Notíciestgn 274

Click here to load reader

  • date post

    22-Jul-2016
  • Category

    Documents

  • view

    224
  • download

    7

Embed Size (px)

description

 

Transcript of Notíciestgn 274

  • WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUT > TARRAGONS I BAIX PENEDS

    nmero 274230615

    PROMOCI ESPECIAL

    Fins el 31 de juliol

    Butaca + PufSunrise (S)

    1299abans 1826

    TERRITORI

    P13

    CiU i PSC es posen

    dacord a la Diputaci de

    TarragonaJosep Poblet

    continuar com a president de

    lens provincial

    VACUNES UNA QESTI DE SALUT PBLICA

    TARRAGONA

    P06

    Tot a punt per a una

    festa de Sant Joan potent

    Els elements de foc tenen un paper cabdal

    en la revetlla a Tarragona ciutat

    ELS PROFESSIONALS SANITARIS ALERTEN DEL PERILL QUE POT COMPORTAR PER A

    ALS MS PETITS I PER A LA POBLACI SALTAR-SE EL CALENDARI DE VACUNES

    PGINES 2 I 3

  • 23 de juny de 2015 | Tema de la setmana2 |

    TEMA DE LA SETMANA

    L a diftria s una malaltia causada per un bacteri que provoca la infl ama-ci de les vies respiratries. Als anys 40 tenia incidncia sobre 1.000 de cada 100.000 perso-nes a lEstat espanyol fi ns que lany 1945 va comenar una campanya de vacunaci que va anar fent desaparixer la malaltia fi ns que lany 1987 sen va diagnosticar el darrer cas. Fins fa unes setmanes, quan es va detectar el bacteri en un nen no vacunat a Olot.

    La manifestaci de la malaltia de la diftria en un menor no va-cunat ha fet saltar totes les alar-mes entre la comunitat mdica i cientfi ca i entre les autoritats sanitries del pas, que veuen amb preocupaci el creixent augment del nombre de fam-lies que, de manera voluntria, decideixen no administrar les dosis establertes en el calendari de vacunacions. Un dels molts arguments que defensa el col-lectiu antivacunaci s la cre-ena que la seva administraci pot afectar el desenvolupament neurolgic dels infants i ser la causa de malalties com lautis-

    me o epilpsia, entre altres.

    Les vacunes i el neurodesenvolupament

    Segons la doctora M. Jos Mas, neuropediatra de la Xarxa de Santa Tecla i autora del blog Neuronas en crecimiento, la defensa de la no-vacunaci es-

    tableix causalitat entre el desenvolupament de malalties i ladministraci de vacunes quan tan sols existeix casuali-tat. La majoria de les vacunes es posen entre els 2 mesos i els 3 anys, que s la mateixa edat en qu es detecten la major part de problemes en el neurodesen-volupament. Moltes epilpsies i

    epilpsies amb greu deteriora-ment mental, apareixen durant els 2-3 primers anys de vida, que sn els de major creixement del cervell i que s quan es posen la majoria de les vacunes. In-dependentement que el nen es vacuni o no, les malalties del neurodesenvolupament infantil apareixen a les mateixes edats en qu els nens reben les vacu-nes i aquesta s tota la relaci entre els trastorns del neurode-senvolupament i les vacunes.Segons la doctora Mas hi ha molts factors que poden causar una alteraci en el neurodesen-volupament per les vacunes no en sn un; al revs, protegei-xen el cervell inmadur dinfec-cions greus que el poden danyar i causar malaltia o mort.Molts pares que decideixen no vacunar els seus fi lls ho fan per

    temor als efectes secundaris que poden tenir les vacunes. Segons la neuropediatra, les vacunes, com tot a la vida, no sn 100% segures. Como qualsevol altre producte biolgic i farmacutic, poden tenir efectes adversos que en la major part dels casos, solen ser lleus, tolerables i acep-tables i molt rarament poden producir efectes ms greus.Ms enll de consideracions estrictament cientfi ques i in-dividuals, segons lespecialista cal pensar en el conjunt de la societat i en la seva protecci. Les persones sn lliures de prendre les seves decisions i es consideren respectables moltes opinions i formes de vida. Per de vegades oblidem que les nos-tres decisions afecten els altres i hem de procurar no passar els lmits que invadeixen la lliber-tat dels altres. I conclou que no s adequat polititzar els as-sumptes sanitaris, banalitzant la seva importncia i reduint-los a una simple opini. La poblaci ha destar informada dels riscos i benefi cis de les vacunes, per no ha de deixar-se una decisi daquesta importncia als desit-jos de la poblaci.

    El cas del nen afectat per diftria ha encs el debat al voltant de les vacunes i la incidncia que pot tenir la decisi de no administrar-les

    Per qu cal vacunar-se?

    Molts factors poden alterar el desenvolupament neuronal del nen per les vacunes no en sn un

  • | 23 de juny de 2015 | 3Tema de la setmana

    tema de la setmana

    Jordi MaixPediaTre CaP Torredembarra

    Latenci primria, i ms concretament lespeci-alitat de pediatria, s lmbit sanitari on es copsa ms profundament lestat daquesta qesti, ja que sn els especialistes que tenen un contacte ms directe amb les famlies i els que reben les seves principals preocu-pacions respecte a aquesta realitat. Parlem amb el doc-tor Jordi Maix, que s pedi-atre del CAP Torredembarra de la Xarxa de Santa Tecla.

