WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 306090316

QUÈ PASSA AMB ELS NENS? CADA SETMANA 5 NENS I NENES DE LA DEMARCACIÓ SÓN INGRESSATS A HOSPITALS DE BARCELONA DES DE LA PÈRDUA DE LA UCI PEDIÀTRICA A TARRAGONA L’ANY 2001.

SENSE PEIX

EL LITORAL TARRAGONÍ CADA VEGADA TÉ MENYS PEIX BLAU DE MIDA COMERCIALITZABLE. EL FUTUR DEL SECTOR PESQUER, EN SERIÓS PERILL

TE

RR

ITO

RI

P08

«La ciutat ha de treballar pel turisme

religiós»Joaquim Julià,

president Associacions de

la Setmana Santa de Tarragona

PÀGINES 2-3

9 de març de 2016 | Tema de la setmana2 |

TEMA DE LA SETMANA

A lguna cosa no rutlla bé a la Mediterrània. Hi ha espècies que estan vari-

ant els seus hàbits, com ara les galeres, que cada vegada es troben més mar endins. Al-tres, com la sardina o el seitó, directament experimenten canvis en la seva quantitat i morfologia. La situació és crí-tica per al sector pesquer del peix blau de Tarragona, que veu amb preocupació com hi ha menys sardines i seitons al nostre litoral i com, a més a més, els exemplars captu-rats difícilment assoleixen la mida mínima per ser comer-cialitzables. Encara no es dis-posa d’un argument científi c ofi cial que expliqui aquesta disminució de la qualitat del peix blau tarragoní, si bé tot-hom tem que sigui per culpa d’una alteració no reversible de l’ecosistema. Actualment, el sector dóna feina a unes 250 famílies de Tarragona, Cambrils i l’Ametlla de Mar.

Des de fa temps els pescadors alerten que la població de sardi-nes i seitons (peix blau) és cada

vegada més reduïda al litoral tarragoní i que, a més a més, els exemplars són cada vegada més petits i, per tant, més difí-cils de comercialitzar. Aquesta disminució de la talla del peix

blau adult, que es va començar a detectar ara fa 5 anys, ha com-portat una baixada de preus in-sostenible per a les 18 embar-cacions que es dediquen a la captura del peix blau, una fl ota

que s’ha vist reduïda a menys la meitat en la darrera dècada. De fet, l’any 2015 es van pescar un total de 3 tones de peix blau (un 17% menys que l’any 2014) i el seu preu de venda va baixar

d’un 46% amb relació a l’any anterior. La davallada del preu va ser especialment dura en el mercat del seitó, que va passar de pagar-se a 1,57 euros/quilo a només 97 cèntims. Segons l’As-

QUÈ ESTÀ PASSANT AL MAR? Investiguen les causes de les escasses dimensions i la disminució de la població de sardines i seitons a la costa tarragonina, fet que està posant contra les cordes el sector pesquer de la demarcació

Crisi per la progressiva reducció de la mida del peix blau de TGN

Òliver Márquez,Tarragona

196 cm, chais intercambiableTelas a escoger

399€

220 cm de anchoAsientos extensiblesCabezales reclinablesChais intercambiableTelas a escoger

649€

ManualTelas a escogerMuy cómodo

289€199€285€317€

90*190

135*190

150*190

5 cm visco + 2cm de soft suaveHr. 28 kg, altura 27 cmAntiacaros

UNA IMATGE DEL PASSAT RECENT. Fotografi a a la Confraria de Tarragona el passat mes d’octubre de 2015, quan les captures de sardina i seitó ja anaven a la baixa, avantsala de la situació dramàtica que la pesca del peix blau tarragoní viu avui. / T.M.

| 9 de març de 2016 | 3Tema de la setmana

TEMA DE LA SETMANA

Si bé no es pot descartar cap hipòtesi, com ara una excessi-va població de tonyines (espè-cie depredadora de peix blau), els pescadors opinen que la progressiva disminució de les captures de sardina i seitó a la costa tarragonina és resultat d’una alteració mediambien-tal. De fet, la reducció de la mida dels exemplars de peix blau no és l’únic fenomen estrany que els professionals de la mar han observat en els dar-rers temps. Hi ha espècies, com la galera, que han canvi-at el seu comportament. De sempre, la pesca de la galera s’havia realitzat a unes 20-30 braces de la costa. Des de fa un temps, però, la seva captu-ra s’ha de fer a unes 60-80 bra-

ces mar endins, un fet insòlit en aquest crustaci tan típic de la cuina tarragonina. Una altra situació anormal que han vist els pescadors tar-ragonins és la presència mas-

siva d’una gamba blanca de petites dimensions, típica de la costa valenciana, que abans només era present a Tarrago-na de manera testimonial. Entre l’explicació més raona-ble, recollida per l’estudi bio-lògic fet a França, és que s’està produint un canvi en l’ecosis-tema que provoca que el peix no creixi. El canvi climàtic estaria modifi cant la qualitat del plàncton de què s’alimen-ta el peix blau, amb totes les conseqüències que això pot tenir en la cadena alimentà-ria. Això explicaria la pràctica desaparició de la població de sardines a la costa tarragoni-na i la davallada dels bancs de seitó, els exemplars dels quals difícilment assoleixen la mida mínima per ser pescats i, pos-

terioment, comercialitzats. A l’espera de conèixer els detalls de l’estudi realitzat a França, la direcció general de Pesca i Afers Marítims de la Genera-litat, a través del seu director Sergi Tudela, reclamarà a l’Es-tat la realització urgent d’un estudi biològic exhaustiu per esbrinar les causes d’aquests canvis a la costa mediterrània, especialment a la tarragoni-na. A banda d’aquest estudi, des de la Confraria de Pescadors s’insisteix en la necessitat d’instaurar un paquet d’aju-des estatals i europees perquè els afectats per la crisi del peix blau (siguin pescadors o arma-dors) puguin subsistir fi ns que es trobi la solució defi nitiva a aquesta situació.

sociació d’Armadors del Peix Blau de Tarragona i província, l’any passat cada pescador va cobrar un màxim de 300 euros mensuals, fet que explica la crítica situació del sector. Davant d’aquesta situació, que no té perspectives de revertir a curt termini, des de la Confra-ria de Pescadors de Tarragona ja fa més d’un any que es parla amb totes les forces polítiques de Catalunya i amb l’Institut Oceanogràfi c Espanyol per tal que s’aprovi la realització d’un estudi exhaustiu de les aigües tarragonines amb l’objectiu d’esbrinar què està provocant la disminució de la població de peix blau i la reducció de la mida dels exemplars. En aquest sentit, s’està molt atent als resultats d’un estudi medi-ambiental pagat pel Govern de França que s’ha fet al Golf de Lleó, on s’està registrant una problemàtica similar amb la població de seitons i sardines. El nou director general de pes-ca i Afers Marítims de la Gene-ralitat, Sergi Tudela, s’ha soli-daritzat amb el sector del peix blau tarragoní i s’ha compro-mès a estudiar la situació per tal de trobar solucions abans que el sector pesquer tarragoní es vegi condemnat a desaparèi-xer.

Els pescadors confi en que la crisi del peix blau arribi al Parlament de Catalunya i a Madrid per tal d’esbrinar què està passant i s’articulin mesures d’ajut

Enguany s’està trobant molta gambeta blanca, típica de la costa valenciana, i les colònies de galeres s’han establert fi ns a 80 braces mar endins

«Hi haurà un esclat social. Hi ha 250 famílies de pescadors en estat crític»

L a situació és insoste-nible i cal actuar amb urgència. Aquest és

l’advertiment que fa Esteve Ortiz, president de la Con-fraria de Pescadors de Tarra-gona, que avança que «aviat hi haurà un esclat social si no s’esbrina el perquè de la davallada del peix blau a la costa tarragonina». Or-tiz descarta que la situació sigui conseqüència d’una sobreexplotació de la mar, «ja que precisament a Tar-ragona és on fem més veda de tot Espanya i les fl otes compleixen els límits d’ho-raris i el control de xarxes de pesca». Segons els pesca-dors, tot apunta a un canvi de l’ecosistema, l’origen del qual cal determinar amb es-tudis exhaustius.

Ortiz, que recorda que a la demarcació hi ha unes 250 famílies de pescadors que vi-

uen del negoci del peix blau, reclama a les administracions catalana, espanyola i europea que actuïn amb «celeritat» i estableixin les mesures ne-cessàries per revertir la situ-ació. «Si després dels estudis es determina que cal aturar l’activitat pesquera per re-cuperar la població de peix blau, ho farem, però s’ha de

garantir un sistema d’ajuts per als afectats per sobreviu-re el temps necessari. En cas contrari, el sector pesquer de-sapareixerà a Tarragona». Or-tiz reclama que «es faci com a Cantàbria quan hi va haver la crisi del peix blau. Allà sí que va ser per la sobreexplotació pesquera, i també pels efectes del chapapote. Es va aturar la

pesca, però es va garantir la continuïtat del sector a través d’ajuts específi cs». El presi-dent de la Confraria reconeix que, a hores d’ara, el futur del sector del peix blau tarragoní «és molt incert, sobretot si es confi rma que hi ha un canvi en l’ecosistema de les aigües, com ara l’escassetat de nutri-ents o la contaminació».

Esteve Ortiz, president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, reclama ajudes d’urgència per als afectats

Es detecten canvis de comportament en algunes espècies de la fauna marina

S’està molt atent a les conclusions d’un estudi fet pel govern de França sobre les aigües del Golf de Lleó, on també s’ha detectat una gran davallada del peix blau

«A Tarragona no s’ha fet cap sobreexplotació de la mar. Els pescadors estem convençuts que es tracta d’un tema mediambiental i volem respostes»

9 de març de 2016 | 4 | Sumari i editorial

CLAUS DE LA SETMANA

Frase de la setmana

«Ciutadans és l’Hacendado del Partit Popular»

Gabriel Rufi án, diputat al Congrés per ERC

1612 18

6 8 10Missatgeria

instantània i mòbils, els més usats

Entrevista al president de la Setmana Santa

tarragonina

Segur que hi ha un sector de la ciutadania que s’estimaria més que les coses fossin d’una altra manera, que Tarragona i la Costa Daurada fos-

sin un paradís turístic per a famílies d’arreu del món, però la realitat és que les estadístiques delaten una gran dependència del territori envers l’activitat co-mercial i econòmica generada per la indústria quími-ca i la petroquímica. Establerta a les nostres comar-ques des de fa uns 50 anys, aquesta indústria és ara per ara el principal motor exportador i importador de les nostres comarques, constitueix el principal client del Port de Tarragona i és el sector que aporta més llocs de treball estables i de qualitat a la zona, tant directes com indirectes. La gran indústria química, a més a més, no ha estat impediment perquè poblacions de l’entorn s’hagin erigit en destinacions turístiques de primer nivell (només cal mirar l’exemple de Salou), si bé mai

no sabrem com hauria estat el desenvolupament turístic de la Costa Daurada sense la presència dels grans polígons petroquímics i les xemeneies. Malgrat això, tenim PortAventura, el millor parc temàtic d’Europa, i d’aquí a poc gaudirem de FerrariLand. Les potencialitats turístiques de la Costa Daurada són atractives per als inversors, una situació que costa més quan parlem de les seves potencialitats industrials. Les darreres notícies del sector petroquímic no són gens positives (deslocalitzacions, tancament de plantes, reduccions de personal, alts costos energètics, manca d’infraestructures...), fet que hauria de portar-nos a una profunda refl exió sobre quin model econòmic volem per a la Tarragona de les pròximes dècades. El territori té condicions per conservar i potenciar tot el que té, turisme i indústria alhora, però cal avançar-se als esdeveniments si no volem quedar-nos coixos en el futur.

