PERIÒDIC POLLEN Cl

ANY I - N« 15 - ABRIL - PREU 25 PTS. BOLLETI EDITAT PER O.C.B.POLLENÇA, C/. MAJOR, 11. D.L.P.M. 503-79. IMPRIMEIX EDITORA BALEAR, S.A.

EDITORIAL

LA PLAÇA

La nostra plaça té un caràcter propi i una personalitat ben definida. Es ellloc on perduren en harmonia dos móns vitalment oposats, una fisonomia antiga:edificis, vells desenfeinats i un encant donat pel mateix poble, i unes construccions,en certa mida, modernes, fruit del desenvolupament turístic que encara no desentonamassa.

Els dies de festa són mostres eternes de la fluides del nostre petit i poderósindret. Cada diumenge a trenc d'alba els pagesos la desperten, copen el quadrat i lesdones matinares fan acte de presència, volent requetejar uña vegada més. Amb les pri-meres granarades apareixen els jovents-endórmisats a prendre el tassó d'aigua corres-ponent o la primera copa, una mica més tard se renova l'escena amb els que amb untruc i un cafè serquen els primers raixs de sol de la primavera i l'ombra en l'estiu.Els capvespres s'hi reuneixen tota la família esperant la frescor de la nit.

Popularment, degut al seu emplaçament, té una funció potencial i real dinsla vida pollencina. Certes manifestacions públiques, unes de caire polític, les altres decaire popular i religiós es desenvolupen dins aquest espai:

—Les festes de la Patrona. L'Alborada.—La festa del Primer de Maig. ,—Manifestacions folklòriques, ball de bot.—Foguero ns.—Oficis religiós: Sant Sebastià, Les Agufles...Els que projecten i elaboren les relacions comercials amb perspectives de fu-

tur, bé ho saben. Les conseqüències són molt concretes i visibles. Dos bars han desa-paregut i sustituits per bancs.

Algú va dir, i en certa raó, que prest hauríem d'estudiar l'Arquitectura "Ban-quística", i sembla que no anava massa errat.

Ara altre cop es diu que un dels bars mes coneguts i populars de Pollençacanvia d'amos; lògicament es comença a especular damunt aquest fet: qui ho ha com-prat, que hi volen fer etc. Aquest vell cafè que guarda encara l'escut del Temple éstota una institució dins el Poble.

On anirem el dia dels moros a prendre la primera copa de mesclat?Sentirem per molt de temps olor de peix fresc?Què passarà amb l'flleta?Són preguntes al aire, nosaltres solament hem aprofitat aquest succés per

valorar un poc més la nostra plaça.

HA MORT EL PINTOR TARRASSÓCasimiro Martínez Tarrassó, molt conegut en el ambients pictòrics poîlencins, aca-

ba de deixar-nos per a sempre. De totes maneres part de la seva obra queda entre noltros;concretament, unes de les seves millors obres les tenim a Pollença. En el Museu hi ha ungran quadro del Cavall Bernat guanyador del Certamen de Pintura^i un altre quadro en elClub també premiat en el mateix Certamen.

ROBO I F^ÍAPARICIÓ DEL NOSTRE GALLEntre la sorpresa i la indignació, el passat dijous dia 3, el poble de Pollença es va des-

pertar sense el Gall de L'Almoina. La figura de bronze que coronava la font havia desapare-gut sense deixar cap penyora ni una.

Aquesta és la segona vegada del que va d'any que el nostre gall ha sofert un atemptat.Recordem que el passat dia 4 de febrer, l'arrebassaren i el deixaren allà en terra. Aquestavegada varen anar més enfora i el s'enduj>ueriMi.

Dia 8, el Gall es va trobar devers Ca'n Picafort i això va ésser possible mitjant un anò-nim que es va rebre a l'Ajuntament i que indicava on se'l podia recuperar.

