notíciestgn 288

32
WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS número 288 21 10 15 DESTACAT P02 Consultoris locals, cabdals en el sistema sanitari del territori La Tàrraco mai vista PÀGINA 7

description

NotíciesTGN

Transcript of notíciestgn 288

Page 1: notíciestgn 288

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 288211015

Des de 1934

DE

STA

CAT

P02

Consultoris locals,

cabdals en el sistema

sanitari del territori

La Tàrraco mai vista

PÀGINA 7

Page 2: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | El Tema de la Setmana2 |

EL TEMA DE LA SETMANA

Q uan parlem de sanitat acostumem a fer-ho dels hospitals, de les

sales d’operacions, de les noves tecnologies aplicades a la praxi mèdica, de les llis-tes d’espera quirúrgiques... Però poques vegades es parla d’una peça clau del sistema sanitari com són els consul-toris mèdics dels nuclis po-blacionals més petits que, sense cap mena de dubte, són la primera porta d’en-trada al sistema per a milers de ciutadans i ciutadanes que viuen allunyades de les grans ciutats. El doctor Mi-quel Biarnès, actual director del Complex Sanitari Santa Tecla Llevant i amb àmplia experiència en l’atenció pri-mària a la demarcació, no dubta a assegurar que l’aten-ció que es presta als consul-toris mèdics de les zones ru-rals és «el nucli del sistema sanitari actual. Si no funcio-na bé l’atenció primària, es-pecialment a les comunitats més petites, la resta no pot funcionar de cap manera».

A les poblacions més petites el centre de salut o consulto-

ri és un autèntic referent. Un element cohesionador on di-àriament es troba bona part de la població a l’entorn del metge de família, la inferme-ra i l’auxiliar d’administració. Al consultori mèdic és on els professionals sanitaris assolei-xen un grau de confi ança per-sonal i coneixement més gran dels seus pacients, ja que estan molt a prop del malalt i del seu entorn i, a més, al llarg de tota una vida. És habitual conèixer metges de família de zones ru-rals que visiten diferents gene-

racions d’una mateixa família, fet que, segons el Dr. Biarnès, «possibilita oferir una atenció biopsicosocial a l’usuari». El centre de salut, a més a més, esdevé un important element cohesionador per a la població, ja que, juntament amb l’esco-la rural, és un equipament que aporta seguretat (tant a la gent gran com a les famílies amb infants) i una garantia perquè la població gaudeixi d’una bona qualitat de vida sense haver-se de desplaçar continu-adament cap a municipis més

grans. El Dr. Biarnès apunta que «la salut d’una persona és molt global. És a través del co-neixement de la persona, de la vida que porta, d’on viu, dels seus hàbits, que el professio-nal sanitari disposa de tots els elements per fer un diagnòstic més acurat. Aquestes condi-cions es donen en els metges de família de les zones rurals, que, a més, estan a bastament preparats perquè estan especi-alitzats en Medicina Familiar i Comunitària».

Evolució de la sanitat als pobles

Els centres de salut, i especial-ment els seus facultatius, són testimonis vivents dels canvis

socioeconòmics viscuts pel conjunt de municipis del ter-ritori. Casos paradigmàtics els trobem per exemple en molts municipis de l’interior del Baix Penedès, que als anys 70 consti-

Els centres de salut de les poblacions més petites són la porta d’accés al sistema sanitari per a milers de ciutadans. Alhora esdevenen elements cohesionadors i garantia per a la gent que resideix lluny dels grans nuclis poblacionals

Els consultoris mèdics i les escoles rurals, són equipaments indispensables per garantir la qualitat de vida i el futur de les poblacions més petites de les comarques

Consultoris rurals, cabdals en el sistema sanitari del territori

Òliver Márquez,Tarragona

L’equip sanitari d’un consultori està integrat per un facultatiu, personal d’infermeria i personal adminis-tratiu. Entre els tres professionals s’encarreguen de vetllar per la salut pública de la població i el seu entorn. A dalt, imatge del consultori del Cat-llar. A l’esquerra, consulta del nou dispensari d’Albinyana.

E s diu, als hospitals, que els malalts s’acaben de curar quan els deixen

anar a casa. Anunciar la pro-ximitat de l’alta fa avançar la millora. I és que, quan estem malalts, busquem un entorn conegut, un ambient casolà, com un refugi acollidor. Per això no ha d’estranyar que po-bles i viles més aviat menuts, sense renunciar ni desmerèi-xer CAP ni hospitals, ens en-testem a tenir el propi consul-tori local. Que no és, ni pretén ser-ho, una alternativa o una competència a una altra mena d’instal·lacions, segurament amb més mitjans humans i materials però que té un valor de proximitat, de calidesa –so-vint també humana, de profes-sionals propers– que ens dóna seguretat i confortabilitat.A Albinyana hem renovat el consultori local. Ara tenim un espai més gran, més pràctic, i més accessible. Segurament deu ser l’únic equipament que estem contents de no necessi-tar, però això no vol dir que no vulguem tenir-lo i tenir-lo en condicions. I, si ens cal fer-lo servir, millor que ens hi tro-bem com a casa...

Si cal, com a casa

JOAQUIM NINALCALDE

D’ALBINYANA

Page 3: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 | 3El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

tuïen una zona autènticament rural, però que han experimen-tat un canvi substancial amb el turisme i la industrialització en les darreres dècades. Al con-sultori d’Albinyana, municipi que recentment ha estrenat nou equipament, la seva doc-tora fa 35 anys que hi treballa. És, per tant, una professional que, a banda de conèixer molt bé la gent que hi viu, ha viscut en primera persona els grans canvis experimentats pel nucli poblacional i les seves necessi-tats quant a atenció sanitària. És per això que el Dr. Biarnès insisteix en la necessitat de destacar el paper dels metges de família d’arreu del territo-ri, especialment de les zones més rurals, «ja que els profes-sionals amb vocació i que es-tableixen relació estreta amb la seva comunitat permeten desenvolupar una assistèn-

cia longitudinal en el temps i amb un gran lligam de con-fi ança. Aquest és el nucli de tot el sistema sanitari. De fet, l’origen de l’actual sistema el trobem en el paper dels met-ges de poble que, fa unes dè-cades, es dedicaven a donar atenció primària tant des dels seus domicilis com fent visites a les cases de les famílies del seu àmbit geogràfi c».La refl exió del Dr. Biarnès no va desencaminada, ja que, se-gons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, cada ciutadà de les nostres comarques visita cada any el seu metge de capçalera una mitjana de 7 vegades. Per contra, aquest mateix ciutadà requereix els serveis d’un espe-cialista només 1 vegada a l’any de mitjana. Aquestes dades mostren el pes específi c que la xarxa d’atenció primària, de la

qual els centres de salut rurals en formen una part molt im-portant, desenvolupen en ma-tèria de prevenció, diagnòstic, cribratge i en la derivació de pacients a la resta de recursos sanitaris existents actualment al territori.

A dalt, el metge del consultori de la Riera, Gabino Zorrilla, visitant una pacient del municipi. A la dreta, detall de la consulta de la Nou de Gaià. A baix, el doctor Paco Rodríguez parla amb una usuària del consultori de Salomó. A sota, detall de l’entrada del consultori local de Vilallonga del Camp.

És als centres de salut de les viles petites on els professionals sanitaris i la comunitat estableixen un major lligam de relació personal i de confi ança

Page 4: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 4 | Sumari i editorial

1612 24

6 9 10Preparatius al

cementiri de TGN per Tots Sants

Campanya de vacunació contra

la grip

CLAUS DE LA SETMANA

En el mateix moment en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix impu-tar el president Artur Mas i les dues conselleres per la celebració del 9-N, el mateix tribu-nal està indirectament imputant els més de 2,3 milions de catalanes i catalanes que, fent

cas omís de la sentència del Tribunal Constitucional que suspenia la celebració de la consulta, van decidir lliurement apropar-se a les urnes per donar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya i el seu encaix dins de l’Estat espanyol. Cal recordar que la consulta es va celebrar, en gran mesura, perquè milers de voluntaris i voluntàries del país van treballar en els preparatius dels dispositius necessaris perquè la jornada ciutadana i festiva es desenvolupés amb normali-tat (tal com al fi nal va succeir). És difícil d’entendre, doncs, que la justícia pugui fer recaure en una sola persona, per molt que aquesta sigui el president de la Generalitat de Catalunya, tota la responsabilitat d’un esdeveniment que va ser capaç de treure al carrer més de 2 milions de persones arreu del país.Així ho han entès bona part de la ciutadania catalana i dels seus representants polítics (alcal-des), que no han dubtat a posicionar-se a favor de la fi gura del president català davant la seva imputació per haver posat facilitats a la celebració d’una consulta ciutadana històrica a ulls del món. I és que apropar les urnes a la ciutadania, en cap cas, pot esdevenir un delicte. L’entrada i la sortida d’Artur Mas la setmana passada al Tribunal Superior de Justícia de Catalu-nya va deixar imatges per a la història política de Catalunya. Milers de persones, moltes de les quals de les nostres comarques, al costat de president per defensar les institucions polítiques i democràtiques catalanes. Va ser la imatge d’un poble imputat, però que creu fermament en la seva innocència.

Un poble imputat

Editorial

Valls ja ho té tot a punt per al Fòrum

Casteller 2015

L’Orquestra Camera Musicae arriba als

10 anys de vida

Especial sobre el Ral·li Catalunya-

Costa Daurada

Casa d’Infants, nou servei social pioner a Tarragona ciutat

La frase de la setmana

«Esperar al resultat del 20-D per tancar l’acord a Catalunya no respon al mandat ni a la realitat»

Raül RomevaCap de Llista de Junts pel Sí

Mentre Nasreddín estava al corral de les gallines veu passar un home vestit de dol.–Per què portes dol? –li pregunta.–Perquè els meus pares han mort.L’endemà la gent veu que tots els galls i gallines de Nasreddín portaven una cinta negra.–Mestre, per què porten aquesta cinta?–Perquè els seus pares són morts.

No tots els qui segueixen el fèretre ploren el mort.• Per honorar els difunts alguns porten dol, altres les seves joies.• La compassió manté oberta la ferida.• Tenir amb qui plorar alleuja el plor.• “El qui és compassiu no riu amb molta freqüència” (R. Llull).• “Si plores l’absència del sol no veuràs les estrelles” (R. Tagore).• El plor és tan saludable com la suor.•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Per què portar dol?

Protagonistes

Crim a TarragonaA Tarragona no hi estem acostumats. Els crims els veiem nor-malment a la televisió, ja que normalment tenen lloc a grans ciutats, o fi ns i tot a les pel·lícules. Aquesta setmana, però, tot apunta que la ciutat de Tarragona ha estat escenari d’un crim que els cossos policials hauran d’investigar amb celeritat i diligència. Dissabte passat a la tarda, mentre el Nàstic jugava un partit al Nou Estadi, un home (es comenta que el seu propi pare) va trobar el cadàver de la noia amb evidents símptomes de violència en un descampat a l’entorn del camp de futbol. La jove, segons fonts pròximes a la investigació, estava ja en avançat estat de descomposició i presentava dues ferides d’arma blanca. Altres fonts pròximes al cas han revelat que la víctima havia estat una coneguda model de la ciutat de Tarragona i que era habitual veure-la els dilluns al vespre al Cercle Artístic d’Altafulla, on era coneguda. El seu nom era Meritxell i tenia 32 anys. De moment els cossos policials investiguen per esbrinar qui-nes són les circumstàncies en què es podria haver produït el crim, ja que el cos es va trobar dins d’una tenda de campanya instal·lada en un descampat de la Budallera, al costat de dues tendes més que estaven buides. S’ha determinat que la jove feia cinc dies era morta, tenint en compte l’avançat estat de descomposició del cos. La policia judicial dels Mossos d’Es-quadra està investigant per trobar l’autor o els autors de la mort violenta. De moment no s’ha produït cap detenció, però les investigacions continuen.

NO

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

Page 5: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 | 5Opinió

claus de la setmana

De veritat, de veritat que em fa patir que el PP deixi d’estar a la palestra perquè, a ban-da d’enrabiades, als catalans –i a tothom que tingui sentit de l’humor– ens han regalat molts bons moments, i a mi particularment, molta inspi-ració. Ho he comptat. Des que escric aquesta columna, el PP m’ha il·luminat vint vegades aquí i catorze al meu blog; gai-rebé sempre que vull parlar d’actualitat, no sé com s’ho fan, surten ells.Perquè jo pregunto: entra

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Má[email protected]

Redacció i fotografia:[email protected] 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol MontesóClara Gonzá[email protected]

Disseny original:Èxit Comunicació[email protected]

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel [email protected] A. [email protected]

Web:O.Montesó

cartes al [email protected]@noticiestgn.catserveisserveis@[email protected]

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

dins del programa electoral d’un partit proporcionar-nos aquesta diversió si guanya les eleccions? En tot cas, jo no en recordo cap altre que, entre riures i somriures –i posant-me de mala llet, ja ho he dit abans– m’hagi omplert tant la vida. La setmana del 27-S ja ens van delectar amb una tragico-mèdia en diversos actes; ara amenaço, ara em retracto, ara brando l’espasa, ara la torno a embeinar. I als entreactes, ens oferien el vídeo protagonitzat pels qui fa quatre anys –quatre ara i uns quants més abans– que ens fan la guitza, on pro-clamen la seva estimació per Catalunya i els catalans. A bona hora! «Obras son amores y no buenas razones», estimats! Una setmana més tard vam poder veure Soraya Sáenz de Santa-maria ballant, en un intent de fer-se més propera. A mi, que també m’agrada ballar... bé, sí que em fa riure, però la distàn-cia entre ella i jo cada vegada és més àmplia i més fonda, i

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

Envia lEs tEvEs cartEs al dirEctor i articlEs d’opinió a:lector@ noticiestgn.cat

no pas pel ball.La setmana passada, però, vaig començar a preguntar-me què caram li passa al PP amb el tema sanitari, o si és que real-ment es troba malament. Per-què fixeu-vos: primer surt el ví-deo del país malalt, recollit el 2011 pel govern del PP, operat, recuperat i sortint airós de la malaltia –i jo que em pensava que el malalt era el PP i que, honestament, reconeixia que tenia una malaltia greu!–. Des-prés, el convergent Jordi Xu-clà, tot llegint, s’equivoca i diu «contra l’estat» – oh, sacrilegi! – i el ministre Margallo perd els papers i l’envia al psiquiatre. A continuació la presidenta del PP basc, Arantza Quiroga, dimiteix, i, no és per res, però jo ja feia dies que li veia molt mala cara. Montoro, a l’entre-vista d’El Mundo, parla d’hospi-

Els nostres agents estan formats amb les últimes tendències en màrqueting adap-tades al sector immobiliari.

Jornades de portes obertes: Preparem visites conjuntes dels nostres agents a la seva propietat per conèixer-la millor.

No haurà de visitar moltes immobiliàries: Visitant-ne una, les visita totes.

Compromís de servei: Entre totes les immobiliàries pertanyents a les agrupacions comercials Apialia, revisem les ofertes diàriament per aconseguir optimitzar la seva venda al màxim.

