Polítiques actives d’ocupació

Polítiques educatives

Polítiques socials

E ls Plans Educatius d’Entorn (PEE) són una iniciativa de cooperació entre el Departament d’Ensenyament i les enti-tats municipals per donar “una respos-

ta integrada i comunitària a les necessitats educa-tives” dels infants i joves. Iniciats l’any 2005, els PEE es basen en l’assumpció que l’èxit i l’equitat educativa no només requereixen centres educa-tius de qualitat, sinó també l’existència d’una xarxa educativa local (conformada per ajunta-ments, entitats, famílies i representants dels de-partaments de la Generalitat) que els doni suport, així com una oferta complementària d’activitats i serveis no acadèmics que, des de perspectives diverses, faciliti la socialització de joves i infants i, en darrer terme, la cohesió social. Malgrat que els PEE varien molt entre els 80 mu-nicipis en què s’han desenvolupat, tenen en comú tres components bàsics: • Estan cofinançats pel Departament

d’Ensenyament i els ajuntaments beneficiaris, • Estan coordinats per una estructura de comissi-

ons i grups de treball creada expressament per al PEE, i participada per representants de l’ajuntament, el Departament d’Ensenyament, els centres educatius i entitats locals del tercer sector,

• Desenvolupen una agenda d’activitats de natu-ralesa molt diversa, entre les quals s’hi solen trobar accions tals com tallers d’estudi assistit per als alumnes amb més desavantatges, orga-nització d’activitats esportives, l’obertura del pati en horari extraescolar per facilitar la con-ciliació i promoure el lleure educatiu, o la di-namització d’associacions de mares i pares .

La fase pilot de sis anys prevista pel programa arriba enguany a la seva fi, i escau als responsa-bles del Departament d’Ensenyament decidir sobre la possible generalització del programa o d’una part dels seus components, i els criteris amb què s’hauria de produir aquesta generalitza-ció. A fi de proveir informació per a la presa d’aquesta decisió, aquest estudi d’IVÀLUA ha analitzat si s’han desenvolupat les actuacions

previstes i s’han assolit els impactes esperats. Per fer-ho, s’han examinat les bases de dades del Departament d’Ensenyament, s’ha entrevistat una mostra d’actors participants en els PEE, i s’ha realitzat una revisió sistemàtica de la literatura internacional sobre polítiques educatives d’entorn.

L’avaluació ha revelat l’existència d’una elevada variabilitat entre PEE, tant en la identificació de necessitats a satisfer i objectius a assolir, com en el tipus d’actuacions portades a terme. Aquesta diversitat no és negativa en si mateixa, atès que els PEE pretenen precisament adaptar-se a la rea-litat de cada territori. Tanmateix, els següents elements indiquen que s’ha produït, almenys par-cialment, com a conseqüència d’algunes indefini-cions en el disseny del programa i en detriment del seu esperit i objectius estratègics:

Una part substancial de les persones entrevis-tades (tècnics municipals, del Departament

d’Ensenyament, directius de centres educatius i mestres) ha expressat dificultats per identificar les necessitats, objectius i mecanismes de funcio-nament del seu propi PEE.

L’ambigüitat dels objectius formals del pro-grama (èxit educatiu i cohesió social) ha

facilitat la inclusió d’un ventall d’actuacions molt

Són efectius els plans educatius d’entorn?

Principals resultats • La implementació dels PEE ha donat lloc

a pràctiques molt diverses. • Una part de l’adaptació local s’ha produït

en detriment de l’esperit i objectius del programa.

• La gestió de les polítiques d’entorn edu-

catiu ha demostrat ser un repte exigent. • Els PEE no han tingut cap impacte sobre

el rendiment acadèmic. Els efectes posi-tius semblen centrar-se en la cohesió soci-al.

Nota breuNota breuNota breuNota breu Març 2011

Continguts - Per què avaluar els PEE? - La implementació: un aspecte clau - Impactes majors en la cohesió que en el rendiment acadèmic - Recomanacions

Àmbit d’avaluació

Per què avaluar els PEE?

La implementació: un aspecte clau

ample, incloent-ne algunes que els mateixos actors partici-pants del PEE consideren impròpies: • Activitats sense una relació clara amb els objectius dels

PEE i que serien més pròpies de centres cívics (cursos i tallers de naturalesa diversa).