Dependents de la química

Editorial

El Moll de la Química, futur

garantit

Exercicis per a mares i nadons a

Botiga de Salut

Tarragona, desena província de l’Estat

en exportacions

L’‘Enciclopèdia del Romànic’ dedica un volum a Tarragona

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

Atur a Tarragona: el millor febrer dels darrers 9 anysEl nombre d’aturats a Tarragona es va situar al febrer en 61.840 persones, un descens de 492 desocupats amb relació al gener. Aquesta caiguda de l’atur a Tarragona és la més important que s’ha registrat en un mes de febrer des del 2007, quan l’atur va caure a la demarcació de 770 persones. En termes anuals, la disminució de l’atur a Tarragona és de 8.057 persones, un 11,53% menys que fa un any, i encadena 32 mesos seguits de davallades.

SÍ

Dramàtica situació per al sector del peix blau tarragoní

NO

Una de les icones de la qualitat tarragonina, el peix blau, ha entrat en una profunda crisi de la qual serà molt difícil sortir. El nou director general de Pesca i Afers Marítims de la Gene-ralitat, Sergi Tudela, es mostra sensible a la problemàtica dels pescadors tarragonins i s’ha compromès a arribar on calgui per trobar una explicació a la baixada de les captures i a la pro-gressiva pèrdua de mida de sardines i seitons al nostre litoral. Tot apunta a canvis en l’ecosistema marítim, fet que posaria en seriós perill el futur del sector pesquer a casa nostra.

Un deixeble preguntava a Nasreddín:–Ens contes històries, per què, però, mai ens dius el seu signifi cat?El mestre digué:–T’agradaria que algú en oferir-te una fruita te la mastegués abans de donar-te-la?

A l’home se li ha donat la intel·ligència perquè sàpiga • dubtar.La benaurança dura mentre es té fam de fam i set de set.• Comprendre-ho tot fa ser molt indulgent.• Comprendre és el principi d’aprovar.• És millor entendre poc que equivocar-se molt.• Com el ciri, l’enteniment humà il·lumina cremant-se, • consumint-se i vessant llàgrimes.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Cal mastegar i pair

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó

redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

| 9 de març de 2016 | 5Publicitat

9 de març de 2016 | 6 | Tarragona

tarragona

Enganxats al whatsapp...

L a missatgeria instantà-nia és el servei que més ha crescut, pel que fa al

seu ús, entre els internautes tarragonins, segons l’Obser-vatori Internet 2015 de la Di-putació de Tarragona. L’en-questa anual sobre l’ús de les TIC entre els ciutadans de casa nostra també constata que el telèfon mòbil despla-ça, clarament, l’ordinador com a primer dispositiu d’ac-cés a Internet.

L’ús de la missatgeria i la comunicació instantània en general (també amb imatge, com les videoconferències) ha crescut de manera notable durant el 2015. L’augment ha estat de 15 punts i ha passat

de ser utilitzada pel 65% dels internautes el 2014, al 80% el 2015. Es tracta del tercer ser-vei més usat pels internautes tarragonins per darrere, no-més, de la cerca d’informació (96%) i del correu electrònic (95%). En termes globals, un 67% de la població utilitza missatgeria i comunicació instantània de manera habi-tual, bé a través de l’ordina-dor o bé mitjançant disposi-tius mòbils.El telèfon mòbil és ja el dispo-sitiu més triat com a primera opció per a connectar-se a in-ternet. De fet, per a un 42% d’usuaris és el primer mitjà per accedir a la xarxa i per a un 27% és el segon. Per dar-

rere, es troba l’ordinador de sobretaula, que usen com a dispositiu preferent un 27% i el portàtil, que trien en pri-mer lloc un 24% dels usuaris. L’any 2014 el telèfon mòbil era la segona millor opció de connexió per als usuaris, per darrere dels ordinadors de sobretaula i per davant dels portàtils.Les aplicacions mòbils més utilitzades tenen a veure amb la missatgeria instantània (WhatsApp, Line, Skype…) que utilitza el 74% dels usua-ris de mòbils. Destaca, també, l’ús d’apps de xarxes socials (un 50%) i de correu (un 43%) entre els usuaris de mòbils amb connexió a internet.

El 67% de la població utilitza el servei de missatgeria instantània de manera habitual, segons l’Observatori Internet de la Diputació 2015

tECnoLogIa

| 9 de març de 2016 Opinió | 7

OPINIÓ

Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

CERTIFICADOS MÉDICOS,PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES

Y CAZADORES

977 23 55 77OFTALMOLOGÍA

URGENCIAS: 629 25 23 24

CENTRO MÉDICOROMA

Confiï’ns la gestió del seu pis,més de 35 anys d’experiència ens avalen

Aicat 4.746

E ls qui som una mica –o un bon tros– grans re-cordem la crisi que so-

fririen les processons –totes, però molt especialment les de Setmana Santa– en temps immediatament posteriors al Concili Vaticà II. Hi va infl uir un fet que no tenia res a veure amb la vida religiosa, però sí que tingué un fort impacte so-cial: allò que es va anomenar el fenomen del «sis-cents», és a dir, la divulgació del cotxe utilitari posat a l’abast de la classe mitjana. Aprofi tar uns pocs dies festius per fer una sortida familiar esdevingué una obsessió i quasi una ne-cessitat. Però hi hagué una altra raó

més profunda i important: la celebració del Concili Vati-cà II als anys seixanta, que a casa nostra coincidia amb els últims temps del règim fran-quista. La revisió de la vida cristiana feta pel Concili Va-ticà II qüestionava una pietat purament tradicional i posava en dubte manifestacions reli-gioses que per a molts anaven unides a l’anomenat «nacio-nalcatolicisme». No és que ha-guessin començat en aquest període, però sí que en ell es van fomentar i enfortir. Crec que els dos factors, la revisió conciliar i el refús a l’anterior règim polític, van unir-se en un cert desdeny, entre altres coses, a les processons, espe-cialment entre les persones religiosament més practicants i crítiques. El pensament d’aquestes persones pot sin-tetitzar-se en aquella dita que va tenir tant èxit en aquella

època: «el dia en què la policia té menys feina –es deia– és el Divendres Sant, quan tots els lladres van a la processó». Les coses han canviat amb el temps. Tot i que continua ha-vent-hi molta gent que apro-

fi ta aquests dies per fer una breu sortida de casa, s’ha aca-bat el fenomen «dels sis-cents». D’altra banda, freqüentment la marxa d’alguns es compen-sa amb la vinguda d’altres que viuen fora i aquests dies

tornen al seu lloc d’origen o bé hi vénen de turisme. Sigui el que sigui, el cert és que les processons de Setmana Santa han tingut una revifalla que ningú podia esperar fa cin-quanta anys.

DE L’ESPLENDOR DEL NACIONALCATOLICISME A LA CRISI POSTCONCILIAR

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

Les processons de Setmana Santa: folklore o professions de fe?

9 de març de 2016 | 8 | Territori

tarragona

Joaquim Julià ens rep a l’església de Sant Agus-tí, que recentment ha

estrenat nova senyalització, tant externa com interna, dels passos que acull de ma-nera permanent; un pas més cap a la consolidació del tan esperat Museu de la Setmana Santa de Tarragona. Amb ell parlem de la situació actual del projecte, de quins objec-tius es persegueixen i de com es treballa per assolir-ho des de l’entitat que ell presideix. També parlem de la Setmana Santa que ja s’acosta, amb novetats significatives com la realització d’una nova pro-cessó o la reducció del temps en la recollida dels passos de la processó de Divendres Sant.

Som a les beceroles del defi-nitiu Museu de la Setmana Santa de Tarragona? Sí, estem en l’escenari princi-pal de l’aposta global que fem per explicar el nostre patrimo-ni religiós, des de la petjada que hi van deixar els primers cristians fins a la nostra Set-mana Santa. Volem fer una museïtzació a consciència i per fer-ho no disposem només

de l’església de Sant Agustí sinó d’altres espais, com altres esglésies, la Catedral, el Museu Bíblic...

Sembla que amb la configu-ració actual de l’Ajuntament el projecte agafarà embran-zida...Miri, la ciutat ha de fer tot el possible per atreure l’anome-nat turisme religiós, perquè la ciutat té una vàlua molt important en aquest aspecte. Però no tan sols ho és des del punt de vista religiós sinó tam-bé cultural. Tenim una marca que altres ciutats no tenen, com és la nostra Setmana San-ta, a més de veritables joies arquitectòniques com les dues úniques obres documentades d’Antoni Gaudí a la província, que estan situades a l’església del Sagrat Cor. Per donar a conèixer tot això, cal treballar bé per donar-li forma i també ampliar l’horari de visites. Evidentment, això implica un cost econòmic i de personal que requereix la im-plicació de tothom: de l’Ajun-tament, de les entitats... Tota col·laboració serà ben rebuda.

En quin punt es troba aquest projecte de museïtzació ara mateix? Com dic, des de l’Associació d’Agrupacions de Setmana

Santa volem crear un projecte cultural que realci el valor el patrimoni religiós de la ciutat, amb la Setmana Santa com a element principal. I volem fer-ho d’una manera coherent i unificada. De moment, hem començat per convertir l’es-glésia de Sant Agustí en espai permanent d’exposició de dife-rents passos i ara estem treba-llant en el disseny d’una imat-ge unificada i en la millora de la senyalització dins l’església. En un futur volem millorar la mobilitat i la visibilitat dels passos dins l’església, per la qual cosa potser caldrà plan-tejar-se substituir els bancs per cadires i acabar d’instal·lar llums LED que aportin més ca-lidesa a la visió dels conjunts arquitectònics, per exemple. Altres edificis religiosos que acullen passos també han ma-nifestat l’interès a mostrar-los i també tindran aquesta senya-lització uniforme que doni cos al conjunt.

A banda de l’exposició per-manent, què més està pre-vist fer a Sant Agustí? Ja hem començat a utilitzar aquest espai per fer concerts, conferències i, ara que s’acos-ta la Setmana Santa, per fer les presentacions dels opus-cles. També crearem un espai d’exposició al pis superior on

les diferents confraries puguin mostrar-se a la ciutadania i als visitants.

