Dominar el llenguatge de les imatges suposa conèixer totes les seves possibilitats comunicatives i expressives. Qualsevol imatge o representació de la reali-tat es pot descompondre en un esquema que ens permet extreure i conèixer els elements que la integren.

En aquesta Unitat observarem els elements que formen les imatges; aprendrem a recompondre-les, a transformar-les i a construir-ne de noves a partir d’ellesamb l’objectiu de transmetre idees i sentiments. 2 Elements visuals de la imatge

Wols (Alfred Wolfgang Schulze), Sense títol, 1943-1944.

A El punt El punt és l’element visual més petit que es pot dibuixar. N’hiha dues classes: el punt geomètric i el punt graficoplàstic, cone-gut també per signe gràfic.

El punt geomètric s’utilitza en dibuix tècnic i sor-geix quan dues rectes es tallen. Aquest tipus de puntno té dimensions, és a dir, li manca altura, amplada iprofunditat. El punt graficoplàstic és el més simpledels elements que s’utilitzen per dibuixar formes.

B El punt en l’espaiUn punt dibuixat sobre un suport o pla de paper capta la nostra atenció generant diferents ten-sions: centrals, diagonals, verticals, horitzontals, etcètera.

Aquestes tensions produeixen sensacions diverses: ordre i equilibri, inestabilitat, dinamisme,etcètera.

Les diferents posicions d’un sol punt sobre el suport estructuren de manera senzilla l’espai delpla.

C El punt d’interèsQuan observem una imatge hiveiem moltes formes: personatges,objectes, etc., cadascuna de lesquals està format per diversos ele-ments: punts, línies, plans i textures.

De tot allò que veiem, sempre hi haalguna cosa que ens crida més l’a-tenció; per exemple en el quadre Lafinestra, pintat per Richard Lindner,és el cap de la figura humana.

Aquest element és més importantque la resta i per això rep el nom depunt d’interès.

38

2.1 El punt en la imatge

Richard Lindner. La finestra. 1958.

Ordre.

Dos punts ens fan imaginaruna línia recta.

Tres punts ens fan imaginarun triangle.

Inestabilitat.

Moviment cap a l’esquerra. Més pes visual.

Quatre punts ens fan imaginar un quadrat.

Moviment cap a la dreta.

Menys pes visual.

D Valor expressiu del puntLa utilització de molts punts, col·locats de manera ordenadaa l’espai, ens permet expressar sensacions més complexes.

Amb el punt podem realitzar imatges abstractes o figuratives,ombrejar perquè faci la sensació de volum i acolorir per trans-metre alegria o tristor.

E El punt construeix imatgesTotes les imatges es poden descompondre en punts, per aixòdibuixar una forma consisteix a imaginar els punts que podenrepresentar-la sobre el suport.

Per construir una imatge amb punts podem recórrer a infini-tes possibilitats: diferents formes, mides i colors.

Si utilitzem el punt com a element abstracte podem crear for-mes fantàstiques i desconegudes que no tenen relació ambles imatges que veiem en la realitat.

Si, al contrari, fem servir el punt com a element figuratiupodem construir objectes, paisatges, personatges, etc., de for-mes conegudes relacionades amb les imatges de la realitat.

F El punt ombrejaAmb el punt podem representar laforma dels objectes i donar-losvolum i sensació de profunditat.

La concentració de punts generaespais més foscos, mentre que laseparació dels punts produeix zonesmés clares.

L’acumulació i dispersió dels puntsens permet assenyalar el contorndels objectes i fer la sensació devolum.

G El punt acoloreixAmb el punt també és possible donar diferents colors als objectes i a les figures queconstruïm. Si situem els punts a la mateixa distància els uns dels altres, estem acolo-rint uniformement una zona de la imatge. Si els ajuntem molt, els colors es veuranmés foscos. En canvi, si els col·loquem separats, els colors es veuran més clars. Tambées pot acolorir una forma, de manera ordenada o desordenada, segons la sensacióde tranquil·litat o dinamisme que vulguem transmetre.

39

André Derain. El Pont de Waterloo. 1906. La utilització de diferents mides de punts pot fer la sensa-ció de diferents plans en l’espai: els punts més petits s’allunyen i els més grossos sembla que estiguinmés a prop. La llunyania i la proximitat dels punts ens permeten allunyar i apropar formes per tal decrear una sensació de profunditat.