• Activitats estructurals dels centres educatius (com ara el manteniment de les biblioteques)

• Activitats quer es realitzen dins dels centres educatius, sense barrejar alumnes o famílies de diferents centres, i amb una escassa orientació a obrir el centre vers l’entorn físic, cultural i social (activitats esportives o patis oberts)

Contràriament a l’esperit del programa, les xarxes generades solen estar composades per tècnics i profes-sionals de l’administració local i el Departament

d’Ensenyament, amb una baixa participació d’entitats, fa-mílies i comunitats, els quals tendeixen a ser més percebuts com a beneficiaris dels serveis que com a participants ac-tius de la xarxa. L’agenda d’aquestes comissions sol limi-tar-se a l’elaboració d’una llista d’actuacions i la distribució del finançament, en un procés més determinat per les de-mandes dels centres educatius que per una diagnosi de les necessitats educatives locals.

Els PEE no han tingut un impacte significatiu sobre les diverses variables de rendiment considerades (proves de competències bàsiques i taxes de graduació i absentisme a 6è de primària i 2on i 4rt d’ESO). Això es deu, molt proba-blement, a que les activitats amb una major orientació aca-dèmica (per ex. els tallers d’estudi assistit) no són exclusius dels PEE, mentre que les actuacions més específiques dels plans (de coordinació i dinamització de l’acció educativa) tenen una influència feble i indirecte sobre el rendiment. Els impactes dels PEE semblen haver-se concentrat en la millora de la cohesió social. Els entrevistats al·ludeixen a una participació més inclusiva en les activitats extraescolars (amb alumnes que abans en quedaven exclosos per raons econòmiques o culturals), al desenvolupament d’un senti-ment de pertinença a la comunitat per efecte dels nous es-pais de convivència entre alumnes i famílies d’origen divers generats pels PEE, i a la creació d’un ambient més favora-ble a la diversitat ètnica i cultural. Els beneficis del programa s’estenen a altres aspectes ins-trumentals, com la millora de relacions entre professionals del sistema educatiu (entre diferents centres educatius, i entre centres i el Departament) i, molt especialment, un

increment de la implicació de l’administració local en l’educació.

Sobre la base dels resultats de l’avaluació i de la literatura, l’estudi planteja les següents recomanacions:

Crear una política d’entorn en diversos programes de

disseny definit. Les desviacions detectades en la imple-mentació dels PEE es deriven de la voluntat d’abastar ob-jectius diversos en una sola intervenció, amb fonaments discursius sòlids però sense un model de funcionament clar . Davant d’aquesta situació, l’oferta d’un cistell de pro-grames amb disseny i objectius ben definits (per ex. de re-forç educatiu, serveis extraescolars o de dinamització de les relacions amb l’entorn), permetria a cada territori optar per la combinació més adequada a la seva realitat, i millorar, alhora, l’orientació, gestió i rendició de comptes de les polí-tiques d’entorn.

Instituir les zones educatives com a àmbit de les políti-

ques d’entorn. La Llei d’Educació de Catalunya gene-ralitza les zones educatives com a capa de governança edu-cativa local. Com a tals, semblen el mecanisme més ade-quat per estendre les polítiques d’entorn al conjunt de Cata-lunya sense crear estructures duplicades i reforçant els ele-ments clau dels PEE: la coherència entre les diferents acti-vitats d’entorn, el treball en xarxa entre agents educatius, i un nivell de decisió local que integri diversos centres edu-catius.

Promoure un procés de diagnosi i planificació mínim

per a les polítiques d’entorn: La manca d’informació de base i de reflexions estratègiques per orientar en cada territori les polítiques d’entorn hauria de ser coberta mitjan-çant un procés que no generi costos innecessaris: el Depar-tament d’Ensenyament podria facilitar informes de dades per a cada territori amb un conjunt d’indicadors bàsics, i fer preceptiva l’elaboració d’un document estratègic succint per orientar les polítiques d’entorn.

Millorar la difusió d’experiències entre PEE: L’oferta de més oportunitats per compartir experiències i conei-

xements entre PEE satisfaria la demanda més sovint expres-sada pels actors responsables de PEE, i promouria l’aprenentatge en xarxa entre territoris i la rendició de comptes entre iguals.

Nota breu de l’informe “Avaluació dels Plans Educatius d’Entorn”, publicat per Ivàlua el gener de 2011, elaborat per Jaume Blasco, David Casado, Jordi Sanz, Lluís Ferrer i Carolina Costa

www.ivalua.cat o www.avaluacio.cat/PlaEntorn

Impactes majors en la cohesió que en el rendi-ment acadèmic

Recomanacions