Nofccabanyes

NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE

INSTITUT MANUEL DE CABANYES – VILANOVA I LA GELTRÚ

Aprovat pel Consell Escolar el 19 de setembre de 2013

2

ÍNDEX

TÍTOL PRELIMINAR ........................................................................................ 7

Títol 1: DE L’ORGANITZACIÓ DEL CENTRE ................................................ 9 Capítol 1. Dels òrgans unipersonals de govern ........................................... 9

1.1. El/La director

1.2. El/La Cap d’Estudis

1.3. EL/La Secretari/a

1.4. La Coordinació Pedagògica

Capítol 2. Dels organs de participació i gestió .......................................... 14

2.1. Dels òrgans col·legiats de govern 2.2. Claustre de professorat 2.3. Consell Escolar

Capítol 3. Dels òrgans de coordinació ....................................................... 28

3.1. Col·legiats

3.1.1. Equip Directiu

3.1.2. Comissió pedagógica

3.1.3. Els departaments didàctics

3.1.4. Els Equips docents

3.1.5. Comissió d'Atenció a la Diversitat

3.2. Unipersonals

3.2.1. Els Caps de Departament

3.2.2. Coordinació d´ ESO

3.2.3. Coordinació de Batxillerat

3.2.4. Coordinació d' Informàtica

3.2.5. Coordinació de Riscos Laborals

3.2.6. Coordinació d’Activitats i serveis escolars

3.2.7. Coordinació de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social

Capítol 4. Dels documents de gestió del centre i la seva elaboració.... 40

4.1. El projecte educatiu: revisió i modificació

4.2. La programació general anual

4.3. La memoria anual

4.4. Les normes d’organització i funcionament

3

4.5. El pressupost anual 4.6. La carta de compromís

Capítol 5. De les normes de funcionament i convivència .......................... 43

5.1.De l'alumnat

5.1.1. Horari Marc

5.1.2. Assistència a classe

5.1.3. Entrada i Sortida del centre

5.1.4. Esbarjo

5.1.5. Faltes d'assistència i retards dels alumnes

5.1.6. Expulsió de classe d'un alumne/a.

5.1.7. Lavabos, passadissos, cantina

5.1.8. Classes

5.1.9. Manteniment i neteja

5.1.10. Salut, higiene i neteja

5.1.11 Regulació de mòbils i aparells reproductors d’àudio i/o video

5.1.12. Absentisme en l'ESO i el batxillerat

5.1.13. Responsabilitat per danys

5.1.14. Faltes i delictes dins les depències del centre

5.2 Del Professorat

5.2.1. Professorat

5.2.2. Horari del professorat

5.2.3. Faltes d'assistència dels professors/es

5.2.4. Professorat de guàrdia

5.2 5.Vigilància del centre

5.3. Accidents i urgències mèdiques

5.4. Aula d'exàmens

5.5. D’altres

5.6. Normes d’ús de l’ascensor

5.7. Normes d’ús dels portàtils del centre i dels departaments

5.8. Batxillerat nocturn

TÍTOL II: DE LA COMUNITAT EDUCATIVA ................................................ 59

Capítol 1. De la comunitat educativa ....................................................................... 59

1.1. La comunitat educativa 1.2. Drets i deures

4

Capítol 2. Del professorat

2.1. Drets

2.2. Deures

2.3. Funcions del professorat a l'aula

2.4. Professor/a tutor/a

Capítol 3. Del Personal no docent

3.1. Drets

3.2. Deures

3.2.1. Personal de neteja

3.2.2. Pel funcionariat del Cos subaltern

3.2.3. Pels funcionaris del Cos Auxiliar Administratiu Capítol 4. De les famílies

4.1 Drets dels pares i mares, tutors/es o responsables legals de l’alumnat

4.2. Deures dels pares/mares de l’alumnat

4.3. Participació dels pares i mares a la vida del centre

4.3.1. L’AMPA

Capítol 5. De l’alumnat

5.1. Drets de l’alumnat

5.2. Deures de l’alumnat

5.3. Participació de l’alumnat a la vida del centre

5.3.1. Els delegats i delegades de classe i altres càrrecs. Elecció i funcions

5.3.2. Les associacions d'estudiants

5.4. Dret d'absència col·lectiva de l'alumnat

5.5. Del règim disciplinari

5.5.1 Principis generals 5.5.2.Gradació de les mesures correctores i de les sancions 5.5.3. Conductes contràries a les normes de convivència del centre i mesures correctores

5.5.3.1. Conductes o faltes lleus perjudicials per a la convivència en el centre i mesures correctores o sancionadores 5.5.3.2. Conductes greument perjudicials per a la convivència i mesures correctores o sancionadores

5.6. Procediment sancionador

5.6.1 Procediment sancionador abreujat

5.6.2. Instrucció d’expedient disciplinari

5

TÍTOL III: DE L'ORGANITZACIÓ DOCENT DEL CENTRE

CapÍtol 1. ELABORACIÓ DELS HORARIS

1.1. Dels criteris pedagògics per a la confecció dels horaris i grups. 1.2.De l’aprovació dels horaris.

1.3.Dels criteris generals per l’assignació de grups i matèries als departaments.

Capítol 2. AGRUPAMENT D’ALUMNES.

2.1.Els grups-classe. 2.2.Aula d’acollida. 2.3.L'USEE. 2.4.Grups d'atenció a la diversitat.

Capítol 3. TUTORIA DE GRUP

3.1. Pla d’acció tutorial 3.2. Funcions dels tutors/es 3.3. Criteris d'assignació d'assignació de tutories.

TÍTOL IV: DEL CURRÍCULUM

Capítol 1. EL CURRÍCULUM

1.1.El projecte curricular. 1.2.Les programacions didàctiques.

Capítol 2. L’AVALUACIÓ DELS ALUMNES

2.1. Criteris d'avaluació

2.2. Les sessions d’avaluació

2.3. Avaluació a l'ESO

2.3.1. Avaluació final ordinaria

2.3.2. Avaluació extraordinària

2.3.3. Pas de curs

2.3.4. Superació d'etapa

2.3.5. Reclamacions motivades per les qualificacions de l'ESO.

2.4. Avaluació del batxillerat

2.4.1.Avaluació final de curs

2.4.2. Proves extraordinàries

6

2.4.3. Pas de curs

2.4.4.Permanència d’un any més en el mateix curs

2.5. Avaluació dels Cicles formatius de grau superior

2.5.1. Avaluació dels cicles formatius

2.5.2. Junta d'avaluació

2.5.3. Sessions de la junta d'avaluació

2.5.4. Avaluació de les unitats formatives

2.5.5. Avaluació dels mòduls professionals

2.5.6. Avaluació dels mòduls de síntesi i de projecte

2.5.7. Avaluació del mòdul de formació en centres de treball (FCT)

2.5.8. Promoció de curs

Capítol 3. LES ACTIVITATS ESCOLARS FORA DEL RECIENTE ESCOLAR

3.1. Caràcter de les sortides

3.1.1. Les sortides tutorials

3.1.2. Les sortides curriculars

3.1.3. Les sortides lúdiques

3.1.4. Viatge de Final d'Etapa

3.2. Normes reguladores de les activitats fora del centre

3.2.1. Programació de les activitats

3.2.2. Requisits mínims: objectius, protocols, autoritzacions

3.2.3. Procediment a seguir per a totes les sortides.

3.2.4. Criteris d’aprovació de sortides

3.2.5. Criteris reguladors

7

TÍTOL PRELIMINAR

OBJECTIUS I MARC LEGAL DEL DOCUMENT DE NORMES

D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE

Les NOFC de l'institut MANUEL DE CABANYES i la seva aplicació es desenvolupara

d'acord amb els següents principis generals:

L'IES(I) MANUEL DE CABANYES és un centre públic, la titularitat del qual

correspon a la Generalitat de Catalunya.

El funcionament del centre s’ajustarà en tot moment a la normativa vigent, al

Projecte educatiu del Centre ( PEC ) i al seu Projecte Curricular ( PCC ), i

subsidiàriament, al present reglament, que tindrà com a objectiu prioritari definir les

normes de convivència, donant una atenció preferent al conjunt de factors que

afavoreixen la qualitat i millora de l’ensenyament.

Aquestes NOFC han de recollir, en el marc dels projectes educatiu i curricular, els aspectes

relatius al funcionament intern del centre en allò no específicament previst a l’ordenament

normatiu general, i contindrà la concreció en regles i normes, en drets i deures dels alumnes

i l’organització del funcionament dels recursos humans, materials i funcionals, i haurà de ser

aprovat pel Consell Escolar del centre.

Les normes que s'estableixen en aquest document són vinculants per a tots els

membres de la comunitat educativa de l'Institut:, professorat, alumnat, mares i pares del

nostre alumnat i personal d'administració i serveis.

Aquest reglament s’emmarca dins el conjunt de normes i lleis de caràcter general que

regulen el sistema educatiu:

1. La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig (BOE núm. 106 del 4 de maig), d’Educació (LOE).

2. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, (DOGC núm. 5422, 16 de juliol de 2009)

d’Educació (LEC).

8

3. El Decret 279/2006, de 4 de juliol, (DOGC núm. 4670 de 6 de juliol de 2006) de

Drets i Deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius

no universitaris de Catalunya, vigent actualment excepte per l’article 4 i el seu Títol

IV derogats pel Decret 102/2010 sobre Autonomia de Centres.

4. El Decret 102/2010, de 3 d’agost (DOGC núm. 5686 del 5 d’agost de 2010),

d’Autonomia dels Centres Educatius.

5. El Decret 155/2010, del 2 de novembre, de la Direcció dels centres educatius

públics i del personal directiu professional docent (DOGC núm. 5753 de l’11 de

novembre de 2010).

TÍTOL I: DE L'ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

9


L’Institut Manuel de Cabanyes s'organitza d'acord amb la normativa vigent

esmentada al punt 1 d’aquest document, i amb els apartats de la Resolució anual que

dóna les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres docents

públics d'ensenyament secundari de Catalunya.

Capítol 1. Dels òrgans unipersonals de govern Atenent al que estableix l’Article 139 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, són els següents:

El/La directora El/la Cap d’estudis El/la coordinador/a pedagògic/a El/la secretàri/a El/la Cap d’estudis adjunt/a

1.1. El/La director

La Direcció i responsabilitat general de l'activitat de l'Institut correspon a la Direcció, la

qual vetllarà per la coordinació de la gestió del centre, l'adequació al projecte educatiu i

la programació general. La Direcció establirà els elements organitzatius del centre

determinats pel projecte educatiu i concretats en el projecte de Direcció i, d'acord amb

les competències dels òrgans de govern i participació, adoptar i impulsar mesures per

millorar-ne l'estructura organitzativa, en el marc de les disposicions aplicables.

En concret, corresponen al director/a les funcions establertes al capítol 2, articles 3 al

12, del Decret 155/2010, del 2 de novembre, de la Direcció dels centres educatius

públics i del personal directiu professional docent (DOGC núm. 5753 de l’11 de

novembre de 2010), a l’article 142 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol (DOGC 16 de

juliol de 2009), d’Educació (LEC), i a l’article 31.3 del Decret 102/2010, de 3 d’agost

(DOGC del 5 d’agost de 2010), d’Autonomia dels Centres Educatius.


10

1.2. El/La Cap d’Estudis

Correspon a la Prefectura d’Estudis la planificació, el seguiment i l'avaluació interna de

les activitats del centre i la seva organització i coordinació sota el comandament del

director/a. Les funcions del/la cap d’estudis són les recollides a l’article 147 de la llei

12/2009, d’Educació, que explica les característiques, la composició i les funcions de

l’equip directiu.

Són funcions específiques de la Prefectura d’Estudis del centre: a. Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el si del mateix centre com amb

els centres de procedència de l’alumnat i els centres públics que imparteixen

l’educació secundària obligatòria de la zona escolar corresponent.

b. Coordinar també quan s’escaigui, les activitats escolars complementàries i

responsabilitzar-se de l’elaboració de l’horari escolar i la distribució dels grups i

professorat, de les aules i altres espais docents segons la naturalesa de l’activitat

acadèmica, escoltat el claustre.

c. Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Ensenyament i

especialment amb els equips d’assessorament psicopedagògics.

d. Substituir el/la Director/a en cas d’absència. e. Coordinar la realització de les reunions d’avaluació i presidir les sessions

d’avaluació de fi de cicle.

f. Tenir cura de la convivència escolar i la resolució de conflictes i conductes

irregulars d’acord amb l’establert en els apartats de promoció de la convivència i

règim disciplinari d’aquestes NOFC.

g. Tenir cura del control de l’assistència i la puntualitat de l’alumnat, així com de la

confecció de les estadístiques d’absentisme escolar.

h. Aquelles altres que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per disposicions

del Departament d’Ensenyament.


11

1.3. EL/La Secretari/a

Correspon a el/la Secretari/a dur a terme la gestió de l'activitat econòmica i

administrativa de l'Institut sota el comandament de la Direcció i exercir, per

delegació d'aquesta, la prefectura del personal d'administració i serveis adscrits a l'

Institut, quan la Direcció així ho determini. Les funcions del/la secretari/a són les

recollides a l’article 147 de la llei 12/2009, d’Educació, que explica les

característiques, la composició i les funcions de l’equip directiu.

Són funcions específiques de la secretària del centre:

a) Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de les

reunions pertinents.

b) Tenir cura de les tasques administratives de l’institut, atenent la seva programació

general i el calendari escolar.

c) Estendre les certificacions i els documents oficials de l’institut, amb el vist-i-plau

del director.

d) Dur a terme la gestió econòmica del centre i la comptabilitat que se’n deriva i

elaborar i custodiar la documentació preceptiva. Obrir i mantenir els comptes

necessaris en entitats financeres juntament amb el director. Elaborar el projecte

de pressupost del centre.

e) Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de

preinscripció i matriculació d’alumnes, tot garantint la seva adequació a les

disposicions vigents.

f) Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i

diligenciats d’acord amb la normativa vigent.

g) Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels

registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.

h) Confegir i mantenir l’inventari general del centre.

i) Vetllar pel manteniment i conservació general del centre, de les seves

instal·lacions, mobiliari i equipament d’acord amb les indicacions del director i

les disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparació, quan correspongui.


12

j) Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l’adquisició,

l’alienació i lloguer de béns i als contractes d’obres, serveis i subministraments,

d’acord amb la normativa vigent.

k) Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel director de l’institut

o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

1.4. La Coordinació Pedagògica

Correspon a la Coordinació Pedagògica la planificació, el seguiment i l'avaluació de

les accions educatives, activitats escolars complementàries i extraescolars que

es desenvolupen a l' Institut, sota la dependència de la Direcció. Les funcions de

la Coordinació Pedagògica són les recollides a l’article 147 de la llei 12/2009,

d’Educació, que explica les característiques, la composició i les funcions de l’equip

directiu.

Són funcions específiques de la Coordinació Pedagògica del centre:

a. Coordinar l’elaboració i l’actualització del projecte curricular del centre, tot

procurant la col·laboració i participació de tots els professors/esdel claustre en

els grups de treball. Vetllar per la seva concreció en les diferents àrees i matèries

dels cicles, etapes, nivells i graus que s’imparteixen a l’institut.

b. Vetllar per l’adequada correlació entre el procés d’aprenentatge dels alumnes

dels ensenyaments que s’imparteixen en el primer cicle de l’educació

secundària obligatòria i els corresponents als del cicle superior d’educació

primària en el si de la zona escolar corresponent.

c. Coordinar les accions formatives al llarg dels diferents cicles, etapes, nivells i

graus dels ensenyaments impartits a l’institut.

d. Vetllar per l’elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre

la diversitat dels ritmes d’aprenentatge i la singularitat de

cada alumne/a, especialment d’aquells que presentin necessitats educatives

especials, tot procurant la col·laboració i participació de tot el professorat del

claustre en els grups de treball. Proposar les modificacions curriculars que

hagin de ser autoritzades pel Departament d’Ensenyament quan escaigui.


13

e. Vetllar perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat es dugui a

terme en relació amb els objectius generals de l’etapa i amb els generals i

terminals de cada àrea o matèria, juntament amb els caps de departament.

f. Vetllar per l’adequada coherència de l’avaluació al llarg dels diferents

cicles, etapes, nivells i graus dels ensenyaments impartits al centre.

g. Vetllar per l’adequada selecció dels llibres de text, del material didàctic i

complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s’imparteixin a

l’institut, juntament amb els/les caps de departament.

h. Coordinar les accions d’investigació i innovació educatives i de formació i

reciclatge del professorat que es desenvolupin a l’institut, quan escaigui.

i. Coordinar les reunions de la Comissió d’Atenció a la Diversitat.

j. Aquelles altres funcions que li siguin encomanades per la Direcció o atribuïdes per

disposicions del Departament d’Ensenyament.

1.5. El/la Cap d’estudis adjunt/a

Depèn directament del Cap d’estudis. Exerceix les funcions de Cap d’estudis de nocturn

i de coordinació del CFGS.


14

Capítol 2. Dels organs col·legiats de govern

La base jurídica que regula el funcionament dels òrgans col·legiats es fonamenta

en els articles 146 i 148 de la llei 12/2009, d’Educació (LEC); els articles 26, 27, 28,

29, 45, 46 i 47 del decret 102/2010, d’Autonomia de Centres Educatius i les lleis

30/92, de 26 de novembre (Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del

Procediment Administratiu Comú, BOE, 27-11-92) i la llei 26/2010, de 3 d’agost, de

règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, DOGC

núm. 5686, 05-08-10.

2.1. Dels òrgans col·legiats

Són òrgans col·legiats de govern els següents: a) El claustre del professorat.

b) El consell escolar.

2.2.Claustre de professorat

El Claustre de Professorat de I'Institut Manuel de Cabanyes es regirà per l’article 146

de la llei 12/2009 d’Educació (LEC); l’article 29 del Decret 102/2010, d’Autonomia de

Centres Educatius; pel present document de Normes d’Organització i

Funcionament del Centre; i pels punts de la Resolució que donen instruccions per a

l'organització i funcionament dels centres docents públics d'ensenyament secundari

de Catalunya cada curs.

El Claustre és l'òrgan de participació del professorat en la gestió i la planificació

educativa de l'Institut. Està format per la totalitat dels professorat que

imparteix ensenyament al centre i el presideix la Direcció. En aquest sentit,

a més del professorat designats pel Departament d’Ensenyament, formaran part

del claustre el professorat que, designats pel Departament d’Ensenyament a

proposta dels ordinaris diocesans de l’Església catòlica, o designats per les

esglésies o comunitats pertanyents a la Federació d’Entitats Religioses

Evangèliques d’Espanya, la Federació de Comunitats Israelites d’Espanya o la

Comissió Islàmica d’Espanya, imparteixin ensenyaments de les seves

respectives religions als instituts dependents del Departament d’Ensenyament.


15

Com a membres del Claustre de professorat, aquests seran electors i elegibles en les

eleccions de representants dels professors/es al Consell Escolar del centre. Com a

membres del Consell Escolar del centre poden ser membres de les comissions

constituïdes al seu si.

Són funcions del Claustre de professorat les establertes a l’article 146.2 de la llei 12/2009 d’Educació (LEC), i a més:

a. Emetre informe favorable sobre la proposta de creació d’altres òrgans de

coordinació abans que el director no la presenti al Consell Escolar del centre.

b. Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i la investigació pedagògiques,

i en el de la formació del professorat de l’institut.

c. Analitzar i valorar els resultats de l’avaluació dels alumnes i del centre en general.

d. Aportar al Consell Escolar del centre criteris i propostes per a l’elaboració del

document de Normes d’Organització i Funcionament del Centre.

e. Aportar a l’equip directiu criteris pedagògics sobre distribució horària, del

pla d’estudis del centre, la utilització racional de l’espai escolar comú i de

l’equipament didàctic en general.

f. Conèixer les candidatures a la Direcció i els programes presentats pels candidats.

Funcionament del Claustre El Claustre es reunirà preceptivament una vegada cada trimestre, així com al

començament i al final de cada curs escolar, sempre i quan el convoqui el director, i també

quan ho sol·licitin, almenys , un terç dels seus membres.

L'assistència del professorat al Claustre és obligatòria, i per tant, en cas d'absència caldrà

justificar-ho adequadament.

La Presidència convocarà les sessions de Claustre, ordinàries mitjançant

notificació escrita o telemàtica dirigida als professors/es 48 hores abans de la

celebració de la reunió, i les extraodinàries amb un dia d'antelació juntament amb


16

l'Ordre del dia, i adjuntant a la convocatòria els documents necessaris perquè els

membres puguin aprovar els acords proposats i debatuts. Aquesta norma de

funcionament es contemplarà sempre que la convocatòria de Claustre no obeeixi a

un cas d’urgència real i manifesta.

La Secretària del centre estendrà acta de cada sessió del Claustre, la qual, una

vegada aprovada, passa a formar part de la documentació general del centre. La

Secretaria exposarà, uns dies abans, a la Sala de professorat una còpia de l'acta

que s'hagi d'aprovar al moment de fer la corresponent convocatòria de Claustre, o la

enviarà per mail a cada profesor/a.

2.3.Consell Escolar

El Consell Escolar de I'Institut Manuel de Cabanyes es regirà per l’article 148 de la

llei 12/2009, d’Educació (LEC); els articles 27, 28, 45, 46 i 47 del decret 102/2010

d’Autonomia dels Centres Educatius, el present document de Normes d’Organització

i Funcionament del Centre i els punts de la Resolució que donen instruccions

per a l'organització i funcionament dels centres docents públics d'ensenyament

Són funcions del Consell Escolar les esmentades a l’article 148.3 de la llei 12/2009

d’Educació (LEC).

Corresponen al consell escolar les funcions següents: a) Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres

cinquenes parts dels membres.

b) Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els

resultats.

c) Aprovar les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de

col·laboració del centre amb entitats o institucions.

d) Aprovar les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents.

e) Aprovar la carta de compromís educatiu.

f) Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.

g) Intervenir en el procediment d’admissió d’alumnes.

h) Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director o

directora.


17

i) Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes.

j) Aprovar les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i

d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.

k) Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i

conèixer l’evolució del rendiment escolar.

l) Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.

m) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

Composició del Consell Escolar Estarà format pels següents membres, d’acord amb l’article 45 del decret

102/2010 d’Autonomia dels Centres Educatius:

El/La Director/a del centre, que en serà el/la President/a.

El/La Cap d’estudis.

El/La Secretari/ària del centre amb veu i sense vot.

Vuit professors/es elegits pel Claustre.

Quatre representants elegits pels pares i mares, un d’ells serà el representant

de l'AMPA..

Quatre representants elegits pels alumnes.

Un/a representant elegit/da pel personal d’administració i serveis. Un/a representant

de l' Ajuntament.

Un/a representant del personal d'atenció educativa.

La condició de membre electe del Consell Escolar s'adquireix per quatre anys.

Cada dos anys es renovarà la meitat dels membres d’acord amb la normativa vigent.

Funcionament del Consell Escolar El funcionament del Consell Escolar es regirà per l’article 46 del decret 102/2010

d’Autonomia dels Centres Educatius i per les següents normes:

El Consell Escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i


18

sempre que el convoca la seva Presidència o ho sol·licita almenys un terç dels

seus membres. A més, preceptivament, es farà una reunió a l’inici del curs i una al

final.

La convocatòria de les reunions ordinàries i extraordinàries serà tramesa per

la Direcció, amb antelació suficient, juntament amb la documentació necessària que

hagi de ser objecte de debat, i, si s’escau, d’aprovació.

La Presidència convocarà les sessions del Consell Escolar. La convocatòria de les

sessions, ordinàries i extraordinàries, es farà mitjançant notificació escrita (via e-

mail) als interessats/des 48 hores abans, exceptuant els casos d'urgència, per tal de

disposar de temps per incorporar-hi propostes i/o documentació que els membres

hauran de fer arribar a la Secretaria. La Presidència revisarà aquestes propostes

que seran adreçades a la resta de membres amb temps suficient.

L'ordre del dia el fixarà la Presidència que serà informada, prèviament, de si hi ha

algun tema proposat pels altres membres.

La Secretària facilitarà a cadascun dels membres una còpia de l'acta que s'hagi

d'aprovar al moment de fer la corresponent convocatòria del proper Consell Escolar.

La resta de sessions seran considerades extraordinàries i es convocaran a

proposta de la Direcció o almenys d’un terç dels seus membres. Correspon a

la Direcció l'acceptació o denegació de les possibles dimissions.

Les decisions en el si del Consell Escolar es prendran normalment per consens. Si

no és possible es determinarà la decisió per majoria simple dels membres

presents del Consell Escolar, llevat dels casos, com l’aprovació o modificació del

Projecte Educatiu de Centre, que es requereix una majoria qualificada (3/5 parts dels

seus membres). En cas d'empat la Presidència dirimirà amb el seu vot de qualitat,

és a dir, decidirà la qüestió.

Procediment d’elecció dels membres del Consell Escolar del centre


19

El procediment de renovació dels membres del Consell Escolar es realitzarà

d’acord amb l’article 28 del decret 102/2010 d’Autonomia dels Centres Educatius.

Les eleccions per a la constitució o renovació dels membres del Consell Escolar

les convoca la Direcció del centre amb quinze dies d’antelació, preferentment en

dies

diferents per a cadascun dels sectors de la comunitat escolar (professorat, alumnat,

pares/mares d’alumnes i personal d’administració i serveis), dins les dates que a

aquest respecte fixi amb caràcter general el Departament d’Ensenyament. Dins els

15 dies esmentats els candidats poden donar a conèixer les seves propostes

utilitzant mitjans que no interfereixin la marxa ordinària del centre.

Amb relació als candidats dels diferents sectors:

a. Són candidats l’alumnat i el professorat del centre, els pares i mares o tutors/es

dels alumnes i el personal d’administració i serveis que presentin la seva

candidatura a la presidència de la mesa electoral corresponent, amb cinc dies

d’antelació al dia de l’elecció.

b. Aquells qui, en un mateix centre, formen part de més d’un sector de la

comunitat escolar només poden presentar-se com a candidats per a un dels

sectors.

c. Si el nombre de candidats a membres del Consell Escolar d’un determinat

sector és inferior al nombre de llocs a cobrir, tots els membres del sector

corresponent passen a ser elegibles. Si el membre elegit en aquestes

circumstàncies és un professor/a o un membre del personal d’administració i

serveis, haurà d’assumir el nomenament. Si és un pare/mare d’alumne/ao un

alumne/ai no vol assumir-lo, es farà una segona votació, i si el nou elegit tampoc

no vol assumir-lo, el lloc quedarà vacant fins a la convocatòria següent.

Amb relació a les meses electorals:


20

a. Per a cada sector de la comunitat escolar es constitueix una mesa electoral

presidida per la Direcció, encarregada d’aprovar el cens electoral, publicar amb

tres dies d’antelació a la votació la relació de candidats, organitzar la votació,

fer l’escrutini i fer constar en acta pública els resultats de la votació, així com

resoldre els dubtes i reclamacions que puguin presentar-se.

b. En tot cas, el cens electoral serà publicat al tauler d’anuncis del centre amb

set dies d’antelació a la data de la votació.