A Què és la línia?La línia és un element gràfic que s’utilitza per construir formesi imatges, igual com el punt. Quan un punt es posa en movi-ment deixa un traç i es converteix en una línia.

Per tant, la línia és la representació gràfica de la tra-jectòria d’un punt en moviment.

Segons com sigui la trajectòria del punt, les línies poden serrectes, corbes, trencades, ondulades, obertes, tancades, etc.

Per dibuixar la línia geomètrica cal utilitzar estris de dibuixtècnic. La línia graficoplàstica és més lliure i es pot realitzaramb instruments de suport o sense.

Segons com sigui el seu traç la línia gràfica pot tenir formesi dimensions diferents: llarga, curta, contínua, discontínua,gruixuda, fina, etc., sempre que sigui considerablement mésllarga que ampla.

C Línies de tensióTotes les imatges tenen una estructura interna oculta. Leslínies de tensió ens ajuden a descobrir les diferents zones enles quals s’ha dividit l’espai. Són imaginàries i uneixen elspunts més destacats de les formes que apareixen en unaimatge.

40

2.2 La línia

Paolo Uccello. Sant Jordi i el Drac. 1460.

Observa com alguneslínies del quadre centren

l’atenció en el punt d’interès.

B La línia a l’espaiUna línia recta pot dividir l’espai en dues parts; amb més línies, l’espai quedarà dividit en diverses zones. Per aquesta raó, la líniaés el principal element estructurador de l’espai. Amb la línia podem organitzar el suport tot dividint-lo en diferents espais visualsi centrar l’atenció en una part concreta. Observa els exemples següents:

41

D La línia configura formesLa funció més important de la línia és representar i configurar formes, és a dir, dibuixar i donar forma visual a les figures que apareixen a les imatges.Les formes poden ser: escrites, si es tracta de lletres, paraules o textos; dibuixades, si es representen objectes, formes o figures; i pintades, si tenencolors.

• La línia per escriure. Escriure consisteix a desplaçar un llapis, bolígraf, retolador, etc. damunt d’un paper donant forma de lletra als traços. El gra-fisme o traç canvia segons la persona que el faci. Amb les figures i els objectes que dibuixem passa el mateix i arriba un moment que cada dibui-xant té la seva personalitat.

• La línia per dibuixar. Configurar una forma consisteix a dibuixar i construir-ne l’aspecte visual. Es dibuixa utilitzant línies que delimiten l’exteriorde la forma, és a dir, el seu contorn. I es construeix quan s’identifiquen i es representen les característiques del seu interior, és a dir, del seu din-torn.

• La línia per pintar. Pintar o acolorir consisteix a cobrir d’un mateix color una zona o superfície. Amb les línies podem diferenciar les diverses partsd’una forma, fer que una zona sigui més clara o més fosca que una altra, o aconseguir que tingui colors diferents. Per cobrir amb línies una super-fície utilitzem línies ordenades, paral·leles, superposades, creuades o desordenades en qualsevol direcció.

E La línia com a elementexpressiu

La línia és la representació d’una sensa-ció en moviment. Quan observem líniesen una obra les recorrem amb la mirada,tot seguint la seva direcció i trajectòria.Aquesta contemplació ens transmetsensacions i ritmes que podem traduird’una manera o d’una altra segons elsdiferents estats d’ànim.

El primer que veiem d’una línia és ladirecció i el recorregut. Si l’observemamb atenció en descobrim la tonalitat(si és clara o fosca) i la gruixària (amplao fina) o si canvia i modula cadascunade les seves característiques.

La direcció de cada línia té un valorexpressiu diferent:

• Línies rectes. Són contínues, planes,rígides i sense canvis. Transmetenconstància i rigidesa. Són trencadesquan canvien de direcció amb més omenys brusquedat; aquestes sónmés dinàmiques, però continuenoferint rigidesa. Produeixen sensaciód’inestabilitat i poden resultar agres-sives.

• Línies corbes. Varien constantmentde direcció i són riques en tensions.Transmeten moviment, dinamismei vitalitat. Poden ser corbes, circu-lars, concèntriques, ondulades,trencades, en espiral, complicades,etc. Totes impliquen moviment idinamisme en una direcció diferenti amb velocitats diferents.

• Línies irregulars. Canvien contínua-ment de direcció en el seu recorreguti suggereixen certa tensió.

• Línies irregulars rectes. Presentenpetits canvis que es perceben comuna constància menys rígida.