Garantim que el seu immoble tindrà el mateix preu a totes les immobiliàries de les agrupacions Apialia.

Màxima seguretat jurídica per al comprador, ja que existeix un encàrrec de venda en exclusiva per a cada immoble.

TTots els nostres agents pertanyen al col·lectiu API, estan inscrits en el registre de la Generalitat i disposen d’una assegurança de Responsabilitat Civil (cobertura de 775.000€) i de Caució (cobertura de 60.000€).

a

a

aa

a

a

a

tals, d’electrocardiogrames, i li diu a Aznar que no molesti, que ells estan operant. Però és que, a banda, s’esplaia criticant sense miraments uns quants càrrecs i ex-àrrecs del partit. I aleshores, quan li pregunten a Soraya per les respostes de Montoro, diu que no hi veu cap crítica ni al govern ni al PP; no deu ser res greu, però aquesta noia, si s’ha llegit l’entrevista, hauria d’anar a l’oftalmòleg.En fi, que després de tanta subtilesa sanitària, no sé què pensar. Vés que no ens vulguin operar a tots els catalans per aquesta malaltia congènita, i en molts casos genètica, que ells pensen que tenim, la «inde-pendencitis!», la malaltia que, increïblement, encara pensen que ens ha encomanat Mas.Entenc que a la majoria de ciu-tadans de Catalunya, aquests

d e t a l l e t s ens facin una gràcia e s p e c i a l , però és que això no és seriós. Qui de debò vol fer por amenaçant, denunciant i mantenint-se inflexible, no pot permetre’s aquests APM-Minuts de glòria. Senzillament, perd credibilitat. Respecte a la compareixença del president i les conselleres, davant del TSJC, per haver posat les ur-nes el 9N, per descomptat que no em fa gens ni mica de grà-cia, però sí que he d’agrair al govern Rajoy que el dijous 15 d’octubre em permetés viure un dels moments més emocio-nants del procés. I és que, que diguin el que vulguin, sense el PP, no seria el mateix.

Gràcies per tants bons moments

TERESA DUCHESCRIPTORA

I BLOGUERA

A HTTP: / /

SALSA-f ICCIO.

BLOGSPOT.COM

OPInIÓ

Aicat 4.746

Page 6: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 6 | Tarragona

tarragona

L ’empresa Mercadona ha estat l’única que s’ha presentat finalment

al concurs públic obert per l’Ajuntament per tal d’ad-judicar la instal·lació d’un supermercat dins de les instal·lacions del nou Mercat Central de Tarragona, el qual està ja en la fase final de les seves obres.

Aquest dilluns passat al migdia va finalitzar el termini perquè les empreses interessades pre-

sentessin ofertes per ubicar un supermercat al Mercat Central de Tarragona, sent Mercadona l’única que hi ha optat. Durant aquesta setmana s’estudiarà la documentació administrativa i tècnica que ha presentat l’em-presa i el dilluns 26 s’obrirà la seva oferta econòmica. Una vegada valorada tota l’oferta presentada per Mercadona es decidirà si és procedent l’adju-dicació.El Consell d’Administració de l’Empresa Serveis i Promoci-

ons (ESPIMSA) va aprovar el passat 25 de setembre el plec de clàusules administratives i el plec de prescripcions tèc-niques de l’adjudicació del contracte privat de cessió d’ús onerós d’un espai de 1.947,83 m2 a la planta semisoterrani del Mercat central amb destí de venda i l’espai de 300,91 m2 en planta soterrani destinat a magatzem.El preu de la cessió és de 6.100.000 € més IVA i el termi-ni de la cessió d’ús de 50 anys.

E l cementiri de Tarra-gona ja té preparat el dispositiu per atendre

l’allau de visites que rebrà els pròxims dies amb motiu de la celebració de Tots Sants (1 de novembre). Com cada any, el cementiri adequa el recin-te per fer-lo més accessible al públic, a la vegada que més planer i reconfortant per a aquelles persones que el vi-siten per tal de recordar els seus difunts.

Per facilitar l’accés dels visi-tants, del dia 24 d’octubre fins al 2 de novembre el cementiri romandrà obert de manera in-interrompuda des de les nou del matí fins a les set de la tar-da. Com és habitual en els darrers

anys, no s’obrirà la porta de la Carretera dels Pallaresos el dia 1 de novembre, sinó que els dies 31 d’octubre, 1 i 2 de novembre l’entrada al cemen-tiri es farà a través de la porta del Camí del Llorito (davant del pàrquing de la rotonda) de 9 h a 19 h, els dies 31 i 1, i de 9 h a 14 h, el dia 2 de novembre.

A més, l’empresa municipal de transports de Tarragona ampli-arà els horaris de la línia 6. L’Arquebisbat de Tarragona, amb la col·laboració del Con-sell d’Administració de l’em-presa mixta de serveis fúne-bres municipals de Tarragona, S.A. celebrarà la missa del dia 2 de novembre a les 19.30 h a la Santa Església Catedral Metro-politana i Primada de la ciutat, oficiada per l’arquebisbe Jaume Pujol.Així mateix a la capella del ce-mentiri de Tarragona se cele-brarà el Sant Rosari del dia 1 de novembre a les 16 h. El dia 2 de novembre s’oficiaran misses a les 8 h, les 10 h i a les 12 h del dilluns, diada dels fidels di-funts, a càrrec del mossèn Joan Aragonès.

El cementiri es prepara per Tots Santssocietat

Del 24 d’octubre al 2 de novembre romandrà obert ininterrompudament des de les 9 del matí fins a les set de la tarda

Els dies de màxima afluència l’entrada al cementiri serà, com sempre, per la porta del Camí del Llorito

Només Mercadona s’interessa per ubicar-se al Mercat Central

coMerÇ

La cadena de supermercats valenciana és l’única que s’ha presentat al concurs d’adjudicació ofert per l’Ajuntament

La ciutat de Tarragona, a través del Club Rotary i l’Associació Espanyola Contra el Càncer, han programat tot un seguit d’actes aquest mes d’octubre per commemorar el Dia Inter-nacional del Càncer de Mama, que va tenir lloc el passat di-lluns dia 19 d’octubre. Entre les accions que es duran a terme els pròxims dies hi ha la celebració, el diumenge 25 d’octubre a les 9,15 h (al Ser-rallo), de la IV Cursa contra el Càncer de Mama. La prova es farà a la zona portuària i té dos recorreguts de 5 i 10 km de distància. Les inscripcions on-line es poden tramitar a www.athleticevents.net, mentre que les inscripcions presencials es poden fer a l’AECC, a l’avingu-

da Ramon i Cajal 29, 1r A de 8 h a 14 h, i a Bikila Tarragona, Francesc Macià, 5.El dijous 29 d’octubre a les vuit del vespre, al Seminari de Tar-ragona, es durà a terme la Tau-la rodona «Els nous sistemes de diagnòstic i tractaments personalitzats contra el càncer de mama», a càrrec de la Dra. Isabel Rubio, cap de servei de la Unitat de Cirurgia i Patolo-gia mamària de la Vall d’He-bron. Els assistents faran una aportació solidària de 10€.Dilluns passat la façana de l’Ajuntament es va il·luminar de color rosa amb motiu del Dia Mundial Contra el Càncer de Mama i dimarts passat es va celebrar un torneig solidari al Club de Golf Costa Daurada.

Diversos actes pel Dia Mundial contra el Càncer de Mama

saLUt

Page 7: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 Tarragona | 7

TARRAGONA

T elevisión Española emet aquest dissabte (La 2, a les 17:05h) un

espectacular reportatge que mostra amb detall com era la ciutat de Tàrraco en tot el seu esplendor al segle II. La cinta forma part d’una sèrie documental anomena-da ‘Ingeniería Romana’ que dedica el seu primer capítol a la ciutat històrica de Tar-ragona. Aquest documental, coproduït per TVE, Digivisi-ón i Structuralia, incorpora la tecnologia més avançada en realitat augmentada i en tractament 3D de la imat-

ge, fet que permetrà gaudir d’imatges i recreacions mai no vistes de la Tàrraco.

La tecnologia aplicada en la producció d’aquest espectacu-lar documental ha permès a més desenvolupar una aplica-ció (app) que servirà perquè els visitants i turistes de Tarrago-na puguin conèixer de prime-ra mà, a través de la realitat augmentada i la reconstrucció en 3D, com era Tàrraco i com hi vivien els seus habitants. Aquesta aplicació per a mòbils i tauletes ha estat desenvolupa-da per l’empresa Imageen.

La 2 (TVE) emet dissabte un increïble documental 3D sobre Tàrraco

PATRIMONI / TURISME

Una nova app de realitat augmentada mostra com va ser la ciutat al segle II

Recreació en realitat augmentada del Circ de Tàrraco que pot ser vista tant en la nova app dissenyada per l’empresa Imageen com en la sèrie documental Ingeniería Romana produït per TVE i que s’emetrà dissabte per La 2. / Cedida

Page 8: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 8 | Política

política

L a setmana passada Cata-lunya va viure una esce-na política inèdita. Uns

400 alcaldes d’arreu del país, una setantena procedents de les comarques de Tarragona, van acompanyar el president de la Generalitat a les portes del TSJC per anar a declarar com a imputat per la cele-bració de la consulta popular del passat 9 de novembre de

2014. La imputació de Mas per un presumpte delicte de desobediència a una decisió del Tribunal Constitucional ha encès els ànims de bona part del poble català, que veu en la judicialització del pro-cés (en la figura del president Mas) un atac directe a les ins-titucions democràtiques del país. A l’espera que el Tribu-nal Superior de Justícia de

Catalunya avanci la investiga-ció amb nous testimonis per destriar quin va ser el paper del president Mas en la cele-bració de la consulta (de fet, no es descarten noves impu-tacions a banda de la del ma-teix Artur Mas, l’exconsellera Joan Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau), en el si de la classe política catalana es comença a parlar

de negar-se a acatar una hipo-tètica sentència condemnatò-ria, que podria deixar Artur Mas inhabilitat per a l’exerci-ci d’activitat política.

Una setantena d’alcaldes del territori, sobretot de Conver-gència Democràtica de Cata-lunya i d’ERC, van peregrinar la setmana passada fins a les portes del TSJC per participar

en una mostra fefaent que les institucions democràtiques del poble català no es poden tocar. I és que l’escena de l’entrada i la sortida de Mas del tribunal, davant de prop de 6.000 perso-nes que li donaven suport (els alcaldes en primera fila amb els bastons de batlle alçats com a imatge simbòlica), quedarà ja en els anals de la història políti-ca del país.

El president no està soljudicialització del procés

Uns 70 alcaldes tarragonins s’afegeixen a la defensa de la figura d’Artur Mas davant la seva imputació pel 9-N

La imatge de Mas a les portes de jutjat, amb milers de persones donant-li suport, quedarà ja per sempre en la retina dels catalans

A dalt, imatges de Mas a la sortida del TSJC, després de prestar declaració com a imputat per la celebració de la consulta del 9-N. A sota, imatges de diferents alcaldes (alguns de les comarques de Tarragona) desplaçats fins a Barcelona per donar suport al president català.

Page 9: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 Territori | 9

TERRITORI

Comença la campanya de vacunació contra la grip

E l passat dilluns 19 d’oc-tubre es va iniciar la campanya de vacuna-

ció antigripal a Catalunya. L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha distribuït 1.200.000 dosis de vacunes, 120.000 de les quals a les 10 comarques de la demarcació de Tarragona (unes 87.000 al Camp de Tarragona i la resta a les Terres de l’Ebre). La va-cunació antigripal és la me-sura de prevenció primària fonamental per prevenir la grip i les seves complicaci-ons.

L’objectiu de la campanya és fonamentalment evitar les complicacions de la grip en les persones amb problemes de salut crònics, edat avançada o altres condicions que les fan especialment susceptibles als efectes d’aquesta malaltia. El Departament de Salut distribu-eix 1.200.000 dosis de vacunes per tal d’immunitzar els grups de població que es consideren prioritaris i respecte dels quals s’ha arribat a consens per dur-ho a terme amb la resta de co-munitats autònomes i el Minis-teri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.Les vacunes estan disponibles

als Centres d’Atenció Primària (CAP) i la durada prevista de la campanya és de dos mesos. Atès que normalment la temporada comença entre fi nals de desem-bre i començaments de gener, durant tot el període vacunal es pot fer la vacunació adequada. Els Centres d’Atenció Primària organitzaran la seva activitat per administrar les vacunes du-rant tot aquest període.Els grups de risc a vacunar són les persones amb alt risc de complicacions, entre les quals hi ha les que pateixen certes malalties cròniques (pulmo-

nars, cardiovasculars, diabetis, insufi ciència renal, etc.), les internades en institucions tan-cades (residències geriàtriques, centres de malalts crònics, i de salut mental, etc.), les dones embarassades, les persones amb obesitat mòrbida i totes les persones de 60 o més anys d’edat.També s’han de vacunar els qui poden transmetre la grip a les persones d’alt risc, especi-alment els professionals de la salut i els d’institucions amb persones d’alt risc, com ara re-sidències geriàtriques o centres

de malalts crònics, i cuidadors familiars.

La vacuna de 2015La vacuna antigripal trivalent recomanada per a la temporada gripal de 2015-2016 a l’hemis-feri nord inclou una soca anàlo-ga a A/Califòrnia/7/2009 (H1N1) pdm09, una soca anàloga a A/Switzerland/9715293/2013 (H3N2) i una soca anàloga a B/Phuket/3073/2013 (llinatge Yamagata). La vacunació anti-gripal anual està recomanada per aconseguir protecció con-tra les soques que circularan amb més probabilitat durant la temporada gripal i normal-ment cada any hi ha canvis en aquestes soques.

Salut públicaLa grip continua sent un pro-blema important de salut pú-blica com a conseqüència de l’elevat nombre de casos que es produeixen cada any i la presència de complicacions i sobremortalitat en grups es-pecífi cs de població, entre els quals hi ha el de les persones d’edat avançada i el de les que tenen patologies cròniques. L’increment de les taxes de consulta i d’hospitalització, juntament amb el nombre de

dies de treball perduts per la malaltia, representen uns cos-tos directes i indirectes elevats per a la societat.S’estima que la grip pot afectar entre el 5% i el 20% de la pobla-ció general, que de les perso-nes internades en institucions fi ns al 50% n’emmalalteix cada any, i que aproximadament el 25% dels processos respiratoris febrils podrien ser produïts per la grip. L’activitat gripal a Catalunya la temporada de 2014-2015 va ser d’intensitat moderada. La taxa d’incidència màxima de sín-dromes gripals registrada per la xarxa sentinella va ser de 458,9 per 100.000 habitants la setmana del 9 al 15 de febrer.

Al conjunt del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre es dispensaran unes 120.000 dosis, el 10% del total de Catalunya

PREVENCIÓ I SALUT

La vacunació antigripal és la mesura de prevenció primària fonamental per prevenir la grip i les seves complicacions

Page 10: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 10 | Territori

TERRITORI

D el 22 al 25 d’octu-bre), el 51 RallyRACC Catalunya-Costa Dau-

rada, Rally de España 2015, penúltima prova del Campi-onat del Món FIA de ral·lis, iniciarà una nova edició amb una estructura consolidada que resumeix i augmenta els ingredients i matisos que en aquests últims anys han defi nit aquesta cursa com a selectiva, espectacular i en constant evolució. La cursa que organitza el RACC sem-pre ha buscat la proporció justa entre enfrontament es-portiu, espectacle per al gau-di dels espectadors i màxima activació de la cursa des del punt de vista de la repercus-sió.