Realment és de lamentar l'aberrant atemptat a un dels símbols més tradicionals i arre-lats de Pollença. Així i tot és de lamentar la manca de vigilància d'aquella zona, tenint encompte a més a més que el Gall està ubicat just enmig de la nostra vila.

ALTERNATIVA A LA URBANITZACIÓDE L'ALBUFERETA

S'estudia la possible utilització coma cultiu de peixos

• ' • - . ' • - (Pag. 8 )

* * *

NECESSITAM D'UNES AULESD'EDUCACIÓ ESPECIAL

(Pàg. 4)

* * *

PARLA EL SECRETARI POLÍTIC DEL P.S.M.Entre tots els polítics poîlencins a lo millor

en faríem un de bo

* * *INFORME DESFAVORABLE DEL

AJUNTAMENT AL PORT ESPORTIULa història d'una oposició

El dia 27 de març, a les 10,45 h., tots els regidors de l'Ajuntament de Pollençarepresentants del UCD, PCIB, PSOE s'aixecaven de les seves cadires, s'acabava de votarl'informe desfavorable a la construcció del Port Esportiu projectat pel Club Nàutic. Recor-dam que 56 dies abans la majoria dels regidors no veien en mals ulls la realització d'aquestprojecte, que havia passat amb aquest temps?.

22 agost 1979.— Comença l'història en tres articles publicats a D.M. de mitgepàgina cada un per A.S. Bochoritano en què per primera vegada es reproduïa els planos ies comentava el projecte i l'alternativa de fer.ho a la Base. El problema estava plantejat.

30 agost 1979.— El GALL, recolçant l'opinió dels articles publicats: No en aquestprojecte; solució: La Base.

29 novembre 1979.— Després de tres mesos de silenci. L'esperó del Gall n.° 9 tor-na a aixecar la llebre.

13 desembre 1979.— Felip Bellini, contesta al esperó del Gall: ...estem oberts aldiàleg...

27 desembre 1979- El Gall i L'OCB aprofitant la bona disposició del Club Nàuticconvidà a les entitats locals a una Taula Rodona sobre el tema.

25 gener 1980.— En una reunió convocada per l'O.C.B. de Pollença es decidi reme-tre un comunicat al Ajuntament perquè prengués la decisió de suspendre tot projecte degrans infraestructures (Ports esportius, grans urbanitzacions, etc.) fins que no estigui aprovatel nou Pla D'Ordenació. Firmaren.: O.C.B. Secció de Muntanya, PCIB, C.C.O.O., PSM.

1 febrer 1980.— La Taula Rodona organitzada per El Gall i L'OCB tengué grantrascendencia, fou reflexada per tots els diaris.

(Cont. en pàg. 4)

FOTO COMENTADAMirau si en fa de via a menjar roca aquesta mà-

quina, i tot per revaloritzar el paisatge, tot sigui per elprogrés!!.

ESTUFES, CUINES I SALA-MANDRES DE LLENYA

CIFREIMPORT - EXPORT S.A.

CIESA. Plaça Vella Po-llença. Mallorca. Tel.:

531471.

11 ABRIL DE 1980 - PAG. 2

TRI I H N A PUBLICA

POLÍTICAMENT NO PENS EMBRUTAR-ME MAI LES MANS

Entrevista amb Tomeu Payeras, secretari politic del P.S.M."... Una vegada, pel carrer, una sèrie gent anava recollint

firmes perquè el Governador Civil de lialears, Carlos deMeer, dimitís, vaig firmar i, l'endemà va dimitir. No sabiaque jo era tan important".

—Aquest humor agre, sa i sense compassió, defineix moltbé a Tomeu Payeras, home d'estudis —és Llicenciat en Bio-logia, i erudit investigador científic— que sap viure com unpagès, tenint una mentalitat d'intelectual, fent feina de pro-fessor i estant enamorat de la seva terra, arrossega amb de-cissíó admirable una lluita política en defensa de la identi-tat nacional i de classe del seu poble.