• Línies irregulars corbes. Augmen-ten les tensions, el moviment i elritme fins arribar a produir desordrei fins i tot caos.

Andy Warhol, Jean-Michel Basquiat i Francesco Clemente, Saxophone, 1984.

Signatura d’Albrecht Dürer. Signatura de Salvador Dalí. Signatura de Miquel Barceló. Signatura d’Antoni Tàpies.

Sol Lewitt, Dibuix de paret 391, 1983.

42

F La línia en el dibuix realista Les imatges estan constituïdes per formes o icones visuals. Laimatge en la qual es reconeixen formes, objectes, espais, etc.,s’anomena figurativa.

En un dibuix realista, les formes dibuixades són molt sem-blants a les que veiem, és a dir, tenen un alt grau icònic.

Moltes vegades, els artistes dibuixen formes que només exis-teixen a la seva ment i que, tanmateix, són identificables ambimatges de la realitat. Aquests dibuixos són, per la seva forma,figuratius, i pel seu contingut, surrealistes o simbòlics.

La línia és l’element més idoni per representar formes. En elsdibuixos realistes, s’utilitza per descriure, concretar i fixar l’a-parença de les formes tal com les veiem. Aquestes formestenen volum, ocupen un espai i posseeixen unes característi-ques de forma, textura i color que les defineixen.

Amb la línia, el dibuixant tradueix tota aquesta informaciósobre un suport pla i hi crea la il·lusió d’espai, profunditat ivolum.

G La línia en el dibuix abstracteEn el dibuix abstracte la línia s’utilitza per descriure, concretar i fixar formes no figuratives. Les imatges abstractes es componende formes geomètriques, com cercles, plans, etc., o d’elements gràfics, com taques, textures, colors i línies.

De vegades, les formes representades en un dibuix abstracte s’originen en la percepció de la natura o en l’observació d’unobjecte, encara que la forma estigui representada de manera que no se’n pugui identificar l’origen real. Aleshores, el dibuixantpot augmentar molt la mida d’un objecte o descriure’n un detall. De vegades es descriuen formes quasi abstractes que no repro-dueixen una imatge real però que l’evoquen o l’esquematitzen. En qualsevol cas, la intenció del dibuixant no és representar unaforma, sinó transmetre allò que aquesta expressa plàsticament.

Els dibuixos abstractes transmeten els missatges mitjançant la força expressiva dels elements representats. La línia es consideraun element essencial en la representació de dibuixos abstractes i, en funció de la seva direcció i recorregut, s’utilitza per trans-metre sentiments i sensacions.

La línia també es pot considerar un element formal; per exemple, una línia grossa, molt ampliada, és com un objecte pla, comuna forma o taca amb longitud i amplada.

Jean-Auguste Dominique Ingres, El pintor Alphonse Hennet de Goutel,1846. El dibuix realista té un alt grau icònic.

Paul Klee, Aparell abstracte per a estàtica, 1914.

Roland Topor, dibuix de «Mundo inmundo», 1972. El grau icònic dels dibuixos figuratius i simbòlics ens permet reconèixer les formes representades

per poder entendre’n el significat.

43

A Què és el pla?Com el punt i la línia, el pla és un element expressiu del llen-guatge visual i s’utilitza per dibuixar formes. Des del punt devista geomètric, una successió de línies juxtaposades, és a dir,línies paral·leles traçades l’una al costat de l’altra, originen unpla, una superfície bidimensional (ampla i alta), infinita entotes les seves direccions. Per poder dibuixar objectes amb elpla en limitem la forma amb un contorn.

Per tant, el pla es pot definir com la porció de superfície limi-tada per una línia tancada.

Els plans es poden anomenar també figures i depenen de laforma originada per la línia tancada. Hi ha molts tipus deplans, però la seva mida sempre ha de ser prou gran perquèno siguin un punt.

Segons la seva forma, podem distingir dos tipus de plans: elsgeomètrics, de formes regulars (triangles, quadrats, cercles,etc.), i els orgànics, de formes lliures i irregulars.

B El pla com a suportLa superfície sobre la qual dibuixem s’anomena suport (o plasuport). Pot tenir moltes mides, des de la d’un segell fins a lad’un gran mural. El pla com a suport també pot tenir formesdiferents: quadrada, rectangular, rodona, etc., i es pot col·locaren diferents posicions: horitzontal, vertical o inclinada.

