NARRATIVA 200 U BUn gram de precattñ~,~":::;!:::IOnaval per mig litre de plasma

IDonald E. Westlake, Els merce-naris. Trad. J ordi Arbones Edi-cions 62, col.l. SeleccÍons de laGua de Palla. Barcelona, 1994.

Lluís-Anton Baulenas

D onald Westlake (NovaYork, 1933) és un dels clás-sics vius de la novel.la ne-

gra. 1 aquesta condició el conver-teix en un dels fixos de les Selec-cions de la Gua de Palla. Jase sapque la novel.la negra en el fons noés més que una suma d'esquemesestereotipats i el pessic de geniali-tat del seu autor. Si falla el segoningredient, encara que la barrejad'estereotips sigui perfecta, el re-sultat és fluix i insípido 1 passa elmateix en l'altre sentit: un autorgenial necessita deixar-se encoti-llar pels quatre suposits básica queconformen la novel.la negra.

Diem aixó per introduir Elsmercenaris (1960), primera obrade Donald Westlake, on ja aparei-xen alguns deIs trets que l'han ca-racteritzat amb e! pas de! temps,trets que en el seu moment van in-tentar d'introduir una falca d'ori-ginalitat en e!s esquemes inamovi-bles de! genere. Era un falca d'hu-mor i sátira que distanciava e!s re-lats, cosa molt perillosa en un ge-nere basat, entre altres elements,en una visió romántica, epica, de

vegades gairebé gótica de la lluitaper la supervivencia.

EIs resul tats, tot al llarg de l' 9-bra de Westlake, són desiguals. Esuna maroma ,molt difícil de pas-sar, aquesta. Es molt diferent pre-sentar un heroi cjnic, que no pasun autor cínico Es una altra viaper arribar a la denúncia social,que en e! fons és el que preténWestlake sempre. El que passa ésque aleshores grinyolen els esque-mes que caracteritzen e! genere.

Una obra primerenca

Westlake, que ho sap, ha desen-volupat tota una obra, incloent-hi el p se udón irn de RichardStark, on el seu lector pot trobar-hi de tot. Tothom content i enda-vant les atxes. Els merceneris,pel simple fet de ser obra prime-renca, és irregular. L'antiheroi,en aquest cas, és Clay, un perso-natge dur i distanciat. Viu ficaten negocis bruts i fora de la llei,pero manté una parcel.1a de boncor i esperit de justícia perqué laseva vida actual és fruit d'unamena de xantatge de! passat. Lahistoria cornenca quan Clay, quetreballa per un peix gros, ha d'a-judar un drogoaddicte amic delseu cap a qui han engiponat uncadáver alié. La novel.1a narra

Donald E.Westlake ha

introdu'itI'humor, la sátira

i la ironia.corntres

ingredients mésen els rígids

esquemesclássics de la

novel.la negra

tot el seu periple pels baixos fonsa la recerca d'aquest xicot. Hi hauna magnífica galeria de descrip-cions, incloent-hi la de les depen-dencies policials. La historia dónauna volta quan apareix una altramorta i l'últim que ha parlat ambella ha estat Clay.

El darrer terc de la novel.1a vacomplint una a una totes les pre-visions: Clay és enganyat per tot-hom, abandonat per la seva xico-ta, i acaba en una habitaciód'hote! esperant la mort i derna-nant una meuca. Una meucaque, com ell diu, no li faci tenircap recanca quan hagi de despat-xar-la I'enderná. L'interes de lanovel.1a decau en alguns mo-ments, sobretot al principi, quanel lector pot endevinar l'estructu-ra d' entrevista infructuosa-nova pista - nova entrevista in-

fructuosa. Fa un tomb quan apa-re ix un altre cadáver i linterésde Clay esdevé personal ja que liva la vida. EIs moments d'humorsovintegen: "[ ... ] A la presó etdesperten colpejant simultánia-ment totes les portes que troben.Es un sistema estrepitós que potconvertir qualsevol persona enun ressentit social per a tota lavida [... ]."

Renovaci de l'estil

Novel.1a, dones, irregular, ambforca bons moments, pero on totjust s'inicien les proves de l'autorpe! que fa a la renovacio estilísti-ca de! genere. En Els mercenariss'aprecia, per exemple, un dese-quilibri entre el tractament del'argument, on Westlake potserforca massa el desig de coherén-

cia, i e! retrat psicologic deIs per-sonatges, excessivament simple.1 tot i amb aixó, hi ha justifica-cions entrades amb calcador ,com ara el passat del protagonis-ta o diverses relacions entre per-sonatges explicad es a posteriorisen se cap problema.

El millor de la novel.la és el fi-nal, amb la desesperació del per-sonatge, tot sol. Ah, i cal no per-dre's la divisió que el protagonis-ta fa deIs policies. Tal com vanels temps, pot .aplicar-se a qual-sevol altre funcionari estatal, finsi tot els del máxirn escalafó: "Hiha quatre menes de policia, capde les quals mereix gaire simpa-tia. La primera és la de! fanátic,la segona és la de l'íntegre peroraonable, la tercera és la delcomprat i la quarta és la del llo-gat [ ... ]." •

AVUI

NARRATIVA 200

Un gram de precaucióval per mig litre de plasma

IDonald E. Westlake, Els merce-naris. Trad. J ordi Arbones Edi-cions 62, col.l. SeleccÍons de laGua de Palla. Barcelona, 1994.