En Tomeu Payeras, entra per propi dret en la nostra rodad'entrevistes com a representant d'una joventut deslliuradade prejudicis, de cap culpabilitat o temor a ningú. La sevapersonalitat impregna tot el que fa, està tota volcada en ca-da frase de cada contesta; no amaga res, ho posa tot damuntla taula i...ja ho vorem.

Sr. Secretari Polític del Partit Socialista de Mallorca(P.S.M.) a Pollença. Aquest partit vostre seguirà ara o, ambel temps serà més nacionalista i menys d'esquerra?

• -No hi ha cap intenció de canviar de plantejaments ideo-lògics de quan es creà el P.S.M. Sempre s'ha tingut dins unacoherència ideològica defensant un model de societat allàon no hi haguí classes socials, dins el marc de la nostra na-ció i d'un autèntic autogovern.

"EL ORDEN DE LOS FACTORES..."

—Tomeu: On és, dins les coordenados històriques, aquesta passa que diferència un partit nacional-socialista d'unpartit socialista d'esquerra-nacionalista?

La diferència es com de là nit al dia. Es la diferènciaque hi ha entre una imposició oficial i una democràcia desde la base; entre un colonialisme i control cultural a una lli-bertat d'expressió de l'individu i delí pobles. Entre fer unasocietat planificada des de dalt o una societat que s'hi puguiparticipar a travet de les seves institucions populars en lagestió i creació d'un model social a mida de 1'h'o.me; no quel'home s'haguí de adaptar a un determinai modfl 'de socie-tat "prefabricada".

"ELS PUT... FORASTERS" ' . ' . ' •

—Nosaltres, els forasters, tenim les buxaques plenes d'in-sults, discriminacions i marginacions, fins i tot dels partitsd'esquerres; què em dius d'això?

-Crec que teniu tota la raó. Ile vist molta discriminació.Tant a Mallorca, com me's concretament a Pollença. La so-cietat mallorquina té qualque cosa de racista i no s'ha fo-mentat la comprensió; només s'han preocupat de contractarpeonatge; famílies senceres peninsulars, per tirar endavant aMallorca en les primeres èpoques turístiques. Després hevist demanar el vot d'aquesta gent a partits, també d'esque-rres, sense que aquests partits es preocupassin per la seva in-tegració. 1 també he vist amb els meus ulls, a Pollença,molts d'ells que empenyen i puje al Pi de Sant Antoni, hevist qui és qui balla Les Àguiles, i Sant Joan Pelos, algunssón jugadors del Pollença C. í'., fan de moros a les festes dela Patrona, altres s'oposaren a que tallaren el pi abans d'ho-ra, etc. Kl P.S.M. no admet la paraula "forasters" per aque-lla gent que viu i treballa aquí i estima el nostre patrimonicultural i geogràfic —condicions que fan. nacionalitat-.Aquesta paraula s'hauria de desterrar i amb ella la seva cà-rrega discríminadora. "Foraster" vol dir que no és d'aquíi, desgraciadament, per l'ta té un fort sentit pejoratiu.L'ésser o no, d'aquí depèn de la voluntat i no d haver-hinascut. Crec que els peninsulars a Pollença tenen més difi-cultats per integrar-se degut a que fis pollencins som un po-ble molt gelós de les nostres tradicions. Voldria que tots'f«cim un esforç personal ptr a. aconseguir una vertaderaconvivència i col·laboració.

SUBASTAPRO-PUIG DE MARIA

RESIDENCIA STO. DOMINGO 1980EL SÁBADO, 19 Y

DOMINGO, 20 DE ABRIL DE 1.980a las 16,00 horas en el

CLAUSTRO de SANTO DOMINGOP O L L E N S A

EL REPARTIMENT DE LA COCA

—Com a Secretari Polític del P.S.M. voldria que ens ex-plicassis a costa de quin altre partit trobareu el vostre espaipolític a Pollença. Quin serà aquest altre partit que deixaràperdre vots a favor vostre?