Amb relació a la constitució de la mesa electoral del Claustre de professors/es:

a. Per a l’elecció dels representants del Claustre, la mesa electoral estarà

formada per la Direcció, pel professor/a amb més antiguitat al centre i pel

professor/a amb menys antiguitat, que actua de secretari/ària. Quan

coincideixin professorat de la mateixa antiguitat, en forma part el de major o

menor edat, respectivament.

b. L’elecció s’efectua en una sessió extraordinària del Claustre convocada amb

aquest únic punt en l’ordre del dia.

c. Cada professor/a pot votar, com a representants d’aquest sector, un nombre

màxim de candidats igual al que per a aquest col·lectiu s’estableix a l’apartat

2.2.3 relatiu a la composició del Consell Escolar.

Amb relació a la constitució de la mesa electoral dels pares/mares d’alumnes: a. Per a l’elecció dels representants dels pares/mares d’alumnes la mesa electoral

està formada per la Direcció i per dos pares/mares designats per sorteig entre

tots els pares/mares o tutors/es del cens.

b. Poden ser candidats els pares i les mares o els tutors/es d’alumnes del centre

que exerceixin la pàtria potestat o la tutela d’aquests i figurin en el corresponent

cens electoral. Formen part del cens electoral totes les persones ara descrites els

fills/es o pupils/es de les quals estiguin matriculats al centre en el

moment de la convocatòria de les eleccions. Les candidatures poden presentar-

se acompanyades d’una relació de pares/mares que avalin el candidat.


21

c. Les associacions de pares/mares d’alumnes o els grups de pares/mares que

avalin un candidat poden designar-ne un que actuï a la mesa electoral com a

supervisor.

d. La Direcció, en la convocatòria de les eleccions, precisarà les hores de votació

d’acord amb les característiques del centre i la possibilitat horària de les

famílies, per garantir l’exercici del vot.

e. El nombre màxim de candidats que pot ser votat per cada elector, en el cas de

pares/mares d’alumnes, com a representants corresponents a aquest sector, és

el

que s’ha establert d’acord amb l’apartat 2.2.3 relatiu a la composició del Consell

Escolar.

Amb relació a la constitució de la mesa electoral de l’alumnat: a. Per a l’elecció dels representants de l’alumnat, la mesa electoral està formada

per la Direcció i per dos alumnes designats per sorteig entre l’alumnat del centre.

b. Poden ser candidats els/les alumnes del centre que figurin en el corresponent

cens electoral, constituït per tots aquells que estiguin matriculats en el centre

en el moment de la convocatòria de les eleccions. Les candidatures poden

presentar-se acompanyades d’una relació d’alumnes que avalin el candidat.

c. Les associacions d’alumnes o els grups d’alumnes que avalin un candidat/a

poden designar-ne un que actuï a la mesa electoral com a supervisor.

d. La Direcció, en la convocatòria de les eleccions, precisarà les hores de

votació d’acord amb les característiques del centre i la possibilitat horària de

l’alumnat, per garantir l’exercici del vot.

e. El nombre màxim de candidats que pot votar cada elector, en el cas de

l’alumnat, com a representants corresponents a aquest sector, és el que

s’ha establert d’acord amb l’apartat 2.2.3 relatiu a la composició del Consell

Escolar.


22

Amb relació a la constitució de la mesa electoral del personal

d’administració i serveis:

a. Per a l’elecció del representant del personal d’administració i serveis la

mesa electoral està formada pel director/a, el secretari/ària i el membre

amb més antiguitat en el centre del personal d’administració i serveis.

Quan coincideixi personal de la mateixa antiguitat, en formarà part el de major

edat.

b. La Direcció, en la convocatòria de les eleccions, precisarà les hores de la

votació de manera que es garanteixi que pot participar-hi tot el personal afectat.

Les votacions són personals, directes i secretes. No s’admetrà la delegació de vot ni

el vot per correu. En el cas dels pares/mares d’alumnes, pot votar el pare i la

mare o tutor/a respectiu/va, llevat que la pàtria potestat de l’alumne/aestigui

conferida en exclusiva a un dels pares, cas en el qual només aquest tindrà dret de

vot.

La condició de membre electe del Consell Escolar del centre s’adquireix per quatre

anys. Cada dos anys es renova la meitat dels membres representants dels sectors

de professorat, i de pares d’alumnes i alumnes, sens perjudici que es

cobreixin d’immediat les vacants que es produeixin. En aquest darrer supòsit la

condició de membre electe s’estendrà fins a la data de finalització prevista pel

mandat del membre substituït. El Consell Escolar del centre regula el procediment de

substitució.

Una vegada finalitzats aquests processos electorals es constitueix el Consell

Escolar del centre en el termini de quinze dies a partir de l’última elecció i es

procedeix a la formació de la Comissió Econòmica i la Comissió Permanent en

l’apartat següent. El/La secretari/a del Consell estendrà acta de la constitució i

l’enviarà l’endemà a la delegació territorial corresponent del Departament

d’Ensenyament, degudament visada pel director/a.


23

En cas de produir-se una vacant de professorat en el Consell Escolar, la vacant

serà ocupada pel següent candidat més votat en les darreres eleccions,

sempre que mantingui els requisits que el van fer ser elegible com a representant.

El nou membre ha de ser nomenat per al temps que li restava del mandat a la

persona que ha causat la vacant.

De no haver-hi cap:

S’obrirà un període de 15 dies abans d’un claustre en què el professorat que

vulgui accedir al càrrec presenti la seva sol·licitud a la Direcció del centre.

Es farà la votació dels candidats presentats. Aquella persona que obtingui més

vots serà la nova representant fins al temps de mandat que li restava a la persona

que ha causat la vacant.

De no presentar-se cap candidat la Junta Directiva farà una proposta al Claustre

que haurà de ser votada per la seva acceptació.

En cas que de produir-se una vacant en el Consell Escolar dels estaments de

pares-mares o alumnes, el/la substitut/a serà el/la candidat/a que segueixi en

nombre de vots. Si la persona és la representant de l’AMPA, serà aquesta

l’encarregada de nomenar una altra persona. En el cas del PAS i el personal

d’atenció educativa, es seguirà el mateix procediment que en el cas de pares-

mares, i si no hi hagués cap candidat/a més, seria nomenat representant d’aquests

sectors el de més antiguitat en el centre.

De no haver-hi cap: S’obrirà un període de 15 en el qua,l qualsevol membre d'aquests dos

estaments podran presentar les seves candidatures i per votació de

totes les persones que composen el cens s'escol l irà el/ la candidat/a

per cobrir la vacant.

Aquella persona que obtingui més vots serà la nova representant fins al temps de

mandat que li restava a la persona que ha causat la vacant.


24

2.3.1.De les comissions 1. Les normes d’organització i funcionament poden establir comissions d’estudi

i informació en el si del consell escolar i delimitar els àmbits d’actuació i les funcions que

se’ls encomana per tal que formulin aportacions i propostes al plenaridel consell.

2. Les comissions incorporen, en tot cas, la direcció del centre o, en la seva

representació, un altre òrgan unipersonal de direcció, un professor/a o professor/aa, i

un alumne/a o alumna o representant de les mares i els pares, sense perjudici del que

s’estableix en l’apartat següent.

3. Entre les comissions que es constitueixin en el si del consell escolar hi ha d’haver

preceptivament una comissió econòmica, integrada, com a mínim, pel director o directora,

que la presideix, el secretari o secretària i, en el seu cas, l’administrador o administradora, un

professor/a o professor/aa, un o una representant dels pares i mares i un o una representant

dels i de les alumnes. La comissió econòmica supervisa la gestió econòmica del centre i

formula, d’ofici o a requeriment del consell, les propostes que siguin escaients en aquesta

matèria.

4. El consell escolar pot autoritzar que s’incorporin d’altres persones membres

de la comunitat educativa a una comissió quan sigui d’interès per als objectius de

la comissió.

a) Comissió Econòmica. Al si del Consell Escolar es constitueix, amb

caràcter permanent, una Comissió Econòmica, integrada pelr la Direcció, que la

presideix, la Secretaria, un professor/a, un pare/mare d’alumne/ai un alumne/a,

designats pel Consell Escolar del centre d’entre els seus membres. La Comissió

Econòmica té les competències que expressament li atorga l’article 47.3 del Decret

102/2010 i aquelles altres que li delegui el Consell Escolar.

L’aprovació del pressupost i la fiscalització dels comptes anuals del centre no són

delegables.

El Consell Escolar, d'acord amb el Pla Anual presentat per l’equip Directiu, establirà

les prioritats en les activitats del centre i distribuirà els recursos econòmics. La

Comissió vetllarà pel seu compliment.


25

b) Comissió Permanent. Al si del Consell Escolar del centre es constitueix una

Comissió Permanent integrada per la Direcció, que la presideix, la Prefectura

d’Estudis i sengles representants del professorat, dels pares/mares d’alumnes i dels

alumnes, designats pel Consell Escolar del centre entre els seus membres. De la

Comissió Permanent en forma part el/la secretari/a, si s’escau, amb veu i sense vot.

El Consell Escolar del centre no pot delegar en la Comissió Permanent les

competències referides a l’elecció i el cessament de director/a, les de creació

d’òrgans de coordinació, les d’aprovació del projecte educatiu, del pressupost

i la seva liquidació, de les Normes d’Organització i Funcionament del Centre i de la

programació general anual.

c) Comissió de Convivència

El Consell Escolar del centre vetllarà pel correcte exercici dels drets i deures dels alumnes.

Per facilitar aquesta tasca es constituirà una COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA del centre

composada per:

el/la director/a, que la presideix

el/la cap d'estudis, o el/la cap d'estudis adjunt

1 professor/a

el/la pare/mare d'alumne

1 alumne/a

elegits entre els membres d'aquests sectors del Consell Escolar del centre per tots els

membreselectes del sector corresponent.

L'elecció dels membres d'aquesta comissió tindrà lloc de la manera següent:

cada estament I comunicarà al Consell Escolar, en la primera sessió ordinària del mateix

que es realitzi en cada curs escolar, el nom del seu representant que proposi com a

membre de la Comissió de Convivència, així com el nom d'un suplent. El Consell Escolar

procedirà a nomenar les I persones proposades, a no ser que per majoria absoluta

dictamini el contrari.

S'entendrà que el nomenament és per tot un curs escolar, de l'1 de setembre al 31 d'agost

del I l'any següent, i el titular podrà ser substituït pel suplent, amb el vist iplau del Consell

Escolar i quan les circumstàncies ho aconsellin.


26

Aquesta comissió tindrà com a finalitat garantir una aplicació correcta del que disposen

aquestes NOFC..

d) Comissió de normalització lingúística.

La llengua catalana ha de ser el vehicle d'expressió normal a l’Institut Manuel de Cabanyes,

tant en les activitats internes com en les de projecció externa.

Quan, a proposta de l'equip directiu, del coordinador lingüístic o d'altres membres del Consell

Escolar, aquest acordi per majoria absoluta dels seus membres que no es dóna aquesta

circumstància, a ii d'arribar a l'ús ple de la llengua catalana com a llengua vehicular i

d'aprenentatge, es constituirà una Comissió de Normalització Lingüística que assessorarà

l'equip directiu en les funcions de coordinació, impuls i manteniment de les activitats

encaminades a incentivar l'ús de la llengua catalana, i col-laborarà amb el coordinador

lingüístic en els aspectes que s'especifiquen a continuació:

1. Promoció i coordinació de les activitats previstes en la concreció anual del projecte

lingüístic del centre.

2. Informació i difusió als diferents sectors de la comunitat educativa de les mesures

d'estímul que afavoreixen 1a realització del projecte lingüístic del centre.

3. Supervisió de l'actualització bibliogràñca del centre, des del punt de vista de la

normalització lingüística.

4. Confecció de l'inventari dels recursos i gestió del pressupost assignat pel centre a les

activitats especialment programades per afavorir la normalització lingüística.

Aquesta comissió estarà formada per:

un membre de l'equip directiu designat pel director;

el coordinador lingüístic del centre;

fins a tres representants d'altres departaments o seminaris, designats pel director per

tald'adequar el disseny de programes i actuacions a la diversitat del centre;

un alurrme designat pels seus representants en el CE;

Pot també constituir-se aquesta Comissió Lingüística a proposta de l'equip directiu per tal

d'elaborar o renovar el Projecte Lingüístic de Centre (PLC), o d'assessorar-ne la seva

elaboració o renovació.


27

A l'inici de cada curs escolar, i mentre la comissió estigui funcionant, es procedirà a la

renovació d'aquells membres que ja no formin part de la comunitat educativa del centre o

que hagin canviat de càrrec. Si aquest nombre és igual o superior a tres, aleshores no caldrà

renovar a la resta de membres. En cas contrari, caldrà renovar alguns membres fins arribar a

tres, començant pel sector professorat i en última instància per l'alumne/a.

Quan les circumstàncies hagin canviat i a proposta de l'equip directiu, del coordinador

lingüístic o d'altres membres del Consell Escolar, aquest manifesti per majoria absoluta dels

seus membres que ja s'ha assolit el ple ús de la llengua catalana en el centre o s'hagi

elaborat o renovat el PLC, el director/a procedirà a dissoldre la comissió, quedant però,

oberta la possibilitat de tornar-la a constituir.

Aquesta comissió haurà d'informar anualment al CE sobre les tasques previstes així com de

la seva avaluació.

e) Comissió d'Atenció a la Diversitat

Està presidida pel Coordinador/a Pedagògic/a del centre i formada per:

a) La Direcció o la Prefectura d’Estudis

b) Coordinació d´ESO

c) Professorat d’orientació pedagògica

d) El/la tutor/a de l’Aula Oberta

e) El/la professional de l'EAP que intervingui al centre

f) L’assessor/a de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social

g) El professorat de la Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE)

Les funcions que té atribuïdes són:

a. Planificar i fer el seguiment del conjunt d'actuacions i mesures que el centre ha de

prendre per atendre la diversitat de necessitats educatives dels alumnes.

b. Establir les actuacions prioritàries del professorat d’Orientació pedagògica.

La comissió d’atenció a la diversitat es reunirà de forma preceptiva a començament i fi-

nal de curs, per tal d'establir els criteris i les pautes de treball al llarg del curs, així

com per fer-ne la valoració i recollir possibles propostes de millora. A més es reunirà, si

s'escau, per tal d’anar fent un seguiment de les intervencions.

S'estendrà acta dels acords presos en aquestes reunions.


28

Capítol 3. Dels òrgans de coordinació

3.1 Col·legiats

3.1.1. Equip Directiu El formen els càrrecs unipersonals de govern i la Coordinació Pedagògica. La seva

funció és la coordinació del govern del centre i les responsabilitats dels seus càrrecs

sota la presidència del Director/a d’acord amb el Projecte Educatiu de Centre, la

Normativa d’Organtizació i Funcionament del Centre i la Programació General Anual.

L’equip directiu es reunirà un cop per semana com a mínim.

3.1.2. Comissió pedagógica

És l'órgan de coordinació col-legiat del centre, on es pretén que conflueixin representants

de les estructures anomenades verticals del centre (departaments, seminaris, Claustre i

Junta Directiva) i de les anomenades horitzontals (equips docents, equips educatius,

tutor/a), i que sigui un marc operatiu de reflexió general del centre.

Està formada per:

El/la director/a.

El cap d'estudis i cap d'estudis adjunt.

El coordinador pedagògic.

Els caps de departament.

El coordinador d'ESO i els de nivell d'ESO, si n'hi ha.

El coordinador de Batxillerat.

El cap de seminari de Psicologia i Pedagogia.

El coordinador lingüístic.

Poden també assistir-hi aquells professors/esdel centre que el director cregui adient, quan

els temes tractats així ho aconsellin. Aquests assistents no tenen vot en la comissió.

La comissió pedagògica és el marc d'anàlisi, programació i coordinació entre les diverses

àrees curriculars del centre, on es concreta el currículum i on se'n vetlla per la seva

coherència.

La comissió es converteix així en un fòrum, autoritzat pel claustre, de discussió i

preparació dels temes generals que li són propis.

Les funcions d'aquesta comissió pedagògica són les següents:


29

1) Aportar criteris de treball per a la planificació, organització, execució i avaluació de

l'activitat pedagògica.

2) Dinamitzar i controlar les funcions dels departaments, seminaris i equips docents de

grup.

3) Coordinar les actuacions i interessos dels equips docents i dels departaments i

seminaris.

4) Donar suport iresposta a la gestió diària i institucional del centre.

5) Coordinar les programacions entre les àrees.

6) Revisar l'organització del currículum comú i variable.

7) Coordinar i elaborar propostes per al PCC.

8) Preparar els temes per al claustre.

9) Assessorar la Junta Directiva.

La comissió es reunirà preceptivament al començament i acabament de cada curs escolar,

així com un cop cada trimestre, i quan la convoqui el director, amb tres dies d'antelació

com a mínim.

3.1.3. Els departaments didactics

Integrats, d’acord amb el que estableix l’article 22 del Decret 102/2010, en quant a la

coordinació pedagògica dels centres.

Estan integrats pels professorat agrupats d'acord amb les seves especialitats i afinitat. Al

front de cada departament es nomenarà un cap de Departament.

L'estructura departamental de I'Institut Manuel de Cabanyes comprèn els departaments:

Ciències de la Naturalesa, Ciències Socials, Matemàtiques, Educació Física, Llengua

catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengües Estrangeres, Educació

Visual i Plàstica, Música i Clàssiques, Tecnologia i Orientació pedagógica.

En el si de cada DD, quan la seva complexitat ho aconselli, s'establiran seminaris, que

hauran de tenir un minim de dos (2) professor/as. Al front de cada seminari es nomenarà

un cap de seminari.


30

Quan s'agrupin DD, es crearan, corn a mínim, tants seminaris com DD s'han unit, i a més

dins d'aquest nou DD es mantindran els seminaris que existien dins dels DD que s'han

fusionat.

El nombre de seminaris i l'adscripció del professorat de l'institut als DD i als seminaris

actual, és la següent:

l) DD de Ciències socials:

Seminari de Geografia i Història.

Seminari de Filosofia.

Seminari de Religió.

Seminari d'Economia.

2) DD de Llengua catalana i literatura

3) DD de Llengua castellana i literatura

4) DD de Llengües estrangeres:

Seminari d'Anglès.

Seminari de Francès.

5) DD de Matemàtiques

6) DD de Ciències de la natura:

Seminari de Física i Química.

Seminari de Biologia i Geologia.

7) DD de Visual i plàstica

8) DD d'Educació física

9) DD de Psicologia i Pedagogia: Seminari de Psicologia i Pedagogia i l'USEE

10) DD de Música:

Seminari de Música.

Seminari de Clàssiques.

11) DD de Tecnologia

Organització i funcionament dels departaments

La Direcció assignarà a cada departament els grups de matèries i àrees que li

corresponguin.

Els DD i seminaris es reuniran quan els convoqui amb antelació suficient el seu cap de

departament o seminari, o a petició d'un terç dels seus membres. El cap de Departament


31

o de Seminari és el responsable d'anotar els acords i guardar-los-en com a documentació

del Departament o del Seminari.

Els departaments dedicaran, com a minim, el temps equivalent a dues hores setmanals a

reunions regulars de treball, amb la participació obligatòria de tots els seus membres.

Aquestes reunions hauran de quedar explicitades a l'horari dels professors/es.

Són funcions del departament didàctic:

a. Repartir, segons raons pedagògiques, les matèries i els grups assignats a cada

professor/a.

b. L’elaboració de la part dels treballs i treballs de síntesi que l’Equip Directiu

decideixi assignar a cada departament.

c. L’elaboració de la programació i dels criteris d’avaluació per a ser lliurats a l’Equip

Directiu a l’inici del curs.

d. L’elaboració documentada dels criteris d’avaluació per a ser explicada a

l’alumnat.

e. Les possibles sortides o activitats complementàries a realitzar durant el curs.

f. Mantenir actualitzat l’inventari de materials i maquinàries del departament.

g. Disposar de les actes dels acords presos en les reunions de departament.

h. Abordar en equip les possibles divergències que apareguin al llarg de l'aplicació del

programa per tal d'aportar estratègies que parteixin de la situació de l'alumnat col-

lectivament i individualment.

i. Avaluar al final de cada curs, del cicle o de l'etapa, la programació del departament,

atenent especialment als objectius generals per cicles, a la seqüenciació dels

continguts, a les opcions metodològiques, als materials curriculars i a les pautes

d'avaluació.

j. Analitzar els resultats de l'avaluació contínua, elaborar conjuntament les proves i

recuperacions, i organitzar les diferents activitats extraescolars del

departament/seminari.


32

3.1.4. Els Equips docents

Integrats, d’acord amb el que estableix l’article 22 del Decret 102/2010, en els òrgans de

coordinació.

Un equip docent està constituït pel conjunt de professors/esque imparteixen docència a un

grup-classe d'alumnes del centre, en un nivell o en una etapa. Estan coordinats en el

primer cas pel professor/a-tutor/a, que, si és possible, hauria de ser professor/a de tots els

alumnes del grup. En la resta, pels coordinadors de nivell, de cicle, de l'ESO i de BATX, si

n'hi ha, respectivament.

L'equip docent de grup ha d'actuar coordinadament en l'establiment de criteris per garantir

la correcta convivència del grup d'alumnes, la resolució de conflictes quan s'escaigui i la

informació als pares. Aquest equip docent es constitueix en Junta d'Avaluació per fer el

seguiment dels aprenentatges i adoptar les decisions resultants d'aquest seguiment. La

Junta d'Avaluació es reunirà preceptivament un cop per avaluació, i tantes vegades com la

Junta Directiva o el tutor/a ho determinin, donades les circumstàncies de funcionament del

grup.

Són funcions dels equips de nivell, de cicle o d'etapa, entre d'altres:

1.-Analitzar els principals problemes que apareixen en una promoció en un curs escolar, i

veure quines alternatives cohesionades es poden donar, atenent tant la diversitat del grup-

classe com la diversitat de l'alumnat.

2.-Coordinar totes les actuacions que es realitzin amb una determinada promoció

d'alumnes.

3.-Aplicar els criteris de promoció intercicles.

Avaluar els criteris de promoció d'alumnes i, si s'escau, elevar una proposta alternativa al

claustre de professors/esper tal d'analitzar-los i modificar-los si cal.

3.1.5. Comissió d'Atenció a la Diversitat Està presidida pel Coordinador/a Pedagògic/a del centre i formada per:


33

a) La Direcció o la prefectura d’Estudis

b) Coordinació d´ESO

c) Professorat d’orientació pedagògica

d) El/la tutor/a de l’Aula Oberta

e) El/la professional de l'EAP que intervingui al centre

f) L’assessor/a de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social

g) El professorat de la Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE) Les funcions que té atribuïdes són:

a. Planificar i fer el seguiment del conjunt d'actuacions i mesures que el centre ha de

prendre per atendre la diversitat de necessitats educatives dels alumnes.

b. Establir les actuacions prioritàries del professorat d’Orientació

pedagògica.

La comissió d’atenció a la diversitat es reunirà de forma preceptiva a començament i

final de curs, per tal d'establir els criteris i les pautes de treball al llarg del curs, així

com per fer-ne la valoració i recollir possibles propostes de millora. A més es reunirà, si

s'escau, per tal d’anar fent un seguiment de les intervencions.

S'estendrà acta dels acords presos en aquestes reunions.

3.2. Unipersonals

Els càrrecs unipersonals de coordinació es regeixen pel que estableix l’article 22 del

Decret 102/2010.

Són càrrecs de coordinació els/les caps de departament didàctic, la coordinació

TAC, la coordinació de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC), la

coordinació d’activitats i serveis escolars i la coordinació de prevenció de riscos

laborals.

La reducció global d’hores lectives dels càrrecs de coordinació i les tutories del nostre

centre ve determinada per la Resolució per la qual s’aproven les instruccions per a


34

l’organització i el funcionament dels centres docents públics d’educació secundària

3.2.1. Els/Les Caps de Departament

Correspon al/a la Cap del Departament la coordinació general de les activitats del

departament i la seva programació i avaluació.

En particular, són funcions del/de la Cap del Departament:

a. Convocar i presidir les reunions del departament i la realització de la programació

anual.

b. Coordinar el procés de concreció del currículum de les àrees i matèries

corresponents.

c. Vetllar per la coherència del currículum de les àrees i matèries al llarg dels cicles i

etapes.

d. Vetllar per l’establiment de la metodologia i didàctica educatives aplicables en la

pràctica docent.

e. Coordinar la fixació de criteris i continguts de l’avaluació de l’aprenentatge dels

alumnes en les àrees i matèries corresponents i vetllar per la seva coherència

f. Propiciar la innovació i recerca educatives i la formació permanent al si del

Departament. g. Vetllar pel manteniment de les instal·lacions pròpies de les especialitats del

departament i assessorar sobre l’adquisició didàctica corresponent.

h. Assistir a totes aquelles reunions de caps de departament que convoqui Cap

d’Estudis, la Direcció del centre o altres estaments administratius, i n’informaran el

professorat del seus departaments.

i. Responsabilitzar-se de la redacció de la memòria de les programacions didàctiques de

les àrees i matèries que imparteixin els seus membres i trametre-les a la Direcció

abans del 30 de setembre. Aquestes programacions inclouran les adaptacions

curriculars corresponents a l’alumnat dels grups d’atenció a la diversitat i

nouvinguts.


35

j. Portar la gestió econòmica del departament. Les despeses del departament

necessitaran l’autorització de la Secretaria del centre.

k. Coordinar els treballs del professorat del seu departament pel que fa a l’elaboració,

actualització i revisió de la documentació oficial del centre.

l. Responsabilitzar-se del material assignat al departament.

m. Informar l’equip directiu de qualsevol anomalia que afecti la bona marxa del

departament.

n. Custodiar les actes de les reunions de departament.

o. Responsabilitzar-sedel lliurament de les notes del alumnes amb matèries pendents de

cursos anteriors al cap d’estudis abans de les avaluacions finals.

p. Realitzar les tasques que li puguin ésser encomanades per la direcció del centre o

atribuïdes pel Departament d’Ensenyament.

El/La cap del departament convoca a les reunions de departament el professorat que

imparteix les àrees o matèries corresponents. Després de les reunions de departament i

seminari s'estendrà acta dels acords presos. En base a les actes esteses s'elaborarà una

memòria anual en què s'inclouran els projectes i activitats desenvolupades.

En acabar el curs, els membres del departament, a través del seu cap, acordaran i

lliuraran a Prefectura d’Estudis la proposta de distribució dels grups d'assignatures o

àrees que corresponen al seus membres i els criteris pedagògics que cal tenir present en

l'elaboració dels horaris. Així mateix, lliuraran a la Secretaria el llistat de llibres de text i

material complementari que l’alumnat necessitarà per al curs següent.

