número 112080212

Carrer del Comte de Rius, 14Tarragona · 977 22 58 45

NOU

“Els penedesencs estem cansats de peatges”

Entrevista a Joan Olivella, alcalde de Calafell i president del Consell Comarcal del Baix Penedès

PÀGINA 19

SA

LU

T

EL V

EN

DR

ELL

TE

RR

ITO

RI

P20 P17 P09

L’onada de fred s’allarga uns

dies mésMàximes més

altes, però a les nits continuarem

sota zero

Xarxa Sanitària i Social de

Santa TeclaInscripcions

obertes al curs d’artroscòpia

d’espatlla

Augment en l’activitat dels serveis socialsLes sol·licituds

d’ajudes pugen un 132% des de

l’any 2007

tarragona@inlingua.es

Idiomes

Per aprendre bé!

TARRAGONA 977234917

WWW.NOTICIESTGN.CATSETMANARI GRATUÏT > BAIX PENEDÈS

8 de febrer de 2012 | 2 | Sumari i editorial

4 6 8 19 20Dubtes al

voltant de Tarragona 2012

Carme Crespo, regidora de

cultura a TGN

El fred continuarà uns

dies més

Joan Olivella, alcalde de

Calafell

Noves tècniques d’artroscòpia

d’espatlla

Espurnes

Què és estimar?Aquest matí –deia un rabí als seus deixebles– he après què és estimar. He vist la meva veïna que preguntava al seu fi ll:- M’estimes?- És clar que sí.- Però, saps què em fa patir?- No.- Com pots estimar-me, doncs, si no saps allò que m’afl igeix? Només sabent les coses que em fan infeliç, podràs estimar-me veritablement.

• L’autèntic amor és aquell que aconsegueix evitar els sofriments innecessaris.• L’amor és com la gratitud: no serveix si no es manifesta.• L’amor no ha de ser un egoisme entre dos.• “Allò que fa sofrir el cor fa moure les cames des de bon matí” (adagi africà).• La millor conversa és la de dos enamorats callats.• “Estimar massa és simplement estimar” (adagi francès).• Estimar és tenir fam junts, no devorar-se l’un a l’altre.

d’en Mossèn Aragonès

Bernabé

La frase de la setmana

“La meva família m’ha arruïnat” ArantxaSánchez VicarioExtennista

CLAUS DE LA SETMANA

kjvjklcjvdsgb

La comarca del Baix Penedès, amb uns creixements demo-gràfi cs espectaculars en els darrers anys, és una de les més perjudicades per la xacra de l’atur al conjunt de Catalunya. El desenvolupament econòmic de la zona s’ha sustentat durant molts anys en el sector de la construcció (sobretot amb la proliferació de la segona residència) i això ara es tradueix en una alarmant difi cultat dels municipis per trobar fórmules que ocupin l’espai deixat pel totxo i que generin llocs de tre-ball per als milers d’habitants que s’han quedat sense feina. Les perspectives del territori a curt termini no són gaire op-timistes i, tot i el seu immillorable posicionament geogràfi c (just al bell mig dels nuclis econòmics i empresarials que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona i les comar-ques de Tarragona), el futur pot ser encara més negre si no se solucionen aviat les seves defi ciències històriques. Un clar exemple és la inexistència de carreteres ràpides lliu-res de peatge, fet que representa una important despesa per a les famílies de la comarca que s’han de desplaçar a diari en vehicle particular. Aquests peatges, a més a més, no són gaire atractius per a les empreses i companyies interessades a instal·lar-se als polígons industrials de la zona, ja que veuen com la seva activitat perdria competitivitat quant a costos de transport i accessibilitat per carretera als mercats.I és que el Baix Penedès és la comarca de Catalunya amb més quilòmetres d’autopista, (AP-7, AP-2 i Pau Casals) i, en canvi, és una de les més mal comunicades de tot el país. Davant d’aquest escenari, és urgent que les administracions escoltin el territori i trobin una solució que permeti, encara que sigui de manera provisional, que la comarca del Penedès i els seus conciutadans no se sentin encara més penalitzats.

Els peatges i el Baix Penedès

EDITORIAL ProtagonistesXatonada 2012

Domingo García(RamblaDigital)

La gastronomia torna a posar en valor els atractius del nostre territori més enllà de les nostres fronteres. Si ara fa uns dies va ser la Calçotada de Valls, aquesta setmana el gran reclam cal tro-bar-lo en la tradicional Xatonada del Vendrell (Baix Penedès), que va celebrar-se amb èxit el passat cap de setmana. En moment de crisi econòmica com l’actuals és important lluitar per mantenir aquests esdeveniments marcats en el calendari per tal mantenir la nostra identitat i la projecció a l’exterior.

Aquest jove empresari amb seu fi scal a Constantí ha estat, con-juntament amb els tècnics del Nàstic, el responsable de desen-volupar la tecnologia necessà-ria perquè el club grana sigui un dels més populars dins de les xarxes socials. El màrque-ting a través de les noves tecno-logies s’obre pas i, en el cas del Gimnàstic, és una bona carta de presentació que cal explotar si es volen trobar inversors que garanteixin la viabilitat econò-mica del club en el futur.

SÍ

SÍ

| 8 de febrer de 2012 | 3Opinió

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Manuel Sanromàmsanroma@noticiestgn.cat

Redacció i fotografi a:Èxit Comunicació, S.L.977 25 99 11

Cap de redacció:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts:Èxit Comunicació, S.L.Agnès Llorensredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit ComunicacióFolc Lechadisseny@noticiestgn.catDisseny i redacció:Anna CompanyAna GómezAnna Jané

Departament comercialCap comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catAssessora comercial i web:Marta Dalmau

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassifi catsclassifi cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

CLAUS DE LA SETMANA

CARTES AL DIRECTOR

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

No perdamosla esperanza

¿La última cena de Zapatero?

Que nos devuelvan el dinero

Tarragona en el siglo XIX. Calle de la Destral

Macrocomplejos

Nací en período de guerras y entre guerras vivo. No porque sean leja-nas dejan de sacudir mi corazón. No hay día en el que no piense en el bien y el mal. “Cuanto se ha de-gradado el ser humano”. Una quin-ta parte del mundo pasa hambre, hay decenas de confl ictos bélicos y da la sensación de que nadie tiene en su mano erradicar estos dos ji-netes de la Apocalipsis. Hambre y guerras se extienden por el globo, y miles de personas de buena volun-tad ponen su grano de arena para evitar, aunque solo sea una sola muerte. Misioneros, religiosos, Monjas, religiosas, ONG, médicos que arriesgan su vida, personas que para denunciar injusticias brutales corren riesgos mortales. ¿Que mis-terio el hecho de que no sepamos

La noche del día 29 de enero el ex-presidente del gobierno, señor Zapatero, se reunió con sus corre-ligionarios del PSOE (qué ironía lo de obrero…) para despedirse de la dirección de ese partido político cenando y… ¿celebrando? como han dejado a España, con cinco mi-llones trescientos mil parados, con miles de pequeñas y medianas em-presas cerradas, cientos de miles de autónomos fuera del mercado de trabajo, con recortes de derechos de los trabajadores adquiridos tras años de lucha y sacrifi cios, con ci-entos de miles de familias sin vi-viendas, después de años de estar pagándolas, con dos millones de personas sin trabajo y sin ninguna prestación económica, a más del cuarenta por ciento de jóvenes sin empleo y sin futuro, aumentándo-nos la edad para podernos jubilar de 65 a 67 años y con una ley que deja las puertas abiertas al gobier-no del PP para que aún aumente más esa edad de jubilación. En fi n, más desastre imposible, y aún tie-nen la cara dura de celebrarlo con una cena todos/as juntitos/as. ¿Será la ultima cena de todos estos/as?

Miguel Dueñas MuñozTarragona

Pongo en antecedentes a los lecto-res. El pleno del Ayuntamiento de Vila-seca del pasado 27 de enero duró 3 minutos escasos. Lo peor fue la actitud de los concejales al terminar el pleno, sonriendo como si hubieran batido un récord. Esto me lleva a proponer que devuelvan la retribución por este concepto, aproximadamente de 400€ por ple-no y concejal, un total aproximado de 8.400€, y a proponer una dura-ción mínima del pleno, llenando el tiempo con participación ciudada-na, cosa saludable y que creo indis-pensable. Lo lamentable del tema es que esto no se les haya ocurrido a ellos, en vez de reírse. Se podría haber utilizado el tiempo en infor-mar de los objetivos de cada área del ayuntamiento para el 2012 y de cómo vamos a notar los vecinos sus logros o mejoras. No utilizar el tiempo cuando se cobra tan gene-rosamente demuestra muy poca sensibilidad. No buscarle utilidad demuestra muy poca autocrítica y muchísima autosatisfacción. Reírse de este hecho demuestra desprecio sobre todo cuando hay un grupo de personas que han pedido utilizarlo en bien público y sin gasto alguno. Sería un gesto de autocrítica que el próximo pleno hablaran del tema y decidieran en que utilizar esos 8.400€, a sus convecinos nos cues-ta muchísimos días ganar 400€.

Javier BujalanceIndignado de Vila-seca

Una de las calles más típicas del siglo XIX de nuestra ciudad fue la calle de la Destral; se la llamaba así porque en los bajos de la fachada de uno de sus edifi cios había em-potrada una lápida romana que os-tentaba como tributo un hacha. La calle enlaza en su parte norte con la de Cuirateries, donde radicaban antiguamente los que se dedicaban al adobe de pieles, y al sur con la de la Nao. Por más que han buscado el origen de la calle de la Nao, no han encontrado documento ofi cial ni particular, ni la aplicación de la tra-dición o la leyenda popular. Como deducción posible se inclinan a pensar que la calle Nao proviene de la Nou, por haber iniciado la cons-trucción de un grandioso edifi cio en aquella calle el señor del pueblo conocido por La Nou, y a la vez Ba-rón de las Cuatro Torres, quien en el siglo XVIII era regidor perpetuo de la ciudad, autor de varias obras y dueño de cuantioso patrimonio.En la calle de la Destral, a mediados del siglo XIX vivían personalidades populares de la más diversa índole, como el consultor jurídico Sr. Vir-gili, el hacendado Sr. Foraster –que además de su casa señorial en Tar-ragona poseía extensas propiedades en Vilaseca-, el potentado Sr. Feliu, el sastre Sr. Plácitu, el coleccionista de mariposas del Camp de Tarrago-na Sr. Casals y el célebre barbero Sr. Lluis. El Sr. Feliu se trasladó a la Rambla de San Juan (Rambla Nova), esquina con la calle Adrián, donde edifi có una suntuosa morada –allí consta actualmente-. Fco. Ortiz de Pinedo Mendiluce

Tarragona

Estamos llenos de complejos. Nos miramos al espejo y no nos recono-cemos. Lejos ya de ser aquella bella y escultural que por su encanto y virginidad atraía, España ha pasa-do a ser un país lleno de granos, granujas y gran paro. Casi sin ha-bilidad de reacción vemos tantas barbas cortar que ya no paramos a remojar las nuestras por no poder gastar ni agua. No hay conciencia ni espíritu de lucha real, positiva y duradera. Se nos olvida fácilmente y con rapidez lo mal que estamos y feo que viene lo que quede por

El model cultural tarragoní ja fa anys que s’estava esgotant. La cri-si només ha estat la gota que ha fet vessar l’aigua, ja que no podem viure in aeternum de la inèrcia de les idees i projectes generats en el decenni, o fi ns i tot en el segle, anterior.És important remarcar que, com a segona província en nombre d’habitants de Catalunya, i per la seva arrelada tradició, Tarragona hauria d’esdevenir el segon referent cultural del país. D’altra ban-da, però, el poc treball realitzat en aquest sentit per part de les ins-titucions ha fet que festivals, teatres i auditoris de la província de Girona hagin tingut una difusió i una atenció per part dels mitjans de comunicació i, conseqüentment, pels diferents mecenes i pa-trocinadors privats, molt superior a la de les nostres comarques.I és que és natural: a la província de Tarragona, entre altres coses, no tenim els equipaments necessaris per esdevenir referents cul-turals del país. En el camp que a mi m’ocupa, la música, Tarragona és l’única capital de província sense auditori; els festivals de mú-sica que es duen a terme cada vegada tenen menys interès en la programació; disposem d’alguns equipaments que havien d’haver estat inaugurats fa anys, l’obertura dels quals s’ha anat allargant molt en el temps o no s’ha produït; i a més, molts regidors de Cul-tura dels seus respectius pobles i ciutats no han estat consumidors habituals de cultura abans de tenir aquest càrrec, ni ho seran tam-poc després de deixar-lo. La situació, per tant, és preocupant, i tot indica que el model cultural ha de fer un gir de 180 graus.Pel que fa a les entitats, és cert que moltes d’elles han viscut en excés de la “cultura de la subvenció” i ara el que toca fer és re-formular els seus projectes i/o estudiar-ne la viabilitat, ja que no totes ho podran ser en un context com l’actual. D’altra banda, les institucions, en època de bonança econòmica, no han sabut impli-car l’empresa privada en la construcció d’un model cultural mixt –públic i privat–, que tant necessari seria en aquests moments. Però de potencial humà i artístic la nostra província n’està plena, i des del territori no paren de sorgir nous projectes i noves iniciati-ves que de vegades no es tenen prou en compte, i que hauríem de promocionar entre tots plegats. Seria un error per part de les insti-tucions, però, deixar que fossin només les entitats les que s’encar-reguessin de reformular el teixit cultural de la nostra societat.Durant aquest any 2012, la ciutat de Tarragona serà Capital de la Cultura Catalana. Agafem-nos aquesta capitalitat com una oportu-nitat; una oportunitat de construir bons projectes, tant a la capital com a la resta de la província; una oportunitat de potenciar el tei-xit cultural tarragoní i que pugui tenir sortida a la resta del país, però també a l’estranger; una oportunitat d’omplir els equipa-ments amb espectacles de qualitat. Una oportunitat... i un repte!

Una oportunitat... i un repte!

OPINIÓ

Tomàs GrauDirector de l’Orquestra

Camera Musicae

vivir en paz? Las personas deberían ser más importantes que cualquier patria o cualquier interés, debería-mos saber compartirlo todo como hermanos, respetarnos sin sentir rencor por los que no piensan igual que nosotros. Ser piadosos con los que han elegido el mal camino y sobretodo mucho amor desintere-sado por nuestros semejantes y la creación. Sobrepongámonos a las adversidades de la vida, no perda-mos la esperanza, que no es lo últi-mo que se pierde, sino lo primero que hay que conservar.

Pedro Javier Marín GarretaTarragona

llegar. Reculamos perdiendo de-rechos adquiridos por no salir a la calle y tener miedo a ir a ella. Ese es el mayor y peor de los complejos que se puede tener, miedo. ¿Hasta cuando nos tenemos que asustar? Pero por si no tuviéramos pocos complejos, un mago de esos que hacen mafi a y se pudre de dinero, se ha propuesto, con exigencias es-candalosas, que tengamos uno más, el casino “Eurolasvegas”. Unos pen-sarán que es una buena inversión y que este macrocomplejo ayudará mucho al país económicamente y otros pensarán… ¿seguimos alqui-lando el alma al diablo? Todo tiene un precio y España de tanto ceder se ha ido dando de sí hasta llegar al punto de prostituirse. De las condi-ciones que exige el inversor y hábil manipulador, infórmense por otro lado porque personalmente me da vergüenza hasta escribirlo. Mien-tras haya quien se agache, otros se sentirán más altos y hasta seguirán creciendo. ¿Qué será lo próximo?... ¿la mayor plantación de coca?

Estefania Macgregor Tarragona

8 de febrer de 2012 | 4 | El Tema de la Setmana

el tema de la setmana

Tarragona 2012: capital cultural congelada

D es de fa poc més de cinc setmanes, Tarragona és Capital de la Cultura

Catalana, però què en saben d’aquesta iniciativa la ciuta-dania, els líders d’opinió i els organitzadors d’actes cultu-rals a la ciutat? Com a prèvia a la presentació oficial de la candidatura tarragonina, re-presentants de diferents sec-tors culturals locals analitzen la política cultural de la ciu-tat i els efectes de la crisi en el sector, que ja s’ha cobrat víctimes de llarga trajectòria com el Festival Internacional de Cinema REC o la Dixieland. Vistos els efectes de la crisi, què opinen els exponents lo-cals de la política cultural de la ciutat? Quin futur espera a les activitats culturals tarra-gonines?

Després de deu anys d’activitat, aquesta primavera Tarragona no gaudirà de la programació del Festival Internacional REC de cinema. A finals de la setma·na passada, la comissió organit·zadora del festival va emetre un comunicat anunciant la seva

suspensió, a causa de la decisió de l’Ajuntament de retirar la seva participació econòmica del festival –a tres mesos vista de l’acte– i l’impagament de factu·res corresponents a l’any passat per valor de 35.000 euros. “La situació és totalment inviable” admet el director del Festival, Xavier García Puerto, que ad·met que, amb el poc temps que resta per la propera edició del festival comporta “franques di·ficultats” per trobar un patroci·nador. La reacció de la societat tarra·gonina davant d’aquest nou anunci de “congelació” –tal com ho defineix la regidora de Cultura, Carme Crespo– d’un festival àmpliament consolidat a la ciutat no s’ha fet esperar. Durant tot el cap de setmana, les xarxes socials han bullit de missatges de desaprovació a l’entorn de la gestió municipal i els hashtags #jovullrec i #jovu·llcultura han estat el lema de molts ciutadans. I és que la situació del REC s’acumula al cim de diverses retallades de la vida cultural tarragonina. Si fa pocs dies es

coneixia la suspensió del REC i d’un festival de llarga i consoli·dada trajectòria com és el Festi·val Internacional de Dixieland de Tarragona, ara també se sap que el futur d’esdeveniments com el Concurs de Focs Artifi·cals, el Festival Internacional de Teatre Tarragona (FITT) o el Food Photo Festival tenen un futur incert que queda a mer·cès de la voluntat de patrocina·dors externs. Si no es canvia el patró de finançament, la vida cultural a Tarragona pot quedar a sota zero, a l’espera de temps millors.

Tarragona 2012: la gran paradoxa

La crisi econòmica no ha pogut arribar en un moment pitjor per al teixit cultural local, ja que enguany Tarragona ha de defensar la seva condició de Capital de la Cultura Catalana 2012, una designació que escull cada any l’associació Capital de la Cultura Catalana i que, a hores d’ara, encara no s’ha presentant formalment, tot i que ja fa més de cinc setmanes

que la ciutat ostenta aquest re·coneixement. De fet, es preveu que l’Ajuntament de Tarragona mostri oficialment els objectius del projecte en un acte que es durà a terme el proper 25 de febrer. Però, a hores d’ara, què saben els agents culturals locals d’aquesta efemèride que s’allar·garà fins a finals d’any?La realitat és que, a banda d’al·guns artistes que col·laboraran en el desenvolupament de la inauguració –com és el cas del fotògraf Pep Escoda o l’actor i director teatral Oriol Grau– són molts els que confessen no conèixer amb exactitud les principals línies d’actuació del programa Tarragona 2012 i es mostren crítics respecte a la proposta. “Una de les finalitats és projectar la cultura de Tar·ragona a l’exterior i no s’està complint perquè desapareixen projectes consolidats”, declara l’autor i gestor cultural Jordi Llort. Una opinió similar és la que es·grimeix l’actor Oriol Grau, que defineix el projecte Tarragona 2012 com un “aparador soviè·tic” de la cultura local, en què

la cultura “està de rebaixes” i, en la mateixa línia, el fotò·graf Pep Escoda alerta que s’ha d’anar amb compte a l’hora de posar projectes a la nevera, ja que “fins i tot els congelats te·nen data de caducitat”, en al·lusió als recents festivals ajor·nats i afegeix que “és estrany que alguns encara dubtin que Tarragona és un dels motors econòmics més importants que tenim”. En general, hi ha la certesa que la ciutat no segueix una política concreta en l’àrea de Cultura i que s’actua sense un timó con·cret. “No hi ha un pla concret, Tarragona encara no sap com estructurar la seva oferta cultu·

L’anunci dels organitzadors del Festival REC de suspendre l’11a edició a causa de la falta de finançament ha encès la metxa de la indignació de molts tarragonins tot just quan la ciutat és Capital de la Cultura Catalana. En un marc de crisi, què representa aquesta designació i en què es traduirà?

Sumat a l’aturada del Dixieland i el REC, també perilla la continuïtat del Concurs de Focs Artificals, el FITT o el Food Photo Festival

PER AGNÈS LLORENS

| 8 de febrer de 2012 | 5El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

El casament complicat entre cultura i crisi ha de servir per obrir la porta a noves oportunitats. Aquesta és una opinió que avui dia comparteixen tant els agents culturals com el consistori tarragoní, que afi rmen que la nova situació eco-nòmica posa punt i fi nal a una llarga època d’activitats cul-turals estretament lligades a les subvencions aportades per l’Administració. L’actual situació planteja un possible escenari en el qual les entitats privades poden passar a ser els principals valedors dels actes culturals, una realitat que es pot materialitzar a través de micromecenatge, amb accions de crowfunding (pla-taformes en què persones anònimes fan microdonacions econòmiques per impulsar accions culturals) o les aportaci-ons de patrocinadors. Ha de ser aquest el futur de les accions culturals i la taula de salvació per a les propostes que estan a punt de desaparèixer? A tall d’exemple, l’associació Laboratori Visual va valer-se d’una plataforma de micromecenatge per tractar de salvar la vida del projecte Display d’art al carrer i, més recentment, els organitzadors d’enguany de la Baixada del Pajaritu han optat per la via privada per tal de donar continuïtat al pro-jecte. “Cal canviar el model de gestió i organitzar actes que puguin ser rendibles per tal d’aconseguir el fi nançament dels patrocinadors”, apunten els responsables de la Pipel Enter-taintment, que enguany assumeixen el gros de l’organització d’aquest acte i que, en menys de quinze dies, han hagut de cercar valedors de l’ens privat per sostenir el cost econòmic de la Baixada del Pajaritu. Serà aquest el futur de les activi-tats culturals en època de crisi?

Rambla Nova, 18 baixos - Tarragonainforma@finquestarragona.com Tel. 977 252 052

Obra nova, pisos de 2-3 dorm. i dúplexs

amb excel·lents vistes al camp.

Venda/lloguer/llogueramb opció de compra

VILALLONGA DEL CAMP

ral ni com ha de posicionar-se”, sosté un dels promotors de l’as-sociació Laboratori Visual, Blai Mesa.

Objectiu: maximitzar la cultural local

El cert és que la voluntat muni-cipal és aprofi tar l’impuls que representa el fet de ser Capital Catalana de la Cultura per pro-mocionar projectes com el Banc de la Cultura, que propugna l’in-tercanvi ciutadà com a motor de noves iniciatives culturals. Una altra de les accions que es vol consolidar amb aquesta efe-mèride és l’Associació d’Amics de la Cultura, un col·lectiu que

actualment reuneix una vuitan-tena de persones que seran les encarregades, segons la regido-ra Crespo, “d’ajudar a visualit-zar l’activitat de les administra-cions locals”. Tot i que des del consistori s’admet que és “una paradoxa” que aquest reconei-xement –que no representa “cap despesa extra”, segons la titular de Cultura– hagi caigut a Tarragona en una època econò-mica convulsa, el convenciment de l’Ajuntament és que aquest any servirà per “canviar el mo-del i fer que l’Ajuntament sigui un intermediari vàlid de la vida cultural de la ciutat”. Alguns agents culturals, però, són de l’opinió que la crisi eco-

nòmica “és una excusa per des-fer-se de projectes que incomo-den”, com detalla Jordi Llort, el principal impulsor d’accions com La Petonada o la Baixada del Pajaritu, que enguany recau en la responsabilitat de la Pipel Entertaintment i que, tal com Llort denuncia, “ha estat a punt de desaparèixer i mai ha format part de la comissió consultiva d’actes de Carnaval”.

Morir d’èxit?

Però, tot i ser capital cultural, quin risc hi ha que algunes pro-postes morin d’èxit? El discurs que propugna Tarragona 2012 s’orquestra en un moment en què entitats i propostes accepta-des pel conjunt de la ciutadania pengen d’un fi l, com és el futur de la Sala Trono que, amb un 102% d’ocupació durant el mes de gener i 23 actuacions en 22 dies, veu perillar la programa-ció de primavera. “La sala té cin-quanta cadires, que són insufi ci-ents per cobrir despeses encara que hi hagi una gran demanda de públic”, detalla Oriol Grau. El mateix passa amb el futur d’entitats –com l’Escola Muni-cipal de Música– que podrien desaparèixer si no es troba una fórmula que garanteixi la seva supervivència. Corren temps complicats per a la cultura a Tarragona, portes endins i por-tes enfora. Sabrem solucionar-los?

Encaminats a una nova cultura del mecenatge?

Pagaments endarrerits

La Baixada del Pajaritu, en una imatge de l’edició de l’any anterior, és una de les activitats que enguany se celebrarà amb l’aportació de patrocinadors./Cedida.

Un dels principals focus d’incomoditat dels responsables d’or-ganitzar actes culturals a la ciutat és l’impagament de factures pendents del 2011. Aquesta és una de les denúncies dels orga-nitzadors del Festival REC i la Sala Trono, que sostenen que els impagaments de les administracions són un impediment per seguir fent la seva tasca. En casos particulars aquesta situació es repeteix. Aquest és el cas de la realitzadora audiovisual i especialista en conservació del patrimoni audiovisual Maria Roig, que admet que ha viscut en primera persona aquest fet i que és “molt complicat” sobreviure en aquesta situació. D’al-tra banda, des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament s’as-senyala que “només” es deuen diners a aquelles entitats que van presentar factura després de l’octubre de l’any passat i que aquesta situació ve donada pel desfassament de 12 MEUR aportats pel consistori a l’àrea de Serveis Socials, uns diners que, segons el consistori, ha d’aportar la Generalitat.

