.

El comerç obre fins a mitjanit29 de setembre. En la primera edició de la ShoppingNight més de cent comerços del centre de Manresa obrenles portes i els establiments de roba presenten la novatemporada. La pluja no evita que molta gent entri alscomerços on, en alguns casos, s’hi fan desfilades de moda.

Òmnium Bages clou el 40è aniversari28 de setembre. La sala Petita del Kursaal aplega 150persones en el sopar de cloenda de la commemoraciódels 40 anys de la creació de l’entitat al Bages. Durantl’acte, s’estrena un documental sobre la història d’Òm ni -um a la comarca i es fa un reconeixement als socis fun -dadors (foto). Hi intervé la presidenta d’Òmnium Cul -tural, Muriel Casals; la presidenta del Consell Co marcal,del Bages, Adriana Delgado; l’alcalde de Man resa,Valentí Junyent; i el delegat del Govern, Jordi Moltó.

Llorenç Planes

Una de freda...

...I una de calenta

egons l’auditoria d’Oliver Wyman,CatalunyaCaixa té un dèficit superiorals deu milions d’euros. Qui són els res-ponsables d’aquesta situació? Qui vapermetre que els actius tòxics de les

tres caixes creixessin desmesuradament? Perquè ningú no va posar fre a les il·limitades ope-racions que finançaven tota classe de comprad’immobles? Per què les caixes van voler fernegocis amb les preferents? Com és que, encaral’any passat, algunes sucursals de l’antiga CaixaManresa oferissin i convencessin persones demés de 80 anys per tal que es quedessin prefe-rents, tot i sent perfectament conscients que noera el perfil de client per imposar-los aquestsproductes? Cal exigir responsabilitats penals, ino sols administratives, a la direcció de les tresentitats d’estalvi que avui constitueixenCatalunyaCaixa. La seva mala gestió ha perjudi-cat el conjunt de la societat i mereix un càstigsever.

mnium Cultural ha celebrat els seus40 anys al Bages. Amb els objectiusprioritaris de la defensa de la llen-gua catalana, davant de les agres-sions del franquisme i la recupera-ció de la cultura del país que els fei-

xistes espanyols volien eliminar. L’acte més sig-nificatiu va ser el sopar commemoratiu amb pro-jecció del documental sobre les activitats quel’entitat ha dut a terme a la comarca, des del1972. Òmnium ha passat d’un període de resis-tència a participar activament en actes a favorde la independència del país. Els cursos, quedurant molts anys van ser l’única manerad’aprendre la llengua catalana, prohibida públi-cament pel règim franquista, van donar pas adiversos cicles de conferències, preferentmentde caràcter històric i literari, per tal d’ajudar alsbagencs a recuperar les seves arrels nacionals.La seva implicació amb l’Assemblea NacionalCatalana és un altre signe evident de la seva raóde ser: impulsar la nostra independència com apoble. Felicitats, doncs, per la tasca que l’entitatporta a terme i molta sort!

S

Ò



Des de Brightond’aq

uí i

d’al

là

vui és el dia perfecte per escriure des deBrighton: està ennuvolat, el cel és gris iara mateix plou a bots i barrals. Quanvam anunciar que marxàvem un any aAnglaterra, la meva petita família i jo, laprimera cosa que ens va dir molta gent vaser: «agafeu el paraigua!». Podria dir quetrobo a faltar el sol, però, per ser justos, cal

dir que fins avui l’hem vist pràcticament cada dia. Ara queja fa un mes que som aquí, que ja no tenim la sensació deser només turistes, crec que puc començar a discernir quèés el que trobo a faltar de casa (entengui’s per casa el petitpaís que és Catalunya). Podríem dir que hi ha quatre granscoses bàsiques: el clima, el menjar, els amics i la terra.

Pel que fa al clima, sortir de casa és un gran dilema. ABrighton ja és tardor. I vosaltres direu: però si aquí tambéés tardor! Però és que a Brighton des que hi vam arribar,que ja era tardor. Oblideu-vos de deixar la rebequeta acasa: el mínim estàndard adequat per sortir de casa abansde les 9 del matí i tornar al vespre-nit, o sigui, a les 6 de latarda!, són tres capes de roba. I com més fàcils de posar itreure, millor: samarreta de màniga curta pels momentsinesperats de calor, jersei de màniga llarga pels momentsinesperats de fred i jaqueta prima impermeable pelsmoments inesperats de pluja, faci fred o faci calor. Els com-plements, a part: mocador de coll, per la brisa marina (sí,Brighton té mar!), ulleres de sol, per quan l’astre lluminóssurt de darrere el núvol, i paraigua per si els núvols plorenquan marxa el sol. La variabilitat és matadora. Sort queencara anem amb el cotxet del nostre fill de 2 anys ipodem anar-hi posant les peces amovibles!

Pel que fa a la teca, això és el paradís del menjar peremportar. Pollastre tikka masala, sushi, noodles, pizza,tapas o hummus. Hi ha de tot, però ni tan sols el fish &chips te’l porten a la taula. Tot s’ha de demanar a la barra iquasi tot es menja amb plats i gots de plàstic i/o de cartró,que en el millor dels casos es reciclaran. Allò que trobomés a faltar, però, és el cafè de mida normal, que no siguigegant! La necessitat obliga a afegir als complements devestuari abans esmentats, un gobelet de quart de litre plede caputxino extracalent.

Afortunadament, els amics i la família no es canvien tanfàcilment. La distància fa que les relacions s’intensifiquin a

través de les noves tecnologies. I donem gràcies a la globa-lització per poder mantenir el contacte amb la terra natal.Perquè diuen que, quan se surt a l’estranger, les personeses tornen més patriòtiques. No sé si és veritat o no, però laqüestió és que en aquest mes que hem viscut aquí, una deles coses que més hem trobat a faltar, a part del pernil i l’olid’oliva, ha estat no formar part física de la revolució histò-rica que Catalunya està vivint en aquest moment.

This is England: temps inestable, cuina take-away, autobu-sos de dos pisos i Gent del barri! A Brighton, la Sitgesd’Anglaterra, podem gaudir d’una platja de pedres i aiguacongelada; un moll preciós fet a l’antiga i ple d’atraccionsmodernes; uns carrers i carrerons de vianants farcits debotiguetes «fetes a mà» i molt més. Però, sobretot, aquípodem gaudir de noves oportunitats. De moment, ensagrada el canvi, ja ens va bé. Volíem canviar d’aires i... pervent no quedem! I a tots els inconvenients hi trobem fàcilsolució: no hi ha res que no s’arregli amb una caputxa iunes botes de pluja, un bon pa amb tomàquet, una bonaconnexió a internet i... un passaport català!

AMarta Perarnau

Marta Perarnau viu a Brighton(Anglaterra) amb el seu marit i els seus dos fills

La platja de pedres de Brighton, la ‘Sitges d’Anglaterra’



vides separades

Quan la cara ja pagas sabut que en una campanya electoral a la presi-dència dels Estats Units, els adversaris de RichardNixon van omplir els carrers de cartells amb laseva cara i una frase que deia «Vostè li compraria aaquest home un cotxe de segona mà?». Res mésque això, però aquella sola pregunta va ser sufi-

cient per desacreditar-lo. Fent una reflexió paral·lela,durant els darrers Jocs Olimpics veia la cara de l’AnnaTarrés, l’entrenadora de l‘equip espanyol de natació sincro-nitzada, i pensava entre mi el poc que m’agradaria tenir-lade jefa. Així és que quan, fa pocs dies, un cop feta fora delseu càrrec, les seves expupil·les es van esbafar de valentfent una relació de greuges contra ella, vaig comprovarque no anava gens errat. M’imagino que va ser una reflexióque va fer molta més gent, però és una d’aquelles –unaentre tantes– que ningú gosa dir en veu alta. La saviesapopular és plena de grans veritats i de vegades n’hi ha quees contradiuen. És tan cert que «la cara és el mirall del’ànima» com que «de vegades les aparences enganyen». I ésper això que davant la primera regla sempre cal tenir encompte la segona i reservar-nos els judicis seriosos, els quepoden condemnar injustament una persona, fins un copfetes les comprovacions. Però m’embafa aquesta gent quevol ser tan immaculada i tan prudent que veu un paio ambun ull tapat, un garfi i una pota de pal, i si els dius que és unpirata et diuen que no podem jutjar ningú pel seu aspec-te, no fos cas que fos un honrat conductor d’autobús.

La correcció política ha fet molt mal i s’ha encomanat de talmanera que la hipocresia s’ha acabat disfressant de bon-dat i la franquesa s’ha vist relegada a la clandestinitat. Finsque arriba un moment en què un es cansa de tanta pure-sa aparent i recorda als seus creuats que al teatre, al cine, ala televisió i a la publicitat, hi ha uns professionals fona-mentals que són els que es dediquen a fer càstings, isegons el que transmeten els candidats reparteixen elspapers. De tal manera que si la que fa de puta fes de monjai el que fa de dolent fes de bo, aquella ficció no seria ver-semblant i ni els puristes no es creurien la història. Em que-daré sempre amb el comentari que, fa molts anys, unaamiga meva va fer sobre una persona i que es pot aplicar amoltes altres: «Si és veritat que n’hi ha que amb la cara japaguen, aquest no quedarà a deure mai res». Sublim.

ÉDiàleg i no violència

‘equip de govern municipal ha decidit passarpàgina al pèssim final de Festa Major d’enguany,que va acabar com el rosari de l’aurora per la inter-venció absolutament fora de lloc dels antiavalotsde la policia autonòmica. En el ple extraordinari esva desestimar qualsevol responsabilitat municipal

i dels Mossos. Greu error. Després dels fets ocorregutss’havia d’obrir una investigació imparcial sobre el que haviapassat i en lloc d’això es va presentar una justificació per talque els responsables resultessin lliures de qualsevol impli-cació. Lluny de solucionar un problema se n’han creat denous i queda en entredit la veritable democratització delsòrgans, sobretot municipals, que han de fer una tasca pro-fessional i objectiva per descobrir la veritat del que va pas-sar. No té sentit concloure que ningú no és responsabledels greus fets, per afirmar, com fa la regidora responsablede la policia local, que els individus que hi havia a la plaçahaurien de fer autocrítica. Fins aquí d’acord, però ella hau-ria de reconèixer també la seva part de culpabilitat, senseamagar el cap sota l’ala.

Amb el transcurs dels dies hem sabut més coses. Per exem-ple, que els agents de la policia local estaven força cansats,ja que havien tingut un dia dur. En arribar la matinada feienmala cara i sembla que no es veien amb cor d’afrontar eldesallotjament de la Plaça Major. És obvi que no tothomanava begut, i també és sabut que a un borratxo se’l des-allotja fàcilment perquè no té cap força ni consciència. Perquè és el sergent de la unitat qui crida els antiavalots, quetots sabem com actuen? Els organitzadors no hi tenen resa dir? On era la regidora que cal suposar que està al davantdel cos armat? Sembla clar que ella n’és la principal respon-sable, i per tant, no és estrany que algun partit n’hagidemanat la dimissió. Les persones agredides de maneraindiscriminada estan en el seu dret de no creure en un sis-tema que no les defensa i defuig responsabilitats. Entre elsMossos n’hi havia dos que insultaven en castellà i greu-ment als presents a la plaça, i gràcies als seus companysque els van saber retirar a temps no es van produir inci-dents més importants. Algú ha fet res contra aquestsagents impresentables? La democràcia és cosa de tots iexigeix diàleg. La violència legal no hauria de ser mai apli-cada de manera indiscriminada.

L

Josep M. Oliva Jordi Sardans



El clam independentistatambé ressona al Bages

Joan PiquéCarles Claret

stiu intens al món inde-pendentista, especialmentun mes de setembre farcitd’esdeveniments històrics,especialment la multi tu -dinària manifestació a Bar -celona per la Diada, ambun milió i mig de persones

al carrer, i els esdeveniments poste-riors: cop de porta del govern de Ma -drid al pacte fiscal, convocatòriad’eleccions anticipades per al 25 de no -vembre i aprovació d’una moció perimpulsar un referèndum d’autodeter -minació la propera legislatura.

Manresa i el Bages no són aliens aaquest moment d’efervescència nacio-nal. Tot el contrari. La gent del Bages vaparticipar massivament a la manifesta-ció de Barcelona, i diverses entitats,partits i la societat en general s’ha abo-cat als actes de tota mena que s’hanorgantizat, com ara la Marxa de Torxes,o la penjada d’estelades. Cal remarcarmolt especialment alguns fets de granrellevància simbòlica, com aral’aprovació, per part del ple municipalde l’Ajuntament de Manresa i d’altresde la comarca, d’una moció per penjarl’estelada a la façana, i no despenjar-lafins que Catalunya sigui un estat inde-pendent.

El Pou ha fet un repàs gràfic d’aquestessetmanes tan intenses des del punt devista nacional i n’ha deixat testimonisobre el paper. Una selecció, necessà-riament limitada, de fotografies queil·lustren una il·lusió i un desig de totun poble.