Lluís-Anton Baulenas

D onald Westlake (NovaYork, 1933) és un dels clás-sics vius de la novel.la ne-

gra. 1 aquesta condició el conver-teix en un dels fixos de les Selec-cions de la Gua de Palla. Jase sapque la novel.la negra en el fons noés més que una suma d'esquemesestereotipats i el pessic de geniali-tat del seu autor. Si falla el segoningredient, encara que la barrejad'estereotips sigui perfecta, el re-sultat és fluix i insípido 1 passa elmateix en l'altre sentit: un autorgenial necessita deixar-se encoti-llar pels quatre suposits básica queconformen la novel.la negra.

Diem aixó per introduir Elsmercenaris (1960), primera obrade Donald Westlake, on ja aparei-xen alguns deIs trets que l'han ca-racteritzat amb e! pas de! temps,trets que en el seu moment van in-tentar d'introduir una falca d'ori-ginalitat en e!s esquemes inamovi-bles de! genere. Era un falca d'hu-mor i sátira que distanciava e!s re-lats, cosa molt perillosa en un ge-nere basat, entre altres elements,en un vi ió romamtica, epica, de

Universitat Autónoma de BarcelonaBiblioteca d'Humanitats

vegades gairebé gótica de la lluitaper la supervivencia.

EIs resul tats, tot al llarg de l' 9-bra de Westlake, són desiguals. Esuna maroma ,molt difícil de pas-sar, aquesta. Es molt diferent pre-sentar un heroi cjnic, que no pasun autor cínico Es una altra viaper arribar a la denúncia social,que en e! fons és el que preténWestlake sempre. El que passa ésque aleshores grinyolen els esque-mes que caracteritzen e! genere.

Una obra primerenca

Westlake, que ho sap, ha desen-volupat tota una obra, incloent-hi el p se udón irn de RichardStark, on el seu lector pot trobar-hi de tot. Tothom content i enda-vant les atxes. Els merceneris,pel simple fet de ser obra prime-renca, és irregular. L'antiheroi,en aquest cas, és Clay, un perso-natge dur i distanciat. Viu ficaten negocis bruts i fora de la llei,pero manté una parcel.1a de boncor i esperit de justícia perqué laseva vida actual és fruit d'unamena de xantatge de! passat. Lahistoria cornenca quan Clay, quetreballa per un peix gros, ha d'a-judar un drogoaddicte amic delseu cap a qui han engiponat uncadáver alié. La novel.1a narra

Donald E.Westlake ha

introdu'itI'humor, la sátira

i la ironia.corntres

ingredients mésen els rígids

esquemesclássics de la

novel.la negra

tot el seu periple pels baixos fonsa la recerca d'aquest xicot. Hi hauna magnífica galeria de descrip-cions, incloent-hi la de les depen-dencies policials. La historia dónauna volta quan apareix una altramorta i l'últim que ha parlat ambella ha estat Clay.

El darrer terc de la novel.1a vacomplint una a una totes les pre-visions: Clay és enganyat per tot-hom, abandonat per la seva xico-ta, i acaba en una habitaciód'hote! esperant la mort i derna-nant una meuca. Una meucaque, com ell diu, no li faci tenircap recanca quan hagi de despat-xar-la I'enderná. L'interes de lanovel.1a decau en alguns mo-ments, sobretot al principi, quanel lector pot endevinar l'estructu-ra d' entrevista infructuosa-nova pista - nova entrevista in-

fructuosa. Fa un tomb quan apa-re ix un altre cadáver i linterésde Clay esdevé personal ja que liva la vida. EIs moments d'humorsovintegen: "[ ... ] A la presó etdesperten colpejant simultánia-ment totes les portes que troben.Es un sistema estrepitós que potconvertir qualsevol persona enun ressentit social per a tota lavida [... ]."

Renovaci de l'estil

Novel.1a, dones, irregular, ambforca bons moments, pero on totjust s'inicien les proves de l'autorpe! que fa a la renovacio estilísti-ca de! genere. En Els mercenariss'aprecia, per exemple, un dese-quilibri entre el tractament del'argument, on Westlake potserforca massa el desig de coherén-

cia, i e! retrat psicologic deIs per-sonatges, excessivament simple.1 tot i amb aixó, hi ha justifica-cions entrades amb calcador ,com ara el passat del protagonis-ta o diverses relacions entre per-sonatges explicad es a posteriorisen se cap problema.

El millor de la novel.la és el fi-nal, amb la desesperació del per-sonatge, tot sol. Ah, i cal no per-dre's la divisió que el protagonis-ta fa deIs policies. Tal com vanels temps, pot .aplicar-se a qual-sevol altre funcionari estatal, finsi tot els del máxirn escalafó: "Hiha quatre menes de policia, capde les quals mereix gaire simpa-tia. La primera és la de! fanátic,la segona és la de l'íntegre peroraonable, la tercera és la delcomprat i la quarta és la del llo-gat [ ... ]." •

AVUI