Si bé el programa-horari és molt similar al de la passa-da edició, en el disseny del

recorregut s’ha potenciat la difi cultat per fer encara més impredictible el resultat, amb més trams, més quilòmetres cronometrats i menys assis-tències, en una tornada clara de la cursa a l’època en què els ral·lis eren una prova més de resistència que de velocitat pura. En aquesta edició, el ru-tòmetre compta amb 1.280,72 km dels quals 331,24 són de velocitat repartits en 23 pro-ves especials.El 51 RallyRACC serà aquest any més difícil, amb més pro-ves especials, un total de 23 dis-tribuïdes en quatre dies, d’elles 13 de diferents i, d’aquestes, 7 de completament noves, un fet que fa que el 51 RallyRACC camini decididament cap a l’objectiu d’establir un plan-tejament esportiu interessant que potenciï la competitivitat entre equips.Aquesta 51a edició recalca es-pecialment la seguretat i el respecte al medi ambient, dos

conceptes que van de la mà i que necessiten la complicitat del públic per a la seva com-pleta consecució. Consells en forma de campanya de comu-nicació, difusió en xarxes so-cials, la complicitat de Dani Sordo per difondre vídeos, megafonia abans de la dispu-ta de les proves especials, etc. són accions que pretenen que organització i públic treballin junts davant la importància d’aconseguir aquest objectiu.Esportivament, el 51 Ra-llyRACC rebrà al duet Sébasti-en Ogier-Julien Ingrassia com a Campions del Món, com també ho és ja Volkswagen Motorsport. Però això no és obstacle perquè la batalla es-portiva sigui fi ns i tot més im-portant que el 2014, atès que tots els equips que segueixen el mundial estaran al complet a la sortida i que tots ells vo-len una victòria que des que la prova es disputa a la Costa Daurada ha estat propietat de

dos pilots, Ogier i anterior-ment Loeb. El RallyRACC és una cursa de prestigi que tots els pilots volen afegir al seu palmarès, com ho demostren els 84 inscrits, un gran actiu per a una competició que en certa manera marca el fi nal de la campanya mundialista de 2015.

El ral·li dels campionsESPORT

Tots els equips que participen en el mundial de ral·lis (WRC) estaran al complet a la sortida del RallyRACC Costa Daurada, que aquest any tindrà 23 trams cronometrats (17 el 2014) i 331,25 km de velocitat

El RallyRACC és una cursa de prestigi que tots els pilots volen afegir al seu palmarès, com ho demostren els 84 inscrits d’aquest any.

El 51 RallyRACC serà més difícil, amb més proves especials, un total de 23 distribuïdes en quatre dies, 13 de les quals diferents i, d’aquestes, 7 de completament noves

Page 11: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 Territori | 11

TERRITORI

Una ruta de tapes pel RallyRaccGASTRONOMIA

Del dijous 22 d’octubre al diumenge 1 de novembre 51 establiments participen al Rally de Tapes de Salou del 22 d’octubre a l’1 de novembre

E l Rally de Tapes per Sa-lou es consolida com una ruta gastronòmica

amb una oferta de gran qua-litat pel municipi de Salou. Fins a 51 bars, restaurants, cafeteries i pastisseries s’han adherit a la ruta, una iniciati-va de l’Ajuntament de Salou que pretén promoure l’àm-plia oferta gastronòmica del municipi.

Aquest circuit Rally de Tapes per Salou se celebrarà del di-jous 22 d’octubre al diumen-ge 1 de novembre i coincideix amb el pas del Rally-RACC

Catalunya Costa Daurada. Per només 2,5 euros amb beguda inclosa, els participants po-dran degustar exquisides ta-pes. Es poden consultar totes les degustacions a través del desplegable o de la pàgina web de l’esdeveniment: www.rally-detapes.com.Els clients realitzaran la ruta i al completar la degustació d’un mínim de 5 tapes diferents amb els corresponents segells, podran participar en el sorteig fi nal dipositant el seu desple-gable amb les dades compli-mentades a l’urna repartida pels diversos establiments. En-

tre els premis hi ha lots de vins i caves, sopars i dinars, una nit d’hotel, material promocional del RallyRACC, etc. El sorteig està previst que es realitzi da-vant jurat a l’Ajuntament de Salou.Al fi nalitzar el ‘Rally de Tapes per Salou’ es realitzarà un ràn-quing de les millors degustaci-ons que es farà públic amb el corresponent reconeixement al restaurador que l’hagi ofert. El tercer, segon i primer premi es lliuraran en un acte posterior al consistori on es farà entrega de la placa acreditativa als tres establiments vencedors.

Page 12: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 12 | Territori

territori

Tradició i castells, de la mà per Santa Úrsulavalls

La Fira de Santa Úrsula de Valls acull el 5è Fòrum Casteller de Catalunya amb un programa renovat previst entre el 19 i el 25 d’octubre

L a celebració de la Fira de Santa Úrsula és indes-tribale, des de ja fa cinc

anys, de l’actualitat castelle-ra, ja que ambues realitats es complementen dins d’un pro-grama pensat per projectar arreu la imatge de la vila com a epicentre d’una tradició his-tòrica centenària a Catalunya. Aquesta tradició es vertebra en dos pilars fonamentals com són la cultura popular i els castells que per Santa Úrsula es fusionen. Del 19 al 25 d’octubre Valls celebrarà, doncs, la Fira de Santa Úrsula i el cinquè Fòrum Casteller.

La Fira de Santa Úrsula de Valls acull el 5è Fòrum Casteller de Catalunya amb un programa renovat previst entre el 19 i el 25 d’octubre. Les tecnologies audiovisuals de la instal·lació Castelloscopi s’apoderen de la Santa Úrsula a les escoles amb 35 pantalles instal·lades a l’escenari del Teatre Principal. L’estrella Michelin del cuiner de Cambrils Joan Bosch enceta el Simposi Casteller amb un es-morzar de forquilla, que servirà en degustació popular a l’antic convent del Carme, que esdevé, fent honor al nom de l’actual escola Enxaneta, seu de la tro-bada que debat la influència de la immigració en els castells així com els pros i contres del nou format del Concurs de Cas-tells amb una posada en escena esportiva. La revetlla de gralles a la plaça de l’Oli la nit de dis-sabte és una altra novetat.

Món casteller

La vintena d’estands de la Fira-Castells que novament omple el Pati i els tallers i activitats familiars que dinamitzen el cap de setmana ursuler són un dels epicentres en el qual milers de vallencs i visitants ascendeixen a rocòdroms, il·lustren làmines castelleres, aprenen les interio-ritats castelleres, modelen argi-la multicolor o, com enguany, pinten altres elements festius del seguici cerimonial vallenc, construeixen figures de cartró i pedra, exerceixen de petits pe-riodistes castellers, o bé deco-ren ciris d’un dels antecedents

castellers, la moixiganga. A més d’aquestes novetats, la compta amb l’estrena del Titella Caste-ller, que a partir d’ara serà la mascota d’un dels festivals anu-als que organitza la ciutat de Valls cada novembre, el Guant. La Fira s’obre divendres 23 a la tarda i es clausurà diumenge 25 al vespre.El Simposi Casteller tindrà lloc dissabte 24 d’octubre conver-tint la Fira de Santa Úrsula en l’epicentre de l’anàlisi castelle-ra. D’una banda, analitzarà el paper de la immigració en el desenvolupament del món cas-teller i, de l’altra, el Concurs de castells de Tarragona serà objecte de debat pel que fa als pros i els contres del seu actual format. Retornant a la fórmula de la primera edició, que es va estrenar en el marc de les Festes Decennals dedicades a la Mare de Déu de la Candela de 2011, el simposi se centra en la franja matinal del dissabte 24 d’octu-bre.També estrena ubicació a la

nova sala d’actes de l’antic Con-vent del Carme, seu de l’escola Enxaneta, un edifici històric i patrimonial que la ciutat ha re-cuperat i que ja ha acollit actes culturals aquest estiu i durant la Festa Major de Sant Joan. D’aquesta manera, l’organitza-ció busca una millor harmonit-zació horària tant amb el con-junt del programa de la Fira de Santa Úrsula com amb les actu-acions castelleres que les colles desenvolupen els dissabtes a la tarda al país.

Esmorzar amb estrella Michelin

També nou serà l’esmorzar coo-king que prepararà perquè pu-gui ser degustat popularment el xef Joan Bosch, del Restaurant amb una estrella Michelin Can Bosch, de Cambrils. A diferèn-cia de l’any passat, el producte cuinat serà degustat popular-ment en les taules parades al convent del Carme.Una altra novetat serà el final de

la jornada, en format de vermut tertúlia, moderat per la Revista Castells, amb els caps de colla de les dues agrupacions dels Xi-quets de Valls, Jaume Galofré i Manel Urbano. El vessant casteller es comple-menta amb la secció de visuals amb la projecció als locals de les dues colles castelleres de dos documentals estrenats en-guany. D’una banda, ‘Xiquets de Tarragona: l’herència millo-rada’ amb direcció de Carles Pitarch i Maria Roig, en el 130è aniversari dels primers Xiquets de Tarragona i 45è dels actuals; i de l’altra, ‘125 anys dels Afi-cionats de Llorenç’, d’Alba Vi-nyes, Albert Jané, Èdgar Toldrà i Lluís Camell, dedicat a aquesta pràctica ancestral dels castells aixecats per aficionats locals; protagonitzen les estrenes cine-matogràfiques.L’apartat de llibres compta amb la presentació de les novetats editorials castelleres ‘Emocions puntuades. 25 edicions del Con-curs de castells de Tarragona’, de

Jordi Andreu i Jordi Suriñach, i ‘La canalla castellera i el sobira-nisme les colles. 4t Simposi Cas-teller’, ambdós títols publicats per l’editorial vallenca Cossetà-nia, el segon dins la col·lecció castellera l’Aixecador.Els concursos de fotografia pro-fessional i d’aficionats, el quart concurs d’aparadors castellers, els esmorzars de forquilla del diumenge, les visites castelleres guiades que coordina l’Oficina de Turisme, i els assaigs especi-als del divendres ursuler, com-pleten el bloc casteller.

Tradició vallenca

La Fira de Santa Úrsula els dos gegants grossos de la ciutat es-trenaran corones cisellades per les mans del joier, orfebre i es-cultor Joan Serramià. Les actu-als corones de materials pobres i deteriorats seran substituïdes per dues noves peces inspirades en les corones vallenques de la Mare de Déu de la Candela. L’acte de presentació tindrà lloc dijous a la tarda a la capella del Carme, al carrer de la Cort. Pos-teriorment, ja en el vestíbul de l’Ajuntament, les obres podran ser visitades durant tot el cap de setmana i sortiran a ballar diumenge al matí.Les escoles també desplegaran la trentena de peces d’imatge-ria en la 16a Mostra de Bestiari Escolar i Infantil. La pirotècnia dels grups de foc vallencs acom-panyats pel drac de Tarragona, en els 30 anys de la seva recu-peració, i pels diables infantils de Cervera, prendrà els carrers del barri antic poques hores després.La nit del dissabte la plaça de l’Oli programa la revetlla de gralles, amb la rauxa sonora dels grups Els Llorus del Negri-to i La Canya d’Or, formacions allunyades dels formats tradici-onals i que posen de manifest que les versions també domi-nen el món de les gralles. El Llo-rus del Negrito van ser la reve-lació de les darreres Decennals; després de quatre anys, porten el seu nou repertori. La Canya d’Or ho va petar tot al ball de gralles del darrer Sant Fèlix vi-lafranquí.

Page 13: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 Publicitat | 13

Page 14: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 14 | Entrevista

GENT DE CASA

Pep Escoda i Porràs (Tar-ragona, 1958) és una persona feta a ella ma-

teixa. Fill d’una família de pescadors del Serrallo, als 16 anys ja feinejava cada dia a la mar a bord del vaixell del seu pare. La seva passió per l’art, però, el va empènyer a canviar de vida uns anys des-prés. Als 32 anys, després de diversos anys treballant com a reporter gràfi c cultural per a diferents mitjans de comu-nicació locals i nacionals, va muntar el que probablement ha estat el primer estudi fo-togràfi c de Tarragona. Des d’aleshores no ha parat de fer fotos, potser un milió; ha

recopilat fi ns a 20 premis Lux i ha il·lustrat infi nitat de lli-bres de turisme, arquitectura i restauració sobre les princi-pals ciutats del món. Avui ens rep al seu estudi del carrer Comte de Tarragona, ciutat que, malgrat la seva agitada vida darrere de l’objectiu, no ha abandonat mai.

Tarragoní de tota la vida.Vaig néixer a la clínica de Santa Tecla. Vaig pesar més de 5 qui-los. La llevadora que va assistir el meu naixement em va bate-jar amb el nom d’«el pare dels nadons». Ara, si peses tant, et fan proves per veure si ets di-abètic... però no va ser el meu cas. Ara, de gran he tingut un llarg historial mèdic, fi ns i tot he patit un càncer, però em tro-bo força bé.

I sempre has viscut a la teva ciutat?Sí, sempre a Tarragona. És ve-ritat que durant molts anys he viatjat per qüestions de feina. He estat dos mesos a París, dos mesos a Miami, dos mesos a Nova York... De vegades he es-tat més temps a fora que a casa, per això no he fet mai viatges de vacances. De fet, quan he tingut temps lliure en aquests viatges de feina sempre l’he aprofi tat per fer les fotos que em venien de gust, sense encàr-rec de ningú.

La fotografi a és una feina o un ‘hobby’?T’ho diré d’una altra manera. A mi m’encanta fer fotografi a i, si a més em paguen, això ja és l’hòstia. Una vegada em van preguntar què seria si pogués tornar enrere en el temps. Després de pensar-ho molt vaig decidir que tornaria a ser fotògraf. Per mi és una manera

de viure. És un vici, una malaltia... no ho sé. Fotografi o les 24 hores del dia. Encara que vagi sense càmera faig fotografi es mentals dels llocs per on passo. Llàstima que de vegades no porto la càmera i se me n’escapen algunes...

Quan t’adones del teu amor per la fotografi a?Ja de ben petit preferia dibui-xar que anar amb els companys del Serrallo a jugar a pilota. A mi m’agrada l’art en general. No vaig perdre l’interès per l’art ni quan el meu pare em va pujar a la barca per la pesca de la sardina des dels 16 fi ns als 24 anys. De fet, després vaig estudiar pintura a l’Esco-la d’Art i, no sé com, tenia una càmera de fotos a casa i vaig començar a fer-la servir... fi ns avui. En aquella època també em va donar pel rem. Vaig ar-ribar a formar part de l’equip de la selecció espanyola de rem. També vaig treballar en un supermercat i en una em-presa dedicada al món de les plataformes... M’hi passava un munt d’hores. Llavors vaig pensar, i per què no inverteixo aquestes hores en allò que re-alment m’agrada?