ECatalunya viu segurament el moment de més efervescència inde-pendentista des de 1714. La històrica manifestació de l’Onze deSetembre pels carrers de Barcelona ha marcat un punt d’inflexióque ha posat l’autodeterminació al capdamunt de l’agenda políti-ca. Manresa i el Bages viuen a primera línia aquest momentd’agitació nacional, ha organtizat múltiples actes de forta transce-dència política i ha participat massivament a la marxa de la Diada.

tem

a de

l mes

Un grup de joves a la manifestació de Barcelona, la tarda de l’Onze de Setembre. Foto: M. Ayala



Juliol-agost. L’estelada gegant volta pel Bages. El6 de juliol Bages per la Independència presenta una estela-da gegant, de 15 metres d’ample, 31 de llarg i 71 kg de pes.L’ensenya va ser cosida a Sant Vicenç de Castellet per diver-ses voluntàries. Durant l’estiu ha anat voltant per diversos

pobles del Bages, i s’ha penjat en indrets representatius.L’Onze de Setembre va quedar instal·lada al Passeig deGràcia de Barcelona, tocant a l’encreuament amb el carrerValència, a la façana de l’edifici on hi ha l’emissora Flaix FM.Era impossible no fixar-s’hi. Fotos: P. Cisa / A. Riera

L’estelada oneja enajuntaments i institu-cions. A proposta de laComissió 11 de setembe, elple de l’Ajuntament deMan resa aprova el 19 dejuliol , amb els vots de CiU,ERC i CUP, penjar l’esteladaa la façana i no despenjar-lafins a la independència. Lainiciativa es fa efectiva lavigília de la Diada. Altresajuntaments de la comarcas’afegeixen a la iniciativa itambé ho fa, a final desetembre, el ConsellComarcal del Bages. Fotos: M. Aloy / A. Delgado



«Penja l’estelada i no la despengis fins a la independència». Prop de cinc-centes persones es troben a Crist Rei en l’actede presentació de la campanya, el 28 de juliol. Balcons i finestres de Manresa i el Bages comencen a omplir-se d’estelades. Els diesprevis a la Diada s’exhaureixen les estelades rígides que comercialitza l’ANC, i també s’acaben a merceries i altres botigues.

Montserrat tambés’omple d’este la -des. El 25 d’agost, lamarxa cap a la inde-pendència iniciada aljuny organitzada perl’ANC omplia el mones-tir de Montserrat. Unacercavila va donar labenvinguda als mar-xaires a la plaça de laCreu. Hi van participarcentenars de persones

Fotos de la pàgina: J. Piqué /ANC / Pius Cisa / J. Preñanosa /A. Riera

L’estelada, sorpresa al castell de focs. El 26 d’agost, el tra-dicional castell de focs de Manresa s’acaba amb el desplegamentd’una gran estelada i l’acompanyament del Cant de la Senyera.

Murals reivindicatius. Voluntaris de diversos poblesdel Bages pinten murals amb el lema «Catalunya, nou estatd’Europa», el mateix de la manifestació de la Diada.



Multitudinària i espectacular marxa de torxes. Lavigília de la Diada al vespre, prop de 4.000 persones van parti-cipar a la quarta edició de la Marxa de Torxes, organtizada perla Comissió 11 de setembre. Una espectacular corrua de gentva omplir el recorregut entre Crist Rei i la plaça Major. Un copallà, la campiona manresana de curses de muntanya NúriaPicas va llegir el manifest, en un acte en el qual també va inter-

venir l’escriptora Assumpta Montellà i que va tancar l’alcaldede Manresa, Valentí Junyent, amb el crit de «Visca Catalunyalliure». També hi va haver la ballada d’una sardana multitudinà-ria i el cant dels Segadors. El mateix dia es van fer marxes detorxes en indrets com Artés, Fonollosa, Cabrianes, Castellbell,Santa Maria d´Oló, Sant Joan de Vilatorrada, entre altres. Fotos: P. Cisa / E. Soler / J. Piqué



A dalt, sortida dels busos de l’ANC al Bages. A sota, l’estació de Manresa Alta, d’on sortien els trens, i els busos organitzats per CiU. Fotos: P. Cisa / V. Morozova

La gran estelada del Bages, penjada al Passeig de Gràcia de Barcelona durant la manifestació. Foto: ANC

El Bages s’aboca a la manifesta-ció de la Diada a Barcelona. Ambels anys, els que van ser-hi ho diran amborgull: «Vam ser-hi». La manifestació mésmultitudinària de la història de Catalunyava tenir lloc la Diada de l’Onze deSetembre. Un milió i Mig de personesvan col·lapsar el centre de Barcelona enresposta a la convocatòria de l’AssembleaNacional Catalana (ANC) i sota el lema«Catalunya, nou estat d’Europa».

Les setmanes prèvies es van anar omplintles desenes de busos organitzats per lamateixa ANC i diversos partits i entitats.Per això, l’ANC va posar a disposició delsinteressants dos trens especials per des-plaçar-se a Barcelona, que també es vanomplir. En total, unes 5.000 persones vananar a la manifestació en transport orga-nitzat (bus i tren), a les quals cal afegir lesmoltes d’altres que ho van fer per lliure. ElBages va tenir a la capçalera de la mani-festació Josep Heras, responsable deBages per la Independència, mentre queva portar a la manifestació la gran estela-da que les setmanes prèvieshavia anatpassejant pels pobles del Bages.

Partits com CiU, ERC i SI també hi van seroficialment representats a la marxa mul-titudinària, mentre que la CUP va mante-nir la seva habitual manifestació a laplaça Urquinaona, tot i que alguns delsseus militants també van ser a la convoa-da per l’ANC.



Representants d’Òmnium i de Bages per la Independència. A la dreta, els manresans Ferran Sardans i Josep Fornells amb el doctor Moisès Broggi. Fotos: J. E. Puig / F. Sardans

Sant Vicenç per la Independència va dur a la marxa una senyera de 400 metres quadrats, que la penya del Quinto del poble va fer amb aportacions populars. Foto: A. Delgado

Dirigents i simpatitzants de CDC (esquerra), i d’ERC (dreta) al Bages van anar a la manifestació amb altres amics i familiars. Fotos: V. Morozova / M. Puig



Diversos hereus i pubilles de la Catalunya central, a la manifestació: Sílvia Pino, Nor Sidki, Pol Vila, Marc Orriols, Ylènia Morros i Antoni Anguita. Foto: M. Orriols

Grups de manresans i bagencs a la manifestació. Fotos: E. Comas / M. Aloy / J. Carné / J. Piqué / J. Torras


a ruta d’aquest mes no només mostra lanaturalesa dels terrenys que envolten elMontcau. També fa aparèixer masies ambuna gran història darrere, que conviuen enplena harmonia entre arbres i rieres. Serangairebé tres hores, però de caminada tran-quil·la, sense gaire pendent. No ens cansa-rem massa i això permetrà interessar-nos i

endinsar-nos més en cada construcció que anem trobant.El punt d’inici és el Centre d’Interpretació Turístic de Mura,que proporciona informació de les Valls del Montcau i elparc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Baixem per la riera de Nespres, que ens portarà, desprésde travessar-la, a la senyalització marró que marca l’inicide l’itinerari. El recorregut circula paral·lel a la riera, finsque se’n separa per portar-nos a l’antic camí de Mura aMontserrat. Al cap d’uns quinze minuts, arribem a unpetit pujol amb una creu de ferro a sobre: la Creu de laVila. Retornem al camí després de voltejar el turó. Llavors,haurem de resseguir uns quants torrents i barrancs pertrobar-nos amb la masia del Puig de la Balma. Aquest masdel segle XII, on es van rodar escenes de la premiadapel·lícula Pa Negre, ens espera després de baixar fins alfons de la vall, trobar-nos amb una petita bassa i seguir elgir del camí. Llavors, una senyal ens indica que, per arri-bar-hi, necessitem, a més, travessar un camp i seguir unaltre sender. Un cop allà, recomanem una parada perdescansar i gaudir de la conjunció entre natura ihome des de fora o des de dins lamasia.

Per continuar la ruta, desfemuna petita part del trajecte,per arribar al camí que hemdeixat abans de travessar elcamp. Com a objectiu últim,el Molí del Mig, però abanspassant i, si es vol, parant,a les masies de la Vila i calMiqueló. Per arribar a la

primera de les dues, hem de prendre el sender que tro-bem a mà dreta, i la segona està gairebé de costat (a l’altrecantó de camí) del Molí del Mig. Això sí, abans ens hauranacompanyat el torrent dels Codolosos i la riera deNespres. No hem d’oblidar els elements més naturals dela passejada. Per últim, el molí, declarat Bé d’Interès Local,ens obre les portes de les instal·lacions, renovades l’any2004. Abans s’hi feia oli i farina. De fet, es tracta d’un delsprimers molins fariners del país.

Després d’aquesta segona parada, retornem al puntd’inici, el Centre d’Interpretació Turístic, pujant per unapista de ciment, arribant a la carretera i girant a mà dreta.


Per les Valls del Montcau

la ru

ta

FITXA TÈCNICANom: Valls del Montcau i parc natural de Sant Llorenç del Munti l’Obac.Inici i final: Centre d’Interpretació Turístic de MuraDistància recorreguda: 3,8 quilòmetresTemps: 2 hores i 40 minutsDificultat: MínimaSenyalització: Marró

Anna Pujol. Aida Cantero (il·lustració)

L


l Bages, a diferència del Vallès, no hi ha quatrepins sinó uns quants més. Però sí que sónquatre les espècies de pi que creixen espon-tàniament als boscos del Bages: el pi blanc, elpi pinyer, la pinassa i el pi roig. Com que sónarbres primordials al bosc i protagonistes delpaisatge, bé val la pena fixar-s’hi i aprendre adiferenciar-los amb certesa.

El pi blanc té el tronc no sempre ben dret, amb l’escorça gri-senca. Als primers anys la capçada és cònica, però amb eltemps es torna ovada, irregular o desmanegada. Aquestacapçada és esclarissada; poc o molt, alguna cosa es veu a tra-vés del brancatge. Les fulles s’agrupen de dues en dues, sónprimes amb només 1 mm d’amplada per 12 cm de longitudmàxima, i flonges al tacte. Sobretot si les darreres tempora-des han estat dolentes, el verd de les fulles sol ser pàl·lid oesgrogueït. Les fulles es disposen en angle tancat a la bran-ca, de manera que la imatge de la capçada queda composa-da per pinzells estrets. El pi blanc és l’espècie de pi més pre-coç, als quinze anys ja pot tenir les primeres pinyes fèrtils. Amés, n’és un gran productor i també de cons masculins quea l’abril deixen anar autèntics núvols de pol·len. Les pinyesneixen d’un peduncle corbat i tarden dos anys a formar-se.En acabar la maduració són còniques, d’uns 10 cm de llarg, iamb més temps s’arrodoneixen. A diferència d’altres pins, lamajoria de pinyes de pi blanc no cauen. Algunes pinyess’obren i alliberen els petits pinyons equipats d’una ala perser transportats pel vent, però moltes més es mantenen a labranca tancades. En cas d’incendi, el foc farà obrir les esqua-mes de les pinyes i hi haurà una sembra de pinyons de piblanc sobre les cendres. D’aquesta manera el pi blanc recon-quereix els terrenys cremats amb nous plançons, i sovintaconsegueix poblacions densíssimes. És el pi per excel·lènciade la terra baixa, el pi sofert capaç de prosperar damunt desòls pobres o de terres assolellades i eixutes. És tambél’espècie de pi més abundosa al Bages, més encara desprésdels incendis del 1986 i del 1994 i a la meitat sud.

El pi pinyer, el pi productor dels pinyons més grans i comes-tibles, té una escorça gruixuda constituïda per plaques allar-gades, de color rogenc llevat de si es manté una làmina moltenvellida a l’exterior. La capçada és d’un verd intens, esfèricafins que amb els anys s’aplana quan les branques conservennomés les fulles del capdamunt. Les fulles o agulles sóngrans i rígides, d’uns 2 mm d’amplada per 20 cm de longitud.S’agrupen en feixos o pinzells llargs, amb una forma corbada

a la base que recorda les pues d’una forca. Les seves granspinyes rodones tarden tres anys a madurar, alliberen elspinyons i cauen obertes i buides. El pi pinyer creix bé a totala comarca, però no té tanta capacitat de dispersió com el piblanc. Als terrenys arenosos o granítics, dels quals no n’hi haal Bages, el pinyer sol desplaçar el pi blanc. Es creu que el pipinyer va arribar a Catalunya amb la colonització romana.

La pinassa, o pi carrasser o gargalla, sol fer un tronc ben dret,molt alt en els millors exemplars, que sosté una capçadaamplament cònica o oval, ordenada en pisos. L’escorça ésgrisa i gruixuda. La mida i el color de les fulles de la pinassasón a mig camí entre les blanes i clares del pi blanc i les grui-xudes i fosques del pinyer. Les fulles s’insereixen en angleforça obert, per tant els pinzells de fulles són amples. El bran-quilló del centre del pinzell de fulles és gruixut i de color brubrillant. Les pinyes s’assemblen a les de pi blanc però tenenel peduncle recte, comencen còniques i acaben esfèriques,d’entre 4 i 8 cm. Tarden dos anys a madurar, s’obren i cauenal terra del bosc, si abans no les havia fet caure ja un esquirol.A l’estiu, quan arriben els focs, la pinassa no té pinyes tanca-des amb pinyons fèrtils a dins. Per això després d’un incendino hi ha regeneració de pinasses. La pinassa afronta el focamb la mateixa estratègia que les sequoies: intenta enlairarla capçada per damunt dels altres estrats del bosc per mitjàde troncs alts i drets protegits amb escorça molt gruixuda. Siel foc arriba a la fase oportuna de la successió de vegetació ila cosa surt bé, l’estrat baix del bosc cremarà, mentre que elstroncs de les velles pinasses només s’ennegriran de la base iles seves capçades quedaran indemnes a les altures. A més,amb el terra del bosc net de competidors, se li obrel’oportunitat perquè creixin plançons que formaran unanova generació de pinasses. A la comarca del Bages, la pinas-sa es troba preferentment a les obagues, a la meitat nord i ales àrees de major altitud. Havia estat molt abundosa a laserra de Castelltallat i a Les Vilaredes fins al 1994, afavoridaper la gestió forestal, i ho és actualment al Solsonès.