Parlem de la Setmana Santa d’enguany que presenta al-gunes novetats. La primera, el canvi en la recollida de passos de la processó de Di-vendres Sant... Sí, aquest any els passos no es-peraran que els Armats els pas-sin a buscar sinó que després de la salutació començaran a caminar ja cap a la plaça del Rei. D’aquesta manera creiem que la recollida s’escurçarà com a mínim una hora i tot s’agilitzarà molt més. D’aques-ta manera disposarem de més marge de maniobra fins al co-mençament de la Processó.

Com es prenen les decisions que afecten l’organització dels actes?Cada any, quan acaba la Set-mana Santa, i en particular la Processó del Sant Enterra-ment, cada entitat i confraria es reuneix per fer-ne balanç. Abans de l’estiu, cap al maig, es posen en comú totes les valoracions i s’extreuen les conclusions pertinents. Cap a la tardor es busquen i es plantegen les solucions i, a principis d’any, es prenen les decisions que afecten la pro-cessó d’aquell any. D’aquesta

manera totes les decisions són consensuades.

Igual que la realització d’una nova processó a la Part Bai-xa?Sí, el Dissabte de Passió, la Confraria del Cristo del Buen Amor i Ntra. Sra. de la Amar-gura faran la seva Procesión de Pasión en commemoració del 20è aniversari de la primera sortida del Cristo del Buen Amor, l’any 1996. Ells estan molt il·lusionats i nosaltres ho compartim.

«Hem de treballar per atreure el turisme religiós»

Joaquim JuliàpresidenT de l’AgrupAció d’AssociAcions de lA seTmAnA sAnTA de TArrAgonA

Carme LópezTarragona

Joaquim Julià a l’església de Sant Agustí de la Rambla Vella./Tomàs Varga

actes previstos

Presentacions opuscles ·Dimecres 9: Gemi Page-sos, 20 hores, església de Sant Llorenç ·Dijous 10: Associació la Salle, 20 hores, església de Sant Agustí·Divendres 11: Cristo del Buen Amor, 20,30 hores, església de Sant Nicolau·Dissabte 12: NP Jesús de la Passió, 18,30, església Sant Joan Baptista

·Diumenge 13, pregó de la Setmana Santa a càrrec d’Enric Vendrell, 19 hores, a l’església de Sant Agustí.

El projecte de museïtzació preveu uniformitat en la senyalètica de tots els espais de la Setmana Santa

| 9 de març de 2016 Territori | 9

tarragona

La llar municipal de Bonavista mostra la seva experiència en pedagogia interactiva

E l dimarts dia 8 de març l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Balleste-

ros va inaugurar l’exposi-ció ‘Pedagogia interactiva o l’art de facilitar la comuni-cació entre els infants’, or-ganitzada per l’equip de la llar d’infants de Bonavista. Aquesta exposició, que serà itinerant, s’ha inaugurat al Centre Cívic de Bonavis-ta i al mes d’abril estarà a l’Institut Municipal d’Edu-cació de Tarragona (IMET, Ramón y Cajal, 70) per, posteriorment, anar fent la roda per tots els centres cí-vics. D’altra banda, els dies 5 i 27 d’abril el saló d’actes de l’IMET es projectarà el ‘Muntatge audiovisual so-bre l’experiència de la pe-

dagogia interactiva’, a par-tir de les 17 hores.

Parlem amb Amèlia Llort, di-rectora de la Llar d’infants de Bonavista, perquè ens expli-qui per quin motiu han mun-tat aquesta exposició.«M’han fet sovint aquesta pregunta i el primer que se m’acut és que volem donar a conèixer una manera de fer que anomenem «aproxima-ció interactiva», que consis-teix a facilitar que els infants es relacionin entre ells. No-saltres ho apliquem a la llar d’infants, però hi ha alguns països d’Europa que treba-llen amb aquest enfocament a la llar i a l’escola, tant a in-fantil com a primària i secun-dària».

Llort explica que aquesta pe-dagogia es basa en una con-cepció de l’infant com a ésser competent i per això priorit-za les trobades entre els in-fants. «L’adult no és el centre, l’adult no és directiu, és el facilitador que pensa i propo-sa l’espai on els infants han d’actuar, experimentar, clas-sificar, fer com si, compartir espais i significats, exercitar la seva psicomotricitat». I això és així en infants d’orí-gens socials i culturals diver-sos, en un moment de la seva vida fonamental per al seu creixement i evolució. Tanmateix, i tornant a l’adult, la seva presència és indispen-sable per poder anar avan-çant i proposar canvis. Un adult que observa, un adult

que l’infant sap i reconeix. «Hi ha precursors d’aquesta manera de fer dels quals en parlem a l’exposició, com són Freinet, Vigotsky, Wallon... i Mira Stambak, que als seus 90 anys continua militant en aquesta línia», assegura Llort. Aquesta activitat està dins de les propostes del Pla d’Entorn de l’Ajuntament de Tarragona i des de la llar d’infants muni-cipal es valora com una bona ocasió per fer difusió de la manera de veure l’infant en què ells creuen i una manera de pensar i presentar l’acte pedagògic que defensen. «Tot l’equip i també els alum-nes i els professors d’educació infantil del Vidal i Barraquer ens hem posat mans a l’obra per ensenyar fotos, vídeos i

textos al voltant d’aquesta aproximació. Tothom hi és convidat. Ens agradaria que aquesta concepció de l’edu-cació i les relacions humanes entusiasmés el públic tant com ens emociona a nosal-tres», conclou Amèlia Llort.

El centre educatiu de la Xarxa Sanitària de Santa Tecla inaugura una exposició al Centre Cívic de Bonavista

educació

La mostra, que és itinerant, es traslladarà al mes d’abril a l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET)al carrer Ramón y Cajal, 70

La conselleria de Festes de l’Ajuntament de Tarragona con-voca el concurs d’idees per a la imatge gràfica de les Festes de Santa Tecla 2016, que és obert a totes les persones que hi vul-guin participar i, especialment,

als professionals del disseny gràfic i la publicitat. La temà-tica enguany és lliure i oberta. Haurà d’inspirar-se en qualse-vol aspecte relacionat amb les festes de Santa Tecla, valorant-se especialment que la imatge

reflecteixi l’esperit participatiu i popular de la festa, les seves arrels patrimonials i l’equilibri entre tradició i modernitat que la caracteritza. Recordem que les persones interessades hau-ran de presentar els originals

entre el 15 i el 29 d’abril amb-dós inclosos, i es podran lliurar a qualsevol de les oficines de l’OMAC.El jurat es reunirà abans del 15 de maig per triar la millor pro-posta valorant la qualitat artís-

tica, l’expressivitat i l’originali-tat del disseny, l’expressivitat del cartell com a reclam i imat-ge de les festes, i la idoneïtat de la imatge aplicada en els dife-rents suports demanats tant en paper com en format digital.

Obertura del concurs d’idees per decidir la imatge gràfica de Santa Tecla 2016

festes

9 de març de 2016 | 10 | Territori

TERRITORI

ECONOMIA

La Cambra de Comerç de Tarragona es congratula dels bons resultats del

comerç exterior tarragoní durant el 2015. Les exporta-cions creixen i les importa-cions disminueixen. O, dit d’una altra manera, el terri-tori incrementa les vendes de productes a l’estranger un 2,5% i redueix la deman-da un 10,4%. Això si parlem en milions d’euros, és clar. Perquè si ens fi xem en el volum de tones que entren i surten de les comarques de Tarragona, la pauta es cap-gira i les exportacions ca-uen un 2,9% alhora que les importacions s’enfi len un 6,3% més que l’any 2014. O sigui, que s’ha venut menys però més car i s’ha comprat menys però més barat. I per quadrar aquesta equació no-més necessitem una dada: el preu del petroli. «Penseu que el preu del cru està a nivells del 2005», recorda el tècnic del gabinet d’estudis de la Cambra, Jordi Càceres.

El saldo comercial i la taxa de cobertura també arriben als índexs anteriors a la crisi gràcies a la caiguda del barril Brent. Segons, els tècnics de la Cambra aquests són uns símptomes inequívocs de re-cuperació i, per aquest motiu, animen les empreses a llen-çar-se a «l’aventura exterior» i més tenint en compte que «el creixement mundial del PIB es recupera amb una previsió del 3,5%», tal com comenta el president de la Comissió de Comerç Exterior de la Cambra de Tarragona, Sergi Vives. No

es pot oblidar, però, que «la recuperació avança de mane-ra desigual a Europa (on van a parar més del 80% de les ex-portacions del territori) i, per

tant, recomanem diversifi car mercats en diferents països i àrees».I és que, ja fa anys que el con-tinent africà és la nineta dels

ulls de la Cambra de Tarrago-na. Les missions empresarials que fa l’ens tarragoní adqui-reixen fama estatal i les ex-portacions d’empreses a l’Àfri-ca han crescut no només a la província sinó arreu de l’Es-tat. Tant és així que, durant el 2015, Àfrica ha passat a ser la segona àrea d’exportació igualant al continent americà amb més del 6% de les vendes internacionals del territori. «A l’Àfrica està tot per fer», afi rma el responsable d’inter-nacionalització de la Cambra, Roberto Barros. «Es preveu un increment substancial de la població fi ns al 2050, s’han de construir moltes infraes-tructures i s’han d’instal·lar plantes de manufactura ali-mentària».Amb tot, les empreses tarra-gonines encara exporten la major part dels seus produc-tes a França, Alemanya i Itàlia.

S’ha percebut un creixement important de vendes al Regne Unit i Portugal. I gràcies a la depreciació de l’euro, els Es-tats Units s’han convertit en un nou pol d’atracció per a les empreses exportadores del territori que el passat 2015 van arribar a les 2.578 entre PIMES i grans indústries quí-miques. Una xifra que supera en un 18% les 2.181 que hi ha-via abans de l’inici de la crisi el 2008.

Tarragona a l’Estat

Tarragona ha registrat un increment de les exportaci-ons per sota del total català i també de l’estatal. Tot i això, i gràcies al fet que el 2009 es va augmentar considerablement la venda a l’exterior, la pro-víncia és la desena d’Espanya que més exporta. Les comar-ques de Tarragona ocupen la segona posició en l’exportació de matèries plàstiques, de pro-ductes químics orgànics i car-bó. Mentre que en la venda a l’exterior de petroli i derivats, de preparats alimentaris i apa-rells elèctrics és la quarta.

Tarragona, desena província de l’Estat en exportacionsEls productes químics semifacturats representen gairebé la meitat del valor de les vendes internacionals que fa el territori

Oriol Montesó,Tarragona

Imatge de la roda de premsa de la presentació de l’estudi sobre el balanç d’exportacions i importacions de les comarques de Tarragona durant l’any 2015, elaborat per la Cambra de Comerç de Tarragona.