“Tarragona 2012 és com un aparador soviètic de la cultura local, en què tot està de rebaixes”

ORIOL GRAU (actor i director teatral)

OPINIONS

“S’ha d’anar amb compte en posar projectes a la nevera, ja que els congelats

també tenen data de caducitat”

PEP ESCODA (fotògraf)

8 de febrer de 2012 | 6 | El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

Carme CrespoREGIDORA DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Com viu la nominació de Tarragona com a Capital de la Cultura Catalana?

Estem treballant amb molta il-lusió perquè podem apostar per un nou model de gestió cultu-ral que ja ha despertat un gran interès des del món cultural local i fi ns i tot en altres ajun-taments.

Doncs diversos agents cultu-rals que hem entrevistat no coneixien el projecte...El programa es podrà consultar molt aviat i també la comuni-cació a través de les xarxes so-xials, que serà molt activa tot l’any. A més a més, les reunions ja han començat durant el mes de gener i ara presentarem el programa el proper dia 25.

Quantes persones treballen en el projecte i quin cost té?Hi treballen tots els tècnics de Cultura i Patrimoni, no s’ha contractat personal nou i no

representa cap partida extra, ja que es reparteix en el conjunt de partides destinades a l’àrea.

En un any tan complicat, Tarragona no hauria d’haver renunciat a la capitalitat cul-tural?No. Ara tenim l’oportunitat de canviar la política cultural de la ciutat, de donar-li forma.

A causa de la crisi s’ha reta-llat despesa. Quins projectes seran claus aquest any?Apostem pels actes que ens di-ferencien i ens aporten caràcter de ciutat, com són el Concurs de Castells, la Tàrraco Viva, Santa Tecla i el festival SCAN de fotografi a.

Com valora la desaparició dels festivals internacionals REC de cinema i Dixieland? Les dues cites no desapareixen, sinó que queden congelades. Hem apostat per les quatre ci-

tes que ens situen en el mapa.

I aquests dos festivals no ho feien? Evidentment que sí, però els quatre que es mantenen en la programació tenen un caràcter especialment diferenciador de la nostra ciutat.

Alguns sectors creuen que a Tarragona no hi ha una gestió cultural ordenada. Què n’opi-na?Fins al 2010 va ser una mica així, però aleshores vam començar a treballar en un projecte coordi-nat. Ara esperem que enguany, amb les línies que engegarem s’acabi de defi nir.

Ha estat complicat ser la regi-dora de Cultura aquests dies?Hi ha decisions, com la de reti-rar l’aportació al REC, que em dolen molt. Però cal assumir el càrrec i les seves responsabili-tats.

“Es mantenen els actes que tenen un caràcter diferenciador”

| 8 de febrer de 2012 | 7Publicitat

8 de febrer de 2012 | 8 | Territori

territori

L’onada de fred no marxa de casa nostra i les temperatures mínimes es mantindran aquests dies sota zero a l’interior i en alguns punts del litoral tarragoní

Les glaçades continuaran de matinada durant tota la setmana

E l fred intens continuarà present a les comarques de Tarragona durant tota

la setmana (vegeu mapes de predicció de la pàgina 34). Si bé les temperatures màximes durant el dia seran una mica més suportables, les nits con-tinuaran sent gèlides arreu i les glaçades es registraran a tots els punts de l’interior i en algunes zones del litoral. Les previsions meteorològi-ques apunten que difícilment hi haurà precipitacions. Amb aquesta predicció el Servei Meteorològic de Catalunya manté actius els avisos de Si-tuació Meteorològica de Risc de nivell 2 per onada de fred i de nivell 1 per vent i onatge.

Totes les previsions meteoro-lògiques apunten que el fred siberià continuarà instal·lat a casa nostra com a mínim tot el que resta de setmana, motiu pel qual caldrà anar amb molta cura amb les glaçades, sobretot a les nits i a les zones d’interi-or de la província. Si bé es des-carten precipitacions durant els pròxims dies, les mínimes continuaran per sota dels zero graus de matinada fins i tot en alguns punts del litoral. Davant d’aquesta situació, els Servei Me-terològic de Catalunya recorda que cal seguir les recomanaci-ons de la setmana anterior, com

ara evitar els desplaçaments innecessaris per carretera quan hi hagi risc de glaçades i obrir regularment les aixetes de casa per evitar que el gel pugui tren-car les canonades.Com que el vent de component nord continuarà bufant molt fort als dos extrems del país, sobretot als cims del Pirineu, a l’Empordà i a les Terres de l’Ebre, això farà que en aquestssectors les temperatures no baixin tant com ho faran a les zones més a recer, tot i que la sensació de fredor serà molt acusada. Aquest vent es mantin-drà durant la primera meitat de la setmana i podrà superar els 25 m/s (90 km/h) al Pirineu i a punts elevats del Prelitoral sud demà dimarts al vespre, i els 35 m/s (126 km/h) a l’Empordà i al litoral sud de Tarragona. Això farà que la situació marítima a la costa Brava continuï alterada, amb onades que poden superar els 2, 5 metres d’alçada.

CLiMAtoLoGiA

El gel serà general a la xarxa viària tarragonina i cal extremar les precaucions al volant aquests dies

Imatges de la setmana passada a les proximitats del Pont d’Armentera i el Baix Penedès. / Josep Vallès Campanera

| 8 de febrer de 2012 | 9Territori

territori

Aquest dimecres s’encenta formalment l’any de la capi-talitat cultural tarragonina amb la posada en escena de l’acte inaugural. Si bé des del consistori s’està treballant amb tota la bona voluntat per tal que l’efemèride serveixi per projectar l’activitat cultural de la ciutat arreu del país, durant els pròxims mesos de ben segur hi haurà debat. De moment hi ha diversos agents culturals i professio-nals locals del sector cultural que han manifestat que se senten força lluny d’aquesta celebració. No obstant això, l’any serà llarg i la regidoria de Cultura, que en breu inici-arà contactes amb el teixit cutural de la ciutat, té encara marge per aconseguir els suports necessaris per fer que la capitalitat sigui tot un èxit.

Després de trencar rela-cions ara fa una setmana, Alternativa Altafulla i Soli-daritat Catalana mantenen el pacte de govern a Alta-fulla. Ambdues formacions proposen un referèndum sobre l’adhesió d’Altafulla a l’Associació de Municipis per la Independència el diumenge 25 de març.

Inauguració de l’any de la cultura a TGN

Estabilitat a Altafulla

serà notícia

En els pròxims dies la mi-nistra de Foment del PP s’haurà de pronunciar al voltant del calendari del Corredor Mediterrani i del projecte provisional del tercer fil del Port de Tarra-gona que reclama el terri-tori per connectar-se ur-gentment amb els mercats de la Unió Europea.

Ana PastorLa Federació del PSC al Camp de Tarragona celebra el dia 11 de febrer, a la sala d’actes del Col·legi Oficial d’Advocats i Farmacèutics de Tarragona, el seu cinquè congrés anual sota el lema “Compromesos amb el Camp de Tarragona”. El diputat al congrés Jordi Vallès ha estat l’encarregat de presentar la ci-mera, en la qual els militants de la federació escolliran el nou primer secretari de la federació en substitució de Xavier Sabaté, que ha estat quinze anys en el càrrec i que va anunciar la seva

renúncia per donar pas a noves generacions ara fa uns mesos. El mateix Vallès ha reconegut davant els mitjans de comuni-cació que de moment només Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, ha fet pública la seva voluntat d’optar a la se-cretaria general de la federació tarragonina. D’aquesta manera, llevat d’alguna sorpresa majús-cula, l’alcalde tarragoní es con-vertirà en el nou líder socialista a les nostres comarques. Un total de 125 delegats repre-sentants de les sis comarques

del Camp de Tarragona i 10 delegats de les Joventuts Socia-listes de Catalunya decidiran el futur de la federació en un acte que començarà a les 9 del matí.Xavier Sabaté, de la seva banda, continuarà, juntament amb la vendrellenca Helena Arribas, com a representant de les co-marques tarragonines dins de la nova estructura del Comitè Federal del PSOE, que el passat cap de setmana va celebrar el seu Congrés a Sevilla i va es-collir Alfredo Pérez Rubalcaba com a nou líder estatal.

Ballesteros serà dissabte el nou secretari general del PSC a les nostres comarques

PoLítica

CiU instarà la ministra de Foment a concretar un calendari per al Corredor

E ls diputats de CiU per Tarragona, Jordi Jané i Martí Barberà, dema-

naran en la primera compa-reixença de la ministra de Foment, Ana Pastor, “concre-ció i que defineixi quines són les intencions de la nova exe-cutiva respecte a la connexió del Port de Tarragona amb l’ample de via europeu”.

Jané ha recordat que el passat mes de juny del 2011 “es va aprovar per unanimitat una proposició no de llei en la qual s’instava el govern del PSOE a accelerar les obres necessàries per adequar aquesta connexió amb la frontera amb França”. Passats els mesos, i amb altres propostes damunt la taula com el tercer fil, que seria l’alterna-tiva més viable i ràpida per tal d’unir el port de Tarragona i Castellbisbal amb l’ample de via europeu, Mariano Rajoy no ha donat resposta als dipu-tats de CiU, però sí que s’ha decantat per donar suport al corredor central que passaria per Madrid. Per aquest motiu, els diputats de CiU, Jordi Jané i Martí Barberà, han anunciat que presentaran una propo-sició no de llei per prioritzar el Corredor Mediterrani per davant de qualsevol altra pro-posta.Els diputats de CiU demanaran també al govern quina serà la seva proposta i la seva priori-tat i, si hi ha una alternativa

viable, quina és, quan i com es farà i de quin pressupost es dis-posa. “Estem disposats a escol-tar i discutir altres alternatives, però per damunt de tot volem que finalment el Port quedi connectat amb Europa a través de l’ample de via europeu”, ha dit Jané. Per més endavant els diputats de CiU han demanat la compareixença del secretari general d’Infrastructures, José Damián, per tractar del tema amb molta més concreció.Per la seva part, el senador Jor-di Sendra, ha manifestat la cla-ra intenció d’abordar el tema també des del Senat. “Penso demanar des de la meva tribu-na com i quan el govern pensa garantir la connexió del Port de Tarragona amb l’ample de via europeu. El quan és molt important, perquè si el termi-ni que ens dóna el govern és el 2020, sí que ens plantejaríem

exigir com a sortida immedia-ta el tercer fil”.Sendra que també ha defensat la façana marítima ha afegit que “penso demanar al senyor Alejandro Fernández que doni suport al tema de la connexió del Port, que defensi el nostre territori i que des de la seva postura pròxima al govern del PP, no interfereixi en aquest projecte tan necessari, com altres companys, la senadora Maria José Elices, del PSC, que quan va ser senadora el primer que va fer va ser posar pals a les rodes des del Senat al pro-jecte de la façana marítima de Tarragona”. A hores d’ara els diputats de CiU ja han presen-tat desenes d’iniciatives i han demanat molt especialment que el govern concreti en quin estat es troben les propostes aprovades per l’anterior go-vern del PSOE.

inFraestrUctUres

Martí Barberà, Jordi Jané i Jordi Sendra, en roda de premsa. / Cedida

8 de febrer de 2012 | 10 | Publicitat

| 8 de febrer de 2012 | 11Tarragona

TARRAGONA

Ematsa posa en marxa el servei de lectura digital

Ematsa posa en marxa un nou sistema de lectura de comptadors que serà

més efi cient. Segons sostenen els reponsables municipals i de l’empresa, el nou sistrma serà “més efi cient” perquè permetrà efectuar lectures a temps real, detectar anoma-lies en el consum i emetre missatges d’alerta per correu electrònic. L’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) posa en marxa el servei de telelectura que permet consultar el consum d’aigua a través de la seva Ofi ci-na Virtual, és a dir, en qualsevol moment i des de qualsevol lloc de manera ràpida i senzilla.El principal avantatge és que es pot obtenir la lectura diàri-ament sense necessitat d’acce-dir físicament al comptador i, sobretot, que avisa els abonats de les possibles anomalies amb un sistema d’alertes immediat mitjançant correu electrònic, amb uns paràmetres que podrà

personalitzar cada abonat. Això permet actuar al moment i so-lucionar els incidents. Aquesta lectura de comptadors a distància és un sistema “in-novador, efi cient i còmode”, segons sostenen els seus avala-dors, que es va implantar com a prova pilot a un sector del barri de Sant Ramon amb 571 comp-tadors al llarg de l’any 2011, essent validat recentment. Un cop comprovat l’èxit d’aquest sistema, ara s’anirà estenent progressivament la telelectura a tot Ematsa. Durant l’any 2012 s’instal·laran a 351 abonats de Cala Romana, a 84 a parcel·les Iborra, a 729 del barri del Port i a 190 de Bonavista. Progressiva-ment s’anirà desplegant per tot l’àmbit d’actuació d’EMATSA fi ns d’aquí a deu anys, quan es-tarà plenament implantant als 56.000 abonats que té Ematsa.Així, els usuaris podran consul-tar el comptador des de l’Ofi -cina Virtual (www.ematsa.cat), amb major accés a les dades de facturació i l’existència d’un sis-

tema d’alertes d’excés de con-sum i de detecció d’anomalies. És a dir, que els abonats que tinguin aquest servei rebran un correu electrònic avisant-los quan superi un determinat con-sum diari o quan es produeixi una anomalia, per exemple, per una avaria o una aixeta oberta o mal tancada, entre altres. El cost d’aquestes actuacions s’estima en uns 6.000.000 eu-ros, fi ns a la total implantació del sistema.

MUNICIPAL

L’actuació té un cost de 6 MEUR fi ns la completa implantació del sistema El dissabte passat, Mitt Romney, 65 anys, assolia una contun-

dent victòria a les primàries republicanes de l’estat de Nevada en guanyar la majoria del vot en quasi tots els grups demo-gràfi cs. Els seus contrincants, Ron Paul, un metge veterà de 77 anys, i Newt Gingrich, un doctor en Història Europea de 69 anys. El mateix dissabte, a Sevilla, el PSOE celebrava el 38è Con-grés en què Alfredo Pérez Rubalcaba (61) i Carme Chacon (41), ambdós aspirants a ocupar la secretaria general del seu partit, se sotmetien al veredicte democràtic dels 952 delegats. Més enllà dels múltiples debats, de tota índole, que s’han originat a l’entorn dels dos aspirants em quedaré amb un, que és el de l’edat.Encuriosit per l’edat d’alguns polítics de primera línia he fet un “google” i he trobat que Barack Obama en té 52, Artur Mas 56, Durao Barroso 56, Mariano Rajoy 57, Nicolas Sarkozy 57, Angela Merkel 58, Françoise Hollande 58, José M. Aznar 59, o Van Rompuy 65. A la vista d’aquestes dates cronològiques i de les dels candidats a les primàries republicanes dels Estats Units, la pregunta és obvia: pot ser l’edat una limitació per un aspirant a la secretaria general del PSOE? La meva resposta és no, i ho intentaré justifi car.La situació actual al partit socialista s’assembla molt a la de l’any 2000 en la qual un jove Zapatero li va guanyar la se-cretaria general a José Bono. En aquell moment, els delegats al congrés, davant del que semblava que seria una travessia pel desert, van preferir la seductora renovació que prometia el primer en front la sòlida continuïtat transformadora del segon. La gran victòria del 2004 va omplir de raó aquells que es van decantar per Zapatero, però el pas del temps ha demos-trat que aquella aventura tenia un fi nal previsible i que havia arribat abans d’hora.La conjuntura actual dels socialistes, marcada per les darreres derrotes electorals, situava el 38è Congrés en una cruïlla simi-lar, en la qual s’havia d’escollir entre un candidat gran, amb poc atractiu mediàtic, però d’una enorme solvència personal, Rubalcaba, i una candidata políticament correcta (jove i femi-nista) més mediàtica però amb experiència més limitada.Al meu parer, els delegats i delegades han tingut l’encert d’op-tar per un valor segur en front del que podia ser un miratge, semblant al que en el seu moment va encarnar Zapatero. És veritat que la crisi ha malmès bona part de l’empenta trans-formadora que ell va assumir en el primer mandat. Mai, com en els darrers set anys, l’estat del benestar i de les llibertats havia assolit unes cotes tan altes.Però la situació actual, amb àmplies majories del PP arreu de l’Estat i la majoria de CiU al nostre país, requeria un exercici seré de realisme polític i això és el que s’ha fet a Sevilla. La delicada situació econòmica, la desafecció generalitzada vers la política i les greus incerteses que planegen sobre l’estat de llibertats i benestar, requereixen una oposició útil, sustenta-da per un partit pragmàtic, amb idees clares, amb propostes realistes, sense radicalismes ni prejudicis, que lluiti contra l’atur, que propugni un model econòmic coherent i equilibrat amb unes regles de jocs clares i iguals per a tothom, que recu-peri les majories perdudes i que defensi les classes mitjanes, els emprenedors, els autònoms i petites empreses, que són els qui més aporten al funcionament de l’Estat i els qui menys contraprestacions reben. Rubalcaba ofereix aquest canvi serè, creïble i amb contingut ideològic, sense maximalismes ni dogmes. Per això encapçala-rà una executiva federal intergeneracional amb un equip jove al seu voltant. Un equilibri perfecte entre il·lusió, responsabi-litat, pragmatisme, templança, decisió, idees clares, objectius concrets i defi nits, capacitat, sentit comú i experiència. I és que, com diu la saviesa popular, a la vida l’experiència és, sempre, un grau i un bé tan preuat que seria imprudent mal-baratar-lo.

L’experiència és un grau

OPINIÓ

Josep M. Bonet Gerent EMMCT, SA

El sistema digital de lectura de comptadors permetrà consultar la despesa diària a través de correu electrònic, entre altres avantatges

8 de febrer de 2012 | 12 | Tarragona

TARRAGONA

S’obren nous espais d’exposició per a joves talents artístics

C edir nous espais als jo-ves creadors i descobrir la qualitat dels joves

artistes emergents. Aquesta és la proposta que llança el cicle Micro-cicle, el programa d’exposicions que mostrarà sis propostes a la sala Kesse de Tarragona i al Castell de Masricard de la Canonja. La proposta pretén ajudar a des-cobrir noves veus artístiques.

Donar un altaveu a les noves propostes artístiques que sor-geixen de la mà dels joves, aquesta és una de les princi-pals propostes de Micro-cicle, un programa d’exposicions organitzat per l’associació La Bridana (formada per Núria Rion i Silvia Iturria) amb la col-laboració de l’EADT, els ajun-taments de Tarragona i la Ca-nonja i el patrocini de Repsol. La proposta parteix d’una con-vocatòria pública realitzada el mes de novembre de 2011, en la qual van ser seleccionades 6 propostes; tres per a la sala Kes-se de Tarragona i tres per a la sala del Castell de Masricart de la Canonja. El passat dimarts es va inaugurar la primera de les exposicions que formen el cicle, la mostra, obra de Maria del Mar Borrajo.La prioritat de Micro-cicle és apostar per l’heterogenitat dels projectes i aconseguir que la proposta creativa interactuï amb tot tipus de públic. Per això, cada proposta es comple-menta amb un workshop, confe-rència o performance per tal de generar implicacions. A més, tots els projectes seleccionats van acompanyats d’un procés de formació, apostant d’aques-ta manera per un procés de pro-ducció compartit. A més, tots els projectes seleccionats ani-ran acompanyats d’un procés de tutorització i formació que implicarà artistes del territori que aporten la seva experièn-cia i professionalitzaci, per tal d’ajudar i donar tot el suport necessari a aquells artistes que tot just acaben de començar. La voluntat de les entitats res-ponsables és que cada cop es plantegin més propostes auto-gestionades per entitats juve-nils que es puguin fer al Kesse, que l’any passat va acollir 17 exposicions que van aplegar un total de 4.000 visitants.

La proposta Micro-cicle programarà sis intervencions a Tarragona i la Canonja

J0VENTUT

El tinent d’alcalde de Joventut de l’Ajuntament, Javier Villamayor; el coor-dinador d’activitats de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, Marcel Blàzquez; les organitzadores del Micro-cicle, Nuria Rion i Silvia Iturria, i el representant de Repsol, Josep Bertran, durant la presentació del projecte. A la imatge inferior, programa de les sis intervencions del cicle.

Entri a conèixerel nostre ventall

de productes

Incomprensible, irracional, inversemblant... Més obres i ci-ment. Encara es volen gastar 10 milions per artifi cialitzar més i més el nostre pobre litoral tarragoní! A la Subdelegació de Costes del Ministeri de Medi Ambient encara li queden 10 milions d’euros, i com que ja han actuat a la Savinosa, ara li toca a la Platja Llarga, el Bosc de la Marquesa i les seves cales Fonda o Arbosa (Waikiki), de la Rocaplana o Calabecs...Diuen que volen gastar-los abans l’estiu, i sembla ser que la primera cosa que farien seria cimentar l’aiguamoll que resta prop del Iot per fer-ne un aparcament... Increïble, amb la situació insostenible a què hem arribat i als “ecologistes” encara ens cal denunciar més i més projectes fora de mare, després de tants anys... Repensem-ho bé. La Plataforma Sal-vem la Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa no hem parat mai de presentar estudis i projectes alternatius respectuo-sos, integrats, viables, funcionals i econòmics.La sort és que a l’Ajuntament tenen bastant clar que s’ha de conservar al màxim la naturalitat d’aquests paratges i també sembla ser que han passat al Ministeri una sèrie de propostes en aquest sentit però, amb aquest Ministeri tant demostradament predisposat a les obres dures al litoral, si-gui “construint” bé camins marítims o bé passejos marítims, o esculleres, o el que sigui i, que segueix tenint tants diners, no se sap mai...El que sí sabem la majoria de tarragonins és que volem plat-ges naturals. Però, quines són encara les prioritats polítiques pressupostàries? Deu milions! Quant va costar ja el “nyap” del Miracle? Un insult als qui pateixen la crisi.

Malbaratar 10 milionsa la Llarga...

OPINIÓ

Toni Bara GEPEC/EdC

Programa

No era el llop de Maria del Mar BorrajoDel 7 al 24 de febrer · Sala Kesse (Tarragona)

Garbuix post imatge d’Alexandre AyxendriDel 28 de febrer al 16 de març· Sala Kesse (Tarragona)

Ciutats imaginàries de Xavier TrobatDel 20 de març al 14 d’abril · Sala Kesse (Tarragona)

La Pepa mare de Thais Salvat RullDel 17 d’abril al 4 de maig · Castell Masricart (La Canonja)

Soldats de Dídac Francisco i Pau F. López SànchezDel 8 al 25 de maig · Castell Masricart (La Canonja)

Entre pitus i � autes de Maria Jansà, Ramón Grau, Gerard GenéDel 29 de maig al 15 de juny · Castell Masricart (La Canonja)

| 8 de febrer de 2012 | 13Tarragona

TARRAGONA

El cocinero fiel promocionala gastronomia local

T xaber Allué, El cocine-ro fiel, s’ha encarregat d’enregistrar quatre vi-

deoreceptes als restaurants de la ciutat que formen part del col·lectiu Tarragona en Essència. La iniciativa del Pa-tronat Municipal de Turisme de Tarragona té com a objec-tiu promocionar la gastrono-mia local.

Les videoreceptes gravades pel blocaire gastronòmic Txaber Allué són habituals a les cartes dels restaurants que hi parti-cipen i són una representació dels valors de la dieta medi-terrània. En aquestes primeres quatre gravacions hi ha re-presentades les cuines del De-gvusta, del Barquet, del 20 a la Rambla i de l’AQ. Són receptes fàcils de preparar elaborades a

base de productes frescos i de proximitat. El col·lectiu Tarra-gona en Essència el completen els restaurants Arcs, Balandra, Cócvla, De Vins, El Llagut, El Terrat, Les Coques, Manolo, Mare Nostrum, Palau del Baró, Quim Quima i Xaloc. Les videoreceptes de El cocine-

ro fiel es poden consultar al seu bloc http://elcocinerofiel.com i als seus canals de Facebook i Twitter així com a les xarxes socials del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona i del col·lectiu gastronòmic Tarrago-na en Essència http://www.tar-ragonaessencia.cat.

El blocaire gastronòmic Txaber Allué enregistra les videoreceptes dels restaurants tarragonins

GAsTRONOmiA

Les video-receptes es poden consultar al blog http://elcocinerofiel.com

Hasta

50% dto

¡¡¡Electrodomésticos con pequeñas taras a precios increíbles!!!

(Transporte gratuito)

8 de febrer de 2012 | 14 | Tarragona

TARRAGONA

Tres empreses més patrocinaran els Jocs Mediterranis de 2017Les empreses Ford Tarraco Center, Selprats i MJ Gruas han signat tres convenis de col·laboració amb el comitè orga·nitzador dels XVIII Jocs Medi·terranis de 2017 per un valor total de 200.000 euros.L’administrador de Tarraco Center S.A, Félix Nicolás, ha fet efectiu l’acord pel qual l’em·presa oferirà els seus serveis a la seu dels XVIII Jocs Mediterra·nis per valor de 150.000 euros, de manera que entra a formar part del Club Or de Tarragona 2017.