El pi roig o rojalet té un tronc dret i esvelt que a vegades neixen tres branques i sovint creix esprimatxat a les obagues. Elnom li ve del color rogenc de l’escorça, sobretot als troncsjoves i a les branques. La capçada és cònica amb vèrtex defi-nit i estructurada per nivells de branques. Les fulles són d’unverd blavís, curtes de 5 cm, en pinzells ben delimitats, estretsi rectangulars. Les pinyes són petites i rodones i, com les dela pinassa i del pi pinyer, també cauen obertes i buides. El piroig, de vocació muntanyenca i molt abundós al nord deBerga, és rar al Bages. Se’n troben exemplars disseminatsaquí i allà i rodals en llocs propers a Manresa com la colòniaJorba, al municipi de Calders.


Quatre pins

Jordi Badiaob

serv

ator

i de

nat

ura

A

FOTOS PÀGINA ESQUERRA (Jordi Badia)

Fotos pàgina esquerra: D’esquerra a dreta i de dalt a baix, pi blanc,pi pinyer, pinassa i pi roig, amb les corresponents pinyes.



C/ Torres i Bages, 23 - Manresa - www.altecom.cat - [email protected] - 902 123 902 i 93 874 20 59

Internet de banda ampla professionalAllotjament i registre de dominisAllotjament de servidors als DatacentersServei de telefonia IP / Veu IP

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA MONTSERRAT SLC Manresa – SCC Bages. Carrer de Jaume I, 8, 2n Tel. 93 872 17 07 - [email protected]

EL CNL Montserrat té oberta la ins-cripció per participar com a apre-nent o voluntari a les edicions queorganitzen els SLC de Manresa,Igualada, Berga i els SCC Bages,Anoia, Berguedà i Cerdanya.

Ser voluntari o voluntària implicacomprometre’s a dedicar un mínimde 10 hores, una hora per setmana,a conversar en català amb una per-sona o més que estiguin aprenentcatalà.

Ser aprenent o aprenenta implicacomprometre’s a dedicar un mínimde 10 hores, una hora per setmana,

a conversar en català amb una per-sona voluntària.

Per participar en el programanomés cal emplenar una fitxad’inscripció que podeu trobar alscentres i a les entitatscol·laboradores o que podeuemple nar a la pàgina webwww.vxl.cat.

També hi poden col•laborar entitatsi establiments comercials.

Per a més informació podeu trucaral 93 872 17 07 o escriure [email protected]

Oberta la inscripció al Voluntariat per la llengua al CNL Montserrat

Minerals, Espelmes, Aromes...Tot un món de sensacions pensat per a tu

C/ Vilanova, 10, baixos - 08241 Manresa - Tel. 93 872 56 49



Citroën DS5 Hybrid4:estalviar amb classe

Enric Oller i Carbó

tast

ets d

em

otor

es versions híbrides es generalitzen com unanova opció mecànica dins la gamma. El nouDS5 Hybrid4 n’és un. Combina un propulsorde gasoil amb un d’elèctric. Una associacióinèdita fins ara que va estrenar el Peugeot3008 i que també porta l’RXH, el 508 o el C5. Elmotor tèrmic dièsel, situat al davant, genera163 CV i el motor elèctric reposa al darrere is’alimenta d’una bateria, que equivaldria a 37

CV. La suma son els 200 CV que oficialment s’anuncien.Aquest binomi tecnològic empeny a través d’un canvimanual pilotat de sis velocitats que porta lleves al volantper poder incidir en l’elecció de la marxa. És el que ens hasemblat més fluix del cotxe. El traspàs resulta massa lent,l’esglaonament hauria de millorar i l’engranatge, també.Les maniobres s’eternitzen quan has d’estacionar al carrer.

El nostre protagonista s’ofereix en tres nivells d’acabats iles opcions habituals del model. Conserva la mateixa estè-tica diferenciada, idèntiques formes i coeficient de pene-tració, però per reconèixer-lo per fora ens haurem de fixaren l’H que hi ha al darrere i en la llegenda Hybrid4 delspassos de roda davanters. Per dins sí que canvia.Especialment pel que fa a la instrumentació, iguald’exclusiva que la dels seus germans, però no porta comp-tavoltes. El rellotge s’ha substituït per un indicadord’energia que ens informa permanentment de la deman-da de potència i en quin moment es posa a carregar labateria. L’ordinador de viatge també mostra un gràfic ambels fluxos d’energia, però estar pendent d’aquesta infor-mació pot distreure’ns. La dotació general és de nivell.Porta climatitzador automàtic dual, paquet elèctric, con-trol i limitador de velocitat, ESP, TCS, ABS, EBD, llumsdiürnes tipus LED amb fars xenó direccionals i tots elscoixins de seguretat possibles. Al darrere, hi podrem aco-modar tres passatgers, però l’ideal són dos. El maletertambé queda condicionat pel motor elèctric. Dels 468litres d’un DS5 convencional passem a 325.

Al costat de la palanca del canvi hi ha un comandamentgiratori per seleccionar quatre modes diferentsd’utilització. El primer, l’Auto, afavoreix l’ús mixt, per quanvolem dur una conducció pausada. L‘electrònica limita lapotència, allarga el recorregut de l’accelerador i vetlla per-què el canvi passi a una marxa superior de seguida quepugui. S’ocupa de decidir, a cada moment, quin dels dosmotors convé que funcioni per optimitzar el rendi-ment. Fins als 120 km/h, el giny elèctric pot arribar a acti-var-se com a suport del tèrmic. I, amb poca exigència del

peu dret, fins i tot pot arribar a funcionar en solitari. Elmode ZEV activa només el motor elèctric. Permet recórrerde 2 a 5 km amb zero emissions, sempre que ens mantin-guem molt per sota dels 70 km/h, no hi hagi grans pen-dents i anem lleugerets de càrrega. Quan s’acaba la bate-ria passa automàticament al mode Auto. Resulta indicatper circular per zones de vianants, per afrontar estaciona-ments en garatges públics o per suportar llargues reten-cions. El mode Sport aprofita al màxim les possibilitats deldoble motor. Actua amb més immediatesa, amb el qualpodrem obtenir les millors xifres anunciades per Citroën:8,9 segons per passar de 0 a 100 km/h i una punta de finsa 211 km/h.

Porta sistema Start/Stop d’aturada automàtica, però pesa120 kg més que el DS5 HDI convencional, i això es nota.Especialment quan li analitzem l’agilitat i posem a prova elconsum. Els francesos declaren mitjanes de 3,8 litres iemissions de 99 g/km amb llandes de 17 polzades. L’opcióde les de 18 o 19 (també disponibles) dispara la xifra finsals 4,1 l/100 km. La realitat no és tan optimista, però millo-ra els registres dels seus germans exclusivament tèrmics.En ple recorregut i quan l’escenari es cargola, el DS5Hybrid és més aviat subvirador. Quan la conducció ésexigent li costa de fer entrar el morro i és més aviat lent enreaccions, perquè la direcció no és prou directa. En canvi,les suspensions que porta treballen bé.

L

FITXA TÈCNICA

Motor de combustió de 1.997 cc dièsel de 163 CV + motorelèctric de 37 CV. Velocitat màxima: 211 km/h. Acceleració 0-100 Km/h en 8,6 s. Consum mitjà: 4,1 l/100 km. EmissionsCO2: 107 g/km. Tara: 1.735 kg. Capacitat dipòsit : 60 litres.Preu: 41.650 euros.



David Martínez Sala

Jordi SardansFotos: Francesc Rubí

uines van ser les tevesprimeres accions decaire polític?—Vaig treure una este-lada en la visita del pre-sident Pujol de finalsde 1986 a l’institut PiusFont i Quer, i personal-ment li vaig donar una

octaveta. Sabien que era independentis-ta i em van acusar de polititzar l’entitat.Així que vaig ser invitat a deixar laCoordinadora d’estudiants.

—Quina va ser la teva participació en larevista L’Espetec?—Hi vaig col·laborar sobretot en el mun-tatge. Quan hi vaig entrar la feien ToniCasserras, Julià Babia, Griselda Pineda i alcomençament també hi havia hagutJoan Lluís Santaulària. Amb mi, va entrar-hi també Pere Vila. Era una revista inde-pendentista, amb un to satíric i d’humor.D’esquerres i mensual.

Almogàvers-2—Com eren les pintades polítiquesd’Almogàvers-2, on les fèieu i quins pro-blemes vareu tenir? —El grup estava format pel Carles, PereVila, jo i un altre de qui no recordo el nom.Amb els lemes d’Independèn cia iSocialisme pintàvem les parets dels solarsde l’avinguda de les Bases de Manresa odels murs de sota l’estació dels Catalans.També ratllàvem els noms castellansd’algunes empreses com ara Telefònica.Recordo que el dia 20 de novembre de1986 anàvem el Carles i jo pel carrer deGuimerà i vam recollir unes octavetesfranquistes. Quan vam passar per davant

de la botiga del Señor se’ns van tirar aldamunt un grup de fatxes i ens vancomençar a tirar coces. Eren fatxes pijos,de casa bona i amb cognoms catalans.Eren fills de famílies benestants de la ciu-tat, alguns dels quals ara són conver-gents. Aquesta agressió la vaig explicar aalguns militants, però mai no ho vaigcomentar a casa.

—Quines altres agressions feixistes haspatit?—El 16 de gener de 1988 em van agredirtres skins fatxes davant del quiosc delQuimet al Passeig, al crit de «rojo, separa-tista i hippy». Em vaig poder arrossegarfins a Sant Domènec, on em va recollir laparella de la Policia Local, formada pelscaporals Tàpies i Sánchez. Em van dur alCentre Hospitalari, amb diverses fractu-res i amb pronòstic greu. El 1991, quillos ipetits delinqüents socials, dirigits per fat-xes, van destrossar l’Ateneu La Seca delcarrer de les Jorbetes, al crit de «VivaEspaña».

—Com va anar el judici contra els tres fei-xistes que et van agredir?—Malgrat que jo havia rebut pintades acasa i a Maestria, concretament a l’Aula2000, amenaçant-me de mort, el judici va

ser només per faltes. Com que aleshoresestava empresonat, el novembre de 1992em van traslladar a la Model per poderassistir al judici de Manresa. Es va donar lacircumstància que mentre els meusagressors van arribar a peu, jo, que era lavíctima, ho vaig fer emmanillat. Em vandonar una petita indemnització econò-mica i ja està.

—També hi va haver batusses en algunsconcerts de la Pista Castell, oi?—L’any 1989 va ser de molta activitat fei-xista. En el primer concert antirepressió ala Pista Castell vam patir atacs d’skins queens tiraven rocs des de dalt del puig. Elsvam plantar cara darrere la portametàl·lica d’accés a la Pista i en vam esto-macar uns quants. Però, al final del con-cert, van arreplegar alguns joves que sor-tien individualment i els van apallissar. Alsegon concert ens van tirar còctels molo-tov quan estàvem desmuntant. Els capsvisibles fatxes d’aquesta època eren elBosch de Santpedor i l’Escalé d’Artés. A latardor del 1989 ens van posar unabomba al Centre Alimara, la mateixa niten què van col·locar-ne una altra a laClínica Dexeus, contra els avortaments, ial domicili de Sant Boi del militant delPSAN Jordi Moners. Les tres accions van

QIndependentista històric, va començar a militar a la Coordina do -ra de Col·lectius Independentistes d’Instituts i a la Coordi nadorad’Estudiants d’Ensenyament Mitjà de Catalunya. Havia col·la -borat amb el Moviment Independentista del Bages i va formarpart del grup d’acció Almogàvers-2, que s’integraria dins delMovi ment de Defensa de la Terra. Va militar a Terra Lliure fins queel van detenir, l’any 1992. Des del 1991 és militant de laCandidatura per la Unitat Popular (CUP).

l’ent

revi

sta



ser reivindicades pel grup d’extremadreta Milícia Catalana.

MDT—Com es constitueix la secció local delMoviment de Defensa de la Terra?—Arran dels actes celebrats per la diadade Sant Jordi de 1986 se’n comença a for-mar la secció local, a la qual m’integro a latardor. En formen part, entre d’altres,Casserras, Babia, Pineda, MontseBascompte... i s’hi van afegint diversosgrupets com ara Bandolers, amb Marcel·líCanet i Sebastià Datzira; Segadors, ambToni Francitorra o Jordi Grané;Serrallonga, amb Jordi Bardina i EnricLázaro; Acció estelada, amb LluísSalsamora i Raül Miras; Almogàvers-2,Folls, F4b (Fills de les quatre barres), RNI(Resistència de Nens Independentistes)...Amb l’entrada d’independentistes comAdam Majó o David Cervera, a la tardordel 1986 ja teníem constituïda la secciólocal. Les primeres reunions es van fer acasa de Toni Casserras fins que vam obrirel Centre Alimara del carrer de Guimerà,on a més de la seu de l’MDT, hi havia elCasal d’Amistat Catalano cubà, el Centrede Solidaritat amb Nicaragua, la CUP, queera el Centre d’Unitat per la Pau, ambCarles Franco, al capdavant...