—El nostre espai polític està molt clar i no està ocupatper cap altre partit pollencí. No n'hi ha cap que sigui au-tènticament nacionalista i auto gestionan. Els partits queperdin els seus vots serà segurament degut a que no han.res-post a la confiança que s'havia dipositat damunt ells i que larealitat política actual s'està decantant cada vegada ambmés força cap als partits nacionalistes, com ho hern'pogutcomprovar darrerament en les darreres votacions del PaísBasc i Catalunya i previsiblement passarà el mateix a Ma-llorca d'aquí a tres anys. Les opcions sucursalistes estan per-dent força. Respecte als vots, no tenim temps per a preocu-par-nos. Tenim molta feina per afer. Som conscients ques'ha d'aixecar una nació, i transformar una societat. Per nií,

'és més important que la gent conegui aquest problema is'interessi per ajudar a aconseguir-ho, que no el seu vot. 'Dequè serveixen els vots si els que voten no estan disposts alluitar pel que creuen?

—Llevat de tu, quin és el polític més interessant, mésqualificat, més seriós i més capaç de Pollença? O quins sónaquests polítics? ' •

—No em consider polític, almanco en el sentit dels quediven que la política és bruta. Tot el que l'homo maneja ésbrut, degitt a la seva pròpia naturalesa, egoista i competitivai ho manifesta a tots els nivells socials. Molts de polítics per-den més temps en fotre al contrari que en treballar per lesidees que teòricament defensen. No pens embrutar-me lesmans, mai. Crec que l'home ha d'estar per damunt del po-lític. Respecte a la pregunta, concretament, no crec que aPollença hi haguí cap polític que reunesqui aquest qualifi-catiu, i manco jo. Crec que entre tots, per ventura, en fa-ríem tant sols un de potable. Conec un parell de personesque, si volguessin, podrien donar un canvi total a la dinàmi-ca local però, encara no veuen dins l'actual espectre polí-tic, un marc d'actuació on acostar l'espatlla per empenyo elcarro.

També hi ha gent, no coneguda públicament, que quanse decidesquin donaran molta guerra. Només es tracta dedecidir ïi val la pena renunciar en part o tota, la comoditatpersonal, per aconseguir una mica pels altres.

—Tomeu, en Suàrez i En Felip Gonzalez solen abusar, enles campanyes publicitàries, del seus físics personals, en unaclara frivolització del vot femení. Diuen de tu que ets el po-lític més atractiu per a les dones, i diuen que tens a mésd'una esperant la propera campanya electoral per a col·lec-cionar el teu pòster Es ver això?

—Sempre s'ha valorat molt jiigerament el vot femení,crec que les dones d'avui en dia saben perfectament valorarles diferents opcions polítiques per damunt de les qualitatsdels portaveus d'aquestes idees.

• ' , . "*

J.A.Encinas S.

iregiumallorcasocialistala revistade l'esquerramallorquina

PSMPartit socialista de Mallorca

earriT To tuple. ~ Ciutat"

Antonio y EsperanzaSE COMPLACEN EN COMUNICAR A SUS AMIGOSY PUBLICO EN GENERAL, LA INAUGURACIÓN DE

LA NUEVA

CARNICERÍA YCHACINERÍAQUE TUVO LUGAR EL DIA 27 DE MARZO - 1980

Agradeceremos su visitaCORONEL ALOY, 45 - TEL. 530709 POLLENSA

Jerónimo Riusech Bisanez & Hijos S.A.CONSTRUCCIÓN Y OBRAS- PUBLICAS

ROSERVELL.9 - POLLENSA (MALLORCA) TelfSI 530208 - 530212

11 ABRIL DE 1980 - PAG. 3

ENYORANÇAI ESPERANÇA:

L'URBANISMEA POLLENÇA

Si miram la nostra vila de damunt la torre de l'home-natge del Puig, veurem com el cos de cases i carrers ques'embarriolen uns amb els altres, té un aire, un perfum me-dieval. Dia a dia aquesta harmonia desorganitzada, emperòsempre hermosa, està desapareguent.