De la seva banda el gerent de Selprats S.L, Xavier Prats, i Ar·turo Gruas, administrador de MJ Gruas S.A, han signat amb Tarragona 2017 el conveni mit·jançant el qual ambdues em·preses aportaran 50.000 euros cadascuna, i entren a formar part del Club Plata del progra·ma de Màrqueting i Patrocini de Tarragona 2017.L’empresa Tarraco Center S.A., és el concessionari oficial de Ford a Tarragona i disposa d’una àmplia xarxa de conces·sionaris al territori localitzats

a Tarragona, Reus, Valls, Cam·brils i el polígon industrial de Riuclar. Selprats S.L. , situada a la Selva del Camp, ofereix tots els ser·veis relacionats amb obra civil i instal·lacions esportives. Finalment, l’empresa MJ Gruas S.A. desenvolupa la seva acti·vitat en el sector de la cons·trucció i dels serveis, tant en obres de caràcter públic com a privat. El grup empresarial està situat a la província de Lleida (Alguaire), però disposa de seu a Tarragona.

ciuTAT

L’empresa tarragonina Rambla Digital, establerta a Constantí, i el Departament de Comunicació del Nàstic de Tarragona, han aconseguit situar el club grana com el cinquè més ben posicionat en l’ús de les xarxes socials tant de Primera com de Segona, gràcies a la gestió de les seves aplicacions

Màrqueting ‘on line’ 100% tarragonícOmuNicAció

E n els darrers dos anys, el Club Gimnàstic de Tarra-gona ha fet una aposta

per les xarxes socials com a via de comunicació amb els socis que l’ha situat com un dels clubs esportius de l’Estat espa-nyol més ben valorat en aquest àmbit.

Actualment, el Nàstic de Tarra·gona és el primer club de la Lliga professional que disposa d’apli·cacions oficials a totes les plata·formes: pàgina web, compte al Facebook, Twitter i al Youtube i aplicacions mòbils per a l’Ipad, l’Iphone i Android. A més, un estudi recent realit·zat per l’agència global de rela·cions públiques Lewis PR sobre la presència on line, la comuni·cació i l’ús de les xarxes socials dels clubs de futbol de les dues lligues professionals més impor·tants de l’Estat espanyol han si·tuat el Gimnàstic de Tarragona com el més ben valorat de Sego·na i el cinquè, empatat a punts amb l’Espanyol, en el còmput global. En aquest estudi s’analit·za l’estructura, el manteniment, actualització i seguiment de pà·gines web, comptes de Facebook i Twiter, i aplicacions mòbils, en·tre d’altres, per valorar l’ús que es fa de les eines de comunicació de què disposen els clubs i la re·percussió que té a les xarxes.En aquest sentit, el Gimnàstic ha obtingut una puntuació total de 177 punts (els dos primers

classificats, Madrid i Barça, han obtingut 240 i 230 punts, respec·tivament), empatat a punts amb el Reial Club Espanyol, fet que el situa com el més ben valorat de Segona (amb deu punts de diferència del segon classificat, la U.D. las Palmas) i el sisè en la classificació general.Darrere d’aquestes dades tan positives s’amaga la feina feta pel departament de comunica·ció del club conjuntament amb l’empresa tarragonina Rambla·Digital, que és la que s’encarre·ga, des de fa aproximadament dos anys, de l’actualització, el disseny i el manteniment de l’ac·tual estructura comunicativa del club. El projecte desenvolupat permet que totes les aplicacions es retroalimentin entre elles,

amb continguts actualitzats, de manera que els usuaris estan al cas de l’última hora del club en temps real. “Aquesta interactivitat és el que ha tingut més repercussió entre els mitjans, especialment espor·tius”, comenta en Domingo Gar·cia, gerent de l’empresa Ram·blaDigital. “Estem molt satisfets per la feina feta fins ara, ja que per nosaltres representa la pos·sibilitat de demostrar que aquí, a casa nostra, també hi ha empre·ses que poden oferir productes i serveis de qualitat en l’àmbit del màrqueting on line i el disseny gràfic”, comenta Garcia.I és que RamblaDigital, que es dedica al disseny de pàgines web, la comunicació en xarxes socials així com al desenvolupa·

ment d’aplicacions de Facebook i per a mòbil, és una empresa establerta a Constantí des de fa cinc anys. “Vam decidir apostar per treballar a Tarragona”, ex·

plica Domingo Garcia, “i amb empreses d’aquí, com el Nàstic de Tarragona, que ens han donat tota la confiança a l’hora de tre·ballar”.

Domingo Garcia és el gerent de RamblaDigital. L’empresa tarragonina, amb seu a Constantí, treballa en projectes de màrqueting on line i disseny gràfic amb firmes de reconegut prestigi arreu del territori. L’aposta per treballar a Tarragona no ha impedit que aquesta petita empresa afronti reptes profes·sionals de gran calatge. “No cal que les empreses de casa nosta que volen productes de disseny i màrqueting de qualitat marxin fora a buscar·los. Aquí hi ha empreses com la nostra que treballen molt bé i que són pioneres en l’ús de les xarxes socials.”.

| 8 de febrer de 2012 | 15Opinió

TARRAGONA

La cursa tindrà lloc el 18 de febrer a les 10 del matí al voltant del pàrquing Jaume I

Enrique Fernández Ferreira substitueix JoséMiguel Abdelkader com a cap

Es presenta ofi cialment la Baixada del Pajaritu 2012

Relleu a la Guàrdia Urbana

La setena edició de la Baixada del Pajaritu es trasllada al voltant del

pàrquing Jaume I: sortirà de l’Antic Escorxador, passarà pel carrer Puig d’en Pallars i fi nalitzarà a la plaça de la Pa-gesia. Aquest canvi es deu a la remodelació del paviment en el tram de la Baixada Pei-xateria que afecta el recorre-gut tradicional.

D’entre les novetats d’aquesta edició, cal destacar la participa-ció d’un jurat visible que farà la valoració de les andròmines i la col·laboració de diferents en-titats públiques i privades que permetran entregar 10 premis als guanyadors de la cursa.Paral·lelament a la cursa, la plaça de l’Antic Escorxador acollirà el Village Pajaritu, així com l’exposició d’andròmines i diferents activitats adreçades a tots els públics. En fi nalitzar la cursa i, seguint la tradició, Ver-muts Miró oferirà un vermut i es procedirà al lliurament de premis.Jordi Vinyoles, president de l’Associació La Pipel Entertain-ment, organitzadora de l’acte,

ha afi rmat que la Baixada vol ser un acte de referència dins la programació de Carnaval de Tarragona, però sobretot, un referent en participació: “Vo-lem que la ciutadania tingui l’opció de poder realitzar una andròmina/disfressa amb la seva família, amics, membres d’una entitat i agrupacions si-

milars de manera informal i amena. Volem que sigui una unió de socialització per totes les parts i on la participació si-gui l’essència de l’acte”. El tret de sortida tindrà lloc el proper 18 de febrer a les 10 hores i està obert a tothom, sense dis-tincions de gènere, procedèn-cia o edat.

La difícil situació econòmica que travessa l’Ajuntament, els obligats reajustaments dels re-cusos humans que s’hi estan produint i el fet que ja està con-solidat el nou model Guàrdia Urbana que s’havien plantejat han fet que l’equip de govern municipal hagi decidit rescin-dir la comissió de serveis del cap de la Guàrdia, José Miguel Abdelkader, el qual fi nalitzarà en el seu càrrec el 29 de febrer i es reincorporarà al seu lloc de treball a l’Ajuntament de Cer-danyola del Vallès.El tinent d’alcalde de Segure-tat Ciutadana de l’Ajuntament, Carles Castillo ha subratllat la professionalitat de José Miguel

Abdelkader i li ha agraït la tas-ca realitzada. El nou cap de la Guàrdia Urbana serà Enrique Fernández Ferreira, intendent major de la Guàrdia Urbana de Tarragona, el qual ja va desen-volupar aquest càrrec anterior-

ment.El canvi al capdavant de la Guàrdia Urbana ha comportat les crítiques de la portaveu del grup municipal de Convergèn-cia i Unió a l’Ajuntament, Vic-tòria Forns, que ha criticat que “en cinc anys la nostra ciutat ha vist com cinc cops es can-viava el cap del cos de policia local i “els motius econòmics adduïts per l’equip de govern per justifi car l’acomiadament del senyor Abdelkader no es sostenen.Segons Carles Castillo, el con-sistori s’estalviarà “aproxima-dament 100.000 euros anuals en tots els conceptes salarials” amb la seva baixa.

CARNAVAL

SEGURETAT

Els organitzadors de la Baixada del Pajaritu durant la presentació. /Cedida

Fa uns dies vaig tenir l’ocasió de parlar, després de molt de temps, amb un company de la infantesa a qui l’entorn social no ha tractat gaire bé en els darrers anys. La resposta general que li vaig poder oferir a la multitud de preguntes que ell mateix s’havia fet i que em va traslladar va ser que l’ésser humà fl uctua constantment amb les seves prioritats i quan, per la raó que sigui, deixem de pertànyer a les prio-ritats de l’altre és quan ens adonem realment de les limita-cions emocionals del ser humà.Vull dedicar aquest article a totes aquelles persones que, com el meu company, han confi at alguna vegada en algú i, quan l’han ubicat a la seva vida, ja sigui com amic, company o parella, els ha començat un veritable calvari. Un calvari que, malauradament, en ocasions acaba en tragèdia.Mireu, les persones tenim pensaments i sentiments dife-rents que no han de ser necessàriament compatibles, però prestem massa atenció al que percebem amb els sentits i això fa que siguem incapaços de veure més enllà. Actualment les relacions humanes estan dissociades per-què cadascú viu tancat en la seva pròpia ambició. L’ambició pròpiament i la manca de comunicació són sufi cients per entendre que la relació amb l’altre sigui molt complicada.Són molts els factors que infl ueixen en una relació i que determinen diferents comportaments depenent de la perso-na, essent, segons el meu parer, el més important la manca d’educació emocional. Una educació que hauria de comen-çar a impartir-se com una assignatura als col·legis si volem un futur més altruista, però d’aquest tema ja en parlaré en una altra ocasió.Si, en síntesi, la relació és la manera com tractem l’altre i com l’altre ens tracta a nosaltres. Aleshores ens hem de preguntar:Què podem esperar de qui no té cap mena de consideració vers els sentiments de l’altre?Què podem esperar de qui ni s’immuta quan les seves acci-ons fereixen l’autoestima de l’altre?Què podem esperar de qui les paraules empatia i humiliat li sonen a xinès perquè li és molt difícil posar-se en el lloc de l’altre?Què podem esperar de qui pensa una cosa, en fa una altra i en diu una de diferent?Què podem esperar de qui es relaciona egocèntricament pels seus propis fi ns i és incapaç d’acceptar les opinions i equivocacions de l’altre?Què podem esperar de qui sent gelosia, enveja i és incapaç de controlar les emocions més desagradables com l’odi o la venjança?Què podem esperar de qui té l’habilitat de la mentida, la manipulació i es dedica a comparar i jutjar?La meva resposta és que si partim de la base que cap perso-na no pot canviar la manera de ser de l’altre aleshores qual-sevol relació amb aquests paràmetres només ens aportarà inquietud, confusió, agonia i un inacabable patiment.El primers símptomes només els podrem apreciar quan ens alliberem de l’autoengany de la primera impressió i és quan ens adonarem del quantiós temps que hem destinat pen-sant entre el que hauríem d’haver fet o el que no hauríem d’haver fet o si ens hauríem d’haver comportat d’una ma-nera o d’una altra.Com més temps vivim en l’autoengany més ens aproxima-rem a una situació d’alarma, d’aquí que la meva conclusió és que ningú ha de patir per ningú i que cap relació dolenta s’ha d’allargar, el millor és plantar-se i dir “molt bé, s’ha acabat”, aquell moment passa i no genera cap confl icte.

Molt bé, s’ha acabat

OPINIÓ

MenpoArtista

Abdelkader deixarà el càrrec el proper 29 de febrer i es reincorporarà al seu lloc de treball a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

8 de febrer de 2012 | 16 | El Vendrell

EL VENDRELL

La festa gastronòmica va repartir unes 2.000 racions de tradicional xató del Vendrell

La Xatonada Popular celebra la seva edició més participativa i solidària

El passat diumenge 5 de febrer, la Rambla del Ven-drell va acollir una nova

edició de la Xatonada Popular. La tradicional festivitat va in-cloure el 26è Concurs de Mes-tres Xatonaires, la 25a Exhibi-ció de Xatonaires Infantils i la 29a Fira de productes alimen-taris naturals i artesanals.

A les 10 del matí es va iniciar el 26è Concurs de Mestres Xa-tonaires, que va reunir un total de 50 participants. M. Carmen Fernández va ser la guanyado-ra d’enguany mentre que Josep Lluís Fernández i Laura Rovira van quedar en segon i tercer lloc respectivament. Josep Miró

es va investir com a Mestre Xa-tonaire després d’haver guanyat el primer premi a l’edició ante-rior. Al llarg del matí es van repartir unes 2.000 racions del tradicio-nal xató del Vendrell. A més de la degustació de cafès i l’inter-canvi de plaques de cava es va celebrar una ruleta solidària en la qual es van recaptar un total de 500 euros per a Càritas. Durant la 25a Exhibició de Xato-naires Infantils, en la qual van participar 200 nenes i nenes de les escoles del municipi, la ven-drellenca Griselda Soler va lliu-rar un capgròs que representa un mestre xatonaire a la Colla de Gegants i Nans del Vendrell.

La regidora de Promoció Econò-mica de l’Ajuntament del Ven-drell ha resaltat la col·laboració de totes les persones que de forma voluntària, van fer pos-sible titrar endavant els cursets “Aprèn a fer xató” i la Xatonada Popular.

GASTRONOMIA

ACORDS

BAIX PENEDÈS DENTAL, S.L.

Dr. Carlos Vicente BosquedCOEC 1553

Tel. 977 66 57 61 - 647 748 123C/Cerdanya, 12, primera planta

43700 El Vendrell

977 662 993

Aigües de Tomoví, empresa mixta municipal que gestiona la xarxa d’abastament i saneja-ment del Vendrell, ja ha iniciat el Pla Anual de Neteja i Desin-fecció dels Dipòsits d’Aigua que abasteixen al municipi per a aquest any 2012, inclòs en el Pla d’Autocontrol i Gestió del Subministrament, en compli-ment del Pla de Vigilància de Control Sanitari d’Aigua de Consum Humà de Catalunya. La realització d’aquests treballs és important per assegurar la

qualitat de l’aigua emmagat-zemada en els dipòsits, la qual posteriorment és distribuïda a tota la població. Els treballs es fan en tres fases: a la primera es realitza la nete-ja hidromecànica per extreure els sòlids de les parets i el terra, després es revisen i reparen, si és necessari, les vàlvules, arque-tes, canonades i altres elements del dipòsit, aprofitant que el di-pòsit està buit, i, finalment es procedeix a la desinfecció de l’interior del dipòsit i a la com-

provació de la qualitat abans de restablirel subministrament de l’aigua. De moment ja s’han netejat i desinfectat els dipòsits municipals de Nirvana Massos, Nirvana Intermig, Masia Blanca i Les Mates.El regidor d’Aigües de l’Ajun-tament del Vendrell, Jaume Es-carré, ha recordat que “a més, l’empresa realitza un exhaustiu control analític de l’aigua sub-ministrada, en què es controlen paràmetres tant fisicoquímics com microbiològics”.

Es posa en marxa el Pla de Neteja i Desinfecció dels dipòsits pel 2012

M. Carmen Fernández ha estat la guanyadora del 26è Concurs de Mestres Xatonaires

Diverses imatges de la celebració de la Xatonada del Vendrell. / Cedides i Joan Grífols

| 8 de febrer de 2012 | 17El Vendrell

EL VENDRELL

La situació econòmica actual ha fet créixer la demanda de la prestació de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), de la qual s’han tramitat 81 expedients nous

El nombre d’intervencions dels Serveis Socials del Vendrell s’incrementa d’un 132% des de 2007

La setmana passada es va presentar la memòria dels Serveis Socials de l’Ajun-

tament del Vendrell. corres-ponent a l’any 2011.

Segons aquesta memòria anual, durant l’any 2011 s’han portat a terme 9.170 intervencions, fet que representa un creixement d’un 10% respecte a l’any ante·rior. Des del 2007 s’ha acumu·lat un creixement del 132% i mentre que el personal d’aquest servei ha crescut un 83% (2007: 4 treballadors socials i 2 educa·dors socials; 2011: 7 treballadors socials i 4 educadors socials).Quant a les problemàtiques, s’ha experimentat un increment similar a la de les intervencions: de les 2.203 problemàtiques ateses el 2010, s’ha passat a les 2.603 durant el 2011. La crisi econòmica ha afectat de mane·ra determinant unes problemà·tiques per damunt de les altres, especialment les econòmiques i les relacionades amb l’obertura d’expedients de Renda Mínima d’Inserció (RMI).Els aspectes econòmics abasten consultes de famílies que tenen ingressos insuficients per fer front a les despeses de la llar, les

quals, molts cops, acaben gene·rant deutes. El que més preocu·pa la regidoria és la gran quan·titat d’usuaris que no treballen i no reben cap tipus de prestació.

Creixement de la demanda de l’RMID’altra banda, una dada molt significativa que té a veure amb la situació econòmica actual és el gran creixement de la de·manda de la prestació de la RMI, cosa mai vista amb anterioritat.

Durant l’any 2011, a Serveis So·cials s’han tramitat 81 expedi·ents nous, dels quals se n’han aprovat 20, se n’han denegat 27 i 34 estan pendents de re·solució. Aquest fet està afegint una càrrega de treball a les de·pendències de Serveis Socials, ja que requereix una resposta ade·quada i d’atenció a les persones i famílies més vulnerables del municipi. Tot plegat, durant el 2011 s’ha treballat amb un total de 193 famílies.

Aquesta prestació és un sistema de protecció per a persones en situació de pobresa extrema. Té per objectiu atendre les neces·sitats bàsiques per poder viure i l’import corresponent depèn exclusivament de la Generali·tat. La feina dels Serveis Socials és revisar els plans d’actuació personalitzats per tal que els be·neficiaris de la RMI compleixin una sèrie d’obligacions, com ara participar en tallers d’habilitats socials, tallers formatius i ta·llers de llengua i cultura, entre d’altres, fet que implica treba·llar coordinadament amb les regidories de Salut, d’Ocupació i d’Educació i amb els cossos de seguretat.El regidor de Serveis Socials, Hermini Caballero, va explicar que, “si hi ha algun beneficiari que no compleix amb l’itinera·ri d’inserció personalitzat que marca el tècnic de Serveis Soci·als, emetem immediatament un informe a la Generalitat per tal que causin baixa de la prestació de la RMI”.

Pla pilotTambé es va anunciar l’aprova·ció del nou Pla Pilot 2012, que serà gestionat per la regidoria

de Serveis Socials, amb una sub·venció que arriba del Govern de l’Estat mitjançant els Fons de Cohesió Socials de la Unió Europea. Aquest Pla permetrà contractar 5 nous tècnics que faran atenció a les famílies més vulnerables, cosa que reforçarà de manera molt significativa l’atenció directa. Hermini Ca·ballero va remarcar que “aquest Pla s’adreçarà a tota la societat, sigui quina sigui la seva proce·dència”.

Objectius per 2012Pel que fa al 2012, el regidor de Serveis Socials va dir que “els elements organitzatius i les línies de treball han d’anar encaminats a promoure unes polítiques socials adequades a la realitat del municipi, situant les persones al nucli de la nostra activitat i actuant des de la pro·ximitat que ens ofereix el nos·tre servei”. A més, va afegir que una altra prioritat seria “am·pliar la capacitat de resposta dels Serveis Socials mitjançant estratègies de cooperació i col·laboració entre administracions i entitats de caràcter social com ara Càritas, Creu Roja i la Fun·dació Santa Teresa”.

SERVEIS SOCIALS

PROGRAMA D’ACTES DEL CARNAVAL “XURIGUÉ”CALAFELL 2012 - EL CARNAVAL DE LA COSTA DAURADA

Dijous, 16 de febrer de 2012A la Plaça Catalunya de Calafell:17:30h - Xocolatada i espectacle infantil19:00h - Arribada i pregó a càrrec de Sa Majestat el Rei Carnestoltes

Divendres, 17 de febrer de 201217:30h - II Desfilada de disfresses infantils a Segur de Calafell i xocolatada((Concentració a la Pl. Pau Casals i desfilada al llarg de l’Av. Catalunya)19:30h - Concentració de carrosses i comparses al Pg. Marítim de St. Joan de Déu20:30h - Sortida de la Rua del Carnaval de Segur de Calafell22:30h - II Concurs de Comparses de Segur de Calafell(Concentració a la Pl. Pau Casals i desfilada al llarg de l’Av. Catalunya)

Dissabte, 18 de febrer de 201217:30h - Carnaval Infantil al Pavelló Jaume Vilamajó de Segur de Calafell22:30h - 22:30h - Concentració de carrosses i comparses a la Pl. dels Països Catalans23:30h - Sortida de la Rua de Carnaval de la Platja de Calafell

Diumenge, 19 de febrer de 201212:30h - Carnaval Infantil al Pavelló Joan Ortoll de Calafell17:00h - Concentració de carrosses i comparses al C/ Baix Penedès18:00h - Sortida de la Rua de Carnaval de Calafell (poble)

8 de febrer de 2012 | 18 | Litoral

litoral

vila-seca

L’Ajuntament signa un conveni de col·laboració en matèria de formació amb Port Aventura

La signatura ha anat a càr-rec de l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i del re-

presentant de Port Aventura, Enrique Fontecha.

La col·laboració conjunta de l’Ajuntament de Vila-seca i Port Aventura servirà per realitzar un Pla de dinamització laboral que inclou formació i una posterior integració en el món laboral. El conveni s’adreça a un total de 100 persones proposades per l’Ajuntament de Vila-seca: 50 joves de 18 a 29 anys i 50 perso-nes desocupades dels 30 als 52 anys. Tots els alumnes hauran de superar un procés de selecció i, posteriorment, passaran per

una acció formativa d’un total de 125 hores. Tots ells adquiri-ran habilitats personals, socials i participaran en un procés de recerca de feina activa durant 45 hores, les quals aniran a càrrec de l’Ajuntament. D’altra banda, les competències personals i tècniques amb formació d’auxi-liar de restauració, d’hoteleria i serveis, s’adquiriran en 80 ho-res de formació per part de Port Aventura Entertainment. Segons Fontecha, Port Aventura dóna ocupació i formació a un important nombre de persones de diferents àmbits laborals. La formació dels seus treballadors és un dels seus objectius prio-

ritaris per tal d’obtenir un bon nivell de qualitat. Per aquest motiu que disposen de personal especialitzat en formació, d’au-les i d’instal·lacions adequades perquè els alumnes i els futurs treballadors d’aquest conveni amb l’Ajuntament de Vila-seca puguin assolir coneixements i pràctiques que els permetin in-corporar-se com a professionals en el sector turístic.

S’establirà un Pla de dinamització laboral per a joves d’entre 18 i 29 anys i per a persones desocupades d’entre 30 i 52 anys

El valor històric del document rau en el fet que aporta dades sobre la societat i l’economia de l’època

Es restaura el Capbreu de Calafell, un valuós document del segle XVI

E l passat divendres 3 de febrer, en el marc de la celebració de la Festa

Major de la Candelera, es va fer la presentació del Cap-breu, el document més antic del fons municipal, recent-ment restaurat.

Els capbreus eren documents realitzats antigament per no-taris, en forma de llibre, i on s’anotaven la totalitat de béns que tenien els vassalls, amb l’objectiu d’establir els impos-tos que havien de pagar al seu senyor.El capbreu de Calafell, que data de 1565 i fou trobat a la dècada dels anys 80, presentava actual-ment un estat de conservació bastant malmès, per la qual cosa la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Calafell va procedir a fer-ne la restaura-ció i nova enquadernació. El document està format per tres quaderns de paper cosits casa-cun amb fil de cànem i relligats entre ells i les cobertes de per-gamí amb fil de cotó. Aquest document té un interès

històric força rellevant, ja que és un inventari que va fer Ber-nat Pelegrí, senyor del Castell de Calafell, de totes les propie-tats que tenien en aquella èpo-ca els pagesos del municipi. En aquest sentit, tots els habitants de Calafell que tenien propie-tats van anar passant pel castell

entre el 16 i el 19 d’agost de 1565 per donar compte d’elles, de com les havien adquirit i a què les destinaven (camps de cereals, vinya, oliveres, horts..).Es tracta, doncs, d’un document força valuós, que aporta dades sobre la societat i l’economia de l’època, així com també de

les relacions entre els habitants del poble i el seu senyor.Joan Olivella, alcalde de Cala-fell, va afirmar que “la presen-tació d’aquest document histò-ric és un acte molt apropiat per donar inici a la Candelera, que és la nostra Festa Major d’hi-vern”.

calafell

Curs de monitor de menjador escolar

Neix el Club Escola d’Escacs

Davant la demanda del jovent de la zona TRAC –Torredem-barra, Roda de Barà, Altafulla i Creixell-, el projecte Propera Parada ha organitzat un curs de monitor de menjador i ma-nipulador d’aliments per a jo-ves majors de 16 anys. El curs es durà a terme els matins, de 9.30 a 14.30 hores, els dies 25 i 26 de febrer, i 3, 4, 10 i 11 de març, a les instal·lacions del Punt d’Informació Juvenil de Roda de Barà, i tindrà una durada de 30 hores. El preu del curs de formació és de 80 euros i les places són limita-des, fins a 25 alumnes. Les persones interessades poden dirigir-se al Punt d’Informació Juvenil de Roda de Barà, o a qualsevol dels altres PIJ de la zona TRAC.