I vas muntar el teu propi es-tudi de fotografi a.Era l’any 1990. El vaig obrir a Torres Jordi. De fet, potser va ser el primer estudi fotogràfi c com a tal que es va obrir a Tar-ragona. La gent no entenia què era això d’un estudi, perquè fi ns aleshores tothom s’imagi-nava el negoci de la fotografi a com a botiga. Quan vaig anar a demanar fi nançament no ho entenien... Un tema de fotogra-fi a on no es venguessin ni càme-res ni rodets? La meva gestoria al fi nal em va recomanar que posés un aparador i un taulell amb quatre coses. El vaig obrir i el model no ha canviat fi ns al dia d’avui, que estem al carrer d’en Comte de la Part Alta. Així, ja tenies 32 anys quan vas obrir el teu negoci?Ja feia anys que em dedicava a fer fotografi es per a diver-sos mitjans locals de la zona i alguna revista musical. Estava especialitzat a anar a fotografi -ar concerts. Llavors estaven de moda la Pantoja, Hombres G, Lola Flores... Vaig aprendre fent concerts. Sempre m’he sentit molt còmode amb el retrat i amb la fotografi a d’actuacions musicals, tot i que mai no m’he

C/ La Unió, 45, 1r -2a43001 TARRAGONATel./Fax. 977 236 908

[email protected]ÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

Pep EscodaFOTÒGRAF

«Una cosa és ser fotògraf i una altra és fer fotogra� es»

«Hi ha empreses i administracions que inverteixen milions a fer un nou edifi ci, però que són incapaces d’afegir mil euros al pressupost per encarregar un reportatge fotogràfi c»

Òliver Márquez,Tarragona

Pep Escoda ha guanyat fi ns a vint premis Lux, els més prestigiosos de l’Estat espanyol que reconeixen les millors obres fotogràfi ques per encàrrec./Tomàs Varga

Page 15: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 Entrevista | 15

GENT DE CASA

guanyat la vida amb aquestes dues especialitats.

I amb què et guanyes la vida?La veritat és que actualment amb el que puc. Avui el sector està molt dur. Tinc molts com-panys fotògrafs professionals de prestigi que ho estan passant malament. N’hi ha molts que s’han hagut de vendre la casa i tot.... Hi ha molta exposició, coses molt xules... però pocs diners. Ara fa un temps em van treure a pàgina sencera a La Van-guardia, que està molt bé, però

la gent es fa una idea equivoca-da de la vida que portes. Quan portes 20 premis Lux guanyats i comences a sortir als diaris la gent es pensa que ets caríssim, quan no és així, i sempre trobes algú que et vol tallar el cap, so-bretot en l’àmbit local.

Tu has treballat més a fora que aquí a Tarragona?Sí, però ara intento tornar a fer coses a Tarragona. Estic tornant a presentant-me a gent que fa vint anys els vaig anar a veure per primera vegada.

Has rebutjat mai feines?Sí, sigui per raons ètiques o per raons econòmiques. Jo sempre m’he adaptat, però hi ha un moment en què has de seleccio-nar les feines que fas. Fins i tot ara que ens dediquem a sobre-viure.

I què opines que la fotografi a estigui a l’abast de tothom?És bo, però hauria de produir l’efecte contrari del que està passant. El fet que tothom pu-gui tenir una bona càmera i un ordinador per treballar les

imatges hauria de servir per donar encara més valor a la fo-tografi a professional. A França, per exemple, ens porten molts anys. Aquí passen coses estra-nyes. Una empresa es pot gas-tar milions d’euros en una obra nova, però en canvi no és capaç d’afegir en el pressupost una partida de mil euros per fer un reportatge fotogràfi c professio-nal del nou equipament. Les fo-tos les acaba fent el primer que passa per allà. Una cosa és ser fotògraf i una altra és fer una fotografi a. Per què normalment no ens agraden les nostres pròpies fotografi es?Fer bons retrats no és gens fà-cil. Mira les fotos de carnet. Gairebé ningú no queda bé. Un retrat necessita un clima, un temps, conèixer la persona fotografi ada... Pensa que des de ben petits estem acostumats a veure la nostra cara als miralls i, per tant, amb el refl ex girat.

La imatge que tenim de nosal-tres mateixos a la ment no es correspon, doncs, amb la reali-tat que veuen els altres. Això es nota molt quan veus una foto-grafi a pròpia, ja que no t’acabes de veure tu mateix. En canvi, si te’l mires unes quantes vegades durant diversos dies t’acabes acostumant i fi ns i tot et pot agradar.

Què és més difícil fotografi ar: persones o coses?En fotografi a sempre s’aprenen coses noves. Jo no ho sé tot en fotografi a. Però per experiència personal puc dir que fotografi -ar qualsevol cosa és difícil. Cal saber fotografi ar formes, però també captar l’espai que l’envol-ta. Tant quan parlem de retrats com quan parlem, per exemple, d’un edifi ci o un paisatge. Fins i tot pots fer un retrat d’una per-sona sense ensenyar la seva cara i mostrant només algun detall del lloc on ella desenvolupa el seu dia a dia.

Pep Escoda ha guanyat fi ns a vint premis Lux, els més prestigiosos de l’Estat espanyol que reconeixen les millors obres fotogràfi ques per encàrrec./Tomàs Varga

Page 16: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 16 | Social

XARXA DE SANTA TECLA - SANITÀRIA I SOCIAL

L a ciutat de Tarragona disposa, des del passat mes de juny de 2014,

d’un nou servei pioner a les nostres comarques. Es trac-ta de la Casa d’Infants de la Fundació Casa Sant Josep (Xarxa de Santa Tecla), recurs adreçat a atendre famílies i infants que es troben en una situació de desemparament o risc social. Aquest servei està ubicat en un pis cèntric de la capital tarragonina i està dotat de diferents recursos tècnics i humans per acom-panyar aquelles famílies que, per diverses raons, requerei-xen un acompanyament en la cura i l’atenció dels seus fills.

Aquest servei és una prova pilot promoguda pel Departament de Benestar Social i Família, més concretament dins de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. La Casa d’Infants disposa de 12 places que estan repartides de la següent manera: 8 places «re-sidencials» que, com el seu nom indica, són per a nois i noies que resideixen en aquest servei de manera habitual, amb un règim de visites amb la família en funció de les circumstàncies particulars de cada cas; 2 pla-ces anomenades «intermitents» per a aquells casos en què la seva estada a la Casa d’Infants es realitza de manera puntual (3 o 4 dies aproximadament); i dues places anomenades de «suport», que implica que els

infants no pernoctin a la Casa d’Infants, però sí que els seus professionals es desplacin al domicili o a la zona de residèn-cia dels infants, amb l’objectiu de fer un treball educatiu més proper al seu àmbit familiar i territorial.Una de les particularitats de la Casa d’Infants, a diferència d’altres serveis que realitzen un treball d’atenció més exclu-siu amb els infants, és que la seva intervenció inclou també un treball acurat amb tots els membres de la unitat familiar, raó per la qual els pares, mares o referents adults dels nois i no-ies de la Casa d’Infants partici-

pen activament en les dinàmi-ques quotidianes dels seus fills. Cal dir que la durada de l’esta-da dels nois i noies que estan a la Casa d’Infants és d’un any. El servei està integrat per una directora, un coordinador, cinc educadores socials, dues treba-lladores familiars i un equip tècnic format per una psicòlo-ga, un treballador social i una pedagoga. La feina d’aquests professionals sovint és delica-da, ja que el seu àmbit d’actu-ació no sempre s’emmarca dins un context concret, sinó que fa referència a aquells moments que es coneixen com a quoti-dians i que, sovint, són els més

XARXA DE SANTA TECLA

Des de fa més d’un any, de la mà de la Fundació Casa Sant Josep (Xarxa de Santa Tecla), Tarragona disposa d’un nou servei, pioner al territori, per atendre famílies que es troben en situacions de risc social i desemparament

La Casa d’Infants: un nou recurs d’atenció a infants i famílies

UN EQUIP MULTIDISCIPLINARI I ESPECIALITZAT. Adolf Quetcuti, a la imatge, és el coordinador de la Casa d’Infants de la Fundació Casa Sant Josep, entitat de la Xarxa de Santa Tecla. L’equip de la Casa d’Infants està integrat per una directora, un coordinador, cinc educadors socials i dues treballadores socials. L’equipament, ubicat en un pis cèntric de Tarragona, està habilitat per acollir un total de 8 infants. A banda, la Casa d’Infants disposa de dues places de suport (per a infants que no pernocten) i dues places més intermitents (per a estades puntuals de pocs dies). El servei es va posar en marxa el mes de juny de 2014 com a prova pilot i és l’únic d’aquestes característiques al Camp de Tarragona.

El personal de la Casa d’Infants acompanya els infants i les seves famílies en les tasques quotidianes

Els professionals del centre elaboren un pla educatiu individualitzat per a cada nucli familiar

Page 17: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 Social | 17

XARXA DE SANTA TECLA - SANITÀRIA I SOCIAL

La Casa d’Infants: un nou recurs d’atenció a infants i famílies

íntims i personals. De vegades, estar atent a les coses que es consideren més banals, pot es-devenir la millor de les eines per acompanyar el desenvolu-pament humà d’aquests infants i adolescents que passen per si-

tuacions de certa dificultat. Després d’un primer any de funcionament, Adolf Quetcuti, coordinador de la Casa d’In-fants, valora molt positivament el servei: «el fet de poder tre-ballar de manera tan propera,

no només amb els infants sinó amb els pares, és una de les grans possibilitats que ofereix aquest recurs». Una altra de les peculiaritats de la Casa d’Infants és «que permet mantenir la xarxa social de les

famílies i els recursos de la seva zona de residència per tal de fer un treball en l’entorn habitual dels nois i noies», diu Quetcu-ti, qui afegeix que «és per això que a la Casa d’Infants de Tar-ragona, tal com ho té dissenyat la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, no-més pot atendre famílies de la ciutat de Tarragona i no pas a altres municipis». El model de la Casa d’Infants de Tarragona és una prova en fase experimental que podria incloure’s ben aviat dins de la cartera de serveis de Benestar i Família. A banda de la casa de Tarragona, només existeixen

una dotzena d’experiències si-milars a les poblacions de les demarcacions de Barcelona i de Girona. Recentment s’han posat en marxa dues Cases d’Infants més a les Terres de l’Ebre.

UN ESPAI DISSENYAT COM UNA CASA CONVENCIONAL. La Casa d’Infants de Tarragona és un pis de mida gran equipat amb una sala d’estar, cuina, menjador, una sala de jocs amb llibres i ordinador i diversos banys d’ús comú. L’habitatge disposa d’habitacions individuals per a cadascun dels menors residents, equipades amb un lavabo d’ús individual que garanteix la privacitat de cadascun dels joves. En tractar-se d’un tríplex amb àtic, la casa disposa d’una gran terrassa a l’aire lliure on fer activitats, especialment a la primavera i a l’estiu.

Es tracta d’una prova pilot del Departament de Benestar i Família, fins ara només existent a Barcelona i Girona

Page 18: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 18 | Territori

TerriTori

Altafulla, destí preferit d’un dels blogs més populars del món en viatges de luxe

L’Arboç ja gaudeix de Masia Ponet, el seu primer allotjament de turisme rural

Altafulla és una de les destinacions preferi-des d’arreu de l’Estat

espanyol pel blog «A Luxury Travel Blog», un dels més po-pulars del món sobre viatges de luxe, que atén a més de 250.000 visitants únics al mes, i amb més de 530.000 seguidors a Twitter, i més de 260.000 a Facebook (xifres actualitzades d’octubre de 2015).

L’article, de la bloguera i aven·turera Jackie Bourke, destaca que «Altafulla té una bonica platja de sorra daurada, que és abraçada per un bell pas·seig autèntic. El que fa que Altafulla sigui diferent a altres pobles de la Costa Daurada, és el seu passeig marítim, cone·gut com Botigues de Mar; la seva vila romana d’Els Munts, declarada Patrimoni de la Hu·manitat per la UNESCO l’any 2000, a més, de la Vila Closa, l’antiga ciutat emmurallada».I remarca: «Un fenomen es·trany i al mateix temps mera·

vellós és que Altafulla s’escapa del turisme de masses que al·tres municipis de la Costa Dau·rada tenen. Aquesta encanta·dora ciutat costanera, que està amarada de patrimoni artístic i històric, té un gran nombre d’instal·lacions per mantenir un viatger intel·ligent feliç que gaudeix de pau i tranquil·litat per assegurar·se unes va·cances relaxants».En el reportatge subratlla la Vila Closa com a nucli històric emmurallat, la vil·la romana dels Munts, el Castell d’Alta·

fulla, les Botigues de Mar, el conjunt de l’Església de Sant Martí i el Castell, entre d’al·tres aspectes del municipi.La redactora Jackie Bourke és una de les blocaires més reco·negudes mundialment. Va néi·xer a Dublín (Irlanda), ha viat·jat per gairebé tot el planeta, i des del 2003 que resideix a Espanya.L’adreça electrònica al reportatge és http://www.aluxurytravelblog.com/2015/10/15/secrets-of-spain-altafulla-an-elegant-unesco-gol-den-coast-jewel/

El municipi de l’Arboç disposa d’un nou esta-bliment d’allotjament a

disposició dels visitants. Es tracta de Masia Ponet, una masia rural de més de 300 m2 ubicada en una finca d’uns 2.000 m2 amb oliveres, bos-cos i vinya.

Masia Ponet està situada al camí vell de l’Arboç a Banyeres i tot el complex ha estat restau·rat adaptant la casa i els exte·riors amb noves instal·lacions

i serveis per aconseguir una agradable estada, ja sigui a tots els viatgers que desitgin passar uns dies al Penedès o, ja sigui a tots els arbocencs que desitgin gaudir d’un espai únic i agrada·ble per a les seves celebracions o compromisos. La casa està equipada amb una gran sala polivalent de més de 80 m2 i un menjador de 45 m2 amb accés directe al jardí i a la zona de barbacoa coberta. El jardí dis·posa de 5 places d’aparcament i piscina.

Masia Ponet està associada al grup de serveis turístics Cal Jafra i per a més informació i reserves es pot visitar la pàgina web www.caljafra.com.Amb aquest nou establiment ja són tres els allotjaments en funcionament a l’Arboç: L’Ho·tel Pelayo i l’Allotjament Turis·tic Ca l’Escarrà, situats al nucli urbà, i Masia Ponet. Masia Ponet i Cal Jafra estaran presents en un estand promo·cional a l’Enramada de l’Arboç els pròxims 23 i 24 d’octubre.

Luxury Travel Blog destaca que la població s’escapa del turisme de masses

El nou equipament s’afegeix als ja existents Hotel Pelayo i Ca l’Escarrà

La redactora Jackie Bourke és una de les blogueres més reconegudes mundialment, resident a Espanya des de 2003

El blog té més de 250.000 visitants únics al mes, més de 530.000 seguidors a Twitter i més de 260.000 a Facebook

Captura de pantalla d’A Luxury Trevel Blog.