Ja dins el poble, passejant per uns carrers sense vore-res, podríem dir que fa una sensació de persones sense peus,veim que el canvi s'observa només amb un cop d'ull, ambels frontis de les cases, ara, el mal gust, els colors excèntrics,i una funcionalitat barata, ha deixat de banda la pedra viva,el mares de Sant Vicenç o la pedra de Santanyí, la nostrapròpia terra mesclada amb la calç i l'arena..., a més de totaixò si ens començam a fixar bé, veurem una desestabilitza-ció de cases altes o de pisos, amb cases de planta baixa, i siseguim caminant cap als voltants, cap a l'aixample del po-ble podrem comprovar que allà s'ha arribat a una histèriade desordre i barbaritats.

Si giram la ullada uns anys enrera, i feim una mica dememòria ens enrecordarem de vertaderes joies i relíquiesde la nostra arquitectura, ja siguin "tafones" (la de Ca'nTereu al carrer de Colom), o molins, o també les mateixesfonts on les madones de les nostres cases i posades anàssina cercar-hi aigua amb la gerra al costat, tantes vegades can-tada la gràcia de les pollencines per els escriptors que ven-gueren de fora (pensem només amb en Gaston Weillieur, tanencisat per les nostres terres i costums), els portals rodons...en fi són tantes coses les que hem perdut, que posa la pellde gallina només pensar-hi.

Davant això podem fer vina crida' al nou Pla d'Orde-nació , i és hora que tots noltros poguem expressar la nostraopinió davant aquests fets, demanant a l'Ajuntament que,entre ell i tots noltros, es faci capdavanter de la conserva-ció del nostre patrimoni i ambient arquitectònic de la vila,i de tot el terme municipal, així encara podrem donar anysde vida als nostres carrers, on el sol hi entra graciós, a les ca-ses de teulada baixa, on els infants de vegades hi ¡joden ju-gar, malgrat el renou, el fum i -la velocitat d'una circulacióde cotxes i motosi., que no correspon a uns carrers com elsnostres.

Les solucions són didícils, tampoc podem oblidar lasituació econòmica d'un ajuntament problemàtic com ,és elnostre, emperò.davant això no mos podem aturar. Cal con-sevar-ho i millorar-ho tot, amb l'ajut i consciència de totsnoltros que al cap i a la fi som els qui "vivim" dins els ca-rrers, dins la nostra vila..., després si ho pensam bé no hiserem a temps i d'aquesta manera les paraules del nostregran poeta ja no seran una realitat...

"Si dins les ones llu la nostra illa,com una bella copeta d'or, • ' .Pollença encara damunt hi brilla '.com esmaltada garrida flor.Té valls fruiteres, fonts abundoses,té puigs... " GUINYENT

ACLARACIÓ A EN FELIP BELLINIEn el passat "Gall" (n.° 14), vostè a una carta oberta

a en Tomeu Payeras, posava en dubte, que el comunicat en-viat a la taula rodona sobre el port esportiu, estàs fet per elGrup Muntona de la Secció de Muntanya. Noltros ho hemagafat com un insult.

A vostè només el coneixem de referència i vostè anoltros n'hi així, perquè si ens conegués sabria que sf, quehavíem d'ésser convidats a aquella taula, com ho vàremésser, en representació del Club Pollença.

Noltros com a grup ecologista que som, vàrem centrarels nostres arguments a les possibles causes de contamina-ció en el cas de fer-se un port esportiu com havieu projec-tat.

Volem aprofitar la ocasió per dir-li que és una llàsti-ma que coses tan delicades com la contaminació no s'ha-guiïi tingut en compte a l'hora de fer el projecte, ja que elsefectes contaminants nos donaran un disgust si seguiu fentles coses amb els peus.

Grup Muntona de la Secció deMuntanya del Club Pollença

VAJA URBANITZACIÓTraducción del artículo

aparecido en el "MajorcaDaily Bulletin" del 7 Febre-ro 1980.