3.2.2. Coordinació d´ ESO

Depenen directament del coordinador pedagògic, i són nomenats pel director un cop

escoltat el/la coordinador/a pedagògic/a.

Les seves funcions són:

a. Revisar i completar el Pla d’Acció Tutorial (PAT).

b. Portar les reunions d´ Equips docents de dos cursos d’ESO i fer-ne l´ acta.


36

c. Preparar les activitats de tutor/a/aia i lliurar la planificació i el material del

PAT trimestral als tutors/es dels cursos d’ESO dels que s’encarregui.

d. Controlar el seguiment acadèmic dels alumnes (avaluació de nivell).

e. Coordinar les activitats del Treball de Síntesi dels cursos assignats.

f. Col·laborar en l’organització de les activitats del seu nivell.

g. Fer un informe a final de curs de la tasca realitzada.

h. Aquelles altres funcions que li siguin encarregades per la Direcció de l’institut.

3.2.3. Coordinació de Batxillerat.

Són funcions de la Coordinació de Batxillerat.

a. Revisar i completar el pla tutorial del nivell.

b. Coordinar i informar els/les tutors/es.

c. Avaluar amb els/les tutors/es el rendiment acadèmic dels alumnes.

d. Coordinar l’adjudicació d´optatives i fer les llistes d´alumnes.

e. Responsabilitzar-se de l’organització i coordinació dels Treballs de Recerca.

f. Organitzar l´ orientació professional i acadèmica.

g Col·laborar en l’organització de les activitats del seu nivell.

h. Aquelles altres funcions que li siguin encarregades per la Direcció de l’institut.

3.2.4. Coordinació d' Informàtica

Són nomenats pel director. Dependran directament del director o d'aquell membre de la

Junta Directiva que el director indiqui.

Són funcions d'aquests coordinadors:

Proposar a l'equip directiu del centre els criteris per a la utilització i optimització dels

recursos informàtics i per a l'adquisició de nous recursos.


37

Assessorar l'equip directiu, el professorat i el personal no docent en l'ús de les

aplicacions de gestió acadèmica del departament d'Ensenyament.

Vetllar pel manteniment de les instal-lacions i els equipaments informàtics i

telemàtics del centre.

Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments

informàtics en les diverses àrees del currículum i orientar-lo sobre la seva formació

permanent en aquest tema.

Aquelles altres que el director o secretari de l'institut li encomanin en relació amb

els recursos informàtics i telemàtics que li pugui atribuir el departament

d'Ensenyament.

Coordinar conjuntament amb el cap de departament o seminari corresponent

(actualment el departament de Tecnologia), el desenvolupament de les matèries

d'informàtica que s'imparteixen al centre.

Proposar a la junta directiva, i en particular al cap d'estudis, la distribució de l'horari

d'utilització de l'aula o aules d'informàtica.

Assessorar als departaments la coordinació de l'ús curricular dels recursos

informàtics en les diverses assignatures, matèries o especialitats.

Funcions de suport tècnic: supervisió de les instal-lacions i equipaments informàtics

i telemàtics del centre, assegurar la disponibilitat del material d'informàtica,

proposar les actuacions de manteniment d'aquest material,...

Coordinar els recursos humans que es puguin assignar per tasques de suport i/o

manteniment a les TIC del centre.

Aquelles altres que la Direcció de l’institut li encomani en relació amb els recursos

informàtics i telemàtics que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

3.2.5. Coordinació de Riscos Laborals


38

A aquesta coordinació li corresponen les funcions recollides en la Llei 4/1997, de 20 de

maig, de protecció de Catalunya (DOGC núm. 2401, de 29.5.1997).

La Coordinació de Riscos Laborals ha de tenir a punt el programa d’actuacions en

casos d’emergència, d’acord amb el Pla d’Emergència del centre. Serà la responsable

de la coordinació d’un simulacre d’emergència anual.

3.2.6. Coordinació d’Activitats i serveis escolars

Correspon a la Coordinació d’Activitats i Serveis Escolars la coordinació general de les

activitats escolars complementàries i de les activitats extraescolars del centre sota la

dependència de la Prefectura d’Estudis.

En particular, són funcions de la Coordinació d’Activitats i Serveis Escolars :

a) Elaborar la programació anual de les activitats escolars complementàries.

b) Elaborar la programació anual de les activitats extraescolars.

c) Donar a conèixer als alumnes la informació relativa a les activitats escolars

complementàries i a les activitats extraescolars.

d) Promoure i coordinar les activitats culturals i esportives.

e) Coordinar l’organització dels viatges d’estudi, els intercanvis escolars i qualsevol

altre tipus de viatge que es realitzi amb l’alumnat.

f) Distribuir els recursos econòmics destinats pel pressupost del centre entre les

activitats escolars complementàries i les activitats extraescolars.

g) Elaborar una memòria final de curs amb l’avaluació de les activitats realitzades que

s’inclourà a la memòria anual d’activitats del centre.

h) Vetllar per fer arribar un comunicat escrit a les famílies on s’informi dels detalls de les

sortides.

3.2.7. Coordinació de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social

La Direcció del centre pot nomenar una Coordinació de Llengua, Interculturalitat i

Cohesió Social que vetllarà per què s’adoptin les mesures necessàries per tal de

potenciar les actuacions planificades en matèria de llengua i cohesió social. Quan


39

aquestes mesures comportin la designació, per part de la Direcció del centre, d’un

coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesió social, serà raonable

assignar a la persona designada funcions com, per exemple:

a) Promoure en la comunitat educativa actuacions per a la sensibilització, foment i

consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador

d’un projecte educatiu plurilingüe.

b) Assessorar l'equip directiu i col·laborar en l’actualització dels documents

d’organització del centre i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’acollida i

integració de l’alumnat nouvingut, a l’atenció a l’alumnat en risc d’exclusió i a la

promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la convivència en el centre.

c) Promoure actuacions en el centre i en col·laboració amb l’entorn, per potenciar la

convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural, afavorint la

participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.

d) Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc

d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les

actuacions dels professionals externs que hi intervenen.

e) Participar amb l’equip directiu en les actuacions que es deriven del Pla educatiu

d’entorn.

f) Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesió social i del Pla

d’Acollida, per delegació de la Direcció del centre.


40

Capítol 4. Dels documents de gestió del centre i la seva elaboració

4.1. El projecte educatiu: definició, revisió i modificació

Definició

1. El projecte educatiu recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta

l’activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i,

més en general, el màxim aprofitament educatiu.

2. El projecte educatiu contribueix a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de

la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social. El projecte educatiu ha de

tenir en compte, si n’hi ha, els projectes educatius territorials.

3. Per definir o actualitzar el projecte educatiu, cada centre ha de tenir en compte les

característiques socials i culturals del context escolar i, quan escaigui, de l’entorn

productiu, i preveure les necessitats educatives de l’alumnat.

Revisió i modificació

El present PEC podrà ser modificat, ampliat o revisat a sol·licitud del director, de qualsevol

estament o de qualsevol membre de la comunitat educativa, sempre que la sol·licitud la

presenti algun representant d'aquests en el CE al director del centre.

4.2. La programació general anual

Els centres educatius han d’elaborar la programació general anual, que és la concreció de

les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el funcionament del centre per al

curs corresponent, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currículum,

les normes i tots els plans d’actuació acordats i aprovats.

4.3. La memoria anual

El projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del

centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels

objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull en la memòria anual

corresponent.

4.4. Les normes d’organització i funcionament


41

1. Els centres han de determinar les seves normes d’organització i funcionament.

2. Les normes d’organització i funcionament del centre han d’aplegar el conjunt d’acords i

decisions d’organització i de funcionament que s’hi adopten per fer possible,

en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permet assolir els objectius proposats en

el projecte educatiu del centre i en la seva programació anual.

3. Correspon al consell escolar, a proposta de la direcció del centre públic o de la titularitat

del centre privat concertat, aprovar les normes d’organització i funcionament i les seves

modificacions. En ambdós casos, es poden aprovar globalment o per parts.

4.5. El pressupost anual

El pressupost del centre és anual i únic, reflecteix la previsió de tots els ingressos i totes

les despeses a què fa referència l’article 103.2 de la Llei d’educació, amb el benentès que

queden explícitament excloses de l’àmbit de gestió econòmica del centre, d’acord amb la

normativa aplicable, les contractacions laborals de personal docent i no docent així com, en

el seu cas, els serveis de manteniment, de vigilància i de conservació del centre que

corresponguin a l’ajuntament. Tampoc no s’inclou en l’àmbit de la gestió econòmica del

centre la gestió econòmica del servei de menjador, si n’hi ha, que es regeix per normativa

específica.

2. El pressupost anual és aprovat pel consell escolar abans del 31 de gener de l’any

corresponent, a proposta de la direcció del centre. Durant l’exercici pressupostari el director

o directora, si escau, en proposa al consell escolar les modificacions que consideri

oportunes. El centre no pot comprometre despeses superiors al pressupost vigent.

4.6. La carta de compromís

1.En aplicació del projecte educatiu, cada centre ha de formular una carta de

compromís educatiu amb les famílies.

2. La carta de compromís educatiu ha d’expressar els compromisos que cada

família i el centre s’avenen a adquirir en relació amb els principis que la inspiren, i que han

de ser els necessaris per garantir la cooperació entre les accions educatives de les famílies

i la del centre educatiu en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en el

desenvolupament de les activitats educatives.


42

3. Els compromisos expressats en cada carta s’entenen en el marc del respecte als drets i

les llibertats de les famílies recollits a les lleis i pressuposen el respecte de la família al

caràcter propi del centre.

4. Els compromisos s’han de referir, com a mínim, al seguiment de l’evolució dels i de les

alumnes, a l’acceptació dels principis educatius del centre, al respecte a les conviccions

ideològiques i morals de la família en el marc dels principis i valors educatius establerts a

les lleis, a l’adopció de mesures correctores en matèria de convivència i a la comunicació

entre el centre i la família.

5. Els continguts comuns de la carta de compromís educatiu són elaborats pel centre, en el

marc de les orientacions del Departament d’Educació, amb la participació de la comunitat

escolar, i són aprovats pel consell escolar. La carta pot incloure compromisos específics

addicionals, que ambdues parts convinguin en el marc del projecte educatiu i d’acord amb

els principis i valors educatius establerts a les lleis, i és revisada periòdicament en els

termes i terminis que acordin el centre i el pare, mare o tutor/a o tutor/a legal.

L’actualització de la carta s’ha de realitzar, almenys, a l’inici de cada etapa educativa.

6. La carta de compromís educatiu i les seves modificacions és signada per la direcció del

centre públic o per la persona titular del centre privat concertat o, en el seu nom, per qui

disposin les normes d’organització i funcionament del centre, i pel pare, mare o tutor/a o

tutor/a legal de l’alumne/a. De la carta signada n’ha de quedar constància documental al

centre i a la família.


43

Capítol 5. De les normes de funcionament i convivència Entenem per normes reguladores de la convivència, totes aquelles que fan possible

l'exercici de la llibertat, responsabilitat i tolerància per part dels alumnes en les seves

relacions amb els seus professor/as, amb els seus companys, i en última instància amb

totes aquelles que fan possible la vida en societat.

Dins dels principis democràtics de convivència, és prioritària la formació dels alumnes en el

respecte dels seus drets i de les seves llibertats fonamentals.

5.1. De l'alumnat

L’horari sempre s’ajustarà a la Resolució pertinent. Des del curs 2012-2013 el marc que

va aprovar el Consell i que té l'autorització de la Directora dels SSTT de Barcelona

Comarques escolar és el següent,

5.1.1. Horari Marc

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

08:00 - 09:00

09:00 - 10:00

10:00 - 11:00

11:00 - 11:30 ESBARJO ESBARJO ESBARJO ESBARJO ESBARJO

11:30 - 12:30

12:30 - 13:30

13:30 – 14:30

TARDA

17:00 - 17:50

17:50 - 18:40

18:40 - 19:30

19:30- 19:50 ESBARJO ESBARJO ESBARJO ESBARJO ESBARJO

19:50 - 20:35

20:35 - 21:20

21:20 - 22:05

5.1.2. Assistència a classe

L’assistència a classe és obligatòria per a tot l’alumnat, tant d’ESO com de Batxillerat.


44

La puntualitat d’alumnat és imprescindible per al bon funcionament del centre.

Un cop començades les classes, cap alumne/a podrà sortir del Centre sense

autorització signada dels seus pares o representants legals.

L’alumnat de segon de batxillerat que fa matèries soltes podrà, si té autorització

paterna/materna, abandonar el centre quan no tinguin classe. Consergeria tindrà un

llistat de l’alumnat que es troba en aquesta situació i els permetrà la sortida.

Els alumnes que tinguin assignatures convalidades podran sortir del centre sempre i

quan estiguin autoritzats pels seus pares, de no ser així hauran de romandre a la

biblioteca.

5.1.3. Entrada i sortida del centre

L'hora d'entrada al centre és a les 8:00h. La porta d’entrada al centre es tanca a les 8:05H.

A partir d’aquesta hora cap alumne/a podrà entrar al centre fins les 9h, llevat que el retard

estigui justificat documentalment. De manera excepcional es permetrà l’entrada al centre,

però no a la classe, als alumnes de 1r d’ESO sempre i quan no hi hagi reincidència.

Les portes exteriors del centre romandran tancades durant tot el matí fins l’hora de sortida

a les 14:30h.

5.1.4. Esbarjo

Per als alumnes de btx i de 4t eso (amb autorització): podran sortir del centre a les 10,55 h (no hi haurà timbre).

La sortida del centre serà fins a les 11, controlada per un professor/a de guàrdia, que s’estarà a la porta exterior i deixarà sortir només els alumnes autoritzats.

Des de les 11 h fins a les 11.30 un professor/a de guàrdia romandrà a la porta d’entrada, per garantir el control en l’entrada i sortida de persones alienes al centre, sense intromissió de l’alumnat.

A les 11,30h els alumnes de 4t ESO i BTX que hagin sortit es reincorporaran al Centre i serà controlada pel professor/a de guàrdia

Per als alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO l’esbarjo comença a les 11h i un cop que soni el timbre podran sortir de l’aula, NO abans.

NO poden sortir del centre.

Si algun grup surt abans de l’hora el/la professor/a del grup serà el responsable directe a tots els efectes.


45

5.1.5. Faltes d'assistència i retards dels alumnes

a) Els pares, mares o tutors/es legals tenen l'obligació de justificar els retards i les

absències de l’alumnat. La justificació s'haurà de lliurar no més tard d’una setmana a

comptar des del dia de l’absència. .

b) Les faltes d'assistència a classe poden ser justificades o injustificades.

c) Són faltes justificades totes aquelles que són necessàries o no es poden evitar: accident,

malaltia, visita mèdica, interrupcions dels serveis de transport. Aquestes faltes es

justificaran per escrit al professor/a d'aula i al tutor/a, al qual lliuraran el justificant signat

pels pares/mares. També serà vàlid un justificant mèdic o de la companyia de

transport públic.

d) Són faltes injustificades les que es poden evitar i que responen a conductes

inadequades, falta de previsió, etc., per part dels alumnes o els seus pares/mares:

adormir-se a primeres hores del matí de forma sistemàtica, haver d’acompanyar

germans petits a l’escola, etc.

e) El professorat de l'Institut Manuel de Cabanyes registrarà les incidències dels alumnes a

la plataforma educativa del centre.

f) La comunicació de les incidències ( faltes,retards, expulsions, etc...) dels alumnes, es

comunicaran a les famílies mitjançant la plataforma educativa del centre. Les famílies

que no disposin d'accés a internet seran informades pel professor/a, el tutor/a i/o la

prefectura d'estudis mitjançant trucada telefònica i/o carta..

g) L’alumnat (tret del batxillerat i del quart amb autorització a l’hora de l’esbarjo) ha de

complir tot el seu horari dins del centre, encara que falti algun professor/a. Es a dir als

canvis de classe no es pot sortir del centre.

h) L’alumnat no podrà sortir del centre, llevat que hi hagi una causa justificada i sempre i

quan vingui algun familiar a buscar-lo.

i) Un cop soni el segon timbre els alumnes han d’estar dins les aules, asseguts i amb el

material de l’assignatura preparat damunt la taula.

j) Alumnat que ja es trobi al centre i arribi tard a una classe injustificadament:


46

1. D’ESO: el professorat el deixarà entrar i anotarà el retard a la plataforma educativa.

2. De BTX: Els alumnes de BATXILLERAT no podran entrar a classe , en aquest cas

l’alumne/a anirà a la Biblioteca o a la sala d' expulsats i el professor/a d’aula

anotarà la falta d’assistència a la plataforma educativa.

k) Els pares dels alumnes d'ESO i BATXILLERAT tenen el dret a ser informats sobre les

faltes d'assistència dels seus fills.

l) Faltes reiterades: Les reiterades faltes d’assistència i/o retard a una assignatura serà

considerada com una falta contra les normes de convivència del Centre.

Mesures correctores Nombre de faltes injustificades

1.- Notificació verbal del tutor/a l’alumne i escrita a la família per part del tutor.

Fins a 5 faltes ESO/ 5 faltes BAT

2.- Notificació escrita del tutor/a i signada pel Cap d’estudis el qual proposarà les mesures correctores previstes a la NOFC.

De 5 a 10 faltes ESO / de 10 a 15 faltes BAT

3.- Notificació escrita del tutor/a i signada pel Cap d’estudis amb l’aplicació de me-sures correctores previstes a la NOFC.

ESO: a partir de 10 faltes.

BAT: a partir de 15 faltes.

l) La comunicació de faltes reiterades no justificades, tant a l’ESO com al batxillerat, les

comunicarà el tutor/a a la família. Prefectura d’estudis en tindrà una còpia.

m) Si les faltes continuen: s’ha de passar la informació a la Junta d'Avaluació i a Prefectura

d’Estudis, per tal que decideixin les accions que creguin més adients.

n) El tutor/a informarà contínuament el coordinador de cicle en les reunions setmanals

preceptives (ESO/BTX), per tal d'unificar criteris en la comunicació de les faltes.

5.1.6. Expulsió ó de classe d'un alumne/a

a) S’entén que l'expulsió de l’alumnat no ha de ser un fet habitual, sinó que s'ha d'utilitzar

com a últim recurs


47

b) El procediment a aplicar serà el següent:

1. El professorat que expulsa l'alumnat ha de lliurar-li una tasca concreta (treball,

resum, còpia, lectura o alguna altra de més imaginativa), la qual haurà de ser

avaluada posteriorment pel mateix professorat

2. El professor/a registrarà aquesta incidència a la Plataforma Educativa del centre

3. El professorat omplirà un "Full d'expulsions" ( es pot trobar a la intranet del centre)

amb el nom de l'alumnat expulsat, la data, el motiu de l'expulsió i les consideracions

que hi vulgui fer. Després en farà tres còpies i:

enviarà l’original als pares de l'alumne/a mitjançant l’alumna/e o per correu a

través de la Secretaria del centre. L’alumne/a retornarà signat a l’endemà

d’haver-ho rebut.

una còpia l’arxivarà el mateix professor/a;

una altra la farà arribar al tutor/a.

i la tercera còpia, la donarà al cap d'estudis.

Nota: encara que aquest procediment sigui pesat i feixuc és obligatori fer-ho així,

perquè quan, donat el cas, iniciem un expedient o arriben queixes dels pares, cal

tenir constància escrita dels fets.

c) Quan un alumne/a sigui expulsat reiteradament ( 6 expulsions), el tutor/a o la junta

d'avaluació podran proposar al Director/a que iniciï la incoació d'un expedient

disciplinari. Si es donen les circumstàncies que ho justifiquin, el Director/a n’iniciarà la

incoació corresponent, nomenarà els instructors preceptius i farà les notificacions

pertinents (pares, Consell Escolar...). Es continuarà nomenant l'instructor per ordre

alfabètic, entre tot el professor/a.

d) Els alumnes expulsats, estaran a càrrec del professorat de guàrdia , els quals vetllaran

perquè l’alumne/a vagi a l’Aula Alternativa. En qualsevol cas, si les circumstàncies ho

aconsellen, podran prendre aquelles mesures o decisions que creguin més adients per

resoldre el conflicte personalment i immediatament.

e) L’acumulació d’expulsions pot donar peu a que l’alumne/a quedi exclòs de les activitats

extraescolars i sortides del centre ja siguin d’un sol dia o de mes durada.


48

5.1.7. Lavabos, passadissos, cantina

a) Esbarjo: els lavabos restaran oberts els de la planta baixa les portes d’accés pati. Per

als nois, costat B i per a les noies costat T. Seran controlats per 2 responsables de

guàrdia.

b) Hores lectives i períodes entre classes:

Per norma l’alumnat no ha de sortir de classe per anar al lavabo en el període lectiu. Si

algun alumna/e ha de sortir necessàriament, ha d’anar a consergeria a demanar la clau

i donar el seu nom i el del professor/a que li ha donat el permís.

En els cinc minuts de classe no es permet anar als lavabos, en cas d’alguna urgència

el procediment seria l’anterior.

L’alumnat no sortirà al passadís entre classe i classe quan hagi de tenir classe a la

mateixa aula.

L’alumnat que hagi de canviar d’aula, s’adreçarà a la nova aula ràpidament, sense

entretenir-se pels passadissos i sense passar pel bar.

A les aules i passadissos no es pot jugar a pilota.

No es pot anar a la cantina ni al lavabo entre classe i classe llevat de casos excepcionals.

Als lavabos del vestidors d’Educació física només pot entrar l’alumnat que en aquell moment està fent, o a ha de fer la classe d’Educació física. L’incompliment d’aquesta norma suposarà una falta perjudical per la convivència del centre

5.1.8. Classes

a) No es pot sortir de l'aula entre classe i classe per anar al lavabo. Caldrà esperar

l'arribada del professor/a dins de l'aula i en disposició de començar la classe.

b) Per sortir de l’aula, l’alumne/ahaurà de demanar permís al professor/a. Sortir sense el

seu permís constitueix una falta greument perjudicial per a la convivència

c) Les entrades i sortides a les aules han de fer-se en ordre, sense corredisses ni

empentes i sense sorolls.

d) Si un/a alumne/a arriba tard a classe el/la professor/a ha d’anotar-lo com a retard a la

Plataforma Educativa del centre.


49

e) En cas d’absència d’un/a professor/a, l’alumnat s'estarà dins de l'aula i esperarà el/la

professor/a de guàrdia.

f) Si durant una classe s'ha canviat la disposició del mobiliari a causa d'exàmens, grups

de treball, etc. els alumnes del grup hauran de deixar l'aula tal com l'hagi trobada.

g) Hi haurà un/a alumne/a, o alumnes, responsables de l’ordre i la neteja de l’aula a cada

grup. Aquest càrrec podrà ser rotatori i comporta també tancar finestres i llums i netejar

la pissarra.

h) Per acord del Consell Escolar ’alumnat de 4t d’ESO i de Batxillerat podrà sortir del

centre amb el previ consentiment dels seus pares, si ha faltat el/la professor/a de

l’última classe del matí. sempre que això sigui compatible amb la feina programada.

5.1.9. Manteniment i neteja

a) És molt important que inculquem als alumnes la necessitat de mantenir neta l'aula i tot

el centre, així com d’evitar el seu deteriorament. Així doncs, a la tutoria de cada principi

de mes es farà la corresponent neteja de les aules. També caldria passar revista als

desperfectes i donar avís a la Secretaria.

b) La periodicitat d'aquestes mesures serà avaluada en les corresponents reunions de

coordinació, i es vetllarà per part de les coordinadores de cicle pel compliment dels

objectius de l’Agenda 21.

5.1.10. Salut, higiene i neteja

a) Per raons de salut pública i a causa de la normativa vigent, cap membre de la

comunitat educativa pot fumar en tot el recinte escolar. Tampoc no es pot consumir

cap tipus de beguda alcohòlica ni cap substància nociva per a la salut.L'incompliment

d'aquesta norma constitueix una falta greument perjudicial per a la convivència del cen-

tre.

b) És obligatori utilitzar l'equipament i el calçat adeqüat a la classe d’Educació Física i

calçat adequat per aquestes classes.

c) L’alumnat estarà obligat a dur una samarreta de recanvi i una tovallola per tal de poder

netejar-se la suor i canviar-se la samarreta utilitzada per la pràctica esportiva.


50

d) No es podrà menjar res ni mastegar xiclet a les aules, laboratoris, passadissos ni a

qualsevol altra dependència interior del centre, excepte al pati i al bar tot respectant-ne

les normes d'higiene i cura del centre.

e) Cal utilitzar les papereres que hi ha tant en els espais interiors com al pati.

5.1.11. Regulació de mòbils i aparells reproductors d’àudio i/o video

Pel que fa als mòbils,aparells reproductors d’àudio i dispositius fotogràfics o de grabació,

els alumnes en cas de portar-los els han de mantenir guardats i desconnectats durant

l’horari lectiu. Qualsevol d’aquests aparells que el professorat detecti serà lliurat a

Prefectura d’Estudis on quedarà custodiat i només serà retornat als pares de l’alumne/a.

El/a professor/a que hagi fet aquesta actuació serà l’encarregat de comunicar-ho a la

família en un termini que generalment no sobrepassarà les 24 hores amb la finalitat que la

intervenció tingui un sentit educatiu.

La reincidència en l' incompliment d'aquesta norma comportarà l’aplicació de sancions ulteriors.

El centre no es fa càrrec dels desperfectes dels aparells ni de les pèrdues o robatoris.

L’utilització indeguda d’aquest aparells constitueix una falta greument perjudicial per la convivència en el centre.

5.1.12. Absentisme en l'ESO i el batxillerat

Quan en l’alumnat de l’ensenyament obligatori (ESO) es produeixi un cas d’absen -tisme

escolar, s’activarà el protocol d’actuació previst en el Pla d’Absentisme del centre. El primer

nivell d’actuació correspon al tutor/a de l’alumne/a, el qual n’informarà als seus pares; el

segon nivell correspon a la Prefectura d’Estudis; el tercer, a la CAD SOCIAL, formada pel

el coordinador pedagògic, el professional de l’EAP, i l’educador social del barri; el quart

nivell d’actuació correspon als Serveis Socials de l’Ajuntament, i el cinquè nivell correspon

als Serveis Territorials, mitjançant la Inspecció del centre i a la Comissió de Seguiment del

“Pla local d’atenció a l’absentisme escolar” de l’Ajuntament de Vilanova.

Batxillerat Normativa inici de curs(Art.11.8)

Sens perjudici del que preveu l'article 37.4 de la Llei d'educació en matèria de faltes

d'assistència i de puntualitat injustificades de l'alumne/a, l'absència injustificada,


51

sistemàtica i reiterada de l'alumne/a de batxillerat, durant 15 dies lectius, pot comportar

l'anul·lació de la matrícula de l'alumne/a. En el moment que s'arribi a acumular aquest

període d'absència, es notificarà aquesta circumstància a l'alumne/a absentista i als seus

pares o tutors/es legals en el cas d'alumnes menors d'edat. Si en el termini d'una setmana

no justifica la seva absència, la direcció del centre podrà anul·lar la matrícula de l'alumne/a

per absentisme continuat no justificat, i la seva vacant podrà ser ocupada per una altra

persona.