Page 19: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 19 | Societat

ENTITATS

Parlar de Càritas és par-lar d’una de les entitats socials més arrelades a

l’imaginari col·lectiu, no tan sols a Tarragona sinó també a la resta de Catalunya i de l’Estat. A Tarragona concre-tament celebra el mig segle d’existència i ho fa amb un seguit d’actes que volen posar de relleu la tasca realitzada fins ara i els reptes de futur que ha d’afrontar per assolir una societat més justa i equi-librada. Des del mes de maig Càritas Tarragona ha realitzat diferents activitats que enca-ra s’allargaran fins al mes de març de 2016.

Càritas és una organització que ofereix acollida i suport a les persones més necessitades de la societat des del vessant de la religió catòlica. La seva és una dimensió internacional, ja que és present en 200 països i ter-ritoris d’arreu del món, i el seu finançament prové majoritàri-ament d’aportacions de socis,

donatius, herències o llegats i col·lectes. A Tarragona ja fa mig segle que desenvolupa la seva missió i, com a entitat, basa la seva acció principalment en el voluntariat. Actualment dis-posa de 1.617 voluntaris que desenvolupen la seva tasca des dels diferents nivells d’organit-zació, centrats al voltant de les parròquies i diòcesis de la de-marcació.Segons Francesc Roig, president de Càritas Tarragona, «l’efemè-ride dels 50 anys de Càritas Di-ocesana de Tarragona és relati-va si tenim en compte que la institució de la caritat cristiana fa més de dos mil anys que tre-balla a ple rendiment. I si hem arribat fins aquí és gràcies a la tasca anònima, efectiva i cons-tant de tants i tants voluntaris que han gastat la seva vida al costat dels més necessitats.»I és que com a entitat que treba-lla des de la base, Càritas pren el pols de la realitat i pot cons-tatar els canvis que s’han pro-duït en la nostra societat arran

de la crisi que tan durament ha afectat els sectors més desfavo-rits. Així, Càritas Diocesana va invertir quasi dos milions d’eu-ros en els diferents programes d’acció social i que la partida més forta del pressupost ha es-tat destinada a l’atenció primà-ria, és a dir, aquells destinats a garantir els serveis més bàsics (alimentació, habitatge...).

Actes de celebració

El passat mes de maig van co-mençar els actes de celebració de l’aniversari de Càritas amb una solemne eucaristia presidi-da per l’arquebisbe de Tarrago-na i una conferència sobre els grans reptes socials de futur. A més d’aquests hi ha previstos altres actes com la conferència Cap a un nou model social: Horit-zonts i propostes, a càrrec d’Oscar Mateos, responsable de l’àrea social de Cristianisme i Justí-cia i professor de cooperació i desenvolupament de la Univer-sitat Ramon Llull el 21 d’octu-

bre. El mateix dia, després de la conferència tindrà lloc la in-auguració de l’exposició 50 anys de Càritas Diocesana de Tarragona que es podrà visitar fins al 8 de novembre a l’Antiga Audiència.Els actes continuaran el dia 4 de novembre a les 19 hores, amb la conferència «Els reptes de Cà-ritas», a càrrec de Mn. Ramon Bufí, delegat episcopal de Càri-tas Vic, a l’Antiga Audiència.

Reptes de futur

Precisament Francesc Roig avan-ça que «un dels reptes de Càritas Diocesana de Tarragona al llarg d’aquests anys ha estat vetllar perquè les accions donessin res-posta a les necessitats actuals, com són l’alimentació i roba, però també la de canviar de me-todologia i donar respostes dife-rents. Aquesta actitud ha afavo-rit la creació de nous projectes, com Habitatge, Suport psicolò-gic, Inserció laboral o Empreses amb cor. La ruta prioritària a fa-vor dels més necessitats.

A partir del Model d’Acció Soci-al (MAS), un dels objectius prin-cipals és incidir en la formació i en l’acompanyament a les Càri-tas Parroquials, per tal de donar un millor servei a tots els parti-cipants i persistir en la millora de la gestió dels recursos».Un altre repte important és, segons Roig, «la unificació dels criteris d’actuació en els pro-grames i projectes de totes les Càritas, així com l’increment del treball en xarxa amb altres institucions que porten a terme accions complementàries a les de Càritas. Pel que fa al vessant tècnic, l’ob-jectiu prioritari és incrementar l’ús del SICCE-MIS (Sistema d’in-formació confederal de Càritas espanyola- Mòdul d’intervenció social) com a eina per a tot el conjunt de les Càritas parroqui-als. «Finalment, cal prosseguir amb les activitats d’animació, sensibilització, divulgació i de-núncia i reforçar la pràctica de la solidaritat en totes les accions que realitza Càritas», conclou.

50 anys de solidaritatCàritas Diocesana continua els actes de celebració del seu mig segle d’existència a la demarcació de Tarragona

Càritas Diocesana Tarragona ha destinat gairebé dos milions d’euros el 2014 a programes d’acció social centrats en l’atenció primària (alimentació, habitatge...)./Cedida.

Càritas DioCesana De tarragona

C/armanyà, 16 · [email protected]

Page 20: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 20 | Opinió

OPINIÓ

E l lector de la Bíblia dels nostres dies queda desconcertat en veure que els patriarques visqueren centenars d’anys. En la genealogia

d’Adam a Noè (Gn 5,1-32) les xifres són inimagina-bles: Adam visqué 930 anys; Set, 912; Enoix, 905 i Matusalem, 969. En la llista genealògica dels descen-dents de Sem (Gn 11,10-26), l’edat dels patriarques baixa considerablement, però encara es queda en xifres desorbitades: Sem viu 600 anys; Arfaxad, 438; Peleg, 230; etc. També aquí es produeix el mateix fe-nomen de la disminució de l’edat a mesura que con-tinuava la història, com indicant que el món va cada dia més malament. Si, però, comparem la longevi-tat dels patriarques bíblics amb la dels personatges dels annals sumero-babilònics, podem observar que l’autor bíblic s’ha quedat molt curt. Efectivament, aquells compten els anys per «sars» i cada «sar» cons-ta de 2.300 anys. Resulta, doncs, que els reis de Ba-bilònia que moriren més «jovenets» regnaren 20 o 30 sars, és a dir, de 46.000 a 69.000 anys. Ningú pot pensar que la intenció dels autors d’aquells annals era fer «empassar» aquestes xifres als seus lectors. Però hi ha d’altres aspectes que cal considerar. Els

homes d’aquells temps, sabien comptar, almenys fi ns aquestes quantitats tan elevades? Podien comp-tar? Els interessava comptar? Distingien el pas dels anys? És relativament fàcil conèixer les fases de la lluna o bé el nombre de parts de cabres i ovelles, però no pas el canvi d’any. La data de naixement no quedava registrada enlloc i les compres es feien per bescanvi d’objectes i no amb el pagament de mone-des. I aquestes, en un principi, valien el pes del me-tall corresponent, no una quantitat numèrica. Ara bé, què diu la ciència? De les vint restes humanes del paleolític antic trobades a Palestina, vuit corres-ponen a persones que moriren abans dels 12 anys i només una en tenia més de quaranta. De les cent del paleolític recent, una morí als 50 anys, onze després dels 40 i vint-i-cinc abans dels 12. Podem dir sense por d’equivocar-nos que l’home del paleolític moria aviat i generalment no passava dels 40 anys. Aquesta mortalitat elevada era encara superior en les dones. El reumatisme era gairebé general, mentre que la càries dental era pràcticament desconeguda.Ara bé, mentre per a nosaltres els números solen ex-pressar només la quantitat, no era així pels antics, preocupats per altres aspectes per a ells més impor-tants que la quantia de les coses. Però també no-saltres de vegades els utilitzem en un sentit relatiu i simbòlic. Què vol dir que un alumne ha tret un 9 en un examen, que unes sabates són del número 41 o que una camisa és de la talla 37? Aquests valors són conseqüència d’una entesa, d’un acord social, i només poden ser entesos per aquells que estan al corrent del costum.Així també, suposant que el nombre màxim d’anys de vida sigui 1000, haver-ne viscut 900 signifi caria haver-la viscut gairebé tota. Si és que allò que es vo-lia quantifi car era la durada de la vida, i no la seva qualitat, és a dir, la bondat o la dignitat de la perso-na, cosa que probablement els interessava més i que solia anar-hi molt unida.Seguirà...

Recursos contra la cohesió social

PAU R ICOMÀPORTAVEU GRUP

MUNIC IPAL ERC-MES-MDC

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

L’edat delspatriarques (I)

L a setmana passada el Tribunal Constitucio-nal ens va delectar amb l’enèsima suspensió d’una llei del Parlament de Catalunya, de fet

de dues lleis. No podem dir que ens va sorprendre, perquè el recurs de presentar recursos d’inconsti-tucionalitat s’ha convertit per part del govern espa-nyol en un recurs al qual ha recorregut sovint i que als catalans ens deixa sense recursos davant d’un tribunal amb poc recorregut democràtic que no ens permet disposar dels nostres recursos per fer front a les necessitats que tenim reconegudes com a so-cietat. Tot un galimaties, una mena de cercle viciós del qual necessitem sortir per bastir una comunitat amb dig-nitat de vida i esperança de futur. Res a veure amb reivindicacions històriques i simbologia nacional.Els recents recursos d’inconstitucionalitat sol-licitats pel govern espanyol i admesos, amb puntua-litat torera pel tribunal garant del compliment de la constitució espanyola, afecta qüestions ben quotidi-anes: el Codi de Consum i la Llei de Comerç.

El Codi de Consum de Catalunya, aprovat per unanimitat en quasi tots els seus punts, té com a objectiu protegir els drets dels consumidors i inclou un seguit de mesures per fer front a la po-bresa energètica i assegurar els suministraments bàsics a tota la població. Ara mateix, amb l’hivern a les portes, seran els ajuntaments amb les seves eixutes arques els que hauran de fer front, cadas-cú com millor entengui, a les urgències energèti-ques dels ciutadans amb menys recursos. La Llei del Comerç aprovada amb els vots d’ERC, CiU, PSC i ICV-EUiA intenta protegir el petit co-merç davant l’expansió indiscriminada de grans centres comercials, condicionant la seva instal-lació al fet que s’ubiquin dins la trama urbana. Una manera de posar en valor el comerç local i d’impedir la desertització dels centres urbans. Recursos del govern espanyol a lleis, aprovades de manera molt àmplia pel Parlament de Catalu-nya, que no busquen altre objectiu que utilitzar els instruments legislatius al nostre abast per fer front a les necessitats col·lectives. La pinça entre el govern espanyol i el Tribunal Constitucional inutilitza les nostres institucions i ho fa impossi-bilitant mesures d’ampli calat social. Intervenció i regressió, les dues característiques d’un marc que hem de fer volar pels aires.

E l cec era el fi ll de Timeu –a casa seva el co-neixien i potser també el coneixien fora de casa seva–, i s’estava assegut vora el camí.

Va sentir que Jesús passava i començà a demanar, a crits (el crit és l’expressió de l’oprimit), al natzarè que tingués pietat d’ell. Jesús el cridà i li preguntà què volia que fes per ell; i ell respongué: «Fes que hi vegi»; i Jesús li digué: «Vés, la teva fe t’ha salvat». A l’instant hi veié, però, en lloc d’anar-se’n, «el seguia camí enllà».

De camins, n’hi ha molts, i de cecs (i captaires) tam-bé, i de moltes menes. Tots som una mica «cecs» –i en som individualment i també com a poble, com a país i fi ns i tot com a Església–, no sabem «veure» què hem de fer o ens hem cansat d’esbrinar-ho –i no hi ha pitjor cec que el qui no hi vol veure–; i tots som una mica «captaires» que, asseguts a la vora del

camí, esperem que algú ens adreci la mirada i tin-gui pietat de nosaltres.

Que ningú s’enfadi si dic que els no creients són cecs. Sé que els no creients, si més no molts d’ells, han arribat a la no creença, no perquè no han vol-gut creure o no han volgut continuar creient, sinó per honradesa intel·lectual i moral. Molts dels no creients ho són, no creients, perquè han arribat a la conclusió que creure era, per a ells, una impostura, una falta de lògica i, per tant, una falta d’honrade-sa.

Però el no creient és d’alguna manera un cec, si més no en el sentit que no veu la llum: el no creient no nega l’existència de la llum, però no la veu. És per això que el no creient, sense trair la seva honrade-sa, pot dir amb senzillesa al Déu en el qual no creu: «Fes que hi vegi».

Ho deia de manera esfereïdora el poeta Josep Palau i Fabre en el poema: No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure... (París, 14 de maig de 1950): «No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany / d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No em vulguis / mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi , i sense paraules, / tot el meu ésser pugui dir-te: Ets».

Sempre recordaré l’anècdota de quan era petit. La mare i jo jugàvem a fet amagar, la mare era rere la cortina, i jo em vaig posar a plorar. I la mare, mig sortint de rere la cortina, em digué: «Babau, si sóc aquí!».

Fes que hi vegi

JOSEPGILPREVERE

«La Llei del Comerç aprovada amb els vots d’ERC, CiU,

PSC i ICV-EUiA intenta protegir el petit comerç davant

l’expansió indiscriminadade grans centres comercials »

Page 21: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 Opinió

APUNTS HISTÒRICS

| 21

U n cop han passat els cent primers dies del nou govern municipal, un cop tothom ha tingut l’ocasió de fer-ne les pròpies valo-

racions, potser ha arribat l’ocasió de posar-nos se-riosos i començar a treballar. Perquè el fet és que aquests cent dies han donat molt poc de si. Hem debatut sobre els Jocs del Mediterrani, certament, i sobre altres qüestions d’actualitat, però no hi ha hagut cap manera de saber quin projecte de ciu-tat té l’equip de govern. Utilitzant a favor seu el fet d’estar en minoria, no es veu en la necessitat d’arriscar-se a plantejar un programa coherent. És com si només estigués allí per gestionar els afers de tràmit, sense cap visió de conjunt sobre cap on ha de tirar. Aquesta actitud, que li va funcionar regu-larment durant el mandat anterior, és ara més difí-cil de justifi car. Les eleccions de maig van dur una clara majoria d’esquerres a la ciutat de Tarragona. Repartits entre diversos grups municipals, l’Ajun-tament compta amb setze regidors i regidores d’es-querres. Dos per sobre de la majoria absoluta. No hi ha cap excusa per ignorar aquest fet, ni per simu-lar que el consistori sigui ingovernable. Correspon al Partit Socialista, com a grup més nombrós, fer les primeres passes per articular un govern estable que respongui al veredicte de les urnes. Encara que puguin tenir la temptació de deixar passar més temps, i esperar als resultats de les elec-cions generals de fi nals de desembre per triar soci,

hi ha un fet que no els permet fer-se els desentesos fi ns a aquest punt: l’aprovació dels pressupostos. Aquesta sí que és una feina ineludible, que s’hau-rà de fer durant les pròximes setmanes, i és en la manera de preparar els comptes municipals, de preveure ingressos i despeses, que es revelarà la in-clinació dretana o esquerrana d’un equip de govern que fi ns ara s’ha posat de perfi l i no s’ha volgut comprometre. Uns pressupostos d’esquerres, per exemple, hau-rien de contenir propostes com les que fem des d’ICV-EUiA, perquè la ciutat les necessita. Caldria, urgentment, determinar quin percentatge del pres-supost es destinarà a la compra de pisos per fer-ne un Parc d’Habitatge Social, adreçat a persones i famílies desnonades. Aquest és un mandat que l’Ajuntament té, perquè fi gura en una moció del nostre grup aprovada el març passat. Són necessà-ries, també, partides pressupostàries pensades per fer front a l’emergència social que patim. Ajuts per a alimentació, i per al pagament dels rebuts dels subministraments energètics bàsics, com ho són l’electricitat, l’aigua i el gas. Reclamem, a més, plans municipals d’ocupació, perquè el consistori no es pot desentendre dels veïns i veïnes sense fei-na. I no oblidem que cal mantenir, i augmentar si és possible, els fons dedicats a cooperació. Ho de-manem cada any perquè sempre han estat necessa-ris. Ho són encara més en la situació actual. Tot això, acompanyat de mesures fi scals progres-sives. L’Ajuntament ha de recaptar en funció de la capacitat econòmica dels ciutadans. I en corres-pondència ha d’establir les tarifes dels serveis que presta, i els preus del transport públic, també en relació al nivell de renda de cadascú. Després de tants anys de crisi, el principi de tarifi cació social és ineludible. Aquesta és, a parer nostre, la perspectiva que de-fi neix uns pressupostos d’esquerres, uns comptes municipals de progrés que posin les persones i les seves necessitats al capdavant. Per aplicar-los cal-dria, òbviament, un govern d’esquerres com el que hem reclamat. Aconseguir-ho és responsabilitat de tots i totes, perquè és el que la ciutat ha decidit.