—Què em pots dir de la teva militància aTerra Lliure?—Hi vaig entrar el març del 1988 i un mesdesprés van detenir Sebastià Datzira iMarcel·lí Canet. Formava un escamotamb un altre company, que cap al final vaser l’Esteve Comellas. Vam participar endiverses accions de sabotatge, contraHisenda i bàsicament a edificis estatals iun parell de transformadors. Em van jut-jar per tinença d’armes, pertinença abanda armada i explosius. En realitat, tansols em van trobar dues pistoles de fo-gueig i els explosius era un adob delcamp que havia comprat a França.

—Quan i com et van detenir i quines tor-tures vas patir?—Tots els detinguts en l’operació Garzónvam ser torturats. Els militants manresanshavíem notat que ja feia uns dies que laGuàrdia Civil ens seguia i concretamenteren agents especialitzats en la lluita con-tra ETA a Euskadi. En el meu cas concretem van detenir el diumenge 28 de junyde 1992. Després de sopar vaig anar a ferunes copes a l’Havana, amb l’amic RogerVicente. Després vam parar a la GranjaAlpina a fer dues cerveses. Quan vaig

haver deixat l’amic a casa seva i quananava amb cotxe pel Passeig, al costat dela Telefònica, se’m van tirar al damuntdiversos individus que anaven dins d’unGolf blau, que va entrar en contra direc-ció, i amb molta violència, però inneces-sària totalment, em van posar al terra dela part del darrere del seu vehicle i emdonaven cops amb els peus fins que vamarribar a la caserna de la Guàrdia Civil. Allàem van posar en una cel·la molt estreta illarga. Anava amb el cap embolicat i emvan fer passar per sota d’una espècie detúnel amb persones que em bufetejaveni després van tornar a utilitzar molta vio-

lència. Devien ser les quatre de la matina-da quan em van portar cap a Barcelona,concretament a la caserna que la GuàrdiaCivil té a l’avinguda de Madrid. Aquellesprimeres 24 hores em van destrossar aní-micament i físicament. Va ser terrible.M’ofegaven amb una bossa de plàsticd’escombraries i m’anaven collant. Tambéem van aplicar elèctrodes i descàrreguesa l’alçada dels ronyons, de manera moltrepetitiva. Alguns moments em posavenun antifaç a la cara, però no tenia esma demirar ningú. També em van col·locar unapistola al nas i m’amenaçaven de dispa-rar-la. Recordo que hi havia molta gent almeu voltant que cridava. Jo tenia 22 anysi ells també eren molt joves, llevat d’un degran que amenaçava la meva família.Vaig procurar aguantar sencer, psicològi-cament parlant, però era impossible per-què les tortures estaven pensades per unpsiquiatre i feien el seu efecte. Em vanprendre cèntims, un rellotge Radiant i unmocador de roba que sempre portava ala butxaca.

—Però de seguida et devien traslladar aMadrid, oi?—Sí. M’hi van portar de nit, amb un cotxeamb cinc persones. Durant el trajecte noem van deixar dormir. Allà em van posaren una cel·la, on volien que em mantin-

gués dret, però quan podia m’estirava.Molt sovint em portaven a una sala, ontambé em feien sessions amb la bossa deplàstic i em picaven de tant en tant. Elsinsults i les vexacions eren constants. Uncop es van acabar les primeres 48 horesde la detenció, les van prorrogar 72 més,però ja disminuïen les sessions de tortu-res. Vaig estar en una cel·la sempre a lesfosques i el divendres em van dur al’Audiència Nacional on vaig comparèixerdavant del fiscal Jesús Santos i el jutgeGarzón, que ja em va semblar d’una fat-xenderia brutal. Comparat amb el quehavia passat, els policies de l’AudiènciaNacional, la majoria dels quals erengallecs i d’avançada edat, em van sem-blar unes bones persones. De nit, amb elfurgó i emmanillats, ens van portar a unsquants cap a Carabanchel. Fins aleshoresnomés vèiem gent vestida de paisà, ara jatothom anava uniformat. Recordo quevam fer una dutxa brutal i d’alliberamentper tot el que havíem passat. Cridàvemcom bojos, eufòrics, perquè ens sentíemalliberats, i després cap a les cel·les.L’endemà, a les portes de les nostrescel·les, va aparèixer, escrita en guix, lafrase «Terroristas catalanes». Al cap de dosdies ens van portar cap a Alcalà Meco.—Quines van ser les conclusions de lasentència?—La sentència del judici als 24 encausatspresents a la sala dictava algunes absolu-cions, demanava l’indult de la resta, i ensatorgava la llibertat condicional en espe-ra de la resolució governamental.Estrasburg—Com va respondre el Tribunal Europeud’Estrasburg a les vostres denúncies?—Tots nosaltres a la presó vam redactarels fets patits durant els cinc dies de tortu-res i vam presentar denúncies a un jutjatde Madrid, després al Provincial que lesvan arxivar, sense ni tan sols ser admesesa tràmit. Així que vam recórrer al Supremi al Constitucional sense cap resultat, ja



que ho van desestimar. Exhaurides totesles vies i possibilitats dins l’estat espanyolvam decidir posar una demanda al Tribu -nal d’Estrasburg. Al cap dels anys, es vapo der estudiar la denúncia. El nostreadvocat, Sebastià Salellas, va aconseguirfer seure l’advocat de l’estat espanyol albanc dels acusats. Per nosaltres ja va seruna victòria. Els informes mèdics sobre elque ens havia passat van dir que s’havienperdut en els trasllats. La sentència diriaque va ser una mica salomònica, ja quecon demnava al Regne d’Espanya a do -nar-nos una indemnització per infringir-nos maltractes humiliants i tortures, peròel tribunal reconeixia que no podia de -mos trar els fets, pels anys que havien pas -sat. Tot i així, esmentava que l’estat no va

saber fer els seus deures i deixa va clar quehi havia prou indicis per ha ver iniciat lesinvestigacions corresponents.

—Creus que aquest tribunal tenia algundubte que havíeu estat torturats?—Penso que cap. Les sensacions erenevidents, però tenien la dificultat depoder-ho demostrar. Els torturadors fanla feina, però saben que no poden deixarrastre perquè la seva actuació és indigned’una democràcia. Tot i que el Tribunald’Estrasburg n’era conscient i fins i tot afir-mava que hi havia marques i hematomesde tortures, els encausats espanyols vanexplicar que era a causa de la subjeccióde les manilles, que per cert ens les posa-ven de manera que ens quedés expressa-ment una marca, durant força dies.Moltes de les tortures que ens van fer nodeixen rastre posterior. Després vamsaber que hi ha exàmens mèdics, segonsens van explicar algunes comissions deprevenció de les tortures, que sis’investiga de seguida poden determinar,per exemple, la tortura de l’asfíxia.

Garzón —Com valores l’actuació de Garzón arrande les detencions prèvies a l’Olimpíada?—Era el jutge de l’Audiència Nacional, enaquest sentit tots fan una funció sem-

blant. Però ell té un gran ego i el que liinteressava era la seva carrera política. Enla majoria de casos on va intervenir maino va trobar ni droga ni res de res. Pertant, instruïa malament, no és cap craccom ens volen fer creure i ha estat víctimade la seva pròpia actuació: expulsat perprevaricació de la carrera judicial.

—Però no consideres progressista l’únicjutge que s’ha atrevit a remoure les fossesfranquistes?—No, gens. La seva personalitat ho diutot. Tan sols busca donar una bona imat-ge, abans que el bon desenllaç final de lesseves accions. No crec que sigui progres-sista perquè un jutge que sap perfecta-ment que a l’estat espanyol es tortura sis-

temàticament en la majoria de deten-cions on s’aplica la Llei Antiterrorista desde la Transició fins ara, no pot ser-ho. Tro -bo més progressista un jutge que con-demna guàrdies civils per tortures sota lallei antiterrorista a Euskadi en plenademo cràcia, com per exemple, Juan A.Belloch, que per cert li va acabar prenentel lloc del gran ministeri d’Interior iJustícia.

—Té justificació la lluita armada enl’actualitat?—Per als revolucionaris d’esquerres elnostre objectiu ha de ser un món senseviolència però amb justícia. Però, és clarque no me l’he inventada jo la violència,sinó que me l’he trobada al llarg de lavida. El primer que se’n val és el poder,per tal d’assolir-lo, i després per mantenir-s’hi. Aquesta és la realitat.

—Quina és la teva visió actual?—Vaig amb el cap ben alt pel carrer. En elfons, estic en contra de la violència, aramateix fins i tot per una qüestió pràctica.No hi ha res a fer amb les armes perquèells en tenen moltes més. Penso que haservit com a propaganda política, perconscienciar la gent i plantar cara a l’estat,però és xocar contra un mur de formigó.I, a sobre, els mitjans de comunicació de

masses et presenten com el dolent de lapel·lícula i mentider.

11-S—Que et va semblar la multitudinàriamanifestació de l’11 de setembre aBarcelona?—Va ser una impressionant demostra-ció de força. La gent s’ha adonat de laimportància que té una manifestaciócontundent i massiva. Penso que ara enscaldria una candidatura inequívoca-ment independentista, necessàriamentunitària i clarament d’esquerres. I, si cal,deixant les sigles de banda. Cal que totsplegats tinguem molt present la forçaque pot arribar a tenir en qualsevoldemostració ferma i massiva, la voluntatpopular.

—Què opines del posicionament de laCUP en no acceptar un camí unitari cap ala independència?—Jo vaig anar a la manifestació unitària.Finalment, a la manifestació convocadaper l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)hi va anar força gent de la CUP. Com cadaany van fer la manifestació de la plaçaUrquinaona a les cinc de la tarda i despréses van ajuntar amb l’altra. Per a mi, l’ANCés transversal, hi caben tots els partits icoalicions, fins i tot la CUP si es cenyeixestrictament a la tàctica. Amb aquesta ala mà, en lluites sectorials diverses comper exemple el No a la guerra de l’Iraq o eltransvassament de l’Ebre, molta gent dela CUP van estar colze amb colze ambgent del PSOE i no li va sortir urticària aningú, que jo sàpiga.

La CUP—Quin és el teu grau de militància a laCUP, actualment?—Des de fa dos anys en sóc un militantpassiu i sempre hi estaré sentimental-ment. El 2010 vaig tenir una participacióactiva en defensa d’una ponència al’assemblea de Girona que debatia sobreles eleccions autonòmiques de novem-bre del 2010, en què defensava la mevaopinió de participar-hi. No es va arribar aconsensuar cap acord, però va quedarclar que la meitat defensàvem que jaestàvem preparats per anar-hi, mentreuna altra meitat considerava que encarano. Veurem què passarà en un futur.—Quin paper atorgues a la societat civilen el procés d’independència?—De moment han demostrat tenir unpaper més important del que es podiaesperar. Davant d’algunes actituds i de

No és progressista un jutge que sap que estortura sistemàticament a les detencionson s’aplica la Llei Antiterrotista, encara ara



l’actuació d’alguns dirigents políticsconvenia una reacció enèrgica de lasocietat civil. Sense el seu compromísno hi hauria hagut una manifestació

tan important. Ara bé, l’èxit va ser uncúmul de factors, entre ells el de lesconsultes populars. En darrer terme,penso que a Òmnium Cultural, per

exemple, sempre hi ha hagut conver-gents i socialistes, que els interessamantenir-hi la seva quota de poder... Enel fons, tot és política.

el perfilavid Martinez Sala neix a Manresa el 13 desetembre de 1969. El seu pare, Artur, erad’Olesa de Montserrat i fill d’immigrants. Elseu avi, Alfonso, fou militant actiu de la CNT-FAI. Professionalment, Artur feu de transpor-tista especialitzat en mudances. La seva mare,

Núria Sala, neix a Viladordis, s’havia dedicat a l’alta costurai havia treballat al tèxtil, però després de casada va fer demestressa de casa. En total, són 8 germans. Vivia al carrerde la Verge de les Neus, a la barriada Mion. Fa el parvularidins dels quatre locals prefabricats que s’habiliten com aaules a l’esmentada barriada. Després fa el primer de bàsi-ca a sota l’església de Sant Josep, amb les monges de l’AveMaria. Des del segon de Bàsica, passa al col·legi Bages:«Recordo els mestres que picaven amb el regle i la massifica-ció d’alumnes per classe, ja que era una mitjana de 37 alum-nes fins a vuitè». A l’actual Lacetània, que aleshoress’anomenava Institut Politècnic de Formació Professional,l’antiga Maestria, es troba amb l’experiència del’ensenyament rotatori: Electricitat-electrònica, tèxtil-administratiu, i automoció-metall. A segon curs tria el tèx-til perquè hi havia els professors que més l’interessaven.Participa en moltes activitats extraescolars entre alumnesi professors, encapçalats per Joan Morros: «Amb ell, repar-teixo octavetes de Rialles». Ajuda a construir l’Aula 2000 icol·labora a Ràdio 2000. El curs 1985-1986 s’involucra enles mogudes d’estudiants i comença a militar en laCoordinadora de Col·lectius Independentistes d’Instituts(CCII). I, tot seguit, a la Coordinadora d’Estudiantsd’Ensenyament Mitjà de Catalunya, on és representant delBages en la Coordinadora Nacional. «Estava controladapels CJC, Col·lectius de Joves Comunistes, del Partit delsComunistes de Catalunya. Recordo que a la Coordinadora hihavia gent com ara Saavedra, Bermúdez, Jaume Tort i sobre-tot Lluís Salsamora, amb qui vaig començar a fer les mevesprimeres passes polítiques». Des de finals de 1985col·labora amb el Moviment Independentista del Bages(MIB), amb parades al carrer per Sant Jordi i en el muntat-ge de la revista L’Espetec. Simultàniament feia pintadesamb el grup Almogàvers-2. El Sant Jordi del 1986 s’integraal Moviment de Defensa de la Terra (MDT) coincidint ambla fundació de la secció local. A començaments del 1988deixa la militància activa a l’MDT i el mes de març d’aquellany entra a Terra Lliure. Des de la seva creació el 1991, ésmilitant de la CUP, que aquell mateix any es va presentar ales eleccions municipals.

