2

3 EditorialLluís Reales

Àngels de l'ecosistema?Alicia PuleoDes d'una perspectiva de gènere, es repassa la mirada de la filosofia sobre l'ètica dela cura i la seva relació amb la pau i la preservació del medi ambient.

Un vincle privilegiat dona-natura?Rachel Carson i el trànsit de la sensibilitat naturalistacap a la consciència ecològica.Maria José GuerraUna anàlisi de la dona que va denunciar l'ús indiscriminat dels pesticides per part dela indústria química i autora del llibre Primavera silenciosa.

Vandana Shiva:una dona entre dones,l'aigua i la llavorLuis Ángel Fernández HermanaLa trajectòria d'una dona, especialitzada en física quàntica, que ha esdevingut un refe-rent mundial en l'oposició a la lògica depredadora de les grans corporacions.

Gro Harlem Brundtland, la mare de lasostenibilitatSofía MenéndezImpulsora de l'informe «El nostre futur comú», elaborat per les Nacions Unidesl'any 1987, el nom d'aquesta metgessa noruega està lligat al concepte desostenibilitat.

Wangari Maathai, llavors de consciènciaJordi PigemActivista ecologista, reconeguda l'any 2004 amb el Premi Nobel de la Pau, haimpulsat un moviment de dones que ha plantat més de vint milions d'arbres endotze països africans.

Ellen Swallow Richards, pionera de les ciènciesambientalsMercè PiquerasPionera en l'estudi de les ciències ambientals, va ser la primera dona admesa al'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

Petra Kelly, la tragèdia d'una gran esperançaJoaquim ElcachoRevolucionària i profundament humanista, va ser una de les fundadores d'ElsVerds alemanys. Va morir l'any 1992, en circumstàncies estranyes.

EditorialLluís Reales

¿Ángeles del ecosistema?Alicia Puleo

¿Un vínculo privilegiado mujer-naturaleza?Rachel Carson y el tránsito de la sensibilidad naturalistaa la conciencia ecológica

María José Guerra

Vandana Shiva:una mujer entre mujeres,el agua y la semillaLuis Ángel Fernández Hermana

Gro Harlem Brundtland, la madre de lasostenibilidadSofía Menéndez

Wangari Maathai, sembrando semillas deconcienciaJordi Pigem

Ellen Swallow Richards,pionera de lasciencias ambientalesMercè Piqueras

Petra Kelly, la tragedia de una granesperanzaJoaquim Elcacho

EditorialLluís Reales

Guardians of the Ecosystem?Alicia Puleo

A special connection between womanand nature?Rachel Carson and the transition from naturalistic toecological consciousness

María José Guerra

Vandana Shiva:a woman among women,water and seedsLuis Ángel Fernández Hermana

Gro Harlem Brundtland, the motherof sustainabilitySofía Menéndez

Wangari Maathai,planting seedsof awarenessJordi Pigem

Ellen Swallow Richards,environmentalscience pioneerMercè Piqueras

Petra Kelly, the tragedy of a great hopeJoaquim Elcacho

SUMARIO Texto castellano

SUMMARY English text

3

4

14

20

26

34

42

50

61

62

67

70

73

79

80

84

91

92

97

100

102

108

109

113

...........................................................

...........................................................

3

El dia 27 de maig de 1907 va néixer a Springdale, Pennsilvània, la biòlogai escriptora Rachel Carson, considerada persona fonamental en la histò-ria del moviment ambiental. El seu llibre Primavera silenciosa està consi-derat una obra clau del pensament ambiental i ecologista.De fet, la revistaTime va considerar-la, en un número extraordinari, una de les centpersonesmés influents del segleXX.Precisament arran d'aquesta efemè-ride, cent anys del naixement de Carson,hem decidit dedicar un númerodeMedi Ambient.Tecnologia i Cultura a aportacions fetes per dones al pensa-ment i l'acció ambiental. La tria ha estat subjectiva i necessàriament restrin-gida. De segur que falten noms. En qualsevol cas, és una petita aportacióque vol fer justícia a tantes i tantes dones que han estat silenciades i ignora-des en la història del pensament ambiental i científic en general.

Les protagonistes són d'origen i tarannà diversos.Vives imortes.De conti-nents allunyats geogràficament, però alhora ben propers pels efectes dela mundialització econòmica. Elles són: Vandana Shiva,Wangari Maathai,Gro Harlem Brundtland, Ellen Swallow, Petra Kelly, a més a més deRachel Carson.Totes dones d'una gran fortalesa,que han nedat a contra-corrent.El número comença amb l'aportació d'Alicia Puleo, investigadora a laUniversitat de Valladolid,que desfà tòpics sobre «el femení» i fa una críticademolidora de l'antropocentrismeque nega qualsevol consideraciómoralpel món no humà. En definitiva, una simfonia de veus per despertarconsciències.•Lluís RealesDirector deMedi Ambient. Tecnologia i Cultura

Veus que desperten consciències

4

Angels de l’ecosistema?`

L'interès que desperta la qüestió ambientalen moltes dones ha generat la idea que elcol·lectiu femení podria posseir una tendèn-cia o una capacitat d'actuació particular davantaquesta crisi ecològica que ja comencemaperce-bre. L'ecofeminista australiana Val Plumwood1afirma que aquesta creença en una naturalesabenefactora innata de les dones seria un retorndel vell estereotip victorià de l'«àngel de la llar»reconvertit ara en «àngel de l'ecosistema».Per a la filòsofaCeliaAmorós,d'aquestamaneras'exigiria un treballmés a les oprimides:ser salva-dores d'un planeta en perill2.Altres teòriques3,no sense raó, han assenyalat el perill que, si esdóna per fet que es tracta d'un impuls natu-ral, es resta valor moral a la conducta de lesdones compromeses en la defensa ambiental.Comsabem,la tradició filosòfica considera virtuósaquell obrar que no està marcat pels gens,sinó que resulti d'una decisió lliure en què inter-vinguin la raó i la voluntat. Per evitar l'afegit de«deures naturals», hem de començar, llavors,a observar queno tota donamanifesta unapreo-cupació ambiental, i que la tendresa i l'empatia,considerades atributs femenins, són dots quemoltes no tenen.D'altra banda, com a antídota la proverbial instrumentalizació de les donesen pro de bones causes sempre consideradesmés importants que els seus propis drets,hemde recordar que no convé abandonar les reivin-dicacions d'igualtat entre els sexes,tot i que ensinteressi particularment la qüestió ecològica.En aquestes línies, examinaré el que consideroimportants aportacions del col·lectiu femeníal pensament i a la praxi ecològics, assenyalant

les especials condicions materials i simbòli-ques que les generen. Em referiré a la relacióentre l'ètica de la cura i la preocupació per lapau i per unmedi ambient saludable,a la críticaal model de desenvolupament insostenible ila proposta encaminada a superarl'antropocentrismeextrema través de la univer-salització de virtuts que històricament han estatconsiderades pròpies de les dones. Ho faréconcedint una particular rellevància a les dife-rents teories ecofeministes que donen a lesdones el paper de subjectes actius de l'ecologia.

L'ètica de la cura i els drets humans detercera generació: la pau i un mediambient saludable

Als anys vuitanta del segle passat, l'ètica com adisciplina filosòfica es va veure sacsejada perunprofunddebat entorndel seubiaix de gènere.CarolGilligan i altres pensadores van iniciar unacrítica a la jerarquització tradicional que veia lesvirtuts de la cura, l'empatia i l'atenció als altresdependents coma formes elementals i inferiorsde la moral. Reaccionant a la classificació delsnivells de lamoralitat deKohlberg,que col·locavael col·lectiu femení en un nivell de subdesen-volupament ètic, l'obra deGilligan sobre les acti-tuds d'homes i dones mostrava diferències enel seupensament ètic.Basant-se enestudis empí-rics, In a Different Voice tractava de distingiruna forma pròpia de cada sexe en la dilucida-ció dels dilemes morals. Resultava significatiuque,quan es va demanar a una enquestada quedefinís el concepte demoral,aquesta va contes-

5

L'autora recull algunes aportacions rellevants del col·lectiu femení alpensament i la pràctica ecològics, tot destacant el context material i simbòlicon apareixen. Tanmateix, abunda en l'ètica de la cura i la seva relació amb lapau i el medi ambient i, des de la perspectiva de les teories ecofeministes, fauna crítica al desenvolupament insostenible.

Alicia H. PuleoCàtedra d'Estudis de GènereUniversitat de Valladolid

6

tar:«[...] es parteix d'una visió autocrítica,parteixde dir:comestic passant elmeu temps i en quinsentit estic treballant? Crec que tinc un verita-ble afany, un autèntic afany maternal de tenircura d'algú…Tenir cura de la mevamare, tenircura de nens, tenir cura del món [...]» 4. Al seutorn,un jove va afirmar:«Lamoral és una pres-cripció. Justícia imoral són essencials,em semblaa mi, per crear el tipus d'ambient, la interaccióentre persones,que és indispensable per asso-lir lamajor part de lesmetes individuals.Si volemqueuns altres no intervinguin en la nostra recercadel que estemperseguint,cal jugar a aquest joc.»L'autora plantejava que hi havia dues formes depensamentmoral que serien complementàries.Mentre que els homes tendien a utilitzar normesi a entendre-les com a regles d'un joc que calseguir perquè el camp d'acció de cada indi-vidu sigui respectat en termes d'igualtat i lliber-tat, les dones semblaven raonar atenentmés lesparticularitats concretes del context i sentint-se responsables de la cura del seu entorn humài nohumà.Independentmentdels intensosdebatsencara no clausurats que va generar aquestatesi, es pot dir que va ser molt fèrtil perquè vaobrir un ampli camp de comprensió pel quefa a certes pràctiques femenines tradicionalsque en elmarc contemporani es tradueixen enformes inèdites. Una d'aquestes formes és lapreocupació ambiental.L'epistemologia feminista no va trigar a analit-zar la visió científica hegemònica del món icontrastar-la amb l'actitud d'algunes investiga-dores com Barbara McClintock, que per mitjàde l'empatia, i no de la separació respecte al seuobjecte d'estudi, hauria aconseguit els desco-briments genètics que la van fer digna del PremiNobel de Fisiologia i Medicina. Violar i tortu-rar la naturalesa perquè lliuri els seus secrets (eltractament preconitzat com a propi de la cièn-cia per Bacon) serà criticat comuna visió parcial,patriarcal i errònia de les relacions amb el mónno humà.Carolyn Merchant, en la seva ja clàs-sica obra The Death of Nature5, assenyala, a lafi del segle XX, la instal·lació del complex cien-tificotecnològic com un procés que duu a ladominació i la destrucció.Tant l'ecologisme com el feminisme i el paci-fisme s'inclouen en la categoria de nous movi-ments socials perquè no es limiten a demanarun repartiment de recursosmés equilibrat,sinóque plantegen una altra qualitat de vida,prove-eixend'unamiradadistinta sobre la realitat quoti-diana i revaloritzen el que havia estat designat

com a diferent i inferior. En aquesta novavisió, la presa de consciència sobre la infrava-loració de les pràctiques de la cura té un llocmolt important per al contacte de les donesamb l'ecologia.Moltes dones dels països desenvolupats esvan començar a preocupar per l'ecologia enprendre consciència de les amenaces queplana-ven sobre la seva salut i la dels seus éssers esti-mats, particularment els nens i nenes, els mésfràgils.Els grups d'anglosaxones que es reunienen l'anomenada «segona onada del feminisme»per discutir la situació de les dones van ampliarel concepte de política6. Van arribar a la conclu-sió que el que semblaven problemes perso-nals tenien un important component social.Polí-tica ja no era només el que feien els polítics.Es va convertir en un terme que designava lesrelacions de poder que impregnaven tota lasocietat, incloent-hi les relacions interpersonalsi quotidianes, la salut, la malaltia i la relació ambel propi cos. Aquestes dones, que van analit-zar les relacions de parella per investigar si hihavia relacions patriarcals de poder, també vanser les primeres que van començar a plante-jar certs problemes derivats de la ciència i latecnologia comquelcom vinculat al feminisme.Prenent consciència del poder de la propagandadels laboratoris i les multinacionals farmacèu-tiques, van iniciar un moviment que ha sabutexpressar en veu alta els avantatges i els incon-venients de cadascunade les innovacions tecnolò-giques aplicades al cos femení. Així començala perspectiva ecofeminista,que desenvoluparàuna sana desconfiança vers els efectes de la civi-lització industrial en el cos de les dones.Aquestes pioneres, professionals de la salut isimples usuàries que aporten els seus valuo-sos testimoniatges en un treball que continuaavui dia, ens han llegat el manual de ginecolo-gia i salut del Col·lectiu deDones de BostonElsnostres cossos,les nostres vides7. En totes les sevesedicions, aquesta obra parla dels tractamentsginecològics des de la perspectiva feminista d'unmoviment independent que,sense caure en unrebuig fonamentalista de qualsevol tractamento medicina (la qual cosa seria una absurdatornada a inconvenients del passat), practicael judici autònom.Es tracta de conservar un certmarge de decisió davant l'opinió dels experts,opinió que,de vegades,canvia radicalment,peròho fa massa tard per a les afectades. Aquestés el cas, per exemple, de la teràpia hormonalsubstitutiva (THS) per a la menopausa que,

Àngels de l’ecosistema?Alicia Puleo`

Moltes dones dels

països desenvolupats

es van començar a

preocupar per

l'ecologia en prendre

consciència de les

amenaces que

planaven sobre la

seva salut i la dels

seus éssers estimats.

7

preconitzada com a miraculosa superació deles molèsties del climateri als noranta, actual-ment es desaconsella per les seves perillosesconseqüències secundàries. El perill de desen-volupar càncer de mama, que ja van assenya-lar de formaprimerenca informes independentscom els del Govern suec i de grups feministesespecialitzats en salut, va ser oficialment reco-negut quanmoltes dones ja duien anys de THS.El mateix va ocórrer amb el DDT o el PVC.Demà succeirà ambels transgènics i altres nove-tats a les quals no s'aplica ambprou rigor el prin-cipi de precaució.La preocupació per la salut al si d'una civilitza-ció que sotmet els nostres cossos a una tecno-logització i mercantilització sense límits és unpunt ineludible de l'agenda feminista i ecològicacontemporània i un element clau per a l'anàlisicrítica del rumbde la civilització.L'edició de2000d'Els nostres cossos, les nostres vides anima lesdones a tenir cura del medi ambient i a escol-tar el propi organisme quan reacciona davantles agressions químiques del mitjà laboral odomèstic.Subratlla també la interconnexió entreracisme, classisme, divisió Nord-Sud i conta-minació ambiental. L'holocaust de Bhopal o lalocalització d'abocadors de residus perillososenbarris pobres d'afroamericans i llatins als EUAmostren la distribució desigual de la càrregade riscos a la societat química en què vivim.L'any 2002, la Xarxa Mediambiental de Donesde Londres va llançar a través d'Internet unacampanya informativa contra la passivitat insti-tucional davant l'alarmant augment dels càncersginecològics els últims cinquanta anys a causa,principalment, de la contaminació ambientalamb xenostrògens. Com recull el manual jaesmentat i actualment informa el portal La casaquímica deGreenpeace,9 aquestes substàncies,pel fet de ser químicament similars a l'estrogen,funcionen comadisruptors endocrins.Es trobenals pesticidesorganoclorats utilitzats a l'agriculturano biològica, a les dioxines de les incinerado-res que passen, a través de pinsos i pasturescontaminades,als productes animals,a les pintu-res i els vernissosdemobles i parets de les nostrescases, als productes de neteja i perfumeriadels nostres banys, als envasos de plàstic delsproductes alimentaris, etc.Les campanyesde lesdonesperunmedi ambientsaludable assenyalen que la medicina, majo-ritàriament aliena als coneixements ambientals,es concentra a estudiar els factors genètics queexpliquenúnicament el 10%dels casos de càncer

de mama i tendeix a culpabilitzar les pròpiesdones perquè nopractiquen esport comamitjàpreventiu. No se sol tenir en compte que elsque no consumeixen aliments de produccióecològica poden estar ingerint fins a cinquantavarietats de pesticides per dia. Si bé la conta-minació afecta tots dos sexes,a causa del fet queles substàncies tòxiques es fixen millor en elgreix,el percentatge de greixmes elevat del cosfemení i la seva major inestabilitat hormonalel converteix en particularment sensible a lacontaminació.Per aquesta raó,sónmésnombro-ses les dones entre els afectats per la síndromed'hipersensibilitat químicamúltiple (SHQM),10generalment diagnosticat coma al·lèrgia.Tambéels nens i les nenes constitueixen un col·lectiumés exposat als riscos ambientals a causa delfet que ni els seus òrgans ni el seu sistema immu-nitari estan totalment desenvolupats. Enl'actualitat, la llet humana materna conté para-fines clorades i piroretardants bromats.Encara que els problemes ambientals no conei-xen fronteres ni es restringeixen a determi-nats grups humans, tant al Nord com al Sudels efectes varien també segons les diferèn-cies de classe social.Si les dones de classes afavo-rides sofreixen la contaminació sobretot a travésdel consumd'aliments i estris tòxics, les de clas-ses desfavorides,amés,treballen enmedis alta-ment contaminats.Les treballadores,sovint immi-grants o pertanyents aminories ètniques,estanexposades a una gran quantitat de substàn-cies altament nocives en fàbriques i en campsde cultiu o en l'infern de plàstic dels hivernacles.Es tracta d'una novamanera dedesigualtat d'unasocietat que cada dia llança nous verins al mediambient.11Així mateix, cal apuntar que les dones solencarregar amb el pes dels problemes poste-riors a les catàstrofes ambientals.Comque sónel col·lectiu que té cura de les persones depen-dents (nens, ancians i malalts), els seus treballsaugmenten amb la deterioració ambiental.Comho han provat suficientment els fets poste-riors a Txernòbil,12 les dones tenen cura delsmalalts i han de redoblar esforços per trobaraliments no contaminats.Els treballs quotidians,ja per si mateixos importants, es multipliquen.Però aquests són fenòmens que no consti-tueixen la primera plana dels diaris del món.Al món anglosaxó, l'ecofeminisme va néixerd'aquesta preocupació per la salut i per la pauenunmónamenaçat per l'enfrontament atòmic.Algunes de les primeres ecofeministes van consi-

Les dones solen

carregar amb el pes

dels problemes

posteriors a les

catàstrofes

ambientals.

8

derar que els homes eren innatament agressius,mentre que les dones eren més afectuoses,maternals, i per tant,més tendents a tenir curade la naturalesa i del conjunt dels éssers vius.Segons aquesta perspectiva,els sexes es distin-gien en les seves essències,tal comho havia afir-mat el pensament patriarcal tradicional,encaraque en aquesta ocasió s'invertia la valoració.El biologicisme d'aquestes primeres teoriesva ser molt criticat entre altres raons perquèse'n podia deduir que era impossible modifi-car les conductes perjudicials mitjançantl'educació.Posteriorment, allunyant-se de la perspectivaessencialista inicial,altres autores han estudiat larelació entre el militarisme i una mística queopera en la construcció patriarcal històrica de lavirilitat, i l'han vinculat a l'agressivitat, la caça iles gestes bèl·liques.És indubtable que així coms'ha parlat d'unamística de la feminitatque reduïaa estereotips les possibilitats d'elecció de vidade les dones, també correspon analitzar i criti-car una mística de la masculinitat13 que, enl'actualitat, amb l'armament existent, és moltperillosa per a la supervivència de la humani-tat i de la resta dels éssers vius.Després de tretzeanys de lluita no violenta en nom de la curade la vida,lesmanifestacionspacifistes de les femi-nistes angleses van aconseguir desallotjar la base

de míssils de l'OTAN a Greenham Common.Ho van aconseguir amb campaments als qualsdonavenels colors de l'arc deSantMartí i tancantsimbòlicament les entrades de la base ambunesxarxes teixides que representaven l'entramat detot allò orgànic amenaçat per la guerra atòmica.Totel segleXXéspled'iniciativesdedones contrala violència armada.14Entre les nombroses dones que han lluitat illuiten per la pau i la sostenibilitat, és necessarirecordar Petra Kelly, cofundadora dels verdsalemanys i la mort de la qual roman envoltadademisteri.15 Per a Kelly:«Hi ha una relació clarai profunda entremilitarisme,degradació ambien-tal i sexisme.»16 I sexisme era el que traspuavenles crítiques a Rachel Carson quan es va atre-vir a denunciar a Primavera silenciosa, un llibrefonamental per al naixement de la conscièn-cia ecologista, el biocidi provocat per la utilit-zació massiva de pesticides a l'agricultura.17

El desenvolupament insostenible vistper pensadores i activistes del Sud

Als països anomenats del Sud, diversos estu-dis han mostrat que les formes de desenvolu-pament basades en la confiança cega en la tecno-logia i guiades exclusivament per les lleis delmercat han afectat profundament no solament

l'entorn natural sinó també la vida dels méspobres i, entre aquests, sobretot les dones iels nens.Abans trobaven la llenya per cuinar alcostat del poblat; actualment, han de fer quilò-metres per trobar-la, a causa de la destrucciódels boscos per la introducció de monocul-tius destinats al mercat mundial i per fabricarmobles i altres objectes de fustes exòtiques quecompra el primer món. Abans disposaven depart de la producció agrícola per alimentar elsseus fills; ara, amb la «modernització» i «racio-nalització», tot es comercialitza. Sorgeix així ladesnutrició produïda pelsmateixos que procla-men posseir la solució a la fam al món gràciesals organismes genèticamentmodificats i paten-tats per lesmultinacionals dels païsosmés pode-rosos. Afegim a aquest panorama les «catàs-trofes naturals» originades per la desforestació,el canvi climàtic,el desviamentdels rius, lainstal·lació d'indústries contaminants no subjec-tes a reglamentació i altres despropòsits ambien-tals.Una de les primeres veus femenines a denun-ciar aquests efectes negatius de la modernit-zació als països del Sud va ser Vandana Shiva.Científica i filòsofa de l'Índia,ha estat PremiNobelalternatiu i actualment és una important figuradel moviment internacional per una globalit-zació alternativa. La seva participació juvenil

Algunes de les primeres ecofeministes van considerar

que els homes eren innatament agressius, mentre que

les dones eren més afectuoses, maternals, i per tant,

més tendents a tenir cura de la naturalesa i del

conjunt dels éssers vius.

Àngels de l’ecosistema?Alicia Puleo`

9

enelmovimentChipko va canviar les seves ideespel que fa a l'energia atòmica. Va abandonarel seu entusiasme tecnològic de titulada en FísicaNuclear. Amb els seus llibres, Shiva donarà aconèixer a tot el món el moviment Chipko,format per dones rurals de l'Himàlaia que vansalvar els boscos comunals en una acció concer-tada i altament simbòlica, inspirada en el prin-cipi deno-violència deGandhi.En tornsdevigilàn-cia, impedien la tala abraçant-se als arbres ennom del principi femení de la naturalesa, ioposant-se als seusmarits,que ja s'havien deixatconvèncer sobre la conveniència de vendreels terrenys comunals per a fins d'explotaciócomercial. Com elles, Shiva també s'inspira enl'antiga cosmologia de l'Índia, afirmant quel'energia femenina és l'energia natural i queles activitats rurals de les dones de la sevaterra estan en total harmonia amb el mediambient. En la segona part del llibre que la vafer cèlebre,Abraçar la vida.Dones,ecologia i desen-volupament, aquesta pensadora assenyala queen l'economia de subsistència basada en el cultiude l'hort,les camperoles coneixenel valor ecolò-gic de varietats de plantes que als ulls dels«experts» occidentals semblen simples malesherbes que s'han de destruir. I ens explica demanera senzilla i magistral com actua el desen-volupament «a lamanera occidental»,que subs-titueix els cultius tradicionals per monocultiusdestinats al mercat: es concedeixen crèdits alscamperols per comprar llavorsmanipulades querequereixen,al seu torn,l'aplicació de certs pesti-cides venuts per les mateixes empreses quesubministren les llavors. Es crea així un cercleinterminable de dependència i endeutament.Les obres faraòniques per subministrar aiguade reg i la destrucció de la flora local compor-ten l'alteració de l'ecosistema; es produeixenaleshores els anomenats «desastres naturals»,que van des dels processos de desertització finsa les inundacions. A Collita robada mostra queels que viuend'una economia d'autoabastamentlocal acaben, desarrelats i sumits en la misèria,a les barraques de les grans ciutats del tercermón.18 El que Shiva anomena «el mal desen-volupament» preconitzat perOccident implicala desaparició de la diversitat cultural i la destruc-ció de la biodiversitat. En Manifest per a unademocràcia de la Terra19 mostra la vinculaciód'aquestes conseqüències nefastes del maldesenvolupament amb l'avanç de la violènciai els fonamentalismes, i proposa com a solució

un ús sostenible i equitatiu,accessible a tothom,dels recursos de la terra.L'ecofeminisme espiritualista i social llatinoa-mericà té en Ivone Gebara una de les sevespensadores més conegudes. Es tracta d'unateòloga que forma part d'un grup ambpresèn-cia en diferents països del Con Sud i l'òrgand'expressió del qual és la revista Con-spirando.En sintonia amb les noves preocupacions ecolo-gistes de la teologia de l'alliberament, encaraque en diàleg crític amb ella des d'una pers-pectiva feminista, Gebara sosté la necessitatd'una ecojustícia o justícia ecològica que aten-gui els pobles indígenes com a primeres i prin-cipals víctimes de l'actual deterioració ambien-tal. I adverteix que,entre les víctimes, les doness'emporten la pitjor part, a causa de les sevestradicionals responsabilitats en la criançadels fills.No pretenc esmentar aquí totes les donesque han destacat a Llatinoamèrica pel seu acti-visme en defensa del medi ambient. Són moltnombroses;algunes són capdavanteres dels nousmoviments indígenes i lluiten per preservarles seves terres ancestrals.Només n'esmentarédues,de destí desigual: la religiosaDorothy Stang,assassinada a tirs a l'Amazones el 2005 per laseva defensa de la selva i dels sense terra davantels hisendats i fustaires, i Marina Silva, ambien-talista, filla de seringueiros, que va arribar a serministra de Medi Ambient amb el govern deLula.A l'Àfrica destaca la figura de l'activista ecolo-gista Wangari Maathai, que va rebre el 2004el Premi Nobel de la Pau per la creació i coor-dinació delMoviment delCinturóVerddeKenya(Green Belt), associació de dones que ha plan-tat més de vint milions d'arbres a dotze païsosafricans. Presidenta del Consell Nacional deDones de Kenya,va aconseguir introduir la ideade plantar arbres per combatre la desertitzaciói,al mateix temps,proveir de recursos les donespobres i millorar-los la vida.No és l'únic exem-ple d'aquesta hàbil combinació. Al Senegal, alnord deDakar, i vencent l'oposició dels homesdels seus llogarets, més de 1.500 dones hantreballat en un projecte que han batejat ambel nom d'una divinitat femenina del lloc, KerCupaam (Mare Líder Cupaam), i han aconse-guit recuperar l'ecosistema d'un llac en via dedesaparició.20 Utilitzant microcrèdits delPrograma de lesNacionsUnides per al Desen-volupament (PNUD), la plantació realitzada als

L'ecofeminisme

espiritualista i social

llatinoamericà té en

Ivone Gebara una de

les seves pensadores

més conegudes.