H avia llegit nombroses històries sobre la conquesta de Mallorca i reconeixia que aquella part de la costa de Sa-lou amagava un passat màgic. Em refereixo a la zona

del Camí de Ronda. Recentment havia llegit un article sobre la desaparició del tron de Jaume I pel mal temps i l’autor ens por-tava a l’espectacular escena quan les naus salpaven per prendre l’illa i Catalunya estenia el seu poder militar i econòmic fi ns a Egipte i Grècia.La nit cobria aquella part de les restes d’un port que havia sotmès la mar Mediterrània a l’Edat Mitjana. Em trobava abans d’arribar a la platja dels Capellans. Aleshores la dolça rialla d’una dona em va sorprendre. Era alta, rossa i vestia una túnica blava.–No ho recordes? –preguntava ella amb un somriure–. Aquí vas desfi lar entre 15.000 soldats per lluitar a Mallorca.–No sé què em vols dir –vaig respondre mentre els meus ulls es cobrien de boira.No em podia equivocar! En aquella època era el guerrer Grontaf el Normand, el qual va abandonar la seva llar. La primera sensa-ció era una repugnant olor de fang i brossa. Pels carrers del Reus medieval a la mitjanit seguia a un home encaputxat, el qual es va girar.–Em persegueixes? –preguntava mentre empal·lidia–. Oh! Perdo-na! Sé que no ets el culpable, però els comerciants em pagaren per testifi car contra tu al tribunal. T’havien penjat aquest matí!–El rei Jaume I vol soldats per a la seva nova empresa i sóc lliure –contestava–. Però tu no seràs el comptable dels comerciants.Tot seguit el meu acer va esquinçar el seu abdomen i budells i sang sortiren per la ferida mentre ell queia de genolls.–Tens uns minuts de vida per pensar en la teva traïció –deia–. El rei i els nobles que col·laboren en la nova guerra estan reunits a una taverna. Quan al matí et trobin mort, jo navegaré cap a Mallorca.

RAMON SEGÚCHINCHILLA

Aquesta imatge de 1970 mostra un aspecte de la societat tarrago-nina que també ha variat subtancialment amb el pas dels anys. En aquest cas fa referència al teixit comercial de la ciutat i més concretament a un establiment que va ser tot un referent de la dècada dels 60: Galerías Catalanas, una gran cadena comercial de roba que estava situada al carrer Reding-plaça Corsini, davant del Mercat Central i de l’edifi ci de Correus (des d’on està feta la foto). La imatge refl ecteix el moment que la botiga iniciava la liquidació per traspàs i mostra la gran expectació que aquest fet va generar entre la ciutadania. «Habitualment l’establiment era un lloc molt concorregut i l’anunci de liquidació va ser un autèntic boom», assegura Ramon Segú Chinchilla.

Tarragona en imatges

Majoria d’esquerres, pressupostos d’esquerres

ARGA SENTÍSPORTAVEU DEL GRUP

MUNIC IPAL D’ ICV-EUIA

No ho recordes (I)

XAVIERPARERALLICENCIAT

EN GEOGRAFIA

I H ISTÒRIA

Page 22: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 22 | Opinió

OPINIÓ

L ’octubre és un mes molt apropiat per a analitzar el mecanisme contingut a l’art. 155 de la Cons-titució espanyola (CE). Precisament, aquest mes

trasllada el nostre pensament al 1934, als convulsos «fets del 6 d’octubre» i al seu protagonista i responsa-ble primer, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jové, que fi ní afusellat també l’octu-bre, el dia 15 –solemnitat de Sta. Teresa de Jesús, segu-rament la dona que va dur a terme la més gran refor-ma en el si de l’Església Catòlica a l’antigor– a mans de l’arbitrària barbàrie jurídica instaurada pel general colpista Franco, sota l’aparença de «judici sumaríssim». I foren precisament aquests fets els que van donar lloc a l’únic antecedent democràtic de la via suposadament prevista a l’art. 155 CE, la «suspensió» de l’autonomia de Catalunya operada per la Llei de 2 de gener de 1935 i declarada inconstitucional posteriorment pel Tribu-nal de Garanties Constitucionals el 5 de març de 1936 amb l’argument que: «Las Cortes de la República son competentes para tratar de materia estatutaria, pero sólo pueden hacerlo sin violar el sistema jurídico que creó la Constitución, respetando los infranqueables preceptos rituales estableix para ello». És a dir, que l’essència de l’autonomia política catalana consagrada constitucionalment resulta «indisposable per al legis-lador ordinari».Ara bé, 75 anys després, també en un mes d’octubre, algunes veus ultra iberis -autoritzades o no- advoquen per l’aplicació del mecanisme constitucional de l’art.

155 CE a Catalunya; mentre la justícia processa l’actual president de la Generalitat, Artur Mas i Gabarró; que és cridat a declarar al Tribunal Superior de Justícia, preci-sament el mateix dia de l’onomàstica teresiana. Així doncs, apuntarem algunes notes sobre el que, a parer nostre, és el contingut i el modus operandi que aquest precepte constitucional preveu. El primer pa-ràgraf diu textualment: «Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que aten-te gravemente al interés general de España, el Gobi-erno, previo requerimiento al Presidente de la Comu-nidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.» Cal entendre que la fi nalitat última d’aquest precepte no és suspendre el dret a l’autonomia política i adminis-trativa que l’art. 2 CE garanteix, tot i ser aquesta de facto preexistent a la Constitució del 1978 –recordem que l’Estatut de Núria de 1979, va haver de «deixar pas-sar al davant» la Norma fonamental–. Ni encara molt menys permet la suspensió l’Estatut –norma institu-cional bàsica de l’autogovern de Catalunya–; sinó que només té «caràcter instructiu» o, si es vol «precautori»; però en cap cas «punitiu». En aquesta línia, l’apartat segon de l’art. 155 CE disposa: «Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas».Aquest precepte constitucional es troba trufat de tot un seguit de «conceptes jurídics indeterminats» –d’en-tre els quals destaca l’«interés general de España»- que hauran de ser interpretats d’acord amb el moment po-lític i social en què vivim i els principis constitucionals dels arts. 1.3, 9.1 i 9.3 CE. I, sobretot, pel principi de proporcionalitat, de tall germànic, que malgrat no es-tar recollit a la Norma fonamental, per bona part de la doctrina –com Robert Alexy– es confi gura com el «cri-teri universal de constitucionalitat».En aquest sentit, tant l’art. 155 CE, com l’art.150.3 CE –que regula les «lleis d’harmonització»–, es confi guren

més aviat com a «avisos per a navegants», amb una fi na-litat intimidatòria, que com a “normes homogeneïtza-dores», amb fi nalitat reguladora i, molt menys encara, com a «fàtues coercitives», amb fi nalitat repressiva di-recta. Així ho va confi rmar el mateix Tribunal Constitu-cional en anul·lar en via prèvia la pràctica totalitat del contingut de la famosa Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA), que després de pas-sar pel «ribot constitucional», va esdevenir merament la Llei 12/1983, de 14 d’octubre, del procés autonòmic (LPA), mitjançant la STC 76/1983, de 5 d’agost.A la vista d’aquests arguments, i d’altres que podrien cridar a col·lació, sembla que es podria optar per una interpretació «desdramatitzadora» de la via de l’art. 155 CE. Una interpretació que, sens dubte, és veu con-fi rmada pel legislador orgànic la primera vegada que cita aquest mecanisme a l’art. 26.1 de la Llei 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat fi nancera que estableix que s’adoptaran les esmenta-des «mesures necessàries» i, per a la qual cosa es po-dran donar «instruccions a totes les autoritats» quan una comunitat autònoma no adoptin les mesures de caràcter econòmic, que no polític, previstes a aquest precepte–»(...) el acuerdo de no disponibilidad de cré-ditos previsto en el artículo 25.1.a), no constituyese el depósito obligatorio establecido en el artículo 25.1.b) o no implementase las medidas propuestas por la comi-sión de expertos prevista en el artículo 25.2 (...)»–.És molt raonable dubtar de la utilitat pràctica al segle XXI d’un mecanisme com el de l’art. 155 que fou dis-senyat i pensat l’any 1977, dos anys després de la mort del dictador, en una Espanya encara verge per a la de-mocràcia. Una interpretació coercitiva de les disposici-ons de l’art. 155 ens situa, sens dubte, en una via que només ens condueix al xoc de trens; on els prats verds de la llibertat i la raó deixen pas als paratges erms de la confrontació i la irracionalitat.En tot cas, avui, octubre de 2015, els poders de l’Es-tat espanyol en evocar la «via morta» del 155, ho han de fer tot recordant la màxima del doctor angèlic: «La llei és la prescripció de la raó, ordenada al bé comú, donada per aquell que té a càrrec seu la cura de la co-munitat».

Via morta 155, cap al xoc de trens!

JOSEP RAMON FUENTESDIRECTOR CÀTEDRA D’ESTUDIS

JURÍD ICS LOCALS MÀRIUS V IADEL

I MARTÍN (URV)

L a setmana passada el grup de Terra i Taula van organitzar una de les seves jornades on es combina el potencial enològic i la gastrono-

mia de territori.Som al Penedès, i més concretament al Baix Penedès, tot i que les fronteres per l’enogastronomia són mol-tes vegades inexistents. Els productes del territori, elaborats per restauradors del territori i combinat amb vins i olis del territori, una fórmula infal·lible.El grup del Terra i Taula són un referent i, al mateix temps, un exemple. Un exemple per la seva tècnica i un exemple per la seva fi losofi a. Una fi losofi a molt adient pels temps que corren, posar en valor el terri-tori, l’ecosistema més proper a la meva activitat. La qualitat de les seves elaboracions són inqüestiona-bles, només cal apuntar-se a una de les seves jornades

per descobrir quelcom nou i sentir una experiència totalment recomanable. En el meu cas, i per desconeixement de les matèries enogastronòmiques, m’agradaria realçar la seva fi lo-sofi a i concretament el seu vessant territorial.Com dèiem abans, els temps que corren, caracterit-zats per això que en diem globalització, posen en qüestió tots els esquemes, i l’esquema territorial tam-bé. La clau de tot passa per la capacitat que tinguem en coordinar i connectar, les nostres característiques locals amb les tendències i els fl uxos globals.El gran mèrit en l’àmbit territorial que tenen els Ter-ra i Taula és la seva capacitat de produir una imatge

del nostre territori a partir de les experiències que proposen. Existeix una concepció del Baix Penedès, en tant que territori d’origen de les seves experièn-cies, gràcies al Terra i Taula, i aquesta concepció va acompanyada d’una enorme dosi d’originalitat i qua-litat. Les produccions dels Terra i Taula provoquen una connexió entre el seu producte i una manera, concreta, d’entendre i comprendre el Baix Penedès.I el gran dèfi cit del nostre territori és que fi ns a dia d’avui hem estat incapaços de crear una imatge del nostre territori atractiva. Sempre s’ha posat en relleu la incapacitat de coordinar els esforços dels munici-pis de la comarca i dels diferents sectors que la con-formen. I com dèiem anteriorment, la clau en l’era de la globalització és aquesta connexió entre el local i el global.Per a mi, en tant que geògraf, aquest és el gran mèrit dels Terra i Taula, la seva capacitat d’unir esforços, la seva capacitat de combinar els millors elements de la comarca i la seva capacitat de produir una imatge i un relat territorial de molt alt nivell.El grup del Terra i Taula esdevé un exemple a seguir. Un exemple en la capacitat d’unir esforços, de com-plementar-se i la seva capacitat de produir coses. La nostra comarca necessita molt de la seva fi losofi a i de la seva conducta. Han obert un camí que hauria de permetre tenir un model guanyador en el repte de construir una imatge comarcal original, atractiva i solidària.

Els Terra i Taula

JAUME CASAÑASGEÒGRAF

Page 23: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 Publicitat | 23

Page 24: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | Cultura24 |

CULTURA

L’Orquestra Camera Musicae recull els fruits d’una dècada de treball intens

L’Orquestra Camera Musicae (OCM) ha pre-sentat la temporada de concerts 2015-2016. La formació de Tarragona que lidera Tomàs

Grau donarà el tret de sortida a la temporada del seu desè aniversari amb un programa titulat Mah-ler i els Kindertotenlieder. Aquest concert, centrat principalment en l’obra del compositor austríac, s’escoltarà el pròxim diumenge 25 d’octubre, a dos quarts de set de la tarda, al Teatre Tarragona i dos dies després, el dimarts 27 d’octubre, a les nou del vespre, al Teatre Fortuny de Reus.

Camera Musicae s’acompanyarà per a l’ocasió de la veu de la reconeguda mezzosoprano Marta Infante. repetint així la col·laboració després d’una primera experiència positiva la temporada 2012-2013, en què van abordar conjuntament un programa barroc (Vi-

valdi Opera), en format cambrístic, que va portar-los a escenaris com el Palau de la Música Catalana o el Real Coliseo de Carlos III de San Lorenzo del Escori-al, a Madrid.Per festejar el seu desè aniverari, l’Orquestra Came-ra Musicae comptarà enguany amb la col·laboració, en diversos dels seus programes, d’artistes com Asier Polo, John Rutter, Salvador Brotons, Núria Rial, Àn-gel Òdena, Massimo Spadano, l’Orfeó Català, José R. Pascual-Vilaplana o Miquel Ramos, entre altres. Amb una cinquantena de concerts repartits al llarg de

la temporada 2015-2016 i cicles de concerts estables al Teatre Tarragona i al Palau de la Música Catalana, on l’OCM programa per quart any consecutiu una temporada de concerts de producció pròpia, Came-ra Musicae es perfila com una de les formacions or-questrals més actives del país i amb major projecció. Els músics que la integren, formats en bona part a les escoles superiors de música del nostre país i amb experiència en orquestres i formacions de cambra de diversos països europeus, troben en l’OCM una orquestra professional jove però amb prou bagatge per desplegar un total de deu produccions diferents al llarg d’una mateixa temporada. Algunes de les quals, de caràcter extraordinari, com el programa titulat El Rèquiem de Fauré i la Quarta de Txaikovski que el març de l’any vinent servirà per festejar el desè aniversari de l’OCM al costat de dos reconeguts solis-tes internacionals: Núria Rial (que ja ha col·laborat anteriorment amb Camera Musicae) i el baríton tar-ragoní Àngel Òdena.