Des de petit havia fet hores a l’empresa familiar deMudances i Transports Artur. Després va fer de cambrer adiversos establiments, entre els quals la pizzeria Da Pino, i

d’aprenent d’electricista durant dos anys. El 17 de juny de1989 entra de cambrer en un quiosc del Passeig i desprésen un restaurant fins que troba una feina més estable aCultius Agrotèrmics d’Artés, dedicats al conreu de gírgo-les. Des del 29 de juny de 1992 fins al 10 de juliol de 1995va estar empresonat: tres dies a Carabanchel, deu mesosa Alcalá Meco, tres mesos a la presó de Figueres «on hihavia uns pèssims funcionaris i les cel·les eren petites i mas-sificades», i un any i onze mesos a Can Brians. En recobrarla llibertat, treballa de manobre en les obres de reformade la Funerària Fontal. Al cap d’un any passa l’estiu fent decambrer i retorna a Artés, als Cultius La Gírgola, quehavien canviat de nom. A més de la feina de la granja, con-rea bolets i fa de repartidor i venedor. Del 2001 al 2004 tre-balla en una empresa de congelats a domicili, en la dele-gació de Terrassa que cobria el sector de Manresa i fa decomercial a domicili. Després ven roba infantil i per aadults amb llicències especials, com a comercial per migCatalunya. El 2007 entra com a comercial en una empresade distribució alimentària, on treballa actualment com arepartidor. Fou membre cofundador de Bloc, dansaire atotes les seccions del Casal Cultural Dansaires Manresans,des de petit fins als grans, i va intervenir en diverses actua-cions de balls tradicionals. També ha format part delcol·lectiu L’Alzina i durant un any fou membre de la juntad’Òmnium Bages.

D



quadern obert



El Tocats de Lletra gira cap a l’amor i els seus efectes

Josep Gras

oan Calmet, regidor deCultura de l’Ajuntamentde Manresa, es mostramolt satisfet perquè la crisieconòmica no ha perjudi-cat la qualitat d’aquestesdeveniment: «Afortuna -dament, hem pogut mante-

nir i fins i tot augmentar el nivell dequalitat dels anys anteriors. Enguany, labaixa per raons lògiques d’algun espòn-sor s’ha vist compensada per la incor-poració de nous, als quals se’ls had’agrair la seva col·laboració». El cicleliterari Tocats de Lletra arriba amb latardor, però ho fa amb el cor mésencès que mai, ja que és l’amor l’eix

vertebrador del programa d’aquest2012. Enamorats: vet aquí el lemaamb el qual els lletraferits d’arreu delterritori (i també aquells que no hosón tant) podran gaudir durant totl’octubre de més d’una quarantenad’actes, en què la paraula poètica esconvertirà en l’objecte més cobejatper rapsodes, músics, comediants ipoetes de tota nissaga i condició.

L’amor no coneix fronteres i es desen-tén de crisis econòmiques o institucio-nals. Quan la química parla, fins i tot elsmercats callen. Tant li és a aquest noblesentiment que la prima de risc baixi os’enfili fins a límits històrics; ha estat i

sempre serà el més alt esperó en lesrelacions humanes. «L’amor és un valorhumà i sempre acompanyarà la condicióhumana. Poden variar les formesd’expressió i les diferents maneresd’entendre’l, però sempre estarà presenten l’expressió humana, en la literatura, enl’art», diu Yolanda Esteve, tècnica deCultura de l’Ajuntament de Manresa imembre de la comissió organitzadora.Tant és així que en l’edició d’enguany elnivell de qualitat i d’exigència literàrias’ha mantingut i fins i tot, segonsl’opinió de la mateixa Yolanda Esteve,ha augmentat: «aquest any hem fet unaaposta encara més gran per la presènciade poetes i escriptors, i el programa hi hasortit guanyant».

Impetuós, impúdic, transversalEl Tocats d’enguany es presenta, com nopodria ser d’una altra manera, transver-sal de cap a peus. Més encara que unagran fira de celebració literària, Tocats delletra és un espai de trobada i de festeig,on les arts escèniques, la música i l’ofici ila passió d’escriure es conxorxen i se

Tocats de Lletra, l’ambiciós festival literari organitzat conjunta-ment per l’Ajuntament de Manresa i el Gremi de Llibreters deCatalunya i que compta amb la col·laboració d’un ampli teixitassociatiu local, arriba enguany a la sisena edició, sota el lemad’Enamorats. La precarietat de l’economia, que imposa reajusta-ments i retallades importants en tots els àmbits, no ha perjudicatla qualitat d’aquest esdeveniment.

fila

cultu

ral

J

Montserrat Abelló, Narcís Comadira i Sergi Pàmies, tres dels protagonistes de l’edició d’aquest any del Tocats de Lletra, que porta per lema «Enamorats»



sedueixen impúdicament en un marc dellibertat. I el lector, el lector social n’és elgran beneficiat. «La gran diversitatd’actes i de propostes de tota mena fa queaquest sigui un festival absolutamentobert a públics diferents i multidisciplina-ri», diu Joan Calmet, que no té cap dubtede la seva capacitat de convocatòria.Així, recitals poètics, converses ambescriptors, exposicions, representacionsescèniques de textos escrits de temàticaamorosa, concerts, rutes per a noctàm-buls, tallers d’escriptura creativa, projec-cions cinematogràfiques, etc. conviurandurant un mes sota el poderós embruixde l’amor.

Recitals poètics o poeticomusicals com,entre altres absolutament recomana-bles, Visca l’amor!, l’acte inaugural enquè els actors Ivan Padilla i AlíciaPuertas i el pianista David Martelldonaran cos, veu i música a la poesiaamorosa de Salvat Papasseit, seleccio-nada per a l’ocasió per Jordi Estrada,també membre de l’organització. Unaltre poeta, Josep Carner, serà protago-nista a Canticel, on l’actor Jordi Bosch iel pianista i compositor manresà ManelCamp recrearan el vessant més sensi-ble del cèlebre traductor de Dickens. Ien un homenatge a la poesia comaquest no hi podria faltar la presència ila veu de Montserrat Abelló, que acom-panyada de Laia Noguera recitarà poe-mes propis i aliens.

La literatura, la gran homenatjadaEn un festival com el Tocats de lletra, laliteratura és sempre la gran homenatja-da; és la convidada d’honor i, alhora,l’amfitriona que tothom respecta i esti-ma. Per això, la presència d’escriptors iliterats de perfils i tarannàs diversos hiés obligatòria. Uns exemples per fer-nenomés un tast: Narcís Comadira parlaràd’amor en el decurs d’un sopar literarial Món Sant Benet, al costat d’un bonplat. L’enamorament, ens dirà segura-

ment l’escriptor gironí, no entra nomésper la vista. En un marc més auster comel de la biblioteca del Casino, diesabans Sergi Pàmies ens haurà posat aldia pel que fa a la seva trajectòria, quisap si també tocada per les capriciosessagetes celestials. Pius Alibek (Ankawa,1955), escriptor iraquià, ens descobriràen persona nous paisatges de l’amor aLes arrels i l’enamorament, conferència opetita lliçó magistral a càrrec de l’autorde la novel·la El dol del quetzal(Columna, 2012).

El teatre també es fa ressò del goigamorós i dels intricats afers que el seuús, o mal ús, de vegades provoca: JordiCussà, Llorenç Capdevila, ZulimaMartínez, Agustí Franch, Joan JordiMiralles i Joan Pinyol han escrit per al’escena petites històries d’amor, queseran representades a la Sala Els Carlinspels actors i actrius de la casa, dirigitsper Fina Tàpias.

L’amor també pot ser transgressor; peraixò el Tocats presenta propostes dife-rents, difícils d’enquadrar en una cate-goria o en un àmbit massa delimitat,dins del que anomena Tocats –off.Aquest és, en opinió de Yolanda Esteve,«un espai una mica més radical, literària-ment parlant, on els poetes són els prota-gonistes i el públic gaudeix amb ells

d’una forma més propera, un espai onl’experiència literària es fa més especial».Itineraris i rutes poeticoartístiques imusicals sota el guiatge de LaiaNoguera, Meritxell Cucurella i RoserOduber, entre altres.

Un dels principals objectius que ha tin-gut sempre Tocats de lletra és el fomentde la lectura. Sobretot de literatura, enqualsevol dels seus gèneres i vessants.El Gremi de Llibreters de Catalunya,coorganitzador d’aquest gran esdeve-niment literari, i el seu president, elmanresà Antoni Daura, ho tenen benpresent. La literatura és un bé valuós ical protegir-lo i potenciar-lo. Això és elque pretén un festival com aquest: fes-tejar aquest immens patrimoni culturali humanístic, tot apropant els diferentsagents implicats. És una gran celebra-ció de la paraula i de l’acció artística, iesdevé un plaer per als sentits.

Llarga vida i fèrtil per a Tocats de lletra.La sisena edició el consolida com unpotent aparador multidisciplinari, ambla paraula poètica a la sang. El compro-mís institucional en la seva continuïtatés clar. Joan Calmet, regidor de Cultura,es mostra rotund: «L’aposta de la regido-ria és absolutament ferma i decidida. Alllarg d’aquestes sis edicions el Tocats s’haconvertint en un referent important nonomés per a Manresa i la comarca, sinóper a tot Catalunya. La presència d’OriolIzquierdo, director de la Institució de lesLletres Catalanes, ho corrobora i dóna fede la repercussió enorme que ha acabatassolint el festival».

Deixem-nos enamorar, doncs, per lespropostes de Tocats de lletra: enamo-rats. L’amor truca a la porta (i no duesvegades com el carter) i no ens hem defer pregar. L’amor, la passió (d’estimar,de llegir) té pressa. La independènciapot esperar. O el rescat d’Espanya. ElTocats de lletra, no.

Born, 24 - 08241 Manresa - Tel. [email protected]



La fàbrica dels Panyospatr

imon

ici

utad

à

es fàbriques són edificis poc valorats, avegades es consideren lletjos i, a més, esrecorden com a llocs d’explotació. Encanvi, des d’un punt de vista arquitectònic,són edificis de grans dimensions, versàtils iamb una estètica pròpia. La fàbrica delsPanyos és important perquè representa laintroducció de l’arquitectura fabril aCatalunya i, segurament, al sud d’Europa.

És una fàbrica de pisos de 1820 moguda per aigua delCardener que es captava amb una resclosa situada al cos-tat de la Pirelli. Té la forma d’una gran casa de 110 m dellarg, amb teulada a doble vessant i una amplada de 10 m,limitada per les possibilitats de les bigues de fusta. Té qua-tre plantes i l’estructura interior està reforçada per un sis-tema de dobles arcs que es recolzen sobre amples colum-nes a la planta baixa i, a les altres plantes, és de columnesd’obra cuita. Exteriorment, la fàbrica presenta una succes-sió de finestres rectangulars (originàriament eren 386),disposades simètricament, que donen una gran llumino-sitat a l’interior. A causa de la seva importància històrica iartística, la fàbrica, la xemeneia i el canal han quedat pro-tegits íntegrament i han estat declarats Bé Culturald’Interès Nacional (BCIN) pel departament de Cultura dela Generalitat. Gràcies a aquesta revaloració, recentments’ha refet la teulada per evitar que es perdi l’edifici.

La fabrica dels Panyos fou construïda per Pau Miralda iCia., l’empresa exportadora de seda més dinàmica deManresa a la darreria del segle XVIII. Després de la guer-ra Napoleònica, el comerç colonial amb Amèrica teniapoques perspectives i la companyia de Pau Miralda vaoptar per invertir en una fàbrica de draps de llana fina(en castellà de l’època es deien paños), a l’estil dels quees feien a Flandes, per vendre al mercat espanyol.Aquest negoci va fracassar i els anys quaranta del segleXIX la fàbrica fou arrendada a empreses cotoneres finsque el 1866 la comprà l’industrial manresà ManuelPortabella. Durant la Guerra Civil fou utilitzada com acaserna i poc després la comprà l’empresa llanera deTerrassa Hilados de Estambre Alto Llobregat SA, quetancà el 1976.