10

manglars va permetre revertir el procés i crearunparc natural,actualment font d'ingressos turís-tics. Les participants s'han convertit en ardentsdefensores del medi ambient; una de les raonsque esgrimeixen és la responsabilitat envers lesgeneracions futures.La lluita dels col·lectius de dones rurals delSud i la teorització que s'ha fet sobre aquestalluita hanmarcat les últimes conferènciesmundialssobre la dona de l'ONU.Tenint en compte quela contaminació i les catàstrofes naturals afec-ten particularment el col·lectiu femení, la Plata-forma d'Acció de Beijing va plantejar la neces-sitat de fomentar la participació de les donesen la presa de decisions ambientals. Per aquestmotiu la tendència actual, encara imperfecta-ment introduïda,és l'aplicació de la perspectivadegènereenel dissenydels programesdedesen-volupament. Es reconeix ara que els horts deles dones en les societats tradicionals sónmodelsd'aprofitament sostenible de la terra que esbasen en el cultiu de plantes perennes de granrendiment, i utilitzen restes vegetals i fem coma fertilitzants.D'aquestamanera,alimenteneficaç-ment la comunitat sense produir contaminació.En aquest nou plantejament de la sostenibili-tat articulat teòricament en les aportacionsd'autores com Vandana Shiva o Bina Agarwal,les dones són reconegudes com a coneixe-

dores actives delmedi natural i excel·lents gesto-res del desenvolupament sostenible. No sola-ment en els programes destinats a països delSud s'intenta compaginar la sostenibilitat ambla millora de les condicions de vida i d'accés alpoder de decisió de les dones. Al nostre paíss'han fet estudis sobre el perfil i les motiva-cions de les dones que es dediquen al'agroecologia,21 i s'estan dissenyant les prime-res polítiques d'acció positiva destinades a impul-sar empreses de dones que es basin en prin-cipis ecològics de producció.

Avançant més enllà del'antropocentrisme extrem

En una època en què el poder de la tecnolo-gia és tan enorme, l'ètica ecològica ha cridatl'atenció sobre un prejudici que es torna contrala humanitat: la idea que tot existeix en funcióde l'ésser humà i per satisfer els seusmésmínimscapritxos. L'antropocentrisme extrem concepnomés els humans com a dignes de conside-ració moral. Tots els altres éssers vius, fins i totels més estretament emparentats amb l'Homosapiens, són concebuts com a simples mitjansper als humans. Al segle XX, les dones enshem incorporat al món del treball assalariat, al'esfera de la cultura,de la política;en una paraula,

al que s'anomena elmón públic.L'accés als llocsde decisió encara és molt difícil i lent, però noes pot ignorar el canvi que ha tingut lloc. Fauns cinquanta anys,el món domèstic era majo-ritàriament considerat, encara, l'àmbit exclu-siu de les dones, fins al punt que l'expressió«dona pública» tenia un significat absolutamentdiferent d'«home públic».El nostre ingrés en l'àmbit públic significa tambéla possibilitat de revisar críticament una culturaforjada durant una llarga història d'exclusióde les dones. El cicle de vindicacions d'igualtatprecedeix, com és lògic, el moment de desco-briment i crítica del subtext de gènere del queanteriorment apareixia comauniversal i neutre.22L'androcentrismeobiaix patriarcal de la culturaés el resultat lògic d'aquesta història. Des delpensament androcèntric s'han devaluat totesles activitats i maneres de percebre i sentir elmón considerades femenines. La filosofia haconceptualitzat «la dona» com a naturalesa isexualitat.23 I el pensament occidental ha gene-ralitzat una percepció «arrogant» delmón24 enquè la naturalesa és simple matèria primera,25inferior i existent per ser dominada i explo-tada per una raó despullada de sentimentscompassius.26Per tot això,l'ecofeminisme s'ha interessat parti-cularment per l'anomenada «ètica de la cura»

Des del pensament androcèntric s'han devaluat totes

les activitats i maneres de percebre i sentir el món

considerades femenines.

Àngels de l’ecosistema?Alicia Puleo`

11

de les dones,estudiada per teòriques comGilli-gan. S'ha assenyalat que totes les tasques rela-cionades amb la subsistència i el mantenimentde la vida (començant per les domèstiques) hanestat injustamentdevaluades27 a causade l'estatusinferior atorgat a la naturalesa.Insisteixo que això no significa creure que totadona practica l'ètica de la cura i és un «àngelde l'ecosistema». Els individus varien enorme-ment els uns dels altres.Els elements que podendesencadenar una consciència ecològica sónmolt variats i no poden reduir-se a la pertinençaa un sexe.Però hi ha estils,subcultures de gènere,que es manifesten estadísticament. Les dadesempíriques mostren que, a escala mundial, lesdones constitueixen gran part de les bases delmoviment ecologista i gairebé la totalitat de lamàd'obra no remunerada dels grups deprotec-ció animal, la generosa activitat dels quals ésgeneralment mirada com a capritx i debilitatfemenina. A aquestes dades hem d'afegir laconstància de les innombrables dones,de vega-des ancianes,queveiemalimentant animals aban-donats,mogudesper la compassió,enalguncarrerperdutdepetites i grans ciutats.El diariEl País titu-lava: «Elles salvaran els primats. La lluita de JaneGoodall i altres dones,moltes espanyoles, peraturar l'extinciód'espèciesdesimis»(Tierra,mensualde medi ambient d'El País, maig de 2007, núm.2).Com assenyala Marta I.González,28 primatò-logues comDiane Fossey,assassinada per la sevadefensa dels goril·les, o la més afortunada JaneGoodall, premi Príncep d'Astúries, que va revo-lucionarel coneixementquees teniade les socie-tats de ximpanzés, han destacat en l'observaciócientífica de la naturalesa justament perquè vansaber establir una empatia amb els éssers viusno humans i d'aquesta manera els van conèixermillor;per això van superar estudis esquemàticsi reduccionistesanteriors.Quan l'antropòlegLouisLeakey les va triar per tirar endavant la investi-gació, teniaencompte lesactitudsdecura i escoltaatenta, històricament femenines.La crisi ecològica actual ens obliga a replantejar-nos la nostra visió del món i preguntar-nos pelvalor assignat a la naturalesa, a les activitats dela cura de la vida i als sentiments d'empatia ambel no-humà.29 Aquest qüestionament serà unaforma més de participació de les dones en laconstrucció d'una nova cultura.La idea cartesiana que l'animal és tan sols unamàquina incapaç fins i tot de sentir dolor haviaestat vivament rebutjadaper les dones il·lustradesdels segles XVII i XVIII. La polèmica va ser tan

granqueundeixeble deDescartes se'n vamofaren una de les seves obres,en què afirmava queel plaer de ser admirades contínuament perles seves mascotes les duia a atorgar-los facul-tats que no posseïen. La violència i la domina-ció exercida quotidianament sobre els animalsno humans ja havia revoltat algunes sufragis-tes (Mary Wollstonecraft, Susan B. Anthony,Elizabeth Cady Stanton, Lucy Stone,CharlottePerkins Gilman i moltes altres). Compagina-ven la reivindicació del vot femení amb la lluitacontra la institució de l'esclavitud, la proteccióde la infància, el vegetarianisme i el proteccio-nisme d'animals. Aquest és el cas, per exem-ple, de Caroline Earle White, que el 1883 vafundar l'American Antivivisection Society30.Algunes d'aquestes pioneres van assenyalarles coincidències entre el tracte que rebienper part de la ciència els animals de laboratorii la violència contra les dones. La tornadad'aquesta temàtica a la fi del segle XXpresentadiferents aspectes. S'ha discutit sobre el perfilandrocèntric de la ciència i s'han fet estudis sobrela connexió entre l'experimentació dels efec-tes de la radiació o de la toxicitat de pestici-des sobre animals de laboratori i la posteriorpol·lució delmedi ambient ambespecial impactesobre dones i nens. La caça, l'infern de la rama-deria intensiva i la compassió vers els animals31han estat objecte d'assajos apassionants. S'hanportat a terme interessants anàlisis psicològi-ques sobre la relació entre la violència contraels animals present en nombroses activitats d'ocii la formació de la identitat viril coma rebuig delsaspectes relacionats amb la mare i el que ésfemení. La caça esportiva ha estat interpre-tada com una forma ritualitzada de calmarl'ansietat provocada pel desig de retornar a lanaturalesa experimentada coma animal i feme-nina que el nen ha rebutjat per convertir-seen baró.32 També s'ha demostrat la utilitzacióde la violència contra animals domèstics per partde maltractadors habituals com una estratè-gia de control sobre les seves parelles, per fer-losmal,produir-los pànic,coaccionar-les i privar-les de suport emocional.33 La teòricaecofeminista Marti Keel és una de les funda-dores de Feminist forAnimals Rights,grup dedi-cat al ciberactivisme ecologista i animalista i aaltres activitats d'educació, creació artística iassistència. Entre aquestes últimes, s'hi incloula tasca d'ajudar les dones víctimes de violèn-cia de gènere acollint els seus animals domès-

tics en elmoment que s'han d'allunyar de la sevallar i la seva parella.Aixímateix,la crítica literària ha explorat la repre-sentació dels animals en la narrativa i ha posaten relleu les profundes transformacions expe-rimentades per algunes escriptores contem-porànies.34 Seguint el fil d'aquesta qüestió, emsembla interessant recordar el caràcter pionerde l'obra de Colette i la dedicació de Margue-rite Yourcenar a la condició animal, amb la sevaintervenció en la redacció de la DeclaracióUniversal dels Drets de l'Animal proclamadaper la Lliga Internacional dels Drets de l'Animalel 1978 i posteriorment aprovada per laUnescoi l'ONU.En els diferents corrents ecofeministes actualshi ha una voluntat comuna de canviar la visióque tenim sobre els animals no humans i, coma mínim,millorar la seva situació. I això es deua tres raons complementàries:es constaten i eslamentenels innombrables sofriments quepatei-xen (particularment en aquest inimaginableinfern de les granges industrials,on se'ls priva demoviment i de qualsevol expressió dels seuscomportaments no destinada a produir més imés carn per al mercat); es planteja la recercad'una qualitat de vida humana que inclogui elfloriment de les nostres capacitats d'empatiaamb altres éssers vius; finalment, es relacionael tracte als animals de granja amb la lluita contrael desenvolupament neoliberal dels països deltercermón.Ambaquest últimobjectiu,VandanaShiva fa de la contraposició entre «vaques sagra-des» i «vaques boges» la metàfora d'una civi-lització ecològica davant una altra d'industrialque no diferencia entre màquines i éssers vius.En la seva denúncia de l'avanç de la dieta carní-vora enfront de la tradició vegetariana local i deldesplaçament de les pràctiques agrícoles i rama-deres tradicionals per la producció per a lesmultinacionals del menjar escombraria afirma:«Una vaca no és només una màquina de fabri-car llet o carn, encara que la indústria la tractiaixí. [...] Negar a les vaques i a altres animals laseva condició de subjectes, tractar-los com ameramatèria primera,és entrar en convergèn-cia amb el punt de vista del patriarcat capita-lista.»35Segons teòlogues cristianes com RosemaryRadford Ruether o Ivone Gebara, per superarl'antropocentrisme (posició quenega tota consi-deraciómoral envers elmónnohumà),és neces-sari canviar la imatge patriarcal d'un Déu sepa-rat de la naturalesa i subscriure una visió deDéu

12

en la naturalesaquepermeti estendre la compas-sió, l'empatia i el respecte no solament alshumans, sinó també als altres éssers vius i a laresta de la Creació com a part de la divinitat.Per arribar a aquesta visió integradora s'had'abandonar l'oposició jerarquitzada espe-rit/matèria, ànima/cos que ha sustentat durantmolts segles la misogínia, la dimonització deles dones i el menyspreu de la vida no humana.Des d'una visió no teològica, és indubtableque també serà necessari superar els seus corre-lats laics cultura/naturalesa,ment/cos.He sostingut en un altre lloc que una autèn-tica educació per a la sostenibilitat no es potreduir a una simple consigna demillor gestió delsrecursos naturals. Evidentment, la millora de lagestió és imprescindible, però no suficient pera aquest gran canvi cultural exigit per l'augmentde la potència tecnològica de la humanitat i laconsegüentpressió sobre laTerra.Hemd'afavoriruna educació sentimental ecològicaque estableixiles bases emocionals de les bones pràctiquesper a la sostenibilitat. El menyspreu dels valorsde la cura,relegats a l'esfera feminitzada del queés domèstic,és un dels factors que condueixenla humanitat a una carrera suïcidad'enfrontaments bèl·lics i desenvolupamentinsostenible. L'extrem dualisme conreat per lanostra civilització ha de ser analitzat i qüestio-nat comun subtext que en granmanera respona claus de gènere i que incideix en la persistèn-cia de la desigualtat entre els sexes i en l'actualcrisi ecològica.Les anàlisis ecofeministes de les oposicions natu-ralesa/cultura, dona/baró,animal/humà,i de senti-ment/raó, matèria/esperit, cos/ànima denun-cien el funcionament d'una jerarquització quedesvaloritza les dones, les seves tasques, elsanimals no humans, els sentiments, el que éscorporal i tot el que es designi com a naturalesadavant una raó i una cultura concebudes comamasculines i totalment allunyades i alliberades«del que és natural».No es tracta que les dones es converteixinen úniques salvadores del planeta. Tant homescomdones ens hemde concebre coma faedorsde la cultura i integrants d'una naturalesaamenaçada i necessitada de cures. Per a això,hem d'incloure en el cànon del que és humàactituds i valors devaluats i fins ara conside-rats «femenins per naturalesa».Avançarem aixícap a una nova cultura animada pel desig dejustícia i per la voluntat compassiva cap a unmón

natural meravellós que és prop de la desapa-rició total. Acabo aquestes línies amb malen-conia, però també amb agraïment a totes lesdones cèlebres o anònimes, tan sovint oblida-des, que han ofert noves perspectives per aaquesta gran tasca que tenim avui els humans:tornar-nos més modestos, assenyats i empà-tics per conservar la nostra amenaçada casacomuna.•El menyspreu dels

valors de la cura,

relegats a l'esfera

feminitzada del

que és domèstic,

és un dels factors

que condueixen

la humanitat a una

carrera suïcida

d'enfrontaments

bèl·lics

i desenvolupament

insostenible.

Àngels de l’ecosistema?Alicia Puleo`

13

1PLUMWOOD,Val.Feminismand theMastery ofNature,NovaYork: Routledge, 1993.

2AMORÓS,C.Tiempo de feminismo.Sobre feminismo,proyectoilustrado y postmodernidad.Madrid:Cátedra, 1997, pàg. 396.

3 FEMENÍAS,María Luisa;SPADARO,María Cristina.«¿Ecopa-sividad o ecofeminismo?».A:CAVANA,María Luisa;PULEO,Alicia; SEGURA,Cristina.Mujeres y ecología.Historia, pensa-miento, Sociedad. Madrid: Almudayna, 2004, pàg. 233-242.

4GILLIGAN,C.La moral y la teoría (trad.de J. J.Utrilla).Mèxic:FCE, 1985, pàg.163-164.

5MERCHANT,Carolyn.TheDeath of Nature:Woman,Ecology,and the Scientific Revolution. San Francisco:Harper and Row,1981.

6 PULEO, Alicia H. «Lo personal es político: el surgimientodel feminismo radical».A:AMORÓS,Celia;DEMIGUEL,Ana(ed.).Historia de la teoría feminista.De la Ilustración a la globa-lización. Vol. 2, ed. cit., pàg. 35-67.

7 A l'hora de decidir entre diferents opcions que la medi-cina ofereix actualment, recomano per la seva enormeutilitat l'edició augmentada i actualitzada de l'any 2000 (Elsnostres cossos, les nostres vides,edició castellana de The BostonWomen's Health Book Collective, Barcelona: Plaza & Janés,2000).L'edició original és dels anys setanta i,per tant,no parlade problemes i tractaments que van sorgir amb posterio-ritat.

8PULEO,Alicia.«El ecofeminismoy la saludde lasmujeres».Meri-diam, núm.30, tercer trimestre, 2003,pàg.28-29.

9 Vegeu la pàgina web de Greenpeace següent:http: archivo.greenpeace.orgtoxicoshtmlhome.html (datade consulta: 18 de maig de 2007).

10 Col·lectiu deDones de Boston,Els nostres cossos, les nostresvides,ed.cit.,pàg.477-478.Vegeu també la revista digitalDonesi Salut : http:mys.matriz.net (data de consulta: 18 de maigde 2007).

11Greenpeace informa de 100.000 substàncies diferents intro-duïdes des dels anys quaranta del segle XX.

12 MIES, María; SHIVA, Vandana. Ecofeminismo. Teoría crítica yperspectivas (trad.Mireia Bofill,Eduardo Iriarte iMarta PérezSánchez). Barcelona: Icaria, Barcelona, 1997, pàg. 137-145.

13MIEDZIAN,Myriam.Chicos son,hombres serán.Cómo romperlos lazos entremasculinidad y violencia.Pròleg deMarina Subi-rats i traducció de Miguel Martínez. Cuadernos inacaba-dos, Ed.Horas y horas, 1995.

14 Sobre això, vegeu el llibre de Carmen MAGALLÓN.Muje-res en pie de paz. Madrid: Siglo XXI, 2006.

15L'ecofeminista californiana Starhawk assenyala que l'informeoficial concloïa que s'havia suïcidat juntament amb la sevaparella i,encara que van subsistir els dubtes en el seu entornmés pròxim, no va tenir lloc cap investigació posterior.

16 KELLY, Petra. Por un futuro alternativo (trad. d'Agustín López iMaría Tabuyo). Barcelona: Paidós, 1997, pàg. 29.

17Remeto a l'article de María José Guerra, en aquest mateixnúmero,titulat «Un vincle privilegiat dona-naturalesa? RachelCarson i el trànsit de la sensibilitat naturalista a la conscièn-cia ecològica».

18 SHIVA, Vandana. Cosecha robada. El secuestro del suministromundial de alimentos. Barcelona: Paidós, 2003.

19 Edició castellana en l'editorial Paidós, 2006.

20Addressing desertification and land degradation. The activitiesof the European Community in the context of the UnitedNationsConvention to Combat Desertification. European Commis-sion. Comissió Europea, setembre de 2000.

21 MARTÍNEZ SOLIMÁN,Magali; SABATÉ MARTÍNEZ, Ana.«Mujeres productoras en agricultura ecológica». A: LÓPEZESTÉBANEZ,N.;MARTÍNEZGARRIDO,E.;SÁEZ POMBO,E.(ed.).Mujeres,medio ambiente y desarrollo rural.Ediciones dela Universidad Autónoma de Madrid, 2004, pàg. 123-134.

22VegeuAMORÓS,Celia.La gran diferencia y sus pequeñas conse-cuencias... para las luchas de lasmujeres.Madrid:Cátedra,2005,pàg. 44.

23 PULEO,Alicia.Dialéctica de la sexualidad.Género y sexo en laFilosofía Contemporánea.Madrid: Cátedra, 1992.

24 WARREN, Karen, op. cit.

25 SHIVA, Vandana. Abrazar la vida. Mujer, ecología y desarrollo(trad. Instituto del Tercer Mundo de Montevideo, Uruguay).Madrid:Horas y horas, 1995. (Cuadernos inacabados, 18).

26PLUMWOOD,Val,op.cit.Vegeu també de la mateixa autora:Environmental Culture.The ecological crisis of reason,Routledge,2002.

27MELLOR,Mary.Feminism and Ecology.Cambridge:Polity Press,Nova York University Press, 1997.

28 GONZÁLEZ, Marta I. «Creer para ver : Primates, homíni-dos y mujeres». A: DIVERSOS AUTORS.Mujeres pioneras.Editora Municipal, Ayuntamiento de Albacete, pàg. 11-23.(Col·lecció «La Historia no contada»).

29Sobre això hi ha una lectura imprescindible:GOODALL,Jane;BEKOFF,Marc.Los diezmandamientos para compartir el planetacon los animales que amamos. Barcelona: Paidós, 2003.

30 Per a un estudi històric detallat, vegeu: BEERS,Diane. For thePrevention of Cruelty. The History and Legacy of Animal RightsActivism in the United Status. Swalow Press / Ohio Univer-sity Press, 2006.

31VegeuGRUEN,Lori.«Los animales».A:SINGER,Peter.Compen-dio de Ética.Madrid: Alianza, 1995, pàg. 469-482.

32 Vegeu KHEEL, Marti. «Licence to Kill: An Ecofeminist Criti-que ofHunters'sDiscourse».A:ADAMS,Carol;DONOVAN,Josephine (ed.).Animals &Women.Feminist Theoretical Explo-rations. Durhamand London:DukeUniversity Press,1995,pàg.85-125.

33 Sobre la relació entre violència en humans i animals, vegeu:http:www.gevha.com. Es pot consultar també en castellà eltreball de la biòloga especialista en criminologiaNúriaQueroli Vinyes «El enemigo en casa», ahttp:www.altarriba.orgbbmaltrato.htm.VegeuADAMS,Carol.«Woman-Battering andHarm toAnimals».A:ADAMS,Carol;DONOVAN, Josephine (ed.). op. cit., pàg. 55-84.

34 Vegeu SCHOLTMEIJER, Marian. «The Power of Otherness:Animals inWomen's Fiction».A:ADAMS,Carol;DONOVAN,Josephine (ed.). op. cit., pàg. 231-262.Vegeu també DESBLACHE, Lucile. «Animalidad e identidadfemenina en la literatura francesa actual: el caso de MarylineDesbiolles».A:CAVANA,María Luisa; PULEO,Alicia;SEGURA,Cristina.Mujeres y ecología. Historia, pensamiento, sociedad.Madrid: Almudayna, 2004, pàg. 189-200. D'aquesta mateixaautora: «Beauties and Beasts: contrasting visions of animalrepresentation inwomen's contemporary fiction».A:SEAGO,Karen; ARMBRUSTER, Karla (ed.). Literary Beasts: the repre-sentation of animals in conemporary literature. ComparativeCritical Studies, volum 2, núm. 3, Edinburgh University Press,2005, pàg. 381-395; i «Signes du temps: animaux et visionsdu passé dans la fiction contemporaine». A: DESBLACHE,Lucile (ed.). Ecrire l'animal aujourd'hui. Presses UniversitairesBlaise Pascal, 2006, pàg. 269-279.

35 SHIVA, V.Cosecha robada. El secuestro del suministro mundialde alimentos. Barcelona: Paidós, 2003, pàg. 95.

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

14

Un vincle privilegiat dona-natura?Rachel Carson i el trànsit de la sensibilitat naturalistacap a la consciència ecològica1

No puc reconstruir aquí l'espectre de les críti-ques que han rebut els ecofeminismes essen-cialistes (PULEO,2000) i que,en general,consi-dero justes i adequades. Em situo, pel que fa alcas, entre les que creuen que l'explicació d'unhipotètic vincle privilegiat entre dones i natu-ralesa ha de romandre dins d'un marc expli-catiu social imaterial.És a dir,un vincle que remetibàsicament als rols ocupats per les dones enel sistema patriarcal-capitalista. Els rols rela-cionats amb la cura i la salvaguarda de la super-vivència i de la salut dels altres concrets afinen,o poden ser un factor per afinar, la sensibilitatmoral de les donesdavant els problemes ambien-tals i davant les amenaces a la vida i la salutdels pròxims i dels aliens.Deixodebanda,també,la connexió lligada a les experiències de la biolo-gia cíclica de les dones i al fet de la maternitat,ja que opino que no es poden fer interpreta-cions lineals que connectin aquests fets «natu-rals» –modelats culturalment per l'imaginarisimbòlic patriarcal– amb l'assoliment de mésconsciència ecològica o de més proximitat ala naturalesa, signifiqui això el que signifiqui.Nooblidemque la presa de partit ecofeminista,en la versió que sigui –AGRA (comp.), 1997–,és una opcióminoritària i moltes vegades desa-creditada dins la mateixa pluralitat feminista.Després d'aquesta evasiva,m'és possible afron-tar alguns delsmúltiples significats que des d'unaperspectiva materialista i social es poden ator-gar al tema del «vincle privilegiat» i, després,intentar una aplicació al cas Carson, en què,sobretot, tindré en compte la manera compercep moralment l'emergent problema de

la contaminació com a deterioració ambientalimparable que ja ella l'any seixanta defineix entermes globals. Carson transita així des delseu background naturalista (BUELL, 1995) finsa la formulació d'una clara consciència ecolo-gista que precipita la seva proposta d'una èticade la responsabilitat com a única sor tida alproblema de la degradació ecològica caracte-ritzada per ellamateixa coma«biocidi».Aquestaopció l'obligarà a criticar el model de desen-volupament econòmic accelerat i desconsi-derat que trenca els lligams amb la trama natu-ral que ens sosté.Quant a això,Carson ha estatassimilada a la trista figura de Cassandra perdonar la veu d'alarma davant la crisi desfermadadavant l'escepticisme conformista del seu temps.Les preguntes a les quals hemd'intentar respon-dre són: Per què Carson? Per què una donava assumir la valenta tasca de desautoritzar lacultura biocida del nostre temps?

1. «Des de baix»: perspectiva moral isistema de dominació

Situadaenunes coordenadeshistòriques i socials,M.Mellor (1997:105 i seg.) resumeix l'apel·lacióal criteri de l'experiència de les dones indi-cant que la situació de «desavantatge» en elsistema sexe-gènere és la que pot precipitar unapercepció moral correcta dels problemesambientals i fer emergir la consciència ecofe-

15

L'autora aprofundeix en la figura de Rachel Carson, autora del famós llibrePrimavera silenciosa. Aquesta obra es considera el trànsit de la sensibilitatnaturalista cap a la consciència ecològica, originada en la tendència suïcida dela nostra civilització. Pel que fa a la figura de Carson, ha estat comparadaamb Cassandra: ambdues van ser agitadores de l'esperit conformista del seutemps.

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••1 Article publicat en el llibre següent: CAVANA,María Luisa ;PULEO, Alicia; SEGURA, Cristina (coord.).Mujeres y ecolo-gía. Historia,pensamiento,sociedad.Madrid:Almudayna,2004.C

AR

SO

NMaría José Guerra PalmeroCentre d'Estudis de la Dona de laUniversitat de La Laguna

16

minista.LamateixaMellor assenyala la filiació del'standpoint feminism en la tradició hegelomar-xista que arrenca de l'anàlisi de la dialècticade l'amo i l'esclau. Segons aquesta teoria: «Pera les ecofeministes, les dones, a causa del seudesavantatge estructural, poden veure la dinà-mica de la relació entre humanitat i naturalesamés clarament que no pas els homes (relati-vament) privilegiats» (MELLOR, 1997: 105-6).La materialitat de les tasques assignades a lesdones ha fet invisible part delmetabolismenatu-ralesa-humanitat. Aquesta base material és laque activaria l'emergència de la perspectivacorrecta. Més enllà de la canònica propostade Hartsock,Mellor també comenta la tesi deP.Collins,segons la qual els «coneixements subju-gats» de les dones afroamericanes els perme-ten una perspectiva privilegiada en la seva condi-ció d'outsiders-within (MELLOR:108).Més enllàd'altres problemes,comel de la veu unívoca delcol·lectiu oprimit que descarta el pluralisme ola responsabilitat d'aquest respecte a la propostade solucions,volem posar demanifest el caràc-ter idealitzador d'aquest tipus d'assumpcions.Tan cert com que l'opressió pot ser un factorque faciliti l'aprehensió d'aspectes ignoratspel discurs hegemònic dels opressors és queaquest mateix fet pot ser un factor que impe-deixi reconèixer la mecànica mateixa del'opressió i obstaculitzi la intel·lecció de la veri-table situació de desavantatge una vegada laviolència simbòlica (BOURDIEU, 1998)s'exerceix per mitjà de les interpretacions legi-timadores de l'statu quo. D'altra banda, elrecompte d'objeccions a l'standpoint feminismque duu a terme Mellor posa de manifest queapel·lar a la situació,a la perspectiva,comportasempre assumir una certa parcialitat.Les propos-tes pragmàtiques d'autores com Iris Young(1997) posendemanifest la necessitat d'articularles modulacions de les veus en un diàleg noaliè a tensions en què ningú no s'atribueixi unapossessió inequívoca de la veritat. Només aixípodrem anar reformulant visions contrahe-gemòniques que desafiïn les interpretacionsdominants (FRASER,1997).No podem deixard'assumir que l'objectivitat és una noció contes-tada i que el seu fonament avui només pot serintersubjectiu i dialògic.Aquestesmateixes consi-deracions, en principi aplicades al privilegi epistè-mic, poden servir per desautoritzar les propos-tesmorals d'una ètica de la cura comaexpressióestricta de la veu i experiència de les dones(GUERRA,1998).Aquest breu repàs als proble-

mesde la tesi de l'standpoint feminismensperme-ten transitar a la consideració del cas Carsonamb especial referència al seu encert amostrarel tipus de relacions biocides i genocides esta-blertes per la nostra civilització davant la natu-ralesa i la pròpia humanitat.Va tenir alguna cosaa veure en tot això el gènere?