Salou engega una escola d’es-cacs amb un format inèdit i que començarà a funcionar el darrer trimestre del curs, a partir del 5 de març, al parc botànic del carrer Mossèn Jo-sep Llauradó i Piñol. Podran apuntar-s’hi nens i nenes a partir de 5 anys i fins a l’edat adulta.

roda de barà

salou

Els alumhnes hauran de superar un procés de selecció

| 8 de febrer de 2012 | 19Litoral

litoral

Joan OlivellaALCALDE DE CALAFELL I PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX PENEDÈS

Joan Olivella és alcalde de Calafell, un dels mu-nicipis més influents del

nord de la província, i alhora president del Consell Comar-cal del Baix Penedès. Amb ell fem un repàs de l’actualitat municipal i parlem dels rep-tes de futur d’un territori cas-tigat per la crisi econòmica i pels alts índexs d’atur.

Què es pot fer des de les admi-nistracions per intentar gene-rar llocs de treball?Som la segona comarca de Cata-lunya amb més atur i, a nivell de municipi, tenim més de 2.00 persones sense feina. És una taxa impressionant. Les políti-

ques ara passen per impulsar plans d’ocupació, com el que acabem de posar en marxa amb la contractació de 24 persones, i per intentar convèncer noves empreses perquè inverteixin al municipi. També treballem per aconseguir que les que hi ha continuïn apostant per Cala-fell. Som un municipi de costa i de serveis. A l’estiu no tenim tanta dificultat, però a l’hivern l’activitat baixa molt i és preo-cupant. Estem en contacte amb el Departament d’Ocupació de la Generalitat, tant a nivell mu-nicipal com a nivell de comarca, per aconseguir aplicar políti-ques que desestacionalitzin la nostra economia.

La posada en marxa del Logis Penedès pot ajudar? El posicionament dels òrgans de govern del Consell Comarcal és favorable a la posada en marxa del Logis. S’ha obert un procés de consulta amb el territori per veure quin ha de ser el futur model logístic de la comarca. A CiU pensem que en els mo-ments actuals no es pot obviar que aquest centre logístic pot constiuir una via per crear llocs de treball estables i redreçar l’economia de tots els municipis de la comarca.

I què me’n diu, del desdobla-ment de l’AP-7?La gent del Baix Penedès estem força molestos perquè quan ens volem desplaçar només tenim dues opcions: o passar per car-reteres secundàries molt denses i col·lapsades o bé pagar peatge a les autopistes. Per anar de Ca-lafell al Vendrell hem de pagar 0,50€. Si vas a Tarragona, també pagues. Si vols anar a Vilanova ràpid, has de pagar 3,5€. El ma-teix els passa als habitants del Vendrell, de l’Arboç i del con-junt de municipis de la comar-ca. Estem condemnats a pagar o a fer cua a les carreteres nacio-nals i comarcals.

I quina és la solució?Tenim moltes autopistes, però totes són de pagament. S’hau-ria d’estudiar la possibilitat que tant l’AP-7 com l’AP-2 i la Pau Casals fossin gratuïtes al seu pas pel Baix Penedès, almenys men-tre no es resolgui el problema del desdoblament de la N-340, ja sigui amb la finalització de l’autovia o amb l’ampliació de l’AP-7 a quatre carrils. Els ciu-tadans del Baix Penedès estem penalitzats i cansats de pagar peatges a preu d’or, sobretot si ho comparem amb altres zones pròximes. Això s’ha de solucio-nar, encara que sigui amb una mesura provisional.

Parlem de temes concrets de Calafell. Què es va trobar el nou equip de govern quan va aterrar al consistori?Les dificultats econòmiques no són exclusives de l’Ajuntament de Calafell, sinó de la majoria de consistoris del país. En el cas nostre, ens vam trobar que l’an-terior govern ja havia esgotat el 80% del pressupost de l’any, motiu pel qual vam tenir força dificultats en el tram final de

2011. Però ens hem vam sortir. Ara hem acomplert el nostre compromís amb la ciutadania i hem encarregat una auditoria externa per determinar quin és l’estat real dels comptes muni-cipals.

I com es planteja el 2012? Ja tenim aprovats els pressupos-tos, que s’han pogut tirar en-davant amb una reducció d’un milió d’euros en la partida de personal. Aquesta reducció ha estat possible gràcies a la rebai-xada d’un 20% de honoraris dels càrrecs electes i l’emilinació de la quinzena paga que tenien tots els empleats d’aquesta casa. També s’ha reduït significati-vament del nombre de càrrecs de confiança al consistori. En altres èpoques s’havia arribat a tenir una desena de càrrecs de confiança. A partir d’ara només n’hi ha dos. Amb aquests pres-supostos podem desenvolupar les línies que ens hem plantejat aquest 2012, tot i la delicada conjuntura econòmica.

Es preveu una reducció en els diferents serveis municipals que s’han estat prestant fins ara?Aquests pressupostos primen el manteniment dels llocs de tre-ball del consistori i els serveis bàsics que s’ofereixen a la ciuta-dania. Hi ha algunes coses que s’han reduït, però hem aconse-guit mantenir al màxim les ac-tivitats que es desenvolupen al llarg de l’any al municipi, tot i que amb menys aportació de re-cursos municipals. Un exemple el tenim en la recent festa dels Tres Tombs, que jo crec que va sortir més lluïda que en anys anteriors tot i que l’aportació de l’Ajuntament ha estat inferior.

Quins són els objectius priori-taris que es marca el consisto-ri?Enguany hem d’aconseguir apli-car la Llei de Barris, que ens per-metrà dignificar el centre del municipi, la zona més antiga i degradada de Calafell. Aquests mesos s’estan arreglant tots els carrers de l’entorn de Castell que ens permetran dinamitzar el municipi. Tenim 660.000 eu-ros al pressupost per culminar aquesta realitat. A més a més, enguany incorporem al pressu-post una partida específica per al manteniment de carrers i una altra per a la reparació de passos

de vianants. Un altre objectiu és apropar el consistori al ciutadà per tal d’anar captant les seves necessitats i aportar-hi soluci-ons.

Tot i la situació, Calafell té so-bre la taula diversos projectes importants com ara el nou Mercat Municipal o el CAP de Segur de Calafell. Tot dos projectes entraran en servei aquesta legislatura. En el cas del mercat hi ha un retard perquè l’anterior equip de go-vern ho va deixar tot signat però, a l’hora de la veritat, s’ha com-provat que el projecte tècnic, el de l’arquitecte, no estava fet. Això representen uns mesos de retard, però creiem que aquesta primavera els nostres veïns i ve-ïnes veuran com les màquines comencen a treballar a la plaça Negre un cop el projecte estigui visat. Els paradistes poden estar tranquils perquè aviat podrem parlar sobre un projecte real. Pel que fa al CAP de Segur de Calafell, la Xarxa de Santa Te-cla ens ha informat que tot va segons el previst. El nou equi-pament sanitari, amb zona d’aparcament inclosa, serà una realitat aquesta legislatura. Un altre projecte del qual em sento especialment satisfet, sobretot perquè ha estat mèrit del nostre equip de govern, és l’acord que hem assolit recentment amb Adif per tal que construeixi un nou pas subterrani a la via a Se-gur de Calafell.

Com està el tema del carril bici de Segur?En precampanya ens vam com-prometre a consensuar amb els veïns i comerciants de la zona quina és la millor opció per ubi-car un carril bici a la zona. Ara iniciarem un procés participatiu amb la ciutadania afectada, per tal de garantir la seva viabilitat i la seva seguretat.

“El nou mercat i el nou CAP de Calafell seran una realitat aquesta legislatura”

“La gent del Baix Penedès estem cansats de peatges. No pot ser que cada vegada que ens hem de desplaçar en cotxe haguem de pagar”

8 de febrer de 2012 | 20 | Salut

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

L’espatlla, a examen. El servei de Cirurgia Orto-pèdica i Traumatologia

de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona ultima els detalls per acollir la sisena edició del curs d’atroscòpia de l’espatlla. Durant els dies 29 de febrer i 1 de març de 2012, els cirurgians d’aquesta especialitat que ho desitgin podran aprofundir en aquest tipus d’intervencions, força habituals en la pràctica hospi-talària i que requereixen una bona dosi de tècnica.

L’objectiu del curs és aprofun-dir en tot el que fa referència a les intervencions quirúrgiques que afecten la zona de l’espat-

lla, una de les parts del cos que requereix més atenció mèdica i que, per tant, representa un nombre considerable d’inter-vencions cada any. La majoria dels casos que requereixen in-tervenció quirúrgica es tracten amb artroscòpia, una tècnica poc invasiva que permet tractar la zona afectada sense obrir to-talment el cos del pacient. Aquest tipus d’intervencions re-quereix un alt grau de tècnica i, en aquest sentit, és molt útil po-der practicar i estar alerta de les darreres novetats i de l’opinió dels experts en la matèria. Per aquest motiu és el sisè any que es du a terme aquest acte que tindrà lloc els dies 29 de febrer i 1 de març i que combina les in-

tervencions pràctiques amb les aportacions teòriques, que es duran a terme en grups reduïts. El primer dia del seminari –de les 14 fi ns les 20 hores– es dividirà en sessions de teoria i pràctica, una fórmula que també es repe-tirà l’endemà –de 8 a 14 hores–

per tal de combinar les aporta-cions dels principals experts en matèria en l’àmbit de Catalunya amb l’experiència dels partici-pants del curs amb simuladors quirúrgics, que permeten als cirurgians experimentar amb detall totes les intervencions a

la zona, així com les tècniques que es comentin a les sessions teòriques. “En totes les ocasions en què s’ha dut a terme el curs hem convidat especialistes en la matèria que ens aportin nous coneixements”, sosté el Dr. Joan T. Gebellí, director del curs, que

Tot a punt pel VI Curs d’artroscòpiade l’espatlla

L’espatlla és una articulació amb molta mobilitat i, per tant, molt inestable, fet que provoca patologies de diversa gravetat que mereixen ser estudiades periòdicament

| 8 de febrer de 2012 21Salut

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

SERVEID’AUTONOMIA PERSONAL

SERVEID’ACOMPANYAMENT

SERVEID’ASSESSORAMENT,

INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ

SERVEIDE LA LLAR

afegeix que les ponències trac-taran totes les àrees d’estudi relacionades amb les tècniques quirúrgiques de la zona, que in-clouen des de l’exploració fins al tipus de sutures que s’apliquen en les intervencions. Alguns dels temes que es trac-taran en aquesta jornada que enguany arriba a la sisena edició seran les tècniques de la cirurgia de la inestabilitat (que es dóna en articulacions amb molta mo-bilitat) i patologia subacromial, sessions en les quals es deta-llaran les diferents tècniques d’aquesta àrea. Per més infor-mació sobre aquest seminari es pot trucar al telèfon d’atenció de la Xarxa de Santa Tecla (977 259 928).

La preparació d’aquest curs segueix la fórmula d’edicions precedents i combina sessions teòriques a través de les aportacions d’especialistes convidats, amb experiències pràctiques. Les jornades es duran a terme durant els dies 29 de febrer i 1 de març.

El Dr. Joan T. Gebellí, director de les jornades.

L’espatlla és una articulació amb una gran mobilitat, capaç de fer rotacions i fle-xoextensions que la conver-teixen en molt inestable. Per aquest motiu, recull pa-tologies de diversa gravetat. Una de les causes més habi-tuals de les intervencions en aquesta àrea és l’anomena-

da “ruptura de manegot”, la lesió que es produeix quan hi ha alteracions en el con-junt de tendons que envol-ten el cap de l’húmer i que permeten que el braç efectuï el moviment de rotació i fle-xió. En aquesta zona es de-tecten dos grans problemes; en primer lloc, la tendinitis

o ruptura dels tendons que, en els casos més aguts o se-gons la gravetat de l’afecta-ció, requereixen la interven-ció dels cirurgians per poder reparar les parts afectades i recuperar la mobilitat de la zona. Un altre dels grans problemes és la luxació, que es produeix quan l’articu-lació surt del seu lloc habi-tual. Les lesions a l’espatlla afecten tant gent jove com persones grans i són, habitu-alment, degeneratives, per la qual cosa cal cuidar ex-tremadament aquesta zona si hi ha hagut alguna lesió per evitar recaigudes. En aquest sentit, el Dr. Gebellí confirma que els professi-onals aposten, sempre que poden, per la tècnica de l’ar-troscòpia per tractar aquest tipus de patologies perquè “és menys invasiva i permet una recuperació més ràpida del pacient”.

La ruptura de manegot és la intervenció més habitual de l’espatlla

Els organitzadors de les jorna-des estan orgullosos de l’èxit d’assistència d’aquest tipus d’actes que organitza la Xarxa Sanitària i Social de Santa Te-cla, que habitualment tenen per objectiu donar pautes als professionals per actuar en el dia a dia de la seva especiali-tat a partir del vessant pràctic. Així, aquesta sisena edició del Curs d’Artroscòpia de l’Espat-lla seguirà donant prioritat a les sessions pràctiques dels participants, que tenen l’oca-sió de realitzar algunes de les

intervencions i tractaments específics que es desenvolu-pen en les sessions teòriques amb cadàvers o simuladors quirúrgics. A més, la distribu-ció en grups reduïts permet que els alumnes puguin expe-rimentar amb detall. “Està comprovat que la filosi-fia funciona per això la man-tindrem en el futur”, constata el Dr. Gebellí que afegeix que la Xarxa és “pionera” a l’hora d’impulsar aquest tipus d’ac-tivitats que primen, sobretot, el component pràctic. Una

mostra d’això és el fet que el curs sobre la cirurgia d’espat-

lla arriba a la sisena edició amb bona salut.

Les sessions pràctiques, clau de l’èxit de les jornades

8 de febrer de 2012 | 22 | Litoral

litoral

El programa de renovació integral de carrers del nucli antic va començar l’any 2005 i ha significat una inversió total d’11 MEUR

Comencen les obres de renovació de dos nous carrers del Nucli Antic

Ja han comencat les obres de renovació de dos nous carrers al Nucli Antic de

Vila-seca, el carrer dels Fer-rers i el carrer Verge de la Pineda, incloses en l’última fase del Sector C.

Les obres comportaran la re-novació integral i la millora de tots els serveis públics de la xarxa viària (clavegueram, plu-vials, aigua potable, ampliació de les xarxes de gas i telèfon i soterrament de les línies aèries d’electricitat i telefonia). També es pavimentarà la voravia amb peces de granit flamejat d’una mateixa amplada de 15 cm i de

diferents longituds i tonalitats, seguint la mateixa morfologia dels trams ja renovats.Des del mes de juliol, s’està exe-cutant l’última fase de les obres amb un cost d’adjudicació d’1,7 milions d’euros. Darrerament, s’ha estat treballant al carrer de Santa Bàrbara i el carrer de Sant Antoni. El Programa de Reno-vació integral dels carrers del nucli antic, iniciat l’any 2005, finalitzarà aquest any i signifi-carà la renovació d’una vintena de carrers amb una superfície de 25.000 m2, una longitud de 3,5 quilòmetres de carrers i un pressupost total superior als 11 milions d’euros.

vila-seca

Imatge del carrer de Sant Antoni de Vila-seca./Cedida

Es manté el fraccionament en el pagament de l’IBI

Canvi de carteres per impulsar la implantació d’un CAR

L’Ajuntament de Torredem-barra manté la mesura adop-tada de facilitar que els contri-buents puguin pagar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) de naturalesa urbana de manera fraccionada amb un total de tres terminis per poder com-plir amb el deure tributari en aquests moments de greu cri-si econòmica.D’acord amb aquesta mesura adoptada de fraccionament, els rebuts de l’IBI que esti-guin domiciliats en una enti-tat financera es carregaran al compte corrent en tres termi-nis: primer pagament, el 14 de juny de 2012; segon paga-ment, el 13 d’agost de 2012 i tercer pagament, l’11 d’octu-bre de 2012 (en aquest cas, la data límit de pagament dels rebuts retornats és el dia 27 d’octubre de 2012).El rebuts no domiciliats s’hau-ran de pagar íntegrament en el període del 30 de juny al 31 d’agost de 2012. Tant si es vol domiciliar el re-but per accedir al pagament fraccionat en tres terminis com si tenint-lo domiciliat es vol pagar en un únic rebut (en aquest cas es carregarà el 13 d’agost), hi ha temps fins al 14 de maig de 2012 per dirigir-se a l’oficina de BASE -Gestió d’Ingressos-i sol·licitar-ho.

L’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, ha decre-tat un canvi de competèn-cies entre dues regidores de l’equip de govern. Després de vuit mesos de la delega-ció de competències als re-gidors que integren l’equip de govern, la primera ti-nent d’alcalde, Francisca Felguera, assumeix Esports i deixa Sanitat, mentre que la regidora Elia Rodríguez assumeix Sanitat i deixa Esports. El canvi es fa amb l’objectiu d’impulsar l’as-soliment d’un CAR (Centre d’Alta Resolució) per a Tor-redembarra, considerant Elia Rodríguez, per la seva experiència professional en el món de la Sanitat, la persona més indicada de l’equip de govern per coor-dinar aquest projecte.

torredembarra

Els principals agents turístics de la Costa Daurada participen al Salon des Vacances, de Brussel·les

Aposta pel mercat turístic belga

E ls municipis de Cam-brils, Salou i Vila-seca, La Pineda Platja, juntament

amb PortAventura han estat presents al Salon des Vacances de Brussel·les, la fira turística més important de Bèlgica.

786 expositors de tot el món han participat en la 53a edició d’aquesta fira que ha tingut lloc, del 2 al 6 de febrer, a Brussel·les. Els municipis de la Costa Dau-rada, juntament amb PortAven-tura, han promocionat els seus productes turístics en aquesta fira, des de l’estand de Tures-paña.La delegació encapçalada pels regidors de turisme, Xavier Gra-set de Vila-seca, Benet Presas de Salou i Xavier Martí de Cam-brils, ha tingut l’oportunitat de copsar directament la tendència d’un mercat molt fidel a la des-tinació i que va notar un impor-tant increment la passada tem-porada.Segons la consellera de Turis-me de l’Ambaixada espanyola per a Bèlgica i Luxemburg, Lau-ra Pena, el mercat belga va in-crementar d’un 11% les visites a Catalunya l’any passat. Així, 600.000 belgues van visitar Ca-talunya l’any passat i el percen-

tatge de les vendes per operació turística per aquesta temporada ja arriben al 15%, lleugerament per sobre de les vendes de l’any passat en aquestes alçades de l’any. La tendència del mercat belga és que progressivament incremen-ti les compres directes, sobretot a través del canal internet i la re-cerca d’informació directa tam-bé és cada cop més important.El turista belga representa el 12,5% del mercat internacional que visita la zona central de la Costa Daurada. La importància i singularitat del mercat és que

viatja molt fora de temporada, i amb estades llargues, el perfil de visitant és molt familiar i també turista sènior.En la jornada inaugural l’am-baixadora d’Espanya a Bèlgica, Sílvia Iranzo, va conversar amb els regidors i va conèixer perso-nalment l’oferta turística dels municipis i de PortAventura.Els regidors també han pogut parlat amb la directora del Centre de Promoció Turística de Catalunya al Benelux, Imma Ballestín, qui ha reafirmat la importància d’assistir a aquesta fira per l’alta participació de pú-

blic i el gran interès que demos-tren en les nostres destinacions. Per part de Salou, el regidor Benet Presas ha destacat la fira com a marc per donar a conèixer l’oferta de turisme esportiu per aquest mercat. El belga destaca per la pràctica del ciclisme i del futbol. En aquest sentit, Salou, gràcies a les noves instal·lacions que s’inauguraran en breu, serà punt de referència per aquest ti-pus de turisme.Xavier Martí, per la seva part, ha volgut deixar palès el compro-mís de Cambrils per aquest mer-cat ja que representa, en global, més del 7% del mercat estranger, és molt important per a l’oferta campista cambrilenca, a més de ser propietaris de segones resi-dències en el municipi. El sector sènior també es destacable ja que tendeix a fer vacances fora de temporada.El regidor de turisme de Vila-seca, La Pineda Platja, Xavier Graset, ha volgut destacar el comportament dels assistents a la fira, que representa un de-goteig constant de consultes so-bre l’oferta de la zona. L’oferta complementària de La Pineda, amb productes especialitzats en wellness, és un dels atractius més sol·licitats.

costa daurada

| 8 de febrer de 2012 | 23Interior

INTERIOR

Té un pressupost d’execució d’1,5 MEUR

El municipi ja té en marxa aquesta eina de difusió de la cultura

Comença la primera fase de construcció del viaducte del Milans

Entra en funcionament l’Antena del Coneixement de la URV

Ja s’han col·locat les sis bigues gegantines que donen forma a aquesta

infrastructura: dues de 43 metres de llargada i 175 to-nes de pes cadascuna, i qua-tre de 37 metres de llargada i 150 tones de pes cadascuna.

El nou viaducte sobre el riu Milans, a la carretera TV-7002 entre Vimbodí i el monestir de Poblet unirà els dos nuclis del municipi de Vimbodí i Poblet i serà a més, l’accés més directe al monestir des del sud de les comarques de Lleida. El nou pont millorarà la seguretat vi-ària en el tram més proper a la vila, atès que elimina el revolt pronunciat del traçat actual. El viaducte del Milans té una longitud total de 117 metres i tindrà dos carrils i un carril bici de 2,50 metres.La primera fase del projec-te, pressupostat en 1.520.735 euros, inclou la construcció d’una rotonda a l’encreuament de la TV-7004a amb la TV-7002, una cruïlla que facilitarà els ac-cessos, tant a la carretera de Po-blet com al nucli de Vimbodí i a la carretera que du a Vallclara i Vilanova de Prades. Aquesta ro-tonda tindrà un diàmetre de 31 metres, amb un anell transita-

ble de 8 metres de calçada anu-lar i un voral de 0,25 metres a la part interior. La construcció d’aquesta rotonda ha suposat l’enderroc de les restes de l’an-tiga fàbrica Davsa.

Carril bici a tot el recorregutEl nou traçat de la carretera planteja una ampliació de la secció transversal actual dels 5 metres existents a 7 metres de calçada (3,5 metres per car-ril) amb vorals de 0,25 metres a ambdós costats. A més, s’ha projectat un carril per a bicicle-

tes de 2,50 metres al marge es-querre en direcció Poblet, amb una mitjana d’un metre que se-para aquest carril de la calçada per on circulen els cotxes.Les obres de millora de la carretera entre Vimbodí i el monestir de Poblet es comple-mentaran amb la corresponent senyalització horitzontal i ver-tical i les mesures correctores sobre els talussos de terraplens i de desmunts. D’altra banda, es reposaran tots els serveis afectats, corresponents a elec-trifi cació, telefonia, gas i clave-gueram.

El Casal Cultural de La Pobla de Mafumet va acollir diven-dres passat l’acte inaugural de l’Antena del Coneixement del Campus Extens de la Universi-tat Rovira i Virgili a La Pobla de Mafumet, davant prop de 300 pobletans i pobletanes, així com representants del teixit indus-trial i empresarial de l’entorn del municipi.La presidenta del Parlament, Nú-ria de Gispert va ser l’encarrega-da d’inaugurar aquest projecte i va destacar que “per quart any consecutiu les universitats ca-talanes han rebut el suport econòmic de la Unió Europea”, la qual cosa demostra el seu ele-vat nivell acadèmic i investiga-dor, que les situa “al capdavant de les universitats de l’Estat”. D’altra banda, la presidenta del Parlament es va referir a la im-

portància de les iniciatives com l’Antena del Coneixement, ja que permeten la divulgació de

coneixements i cultura, un fet fonamental per al progrés social de qualsevol país.

VIMBODÍ-POBLET

POBLA DE MAFUMET

Imatge dels treballs de col·locació de les bigues al viaducte de Milans./Cedida

Un moment de la presentació de l’Antena del Coneixement a càrrec de Núria de Gispert.

Queixar-se no és infreqüent. I tampoc no és nou. Al contrari, és molt fàcil convertir-se en “pofeta de calamitats”, com els ano-menava Joan XXIII. Però el profeta de calamitats difícilment pot ser un proclamador de la Bona Nova, un anunci de l’Evan-geli. La sogra de Pere, que és guarida per Jesús de la febre, és el signe de la missió de Jesús que vol guarir tot l’home. Perquè, malgrat que és tan freqüent i tan antic, això de ser profetes de calamitats, es tracta d’una malaltia de la qual cal guarir-nos. La guarició de febres i de malalties de què parla sant Marc, en una cultura que porta 70 anys d’antibiòtics, cal entendre-la com la curació de les febres i de les malalties de l’esperit.Afi rmar que les descripcions sistemàticament pessimistes són malaltisses no signifi ca que siguem tan ingenus fi ns al punt de ser inconscients dels perills reals que tenim. En la nostra societat existeixen perills greus, com són el de la guerra total, o el de l’atonia dels esperits per la justícia, o el de la fragilitat dels joves davant de la droga, o el de l’hedonisme que cerca no-més la comoditat, etc. Exceptuant, però, el de la guerra total, que certament és nou, la resta són antics, molt antics. El món sempre ha sigut insolidari, sempre ha estat sota el domini dels instints, sempre l’home ha sigut un llop per a un altre home. D’altra banda, també és veritat que al nostre temps es mani-festen signes d’un progrés moral, a més del progrés tècnic: hi ha una consciència de la llibertat i del dret, que són fi lls poc reconeguts de l’Evangeli, hi ha una mala consciència davant de la injustícia, hi ha preocupació per alleugerir els sofriments dels malalts, etc.La mania de predicar desastres no té la font en l’Evangeli, sinó en les “febres” que ens fan posar l’atenció en els aspectes ne-gatius de la societat, que infl a el globus, és a dir, que els fa més grossos perquè oblida o no vol veure els aspectes positius. Sembla talment que les bones notícies no són notícia per als nostres mitjans de comunicació social. És que les “bones no-tícies” no fan vendre. Potser hi ha una altra raó més o menys inconscient: en presentar un món que fa fàstic, justifi quem les nostres mancances. Si més no, ens creiem un de tants i fi ns i tot millors que els altres.L’actitud de Jesús no era la de queixar-se perquè el món esti-gués malament. En mig d’una societat que objectivament era un desastre, molt pitjor que la nostra, Jesús, en lloc de con-vertir-se en profeta de calamitats, adoptà l’actitud de guarir i, per això mateix, arrossegava les multituds. La gent senzilla no el seguia per les seves amenaces, sinó perquè anunciava una “bona nova”. Podríem seguir nosaltres el seu exemple. Dè-iem que els mals del món són molts i molt antics. Però, com diuen els xinesos, és millor encendre un llumí que maleir les tenebres. Jesús encenia llumins, i fi n i tot grans llums, però sobretot encenia els cors.