Lluís Virós és membre de l’equip de redacció del catàleg deManresa

L

Lluís VirósFoto: Francesc Rubí

PER SABER-NE MÉSLlorenç Ferrer: Sociologia de la industrialització. De la seda alcotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX), FundacióNoguera, Barcelona, 2011Àngels Solà Parera: Aigua, indústria i fabricants a Manresa(1759-1860), Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2004.Ramon Vila: Una família burgesa manresana en la Catalunyadel segle XIX: els germans Serra-Farreras (1797-1877), CaixaManresa, Manresa, 1988.



propostesMÚSICA Jofre Fité

Oscar Font Triol cafè-teatre La Pei -xera (c. de la Codi -nella, 5-9) torna aoferir un cicle de con-certs de jazz en què

s’inclouen actuacions de dife-rents registres un cop al més.El diumenge 28 d’octubre hiactuarà l’Oscar Font Trio.Aquesta formació, que interpretarà temes del jazz mésclàssic, està liderada pel trombonista Òscar Font, inte-grant de la històrica banda catalana La LocomotoraNegra, i l’acompanyen el guitarrista americà DaveMitchell i el contrabaixista Pere Loewe, tots dos ambuna àmplia experiència dins el món del jazz en particu-lar. L’ambient i la bona música contribuiran de bensegur a acomiadar el darrer diumenge de mes de lamillor manera. L’entrada val set euros.

CINEMA David Torras

Què faries per amor?quest octubre comença la nova temporada deCineclub i ho fa apostant, durant tres diumen-ges seguits, per les millors narratives visuals dela història amb la projecció de tres clàssics delcinema mut. Aquest art, lluny de competir ambel sonor continua vigent en treballs d’autors de

culte (a banda de guanyar el darrer Òscar a la millorpel·lícula aquest 2012 amb The Artist), i va representar unamanera d’actuar, filmar i muntar els films dirigida a com-moure’ns d’una manera estrictament visual. De les tres,voldria destacar la darrera, Garras Humanas (TheUnknown), sobretot per ser la menys coneguda, cosa queno fa justícia a la seva vàlua. Prodigiosa en el seu aspecteactoral, fotogràfic inarratiu, jo en desta-caria la seva trama.El film commoul’espectador actualper la cruesa i l’amo -ralitat on porta alsseus personatges enun triangle amorósque Tim Burton fil-maria rebaixant-ne el contingut i duent-lo cap a un universmés infantil per tal de fer la pel·lícula més assimilable.Browning no té pietat i ens enfronta a una pregunta uni-versal: Què series capaç de fer per amor? Els tres films esprojectaran al teatre Conservatori els dies 14, 21 i 28d’octubre, en format 35mm, amb una important aporta-ció: hi posaran música en directe tres dj de l’entorn deManrusionica (Ravingman, Taediu i Els Paranormals).

TEATRE Joan Morros

T’estimo, ets perfecte...úsica en directe i una història divertida,tendra i fresca sobre les interioritats delmón de la parella, dirigida i interpretadaper artistes bagencs. Tot això ho trobareua la comèdia musical T’estimo, ets perfec-te... ja et canviaré!, de Jimmy Roberts i Joe

Di Pietro que podreu veureel divendres 12 d’octubre ales sis de la tarda al Kursaal,finalment a la sala gran,després de l’èxit de vendad’entrades anticipades.Dirigida pel surienc RicardReguant i interpretada pelmateix Reguant, el seugermà Eduard, Glòria Tàpia i Agnès Aloy, la comèdia ésuna mirada enjogassada a les peripècies de les relacionsde la parella: la primera cita, el matrimoni, la vellesa...Històries explicades amb la música que hi posen DavidMartell –que en fa la direcció musical—, Alexis Cabrillanai Anna Clarena, que acompanyen els actors en aquestaaventura. Si vau veure la versió interpretada per EduardFarelo, Mone, Mercè Martínez... fa dotze anys, reviureu lahistòria en aquest muntatge del Foment Cultural deSúria... I si us animeu a veure-la per primer cop... deixeu-vos portar... que segur que us hi trobareu!

ART Maria Camp

Art, natura i imaginacióomença la tardor i deixem enrere l’estiu tro-bant propostes d’art vinculades a la natura, elpaisatge i la imaginació. Propostes que enspermetran gaudir encara de la lluminositatestiuenca, com les aquarel·les de l’artista de

Casserres Clara Niubó, que presenta junt amb retrats depersonatges de lanit i la faràndula alFrankfurt Berga finsa mitjan mes d’octu -bre. O trobar Bocinsde bosc a l’Íssim deSolsona, fins el 27d’octubre, ambobres de Ramon Pa -du llés i Pep Call(foto). O intervenir directament a la natura al CACIS delForn de la Calç, on el 7 d’octubre es durà a termeItineraris creatius, un encontre d’artistes als Roures–entre la Colònia Jorba i el CACIS–, i el 28 d’octubre, ados quarts d’una, gaudireu de Paisatges intervinguts,una fusió entre formes d’expressió poètiques i artísti-ques amb Meritxell Cucurella i Roser Oduber.Finalment, amb Josep M. Massegú, ens podrem deixarendur pels terrenys de la imaginació –com ell mateixdiu– a la sala d’art del Cercle Artístic de Manresa, amb22 improvisacions amb tècnica mixta.

E M

CA



fa 25 anysJaume Puig

El que llegienels manresans

e les dades facilitades per DistribucionsSobrerroca, es desprèn que s’arribaven adistribuir –subscripcions incloses— 3.992diaris d’informació general els dies feiners,per aquest ordre: La Vanguardia, 1.510; El

Periódico, 1.450; l’Avui, 518; El País, 327; el Diari deBarcelona, 63; l’ABC, 10 i el Ya, 4. En festius el total aug-mentava fins a 6.208. En diaris esportius destacava ElMundo Deportivo, que venia 1.325 exemplars el dilluns,i l’Sport, amb 1.215. Un cas a part era Regió7, que sor-tia quatre cops per setmana i tenia una difusió mitjanade 3.500 exemplars a la ciutat, segons els autors delreportatge Les lectures dels manresans, M. Josep Pérez iRamon Fontdevila..

De revistes se’n venien més de 10.000 a la setmana,encapçalades per Lecturas (3.000), Hola (1.200) iSemana (200). La televisiva T.P. difonia 5.380 exemplarsi el Pronto en col·locava 2.800. Al marge de Regió7 i derevistes com El Temps o El Món i les especialitzades,com L’Avenç o Saber, el català només trobava refugi enles publicacions locals: el fanzine Manre, SA, la culturalDovella i, és clar, el mensual El Pou de la gallina, ambuna tirada de 1.400 exemplars i un important gruix desubscriptors (520). Finalment, i encara que no es distri-buïssin als quioscos, és de justícia remarcar els 400 lec-tors de L’esquellot (AV Pl. Catalunya) o els 700 d’El totxo(Sagrada Família).

Crisi al Selves i Carner

Els centres cívics havien nascut a Barcelona, l’any 1979,com a equipaments socioculturals distribuïts per laciutat. A Manresa el Selves i Carner es va inaugurar elmarç de 1987 i ocupava l’edifici de l’antiga fàbricaBrunet. La segona planta havia d’acollir una miniresi-dència d’avis, impulsada per l’AV de la Plaça deCatalunya, que havia iniciat el projecte l’any 1981.Després de les eleccions municipals, es va paralitzar

l’activitat cultural que s’hi havia iniciat perquè elgovern convergent apostava per un gran centre cultu-ral al bell mig de la ciutat, segons declarava el regidorLlobet a l’autor del reportatge, Joan Morros. A finals desetembre, el director del centre, Pep Garcia, havia pre-sentat la dimissió.

El pare Torra

En l’entrevista del mes, Jordi Sardans parlava amb elpare Ferran Torra, jesuïta que havia residit a Manresadurant trenta anys, on havia deixat una forta emprem-ta perquè hi havia dirigit les Congregacions Marianes,primer al carrer de la Mel i després a la Sala Loiola(1960), des d’on va impulsar el cinema familiar. Llavorstenia 94 anys, residia a Barcelona i encara es manteniaben actiu: feia caminades pel Prepirineu i preparava unllibre sobre els santuaris marians de Catalunya.

La conclusió principal del reportatge centralde la revista de novembre era que els man-resans llegien poc. El negoci donava vida auna setantena d’establiments, entre elsquals destacaven els quioscos Cirera, Farre -ras i Arpa, a la plaça de Sant Domènec.

D



l joc d’escacs ve detemps immemorial,hom parla d’antece -dents remots a Egipte, aGrècia i a Roma, però

també a Mesopotàmia, a la Xina,al Japó, a l’Iran, a Sicília, a Europa.A Catalunya, al segle XI apareixenesmentats jocs d’escacs en docu-ments, com en els testaments delcomte Ermengol l d’Urgell i de lacomtessa Ermessenda. Els àrabsforen els primers a escriure els pri-mers tractats sobre el joc d’escacs,i també Alfons X el Savi en fa refe-rència en el seu Libro de ajedrez,dados et tablas.

En el joc d’escacs hi prenen partdos contrincants que, de confor-mitat amb el reglament propi,juguen damunt d’un tauler, mar-cat amb seixanta-quatre caselles de forma quadrada, i decolors blanc i negre, alternats. Cada jugador disposa desetze peces: rei, reina, dos alfils, dos cavalls, dues torres ivuit peons, de colors blanc i negre, segons correspongui.

Des de fa molts anys, Manresa ha tingut bona afecció aaquest joc, en què destaquen dues entitats: Club EscacsManresa i Escacs Catalònia Club. També en associacions,cafès i locals d’esplai, hi havia taulers amb el joc d’escacs,o de parxís, cartes, dominó, etc.

En el programa oficial de la Festa de la Misteriosa Llumde l’any 1968 s’anunciava una «gran partida d’escacsvivent». Era la segona vegada que es representava aManresa. Així les coses, el dimecres dia 21 de febrer, a les12 del matí, des del Casino de Manresa va sortir la comi-tiva dels participants en la contesa, abillats a l’estil del’època medieval, i cadascun acompanyat del conductor-

jugador. Completaven el seguici els Trabucaires deSolsona i els Fadrinets del Poble Vell de Súria, disparantles salves i tocant música i constituint un espectacle decarrer, que va passar pel passeig de Pere III, plaça de SantDomènec, Born, Plana de l’Om i Sant Miquel.

Arribats a la Plaça Major es van situar damunt del monu-mental tauler les figures vivents del rei, la reina, alfils,cavalls, torres i peons. Seguidament, començà la contesa,dirigida pels escaquistes dels clubs esmentats. El públicho va seguir amb especial interès i, segons alguns, va sertot un èxit. D’altres, en canvi, opinaven que la transmissióde les ordres que havien de moure i situar les peces –per-sones– en el lloc indicat, era una mica lenta.

Tot i això, la fotografia que, com es veu, hi falta una delpúblic, és una prova de l’expectació que va causar tansingular contesa.

E

crònica social

Fotografia: Marià Lladó (Arxiu Comarcal del Bages)

Ignasi Torras i Garcia

Partida d’escacs vivent per la Llum de 1968



De dilluns a divendres, menú migdia 13,40 €, tot inclòsDe dimecres a dissabte al vespre, menú 13,40 €, begudes a partMenú per a colles: 20 € tot inclòs

Obert cada dia, de dilluns a diumenge,Menú de treball, de dilluns a divendres, 13,40 €, IVA inclòs

OBERT CADA DIA

C/ Lepant, 1308242 Manresa

Tel. 93 874 09 [email protected]

www.raviolo.cat

Pàrquing d’úsexclusiu per als clients

Menú migdia, de dilluns a divendres

9.50 €Alfons XII, 26 - T. 93 872 51 72 - MANRESA

Per a anuncis en aquesta revista...

PUBLICITAT

Urgell, 38 - Tel. i Fax 93 872 43 86 - MANRESA

Ctra. de Santpedor 153-15708242 Manresa

T. 938730673 - www.vinsalsina.com



El toc ‘staccato’

sopars de duro

ocar staccato vol dir tocarles notes de manera seca iconcisa, sense deixar quees difuminin, tocs clars iprecisos. Podria ser unasimilitud amb la manera de

cuinar del restaurant l’Stacca, un llocamb anys d’experiència que té moltclar què i com cuinar. El servei és ràpid,és com si en tot moment estiguessinper nosaltres, però sense notar-ho. Deseguida ens porten un pica-pica ambtorradetes i bastonets per untar ambsobrassada i crema de formatge, totun clàssic del restaurants del grupRaviolo i un bon entreteniment perajudar-te a elegir. Els vespres de dime-cres a dissabte tenim la possibilitatd’escollir menú, que es va adaptant acada estació de l’any, i amb un preuben assequible, ja que amb uns 13euros i mig menges com en un restau-rant d’alta volada. Ens faltarà sumar-hila beguda, però val la pena que elegimun bon vi per acompanyar l’àpat!

La gastronomia de l’Stacca es basa enuna combinació de cuina catalana iitaliana, amb una clara tendènciamediterrània. La varietat és extensa iens anem entusiasmant quan desco-brim plats amb combinacions pochabituals, tenim ganes de provar-los!Ens trobem amb unes creps de verdu-res i llagostins amb crema de marisc,molt aromàtic i ple de sabor marí. Ol’empedrat de mongetes, un plat perfinalitzar la temporada estiuenca, queacompanyat de popet, musclos, lla-gostins i rap també ens fa retrobaramb l’essència del mar. Però ara queencetem la tardor i el menú canvia,podrem prendre una crema de carbas-sa amb pernil ibèric i crostonets o unsraviolis de bolets, casolans, com tota lapasta que elaboren a l’obrador benvisible al públic.