5.1.13. . Responsabilitat per danys

Article 38 (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació Els alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les nstallacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors/es, en els termes que determina la legislació vigent..

Qualsevol alumne/a que observi un desperfecte a les dependències del centre té

l'obligació de notificar-ho al tutor/a, a la Secretaria o a Consergeria.

Tot l’alumnat vetllarà pel bon estat de conservació i ús de les instal·lacions del centre, així

com del material comunitari.

5.1.14. Faltes i delictes dins les depències del centre

Normativa inici de curs, Art.38

" En el supòsit que es tinguin indicis racionals clars i suficients que algun alumne/a ha comès algun acte presumiblement delictiu (p. ex. tràfic d’estupefaents) o constitutiu de falta penal (p. ex. agressió), cal el següent:

Incoar des de la direcció l’expedient corresponent a l’alumne/a per escatir les seves responsabilitats, d’acord amb l’article 37 de la Llei d’educació, sens perjudici de les mesures cautelars que es puguin adoptar.

Denunciar el cas davant la policia. En el supòsit que els indicis de la presumpta comissió d’un delicte o d’una falta penal es desprenguin de la tramitació d’un expedient incoat per la direcció del centre, cal actuar d’acord amb la normativa aplicable (actualment el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius) i, en aquest sentit:


52

Un cop determinats els fets a l’expedient, cal que l’instructor n’elabori un informe i que la direcció o la titularitat el trameti al ministeri fiscal.

El mateix informe s’ha de trametre als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al

Consorci d’Educació. En el cas d’aldarulls de control difícil o impossible, produïts per alumnes o terceres persones dins el centre, la direcció del centre públic (o, si escau, qui tingui poders suficients de la titularitat del centre privat) ha d’avisar la policia a fi de restablir l’ordre públic."

5.2. DEL PROFESSORAT

5.2. 1. Professorat

a) A l’acabament i al començament de les classes cal puntualitat ja que QUALSEVOL

SUCCÉS que pugui derivar en responsabilitat civil recaurà directament en el

professor/a responsable del grup en aquell moment.

b) L’alumnat no ha de sortir de classe abans de tocar el timbre.

c) Es disposa només de 5 minuts per al canvi de classe.

d) El professorat que tingui tot el grup tancarà l’aula amb clau quan n’hagin sortit els

alumnes (esbarjo, 13,30h, 14,30, i sempre que l’aula no hagi d’ésser ocupada).

e) El professorat evitarà encarregar fotocòpies a les conserges en els cinc minuts entre

classes, ja que des de consergeria s’hauran de fer càrrec del control de la porta i del

distribuïdor de la planta baixa. Caldrà, doncs, preveure aquests encàrrecs amb prou

antelació.

f) Els fulls per a comunicats d’incidències o sol·licituds estan a disposició del professorat a

la Intranet del centre.

5.2.2. Horari del professorat

Jornada laboral de 37 hores i 30 minuts, que es distribuirà de la manera següent:

20 hores lectives, distribuïdes en cinc dies, que es destinaran a la docència directa a

l’alumnat: docència a grups classe, atenció a la diversitat, tutoria individual i en grup,

i activitats directives i de coordinació amb les dedicacions previstes per a l’exercici

d’aquestes funcions.

8 hores d’activitats d’horari fix: guàrdies i altres vigilàncies, reunions setmanals de

departament o seminari, comissió d’atenció a la diversitat, coordinacions de nivell i


53

amb especialistes per a l’atenció a la diversitat, entrevistes amb mares i pares,

manteniment del laboratori i aules específiques. L’assistència a les reunions és

obligatòria.

2 hores, no sotmeses necessàriament a horari fix, per a reunions d’avaluació, de

claustre i de consell escolar, reunions amb pares i mares, reunions de oordinació

amb altres centres, reunions amb professionals i entitats externes i altres encàrrecs

que en el marc de les seves funcions li faci el director/a del centre.

7 hores i 30 minuts de preparació de classes, correcció d’activitats, assistència a

cursos i activitats de formació…, que no hauran de fer-se necessàriament al centre.

5.2.3. Faltes d'assistència dels professors/es

D'acord amb la normativa vigent, cada centre ha d'establir el sistema de control de les

faltes d'assistència del professorat (ha d'incloure tant les activitats d'horari fix com les

reunions).

El nostre sistema inclou dues fases, no necessàriament consecutives sinó

complementàries:

a) Comunicació del propi professor/a al Director, amb antelació (o posteriorment només

quan no sigui possible fer-ho prèviament), de les hores que faltarà, tot indicant els

motius al·legats i presentant la documentació justificativa pertinent (llicència, malaltia,

permís, força major,...). En cas de malaltia convé una comunicació telefònica.

b) Control de les faltes d'assistència dels professors/esmitjançant el Comunicat de

Guàrdies.

c) Les faltes d'assistència són justificades quan hi ha:

Llicència concedida pel Departament d'Ensenyament amb motiu de matrimoni,

malaltia, accident laboral, accident no laboral, embaràs, adopció o acolliment,

funcions sindicals, estudis i assumptes propis.

Permís concedit pel Director quan prèviament ho sol·liciti el professorat per les

causes següents: naixement d'un fill, mort d'un familiar, trasllat de domicili,

realització d'exàmens finals en centres oficials, per al compliment d'un deure

inexcusable de caràcter públic o excepcional, matrimoni d'un familiar, per assistir a


54

activitats de formació del professorat quan així ho disposi la Delegació Territorial,

per encàrrec de serveis...

d) LA BAIXA MÈDICA ÉS DE NECESSÀRIA PRESENTACIÓ! Per sol·licitar la cobertura

pel substitut (ens la podeu enviar per fax o mail, després ja enviarem l’original).

e) Les faltes s’han de justificar el primer dia de la incorporació. Aquest requisit és

necessari per l’agilitat del procés. Quan es produeixi una falta d'assistència no

justificada, la Directora ho comunicarà a l'interessat.

f) A començament de mes, s'haurà de fer pública, a la sala de professors/es, una relació

de tot el professorat del centre amb les faltes d'assistència a les diferents activitats

(classes, reunions, claustres, tutories, etc.) corresponents al mes anterior. El

professorat podrà presentar a la directora les al·legacions pertinents en aquest aspecte.

L'esmentada relació es posarà en coneixement del Consell Escolar.

g) En qualsevol cas, el centre haurà d'atendre adequadament els alumnes durant les

absències del professorat derivades dels permisos o llicències. El professorat que

s’absenti, sense substitut, sempre que sigui possible deixarà feina per als seus

alumnes.

5.2.4. Professorat de guàrdia

LES GUÀRDIES SÓN DE SEIXANTA MINUTS. COMENCEN AMB L’HORA EN PUNT I

ACABEN AMB LA SEGÜENT HORA EN PUNT. (Ex: 10 – 11 h; 12,30 – 13,30 h )

Les funcions i actuacions més destacades del professorat de guàrdia són:

a) IMPORTANT! Fer un repartiment de les zones de guàrdia a la sala de

professors/esel primer dia de guàrdia. Així, quan soni el timbre de SORTIDA de

classes, cada professor/a es dirigirà a la zona de guàrdia assignat.

b) Estar present al lloc prèviament assignat, encara que no hi hagi cap tipus d'incidència,

ni se'n prevegi. Es farà càrrec de la vigilància dels passadissos i del pati -si cal-, de la

sala de professor/as, de l’Aula alternativa1 i de la Biblioteca.

c) Revisar el full de sortides del professorat . 1 Aula Alternativa ( aula expulsats)


55

Apuntar al Comunicat de Guàrdies el professorat que falti, i el grup amb el qual tenia

classe.

Deixar constància de les incidències.

d) Atendre els alumnes expulsats a l’Aula Alternativa per, on els alumnes estaran sempre

acompanyats d’un professor/a .

e) Fer-se càrrec dels grups que estiguin sense professorat i romandre a l'aula

corresponent. Lliurar als alumnes la feina que hagi deixat el professor/a absent. Si no

hi ha feina assignada fer fotocopies dels dossiers de l’assignatura que es troben a la

sala de professors/es.

f) En cas de que fos necessari portar els alumnes al pati no s’interferirà en les activitats

d’educació física.

g) Hora de l’esbarjo: vigilància del centre i del pati.

( 6 professors/es de guàrdia, més una conserge). Mensualment s’omplirà una plantilla

amb la distribució dels professors/esen els diferents espais del centre.

1) PATI: En el període comprès entre les 11 i les 11,30 h, dos professors/escontrolaran

la part central del pati i el bar. Una tercera persona controlarà la part corresponent

a Francesc Macià, així com l’entrada i sortida de persones per la porta exterior.

2) PORTA PATI, LAVABO NOIES (Banda T3,) I NOIS (Banda B2): Dos

professors/ess'encarregaran, un a cada banda d’obrir les portes dels lavabos de la

part exterior dels lavabos, vigilant que no hi hagi aldarulls i que l'accés sigui

exclusiu per a noies o nois, segons correspongui.

3) Un membre de la consergeria controlarà, al distribuïdor de la planta baixa banda B2,

l’entrada d’alumnes, de forma exclusiva i restringida a la biblioteca. *

4) Un altre membre de la consergeria tancarà la porta banda T3 de l’edifici després de

la sortida d’alumnes i la tornarà a obrir a les 11.30 h. Tancarà i obrirà totes les

portes (aules que hagin pogut quedar obertes i les dels lavabos) de tota la planta

baixa. El telèfon serà atès des de la secretaria. *

2 Banda Barcelona

3Banda Tarragona


56

5) PISOS SUPERIORS I BIBLIOTECA: El sisé professor/a tancarà (màxima

importància) i obrirà posteriorment les portes del segon pis i del primer pis

després que n’hagin sortit tots els alumnes. Es farà càrrec del control del primer

pis i de l’accés restringit a la Biblioteca.

6) Permanència de l’alumnat: els alumnes no poden estar ni a les aules ni als

passadissos. Romandran al pati o a la biblioteca.

h) Expulsions: L’alumnat s'haurà de dirigir a la Sala de professors/esi després,

acompanyat pel professor/a de guàrdia, a l’aula alternativa. El professor/a de guàrdia

en prendrà nota al full d'incidències i haurà de romandre en aquesta aula. El PG vetllarà

perquè l'alumne/aporti feina donada pel professor/a que ha expulsat l’alumne/a i que

aquest la realitzi. En el seu defecte, el PG proposarà altres tasques acadèmiques.

5.2.5 Vigilància del centre

La vigilància del Centre és responsabilitat de tots els professionals dins el seu horari lectiu

i reforçaran, en cas de necessitat, al professorat de guàrdia.

5.3. Accidents i urgències mèdiques. Actuació del professorat

Atenció sanitària a un alumne/a:

Quan l’alumnat pateixi una lesió o una indisposició i es vegi que es precisa atenció

sanitària els PP.GG o els conserges contactaran telefònicament amb els serveis

mèdics concertats i actuaran segons les seves indicacions, també hauran de telefonar

a la família . Si l’alumne/a ha d’anar a un centre hospitalari concertat el professor/a de

guàrdia l’haurà d’acompanyar i romandre amb l’alumne/a fins que arribin els seus

pares.

Centres concertats:

alumnes de primer cicle a l’Hospital de Sant Antoni

segon cicle i batxillerat al centre FEDEAR.

Aquesta incidència quedarà reflectida al Full de Guàrdies.

Si el motiu de la lesió és producte d’una agressió, s’ha de dur a l’alumne/a (ja sigui d’ESO o de Batxillerat) a l’Hospital de Sant Antoni.


57

5.4. Aula d'exàmens

a) Els exàmens es faran habitualment a l’aula del grup. Tanmateix, si es necessita un espai més ampli, es pot reservar l’Aula de Projeccions (INTRANET DEL CENTRE). Pot ser utilitzada fins i tot per dos grups-classe no gaire nombrosos. És important que la prova quedi circumscrita a l’hora de classe, per a no alterar les classes següents. Es demana al professorat que utilitza l'aula de projeccions per a fer classes que , de manera puntual, faciliti la seva utilització per a la realització d'exàmens.

5.5. D’altres

a) Recordem que l'hora de tutoria amb alumnes és lectiva tant per a l'ESO com per al BTX, i que constitueix un crèdit al llarg del curs i que és d'assistència obligada per als alumnes.

b) També cal recordar que tots els tutors/es, tant d'ESO com de BTX, heu de comunicar als pares i mares l’hora setmanal de l’horari fix per atendre les seves consultes, i que aquesta ha de figurar en l’horari propi i de l’alumne/a. Cal, doncs, que romangueu en el centre durant aquesta hora.

c) És del tot necessari que els tutors treballeu des del primer moment les normes de convivència del centre i que siguin assumides per tot l’alumnat. Fomenteu l'elecció del Delegat i Sotsdelegat de classe, tot posant de relleu la importància que tenen aquests nomenaments.

d) Així com exigim correcció als alumnes quan es dirigeixen a un professor/a, els professors també ens hem de dirigir als alumnes de la mateixa manera.

Al llarg del curs les actuacions de tutoria han de quedar reflectides en la memòria del crèdit de tutoria i en el PAT.

5.6. Normes d’ús de l’ascensor

El professorat que tingui una discapacitat permanent o transitòria disposarà d’una clau si així ho desitja.

L’alumnat amb discapacitat física permanent o transitòria sempre anirà acompanyat d’un professor/a o del PAS.

Són d’obligat compliment les limitacions de pes i de capacitat especificades en la mateixa cabina de l’ascensor.

5.7. Normes d’ús dels portàtils del centre i dels departaments

a) En el cas de ser necessari l’ús d’un portàtil del Centre en alguna activitat acadèmica fora de l’Institut, caldrà sol·licitar-ho per escrit a la Secretaria (Maria López).

b) Tots els portàtils dels Departaments i Seminaris s’han de deixar al Centre durant el mes de Juliol per a la seva revisió i manteniment.

5.8. Batxillerat nocturn.

5.8.1. Faltes d’assistència dels alumnes:

Cada professor prendrà nota diàriament de les faltes dels alumnes a la seva classe.

Periòdicament informarà el tutor del curs corresponent de les faltes reiterades, no


58

justificades, dels alumnes, especialment dels menors d’edat. A les sessions d’avaluació

es farà un recompte més detallat d’aquestes faltes.

Hauríem d’acostumar l’alumnat a justificar les faltes a cada professor. Tenint en compte

les especials característiques del Nocturn, amb alumnes que fan treballs esporàdics,

hem de ser flexibles amb aquestes justificacions, encara que, al mateix temps, per

evitar la “relaxació” i el fracàs escolar, hem de conscienciejar-los de la necessitat i de

l'obligació d’assistir a classe. És necessari el control estricte de les faltes de l’alumnat

menor d’edat.

El tutor controlarà periòdicament les faltes dels alumnes del seu grup, especialment dels

menors d’edat, i farà el recompte global a cada avaluació. Quan el nombre de faltes així

ho aconselli, es posarà en contacte amb els alumnes per prevenir-los del possible

fracàs escolar, i amb els pares si els alumnes són menors d’edat.

La inassistència reiterada i injustificable d'un alumne a una matèria tindrà efectes

negatius en la seva nota d'avaluació. Els Seminaris o Departaments recolliran, en els

seus criteris d’avaluació i en les parts corresponents a procediments i actituds, aquesta

circumstància, i com afectarà negativament la nota global de l’alumne, en la proporció

que determini el Seminari o Departament, però que no podrà superar el 30% del còmput

final de l'avaluació.

Si un alumne no es presenta a un examen convocat prèviament, ha de justificar

documentalment la seva inassistència. Si la documentés, però el motiu no fos prou

important (és a dir, quan no es tracti de malaltia, motiu familiar greu...) o la inassistència

injustificable de l'alumne fos habitual, el professor no està obligat a repetir l'examen a

aquest alumne.

5.8.2. GUÀRDIES

El professor de Guàrdia ha de restar al Centre, preferentment a la Sala de Professors, durant tot el temps de la seva guàrdia, a disposició d’alumnes i professors per al que

calgui, i ha de fer front, com a responsable durant aquest període de temps, a qualsevol imprevist que es pugui presentar.

Al començament de la seva guàrdia, haurà de comprovar les possibles absències de professors i anotar-les al Full de guàrdies, així com les incidències que es puguin

produir.

En cas d’absència temporal del bibliotecari o del conserge, haurà d’obrir la biblioteca als alumnes que ho sol·licitin i tenir-ne cura, així com controlar l’accés al Centre.

TÍTOL II: DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

59


Capítol 1. LA COMUNITAT EDUCATIVA DEL CENTRE

1.1. La comunitat educativa La comunitat educativa del centre, o comunitat escolar, és integrada pels alumnes, mares, pares o tutors/es, personal docent, altres professionals d’atenció educativa que intervenen en el procés d’ensenyament en el centre, personal d’administració i serveis del centre, i la representació municipal. En els centres sostinguts amb fons públics, els membres de la comunitat escolar estan representats en el consell escolar del centre i els seus drets i deures són els que defineix la Llei 12/2009, del 10 de juliol. 1.2. Drets i deures Són els que es recullen en els capítols 2,3,4 i 5 del TÍTOL II d’aquesta normativa.

Capítol 2. DEL PROFESSORAT

Del professorat El professorat és el col·lectiu encarregat de l'educació de l’alumnat a l'institut. Tindrà

cura que tothom conegui aquest document de Normes d’Organització i Funcionament

del Centre amb la finalitat d'assolir un clima adequat d'educació, respecte i correcció

envers les persones, el material, les dependències i les instal·lacions del centre. Les

funcions del professorat són, entre d’altres, les establertes a l’article 91 de la Llei

Orgànica 2/2006 d’Educació (LOE), a l’artícle 29 i a l’article 104 de la llei 12/2009

d’Educació (LEC)

2.1. Drets

a. A la llibertat de càtedra, d’acord amb la programació del departament didàctic

corresponent.

b. A ésser respectat tant per part de l’alumnat com dels altres membres de la

comunitat educativa.

c. A participar en els òrgans de govern del centre.


60

d. A elegir i ésser elegit per als càrrecs del centre mitjançant el Claustre de

professors/es i el Consell Escolar.

e. A ésser informat de la gestió del centre mitjançant el Claustre de professors/es i el

Consell Escolar.

f. A reunir-se lliurement al centre per tractar tant d’assumptes laborals com

pedagògics.

g. A treballar en unes instal·lacions aptes i amb material docent adient per a

desenvolupar dignament la seva tasca.

h. A contribuir a definir les orientacions pedagògiques del Centre, d’acord amb els

documents de gestió (Projecte Educatiu de Centre, etc.).

2.2. Deures

a. D’impartir classes i complir puntualment l’horari assignat.

b. Assistir als claustres, avaluacions, reunions de coordinació, reunions de

departament, així com a totes les reunions convocades per la Direcció del centre.

c. De fer-se responsable de les instal·lacions, material i ordre en el centre durant tot el

seu horari lectiu i/o fix al centre.

d. De justificar les faltes d’assistència i puntualitat d’acord amb la normativa vigent.

S’entén per falta de puntualitat o d’assistència, respectivament, el retard o

l’absència a cadascuna de les activitats incloses al seu horari lectiu i/o fix al

centre. Les faltes injustificades i els retards injustificats seran comunicats als

Serveis Territorials per la Direcció del centre.

e. D’ésser present al centre durant les activitats no lectives sempre que tinguin lloc

dins del seu horari lectiu i/o fix al centre.

f. D’atendre l’alumnat i els seus pares i mares que ho desitgin en l’horari establert a

l’efecte.

g. De dur a la pràctica la programació específica de la matèria, pel que fa als

objectius, continguts, metodologia i criteris d’avaluació elaborats amb la resta


61

dels membres del departament didàctic, sota la coordinació del Cap de

Departament. D’informar de forma clara, a començament de curs, del sistema

d’avaluació i recuperació aprovat pel departament corresponent.

h. De comunicar prèviament les activitats escolars i extraescolars no previstes

inicialment al/la Cap d’Estudis per tal d’obtenir el permís provisional

corresponent, a l’espera del permís definitiu del Consell Escolar.

i. De fomentar l’esperit cívic entre la comunitat escolar. D’implicar-se activament i de

no defugir de situacions conflictives que es donin puntualment amb alumnes,

encara que no siguin alumnes seus.

j. Controlar diàriament l’assistència dels alumnes a la seva classe, segons el Pla

d’Absentisme.

k. De mostrar els exàmens un cop corregits a l’alumnat i fer els aclariments

pertinents als qui ho demanin i entrar les notes d’avaluació d’acord amb el

calendari establert i els mitjans dels que disposi el centre.

l. De sol·licitar autorització prèvia a Prefectura d’Estudis per a tot canvi d’horari o

d’aula.

2.3. Funcions del professorat a l'aula.

a. El manteniment a les aules de l'ambient d'estudi, atenció i treball necessaris

per al correcte desenvolupament de les tasques d'ensenyament i aprenentatge.

b. El control de l'assistència de l’alumnat mitjançant els respectius registres

d'assistència. Informar als pares de les faltes d'assistència de llurs fills, i de

qualsevol incidència en el desenvolupament de la classe, per qualsevol dels

mitjans que disposi el centre.

c. El seguiment, per a cada àrea, de la programació, dels criteris i de la

metodologia d'avaluació fixats pel respectiu departament. Aquests criteris

d'avaluació es comunicaran a l’alumnat al començament del curs.

d. L’avaluació de l’alumnat segons la normativa vigent i resoldre les

reclamacions fetes per l’alumnat respecte a les qualificacions obtingudes al

llarg del curs, del cicle o de final d’etapa.


62

e. Tot el professorat vetllarà pel bon ús del material comú i de les instal·lacions

de l'institut per part de l’alumnat. El/La professor/a que faci la classe abans

de l'esbarjo i el que faci l'última classe del matí deixarà tancada l'aula. Així

mateix, i amb la col·laboració de l’encarregat del grup d’alumnat, tindrà cura

que quedin els llums apagats i les finestres tancades.

f. El control quotidià de la neteja, l’ordre, l’estat de manteniment i els desperfectes

a l'interior de l'aula. En cas de detectar-se alguna anomalia en aquest sentit,

es comunicarà immediatament a Secretaria o a Prefectura d’Estudis del centre,

així també es comunicarà el nom dels responsables -si són coneguts-

dels

desperfectes i el desenvolupament dels fets.

2.4. Professor/a tutor/a

L’acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al

desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i

moral, d’acord amb la seva edat, i comporta el seguiment individual i col·lectiu de

l’alumnat per part de tot el professorat.

Sempre que sigui possible, els/les tutors/es han de ser professors/es de tot l’alumnat del

grup.

Les actuacions associades a l’acció tutorial segueixen l’establert a l’article 15 del decret

102/2010 d’Autonomia dels Centres Educatius com a mínim, han de :

a) Informar les mares, els pares o tutors/es sobre l’evolució educativa dels seus

fills i filles, i oferir-los assessorament i atenció adequada.

b) Facilitar a pares, mares i tutors/es legals l’exercici del dret i el deure de participar

i implicar-se en el procés educatiu dels seus fills i filles.

c) Vetllar pels processos educatius de l’alumnat i promoure, especialment a

l’etapa d’educació secundària obligatòria, la implicació de cada alumne/a en el seu

procés educatiu.

d) Dur a terme la informació i l’orientació de caràcter personal, acadèmic i

professional de l’alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere.

e) Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les


63

activitats del centre.

f) Aquelles altres actuacions de caràcter individual o col·lectiu específicament

establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament, entre les

quals, en els ensenyaments professionalitzadors que escaigui, hi haurà la tutorització

de les pràctiques en les empreses.

A més els/ les tutors/es tenen les següents obligacions:

El primer dia de classe de cada curs, els tutors/es hauran de donar a conèixer les normes

de convivència dels centre als alumnes i el lloc on tant ells com els seus pares/mares

podran consultar-la.

a. Mantenir informats l’alumnat dels assumptes del centre que els puguin interessar.

b. Informar el professorat del grup sobre aquelles qüestions dels alumnes que

poden tenir influència en el seu rendiment acadèmic i/o el seu comportament al

centre.

c. Fer un seguiment individualitzat de l’alumne/a utilitzant els procediments

habituals:entrevista personal, fitxa de registre ,avaluacions, control de l’absentisme,

d. Dur a terme el Pla d'acollida per al seu alumnat, informar-los sobre els horaris, les

activitats del seu nivell acadèmic contemplades dins la Programació General Anual

de Centre, les Normes d’Organització i Funcionament del Centre, etc...

e. Desenvolupar les sessions de tutoria d'acord amb el PAT del centre, per tal de

fomentar el coneixement mutu i la integració de l’alumnat a l'institut, així com per

resoldre els problemes que es plantegin. La Coordinació Pedagògica coordinarà la

programació de l'acció tutorial per tal d’unificar les accions tutorials en els diferents

nivells. El material a utilitzar en les sessions de tutoria estarà disponible en la

intraweb del centre. Vetllaran per l’actualització del material.

f. Mantenir una reunió col·lectiva amb els pares/mares d'alumnat de la tutoria, durant

el primer trimestre de cada curs. En aquesta trobada s'informarà de les

característiques de l'institut, les normes de funcionament i conducta, el pla

d'estudis,etc.

g. Entrevistar-se amb els pares o tutors/es legals dels alumnes/as, quan el cas

ho requereixi, dins de l’horari previst. De manera excepcional, l’entrevista es podrà

fer a una altra hora prèviament acordada.

h. Fer, durant el curs, amb el pare/mare de cada alumna/e una entrevista com a mínim


64

i les que siguin necessàries per al correcte seguiment de l’alumne/a. i per informar

del seu rendiment escolar.

i. Controlar l’assistència de tot l’alumnat del grup, fer-se càrrec dels justificants signats

per les famílies o pel mateix alumnat si és major d’edat, i valorar-los. Notificar

periòdicament les faltes d’assistència o retards a les famílies i a la Prefectura

d’Estudis, segons el Pla d’Absentisme del centre.

j. Supervisar la conservació de l’aula del seu grup. Els desperfectes que s’hi puguin

produir els notificarà la tutor/a immediatament a la persona encarregada del

material.

k. Fer un seguiment del calendari d’exàmens del curs.

l. Presidir les sessions de preavaluació i d’avaluació ordinària, preparar-les

prèviament amb l’alumnat i fer constar en acta els acords presos. Vetllaran per a

que el professorat del grup del qual és tutor/a entri les notes de les matèries

d'acord amb el calendari establert per a cada avaluació.

m. Tenir cura, juntament amb la Prefectura d’Estudis, de l'elaboració dels documents

acreditatius dels resultats de l'avaluació (actes) i de la comunicació d'aquests a les

famílies (butlletins).

n. Fer arribar a les famílies els resultats del procés d'avaluació i controlar que els

alumnes retornin els butlletins de notes signats pels pares i/o mares.

o. Traslladar al departament o seminari corresponent per tal que s’estudiïn les

reclamacions sobre qualificacions fetes al llarg del curs que no s’hagin resolt

directament entre el/la professor/a i l’alumne/a afectat. Les reclamacions

formulades i la seva resolució raonada es faran constar en un acta elaborada a

aquest efecte pel tutor/a i signada pels membres de la junta d'avaluació.

p. Orientar l’alumnat en l'elecció del currículum diversificat.

q. Convocar els/les professors/es del grup, en col·laboració amb la Prefectura

d'Estudis o la Coordinació Pedagògica, quan ho consideri necessari.

r. Fer el seguiment acadèmic de cada alumne/a i portar registre de les observacions

pertinents del procés d'aprenentatge, entrevistes amb els pares, còpia dels fulls de

faltes de comportament o expedients. Els custodiarà i els posarà a disposició dels

altres professors/esde l'alumne/a.