    Quins sn els principals ar-guments a favor de la vacu-naci des del punt de vista mdic?El ms important s la protec-ci contra malalties que po-tencialment sn molt greus i que abans de lera prevacunes en molts casos acabaven amb lesions permanents (per exem-ple, la poliomielitis) o amb in-feccions que acabaven amb la vida del que ho patia (diftria,

    algun tipus de meningococ, pneumococ...). El segon, i molt important tamb, s la famosa immunitat de grup que dismi-nueix la possibilitat de conta-gi entre nens en disminuir el nombre de casos infectats.

    Quins riscos o efectes se-cundaris poden comportar les vacunes per als infants? Totes les vacunes, com qualse-vol frmac, tenen els seus efec-tes secundaris. Normalment sn escassos, moltes vegades locals, de poca durada i crec que ms que assumibles (per exemple febre, reacci infla-matria i dolorosa local...), a ms, amb la millora del tipus de vacunes en molts casos han disminut (per exemple, con-vulsions febrils).Sha parlat dels productes que es fan servir per conservar i mantenir leficcia de les va-cunes (per exemple, alumi-ni), per no es diu que aquest producte tamb est en els

    aliments normals, fins i tot en la llet materna, i que les quan-titats que se ningereixen en lalimentaci, daltra banda saludables, sn superiors. Tot i aix, tot sha de millorar.Moltes de les coses negatives que shan dit no shan pogut relacionar mai de manera evident i cientfica, i aix ha fet molt mal a les campanyes vacunals, al mateix temps que ha donat fonaments a les persones que no creuen en la necessitat i utilitat de les vacu-nes.Sha sentit a dir molt, sobre-tot per part de persones que no estan dacord amb les va-cunes, que sempre s millor que el cos contacti amb els diferents grmens amb la fina-litat dagafar les defenses per-tinents i que estem fent malb el mn per culpa de tot aix. Jo diria que, depenent del que contactis, potser no sers a temps de desenvolupar defen-ses. Un exemple molt clar el podrem tenir en el cas de dif-tria. Altres nens vacunats han contactat amb el germen per no els ha afectat. Aix ens hau-ria de fer pensar molt i molt. Segons el que he sentit, poste-riorment a la detecci sha in-crementat les vacunacions en ms dun 20%. Por? Convenci-ment? Doncs no ho s, per s prou significatiu.Es diu que les vacunes no sn

    del tot eficaces. s cert, no ho sn en un 100%, per els ndexs de fiabilitat sn altssims i tan sols un petit percentatge no fa les suficients defenses per ser immunes. Jo ho miraria a lin-revs. A mesura que es treballa saconsegueixen percentatges de protecci ms alts; abans, per exemple, es vacunava tan sols amb una dosi de la vacuna triple vrica per sha vist que sen necessiten dues per a una major eficcia. B, tot s millo-rable i sha de millorar en efi-ccia i seguretat. I la indstria farmacutica? Molt en lull de lhurac... per tenim eradica-ci de malalties, s o no?

    Pot representar un risc per a la salut pblica laugment de famlies que no vacunin els seus fills? Quines conseqn-cies sen poden derivar? S, s clar que s. Penso que ma-lalties que semblaven eradica-des poden comenar a rebrotar i aix seria un pas enrere molt important per a la prevenci de malalties infeccioses greus. I de ben segur shauran de can-viar els protocols de maneig de la febre en nens que no porten les vacunacions correctes amb un s ms elevat dels antibi-tics que, per altra banda, sn excessivament usats i potser amb ms freqncia de proves diagnstiques (radiologia, ana-ltiques....). B, canvi destrat-gia del nostre dia a dia als CAP i urgncies. Si s el que toca... qu hi farem! Saber que un nen est vacunat et dna certa confiana en alguns aspectes del que veus en una explora-ci. Tot s pel b del petit.

    A lrea dinfluncia de la Xarxa de Santa Tecla sha de-tectat aquesta tendncia? No diria que de manera im-portant, per s. I no s fcil gestionar-ho. Aquestes perso-nes tenen les seves idees fetes, molt respectables, tot i que en algun cas no ho tenen del tot

    clar i, davant del dubte, escu-llen no vacunar. Aix implica la necessitat de tractament amb antibitics davant dels quals tamb sn reticents. Mai no saps si faran o no all que bonament recomanem. Hi ha alguna malaltia que pugui tornar a ser prevalent en la societat per causa de la no-vacunaci?Sempre en relaci directa amb les malalties per les quals no es vacunen. Crec que no s un problema a curtssim termini, per si comencen a haver-hi casos infecciosos saniran ex-pandint a altres no vacunats, all que diem de la immu-nitat de grup. Per exemple, sha vist que la immunitat en relaci a la tosferina disminu-eix a partir duns anys (6-10) desprs de la darrera dosi ad-ministr