Cada mida i posició influeix en l’efecte final del nostre treball.Un pla rectangular en posició vertical manifesta una tensiócap amunt, mentre que col·locat en posició horitzontal trans-met calma. Un suport de forma quadrada dóna sensació d’e-quilibri, però si té forma circular transmet dinamisme i movi-ment.

C El pla estructura l’espaiAbans de realitzar un treball hem de pensar en les formesnaturals o artificials que dibuixarem i després dissenyar lacol·locació de tots els elements en el suport. Hi ha dues lleissenzilles per estructurar l’espai que ens ajuden a ordenar lesformes que componen un dibuix. Aquestes lleis són:

• La llei de la balança, que consisteix a col·locar les formesmés importants en el centre del suport i les menys impor-tants repartides igualment a l’esquerra i a la dreta.

• La llei de compensació de masses, segons la qual les for-mes més importants se situen a la dreta o a l’esquerra i laresta es reparteix de manera que el conjunt produeixi unequilibri visual.

Molts artistes han utilitzat aquestes lleis en les seves compo-sicions. Observa les imatges següents i fixa’t en la manera coms’han col·locat les figures.

2.3 El pla

Zhang Xiaogang. Gran família. 1995.

Friedensreich Hundertwasser. Gespa per als qui ploren. 1975.Caspar David Friedrich, Campinya, 1809-1810.

Rembrandt. Retrat de lamare de l’artista. 1639.

D Valor expressiu del plaQuan el pla s’utilitza per construir imatges es converteix enun element expressiu de la forma. Aquesta expressivitatdepèn del contorn, de la mida del pla i de la seva col·locacióa l’espai.

Un contorn realitzat amb una majoria de línies rectes és menysdinàmic que un altre format per línies ondulades.

Si el pla està delimitat per una línia trencada i tancada, resul-tarà més agressiu.

La mida del pla fa que aquest sigui més o menys important; siés gran crida més l’atenció que si és petit, i si a més elcol·loquem en el centre del suport, pot actuar com a zona demàxima atenció (punt d’interès).

E El pla construeix formesEl pla pot definir figures i objectes per ell mateix. Per construirla imatge d’una casa n’hi ha prou amb col·locar ordenadamentun triangle per a la teulada, un quadrat per a la façana i rec-tangles per representar la porta i les finestres.

Si volem realitzar imatges més complicades podem utilitzarinfinitat de plans amb formes diferents. Hi ha obres d’art rea-litzades solament amb plans.

F El pla ombrejaPodem separar les zones de llum i les zones d’ombra col·locantplans clars al costat de plans foscos.

G El pla acoloreixEls plans es poden pintaramb diversos materials(retoladors, ceres, llapis decolors, etc.).

El color dels plans ensajuda a identificar millor elsobjectes o formes queconstruïm.

D’aquesta manera els objectes i formes que construïm podentenir volum o crear la il·lusió de profunditat.

44

Pablo Ruiz Picasso. Guernica. 1937.

Lyonel Feininger. Abans de la pluja. 1927.

Karl Schmidt-Rottluff, Prato im Maggiatal.

45

A Què són les textures?La textura és la qualitat visual i tàctil de les superfícies de totel que ens envolta. Cada superfície està formada per materialsdiferents i pot ser llisa, rugosa, aspra, suau, etc. La superfíciellisa d’un vidre o la vellutada d’un préssec són diferents icadascuna té les seves característiques pròpies.

Les textures solen ser uniformes i sense «dibuix». Moltes vega-des depenen dels materials que les constitueixen; per exem-ple, el cotó d’una samarreta o la llana d’un jersei transmetendiferents sensacions al tacte i a la vista.

B Textures naturalsA la natura podem trobar objectes d’infinites textures, segons de quin material estigui feta la seva superfície. L’escorça d’unarbre, les pedres de les muntanyes, la pell de la fruita, la superfície de les fulles dels arbres, els pètals de les flors, etc., presententextures diferents i ens ajuden a reconèixer-ne la forma i el significat.

El color ens permet diferenciar les textures similars d’alguns objectes: una taronja d’una llimona, l’escorça d’un pi de la d’unaalzina surera, etc. Gràcies al color podem distingir una àmplia gamma de textures llises, rugoses, brillants, opaques, etc.