65

s. Vetllar, amb l'ajut de la Coordinació Pedagògica i la Coordinació LIC, per a

l'adequada integració dels alumnes procedents de l'ensenyament primari i

d’incorporació tardana al centre, tot tenint cura dels casos que requereixen

especial atenció.

t. Els tutors/es podran demanar amb el vist-i-plau de la Prefectura d’Estudis o la

Coordinació Pedagògica la intervenció del psicopedagog/a del centre o el

psicòleg/oga de l’EAP per tractar els casos d'alumnat amb problemes específics o

d’incorporació tardana.

u. Els/Les tutors/es de Batxillerat orientaran l'alumnat per tal que l'elecció del seu

currículum diversificat doni resposta als seus interessos i necessitats tant actuals

com futurs.

v. Els/Les tutors/es impartiran l’hora de tutoria en el seu horari lectiu, i aquesta hora

constarà com a hora lectiva tant del grup d’alumnes/as com del tutor/a. A més,

els/les tutors/as dedicaran una hora lectiva per a atenció individual d’alumnat i/o

famílies.

Capítol 3. DEL PERSONAL NO DOCENT El personal no docent del centre el formen els integrants del personal d’administració

i serveis (PAS): personal d’administració, subaltern i de neteja, i el personal

d’atenció educativa.

3.1. Drets

a. A ser respectat en la seva dignitat personal i professional per tots els

membres de la comunitat educativa.

b. A participar, mitjançant els seus representants al Consell Escolar, en la gestió

del centre.

c. A poder expressar les seves reclamacions davant Direcció o Secretaria.

d. A poder traslladar els seus suggeriments davant Direcció o Secretaria, a fi de millorar la gestió del centre.

e. A ser informats, per part de l’equip directiu, de totes les qüestions que els

puguin afectar.


66

3.2. Deures

3.2.1. Personal de neteja

Les feines assignades al personal de neteja es regiran pel conveni

col·lectiu interprovincial pel personal de neteja de lDepartament d’Ensenyament

de la Generalitat de Catalunya.

3.2.2. Pel funcionariat del Cos subaltern

a. Obrir i tancar el centre.

b. Vigilar els espais i les persones que accedeixen al centre, demanant-les, si cal,

la seva identificació.

c. Encendre i apagar la calefacció, activar i desactivar les alarmes, i en general

tenir cura i control dels diferents subministraments: aigua, llum i gas, i

comunicar a Secretària les deficiències que, a cop d'ull, es puguin detectar

en aparells i conduccions.

d. Realitzar les tasques que requereixen la utilització de màquines de

reprografia, enquadernació i similars.

e. Custodiar el material, el mobiliari, les instal·lacions, i les claus de les diverses

dependències i assegurar-se que els locals estiguin perfectament tancats

abans de connectar el sistema d'alarma.

f. Comunicar les trucades rebudes a l’alumnat, al professorat o a l’equip directiu,

(segons s’escaigui). En cas de comunicats de retards o absències de

professorat cal fer arribar l’avís Prefectura d’Estudis, un altre membre de

l’equip directiu, o, en el seu defecte, al professorat de guàrdia.

g. Rebre i distribuir el correu, documents i objectes propis de l'activitat

administrativa del centre.

h. Informar i atendre les persones que entrin a l’Institut o que truquin i adreçar-les

a qui correspongui.

i. Realitzar, dins i fora del centre, els encàrrecs relacionats amb les seves


67

funcions que li facin des de Secretaría en el seu horari laboral.

j. Traslladar material i mobiliari quan sigui necessari.

k. Col·laborar des del seu lloc de permanència en l'ordre del centre,

atenent l'alumnat en la mesura de les seves possibilitats.

l. Altres tasques que no requereixen una especialització (per exemple, canviar

un fluorescent, però no un endoll) i que li siguin encomanades per algun

membre de l’equip directiu.

3.2.3. Pels funcionaris del Cos Auxiliar Administratiu Les funcions pròpies d’aquests funcionaris són:

a. Atenció al públic

b. Mecanografiat i despatx de correspondència . Transcripció i còpia literal de

documents.

d. Manipulació bàsica de màquines i equips d'oficina: fotocopiadores, fax,

ordinadors...

e. Registre i arxiu de documentació.

f. Treballs d’informàtica derivats dels procés de matriculació i avaluació

dels alumnes

g. Recollida i tramesa de dades mitjançant el correu electrònic i el telèfon

h. Altres de similars que li siguin encarregades pel Director/a, el/la Cap d’estudis o

Secretari/ària del centre

i. Liquidació de les assegurances escolars

j. Les tasques de correspondència i càlcul senzill que els puguin ésser

encomanades per la Secretaria del centre.

k. Custòdia de la caixa de Secretaria i del seu balanç

l. Col·laborant amb els organitzadors de viatges o activitats, elaboració dels

llistats d’alumnes, així com dels certificats necessaris.


68

m. Altres tasques auxiliars o administratives que els puguin ésser encomanades

per la Direcció i per la Secretaria del centre.

n. En general, la realització de totes les tasques indicades des dels Serveis Territorials.


69

Capítol 4. DE LES FAMÍLIES

Són els primers responsables de l'educació dels seus fills/es i signen, juntament

amb la comunitat educativa del Centre, la Carta de Compromís Educatiu

(annex 1) adaptada a les seves necessitats, en la qual s’han d’expressar els

objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte per al

desenvolupament de les activitats educatives, d’acord amb l’article 20 de la llei

12/2009 d’Educació (LEC).

4.1 Drets dels pares i mares, tutors/es o responsables legals de l’alumnat

D’acord amb l’article 25 de la llei 12/2009 d’Educació (LEC), les mares, els pares o

els tutors/es legals de l’alumnat, a més dels altres drets que els reconeix la

legislació vigent en matèria d’educació, tenen dret a rebre informació sobre:

a. El projecte educatiu

b. El caràcter propi del centre

c. Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té.

d. La carta de compromís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a

les famílies.

e. Les normes d’organització i funcionament del centre

f. Les activitats complementàries, si n’hi ha, les activitats extraescolars i els

serveis que s’ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis

tenen per a les famílies, l’aportació econòmica que, si escau, els

comporta i la resta d’informació rellevant relativa a les activitats i els serveis

oferts.

g. La programació general anual del centre

h. Les beques i els ajuts a l’estudi

i. Les mares, els pares o els/les tutors/es de l’alumnat matriculat en un centre

tenen dret a rebre informació sobre l’evolució educativa de llurs fills. Amb

aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris


70

perquè els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir

assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular per mitjà de la

tutoria.

4.2. Deures dels pares/mares de l’alumnat

D’acord amb l’article 25 de la llei 12/2009 d’Educació (LEC), les mares, els pares o

els/les tutors/es legals tenen el deure de respectar el projecte educatiu i el caràcter

propi del centre, el dret i el deure de participar activament en l’educació de llurs fills,

el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar

i el dret de participar en la vida del centre per mitjà del Consell Escolar i dels

altres instruments de què es dotin els centres en exercici de llur autonomia.

La Direcció del centre ha de promoure, en el marc de les seves competències, les

mesures adequades per a facilitar l’assistència de mares i pares a les reunions de

tutoria i l’assistència de llurs representants als Consells Escolars i als altres òrgans

de representació en què participin.

Atès que la tasca educativa no és competència exclusiva del centre, sinó un deure

dels pares i mares, no només compartit amb el centre, sinó que comença a les

pròpies llars, les mares i els pares han de responsabilitzar-se de l’assistència

puntual dels seus fills/es a totes les activitats del centre i del seguiment de

l’aprofitament que fan d’aquestes activitats.

Els pares i mares o tutors/es han de justificar de forma adient les faltes

d’assistència i/o puntualitat dels seus fills. En el cas que l’absència o retard del fill/a

sigui previsible,

haurà de ser anunciat amb antelació suficient. El professorat podrà requerrir-

los justificació documental de les absències en cas de reiteració.

Els pares i mares o tutors/es hauran d’autoritzar les sortides extraescolars

dels alumnes menors d’edat, si hi estan d’acord.

Els pares i mares o tutors/es tenen l’obligació d’assistir, amb esperit de col·laboració,

a totes les reunions, entrevistes i requeriments que els facin els professor/as,

tutors/es i membres de l’equip directiu, en l’horari establert pel centre.


71

Els pares i mares o tutors/es han d’atendre a les indicacions que es facin des del

centre referents a tot allò que contribueix a l’educació dels seus fills i al

millor funcionament del centre.

Els pares i mares o tutors/es tenen l’obligació de vetllar perquè els seus fills facin

les tasques acadèmiques proposades pel centre: estudis, treballs, exercicis,

lectures...

Els pares i mares o tutors/es han de vetllar pel compliment, per part dels seus fills,

de les possibles sancions que els siguin imposades, ajudant-los a reflexionar i a

ser responsables. En aquest sentit, el compliment de sancions té prioritat sobre

qualsevol altra activitat que l’alumne/arealitzi fora del centre, que mai no podrà

condicionar-lo.

En cas d’incompliment manifest i reiterat dels seus deures, per part dels pares i

mares o tutors/es, el centre té l’obligació de reclamar l’actuació d ‘altres instàncies

pertinents de l’Administració.

L’alumnat que intencionadament o per negligència causi danys a les instal·lacions

del centre educatiu o al seu material o el sostregui està obligat a reparar el dany

o a restituir el que hagi sostret. En tot cas, la responsabilitat civil correspon als

pares i mares o tutors/es en els termes previstos a la legislació vigent. En el cas

que un grup d’alumnes amagui la responsabilitat concreta d’algú en uns danys

produïts, tot ell haurà de fer-se responsable dels desperfectes, atès que es més

educativa l’assumpció col·lectiva de responsabilitats que la impunitat reiterada en les

faltes comesses.

Els pares i mares o tutors/es tenen l’obligació de respectar qualsevol altre

compromís que no figuri en aquestes NOFC i que consti en la Carta de Compromís

Educatiu (així

com la Direcció del centre també es compromet en el mateix sentit).

4.3. Participació dels pares i mares a la vida del centre

Els pares i mares dels alumnes exerceixen la seva participació a través de

l´associació de pares i mares i dels representants en el Consell Escolar, d’acord amb


72

l’article 26 de la llei 12/2009 d’Educació (LEC)

Participaran en la gestió educativa d’acord amb la legislació vigent i allò disposat

en aquestes normes.

Seran atesos pel professorat i tutors/es dels seus fills en els horaris fixats en la Programació General Anual del Centre.

Assistiran a les reunions convocades segons la Programació General Anual del Centre.

Rebran informació correcta i puntual del comportament i activitat acadèmica dels

seus fills.

Podran pertànyer a l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) segons els

seus reglaments específics. L’AMPA podrà tenir com a domicili social el centre

docent, prèvia autorització de la Direcció.

Defensaran els seus drets respecte a l’educació dels seus fills. Escolliran l’ensenyament de religió o els ensenyaments alternatius a la religió per

als seus fills menors d’edat.

Tenen el dret d’elegir i ser elegits membres del Consell Escolar o d’altres òrgans

amb representació de pares.

A l’horari dels tutors/es hi constarà almenys una hora per tal de poder-los rebre

amb prèvia sol·licitud d’entrevista.

Tenen dret a ser informats a principi de curs de l’horari, calendari, dates d’avaluació

i nom dels professors/es dels seus fills/es. Rebran puntualment informació

dels esdeveniments que alterin el normal desenvolupament de l’horari escolar

(vagues, sortides, jornades especials...)

4.3.1. L’AMPA

Col·laborarà en la promoció de les activitats educatives complementàriesi extraescolars

així com de la gestió dels llibres de text amb l’ajuda de la Secretaria del centre.

L’horari d’atenció a les famílies serà establert per la mateixa associació en funció de

les seves possibilitats, intentant tenir una atenció setmanal com a mínim.


73

La Direcció del centre vetllarà per mantenir un contacte continuat amb els/les

seus/ves representants i facilitarà tot allò que sigui necessari pel desenvolupament

de les seves tasques dintre de les possibilitats del centre.


74

Capítol 5. De l’alumnat 5.1.Drets de l’alumnat

D’acord amb l’article 21 de la llei 12/2009 d’Educació (LEC), l’alumnat té dret a: 1. Els/Les alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, tenen dret a rebre una

educació integral i de qualitat.

2. L’alumnat, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l’Estatut i la regulació

orgànica del dret a l’educació, té dret a:

a. Accedir a l’educació en condicions d’equitat i gaudir d’igualtat d’oportunitats.

b. Accedir a la formació permanent.

c. Rebre una educació que n’estimuli les capacitats, en tingui en compte el ritme

d’aprenentatge i n’incentivi i en valori l’esforç i el rendiment.

d. Rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés personal.

e. Ésser informats dels criteris i els procediments d’avaluació.

f. Ésser educats en la responsabilitat.

g. Gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul permanent

d’hàbits de diàleg i de cooperació.

h. Ésser educats en el discurs audiovisual.

i. Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació.

j. Rebre una atenció especial si es troben en una situació de risc que eventualment

pugui donar lloc a situacions de desemparament.

k. Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre.

l. Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent. m. Rebre

orientació, particularment en els àmbits educatiu i professional. n. Gaudir de condicions

saludables i d’accessibilitat en l’àmbit educatiu.

o. Gaudir de protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos d’infortuni familiar o

accident.


75

Qualsevol incompliment d’aquests drets podrà ser denunciat per l'afectat o els seus

representants legals per escrit al director/a del centre. També es podran presentar

davant la Delegació Territorial corresponent del Departament d'Ensenyament.

5.2. Deures de l’alumnat

D’acord amb l’article 22 de la llei 12/2009 d’Educació (LEC), l’alumnat té dret a

estudiar per aprendre, que és el deure principal de l’alumnat i comporta els deures

següents:

a) Assistir a classe.

b) Participar en les activitats educatives del centre.

c) Esforçar-se en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats

personals.

d) Respectar els altres alumnes i l’autoritat del professorat.

L’alumnat, a més dels deures que especifica l’apartat anterior, i sens perjudici de les

obligacions que els imposa la normativa vigent, té els deures següents:

a) Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa.

b) Complir les normes de convivència del centre.

c) Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre,

especialment les que l’afectin directament, com són la comunicació

professorat-pares, realització d’exercicis i proves, lliurament de justificants i

butlletins de qualificació.

d) Respectar el projecte educatiu i, si escau, el caràcter propi del centre.

e) Fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre.

f) Realitzar les tasques encomanades pels professors/esen l'exercici de les

seves funcions docents.

g) Respectar l'exercici del dret a l'estudi dels seus companys.

h) Respectar les normes de convivència acordades en aquesta normativa.


76

i) Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses, morals i

ideològiques, com també la dignitat, la integritat i la intimitat de tots els membres de

la comunitat educativa.

j) No discriminar cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement, raça,

sexe oper qualsevol altra circumstància per personal o social.

k) Respectar, utilitzar correctament i compartir els béns mobles i les instal·lacions del

centre.

l) Respectar les decisions dels òrgans unipersonals i col·legiats del centre, sens

perjudici que puguin impugnar-les davant del Director i del Consell Escolar quan

considerin que lesionen els seus drets.

m) Participar i col·laborar activament amb la resta de membres de la comunitat

educativa, per tal d'afavorir el millor exercici de l'ensenyament, de la tutoria i

orientació i de la convivència en el centre.

n) Propiciar un ambient convivència i respectar el dret dels altres alumnes què no sigui

pertorbada l'activitat normal a les aules.

o) Comunicar qualsevol greuge personal o de qualsevol altre membre de la comunitat

educativa que afecti a la convivència en el centre.

p) Complir les sancions correctament aplicades

q) L'obligació a reparar el dany o a restituir el que hagin substret quan els alumnes

hagin, intencionadament o per negligència, causat danys a les instal·lacions del

centre o al seu material o el sostregui, sens perjudici de la responsabilitat civil

corresponent als pares en els termes previstos a la legislació vigent.

5.3. Participació de l’alumnat a la vida del centre

5. 3.1. Els delegats i delegades de classe i altres càrrecs. Elecció i funcions.

L’alumnat de cada classe triarà durant els primers quinze dies del curs escolar els/les

delegats/des i altres càrrecs del grup-classe. Com a mínim hi haurà dos representants de

l’alumnat per grup-classe: delegat/da i subdelegat/da, càrrecs de nomenament obligat,

sense perjudici que el/la professor/a tutor/a o els equips docents puguin decidir la creació


77

d’altres càrrecs amb responsabilitats diverses.

Els/Les delegats/des de classe són els/les representants de l’alumnat de cada grup

davant els professorat, tutors/es, equip directiu i coordinacions.

S'escullen a cada grup per un període d’un curs complet. El subdelegat/da ajudarà al

delegat/da en les seves tasques i el/la substituirà en cas de malaltia o absència.

Les principals funcions del delegat/da són:

a. Representar els companys i companyes de classe davant els òrgans de gestió del

centre: Direcció, Coordinació, Tutor/a, etc.

b. Col·laborar amb el/la tutor/a del grup en la detecció i solució dels problemes

acadèmics, disciplinaris, etc. que sorgeixin al llarg del curs.

c. Notificar immediatament els desperfectes detectats a l'aula del grup, bé al tutor/a/ o

bé al Secretari/ària.

d. Comunicar l’absència de professorat després de 10 minuts d’iniciada la classe al

professorat de guàrdia o al/a la Cap d’Estudis o altre component de l’Equip

Directiu si es donés el cas que aquesta absència no hagués estat prevista.

e. Actuar de moderador/a i dinamitzador/a del grup-classe quan es facin reunions a la

classe per discutir i solucionar problemes del grup.

f. Col·laborar amb la Coordinació Pedagògica per dur a terme qualsevol tipus

d'activitat cultural, educativa o de lleure que es consideri interessant.

g. No podran ser candidats/es a delegat/da els/les alumnes que en el moment de

l'elecció tinguin obert un expedient disciplinari. La condició de delegat/da podrà

ser retirada a proposta del tutor/a/ o l’equip directiu per reincidir en la comissió de

faltes greus (com a mínim dues).

h. El/la tutor/a/, a proposta del grup o de l'equip docent podrà cessar el/la delegat/da

quan no compleixi correctament les tasques i funcions que li han estat

encomanades. A continuació es procedirà a una nova votació per elegir

delegat/delegada.


78

i. Participaran en el Consell de Delegats/des i a les reunions a què siguin

convocats oficialment. El Consell de Delegats/des estarà format per tots els

delegats/des i subdelegats/des dels grup-classe, els/les representants dels

alumnes al Consell Escolar.

S’establiran reunions amb periodicitat mensual entre els representants del

Consell de Delegats/des i l’equip directiu, presidides pel Director/a del centre, de

manera que el/la Secretari/ària del centre hi actuarà com a secretari/ària de la

reunió. L’acta de la reunió serà tramesa per via electrònica (e-mail) a tots els

membres del Consell de Delegats, els quals la faran pública a les sessions de

tutoria dels seus grups-classe.

El Consell de Delegats/des, mitjançant els representants de l’alumnat al

Consell Escolar, podrà sol·licitar per escrit, a la Direcció del centre o al cap

d’estudis, una reunió extraordinària del propi Consell. El/La Director/a o el/la

Cap d’Estudis la permetran si és prou motivada.

5.3.2. Les associacions d'estudiants

Al centre es podran constituir associacions d'estudiants que es regularan per

l’article 24 de la llei 12/2009 d’Educació (LEC). Es finançaran a través de les seves

quotes i de les subvencions que puguin rebre de l'Ajuntament o d'altres institucions.

L'equip directiu procurarà que disposin dels espais adients per a dur a terme les

seves tasques i reunions.

Les associacions d’estudiants es comunicaran amb l’alumnat mitjançant els

seus representants en el Consell de Delegats/des, després de sol·licitar-ho i

rebre la conformitat de la Direcció del centre.

Les activitats que proposin les associacions hauran de tenir com a objectiu prioritari

el fomentar la sana convivència de tots els membres de la comunitat educativa i

la integració activa de l’alumnat en la vida del centre.

5.4. Dret d'absència col·lectiva Artícle 24.2 Decret d'Autonomia


79

En l'ensenyament secundari obligatori a partir del 3r curs de l'ESO, i en els ensenyaments

postobligatoris el Consell Escolar pot determinar que les decisions col·lectives adoptades

per l’alumnat, en relació amb la seva assistència a classe, no tinguin la consideració de

falta ni siguin objecte de sanció quan la decisió sigui resultat de l’exercici del dret de

reunió, hagi estat prèviament comunicada pel consell de delegats i delegades a la

Direcció del centre, i es disposi de la corresponent autorització dels seus pares/mares. En

aquest sentit, l’alumnat haurà de justificar la seva absència mitjançant una autorització

dels pares/mares o tutor/a legals i només així podrà sortir del centre.

Per raons de convivència i organització, caldrà comunicar de la decisió adoptada amb

5 dies d’antelació amb un escrit dirigit al Consell Escolar, aquest s'haurà de registrar a la

secretaria del centre i haura d'explicitar el següent:

Entitat convocant

Dia de la convocatòria

Col·lectiu convocat

Motiu de la convocatòria

Activitats durant la convocatòria i horari detallat

Data de la reunió del grup classe en què es va debatre la convocatòria i es van

prendre decisions. Conclusions.

Resultat de les votacions i decisions preses especificant vots (afirmatius, negatius,

abstencions i nuls).

Noms, cognoms i signatures dels delegats de cada grup-classe

La decisió del Consell Escolar serà comunicada per escrit al Consell de Delegats amb 24

hores d'antelació al dia previst per a la inassistència a classes.

La seva decisió serà inapel·lable, i en cas de rebuig de la sol·licitud dels alumnes, els

pares no podran justificar la inassistència pels mateixos motius al·legats.

Els delegats dels grups celebraran les reunions en horari no lectiu (hora del pati, tardes

entre 15 h i 17 h), o durant l'hora de tutoria de grup.


80

El debat de les propostes per part del grup-classe i la presa de decisions s'hauran de fer a

l'hora de tutoria, preferentment, i si, per calendari no és viable, podran sol·licitar un espai a

l'institut per poder portar a terme la reunió en horari no lectiu.

La direcció del centre facilitarà als delegats el formulari amb el qual podran fer la seva

comunicació.

El centre ha de garantir el dret de l’alumnat que no desitgi secundar les decisions sobre

l’assistència a classe a romandre al centre degudament atès.

5.5. Del règim disciplinari

MARC NORMATIU

Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig (BOE 4.5.2006), d’Educació (LOE)

Llei 12/2009, de 10 de juliol (DOGC 16.7.2009), d’Educació (LEC)

Decret 102/2010, de 3 d’agost (DOGC 5.8.2010), d’autonomia de centres.

5.5.1 Principis generals.

Els alumnes no podran ser privats de l'exercici del seu dret a l'educació.

En cap cas no podran imposar-se mesures correctores ni sancions contra la integritat fí-

sica i la dignitat personal de l'alumne/a.

Aquelles conductes dels alumnes que siguin perjudicials per a la convivència del centre

seran objecte de correcció per part del professorat, l’Equip Directiu o el Consell Escolar,

en funció de la gravetat de les conductes.

Segons el que estableix l'Article 35 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol 1.- Les irregularitats en què incorrin els alumnes, si no perjudiquen greument la convivèn-

cia, comporten l’adopció de les mesures que estableixin la carta de compromís educatiu i

les normes d’organització i funcionament del centre.

2. Les conductes i els actes dels alumnes que perjudiquin greument la convivència es con-

sideren faltes i comporten la imposició de les sancions que aquesta llei determina.


81

3. Les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes són objecte de correc-

ció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d’activitats comple-

mentàries i extraescolars o la prestació de serveis escolars de menjador i transport o

d’altres organitzats pel centre. Igualment, comporten l’adopció de les mesures correctores i

sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del

recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i

afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat educativa.

El caràcter educatiu d'aquestes normes obliga a entendre-les no pas com un nivell assolit,

sinó com un procés en el qual la comunitat educativa, en especial els alumnes, va creixent.

Els incompliments de les normes de convivència han de ser valorats individualment i des

de la perspectiva de la recerca del progrés de l'alumne/a.

La imposició als alumnes de les mesures correctores i de les sancions haurà de ser pro-

porcionada a la seva conducta i haurà de tenir en compte el nivell escolar en què es troba i

les seves circumstàncies personals, familiars i socials, i contribuir, en la mesura que això

sigui possible, al manteniment i la millora del seu procés educatiu.

Es podran corregir les conductes realitzades pels alumnes dins del recinte escolar, durant

la realització d'activitats complementàries i extraescolars, i aquelles que estiguin motivades

o directament relacionades amb la vida escolar i afectin als seus companys o altres mem-

bres de la comunitat educativa, encara que siguin dutes a terme fora del recinte escolar.

A tal efecte, aquestes conductes queden agrupades en els dos blocs següents:

Conductes contràries a les normes de convivència del centre

Conductes greument perjudicials per a la convivència

5.5.2. Conductes contràries a les normes de convivència del centre i me-

sures correctores


82

Les conductes contràries a la convivència en el centre són:

1. Les que tipifica l’apartat 5.5.3 quan no siguin de caràcter greu.

2. Les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat.

3. Les conductes i irregularitats que es detallen a continuació, i en general totes

aquelles que atemptin als principis elementals d’educació, tolerància i respecte

pels altres:

a) La incorrecció o desconsideració amb altres membres de la comunitat educati-

va.

b) L’alteració injustificada del desenvolupament normal de les activitats del centre.

c) Els actes d'indisciplina i les injúries o les ofenses contra membres de la comu-

nitat educativa.

d) El fet de fomentar, aplaudir o promoure una baralla o agressió entre companys,

tot i no ser l’autor material d’una agressió.

e) El consum de tabac dins del recinte escolar o en el transcurs de qualsevol acti-

vitat acadèmica o extraescolar.

f) El consum d’alcohol o altres drogues dins del recinte escolar o en el transcurs

de qualsevol activitat acadèmica o extraescolar, així com l’assistència al Centre

o a activitats acadèmiques o extraescolars amb símptomes evidents

d’intoxicació per alcohol o altres drogues.

g) El furt o robatori de les pertinences d’altri.

h) La participació en jocs d'atzar (cartes, ...) dins del recinte escolar o en el trans-

curs de qualsevol activitat acadèmica o extraescolar.

i) Les sortides del recinte escolar en horari lectiu sense la corresponent autorit-

zació del professor/a de guàrdia, tutor/a, o equip directiu.

j) Entrar en el recinte escolar fora de l’horari lectiu sense autorització prèvia o

sense la intenció de realitzar alguna tasca educativa.

k) La utilització inadequada del material escolar (guixos, taules, cadires, pilotes,

...)

l) No portar el material escolar necessari pel treball diari, de manera reiterativa

i/o intencionada. En el primer cicle d’ESO, no portar l’Agenda Escolar.