La indústria química de Tarragona continua liderant el mercat exportador de tot l’Estat i ocupa la tercera posició en exportacions químiques

| 9 de març de 2016 Territori | 11

TERRITORI

EL VENDRELL

El dimarts 8 de març es va obrir el període de sol·licituds per a plans

d’ocupació del projecte Mi-llorem el barri del programa Treball als Barris. En concret, es tracta de 10 contractes de peó de neteja viària, que for-maran part d’una brigada que s’encarregarà del man-teniment i la neteja dels car-rers del nucli antic del Ven-drell.

Les persones benefi ciàries d’aquests plans d’ocupació, a

part d’haver de complir altres requisits de les bases de la con-vocatòria, han de ser veïns i ve-ïnes de la zona del Pla de Bar-ris i s’han de trobar en situació d’atur i no rebre cap subsidi per desocupació.A partir del 19 d’abril, els se-leccionats es posaran a disposi-ció de la regidoria de Medi Am-bient, Sostenibilitat i Serveis Ambientals, que serà l’encar-regada d’organitzar les tasques d’aquesta brigada de neteja viària.La durada dels contractes serà

de sis mesos.El regidor d’Ocupació, Ken-neth Martínez, acompanyat per la regidora de Règim In-tern, Camil·la Barnadas, ha ex-plicat que «l’objectiu d’aquest projecte és facilitar l’accés a l’ocupació a persones aturades, que tenen difi cultats a l’hora de trobar una feina, i mantenir en bones condicions els carrers del nucli antic, tant per als ve-ïns com per a les persones que ens visiten» Les sol·licituds es podran presentar fi ns al 21 de març a l’EINA i al SAC.

Un pla d’ocupació donarà feina deu personesEs tracta de contractes de peó de neteja viària per formar part d’una brigada

VILA-SECA

La Biblioteca pública recull llibres obsolets per crear una escultura La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca i la Biblioteca, amb la col-laboració de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, organitzen una recollida de llibres vells, obsolets o mal-mesos amb l’objectiu de crear una escultura que serà expo-sada durant la diada de Sant Jordi a Vila-seca. Amb la fi nalitat de transfor-mar el llibre, un objecte sim-bòlic i referent de la cultura escrita, en una obra d’art, tot-hom que hi vulgui participar podrà lliurar els seus llibres fi ns al 31 de març a la Bibli-oteca de Vila-seca. El Biblio@

ccés La Pineda, ubicat al Cen-tre Cívic, l’escola La Plana i el Patronat Municipal de Turis-me de Vila-seca també seran espais de recollida per als qui vulguin donar els seus llibres.Sota el paraigua de tres eixos fonamentals com són la par-ticipació ciutadana, la trans-formació i el reciclatge de materials i la creació artística, aquest projecte pretén donar una nova vida i un nou ús a qualsevol tipus de llibre com ara enciclopèdies, llibres de text, llibres de butxaca, llibres infantils i, en general, qualse-vol format de llibre obsolet i en desús.

9 de març de 2016 | 12 | Especial

PORT DE TARRAGONA

L’ampliació del Moll de la Química ja està al 90% d’ocupació empresarial

E l Port de Tarragona és líder a la Mediterrània i a Espanya pel que fa al

volum de productes químics i petroquímics moguts a les seves instal·lacions. També constitueix un motor bàsic de localització i logística del sistema productiu del sector. A més, el Port de Tarragona és un port hub (de distribució) en el tràfi c de productes pe-troquímics. Així, els vaixells petroquímics amb més ca-pacitat atraquen a les instal-lacions del Port de Tarragona i des d’aquí es distribueix el tràfi c en vaixells més petits a altres ports mediterranis.

L’ocupació de l’ampliació del moll de la Química del Port de Tarragona és un fet, atès que el 90% del seu espai ja està en trà-mit de sol·licitud de concessió i es preveuen inversions pri-vades importants. Vopak Ter-quimsa va ser la primera em-presa a anunciar una inversió a l’ampliació del moll de la Qu-ímica de 7,5 milions d’euros. Ara, és una altra empresa que ja opera al Port de Tarragona, Euroenergo, qui ha sol·licitat l’ocupació de 9 hectàrees per construir un nou punt d’atra-cada i nous tancs a l’esplanada del moll. Aquestes noves inver-sions permetran la descàrrega simultània de dos grans vai-

xells químics al mateix moll. L’ampliació del moll de la Química es va inaugurar el juliol del 2014 i es va posar a disposició dels operadors 1.200 metres de nova línia d’atracament distribuïda en

tres alineacions, amb calats màxims de 16,5 metres i 18 hectàrees de superfície terrestre. El Port de Tarragona va obtenir durant el 2015 unes xifres de creixement importants del trà-

fi c de productes químics, uns 2,5 milions de tones durant tot l’any passat. El potencial del Port de Tarragona com a hub químic de la Mediterrània és la seva ubicació geoestratègica clau i privilegiada; uns serveis

logístics efi cients, infraestruc-tures especialitzades i l’efi ci-ència en la prestació de serveis orientats a la diversitat dels productes petroquímics.Les instal·lacions portuàries es-tan directament connectades

El 60% de l’activitat del Port està vinculada al sector petroquímic. Anualment es mouen més de 22 milions de tones d’aquest tipus de tràfi c

| 9 de març de 2016 Especial | 13

PORT DE TARRAGONA

per canonada amb la indústria química.Els factors que aporten com-petitivitat al Port de Tarragona pel que fa als tràfi cs de pro-ductes químics i petroquímics són les noves infraestructures que donen servei a la indústria implantada al territori com la terminal intermodal ferrovià-ria del Port de Tarragona, ubi-cada al costat de la terminal de contenidors i amb connexió directa amb el centre indus-trial químic més gran del sud d’Europa, així com les oportu-nitats que aporta el moll de la Química i el clúster ChemMed Tarragona, com a refl ex de la simbiosi entre Port de Tarra-gona i indústria petroquímica, constituït amb l’objectiu de consolidar el teixit de les in-fraestructures, instal·lacions productives i portuàries, in-dústries auxiliars, centres d’in-vestigació i nivell de formació.Així doncs, el Port de Tarra-gona té unes infraestructures molt competitives amb instal-lacions portuàries que dispo-sen dels majors calats de la Mediterrània i amb una infra-estructura logística de primer nivell vinculat al potent polí-gon petroquímic del territori.

L’empresa Euroenergo ha sol·licitat disposar de 9 hectàrees per a construir un nou punt d’atracada i nous tancs a l’esplanada del Moll de la Química

El Port destinarà 36 milions d’euros d’inversió en millores i noves infraestructures aquest 2016Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, va anunciar ara fa uns dies en roda de premsa que el Port de Tarragona preveu destinar més de 36 milions d’euros a inversions en infraestructures portuàries (13,7 MEUR), en actuaci-ons ferroviàries i logístiques (14,5 MEUR), en seguretat i protecció (2 MEUR), en ex-propiacions i adquisicions (2,1 MEUR) i en innovacions informàtiques, intangibles i d’altres (3,6 MEUR). A aquesta quantitat de 36 milions d’euros cal afegir la inversió procedent de l’activitat privada de les empreses establertes en terrenys portuaris, que aquest 2016 està prevista en uns 18,65 milions d’euros (uns 45 milions en el tri-enni 2015-2017). «Una part important d’aquesta inversió es destinarà precisament a condicionar el nou espai del Moll de la Química, tant pel que fa a accessos i vials com a serveis per a les noves empreses que s’estableixen a la zona», va afi rmar el president del Port de Tarragona.Quant als projectes industrials més rellevants que el Port de Tarragona impulsarà al llarg dels pròxims 10 mesos, a banda de l’ocupació del Moll de la Química, cal destacar «l’inici del projecte de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) de 100 hectàrees» (que està pendent de l’aprovació de la Comissió d’Urbanisme), la fi nalització de la tramitació tècnica i ambiental del contradic dels Prats per tal de començar les obres l’any 2017 i l’impuls del nou pla director del Port de Tarragona, «document que haurà de preveure les noves grans infraestructures i el seu creixement fi ns a l’any 2035». Aquí serà important el contradic dels Prats, que inclourà espais de càrrega general i l’ús temporal dels creuers, i d’un gran moll de 30 hectàrees projectat més enllà del Far de la Banya. A més, el pla inclourà una ampliació al costat del Passeig de l’Escullera i del Port Esportiu, que acollirà la terminal urbana de creuers defi nitiva, xifrada en 80 MEUR. Pel que fa als projectes més vinculats a la ciutat, enguany serà realitat la passarel·la per a vianants que connectarà el centre de Tarragona amb la platja del Miracle, la remodelació de l’antic edifi ci de la Policia Portuària (per habilitar-lo com a espai per a entitats vinculades a l’APT i ofi cina de serveis portuaris), les obres de rehabilitació de l’antic Pòsit de Pescadors (La Puda), la implantació de noves fases del projecte KM 0 i trobar una sortida a l’antic edifi ci de l’APT, entre altres.

Josep Andreu, president del Port de Tarragona, fotografi at al seu despatx.

9 de març de 2016 | 14 | Especial

EMPRESES

Alfons López, responsable del SEM a Tarragona, mostrant l’equipament dels nous Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR). / T. VargaAlfons López, responsable del SEM a Tarragona, mostrant l’equipament dels nous Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR). / T. Varga

Miguel A. RodríguezPRESIDENT AEST

L ’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST) integra empreses

dedicades a la prestació de serveis de manteniment in-dustrial i serveix auxiliars en general. Parlem amb el seu president.

Què és l’AEST?És una associació que engloba les empreses que donen servei al món industrial de Tarragona.

Com i per què sorgeix?Neix el 2006 després de detectar una sensació dins de l’AEQT que necessitava un interlocutor únic per poder tractar temes que tin-guessin a veure amb el món que envolta les empreses. Des del punt de vista de la seguretat, de la formació, de la qualitat del treball…

Interlocució perquè parlem de molts milers de treballa-dors, no?Pensa que a l’AEST es mouen uns 6.500 treballadors en front dels 4.000 de l’AEQT. Entrem dins de les químiques molts més professionals que els que hi ha en plantilla. I això no es veu normalment però l’impacte

econòmic és molt important.

Quina ha estat la tasca de l’AEST durant aquests deu anys?Bàsicament activar, promoure i fer que funcioni, juntament amb l’AEQT, tot el tema de se-guretat a les empreses marcant pautes i normes de projectes de seguretat propis entre empre-ses; coordinant que la formació dels treballadors de totes les empreses químiques sigui la mateixa; promovent la forma-ció dual, fent convenis amb els col·legis professionals perquè les empreses es comprometin a contractar…

I ara què toca?Ara estem en una altra fase. El món ha canviat després de la crisi. Hem de desvincular-nos cada cop més de la química i obrir-nos a la resta d’indústries. Pensa que qualsevol empresa de serveis que ve a Tarragona vol associar-se a l’AEST pel networ-king que generem. Un 85% dels treballadors del sector perta-nyen a la nostra associació.