Si passem als plats principals ja veureuque la llista és llarga. No podem evitar

de tastar el robespierre de llaminerade porc ibèric, una base de carn feta alforn però força crua, amanida ambromaní i grans de pebre verd, un platmolt recomanable per als amants de lacarn i gens carregós. Tampoc no podí-em passar sense un rap molt sugge-rent, que fusiona els gustos del maramb un puré de carabassa i cruixentde bacó, per llepar-se’n els dits! La llis-ta de temptacions continua amb unapizza que no vam provar però semblaque és de les millors de Manresa, o elsplats de pasta feta al dente i cuinadade maneres diferents... Nosaltres jaanem pensant en les postres, aptesper a tots els gustos. Des de les méstradicionals, com un músic o formatgemanxec amb codonyat, fins al sacher ofins i tot un pastís d’aniversari amb lesseves espelmes!

Per completar l’oferta, ens sorprenenamb iniciatives com ara el sopar desingles, el primer dimarts de cada mes.Qui ho vulgui aprofitar ja ho sap!Sopar a l’Stacca és garantia d’unabona relació qualitat preu, bon menjari a l’abast de força butxaques.

TEduard Merly i Guillem Puig

Vins del Bages

s un vi elaborat únicamentamb Picapoll, que neix ambl’objectiu de mostrar elpotencial de la varietat delBages per excel•lència.D’una acurada selecció dels

millors raïms de diferents vinyes,s’obté un most que s’elaborarà d’unamanera molt especial.Abans de la fermentació es deixamacerar el most amb les seves pellsper augmentar la intensitat aromàti-ca, ja que durant l’elaboració es per-dran una part de les aromes varietals.El 90% del most fermenta en dipòsitsd’acer inoxidable amb control detemperatura per preservar totes lesaromes primàries de la varietat. El10% restant fermenta en bótes deroure nou per aconseguir en elcupatge final un fons subtil detorrats, fumats, vainilla, etc. Quanacaba la fermentació, els dos vinsresultants es deixen uns mesos ambles mares fines (llevats que han pro-vocat la fermentació). A part d’aques -tes mares, que han aportat volum ihan fet el vi sedós, s’hi afegeixenmares d’altres dipòsits de Picapollper augmentar complexitat i textura.En el cupatge final s’hi afegirà elPicapoll fermentat en bóta per acon-seguir així el gran Picapoll, que no espodrà elaborar cada any a causa delcriteri de selecció tan exigent.Si analitzem organolèpticamentaquest vi, observarem un color grocno excessivament intens degut al’elaboració i criança. Una aroma quesi bé no és explosiva com la delsmoscats, albarinhos, gewürztrami-ners, etc., sí que és elegant i delicada.A mida que augmenta la temperatu-ra a la copa i l’oxigenació del vi, guan-ya en complexitat i hi apareix la fruitablanca madura amb unes notes sub-tils de fumats i torrats fins.La criança entre la bóta i l’ampollaens dóna una textura cremosa i fres-ca alhora, amb una acidesa ben inte-grada en el conjunt.

Jaume PontSommelier

ÉNuat 2008 Abadal

RESTAURANT STACCAPreu mitjà : 10-20€ Pl. Bages, núm. 8. Tel.: 938744508. Horari: sopars de dimecres a dissab-te. Resta de dies obert fins al migdia/tarda.Cuina: catalana i italiana. Especialitat: plats detemporada, pasta i pizzes



fanal de cua

Falcóna moto, un entrepà d’hamburguesa, uncotxe antic, una papallona o diverses pecesde calçat (vambes, botes o sabates de taló...).Els objectes adquireixen una nova dimensiósota el filtre cromàtic de Joaquim Falcó.

L’exposició que es pot veure al Casino fins al 28d’octubre és d’aquelles que cap manresà amb unmínim de sensibilitat per l’art i la cultura no hauria dedeixar passar. Per què? Doncs perquèfa vuit anys que Falcó no exposava ala seva ciutat (i mai no ho havia fet enuna sala municipal); i perquè és unrepresentant destacat de la sevageneració, i de vegades sembla queel fet de ser de casa sigui un impedi-ment per valorar la qualitat de la sevaobra; i perquè els seus quadresimpacten amb facilitat i és aconsella-ble, fins i tot, deixar-se caure perl’exposició amb tota la família.

La sala gran del Centre Cultural delCasino, presidida per un quadrilàterque vol simbolitzar la lluita del pintordavant del quadre, el combat diari alqual s’ha d’enfrontar l’artista, comptaamb una desena de quadres de granformat que no són més que un tast–però quin tast!– del conjunt del’obra del manresà. A banda i banda,els dos únics quadres amb figures humanes: l’ombranegra d’un pintor que, en plena activitat, contrasta ambels colors d’allò que pinta; i dos púgils que s’esbatussendalt d’un ring, una demostració de força i dinamismeque, a diferència de la resta d’obra exposada, utilitzanomés el blanc i el negre.

Els documents audiovisuals que complementenl’exposició (un de Núria i Dani Sala i un altre de NúriaOliveras), més que no pas a entendre els quadres (que,de fet, no necessiten cap explicació), ajuden a com-prendre el procés creatiu de Joaquim Falcó, la manerade fer, les influències rebudes i, en definitiva, algunsdetalls del seu combat quotidià.

UMúsica i guerra

ots sabem que la Capella Reial de Catalunya ésuna formació musical que ens honora i que gau-deix d’un gran reconeixement i prestigi mundials.Però no és tan sabut que quan Jordi Savall va fun-dar-la l’any 1987, establia la continuïtat amb la

Capella Reial de Barcelona fundada pel nostre senyor reiJaume II el 1297. I menys encara se sap que aquesta darre-ra va ser víctima de les ires anticatalanes del guanyador de

la Guerra de Successió, Felip V. En aquellmoment, la institució comptava ambmúsics d’una categoria extraordinària,especialment el mestre de capellaFrancesc Valls. Aquest va ser desposseïtdel càrrec i es prohibí l’execució de la sevaobra més famosa: la Missa scala aretina, iaixò darrer per pura venjança i no pas perles gosadies harmòniques de l’obra, talcom diu el decret oficial sancionador.

Un altre tema. En plena Guerra deSuccessió, quan l’arxiduc Carles d’Àustriaestablí la seva cort a Barcelona (1705),aportà moltes novetats en el terreny de lamúsica, a la qual era molt afeccionat.Entre d’altres, introduí l’òpera a Barcelo -na. Entre 1708 i 1710 se’n representarenonze, totes italianes. Després de la guerra,a Barcelona, no es tornà a sentir òperafins a la segona meitat del segle XVIII. Elretorn vingué de mans d’un altre afeccio-

nat notori: el capità general marquès de la Mina. Cap afinals de segle, a Madrid, la tendència a espanyolitzar-hotot, tan típica del nacionalisme castellà, dugué a la creaciód’una Junta de Teatro que vetllés pel compliment de ladecisió que el teatre a Espanya havia de ser només en espa-nyol i, per tant, es prohibia tota representació que no fos encastellà. Això afectava sobretot l’òpera italiana, que aBarcelona havia arrelat plenament; de tal manera que elcapità general, l’Audiència, l’Ajuntament i altres autoritatses queixaren a Madrid amb l’amenaça que si es manteniala prohibició en podia passar alguna de molt grossa. Fetinsòlit: per una vegada el govern central en va fer cas i donàl’ordre que amb Barcelona es fes una excepció. Els músicsdel teatre van ferun concert a l’aire lliure per celebrar-ho.

T

Dani Hernández Massegú

Llorenç Capdevila Lluís Calderer



n totes les famílies hi ha alguna pomapodrida. Aquell cunyat o cunyadapolítica que, per una mala tarda d’unadels membres del clan, s’asseu a taulaa dinar per Nadal i fa comentaris dequalitat a les sobretaules. En l’actualgovern municipal, la regidora OlgaSánchez forma part de la quota d’UnióDemocràtica que, com aquell qui no

vol la cosa, ha acabat feinejant als despatxos de laFlorinda. Un regalet certament enverinat a l’hora defer el sorteig del cartipàs municipal en l’inici delmandat de Valentí Junyent, un batlle discret que escaracteritza per no fer massa escarafalls. I, és clar, perterciar (com diuen els defenestrats taurins) amb laPolicia Local s’ha de tenir un màster en malabarisme

polític i un curs de diplomàcia en conflictes interna-cionals.

I és que si el familiar polític costa de suportar en el clanfamiliar, imagineu-vos els seus fills malcriats i, en aquestcas, vestits d’uniforme i responsabilitzats de la seguretatciutadana. Els regidors de la CUP, després del ball debastons de la Festa Major, van demanar a la regidoraSánchez que dimitís. Però el sagrat matrimoni de CiU ésirrompible i el planter d’Unió no deu tenir un recanviamb la mateixa experiència en l’àmbit bagenc. De fet, elConsell Comarcal el té tan apamat que prescindeix fins itot de les reunions. Allà va trobar-hi la seva actual pare-lla i hem de suposar que, en el seu niuet d’amor, ja tétota la informació respecte a l’agenda de la institució dela Muralla on, tot i el seu pesar, ja hi oneja una estelada.

E

ELCULDELPOUREVISTA D’OPINIÓ I OPINIÓ OCTUBRE 2012 - NÚM. 187

Convergència i... Unió!



BUGADA AL POULa figueraManresaUna revista preocupada per la natura i elnostra entorn més immediat no pot dei-xar de fer-se ressò de la inquietud d’unasubscriptora que m’explica que, fa unsdies, conjuntament amb el seu marit,van fer cap a Mallorca interessats pel tre-ball de recuperació de varietats de figue-ra que porta a terme el senyorMontserrat Pons en el campd’experimentació de Son Mut Nou. Ambla voluntat d’aprendre d’una autènticpou de ciència li van fer una visita.

Montserrat Pons és l’apotecari deLlucmajor i un apassionat per aquestarbre i de tot el que la història i la vidahan bastit a l’entorn de les figueres. Lasubscriptora em comenta que de tot ple-gat te n’adones només amb un minut dexerrar amb ell. El cas és que van ser moltben acollits a Son Mut Nou i tot just saberque eren de Manresa la cara d’en Pons esva il·luminar i els va conduir de seguidacap a un exemplar d’una varietat defiguera: la figuera Manresa. Segons els vaexplicar, aquesta varietat va arribar a l’illaen el temps de la conquesta. Un grup decolonitzadors procedents de Manresa esvan instal·lar entre Llucmajor i Algaida, ihi van portar aquesta varietat de figuera.El cas és que a Manresa ja no n’hi ha. EnMontserrat Pons els va oferir de seguidaun esqueix perquè el plantessin al seuhort. Si tot va bé, tornarem a tenir figuesManresa, a Manresa.

No ve de dos anysContinuant amb la deriva històrica i derecuperació identitària que, provisional-

ment, adopta aquesta no sempre tandidàctica secció, us he d’explicar que enla visita a la Manresa del 1714 que Òmni-um va organitzar el dissabte 8 de setem-bre, els participants van resseguir els car-rers on moltes de les cases van ser cre-mades per les tropes borbòniques,comandades pel general José deArmendáriz, el 13 d’agost de 1713. Enpassar per la baixada dels Drets, el pro-pietari de l’establiment de pollastres al’ast els va mostrar cofoi la placa que hiha fet posar, on s’explica que la casa “foucremada l’any 1715 per la guerra de laindependència”. És una lloable iniciativa.Llàstima de l’errada en la data i que elconcepte independència potser llavorsno era tan clar. En tot cas, el dia queCatalunya sigui independent en termesde modernitat, hauríem de deixarimpol·luts i ben contrastats els elementsreferits als fets de la nostra història.

Tarotista ambexperiènciaDeixem la historiografia i els referentsempírics per entrar en les anomenadesciències ocultes. Per dues vies diferentsm’arriba la publicitat d’una veteranatarotista que s’ha instal·lat a Manresa. Enla imatge, hi reproduïm un d’aquests car-tells casolans que queden penjats a lesfaroles amb diferents tires a la part infe-rior on hi ha escrit el telèfon de contactede l’anunciant. L’eslògan d’aquestaexperta en l’endevinació és el que cridamés l’atenció. «Senyora de 60 anys...»(d’entrada i per deixar clar quel’experiència sempre és un grau) «..nova aManresa tarotista molt experta... (subrat-llar amb groc florescent) gens pessetera».

Compte perquè s’intenta diferenciar delfrau associat al sector. I com a garantia dela seva solvència afegeix: «Si no encerto ala primera tirada no cobro». Tot i que no séquin ha de ser el grau d’encert subjecte ala devolució del preu del servei, la predis-posició a fer-la em sembla si mes noxocant. Com a colofó a aquesta perla, latiradora de carta acaba informant ques’anuncia a la revista gratuïta d’anuncisbreus i propaganda El Divendres. Vaja, unpuntal més per reforçar la seva honeste-dat. Igual que aquell que s’anuncia a cap-çaleres de prestigi internacional com TheGuardian, Le Monde o, per posar un refe-rent més proper, la mateixa Vanguardia.

AbocadorincontrolatEn moltes casesen què els afersde la neteja no estracten diguéssima fons, la pols i labrutícia dels pavi-ments i terres solquedar amunte-gada sota les cati-fes. De fet,l’expressió aixecarla catifa ha fet for-tuna com a sinò-nim de treure a lallum algun aferlatent o volguda-ment amagat enla biografia de les persones o la històriad’entitats i institucions. En algunsindrets urbans, racons amagats queaparentment no queden a la vista detranseünt –-com el sota de la catifa benufanosa que fa patxoca a la sala d’estar–

QUINTÍ TORRA CORDONS



s’hi acumula la brutícia incontroladaproducte de la deixadesa i l’incivismedels ciutadans. La fotografia que publi-quen és feta des de la barana quequeda just a sobre de l’entrada de vehi-cles del pàrquing dels Quatre Cantonsal carrer de les Barreres. Un amic lectorme la fa arribar després d’haver-se ado-nat de la col·lecció de deixalles i restesde tot tipus que hi va apreciar un matí aprimera hora mentre s’esperava davantde la llibreria Abacus amb els seus fills.L’exemple de brutícia entaforada entreel cartell lluminós de la rampa d’entradaa l’aparcament i la superfície des d’onqueda encastat a la paret li va servir pereducar als infants pel que fa a on nos’han de llençar escombraries aprofi-tant, precisament, que feia temps percomprar llibres i material per a l’inici delcurs escolar.