2. El cas Carson: excentricitat i inde-pendència

Primavera silenciosa és, alhora, un text científic,moral i literari en què esmostra ambmestratgei rigor la independència intel·lectual i el judiciencertat de l'autora sobre una qüestió queexigeix una presa de posició ètica i política.S'hi manifesta la urgència per canviar de rumb,per transitar «un altre camí» que reconsiderila nostra forma de vida apartada de la bios-fera i en guerra amb ella. Aquesta obra, del'any 1960, assenyala sense embuts el trànsitde la sensibilitat naturalista –d'unmarcat caràc-ter estètic i moral, i referida, sobretot, a la rela-ció de la naturalesa coma factor d'autorealitzaciópersonal i autenticitat– a la consciència ecolò-gica en què la marxa de la nostra civilitzacióqueda objectada per la seva direcció suïcida.Aquest diagnòstic revela noves dimensionsde la responsabilitat humana –col·lectives en lesseves dimensions ètiques i polítiques – davantla protecció i cura de la naturalesa que,de recursdisponible i inesgotable, es torna a considerarcom a terra mater, com a sosteniment indis-pensable de la continuïtat de la vida humanasobre la terra, un sosteniment amenaçat querevela la seva fragilitat enfront de les agressions.En l'obra de Carson es podrien entremesclarel suposat privilegi epistèmic,del qual tant parlenles epistemologies feministes radicals (GÓMEZ,1998) i el motiu de la «seducció per la vida»–que Fox Keller aplica com a clau interpretativaa l'obra de Barbara McClintock (FOX KELLER,1984) amb el privilegi d'una percepció moralcorrecta que,en aquest cas,es reformularia,comal·ludíem abans, en els termes de la «veu dife-rent» encunyada per Gilligan i altres per al'anomenada «ètica de la cura».En aquest sentitúltim, una interpretació plausible de l'obra deCarson seria la d'una formulació d'una èticade la cura i la responsabilitat que pren com aimperatiu principal oposar-se a una cultura i auna praxi de guerra de la humanitat contra lanaturalesa.Ens enfrontema la guerramés insen-

Carson ha estat

assimilada a la trista

figura de Cassandra

per donar la veu

d'alarma davant la

crisi desfermada

davant

l'escepticisme

conformista del seu

temps.

Un vincle privilegiat dona-natura?Rachel Carson i el trànsit de la sensibilitat naturalistacap a la consciència ecològicaMaria José Guerra

17

sata per convertir tota suposada victòria enpírrica.Respecte a això,no hemd'oblidar que el biocidiprovocat pels pesticides és una conseqüènciamés de la indústria generada per la SegonaGuerra Mundial i que Carson apunta lligant-ho a les investigacions alemanyes sobre els gasosnerviosos, a l'increment de la leucèmia provo-cada per la utilització de la bomba atòmica aHiroshima –que ara revivim amb la previsible«síndrome dels Balcans» i amb l'obstinació del'OTAN a continuar dient que l'urani empo-brit en un còctel mortífer junt amb altreselements no devasta els seus propis servidorsi el castigat territori kosovar– i als enverinamentsquímics provocats a les muntanyes Rocallosesper la investigació química militar nord-ameri-cana als anys quaranta. Tal com assenyala Buell(1995: 293), Carson aprofita aquestes «coin-cidències» per forjar una «analogia moral» degran impacte entre guerra i contaminació,perquèaquesta última no és una altra cosa que unaguerra no declarada contra el medi ambient iels éssers humans.Carsonés conscient del caràc-ter global del repte i aquest és un altre dels seusencerts profètics.Només una revolució moral

podria afrontar el canvi necessari en la civilit-zació per frenar el complexmilitar-industrial i elseu ànim destructiu miop. De la percepció dela globalitat del repte es deriva precisament elseu pessimisme.Cassandra-Carson,una vegadamés, va tenir raó, i per comprovar-ho n'hi haprou de contemplar el frustrant espectaclede l'última cimera mundial sobre la restricciód'emissions deCO2.Tampoc no hemd'oblidarque Carson escriu la seva última obra sabentque pateix un càncer que acabarà amb la sevavida.Res ni ningú no sembla que es pugui salvarde l'enverinament que accelera la mort.Però tornem a la connexió ecofeminista inspi-rada per les tesis de l'standpoint feminism. Sital comens l'ha presentatMaryMellor la reduïma la visió queobtenim«des debaix»,el que resul-tarà obvi és queCarson és una excepció al destíprogramat pel patriarcat per a les dones a causad'un conjunt de factors complexos dels qualsno és el menor el fet que les dones s'hagincomençat a incorporar al treball remunerat i alssistemes educatius superiors durant el segle queacaba d'acabar.Socialment, la seva pertinença ala classe mitjana la va catapultar a l'assolimentd'una educació superior i al món del treball.

La seva vocació científica i literària es va veureencoratjada especialment per la seva mare, iva assolir el que pocs i poques aconseguei-xen: convertir-se en una autora d'èxit i poderviure d'escriure fent convergir la seva forma-ció com a biòloga marina amb el seu talentliterari. Aquesta capacitat es va alimentar de latradició naturalista nord-americana inauguradaper Thoreau. En principi, Carson està seduïdapel mar de la mateixa manera que Thoreauho està pel bosc, és a dir, pel caràcter miste-riós i aliè a allò que és humà de l'oceà, però,també, la fascina el tràfec de petits éssers a lacosta lluitant aferrissadament entre lesmarees.La comprensió dels cicles naturals i de la sevaequilibrada complexitat la commou.Ens trobemamb una sensibilitat que tant es deixa afectarpel que el mar té de sublim, ja sigui en calma oen furiosa tempestat, com per la humilitatmicroscòpica d'un simplebacteri,que,noobstantaixò,és absolutament necessària perquè el ciclede la vida continuï. La capacitat de laboriosaobservació i d'atenció minuciosa als detalls escombina amb una potència intel·lectual capaçde donar compte de tot seguint el cànon dela ciència ecològica en la seva atenció a les

D'alguna manera, Carson és una exiliada, almenys parcialment,

del destí de la dona:mai no es va casar, va viure amb la seva mare,

de qui va tenir cura, i va haver d'adoptar un nebot.

18

interaccions. Però l'encanteri es trenca,l'autosuficiència de la naturalesa queda arruï-nada per la violenta irrupció humana, quedestrueix i embruta la naturalesa verge.Carsones veu obligada a reformular el llegat naturalistai científic en el mateix sentit que ho va fer AldoLeopold en Una ètica de la terra. Renúncia percomplet al designi baconià del saber per supe-rar i dominar la naturalesa. En despertar delconfortable somni naturalista, s'ha d'enfrontaral malson de la destrucció ambiental i conver-tir-se en moralista que adverteix de la nostramarxa cap a la catàstrofe.La meva tesi és que Carson, més enllà de lespossibles determinacions genèriques,ho pot ferperquè en ella concorren uns altres tipus devincles privilegiats. D'alguna manera, Carsonés una exiliada, almenys parcialment, del destíde la dona: mai no es va casar, va viure amb laseva mare, de qui va tenir cura, i va haverd'adoptar un nebot.Aquest exili, aquesta posi-ció excèntrica és la que li va permetre estu-diar, llegir,passejar i observar la naturalesa,quali-ficar-se i exercir una professió en l'Administraciópública plenament relacionada ambels seus inte-ressos en biologia marina, a més d'escriure,escriure i escriure. L'escassetat econòmica dela seva classe poc acomodada va ser un esperóper haver de guanyar-se sempre la vida, i desdebenpetita va desitjar ser escriptora.En aques-tes condicions, que sí que es poden conside-rar com a privilegiades,en el sentit que Carsontenia unprojecte de vida lligat a la transcendènciatal com l'entenia Beauvoir,va poder emergir unasensibilitat enormement nodrida per referèn-cies literàries, filosòfiques i científiques, que liva dur a veure, a poder veure, el que ningú ogairebéningúnoveiamalgrat queestigués davantels seus ulls. Si d'aquesta constel·lació he derescatar alguna cosa és, precisament, la condi-ció de la independència. Carson fou una donaindependent en un món –els Estats Units alsanys cinquanta, que és la seva dècada mésproductiva– enquè triomfava l'«adorable»DorisDay i els seus personatges demestressa de casaautosatisfeta en el seu món suburbà.Un somniamericà que Betty Friedan destrossaria pocdesprés. Però a la independència vital s'hi hade poder sumar la seva llunyania i bandejamentenfront de l'statu quo: «Rachel Carson, efecti-vament venia de fora de l'establishment acadè-mic i professional i es dirigiria a la comunitat cien-tífica i literària amb el seu llibre sobre la històrianatural dels oceans de la terra. Amb només

un màster en Zoologia i sense pedigree lite-rari, aquesta editora de publicacions governa-mentals sobre la naturalesa va produir un llibrecientífic per a l'audiència popular i es va conver-tir en una sensació literària» (LEAR,1997:206).El seupunt de vista,segons elmeuparer,es bene-ficia de l'assoliment de diversos tipusd'independència i,decididament, l'escriptura dePrimavera silenciosa deu molt a la seva posicióben consolidada com a escriptora reconegudaque pot iniciar una investigació consultant unaimmensitat de fonts variades almarge dels inte-ressos corporatius tant de la universitat comdela indústria que, no hem d'oblidar-ho, sufra-gava i sufraga gran part de les investigacionsals EUA. El treball de documentació per al llibreque ens ocupa va ser immens i la va obligar amantenir una nodrida correspondència ambnombrososmetges,investigadors i agricultors.Totaquest intercanvi va redundar en el rigor de lapresentació de les seves tesis.No podem obli-darqueCarsons'enfrontavaals interessoseconò-mics de la indústria química,que respondria ambuna ferotgia de caràcter misogin davant el desa-fiament d'aquesta «histèrica», «sacerdotessa delanaturalesa»,«amantdels animals»,«mística tras-tornada», i un llarg etcètera de desqualificacionsclarament sexistes.On és òbvia la influència delgènere és en la recepció crítica del llibre,en què,entre molts altres assumptes, se la desautoritza idesqualifica pel fet de ser dona. L'estereotip delamonja,lliuradaa la causade ladefensade lanatu-ralesa, i de la histèrica,atèsqueprofetitza la catàs-trofe si no es canvia de rumb, seran els predo-minants. La solteria deCarson és un dels motiusque «crida» a aquests tòpics. Per no argumen-tar amb fets i raons enfront de les tesis del llibre,els crítics, simplement, desacrediten sense mésni més l'autora. D'altra banda, Carson fa unaestirada d'orelles a la ceguesa de l'exercici de lamedicina en el seu temps en posar-lo davant eldesafiament de la toxicologia ambiental i fa unacrida a la ciutadania a entendre la salut des d'unaperspectivapública exigint la transparència infor-mativa que requereix la democràcia ben entesa.En conclusió, la visió del deteriorament ambien-tal global del nostre planeta i la denúncia d'unacultura biocida cega i insensata per par t deCarson responen a una percepció moral d'unnouproblemaque lluitavaperobtenir una formu-lació justa de la qual es poguessin extreure conse-qüències. L'encert de Cassandra-Carson enel diagnòstic moral va precipitar el fet d'albirarla necessitat de canviar el rumb de la civilització

Un vincle privilegiat dona-natura?Rachel Carson i el trànsit de la sensibilitat naturalistacap a la consciència ecològicaMaria José Guerra

No podem oblidar

que Carson

s'enfrontava als

interessos econòmics

de la indústria

química, que

respondria amb una

ferotgia de caràcter

misogin davant

el desafiament

d'aquesta

«histèrica».

19

i d'afrontar la responsabilitat davantunproblema,la contaminació, que, per primera vegada, va serformulat en la seva estricta dimensió global.Les tesis de l'standpoint feminism han de serconvenientment matisades i afinades per seraplicades aCarson.No solament «des de baix»es pot apreciar una altra perspectiva;l'assolimentde cotes importants d'independència –enfrontd'interessos econòmics,pressions corporatives,ja fossin científiques o literàries, i, als efectesdel sistema sexe-gènere, enfront de la institu-ció clau del matrimoni– al costat dels nutrientscientífics (l'ecologia coma ciència de la comple-xitat i la interdependència),referentsmorals (latesi biocèntrica d'A.Schweitzer de «reverènciaper la vida») i literaris (les claus del natura-lisme inaugurat per Thoreau) poden fer fruc-tificar una percepció moral del problema queassoleixi formular-lo en els seus termes justos.La interpretació que faig de l'assoliment de laindependència implica poder construir crite-ris propis per jutjar.I contràriament al que podriasemblar,aquesta independència és la quepermetposar en funcionament la capacitat per escol-tar i deixar-se influir per múltiples idees i pers-pectives fins que cristal·litzi la pròpia en un exer-cici d'atent escrutini dels batecs del present.Crec que el fet d'«estar fora» pot ser, almenys,una posició igualment valuosa que el fet d'«estarsota» (BENHABIB, 1992). «Estar fora» és unaposició relativa, mai absoluta, que pot serproducte d'atzars biogràfics o d'una opció.L'excepcionalitat del cas Carson ve marcadaprecisament per la sort que hi hagi editors prousensibles i atents per no rebutjar una veu queexpressava el compromís intens amb la natu-ralesa, una naturalesa que és quelcommés quela nostra llar i estatge. En aquest cas, crec queel privilegi epistèmic i moral, i des d'una pers-pectiva purament material i social, neix de lasobreabundància d'experiències i recursos quetrobem en la biografia de Carson i no del'escassetat, ni de la privació. No del desavan-tatge. Carson va aconseguir, en part, desen-tendre's de les constriccions del sistema sexe-gènere pel fet de disposar d'una atrafegada«habitació pròpia». Va tenir sort i va arribarun moment que la van deixar fer, li van perme-tre fructificar. Passejar sola pels boscos i esqui-var els animats bassals de la costa deMaine ambànim escrutador són plaers dels quals la majo-ria de les dones preocupades pel sentit estrictede la supervivència i de la cura dels altres nopoden gaudir.

Noobstant això, la sensibilitatmoral deCarsons'avé bé imalament amb l'estereotip de la «veudiferent».D'una banda,destaquem la seva capa-citat per atendre les relacions i desbaratar elsprejudicis reduccionistes de la comprensió cien-tífica, la pietat pels humils animals i la seva capa-citat per a l'empatia i la preocupació per la saluthumana, que tenen en Primavera silenciosa elmateix rang d'importància. El seu ecobiocen-trismeés,segons elmeumodest parer,un huma-nisme i, sobretot, una crida a una ètica de laresponsabilitat davant la danyada i maltrac-tada biosfera.D'altra banda,diguemdel «costatmasculí»,Carson esmostra desafiadora i seguraen plantejar la denúncia contra l'ús indiscrimi-nat dels pesticides, encarna aquí gairebé unaimatge quixotesca, la del coratge de l'escriptoraque s'enfronta sola a la poderosa indústriaquímica, fa gala d'una gran capacitat deductivaen treure conseqüències del fet del'enverinamentmassiu i adquireix una compren-sió global de l'assumpte al mateix temps queexigeix la salvaguarda dels drets humans indi-viduals a la vida i a la salut.Carson postil·la unaextensió del concepte de justícia en incloure lesformes vives, siguin quines siguin, i l'aigua, l'aire,la terra en la seva consideració moral delproblema.La interdependència és la clau i,a poca poc,el verí també arribarà a nosaltres.El biocidiés un suïcidi de tota la humanitat.Les dues veusmorals es conjuguen i fructifiquen.Cap de les dues, ni la de la cura i la responsa-bilitat, ni la de la justícia i els drets, ofega l'altra.Més que contrarestar-se es potencien: la justí-cia i la salvaguarda dels drets exigeixen tenir curade la naturalesa i respectar-la;tenir-ne cura reque-reix, al seu torn, un subjecte autònom confiata defensar el seu dret a la salut i a la vida, queés un dret estès perquè els cicles naturals noes vegin arruïnats per l'enverinament.La nostra identitat planetària com a humani-tat embarcada en una odissea suïcida va serassenyalada senseembutsper la tascad'il·lustracióecològica de Carson, i la nostra condició radi-calment dependent de la Terra i els seus altreshabitants, els animals, va ser revelada davantl'extraviat anhel de domini i explotació de labiosfera de la nostra letal civilització.La consignaera per a Carson, i continua essent per a nosal-tres, la d'aturar el biocidi i qüestionar la culturairresponsable imiopque el sustenta.Una culturaque no és sinó una altra manifestació del basa-ment patriarcal que subjuga i estableix l'injustdesavantatge per a la majoria de les dones.•

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Referències bibliogràfiques

AGRA,M.X. (comp.) Ecología y feminismo. Comares, 1998.

BENHABIB, S. Situating the Self. Sage, 1992.

BOURDIEU, P.Meditaciones pascalianas. Anagrama, 1998.

BUELL,L. The Environmental Imagination.Thoreau,NatureWriting,and the Formation of the American Culture. Harvard UniversityPress, 1995.

BROOKS, P. Rachel Carson. Precursora del movimiento ecolo-gista. Gedisa, 1993.

CARSON,R.Primavera silenciosa.Grijalbo,1980.(Edició originalen anglès, 1960).

CARSON,R.El mar que nos rodea. Grijalbo, 1978.

FRASER,N. Justice Interruptus. Routledge, 1997.

FOXKELLER,E.Seducida por lo vivo.Vida y obra de BarbaraMcClin-tock. Fontalba, 1984.

GÓMEZ,A.«De lamujer en la ciencia a las epistemologías femi-nistas». A: GÓMEZ, A.; TALLY, J. (ed.). La construcción culturalde lo femenino. Instituto Canario de la Mujer, 1998.

GUERRA,M. J. «La (des)conexión mujeres/naturaleza: algunaspropuestas eco y ciberfeministas».A:MOLLÁ,A.(ed.).DespuésdeMarx y Freud.Servicio de Publicaciones del Cabildo Insular deTenerife, 1999.

GUERRA,M. J.Mujer, identidad y reconocimiento. Habermas y lacrítica feminista. Instituto Canario de la Mujer, 1998.

LEAR, L. Rachel Carson.Witness for Nature. Allen Lane, ThePenguin Press, 1997.

MELLOR,M. «Women and Nature: A Privileged Standpoint?».A: Feminism and Ecology. New York Universities Press, 1997.

PULEO,A.«Ecofeminismo:hacia una redefinición filosófico-polí-tica de “naturaleza”y “ser humano”».A:AMORÓS,C.(ed.).Filo-sofía y feminismo. Ed. Síntesis, 2000.

YOUNG, I. Intersecting Voices. Princeton University Press, 1997.

20

Vandana Shiva: una dona entredones, l'aigua i la llavor

Aigua, llavors i dones; aquest és el trípode sobreel qual s'ha sustentat una de les veus més formi-dables del moviment ambiental de l'Índia i, depassada,de totel planeta.VandanaShiva (nascudael 5 de novembre de 1952, a Dhera Dun,Utta-rakhand, Índia),la científica aqui tothomauguravauna prometedora carrera com a investigadoraespecialitzadaen físicaquàntica,undia,quepotserno recordi gairebé,va començar a fer-sepregun-tes les respostes de les quals van anar desfentfils aparentment dispars, uns de trenat cultural,altres de procedència agrícola, altres portadorsde tradicions que es perdien en la nit dels tempsi que s'havien preservat al si familiar.Però,al final,davant els seus ulls va aparèixer un tapís que noli va agradar gens,onesperfilava ambclaredatunaimatge de desintegració ecològica, rapinya deconeixementspopulars,malbaratamentderecur-sos comuns, veus frustrades que clamaven en eldesert i, per sobre de tot, una lògica econòmicaque sabotejava constantment qualsevol indicid'organitzaciódemocràticadels camperols i agri-cultors del seu país.Shiva,filla d'un conservador forestal i d'una gran-gera, no va dir adéu a la ciència,però tampoc vadonar l'esquena a una realitat que es trencavaenmil bocins,sense que res ni ningú no poguésexpressar l'enormitat del desastre que s'estavaperpetrant.Apartir dels anys setanta,els campe-rols de l'Amèrica Llatina, de l'Àfrica i, sobre-tot, del sud-est asiàtic van aprendre aviat querere certes sigles o denominacions aparentmentinnòcues s'amagaven perills difícils de discer-nir o d'eludir.L’AcordGeneral deComerç i Tari-fes (GATT) i la seva Ronda de l'Uruguai,el Banc

Mundial (BM) o el Fons Monetari Internacio-nal (FMI) gaudien llavors d'un llustrós prestigi almón occidental. De fet, eren matèria informa-tiva habitual i necessària en els diaris de colorsalmó,sobretot The Financial Times, i en els suple-ments d'economia dels gransmitjans de comu-nicació. Però, al revés del que succeïa a l'Índia,rares vegades saltaven a les seccions de socie-tat, ni de bon tros a la de successos.AOccident,per què dir-ho d'una altra manera, la vastís-sima majoria del que s'anomenava «opiniópública» –o, pitjor, públic entès i il·lustrat– notenia lamés remota idea del que significava,perexemple, l'«ajustament estructural», la políticaque aplicava el BancMundial als programes agrí-coles del TercerMón,finançadaper l'FMI i susten-tada pel bastiment jurídic del GATT.Els camperols sí que sabien de què anaval'assumpte, encara que ho van aprendre perla via del pal, no de la pastanaga, valgui la ironia.Aquest ajustament estructural va treure al carrermilions d'agricultors en els tres continents, vaprovocarmoviments de protestes que van arri-bar fins a les mateixes escalinates del poder, iva regar de sang i desgràcia regions senceres,mentre el Nord, aquest punt cardinal de lageografia socioeconòmicade la nostra era,miravacap a una altra banda. Davant el vendaval quees refermava comapreludi dels anys deReagani Bush, Vandana Shiva va tenir l'oportunitat derefugiar-se al Nord, concretament a la Univer-sitat d'OntarioOccidental, i dedicar-se comple-tament a la ciència, en la qual havia començata fer algunes contribucions sobre les «variacionsocultes i la no-localització en la teoria quàntica».

21

Investigadora en física quàntica, va deixar la carrera científica i ha esdevingutuna de les veus del món més influents del moviment en defensa del mediambient. Les seves idees i el seu activisme, que incorpora la no-violència deGandhi, han inspirat nombrosos moviments socials liderats per dones.

Luis Ángel Fernández HermanaPeriodista i consultor

SH

IVA

22

Monocultius de la ment

Però les dones, les llavors i l'aigua van trucar ala seva porta.El Govern li va demanar que parti-cipés comaexperta en alguns equips quehaviend'investigar la sobtada escassesa d'aigua enregions on abans n’hi havia en abundància.Shivava descobrir que els tres elements estaven indis-solublement encadenats,però que,en uns casos,els programes agraris d'ajustament estructu-ral i,en altres,l'entrada enescenadenoves forceseconòmiques,en particular les corporacions deles llavors i de l'agrobusiness, armades de neces-sitats específiques i de capacitats persuasivesirresistibles, estaven alterant radicalment esce-naris socials tradicionals sense que s'hagués arbi-trat una escapatòria més viable que la desa-parició llisa i directa de milions de persones.Shiva va emprendre llavors un camí que la vamarcar per a la resta de la seva vida.A l'InstitutIndi deCiència i l'Institut Indi deGestió deBanga-lore va investigar les relacions entre la políticacientífica, la tecnològica i l’ambiental. I el 1982vaobrir les portes de la Fundacióper a laRecercaen Ciència, Tecnologia i Ecologia, un labora-tori d'idees quedes de llavors ha nodrit l'activitatdels moviments ambientals indis i de la Xarxadel Tercer Món, en aquell moment, amb seu aMalàisia.La força d'aquestes idees residia,sobretot,en elblindatgemoral de la protecciódelmedi ambienti de les persones, sobretot les dones, que hanfet aquesta tasca al llarg de segles. Shiva maino es va aturar en la defensa economicista degrups o poblats,el rescat incondicional d'algunsrecursos enfront del primer enemic que se liaparegués en el camí, o la denúncia sistemà-tica de la rapinya de forces polítiques o econò-miques superiors. La lògica econòmica capita-lista, l'impetuós avanç de la qual es va arribara resumir al final del Govern de Ronald Reaganamb la frase «la fi de la història», va ser contes-tada amb idees i accions que assenyalaven laperversitat d'una política que tenia coma conse-qüència indefectible l'«apartament» demilionsde persones dels processos productius o, enaltres paraules,una condemna sense remissió ala supervivència i la desaparició.El paquet maleït contenia gent, comunitats ibiodiversitat.Fou contra aquest destí que Shivava dotar d'una singular força moral els movi-ments, que van anar contestant,demanera dife-rent i amb estratègies diverses,els ajustamentsestructurals. Tots ells van posar en primera

línia el seu dret a usar els recursos que semprehavien estat de tots i ara es volien segrestardesprés de raonaments en pro del beneficieconòmic i l'eficiència, i a gaudir-ne. L'herènciadeGandhi,encarnada en les dones que van assu-mir aquests principis, va afegir la dimensió noviolentaqueha caracteritzat les iniciatives promo-gudes per Shiva i que ella mateixa ha sintetit-zat en un recordatori contundent: «Les socie-tats no viuen només del comerç, sinó,fonamentalment, de principis coherents, siste-mes organitzats i visions globals.»

Els canaris de les ecocrisis

En aquest context van aparèixer movimentscomChipko,integrat fonamentalment per donesdel Nepal i de l'Índia,que van adoptar la tàcticad'abraçar-se als arbres per evitar que la tala indis-criminada i massiva de boscos causés devas-tadores inundacions i fes desaparèixer les barre-res naturals que havien permès embassar l'aiguaper a les èpoques d'escassesa. A par tird'aleshores, les dones van assolir un protago-nisme incontestable enelsmoviments dedefensadel medi ambient. Shiva les va denominar «elscanaris de les ecocrisis», ja que eren les prime-res a emetre el senyal d'alarmaquan alguna cosano anava bé; aquestes dones eren un factord'innovació i conservació de cultures arreladesen llavors, cultius i gestió comuna de l'aigua.Als anys vuitanta,Shiva va participar activamenten el projecteNavdanya –o «nou llavors»–,queimplicava els corresponents sistemes de cultiu,la biodiversitat associada a aquests sistemes, i eltipus d'organització social a la qual donen lloc.Com ha explicat la científica en nombrosesconferències i llibres,era unmoviment queenglo-bava des del germen de la planta fins a aspec-tes com la dimensió còsmica d'aquestes llavors,pel fet d'estar relacionades amb diferents partsdel cos i la ment o associades a cicles de ferti-litat. En paraules de la mateixa Shiva: «Aques-tes nou llavors són béns públics que poten-cien la cohesió social i al voltant dels quals sorgeixun tipus d'organització i economia específics.Navdanya és unmoviment cultural, i alhora agrí-cola i ambiental.Navdanya comporta una inte-gració de la dona en les tasques col·lectives quealtres tipus d'agricultura li neguen per condem-nar-la a un paper subordinat i secundari. Desd'aquest punt de vista, es tracta també d'unmoviment que retorna a la dona els seus atri-buts físics i espirituals perquè ocupi un paper

Vandana Shiva:una dona entre dones, l’aigua i la llavorLuis Ángel Fernández Hermana

L'herència de

Gandhi, encarnada

en les dones que van

assumir aquests

principis, va afegir la

dimensió no violenta

que ha caracteritzat

les iniciatives

promogudes per

Shiva.

23

crucial en el sosteniment de la comunitat i enla vertebració del grup.»