Quins són els serveis més de-mandats?

Els serveis estrella en qualsevol petroquímica són el manteni-ment mecànic o electromecà-nic. Però n’hi ha moltíssims més: l’enginyeria, la jardineria, les neteges industrials…

Les químiques tendeixen a l’externalització?Ara estem en una fase neutra. Les empreses que contracten, no agafen gent pròpia. La tendèn-cia és tenir el mínim personal propi posible i el màxim exter-nalitzat. Perquè tenir personal propi no és tenir una persona avui sinó que és un projecte de futur. I això les grans multina-cionals ho han abandonat per-què ja no fan projectes a llarg termini. En canvi, les empreses de serveis sí, perquè el servei és nucli del treball de l’empresa. Quan em marxa un treballador em dóna un disgust perquè he invertit molt en aquesta perso-na. L’esperit d’una empresa de serveis és aquest: donar serveis. El d’una empresa química és fer productes. És com si jo, en comptes de contractar la nete-ja, generés una activitat pròpia de neteja de les instal·lacions. Aquest no és el meu negoci, no em sortiria a compte.

«No tot és la química. Hem d’obrir-nos a la resta d’indústries»

| 9 de març de 2016 Opinió

OPINIÓ

| 15

S embla que no podem viure sense moure gresca. De gresques, evidentment, n’hi ha de moltes menes: hi també hi fi co les «gresques religioses». I deixeu-me dir, d’entrada, que hi ha o hi veig una gran diferència entre «gresca» i «festa», i no em

feu dir com la veig, aquesta diferència. Només sé dir que la gresca, qualsevol gresca, «cansa»; en canvi, la festa deixa una sensació enorme de benestar. (I tots podreu o po-dríeu comprovar-ho, tant si es tracta de la festa dels sentits, com de la festa de l’esperit, com de la festa de l’amor...).

Arribades aquestes dates, els nostres carrers s’ompliran de «manifestacions religioses»: les processons de Setmana Santa. I en aquestes processons, enmig de molts «misteris», desfi larà la imatge del Sant Crist, mort a la creu. Sé que molta gent assisteix al pas de les processons, i que ho fa amb un gran sentiment religiós. I, al pas del Sant Crist, molta gent es posa de genolls.

Però, fora de les processons, el Sant Crist passa de moltes maneres davant dels nos-tres ulls, uns ulls aclucats, mig-oberts o esbatanats, uns ulls encuriosits, interessats o distrets. Hi passa en la corrua de gent mig baldada de cos o d’ànima, que no sap com fer-s’ho per a continuar portant la creu. I, al pas d’aquest altre Sant Crist, dic –i ho dic a tothom, creients o no–: Agenolleu-vos!». Sí, sí, poseu-vos de genolls i adoreu el dolor humà, perquè és el gran sagrament d’un Déu que va voler morir en una creu.

Naturalment, això d’adorar el sofriment no vol dir, de cap manera, «sacralitzar-lo» i, per tant, fer-lo intocable. Al contrari. Posar-se de genolls és l’actitud d’aquell qui vol rebre amb la màxima intensitat possible un encàrrec especialment important (com quan «reps», de genolls, els primers passos d’un infant que comença a caminar). Veieu? «Rebre» el sofriment no és rebre bastonades, sinó acollir-lo, fer-lo nostre i carregar-nos-el a les espatlles, com va fer el Bon Samarità amb el captaire malferit en el camí.

Seria una llàstima convertir el pas del Sant Crist –qualsevol mena de pas del Sant Crist– en una mena d’espectacle; una llàstima i una mena de profanació i de sacrilegi. I penso que sacrilegis i profanacions d’aquesta mena no són tan infreqüents com caldria desitjar. A mi, la Setmana Santa, tal com la celebrem, em sona molt a espectacle (que, per a reblar-ho més, es converteix en un atractiu turístic). Ho sento.

A prop del riu Danubi, a l’altura de les Portes de Ferro, trobaren una tomba dels huns i pensaren que

era la darrera llar d’Atila, però després comprovaren que pertanyia a un impor-tant cap del mateix poble. Estudiava amb l’equip d’arqueòlegs i callava quan loca-litzaren uns pergamins ben conservats, els quals contenien cinquanta paraules en tres idiomes: hun, llatí i català. Per exemple:Signe hun Llatí Català(Estrany dibuix) Aurum Or(Estrany dibuix) Servus Esclau

Semblava un breu diccionari, però sabem que el català, com a llengua romànica, ve del llatí vulgar i apareix per primer cop a Les homilies d’Organyà (segle XII). Per què es llegia l’any 452? Tenia la solució, però en

aquell estiu del 2011 aclarir-ho era una bogeria. Avui us contaré la història.Als anys 90 del segle XX, quan encara els ordinadors, Internet i e-mails no domina-ven el món, jo entregava les meves poe-sies mecanografi ades a un cercle literari i amb pressa em dirigia a la ciutat on els escriptors m’esperaven. De sobte el meu cotxe es va aturar misteriosament en una petita vall al vespre. El sol escalfava molt per ser hivern i, mentre observava el mo-tor espatllat, les meves forces fallaren i vaig perdre la consciència. Quan vaig despertar, em vaig veure aja-gut en un llit envoltat de noies de trets asiàtics. Davant meu arribà un home d’alçada mitjana i cabell blanc. Després d’uns intents, ens vam entendre en llatí. Vaig dir que venia d’un llunyà regne i ell es presentà com a Àtila, rei dels huns. Re-cuperat, vaig sortir de la tenda per veure un immens campament. No era cap pel-lícula... Em trobava al segle V! Passades unes hores, el cap em cridà a la seva ca-bana-palau i em preguntà dades del meu país. Aquell temible home sopava en plats i coberts de fusta i era molt auster. I també, el mateix poble. Jo deia que al meu regne els dirigents no renunciaven a cotxes ofi cials (o carruatges luxosos), operacions milionàries i comissions (o botins).

J o, quan veig segons quins dirigents i n’observo les accions, a part de posar-se’m els pèls de punta, em pregunto si hem après res de la Histò-ria. Perquè resulta que un dels objectius de la Història és aprendre dels

errors del passat per no repetir-los en el futur. Però la majoria de vegades els fets no se succeeixen sols, sinó que tenen la mà de l’home –alguns cops, de la dona– al darrere. Em permeteu que sigui escèptica respecte a aprendre del passat? Repassem-ho.La lliçó de la bomba atòmica és una lliçó perduda. Què hi fa que a Hiroshima i Nagasaki hi perdessin la vida un quart de milió de persones de manera im-mediata i uns quants milers més tard, per efectes de la radiació? Sembla que la fascinació pel poder que atorga el fet de posseir-la fa oblidar les terribles conseqüències que va tenir la seva utilització. A Corea del Nord, el seu líder Kim Jong-un fl irteja amb el seu veí xinès, Xi Jinping –amb aquests noms, s’han d’entendre per força, sí o no?–; les seves proves nuclears i bombes atòmiques els alimenten la fantasia, que potser no ho és tant, de dominar tot el món oriental. De moment. La xenofòbia va provocar durant el nazisme sis milions de jueus morts, fet que va esgarrifar el món sencer, però això no va impedir que cinquanta anys més tard, a la Guerra de Bòsnia, es produís el genocidi de milers de bosnians, en nom de la neteja ètnica, mentre Europa s’ho mirava i l’ONU era incapaç de posar-hi remei. A l’Iraq, el buit de poder provocat per la retirada dels americans va propici-ar que s’hi instal·lés Estat islàmic amb l’excusa d’ajudar els rebels. Ha après Bashar al-Assad a Síria, la lliçó? No, i s’ha repetit la història, increïblement propera en el temps i en l’espai. El dirigent sirià no només ha afavorit l’en-trada d’Estat islàmic, sinó que també ha massacrat una bona part dels seus súbdits. I tot per mantenir-se en el poder.No tan lluny de nosaltres, Putin somnia amb l’esplendor perduda de l’URSS i més enllà i, a vegades discretament i d’altres no tant, va fent passes i guanyant terreny. Tots sabem que l’afany i la lluita pel territori han estat la causa de la majoria de les guerres que hi ha hagut al llarg de la història.El més curiós és que més de la meitat de la població d’aquests països adora els seus líders. És la promesa d’un estat fort allò que els captiva? Si és així, a qui importen les lliçons de la Història?En aquests moments, al país més poderós del món els americans decideixen quins candidats, republicà i demòcrata, s’han de disputar la presidència dels Estats Units. Per la banda republicana ja gairebé ho tenen decidit: el seu pre-ferit és Donald Trump. Donald Trump, home gros d’expressió sorruda, bona tofa de cabell, entre cendra i pèl roig, empresari, multimilionari, mediàtic, infl amat en els seus parlaments, un bon dia es va cansar de fi nançar cam-panyes presidencials i es va dir: I per què no la meva? El populista Trump, que està seduint gairebé la meitat dels nord-americans amb el seu discurs, parla d’enemics exteriors i de culpables interiors, causants de la pèrdua de lideratge dels Estats Units. A algú li sona? Xenòfob? I tant! Polèmic? Més. Provocador? Encara més. Unes quantes cadenes de TV, altres mitjans, la co-munitat científi ca, el creador de Facebook i molts sectors infl uents se li han posat en contra. Els demòcrates el temen i els mateixos republicans fan ali-ances perquè no guanyi. I amb tot, està guanyant les primàries. Sabent que els americans coneixen el seu discurs a priori, em torno a preguntar com en pot ser de seductor si s’albira essent ciutadà d’un estat omnipotent. Hi ha governants que provoquen que la humanitat en comptes de progres-sar, regressi. Tornarem a la prehistòria, al cop de garrot i a la llei del més fort? La responsabilitat dels dirigents polítics és infi nita i il·limitada. Els seus deliris de grandesa poden destruir la humanitat. Amb les seves accions i direccions poden promoure la pau o impulsar la guerra, poden estrènyer llaços entre les persones o llençar-los els uns contra els altres. Poden, en defi nitiva, canviar el rumb de la història. Ara bé, en alguns casos la res-ponsabilitat no és tota dels governants, sinó dels qui els donen suport o els voten.Potser l’error de la Història és creure que la humanitat aprèn dels seus er-rors. No som nosaltres l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra? Em fa por que no en siguin més. En tot cas, si Trump arriba a president dels Estats Units, que Déu ens agafi confessats. A nosaltres i a la Història.