83

m) No realitzar o negar-se a realitzar els treballs habituals de les activitats esco-

lars.

n) Destorbar sistemàticament als companys o companyes en el treball a classe.

o) No atendre les indicacions del professorat respecte a les dinàmiques de treball

o utilitzar mètodes fraudulents en l’avaluació de les diferents matèries (copiar

en un examen, ...)

p) Menjar o beure a classe. Menjar llaminadures a classe.

q) Fer ús d’aparells reproductors de música o telèfons mòbils en el recinte de

l’Institut.

r) Realitzar fotografies o gravacions no autoritzades o que atemptin contra els

drets d’imatge de membres de la comunitat educativa.

s) No fer arribar als pares comunicacions escrites referents al funcionament del

Centre o al comportament d’un mateix.

t) Canviar de grup en absència d’algun professor/a per tal d’esquivar el control

del professorat de guàrdia.Qualsevol altra incorrecció que alteri el normal des-

envolupament de l'activitat escolar que no constitueixi falta.

Les mesures i sancions aplicables per aquests comportaments són:

1) Les aplicades per qualsevol professor/a del Centre:

a) Amonestació oral.

b) Amonestació escrita i comunicació a la família.

c) Expulsió de classe. Sempre que un professor/a expulsi de classe un alumne/a,

redactarà un Comunicat explicant els fets i el farà arribar a la família, al tutor/a i

al Cap d’Estudis. En el moment de l’expulsió, el professor/a encomanarà una

tasca a l’alumne/a, el qual es dirigirà a la Sala de Professors/esper a comuni-

car-ho al professorat de guàrdia, que es farà càrrec de l’alumne/a. El professo-

rat de guàrdia el conduirà a l’Aula d’Expulsats o la Biblioteca i podrà imposar-li

feina.

d) Realització de deures suplementaris.


84

e) En el cas d’utilització inadequada de telèfons mòbils o aparells reproductors, el

professorat requisarà aquests aparells, que seran custodiats per la Prefectura

d’Estudis fins que els pares o tutors legals els vinguin a buscar.

f) Privació del temps d’esbarjo.

2) Les aplicades per l’Equip Directiu:

g) Suspensió d’activitats extraescolars o complementàries per un període màxim

de tres mesos.

h) Realització de tasques específiques que contribueixin a la millora i desenvolu-

pament de les activitats del Centre (neteja, manteniment, classificació de mate-

rials...) o bé d’estudis o deures en el Centre fora de l’horari lectiu sota la super-

visió del professorat o l’Equip Directiu. Prèviament, l’Equip Directiu ho haurà de

comunicar als pares, que hauran de donar el seu vistiplau. Preferentment, les

tasques tindrien lloc els dimecres a la tarda de 15 h a 17 h o els divendres de

13.30 h a 14.30 h. La incompareixença injustificada d’un alumne/a en aquesta

situació comportarà l’expulsió cautelar del Centre durant tres a cinc dies lec-

tius.

i) Suspensió del dret d'assistir al centre o a determinades classes, per un perío-

de màxim de deu dies lectius.

Mesures correctores i sancionadores de les faltes injustificades de puntualitat i as-

sistència:

a) Faltes de puntualitat:

Quan un alumne/a arriba tard a classe sense motiu justificat, el professor/a

pren nota de la falta de puntualitat i la pot comunicar directament als pares. El

professor/a també té la facultat de no deixar entrar l’alumne/a a classe, con-

vertint-se la falta en una falta d’assistència injustificada i quedant l’alumne/a

custodiat pel professorat de guàrdia.

L’acumulació de 5 retards injustificats en un trimestre donarà lloc a la Comu-

nicació escrita per part del tutor/a als pares i a la imposició de sancions per

part del professorat o l’equip directiu. Preferentment, les sancions seran la


85

privació del temps d’esbarjo, realització de deures suplementaris o realització

de tasques o deures en el centre fora de l’horari lectiu.

b) Faltes d’assistència:

El professorat controla diàriament les faltes d’assistència de l’alumnat i les

comunica als tutors/es. Gradació de les faltes i mesures correctores:

Mesures correctores Nombre de faltes injustificades

1.- Notificació verbal del tutor/a a l’alumne/a i escrita a la família per part del tutor/a.

Fins a 5 faltes ESO/ 5 faltes BAT.

2.- Notificació escrita del tutor/a i signada pel Cap d’estudis el qual proposarà les mesures correctores previstes a la NOFC.

De 5 a 10 faltes ESO / de 10 a 15 faltes BAT.

3.- Notificació escrita del tutor/a i signada pel Cap d’estudis amb l’aplicació de mesures correctores previstes a la NOFC. Pot donar peu a inhabilitació.

ESO: a partir de 10 faltes.

BAT: a partir de 15 faltes.

5.5.3.CONDUCTES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA CONVIVÈNCIA I MESURES CORRECTORES O SANCIONADORES .

Són les que estableix la LEC, en el Títol III, Capítol V, en l’article 37, apartats 1, 2 i 3, que es reprodueixen textualment:

1. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu

les conductes següents:

a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a al-

tres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs perti-

nences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat perso-

nal.

b) L'alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del cen-

tre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsi-

ficació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de perso-

nalitat en actes de la vida escolar.


86

c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per

a la salut, i la incitació a aquests actes.

d) La comissió reiterada d'actes contraris a les normes de convivència del centre.

2. Els actes o les conductes a què fa referència l'apartat 1 que impliquin discriminació

per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social

dels afectats s'han de considerar especialment greus.

.Les mesures i sancionas aplicables per aquests comportaments són: Segons el que estableix l'Article 37.3 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol: Les sancions que es poden imposar per la comissió d'alguna de les faltes tipificades per

l'apartat 1 són la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complemen-

tàries o la suspensió del dret d'assistir al centre o a determinades classes, en tots dos su-

pòsits per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del

curs acadèmic, si són menys de tres mesos, o bé la inhabilitació definitiva per a cursar es-

tudis al centre

5.5.4. Gradació de les mesures correctores i de les sancions Artícle 24.3 Decret d'Autonomia de Centres

Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades a

l’article 37.1 de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris següents:

a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.

b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat

afectat i de la resta de l’alumnat.

d) L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors/es legals, en el marc

de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció

de manera compartida.

e) La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.

f) La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.


87

4. En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l’article 37.1 de la Llei d’educació

s’han de considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s’han d’acordar de

manera proporcionada a aquesta especial gravetat, quan impliquin discriminació per raó de

gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de terceres

persones que resultin afectades per l’actuació a corregir.

S’han de considerar circumstàncies que poden intensificar la gravetat de l’actuació

de l’alumnat:

a. Que l’acte comès atempti contra el deure de no discriminar a cap membre de

la comunitat educativa, per raó de naixement, raça, sexe, religió o per qual-

sevol altra circumstància personal o social.

b. Que l’acte comès comporti danys, injúries o ofenses a companys d’edat inferior

o als incorporats recentment al centre.

c. La premeditació i la reiteració.

d. Col·lectivitat i/o publicitat manifesta.

Prescripció Els actes i incorreccions considerades conductes contràries a les normes de con-vivència (faltes lleus) prescriu en el transcurs del termini de tres mesos comptats a partir de la seva comissió. 5.6. PROCEDIMENT SANCIONADOR

S’entén que l’aplicació de sancions és un últim recurs i no una finalitat del procés educatiu.

Davant la comissió de conductes contràries a la convivència, es procurarà, com a primera

mesura correctora, parlar amb l’alumne/a per fer-li veure el caràcter negatiu de la seva acti-

tud i fer-lo reflexionar al respecte. Una segona mesura correctora és la redacció, per part

del professorat, dels Comunicats d’amonestació o expulsió pertinents quan un alumne/a

ha comès una de les conductes de l’apartat anterior. El coneixement dels fets per part de la

família és necessari i en molts cops contribueix a la millora de les actituds de l’alumnat. En

el cas de conflictes entre alumnes existeix la possibilitat de mediació, a través del profes-

sorat o d’alumnat voluntari, per tal de resoldre el conflicte i evitar-ne de nous.


88

Quan sigui necessari per garantir el normal desenvolupament de l'activitat del centre, i

també sempre que un alumne/a acumuli 5 Comunicats d’expulsió o amonestació en un

mateix curs, la Direcció, per pròpia iniciativa o a proposta de qualsevol membre de la Co-

municat Educativa, executarà alguna de les sancions previstes en l’apartat anterior. La Di-

recció del centre comunicarà al ministeri fiscal i a la direcció dels Serveis Territorials del

Departament d'Ensenyament qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta. Això

no serà obstacle per a la continuació del procediment sancionador fins a la seva resolució

i aplicació de la sanció quan correspongui. Igualment, els alumnes que, intencionadament

o per negligència, causin danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin

material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la res-

ponsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tu-

tors/es, en els termes que determina la legislació vigent. (Art. 38, LEC)

Tal com preveu el Decret d’Autonomia de Centres, només es podran sancionar les conduc-

tes greument perjudicials per a la convivència mitjançant un dels procediments següents:

5.6.1 PROCEDIMENT SANCIONADOR ABREUJAT

Regulat en l’article 25, punt 7, del Decret d’Autonomia de Centres, que es reprodueix tex-

tualment:

7. Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la con-

vivència, l'alumne/a, i la seva família en els i les menors d'edat, reconeixen de manera im-

mediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica

directament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escrita del reconeixement de la

falta comesa i de l'acceptació de la sanció per part de l'alumne/a i, en els i les menors d'e-

dat, del seu pare, mare o tutor/a legal.

En l’Annex figura el model de document de Procediment Sancionador Abreujat on queda constància escrita del reconeixement de la falta comesa per part de l’alumne/a i els pares o tutors/es legals.

5.6.2. INSTRUCCIÓ D’EXPEDIENT DISCIPLINARI


89

Regulada en l’article 25, punts 1 a 6, del Decret d’Autonomia de Centres, que es repro-

dueixen textualment:

1. Les faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre tipificades a l'article

37.1 de la Llei d'educació es corregeixen mitjançant una sanció de les previstes a l'article

37.3 de la Llei esmentada. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la reso-

lució de l'expedient incoat a l'efecte, sense perjudici que la mesura correctora incorpori al-

guna activitat d'utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que

es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient.

2. La instrucció de l'expedient a què fa referència l'apartat anterior correspon a un o una

docent amb designació a càrrec de la direcció del centre. A l'expedient s'estableixen els

fets, i la responsabilitat de l'alumnat implicat, i es proposa la sanció així com, si escau, les

activitats d'utilitat social per al centre i, en el seu cas, l'import de reparació o restitució dels

danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l'actuació que se sanciona.

3. De la incoació de l'expedient la direcció del centre n'informa l'alumnat afectat i, en el cas

de menors de 18 anys, també els progenitors o tutors/es legals. Sense perjudici de les al-

tres actuacions d'instrucció que es considerin oportunes, abans de formular la proposta de-

finitiva de resolució, l'instructor o instructora de l'expedient ha d'escoltar l'alumnat afectat, i

també els progenitors o tutors/es legals, i els ha de donar vista de l'expedient completat fins

a la proposta de resolució provisional per tal que puguin manifestar la seva conformitat

amb allò que a l'expedient s'estableix i es proposa o hi puguin formular al·legacions. El

termini per realitzar el tràmit de vista de l'expedient, de la realització del qual n'ha de que-

dar constància escrita, és de cinc dies lectius i el termini per formular-hi al·legacions és de

cinc dies lectius més.

4. Per tal d'evitar perjudicis majors a l'educació de l'alumnat afectat o a la de la resta d'a-

lumnat del centre, en incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de manera ex-

cepcional, una suspensió provisional d'assistència a classe per un mínim de tres dies lec-

tius prorrogables fins a un màxim de 20 dies lectius, que ha de constar en la resolució de la

direcció que incoa l'expedient. Aquesta suspensió pot comportar la no-assistència al cen-

tre. Altrament, l'alumne/ahaurà d'assistir al centre, però no podrà participar en les activitats

lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional d'assistència a classe. En tot

cas, en la suspensió provisional d'assistència a classe, que s'ha de considerar a compte de

la sanció, s'han de determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant

aquest període.


90

5. Un cop resolt l'expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels progenitors o tu-

tors/es legals, o de l'alumnat afectat si és major d'edat, el consell escolar pot revisar la

sanció aplicada, sens perjudici, de la presentació dels recursos o reclamacions pertinents

davant els serveis territorials corresponents. En qualsevol cas, la direcció del centre ha

d'informar periòdicament el consell escolar dels expedients que s'han resolt. Les faltes i

sancions a què es refereix aquest article prescriuen, respectivament, als tres mesos de la

seva comissió i de la seva imposició.

6. Per garantir l'efecte educatiu de l'aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del

dret a assistir temporalment al centre en les etapes d'escolarització obligatòria es procurarà

l'acord del pare, mare o tutor/a legal. Quan no s'obtingui aquest acord, la resolució que im-

posa la sanció expressarà motivadament les raons que ho han impedit. La sanció d'inhabili-

tació definitiva per cursar estudis en el centre, en les etapes obligatòries, ha de garantir a

l'alumne/aun lloc escolar en un altre centre. El Departament d'Ensenyament ha de dispo-

sar el que sigui pertinent quan el centre afectat no pugui gestionar directament la nova es-

colarització de l'alumnat en qüestió.

En l’Annex figura un extracte del procés d’un expedient a un alumne/a.

TÍTOL III: DE L'ORGANITZACIÓ DOCENT

91


CapÍtol 1. ELABORACIÓ DELS HORARIS

1.1. Dels criteris pedagògics per a la confecció dels horaris i grups. L’elaboració de l’horari és responsabilitat de l’equip directiu, el qual ha de prioritzar els

objectius del projecte educatiu de l’institut i del projecte de direcció vigent, considerant

l’ordenació de les activitats educatives prèviament establertes a les normes

d’organització i funcionament del centre. En elaborar els horaris dels

professors/ess’han de tenir en compte tant les hores lectives com la resta d’horari fix.

En establir aquestes hores cal:

Preveure el temps necessari per a la coordinació didàctica, per a la coordinació

dels equips docents i per a l’atenció tutorial d’alumnes i les seves famílies;

Garantir que en cada període de classe i durant el temps d’esbarjo hi hagi els

professors/esde guàrdia necessaris segons les característiques físiques i

d’ocupació del centre;

Atendre altres aspectes relacionats amb la gestió i la coordinació que l’equip

directiu prioritzi, com la tutoria de la formació en centres de treball i estades en

empreses, el manteniment de laboratoris, d’aules de tecnologia i aules

específiques i el desenvolupament del programa “Qualifica’t”, i la coordinació, si

escau, de programes d’innovació que desenvolupi el centre.

En l’horari dels professors/escal respectar un mínim d’una hora d’interrupció al

migdia per a les jornades en què es faci l’horari partit.

En les normes d’organització i funcionament els centres es pot preveure una

compensació horària, en horari que no suposi reducció lectiva, per als

professors/esque siguin membres electes del consell escolar, en compensació

per l’assistència a les reunions.

En l’horari dels professors/esde l’equip directiu no cal incloure-hi hores de

guàrdia, però cal que durant tot l’horari escolar hi hagi present un càrrec directiu,

llevat de les activitats degudament autoritzades que s’emmarquen en l’ús social

del centre i fora de l’horari escolar.


92

Com a criteri general, l’horari del professorat comprèn 28 hores d’horari fix al centre,

dividides com segueix:

20 hores lectives: docència directa, atenció a la diversitat, tutor/ia

individual i en grup, activitats directives i de coordinació.

8 hores complementàries: guàrdies, reunions setmanals de departament o

seminari, CAD, coordinacions de nivell, entrevistes amb pares, manteniment de

laboratori i aules específiques, etc.

Cal afegir 2 hores setmanals complementàries de presència al Centre no

necessàriament sotmeses a horari fix, (reunions d’avaluació, de Claustre i de Consell

Escolar, etc.)

PROFESSORAT NO TUTOR/A:

20 hores de classes lectives (amb les reduccions per càrrecs que s’escaiguin)

2 hores de permanència (P)

4 hores de guàrdia (G)

2 hores de reunions dimecres a la tarda (RD)

TUTORIA D’ESO I 1r BATXILLERAT DIÜRN

18 hores de classes lectives

1 hora de tutor/a/aia amb el grup (lectiva)

1 hora de tutor/a/aia individualitzada (lectiva)

2 hores de tutoria amb pares

1 hora reunió de tutors/es (RT)

1 hora de permanència (P)



TUTORIA DE 2n BATXILLERAT DIÜRN

18 hores de classes lectives

1 hora de tutoria amb el grup (lectiva)

1 hora de tutoria individualitzada (lectiva)

2 hores de tutoria amb pares

1 hora de permanència (P)




93

REDUCCIONS PER COORDINACIÓ (total de 50 hores)(Segons contingència)

14 Caps de departament i de seminari 14x2 hores=27 (*) hores

(*) Seminari unipersonal: 1 hora

Coordinació d'activitats i serveis escolars 3 hores

Coordinació LIC 3 hores

Coordinació d'ESO 3 hores

Coordinació de nivell d'ESO 3 hores

Coordinació de Batxillerat 3 hores

Coordinació TAC 4 hores

Coordinació de Biblioteca 2 hores

Coordinació de prevenció de riscos 2 hores

Coordinació Estada a l ‘empresa 1h*5 alumnes

REDUCCIONS PER REPRESENTANTS AL CONSELL ESCOLAR

Dues hores de guàrdia

REDUCCIONS PER MAJORS DE 55 I MENORS DE 58 ANYS

Dues hores no lectives

REDUCCIÓ PER MAJORS DE 59 ANYS

Dues hores lectives

REDUCCIÓ FCT (Formació en Centres de Treball)

Una hora per cada cinc alumnes (segons contingent del centre)

CRITERIS PEDAGÒGICS D’ELABORACIÓ DE L’HORARI DEL PROFESSORAT

Confecció dels equips docents i assignació de matèries als docents atenent a l’especialització del professorat.

Assignació de grups als docents prioritzant, en la mesura del possible, la promoció amb el mateix docent i el coneixement del grup per part del docent.

Assignació de tutories als docents, en la mesura del possible, considerant la promoció del tutor/a i el coneixement del grup per part del docent. S’ha intentat respectar l’acord de la Comissió Pedagògica de 9 de novembre de 2011 d’assignació de tutories a professors/es amb plaça definitiva i durant


94

un màxim de dos anys seguits, procurant evitar la coexistència de tutories amb càrrecs de coordinació, perquè es perd una de les dues retribucions.

Previsió del temps necessari per a la coordinació didàctica, d’equips docents i per a l’atenció tutorial d’alumnes i famílies.

Presència suficient de professors/es de guàrdia en hores de classe i esbarjo.

Atenció d’aspectes com la tutoria de la formació en centres de treball, manteniment de laboratoris, d’aules de tecnologia i aules específiques.

1.2. Dels criteris generals per l’assignació de grups i matèries als

departaments. Criteris generals Per a l’assignació de matèries i grups als docents, són criteris prioritaris: El que estableix el projecte educatiu en relació amb la concreció del currículum, els

projectes d’innovació pedagògica i curricular, les estratègies didàctiques pròpies del

centre i l’acció tutorial, tot equilibrant l’especialització curricular dels professos/res amb

la necessària globalitat de l’acció educativa.

L’aplicació del projecte lingüístic del centre. La llengua catalana s’ha d’utilitzar

normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge, en el marc del que estableixi el

projecte lingüístic del centre.

El director presenta, d’acord amb les normes d’organització i funcionament del centre,

als departaments o als òrgans de coordinació que escaiguin, una proposta d’assignació

de professosr/es per a les matèries corresponents a cada ensenyament, prenent en

consideració la seqüenciació establerta en el projecte educatiu de centre i el criteri

d’especialització dels professosr/es. Aquests poden presentar modificacions motivades

a la proposta d’assignació feta. En tot cas, és el director del centre qui assigna les

funcions de docència requerides per a l’aplicació del projecte educatiu i del projecte de

direcció.

Correspon al director del centre vetllar per la gestió eficient de les hores de

professosr/es assignades als diferents ensenyaments.


95

Criteris d’especialització

L’especialitat docent, adquirida per oposició o per qualsevol dels procediments de

reconeixement previstos reglamentàriament (inclosa l’habilitació especial), atorga la

capacitat i la idoneïtat per impartir la docència en un determinat àmbit curricular.

Tanmateix, tenir garantides aquesta capacitat i aquesta idoneïtat no exclou la

possibilitat de tenir també prou competència per impartir altres matèries quan la millor

organització dels recursos disponibles ho requereixi. En conseqüència, en l’assignació

de matèries i mòduls i crèdits als professors/ess’han de tenir en compte també els

criteris següents:

Obligació d’impartir

Professosr/es tenen l’obligació d’impartir les matèries d’ESO i batxillerat, i els mòduls i

crèdits de cicles formatius associats a l’especialitat de la qual són titulars o de la qual

tenen reconeguda l’habilitació especial, en la mesura que ocupin un lloc de treball que

tingui assignats els continguts curriculars corresponents.

1.3. De l’aprovació dels horaris.

El director de l’institut ha d’aprovar provisionalment l’horari i el claustre n’ha de

comprovar l’adequació als criteris pedagògics prèviament establerts. En cas contrari,

s’han de fer les correccions oportunes a l’horari al més aviat possible, sens perjudici de

la seva validesa provisional mentre no s’hagi esmenat. L’aprovació definitiva correspon

al consell escolar, en el marc de la programació general anual.

Els horaris dels professor/es, els horaris dels grups d’alumnes i la resta d’informació

horària significativa formen part de la programació general anual i, per tant, el director

n’ha de preveure els mecanismes de difusió i publicitat suficients.


96

Capítol 2. AGRUPAMENT D’ALUMNES 2.1. Els grups-classe.

Els criteris per conformar els grups-classe ordinàris són els següents:

1. Heterogeneïtat de nivell acadèmic

2. Repartiment nois/noies

3. Repartiment NEE

4. Centre de procedència:

En el cas de ser pocs (fins a 5) alumnes procedents d’un centre seran adscrits al mateix grup.

5. Seguim les orientacions dels tutors de 6è de Primària recollides en la sessió de

traspàs.

6. Alumnes 1ª llengua francès tots al mateix grup (A)

2.2. Aula d’acollida.

L’aula d’acollida és un recurs preferent per a l’acollida d’alumnes nouvinguts. L’aula

d’acollida és un punt de referència i un marc de treball obert amb una interacció cons-

tant amb la dinàmica del centre, la qual cosa permet una atenció emocional i curricular

personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana i proporciona a

l’alumne nouvingut una atenció adequada a les seves necessitats i progressos relacio-

nals i lingüístics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit.

La metodologia de l’aula d’acollida ha de tenir en compte l’organització dels aprenen-

tatges de manera globalitzada, l’existència d’activitats funcionals, el foment del treball

cooperatiu i l’establiment de relacions personals positives, sempre tenint com a punt de

referència ajudar els alumnes a accedir als currículums de totes les matèries en les mi-

llors condicions possibles.

És convenient que l’horari de l’aula d’acollida no interfereixi en les matèries que els

alumnes nouvinguts poden compartir amb els companys del grup classe ordinari a què

estan adscrits des de la incorporació al centre, i que la durada de la presència dels

l’alumnes a l’aula d’acollida, en benefici de la seva incorporació progressiva al grup

classe que els correspon, vagi disminuint a mesura que avancin en els aprenentatges.


97

La interacció amb la resta dels alumnes del grup classe és determinant per facilitar-ne

el procés de socialització.

Cap alumne no ha d’estar totes les hores lectives a l’aula d’acollida. Una opció recoma-

nable seria que hi estigués la meitat de l’horari lectiu. El pas de l’alumne nouvingut a

l’aula ordinària demana molta coordinació i una atenció educativa que incrementi pro-

gressivament els aprenentatges normalitzats, però amb el suport suficient per assegu-

rar-ne l’èxit escolar.

Atès el caràcter obert de l’aula d’acollida, l’alumne ha de poder incorporar-s’hi en qual-

sevol moment del curs, i també s’ha de poder decidir la reincorporació plena d’un alum-

ne a l’aula ordinària en el moment que es consideri més adient.

El nombre de mestres o professors que intervé a l’aula d’acollida ha de ser reduït.

El recurs "aula d’acollida" ha d’estructurar-se de manera flexible, en funció de les ne-

cessitats dels alumnes que ha d’atendre i tenint en compte la cultura organitzativa de

cada centre. Això implica la possibilitat d’atendre alumnes en grups diversos, en funció

de la seva escolarització prèvia, la llengua d’origen o altres característiques que puguin

determinar necessitats educatives específiques diferenciades. Es recomana que el

nombre màxim d’alumnes que treballa simultàniament en cada grup se situï a l’entorn

dels 10 alumnes.

Convé que els professors de l’aula d’acollida tinguin experiència docent i domini de les

tecnologies de la informació i la comunicació. D’entre aquests professors, el director del

centre en nomenarà el tutor responsable.

Correspon al tutor del grup classe ordinari vetllar especialment pel progressiu assoli-

ment de les competències bàsiques dels alumnes que assisteix durant una part del seu

horari escolar a l’aula d’acollida i per la coordinació, a aquests efectes, amb el tutor

d’aquesta aula.

2.3. L'USEE.

Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són recursos per facilitar l’atenció

educativa i promoure la participació en entorns escolars ordinaris als alumnes amb


98

discapacitats intel·lectuals i del desenvolupament.

Els professionals assignats a aquestes unitats han d’atendre 10 alumnes i com a

mínim 5 dels esmentats en el paràgraf anterior. Han de donar suport als professors del

grup ordinari mitjançant l’elaboració de materials específics o adaptats que facilitin la

participació d’aquests alumnes en les activitats generals del grup i la concreció

d’estratègies per fer possible la seva participació a l’aula ordinària. També els

correspon l’acompanyament, quan calgui, d’aquests alumnes en les activitats a l’aula

ordinària. Així mateix, han de desenvolupar activitats específiques, individuals o en

grup reduït, quan els continguts i les competències a desenvolupar ho facin

indispensable.