Biodiversitat i biopirateria

Progressivament, la defensa de la biodiversitatcom un dels valors suprems de l'organitzaciósocial va situar en el mateix camp de batallaaquests moviments ambientals, d'una banda, iles empreses que van començar a utilitzar elsavenços en biotecnologia per fabricar novesllavors protegides per lleis de propietatintel·lectual o, com en el cas de les farmacèu-tiques, a buscar principis actius en plantes quees poguessin convertir en fàrmacs. VandanaShiva, sota la qualificació de «biopirateria» hadenunciat en repetides ocasions la ironia queels pesticides naturals tradicionalment utilit-zats pels camperols indis,que en les últimes dèca-des s'hanperdut acceleradament,ara sónbuscatsper les companyies químiques occidentals.L'aplicació de les polítiques d'ajustament estruc-tural va dur als carrers de Nova Delhi, Banga-lore, Hospet i altres ciutats menors d'UtterPradesh centenars demilers d'agricultors indisdurant els primers anys de la dècadadels norantadel segle passat.Només a Hospet (Karnataka)es van celebrar trobades que van superar elmigmilió de persones en un cap de setmana.Occi-dent tot just escoltava algunes remors d'aquellesonades de protestes dirigides contra les mesu-res adoptades pel Govern indi per posar enpràctica els programes agrícoles promoguts pelFons Monetari Internacional i el Banc Mundial,i contra les propostes de la Ronda de l'Uruguaidel GATT sobre els drets de propietatintel·lectual,que els obligava a comprar les sevespròpies llavors a les companyies estrangeres,que ara les venien amb lleugeresmodificacions.Aquellesmobilitzacions,queesvanconèixer comelMovimentde laLlavorSatyagraha,vanser impul-sades per l'Associació d'Agricultors de l'EstatKarnataka (KRRS), fundada el 1991.El programade la KRRS, inspirat en gran manera en els plan-tejamentsdeVandanaShiva,s'oposavaa la«colo-nització de la llavor» a través del mite occiden-tal de les «llavorsmiraculoses»,a la destrucciódeladiversitat genètica,a la pseudoestabilitat ecolò-gica que produeixen els monocultius de la revo-lució verda, i a la toxicitat i les malalties del sòlper l'ús intensiu de fertilitzants i plaguicides pera les varietats d'alt rendiment. Tot això dins delcontext de la lluita contra l'explotació indiscri-minadadels recursosnaturals i lapreservaciódels

coneixementsadquirits al llargdeseglesperprote-gir el medi ambient.Aquests moviments reivin-dicaven una democràcia representativa de baseque retornés la veu a les comunitats agrícoles,sobretota lesdonescomaportadoresdels conei-xements que ara estaven a punt de perdre perculpa de les corporacions.Vandana Shiva explicava en aquells anys alsqui volien escoltar a Europa que,mentre se cele-braven les reunions de la Ronda de l'Uruguaia Brussel·les i tot el debat estava centrat en siels EUA aconseguirien empènyer amb el colzeuna mica més la UE (en aquell temps Comu-nitat Econòmica Europea) i la seva política agrà-ria, els agricultors de l'Índia es veien forçats asortir al carrer per defensar una cosa tan elemen-tal com les seves llavors.«Els agricultors sabienque les corporacions els robaven les seves llavors,lesmodificaven,les protegien ambels seus dretsde propietat intel·lectual i després havien derecomprar-les a preus molt alts. Ara com ara,els únics règims que existeixen deprotecció delsdrets de propietat intel·lectual són els delNord;per tant, la nostra agricultura és per a ells un botíobert a l'espoliació. En l'època de Gandhi elsímbol era la filadora, emblema de la nostraindústria tèxtil amenaçada per la política colo-nial. Avui hem canviat i el nostre símbol és lallavor que, en el fons, representa un missatgemolt semblant.La nostra riquesa depèn de comconreem la terra,comens alimentem i comensprotegim culturalment. És la nostra defensacontra la destrucció», declarava en aquellmoment Shiva.Aquells enfrontaments dels anys noranta vanradicalitzar el discurs del moviment ambientalindi. Vandana Shiva va encarnar aquest procésmitjançant una defensa sense quarter no sola-mentd'unamaneradeproduir,sinód'unamanerad'entendre la vida que xocava de cara contra lalògica econòmica imperant en les relacionscomercials i,sobretot,en els organismes que lesregulaven, sense excloure ni tan sols les matei-xes Nacions Unides.En un debat que va tenir lloc a Barcelona aquellsanys, Shiva sostenia: «Els països occidentals jas'han dut les millors llavors a través dels seusbancs de llavors, i el Tractat de la Biodiversitatno cobreix això. Aquesta és una lluita obertaque encara no està resolta.No podem fer creui ratlla. La qüestió és com regulem el mercatde llavors i els drets associats a aquestes llavorsdemanera que ens tingui en compte.Els païsosrics parlen que ells estableixen drets sobre el

germoplasma. Què és això? Quin tipusd'entelèquia es volen inventar ara? És com siestablissis drets sobre cèl·lules o parts de lacèl·lula. El que és veritablement important noés la constitució bioquímica de la llavor, sinóels coneixements dels agricultors sobre comtractar-la i en quines circumstàncies. Ja podensaber tot el que vulguin sobre els codis genèticsde les llavors, les seves característiques biolò-giques o propietats elèctriques. Però si algúno els diu on i en quines condicions cal plan-tar-les, poc els serviran els seus coneixementscientífics. El dia de demà trauran la seva llavordel banc i no sabran quines són les condicionsidònies per conrear-la, en quina situació, ambquina periodicitat,al costat de quins altres cultius,etc. I aquest dipòsit de saviesa és el que estemdestruint.Traiem les llavors als pobles,les conver-tim en productes comercials, impedim que escontinuïn expandint les que hi havia i desapa-reix tot aquest coneixement acumulat al llargde segles.Per això,el que és veritablement greuen aquests moments és el pirateig intel·lectual,perquè només l'agricultor és qui sap què cal fer.»L'eclosió de Seattle

Com un autor tot esperant la seva obra, Seat-tle es va convertir el 1999 en l'escenari on van

24

convergir Vandana Shiva i els milers de mani-festants que van arribar fins a la ciutat nord-americana amatents que fracassés la inaugu-ració de l'Organització Mundial del Comerç(OMC). L'OMC substituïa el GATT i la Rondade l'Uruguai, un pas que lògicament tenia elple suport del BM i de l'FMI,quehaviendebeneirpúblicament la nova entitat. La diferència entreVandana Shiva i la granmajoria dels que van arri-bar fins a Seattle a protestar contra l'OMC ésque ella feia dècades quemirava a la cara al BM,a l'FMI i alGATT.Noobstant això,elmés sorpre-nent fou que la protesta delsmilers de joves quees van congregar a la ciutat nord-americanatingués comaobjectiu aquestes organitzacions.El Nordmantenia un autisme aferrissat enfrontde la creixent deterioració del medi ambientalimentat per unes regles d'intercanvi comer-cial en què la banca sempre guanyava i la bancasempre era la banca delNord.Quèhavia succeïtperquè, de cop i volta, fossin tan «populars»organismes com el BM o l'FMI i concitessin lafúria de tants joves?Undels factors que va contribuir a aquesta ines-perada «presa de consciència»,comva ser quali-ficada enmésd'unaocasió pelsmitjans de comu-nicació, havia operat de forma discreta,gairebé

demanera imperceptible.LaConferència de lesNacions Unides sobre Medi Ambient i Desen-volupament, que va tenir lloc a Rio de Janeiroel 1992, va anar acompanyada per primeravegada de l'anomenat FòrumGlobal,una espè-cie de conferència alternativa organitzada –ipoblada– per centenars d'entitats,associacionsi ONG relacionades amb la defensa del mediambient a tot el planeta.Mentremilers d'activistestractaven de fer arribar la seva veu fins als salonsde la conferència oficial des de –literalment–l'altra punta de la ciutat brasilera, l'Associationfor Progressive Communications (APC), unaONGdedicada a promoure l'ús de les incipientsxarxes de telecomunicació basades en el proto-col d'Internet, entrenava aquestes organitza-cions perquè aprenguessin a intercanviar infor-mació i a organitzar projectes en xarxa i, engeneral, a obtenir-ne una visió global del món,inassolible d'una altra manera.Així, mentre el Banc Mundial rondava amb laseva política d'ajustament estructural per tresquartes parts del planeta sense que l'altra partsabés el que feia aquesta mà, Internets'encarregava d'escampar informació seminalsobre les activitats d'aquestes entitats finance-res, creant així una espècie de pessebre virtual

sense fronteres on abeuraven milersd'organitzacions. Aquest va ser el primer puntde trobada entre els moviments ambientals,sobretot els asiàtics, i el que després errònia-ment es va denominar moviment antiglobalit-zació, l'extracció territorial del qual a l'origenera fonamentalment occidental. A Seattle,Vandana Shiva, com la veu més reconeguda irecognoscible delsmoviments del sud-est asià-tic, es va trobar per primera vegada amb unabase social global que estava disposada a escol-tar i a assumir una experiència que els mitjansde comunicació tradicionals els havia escamo-tejat sense rubor durant dècades.Amés,Vandananoeranomés la veudels despos-seïts, comemfatitzavenmoltsmitjans demanerainteressada. La seva tasca en pro de la cons-trucció demoviments capaços deposar enescacla lògica depredadora de les corporacions li haviareportat un prestigiós reconeixement inter-nacional, comho testificava que tan sols el 1993rebés l'Ordre de l'ArcaDaurada,el PremiGlobal500,el guardó delDia Internacional de la Terra,el Premi Nobel Alternatiu (Right LivelihoodAward) per la seva defensa del paper de la donaen la conservació del medi ambient i el PremiInternacional Vida Sana.Tan important comaixò

L'aplicació de les polítiques d'ajustament estructural va dur

als carrers de Nova Delhi, Bangalore, Hospet i altres ciutats

menors d'Utter Pradesh centenars de milers d'agricultors

indis durant els anys noranta del segle passat.

Vandana Shiva:una dona entre dones, l’aigua i la llavorLuis Ángel Fernández Hermana

25

és que, quan Shiva es va creuar amb el movi-ment antiglobalització a Seattle,no només teniauna dilatada experiència per oferir, sinó tambéuna contundent obra repartida en desenesde llibres, articles i conferències.En aquests últims anys, Shiva, animada irònica-ment pelsmateixosmitjans de comunicació queabans la tractaven com un objecte exòtic difu-sor d'idees utòpiques,s'ha guanyat una presèn-cia incontestable en el moviment ambientalmundial.En l'actualitat el seuplantejament centralapunta a una negociació que,per amolts, inclo-ent-hi prestigiosos col·legues que sempre li hanprestat un clar suport públic, està impregnadad'un idealisme inassolible: la globalització queconeixemactualment no és una tendència inevi-table de la societat actual en mans del capita-lismemés salvatge,sinó que depèn de nosaltresarribar a acords significatius per impedir ladestrucció de comunitats i biodiversitat abso-lutament essencials per defensar elmedi ambienti la vida humana al planeta.L'objectiu actual,per tant,és revocar els acordsja assolits al si de l'OMC,perquè organitzacionssocials democràtiques siguin capaces de pren-dre decisions en el nivell apropiat i en el llocadequat, com a única manera de garantir quees puguin extreure i aprofitar els fruits de conei-xements ancestrals que promoguin la conti-nuïtat de la vida sense necessitat d'«apartar»vastos sectors de la població i abocar-los al sofri-ment de la privació de recursos i a una espè-cie de desaparició programada. El desafiamentno és menor, però tampoc ho han estat elsque Vandana Shiva ha hagut d'afrontar durantles últimes tres dècades. I, com sempre, el seudiscurs i la seva activitat se sostenen sobre elstres punts de suport que li han permès pensari actuar durant tot aquest temps: les dones, lesllavors i la gestió comuna de l'aigua.•

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Obres

Vandana Shiva ha escrit nombrosos llibres i més de 300 arti-cles en revistes científiques i tècniques de referència. Aquí tansols s'esmenten alguns d'aquests textos.

Las nuevas guerras de la globalización. Editorial Popular, 2007.

India dividida:Asedio a la diversidad y la democracia. Editorial Popu-lar, 2005.

Las guerras del agua:privatización,contaminación y lucro.SigloXXI,2003.

Cosecha robada: El secuestro del suministro mundial de alimen-tos. Ediciones Paidós Ibérica, 2003.

Biopiratería: El saqueo de la naturaleza y el conocimiento. Icaria,2001.

La praxis del ecofeminismo: Biotecnología, consumo, reproducción.Icaria, 1998.

Ecofeminismo: Teoría, crítica y perspectivas. Icaria, 1997.

Abrazar la vida:mujer, ecología y desarrollo.Horas y Horas, 1995.

ElMedi Ambient vist pel Sud. Edició a càrrec de Luis Ángel Fernán-dezHermana.Diversos autors (Beta Editorial,1995).Capítol deVandana Shiva: «El cierre y la recuperación de las tierras comu-nales».

26

Gro Harlem Brundtland,la mare de la sostenibilitat

El concepte de «sostenibilitat» sempre estaràlligat a Gro Harlem Brundtland. De la tascad'aquesta dona al capdavant de la Comissióde Medi Ambient i Desenvolupament de lesNacions Unides va sorgir un espectacularinforme,el 1987,anomenat El nostre futur comú.Es tracta d'un document històric, d'extremaactualitat, que analitzava la situació ambientaldel món per elaborar estratègies ambientals allarg termini i arribar a un desenvolupamentsostenible. L’informe definia aquest conceptecom «[...] aquell desenvolupament que satisfàles necessitats de les generacions presentssense comprometre les possibilitats de les delfutur, per atendre les seves pròpies necessi-tats». Cinc anys més tard, aquesta definicióes va consagrar en el principi tercer de laDecla-ració de la Cimera de la Terra, que va tenir llocel juny de 1992, a Rio de Janeiro (Brasil).L'InformeBrundtland,com finalment s'ha cone-gut el treball de l'ONU que va dirigir aquestadona excepcional, metgessa de professió, hatingut una importància vital per almedi ambientdel planeta. Sens dubte, el seu informe va serl'eix principal de la reunió de Rio, on una granpart dels països del món van signar el Convenide la biodiversitat, l'inici d'acord del canvi climà-tic i l'Agenda21,d'onpartiriendesprés les accionsper portar a terme polítiques ambientals. Fruitd'aquesta trobada van ser també altres cime-res, com la de població, al Caire (1994), la deturisme sostenible, a Lanzarote (1995), o lade la dona,a Pequín (1995).Finalment,l'any 2002tindria lloc la Cimera Mundial del Desenvolu-pament Sostenible a Johannesburg.

El discurs de Gro Harlem Brundtland davantl'AssembleaGeneral de lesNacionsUnides perpresentarEl nostre futur comú és realment visio-nari i la converteix en una de les primerespolítiques ecologistes de la història, molt perdavant de l'exvicepresident dels Estats Units,AlGore,i altres dirigents contemporanis comTonyBlair (Regne Unit). Amb una senzillesa i clare-dat sorprenents,la primeraministra deNoruegaafirmava: «[…] el “medi ambient” és on vivimtots, i el “desenvolupament” és el que totsfem en tractar de millorar la nostra sort enl'entorn enquè vivim.Totes dues coses són inse-parables. A més, les qüestions de desenvolu-pament han de ser considerades com a deci-sives pels dirigents polítics que perceben queels seus països han arribat a un nivell cap al qualaltres nacions han de tendir.Molts dels caminsde desenvolupament que segueixen les nacionsindustrialitzades són veritablement impractica-bles. Les decisions en matèria de desenvolu-pament que prenen aquestes nacions, a causade la seva gran potència econòmica i política,tindran una repercussió profunda sobre la capa-citat de tots els pobles de mantenir el progréshumà per a les generacions esdevenidores.»En fòrums de mig món, la doctora Brundtlandva donar a conèixer aquest contundent informe.La primavera de 1988 va presentar a la premsadeMadridEl nostre futur comú.En aquesta ocasióvaig tenir l'oportunitat de conèixer-la enpersonai des d'aquest moment he seguit atentamentels seus passos, la seva batalla contra la pobresa,que és la lluita contínua per dur a la pràcticael concepte de desenvolupament sostenible.

27

El concepte de sostenibilitat, tan malejat darrerament, s'associarà per semprea aquesta metgessa noruega. Tant des de la Comissió de Medi Ambient iDesenvolupament de les Nacions Unides com des de l'Organització Mundialde la Salut, s’han situat en l'agenda política mundial temes punyents i s’hanintentat afavorir les capes més pobres i els països menys desenvolupats.

HA

RLE

MSofia MenéndezPeriodista experta en temes ambientals

28

Per a ella, qüestions crítiques de supervivènciaestan intrínsecament relacionades ambundesen-volupament desigual, amb la pobresa i amb elcreixement de la població. Tot això crea unapressió sense precedents sobre les terres, lesaigües, els boscos i altres recursos naturals delplaneta, especialment als països en desenvolu-pament. L'espiral descendent depobresa i degra-dació ambiental constitueix una pèrduad'oportunitats i de recursos, especialment derecursos humans.Aquestes vinculacions entrela pobresa, la desigualtat i la degradació ambien-tal constitueixen el fil de la seva vida.Gro Harlem Brundtland va neixer a Oslo,Noruega, el 20 d'abril de 1939, en una famíliasocialista; va ser militant des de la seva joven-tut del Partit Laboralista (DNA).Va cursarMedi-cina a les universitats d'Oslo iHarvard.Estudiavai s’examinava en els intermedis dels seus quatreembarassos i la consegüent criança dels seus fillsdurant els primers anys.GroHarlemés unadonademolt temperament,casada ambArneBrund-tland, un investigador i polític de dretes. El seupare,GudmundHarlem,va serministre en algunsgoverns laboralistes i fou d'ell,segons diu,de quiva heretar la seva principal vocació política.Brundtland vaobtenir unmàster en Salut Públicael 1965 i va ser assessora mèdica en la Secciód'Higiene i Epidemiologia de laDireccióGene-ral Noruega de Sanitat entre 1966 i 1968.Desd'aquesta data i fins al 1974 va servir en elConsellde Sanitat d'Oslo enqualitat dedirectoramèdicaadjunta.El setembrede1974 va entrar alGoverndel laborista Trygve Bratteli, que la va nome-nar ministra de Medi Ambient.Des de la seva joventut, Brundtland ha estatcompromesa ambqüestions ambientals,les desi-gualtats del Nord i el Sud i la lluita per arribaral desarmament en el planeta. Com ella diu,«vivim en una època de la història de les nacionsen què es necessita més que mai una coordi-nació de l'acció política i de la responsabili-tat».Desde la perspectiva del seu càrrec comaminis-tra de Medi Ambient s'enfronta als proble-mes típics. Les seves propostes acaben en lafrontera dels departaments ambmés rellevàn-cia, principalment el d'Economia. Per aquestmotiu, quan el 4 de febrer de 1981 li oferei-xen substituir Nordli en la direcció del Govern, i Reiulf Steen en la del partit, protegida perles bases del seu partit, no dubta a acceptarels dos càrrecs i es converteix en la primeradona que assumeix els dos llocs al seu país. En

el gabinet que immediatament va constituir,vuitdels seusmembres eren dones.En les eleccionssegüents,els partits burgesos, és a dir,el conser-vador (Höyre), el popular cristià (KrF) i el decentre (Sp), van aconseguir la majoria abso-luta; el 14 d'octubre Brundtland va cedir elGovern al conservador KåreWilloch.Però,llunyde desanimar-se per la derrota electoral,Brund-tland prossegueix imparablement amb el seutreball internacional.El desembre de 1983,el secretari general de lesNacionsUnides li demanaque assumeixi la direc-ció de laComissió Independent i que redacti elsproblemes ambientals que afronta la comuni-tat mundial, fet que suposa tot un repte per ala doctora. En aquest moment, entre les sevesresponsabilitats quotidianes, Brundtland teniala presidència del seu partit (DNA). La decisiód'acceptar la coordinació d'aquest monumen-tal treball va tenir la seva base en l'argumentacióque li va donar el secretari general, i davant laqual no va trobar cap refutació convincent pernegar-s'hi: «Cap dirigent polític no havia arri-bat a ser primer ministre amb uns antecedentsde diversos anys de lluita política,nacional i inter-nacional, comaministre deMediAmbient.Aixòfeia nodrir l'esperança que el medi ambientdeixaria de ser una qüestió secundària en lapresa de decisions polítiques importants.»El medi ambient i l'activitat humana estan ínti-mament relacionats, i l'única manera de prote-gir-los és tenir-los en compte en totes les deci-sions que s'adoptin. Brundtland és conscientd'aquesta idea des del principi de la seva carreracom a funcionària de Salut Pública. Així, asse-gura Brundtland:«En última instància vaig deci-dir acceptar aquest repte d'afrontar el futur i desalvaguardar els interessos de les generacionsvenidores […], ja que resultava meridiana-ment clar que calia un mandat perquè la situa-ció canviés.» LesNacionsUnides i el seu secre-tari general,segons ella,s'enfrontaven a una tascai responsabilitat enormes. «Per fer realitat demanera responsable els objectius i les aspira-cions de la humanitat es requereix el suportactiu de tothom», deia. Les seves reflexions ila seva visió sobre aquest assumpte es basa-ven també en altres fets importants de la sevaexperiència política: el precedent treball de laComissió Brandt sobre qüestions Nord-Sud ide la Comissió Palme sobre qüestions de segu-retat i desarmament, comissions de les qualsva formar part.

Des de la seva

joventut, Brundtland

ha estat

compromesa amb

qüestions

ambientals, les

desigualtats del

Nord i el Sud i la

lluita per arribar al

desarmament en el

planeta.

Gro Harlem Brundtland, la mare de la sostenibilitatSofía Menéndez

29

Durant els tres anys de treball de la ComissióMundial deMedi Ambient i Desenvolupament,Brundtland participa activament en les reunionsamb els científics, polítics, sociòlegs i tècnicsdemigmónquevan col·laborar en aquest treball,però sense baixar la guàrdia en la seva tascademàxima responsable del seupartit aNoruega.Comella va assenyalar, la «conjunció dements»de l'equip que va elaborar El nostre futur comú,va suposar que,lluny de la negativitat de la situa-ció global,el missatge i les recomanacions fossinoptimistes, la qual cosa és clau per aconseguirun desenvolupament global sostenible.En les eleccions del 8 de setembre de 1985, lamajoria governamental va conservar les sevesposicions, però el partit laboralista va guanyarcinc escons i va passar a 71.La caigudadeWillochel 29 d'abril de 1986 va permetre al partit deBrundtland ser el més votat, i el 9 de maig vaformar un govern de minoria, encara que ambel suport dels socialistes d'esquerra (SV) desdel Parlament; també aquesta vegada, vuit delsseus divuit membres eren dones. En assumirel Govern, va cessar com a cap del grup parla-mentari laborista, lloc que ocupava des de 1981i que tornaria a ocupar entre 1989 i 1990.Després de tres anys al Govern,en les eleccionsdel 10 i 11 de setembre de 1989, el seu partit,

el DNA, si bé es mantenia com el més votat,només va aconseguir reunir el 34,3% dels vots,i va caure fins als 63 escons, els resultats mésbaixos obtinguts des de 1945. Brundtland vadeclinar formarGovern,cosaque sí que va accep-tar el conservador JanPeder Syseel 16d'octubre.Un any després, aquest Govern de coalició esva fragmentar i el 3 denovembrede1990Brund-tland va tornar al poder per tercera vegadaen nou anys, renunciant al lideratge del DNAenelCongrés de novembre de 1992,per desca-rregar-se en part de les seves responsabilitatspolítiques i dedicar-se en exclusiva a les tasquesde govern.Sens dubte,en aquesta decisió tambévan pesar raons d'índole personal, ja que unmesabans va haver d'afrontar el tràgic suïcidi del seufill petit.Després d'un nou procés electoral el setembrede 1993, el DNA va experimentar una recu-peració de quatre escons i, encara que llunyde la majoria absoluta, les divisions en el campdel centredreta van propiciar la candidaturade Brundtland, que va formar Govern el 3 denovembre,el primer per mèrits exclusivamentelectorals. En aquesta ocasió, nou dels dinouministeris estaven dirigits per dones. En aquellmoment el context partidista també tenia unfort component femení, ja que els tres princi-

pals partits (DNA, Höyre i Sp) estaven lide-rats per dones.Amb una conjuntura econòmica favorable, elGovern Brundtland va rellançar el procés,diver-ses vegades iniciat i d'altres fracassat,d'entradaa laComunitat Europea,tascaper a la qual noméstenia el suport dels conservadors en l'oposició.Després de la sol·licitud formal d'adhesió a lafi de 1992,el juny de 1994 Brundtland va signaren el Consell Europeu de Corfú el Tractatd'adhesió.Els sondejos de l'opinió pública, que indicavenla impopularitat del quees temiaquepodia impli-car dràstics canvis en el sistema de protecciósocial i en lesmaneres de vida tradicionals,moltarrelats almedi ambient,com tambéuna pèrduade sobirania nacional, es van confirmar en elreferèndum del 28 de novembre de 1994, enquè el no va recaptar el 52,4%dels vots.El resul-tat no va comportar la caiguda de Brundtland,que no havia fet de la consulta una qüestió deconfiança, però sí que va cancel·lar definitiva-ment la qüestió.El 25 d'octubre de 1996, Brundtland va anun-ciar, amb la normalitat característica als païsosescandinaus, la seva dimissió com a primeraministra, i va posar fi a quinze anys de domini del'escena política, en els quals, malgrat els alts i

El medi ambient i l'activitat humana estan

íntimament relacionats, i l'única manera de

protegir-los és tenir-los en compte en totes les

decisions que s'adoptin.

30

baixos electorals, sempre va gaudir d'una granpopularitat, més acusada, si cal, en els últimstemps.La va substituir Thorbjørn Jagland,que jal'havia succeïda al capdavant del DNA el 1992.Durant una llarga temporada baixa el ritmede treball i torna de nou a l'escenari sociopo-lític en un càrrec internacional.El 13 demaig de1998, Brundtland és elegida directora generalde l'Organització Mundial de la Salut (OMS),càrrec queocupa fins al 21de juliol de l'any 2003.Enel seudiscurs d'acceptaciódavant l'AssembleaMundial de la Salut, la doctora Brundtland rela-ciona els conceptes de sostenibilitat i salut. Espregunta, quina és la nostra missió fonamentali considera que hemd'assumir el paper de cons-ciència moral i d'autoritat tècnica per millorarla salut de la població delmón,i hi afegeix:«Hemd'estar disposats a prestar assessorament, iser capaços de fer-ho, no sobre totes les qües-tions, sinó sobre les qüestions clau que podendesencadenar el procés de desenvolupamenti atenuar el sofriment.Considero que el nostreobjectiu ha de ser la lluita contra la malaltia i lamala salut: la promoció de sistemes de salutsostenibles i equitatius a tots els països.»

Qui contamina,paga

Gro Harlem Brundtland va influir força en laInternacional Socialista, de la qual fou vicepre-sidenta fins al 1999. Al si d'aquesta organitza-ció va generar debats de com trencar el cicle dela pobresa mitjançant la inversió en la infància.Així, afirma: «Un món on la pobresa és endè-mica sempre serà propens a sofrir una catàs-trofe ecològica o d'un altre tipus.»Entre les aportacions que va dur a terme enun dels múltiples congressos dels socialistes alsquals va acudir hi ha la seva ponència sobre «Quicontamina,paga».Per aBrundtland,és fonamentalque tots els països assumeixin aquest principi il'ús deproductes queduren«des del bressol finsa la tomba», com ella mateixa diu.Fa més de trenta anys que aquesta progres-sista intenta inculcar una altramentalitat als seuscompanys de partit. Ja n'hi ha prou d'«usar irebutjar»;estemobligats a acabar amb produc-tes i materials efímers.En els preus s'haurien dereflectir els beneficis ambientals que aportenl'elaboració i l'ús de determinats productes, itambé la seva qualitat i durada.Per a això,asse-gura Brundtland, s'haurien de fabricar cosesde més durada, que, en cas de dany, puguin serfàcilment reparades a fi d'utilitzar-les de nou.