La llum pot realçar la textura dels objectes. A la tarda, abans que es faci fosc, els sortints de les superfícies produeixen petitesombres que ressalten la textura dels arbres, les roques, la gespa, la sorra de la platja, etc. Amb la llum podem observar com can-vien les superfícies tot proporcionant nombrosos tipus de textures.

C Textures artificialsLes textures artificials són les realitzades per l’ésser humà. Moltes vegades s’han construït objectes seguint el model de la natura,fins i tot imitant-ne les superfícies. És el cas de les plantes artificials, els troncs fets de serradures que semblen naturals, etc.També s’utilitzen materials naturals per fabricar objectes artificials, funcionals o decoratius. Per exemple, els mobles que s’ela-boren amb fusta, els recipients i pots que es fabriquen amb fang cuit, etcètera.

La manera de teixir les teles i els seus colors confereixen a les superfícies unes textures més o menys agradables i atractives. Algunsobjectes quotidians incorporen en els seus dissenys textures que tenen una funció; per exemple, per evitar que ens llisqui de lesmans quan l’agafem es dóna una textura rugosa a la nansa d’una gerra o a la part per on subjectem el bolígraf quan escrivim.

Els artistes fan servir la textura com a recurs per proporcionar estètica a les formes. La qualitat de les diferents superfícies ajudaa identificar els objectes que apareixen a les seves obres.

2.4 Les textures

Juan Genovés. El pres. 1965.

46

D La textura visualLes textures visuals estan estructurades sobre superfícies bidi-mensionals, és a dir, es treballen amb dues longituds: l’am-plada i l’alçada. Aquestes textures de vegades són inventadesen un suport pla o són imitacions de l’aspecte real de lessuperfícies; d’altres vegades, les textures visuals s’esquema-titzen simplificant-ne la informació. La textura visual s’ano-mena així perquè es percep essencialment a través de la vistai només en algunes ocasions és perceptible al tacte. Quan esrealitzen sobre superfícies de paper i en fotografia, s’anome-nen textures gràfiques.

Tot seguit veurem quines textures d’aquest tipus hi ha:

• Ornamentals. S’utilitzen per decorar superfícies o ressal-tar-ne el disseny tot adornant i embellint les superfíciesdels objectes i dels plans. Es poden trobar textures d’a-quest tipus en papers pintats per a parets, paper d’embo-licar regals, roba per a llençols o cortines, carpetes, objec-tes quotidians, etcètera.

• Casuals. Es produeixen per atzar, de manera fortuïta.Aquestes textures són buscades i manipulades pels artis-tes en el procés de creació de les seves obres.

• Mecàniques. Els dissenyadors i arquitectes apliquenaquestes textures als seus projectes. Es realitzen mitjan-çant processos tecnològics i incorporen trames impresesen làmines transparents autoadhesives.

• Procediments i tècniques

Hi ha diverses tècniques per aconseguir aquest tipus de textures. Podem destacar-ne les següents:

• Fregada. Aquesta tècnica consisteix a col·locar fulls de paper sobre diferents superfícies rugoses amb relleus i fregar cadafull amb llapis, ceres (toves o dures), llapis de colors, etcètera.

• Estampat. Consisteix a estampar amb un tampó tintat sobre una superfície. Es pot utilitzar com a tampó una esponja, unpaper arrugat, roba, cartró, etc. Primer es tinta la superfície del tampó amb pintures al tremp, acrílics, olis, etc., utilitzant uncorró, pinzell o espàtula, i després s’imprimeix sobre el paper.

• Raspadura. Aquesta tècnica consisteix a raspar una superfície pintada prèviament. Sobre un suport rígid es pinta la super-fície amb pintura al tremp, acrílics, ceres toves, etc. i tot seguit es raspa la superfície amb algun instrument rígid (punxó, espà-tula, ganiveta, etc.) fent-hi diferents tipus de traços lineals.

2.4 Les textures

Lena Meyer-Bergner, Disseny de roba per a la coberta d’un divan, 1928.Textura ornamental.

Fregades.

Estampats.

Raspadures.

47

E La textura tàctilLes textures tàctils es perceben a través de la vista i del tacte.Són textures amb sortints i entrants, és a dir, són tridimensio-nals i tenen volum.

Podem distingir tres tipus de textures tàctils en funció d’allòque les origina:

• Pròpies. Cada superfície natural o artificial està constituïdaper un material que té unes característiques tàctils pròpiesdeterminades. Per exemple, la textura d’una esponja natu-ral de bany és diferent seca que molla, ja que les dues sen-sacions tàctils són pròpies de la seva contextura, és a dir,del material de què està feta.