De genolls, al pas del Sant Crist

JOSEPGILPREVERE

Un català davant d’Àtila (I)

XAVIERPARERALLICENCIAT

EN GEOGRAFIA

I H ISTÒRIA

L’error de la història

TERESA DUCHESCRIPTORA I BLOGUERA A

HTTP: / /SALSA-F ICCIO.BLOGSPOT.COM

9 de març de 2016 | Cultura16 |

CULTURA

L’‘Enciclopèdia del Romànic’ dedica un tom a Tarragona

Nova temporada dels Amics del Teatre de Vila-seca

L’art romànic ens acompanya arreu de les nostres comarques sotmès als canvis dels segles i dels estils

arquitectònics que l’han precedit. Els cobejats monestirs de Poblet i Santes Creus o la catedral de Tarragona –més gòtica que romànica– i l’església de San·ta Maria del Miracle –encastada al bell mig de l’amfiteatre de la capital– són alguns dels exemples més notoris però, per descomptat, no pas els únics. Un am·pli ventall de construccions ens han es·tat llegades tot i el pas del temps i dels conflictes bèl·lics. Tampoc són pocs els estudis que recullen informació sobre aquests vestigis medievals i serveixen d’eina de consulta a entesos i afecci·onats. Però el camp del saber mai no s’atura i el reciclatge al qual els histo·riadors el sotmeten és constant. Noves eines d’estudi i tècniques de restauració fan que el terme obsolet s’avanci al que moltes editorials voldrien però alhora fomenten noves creacions. L’Enciclopèdia del Romànic n’és un exemple: un somni de l’arquitecte i dibuixant José María Pérez Peridis que ha fet realitat a força de convèncer patrocinadors amb el seu discurs vehement. Perquè només amb passió es pot aconseguir la publicació ja de 48 toms d’aquesta enciclopèdia.El darrer d’aquests volums és el dedi·cat a les comarques de Tarragona i s’ha presentat al Seminari, entre la muralla romana i la catedral cristiana. Una al·legoria sobre l’època històrica que recull de manera extensa, precisa i actualitzada

l’Enciclopèdia del Romànic de Catalunya. No en va, han estat un centenar de professi·onals treballant·hi. Historiadors i arqui·tectes acabats de llicenciar que gràcies a aquest projecte han pogut exercir fent el treball de camp d’aquesta obra que busca apropar·nos i contextualitzar un període que va del segle XI al XIII i que coincideix amb part de la Reconquesta.Amb tot, les línies de la història són tènues quan es tracta de separar perío·des artístics i, tal com ens explica Jordi Camps, un dels coordinadors del projec·te, «a Tarragona hem hagut d’incorporar alguns dels primers edificis gòtics per·què si no, no s’entenia com eren les co·ses i com evolucionen artísticament en aquesta zona».L’obra recull 175 testimonis romàntics distribuïts en 79 localitats de nou co·marques diferents. Aquests vestigis no es limiten només a construccions sinó a altres peces artístiques com les que hi ha als museus del territori o els objectes litúrgics i la indumentària del món ecle·siàstic posant noves dades sobre la taula i ordenant les antigues.S’han editat 1.500 exemplars –750 en castellà i 750 en català– d’aquest tom que també està disponible en l’àmbit vir·tual al web www.santamarialareal.org.

Els Amis del Teatre de Vila·seca van estrenar temporada el passat 5 de març amb l’obra

Moleskine de Jordi Cervera (a la imat·ge). La segona cita serà el 12 de març, amb Descalços pel parc, un clàssic de la comèdia a càrrec de la companyia riudomenca Dramèdia Teatre i sota la direcció de Carles Bigorra. La programació seguirà el 30 d’abril amb El sommelier, amb la interpreta·ció de Fermí Fernández, que també signa el text juntament amb el peri·odista i escriptor falsetà Toni Oren·sanz i sota la direcció de Toni Albà. La Sala Trono de Tarragona també presentarà un espectacle de produc·ció pròpia dins la programació dels Amics del Teatre. Es tracta de You say tomato, una obra a mig camí entre la tragicomèdia i el musical que es va

estrenar el setembre passat a Tarra·gona i que també ha fet temporada a la Sala Muntaner de Barcelona. El text és de Joan Yago i l’interpreten Anna Moliner i Joan Negrié, sota la direcció de Joan Maria Segura. La re·presentació serà el 21 de maig. Els Amics del Teatre tancaran la temporada l’11 de juny amb Entre-llençols, un espectacle a base de re·lats eròtics que es representarà a l’aire lliure, al pati del Centru. En-trellençols és un compendi de peces breus escrites per Òscar Solé, que també n’és un dels intèrprets. És una producció de la jove companyia Entrellaçats que aplega actors amb experiència en múltiples grups del Camp de Tarragona, com La Vitxe·ta, Fabulae Tarraconenses i Tecla Smith.

RAmon segúChinChiLLA

Aquesta setmana, una altra fotografia aèria de finals dels anys seixanta ens mostra com ha canviat la fesomia de la ciutat en els darrers cinquanta anys. En aquesta ocasió posem la mirada sobre la plaça Imperial Tàrraco i els carrers del voltant, molts dels quals encara ni tan sols existien, com és el cas del carrer Higini Anglès, Marquès de Montoliu o Sant Antoni Maria Cla·ret. Aquesta és la zona on s’ha produït l’expansió urbanística més important de la ciutat.Les fotos aèries van ser un gran reclam turístic en forma de postal i la saga Chinchilla van ser pioners en aquesta fórmula, per la qual van contractar diferents vols que els van permetre realitzar aquestes instantànies tant del litoral com de la ciutat de Tarragona.

Tarragona en imatges

La pròxima cita és el 12 de març

sAnT AnToni mARiA CLAReT

mARqUès de monToLiUpeRe mARTeLL

higini AngLès

esTACió bUsos

Oriol Montesó,Tarragona

| 9 de març de 2016 | 17Agenda

AgendA

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones es realit-zarà la projecció de la pel·lícula La sonrisa de Mona Lisa. El film es remunta a l’any 1953, quan Katherine Wat-son (Julia Roberts) es trasllada des de Califòrnia al cam-pus de la prestigiosa i estricta universitat de Wellesley a Nova Anglaterra per ensenyar història de l’art. En plena postguerra, Watson espera que els seus estudi-ants, les millors i les més brillants del país, aprofitin les oportunitats que se’ls presenten per emancipar-se. No obstant això, poc després de la seva arribada, des-cobreix que la prestigiosa institució està ancorada en la tradició i el conformisme.Lloc: Antiga Audiència - Centre Cultural El PallolHora: 18

Cora (anys 30), Coral (anys 50), Corina (anys 80) i Coret-te (anys 90). Totes van ser coristes del Club Café Mara-villas. Totes van estar a punt de fer-hi un concert com a solistes i totes van morir just abans de fer-ho: els va caure un focus al cap.Vagas y maleantas és un espectacle musical que reflexi-ona sobre el paper de la dona a la història del nostre país, especialment des del símil de la dona com a co-rista, sempre un pas enrere del protagonisme, omplint buits i donant previsió per acabar llançant una propos-ta: què passaria si no hi ha solista? Què passa si cantem totes plegades, cadascuna amb el seu propi registre, amb la seva pròpia veu?Lloc: Sala TronoHora: 20.30Preu: 16€ | 13€ amics Sala TronoAltres sessions: dissabte 12 a les 20.30 hores i diumen-ge 13 a les 18.30 hores.

La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs artificials i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funci-onat. De la mà d’aquests personatges, descobrirem la història d’amor dels joves, des de l’enamorament inici-al fins a la ruptura, passant per la convivència, les dis-cussions i el dia a dia que mai no surt a les pel·lícules.Lloc: Teatre TarragonaHora: 21Preu: 25€

La TGN és una big band professional que es va crear l’any 2013, patrocinada des de l’Estudi de Música, i sota la direcció i arranjaments de Jordi Grisó. En aquest concert es presentarà el nou disc fent un homenatge als 100 anys del naixement de Frank Sinatra.Lloc: Teatre MetropolHora: 20Preu: 10€

Un concert únic, de les darreres ocasions per veure a l’inconfusible José Juan fent un repàs del seu repertori més significatiu, a més d’anticipar-nos en primícia al-guns dels temes del nou disc i alguna sorpresa més.Lloc: Teatre MagatzemHora: 20:30Preu: 12€ | 10€ anticipada | 9 € socis/es

La Companyia Teatritus ha adaptat el musical del con-te clàssic dels germans Grimm amb música i cançons en directe: veniu a viure les aventures dels personat-ges Hansel & Gretel.Lloc: Teatre MagatzemHora: 12Preu: 8€ | 7€ anticipada | 6€ socis/es

DIMECRESTarragona Cinema. ‘La sonrisa de Mona Lisa’

09 DISSABTETarragona Música. Dixieland

12

DIVENDRESTarragona Teatre. ‘Vagas y maleantas’

11

TarragonaTeatre. ‘73 raons per deixar-te’

DISSABTE Tarragona Infantil. ‘Hansel & Gretel’

27

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

MARÇ 2016

Gabriel Casas. Fotografia,

informació i modernitat. 1929-1939

L’exposició se centra en quatre aspectes del tre-ball fotogràfic de Gabriel Casas, un dels fotògrafs del país més importants dels anys trenta: la gent, la realitat prismàtica del carrer, el moviment in-ternacional de la Nova Visió i finalment un dels aspectes precursors de la seva obra: l’atenció cap als desafavorits i els exclosos, els conflictes soci-als, que va abordar, càmera en mà, per obtenir imatges d’una potència extraordinària.Lloc: CaixaFòrumFins al 29 de maigEntrada lliure

‘Platges de Tarragona. 50 anys després’

Ramon Segú Chinchilla i Rafael Lopez-Monné

La combinació de postals dels anys seixanta de Ramon Segú Chinchilla i les fotografies actuals de Rafael López-Monné serveixen per valorar les transformacions que s’han registrat en les plat-ges del nostre litoral o bé per comprovar com molts dels espais continuen, sortosament, gaire-bé inalterats..Lloc: Arxiu M2 Espai TabacaleraFins al 29 d’abrilDe dilluns a divendres, de 8 a 15 hores

Autoretrat, 1931. Arxiu Nacional de Catalunya

TarragonaConcert. Espaldamaceta

9 de març de 2016 | 18 | Botiga de Salut

BOTIGA DE SALUT

MARES EN FORMAFitnes després del part

Us expliquem un servei de Botiga de Salut pen-sat exclusivament per a mares que acaben de donar a llum i que volen posar-se en forma

sense renunciar a l’experiència d’estar al costat dels seus nadons. L’activitat, dedicada al benestar de les mares, consisteix en classes impartides per entrenadores personals qualifi cades (llicenciades en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) i espe-cialitzades en exercici físic i salut. És una activitat adreçada a mares que vulguin fer exercici per po-sar-se en forma després del part, però sense deixar de banda els nadons. Sens dubte, una innovació al Camp de Tarragona.