Amb una programació que inclou una cinquantena de concerts per a la temporada 2015-16, la formació que dirigeix Tomàs Grau s’envolta d’artistes de primer nivell com la soprano Marta Infante o el baríton Àngel Òdena

Redacció,Tarragona

El primer concert, dedicat a Mahler, tindrà lloc el dia 25 d’octubre al Teatre Tarragona

Page 25: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 | 25Agenda

AgendA

Als sis anys de la seva primera mostra urbana, Dis-play exposarà reproduïts els vuit plafons originals que habitualment només es poden veure als carrers de la part baixa de la ciutat, realitzats pels diversos artistes del col·lectiu Junkie Python, a partir d’alguns dels di-buixos de Federico García Lorca. L’exposició romandrà oberta fins al 15 de novembre.Lloc: Antic AjuntamentHora: 19

Visita guiada on es podran conèixer algunes de les tombes més importants i singulars on estan enterrats alguns dels herois i heroïnes que van viure els anys convulsos de Tarragona durant la Guerra del Francès.Lloc: Cementiri de TarragonaHora: 18Preu: 3€ adults / 1€ nens fins 12 nys

Sobre el fenomen de les feines de merda se centra en el nai-xement d’una nova classe sencera de treballadors as-salariats que, quan es troben amb un vell amic en una festa, intentaran evitar a tot preu parlar sobre allò a què es dediquen. Una mica d’alcohol i en menys de cinc minuts et diran com d’inútil, avorrida i profunda-ment estúpida és la feina que fan. Com podem ni tan sols començar a parlar de dignitat laboral quan estem invertint vuit hores del nostre dia en fer una feina que no hauria d’existir? Com podem no sentir aquesta bar-reja de tristesa i ressentiment?Lloc: Sala TronoHora: 20.30Preu: 16€ / 12€ Amics de la Sala TronoAltres sessions: dissabte 24 a les 20.30 hores i diumen-ge 25 a les 19 hores.

Aquest dissabte els amants del rock tenen una cita amb el Pintorrock. El festival celebra el seu cinquè aniversari amb el reconeixement del públic i mitjans que li va permetre rebre el tercer premi al millor fes-tival als premis Maneras de Vivir i Garrido Rock del 2014. Enguany celebren els seus 5 anys amb la companyia de Gatillazo, Narco, Los chikos del maíz, La Gossa Sor-da, Desakato, Kop, Zoo, Rat-Zinger, Segismundo Toxi-cómano i Habeas corpus. Lloc: Tarraco Arena PlazaHora: Obertura de portes 16 hores. Preu: 18€ / 23€ taquilla

Estimular el sistema immunològic mitjançant l’ali-mentació, la respiració i hàbits de vida saludables fa que potenciem l’energia o força vital del nostre orga-nisme. Amb l’aplicació de determinats tractaments naturals pots aconseguir enfortir el sistema immuno-lògic, per tal de sentir-te sa, o si més no, de minimit-zar els símptomes dels malestars crònics.Lloc: L’Hort de la Sínia (Tamarit)Hora: 10.30Preu: 25€. Cal inscripció prèvia i el pagament del 50% del taller per formalitzar la inscripció.

Adaptació de la famo-sa òpera de W. A. Mo-zart per la companyia La Paparra. Música i cançons en directe: una manera diver-tida, fascinant i po-pular de viure aquest gran clàssic. Teatre infantil recoma-nat per nens majors de 5 anys.Lloc: Teatre El MagatzemHora: 12Preu: 8€ | 7€ anticipada | 6€ socis/es

DIUMENGE 25 | 18.30HBall SocialTabola, gresca i xerinola amb el Trio Orquestral Ate-neu format per Carlitos Manso, saxo; Àngel Calle, bateria i Jordi Català, teclat i veu. Copa de cava amb un refrigeri a la mitja part. Preu: 3€ / 1€ socis.

ExpoSIcIóLa mostra de pintura Venècia, de Miquel Gomà Moles, restarà oberta fins al pròxim 1 de novembre de 2015. Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores. ACTIVITATS A L’ATENEUCada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos so-cis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.Mail: [email protected]. Facebook: Ateneu de Tarragona.

ATENEU DETARRAGoNA

EXPOSICIÓ

‘Georges Méliès. La magia del cine’

Aquesta exposició recorre l’obra del que es con-sidera el primer mag del cinema, Georges Méli-ès. La mostra presenta la diversitat de l’obra del cineasta i el seu valor en l’evolució de la història del cinema, que recentment ha tornat a sortir a la llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese La invención de Hugo (2011). D’on ve Méliès? Com va forjar el seu extraordinari univers? Quines van ser les seves fonts d’inspiració? L’exposició explica per primera vegada les arrels culturals, estètiques i tècniques de Méliès, i demostrant que els orígens del món meliesià es troben en els mateixos orígens del cinema: ombres animades, llanterna màgica, fantasmagoria, cronofotogra-fia, il·lusionisme, màgia i fantasia.Lloc: CaixaForum TarragonaFins al 10 de gener de 2016

DIMECrESTarragona‘Murs Lorcats’. Junkie python

21 DISSABTETarragonaconcerts. pintorrock

24

DIUMENGETarragonaInfantil

25

DIJOUSTarragonaVisita guiada. ‘Una tarda al cementiri’

22

DIvENDrESTarragonaTeatre. ‘Sobre el fenomen de...’

23

TamaritTaller. ‘com enfortir el sistema immunològic’

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

OCTUBRe 2015

Page 26: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | Gent26 |

GENT

Ja han passat 14 anys des que el doctor Jordi Aragonès va crear la Clínica Biogest, el 2001, un centre especia·litzat en reproducció humana. Amb el temps, l’equip de professionals i serveis ha crescut i ofereix diagnòs·tic prenatal, ecografia 4D, ginecologia, obstetrícia, to·cologia i pediatria. Ara, després de més d’una dècada de trajectòria, les seves instal·lacions del passeig Prim de Reus han atès més de 20.000 pacients i el seu equip mèdic ha ajudat a concebre més de 1.500 nens. Biogest s’ha convertit en el centre més avançat tecnològicament de la provín·cia, és un referent d’àmbit nacional avalat pels excel·lents resultats obtinguts i ha estat guardonat amb el Premi a la Qualitat del Sistema Nacional de Salut.Biogest és la primera clínica de reproducció assistida a la província de Tarragona que ofereix l’ecografia 4D, el primer centre a oferir tractaments de congelació d’òvuls i donacions d’òvuls; ha estat pionera a intro·duir l’Embryoscope, una incubadora que permet l’ob·tenció d’una imatge de cada embrió cada 15 minuts, obtenint millors resultats.Com explica el Dr. Jordi Aragonès, el seu principal ob·jectiu ha estat sempre «la qualitat de servei, la millora contínua i la satisfacció dels nostres pacients». Fruit del treball ben fet, l’any 2005 van obtenir la Certifica·ció de Qualitat del sistema de gestió en Diagnòstic de

Fertilitat i Tècniques de Reproducció Assistida, i l’any2008 la Generalitat de Catalunya els va acreditar com a centre autoritzat en la congelació d’òvuls.A més amb la intenció de millorar dia a dia, a Biogest

«considerem imprescindible la formació continuada, la progressiva incorporació de noves tècniques i actu·alització contínua dels nostres protocols de treball», destaca el Dr. Aragonès.

Per segon any consecutiu, l’Associació Aurora i DECATHLON han organitzat una jornada de voluntariat ambiental als Morrots de la Savinosa en què han participat més de 150 persones. L’activitat ha tingut el suport de la Fundación Biodiversidad i de l’Ajuntament de Tarragona, i la col·laboració de la Plataforma Cuidem la Plat·ja Llarga i del grup GATA·Ecologistes de Tarragona. Per una banda, s’ha explicat el tipus de vegetació que hi ha en aquest espai i s’han regat savines plantades en anys anteriors. I, per l’altra, s’han retirat deixalles i poda de pi blanc per afavorir el desenvolupament de la vegetació pròpia de la màquia litoral.Prèviament una part dels participants han realitzat una excursió pel litoral tarra·goní, des de la platja del Miracle fins a la platja de Cala Romana.

Un miler de persones han participat en la setena edició de la caminada solidària per La Muntanyeta, que amb aquesta xifra enguany ha batut el rècord de parti·cipació. La marxa s’ha iniciat al tram final de la Rambla Nova a les 9 del matí, després que tots els participants obtinguessin la samarreta commemorativa. El recorregut, d’uns vuit quilòmetres, ha dut els caminants fins a la Muntanya de Sant Pere, on es troben les instal·lacions de l’Associació Provincial de Paràlisi Ce·rebral. Un cop allí, els participants de la caminada han pogut conèixer l’entitat, així com han gaudit d’un bon esmorzar, després del qual la caminada ha seguit cap a la Rambla Nova, on ha finalitzat amb el lliurament d’una bossa a tots els participants.

Jornada de voluntariat ambiental als Morrots de la Savinosa

Un miler de persones participen a la caminada de La Muntanyeta

Biogest fa 14 anysLa clínica, de reproducció assistida, és capdavantera a la província

Page 27: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 | 27Opinió

WW

W.L

AR

EPU

BLI

CA

CH

ECA

.CO

M

Q uè li passa al PSC a Tarragona? La lluita per aconseguir una cadira és al·lucinant. Sóc conscient que alguns

rebatran aquesta afi rmació, però he de dir que és la sensació que s’està transmetent a l’exterior. És sa i aconsellable per a la demo-cràcia, regeneració i debat intern que hi hagi elements diferenciadors de l’opinió majori-tària. El dolent és oferir un espectacle i una guerra interna que no afavoreixen la credibi-litat del partit de la rosa. Fa temps que els socialistes es troben en una terra de ningú –ideològicament parlant– i que la seva pregà-ria al desert captiva l’interès de molta poca gent, llevat dels seus acòlits. Van perdre el rumb i estan tenint serioses difi cultats per re-

trobar-se i donar respostes a les inquietuds de la ciutadania. No és normal que es parli més dels «balls» del primer secretari del partit que de les propostes. A Tarragona el panorama és desolador. De cara a l’exterior intenten man-tenir les formes, però a l’interior assistim a un (trist) espectacle basat en traïdories, en ganivetades, ànsies de poder i protagonismes personals. Més que el partit de la rosa, el PSC s’ha convertit en una mena de cactus, on les punxades estan assegurades. Hi ha més de deu candidatures per encapçalar la llista al Congrés dels Diputats. Això deixa en evidèn-cia la fractura existent en el partit. Ballesteros també s’apunta per anar al Senat. Aquest fet em sorprèn i m’inquieta. Estarà l’alcalde de Tarragona preparant la seva retirada, deixant oberta la seva discreta successió al capdavant del govern municipal? La hipotètica marxa de Ballesteros de la primera línia de la política municipal em provoca dessabor perquè sóc conscient que, a banda de la guerra interna, tant al partit com al grup municipal, el PSC a Tarragona quedarà orfe de lideratge i corre el perill de convertir-se en un partit residual en una ciutat que necessita un trasbals (polític i social) urgent. La guerra al PSC de Tarragona està deixant clar, malauradament, que potser els interessos personals s’avantposen als inte-ressos col·lectius.

El PSC i el trist espectacle

RICARD CHECAPERIODISTA

rcheca@larepub l icacheca.com

A quina hora et lleves?A un quart i mig de set (riu)... 6:20 aproximadamentQuè faries per diners?Fins ara resCorrupcióÉs una plaga, el més negatiu que està passantBanyera o dutxa?Dutxa sempreA quin cantó dorms, a l’esquerra o a la dreta?A l’esquerraDorms vestit o despullat?Amb pijamaERC?Esquerra Republicana de Catalunya. Un partit que intentem que estigui al servei de la gentBoxers o slips?BoxersHas posat mai les banyes?No, a ningú. Ni personalment ni políticamentHas fet mai un trio?NoT’agradaria ser diputat?No m’ho plantejoQuè faries si tinguessis un fi ll homosexual?Estimar-loT’avergonyeix quelcom de Tarragona?Res. Necessitem, però, més autoestima i no creure’ns els missatges que Tarragona és una ciutat rància.La darrera multa?No fa pas gaireMonarquia?Està desacreditadaLa mida importa?A mi no gaire.Han intentat lligar amb tu per Internet?NoMossos d’EsquadraNo m’agraden determinades actuacions. Penso que des de la conselleria no fan el possible per dona una imatge de rigor i transparènciaT’agrada fer l’amor al matí o abans d’anar a dormir?No tinc preferènciaEt depiles?Ho vaig fer quan em van operar, i només una cama

PAU RICOMÀ REGIDOR D’ERCAJUNTAMENT DE TARRAGONA

«Mai no he posat banyes a ningú»

LES NOTES DE LA REPÚBLICA

CHECK IN

STAND BY

CHECK OUT

La Tàrraco Plaça Arena s’ha convertit en un espai idoni per a actes multitudinaris

Encara no hi ha govern format però ja assistim al tradicional ball de noms i cadires

Estaria bé que la Guàrdia Civil no confongués fuites d’informació amb bloqueig informatiu. Ni 8 ni 88

L’APP d’incidències de l’Ajuntament de Tarragona comença a donar fruits

Els Mossos alerten els veïns del barri dels Músics davant l’increment de robatoris

El PP va suspendre de mili-tància el regidor Pepe Barqui-er per estar imputat a Cunit. El va informar per telèfon

L’alcalde d’Altafulla es postula com a cap de llista al Congrés dels Diputats

Continuem a l’espera de la passarel·la que comunicarà la parta baixa amb elcentre de Tgn

Que l’alcalde Ballesterosmarxi al Senat no és una bona notícia per a Tarragona ni per al PSC. Fa més falta aquí

Page 28: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 28 | Gastronomia

PRODUCTE DE la TERRa / OCi

A només una hora i quart de Tarragona, un hotel balnea-ri, de quatre estrelles, ideal per desconnectar un cap de setmana: Termes La Garriga. Situat al centre de la població modernista de la Garriga, a tan sols 20 minuts de Barce-lona, el confortable hotel va començar a funcionar el 1874, ocupant un singular edifici noucentista totalment restau-rat. Cal destacar les seves magní-fiques instal·lacions termals (forfets antiestrès, aprima-ment, bellesa, etc.) i el seu restaurant, que ofereix una acurada cuina gastronòmica. L’aroma de la natura i el fluid constant de les aigües hiper-termals creen una atmosfera relaxant, una gran sensació

de pau i tranquil·litat que en-vaeix els que el visiten. El diri-geix el Sr. Xavier Casals. Té 20 habitacions amb aire condicionat, caixa forta, mini-bar, televisió via satèl·lit, Ca-nal +, barnús, Wi-Fi, assecador de cabell i pany electrònic. Ad-met gossos. El preu de l’habi-tació doble és, segons tempo-rada de 102/176 euros/dia. Propietat del Grup Peralada, des de 1992, va ser el primer balneari d’Espanya a obtenir el certificat ISO 9002 com a reco-neixement a la qualitat de les seves instal·lacions hoteleres i serveis termals. En el 2013 va tancar i va reobrir l’any 2015 com hotel sostenible. Tota l’ai-gua utilitzada en les termes prové d’un pou d’aigua calen-ta que la subministra a uns

70º; ambdues piscines, tant l’interior com l’exterior, man-tenen una temperatura entre 30-35º gràcies a l’entrada i sor-tida d’aigua calenta. Disposa d’aparcament, servei d’aparcacotxes, jardí, piscina amb aigua termal i piscina ex-terior, gimnàs, sauna, sala de convencions i restaurant.