Hem d'evitar l'ús de productes poc comuns iperillosos, i tendir més aviat a «ecoetiquetar»els envasos per indicar tant el seu contingut comla seva durada,explica pedagògicament aquestadoctora als seus companys. Paral·lelament,l'augment del cost del consum insostenible ésun dels camins per aplicar el principi que quicontamina,paga.Si aquests increments de costossón predictibles, el sector privat amb visió defutur desenvoluparà estratègies comercials iprocessos productius d'acord amb aquest prin-cipi.Alguns nous productes desenvolupats d'aquestamanera van trobar una acceptació significativaals mercats, al mateix temps que van benefi-ciar els consumidors i el medi ambient. SegonsBrundtland, és necessari que la indústria inclo-gui objectius ambientals en els seus plans, i quese sotmeti a sistemes de verificació i controlde qualitat. Les deixalles de la indústria i delconsum familiar han de ser reduïts al mínim.Hauria de ser possible que l'any 2010es pogues-sin reciclar totes les escombraries produïdesal planeta. Per al maneig de les deixalles peri-lloses hauríem de disposar de mètodes segursabans de l'any 2000.Cal assegurar que no siguinexportats als països en vies de desenvolupa-ment. Es tracta, així, de promoure comunitatslocals «lliures de producció de deixalles»,afirmala laboralista.«Transitem ara cap a una societat postindustrial,un procés que no ha de ser vist amb temor iansietat,sinó amb esperança i optimisme.Hemd'impulsar una imprescindible transició de laquantitat a la qualitat», acaba dient la vicepre-sidenta de la Internacional Socialista.

Acció política

Com a primera ministra de Noruega i, poste-riorment, en els seus successius càrrecs públics,GroHarlemBrundtland ha exigit dels altres capsde govern i autoritats internacionalsmés volun-tat política per plantar cara al futur comú.Així, afirma, referint-se als vuitanta: «El decenniactual s'està caracteritzant per un retraïmentde les preocupacions socials.Els científics cridenla nostra atenció sobre els urgentíssims, peròcomplexos, problemes que incideixen sobrela nostra supervivència:un globus terraqüi quecada vegada s'escalfa més, els perills que correla capa d'ozó de la Terra i la desertització queenvaeix les terres agrícoles. A això responemdemanantmés detalls i assignant els problemes

Gro Harlem

Brundtland va

influir força en

la Internacional

Socialista,

de la qual fou

vicepresidenta

fins al 1999.

Gro Harlem Brundtland, la mare de la sostenibilitatSofía Menéndez

31

a institucions que estanmal equipades per resol-dre'ls. La degradació ambiental,considerada enprimer lloc comunproblemaque pertoca prin-cipalment a les nacions riques i com un efectesecundari de la riquesa industrial,s'ha convertiten unaqüestió de supervivència per a les nacionsen procés de desenvolupament. Es tracta depart de l'espiral descendent d'un declivi ecolò-gic i econòmic conjunt en què es troben atra-padesmoltes de les nacionsmés pobres.Malgratles esperances oficials expressades arreu,actual-ment no s'identifica cap tendència,ni programani política,que ofereixi veritables esperances desatisfer el creixent abismeque separa les nacionspobres de les riques.»A més, Harlem Brundtland afegeix que com apart del nostre desenvolupament hem acumu-lat uns arsenals d'armes capaces de desviar-nosdels caminsque l'evolucióha seguit durantmilionsd'anys i de crear unplaneta queels nostres avant-passats no reconeixerien.

Cimera de Johannesburg

Entre les recomanacions recollides en l'InformeBrundtland es demanava la realització deconferències sobre aquests temes,que va culmi-nar amb la trobada de Rio, els primers quinzedies de juny de 1992.Deu anys més tard, ambl'Agenda 21 sobre la taula de 199 països subs-criptors, tenia lloc a la ciutat de Johannesburg(Sud-àfrica), del 26 d'agost al 4 de setembrede 2002, la Cimera sobre el DesenvolupamentSostenible.La doctora Brundtland no hi podia faltar ; hiacudeix com a directora de l'OrganitzacióMundial de la Salut i hi participa activamenten diferents taules i discussions.Un dels temesprincipals que va tractar fou la definició i elconsens quant ametes concretes,quantitativesi amb terminis establerts,per avançarmés eficaç-ment en la transició cap al desenvolupamentsostenible.Entre altres temes, en la reunió esmentada esva plantejar explícitament la necessitat urgentd'identificar els recursos financers i tècnics neces-saris perquè el desenvolupament sostenible siguiuna realitat i beneficiï directament i particular-ment les comunitats rurals i urbanes dels païsosen vies de desenvolupament.A la cimera, Brundtland participa en el grupde treball «Finançament per al desenvolupa-ment sostenible, accions des de la perspectivade l'Amèrica Llatina i el Carib», promogut pel

Govern de Mèxic, en què s'analitzen les opor-tunitats i els desafiaments per millorar les pers-pectives d'inversió i finançament per al desen-volupament sostenible, i es planteja la necessitatd'establir un nou equilibri entre l'economiade mercat i l'interès públic, mitjançant iniciati-ves conjuntes dels sectors públic i privat quepermetin combinar la innovació dels mercats,la responsabilitat social i les regulacions adequa-des.

Dona i SIDA

Enel seu treball comadirectorade l'OrganitzacióMundial de la Salut lluita contra la burocràcia iexigeix valor per actuar.En una de les conferèn-cies contra la sida,demana valor per afrontar lesnostres societats en tota la seva complexitat:«Valor per parlar obertament sobre sexuali-tat, sobre violència contra nenes i dones,sobrel'abús de drogues i sobre la pobresa. Valor percentrar-se en els que sónmés vulnerables davantla sida. Valor per trencar el silenci. Malgrat lesdeclaracions altisonants i les promeses senti-mentals, les persones amb sida són discrimi-nades i estigmatitzades. Es requereix valor peracabar amb aquestes actituds una vegada persempre.»Per a Harlem Brundtland, resulta molt positiuque les companyies farmacèutiques col·laborinamb diversos països a fi de facilitar l'accés a lasalut a persones amb sida.Elsministres de Salutd'aquests països han demostrat un gran valoren començar a treballar d'aquesta manera, acausa de les dificultats a què es puguin enfron-tar –almenys a curt termini– davant les expec-tatives de la seva gent.«Es requereix valor per prevenir l'expansióde la sida. El més important és canviar algunsdels comportaments que contribueixen alcontagi. La violència contra la dona incideixde forma important en l'expansió de la sida i ésunproblemade salut pública significatiu.Es reque-reixmolt valor per començar a encarar la violèn-cia basada enel gènere,amb la intenciódepreve-nir la infecció de la sida. Juntament amb l'incesti l'abús demenors,la violació i la violència contrales dones continuen sent tabú.»No avançarem, segons Brundtland, en la lluitacontra la sida fins que les dones no assoleixinel control sobre la seva sexualitat:«El valor femeníés imbatible.Jo confio que ambel temps tindremèxit.El primer pas és pronunciar-se contra totesles formes de violència contra la dona: violèn- HA

RLE

MNo avançarem,

segons Brundtland,

en la lluita contra la

sida fins que les

dones no assoleixin

el control sobre la

seva sexualitat.

32

cia domèstica, violacions i abús sexual. Però hiha més. Les dones han de saber i sentir que lasocietat els dóna suport quan es neguen al sexeno desitjat i sense protecció, i han de tenir accésa protegir-se ellesmateixes contra el contagi dela sida.»Brundtland afirma que els governs necessitenvalor,mentre decideixen com ajudar millor elsseus pobles a conviure amb la sida.Això implicaunaadministracióefectivadels recursos,demaneraque responguin als interessos reals de la gent.Lideratge significa triar entre diferents opcions;optar ambungrau raonabledecertesa,confiançai creativitat, de manera que els resultats puguindemostrar-se i mantenir-se. Les opcions serandifícils, però ignorar-les i allunyar-se'n implicaràel fracàs, afirma Harlem Brundtland.Una de les prioritats d'aquesta dona política demanera integral ha estat sempre la lluita per laigualtat de la dona, i ho ha demostrat les tresvegades que va assumir el càrrec de primeraministra; sempre va nomenar un gran nombrede dones en els càrrecs de més rellevància.

Violència de gènere

En l'última etapa de directora a l'OMS instaels governs que adoptin mesures per reduir laviolència contra les dones.En l'InformeMundialsobre la Violència i la Salut, de l'OMS, assen-yala que gairebé la meitat de les dones quemoren per homicidi són assassinades pels seusmarits o parelles actuals o anteriors. De fet, laviolència causa aproximadament el 7% de lesdefuncions entre la població femeninamundiald'entre 15 i 44 anys.Amb motiu del Dia Internacional d'Eliminacióde la Violència contra laDona,el 25 de novem-bre, la doctora Gro Harlem Brundtland,direc-tora general de l'Organització Mundial de laSalut va dir:«Hemdeparlar de la violència,escol-tar la història dels que l'han sofert.El primer pasper actuar eficaçment a fi de reduir la violèn-cia en les nostres societats consisteix a fer córrerla veu, trencar tabús i mostrar la violència quees dóna entre nosaltres».Les enormes diferèn-cies de les taxes d'homicidi de dones mostrenque la violència no és en absolut inevitable.Per exemple, les taxes d'homicidi femení endiversos països en desenvolupament i ambeconomies en transició superen el 6 per 100.000habitants. Aquesta xifra és de 10 a 15 vegadesmésaltaque ladelspaïsosamb les taxesd'homicidifemení més baixes (Japó, Regne Unit, Espanya,

França, Itàlia, Grècia), en què són del 0,4 al 0,5per 100.000 habitants.Els homicidis femenins espodenprevenirdeterminantels factorsqueorigi-nen aquesta diferència i modificant-los.En l'informe es destaquen diversos progra-mes deprevenció prometedors,comels progra-mes de desenvolupament social, la reduccióde l'accés a l'alcohol i a les armes, especial-ment les de foc, la disminució de les desigualtatsi el reforçament dels sistemes policial i judicial.En comptes d'acceptar senzillament la violèn-cia o de reaccionar davant ella, les esferes dela salut pública han de treballar amb els sistemesde la policia i la justícia penal, i amb els sectorsde l'educació, el benestar social, l'ocupació ialtres, per prevenir-la amb prou antelació.Diu la doctora Brundtland: «Aquestes conclu-sions ens plantegen un repte.Els quaranta anysdedicats amillorar la vida de les dones han tingutresultats molt dispars. La majoria de les donesdel món continuen sofrint pobresa, discrimi-nació i violència.No obstant això,alguns païsoshan superat aquesta situació, i no hi ha raó perquè no puguem repetir aquests èxits.»Amb la publicació de l'informe es va iniciaruna campanyamundial deprevencióde la violèn-cia per adver tir que la violència és un greuproblema de salut pública i per assenyalar el

Per a aquesta doctora, la lluita contra el canvi

climàtic i contra la pobresa és una prioritat des de

fa molts anys.

Gro Harlem Brundtland, la mare de la sostenibilitatSofía Menéndez

33

paper que els serveis de salut pública podenassumir en la seva prevenció.Molts països comBèlgica, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Filipines,Moçambic, Papua Nova Guinea, Sud-àfrica iTailàndia s'han compromès a organitzar actesper debatre les conseqüències de la violènciai aplicar les recomanacions de l'Informe. Aixídoncs, l'Informe Mundial sobre la Violència i laSalut constitueix la primera recapitulació exhaus-tiva a escala planetària sobre els coneixementsactuals en matèria de violència. El seu princi-pal missatge és que la violència es pot preve-nir. Les recomanacions són,entre altres,desen-volupar plans d'acció nacionals i locals, revisari enfortir els serveis prestats a les víctimes dela violència i invertirmés en la prevenció primà-ria.

Milions de vides a l’Àfrica

Quan els líders dels vuit païsosmés rics delmónestaven a punt de reunir-se aGleneagles (Escò-cia), el 2 de juliol de 2005,Gro Harlem Brund-tland i Michel Camdessus, representant perso-nal de l'expresident francès JacquesChirac,vanescriure un article conjunt en la premsa mésrellevant d'Europa,titulat «Salvarmilions de videsa l'Àfrica»,en què assenyalaven que per fi totesles peces encaixen per realitzar el que fa just unadècada hauria estat rebutjat per ser un esforçben intencionat però ingenu: acabar amb lapobresa aclaparadora, origen de la inestabili-tat política i econòmica del continent africà.ElG-8 va ratificar l'any 2000una sèrie d'ObjectiusdeDesenvolupament delMil·lenni (ODM),pelsquals els seus governs es comprometien a reduirsubstancialment la pobresa en els països en viesde desenvolupament abans de 2015, enfocantprincipalment els esforços cap a l'Àfrica.Segons Brundtland i Camdessus, «una provacrítica per al G-8 consisteix a saber si trauràbenefici del que molts veuen com una opor-tunitat de victòria ràpida; és a dir, proporcio-nar els recursos per expandir les solucions prova-des a fi de reduir el pes aclaparador de lesmalalties, que és un dels factors principals dela contínua fragilitat econòmica i política del'Àfrica, i de gran par t de la seva profundapobresa».Aquestesmalalties,asseguraven,amésd'engendrarmisèria humana a l'Àfrica,esgotentant els recursos i la productivitat que perjudi-quen l'economia en la seva totalitat, i afirmaven:«Per exemple,algunes estimacionsmostren quesi els països rics haguessin fet a l'Àfrica el que

van fer per a ells mateixos –l'eradicació de lamalària–, el PIB anual seria de 100.000 milionsde dòlars més respecte al d'avui. Fins i tot unareducció d'un 10% de les infeccions per palu-dismehauria permès incrementar el PIB un0,3%.Imagineu-vos el que podria aportar una majordisminució de lamalària i d'altresmalalties debi-litants.»En la seva reunió imminent, els líders del G-8tindrien l'oportunitat de crear el ques'anomenaria la Iniciativa de Finançament Inter-nacional a favor de la Immunització (IFFIm),quehavia de permetre als països donants propor-cionar un finançament immediat per a l'assistènciasanitària a les nacions africanes mitjançant lavenda de bons en els mercats financers inter-nacionals, garantits pels compromisos delsgoverns donants.Brundtland afegia: «És un moment poc comúde la història;ara el G-8 i tots els països avançatstenen una oportunitat sense precedents perassignar els recursos necessaris a la lluita contrala crisi sanitàriamundial i altres problemes debi-litants que afecten el continent africà. Amb elprogrés tan a l'abast de la mà, ens corresponcomptar amb el fet que els líders dels païsosmés pròspers aprofitin aquesta oportunitat isurtin d'aquesta cimera llestos per invertirmassi-vament a l'Àfrica.En el nostremón cada vegadamés interdependent, tots traurem profit delsbeneficis d'aquesta inversió vital.»La cimera delG-8,finalment,va estar tenyida dedol pels atemptats que van tenir lloc a Londresen aquestes dates, i es va parlar sobretot deterrorisme.Els acords van ser agredolços,encaraque es van aprovar ajudes per a la vacunaciódels nens a l'Àfrica i partides per lluitar contrael canvi climàtic.

Enviada especial per al canvi climàtic

L'última ocupació de l'exprimera ministra deNoruega, Gro Harlem Brundtland, consisteixa ser enviada especial de l'ONU per al canviclimàtic. Brundtland, l'expresident xilè RicardoLagos i l'excanceller deCoreaHan Seoung-soovan ser nomenats, el 2 de maig de 2007, asses-sors del secretari general de lesNacionsUnidesen les seves consultes ambels governs,per treba-llar amb els caps d'Estat de tot el món sobreels temes climàtics.Per a aquesta doctora, la lluita contra el canviclimàtic i contra la pobresa és una prioritatdes de fa molts anys. Els enviats especials per

al canvi climàtic elaboraran una proposta queserà presentada davant la Conferència Mundialsobre el Clima, convocada pel desembre a Bali,i enuna trobada internacional sobreel canvi climà-tic que tindrà lloc probablement en la pròximasessió de l'Assemblea General, al setembre.Avui ja ningúnoqüestiona el conceptededesen-volupament sostenible, i fins i tot les multina-cionals, de moment només les més responsa-bles, assumeixen ja aquesta definició i comencenadissenyar les seves estratègies denegoci d'acordamb la sostenibilitat (per mitjà de l'anomenattriple balanç: econòmic, social i ambiental).El que és nou de la declaració de Brundtland,davant elsmodels econòmics en ús,és que posal'èmfasi enuna visió del creixement a llarg termini,obligant a la consideració dels efectes externsnegatius que se'n deriven i destacant l'existènciade certs límits físics que cal tenir en compte.Així,proposa la incorporació dels recursos natu-rals no renovables, la biodiversitat i el mediambient coma variables delmodel, i advoca perla necessitat inexcusable del desenvolupamenthumà equilibrat a escala planetària.•

34

Wangari Maathai,sembrant llavors de consciència

El mes de desembre de 2004,després de serguardonada amb el Premi Nobel de la Pau,Wangari Muta Maathai es va conver tir enla primera dona africana que rebia un PremiNobel. També va ser el primer cop que elComitè Nobel noruec atorgava un Premi dela Pau a una activista ecologista, fet que deixapalès que la relació entre la pau i l'ecologiaés cada cop més reconeguda: no hi pot haverpau i democràcia si no hi ha entorns naturalssaludables i formes de vida sostenibles. Eldesembre de 1984Wangari Maathai va rebreel Premi Right Livelihood, anomenat, demanera informal, Premi Nobel Alternatiu.També va ser la primera dona de l'Àfricaoriental i central a rebre un títol de Doctora(en Biologia, 1971), ser nomenada catedrà-tica (en Anatomia, 1974), dirigir un depar-tament universitari (Anatomia Veterinària,1976) i ocupar una càtedra universitària(1977).Res d'això no es podia endevinar delsseus orígens rurals, a les terres altes de Kenya.A tall d'exemple, aquesta dona no va dispo-sar d'un parell de sabates fins que no va tenir15 anys i va començar a estudiar a l'institut.Malgrat tot, al discurs d’acceptació del PremiNobel, va afirmar que la seva inspiració i laseva determinació provenien, en part, de lesexperiències i observacions de la naturadurant la seva infantesa a la Kenya rural.Mésendavant, va ser testimoni de la devastaciódels boscos que havia vist de petita, quevan ser substituïts per plantacions comercialsque destruïen la biodiversitat local i erosio-naven el sòl.

Trenta anys enrere, l'any 1977,Wangari Maat-hai es va adonar que la desforestació erosio-nava el sòl i creava pobresa i malnutrició, i vaemprendre el projecte de reforestació mésimpressionant de la nostra època: el Movi-ment del Cinturó Verd, un moviment de baseliderat per dones que, des que es va posar enmarxa, ha permès la plantació de més de 30milions d'arbres només a Kenya (com amínim,tres de cada quatre arbres plantats encara sónvius).En les activitats delMoviment del CinturóVerd hi han participat centenars de milers depersones, sobretot dones de zones rurals.Aquesta iniciativa ha contribuït a crear mésde sismil vivers d'arbres,gestionats per sis-centesxarxes locals, i els seus mètodes s'han estès aTanzània, Uganda, Malawi, Lesotho, Etiòpia,Zimbabwe, Rwanda, Moçambic i altres païsosafricans. El desembre de 1996 (dotze anysdesprés de rebre el Premi Right Livelihood i vuitanys abans de ser guardonada amb el PremiNobel de la Pau), a Barcelona,Wangari Maat-hai va compartir algunes de les seves expe-riències durant el Quart Simposi Internacio-nal Una Sola Terra, coordinat per SantiagoVilanova,que duia per títolDona,Medi Ambienti Desenvolupament Sostenible.A més de la seva tasca per reforestar la terra idonar autonomia a les dones de les zones rurals,WangariMaathai va desenvolupar un paper clauen la democratització deKenya.Durant el règimautoritari de Daniel arap Moi, va ser empre-sonadaenmésd'unaocasió per les seves protes-tes (també va haver de ser hospitalitzada perpallisses de la policia o dels sicaris contractats

35

MA

ATH

AI

Reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau del 2004, aquesta activistaafricana lidera un moviment de dones, Green Belt Movement, que haplantat més de 30 milions d'arbres a Kenya per lluitar contra la desforestació,la transformació del paisatge i les condicions de vida de les dones africanes.

Jordi PigemEscriptor i periodista

36

pelGovern).Finalment,va ser escollida diputadaparlamentària amb un suport sorprenent a laseva circumscripció electoral: el 98% dels vots,i des de l'any 2003 exerceix el càrrec deviceministra deMedi Ambient i RecursosNatu-rals.

Per què no plantem arbres?

Wangari Maathai és una dona plena de força ide llum, una llum que prové de l'interior i quetraspua fins i tot en les fotografies o el paperimprès. Va néixer l'1 d'abril de 1940 en unacomunitat kikuyu (els kikuyus són el grup mésnombrós de les 42 ètnies de Kenya), al petitllogaret d'Ihite, a les fèr tils terres altes de laque llavors era la Kenya britànica, des d'on esdivisava elMont Kenya cobert de neu.A la sevaautobiografia,Unbowed (RandomHouse,2007,impresa,comnopodia ésser d'altramanera pera una amant dels arbres,en paper reciclat),publi-cada recentment, afirma que es considera fillatant dels seus pares comde la seva terra nadiua.El seu pare,MutaNjugi,era un camperol.La sevamare,Wanjiru Kibicho, era una de les quatresesposes de Muta. La família sencera vivia enun recinte amb diverses cabanes independentsper al pare i per a cadascuna de les seves donesi els seus fills. A la societat kikuyu tradicional,un home es pot casar amb tantes dones comvulgui, però, «al contrari que avui dia, en aque-lla època les normes culturals li exigien fer-secàrrec de tots els seus fills». Segurament, ningúno ha fet tant com laWangari per aconseguir laigualtat de drets entre els homes i les dones ala Kenya actual. Però no guarda ressentimentsenvers la seva infantesa: «en molts aspectes, elsistema poligàmic era positiu per als nens. Toti que la meva mare anava a treballar al campcadadia,elsmeus germans i jomai noens sentíemsols.Si érema casa,ens cuidava la persona adultaque fos allà en aquell moment». En els seusorígens, els deu clans kikuyu eren matrilineals,però, al llarg dels segles, gran part dels privile-gis van ser heretats pels homes.Als set anys, la Wangari va començar a anar al'escola en una missió catòlica regentada pergermanes missioneres italianes. Era una estu-diant brillant i, després d'acabar l'educaciósecundària amb unes de les notes més altesde la seva classe, va rebre una beca dels EUAper preparar els joves kenyans per a l'èpocade la postindependència, que estava a puntd'arribar.Algunspolítics kenyanshavien convençut

el llavors senador John F.Kennedy i altres perso-nalitats influents dels EUAperquèoferissin aques-tes beques als joves del seu país,conegudes,mésendavant,amb el nomde pont aeri Kennedy.Aixídoncs,als vint anys d'edat, laWangari es va enfi-lar a bord d'un avió per primer cop a la seva vidai, uns dies després d'abandonar l’Àfrica rurales va trobar immersa als carrers plens de bullí-cia de Nova York, on va quedar impactada detrobar negres novaiorquesos. Durant els cincanys i mig següents va estudiar a Kansas i a laUniversitat dePittsburgh,on vaobtenir unmàsteren biologia.Va tornar a Kenya,va realitzar feines de recercaa Alemanya, va acabar el seu doctorat i, a prin-cipis dels anys setanta, va començar una inves-tigació postdoctoral sobre el cicle vital d'un parà-sit que afectava el bestiar d'importació. Partd'aquesta recerca implicava anar a recollir papa-rres a les zones rurals. Va ser aleshores quanes va adonar que els rius baixaven tèrbols,plensde sediments, per les vessants de les muntan-yes. Durant la seva infantesa mai no havia vistuna cosa semblant. Immediatament, va pensar:«el sòl s'està erosionant.Cal fer alguna cosa».Alesmuntanyes,si la terra dels pendents noquedasubjecta per les arrels robustes dels arbres,l'aiguade la pluja s'escola i erosiona el terreny.A la sevazona natal s'havia produït el mateix fenomen:els rius baixaven plens de terra vegetal, lamajorpart provinent d'una vessant de lamuntanya onel bosc autòcton havia estat substituït per plan-tacions comercials.Grans extensions de boscoshavien estat talades per plantar te,cafè o arbresexòtics (de creixement ràpid però que degra-daven el sòl i dessecaven l'ecosistema aquós).Les figueres són arbres sagrats per a moltesde les tradicions africanes.Quan era una nena,laWangari s'estimava especialment una figueramolt grossa que es trobava propd'una font d'onsolia treure aigua. La «fascinava la manera coml'aigua neta i fresca s'escapava a través del fangvermell i flonjo, tant suaument que ni tan solsno es movien els grans de terra del voltant».La figuera ja no hi era i la font s'havia assecat,com també havien desaparegut moltes altresfonts que coneixia quan era petita.«Vaig plorarla pèrdua d'aquell arbre.Sentia un gran respecteper la saviesa delmeupoble i valorava lamaneracomgeneracions i generacions de dones havientransmès a les seves filles la tradició culturalde mantenir les figueres allà on eren. Pensavaque jo també ho podria transmetre als meusfills.»

A més de la seva

tasca per reforestar

la terra i donar

autonomia a les

dones de les zones

rurals,Wangari

Maathai va

desenvolupar un

paper clau en la

democratització de

Kenya.

Wangari Matai, sembrant llavors de consciènciaJordi Pigem

37

Durant la seva infantesa mai no havia vist fam,ni nensmorint-se de gana,ni barraques:«hi haviamésmenjar queel quenecessitàvem,els alimentseren nutritius i saludables,els homes i les donesestaven sans i forts i sempre teníem llenya sufi-cient per cuinar».Ara les dones havien de recó-rrer llargues distàncies per anar a buscar aigua,que no sempre era neta, la gent patia malnu-trició i les vaques estavenmolt primes.L'erosiódel sòl havia esgotat el valor nutritiu de les terres,que no produïen com abans. La Wangari esva adonar que la degradació ambiental erauna amenaça molt més seriosa per al bestiarque les paparres que estava estudiant. I encarapitjor, representava una amenaça perillosa pera tot el país i per als seus habitants. En aquellaèpoca ja era membre del Consell Nacional deDones de Kenya (National Council ofWomenin Kenya, NCWK), i va decidir dirigir-se a lesdonesde les zones rurals per investigar els proble-mes que patien. Aquestes dones solien ser lesprimeres a adonar-se dels problemes ambien-tals. «Escoltant les dones parlar sobre l'aigua,l'energia i la nutrició –els temes essencialsde l'ecologia– vaig poder comprendre elvincle entre la degradació ambiental i lesnecessitats que patien les comunitats locals.»Com va expressar durant la conferència delPremi Nobel:«Les dones ambqui vam treballar ens contavenque,a diferència del passat,no podien cobrir lesseves necessitats bàsiques a causa de la degra-dació del seu entorn immediat i de la introduccióde conreus comercials,que havien substituït lesplantacions familiars d'aliments.Però el comerçinternacional controlava el preu de les expor-tacions d'aquests agricultors a petita escala i noels garantien uns ingressos raonables i justos.Vaig aprendre que quan destruïm, saquegemoadministremmalament el nostre entorn estemsoscavant la nostra qualitat de vida i la de lesgeneracions futures.»En lloc de produir aliments perquè lespersones poguessin menjar, els agricultorss'havien vist forçats a conrear te i cafè.A causade la manca de menjar autòcton i de llenyaper cuinar les dones alimentaven els seusfills amb productes elaborats, que són menysnutritius que els aliments africans tradicionalsperò consumeixen menys energia a l'hora decuinar.La Wangari va decidir fer alguna cosa per llui-tar contra la desforestació i totes les seves impli-cacions: despreniments de terres, assecament

de les fonts,manca de fusta per fer llenya,deser-tificació, malnutrició i pobresa. «Si comprensel que passa i estàs preocupat»,afirma,«et veusempès a actuar». Va tenir una pensada simplei pràctica:«Per què no plantem arbres?».Qual-sevol persona pot plantar un arbre i els resul-tats es podrienobservar enunperíodede tempsrelativament curt. A més de subjectar la terra,els arbres proporcionarien llenya,fusta per a lestanques, farratge per als animals, fruites permenjar (si fossin arbres fruiters) i ombra per ales persones i els animals.Amés,també perme-trien restablir la salut de l'ecosistema, ja queprotegirien les conques i atraurien altra vegadaels ocells i la biodiversitat.La Terra estava essentdespullada i la Wangari va sentir que la sevamissió era cobrir-la de verd.