Els alumnes dels centres ordinaris als quals s'aplica el recurs USEE han de formar part

d’un grup ordinari. Els tutors d’aquests alumnes seran els docents de les USEE. En la

presa de decisions referides a aquests alumnes hi han de participar els tutors i els

seus professors per mitjà dels equips docents i de la comissió d’atenció a la diversitat

o òrgan equivalent.

Els alumnes atesos pels professionals de la USEE tenen com a marc curricular de

referència pel treball de les seves habilitats acadèmiques, el mateix que s’estableix al

projecte educatiu per la resta d’alumnes de la seva edat o del seu grup ordinari de

referència i, prioritzant aspectes que afavoreixin l’adquisició de les habilitats

adaptatives següents: comunicació, cura personal, hàbits d’higiene, viure en

comunitat, salut i higiene, oci i treball.

Les adaptacions que es facin per a cada alumne es determinaran en el seu pla

individualitzat. Ha de ser l’equip docent qui estableixi els criteris per a l’atenció i

l’avaluació d’aquests alumnes, seguint els criteris de centre acordats per la comissió

d’atenció a la diversitat o òrgan equivalent del centre.

Els professors de la USEE col·laboren amb el tutor/a del grup ordinari en la tutoria

individual dels alumnes que atenen i en el seguiment del seu procés d’aprenentatge i

aporten a l’equip docent, per a l’avaluació de l’alumne, tota la informació sobre

l’evolució en aquelles matèries en què tinguin una intervenció directa, i els elements

per a la valoració dels aprenentatges i el procés de maduresa. Així mateix, tots els

professors que imparteixin docència a l’alumne han d’aportar les valoracions

corresponents. L’equip docent pot preveure la possibilitat de fer una sessió d’avaluació


99

complementària per avaluar els alumnes atesos amb professionals de la USEE.

La comissió d’atenció a la diversitat, o òrgan equivalent del centre, ha de planificar,

conjuntament amb els serveis educatius, la continuïtat dels alumnes en finalitzar

l’educació bàsica.

Les unitats de suport a l’educació especial esmentades fins aquí inclouen també les

unitats definides com d’educació especial en l’article 7.5 del Decret 299/1997, de 25 de

novembre, sobre l’atenció educativa als alumnes amb necessitats educatives

especials. En tot cas, correspon a l’equip directiu la dinamització de la comunitat

escolar per avançar en l’educació inclusiva de tots els alumnes.

2.4. Grups d'atenció a la diversitat.

L'IES Manuel de Cabanyes assumeix la diversitat com un element conformador de la

comunitat educativa i com un fet enriquidor de la societat. Així, cap persona no podrà

ser discriminada per raó de sexe, raça o origen; ans al contrari s'aprofitarà la diferència

com a eix vertebrador d'una societat democràtica i plural. Tot tenint present aquest cri-

teri, e nostre centre és conscient que l'alumnat és divers tant des del punt de vista so-

cial (diferències culturals, econòmiques, ideològiques, ...) com personal (aptituds, acti-

tuds, motivacions, hàbits, vivències, ...) i que no sempre -dissortadament- aquestes di-

ferències són afrontades socialment i personalment d'una manera solidària i respectuo-

sa.

Per aquestes raons, ens comprometem a:

*Diversificar la relació del professorat amb l'alumnat de forma individual i amb el

grup-classe amb la pluralitat de tècniques de treball i de material de suport, amb

la diversificació de mètodes d'aprofundiment i de sistemes d'avaluació, per tal

d'assolir la fita de l'aprenentatge.

*Respectar les diferències entre l'alumnat.

*Compensar la desigualtat.

*Evitar que la diferència es converteixi en desigualtat.


100

A fi d'aconseguir aquests objectius, aprofundirem en els aspectes estructurals i en els

recursos següents:

*Creació d'una franja horària per tal que l'alumnat pugui triar i cursar crèdits opta-

tius d'orientació, d'ampliació o de reforç, alhora que faciliti la consulta personalit-

zada al professorat en casos ben concrets.

*Una acció tutorial exercida per tot l'equip de professorat que intervé en cada grup

d'alumnes, coordinada pel tutor/a i incorporada al Pla d'Acció Tutorial del Centre.

*Una oferta de crèdits variables adaptats als interessos i a la diversitat de l'alum-

nat.

*Crèdits de reforç o recuperacions per a l'alumnat amb deficiències bàsiques o de

ritme en el seu aprenentatge.

*Tutories centrades en tècniques d'estudi.

*Horari de consulta al professorat de les diferents àrees de matèries.

*Reunions de seguiment, coordinació de tutories i sessions d'avaluació que tin-

guin com a objectiu el coneixement de l'evolució madurativa i d'aprenentatge de

cada alumne/a.

*La implicació de l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge a través de reunions

personals o del grup-classe.

*Recerca de la col·laboració dels pares/mares o responsables de l'alumnat per tal

que ajudin en el procés d'aprenentatge i siguin conscients del creixement del

noi/a.


101

Capítol 3. TUTORIA DE GRUP 3.1. Pla d’acció tutorial. Entenem el nostre Pla d'Acció Tutorial ( PAT ) com l'eina inserida en el Projecte

Educatiu de Centre que descriu les distintes actuacions d'atenció a l'alumnat i que té

com a finalitat contribuir a la formació integral d'aquest.

Així doncs, l'acció tutorial és el conjunt d'actuacions educatives coordinades que

realitza l'equip de professors/esd'un grup i que incidirà tant sobre un alumne/a com

sobre el grup-classe. El/La professor/a tutor/a de la classe serà la persona encarregada

de coordinar les diverses actuacions.

En RELACIÓ AMB LA TUTORIA INDIVIDUAL cal destacar l'interès per contribuir a la

formació integral de l'individu. Caldrà atendre el seu procés de maduresa tant en

aptituds com en actituds per tal que sigui capaç de projectar-se tant individualment com

en un col·lectiu com pot ser el grup-classe o el propi centre. Es faran, doncs,

orientacions personals, acadèmiques i professionals; i s'establirà orientacions

personals, acadèmiques i professionals; i s'establirà comunicació amb els pares/mares

o tutors/es de l'alumne/a, conscients com son de la gran incidència humana i social que

té aquesta tasca.

En RELACIÓ AMB LA TUTORIA DE GRUP es treballarà sobre les relacions

comunicatives i d'intercanvi entre l'alumnat del mateix grup. Es destacaran també la

corresponsabilitat i la coparticipació de l'alumnat i el professorat en tots els afers de la

classe (dinàmiques del grup, preparació de sessions d'avaluació, presa d'acords, etc.) i

del centre (visites, sortides, conferències, etc.).

La COORDINACIÓ DE L'ACCIÓ TUTORIAL ha d'atendre en un primer nivell la

coordinació amb els centres de primària. Després haurà de delimitar els aspectes que

l'equip docent prioritza per a cada nivell, la dinàmica del treball de l'equip docent i la

corresponsabilitat entre el tutor/a-coordinador, l'equip docent i també els pares/mares o

tutors/es dels alumnes.


102

Així doncs, com s'expressa en el nostre Pla d'Acció tutorial, l'acció tutorial ha d'ésser

objecte d'una programació sistemàtica i d'un seguiment de tot l'equip tutorial; i ha de

tenir una finalitat formativa i orientadora dins les pautes que marca una educació en i

per a la democràcia.

3.2. Funcions dels tutors/es

L’acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al

desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual,

emocional i moral, d’acord amb la seva edat, i comporta el seguiment individual i

col·lectiu de l’alumnat per part de tot el professorat.

Les actuacions associades a l’acció tutorial segueixen l’establert a l’article 15 del

decret 102/2010 d’Autonomia dels Centres Educatius. Les funcions dels

professors/es i tutors/es del centre són:

Sempre que sigui possible, els/les tutors/es han de ser professors/es de tot l’alumnat

del grup.

Els/les tutors/es són els intermediaris entre el grup i la Junta directiva i d’avaluació. Per

la qual cosa hauran de:

a. Mantenir informats l’alumnat dels assumptes del centre que els puguin interessar.

b. Informar el professorat del grup sobre aquelles qüestions dels alumnes

que poden tenir influència en el seu rendiment acadèmic i/o el seu

comportament al centre.

c. Fer un seguiment individualitzat de l’alumne/a utilitzant els procediments

habituals:entrevista personal, fitxade registre,avaluacions, control de

l’absentisme, ...

d. Dur a terme el Pla d'acollida per al seu alumnat, informar-los sobre els

horaris, les activitats del seu nivell acadèmic contemplades dins la Programació

General Anual de Centre, les Normes d’Organització i Funcionament del Centre,

etc...


103

e. Desenvolupar les sessions de tutoria d'acord amb el PAT del centre, per tal de

fomentar el coneixement mutu i la integració de l’alumnat a l'institut, així com per

resoldre els problemes que es plantegin. La Coordinació Pedagògica coordinarà

la programació de l'acció tutorial per tal d’unificar les accions tutorials en els

diferents nivells. El material a utilitzar en les sessions de tutoria estarà

disponible en la intraweb del centre. Vetllaran per l’actualització del material.

f. Mantenir una reunió col·lectiva amb els pares/mares d'alumnes de la tutoria,

durant el primer trimestre de cada curs. En aquesta trobada s'informarà de les

característiques de l'institut, les normes de funcionament i conducta, el

pla d'estudis,etc.

g. Entrevistar-se amb els pares o tutors/es legals dels alumnes, quan el cas

ho requereixi, dins de l’horari previst. De manera excepcional, l’entrevista es

podrà fer a una altra hora prèviament acordada.

h. Fer, durant el curs, amb el pare/mare de cada alumna/e una entrevista com a

mínim i les que siguin necessàries per al correcte seguiment de l’alumne/a. i

per informar del seu rendiment escolar.

i. Controlar l’assistència de tot l’alumnat del grup, fer-se càrrec dels justificants

signats per les famílies o pel mateix alumnat si és major d’edat, i valorar-los.

Notificar periòdicament les faltes d’assistència o retards a les famílies i a la

Prefectura d’Estudis, segons el Pla d’Absentisme del centre.

j. Supervisar la conservació de l’aula del seu grup. Els desperfectes que s’hi

puguin produir els notificarà la tutor/a immediatament a la persona

encarregada del material.

k. Fer un seguiment del calendari d’exàmens del curs.

l. Presidir les sessions de preavaluació i d’avaluació ordinària, preparar-les

prèviament amb l’alumnat i fer constar en acta els acords presos. Vetllaran per

a que el professorat del grup del qual és tutor/a entri les notes de les

matèries d'acord amb el calendari establert per a cada avaluació.

m. Tenir cura, juntament amb la Prefectura d’Estudis, de l'elaboració dels

documents acreditatius dels resultats de l'avaluació (actes) i de la comunicació

d'aquests a les famílies (butlletins).

n. Fer arribar a les famílies els resultats del procés d'avaluació i controlar


104

que els alumnes retornin els butlletins de notes signats pels pares i/o mares.

o. Traslladar al departament o seminari corresponent per tal que s’estudiïn

les reclamacions sobre qualificacions fetes al llarg del curs que no

s’hagin resolt directament entre el/la professor/a i l’alumne/a afectat.

Les reclamacions formulades i la seva resolució raonada es faran constar

en un acta elaborada a aquest efecte pel tutor/a i signada pels membres de

la junta d'avaluació.

p. Orientar l’alumnat en l'elecció del currículum diversificat.

q. Convocar els/les professors/es del grup, en col·laboració amb la

Prefectura d'Estudis o la Coordinació Pedagògica, quan ho consideri

necessari.

r. Fer el seguiment acadèmic de cada alumne/a i portar registre de les

observacions pertinents del procés d'aprenentatge, entrevistes amb els

pares, còpia dels fulls de faltes de comportament o expedients. Els

custodiarà i els posarà a disposició dels altres professors/esde l'alumne/a.

s. Vetllar, amb l'ajut de la Coordinació Pedagògica i la Coordinació LIC,

per a l'adequada integració dels alumnes procedents de l'ensenyament

primari i d’incorporació tardana al centre, tot tenint cura dels casos

que requereixen especial atenció.

t. Els tutors/es podran demanar amb el vist-i-plau de la Prefectura

d’Estudis o la Coordinació Pedagògica la intervenció del

psicopedagog/a del centre o el psicòleg/oga de l’EAP per tractar els

casos d'alumnat amb problemes específics o d’incorporació tardana.

u. Els/Les tutors/es de Batxillerat orientaran l'alumnat per tal que l'elecció del

seu currículum diversificat doni resposta als seus interessos i necessitats

tant actuals com futurs.

v. Els/Les tutors/es impartiran l’hora de tutoria en el seu horari lectiu, i aquesta

hora constarà com a hora lectiva tant del grup d’alumnes com del tutor/a. A

més, els/les tutors/es dedicaran una hora lectiva per a atenció individual

d’alumnat i/o famílies.

3.3. Criteris d'assignació d'assignació de tutories.


105

L'assignació de tutories als docents, en la mesura del possible, considerant la

promoció del tutor/a i el coneixement del grup per part del docent. S’ha intentat

respectar l’acord de la Comissió Pedagògica de 9 de novembre de 2011

d’assignació de tutories a professor/es amb plaça definitiva i durant un màxim

de dos anys seguits, procurant evitar la coexistència de tutories amb càrrecs de

coordinació, perquè es perd una de les dues retribucions.


106


Capítol 1. EL CURRÍCULUM 1.1.El projecte curricular.

El Projecte Curricular del Centre (PCC) és el dcoument que estableix, tot basant-se en les

lleis i normes educatives que dicta l'administració educativa i el Projecte Educatiu del

nostre Centre (PEC), les intencions i opcions educatives generals i la seva concreció en els

diversos cicles, etapes i ensenyaments que s'hi imparteixen. El PCC ha d'estar sempre

adaptat a la realitat socio-cultural de l'alumnat del centre i les activitats acadèmiques que

s'hi organitzen han d'estar sempre orientades a l'objectiu fonamental de la formació integral

com a persones dels alumnes. Les seves prescripcions orienten i obliguen tot el

professorat del centre.

L'IES Manuel de Cabanyes és un centre educatiu d'Ensenyament Secundari que imparteix:

*Ensenyament Secundari Obligatori ( ESO ).

*Ensenyament Secundari Postobligatori: BATXILLERAT (BTX) i BATXIBACC.

*Batxillerat Nocturn.

*Cicle formatiu de grau superior de Tècnic superior en animació i activitats físiques i

esportives

1.2.Les programacions didàctiques.

L'equip directiu encarrega als departaments didàctics l'elaboració de les programacions

d'acord amb el projecte educatiu de centre i amb el currículum establert.

La programació didàctica és la planificació de la tasca educativa adreçada als alumnes de

cada curs de l'etapa i per a cada matèria, mòdul o àmbit de coneixements, i comporta la

concreció, distribució i temporització al llarg de cada curs dels objectius, continguts i criteris

d'avaluació i de la relació d'aquests elements amb les competències bàsiques i, si escau,

amb les competències específiques o professionals que correspongui. En aquesta

programació l'avaluació ha de permetre identificar els continguts i les competències

assolides per l'alumne/a (vessant acreditativa), així com incorporar la pràctica de

l'avaluació formativa, entesa com a mitjà per regular els aprenentatges.


107

Així mateix, en les programacions didàctiques s'han d'incloure les opcions metodològiques,

organitzatives i d'atenció a la diversitat de tots els alumnes, així com les connexions entre

les diferents matèries, amb la finalitat de garantir l'assoliment de les competències

bàsiques i les específiques de cada ensenyament.

Els equips docents han de vetllar perquè la programació de matèries o àmbits sigui

coherent al llarg de cada curs i de l'etapa. Cada centre ha de determinar, en les seves

normes d'organització i funcionament, els àmbits, el temps de dedicació i les persones

responsables d'elaborar, revisar i actualitzar les programacions i les unitats didàctiques de

les diferents matèries, àmbits i projectes i les possibles adaptacions de la programació

ordinària de l'aula tenint en compte les característiques dels alumnes. Aquesta tasca s'ha

de fer cada curs, tenint en compte les prioritzacions establertes en el projecte de direcció

vigent, i s'ha de relacionar amb els processos d'avaluació dels aprenentatges de

l'alumne/a, de les programacions i de la seva aplicació pràctica a les aules.

En l'àmbit de llengua, la programació ha de reflectir el treball conjunt en llengua catalana i

en llengua castellana de continguts, objectius, aspectes metodològics i avaluació. Així

mateix, el centre ha de tenir establertes directrius de treball comunes per a l'expressió oral i

escrita en el conjunt de matèries de l'etapa.

La programació didàctica de cada matèria o àmbit s'ha de formalitzar per escrit.

El director n'ha de tenir una còpia a disposició de la Inspecció d'Educació des del

començament del curs.

Les programacions han d'incloure també el material curricular necessari per tal de ser

utilitzat en cas de substitució de curta durada del professor/a. Aquest material s'actualitzarà

periòdicament al llarg del curs escolar.

Capítol 2. L’AVALUACIÓ DELS ALUMNES 2.1. Criteris d'avaluació

Marc legal

La regulació de l'avaluació i la promoció dels alumnes de l'ESO és a l'Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny i a l'Ordre ENS/56/2012, de 8 de març. en les quals es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.


108

Els criteris generals d'avaluació concretats en el projecte educatiu, i els que s'aplicaran en

l'avaluació dels aprenentatges i per decidir si l'alumne/a passa de curs, han de ser públics i

els centres educatius n'han d'informar les famílies i els alumnes. Específicament, cada

família i cada alumne/a han de tenir clar què s'espera que faci i assoleixi l'alumne/a per tal

de fer possible el seu compromís i el de la família en el procés d'aprenentatge.

L'alumne/a ha d'estar informat en tot moment del seu progrés. De la mateixa manera, les

famílies han de tenir informacions sobre el procés d'aprenentatge dels seus fills i rebre

orientacions, en el marc de la carta de compromís educatiu.

Els butlletins de qualificacions són un element habitual de comunicació entre les famílies i

els centres. En els butlletins, els resultats quantitatius de l'avaluació han d'acompanyar-se

amb orientacions qualitatives que permetin a les famílies i als alumnes trobar, en

col·laboració amb els docents, estratègies per aconseguir millorar-ne els aprenentatges. És

prescriptiu que els centres facin arribar a les famílies la informació corresponent a les

diverses sessions d'avaluació i és recomanable que aquest intercanvi d'informació s'ampliï

a altres moments del trimestre. Altres informacions sobre el seguiment de l'alumne/a es

poden vehicular per mitjà d'entorns virtuals.

Els documents oficials de l'avaluació s'han de conservar en el centre a disposició de la

Inspecció d'Educació per a possibles comprovacions.

El material que hagi pogut contribuir a atorgar les qualificacions durant el curs (proves

escrites, treballs, quaderns de pràctiques, etc.) és convenient lliurar-lo als alumnes i fer-ne

un retorn adequat, perquè es pugui utilitzar com una eina més en el procés d'aprenentatge

de l'alumne/a. Per tal de garantir el dret a la revisió de qualificacions, l'alumne/a ha de

conservar fins a final de curs el material que se li lliuri i que hagi contribuït a la seva

avaluació continuada.

També, amb aquesta finalitat, els professors/eshan de conservar el seu registre de

qualificacions i el material d'avaluació que no s'hagi lliurat a l'alumne/a (com ara el que

s'hagi utilitzat en les avaluacions extraordinàries).

Els criteris d'avaluació de totes les assignatures que es c ursen als ensenyaments d'ESO,

batxillerat i CFGS que, s'apliquen a l'institut Manuel de Cabanyes han estat elaborats en el


109

sí dels departaments didàctics i es troben recollits en el document CRITERIS

D'AVALUACIÓ, el qual està a disposició de qualsevol membre de la comunitat educativa.

2.2. Les sessions d’avaluació

Les sessions d'avaluació s'han d'ajustar, per al batxillerat al que estableix l'article 9

de l'Ordre EDU/554/2008 i l'avaluació final de curs és regulada a l'article 10 de

l'ordre esmentada i per l'ESO, a l'article 5 i l'avaluació final de curs es regulada a

l'article 10 de l'Ordre EDU/295/2008.

Tant a l'ESO com al batxillerat la sessió d’avaluació és la reunió de l’equip docent,

presidida i coordinada pel professor/a o professor/aa que exerceix la tutoria.

Per valorar els aprenentatges de cada cal fer almenys una sessió d’avaluació

trimestral.

Per millorar el coneixement i l’acollida de l’alumnat i prendre decisions sobre el seu

procés d’aprenentatge, en el primer trimestre del primer curs, a més de la sessió

preceptiva indicada en el punt anterior, cal fer una avaluació inicial.

La persona tutor/a ha de coordinar i presidir les reunions d’avaluació del seu grup

d’alumnes, estendre acta del seu desenvolupament, fer-hi constar els acords

presos, fer-ne el seguiment i responsabilitzar-se de donar la informació adequada,

no només a l’alumnat, sinó també als pares, mares o representants legals dels i les

alumnes, en el cas que siguin menors d’edat. El vot de la persona tutor/a és diriment

en cas d’empat.

2.3. Avaluació a l'ESO

Marc legal:

L'avaluació de l'alumnat de l'ESO es regeix per l'ordre ENS/56/2012, de 8 de març que

modifica part de l'articulat de l'ordre EDU/295/2008, de 13 de juny.

2.3.1. Avaluació final ordinaria (Article 8 ENS/56/2012)

En la darrera avaluació ordinària del curs escolar del mes de juny, l’equip docent ha

de valorar els resultats obtinguts per l’alumnat, tant pel que fa als ensenyaments


110

realitzats al llarg del curs, com a les activitats o proves de recuperació d’avaluacions

anteriors realitzades en el mateix període.

A partir del conjunt de dades d’avaluació obtingudes al llarg del curs, i de les

recuperacions, si escau, el professor/a o professor/aa de cada matèria ha d’atorgar

a cada alumne/auna qualificació final d’avaluació ordinària, tenint en compte els

criteris d’avaluació de cada matèria.

En cas que algunes matèries s’hagin impartit agrupades en àmbits de coneixement,

en les actes de qualificació final d’avaluació haurà de constar una qualificació

específica de cada matèria.

En els tres primers cursos de l’etapa, per a cada alumne/al’equip docent ha d’atorgar

una qualificació del bloc de matèries optatives. Aquesta qualificació s’ha d’obtenir

com a mitjana aritmètica arrodonida fins a les unitats de la qualificació del treball de

síntesi, d’una banda, i de la qualificació aportada pel professorat de les matèries

optatives cursades per l’alumne/aal llarg del curs, de l’altra.

A partir dels resultats obtinguts per cada alumne/aen l’avaluació final ordinària, i

tenint en compte tot allò establert als articles 12 i 14 de l'Ordre EDU/295/2008, de 13

de juny, l’equip docent ha de prendre les decisions oportunes sobre el pas de curs o,

si escau, de superació de l’etapa de l’alumnat que compleixi els requisits

corresponents.

Per a l’alumnat que hagi obtingut una avaluació negativa en algunes matèries, els

centres proposaran activitats de recuperació que s’han de realitzar al llarg de l’estiu.

Així mateix, els centres poden proposar activitats de consolidació dels

aprenentatges per a l’alumnat que hagi obtingut una avaluació positiva.

Les famílies han de rebre informació escrita sobre els resultats de la qualificació final

de l’avaluació ordinària del mes de juny. Per a l’alumnat amb matèries pendents

aquesta informació ha d’incloure una referència explícita a les activitats de

recuperació que es proposen i a les proves extraordinàries a què s’ha de presentar.

També s’ha d’informar a les famílies en el cas que es proposin activitats de

consolidació d’aprenentatges a l’alumnat que hagi obtingut una avaluació positiva.

El centre educatiu ha d’establir els mecanismes adequats per assegurar que la

informació a què es fa referència en aquest apartat arribi a les famílies, per tal que

aquestes puguin exercir el seu compromís en relació amb el seguiment de l’evolució


111

escolar de llurs fills o filles i la millora dels seus resultats acadèmics, d’acord amb

allò establert en la carta de compromís educatiu del centre.

2.3.2. Avaluació extraordinària (Article 9 ENS/56/2012)

Proves extraordinàries d’avaluació

Per facilitar a l’alumnat la recuperació de les matèries que han tingut avaluació

negativa en l’avaluació final ordinària del mes de juny, els centres organitzaran

proves extraordinàries d’avaluació en els primers dies del mes de setembre, d’acord

amb les dates que determini el calendari escolar anual.

Les proves extraordinàries d’avaluació de cada matèria les ha d’elaborar i qualificar

el departament didàctic corresponent, d’acord amb la programació dels currículums

dels quals són responsables. La preparació i elaboració de les proves

extraordinàries s’ha de realitzar abans de finals del mes de juny.

Avaluació final extraordinària

En cadascun dels quatre cursos de l’etapa, i després de les proves extraordinàries,

l’equip docent s’ha de reunir en una sessió d’avaluació final extraordinària.

En el context de l’avaluació contínua, la qualificació final extraordinària ha de ser el

resultat global obtingut a partir de la valoració de l’evolució de l’alumne/adurant el

curs, de les activitats de recuperació que s’hagin proposat realitzar al llarg de l’estiu i

de la prova extraordinària.

En la sessió d’avaluació final extraordinària, vistos els resultats obtinguts per cada

alumne/a, l’equip docent ha de prendre les decisions definitives respecte a la

superació de les matèries i decidir l’alumnat que finalment passa de curs o supera

l’etapa.

Tot allò establert als articles 12 i 14 d’aquesta Ordre és d’aplicació a les sessions

d’avaluació final extraordinària.

2.3.3. Pas de curs (Article 12, ENS/56/2012)

L’alumne/a passa al curs següent quan ha superat els objectius de les matèries

cursades o té qualificació negativa en dues matèries com a màxim.


112

Ha de repetir curs si té avaluació negativa en tres matèries o més.

Excepcionalment, l’equip docent pot decidir el pas al curs següent d’un

alumne/aamb tres matèries suspeses quan l’equip consideri que això no li ha

d’impedir seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de

recuperació i que aquest pas de curs beneficiarà la seva evolució personal i

acadèmica. Aquesta decisió requereix el vot favorable de la majoria dels membres

de l’equip docent presents en la sessió. En cas d’empat, el vot del tutor/a o tutor/a

serà diriment.

Per fer efectives les decisions sobre el pas de curs de l’alumnat, excepcionalment,

de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot

acordar la superació d’alguna matèria, tenint en com pte la maduresa, les actituds i

els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seu s aprenentatges i les

possibilitats de recuperació i de progrés en els cursos posteriors. Per prendre

aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de

l’equip docent presents en la sessió. La decisió de l’equip docent de modificar la

qualificació d’alguna matèria es pot aplicar tant en l’avaluació final ordinària com en

la extraordinària, però es limita fins a un màxim de dues matèries les que poden ser

objecte de modificació en el conjunt de les dues avaluacions finals realitzades al

llarg d’un curs escolar. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i

s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.

2.3.4. Superació d'etapa (Article 14, ENS/56/2012)

En el quart curs, en la sessió d'avaluació final, l'equip docent ha de decidir sobre

l’acreditació de l’etapa.