Profetes de calamitats

OPINIÓ

Joan AragonésMossèn

El municipi d’Albinyana viu amb consternació la inespe-rada mort del regidor de CiU Pedro Melero Esteve, que ha traspassat a l’edat de 50 anys a causa d’un infart. Melero, casat i amb dos fi lls, forma-va part de l’equip de govern encapçalat per Joaquim Nin (alcalde d’Albinyana i actual-ment delegat del Govern de la Generalitat) i havia estat, entre d’altres, membre del Consell

Escolar del Col·legi del Sagrat Cor del Vendrell i tresorer de la junta directiva del Consell Esportiu del Baix Penedès.

Dol a Albinyana per la sobtada mort del regidor Pedro Melero (CiU)

ALBINYANA

8 de febrer de 2012 | 24 | Opinió

Vols posar un anunci?616728550 · 977259911

publicitat@noticiestgn.cat

CARLOS PÉREZ DE ROZAS

Poden, fi ns i tot, amb un gat negre

Aquest any, el Barça de Guardiola ha de superar més difi cultats que les tempora-des anteriors. Com deia Pep recentment, l’esforç que fem cada tres dies és titànic i és molt d’agrair el comportament gene-rós dels jugadors. Allò que més costa té doble valor. Dissabte passat, els blaugra-na van acabar guanyant amb justícia –de just que va ser el resultat, 2 a 1–, i ho van fer davant d’un “gat negre”. Perquè, per si faltava alguna cosa en aquests dies d’emoció, va aparèixer un gat creuant el Camp Nou. Va córrer la banda com si fos un extrem nat, dels que van enganxats a la calç que delimita el terreny de joc. I el gat havia de ser negre!Ja se sap que quan són negres i se’t cre-uen, els supersticiosos diuen que alguna cosa pot acabar malament. Però amb aquest Barça no poden ni els gats negres. A més, la teoria que sempre és negatiu que se t’aparegui per sorpresa un gat ne-gre no està del tot demostrada. En alguns

llocs de la terra es considera el gat negre com un animal sagrat, i en altres, es creu que quan apareix davant teu per sorpre-sa és que tindràs un futur molt pròsper. Crec que això és el que va passar l’altre dia en el partit contra la Reial Societat.Sens dubte, el gat negre no va dur la mala sort a Sergio Busquets. Quan va caure le-sionat tots vam tenir la sensació que era una cosa greu. Doncs no. Va ser aparatós, però lleu. Entre els titulars, Pep va posar molts dels seus joves: Dos Santos, Thiago, Conca, Tello, etc., i per a ells, el gat negre no va signifi car el mal. Va representar, sens dubte, un futur de prosperitat. Al fi nal, pensant-ho bé, crec que el gat negre va ser una benedicció: per a l’equip que va guanyar, per a Sergio i per als joves que van omplir l’onze titular.Que torni a creuar-se aquesta nit! El ne-cessitarem per superar el València i arri-bar a la fi nal de Copa.

PILOTA I CARN D’OLLA

RAFA GONZÁLEZ

El “Tinàstic”

Això s’enfonsa. Però, a diferència del capità del creuer italià, D’Alessandro continua ferm. No és un perdedor malgrat que la trista derrota a Valladolid pot fer perdre la fe a la majoria. Té 62 anys i és un treballador incansable. Quan va arribar a Tarragona sabia que es posaria al comandament del Titànic. Era ben conscient que el timó cremava i, tot i això, va acceptar la gorra de comandant. Si ell no salva això no ho farà ningú. El 4 a 0 a Pucela va ser un torpede a la línia moral de fl otació de l’equip. Ara les esperances se centren en els propers partits on bucs de la mateixa mida es veuran cara a cara per comprovar qui s’enfonsa a l’oceà infi nit de la Segona B. Els números són els únics que encara confi en que el Nàstic es quedi a la Lliga de les estrelles i no acabi estampant-se al pou. Coquetejar per tercera temporada consecutiva amb el descens és massa degradant. Desgasta l’afi ció, el club, els mitjans de comunicació i tots aquells que estimen uns colors que, ara per ara, estan tan devaluats com el pallas-so destenyit de Micolor. Ja estem equipats amb les armilles salvavides i amb els bots a punt. De moment, però, no ens llancem a l’aigua. Potser algú vindrà al rescat.

tot i això, va acceptar la gorra de comandant. Si ell no salva això no ho farà ningú. El 4 a 0 a Pucela va ser un torpede a la línia moral de fl otació de l’equip. Ara les esperances se centren en els propers partits on bucs de la mateixa mida es veuran cara a cara per comprovar qui s’enfonsa a

no acabi estampant-se al pou. Coquetejar per tercera temporada consecutiva amb el descens és massa degradant. Desgasta l’afi ció,

a punt. De moment, però, no ens llancem a

-Rubalcaba: “Mis tres retos empiezan por “e”: empleo, Euro-pa y equidad”. -Un español al azar: “Mis ilusiones para nuestro país, al igual que Rubalcaba, empiezan también por “e”, estabilidad eco-nómica, esfuerzo empresarial, ejemplos extranjeros, efec-to estímulo, espíritu emprendedor, efi cacia, efervescencia, ética, efectividad, exigencia, educación, empeño, entrega, entusiasmo, entendimiento, estrategia, emergencia, elegan-cia, evolución, equilibrio, equipamientos esenciales, equipa-ración… todo esto empieza por…encarcelar a estafadores/embaucadores, eliminar escándalos, espectáculos, ejércitos embalsamados, especulaciones extraordinarias, esclavos, escoltas, estadísticas, excesos, explotaciones, erradicar es-condites, eres, escoria, escopetas, espabilados, espejismos, enormes embrollos, excusas, exageraciones, estructuras es-tridentes, extravagancia, emperadores estatua, egoísmo, es-pecialistas en esquivos y estampidas y exigir explicaciones, escarmientos, escobas, extradiciones, experiencia, entrega y enfoque a los evidentes y elocuentes políticos para poder en-contrar entre tanta “e” la extirpada esperanza.

¿Sólo tres “E”?

OPINIÓ

Oscar MoleroEscriptor

IMATGE DE LA SETMANA

REMEIS CONTRA EL FRED. La cafeteria Oh Doughnuts & Coffe, situada al carrer Sant Agustí, 5 de Tarragona, ha pres mesures contra les baixes temperatures. Els seus clients disposen d’aquestes pràctiques mantesper tal de fer més confortable el seu temps a la terrassa del local.

| 8 de febrer de 2012 | 25Opinió

Aquest és un article d’opinió, i l’opinió la carrega el diable. Aquest cap de set-mana hem viscut el Congrés del PSOE a Sevilla. Curiosa la geografi a i gens im-provisada. Andalusia és el darrer reducte d’un socialisme que altres territoris

han vist diluir la seva presència política, que no social, com es dilueix el sucre en l’aigua. La dissolució total. Un reducte que sembla tenir els dies comptats i encara més després del triomf del rubalcabisme. Els articles dels corresponsals deixen entreveure el mal rotllo que han viscut els “compañeros y compañeras” durant tres dies que els han canviat el món. Sembla que a l’hotel on s’allotjaven els cobraven una barbaritat per un entrepà i un cafè i, això, els delegats i delegades ho portaven amb molt mal humor. Els partidaris de Ru-balcaba i de Carme/Carmen afi laven navalles toledanes portades expressament pel mateix José Bono per a l’ocasió. Segons els experts, eren les ànimes del socialisme que de nou jugaven a extirpar l’altre... sempre la mateixa por a l’altre. Eren Inda-lecio Prieto-Rubalcaba contra Carmen/Carme Largo Caballero. El socialisme basco-castellà i ugetista contra l’ànima lliure i revolucionària. Llàstima que el socialisme oblidi un tercer nom que segurament és qui més falta fa en aquests moments. Parlem del metge canari Juan Negrín. Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) va ser un metge fi siòleg i polític espanyol. President del Govern de la II República entre 1937 i 1945, ja a l’exili.El cas de Negrín és un cas atípic en la política espanyola, a la qual es va incorporar tardanament després de llaurar-se una carrera d’investigador com a metge i profes-sor de fi siologia i dirigir una clínica privada a Madrid. Havia estudiat a Leibniz i va intentar investigar a Harvard sol·licitant una ajuda al govern espanyol, que l’hi va denegar. En tornar a Madrid s’instal·la a la Residència d’Estudiantes i allí fi nança les carreres de personatges com Grande Covian i Severo Ochoa. Es va afi liar al PSOE l’any 1929, abandonant les seves activitats investigadores. Era científi c i parlava di-versos idiomes, cosa inhabitual per als polítics espanyols d’aleshores i d’ara.President del govern de la República des de 1937 fi ns a 1939, sota la presidència d’Azaña, Juan Negrín, va ser un dels personatges més controvertits de la Guerra Ci-vil Espanyola. Segons l’historiador Stanley G. Payne, després de la fi de la guerra no hi havia personatge més odiat. El bàndol franquista el considerava un “roig traïdor”, mentre que dins del camp republicà, una part dels seus coreligionaris li retreien la prolongació inútil de la guerra, les atrocitats de les txeques i la seva subordinació

als plans de la Unió Soviètica. Ell, que també era Ministre d’Hisenda, va ser qui va decidir el famós trasllat de les reserves d’or del Banc d’Espanya a Moscou. El PSOE, controlat per Indalecio Prieto, va decidir la seva expulsió del partit el 1946, acusant-lo de subordinació al Partit Comunista d’Espanya i la Unió Soviètica.La fi gura de Juan Negrín ha estat reivindicada en els últims temps per estudis com els de Santiago Álvarez, Manuel Tuñón de Lara, Ángel Viñas o Enrique Moradiellos, on l’enalteixen com un dels millors i més ben preparats estadistes en l’Espanya del segle XX.Ja he dit que es tracta d’un article d’opinió i, per tant, l’error és gairebé imprescin-dible. Però no és sobrer recordar que el PSOE va trigar 63 anys a tornar-li el carnet socialista a títol pòstum. L’exvicepresident del PSOE i autèntic guanyador del darrer congrés i de tots els congressos, Alfonso Guerra, va defi nir aquest retorn del carnet com “un acte de reparació d’una injustícia”.Transcripció de l’acte de resolució del PSOE perquè vegin que no m’ho invento:

Amb aquella contundència tan alfonsina, l’autèntic Maquiavel dels nostres dies, l’home que és capaç de capgirar decisions in extremis, Alfonso Guerra, va afi rmar que “el PSOE s’havia equivocat amb Juan Negrín”. I sembla que ho continuen fent.

EL CAFÈ NATÀLIA RODRÍGUEZ OPINIÓ

Tot esperant Juan Negrín

“...la investigación historiográfi ca más moderna (Santos Juliá, Ángel Viñas, Enrique Mora-diellos, Ricardo Miralles) ha puesto de relieve que la mayor parte de las acusaciones dirigi-das contra Juan Negrín y sus colaboradores cercanos en el gobierno y en el PSOE, carecen de todo fundamento (en particular su presunta sumisión a Moscú o el cese, a instancias soviéticas, de Indalecio Prieto del Ministerio de Defensa Nacional) y que el apoyo de Ne-grín en el partido comunista y en la URSS para organizar una política de resistencia, tras la caída de Barcelona, estuvo orientada a garantizar la salida del mayor número posible de republicanos al tiempo que se preparaban las estructuras para su apoyo en el exilio...”

RESOLUCIÓN DEL 37 CONGRESO FEDERAL PSOEMadrid, 4,5 y 6 de Julio de 2008, PREAMBULO

8 de febrer de 2012 | 26 | Economia

ECONOMIA

Ferrmed també dóna suport al Port de Tarragona en el projecte del tercer fi l

E l president del Port de Tarragona, Josep Andreu, continua bus-

cant aliats per tal d’impulsar la connexió del territori amb l’ample de via internacional a través del projecte provi-sional del tercer fi l. La set-mana passada va reunir-se a Tarragona amb els repre-sentants de l’associació em-presarial Ferrmed, institució que actua com a ‘lobby’ per tal que les administracions estatal i europea fi xin un ca-lendari per la consecució del corredor ferroviari del Medi-terrani.

A la sortida de la reunió, el secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, va defensar la rendibilitat del projecte del tercer fi l i la seva provisiona-litat mentre no es posin en marxa les obres del Corredor Mediterrani que, segons el mateix Joan Amorós, estan previstes a llarg termini i que, per tant, Tarragona no pot es-perar. “El tercer fi l no són di-

ners llençats, són de futur” va destacar.Segons l’estudi del Port de Tarragona, el cost del projecte del tercer fi l, que uniria Tarra-gona amb Castellbisbal, és de 180 milions d’euros, uns 130 dels quals ja serien una inver-sió del traçat defi nitiu del fu-tur Corredor Mediterrani. Per tant, la línia provisional seria la que uneix Tarragona i Sant Vicenç de Calders, el cost de la qual està al voltant d’uns 50 milions d’euros (fi nançables a través de capital privat).El president del Port de Tarra-gona va manifestar que defen-sa la façana marítima de Tarra-gona perquè la ciutat s’apropi al mar, i que dóna suport al

fet que la solució defi nitiva del Corredor Mediterrani si-gui traçar una via entre Reus i Roda de Barà. Tanmateix, va reafi rmar que Tarragona i el territori necessiten una solu-ció provisional immediata, ja que, a causa de la conjuntura econòmica actual, tant la fa-çana marítima com el traçat defi nitiu del Corredor Medi-terrani “són projectes a llarg termini”.Tant Ferrmed com el Port de Tarragona coincideixen en la necessitat del projecte del tercer fi l que uneixi el Port de Tarragona amb l’ample euro-peu, ja que l’accés als mercats internacionals és indispensa-ble per la competitivitat i la reactivació econòmica de Tar-ragona, la indústria i les em-preses del territori.En els darrers dies empreses com BASF s’han posicionat obertament a favor de la con-nexió provisional del Port amb l’ample de via internacional com a mesura per a garantir la competitivitat del territori.

INFRAESTRUCTURES

Ferrmed assegura que “la inversió pel tercer fi l no són diners perduts, sinó que és una aposta de futur”

Abans d’exposar la meva opinió sobre el tercer fi l, deixeu-me fer un petit recorregut històric per la història dels problemes de la connectivitat del ferrocarril de l’Estat espanyol amb Europa. A mitjan segle XIX –en ple regnat de la Reina Isabel II– el govern espanyol va encarregar a una comissió d’enginyers que realit-zessin l’elaboració d’un Decret sobre el ferrocarril. Els enginyers militars Subarcase i Santa Cruz, experts en obra civil, tenien pocs coneixements sobre el ferrocarril. Van decidir que, com l’orografi a d’Espanya era més complicada que la de França on s’havia implantat l’ample de 1,435 m (UIC) o ample internaci-onal, l’ample de via a Espanya havia de ser superior, per tal que les màquines, que havien de prestar una major potència, poguessin operar sense problemes. Es va adoptar l’ample de via de “seis pies castellanos”, 1,689 m, o ample de via conven-cional.L’AVE va adoptar l’ample de via internacional i garanteix la con-nectivitat del ferrocarril de passatgers amb la majoria de països europeus. Ara bé, què passa amb les mercaderies?En aquest món globalitzat necessitem tenir la màxima connexió amb Europa. A Tarragona tenim un Port amb un gran nombre de tràfi cs fi xos, com poden ser els hidrocarburs, ja que recor-dem que el complex petroquímic més important del sud d’Eu-ropa es troba a Tarragona. Ja fa anys que s’estan ampliant les instal·lacions portuàries per poder oferir tràfi cs menys captius, que aportin un major valor afegit al productes. Fa poc més d’un any es va posar en marxa una gran terminal per contenidors i fa pocs mesos s’ha iniciat l’activitat en una terminal de merca-deria general. Aquestes grans inversions les han fetes empreses multinacionals, que confi en en el Port de Tarragona. Hi confi en a curt termini i a llarg termini. Però no podem oblidar que els empresaris fan inversions per guanyar diners i obtenir rendibi-litat com més aviat millor.Des del Port ja fa anys que es té clar el problema: la impossibi-litat d’exportar mercaderies a Europa amb uns preus competi-tius. Això vol dir que per captar nous clients i noves línies de mercaderies i nous tràfi cs, hem de ser capaços de millorar les nostres infraestructures ferroviàries. Això vol dir que necessi-tem que un tren que surti del Port de Tarragona pugui arribar a qualsevol país d’Europa sense perdre temps i sense tenir que fer costosos intercanvis de mercaderies entre mitjans de transports diferents.La proposta que fa l’actual president de l’Autoritat Portuària consisteix en la possibilitat de col·locar un tercer carril a la via ja existent de manera que així s’igualin les amplades de vies espanyola i francesa. Aquest invent que ja s’ha realitzat amb èxit, se’l denomina via mixta i permet velocitats superiors a 200 km/h. Aquest tipus de via ja existeix actualment a Catalunya, entre la Zona Franca de Barcelona i la frontera francesa. Evi-dentment les mercaderies del Port de Barcelona ja tenen aques-ta connectivitat. Realitzar aquesta inversió i connectar Tarragona amb Europa té un cost aproximat de 170 M euros, el temps d’implantació pot ser de tres anys. És a dir, a fi nals del 2015, ja estaríem connec-tats. A aquesta solució se li diu provisional. L’altra possibilitat, que seria la defi nitiva, és la gran infraes-tructura ferroviària que connectarà tot l’eix mediterrani amb Europa o el que és el mateix: el famós corredor mediterrani. Un corredor que encara no té decidit el traçat defi nitiu i que sent molt, però que molt, positius, no tindríem abans de 18 anys. Parlem del 2030, segons les previsions de la Unió Europea.En el món en què ens movem un any és una eternitat. No te-nim elecció. Hem d’apostar per la connexió de via mixta. Hem d’apostar pel tercer fi l. Els tarragonins i tarragonines hem d’aprendre a conviure amb els dos grans pilars de l’economia de la ciutat. El turisme i la indústria no són incompatibles. Hem de ser realistes i defensar el futur de Tarragona ara mateix. No podem esperar al 2030. No podem perdre oportunitats. No podem veure com passa el tren del futur i no s’atura a Tarragona.

Connectem-nos ambEuropa amb el tercer fi l, ja

OPINIÓ

Xavier QuintanaRegidor de CiUa l’Ajuntament

de Tarragona

Imatge de l’actual estat de la façana marítima de Tarragona. Segons els càlculs del Port, l’alliberament defi nitiu de les vies en aquest punt no serà una realitat fi ns al 2030, motiu pel qual cal apostar per mesures provisionals que garantei-xin la connexió del territori amb l’ample de via europeu a curt termini.

| 8 de febrer de 2012 | 27Economia

ECONOMIA

L’atur registrat el gener de 2012 ha augmentat de 177.470 per-sones al conjunt d’Espanya, un 4,01% respecte al desembre, per situar-se en la xifra de 4.599.829 aturats. En termes interanuals, l’atur ha augmentat de 368.826 persones, el que signifi ca un in-crement del 8,72%. A Catalunya, el nombre de persones aturades ha augmentat en 18.966 amb relació al desembre (+3,09%), la qual cosa situa el total d’aturats inscrits als registres dels Serveis Públics d’Ocupació en 633.210 persones, una xifra un 7,39% més gran que fa un any. En termes interanuals, l’atur aug-menta a totes les demarcacions catalanes, essent la de Lleida la que registra l’increment més gran (8,77%), seguida de Tarra-gona (8,72%), Barcelona (7,31%)

i Girona (5,74%). A Barcelona, l’atur augmenta de 31.898 per-sones, resultat de l’augment en els serveis (28.426 persones), en la construcció (3.404 persones), en l’agricultura (648 persones) i en el capítol dels sense ocupació anterior (291) i d’una reducció a la indústria (-871). A la demar-cació de Girona, el nombre de persones aturades augmenta de 3.293 persones amb relació a un any enrere, com a conseqüèn-cia dels increments al sector serveis, als sense ocupació ante-rior, a l’agricultura i a la cons-trucció (2.993, 331, 183 i 24 per-sones, respectivament), ja que a la indústria disminueix (-238 persones). Pel que fa a la demar-cació de Lleida, l’atur augmenta en 2.550 persones, conseqüèn-cia dels increments registrats

als serveis (2.441 persones) i a l’agricultura (441 persones), mentre que a la indústria, a la construcció i als sense ocupació anterior es redueix (-37, -149 i -146 persones aturades menys que fa un any, respectivament). Finalment, a la demarcació de Tarragona, el nombre d’aturats s’ha incrementat de 5.846 per-sones amb augments a tots els sectors, llevat de la construcció. Als serveis augmenta de 5.184 persones, als sense ocupació anterior de 377 persones, a l’agricultura de 308 persones, a la indústria de 49 persones i a la construcció es redueix de 72 persones. PIMEC Tarragona valora de forma negativa l’augment de l’atur, la qual cosa, combinada amb la disminució d’afi liats a

la Seguretat Social, indica que el mercat de treball es conti-nua deteriorant. Per capgirar aquesta situació “cal fer, amb celeritat, les reformes pendents per generar un canvi en les ex-pectatives laborals, tot tenint en compte que les mesures per reduir el dèfi cit, per elles soles,

no ens trauran d’aquesta situa-ció. Així, cal concloure la refor-ma del sistema fi nancer amb l’objectiu que el crèdit torni al sistema productiu i, també, tancar la reforma laboral, doncs allargant-se en el temps pot es-tar posposant decisions de con-tractació”.

Pimec exigeix celeritat en la tramitació de les reformes laboral i fi nancera

MERCAT LABORAL

S’està escalfant, i molt, el debat obert al voltant

del projecte del tercer fi l en-tre el president del Port de Tarra-

gona, Josep Andreu, i el congressista del PP per Tarrago-na, Alejandro Fernández.Si dilluns el polític popular posava en dubte “el tarrago-nisme” d’Andreu en considerar que aquest vol condem-nar el futur turístic de la ciutat, el president del Port responia aquest dimarts enviant un torpede directe a la línia de fl otació del jove aspirant a l’alcaldia de Tarrago-na. I ho va fer, conscientment, atacant allà on més mal es pot fer a un polític amb aspiracions: a la seva credi-bilitat. Andreu, en una nova trobada amb els mitjans de comunicació (la segona en pocs dies), va estirar de l’hemeroteca personal d’Alejandro Fernández (en con-cert del seu bloc www.alejandropopular.com) per argu-mentar que el posicionament del popular respon més a estratègies polítiques que no pas a un interès real per solucionar amb urgència les mancances logístiques de Tarragona i de la seva àrea d’infl uència. Una presentació en diapositives power-point va servir Josep Andreu, una vegada més, per intentar explicar als periodistes les bondats del projecte provisional del ter-cer fi l. Calculadament, va recollir la petició de Fernández i, en el tram fi nal, es va treure “el barret del president del Port”, es va posar el de “tarragoní” i va treure’s de la màniga una darrera diapositiva on deia textualment:Josep Andreu i Figueras (Tarragona, 1964). M’identifi co totalment amb els raonaments d’un altre tarragoní:“habrá que elegir entre el talante de Ballesteros o las verdades del PP de Tarragona, que hace tiempo que lle-va denunciando lo que hoy ya es una realidad: que no se puede engañar a la gente con la fachada marítima ni con el tren, que no hay ni un duro, y reconocer las consas es imprescindible. Que en tiempos de bonanza el

talante está muy bien, pero que las crisis quien las sabe gestionar es el PP...”Alejandro Fernández (17/06/2010)Blog. www.alejandropopular.com

Després de rebatre un a un els arguments que Alejandro Fernández fa públics aquests dies per posicionar-se en contra del tercer fi l (no cal tornar-los a repetir perquè la gent ja n’està prou d’informada), Andreu va apuntar diverses novetats al debat. Primer, va instar Fernández a anar a Madrid juntament

amb l’alcalde Tarragona i tornar amb un calendari sota el braç que garanteixi l’execució de la via de mercade-ries Roda de Barà-Constantí en el termini màxim de 5 anys. “Si això passa”, va dir Andreu, “l’endemà el Port retirarà el seu projecte del tercer fi l i no se’n parlarà mai més”. En segon terme, Andreu va deixar caure que hi ha em-preses que estan disposades a fi nançar la totalitat del projecte provisional del tercer fi l (uns 180 MEUR), per-què la connexió del territori amb la frontera francesa estigui operativa en el termina màxim de tres anys.