Enginyeres forestals sense estudis

El 5 de juny de 1977,Wangari Maathai, acom-panyada de centenars de persones, la majoriamembres del NCWK, es va dirigir a peu fins alparc Kamunkuji,a les afores deNairobi,per plan-tar set arbres en honor a set persones de diver-sos grups ètnics, com Waiyaki wa Hinga, ellíder kikuyu que, després d'arribar a un acordambelsmilitars britànics,va ser traït per aquestsdarrers i enterrat viu.Aquests arbres van formarel primer cinturó verd i,malgrat el vandalisme i lanecessitat de llenya de la població dels voltants,actualment, dos d'aquests arbres encara sónvius, i els seus grans dossers proporcionen unlloc per descansar sota l'ombra als habitantsde la zona.Wangari Maathai va crear un viver d'arbres i lesiniciatives de reforestació de seguida es vanestendremitjançant les xarxes delNCWK i vanarribar a les escoles, els agricultors i les esglé-sies. Els nens de les escoles s'ho passaven bécavant forats a terra,anant a peu fins al viver perrecollir els arbres, plantant-los i tenint-ne cura.A més, van transmetre el missatge a les sevesmares i,d'aquestamanera,molts grups de doneses van afegir al Moviment del Cinturó Verd. LaWangari era la coordinadoradel projecte i dema-nava als amics i als donants que patrocinessinarbres i sortissin al camp a plantar-los i a crearvivers.Va establir un procediment de deu punts,començant per formar un grup i acabant perplantar els arbres i assegurar-se que sobrevivien.Per cada arbre que sobrevisqués als primerssis mesos, el grup rebia un petit incentiu (equi-valent aquatre centausdedòlar americàd'aquella

Les figueres són

arbres sagrats per a

moltes de les

tradicions africanes.

Quan era una nena,

la Wangari

s'estimava

especialment una

figuera molt grossa

que es trobava prop

d'una font d'on solia

treure aigua.

38

època). Hi havia monitors que ensenyaven lagent i supervisors que s'asseguraven que elsarbres estaven cuidats.En pocsmesos,van començar a rebre ajudes degrups i ambaixades estrangers mentre que, almateix temps, se'ls acabaven les plàntules delsvivers. La Wangari va decidir anar a visitar elconservador en cap deboscos deKenya,Onesi-mus Mburu, i li va explicar els seus plans. El seuobjectiu era plantar un arbre per cada habi-tant de Kenya que,en aquell moment,tenia unapoblació de 15milions de persones.El seu eslò-ganeraunapersona,unarbre (semblant a l'eslòganque el partit dels Verds d'Alemanya faria serviruns quants anys més tard abans d'unes elec-cions: un arbre, un vot). Mburu no creia quepoguessin utilitzar tantes plàntules i va regalar-los totes les que tenia.Però,unsmesosmés tard,el Moviment del Cinturó Verd ja havia emprattotes les llavors i,per continuar la seva tasca,vanhaver de començar a crear els seus propis submi-nistres de plàntules. Des d'aleshores, la pobla-ció de Kenya,un dels països amb un creixementdemogràficmés elevat delmón,s'hamultiplicatper dos i, fins i tot així, el somni de plantar unarbre per cada habitant del país s'ha fet reali-tat. Aquesta dona va aconseguir tots aquestsobjectius al mateix temps que era mare detres criatures i participava en diverses iniciati-ves civils i socials.Els enginyers forestals no entenien per quèWangariMaathai treballava ambdones campe-roles, i li deien que «per plantar arbres, fanfalta persones amb estudis».Tot i així,ben aviatlaWangari va aprendre que els experts podencomplicar les coses més senzilles. De fet, elsenginyers forestals havien començat a donarlliçons a les dones sobre la «inclinació de la terrai el punt d'entrada dels rajos solars, la profun-ditat de la sembra, el contingut de la grava, eltipus de sòl i totes les eines i coneixements espe-cialitzats» que feien servir.Lamajoria d'aquestesdones eren analfabetes,però tambéeren campe-roles: durant tota la vida havien cultivat llegums,mill i blat de moro.Després de tot, tal com haescrit la Wangari «tot el que havien de saberera composar una plàntula dins la terra i cuidar-la perquè creixés,cosa que no semblava pas tandifícil.Qualsevol persona pot fer un forat a terra,posar-hi un arbre, regar-lo i adobar-lo». Va dira les dones que seguissin la seva intuïció, id'aquestamanera es van convertir en el que ellaanomena amb orgull enginyeres forestals senseestudis.

Les comunitats autòctones van contribuir a difon-dre la iniciativa de reforestació a altres comu-nitats, transmetent les idees i multiplicant elprocés una vegada i una altra. Quan la inicia-tiva va començar a adquirir rellevància, es vaencoratjar les dones perquè plantessin fileresde plàntules de,com amínim,unmiler d'arbresper formar cinturons verds quemantinguessin elsòl subjecte, proporcionessin ombra i protec-ció i, al mateix temps, embellissin el paisatge. Iaixí és com va sorgir el nom de cinturó verd.Els arbres es poden plantar a qualsevol espailliure, al voltant de camps, granges i poblats. Ésrecomanableplantar arbres autòctonsque servei-xin per fer llenya, com els baobabs, les acàcies,els cedres i els espinals o bé arbres fruiters:cítrics,papaiers, plataners i figueres. Sovint, abans deplantar un arbre, s'anuncia el compromís delMoviment del Cinturó Verd:«Essent conscients queKenya es veu amenaçadaper l'expansió de les condicions desèrtiques,que la desertificació és el resultat del mal úsde la terra mitjançant la tala indiscriminadad'arbres, l'eliminació dematolls i l'erosió conse-güent del sòl per part dels elements,i que aques-tes accions comporten sequeres, malnutrició,fam imort,ens comprometema salvar la nostraterra i prevenir aquesta desertificació plantantarbres allà on sigui possible».Com va escriure al seu primer llibre, El Movi-ment del Cinturó Verd,«la terra és un dels recur-sos més importants de Kenya i de tot Àfrica.El sòl fèrtil vegetal s'hauria de considerar unrecurs valuós, especialment quan és tan difícilde crear. Tot i així, cada any,milers de tones desòl vegetal desapareixen de les zones ruralskenyanes.Durant les estacions depluges,aquestaterra flueix en rierols vermells que baixen pelspendents i desemboquen als rius plens de fangque, finalment, arriben a l'oceà Índic, d'on maimés noespodran recuperar.I,malgrat tot,semblaque no ens preocupi.Perdre sòl vegetal s'hauriade comparar amb la pèrdua de territoris amansd'un enemic invasor. Si els països africans sesentissin amenaçats per aquest tipus de perill,mobilitzarien els seus exèrcits, la policia i lesreserves: fins i tot els ciutadans serien reclu-tats per anar a lluitar».Actualment,menys d'un 2% dels boscos origi-nals de Kenya estan coberts de vegetació.Comindica Jared Diamond a la seva obra Collapse,la desforestació va ser la causa directa de la desa-parició de petits enclavaments habitats,com l'illade Pasqua i les colònies medievals escandina-

ves deGrenlàndia (que,com el seu nom anglèsindica,Greenland, era verda i frondosa als dosgrans fiords del sud-oest), i una de les causesprincipals de la desaparició de cultures com lamaia.Avui dia,aquest destí amenaça països comHaití, on, fins ara, la inestabilitat política ha fetfracassar els intents d'establir un Movimentdel Cinturó Verd.

Del parc Uhuru a la democràcia

El parc Uhuru és l'única zona verda de gransdimensions del centre de la superpobladaNairobi.Un lloc on desenes de milers de famí-lies poden respirar unamica d'aire fresc i de pauabans de tornar als carrers i les carreteres plensde soroll i de contaminació de la gran ciutat.En aquest sentit, es pot comparar amb el querepresenta el Central Park per a Nova York oelHyde Park per a Londres.A la tardor de 1989,el Govern de Kenya planejava en secret cons-truir un gratacels de seixanta pisos al mig delparc,ambuna estàtua del president,Daniel arapMoi, just davant de l'edifici.Seria el gratacelsmésalt de tot Àfrica i implicaria un cost d'uns 200milions de dòlars americans (d'aquella època).L'objectiu principal d'aquesta obra era donarprestigi al Govern kenyà, a costa de malmetrel'harmonia de l'únic racó tranquil del centredeNairobi.En aquells moments, al país hi haviauna dictadura d'un sol partit, presoners polí-tics i tortures, i molt poques persones gosa-ven desafiar el Govern en públic.WangariMaat-hai era una d'aquestes persones.S'havia adonatque «un cop comences a treballar seriosamentamb elmedi ambient,hi vincules tota la resta defactors:els drets humans,els drets de les dones,els drets ambientals,els drets dels nens...Un cophas fet aquestes connexions, ja no et pots dedi-car només a plantar arbres».Algú que havia sentit a parlar dels plans urba-nístics del Govern es va posar en contacteamb ella, que, immediatament, va començar aescriure cartes adreçades a diversos ministe-ris demanantmés informació sobre el projecte(i a enviar-ne les còpies oportunes als diarismésimportants). Durant mesos, les seves cartesno van obtenir cap resposta, però el Governcada cop se sentia més incòmode, fins al puntde dedicar tota una sessió al Parlament a ridi-culitzar i insultar Wangari Maathai per haver-se atrevit a qüestionar el Règim.Moltes perso-nes, impressionadesper l'exemplede laWangari,es van atrevir a participar en les protestes o a

Wangari Matai, sembrant llavors de consciènciaJordi Pigem

39

escriure cartes als diaris contra el projecte deconstrucció. A l'anomenat Racó de la Llibertatdel parc Uhuru es van plantar arbres per dema-nar l'alliberamentdelspresosdeconsciència i unatransiciópacífica a lademocràcia.Tots aquests fetsvan ser recollits pels mitjans de comunicació i latensióes vaanar acumulant.WangariMaathai i elsseusseguidorsvanservíctimesd'empresonamentstemporals,amenacesdemort ipallisses (laWangariva ser colpejada al cap amb un garrot, que la vadeixar inconscient i gairebé li va causar la mort).A més, la Wangari també va escriure algunescartes als inversors estrangers que havien departicipar en la construcció del monstre. Elprojecte es va aturar, i va ser finalment deses-timat l'any 1999.Era el primer cop durant dèca-des que el Govern havia hagut de cedir davantl'opinió pública. La democràcia estava arribant,es podia percebre a l'aire. L'any 1992, en partgràcies a l'activisme deWangari Maathai,Kenyava legalitzar els partits polítics de l'oposició. La

reforestació i la defensa de les zones verdeses van convertir en una via cap a la democràcia,tal com va recordar la Wangari a la conferèn-cia Nobel:«En aquell moment, els arbres es van conver-tir en un símbol de la pau i la resolució de conflic-tes, especialment a l'època dels conflictes ètnicsa Kenya,durant els quals elMoviment delCinturóVerd va emprar arbres de la pau per reconciliarles comunitats enfrontades.Demanera semblant,durant el procés de redacció de la Constitu-ció de Kenya també es van plantar arbres dela pau a moltes zones del país per fomentar lacultura de la pau. Fer servir els arbres com asímbol de la pau és una tradició africana moltarrelada.Per exemple,quan hi havia un enfron-tament, les persones grans dels kikuyu solienposar una branca d'un arbre thigi entre les duesparts,que feia que deixessin de lluitar i es recon-ciliessin. A l'Àfrica,hi hamoltes comunitats ambtradicions d'aquest tipus.»

Nodrir la diversitat biocultural

Ambels anys,WangariMaathai és cada copmésconscient del vincle essencial que hi ha entrela diversitat biològica i la diversitat cultural. Perexemple, la conservacio de les llavors autòc-tones i els coneixements sobre plantes medi-cinals estàn estretament relacionats amb lescultures locals que viuen a la mateixa terra.Per donar veu i vot a la població local, a lesreunions del Moviment del Cinturó Verd a leszones rurals sempre s'empren les llengües verna-cles (en lloc del suahili), fins i tot si es fa necessà-ria la presència d'un traductor. «La recupera-ció cultural és potser l'única cosa que pot evitarla destrucció del medi ambient, l'única manerade perpetuar el coneixement i la saviesa here-tats del passat i necessaris per a la supervivèn-cia de les generacions futures.Una nova actitudenvers la natura permet adoptar una nova acti-tud envers la cultura i la seva influència en el

Amb els anys,Wangari Maathai és cada cop més

conscient del vincle essencial que hi ha entre la

diversitat biològica i la diversitat cultural.

40

desenvolupament sostenible:una actitud basadaentendre que la pròpia identitat, el respecte capa un mateix, la moralitat i l'espiritualitat tenenun paper fonamental en la vida d'una comunitati en la seva capacitat d'emprendre accions quela beneficiïn i garanteixin la seva supervivència.»Wangari Maathai també és conscient que elsproblemes ambientals estan molt relacionatsamb la visió materialista del món que els euro-peus van introduir al continent africà,comdeixaescrit al seu llibre Unbowed: «abans que arri-bessin els europeus, els kenyans no miravenels arbres i hi veien fusta,com tampoc nomira-ven els elefants i hi veien reserves de vori percomercialitzar nimiraven els guepards i hi veienpells precioses per vendre. Però, quan Kenyava ser colonitzada i vam topar amb els euro-peus, amb els seus coneixements, la seva tecno-logia, la seva consciència, religió i cultura –totnouper als africans– vam transformar els nostresvalors en una economiamonetària com la seva».Tot es percep ara segons el seu valor econòmic.El colonialisme també va eclipsar les culturesafricanes tradicionals davant la poderosa culturaeuropeamoderna,que pretenia posseir l'únicaveritat i l'únicamanera correcta de fer les coses.Com sabem, s'intenta persuadir les comuni-tats africanes tradicionals perquè considerin quela seva relació amb laNatura és «primitiva, inútili representa un obstacle per al desenvolupa-ment i el progrés en una època de tecnologiaavançada i intercanvi d'informació».Tot i així, lesvisions del món i els estils de vida tradicionalseren sovint més sostenibles, com queda palèsals diaris i als llibres de text dels missioners iels exploradors europeus, i tal com defensaWangariMaathai en un article publicat poc abansde ser guardonada amb el Premi Nobel de laPau, The Cracked Mirror:«Fins que no van arribar els europeus,les comu-nitats locals veien la Natura com una fontd'inspiració,d'aliments,debellesa i d'espiritualitat.Les societats que encara no s'han industrialitzattenen una connexiómés pròxima amb l'entornfísic, que sovint tracten amb reverència. Comque encara no han comercialitzat el seu estil devida ni la seva relació amb els recursos naturals,els seus hàbitats ofereixen una gran diversitatbiològica autòctona,tant de fauna comde flora.Ara bé, aquests mateixos hàbitats són els queestan més amenaçats per la globalització, lacomercialització,la privatització i la pirateria delsmaterials biològics de què disposen.»

Els governs colonials europeus «ens van dir queels nostres sistemes religiosos eren immorals,les nostres pràctiques agrícoles, ineficients, elsnostres sistemes tribals de govern, irrellevants,i les nostres normes culturals, bàrbares, irreli-gioses i salvatges. Això mateix va succeir ambels aborígens australians, els natius americansa l'Amèrica del Nord i els pobles autòctonsde l'Amazones.Jo no dono gràcies a Déu per l'arribada de lacivilització d'Europa, perquè sé que, a l'Àfrica,segonsm'explicaven elsmeus avis, lamajor partde coses funcionaven molt bé abans del colo-nialisme. El líders tenien certa responsabilitatdavant del poble. La gent tenia aliments permenjar. Transmetien la seva història (les sevespràctiques culturals, les seves històries i el signi-ficat del món que els envoltava) gràcies a lestradicionsorals,i aquesta tradició era rica i valuosa.I, el més important, vivien amb harmonia ambles altres criatures i l'entorn natural, i prote-gien aquest món».Per a Wangari Maathai, «la humanitat neces-sita trobar la bellesa en la seva diversitat de cultu-res i acceptar que hi haurà molts idiomes, reli-gions, vestimentes, danses, cançons, símbols,festivals i tradicions.Aquesta diversitat s'hauriade considerar una herència universal de l'ésserhumà». Però, com ella mateixa esmenta, no estracta nomésde recuperar la ceràmicao la dansad'una cultura. Com sol recalcar el filòsof inter-cultural RaimonPanikkar,les cultures noespodenreduir al folklore: cada cultura ens obre a unanova realitat i no es deixa reduir als paràmetresd'una altra cultura.Creure,comha fetOccidentdurant els últims segles, que els nostres propisvalors i coneixements son universals és,segonsPanikkar, «l'essència del colonialisme».Els seminaris sobre civisme imedi ambient orga-nitzats pel Moviment del Cinturó Verds'anomenen kwimenya (autoconeixement)perquè permeten als participants saber qui són.«Fins llavors, els participants han estat veientel món a través d'un mirall que no els pertany,el mirall dels missioners o dels seus profes-sors o de les autoritats colonials que els handit qui són, i que escriuen i parlen sobre ells.Només han pogut veure una imatge distor-sionada, si és que mai s'han arribat a veure ellsmateixos.» Sense kwimenya, la gent «se sentinsegura i s'obsessiona amb l'adquisició de cosesmaterials».

Wangari Maathai

també és conscient

que els problemes

ambientals estan

molt relacionats

amb la visió

materialista del món

que els europeus van

introduir al

continent africà

Wangari Matai, sembrant llavors de consciènciaJordi Pigem

41

Protegir la integritat de la vida

En coherència amb la seva crida a enfortir lescultures locals,WangariMaathai ha criticat dura-ment els intents contemporanis de privatitzaro manipular la vida. «Avui dia, les patents sobreformes de vida i l'enginyeria genètica que se’nderiva es justifiquen afirmant que són benefi-ciosospera la societat,especialmentperalspobres,ja que permeten obtenir més aliments i medi-caments i demajor qualitat.Però,de fet,elmono-poli de les matèries primeres biològiques impe-deixdeliberadamentel desenvolupamentd'altresopcions.Els camperolses tornentotalmentdepen-dents de les empreses que els proporcionenles llavors.» LaWangari trobaespecialment indig-nant que es patenti el material viu –una pràc-tica que ella anomena biopirateria– i que algu-nes empresesmultinacionals pretenguin posseirels drets exclusius de llavors que, després detot, s'han anat desenvolupant al llarg dels seglesde coevolució amb l'agricultura tradicional.Les anomenades llavors terminator,creades ambl'objectiu de forçar els camperols a comprarllavors noves cada temporada per tal de restar-los autonomia i fer que esdevinguin dependentsde les empreses, minarien completament lacultura de les comunitats camperoles i la sevacapacitat d'aconseguir els aliments necessarisper sustentar-se. «En aquestes circumstàncies,si creiem que l'esclavitud i el colonialisme erenviolacions flagrants dels drets humans, cal queens adonemdel que ens espera al final del camíencobert de la biopirateria, la creació de patentsde la vida i el desenvolupament de l'enginyeriagenètica. El genocidi a través de la fam, comencara no s'ha vistmai fins ara,edevé una possi-bilitat alarmant.»LaWangari és conscient que «les injustícies delsacords econòmics internacionals» forcen elscamperols a cultivar conreus comercials. Peròla seguretat alimentària s'ha de basar en el cultiud'aliments autòctons per als habitants locals«i només vendre al mercat els excedentsd'aquests cultius.De lamateixamanera, la segu-retat alimentària nacional implica que un país hade tenir la capacitat de produir prou llavors ialiments per als seus ciutadans. Als mercatsdematèries primeres estrangers només s'hauriende comercialitzar els excedents».

Una crida per a una nova consciència

L'ecologia ben entesa ens permet veure la inter-dependència de tots els fils de la xarxa de la vida,com va observar el fundador del Sierra Club,JohnMuir, famés de cent anys:«Quan intentemisolar qualsevol cosa,ens adonemqueestà lligadaa tota la resta de l'univers». Fa un parell d'anys,un prestigiós informe sobre la mort del’ambientalisme (TheDeath of Environmentalism)atribuïa la manca d'èxit de les organitzacionsmediambientals nord-americanes (malgrat elsseus pressupostosmilionaris) al fet que l'ecologiahagi perdut la seva perspectiva original, quepretenia englobar totes les esferes, i hagi quedatreduïda a un interès especial. Elmedi ambient hapassat a considerar-se quelcomextern,aliè a lesnostres vides i competència de determinatsespecialistes que saben què fer-ne, la qual cosarevela fins a quin punt ens sentim desvinculatsde la natura.Wangari Maathai no ha caigut enaquesta trampa. De seguida es va adonar queplantar arbres estava «lligat a tota la resta»,per dir-ho amb l'expressió de Muir. La inter-dependència de totes les coses tambées expres-sada pel concepte tradicional bantu d’ubuntu(que es podria traduir lliurement com «exis-teixo perquè tu existeixes» o bé «creixo quantu creixes»), que ha estat decisiu per al procésde reconciliació de Sud-àfrica.WangariMaathai creuque,comaéssers humans,tenimuna responsabilitat especial envers la Terra:«si s'espera més d'aquells a qui s'ha donatmés, cal que acceptem la nostra responsabili-tat especial, que és més del que s'espera delselefants o les papallones». És el nostre repte ila nostra responsabilitat,afirma,«donar als nostresfills un món ple de bellesa i de meravelles».El Moviment del Cinturó Verd ha plantat mésde 30 milions d'arbres durant trenta anys, i elsocells han tornat als seus hàbitats. Les arrelsd'aquestMoviment tenenmolta relació ambelsarbres, però el tronc i les branques s'enfilenamunt,maldant per recolzar els homes i les donesque estimen la terra, donant-los esperança iconscienciant-los.Comvadeixar escrit laWangariquan tot estava començant, «l'objectiu princi-pal del Moviment del Cinturó Verd és cons-cienciar-nos fins al punt que ens veiem empe-sos a actuar correctament ambelmedi ambientperquè els nostres cors han quedat captivats iles nostres ments s'han convençut que cal ferallò que és correcte, deixant de banda el quediguin els altres».Més recentment, cap al final del seu discursd’acceptaciódel PremiNobel,Wangari va remar-

car igualment la necessitat d'arribar a un nounivell de consciència: «Estem cridats a ajudarla Terra a curar-se de les seves ferides i, durantel procés, curar també les nostres: rebre ambels braços oberts tota la creació, amb tota laseva diversitat, bellesa i meravelles. Durant elcurs de la història, hi ha un moment en què lahumanitat ha de passar a una nova fase de cons-ciència, a un nivellmoralmés elevat.Unmomentenquèhemd'abandonar les nostres pors i donaresperança els uns als altres. Aquest momentés ara».•

42

Ellen Swallow Richards, pionerade les ciències ambientals

El Vassar College és una institució università-ria nord-americana que fins al 1969 va ser exclu-sivament per a dones i que es troba situada aPoughkeepsie,a la vall del riuHudson,a uns 120quilòmetres al nord de la ciutat de Nova York.En una de les seves sales,una placa recorda unadona que s'hi va graduar el 1870. Sota el nomi l'any de graduació s’indica:«Pionera en l'estudide la vida familiar, fundadora de l'economiadomèstica». Durant molts anys l'economiadomèstica era la matèria a què s'associava elnom d'aquella dona, Ellen Swallow Richards(1842-1911). Però aquella dona mereix serrecordada tambéper altres fets de la seva carreraprofessional: va ser una pionera de les cièn-cies ambientals,molt abans que la matèria queara entenem per ciències ambientals haguésestat definida, i va ser la primera dona admesaa l'Institut deTecnologia deMassachusetts (MIT).

Els anys de formació

Ellen Henrietta Swallow, més coneguda comEllen SwallowRichardsoEllenRichards (Richardsera el cognom del seu marit), va néixer el 3de desembre de 1842 a Dunstable (Massa-chusetts). Era filla única i fins als quinze anysva ser educada a casa pel seu pare i la sevamare.El 1859, la família es va traslladar a Westford iallà l’Ellen va poder seguir l'ensenyament secun-dari a la Westford Academy. Els minsos recur-sos econòmics de la família la vanobligar a treba-llar per poder ajudar a casa i estalviar diners perpagar-se els estudis superiors. Ja tenia vint-i-sisanys quan el 1869 va ingressar al VassarCollege,

un centremodern,fundat el 1865.El seu funda-dor, Matthew Vassar, cerveser d'origen anglès,volia que el College fos per a les noies d'aquellaregióde l'AmèricadelNordel queYale iHarvarderen per als nois. Dues persones del VassarCollege van influirmolt en la dedicació de l’Ellena la ciència:Charles Farrer,catedràtic de químicaque feia veure a les seves alumnes el paperque aquesta ciència tenia en les situacions dela vida quotidiana, i Maria Mitchell, catedràticad'astronomia i directora de l'observatori delCollege fins que va retirar-se el 1888.Mitchell,segurament la científica nord-americana mésconeguda del segle XIX,va ser la primera donaadmesa a l'AcadèmiaNord-americana d'Arts iCiències (AAAS),el 1848,i a l'AssociacióNord-americana per a l'Avenç de la Ciència (AAAC),el 1850, i va lluitar sempre pel dret de les donesa incorporar-se al món de la ciència.L’Ellen,que tenia unabonapreparació,va comple-tar els seus estudis al Vassar College en doscursos. Després de la graduació va decidirsol·licitar l'ingrés alMIT.L'Institut de TecnologiadeMassachusetts era un centred'educació supe-riormodern,fundat el 1861 perWilliamBartonRogers (1804-1882) coma resposta a les neces-sitats creades per la industrialització del país.Rogers va inspirar-se en els instituts de tecno-logia europeus, però volia que el treball pràc-tic tingués unpaperdestacat enels plansd'estudisdelMIT,que va ser un centrepioner en la promo-ció del treball de laboratori i la recerca feta pelsmateixos estudiants. Les actes de les reunionsde la corporació que regia el MIT en la dècadade 1870,que es conserven en l'arxiu del centre,

43

Pionera en l'estudi de les ciències ambientals i primera dona admesa al'Institut de Tecnologia de Massachusetts, va dedicar grans esforços vitalsperquè les dones fossin reconegudes en el món de la ciència i admeses en lessocietats científiques.

SW

ALL

OW

Mercè PiquerasBiòloga i presidenta de l'AssociacióCatalana de Comunicació Científica

44

reflecteixen el conflicte creat per la petició del’Ellen de ser admesa per estudiar-hi química.El fet que l'aspirant ja tingués un títol universi-tari va facilitar el seu ingrés alMIT;el 14dedesem-bre de 1870 va aprovar-se que fos acceptadacom a «estudiant especial de química, amb elbenentès que la seva admissió nohavia de consi-derar-se com un precedent per a l'admissiógeneral de dones». Es va decidir que qualse-vol altra sol·licitud d'ingrés a la Facultat deCièn-cies Industrials per part d'una dona hauria detractar-la el Comitè de la mateixa facultat, quetindria plens poders per acceptar-ne o rebut-jar-ne la petició sense haver de consultar laCorporació.En una carta escrita a una amiga el 1872, l’Ellenli explicava la seva estranya situació alMIT,en unambient que fins aleshores havia estat reser-vat exclusivament als homes:«Espero estar fentun camí que altres mantindran obert. Potserel fet que jo no sigui radical, i que no faci esca-rafalls als deures de la dona, i que consideri unprivilegi netejar […] em fa tenir aliats més fortsque qualsevol altra cosa […].En general,sóc útili no poden dir que l'estudim'hamalmès per fercap altra cosa.» Aquestes paraules contrastenamb al seva trajectòria, però cal considerar-lesen el context social de l'època.El 1873 l’Ellen va ser la primera dona que vaobtenir el títol de Bachelor of Science (equiva-lent a una llicenciatura) al MIT, al mateix tempsque el Vassar College li atorgava un títol demestratge (Master of Sciences) per un treball derecercaper calcular la quantitat de vanadi presenten mostres de ferro. Aleshores va començarsengles col·laboracions amb John M.Ordway iWilliam Ripley Nichols, ambdós professorsdel MIT, les quals serien molt fructíferes i dura-dores. El primer era unexpert enquímica tècnica,mentre queNichols era una autoritat enmatè-ria de subministrament d'aigua.