El passat dimarts dia 1 de març es va iniciar l’activitat d’exercici físic amb mares i nadons a Botiga de Salut (plaça Verdaguer, 2, Tarragona), duta a terme per la nostra entrenadora, Anna Ollé, i coordinada per la res-ponsable de la consulta d’exercici físic de la Botiga, Laia Claverias. El mètode permet disposar d’una en-

trenadora personal compartida amb altres dones amb el doble avantatge d’un preu econòmic i de participar alhora en una activitat més motivadora, divertida i socialitzadora tant per a les mares com per als seus nadons. L’activitat, a més, és una nova eina per a la prevenció de la depressió postpart (entre molts altres benefi cis).En aquest mètode es tenen en compte les vitals bàsi-ques per a la prescripció de l’exercici físic postnatal. Així doncs, es dissenya una planifi cació orientada i sustentada en tres pilars fonamentals:

La realització d’• exercicis de força i resistència personalitzats i progressius en nivell i difi cultat per tal d’incrementar la condició física i la salut, alguns dels quals es realitzen amb el nadó.La realització d’• abdominals hipopressius des del punt de vista de l’entrenament per assolir no no-més una restauració del sòl pelvià, sinó també una reeducació postural, una millora respiratò-ria, una millora de la funció sexual, una reducció

del perímetre de la cintura i una prevenció de la incontinència urinària. La dedicació a un temps per a la • relaxació i descans per incrementar la sensació de benestar i plaer.

El grup que s’ha iniciat ara, i que encara és obert a noves inscripcions, té lloc els dimarts i dijous de 16,45 a 17,45 hores.

Tens ganes de venir a posar-te en forma amb nosaltres? Necessites cuidar una mica més de tu mateixa? Doncs no esperis més i apunta-t’hi. Per a més informació, pots preguntar a Botiga de Salut o bé consultar la pàgina web www.loutrainers.com/actifi sa.

Laia ClaveriasResponsable de la consulta d’exercici físic per a la salut

Coordinadora de l’àrea ACTIFISA de Lou Trainers

Botiga de Salut posa en marxa activitats d’exercici físic pensades per a les mares que acaben de donar a llum, sempre acompanyades dels seus nadons

Les sessions, cada dimarts i dijous de 16,45 a 17,45 h, encara estan obertes a noves inscripcions

Instantània de la primera sessió de fi tnes per a mares de Botiga de Salut, que va començar el passat 1 de març. / Tomàs Varga.

| 9 de març de 2016

GASTRONOMIA

Gastronomia | 19

CALÇOTADESRestaurantLa Platja

www.laplatja.com

C/ Arrabassada, núm. 2Tarragona

Info. i reserves:977 29 09 38625 103 195

L’autèntica calçotada!!!

30€ (dill. a div., grups concertats)

32€ (caps de setmana)

Mas Passamaner, un hotel monument de 5 estrelles al Tarragonès

Situat a la carretera que va de la Selva del Camp a Constantí, en un paratge agrícola, tranquil i aïllat, trobem aquest

establiment turístic inaugurat l’any 2003, que ha recuperat un preciós edifi ci modernista, construït el 1922.Rehabilitat per l’arquitecte Ángel García a començament de l’any 2000, es va convertir en un magnífi c hotel de cinc estrelles dedicat al modernisme i és considerat Hotel Monu-ment. Disposa de 24 habitacions i 2 suites, amb aire condicionat, caixa forta, minibar, telèfon di-recte, televisió via satèl·lit, Wi-Fi, barnús i assecador de cabell. Té habitacions per a dis-capacitats. El preu habitació doble és, segons temporada, de 105/145 euros/dia.Cada habitació està dedicada a un arquitecte d’aquest estil arquitectònic. Molt tranquil i relaxant, ideal per descansar en un marc de qualitat, confort, cuina i personalitat. El diri-geix Dolors Carnicer, amb el suport de Salva-dor Gras. Disposa de tres salons de convencions, apar-cament, jardí, piscina exterior i piscina cli-matitzada coberta amb spa, sauna, jacuzzi i gimnàs. Darrerament ofereix noves terrasses i noves pistes de pàdel amb la fundació del Club de Pàdel.

Destaca el Restaurant La Gigantea, que ofe-reix una línia de cuina creativa mediterrània d’autor, amb el xef Víctor Fontelles. El men-jador, que és molt agradable, lluminós i amb una decoració moderna i actual, el dirigeix Emilio Pérez. El celler, sota la supervisió del sommelier Ge-dion Debere, guarda més de 200 referències de vins, caves i champagnes. El vi de la casa és el Nona (DO Priorat), 22€. Entre les seves especialitats cal esmentar el tàrtar de salmó marinat amb blinis i crema d’anet, 19,50 €; fi let ibèric saltat amb freginada de tomàquet i pebrots i xile xipotle fumat, 19.50 €; tac de tonyina vermella amb micro samfaina a l’estil oriental i maionesa de taronja, 19 €; i sorbet de mojito amb gelatina de rom cola, 7,50 €. Ofereix un menú per 25 euros i dos menús degustació per 66/99€. Tota una referència gastronòmica a les comar-ques tarragonines. Han incorporat una nova sala chill out per a l’estiu i han obert el segon restaurant La Era: un restaurant amb cuina vista on sota reserva es realitzen els més ex-clusius sopars degustació.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

MAS PASSAMANERCamí de la Serra, 52 · La Selva del Camp

Tel.: 977 76 63 33

La recepta d’Encarna Martínez

Elaboració

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

Si teniu algun dubte sobre la receptapodeu trucar al 977 66 26 51

El Molí de Cal TofAv. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Cabdells amb salmói vinagreta d’orengaIngredients CabdellsSalmó

OrengaVinagre

Oli

Tallem, rentem i emplatem els cabdells, inter-calant-los amb el salmó enrotllat. Podem po-sar al centre tomaca, pebrot o olives. Fem la vinagreta barrejant oli i vinagre a parts iguals amb dues cullerades d’orenga. Ho deixem re-posar un dia perquè maceri i... a taula!

9 de març de 2016 | Gent20 |

GENT

Continuen els actes previs a la celebració de la Setmana Santa de Tarragona. En aquest cas, amb la presentació dels dos opuscles de les dues associacions que conviuen el barri marítim del Serrallo. La periodista Montse Adan, cap de Comunicació i Relacions Institucionals del Port de Tarragona, va ser l’encarregada de la presentació de l’opuscle de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús, de la Confraria dels Pescadors, que enguany celebra el seu 60è aniversari. L’advocat tarragoní Anton Vives i Tous va ser l’encarregat de la presentació del llibre-opuscle del Gremi de Marejants.

Setmana Santa: presentació dels opuscles del barri del Serrallo

L’Administració catalana s’interessa per la tasca desenvolupada per la Fundació Casa Sant Josep a Tarragona

La Fundació Casa Sant Josep de Tarragona, entitat de la Xarxa de Santa Tecla dedicada a l’atenció d’infants, adolescents i joves en situació de desprotecció o risc social, va rebre la setmana passada la visita de Ricard Calvo, nou responsable de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), i d’Agnès Rosinyol, nova directora general de l’ICAA (Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció), totes dues administracions adscrites al departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Els màxims responsables de la DGAIA i l’ICAA han estrenat recentment el seu càrrec i han iniciat roda de visites i presentacions amb totes les entitats del territori implicades en l’atenció a la infància i l’adolescència. Agnès Rosinyol i el seu equip van visitar les actuals instal·lacions de la Casa Sant Josep, que aviat seran traslladades a un nou Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) que la Xarxa de Santa Tecla està construint al centre de la ciutat de Tarragona, i va poder conèixer personalment l’equip de professionals de la Casa Sant Josep i les línies d’atenció que s’apliquen des del centre. Ricard Calvo, per la seva banda, va visitar les instal·lacions de la Casa d’Infants, un recurs de recent creació adreçat a l’acolliment urgent i temporal d’infants i les seves famílies. El director general de la DGAIA va poder conèixer també de primera mà el projecte del nou CRAE de la fundació.

| 9 de març de 2016 | 21Gent

GENT

Recentment s’ha presentat la 9a Fira Marítima de la Costa Daurada al Club Nàutic Cambrils que tindrà lloc els dies 13, 14, 15 i 16 de maig. Organitzada pel Club Nàu-tic Cambrils, per delegació de l’Ajuntament, dóna l’oportunitat de practicar durant quatre dies activitats nàutiques, tant esportives, d’esbarjo, com pesca, de forma gra-tuïta. A més de conèixer les darreres novetats del sector. La fira pretén que tothom gaudeixi de la nàutica i que sàpiga que a Cambrils és possible fer-ho tot l’any.

El grup de rock-celta de Tarragona, SAL150, integrat per Miguel Lara (veu i violí) i Rosa Burguera (veu i teclat), ha rebut el guardó al millor àlbum independent als premis ARPA que organitza la Academia Nacional de la Música y las Artes i que s’han lliurat recentment a Mèxic, amb el seu últim disc Planeta Cuadrado. Comple-ten la formació el Cristobal Varo (guitarra acústica), el Damián García (guitarra elèc-trica), el Daniel Martínez (bateria) i l’Héctor Sanz al baix. Els premis ARPA són un referent tant a Mèxic com a l’Amèrica Llatina i la resta de països de parla hispana.

Els actes centrals de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballa-dora a Tarragona han estat el lliurament de premis del 16è Concurs Literari Relats de Dones i la lectura del manifest conjunt. A la tarda s’han lliurat els punts de llibre «Tarragonines», que en aquesta ocasió s’han dedicat a Olga Xi-rinacs, Mercè Anglès, Lola Paniagua i Dolores Reyes. Tot i això, el programa d’actes s’allargarà fins al 17 de març.

El Pavelló Municipal es va omplir el passat cap de setmana per acollir la ce-lebració de l’actuació Dance Show d’hivern que l’escola Dansclas ofereix de manera anual des de la seva creació ara fa cinc anys. En una gala presentada per Kim Soler i Raquel Ortega, els més de 300 participants, alumnes d’in-fantil i juvenil de l’escola, van anar sortint fins a un total de 38 actuacions diferents de tots els estils. L’escola té revist oferir classesde ball a Roda a partir del mes d’abril.