ÒLIVER MÁRQUEZ CRÒNICA

Josep Andreu estira d’hemeroteca

8 de febrer de 2012 | 28 | Empresa

EMPRESA

PATRONALS

La patronal CECOT posa de relleu que empresaris, emprenedors i autònoms augmenten exponencialment la seva presència a les llistes d’aturats

Els empresaris reclamen mesures per evitar la tempesta de l’atur

Perfil: Els nous aturatsPersones amb un estatus social, econòmic i cultural mitjà-alt o alt i, en molts casos, treballador per compte propi. Aquest és un dels nous perfils cada vegada és més habitual a les llistes de l’atur, segons es recull a les conclusions de l’estudi presentat per CECOT a finals del 2011, que conclou que el tancament d’empreses que es registra al conjunt del territori no fa més que configurar tota una nova cara dels aturats. Les dades reflecteixen que la desacceleració econòmica afecta totes les classes socials. Cal destacar el descens de la riquesa financera de les famílies, és a dir, la diferència entre actius financers i els préstecs concedits. A més a més, hi ha un descens marcat de la despesa familiar en els dos extrems de la piràmide social.En aquest àmbit, quins perfils són els que tenen més paperetes per sortir de l’atur? Tot i que no és una ciència exacta i que depèn molt de cada cas, les xifres assenyalen que el fet de tenir estudis és una de les mesures de seguretat per no patir mesures de vulnerabilitat, el que vol dir que els títols segueixen essent un valor segur a l’hora de construir el perfil professional. La crisi ha provocat l’augment de joves que marxen a treballar a l’estranger i la consolidació dels “vells estudiants”, que tenen més de trenta anys i dediquen el seu temps a estudiar a temps complet.

Empresaris i autònoms, una de les cares visibles de l’atur, cada cop tenen més difícil la tasca de fer front a la tempesta de la desacceleració econòmica.

E ls treballadors ja no són els únics que, dia a dia engreixen les xifres de

l’atur. La patronal CECOT va presentar a finals de l’any pas-sat un estudi en què posava de relleu l’augment exponencial dels treballadors per compte propi (empresaris, emprene-dors i, especialment, autò-noms) que en els darrers anys han augmentat paral·lelament a les xifres globals de desocu-pats. La patronal proposa que s’estableixin eines de preven-ció d’aquest tipus de casos, mentre alerta que les actuals directrius de l’estat del benes-tar no disposen de recursos su-ficients per fer front a aquesta situació. Per la patronal, la pre-servació de l’activitat d’aquest sector productiu és igual a la preservació dels llocs de tre-ball dels seus empleats.

La crisi econòmica afecta cada vegada més tots els sectors de la població i els representats dels diferents estaments socials. Els darrers a afegir-se a les cada ve-gades més llargues files de l’atur són els empresaris i emprene-dors, que cada cop es troben amb més dificultats per mante-nir la seva activitat. Un estudi presentat per la patro-nal CECOT a finals de 2011 mos-tra com els efectes de la desacce-leració econòmica es traslladen als propietaris d’empreses, ja que en els darrers dos anys hi ha hagut un important descens dels afiliats a la Seguretat Social per compte propi. En total, les dades aportades d’aquest estudi concreten que l’atur entre els empleadors i els empresaris sen-se assalariats ha augmentat de manera força notable. Les dades exposades per la patronal parlen de creixements del 256% en els darrers cinc anys, un augment clarament superior al del global de treballadors (190%). En aquest global de treballadors per comp-te propi que han hagut d’abando-nar la seva activitat empresarial destaca un sector que és el que pateix més cruament els efectes de la crisi, com són els empresa-ris sense treballadors, és a dir, autònoms.Òvbiament, la xifra absoluta de

persones assalariades que s’han quedat sense feina és clarament superior, però sí que cal destacar l’augment percentual d’aquest sector de la població activa que, ara per ara, també ha d’afrontar el repte de replantejar-se el seu perfil professional per cercar un lloc de feina. Una de les claus per buscar so-lucions a aquest fet és, segons l’estudi presentat per CECOT, analitzar amb molta cura les causes que han portat a petits i mitjans empresaris a tancar el seu negoci per trobar noves me-sures per fer front a la situació i posar en funcionament eines de pervenció adequades per poder afrontar els moments econòmics complicats amb més garanties, ja que l’estructura de l’actual es-tat del benestar no disposa de re-cursos específics per fer front a una realitat que inclou la sortida massiva d’empresaris del mercat actiu. Una de les conclusions que es desprèn d’aquest estudi és que el temps de crisi és també símpto-ma de noves oportunitats i horit-zons, que han de servir per desen-volupar eines de prevenció que evitin el tancament d’empreses, ja que si es mantenen les petites i mitjanes empreses es preserva també el lloc de treball dels seus empleats. Cal actuar amb rapide-sa. L’estudi també proposa que s’implementin mesures que, en cas de fallida, incloguin progra-mes de suport i prevenció dels aturats tant per a socis com per a administradors, que permetin que ben aviat trobin una nova sortida empresarial.

L’estudi demostra que l’atur entre els que treballen per compte propi ha crescut un 256% en els darrers cinc anys, el que demostra que cal implantar mesures per afavorir la supervivència de les empreses

“Crisis i figures del segle XX”, el nou CiCle del CaiXaforum

DEl 8 Al 14 DE fEbrEr

Guia d’oci i serveis

APUNTS

De l’Àrtic a EuropaUn grup de científics estableix una relació entre els hiverns fred a Europa central i el desgel de l’Àrtic

La CuinetaEl restaurant de Tarragona acull el sopar i l’as-semblea dels Gourmets de Tarragona.

Ciència gastronomia

aquest cap de setmana l’Orquestra Camera Musicae presenta el pro-grama La música i la terra amb la col·laboració de dos destacats mú-sics catalans de renom, el director Manel Valdivieso i el compositor

i pianista Albert Guinovart, que estrenarà l’obra ‘Els quatre elments’. Els elements i el planeta Terra són la inspiració d’aquesta producció que inclou, a més, les obres ‘Aubades’ i ‘La Creation du monde’ dels compositors france-sos Poulenc i Malhaud. El concert tindrà lloc aquest dissabte dia 11 de febrer a les 21 hores a l’Auditori de l’Escola de Música Pau Casals del Vendrell. El dia següent, el diumenge dia 12, la mateixa peça es presentarà al Teatre Au-ditori de Salou, a partir de les vuit de la tarda.

Biobateries de celulosaSony crea una bateria alimentada per la glucosa provinent del paper

innovació

Concert homenatge a la

Terra i als elements

Cultura

notíciestgn

www.noticiestgn.cat

Cada setmana al Tarragonès i al Baix Penedès

I ara també a

| 8 de febrer de 201230 |

INNOVACIÓ

Gestió de les persones · Quadres de comandament Estratègia · Gestió per processos · Indicadors · Millora

www.boonsai.com · info@boonsai.com · 977 11 05 20

Software per a gerents del segle XXI

En busca de la biobateriaalimentada amb paper

Sony Corp segueix a la recerca de la bio-bateria defi nitiva. Ja es va presentar fa temps una bateria que es carregava gràci-

es a la glucosa d’un suc. Ara la cosa va més en-llà i podrien haver trobat una bateria amb què aprofi tar els trossos de paper que ens sobren. Es tracta de la biobateria alimentada amb paper.

L’empresa japonesa va presentar a la fi ra Eco Pro-ducts 2011 a Tòquio la primera bateria alimenta-da amb paper. Anteriorment ja havien presentat una bateria alimentada per glucosa, ja que aques-ta font d’energia proporcionada per les plantes té una densitat energètica molt alta. Aquest cop és l’enzim de la cel·lulosa l’encarregat de fer funcio-nar la bateria. La cel·lulosa es trenca gràcies a l’ús d’enzims i electrons, que seran utilitzats per pro-duir l’electricitat. Segons Yuichi Tokita, expert en

biomaterials del laboratori d’investigació de Sony, “en un futur no molt llunyà serem capaços de ge-nerar electricitat utilitzant la glucosa extreta del cartró, el paper de diari, les revistes i altres papers de brossa habituals. Si som capaços de dominar i reproduir el sofi sticat procés pel qual la naturale-sa utilitza els enzims per convertir-los en energia podrem crear solucions energètiques sostenibles”. Així doncs ens trobem davant del que pot ser un gran avenç tecnològic i alhora mediambiental que permetrà prescindir de materials altament tòxics com els combustibles fòssils i químics utilitzats a les bateries convencionals. Sony Corp va mostrar l’ús de la bateria amb un petit ventilador i, ante-riorment, havia fet funcionar un walkman gràcies a un suc de fruites. Aquests nous tipus de desenvo-lupaments tecnològics ajuden a crear sistemes de càrrega més sostenibles.

| 8 de febrer de 2012 | 31| 31

CIÈNCIA

El fred de l’Àrtic passa l’hivern

a Europa

L’anàlisi global del clima realitzat per cientí-fi cs de la Unitat d’Investigació de Postdam de l’Institut Alfred Wegner de Recerca Polar i

Marina deixa entreveure que l’onada de fred sibe-rià que s’ha estès per Europa aquests dies podria estar relacionada directament amb la quantitat de gel marí de l’Àrtic. Segons aquesta investigació publicada a la revista científi ca A.Tellus, la probabi-litat d’hiverns freds amb molta neu al centre d’Eu-ropa s’eleva quan l’Àrtic està cobert per menys gel marí a l’estiu, com ha passat aquests últims anys.

L’equip de científi cs de Postdam ha desxifrat un me-canisme en el qual la reducció de la coberta de gel durant l’estiu canvia les zones de pressió d’aire a l’at-

mosfera de l’Àrtic i això produeix un impacte en el clima de l’hivern europeu. Si es produeix una fusió a gran escala del gel marí de l’Àrtic a l’estiu, com s’observa en els últims anys, dos importants efectes s’intensifi quen. En primer lloc, la retirada del gel dóna pas al més fosc oceà i fa que s’escalfi més a l’estiu a partir de la radiació solar. En segon lloc, la disminució de la capa de gel ja no pot evitar que la calor emmagatzemada a l’oceà s’alliberi a l’atmosfera. Com a resultat de la reducció en la coberta del gel marí, l’aire s’escalfa molt més del que solia passar, sobretot a la tardor i a l’hivern, pel fet que, durant aquest període, l’oceà està més calent que l’atmosfe-ra. L’escalfament de l’aire prop de terra porta a movi-

ments ascendents i fa que l’atmosfera es torni menys estable. La diferència de pressió d’aire entre l’Àrtic i les latituds mitjanes és la clau. Si aquesta diferència és alta, un vent de l’oest fort donarà lloc que a l’hi-vern masses càlides i humides siguin arrossegades des de l’Àtlantic fi ns a Europa. Si no bufa el vent, el fred l’aire de l’Àrtic pot arribar a Europa, com va pas-sar aquests dos últims hiverns. Els càlculs del model mostren que la diferència de pressió d’aire, que dis-minueix amb la coberta de gel marí de l’Àrtic a l’estiu, es debilita a l’hivern següent i perrmet l’empenta del fred àrtic cap a latituds mitjanes. Tot i que la coberta de gel marí va baixar molt l’estiu de 2011, fi ns ara no havia arribat un hivern fred amb molta neu a Europa central.

| 8 de febrer de 201232 |

CULTURA

Tot el que es fa per tenir cura del nostre entorn natural no té preu. L’Associació Mediambiental la Sínia, de la qual ja us hem parlat altres vegades perquè sovint organitzem plegats iniciatives per fer amb tota la família, hi posa el seu granet de sorra des del 1997. I ho fa organitzant activitats adreçades a escoles, associacions de pares i mares, famílies i visitants en general, amb l’objectiu de donar-los a conèixer els valors de l’agricultura ecològica i l’entorn natural, cultural i històric del seu entorn natural, el del riu Gaià. Aquest dissabte, amb el suport i la col·laboració d’entitats que d’ençà de la seva fundació els han donat suport durant la seva història per poder dur a terme iniciatives dirigides a la conservació, millora i difusió dels valors naturals del territori, celebren el seu 15è aniversari i han previst una proposta d’allò més popular.Conjuntament amb l’Associació Hàbitats–Projecte Rius, que també celebra el seu quinzè aniversari i amb qui la Sínia col·labora estretament per la millora i conservació dels espais fl uvials sota el lema “Catalunya, terra de rius”, es plantaran 14 arbres a l’entorn del riu Gaià. Els interessats a assistir-hi heu de ser a les 11 del matí a l’Hort de la Sínia. Després d’anar a plantar els arbres, s’acabarà al mateix lloc amb un vermut que amenitzarà la Colla de grallers els Martinets d’Altafulla. Els assistents, a més, rebran un record de la jornada. Per saber més coses, i inscriure-us a l’activitat, podeu fer un correu electrònic a sinia@siniadelgaia.com

recomana...D’aniversari amb l’AssociacióMediambiental la Sinia

Homentage a la terra

Dissabte, 11 a l’Auditori de l’Escola Muni-cipal de Música del Vendrell, i diumenge 12 al teatre Auditori de Salou tindrà lloc

l’estrena d’‘Els quatre elements’, del composi-tor i pianista català Albert Guinovart, a càrrec de l’Orquestra Camera Musicae.

Albert Guinovart és l’artista resident de la forma-ció Orquestra Camera Musicae des de fa quatre temporades. Aquesta serà la darrera. Durant tot aquest temps ha vist créixer i consolidar aquest projecte musical i n’ha estat partícip amb l’estre-na d’obres seves com l’òpera Alba Eterna.Ara un altra creació musical seva, encàrrec de la mateixa orquestra resident de l’Escola de Música del Vendrell, veurà la llum. Es tracta d’Els quatre elements, una obra que s’emmarca dins la produc-ció La música i la terra que l’OCM porta aquest diumenge al Teatre Auditori de Salou i abans, el dissabte, a l’Auditori de l’Escola de Música del Vendrell.La producció La Música i la Terra inclou les obres Aubade i La Création du monde, dels artistes contem-

poranis francesos François Poulenc i Darius Mil-haud i que amb l’obra de Guinovart formen un tot seguint el fi l conductor els elements i el pla-neta Terra. En aquesta ocasió la formació estarà dirigida per Manel Valdivieso, director de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya), amb Al-bert Guinovart al piano.Aquest, a més, és el concert inaugural del cicle de concerts organitzat des de l’Escola de Música del Vendrell que s’allargarà fi ns al mes de juny.

La ciutat de Tarragona donarà la benvinguda el proper 10 de febrer a la nova banda de jazz Stromboli Jazz Band. La presentació del conjunt tindrà lloc a les 23 hores al Cafè del Metropol. El grup està integrat per músics professionals de la ciutat, amb una àmplia formació i experiència en aquest món, proce-dents d’altres formacions ben conegudes del panorama jazzístic de Tarra-gona. Ells, Josué García (trompeta), Raül Cid (trombó), José Gómez ‘Moluco’ (saxo), José Luis Lete (banjo) i Isamel Carles (tuba) oferiran un repertori ampli i variat, basat en els grans temes de dixieland, afegint estàndars d’altres gè-neres jazzístic i també adaptacións de músiques populars. El seu objectiu és clar: oferir actuacions de jazz que puguin arribar a tots els públics, un pro-ducte musical elegant, de qualitat i bon nivell i alhora popular.

Neix Stromboli Jazz Band

Nicolau II, Benito Mussolini, Franklin Delano Roosevelt, Mahatma Gandhi i Konrad Adenauer seran els protagonistes de les cinc conferències emmarcades dins del nou cicle de l’Obra Social ‘la Caixa’, Crisis i fi gures del segle XX. El pròposit d’aquest curs és explicar i conèixer les trajectòries d’aquestes cinc fi gures polítiques crucials dels dos primers terços del segle XX. L’encarregat d’analitzar aquests cinc importants capítols de la història serà el professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan B. Culla. El cicle farà una passada per la revolució russa de 1917; l’ascens i la caiguda del feixisme italià; la crisi econòmica de 1929 i com va ser superada; la descolonització dels imperis europeus; i la reconstrucció política i econòmica d’Europa després de la Segona Guerra Mundial.Nicolau II, l’últim tsar, va ser la fi gura que inaugurà el cicle el passat dilluns 6 de febrer. La conferència tractà la fi gura tràgica del darrer emperador de Rússia en el context del seu regnat i de la revolució que arrabassà als Romanov el tron i la vida. Les conferències tindran lloc cada dilluns fi ns al proper 5 de març del 2012.

L’Obra Social ‘la Caixa’comença el cicle

Crisis i � gures del segle XX

13 de febrer · 19 horesMussolini i el feixisme Italià

20 de febrer · 19 horesRoosevelt i el New Deal

27 de febrer · 19 horesGandhi i la no violència

5 de març · 19 horesAdenauer i el “miracle alemany”

Totes les conferències, al CaixaForum de Tarragona

PRODUCCIÓ LA MÚSICA I LA TERRADE L’ORQUESTRA CAMERA MUSICAE

DISSABTE 11 DE FEBRER

21 hores Auditori de l’Escola Municipal de Música del Vendrell. Preu: 5 euros

DISSABTE 12 DE FEBRER20 hores Teatre Auditori de Salou. Entrada gratuïta

Albert Guinovart, al piano, i Manel Valdivieso, a la direcció, protagonitzaran la producció La música i la terra de l’Orquestra Camera Musicae. /Cedides

| 8 de febrer de 2012 | 33| 33

DIJOUS 9

TarragonaCinema. ‘Fellini 8 ½ (Otto e mezzo)’L’Obra Social “la Caixa” ha programat el passi del fi lm Fellini ½, dins del cicle de projeccions Fellini: l’especta-cle infi nit. L’obra de 1963 explica la frustració de Guido Anselmi, un director de cinema que ha perdut la ins-piració quan preparava la seva propera pel·lícula. La seva muller, la seva amant, el seu productor i l’actriu principal el pressionen de diverses maneres. És llavors quan els seus records i somnis li mostren la musa que es resisteix a donar-li la inspiració.Lloc: CaixaForumHora: 19:00 h

TarragonaTeatre. ‘Parecido no es lo mismo’Faemino y Cansado presenten el seu sisè espectacle, una volta de rosca als plantejaments estètics i ideolò-gics del popular duo humorístic.Lloc: Recinte del Palau Firal i de Congressos Hora: 21.00 hPreu: a partir de 22€

TarragonaConcert. Paul FusterAquest músic, cantant i compositor nord-americà d’origen català publicà els seus primers discos com a cantautor en anglès. Després d’haver tornat a Catalu-nya presenta el seu darrer treball Repte. Per a l’ocasió comptarà amb el guitarrista Xarim Aresté (Sopa de Ca-bra, Maika Makovski, Sanjosex,...) i el bateria Pep Mula (Sanjosex).Lloc: La VaqueriaHora: 22:00 hEntrada: anticipada 8 € / taquilla 10 €

DIVENDRES 10

TarragonaConcert. N’Gai n’GaiFormat l’any 1985 a Sant Pol de Mar, N’Gai n’Gai va ser una de les primeres bandes que interpretaven pop i rock en català i està considerada com una de les pione-res del rock en català. Ara presenten el seu darrer disc, Revenant, una paraula que en la literatura vampírica serveix per designar un no-mort, aquell que retorna de la tomba, en un clar simbolisme del retorn de la banda que alguns ja donaven per enterrada.Lloc: La VaqueriaHora: 10.00 hEntrada: 7 €

DISSABTE 11

TarragonaInfantil. ‘Skribo. Una aventura cal·ligrà� ca’TecnoLive! és el planeta amb la tecnologia més desen-volupada de la galàxia. Tot està en mans dels ordina-dors, ningú llegeix ni escriu, però una tempesta elèctri-ca deixarà tot el planeta sense tecnologia. Amb l’ajuda d’un antic llibre trobaran la solució, però ningú no sap desxifrar-lo. El viatge a la recerca d’un intèpret serà una aventura plena d’enganys, amor i lletres. Lloc: CaixaForum Hora: 12.00 hEntrada: 3 €

SalouInfantil. ‘Príncep Totilau’Aquest espectacle fa un recorregut per les estacions de l’any i pels fets més sorprenents que hi succeeixen. Els més petits veuran com fl oreixen les fl ors, com n’és de bona una tassa de xocolata calenta o quina pila d’aven-tures poden ocorrer camí de l’escola, i tot això amb les paraules de diversos autors del nostre temps i de temps passats. Lloc: Teatre Auditori SalouHora: 18:00 hPreu: 3 €

TarragonaTeatre. ‘Llorar por llorar’Dos locutors de ràdio presenten en directe per al públic del teatre el seu últim programa després de 15 anys en antena... Descobreixen que potser les seves veus no les sent ningú, a partir de llavors començarà una infi nitat de jocs absurds sobre el fet d’estar o no estar. Lloc: Sala Trono Hora: 21.00 hEntrada: 15 € / 10 € amics

TarragonaTeatre. ‘El fraude de mi generación’La refl exió de dues veues femenines, una que rebutja la maternitat i l’altra que no pot accedir-hi. Un espectacle de la Companyia Seven-6 que es presentarà visualment com un collage.Lloc: Teatre El Magatzem Hora: 22.30 h

AGENDADestaquem:

Parecido no es lo mismo

dijous 9 a Tarragona

Skribo. Una aventura cal·ligràfi ca

dissabte 10 a Tarragona

El fraude de mi generación

dissabte 10 a Tarragona

TarragonaFotogra� a. ‘Tukiji, el mercat del peix a Tòquio’El local de Nakama, l’Associació d’Amics de la Cul-tura Japonesa, acollirà una exposició de fotografi es del terrassenc resident a Tarragona Jordi Dalmau dedicades al mercat de Tsukiji, a Tòquio, el més gran del món pel que fa a vendes de peix. La mos-tra inclou una quinzena d’imatges preses amb una LOMO LCA, una càmera analògica que capta sense retocs la realitat d’aquest espectacular espai sovint obviat pels turistes, però que refl ecteix el tarannà del poble japonès.Lloc: Nakama · c/ Ventallols, 15Dies: fi ns al 29 de febrer Horari: de dilluns a dissabte d’11 a 13.30 i de 17 a 20h

TarragonaExposició. ‘Parlem de drogues’Una exposició que farà refl exionar al visitant sobre sobre les drogues i l’impacte social que tenen, els efectes que provoquen en la salut i la importància de la seva prevenció. Lloc: CaixaForumDies: es pot visitar fi ns al 9 d’abril Visites comentadades per al públic general: Català, dissabtes i diumenges a les 18 h. Castellà, diumenges a les 19 h.

El VendrellExposició. La mostra recull els treballs en paper, ceràmica, tèxtil i els llibres de quatre artistes italians: Lore-dana Seregni, Sandra Baruzzi, Guillermo Marthyn i Roberto Zanello. Lloc: Sala Portal del PardoDies: es pot visitar fi ns al 12 de febrerHorari: de dimarts a divendres de 17 a 20 hores. Dissabte d’11 a 14 hores. Diumenge d’11 a 14 hores.

ACTES PERMANENTS

FEBRER 2012

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 23 25 26

27 28 29

8 de febrer de 2012 | 34 | El temps

Continua el fred

EL TEMPS

La tempera tura màx ima pu jarà l leugerament a l l l a rg de la se tmana. Tot i l ’ambient asso le l la t , les tempera tures mín imes es mant indran ba ixes i descend i ran a so ta zero en a lguns punts .

DIJOUS 9 DIVENDRES 10

DISSABTE 11 DIUMENGE 12

DILLUNS 13 DIMARTS 14

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 12º / min. 0º

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

RUTA

Les ombres del bosc

DESNIVELL: 250 m

TEMPS: 3 h 30 min (sense comptar aturades)

DISTÀNCIA: 10,5 km

RECOMANACIONS: En cas de trobar-vos un llop, els avis re-comanaven desfer-se un extrem de la faixa (si no en porteu, us caldrà improvisar) i deixar-la arrossegar per terra i, sobretot, conservar la calma, perquè el llop és capaç de sentir la vostra por.

L’itinerari proposat recorre alguns dels antics dominis dels llops de les Muntanyes de Prades. Des d’aquesta localitat, al costat de la carretera de la Febró, s’agafa l’antic camí de Reus

tot seguint les senyals que indiquen la Febró i Arbolí. A la primera bifurcació se segueix recte i, a la segona, es gira a la dreta en direc-ció al pla de la Guàrdia. Es puja fi ns al coll del Vidrier, on es conti-nua a l’esquerra (a la dreta queda el pla de la Guàrdia) per trobar la pista de Siurana, molt a prop del coll de l’Andreu. Es continua per la pista un bon tros, més enllà comença un lleuger descens, on la cresta de la serra de la Gritella s’ajup per deixar veure el Montsant. Just a la dreta, a l’inici del llom, en una ampla collada es troba l’en-trada del grau del Llop (una mica més amunt per la pista es troba el grau d’en Saura). Els cingles de la serra de la Gritella que hi ha entre aquests dos graus són veritablement espectaculars.

A Peu. Arola Editors.

IDENTIFICACIÓ: 38 cm. Limícola molt es-velt, amb potes extremadament llargues. El dors i el damunt i sota de les ales negres contrasten amb el blanc resplendent de la resta del cos. Bec negre en forma d’agulla, potes rosades. El mascle nidifi cant acostu-ma a tenir taques negres al capell o a la nuca, on la femella generalment és només pigallada i té el dors més marró. Jove com l’adult hivernal, amb la part superior del cap i posterior del coll de color de fang, amb el dors encara més marró. La silueta de vol és inconfusible, amb ales triangu-lars punxegudes i potes que sobresurten

pel darrere de la cua. Camina amb passes llargues i lentes.VEU: Estrident “quiic, quiic, quiic”.HÀBITAT: Llacunes, aiguamolls, llocs inun-dats. Cria sovint en colònies, fa el niu en munts d’herbes o de fang en aigües so-mes.OBSERVACIÓ: Primavera/estiu. Nidifi cant al Delta, on és abundant.