Adéu a l’Abbey RoadI acabo el repàs a l’altra actualitat manre-sana amb un final ràpid, sorprenent, peròestranyament amable d’un establiment.Es tracta del bar musical Abbey Road delqual el nostre cap de redacció CarlesClaret és (o, més ben dit, era copropieta-ri). L’últim cap de setmana de setembreva ser l’últim en què va obrir portes ambaquest nom abans que se’n faci càrrecuna altra societat. Tant l’amic Claret coml’altre soci majoritari, Agustí Franch, vanvoler fer dels últims tres dies d’oberturauna gran festa per retrobar vells amics iclients del local que es va inaugurar el 4de juliol del 2003. El divendres 28 hi vaactuar, per darrer cop, Jofre Bardagí. I dis-sabte 29 al vespre i diumenge 30 a la

tarda s’hi van servir les últimes consumi-cions. En un text força emotiu penjat alseu espai del Facebook i molt comentatpels habituals de l’Abbey van deixar es -crit: «Ens sentim orgullosos de la nostraetapa al capdavant d’un projecte que sem-pre, i des del primer moment, hem volgutcompartir amb tots vosaltres encara que,en moltes ocasions, hi perdéssim diners.Enrere queden els grans concerts del JofreBardagí, dels Menaix a Truà i de tants itants artistes que han fet passar vetlladesinoblidables. (...). També queden molt pre-sents en el nostre cor tantes i tantes perso-nes i clients fidels, fidelíssims, que ambl’Abbey Road com a lloc de trobada, enshan fet costat, s’han conegut, s’han casat,s’han separat o, simplement, han contribu-ït a que fóssim molt populars». Tant de botots els tancaments de negocis que esprodueixen lamentablement, setmanarere setmana, tinguessin aquest final.

DES DE LA BUTACA D’EN VOLTAIRE

om en un estat nacionald’excitació, uns excitats pervoler la instauració d’un EstatCatalà demà mateix, d’altresper ‘nar-hi nant, d’altres perquè

sí però, i si vénen els tancs? No patiu, elstancs són conduïts per conductors demolts països i pocs espanyols, i amb unamica de sort agafaran un camí equivocat,encara que si agafen el correcte al primerpeatge no tenen diners ni per pagar, nisaben com fer-ho («aquí no es

costumbre», que deia una insigne polí-tica no catalana).

Les excitacions són dolentesa l’hora de prendre deci-

sions; tenen efectes psico-somàtics, com pot ser uncontinuat alleujamentdel budell cular o, al’inrevés, que aquests’assequi, es torni gan-dul i no visitem, durantsetmanes, Can Felip(per als joves: és uneufemisme d’anar alvàter amb recordatori,amable, del rei Borbóde fa 298 anys).

Vista la situaciód’estalvi, hem de recu-

perar vells mètodes i, com relata AldousHuxley, humanista i escriptor, en Elsdimonis de Loudun, els apotecaris delsegle XVI feien servir l’antimoni amb pín-doles que preparaven ells mateixos i que,com relata:

«S’empassa la píndola, i en el viatge a tra-vés de l’estómac i del llarg intestí, irritavala mucosa intestinal, actuant com un ele-ment purgatiu, es recuperava la píndolaevacuada a l’orinal, es netejava i es torna-va a utilitzar de manera indefinida».

Tal com estan les coses amb el copaga-ment i l’estalvi farmacèutic és per pensar-s’ho dues vegades i aprofitar (reciclar?)les píndoles i que no ens agafin amb lesfemtes al ventre! Almenys en el camí,llarg i feixuc, cap la sobirania que el cosestigui net i ajudi a tenir el cap clar i senseempipadors mals de ventre.

Ja tenim la píndola perpètua! L’aportaciócatalana als budells nets, recuperant tra-dicions gens cares.

Si és que ja està tot inventat!

L’HOMENOT DE LA PIPA

SEfectes secundaris o mals col·laterials



TANTA ROBA I TAN POC SABÓ

VA COM VA

JAUME GUBIANAS

LLUM DEGÀS

i ha pintors de cavallet i n’hiha de parets. També hi hapintors com el Benvi, laLiliana, el Rafael i l’Eduard,que converteixen les parets

de les cases en teles de cavallet.Davant l’estat de deteriorament iabandó d’algunes construccions delbarri vell, tot d’artistes urbans van pro-posar-se, fa un any, rentar la cara a lesfaçanes i pintar-hi rètols i aparadors,evocant les antigues botigues a midanatural, la vida de barri, les olors, lessensacions… I així, aquells arrebossatsescrostonats, amb portals i finestrestapiats, han esdevingut el retrat encolor d’una època en blanc i negre, enmolts aspectes més vital i dinàmicaque l’actual.

Tot darrerament, un d’aquests artistes,el pintor Eduard de Pobes, ha repro-duït en un pany de paret lateral del’escola Renaixença una instantània

fotogràfica del dia dela inauguració delcentre escolar durantla República, amb elpresident Companys,el conseller VenturaGassol i l’alcaldeSelves i Carner. Ara, alllarg del mesd’octubre i en el marcdel cicle Tocats deLletra, Benvi Parrilla,el Benvi, pintarà elretrat de tres delspoetes convidats a participar enaquest cicle de promoció de la poesia ila lectura en una façana del carrer de laMel. A partir de finals d’octubre, doncs,els vianants que transitin per aquestcarrer es trobaran amb el retrat delspoetes Marta Pesarrodona, MontserratAbelló i Luis Garcia Montero, la veudels quals es podrà escoltar en els reci-tals que oferiran els dies 26 i 27.

Tant de bo que aquestes accions tin-guin continuïtat en l’espai i en eltemps. Amb un cost mínim,l’efectivitat és màxima. Sovint ensqueixem de viure en una ciutat grisa,que bruteja. Doncs bé, gràcies alsembellidors de façanes, vida i colorretornen al carrer i contribueixen,amb els seus murals, a dignificar,netejar i endreçar la ciutat.

HCarrers pintats



QUI NO CONEIX... LO GAITERDEL CALDERS

EL SENYOR RAMON

Deixa que m’esbafi, bon lector amatent,fent sonar la gaita, el meu instrument, i amb versos que tenen rima persistent,que escric des de casa mentre està plovent.

L’Onze de Setembre, oh llum resplendent!Lluint l’estelada a l’Ajuntament,mig Manresa anàrem la tarda, correntcap a Barcelona, amb posat content, a manifestar-nos educadament.Quin munt d’estelades feia moure el ventmentre ressonava un sol crit potent:«Visca Catalunya, In-de-independent!»«S’ha acabat el bròquil», vàrem dir la gent.

amb la boca oberta i mig somrient. En Mas que era a casa, vull dir el President, en va prendre nota molt atentament.L’endemà exigia nou finançament. En Rajoy per contra, sord de naixement, com qui sent a ploure despatxà el clientfent-li pam i pipa barroerament. I com a resposta, com tot un valent, en Mas ens convoca aquest mes vinent a dir-hi la nostra responsablement

Tal com van les coses al moment present,el govern d’Espanya el tenim pendentde la nostra causa, i és més que evidentque ha d’arribar el dia de l’aclariment, dit d’altra manera: l’alliberament.A Madrit com sempre i el rei igualment,«Res de referèndums», diuen novament. i es posen histèrics amb to prepotent. No ens ho posen fàcil, no diuen aménal voler del poble i al del ParlamentEspanyols per força? Que s’ho vagin fent. Baixaran del burro, més bé o malament?Vindrà en Vidal Quadras vestit de sergenti amb ell un exèrcit amb tot l’armament?O tal com pertoca, com és evident, deixaran que el poble parli lliurement?Prevaldrà la força o l’enteniment? Més tard o més d’hora ho anirem veient. Si volem ser a Europa ara és el moment!.

questa filla de la plaça Majorva créixer a l’ombra de la Seui, amb catorze anys, s’in -corporà a la seva Capella deMúsica. Des d’aleshores ha

servat fidelitat absoluta a una institucióque ja és quatre cops centenària. Parlemde la Carme Alarcon, és clar, que ara jadeu fer vuit anys que presideix l’entitat ifins –mai abans cap altra dona!– n’harebut l’ensenya d’or. Una dona, sí, queno para ni s’arronsa mai, ni quan elsmaldecaps apreten, que per això se sapbuscar els suports i les complicitats oncalgui. Inquieta i bellugadissa, al costatde la música fa córrer una perruqueria ala baixada del Pòpul. Perruquera ambtítol, i tant. Però molt més que això! La

A

Carme Alarcon

Carme ja va començar xica-xica aSobrerroca, rere un taulell a cal Mauricide les olives. No res: era per ajudar!.Després vingué cal Sagi. O un tempsd’auxiliar clínica. I, per sobre de tot, vadedicar disset anys a fer el tupperwareper tots els pisos de la ciutat! Artista endirecte del microones i màster de la con-gelació dietètica, la Carme va vendreestibes de tuppers a tota una generacióde manresanes i manresans. I a cadavenda hi havia també una història,aquell moment per a la confidència,l’aprenentatge íntim del paisatge humàde la ciutat. I doncs, al capdavall, potsersí que no tothom coneix la Carme, peròus ben asseguro que, de Manresa, laCarme sí que coneix tothom!



EPITAFI ELCULDELPOUMOSSÈN GUDIOL

envolguts germans i germanes, cristians tots,arriba el Shopping Night a Manresa i, d’entrada,la pregunta que ens fem els conservadors és: sino es ven de dia, l’efervescència consumidoraes multiplica espectacularment de nit? No ho sé

pas. En tot cas, per incentius no quedarà. Que Déu em per-doni, però ja em faig el càrrec que el col·lectiu del botigu-er està desesperat. Tant, que el seu buc insígnia, l’ínclitXavier Lanza, ha decidit posar terres i parets pel mig i aban-donar la presidència de la UBIC ara que, ho sap l’Altíssim, lisurten corrents annexos per tot arreu que li discuteixen lesseves originals fórmules per incentivar el sector. Déu emguardi de caure en el pecat de la mentida, però aquest ésel motiu real de la seva marxa després de tretze anys, tot ique tot plegat s’embolcalla en un procés estatutari quelimita la presidència de Lanza, amant del sopar d’alt nivell iles copes amb els cossos de seguretat per refermar els lli-gams entre comerç i les forces vives de la ciutat. Però, ésclar que, amb els temps que corren, ho sap Nostre Senyor,no n’hi ha ni per a whisky de garrafa... Bé, potser en poste-riors nits de compres, es pot promoure el botelló per incen-tivar les vendes.

UBIC i shoppings al marge, la situació comercial de laciutat és molt greu. S’abaixen persianes a cor què volsi les autoritats no reaccionen. Que Manresa no és ren-dible ho demostra el tancament d’Opencor al bell migdel Passeig com a epitafi del tancament dels cinemesAtlàntida. A fe de Déu que, després del tancament delMcDonald’s, un dels més grans de l’Ejpaña dels noran-ta, no es coneixia un terrabastall similar d’una grancadena a la nostra ciutat. Manresa is different. Fins i totper promoure el Shopping Night hi va haver discus-sions. Se suposa que ara, amb l’etern Lanza a un cos-tat, com a mínim entrarà una mica d’aire fresc entreels botiguers. Però, per Déu, que la cosa millori per-què la situació és extrema. No passa un dia que no ensassabentem que un altre negoci històric tanca portes.Reso cada dia a l’esperit d’Oleguer Bisbal perquèretornin els temps en què el botiguer lligava gossosamb llonganisses i, malgrat les seves queixes cròni-ques, encara es permetia grans alegries, com protes-tar per la presència d’immigrants a les fires del’Ascensió i de Sant Andreu. Que l’Altíssim hi faci mésque nosaltres!

B

‘Lanza’ la tovallola


nou edifici,més clínica universitàriaa partir del 3 de setembre t’esperem al nou edifici de la clínica universitària.més espais docents i sanitaris i la millor assistència en infermeria, fisioteràpia, podologia i logopèdia.

av. universitària, 8-1008242 manresat. 93 875 73 10 www.clinicauniversitaria.cat

E1"Wtignn."57"/"Vgn0";5":94";;";9OCPTGUC

Ctqocvgtärkc"/"Gurgnogu"ctqoävkswgu

Qdlgevgu"fg"tgicn"k"fgeqtcekô000

Qdlgevgu"fg"fgeqtcekô"/"Hnqtuctvkhkekcnu"/"Oqdng"cwzknkct

HKPCPEGO"NC"UGXC"EQORTC

HKPU"C"34"OGUQU"UGPUG"KPVGT˜U

Pag 43 oct12:Maquetación 1 01/10/2012 12:47 Página 1

nou edifici, - El Pou Digital Octubre 2012 B.pdf · context de crisi dibuixa una realitat cruenta i...

Documents

Transcript of nou edifici, - El Pou Digital Octubre 2012 B.pdf · context de crisi dibuixa una realitat cruenta i...