Ciència i família

El 1875 l’Ellen va casar-se ambRobertHallowellRichards, cap del Departament d'Enginyeriade Mines del MIT, i va començar a col·laboraramb ell en l'anàlisi química de minerals, senseabandonar però,el seu propi treball.El viatge denoces ja va ser un viatge de treball: van anar aNovaEscòcia…acompanyats dels alumnesd'enRobert. Els coneixements de francès i alemanyque tenia l’Ellen van ser molt útils perquè elseu marit pogués estar al dia de les novetats

en el seu camp a través de la lectura que ella feiade les revistes sobre mineria i metal·lúrgia. Enla història de la ciència hi ha registrades moltesdones científiques que s'han casat o han estatcompanyes de científics. De vegades, la donaha abandonat la seva carrera professional o hapassat a ser l'«ajudant» del marit, fins i tot encasos enquèeren investigadores brillants.L’Ellenva tenir la sort de casar-se amb un científic quesabia apreciar el treball de la seva dona,n'estavaorgullós i va fer el que va poder per promo-cionar-la.De totamanera,al principi,el casamentva perjudicar l’Ellen econòmicament,perquè elsanys 1875-1878 el MIT no va pagar-li cap souperquè treballava per almarit i no consideraven,per tant, que es tractés d'una relació laboral.La parella va instal·lar-se en una casa a JamaicaPlains,una zona residencial als afores de Boston,i l’Ellen, que estava preocupada per la qualitatde l'aire i de l'aigua dels habitatges, va conver-tir aquella llar en un laboratori d'enginyeriaambiental.Va reformar-la completament,posantmolta cura en el sistema de ventilació i de cale-facció; comprovant l'estat de les canonades icanviant les juntures que perdien aigua. Quanencara no hi havia aigua corrent en el seu barri,va fer instal·lar a la cuina una bombamanual perfer-ne pujar des d'un pou fins a un dipòsit delsegon pis de la casa i poder tenir així aigua peral vàter i per rentar-se. Va dissenyar de noul'escalfador d'aigua que hi havia al soterranide la casa, canviant la canonada d'entrada i elcremador per aconseguir que l'aigua s'escalfésmés ràpidament amb un consum menor decombustible. I va acoblar un dipòsit d'aigua ala caldera, de manera que servís per propor-cionar calor a l'hivern. Eren mecanismes quemés endavant van ser estandarditzats per laindústria,peròni ella ni el seumarit no vanpensarmai a patentar-los.A partir del coneixement deles propietats de l'aire que la parella tenia,tambévan dissenyar i instal·lar a casa seva un sistemamecànic de ventilació que era molt innova-dor. A més de la millora en la qualitat de vida,aquella casa servia a l’Ellen com a aula ambien-tal, per demostrar als seus estudiants com espodien millorar les condicions de vida a la llar.

Les dones i l'ensenyament de la ciència

El novembre de 1876, com a resposta a unasol·licitud feta per l'Associació per a l'Educacióde la Dona de Boston, el MIT va inaugurar unlaboratori específic per a dones, per propor-

El 1873 l’Ellen va

ser la primera dona

que va obtenir

el títol de Bachelor

of Science

–equivalent a una

llicenciatura–

al MIT.

Ellen Swallow Richards,pionera de les ciències ambientalsMercè Piqueras

45

cionar-losmillors oportunitats d'educació cien-tífica. Tot i que se'n va encomanar la direccióa JohnM.Ordway, l’Ellen va ser la persona enca-rregada demuntar aquell laboratori i de cercarsubvencions per al manteniment –l'esmentadaassociació va pagar instrumental,aparells i llibres.Al laboratori s'impartien classes dequímica analí-tica, química industrial imineralogia.Comanove-tat, en una època enquè la biologia no era consi-derada necessària per estudiar les condicionsambientals ni per a altres estudis de les facultatsi centres de ciències aplicades, l’Ellen va intro-duir-hi l'estudi de la química relacionada ambla fisiologia animal i vegetal.En el primer informe sobre el Laboratori de lesDones,que l’Ellen va escriure per a l'Associacióper a l'Educació de la Dona de Boston, explicaque el laboratori ha estat molt útil per a donesque es dediquen o volen dedicar-se al'ensenyament de la ciència, ja que els experi-ments els serveixen per il·lustrar els fets cien-tífics que han estudiat. Expressa la seva espe-cial satisfacció per la presència en els cursosde dues dones en particular:una dona que estàestudiantmedicina i està casada amb unmetge,i una altra que s'ha inscrit per estudiar mine-ralogia. La dona delmetge s'ha inscrit als cursosdel laboratori per recomanació del seu marit,que l’Ellen suposa que deu ser molt intel·ligenti «veu els defectes en l'educació que ell vatenir i vol per a la seva esposa el millor que elstemps moderns li poden oferir». L'altra és unadona que, al laboratori, ha aconseguit fer unacosa que sempre havia desitjat: ser capaçd'identificar les espècies minerals anant mésenllà de la determinació a partir de les sevescaracterístiquesmorfològiques.El Laboratori delesDones va estar en funcionament fins al 1883,any en què el MIT va construir més laborato-ris en un nou edifici, en els quals es van adme-tre homes i dones. Més de cinc-centes donesvan passar pel Laboratori de les Dones els setanys que va estar en funcionament.Gràcies a l'interès i la insistència de l’Ellen, lesciències de la salut van introduir-se en els progra-mes de la Societat per Promoure els Estudis ala Llar (The Society to Encourage Studies atHome).Aquesta entitat va ser fundada el 1873per Anna Eliot Ticknor i consistia en una xarxade dones que impartien estudis per corres-pondència a altres dones. Les «sòcies» erendones de classe benestant i una educació refi-nada; interessades en el desenvolupament cultu-ral de les dones, es dedicaven a transmetre'ls,

de manera altruista, els seus coneixements.Ho feien amb mitjans senzills: un programad'assignatures per a una formació cultural d'acordambels temps,la correspondència que s'establiaentre l'ensenyant i l'alumna, i una biblioteca queprestava a les alumnes els llibres que els inte-ressaven. En la segona meitat del segle XIX, laciència s'estava fent popular, i a la Societat vancrear-se seccions de botànica, zoologia, astro-nomia, matemàtica, mineralogia, arqueologia iciències sanitàries. Pel que fa a aquesta últimamatèria, que va incorporar-se al programa el1886, l’Ellen deia que no es tractava de fer lesdones independentsoqueadquirissin una forma-ció d'especialistes, sinó de «permetre'ls quesabessin quan i com eren necessaris els serveisdels especialistes per assegurar les condicionshigièniques d'una casa». Malauradament, a lamort d'Anna Eliot Ticknor, el 1896, ningú nova ocupar el seu lloc al front d'aquella entitat il'any següent les dones que en formaven partvan decidir dissoldre-la i fer donació del patri-moni bibliogràfic acumulat (fotografies,il·lustracions i uns 3.000 llibres) a bibliotequespúbliques.Durant els vint-i-tres anys de funcio-nament, la Societat per Promoure els Estudisa la Llar,que ha estat qualificada com a «univer-sitat silenciosa», va proporcionar una educa-ció alternativa a unes setmil dones nord-ameri-canes, amb innovacions pedagògiquesmolt perdavant del seu temps.

Una carrera en química sanitària

La recerca en química sanitària,que l’Ellen va ferdirigida per Nichols, va tenir després aplicaciópràctica en salut pública.La Junta de Salut Públicade l'estat de Massachusetts va començar a ferun estudi de la qualitat de l'aigua que se submi-nistrava a la població i l'experiència de l’Ellen,que ja havia treballat com a química per a aque-lla entitat del 1872 al 1875, va ser de gran utili-tat per resoldre alguns problemes en el dissenyd'un projecte que avui dia es considera clàs-sic. Sota la seva supervisió van analitzar-se mésde20.000mostres d'aigua.Els resultats d'aquellesanàlisis van permetre fer generalitzacions a llargtermini,vàlides no només aMassachusetts,sinóextrapolables a altres regions del món.El 1884, el MIT va nomenar l’Ellen professoraauxiliar de química sanitària, lloc de treball quevamantenir fins a la sevamort i que va compa-ginar amb la seva activitat externa coma analistad'aigües i consultora per a moltes institucions

públiques i privades. A més, va dirigir altresactivitats relacionades amb la seva recerca i vaviatjar pel país fent conferències i cursos,i defen-sant les causes que per a ella eren prioritàries,servint d'inspiració per a moltes altres perso-nes que van seguir els camins que ella va anarobrint al llarg de la seva carrera.Malgrat el treball tan valuós que l’Ellen va feralMIT,en aquella època era impensable que ella–o qualsevol altra dona– pogués tenir-hi unacàtedra.Segons les actesdelComitède laCorpo-ració del MIT –el cos intern que anys enrerehavia hagut de debatre si era adient acceptar-la com a estudiant–, en tancar-se el Laboratoriper a Dones el novembre de 1883,es demanaal president de laCorporacióquedoni les gràciesa la senyora Richards pels seus serveis i que licomuniqui que, tot sentint-ho molt, al MIT nohi ha de moment cap lloc de treball disponi-ble per a ella. No obstant això, l'abril de 1884van oferir-li de nou treballar com a professoraajudant del professor Nichols.

Les ciències de l'alimentació i de la llar

Durant la dècada de 1880, les estacionsd'agricultura experimental del Govern nord-americà feien recercaper trobar elsmillors pinsosper a la ramaderia.L’Ellen defensava una estratè-gia similar per millorar els aliments i la nutricióen els humans. El 1890 va aconseguir recolliralgunsmilers de dòlars per instal·lar,amb la sevacol·laboradoraMaryHinmanAbel,una estacióexperimental de tecnologia dels aliments deprojecció pública, que van anomenar la Cuinade Nova Anglaterra. Era un local on es venienmenjars per endur que es cuinaven a la vista delpúblic, en una mena de classes pràctiques perensenyar als nombrosos grups d'immigrantscom preparar plats que fossin alhora gustososi econòmics. En aquell espai, l’Ellen i la Maryvan fer proves ambnous estris i aparells de cuina.Amb les seves alumnes delMIT,l’Ellen analitzavales característiques nutritives de cada plat. Vapublicar els resultats dels estudis fets a la Cuinade Nova Anglaterra en articles científics i dedivulgació.Però ambel temps,l’Ellen va adonar-se que saberpreparar correctament els aliments era nomésuna mínima part de les necessitats que tenienles classes populars,més necessitada d'un habi-tatge i un lloc de treball amb condicions higiè-niques adequades. Al MIT va establir un cursd'enginyeria sanitària,del qual va ser la primera

46

professora.A partir de les anàlisis de l'aigua queva fer per a la Junta de Salut Pública de Massa-chusetts, va desenvolupar el «mapa de presèn-cia natural de clor», un model que va adoptar-se arreu en els estudis d'aigües,com a indicadorde les concentracions probables de clor en rela-ció amb la distància a masses d'aigua salada.

La Fira Mundial de Chicago

El 1893,en el pavelló deMassachusetts de la FiraMundial de Chicago (coneguda com a firaColombina perquè s'havia de celebrar el 1892per commemorar els 400 anys de l'arribadade Colom a Amèrica) hi havia una exposicióanomenada la «Cuina Rumford», que era elresultat de l'aplicació dels principis de la químicaa la ciència de la cuina.Era un projecte en el qualEllen havia treballat durant tres anys, junt ambJohnA.Abel,farmacòleg imarit de la seva col·legaMary. Per cobrir les despeses del muntatge del'exposició,elmenjar queespreparava a la «Cuina

Rumford» es venia al públic,però no es tractavad'una activitat per fer negoci, sinó per amor-titzar les despeses del muntatge, que incloïal'adaptació d'un edifici ja existent. La finalitatd'aquella exposició era únicament científica ieducativa. En el rerefons d'aquesta activitat hiha un debat sorgit entre lamateixa Ellen i BerthaHonorePalmer,quepresidia elComitèdeDonesGestores de la Fira.Les opinions que cadascunatenia sobre la manera de presentar una expo-sició que mostrés els avenços de la tecnologiade l'alimentació i la ciència de la cuina erenoposa-des. Palmer voliamuntar una «cuinamodel» enel pavelló de les dones, per mostrar a les visi-tants els darrers avenços i fer-los demostracionspràctiques. L’Ellen, en canvi, no estava d'acorden la localització de l'exposició en un pavellónomés pensat per a les dones per dos motius.En primer lloc,com a promotora de l'educaciósuperior de les dones en igualtat ambels homesno volia que aquella activitat tingués un biaix«femení», i que fos una més de les demostra-

cions culinàries que s'estaven organitzant enaquell pavelló.D'altra banda, com a fundadorai directora de l'esmentadaCuina deNovaAngla-terra, a Boston, va exigir el control de les acti-vitats dissenyadesper a la Fira deChicago.Tanma-teix, Palmer no estava disposada a renunciaral control que creia que li corresponia per trac-tar-se d'una activitat relacionada amb la cuinai, per tant, «femenina». Finalment, Palmer vamuntar una «Cuina Model» en el pavelló deles dones i l’Ellen vamuntar la seva exposició enun petit edifici independent bastit en una altrasecció de la fira. El nom de «Cuina Rumford»ambquè va anomenar la seva instal·lació era unhomenatge a Benjamin Thompson, comte deRumford (1753-1814),metge de Nova Angla-terra que va ser unpioner en els estudis de nutri-ció i dietètica.La Fira de Chicago va deixar la seva empremtaen la cultura nord-americana. En aquest tipusd'esdeveniments es presentaven al gran públicles darreres descobertes científiques i tecnolò-

La recerca en química sanitària, que l’Ellen va fer

dirigida per Nichols, va tenir després aplicació

pràctica en salut pública.

Ellen Swallow Richards,pionera de les ciències ambientalsMercè Piqueras

47

giques que podien tenir un impacte en la socie-tat. L'electricitat,aquella força invisible que serviaper generar moviment o per il·luminar la nit,va ser una novetat destacada de la Fira de 1893.També s'hi van presentar novetats relacionadesamb l'alimentació,entre les quals hi havia algunsproductes que després van fer-se molt popu-lars en la societat nord-americana, com ara elxiclet amb sabor de fruita,el Postum (unamenade malta per prendre en comptes de cafè, queencara es coneix avui dia),Quaker Oats (cere-als preparats per prendre'ls amb la llet), leshamburgueses, i diverses begudes amb gas.En l'informe que la mateixa Ellen va enviar alComitèdeMassachusetts per a la FiradeChicago,detalla el procés de preparació del pavelló pera la «Cuina Rumford», així com les despeses iels ingressos generats per l'exposició i les acti-vitats que es van dur a terme durant la Fira.Descriu que la intenció d'aquell muntatge era«il·lustrar l'estat actual del coneixement en rela-ció amb la composició dels materials del'alimentació humana, els mitjans per fer queaquestsmaterials estiguin disponibles al màximper a la nutrició i la necessitat de cadascun [delsnutrients] per a una ració de treball». Afegeixque pretenia també commemorar el centenaridels serveis prestats a la humanitat per Benja-min Thompson, nascut a Massachusetts, queva ser el primer a aplicar l'expressió «ciènciesde l'alimentació» als estudis dels aliments humansi el primer que va aplicar la ciència a la prepa-ració dels aliments. L’Ellen creia que «qualse-vol cosa en moviment i qualsevol cosa ques'ofereixi permenjar atreu la gent».A la «CuinaRumford», que estava situada prop del Pave-lló d'Antropologia i de diverses exposicionsde caire etnogràfic,s'hi explicaven els fonamentscientífics de la cuina, i els plats que es prepara-ven a la vista del públic eren venuts després perconsumir allàmateix.No era,però,una activitatamb finalitat de lucre,res noes preparava expres-sament per ser venut.Les vendes es feien única-ment per reduir les despeses i la finalitat eraúnicament informativa,educativa i científica.Noes tractava únicament que el públic aprenguésla manera de preparar els plats, sinó també demostrar la ciència al darrere de la gastrono-mia i fer palès que és possiblemillorar les quali-tats dels aliments que consumim. Es repartienal públic les receptes dels menús, en les qualss'indicaven els valors nutricionals en «proteids»,greixos i carbohidrats, així com el valor calòricde cada plat. El nombre de racions venudes a

la Fira reflecteix l'èxit d'aquesta activitat:malgratque va inaugurar-se amb més de tres mesosde retard i que no va poder sortir anunciadaa les guies oficials, durant els dos mesos que laCuina va ser oberta al públic, i en un horarique anava només de les dotze del migdia a lesdues de la tarda,s'hi va servirmenjar per a unesdeumil persones,en un espai que,per les sevesdimensions només permetia que simultània-ment hi hagués trenta persones assegudes a lestaules per menjar. En unes vitrines, l’Ellen haviaexposat el treball de recerca relacionat ambla nutrició.A més d'atreure l'atenció d'un públic general,la «Cuina Rumford» va interessar a un públicespecialitzat: científics, mestres, persones quetreballaven en salut pública o encarregades demenjadors col·lectius.Almateix temps va difon-dre el treball de l’Ellen i aviat va rebre sol·licitudsper col·laborar com a consultora en dietèticad'hospitals, manicomis i escoles. A par tird'aleshores es crea la professió de nutricionista,que requereix uns estudis superiors.

Les societats científiques

Ellen Swallow Richards va tenir un paper fona-mental en l'aprovació de l'admissió de donesen la Societat d'Història Natural de Boston. El1875 hi va presentar tres treballs, que el presi-dent d'aquella institució va llegir als socis en nomde l'autora.L'autoria d'una dona darrere aquellstreballs va generar el debat sobre la possibili-tat d'acceptar-hi dones sòcies.En la seva reunióanual de 1876 van decidir establir dos tipusdemembres:elsmembres «residents»,que erenels anteriors membres «corporatius» (únicacategoria que tenia la institució), i els membres«associats», que serien els nous i que, amb eltemps podrien ascendir a la categoria de resi-dents.Quan algunsmesosdesprés van ser adme-ses vint-i-una dones i un home,va fer-se palesala intenció d'aquella decisió; era una manerad'impedir a les dones la igualtat amb la restade socis.L'anàlisi de les actes i la correspondènciaen relació amb aquest canvi revela les reticèn-cies delsmembres d'aquella societat a l'entradade dones amb tots els drets perquè pensavenque els comentaris poc delicats dels homesen tractar temes de biologia podien ofendre lesdones i això podria fer quemolts socis es repri-missin de participar en debats.En canvi, ni l’Ellen ni cap de les altres dones–poques– que als Estats Units es dedicaven a la S

WA

LLO

W

Ellen Swallow

Richards va tenir un

paper fonamental

en l'aprovació de

l'admissió de dones

en la Societat

d'Història Natural

de Boston.

48

químicaen la segonameitat del segleXIX,novanpoder entrar, ni que fos per la porta petita, a laSocietat Americana de Química.Aquesta insti-tució va fundar-se el 1874 arran d'una trobadaprofessional que va fer-se a la casa onhavia viscutJoseph Priestley (1733-1804), en un llogarretdePennsilvània,per commemorarel centenari dela descoberta de l'oxigen.La idea va partir d'unadona,RachelBodley,queeracatedràticadequímicai deganadelWomen'sMedicalCollegedeFiladèl-fia, que al final no va poder assistir a la reunió. Síque van assistir-hi l’Ellen i dues altres dones.A lafotooficial però,nohi apareix capd'elles.Més sortvatenir l’Ellenel1879,enquèvaserelegidamembrea tots els efectesde l'InstitutAmericàd'Enginyersde Mines, per convertir-se en la primera donamembre d'aquesta institució.Casualment però,el seu marit,Robert H.Richards, n'era vicepresi-dent.

El llegat de l'Ellen Swallow Richards

L'ecologia era, en temps de l’Ellen, una ciènciaincipient, que ella va enfocar especialment al'estudi de l'efecte de les condicions ambientalsen les societats humanes. En el seu llibre Sani-tation in Daily Life (La higiene de la vida quoti-diana) fa servir el terme ecologia, encunyatpel biòleg alemany Ernst Haeckel el 1866, perreferir-se a l'estudi de l'entorndels éssers humansi dels efectes que produeix en les seves vides.Aquella ciència interdisciplinària aviat va passara ser dominada per científics homes, que erenuna immensa majoria en el món de la biologiai pràcticament de totes les disciplines científi-ques i cada copmés va anar identificant-se ambla botànica i la zoologia, bandejant l'estudi delsambients humans. Caldria esperar fins gairebéla meitat del segle XX, perquè un microbiòlegd'origen francès, René Dubos, considerés elshumans com una espècie que, com qualsevolaltra, es veu afectada positivament o negativaper les condicions ambientals, i s'adonés quela influència de l'entorn en la salut és un feno-men universal.

L’Ellen considerava l'educació de les dones coma tasca fonamental del seu programad'educacióambiental.Les dones eren el centre de la llar i lasevamanera de dur-la tenia repercussions en lasalut de tots els membres de la família. Enl'educació de les dones,considerava primordialque adquirissin bons coneixements sobre nutri-ció, sobre la manera de detectar les adultera-cions d'aliments i lamanera de ventilar adequa-dament les cases, i sobre altres aspectes de lavida familiar que contribueixen al benestar i lasalut.Avui dia, les idees de l’Ellen en relació ambel paper de la dona coma centre de la llar podensemblar retrògrades. Tanmateix, la seva acti-tud en la preparació de la participació a la FiraMundial de Chicago demostra que creia queaquells coneixements no havien de ser exclu-sius de la dona. Com s'ha indicat abans, caltenir en compte el context social en què esmovia. El casament es veia com el destí idealde tota dona, i les condicions de moltes cases–fins i tot en famílies benestants–, que eren ellloc «de treball» de les mestresses de casa, no

L'ecologia era, en temps de l'Ellen, una ciència

incipient, que ella va enfocar especialment a l'estudi

de l'efecte de les condicions ambientals en les

societats humanes.

Ellen Swallow Richards,pionera de les ciències ambientalsMercè Piqueras

49

afavorien la higiene i la salubritat.En un dels seusescrits,L’Ellen afirmava:«Les condicions per viureadequadament inclouen aliments naturals i aiguade boca segura, una atmosfera neta i sana perviure i treballar,un habitatge apropiat i l'adaptacióal treball, al descans i al lleure.» Malgrat elsanys transcorreguts, les normes que ella reco-manava continuen tenint vigència. En el llibreHome Sanitation. A Manual for Housekeepers,descriu de manera molt detallada, i ajudant-seambdibuixos,les característiques quehade tenirun habitatge pel que fa a aspectes com ara lasituació, la instal·lació de l'aigua, la ventilació, lacalefacció, la il·luminació o elmobiliari.Creu quela higiene és fonamental per a la salut i acabael llibre amb aquestes paraules: «Ja han passatels temps en què es creia que lamalaltia era unainterferència directa de la providència, com acàstig merescut.La pestilència, la febre i el defa-lliment són realment un càstig per un pecat,peròper un pecat d'ignorància. En aquesta èpocad'il·lustració científica,d'invencions i d'informaciógeneralitzada,és imperdonable la ignorància deles condicions primàries de salut i vigor.Un conei-xement dels principis d'higiene hauria de consi-derar-se una part essencial en l'educació deles dones, i l'obediència a les lleis de la higienehauria de considerar-se,comels deumanaments,un deure religiós.»El 1911, després d'una breu malaltia, l’Ellen vamorir a casa seva, la casa que ella i el seu marithavien transformat en un laboratori de la llar,pel qual havien passatmolts estudiants per expe-rimentar les qualitats dels aliments, i provar elsestris i les instal·lacions i calcular-ne el consumen combustible,temps i diners.El 1973 l'InstitutTecnològic de Massachusetts va commemo-rar el centenari de la graduació de l’Ellen.Potsercom a desgreuge pel tractament discriminatorique aquesta dona va rebre en el seu tempsper part de la institució a la qual va dedicar lamajor part de la seva vida professional, aquestcentre va instaurar la càtedra Ellen SwallowRichards que «honora l'esperit pioner i lesfites professionals de la senyoraRichards i reforçael paper de les dones en el professorat delMIT».•

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Bibliografia

Bergmann, H. F. (2001). «The Silent University»: The Societyto Encourage Studies at Home, 1873-1897. The New EnglandQuarterly 74:447-477

Lippincott, G. (2003). «Something in motion and something toeat attract the crowd»: Cooking with science at the 1893 World'sFair. J. Technical Writing Communic 33:141-164

Massachusetts Institute of Technology (MIT). Ellen SwallowRichards &MIT: Institute Archives & Special Collections.Dispo-nible a:http://libraries.mit.edu/archives/exhibits/esr/esr-mit.html(Data de consulta: 15.12.2004)

Massachusetts Institute of Technology (MIT). Ellen SwallowRichards: Rumford Kitchen: Institute Archives. Disponible a:http://libraries.mit.edu/archives/exhibits/esr/esr-rumford.html(Data de consulta: 03.05.2007)

Massachusetts Institute of Technology (MIT). Ellen SwallowRichards:Women's Laboratory: InstituteArchives.Disponible a:http://libraries.mit.edu/archives/exhibits/esr/esr-womenslab.html(Data de consulta: 15.05.2007)

Richards, E. S. (1904). Home Sanitation. A Manual for Housekee-pers (edició revisada). Withcom & Barrows, Boston, 85 p.

Richards,E.S.(1907). Sanitation in daily life.Withcom&Barrows,Boston, 82 p.

Trescott,M.M.(1990).«Women in the intellectual developmentof engineering». A: Kass-Simon G., Farnes P.,Women of Science.Righting the record . Indiana Univ. Press, Indianapolis, p. 147-187.

L’Ellen afirmava:

«Les condicions per

viure adequadament

inclouen aliments

naturals i aigua de

boca segura, una

atmosfera neta

i sana per viure

i treballar, un

habitatge apropiat

i l'adaptació al

treball, al descans

i al lleure.»

50

Petra Kelly, la tragèdia d’una granesperança

El premiRight Livelihood (conegut comel «nobelalternatiu») va ser concedit el 1982 a Petra Kelly,«per forjar i posar en pràctica una visió nova dela societat que uneix les preocupacions ecolò-giques amb el desarmament, la justícia social iels drets humans». La frase es podia comple-tar amb un recordatori explícit a la defensade la no-violència que sempre va marcar latrajectòria de Petra Kelly i amb una referènciaa la seva complexa experiència vital però, enqualsevol cas,el jurat internacional resumia ambles seves paraules bona part del treball d'unapersona que estava intentant revolucionar lesbases d'una societat ancorada en el poder deles armes, l'explotació dels recursos naturals ila marginació de les classes socials més desa-favorides.Durant dues dècades transcendentals, Kellyva denunciar l'organització dels partits políticstradicionals i va mostrar les relacions entre elpoder econòmic i les estructures militars. Elprotagonisme de Petra Kelly en la creació deDie Grünen (Els Verds, a Alemanya), a princi-pis dels anys vuitanta,va ser la punta de l'icebergd'una trajectòria política extraordinària basadaen sòlides arrels humanistes i decidides convic-cions revolucionàries. El seu eclipsi, deu anysmés tard,resumia la realitat d'una persona sovintimmersa en la crisi física i existencial. La sevamort, l'any 1992,en circumstàncies confuses,vaarribar abans d'haver pogut fer realitat moltesde les seves il·lusions. Octavi Piulats, cofunda-dor de Die Grünen, professor d'història de lafilosofia de la Universitat de Barcelona i unade les poques persones de Catalunya que va

conèixer personalment Petra Kelly recorda ara,15 anys després de la seva mort,que «darrerela feblesa d'aquella persona físicament malal-tissa s'amagava una mena de Joana d'Arc del'ecologisme;semblava demanar protecció cons-tant però quan parlava deixava anar una forçapolítica inigualable».Petra Karin Lehmann (el cognomoriginal corres-ponia al primer nomde casada de la sevamare)va néixer el 29 de novembre del 1947 a Günz-burg, una petita població (19.000 habitants) deBaviera (Alemanya),al peu delDanubi.La Repú-blica Federal Alemanya continuava en aquellsmoments sota els efectes de la IIGuerraMundiali comptava ambuna forta presènciamilitar nord-americana.A banda dels difícils aspectes socials,la infància de Petra va ser força complexa. Elcasament dels seus pares es va produir desprésque la seva mare, Marianne, es quedés emba-rassada, quan encara no tenia 18 anys. El pareva abandonar la família quan Petra tenia sis anys.La mare va treballar a partir del divorci (1954)com a intèrpret per alsmilitars nord-americansi, finalment, l'any 1958 es va casar amb l'oficialJohn E.Kelly.Unamica més tard naixeria GracePatricia, l'única germana de Petra.A més de l'ambient postbèl·lic i els proble-mes familiars, els anys d'infància de Petra vanestar marcats també pel seu període d'estudisen una escola demonges (només per a nenes)i per la presència i els consells de la seva àviamaterna, Kunigunde; una persona quel'acompanyaria durant bona part de la sevacarrera personal i política.