Alemany: StelzenläuferAnglès: Black-winged Stilt

Espanyol: Cigüeñuela Francès: Échasse blanche

Cames llargues(Himantopus himantopus)

L’ORNITÒLEG TARRAGONÍ JOSEP RICOMÀ ENS DÓNA A CONÈIXER CADA SETMANA EN AQUESTA SECCIÓ UNA DE LES AUS QUE PODEM TROBAR A LES NOSTRES COMARQUES

OCELLS DE TARRAGONA

| 8 de febrer de 2012 | 35| 35

GASTRONOMIA

Els Gourmets de Tarragona han visitat, en el sopar del mes de febrer de 2012, el restaurant La Cuineta, de la Part Alta de

Tarragona, que va néixer el juliol del 2008.

Abans del sopar es va celebrar l’assemblea ge-neral de l’Associació en què es van aprovar els comptes de l’any passat, les activitats previstes per enguany i la continuïtat de la junta directiva. Seguidament i com és habitual, va parlar el convi-dat d’honor, que en aquest cas estava previst que fos el president de la D.O. Tarragona, Josep Lluís Grogués, però que, per un imprevist, va ser subs-tituït per la secretària de la D.O., Àngels Collado, que va explicar la trajectòria i l’abast de la Deno-minació d’Origen Tarragona i també va comentar els quatre vins oferts per maridar aquest sopar.A continuació els gourmets van poder conèixer i gaudir de la bona cuina del restaurant La Cuineta, situat a peus de la catedral tarragonina. El menú es va iniciar en uns aperitius pica-pica amb ama-nida d’escarola, bacallà i romesco; carpaccio de peus de porc amb encenalls de foie; pernil amb pa amb tomàquet i coca de verdures amb formatge de cabra. De primer plat, bacallà amb muselina de poma; i de plat fort, cua de bou a l’estil de Las Ventas. I per acabar, com a postres, tatin de poma casolana amb crema anglesa.El vins, en aquest cas aportats per la D.O. Tarrago-na, van ser el Puig Rodó Rosat Ull de Llebre, de la Cooperativa de Bràfi m; Blanc Adernats Seducció, de Vinícola de Nulles; Negre Syrah, monovarietal de Vinya Janine, de Rodonyà; i Vi de licor, de la Cooperativa de Vila-rodona.Acabat el sopar, va ser la invitada d’honor qui va lliurar a Celia García, directora de La Cuineta, el diploma del Gourmets de Tarragona que acredita el seu pas per aquest establiment.Recordem que La Cuineta és un d’aquells restau-rants que t’arriben al cor i on et trobes molt bé, no només per la seva encantadora decoració, ple-na de detalls agradables i el servei acurat, amable,

simpàtic i familiar, sinó també per la seva variada cuina de qualitat, molt ben elaborada, que per-met el comensal esmorzar com “un senyor” amb forquilla i ganivet i dinar exquisidament, per un preu més que raonable.I és que el restaurant engega a primera hora del matí, a les 8.30 hores, per oferir la possibilitat de degustar, a l’hora de l’esmorzar, la seva reboste-ria totalment casolana o els minientrepans de 14 varietats diferents. De les 9 a les 12 hi ha la possi-bilitat de fer els esmorzars de forquilla i ganivet, amb una àmplia selecció de plats deliciosos com tripes amb cigrons, peus de porc, calamars amb la seva tinta, botifarra de pagès amb mongetes, ous ferrats, panceta i patates fregides, etc.I, a partir de la 1 del migdia, l’opció estrella de La Cuineta és el seu menú de temporada amb una àmplia varietat de combinacions ja que comprèn 10/12 entrants 10/12 segons i una gran selecció de postres més les suggerències diàries, que s’ex-pliquen a viva veu. Tot això, amb pa, vi, aigua, o cava per 15 euros IVA inclòs. A la nit, el restaurant obre amb reserva prèvia per a grups. A l’oferta culinària del dinar poden trobar carpac-cio de pop a feira, coca de verdures amb formatge de cabra, amanida capresse, bacallà amb muse-lina de poma, llobarro amb salsa mediterrània i xips de verdures, peus de porc guissats a l’estil de l’avia; secret ibèric amb salsa La Cuineta i confi t d’ànec i xalota caramel·litzada.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Avda. Tarragona a Reus, Km 1 - 43204 · REUSTels. 977 754 060 · 977 772 412 · Fax 977 772 412

masiacrusells@gmail.com www.masiacrusells.com

La Cuineta rep els Gourmets de Tarragona

LA CUINETA

Nou Patriarca, 2 bis.

43003 · Tarragona

Horari: de 8:30 a 17.00

Tel. 977 22 61 01

Tanca els diumenges

lacuineta@ono.com

RESTAURANT · PLATS CUINATS

BUFFET TIBERI C/ Martí d’Ardenya, 5 · 43001 · Tarragona

977 24 28 96 · www.eltiberi.com

LIZARRAN · TAPESComte de Rius, 14 · 43003 · Tarragona

977 22 58 45

RESTAURANT MASIA CRUSELLSAvda. de Tarragona, km 1 · 43204 · Reus

977 75 40 60 · 977 77 24 12masiacrusells@gmail.com · www.masiacrusells.com

RESTAURANT MOLÍ DE CAL TOFAv. Santa Oliva, 2 · 43700 · El Vendrell · 977 66 26 51

reservas@elmolidecaltof.comwww.elmolidecaltof.com

RESTAURANT JOILAAv. Generalitat, 34 · 43880 · Comarruga

977 68 08 27 / 977 68 00 18 jolia@joila.com · www.jolia.com

RESTAURANTS RECOMANATS

8 de febrer de 2012 | 36 |

GENT

PLANTADA DETAMARIUS

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides, l’Associació excursionista i de natura GATA i el grup ecologista Gepec-EdC,

amb la col·laboració de les regidories de Platges i Medi Ambient i Ensenyament de l’Ajuntament de Torredem-barra, van plantar, el passat 4 de febrer, 175 tamarius als aiguamolls de Torredembarra. Aquesta activitat fa 13 anys que es realitza ininterrompudament.

PARC CENTRAL REGALA UNA BICICLETA A LA

SÒCIA NÚMERO 1.000 D’EL NIU D’EN FRANK

Lucía Gilabert, una nena de cinc anys de Montblanc, és la sòcia número 1.000 d’El Niu d’en Frank, el club infantil de Parc Central. Per celebrar-ho, el passat divendres 3 de febrer, el gerent del centre comercial, Pere Pairó, juntament amb en Frank, va

lliurar-li una bicicleta de regal. El Niu d’en Frank és un club infantil pensat pels infants i les seves famílies que, de la mà de tres personatges molt lligats als paratges de Tarragona com són en Frank (un francolí), la Uri (una oroneta) i la Gavi (una gavina), ofereix tot un seguit d’activitats i tallers lligats als costums i tradicions festives de casa nostra.

HOMENATGE DELSJUBILATS DE L’ARBOÇ

La Llar de Jubilats de l’Arboç va homenatjar, el pas-sat diumenge, el seu vocal Jose María de la Parte Gracia, mort després d’una llarga malaltia. Es va

posar un crespó negre a la bandera de l’Associació que durant tres dies onejarà al balcó de la Casa de Cultura de la vila. El president de l’Associació, Rodríguez Peña, va destacar que De la Parte “sentia passió per la tercera edat, era un exemple a seguir”.

CAP DE SETMANADE FESTA MAJOR

A CALAFELL: LA CANDELERA

Calafell ha celebrat aquest darrer cap de setmana la festa de la Candelera, la seva festa major d’hivern (juntament amb els Tres Tombs i el Carnaval Xurigué). A la festivitat es va

presentar el Capbreu, el document històric més antic de la loca-litat. Altres activitats foren la Cercavila Gegantera, l’exhibició de puntes de coixí i la roda d’esbarts Catalònia. També l’Associació Sardanista de Calafell va impartir un taller de Sardana Curta i, al vespre, el Teatre Auditori municipal va acollir el cabaret eròtic El jardí de les delícies, a càrrec de Teatre al Detall.

LA PROMOCIÓDEL BASQUETBOL

La Representació Territorial de la Federació Cata-lana de Basquetbol ha signat els convenis de col-laboració amb el Consell Esportiu del Tarragonès

i amb l’Agrupació Territorial de Consells Esportius de Tarragona i Terres de l’Ebre per promocionar el bas-quetbol en l’àmbit escolar, amb l’organització conjun-ta de competicions de base, el servei i la promoció arbi-tral i la formació conjunta de monitors.

| 8 de febrer de 2012 | 37| 37

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.Sudoku

Fàcil Difícil Solucions setmana anterior

Telèfons genèricsEmergències112Bombers de la Generalitat085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil Tarragona062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

AlbinyanaAjuntament 977 68 78 18Consultori Mèdic 977 68 70 75Consultori Mèdic 977 68 76 98Hospital del Vendrell 977 68 76 98AltafullaAjuntament 977 65 00 08Consultori Mèdic 977 65 60 07Cap Torredembarra 977 64 38 01ArboçAjuntament 977 67 00 83CAP Arboç 977 67 15 88Hospital del Vendrell 977 68 76 98Banyeres del PenedèsAjuntament 977 67 13 50Consultori mèdic 977 67 17 12Urgències Cap Arboç 977 67 15 88BellveiAjuntament 977 16 81 85Consultori Mèdic 977 16 88 41Hosp. Vendrell 977 25 79 00Bisbal del PenedèsAjuntament 977 68 84 76, 977 68 84 38Consultori Mèdic 977 68 87 24Hosp. Vendrell 977 25 79 00BonastreAjuntament 977 65 70 19Consultori Mèdic 977 65 72 27Cap Torredembarra 977 64 38 01CalafellAjuntament 977 69 90 09Policia Local 977 69 90 07Cap Calafell 977 69 14 18Segur de CalafellConsultori Segur 977 16 44 08ConstantíAjuntament 977 52 05 21Policia Local 639 71 16 41, 977 52 40 01CreixellAjuntament 977 80 02 02Consultori mèdic 977 80 03 36Cap Torredembarra 977 64 48 01

CunitAjuntament 977 67 40 80Policia Local 977 67 50 48CAP Cunit 977 67 63 32CAP Cubelles 902 111 444El CatllarAjuntament 977 65 31 01Consultori Mèdic 977 65 36 75Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00Cap de Torredembarra 977 64 38 01Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05El MorellAjuntament 977 84 06 17Centre d’Atenció Primària 977 84 00 15El VendrellAjuntament 977 16 64 00CAP el Vendrell 977 66 77 03ComarrugaAjuntament 977 16 64 00Consultori mèdic 977 68 35 86Els PallaresosAjuntament 977 61 06 00, 977 61 06 27Cap St. Salvador 977 52 34 10, 977 52 39 19La CanonjaAjuntament 977 54 34 89Cap La Canonja 977 55 66 78La Nou de GaiàAjuntament 977 65 52 57Consultori Mèdic 977 65 57 10La Pobla de MafumetAjuntament 977 84 02 60, 977 84 00 52Cap del Morell 977 84 00 15La Pobla de MontornèsAjuntament 977 64 80 12Consultori Mèdic 977 64 85 31La Riera de GaiàAjuntament 977 65 50 00Consultori Mèdic 977 65 55 55Llorenç del PenedèsAjuntament 977 67 71 06Consultori Mèdic 977 67 75 14Urgències Cap Arboç 977 67 15 88

MontmellAjuntament 977 68 84 29Consultori Mèdic 977 68 92 10Cap Vila-Rodona 977 63 90 19PerafortAjuntament 977 62 50 06Cap del Morell 977 84 00 15Roda de BaràAjuntament 977 65 70 09Consultori Mèdic 977 65 75 14Creu Roja 977217154SalomóAjuntament 977 62 90 30Consultori Mèdic 977 62 90 11SalouAjuntament 977 30 92 00Cap- Urgències 977 38 31 04St. Jaume dels DomenysAjuntament 977 67 71 13Consultori Mèdic 977 67 88 16Santa OlivaAjuntament 977 67 96 63, 977 67 92 04Consultori Mèdic 977 67 95 50TarragonaAjuntament 977 29 61 00Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00Hosp. Joan XXIII 977 29 58 00Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05TorredembarraAjuntament 977 64 00 25Cap Toredembarra 977 64 38 09Vespella de GaiàAjuntament 977 65 52 88Consultori Mèdic 977 64 90 69Vilallonga del CampAjuntament 977 84 01 01Consultori Mèdic 977 84 23 28Vila-secaAjuntament 977 30 93 00Consultori Mèdic La Pineda 977 37 05 25Consultori Mèdic La Plana 977 39 04 36Cap Vila-seca 977 39 40 27

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA TORREDEMBARRA / 107.4ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8

RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

LA PROTECTORA ET NECESSITA ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!

Aquesta gosseta es diu Morris i fa set anys que està esperant a la Protectora. És una gossa molt calmada i tranquil·la. És una iaieta molt carinyosa que mai no ha tingut una oportunitat. Ve de la Protectora antiga i les ha vist de tots els colors. Ara està ja cansadeta. Només cal mirar la seva carona. Sempre resignada i sense queixar-se per res. Qui li doni la seva oportunitat de conèixer el món des d’una altra manera, rebrà un amor incondicional. Es pot adaptar a un pis perfectament perquè és supertranquil·la. Si us plau, pregunteu per ella a la Protectora.

C/ Sofre, 3 Polígon ind. Riu ClarHorari d’atenció al públic: dilluns, dimecres i divendres de 18 a 20 hores. Dissabtes i diumenges de 12 a 14 hores.apadrinaments@gmail.com - www.laprotectora.org

CUINA DEL VENDRELL A FRANÇA

BERENAR D’ACCIÓ SOCIAL

Els passats 29 i 30 de gener dos periodistes francesos van visitar el Vendrell per tastar els menjars típics de la zona: calçots de Valls, peix de Cambrils i xató vendrellenc. La revista, de jardí i

cuina, inclourà un reportatge gastronòmic sobre el Vendrell.

El passat dimecres 1 de febrer la gent gran de Salou es va trobar, un any més, al tradicional berenar que organitza Acció Social per la Festa Major d’Hivern de la localitat. Uns 450 assistents

van gaudir del berenar i van poder ballar gràcies a l’actuació de l’or-questra del grup musical Fan Fan Show.

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. 100mts2, 3dorm + 2baños, salón muy amplio, cocina-offi ce, parking+trastero zona común con piscina. 259.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda. Sup. aprox. 76m2, 3 hab., cuina. galeria, menjador, bany, aire condicio-nat, calefacció, parquet, assolellat, tot reformat. Edif. rehabilitat. 220.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

CAMBRILS. Ref. 878. Piso de 90m2 en muy buen estado, 3 habitaciones, baño y aseo, gran salón, cocina offi ce, con as-censor. 157.500€. Tel. 977 79 31 57

REUS. Estudio de 35m2, 1 baño, coci-na, comedor, garaje, balcón. Reformado para entrar a vivir. 110.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. PLAZA DE TOROS. Gran oportunidad. Piso de 4 dormitorios, muy luminoso, cocina independiente con offi -ce, balcon, terraza, climalit, gas natural, ascensor. Oportunidad!. 234.000€. Tel. 977224544

REUS. Casa de 6 habitaciones, 300m2, 4 baños, cocina, comedor, terraza, garaje, calefacción, puerta blindada. 478.300€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

LA JUNCOSA. Ref. 63519. Casa de 2 viviendas, 5 dorm., 3 baños, 2 coci-nas, 2 salones, chimenea, 2 terrazas, calef., garaje, terreno 1500mts. A 35 min. de El Vendrell. Ideal amantes de la naturaleza. 99.000€. Tel. 977 66 40 35 / 661 644 823

REUS. Piso de 3 dormitorios, 70m2, 1 baños, cocina, comedor, calefacción, orientado hacia la montaña y soleado. 129.800€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. JOAN XXIII. Nova cons-trucció edifi ci Joan 23 amb habitat-ges de 2 i 3 dormitoris de disseny i qualitat. Preu especial de sortida. Tel. 609020545

REUS. Chalet adosado, 3 dormitorios, 205m2, 2 baños, cocina, comedor, ter-raza, jardín, garaje. 412.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. OCASIÓN. Último piso en promoción terminada. Piso de obra nu-eva. 3 habitaciones, parking, trastero. 160.000€. Tel. 977 29 09 49

TARRAGONA. VILAFORTUNY. OBRA NUE-VA. Casas de 4 i 5 dormitorios en zona residencial de Vilafortuny. Acabados de primera calidad, zona común con pis-cina y jardines. Posibilidad de alquiler, venta o alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 60 29 / 977 38 06 91

TARRAGONA. CALLE MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TAR-RACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

REUS. Chalet adosado de 4 dormitorios, 195m2, 2 baños, cocina, comedor, ter-raza, garaje, puerta blindada. 382.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. CASC ANTIC. Preciós loft en venda, sup. aprox. 75m2, moblat, tot disseny, materials de 1ª qualitat, completament reformat. Edif. senyori-al. 200.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

REUS. Piso de 4 dormitorios, 105m2, 1 bañis, cocina, comedor, calefacción, puerta blindada, portero automático, cristales dobles. 172.500€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Se vende piso seminuevo en buena zona. 3 habitaciones, 2 baños, galería, terraza, zona comunitaria. Muy soleado. Oportunidad 189.000€. Con parking in-cluido. Tel. 977226652

REUS. Duplex de 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador, mobles, tancaments d’alumini. 190.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. RAMÓN I CAJAL. Pis de 105m2, 3 hab., bany, perfecte. 250.000€. Tel. 977 25 20 52

SALOU. 1ª línia de mar. Espectacular ático de 5 dormt. 125m2 útiles. Todo exterior. Más terraza perimetal y solarium de uso privado. Acabados de max. calidad (parquet, aire acon. calefacción etc. + 2pk y 2 traseros. Nuevo. Llaves en mano. Tel. 609 020 545

TARRAGONA. JOAN XXIII. Pis de 94m2, 3hab, 2 banys, traster i parking. Perfec-te. 255.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. Pis en venda, semi-nou, en perfecte estat de conservació, 55m2, 1 habitació amb armari encastat, bany complert, cuina-menjador, moblat, amb electrodomés-tics, molta llum, bomba de fred/calor per conductes, plaça de parking. Preu: 199.500€. Tel. 977 24 34 06

REUS. 4 habitacions, 1 bany, cuina, menjador, ascensor, porta blindada, por-ter automàtic. 177.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. TORREFORTA. Piso de 4 hab. listo para entrar. Precio: 90.000€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. SP y SP. Piso duplex, 4 dormitorios, 3 baños, salon comedor con salida a jardin propio, cocina inde-pendiente equipada, parking doble en la misma fi nca. Todo exterior. Gran oportu-nidad. 250.000€. Tel. 977224544

MAS PUJOLS. 4 dormitorios, 117m2, 1 baño, cocina, comedor, jardín, garaje, calefacción. 7000m2, una parte de bos-que y otra ideal para conreos senzillos. 254.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. REAL. 4 dormitorios, as-censor, calefacción, gas natural, traste-ro. 110.000€. Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. GRAN OPORTUNIDAD. Semi nuevo, 2 dormi-torios con armarios, cocina americana equipada, salon comedor con salida a balcón amplio, vistas despejadas, zona comunitaria con piscina, parking am-plio incluido en el precio. 210.000. Tel. 676664298

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso ex-terior, muy buenas vistas. Reformado. 300.000€. Tel. 650 445 663

TARRAGONA. RAMÓN I CAJAL. Pis de 100m2, 3hab., bany i lavabo. 220.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL. 3 dormito-rios, armarios empotrados. 92m2. Baño. Bien orientado. A reformar. 125.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. PRAT DE LA RIBA. 3 dorm., 75m., baño, comedor, terraza, as-censor. Suministros dados de alta. Bien orientado. 125.000€. Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ESTANISLAU FIGUERES. Pis de 45m2, 2 hab., bany, totalment re-format. 135.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/NOU DE SANTA TECLA. Pis en venda, 3 habitacions dobles amb armari encastat, 2 banys, (banyera i dutxa), cuina equipada amb galería-pati, parquet, fi nestres d’alumini, tot exterior, calefacció, preinstal·lació d’aire condici-onat, ascensor. 217.000€. PREU REBAI-XAT. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. JOAN XXIIII. 4 dorm. 120m., baño, aseo. Terrraza, trastero y parking. Buen estado. 210.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 ha-bitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664/662678736

REUS. Pis de 4 habitacions, 1 bany, cui-na, menjador, ascensor, porta blindada, porter automàtic, vidres dobles, tanca-ments alumini, assolellat. 178.040€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

PERAFORT. Pis de 81m2 amb terrassa, 2 hab., parking i traster, 2 banys, co-munitat amb jardí i piscina, tot exterior. 178.000€. Tel.977 25 20 52

TARRAGONA. VIOLANT D’HONGRIA 39. Se vende piso casi nuevo. 3 habitacio-nes y 2 baños. Zona comunitaria y par-king incluido. Consulta nuestros pisos de ocasión. Tel. 977226652

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Pis de 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, A.A, ca-lef., parking i traster. 240.000€. Tel. 977 25 20 52

EL VENDRELL. Ref. 40783. Amplio piso de 4 dorm. dobles, 2 baños, sa-lón comedor, cocina, lavadero, calef., balcón, suelo marmol, cerca de todos los servicios. Soleado y orientado al sur. 85.000€. Tel. 977 66 40 35 / 661 664 823

TARRAGONA. PERE MARTELL. 2dorm, 65mt, planta alta, solarium de 50mt, exterior, plaza de parking grande, fi nca seminueva. 170.000€. Tel. 675918159

REUS. Pis de 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador, terrassa, ascensor, ar-maris, porter automàtic, despes de co-munitat 120€/trimestre. 190.800€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. LES GUNYOLES. Cerca de estación Ave Camp de Tarragona. Casa adosada de 4 habitaciones dobles, co-cina amueblada, 2 baños completos y 1 aseo, salón-comedor, terraza, jardín, parking privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607945958

BOTARELL. Casa de 106m2, amb 3 ha-bitacions, 2 banys, menjador, terrassa, jardí, garatge, vidres dobles. 258.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. RAMÓN I CAJAL. Átic de 110m2, 4 hab., 40m2 de menjador, bany i lavabo. 60m2 de terrassa, parking de lloguer. 295.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JOAN XXIII. Por traslado vendemos piso. Esquinero. Seminuevo. Todo exterior. 9ª planta. 3 dormitorios. 2baños. Parking y trastero en la misma fi nca. Magnifi cas vistas despejadas. 259.000€. Tel. 695 450 372

CASTELLVELL DEL CAMP. 5 dormitori-os, 240m2, 3 baños, cocina, comedor, terraza, calefacción, puerta blindada. 481.390€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. Chalet adosado. 4 dormitorios, 211m2, 3 baños, cocina, comedor, ter-raza, jardín. 380.900€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. PAÍSOS CATALANS. Se vende piso, 3 dormitorios y 2 baños con COCHERA DOBLE Y TRASTERO. Piscina y ampla zona comunitaria. Ideal parejas y familias, el mejor precio de la zona.Tel. 977214713

TARRAGONA. Unifamiliar a Tgna II. 200m2 reformats. 5hab dobles, 2 banys, 1 aseo. A/a calefacció, parquet, cotxera propia, traster, terrassa fusta. Ipe. Tel: 626994651 / 626994652

LA CANONJA. Pis nou de 100 m2 amb terrrat i terraces, 4 habitacions, cui-na, menjador i 2 banys. Tot exterior. Venda o lloguer amb opció a compra. Tel. 615 354 608 / 609 303 051

TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en ven-da. Sup. aprox. 55m2, 2 hab., cuina-menjador, bany, reformat, tot exterior i assolellat, façana rehabilitada, a prop del paseig de St. Antoni. 159.00€. Tel. 977 24 34 06

CASTELLVELL DEL CAMP. 4 dormitorios, 350m2, 3 baños, cocina, comedor, terra-za, jardín, garaje, calefacción. 477.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI. Se ven-de piso. Seminuevo, 3 dormitorios (uno de ellos suite) y 2 baños. Cocina, sa-lón y terraza amplios. Precio rebajado más de 50.000€. Urge venta. Llame al 628670993

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. 170m, 5 dormitorios, 1suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

TARRAGONA. CALA ROMANA. Xalet indi-vidual de 505m2, parcel·la de 1.375m2, 5 dormitoris, 3 banys, 1 lavabo, aire con-dicionat fred i calent, biblioteca, celler, barbacoa, garatge per a 4 cotxes, pisci-na, excel·lents vistes al mar, a 5 minuts de la platja. Informi’s. Tel: 977251616

LES BORGES DEL CAMP. 6 habitaciones, 3 baños, cocina, terraza, jardín, garaje, calefacción. 1.144.500€. Tel. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. ZONA MISERICÒRCIA · MAS ANGLÈS. Se vende casa-chalet, unifa-miliares en hilera. 160m2 construidos. 3 palantas, 5 habitaciones, 3 baños y 1 aseo. Cocina totalmente equipada. Acabados de 1ª calidad. Jardín privado. Aparcamiento 2 coches. 340.000€. Tel. 977 290 949

REUS. Duplex de 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador, traster, calefacció, por-ta blindada, porter automàtic. 201.305€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. TORRES JORDI. Se vende piso de dos habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660 133 933