Banys, 23 (08530) Tel.: 93 871 70 86. No tanca.

Maestro, Master Card i Visa. Aire condicionat,

aparcament, aparcacotxes, terrassa. Pertany al Grup

Peralada.

Correu electrònic: [email protected]

Web: www.hoteltermeslagarriga.com

Patata de PradesLa Patata de Prades és un pro-ducte que creix en unes condi-cions d’altitud, edafològiques i climàtiques que fan que pre-sentin unes característiques diferencials i de qualitat supe-rior. És un producte amb In-dicació Geogràfica Protegida (IGP) que es cultiva al peu de les muntanyes de Prades, amb una producció no gaire exten-sa però de gran qualitat, amb la seva carn blanca de textura consistent, de gust dolç i amb un calibre de 40 a 80 mm.Els factors principals per fer d’aquest tubercle una patata de qualitat són els mediam-bientals: les baixes tempe-ratures allarguen el cicle de creixement de la planta i redu-eixen les plagues; la humitat atmosfèrica de les precipitaci-ons, els sòls fèrtils de caràcter silici i textura sorrenca facili-ta la bona oxigenació i el de-senvolupament del tubercle i l’exel·lent qualitat de les seves aigües, lliures de nitrats.També els factors argonòmics afavoreixen el seu conreu: una acurada selecció dels tubercles de sembra; un adob equilibrat; el costum de no recollir la pa-tata fins després de 15 dies després de la mort natural de

la planta per tal de conservar-ne les qualitats; la recol·lecció manual i l’emmagatzematge i conservació, que es realitza en

uns locals amb les condicions d’humitat i temperatura adi-ents, no se’ls hi apliquen pro-ductes conservants i es té cura

en especial a la separació dels tubercles no aptes per al con-sum. A més, el seu embalatge garantitza l’autenticitat del

producte.D’altra banda el cultiu de les patates de Prades segueix les normes de producció integra-da per a patates d’acord amb la normativa vigent en la ma-tèria.Les Patates de Prades es comer-cialitzen condicionades en bos-ses de paper transpirable de 2 i 5 quilos de capacitat i han de reunir en el moment de la seva expedició les característiques de la categoria de patata de qualitat, definida en la norma de qualitat vigent en aquesta matèria. A l’etiqueta figurarà, a més de les mencions que exi-geix la legislació vigent, la lle-genda «Patates de Prades. Indi-cació Geogràfica Protegida», el logotip d’aquesta indicació ge-ogràfica i el logotip comunitari d’indicacions geogràfiques.

Termes La Garriga, un hotel ideal per desconnectarESCAPADES

Presenten una producció no gaire extensa però de gran qualitat, amb una carn blanca de textura consistent

Page 29: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015

GASTRONOMIA

Gastronomia | 29

Bruixes de Burriac és el restaurant gastronòmic de l’hotel Gran Claustre d’Altafulla que ocupa un espai minimalista i elegant, amb entrada independent de l’hotel. Disposa

d’una innovadora cuina oberta que permet el comensal seguir en directe la cocció dels seus plats, elaborats des de desembre de 2013, amb molta professionalitat i mestratge, pel prestigiós xef Jaume Drudis, dintre d’una línia de cuina mediterrània amb tocs afrancesats i de mercat, basats en acurats mètodes de cocció i amb ingredients de proximitat. Al capdavant del menjador, que contrasta modernitat amb el conjunt arquitectònic antic, amb pedra vista que li atorga un ambient distingit i alhora molt agradable, està Marcel Casasús, que exerceix també de sommelier. El celler és ampli i acull unes 80 referències de vins i caves. La participació en les tot just acabades Jornades Gastronòmiques del municipi ens ha permès gaudir d’un singular menú que ha fet les delícies dels comensals d’aquest restaurant que està con-siderat com un dels més destacats de la nostra Costa Daurada. El menú seleccionat per aquestes Jornades, dissenyat per en Jau-me Drudis, començava amb l’aperitiu de la casa; com a entrant, sopa de farigola i jardí de verduretes de tardor, crocants o galet farcit de rostit de pollastre eco gratinat lleuger i suc de cocció o petit empedrat i llom de bacallà, tomàquet de cor de bou i galeta de regalèssia; de plat principal, cassoleta de pop amb patates, rouille de safrà torrat i oli de pinyó o llobarro i llamàntol, vapor de fragàncies camèlies i poma i cremós d’avellanes o royale de vedella estofada melosa en vi negre D.O. Priorat i Bercy. De pos-tres, camí dolç de fruits i cítrics o mokaEcuador, merengue sec, pols d’ametlla i nous madurades o formatges. Tots aquests plats estan a la carta.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Cuina d’altura a Altafulla: Bruixes de Burriac by Jaume Drudis

BRUIXES DE BURRIACC/ del Cup, 5 · Altafulla | Tel.: 977 65 15 57

[email protected]

Avda. Montserrat, núm. 4743830 TORREDEMBARRATel. 977 130 634

¡¡MÁS QUE PIZZAS!!

- QUESO -- BOURGUIGNONNE -

- CHINOISE -

Elaboració Rentem i tallem l’enciam i el servim al plat. Ta-llem la tomaca en grillons i el pebrot en rodan-xes. Al centre del plat es posa un espàrrec i una anxova a sobre. La tonyina se serveix al gust i el bacallà esmollat per damunt. També l’ou se ser-veix a grillons. Si fi quem la pastanaga ratllada damunt de l’enciam, realça el color.

La recepta d’Encarna Martínez

Amanida MolíIngredients Enciam CebaTonyinaEspàrrecsAnxoves

PebrotTomacaBacallàOu durPastanaga

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2

El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Page 30: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | 30 | El temps

ADOPTA,ELLS ET NECESSITEN!Puu és un cadell de pocs mesos que ne-cessita trobar una família que l’estimi. És un gosset de mida petita, alegre, sociable i divertit, ideal per una família. Contacte: [email protected]

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 22

Dies de calma

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 21

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 27º / min. 8º

DIVENDRES 23

DIUMENGE 25

DIMARTS 27

DISSABTE 24

DILLUNS 26

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

La p lu ja de la se tmana anter io r escamparà i de ixarà pas a ls núvo ls i e l so l que es repar t i ran e l ce l durant to ta la se tmana. Les tempera tures es mant indran agradab les , amb ba ixades i pu jades moderades que no destaca-ran en excés .

ZEN EN ADOPCIÓ! Aquest gatet de 4 mesos va aparèixer en una colònia de la ciutat i busca una família. És molt bo i afectuós, li encanten les carícies i que li facin petonets. Ajudeu-nos a trobar-li una casa on créixer! Desparasitat, amb revisió veterinària, negatiu en leucèmia i immunodefi ciència.Jennifer 639 451 [email protected]

Page 31: notíciestgn 288

| 21 d’octubre de 2015 | | 31Classificats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso reformado, 3 habitaciones y 1 baño (plato ducha). Electrodomésticos, recibidor, puerta de seguirdad, balcón, caldera gas natural. 1º sin ascenso. Bus, próximo a El Corte Inglés. OPORTUNIDAD. Precio: 70.000€ Tel. 977233011 / 675873939

PLA DE MANLLEU - Aiguamúrcia (Tarragona). Vendo dos viviendas amuebladas individuales en misma finca 436m2, 9 habitaciones, 4 baños. Bien situada en la montaña. Tel. 680 532 004 / 636 469 674

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. SAN RAMÓN. Chalet impecable de 3 plantas, con 240 m2 de vivienda + 400m2 de parcela. 4 habitaciones, 2 baños completos y 1 aseo. Parquing amplio, trastero, jardín, piscina, barbacoa, calefacción, aire acondicionado, puerta de seguridad. Muy bien cuidado. Próximo a Tarragona. Por: 400.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Piso reformado, 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, terraza, calefacción (gas natural) y aire acondicionado, parquet, ascensor. Muy buen estado. Céntrico y bien comunicado. OPORTUNIDAD. Bus. Precio: 165.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540

LA SECUITA. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€ Oportunidad. Tel. 671 868 836

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ SAN RAMÓN. Piso seminuevo de 86m2, 4 habitaciones y 2 baños completos. Amueblado y equipado. Calefacción. Exterior, terraza, puerta blindada, pàrquing y zona comunitaria. Bus y zona comercial cercana. Por: 106.000€ Se valoraría alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. AVDA. ANDORRA. Piso céntrico y bien comunicado. 4 habitaciones y 2 baños. Terraza, cocina con patio/tendedero, recibidor. 1º con ascensor. Calefacción (gas natural) y aire acondicionado, pàrquing. OPORTUNIDADAD. Bus. Precio: 135.000€ Tel. 977233011 / 675873939

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per: 140.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV460

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 280€/mes. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ MAJOR. Amb mobles, semi-nou, apartament d’una habitació, menjador-cuina i bany. Per: 400€. Ref. AM252. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AVDA. CATALUNYA. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Per: 485€ Ref.: A199 Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 450€/mes Tel. 977 25 20 52 Ref.: AM254

TARRAGONA. C/ CAMÍ DE LA CUIXA. Tríplex amb mobles, 5 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aseo, per: 1.100€. Ref: AM267. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 900€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Semi-nou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany i terrassa gran. Per: 475€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A177

TARRAGONA. C/ JAUME I. Pis amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€/mes. Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM078

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, a prop d’El Corte Inglés. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM099

TARRAGONA. C/ LLEIDA. Amb mobles, semi-nou, apartament, 1 habitació, menjador-cuina gran, 2 balcons, vistes al Forum. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM268

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (SANT PERE I SANT PAU). Sense mobles, semi-nou, 4 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, calefacció, pàrquing, zona comunitària amb piscina per 630€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A089

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 600€/mes. Tel: 977 25 20 52. Ref: LL092

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler de trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño. 10.500€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA EL CORTE INGLÉS. Local en venta/alquiler de 270m2 (200m2 + 70m2 de sótano). Apto para cualquier negocio. Tel. 629 743 769 / 977 77 19 00

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. Precio: 12.600€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 65.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. APODACA. Local en venta de 130m, salida de humos, aseos, por: 130.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 122.500€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado. Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado. Precio: 1.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Del año 1993. En muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Con remolque y sin documentación. Precio: 2.500€. Tel: 977 80 08 66 / 611 768 040

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004. Barca cabinada ideal pesca/paseo. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. Precio: 12.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

Classes de pintura i dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). Telèfon: 686 411 008. Tito Figueras

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

Compro tebeos antiguos, comics superheroes, albums cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel.: 658029146

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telèfons: 877 06 97 69 / 619 492 969

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel.: 626010186

Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en la avenida República Argentina, nº17 de Tarragona. Para más información llame a los teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Presentes en los principales portales inmobiliarios y prensa. Teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

HABITATGESCompra/Venda

Immobles motor treball FormaCIÓ

ANUNCIS [email protected] 728 550 / 686 703 910

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984. Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

Page 32: notíciestgn 288

21 d’octubre de 2015 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

El futur de la imatge arriba a Tàrraco

Crim amb violència a Tarragona

Pep Escoda, un fotògraf indomable

Casa d’Infants de la Xarxa de Santa Tecla

La feina de TVE permet copsar l’esplendor de Tàrraco com mai s’havia pogut fer fi ns ara

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’una jove de 32 anys. El seu cos va ser trobat en un descampat de la ciutat

Malgrat la crisi del sector aquest professional de Tarragona continua amb projectes importants

L’entitat sociosanitària posa en marxa a Tarragona un servei pioner per ajudar les famílies i infants amb risc d’exclusió social

Calçat terapèutic per prevenir patologies del peu en l’àmbit professional

L’ús de sabates especials no sempre cal associar-lo a patologies del peu

sinó que moltes vegades està indicat per prevenir-ne el cansament en el cas de per-sones que estan en constant moviment o realitzen esfor-ços físics a la feina. Actual-ment les marques especia-litzades en calçat terapèutic ofereixen àmplies presta-cions pel que fa a articles i materials destinats a tractar o prevenir les patologies del peu. A l’àrea d’ortopèdia de Botiga de Salut disposen de les millors marques del mercat i es mantenen al dia quant a novetats i últims models tant de sabates or-topèdiques com de sabates professionals.

Moltes persones, sigui a causa del seu treball o per qüestions de salut, tenen els peus sen-sibles i necessiten dur diària-ment un calçat que els propor-cioni comoditat. Això ho saben molt bé les mar-ques amb què treballa Botiga de Salut, les quals incorpo-ren constantment innovació en els seus dissenys i noves solucions per millorar el con-fort del calçat que els permet adaptar-lo perfectament a les patologies i problemes especí-fi cs de cada peu. Es tracta d’ar-ticles fabricats amb materials elàstics que eviten el dolor en

peus sensibles i proporcionen una gran sensació de confort i lleugeresa. Altres articles relacionats amb el calçat terapèutic per a peu diabètic, les plantilles orto-pèdiques, ideals per als peus delicats, o les soles i blocs rea-litzats amb materials lleugers i fl exibles que absorbeixen de manera efi caç l’impacte de la planta del peu al terra i per-meten que el tècnic ortopèdic pugui adaptar-los fàcilment a la forma del peu. D’aquesta manera es personalitza a la forma del peu, alleugerint el dolor i proporcionant un gran descans.

Nova col·leccióBotiga de Salut, seguint els consells dels especialistes de les marques més prestigioses del mercat, ofereix un ventall d’articles que inclou tant l’ús terapèutic com l’ús preven-tiu del calçat, sense oblidar la imatge i el disseny. L’establiment disposa de les darreres novetats en calçat tant ortopèdic com professio-nal, però també sabatilles per la llar, plantilles i altres com-plements, i ofereix assessora-ment per part del seu perso-nal qualifi cat, perquè el client trobi la solució que necessita al seu problema.

Elchicotriste

Botiga de Salut amplia la seva àrea d’ortopèdia i ja disposa de la nova col·lecció de la temporada

El procés de fabricació artesanal i l’ús de materials nobles per part de les fi rmes amb què treballa Botiga de Salut garanteixen la màxima qualitat del calçat.