• Alterades. Una textura alterada és aquella en què la super-fície ha estat canviada, transformada o substituïda per unaaltra que transmet una sensació diferent. Canviant la tex-tura pròpia d’una superfície es varien també les sevescaracterístiques visuals i la seva expressivitat.

• Estructurades. Una superfície pot estar formada per launió de petites superfícies diferents o per la repetició d’unasuperfície petita. Aquesta construcció de mòduls per crearnoves superfícies fa que la textura resultant tingui mésriquesa visual i tàctil.

• Procediments i tècniques

Hi ha moltes maneres d’aconseguir textures tàctils utilitzant materials que es poden modelar, com el fang i la plastilina; o tallar,com el guix, l’escaiola, el sabó o la fusta. Per obtenir textures tàctils podem utilitzar els procediments següents:

• Sostracció. Consisteix a tallar o treure material d’una superfície. Per crear textures tàctils per sostracció convé utilitzar ins-truments de talla (gúbies, cisells...) o instruments de modelar (bastonets, buidadors, etc.). També es pot investigar amb dife-rents instruments com ganivets, ganivetes, pintes, etcètera.

• Addició. Les textures s’obtenen afegint material sobre una base. Aquest material afegit pot tenir diferents formes, com boles,macarrons, pegats, tires, etc., que s’enganxen a la superfície amb un adhesiu adequat. També podem utilitzar cola de con-tacte per a roba, paper, cartró, etcètera.

• Impressió. Aquest mètode es realitza sobre materials flexibles i consisteix a fer incisions a la superfície amb eines diverses:claus, cadenes, tapadores, etcètera.

Claes Oldenmburg, Lavabo tou, 1966. Textura alterada.

Sustracció.

Addició.

Impressió.

48

F Les textures en la composicióLa textura està formada per múltiples elements iguals o semblants, distribuïts a unadistància similar i en una superfície de dues dimensions amb poc relleu. Hi ha imat-ges en les quals la textura és l’element expressiu més important; fins i tot pot ser l’ú-nic element que constitueixi l’obra.

La textura es pot utilitzar com a recurs per compondre i distribuir els elements enl’espai. Amb la textura es pot ordenar, reforçar zones d’atenció, crear ritmes i movi-ment i transmetre sensació de profunditat.

Ordre. Les textures poden ordenar for-mes similars, de major a menor impor-tància, tot fent que una zona sigui mésimportant i més visible. Per obteniraquest efecte de visibilitat es podenacumular o dispersar la multitud d’ele-ments que formen les textures.

Equilibri. Amb la textura podem ferque una forma pesi més que una altra.

Ritme i moviment. Quan s’altera launiformitat d’una superfície demanera repetida, es generen ritmes.Si la repetició és més ràpida o estàcombinada amb més d’un element,es pot augmentar la sensació demoviment.

Profunditat. Per generar aquesta sen-sació en un espai bidimensional, lestextures es poden augmentar perapropar les formes o es poden dismi-nuir per allunyar-les.

Antoni Tàpies, Porta metàl·lica i violí, 1956. En aquesta obra la textura i els materialssón els elements més importants.

49

2 1Unitat Activitat n.º Nom Grup Data Nota

Possibilitats expressives del puntA. Completa l’espai de la il·lustració següent dibuixant dife-rents tipus de punts amb retoladors de colors. Recorda que lamida d’aquests signes ha de ser molt petita.

B. Observa com s’ha obtingut el contorn de la flor en laimatge següent. Analitza’n la forma.

C. Analitza les dues maneres d’utilitzar el signe gràfic enaquests exemples. En el primer, el punt ombreja; en elsegon, acoloreix.

* Utilitza el punt per dibuixar i acolorir. * Utilitza el punt per dibuixar, acolorir i ombrejar.

D. Inventa dues formes diferents utilitzant el punt en elsespais en blanc de les fotografies següents.

Assaja aquí les teves idees50

51

2 2Unitat Activitat n.º Nom Grup Data Nota

Investiga les possibilitats gràfiques de les líniesRealitza les propostes següents fent servir retoladors. Cadafigura s’ha de realitzar amb línies i amb un sol color.

• Crear superfícies. En les figures següents, reprodueix unasuperfície amb textura visual. Realitza textures mecàni-ques, ornamentals i casuals.