51

Veu molt crítica amb la societat occidental, va denunciar l'organització delspartits polítics tradicionals i els vincles entre el poder econòmic i el podermilitar. D'esperit revolucionari i trencador, va ser una de les fundadoresd'Els Verds alemanys. A principis dels noranta va començar el seu eclipsii va morir, en circumstàncies estranyes, l'any 1992.

Joaquim ElcachoPeriodista expert en temes ambientals

KE

LLY

52

La família Kelly va abandonarAlemanya al desem-bre de 1959 per instal·lar-se als Estats Units(primer aGeòrgia i poc després a Virgínia).Desde petita, Petra va ser una noia feble, malal-tissa. Entre altres problemes de salut va patiruna afecció renal que li va provocar la pèrduad'un dels ronyons (va ser operada per primeravegada quan tenia 9 anys). La precària salut i laseva tendència a dormir molt poques hores–tots els seus coneguts destacaven que era unaestudiant i treballadora infatigable– li van donardes demolt jove un aspecte dèbil i anèmic –ambunes ulleres molt marcades– que la va carac-teritzar fins a la seva mort.D'altra banda, durant molts anys Petra va seruna catòlica devota, fins al punt de pensar afer-semonja.Lamare i l'avia Kunigunde l'havieneducat en el catolicisme i durantmolt temps vamantenir unes sòlides conviccions religioses,toti que a par tir de l'adolescència es mostrésradicalment oposada a la jerarquia de l'Església.Molt possiblement, aquesta formació religiosava forjar també el caràcter gairebé místic quel'acompanyava sempre.L'arribada als Estats Units va suposar un canviimportant en la vida de Petra Kelly (en aquellaèpoca ja feia servir el cognomdel seupare adop-tiu). Amés d'obligar-la a expressar-se en anglèsi integrar-se en un sistema escolar completa-ment diferent (a Alemanya, durant anys alconvent, «l'únic home que veia a diari era elsacerdot de l'escola»,recordava),Petra va desco-brir en la societat americana les idees i l'empentadels activistes i els nous moviments socials quees revelaven contra la Guerra del Vietnam i elsegregacionisme racial. Als 16 anys es va inde-penditzar dels seus pares i entre el 1966 i el 1970vaestudiar ciències polítiques a l'Escola deServeisInternacionals de l'American University, aWashington.Abans de graduar-se Petra Kelly ja havia desta-cat com a organitzadora de seminaris políticsi participant enmanifestacions contra la guerradel Vietnam i pels drets de lesminories.Les sevesconviccions van quedar consolidades amb leslectures de personatges comMahatmaGandhi,Martin Luther King, Henry David Thoreau iDorothy Day, una periodista nord-americana idevota catòlica convertida en activista social endefensa de les classes més desafavorides. En elterreny més quotidià, Kelly mostrava també laseva admiració per personatges públics comJoan Baez, que en aquells moments era unade les cares més conegudes en contra de la

guerra del Vietnam, i el senador Robert F.Kennedy,destacat defensor del moviment pelsdrets civils de la població afroamericana.De fet,el 1968 va treballar com a voluntària en lacampanya del senador per aconseguir ser elcandidat presidencial del PartitDemòcrata creantl'organització Students for Kennedy inWashing-ton. Després de l'assassinat de Bob Kennedy,Petra es va sumar a la campanya del senadorHubert H.Humphrey.Una vegada graduada cum laude, amb 23 anys,Petra Kelly decideix tornar a Europa per cursarel doctorat a laUniversitat d'Amsterdam.Nomésarribar a Europa, la seva agenda s'omple de noud'activitats en contra de la proliferació d'armesnuclears i en defensa de les persones necessi-tades. Petra Kelly incorpora en aquella èpocaAlexandra Kollontai entre les seves referèn-cies ideològiques. Kollontai va ser una figuradestacada,heterodoxa i finalmentmarginada enla Revolució Russa. La lluita per l'emancipacióde la dona,abans i després del 1918, la posturacrítica davant l'estructura piramidal del PartitComunista i, sobretot, el plantejament revolu-cionari sobre el paper de la dona en la socie-tat, van marcar profundament Petra Kelly. Noes pot oblidar que, a més de defensar els dretslaborals i socials de la dona, la revolucionàriarussa va definir la família tradicional com uninstrument d'explotació de la dona i va defen-sar l'amor lliure no com a exemple de promis-cuïtat sinó coma expressió de la llibertat sexualde la dona. Aquests dos conceptes i la margi-nació a què es va veure finalment sotmesaAlexandra Kollontai es veurien reflectits en lavida de Petra Kelly fins a la seva mort.A banda de les transcendentals qüestions socialsde l'època, el drama que més va marcar la vidade Petra Kelly en aquella època va ser la mortde càncer de la seva germana Grace Patricia(a l'edat d'11 anys),el febrer del 1970.Anysméstard,Kelly explicaria que el patiment de la sevagermana, sotmesa a un tràgic tractament deradioteràpia, i la falta de suport humà en elshospitals on va ser atesa van radicalitzar les sevesconviccions. Fruit d'aquella dura experiència,Petra va crear el 1973 una associació desti-nada a donar suport a la recerca en càncer infan-til i a ajudar socialment i psicològicament lespersones afectades.Entre el 1970 i el 1971, i sense temps per supe-rar els seus drames personals, Petra completaels estudis de ciència política i integració euro-pea a la Universitat d'Amsterdam, col·labora

Durant dues dècades

transcendentals,

Kelly va denunciar

l'organització dels

partits polítics

tradicionals

i va mostrar les

relacions entre el

poder econòmic i les

estructures militars.

Petra Kelly, la tragèdia d’una gran esperançaJoaquim Elcacho

53

amb l'Institut Europeu i fa pràctiques a les ofici-nes de laComissió Europea,a Brussel·les.El 1973es converteix en funcionària de la ComunitatEuropea, primer destinada a l'Oficina Econò-mica i Social, i més tard a la Secretaria d'AfersSocials,Protecció Ambiental,Consum i Serveisde Salut.L'experiència en l'administració euro-pea va durar gairebé una dècada i li va servir perconèixer a fons els problemes que afectavenelmedi ambient, la salut i els drets de les perso-nes. A més, Kelly vivia en primera persona elsproblemes laborals i de discriminació de la dona,treballant en una oficina amb 300 homes. «Emveia obligada a ser força agressiva per lluitar pelsmeus drets laborals.Em sentia explotada.Perquè,a més, si mantens una actitud crítica respecteal teu treball sent dona,si protestes,si exigeixes,de seguida tots diuen:és que aquesta dona deuser lesbiana, o una histèrica, o ha d'estar boja»,explicava Kelly en unentrevista concedida aRosaMontero (El País Dominical, 16-XI-1984).Kelly no era par tidària de convertir la sevavida privada en motiu de comentaris públicsperò la singularitat de les seves relacions senti-mentals obliguen a intercalar la seva biografiapública amb la –sovint– tragèdia personal.Aixíés inevitable recordar que quan tenia només 24

anys, Petra Kelly va conviure amb Sicco Mans-holt, un líder socialista holandès que va serminis-tre en sis ocasions, va participar en el consellfundador de la Comunitat Europea i va presi-dir la Comissió Europea de març de 1972 agener del 1973. Mansholt estava casat(amb quatre fills) i tenia 39 anys més que PetraKelly. La relació sentimental va durar poc mésd'un any.Entre el 1972 i el 1979, Kelly participa activa-ment en la Bundesverband BürgerinitiativenUmweltschutz (BBU, Associació d'IniciativesCiutadanes per la Protecció Ambiental) i ennombroses organitzacions feministes, sindicalsi antimilitaristes de diversos països europeus,el Japó i Austràlia. També el 1972, Kelly dónasuport al cancellerWilly Brandt i s'afilia al PartitSocialdemòcrata Alemany (SPD).Entre el 1976 i el 1984, Petra Kelly manté rela-cions sentimentals amb el sindicalista irlandèsJohn Carroll, també molt més gran que ella. El1978, Petra queda embarassada però avortaa causa del seu delicat estat de salut.El març del 1979 pren part en la fundació delpartit Die Grünen (Els Verds), primer com acoalició electoral i just un any més tard com apartit polític, i paral·lelament anuncia la seva

sortida de l'SPD.Entre d'altres,Rudi Dutschke,Heinrich Böll, i Joseph Beuys l'acompanyen enla creació d'una organització política que es defi-neix com un antipar tit i que intenta recollirles iniciatives ciutadanes dels anys setanta dedefensa del medi ambient, democràcia parti-cipativa, antimilitarisme i no-violència. No s'had'oblidar que durant tota aquella dècada,Alemanya va viure afectada, entre altres crisissocials, per la presència intermitent de la RoteArmee Fraktion (Fracció de l'Exèrcit Roig,ambuna dona entre els seus líders més coneguts,Ulrike Meinhof).DieGrünen aconsegueix el seu primer gran èxitpopular encapçalant lesmanifestacions en contrade la decisió de l'OTANdedesplegarmésmíssilsPershing II en territori de l'RFA. La defensa delcanceller socialdemòcrata Helmut Schmidtde les propostes dels Estats Units i del Pactede l'Atlàntic Nord deixaven un ampli espaiper al creixement del nou partit verd i paci-fista entre l'electorat d'esquerres.Aquell mateix 1979, Petra Kelly és designadacandidata verda a les eleccions al ParlamentEuropeu i elmarç de 1980 es converteix en unade les tres portaveus del nou partit alemany.Toti que la nova formació naixia amb una orga-

DIEGRÜNEN

Durant molts anys Petra va ser una catòlica devota, fins al

punt de pensar fe-rse monja. La mare i l'avia Kunigunde

l'havien educat en el catolicisme.

54

nització assembleària i completament oposadaals personalismes (obligava a rotar els seus porta-veus i representants cada dos anys),Petra Kellyes va convertir des del primer moment en laimatge que personalitzavaDieGrünen.Aquestarealitat era més evident en l'àmbit internacio-nal, atès que Kelly era una de les poques repre-sentants del nou partit alemany que dominavaa la perfecció l'anglès.Elmarç de 1980,DieGrünen s'estrena ambèxit(5,3% dels vots) a les eleccions al Parlamentde Baden-Württemberg i poc després acon-segueix representació també a la Baixa Saxò-nia, Berlín Oest, Hamburg, i Hessen. En canvi,el 1982,la candidatura deDieGrünen encapça-lada per Petra Kelly al landdeBaviera no va supe-rar la barrera del 5%. Com a petita compen-sació personal, Kelly rep dos mesos més tardl'International Right Livelihood Award.El setembre de 1982, la coalició socialdemò-crata lideradapel canceller Schmidt perd lamajo-ria de govern a favor d'una coalició cristiano-demòcrata i liberal (Helmut Kohl).Mentrestant,els sectorsmés a la dreta deDieGrünen aban-donenel partit i es consolida el liderat dels sectorsque defensen la mobilització ciutadana contral'energia nuclear, les armes nuclears o novesinfraestructures que afecten el medi ambient(com l'autopista d'accés a l'aeroport de Frank-furt), sovint amb espectaculars enfrontamentsamb la policia.Les eleccions al Bundestag del març de 1983donen a Die Grünen un 5,6% dels vots, quesupera lamítica barrera del 5%,ambmés de dosmilions de vots, i situant 28 diputats al ParlamentFederal Alemany. Petra Kelly, que afirmava queel Parlament havia de ser com «un mercat onexposar les nostres idees», es converteix endiputada, portaveu del partit verd (juntamentamb Marieluise Beck Oberdorf i Otto Schilly,que anys més tard arribaria a ser ministre del'Interior en un dels governs de coalició ambel Par tit Socialdemòcrata Alemany, SPD) imembre de la Comissió Parlamentària d'AfersEstrangers.Die Grünen, una suma d'elements molt diver-sos i sovint contradictoris,va introduir al Bundes-tag no només noves formes de vestir (davantels tradicionals colors grisos dels parlamenta-ris de dretes i socialdemòcrates) sinó tambéunaagenda política que incloïa la protecció delsboscos contra la pluja àcida,el futur de l'energianuclear o la paritat de gènere.

L'activitat política i la presència pública de PetraKelly esmultiplicava demanera paral·lela a la delseu partit;tot i que la seva resistència física conti-nuava donant signes evidents de preocupació.Entre molts altres moments destacats, el maigde 1983 Kelly participa en la gran protesta anti-militarista a l'Alexanderplatz,a Berlín,pocdesprésés nomenadaDona per la Pau de l'Any (conce-dit per la Women Strike for Peace) i el 1984publica el seu primer llibre Fighting for Hope,queincloïa una introducció d'Heinrich Böll, premiNobel de Literatura del 1972.Del 1984 són algunes de les reflexions mésemotives, compromeses i representatives delpensament de Petra Kelly:«Ser tendre i al mateix temps subversiu:això ésel què significa per a mi, políticament, ser verd iactuar coma tal.Entenc el concepte de tendresaen el sentit ampli. Aquest concepte, per a mitambé polític, inclou una relació de tendresaamb els animals i les plantes;amb la natura,ambles idees i l'art, amb la llengua i la Terra, ambun planeta sense sortida d'emergència. I perdescomptat, tendresa en la relació amb elshumans,tendresa amb les persones també dinsun partit alternatiu i no violent,que aposta públi-cament i constantment per la suavitat, la descen-tralització, la no-violència... Aquesta via detendresa significa aprendre a concebre el nostreplaneta, incloent l'atmosfera, els oceans i elscontinents,comunaunitat orgànica viva.El nostreecosistema és l'univers... Ens hem de respec-tar a nosaltres mateixos i al nostre entorn. LaTerra on tenim les mateixes arrels».Durant els primers anys com a diputada, Kellytreballa en molts fronts, des de les manifesta-cions multitudinàries dins Alemanya en contradels projectes militars de l'OTAN i el PactedeVarsòvia i l'ocupació de l'ambaixada alemanyaa Sud-àfrica, fins a contactes amb els dissidentsrussos, campanyes contra les centrals nucle-ars, actes de suport als exiliats del Tibet i denún-cia de la repressió xinesa o accions d'impulsals partits verds i grups ecologistes a Austràlia,al Japó o fins i tot a Espanya.De fet, una de lesseves actuacions internacionals va ser exigir algovern alemany quedemanés disculpes al poblede Gernika pel bombardeig durant la GuerraCivil.Petra Kelly,a més,es troba en aquells momentsenmig d'una de les grans guerres internes deDieGrünen,la rotació dels càrrecs.El nou partitverdmantenia en principi l'obligació de canviartots els seus càrrecs polítics cada dos anys i Petra

Petra Kelly, la tragèdia d’una gran esperançaJoaquim Elcacho

KE

LLY

«Ser tendre i al

mateix temps

subversiu: això és el

què significa per a mi,

políticament, ser verd

i actuar com a tal»,

va escriure Kelly.

55

Kelly considerava que aquesta exigència erapositiva demanera genèrica però que resultavacontraproduent en situacions com el Bundes-tag, amb legislatures de quatre anys.La seva apli-cació estricta portava a perdre les persones ambmés experiència i coneixement del debat polí-tic en benefici d'una visió antipersonalista queno portava enlloc. El pes polític que tenia enaquellsmoments Petra Kelly va fer possible quees beneficiés d'una excepció en la norma derotació cada dos anys i es mantingués duranttota la legislatura 1983-1987 i, a més, repetíscom a diputada en les eleccions següents.Kelly va aprendremoltes coses deGandhi peròunade les lliçonsmés pragmàtiques era compar-tir amb el Mahatma la idea que els mitjans decomunicació tenen una importància destacadaen la creació de moviments socials. Kelly esmostrava extremadament crítica ambelsmitjansde comunicació que només buscaven en DieGrünen enfrontaments interns i que feien dela seva vida personal una llista constant detafaneries,però sabia que tenir bona premsa eraun element clau per fer avançar les seves reivin-dicacions. També sabia que elsmitjans de comu-nicació necessiten l'existència de líders quemantinguin una continuïtat (no que canviïn cadados anys). Personatges públics en els quals elsmitjans puguin projectar programes i actuacions;una idea que a principis dels anys vuitanta nocompartien altres membres de Die Grünen.Les eleccions del gener de 1987 van ser unaimportant victòria per a Die Grünen, amb el8,3% dels vots i 42 escons al Bundestag. Lapolítica de dretes i d'aliança ambels EstatsUnitsdel canceller Helmut Kohl (Unió Cristiano-demòcrata, CDU), que governava en coalicióamb els liberals (FDP), i l'accident de Txernò-bil van fer créixer de nou les expectatives socialsd'un jove partit que continuava tenint Petra Kellycom a referent públic. Kelly, ja qüestionada peralguns sectors del partit en aquella època,va seruna de les poques dirigents deDieGrünen que,a més de tenir una excel·lent oratòria parla-mentària i una activitat reivindicativa especta-cular, sabia plantejar i expressar la coherènciai transcendència dels seus ideals; com quanparlava de feminisme en el capítol «Dona ipoder», del llibre Ecofeminisme: Dones, culturai natura, coordinat per Karen J.Warren:«Hi ha una clara i profunda relació entre mili-tarisme, degradació ambiental i sexisme.Qual-sevol proposta de canvi social que no ataquil'estructura de domini dels homes serà incom-

pleta. El poder patriarcal ha portat la pluja àcida,l'escalfament del planeta, els estats militaristesi incomptables casos de patiment humà. Lesdones hem de canviar la política entrant-hi nocom Margaret Thatcher sinó com Jean BakerMiller;no exercint el poder sobre els altres sinócompartint el poder amb els altres. Les donesdelmoviment verd estem involucrades en granslluites; des de la destrucció de la natura fins al'imperialismepolític i elmilitarisme,però tambéestem determinades a acabar amb les petitesbatalles de cada dia –sovint invisibles– que afec-ten el conjunt de les dones».Curiosament,a banda del seu feminisme ideolò-gic, Petra Kelly en aquella època ja vivia la sevatercera relació sentimental amb un homemoltmés gran que ella,en aquest cas l'exgeneralGertBastian,a qui havia conegut en l'activitat políticaals inicis de Die Grünen. Aparentment, Kellybuscava protecció física i emocional en les sevesrelacions sentimentals amb homes molt mésgrans que ella, una recompensa que en capcas va tenir l'èxit de la continuïtat.A partir del 1987,Kelly comença a distanciar-sedels nuclis ideològics del seu partit; en espe-cial quan es va veure involucrada en una novaimés forta crisi política interna,coneguda popu-larment per la batalla entre els fundis (fona-mentalistes, contraris als pactes amb l'SPDper entrar en governs de coalició i crítics ambla proposta de reunificació alemanya) i els realos(realistes o pragmàtics, defensors de coali-cions de govern amb l'SPD).Kelly va mostrar sempre la seva preocupaciópels militants verds que «només busquen arri-bar al poder» i defensava que Die Grünenmantingués «els fonaments i la independència»de les sevesdemandesbàsiques.Amb tot,tampocno es podia dir que Kelly fos la inspiradora i líderdels fundis,atès que a finals dels anys 1987 Petraja havia iniciat un camí personal que la portavacap a interessos socials (com la defensa del Tibet)i personals cada vegadamés allunyats de la bata-lla política. A més, davant l'inici de l'eclipsi enel lideratge intern de Petra Kelly, a Die Grünenanaven guanyant pes personatges com JoschkaFischer, que després d'una joventut d'extremaesquerra (i acusacions de violència terrorista)s'havia convertit en un destacat representantdels realos, per arribar a ser ministre de MediAmbient al land de Hessen l'any 1985 gràciesa la primera coalició deDieGrünen amb l'SPD(i que el 1998 seria ministre alemany d'AfersEstrangers).

Kelly va mostrar

sempre la seva

preocupació pels

militants verds que

«només busquen

arribar al poder».

56

La crisi interna esclata ambmés virulència l'any1990 amb motiu de les primeres eleccions del'Alemanya reunificada. Die Grünen torna aquedar per sota de la barrera del 5% i deixade tenir representació al Bundestag, una situa-ció que provocaria la reacció dels sectors realos(que acusaven els fundis del fracàs electoral).Curiosament, un dels motius que, segons elsexperts, va fer que Die Grünen perdés aquellany les eleccions, va ser la utilització de reivin-dicacions en defensa del medi ambient global,demanant atenció al problema del canvi climà-tic, per exemple. En aquell moment històric, laciutadania alemanya estava més preocupadapels problemes interns i l'impacte de la reuni-ficació que no pas per l'escalfament del planeta,deien els analistes polítics.El 1991, i en part com a conseqüència de la crisidesfermada pel fracàs electoral, la conferènciade Die Grünen celebrada a Neumünster vadeixar en clara minoria la candidatura de PetraKelly a l'executiva federal (només va rebre unatrentena de vots).La crisi política era paral·lela a la decadènciaen l'estat de salut física i l'estabilitat psicolò-gica de Petra Kelly. La primavera del 1992, elcompany sentimental dePetraKelly,Gert Bastian,va ser atropellat per un taxi mentre creuavaun carrer i, pocs dies més tard, la mateixa Kellyhavia de ser ingressada en una clínica a causa

d'una crisi nerviosa.D'aquella època és la cone-guda frase referida a l'estreta relació amb el seucompany. Una frase que molts van interpretara finals del 1992 –potser amb raó– com unaindicació que Petra volia morir al costat delseu company: «Si Gert no hi és, jo tampoc novull ser-hi més» .Amb tot,Petra Kelly vamante-nir fins a la seva mort, l'1 d'octubre del 1992,una agenda plena d'activitats, dins i forad'Alemanya. Cap indici no deixava entreveureel seu final tràgic.El matí del 19 d'octubre, la policia va trobarmorts Petra Kelly i Gert Bastian al seu domi-cili del barri popular de Tannenbusch, a Bonn.La versió policial oficial indicavaque,l'1 d'octubre,Gert Bastian havia disparat un tret al cap a PetraKelly, mentre ella dormia, i poc després s'haviasuïcidat fent servir la seva arma. Les teories deconspiració vanomplir centenars d'articles,mitjadotzena de llibres i una pel·lícula.Però tot apuntaque, en realitat, el desenllaç no va estar provo-cat ni per agents secrets russos ni xinesos sinóper un drama sentimental protagonitzat perGert Bastian. Segons els documents donats aconèixerperDer Spiegel anysmés tard,l'exgeneralvolia abandonar Petra Kelly però sabia que, siprenia aquesta decisió, no podria evitar el seusuïcidi. Finalment hauria optat per una tràgica iaparentment inexplicable alternativa.Records des de Catalunya

«Kelly va venir a Barcelona l'estiu del 1990 convi-dada per la Fira del Llibre Feminista, la recordoacompanyada del seu amic,un home gran,moltmés gran que ella,un dels fundadors d'Els Verdsi una personalitat alemanya en la política alter-nativa». Aquest és el primer pensament que live a la memòria a l'escriptora i periodista cata-lanaMercè Ibarz,possiblement l'última personaque va publicar una entrevista amb Petra Kellya l'Estat espanyol.Mercè Ibarz va publicar la sevaconversa amb la líderdeDieGrünenel 19d'agostde 1990 a La Vanguardia Magazine i gairebé17 anysmés tard li vamdemanar que fesmemò-ria: «Sé que em va impressionar després la sevamort, es va suïcidar? Em sembla recordar quequan vamorir,vaig pensar que alguna cosa fràgilhavia copsat a Barcelona,no en aquest sentit delamort sinó d'una persona insegura:però esta-ven recents les disputes d'Els Verds que la vanallunyar de la direcció del partit i, quan la vaigveure,aquesta fragilitatmés aviat em va semblarque venia d'aquí».El record és encara més fresc i transcendentalper al professor d'història de la filosofia de laUniversitat de Barcelona,Octavi Piulats, cofun-dador deDieGrünen (va viure una llarga tempo-rada aAlemanya) i cofundador de la revista Inte-gral, un referent de l'ecologisme i les alternativessocials a l'Estat espanyol.«Em van trucar dema-

El matí del 19 d'octubre de 1992, la policia va trobar

morts Petra Kelly i Gert Bastian al seu domicili del

barri popular de Tannenbusch, a Bonn.

Petra Kelly, la tragèdia d’una gran esperançaJoaquim Elcacho

57

nant-mequem'entrevistés ambPetra Kelly,voliasaber coses del moviment ecologista a l'Estatespanyol poc abans del seu viatge a Tenerife,al maig del 1983, on havia de trobar-se ambecologistes espanyols en la segona edició delFestival deCine Ecológico y de laNaturaleza enel Puerto de la Cruz. Vam estar parlant dueshores a l'aeroport de Frankfurt. Era la primeravegada que la veia cara a cara i em va sorpren-dremolt la sevapal·lidesa i la sensaciódepersonafeble que busca la protecció dels homes quel'envolten». Aquella aparença feble es trans-formava quan començava a parlar, recorda araOctavi Piulats. «Tenia una clarividència sorpre-nent, una visió política envoltada demisticisme».Piulats va indicar a Kelly que posar en marxa aEspanya un partit a l'estil deDieGrünen era unaproposta abocada al fracàs però ella va donarsuport decidit (fins i tot amb recursos econò-mics) a les persones –poques– que van inten-tar seguir les passes del partit verd alemany.Piulats va seguir la trajectòria de Petra Kelly idestaca queel seumoment de glòria va ser entreel 1989 i el 1990, quan tothom seguia els seusdiscursos, «fins i tot la CNN la tenia com areferència», i que a partir d'aquell any va accen-tuar la seva deriva entre «espiritualista i orien-talista». Respecte a la seva mort,Octavi Piulatsdescarta les teories de conspiració i dóna perbona la versió documentada per Der Spiegel,que indicava que el drama sentimental deGertBastian va acabar en una doble tragèdia.•

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Bibliografia

KELLY, Petra. Luchar por la esperanza. Ed. Debate (Círculo deLectores), 1984.

KELLY, Petra. Fighting for Hope. Chatto &Windus, The HogarthPress, Translation, 1984.

KELLY, Petra. Pensar con el corazón. Círculo de Lectores, 1992.

KELLY, Petra. Por un futuro alternativo. Ed. Paidós, 1997.

KELLY, Petra. Thinking Green! Essays on Environmentalism, Femi-nism, and Nonviolence, Parallax Press, 1994.

KELLY, Petra.Nonviolence Speaks to Power. Matsunaga Institutefor Peace,University of Hawaii, 1992.

KELLY,Petra.et al.Vivir ligeramente sobre la Tierra.PremiosNobelAlternativos. Integral, 1992.

MUÑOZ, Àngel (coord.).Homenaje a Petra Kelly: la esperanzaes verde. Calenda ed., 1993.

PARKIN, Sara. The Life and Death of Petra Kelly. Rivers OramPress/Pandora, 1995.

Internet

Biografia publicada pel Museu Històric Alemany(en anglès): http://www.dhm.de/lemo/html/biografien/KellyPetra/index.html

Biografia publicada per The Right LivelihoodAward (en anglès):http://www.rightlivelihood.org/recip/kelly.htm

Biografia publicada pel portal Ciudad de Mujeres (en castellà):http://www.ciudaddemujeres.com/mujeres/Politica/KellyPetra.htm

Entrevista deHarry Kreisler, Institute of International Studies (enanglès):http://globetrotter.berkeley.edu/conversations/KellyBastian/kelly-bastian0.html

Nonviolence Speaks to Power,Petra K.Kelly.Text en línia (en anglès):http://www.globalnonviolence.org/nv_speaks_to_power.htm

Visites a Espanya:http://www.inisoc.org/anasegur.htm