TARRAGONA. CENTRO. Se vende piso de ocasión en PL. CASTELLS (Av. Cata-lunya). 4 habitaciones y 2 baños. Piso cuidado, en buen estado. Oportunidad, precio por debajo de tasación, 20% DESCUENTO. Tel. 977214713

REUS. Pis de 2 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador, armaris, mobles, porter au-tomàtic, tancaments de fusta, asolellat, balcó. 127.200€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren Tarragona. Gran Oportunidad!. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, sa-lón-comedor y terraza, ascensor. Tambi-én en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. MASIES DE TARRAGONA. Casas de 4 y 5 dormitorios en Vilafor-tuny con piscina, jardines y zona de juegos comunitaria. Acabados de alta calidad. Tel: 977 23 60 29

SALOU. Chalet muy bonito. Precio: 320.000€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Piso reformado de 3 dormitorios con un baño completo, a metros del Corte Inglés, muy luminoso, ascensor. Precio: 175.000€. Tel. 695450372

TARRAGONA. Edifi cio Pertinaz, venta de pisos de OBRA NUEVA, en Tarragona centro. 1 y 2 habitaciones con amplios patios y parkings disponibles. Excelen-tes acabados. En c/Hernández Sanahuja, paralela a la Av. Catalunya. Aproveche nuestras ofertas llame al 977 22 66 52

REUS. Pis de habitacions, 2 banys, cui-na, menjador, ascensor, porta blindada, porter automàtic, tancaments de fusta, balcó. 180.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. CALLE IBIZA. Piso seminu-vo. Muy buena situación, 3 habitaciones y gran terraza (100m), soleado. Precio: 198.000€ negociables. Tel. 977226652

REUS. Casa de 3 dormitorios, 170m2, 2 baños, cocina, comedor, terraza, jardín, garaje, calefacción, puerta blindada. 305.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. MOZART. 110mts2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios empotrados, parking+trastero. Zona común con piscina. 310.000€. Tel. 675918159

REUS. ZONA GOLF AIGÜES VERDS. Parcela de 2.900 m2 con edifi cación familar de 160 m2, garage piscina y pozo. Venda part. Tel. 609020545

TARRAGONA. EL CATLLAR. Gran opor-tunidad. Piso semi nuevo en pueblo. 4 dormitorios, 2 baños, parking, trastero, zona comunitaria con piscina. Todo ex-terior. 190.000€. Tel. 676664298

TARRAGONA. VIA AGUSTA 69. Habitat-ge de 3 dormitoris de 98m2, útils. Tot exterior. Acabats de qualitat, en un edifi ci de tan sols 3 habitatges. TOT UN LUXE, NOU PREU 2012. Tel. 609 020 545 / 620 026 588 I tardes a l’obra

REUS. ZONA MISERICORDIA / MAS AN-GLÈS. Se vende casa chalet a un pre-cio inmejorable. Casas unifamiliares en hilera. 160m2 construidos. 3 plantas. 5 habitaciones. 3 baños y 1 aseo. Cocina totalmente equipada. Acabados de 1ª calidad. Jardín privado. Aparcamiento para 2 coches. Tel. 977 29 09 49

TARRAGONA CASC ANTIC. Pis en ven-da, 63m2, 1 habitació, cuina-menjador, bany, en perfecte estat, 6 anys d’anti-guitat, bigues vistes, bomba de calor/fred, fi nestres climalit, gran armari em-potrat a mida. Edifi ci reformat integral-ment. 168.000€. Tel. 977 24 34 06

REUS. Pis de 3 dormitoris, 1 bany, cui-na, menjador. Ben conservat. 139.500€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. C/ CRONISTA SESSE. Pis en venda, sup. aprox. 80m2, 3 hab., cuina-offi ce, saló amb sortida a la terra-sa, bany, calefacció, exterior i assolellat, reformat, per entrar-hi. 217.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. PONS D’ICART. Pis de 170m2, 4 habitacions, 2 banys, cuina independent amb galeria, aire condi-conat fred i calent, balcó, edifi ci amb porteria, ascensor, exterior, assolellat, magnifi ques vistes al mar. Possibilitat de pàrking. Informi’s. Tel. 977 25 16 16

REUS. Chalet adosado de 3 habitacio-nes, 140m2, 2 baños, cocina, comedor, terraza. garaje, jardin. 349.800. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis de 129m2, 3 habitacions 2 tipus suite amb vestidor, tres banys, totalment refor-mat per a estrenar. Acabats de primera qualitat. Excel·lent ubicació. Vistes a la Rambla i al mar. 500.000€. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda, sup. aprox. 50m2, 1 hab., cuina-menjador, bany, parquet combinat amb mosaic hidràulic, terrassa de ús i disfru-te privatiu amb vistes al mar i Torre de Pilats, edif. rehabilitat, nou a estrenar. 180.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dú-plex. 3dorm+2baños, 2 terrazas gran-des, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Preci-oso piso duplex de 4 dormitorios, zona residencial, 2 amplias terrazas, detalles de calidad, vistas despejadas, semi nu-evo, escalera de madera, suelos de par-ket natural, zona comunitaria y piscina. Parking y trastero incluido en el precio. Tel. 977224544

REUS. Piso de 3 dormitorios, 65m2, 1 baño, cocina, comedor, exterior, soleado. 155.880€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. Chalet adosado, 4 dormitorios, 130m2, 3 baños, cocina, comedor, terr-raza, jardín, garaje. 476.900€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

REUS. Piso de 2 dormitorios, 70m2, 1 baño, cocina, comedor, calefación, cris-tales dobles, gastos de comunidad 36€/año. 149.500€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. SANT ANTONI MARIA CLARET. Pis de 50m2, 2 habitacions, 1 bany, cuina americana equipada, aire condicionado, exterior. 100.000€. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Dúplex en venda a 200m. de la platja, 3 habitaciones, cuina, menjador, 3 banys, parquet, aire condiconat/bomba de ca-lor, calefació individual, amplia terrassa, armaris encastats, en perfecte estat, zona comunitaria ajardinada amb pisci-na, parking i traster. 290.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

TARRAGONA. EIVISSA / GASÒMETRE/ MANEL DE FALLA / SMITH. Pisos de 40m2, d’1 i 2 habitacions, amb i sense mobles, 1 bany, cuina americana, aire condicionat fred i calent per conductes, parquet, balcó, exterior, assolellat, as-censor. 400€/mes. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso con muebles, 4 hab, 2 baños, parking. 750€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. RAMON Y CAJAL. Piso con muebles, 4 hab, 2 baños, parking. Precio 750€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. COLON / MARE DE DEU DE LA MERCÉ. Pisos de 60m2, 2 i 3 habitacions, sense mobles, bany, cuina americana equipada, balcó, exterior, as-solellat. 550€/mes. Tel. 977 25 16 16

8 de febrer de 2012 |38 |

HABITATGESVenda

SALOU. Conjunt Aqquaria. (Primera rotonda des de Plaça Europa a Port Aven-tura). Habitatges de 2 dor-mitoris de 68m2 útils, més 2 amplies terrasses. Amb la millor zona comunitària de Salou, ideal per viure tot l’any o disfrutar de l’estiu. Només 20.000€ a les claus. La resta p.h. In-formació al mateix conjunt i al telèfon 977380388

HABITATGESLloguer

IMMOBLESMOTORTREBALLFORMACIÓ

Via Augusta, 69

Tardes a l’obraPROMOCIONS IMMOBILIARIES

TARRAGONA. C/ STA TECLA. Loft amue-blado, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso. 360€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso con muebles, 2 hab todo nuevo. Precio 580€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. AV. PAïSOS CATALANS. 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire condicionat, calefacció, amb opció a pàrquing al mateix edicifi . Tracte di-recte. Tel. 699 337 124

TARRAGONA. PAU CLARIS. Piso con mu-ebles, 3 hab, 2 baños, piscina, parking. 750€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso de 3 habitaciones, baño completo, ascensor, calefacción, muebles. Precio 625€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017

TARRAGONA. C/ DE LA NAU. Pis reformat de 2 hab., menjador, cuina i bany. 400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Sense mobles, reformat, 3 habitacions, bany. 450€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AVINGUDA Mª CRISTINA. Pis amb mobles, 4 hab., menjador-cuina, bany. 550€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ ESTANISLAU FIGUERES. Piso de 1 habitación, como nuevo en el centro de la ciudad. 475€. Tel. 977 21 47 97

TARRAGONA. ZONA CENTRO. Piso de 2 habitaciones dobles, dos baños suite. Totalmente reformado, con cocina offi ce con vitrocerámica. Ideal para compartir. 3º sin ascensor. Muebles. 550€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258

TARRAGONA. REAL. 4 dormitorios, baño, ascensor, calefacción. 460€. Se piden referencias. Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Refor-mat, amb mobles, 4 habitacions, men-jador, cuina, bany i aseo. 700€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CASC ANTIC. Con ascensor, semi-amueblado, 1 habitación + vesti-dor, 1 despacho, 1 baño, cocina, terraza. 470€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis de 115m2, 4 dormitoris, bany, aseo. Armaris encastats. Molt lluminós. Preu: 550€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Piso de 3 dormitorios y baño. 700/mes. Tel. 977 23 18 60

TARRAGONA. PAU CLARIS. Pis moblat de 100m2, 3 dormitoris dobles i 1 d’indi-vidual, 2 banys, calefacció central. Ter-rassa de 10m2. Zona comunitària amb piscina. Aparcament. Comptadors d’alta. Preu: 800€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ REDING. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ESTANISLAU FIGUERES/PLAÇA SANT MIQUEL / ARMANYÀ / AU-GUST / RAMBLA VELLA. Pisos de disseny d’1 i 2 habitacions, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina equipada amb rentavaixelles, rentadora-assecadora, nevera, microones amb grill, tv, aire con-dicionat fred i calent, parquet, exteriors, ascensor, despeses de comunitat inclo-ses en el preu. Des de 500€/mes. Tel. 977251616

TARRAGONA. C/ NOU DE SANT OLEGUER. Estudi amb mobles, terra de parquet, sofà, llit de matrimoni. Preu: 360€. Tel. 977 25 20 52

CONSTANTÍ. Ático, 3 dormitorios, 2 baños, calefacción, electrodomésticos, amueblado. Parking. 480€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso de 2 habitaciones, totalmente reformado, calefacción, amueblado. 460€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Piso con muebles, 4 hab, 2 baños. Precio. 750€. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Amueblado 1 habitación, cocina, salón-comedor, baño y terraza con vistas al mar 480€. Tel. 977 218 730

TARRAGONA. C/ JAUME I. Reformat amb mobles, tot exterior, 3 hab., menjador, cuina, bany, terrassa. 600€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Piso de 3 habitaciones, totalmente reformado, con parking, dos habitaciones dobles, muebles modernos, calefacción muy soleado. 3º sin ascensor. 585€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258

TARRAGONA. AVD. CATALUÑA. Sin mu-ebles, con ascensor, 2 habitaciones, 1 baño, cocina, exterior, balcon. 550€. Tel. 615044664 / 662678736

MASPUJOLS. Alquiler casa adosada es-quinera, 4 habitaciones, 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. 650€/mes. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. AVINGUDA ANDORRA. Pis amb mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany, terrassa. 600€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ MORAGUES (PALAU DE CONGRESOS). Sin muebles, 2 habitaci-ones, cocina independiente, comedor, baño completo, dos balcones, ascensor. Precio: 550€. Todo nuevo.Tel. 977 218 730

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Pis moblat tot diàfan de 50m2, bany. Comp-tadors d’alta. Edifi ci amb ascensor. 500€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. Piso de 4 habitaciones, dos dobles y dos individuales, baño y aseo, calefacción, cocina amplia. Ascensor. Amueblado. 650€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258

TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dorm., baño, terraza, ascensor, amu-eblado. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. 3 dor-mitorios, Subministros dados de alta. Electrodomésticos 470€. Se piden refe-rencias. Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis amoblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Zona comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657 841 072

TARRAGONA. ZONA REAL. Piso de 3 habitaciones dobles, con cocina inde-pendiente, 2 baños completos (uno de ellos tipo suite) comedor muy amplio, calefacción, construcción de menos de 10 años. 550€/mes. Tel. 977 92 06 57 / 658 025 258

TARRAGONA. L’ARGILA. Casa rústica sense mobles. 4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. To-talment reformada. Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072

TARRAGONA. FELIP PEDRELL. Pis de 2 habitacions, amb mobles, 2 banys, cui-na equipada independent amb galeria, calefacció, balcó, ascensor, exterior, as-solellat, ascensor, plaça d’aparcament i traster en el mateix edifi ci opcional. 550€/mes. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. C/LLEIDA. Amb mobles, es-tudi semi-nou. 350€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. 1 habi-tación, totalmente equipado, como nuevo en el centro de la ciudad. 495€. Tel. 977 21 47 97

TARRAGONA. CAPUCHINOS. 3dormitori-os, baño, amueblado. Reformado. 500€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, cale-facción y aire acondicionado por conduc-tos y solarium. 500€. Tel. 607945958

TARRAGONA. E. FIGUERAS. 4 dormitorios, baño. Amueblado. Ascensor. 500€. Se pi-den referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Local de 70m2, dividit en 35m2 en planta carrer i 335m2 en planta baixa, aire condicionat, 1 lavabo. 700€/mes. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. C/ MARQUÉS MONTOLIU. ALQUILER. Local de 388m2. Instala-ción eléctrica, telecomunicaciones y aire acondicionado. Lavabos. Todo exterior. 2.522€. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. C/ VIDAL Y BARRAQUER. 320m2. (cafetería). 5.000€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. REIAL. LLOGIER. Local comercial de 100m2, nou a estrenar, sostres alts, lavabo, sortida de fums. Preinstal·lació d’aire condicionat. 630€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/FRA ANTONI CARDONA I GRAU (ACUEDUCTO). ALQUILER de parking grande. Tel. 628 092 246

TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. ALQUILER. Local de 122m2. 400€. Tel. 977 217 950

TARRAGONA. C/ MALLORCA / PLZ. PO-NENT. ALQUILER. Parking con buen ac-ceso. 90€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. VENDA. Local comercial de 110m2, sostres alts, 1 lavabo, aparadors muntats. 180.000€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PIN Y SOLER. LLOGUER. Lo-cal de 100m2 más altillo 80m2. 2.300€. Tel. 977 211 760

CARRETERA REUS / MORELL. ALQUILER. Nave de 450m, ofi cina, aseos. 400€. Tel. 654092540

TARRAGONA. ALQUILER. Parking. Tel. 977 21 87 30 / 610500017

TARRAGONA. PERE MARTELL. ALQUILER. Parking. 70€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ NARCÍS OLLER. LLO-GUER. Parquing. 70€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA CAN-TONADA AMB AV. CATALUNYA. LLOGUER. Local diafan. 90m2. 800€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Venc plaça d’aparcament per a 2 cotxes. Concessió 50 anys. Preu: 22.040 (negociables). Contacte: Carles. Tel. 607215481. e-correu: ccanton@cces-tacio.net.

TARRAGONA. RAMBLA VELLA. Local de 120m2 en dos plantes, cantoner, aire condicionat fred i calent, lavabos, des-patx, en el centre comercial de Tarrago-na. Informi’s. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ALQUILER. Local de 625m2. 6.000€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. VENTA. Plaza de parking doble. Cabe un coche delante de otro. Precio. 45.000€. Tel. 676664298

TARRAGONA. AV. ROMA, 22. VENTA. Ofi ci-na de 70m2. 125.000€. Tel. 609 020 545 / 620 026 588

TARRAGONA. VIA AUGUSTA Nº69. VEN-DA. Locals de 150 i 180m2 distribuits en planta baixa, soterrani i altell. Directe promotor. Tel. 609020545 / 620026588

TARRAGONA. PERE MARTELL/HIGINI ANGLÉS. VENTA. Parking coche grande. 19.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. VIDAL I BARRAQUER. VENTA, 16-20. Plazas de parking. Tel. 977 29 09 49

TARRAGONA. POLÍGON FRANCOLÍ. ALQUILER. Nave con puente de grúa. Suministro eléctrico 125 kw. 680m2 (diáfano)+ofi cinas. Agua y teléfono. Lavabo y vestuarios. 1.800€. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. C/ MENDÉZ NUÑEZ. LLO-GUER. Local de 100m2. Sala diáfana. 800€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL / EROSKI. VENTA de parking. 17.000€. Tel.654092540

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. VENTA. Plazas de parking. Tel. 977 29 09 49

REUS. ALQUILER. Local apto para cu-alquier tipo de negocio. Ideal ofi cina o restauración. 30m de fachada, todo equi-pado con aire acondicionado. Posibilidad de venta. 2.000€. Tel. 977 32 20 53 / 977 32 29 99

TARRAGONA. RAMBLA VELLA. LLOGUER. Local de 70m2. 800€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ UNIÓN. Local de 180m2. 6.000€ negociables. Tel. 977 211 760

MERCEDES 230 E. Año 1992. Gasolina. Guardado siempre en garage. Pocos quilómetros. 140.000. Muy bien cui-dado. Se vende por no usarlo. Total: 2000€. Tel. 977 22 57 53 / 698 836 171

BMW K75 AZUL. T-8359-AD. Muy po-cos Kms. Por no usar. Una reliquia como nueva. Tel. 646 293 980

MERCEDES 300. Diesel-Clasic. Año 92. Color blanco. Asientos de piel, en-ganche remolque. 180.000kms. Precio 10.500€. Particular. Tel. 616728550

Vendo Suzuki-550 GSX-EF. Perfecto estado. Revisión al día. 60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado piton, funda depo-sito, maletas laterales Krauser. Precio: 1.800€ negociables. Tel. 630359977 / 977217132

CURSOS DE NÁUTICA COMA-RUGA. Curso 2012 de Patrón de Recreo y Patrón N. Bá-sica. Inicio sábado 18 de febrer. Tel. 977 68 00 02

RINKER 230 FESTIVA, año 1991, es-lora 7,02. Motor Volvo, 210 hp, Nom-bre de la barca “Pikolo”, 12.000€ Tel. 977680002

NUEVA ZODIAC MEDLINE SUNDREAM. 5mt. Motor Honda 50hp (titulín) Injec-ción/hidráulico. 15.000€ (IVA incl). Tel. 977680002

SOLMA ARCOA, 5,15 eslora, Motor Sole, 21 hp, 4.000€ Tel. 977680002

Se ofrece discjockey con discoteca movil para BODAS · BAUTIZOS · COMUNIONES. Experiencia y seriedad profesional. Tel. 615 21 52 40

Se ofrecen sesiones para empresas y particulares, tema asesoramiento y moti-vación comercial, trato con clientes, téc-nicas inovadoras de venta. Tel. 657 811 963 · samuel.salvado@celtibero.ch

BUSCO COMERCIALES. Dejar CV C/Higini Anglés 4, Alt 8, Boulevard Bus. TARRA-GONA.

Es necessita venedor/a. Bon tracte co-mercial. Experiencia en vendes. Zona botiga El Vendrell. Enviar currículum a: asarrias@aristagm.com

¡ATENCIÓN! INGRESOS EXTRAS! www.TrabajarYa.com Tel. 93 100 01 10

TRABAJOS / INSTALACIONES de electri-cidad, fontaneria, aire acondicionado, calefacción... Prosupuestos sin compro-miso. Seriedad y experiencia. Tel. 977 24 17 91

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarrago-na (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

CURSOS DE NÁUTICA COMA-RUGA. Curso 2012 de Patrón de Recreo y Patrón N. Bá-sica. Inicio sábado 18 de febrer. Tel. 977 68 00 02

Compro tebeos antiguos, comics de su-perheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñe-cas...) y otros objetos de coleccionismo Tel. 658 02 91 46

Compro oro. No importa estado, precios fi jos sin competerencia. Oro 24K: 35€/gramo. Oro 18K 25€/gramo. Mejoramos cualquier oferta. C/Franscisco Bastos, 7. Tarragona Tel. 977237203

GUITARRA DUSENBERG negra semi caja. Modelo LES PAUL. funda rigida original. 1000€. Practicament nueva por no usar. Tel. 627 987 401

TARRAGONA. Vendo relojes, 30% de des-cuento. Primeras marcas: Viceroy, Dolce & Gabbana, Police, Guess, Neo... Avingu-da Prat de la Riba, 8 Baixos. Tel. 977 23 03 41

| 8 de febrer de 2012 | 39| 39

CLASSIFICATS

MOTORCotxes

MOTORNàutica

TREBALLProfessionals

FORMACIÓCursos

VARISAltres ofertes

ANUNCIS

CLASSIFICATS

Envia un e-mail:

classifi cats@

noticiestgn.cat

977259911

616728550

HONDA TRANSALP XL 650 V Impecable. Lista para disfrutarla. Siempre en garaje. Revisón efectuada (0KM), ITV (0 defectos). Bateria a estrenar. Neumáticos nuevos (1500KM). Cambio de nombre incluido. Solo tiene 11000KM. NOV/2000. Cuidadisima. Solo paseos por carretera. La vendo por no utilizarla. Hay que verla. 3.900 €. Tel. 629 378 657

LOCALSLloguer/Venda

MOTORMotos

Vendo Wolkswagen-Corrado Muy bien conservado. Todo original y siempre en garaje. Todas las revisio-nes i las ITV al dia. Nunca ningún ac-cidente. Urge vender por enfermedad. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77

977 231 860

LOCAL MÉDICO

Para compartircon

profesionalesde la sanidad

8 de febrer de 2012 | 40 | Contraportada

Julio Feliumissioner a malawi

El pare missioner Julio Fe-liu fa 45 anys que viu i exerceix la seva tasca a

Malawi, un dels països més pobres de l’Àfrica i on la xa-cra de la sida ha deixat se-qüeles inesborrables amb la pràctica desaparició de tota una generació. El missioner, que desenvolupa la seva tasca a l’arxidiòcesi de Lilongue, ha visitat Tarragona dins la cam-panya de Mans Unides “La salut, un dret de tots: actua!” on ha explicat la seva experi-ència l’atenció a les persones afectades per aquesta i altres malalties.

Ha canviat molt el país des que vostè va arribar-hi fa 45 anys fins avui?Sí, moltíssim. S’ha produït un canvi que ha substituït la cul-tura basada en el clan per una cultura individualista, lliure, que no té en compte els drets humans i en la qual no preva-len els interessos de la comuni-tat sinó els individuals. A més hi ha hagut un important crei-xement del nivell de vida que ha descompensat la balança entre rics i pobres. Actualment el país viu en un capitalisme brutal.

I quina és la seva tasca en mig d’aquest panorama?Nosaltres estem al costat dels més desfavorits. L’Església és

una comunitat cristiana al ser-vei de la comunitat general, la tasca de la qual és alimen-tar-la espiritualment i assistir-la en tot allò de material que necessiti. A Malawi hi ha una comunitat cristiana molt forta, encapçalada per persones au-tòctones, que s’encarreguen de dur a terme l’activitat pastoral i de desenvolupar tots els projec-tes relacionats amb la justícia i la pau, el desenvolupament, l’educació i la salut. Mentres-tant nosaltres, els missioners, ens desplacem i visiten les ano-menades zones de fractura per detectar on cal dedicar més es-forços.

Quines són les prioritats de la seva tasca?Ens centrem en la prevenció de les malalties: malària, tubercu-losi, sida... Treballem per una sanitat preventiva potenciant l’adquisició d’hàbits que evitin el contagi: dormir amb mosqui-tera, no beure aigua estancada, prendre la medicació, evitar conductes de risc... i proporci-onem recursos econòmics als que ho necessiten.

La sida és el principal proble-ma de Malawi? La sida és la responsable que a Malawi estem parlant d’una generació perduda. Les perso-nes d’entre 30 i 40 anys, les que haurien d’estar dirigint el país,

estan desapareixent a causa de la malaltia i deixen els fills pe-tits a càrrec dels avis. Això com-porta que hi hagi una quantitat enorme d’orfes en situació de vulnerabilitat total amb unes necessitats que nosatres inten-tem resoldre en col·laboració amb ONG com Mans Unides que ens proporcionen material i recursos econòmcis que allí no tenim. La nostra tasca res-pecte a la sida es divideix en dos grans àmbits: d’una banda, l’atenció a les persones infecta-des i, d’una altra banda, l’aten-ció a les persones afectades per la sida. En tots els casos oferim suport i atenció mèdica tant per curar com per prevenir.

Els recusos de què disposen són suficients? Malauradament la corrupció és un altre dels problemes del país. Molta de l’ajuda exterior que rep el país no arriba final-ment on realment és necessà-ria i això, de retruc, és la causa principal que els països desen-volupats decideixin retirar la seva contribució, amb els per-judicis que això comporta.

“La sida és la causa que a Malawi parlem d’una generació perduda”

termòmetre de la setmana

El Nàstic i les xarxes socials

Actes vandàlics Peatges al Baix Penedès

L’entrevista

El club grana és un dels més seguits a les xarxes socials i treballa per fer-s’hi encara més present amb les noves tecnologies.

Aquesta setmana han aparegut a la Rambla Nova de Tarragona tres motocicletes cremades per causes encara desconegudes.

La comarca no disposa de cap via ràpida lliure de pagament i la ciutadania reclama solucions urgents.

El missioner Julio Feliu, que desenvolupa la seva tasca a Malawi des de fa 45 anys, va visitar Tarragona. /C.L.

“La corrupció és una altra de les xacres del país, que fa que l’ajuda exterior no arribi on cal”

Rambla, 26 - 28 (Davant estació Renfe) - Tel. 977 663792 - EL VENDRELL