• Crear volums. Investiga diferents entramats amb un solcolor per obtenir volum en les figures.

• Crear profunditat. Treballa sobre les figures per aconse-guir un efecte visual de profunditat.

Superfícies Volums Profunditat

Assaja aquí les teves idees52

53

2 3Unitat Activitat n.º Nom Grup Data Nota

La línia dibuixaPassa els trets més importants de la fotografia a la teva làminade dibuix. En el primer requadre fes un dibuix realista utilit-zant la línia com a element configurador. En el segon espaicrea un dibuix abstracte; per a això tria un detall de la imatge(diferent de l’exemple que proposem) i reprodueix-lo en grosper fer-ne un dibuix abstracte.

Pinta’l amb retoladors de colors.

Assaja aquí les teves idees54

55

2 4Unitat Activitat n.º Nom Grup Data Nota

Possibilitats expressives del plaEt proposem realitzar esbossos per a una pintura mural abstracta realitzada amb plans dediferents colors. Dibuixa plans orgànics i geomètrics amb diferents formes en cartolines decolors.

Calcula que la mida més petita no sigui menor d’1 cm i que la més grossa no superi els 5 cm.Retalla i enganxa els plans en els espais següents.

1. Compon segons la llei de la balança. 2. Compon segons la llei de compensació de masses.

Assaja aquí les teves idees56

57

2 5Unitat Activitat n.º Nom Grup Data Nota

Imitar i crear texturesBusca fotografies on apareguin textures naturals i enganxa-les en els requadres de l’esque-rra. Després imita les textures de la manera més semblant possible; pots fer servir llapis degrafit o de colors i retoladors.

Busca diferents materials que tinguin textures artificials per enganxar-los en els espais del’esquerra, i tot seguit reprodueix les textures amb els materials que consideris més ade-quats.

TEXTURES NATURALS TEXTURES ARTIFICIALS

Assaja aquí les teves idees58

59

2 6Unitat Activitat n.º Nom Grup Data Nota

La textura compon imatgesCada superfície té una textura i cada textura transmet sensa-cions diferents.

Col·loca uns quants fulls de paper de mida A5 sobre diversessuperfícies (taula, terra, paret, etc.) i frega cada full amb ceresde colors diferents.

1. Frega amb ceres sobre diver-ses superfícies.

Fes servir el dors del full per realitzar plantilles.

2. Dibuixa i retalla sobre les super-fícies fregades.

3. Col·loca i enganxa sobre l’es-quema.

Juan Genovés, El pres, 1965.

Assaja aquí les teves idees60

• Repassa les línies amb llapis de grafit tou 2B.

• Gira el full i col·loca-hi un foli a sota.

• Repassa les línies perquè el dibuix passi al foli.

• Utilitza’l per fer plantilles.

• Un cop calcat el dibuix, esborra el llapis o posa un full perno embrutar la làmina següent.

61

2 7Unitat Activitat n.º Nom Grup Data Nota

La línia analitza imatgesJa saps que les línies de tensió són línies imaginàries que ensajuden a descobrir les zones més importants d’una imatge.

Paolo Uccello, Sant Jordi i el Drac, 1460.

Ilja Jefimowitsch Repin, Inesperadamente, 1884-1888.

Observa la imatge següent. Assenyala primer els punts mésdestacats i després uneix-los tot indicant les línies de tensió.

Fes servir un paper vegetal i retoladors. També pots emprarretoladors opacs directament sobre la làmina.

Assaja aquí les teves idees62

63

2 8Unitat Activitat n.º Nom Grup Data Nota

La textura interpreta imatgesRetalla fotografies i trossos de paper de revistes velles on apa-reguin textures naturals i artificials.

Et proposem que interpretis l’obra d’aquest artista, amb tex-tures similars a les que apareixen en el quadre. També potscrear les teves pròpies superfícies utilitzant punts i línies decolors.

Gustav Klimt. Realització (Esbós per al ris de Stoclet). 1905-1910.

Fes servir el dors del full per realitzar plantilles.

Assaja aquí les teves idees64

• Repassa les línies amb llapis de grafit tou 2B.

• Gira el full i col·loca-hi un foli a sota.

• Repassa les línies perquè el dibuix passi al foli.

• Utilitza’l per fer plantilles.

• Un cop calcat el dibuix, esborra el llapis o posa un full perno embrutar la làmina següent.