L'alumnat que en finalitzar l'educació secundària obligatòria hagi assolit les

competències bàsiques i els objectius de l’etapa obté el títol de graduat/graduada en

educació secundària obligatòria.

L’alumnat que hagi superat totes les matèries de l’etapa obté el títol de

graduat/graduada en educació secundària obligatòria. L’equip docent, considerantla

maduresa de l’alumne/ai el seu grau d’assoliment de les competències bàsiques,així

com les seves possibilitats de progrés, pot decidir que un alumne/a o alumna queté


113

una o dues i, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol. A

aquests efectes es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix

nom en diferents cursos. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la

majoria dels membres de l’equip docent presents. En qualsevol cas, per obtenir el

títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria cal haver assolit la

capacitat d'utilitzar normalment i correctament les dues llengües oicials a Catalunya.

Per a l’obtenció del títol, l’avaluació de l’alumnat que cursi un programa de

diversiicació curricular ha de tenir com a referent l'assoliment de les competències

bàsiques i els objectius de l'etapa, i també els criteris d'avaluació especíics del

programa.

A l’alumnat que no obtingui el títol de graduat/graduada en educació secundària

obligatòria se li ha d'expedir un certificat d'escolaritat, on han de constar els anys

d'escolarització, les matèries cursades i les qualiicacions obtingudes.

Per fer efectives les decisions sobre superació de l’etapa de l’alumnat,

excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent,

l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la

maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus

aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre

aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de

l’equip docent presents en la sessió. La decisió de l’equip docent de modificar la

qualificació d’alguna matèria, es pot aplicar tant en l’avaluació final ordinària com en

la extraordinària, però es limita fins a un màxim de dues matèries les que poden ser

objecte de modificació en el conjunt de les dues avaluacions finals realitzades al

llarg d’un curs escolar. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i

s’indicarà a l’acta d’avaluació

2.3.5. Reclamacions motivades per les qualificacions de l'ESO

Al llarg del curs

Les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del curs,si no es

resolen directament entre el professor/a i l'alumne/a afectats, es presentaran al

tutor/a, el qual les traslladarà al departament, seminari o òrgan equivalent que

correspongui per tal que s'estudiïn. En tot cas, la resolució definitiva correspondrà al


114

professor/a i la reclamació i la resolució adoptada es faran constar en el llibre

d'actes del departament o seminari, o registre documental amb funció equivalent, i

es comunicaran a l'equip docent del grup corresponent.

Reclamacions per qualificacions finals d'ESO

Per a les qualificacions finals de curs el centre establirà un dia, posterior a la

realització de les avaluacions finals de juny i de setembre, en què els professor/es

estudiaran i resoldran les possibles reclamacions.

Si l'alumne/a no està d'acord amb la resolució dels professor/es quant a les

qualificacions de les matèries, podrà reiterar la reclamació en un escrit adreçat

al director i presentat el mateix dia o l'endemà. També podran adreçar directament

al director, en el mateix termini, reclamacions contra les decisions

relatives a la promoció de curs o l'acreditació final d'etapa.

2.4. Avaluació del batxillerat

Marc legal

EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn.

Els criteris generals per a l'avaluació (contínua, global i diferenciada per matèries,

elements a considerar, etc.) s'especifiquen a l'article 2 de l'Ordre EDU/554/2008, i els

criteris i mesures per atendre la diversitat dels alumnes i els plans individuals, així com

la seva connexió amb l'avaluació, es regulen a l'article 3.

2.4.1.Avaluació final de curs ( Article 10 EDU/554/2008)

El professor/a de cada matèria és qui decideix, al final del curs, si l’alumne o alumna

n’ha superat els objectius, prenent com a referent fonamental els criteris d’avaluació.

Els resultats de l’avaluació de cada matèria s’han d’expressar mitjançant

qualiicacions numèriques de zero a deu sense decimals. Es consideren superades

les matèries amb qualificació igual o superior a cinc.


115

En el cas de les matèries amb continuïtat en els dos cursos, l’alumnat que tingui

cursada i no superada la matèria de primer curs no pot ser qualificat de la matèria de

segon curs. Aquesta circumstància s'ha de consignar a les actes finals amb la

menció “pendent de qualificació de 1r curs” (PQ). En cas que, a causa d'un canvi de

matèria o de modalitat autoritzat per la direcció del centre o perquè l’alumne/a s’hagi

incorporat al batxillerat en el segon curs, no hagi cursat la matèria de primer curs, sí

que podrà ser qualificat de la matèria de segon curs.

2.4.2. Proves extraordinàries (Article 11 EDU/554/2008))

Amb posterioritat a l'avaluació final del curs, el centre ha de realitzar les proves

extraordinàries de recuperació, ja programades prèviament, per a l’alumnat que no

hagi superat totes les matèries en l'avaluació final.

Els resultats de les proves extraordinàries s’han d’expressar mitjançant

qualificacions numèriques de zero a deu sense decimals, o amb la menció “no

presentat" (NP), quan calgui. Es consideren no superades les matèries amb

qualificació

inferior a cinc i el no presentat.

El departament didàctic corresponent ha d’elaborar les proves extraordinàries

de cada matèria i establir-ne els criteris per qualiicar-les, d'acord amb la programació

dels currículums dels quals són responsables.

Les proves extraordinàries no es poden fer abans dels cinc darrers dies de

classe, prenent com a referència el calendari lectiu que ixi la corresponent ordre

per la qual s’estableix el calendari escolar del curs.

Després de les proves extraordinàries tindrà lloc una nova sessió d’avaluació.

En aquesta, vistos els resultats obtinguts en les proves extraordinàries, caldrà

prendre les decisions deinitives del curs acadèmic respecte a la superació de

matèries.

L’equip docent, actuant de manera col·legiada, valorarà la maduresa acadèmica

de l’alumne/a en relació amb els objectius del batxillerat. Per a aquesta valoració, i

vista l’avaluació de totes les matèries cursades, es considera que els resultats en

algunes matèries poden compensar els obtinguts en altres atenent l’assoliment de

les competències, i també les possibilitats de progrés de l’estudiant en opcions


116

posteriors. Si la decisió de l’equip docent, a efectes de pas de curs o d’obtenció del

títol de batxiller, implica modiicar la qualiicació d'alguna matèria, cal l’acord de la

majoria de dos terços dels membres presents en la sessió. En el cas que es

produeixi aquesta votació, cada membre de l’equip docent haurà d’exposar

raonadament la justiicació del seu vot, la qual s'haurà de fer constar en l'acta

d'avaluació.

En aquesta sessió d’avaluació són aplicables les previsions de l’article 10.3

i 4 d’aquesta Ordre.

2.4.3. Pas de curs (Artícle 12 EDU/554/2008))

Els alumnes passaran al segon curs quan hagin superat totes

les matèries cursades o no tinguin superades dues matèries com a màxim.

L’alumnat que passi al segon curs sense haver superat totes les matèries s’ha de

matricular de les matèries pendents del curs anterior. Els centres han d’organitzar

les consegüents activitats de recuperació i l’avaluació de les matèries pendents.

Els alumnes i les alumnes poden romandre al batxillerat en règim ordinari

un màxim de quatre anys, consecutius o no.

2.4.4.Permanència d’un any més en el mateix curs

Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs han de romandre un

any més en el primer curs i l’han de cursar novament en la seva totalitat si el

nombre de matèries amb avaluació negativa és superior a quatre.

En cas de rebre avaluació negativa de tres o quatre matèries a primer curs, els

alumnes i les alumnes poden optar per repetir el curs en la seva totalitat o

matricularse de les matèries de primer amb avaluació negativa i ampliar aquesta

matrícula de primer curs amb dues o tres matèries de segon, d’acord amb

l’organització que tingui establerta el centre educatiu. El centre ha d’orientar

l’alumnat en aquesta tria. L’alumnat menor d’edat ha de tenir l’autorització dels pares

o tutors/es legals per a aquest règim singular de matriculació.

Els alumnes que en finalitzar el segon curs tinguin avaluació negativa en

algunes matèries es poden matricular d’aquestes matèries sense necessitat de

tornar a cursar les matèries ja superades.


117

Els alumnes i les alumnes no hauran de tornar a cursar les matèries trebal de

recerca i estada l’empresa un cop les tinguin superades, encara que no passin al

curs següent.


118

2.5. Avaluació dels Cicles formatius de grau superior

Marc legal

Capitol V de la Llei LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, i del Decret 284/2011, d'1 de març

2.5.1. Avaluació dels cicles formatius (FP LOE) L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes dels cicles formatius és contínua, ha

d'atendre l'organització modular i s'ha de fer per unitats formatives per tal de permetre una

millor capitalització de la formació.

2.5.2. Junta d'avaluació

L'equip docent, integrat per la totalitat dels professors/esque imparteixen el cicle formatiu,

constitueix la junta d'avaluació, encarregada de fer el seguiment dels aprenentatges i de

prendre les decisions que en resultin. L'organització i la presidència de la junta d'avaluació

corresponen al tutor/a del cicle, com també la formalització de les actes corresponents.

2.5.3. Sessions de la junta d'avaluació

En les seves sessions, la junta d'avaluació ha d'analitzar, per a cada alumne/a,

l'aprenentatge en el conjunt dels mòduls professionals i les unitats formatives

corresponents al cicle formatiu en relació amb les competències professionals, personals i

socials i amb els objectius generals establerts en el currículum.

La junta d'avaluació ha de fer durant el curs acadèmic un mínim de tres sessions

d'avaluació i pot reunir-se, quan calgui, per avaluar i proposar la certificació dels alumnes

que es matriculen per mòduls solts o unitats formatives.

En cada sessió de junta d'avaluació es qualificaran les unitats formatives /mòduls

professionals que hagin finalitzat i s'hi incorporaran, si és el cas, les qualificacions que

corresponguin a les segones convocatòries de recuperació.

Les qualificacions es reflectiran a l'acta d'avaluació d'acord amb el model "Actes

d'avaluació. Formació professional inicial" i es traslladaran a l'expedient acadèmic.

En el cas de les unitats formatives iniciades i no finalitzades en el moment de la sessió de

la junta d'avaluació, es podrà donar informació orientativa sobre la progressió dels

aprenentatges.


119

2.5.4. Avaluació de les unitats formatives

L'avaluació es farà tenint en compte els resultats d'aprenentatge i els criteris d'avaluació de

les unitats formatives. Els centres generaran registres d'avaluació on es concreti, per a

cada alumne/a, el grau d'assoliment de cada resultat d'aprenentatge de les unitats

formatives. Aquests registres, com la resta de documentació acadèmica, estaran a

disposició de la Inspecció d'Educació.

2.5.5. Avaluació dels mòduls professionals

La superació del mòdul professional s'obté amb la superació de les unitats formatives que

el componen.

Els mòduls superats acrediten les unitats de competència als quals estan associats,

d'acord amb la relació establerta en el perfil professional del títol.

2.5.6. Avaluació dels mòduls de síntesi i de projecte

L'equip docent que hagi participat en la impartició del mòdul de síntesi, en els cicles de

grau mitjà, i del mòdul de projecte, en els cicles de grau superior, l'avaluarà de manera

col·legiada.

Els mòduls de síntesi i de projecte s'avaluaran positivament quan l'equip docent apreciï que

l'alumne/a ha assolit en un grau suficient els resultats d'aprenentatge en relació amb els

objectius generals del cicle formatiu. En cas contrari, l'avaluació serà negativa.

2.5.7. Avaluació del mòdul de formació en centres de treball (FCT)

L'avaluació del mòdul FCT correspon a la junta d'avaluació del centre educatiu.

L'avaluació del mòdul FCT serà continuada durant l'estada de l'alumne/a a l'empresa.

En acabar l'FCT, la persona responsable de la formació a l'empresa valorarà l'evolució de

l'alumne/a, mitjançant un informe que s'ha d'incorporar al quadern de pràctiques.

L'avaluació del mòdul FCT ha de tenir en compte la valoració feta per l'empresa, i prendre

com a referència els resultats d'aprenentatge, els criteris d'avaluació i les activitats

formatives de referència acordades amb l'empresa o entitat col·laboradora.


120

A l'hora de determinar la idoneïtat de l'alumne/a, el tutor/a del cicle i la persona

responsable d'aquesta formació a l'empresa tindran en compte la valoració que l'alumne/a

en fa, i corregir-ne, si cal, les possibles deficiències, la qual cosa quedarà recollida en el

quadern de pràctiques.

2.5.8. Promoció de curs El/l'alumne/a que hagi superat un nombre d'unitats formatives amb càrrega horària superior

al 60% del conjunt planificat en el primer curs, pot matricular-se en el segon curs del cicle i

ha de cursar també les unitats formatives no superades del primer curs. En cas contrari, es

matricularà en les unitats formatives no superades del primer curs del cicle i,

opcionalment, de les unitats formatives del segon curs que no presentin incompatibilitat

horària o curricular de manera significativa, segons el projecte del centre i la disponibilitat

de places.

Tanmateix, les normes d'organització i funcionament del centre poden determinar en

quines circumstàncies excepcionals, relacionades amb incompatibilitats curriculars o

horàries, un alumne/a ha de matricular-se només de les unitats formatives de primer curs,

malgrat haver superat el 60% de la durada horària del conjunt de crèdits de primer curs.


121

Capítol 3. LES ACTIVITATS ESCOLARS FORA DEL RECIENTE ESCOLAR

3.1.Caràcter de les sortides 3.1.1. Les sortides tutorials

Les sortides tutorials són aquelles que intenten afavorir el clima de coneixement i

convivència de l’alumnat i professorat del grup-classe. Són, per tant, de caràcter obligatori.

3.1.2. Les sortides curriculars Les sortides curriculars són aquelles que estan vinculades a les activitats d’aprenentatge

de les diverses àrees del currículum dels alumnes. Són, per tant, de caràcter obligatori a

excepció de les indicacions que es doni des del Departament o seminari que organitzi

l'activitat. Els pares/mares podran justificar documentalment la no assistència a aquestes

sortides.

El centre posarà els mitjans possibles per tal que l’alumnat amb dificultats econòmiques

reals no deixi d'anar a aquestes sortides.

3.1.3. Les sortides lúdiques Les sortides lúdiques són aquelles que es fan a recintes o llocs la finalitat principal de les

quals és l’esbargiment per afavorir la cohesió social. Aquestes sortides es faran interferint

el mínim possible en les activitats lectives i, a ser possible, un cop acabades les

avaluacions del tercer trimestre.

Només es realitzaran si més de dos terceres parts de l’alumnat de la classe participa i

sempre amb el vist-i-plau del Consell Escolar.

3.1.4. Viatge de Final d'Etapa L’alumnat que acaba l'ESO i el batxillerat podrà fer el viatge de final d'etapa. Es procurarà

que no interfereixi en avaluacions o dates prèvies, i, en general, en la programació

acadèmica de l'Institut. Tanmateix es tindran en compte les següents consideracions:

a) S’entén el viatge de fi de curs de com una activitat programada pel centre que

comprèn diverses vessants; es programaran espais culturals, d’assistència

obligatòria, i d’altres d’oci individual o col·lectiu. En cap cas un grup d’alumnes de

l’Institut podrà organitzar un viatge de fi de curs dins dels dies lectius del calendari

escolar, sense l’aprovació del Consell Escolar.


122

b) A fi de garantir la màxima participació, és condició necessària per a la realització del

viatge de fi de curs que hi hagi una majoria suficient, en cap cas inferior a les dues

terceres parts del nombre d’alumnes susceptibles d’anar-hi.

c) L’alumnat podrà proposar les destinacions del viatge, el qual es realitzarà sempre

que s’ofereixin professors/eso pares com a acompanyants.

d) Es recomana que el professorat acompanyant faci classe en aquest nivell.

e) Els professorat o pares/mares acompanyants podran prendre la decisió de tornar

abans del dia programat si per raons d’ordre consideren impracticable la continuació

del viatge i, en cas de produir-se aquesta circumstància, en donaran compte al

Consell Escolar reunit en sessió extraordinària. El mateix d’aquest apartat regirà per

a qualsevol viatge que organitzi el centre.

f) L’alumnat podrà organitzar activitats per recollir diners sempre que no interfereixi en

les activitats lectives.

g) El/la tutor/a no està obligat a acompanyar el seu grup, però es recomanable la seva

participació.

h) L’alumnat que no hi participi ha d'assistir al centre.

i) La resta de professorat no podrà fer cap examen durant aquests dies a aquell grup.

j) El Centre o els Departaments poden organitzar, a més a més, altres viatges o

intercanvis per als diferents nivells. Es procurarà que tinguin un marcat sentit

cultural tant per l’ESO com per al Batxillerat.

3.2. Normes reguladores de les activitats fora del centre

3.2.1. Criteris reguladors

El centre es reserva el dret de no admetre en les sortides a aquells alumnes que hagin tin-

gut amonestacions, expulsions o expedients disciplinaris, o que el seu comportament no

s'ajusti a les normes de convivència del centre.

Criteris d’exclusió de sortides extraescolars per l’ESO i el batxillerat:

a) Haver estat objecte d’un expedient sancionador al llarg del curs.

b) Acumular més de 2 expulsions d’aula al llarg del curs.

c) Absentisme injustificat.


123

d) Per decisió raonada de l’equip docent.

e) Per decisió raonada del tutor/a.

f) Per decisió raonada del professorat acompayant.

g) El baix rendiment escolar podrà ser motiu d'exclusió en sortídes lúdiques i viatges

de final d'etapa. Aquesta decisió la prendrà l'equip docent.

h) A cada cas li serà d'aplicació l' Artícle 24.3 Decret d'Autonomia de Centres

Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmen-

tades a l’article 37.1 de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris se-

güents:

a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.

b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat

afectat i de la resta de l’alumnat.

d) L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors/es legals, en el marc

de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció

de manera compartida.

e) La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.

f) La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.

3.2.2. Programació de les activitats

a) El professorat, els tutors/es o els departaments o seminaris poden proposar activitats

que s'hagin de realitzar fora del centre. La normativa preveu que totes aquestes

activitats extraescolars siguin programades al començament de curs, en la programació

anual de centre, i han de ser aprovades pel Consell Escolar durant els primers dies

de curs.

b) Es deixa de termini fins a mitjans d'octubre, per donar temps a portar les iniciatives al

Consell Escolar. Cal, doncs, que totes les propostes (dels tres trimestres) siguin

portades a la Coordinadora d'Activitats Extraescolars (Sònia Serrano), abans del 10

d'octubre, en els termes descrits pels models de sol·licitud que trobareu a la vostra

disposició a l’intranet del centre. Entre d'altres aspectes, és important assenyalar des


124

d'on (lloc i hora) s'inicia la sortida i on acaba (lloc i hora probable), així com també els

professors/esacompanyants.

a) Les propostes de sortides arribades fora de termini, han de ser aprovades el més aviat

possible. Si es dubta, es fa la sol·licitud, s'aprova i després, si no es pot fer o no es veu

factible, s'anul·la.

b) Coordinació Pedagògica haurà de donar el vist i plau a les dades de l’activitat: data i

professor/as.

3.2.3. Requisits mínims: objectius, protocols, autoritzacions

a) Les sortides programades no podran coincidir amb el darrer mes (30 dies) de trimestre

docent. Excepcionalment només aquelles activitats que depenguin d'institucions amb

un calendari molt rígid (sempre i quan hagin estat previstes en la

programació d'inici de curs) podrien excloure's d'aquesta norma.

b) Totes les activitats extraescolars per a ser aprovades hauran d'ajustar-se al model

esmentat i hauran de tenir definits els següents aspectes:

Àrea

Semmari(s)/Departament(s).

Caràcter: disciplinar/interdisciplinar...

Lloc:

Mes, dia

Curs i grups

Sortida: h /Tornadaz h.

Llocs de sortida i tornada

Professorat (noms i nombre)

Activitat: descripció de la programació icontinguts bàsics que s'hi treballaran.

c) El/la tutor/a de grup, juntament amb el coordinadora de nivell o de cicle, han d'estar

compromesos/es en l'organització de les activitats.

d) El nombre de sortides per nivell ha d'estar subjecte a una decisió de l'equip de nivell

i/o de cicle.


125

e) El/la professor/a responsable o coordinador/a de l'activitat del grup lliurarà almenys

amb tres (3) dies d'antelació els papers d'autorització als alumnes perquè siguin

signats pels seus pares/mares o responsables legals.

f) L'alumne/a que no porti l'autorització signada el dia abans de la sortida no podrà

participar en l'activitat, però haurà de restar al centre aquell dia realitzant les tasques

educatives que el professorat de guàrdia li indiqui. Si desatenent aquesta norma i

l'alumne/a es presentés en el lloc de sortida de l'activitat sense l'autorització

corresponent, els professors/esorganitzadors l'enviaran al centre de la manera més

adient i el cost del transport (en cas d'haver-n'hi) haurà d'ésser pagat pels pares/mares

o responsables legals.

g) En el cas d'activitats de dos o més dies, el professorat organitzador haurà d'exposar

detalladament la descripció (programació) i els continguts bàsics que s'hi treballaran

per a poder justificar aquesta activitat com a cultural o educativa. Aixi mateix, haurà de

presentar-se la temporització de les activitats de manera clara i amb el mínim

d'inconcrecions.

h) L'alumnat haurà de complir les següents normes i aquelles que el centre consideri

oportunes per a garantir el caire pedagògic de l'activitat:

1. Respectar estrictament el programa presentat i, per tant, s'ha d'ésser especialment

puntual per tal de no perjudicar el desenvolupament de les activitats previstes.

2. Les indicacions del professorat hauran de ser respectades en tot moment.

3. En cas de no respectar alguna de les normes donades pels professorat i/o

organitzadors, l'alumne/a serà retornat/da a Vilanova i la Geltrú. En aquest cas, les

despeses del retorn seran a càrrec de l'alumne/a, dels seus pares o dels seus

representants legals.

Si la sortida inclou pernoctar en hotel/residència/alberg, etc..

4. Per higiene i seguretat, en les habitacions dels hotels o albergs on s'allotjin, està

absolutament prohibit beure vegades alcohòliques i fumar, i s'hauran de respectar

en qualsevol cas les altres normes que poguessin tenir en l'hotel, alberg...

e) La participació en el viatge significa l'acceptació d'aquestes normes i d'aquelles que

puguin donar el professorat responsable.

h) El professorat responsable de l'activitat, si té lloc al llarg de 2 o més dies, hauran

d'informar a l'Equip Directiu de:


126

1. L'arribada al punt de destinació.

2. Aquelles incidències que alterin la programació de l'activitat.

3. La confnmació o variació de l'hora de sortida del retorn i l'arribada a Vilanova

3.2.4. Procediment a seguir per a totes les sortides.

a) Les sortides i excursions dels alumnes hauran de ser autoritzades expressament pel

Consell Escolar d'acord amb les normes establertes anteriorment.

b) Qualsevol sortida serà comunicada al Coordinador/a Pedagògica i a Prefectura

d’Estudis.

c) Totes les sortides s'autofinançaran sense excloure la possibilitat de subvenció per part

del centre, AMPA o entitats públiques o privades.

d) Totes les sortides del centre es comunicaran per escrit als pares, mares, tutors/es i

se’ls demanarà l’autorització. Per aquelles sortides que es duen de manera regular

curs rere curs (que consten en el full de formalització de matrícula), i per totes aquelles

aprovades en el Consell Escolar d’inici de curs dins la Programació General Anual

només caldrà el full d’autorització general. En aquest cas caldrà justificar l’absència de

l’alumne/aa l’activitat en cas que no pogués anar.

e) Les sortides seran comunicades als professors/es que imparteixin classe al grup que

surti, a fi d’evitar problemes de dates d'exàmens o d’altres organitzatius.

f) La Coordinació d’activitats i serveis escolars, prèvia consulta a la Prefectura d’Estudis

sobre els aspectes relatius a l’organització escolar, penjarà a la sala de professors/esel

full de sortides on consti amb claredat:

- Dia de la sortida.

- El professorat que surt.

- Els grups que surten.

- L'hora de sortida i arribada prevista al centre.

g) Els professors/esque queden sense classe hauran de romandre al centre en el seu

horari de classe i col·laborar amb els professors/esde guàrdia per atendre els grups

que es queden sense professor/a.

h) Acompanyants en les sortides ( Normativa inici de curs 2013-2014)


127

La relació màxima d'alumnes/professors/es o acompanyants per a les sortides és de 20/1 en l'ESO i de 25/1 en els ensenyaments postobligatoris. El consell escolar del centre, justi-ficant-ho adequadament per a una activitat concreta, podrà acordar el canvi d'aquestes re-lacions màximes. Sense l'acord explícit i motivat del consell escolar, no es pot superar la relació establerta amb caràcter general. No es poden fer sortides amb menys de dos acompanyants, un dels quals ha de ser necessàriament professor/a, llevat d'aquelles sorti-des en què el consell escolar determini altres condicions quant al nombre d'acompanyants, valorades les condicions de seguretat i els requeriments de protecció als alumnes.

En el cas d'alumnes amb necessitats educatives especials, la relació alum-nes/professors/es es conformarà a les seves característiques.

i) L’ alumnat de 1r i 2n d’ESO que hagi participat en una sortida escolar i arribi durant

l’última hora del matí abans de la sortida del centre, haurà de romandre al centre fins

l’hora de sortida. S’haurà de fer càrrec el professorat que el tindria en aquella hora

lectiva.

3.2.5. Criteris d’aprovació de sortides

El Consell Escolar té atribuïda l’aprovació de les sortides pedagògiques dels departaments,

atenent a criteris pedagògics i organitzatius, tenint en compte els següents aspectes:

a) Sobre els preus de les sortides.

El preu dels viatges amb pernocta s'ha de comptar a part, per tant, no formaran part de les

sortides curriculars obligatòries d’un departament.

Si una sortida és obligatòria i el preu és elevat, s'ha d'avisar amb temps a les famílies (dos

mesos a ser possible).

b) Sobre la temporització de les sortides

De manera general, no es poden acumular dues o més sortides en la mateixa setmana per

al mateix grup. Tot i això, si hi ha activitats programades que només són susceptibles de

realitzar-se en unes dates concretes i que calen programar-se igualment (obres de teatre

que només tenen una única funció al municipi,...) es podran programar dintre de la mateixa

setmana.

c) Sobre el Batxillerat

L’alumnat de batxillerat pot retornar a casa pel seu compte després d’una sortida, sense

professorat acompanyant i sense passar pel centre, sempre que el final de l’activitat estigui

al límit de l’horari escolar de l’alumnat i no s’hagi de reprendre l’horari lectiu després de la

tornada.


128

S’intentarà que les seves sortides interfereixin el mínim en l'activitat escolar.

Només en casos molt excepcionals es permetrà que l’alumnat de 2n de batxillerat facin una

sortida escolar durant els dos últims mesos lectius degut a la proximitat de les PAU. Durant

aquest període es recomanable que el professorat acompanyant no imparteixi classes a

2n de BTX.

Nofccabanyes

Documents

Transcript of Nofccabanyes