Cambrils acollirà la novena edició de la Fira Marítima els dies

13, 14 i 15 de maig

El grup tarragoní SALT 150 s’endú el Premi ARPA pel seu disc

‘Planeta Cuadrado’

Tarragona celebra el Dia de la Dona amb la lectura d’un manifest unitari

L’escola de ball Dansclas omple el pavelló de Roda de Berà

amb el seu festival

9 de març de 2016 | Classi� cats22 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. BOSCOS. Fantàstica casa a la Urbanització Boscos. Pràcticament nova, 5 hab., 3 banys, piscina. 330.000€ Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TORREDEMBARRA. ZONA CLARA-TARRAGONA. (Ref.7066). Chalet de una planta. 85m2 + 250m2 de par-cela. 3 habitaciones, 1 baño completo y aseo. Semiamueblado. Cocina equi-pada con salida a zona de barbacoa y trastero amplio. Zona aparcamiento descubierta. Instalación calefacción. Porche. Ventanas doble acristalami-ento. Próximo a estación y comercios. 165.000€. Tel.:977 23 30 11 / 648 695 217

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat. 65.000€. Tel. 977252052

LA SECUITA. (Ref. 6653). Chalet impecable. 2 plantas. 3 habitaciones, 1 baño y 1 aseo. Jardin con barbacoa. A/a. Vestidor, despensa y trastero. Terraza y porche. Se valoraría alquiler con opción a compra. 190.000€ / Tel: 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ ROGER DE LLÚRIA. Venda pis molt cèntric, 3 habitacions, 1 bany, tot exterior, calefacció, a/c, ascensor, edi� ci amb pàrquing. Per: 118.000€ Tel. particular: 661 018 227

LA SECUITA. A 3 min. de la estación de AVE/AVANT y 10 min. de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. ¡Sólo 32.000€! Oportunidad. Tel. 671 868 896

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Pis en venda totalment reformat, de 2 dormitoris, cuina oberta al menjador i bany. Preu: 110.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Oportunitat! Exclusiu pis amb vistes al BALCÓ DEL MEDITERRANI. 4 habitacions, 2 banys, terra de marbre. 335.000€. Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, � ns i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. JAUME I. Pis en venda d’un dormitori, cuina oberta al menjador i bany gran. Es una quarte planta amb ascensor. Preu: 80.000€ Tel. 977 24 80 80

LA MORA (TARRAGONA). (Ref. 7073). Chalet adosado. 3 alturas. 3 habitaciones, 1 baño completo y aseo. Porche, 2 terraza y balcón. Calefacción gas-oil. Garaje particular con trastero y zona de ocio. Piscina. Zona tranquila próxima a playa. Piscina. Bus. Oportunidad. Por: 195.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster. Per entrar a viure ja. Preu: 160.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Ampli pis, reformat i amb espectaculars vistes a la plaça. 5 dormitoris, 2 banys i balcons. 218.000€. Tel.: 977 079 600

SALOU. CAP SALOU. (Ref. 7079). Apartamento / estudio. Cocina of� ce reformada. 2 camas. 1 baño (bañera). Armario empotrado. A/a, terraza. Amueblado y equipado. Ascensor. Zona comunitaria con parque infantil y piscina. Muy próximo a la playa. 83.000€. Tel.: 977 23 30 11 / 648 695 217

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic en venda al centre, de 3 dormitoris, cuina independent, menjador i bany. Per reformar. Preu: 110.000€ Tel. 977 24 80 80

CONSTANTÍ. (Ref. 7061). Piso con cierta reforma. 60m2. 2 habitaciones amplias y 1 baño con plato de ducha. Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin ascensor. 38.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Semi-nou, amb mobles, una habitació, menjador-cuina i bany. Per 425€/mes Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM144)

TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594

TARRAGONA. C/ LLEIDA. Semi-nou, estudi amb mobles, tot en un mateix ambient, sofà-llit, terrassa. Per 295€/mes. Telèfon: 977 25 20 52 (Ref. AM124)

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció, pàrquing opcional. Per: 800€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. C/ GASÒMETRE. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa amb vistes a la Plaça Ponent. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. A207)

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Parking. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 (Ref.: AM176)

TARRAGONA. C/ SANT FRANCESC. Reformat, sense mobles, tres habitacions, menjador, cuina i dos banys. Terrassa de 40m2. Per: 575€ /mes. Tel: 977 25 20 52 (Ref.: A209)

TARRAGONA. C/LLEIDA. Semi-nou, amb mobles, apartament, 1 hab; menjador-cuina i bany, per 385€ Telf 977 25 20 52 (Ref: AM268)

TARRAGONA. RBLA. NOVA. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 3 banys, balcó i pati, parquing. Per 750€ Tel. 977 25 20 52 Ref. A206

TARRAGONA. PASSATGE OVIEDO. Reformat, amb mobles, 3 hab; menjador, cuina, bany i pati, planta baixa, per 450€. Tel: 977 25 20 52. (Ref: AM280)

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª

CarmenTARRAGONA. JAUME I. Aparcament en lloguer per cotxe mitjà. Preu: 16.000€ Tel. 977 24 80 80

COMARRUGA. VENTA NEGOCI PER JUBILACIÓ. Negoci de venta de menjars preparats (catering). Interessats trucar al 663 966 564

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edi� cio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. Por: 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 (Paco)

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 20.000€ Tel 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. O� cina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL / TORRES JORDI. Parking en venta, coche grande, buen acceso. Coche y moto. 16.300€ Tel. 654092540

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 54.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como o� cina. PROMOCIONES JOSE LUIS.Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA-Se traspas Taberna/Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA. Zona PLAÇA DE BRAUS. Traspàs d’un BAR-RESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. La VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Super� cies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos. PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977

21 79 50CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel.

977 80 08 66 / 611 768 040Empresa del sector inmobiliario precisa de personal con experiencia para la zona de Tarragona. Con altas comisiones. Interesados llamar al tel. 610 500 017

Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo � jo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. entrevista con responsable.

Tel. 616 965 231Buscamos agentes inmobiliarios con talento para vener y pasión por el sector inmobiliario. Forme parte de nuestro equipo y benefíciese de un mercado único con excelentes perspectivas y un modelo de comisión sin competencia. Envíenos su sol·licitud de trabajo a: tarragona@engelvoelkers.com

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel: 977 24

19 64 / 648 272 933¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cro-mos, juguetes antiguos (scalex-tric, madelman...) y otros objetos de coleccionismo. Tel.: 658 029 146

Seguros de todo tipo: de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en la Av. Rep. Argentina, nº 17 - TGN . Tel: 977233011 / 648965217 / 675873939

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pes-tañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% natu-rales, cosmética, cremas, etc. Tel. 877 06 97 69 / 619 492 969

PARA AFECTADOS HIPOTECAS. PARALIZAMOS los procedimientos de subastas de viviendas y negocios. DURACIÓN de estos procedimientos 7, 8 y hasta 9 años. Todo mediante contrato, ustedes pueden disfrutar de sus viviendas y negocios todo ese tiempo sin que nadie los eche de sus propiedades. NO IMPORTA que ya estén subastados sus bienes, actuamos de la misma manera y dilatamos los procesos durante años. HACEMOS análisis de sus cláusulas abusivas y fuera de Ley de sus hipotecas TOTALMENTE GRATIS. FINANCIAMOS el 100% de los contratos con pagos a su medida y les proporcionamos protección, tiempo y tranquilidad. Tel. 673 57 52 70 E-mail: elnegociadorbancario.tgn@hotmail.es

HABITATGESCompra/Venda

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATSclassi� cats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910HABITATGES

Lloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984.Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

| 9 de març de 2016 | 23El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 10

Temps variable

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 9

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 20º / min. 4º

DIVENDRES 11

DIUMENGE 13

DIMARTS 15

DISSABTE 12

DILLUNS 14

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

El so l i e ls nuvo ls s ’ in terca laran a l l l a rg de la se tmana amb a lgun p lug im l leuger a l ’ in ter io r e l d imecres . Les tempera tures seran mol t semblants a les de la se tmana anter io r, amb mig-d ies suaus .

MISHA EN ADOPCIÓ! Misha va ser abandonat malalt. 11 anys de la seva vida amb una família i de sobte, al carrer. Aquest gatet carinyós i bo ja està recuperat en una casa d’acollida, és un ani-malet molt tranquil que busca una segona oportunitat, se la mereix. Vols ser tu?Jennifer 639 451 296info@tarracogats.orgwww.tarracogats.org

ADOPTA,ELLS ET NECESSITEN!L’Eki és una gosseta molt jove, creuada de nòrdic. És molt noble amb tothom. És una gosseta submisa que només vol que l’acaronin i li diguin cosetes. Somnia amb una bona família que en tingui cura.Contacte: gaiatgn@gmail.com

9 de març de 2016 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

Bones dades de l’atur al mes de febrer

Tot a punt per la Setmana Santa de Tarragona

Crisi en el sector del peix blau tarragoní

Brutícia al riu Francolí

El passat mes de febrer va ser el millor dels darrers 9 anys pel que fa a les dades de l’atur a la província de Tarragona.

Milers de persones es bolcaran en els actes religiosos de la Setmana Santa més important de Catalunya

Unes 250 famílies de pescadors de la zona travessen moments crítics per la davallada de les captures de sardina i seitó

Veïns de la zona denuncien que a la vora del riu s’acumulen restes de residus procedents del clavegueram de la ciutat

Elchicotriste

Ballar de peus a terra

Diuen que, a la curta o a la llarga, l’esforç es veu recompensat i que qui

persegueix un ideal l’acaba assolint. Això ho saben molt bé els responsables de l’escola de dansa Dansclas, en Kim i la Raquel (a la imatge), una pa-rella de ballarins que després d’assaborir els èxits d’una tra-jectòria internacional d’altu-ra han sabut posar els peus a terra i encetar un projecte em-presarial de futur.

Quan parles amb la parella formada per aquests dos joves ballarins, la reusenca Raquel Ortega i el torrenc Kim Solé, se t’acudeixen moltes coses, però sobretot, que tenen el cap molt ben moblat i les coses clares.La seva història, tant personal com professional, segurament es repeteix en molts altres àm-

bits de la nostra societat que desconeixem, però ells ens han volgut explicar la seva, i ens ha semblat molt interessant. La parella, no tan sols de ball, van iniciar de ben joves el seu camí en el món de la dansa, des-tacant de seguida en les seves respectives modalitats. Tots dos han tirat endavant una carrera universitària, tots dos han be-gut les mels de l’èxit i tots dos han tingut molt clar quan era el moment de parar i construir un futur aprofi tant tot allò que ha-vien après.Com a èxits més destacats, la seva participació en el programa de televisió Mira quien Baila du-rant quatre temporades, que els va obrir les portes a altres pro-jectes internacionals, principal-ment a Mèxic, on van participar conjuntament en un Concurs in-ternacional de ball, on van que-dar subcampions. La Raquel va fer de jurat a Pequeños Gigantes I i II, de coach a Bailando por un sueño en aquest país, i va formar part

del cos de ball a la gira internaci-onal de Julio Iglesias; en Kim ha editat una exitosa col·lecció de DVD amb l’editorial RBA, entre altres èxits... «A Mèxic es podria dir que érem famosos, allí hi ha passió per aquests programes i acabes sent una celebritat. Tot això et fa viure com en un som-ni, però també has de tenir mol-ta fortalesa perquè no et superi i no t’ho creguis massa», assegu-ren els dos joves.Amb una carrera en plena efer-vescència, viatjant d’una punta a l’altra del món, van entendre que això no duraria per sempre i que calia assegurar-se el futur. Per això van començar a planifi -car l’obertura de la seva pròpia escola de ball. Van trobar l’espai ideal a Altafulla, on actualment disposen d’un local amb dues sales des d’on transmeten als seus centenars alumnes, petits i adults, la seva passió pel ball.Si els voleu conèixer una mica més i veure tot el que fan: www.dansclas.com

El projecte d’emprenedoria de l’Escola de dansa Dansclas d’Altafulla, tot un èxit

Carme LópezAltafulla