VAYA URBANIZACIÓN

Un residente del PuertoPollensa nos escribe sobre elestado de una cierta zonaconocida por el nombre deS Tller. Se trata de una urba-nización como cualquierotra, pensaría uno, pero du-rante los últimos cinco años,desde que comenzaron aconstruirse apartamentos ychalets, los pocos serviciosexistentes se han ido desmo-ronando.

S'Hier se encuentra den-tro de los límites del Puertoy tiene las calles asfaltadas,pero no aceras, que tienenque ser construidas indivi-dualmente a expensas de ca-da propietario.

En la mayoría de la zo-na no existe drenaje deaguas sucias, de modo que lamayoría de los terrenos tie-nen su propia fosa séptica,incluso los edificios de nue-ve apartamentos sólo dispo-

nen de una fosa séptica.En su día, había farolas,

que estaban encendidas porcompleto cuando nadie viviaen S'üler,- pero durante losúltimos cinco años ya nohan funcionado.

De hecho, el nivel generalse ha deteriorado tanto, queal paso de cada tormenta sedobla una farola más —conlos cables expuestps al aire—en silencioso.homenaje a losconstructores de ,1a. urbani-zación.

S'111er es una zona lo su-ficientemente cerca •, de lasmontañas como paca pade-cer intensamente de inunda-ciones en la época de lluvias.Las tormentas a mediadosde Eríerp pasado inundaronpor completo las callés du-rante días, haciendo imposi-ble sii uso para viandantes.

Los iiiííos tuvieron queser llevados y traídos de lasescuelas con coches, ya quehacía bastante frío aún paranadar. La gente mayor tam-bién padeció al tener quequitarse los zapatos y arre-mangarse los vestidos para

GRAN VARIEDAD DE PLANTAS

GABRIEL MARTÍ VENSALA , \-

PLANTACIÓN Y CONSERVACIÓNDE JARDINES

Albucasim, 3 VIVEROS: Carretera de Lluc km. 1,100PO L LENSA - Mallorca Tel. 531885

pasar las aguas.En cuanto & la fnlln do

iluminación, aquí tambiénson los niños los que mássufren, ya que es imposibleque vuelvan n sus casas denoche sin luz alguna.

Durante los meses de in-vierno es particularmente .desagradable sentirse tan ais-lado del resto del Puerto,quedando los vecinos degra-dados a ciudadanos de se-gunda categoría.

Para lo único que pareçoservir S'Hier es como verte-dero de basuras. Hay una hi-lera de bidones viejos de pe-tróleo que todos los posan-tes consideran como elbasurero público. La reco-lecta, tres veces por semana,organizada por el Ayunta-miento no puede hacer fren-te al creciente número d«bolsas de plástico llenas debasura que se echan allí dia-riamente.

Los animales que mero-dean la zonn vuelcan los bi-dones y esparcen el desagra-dable contenido aún más.Cuando llega el verano elolor que emana de allí esinaguantable.

Quizá se pregunten uste-des porqué los residentes deS'Hier no hacen nada pormejorar las condiciones exis-tentes. Constantemente hanapelado al Ayuntamientoquien contesta que no pue-de intervenir hasta que laurbanización esté en condi-ciones de ser entregada almismo, aunque, por otraparte, no se olvida nunca decobrarles los impuestos mu-nicipales.

Se conoce que todavía sehalla a nombre del urbaniza-dor. El constructor inicial yel arquitecto han fallecidohace tiempo dejando este es-tado de cosas sin resolver.

La compañía que conti-nuó con la urbanización noha hecho nada para mejorarla situación y en tal estadoel ayuntamiento, como que-da dicho, no aceptará hacer-se cargo de la zona de S'DIer_hasta que se halle en buenascondiciones. Asi que ¿quiénes el responsable?

Quizá su abogado (delDaily Bulletin) que aconse-ja sobre "vivir en España sinproblemas" encuentre queeste caso merece su interés?.Según he oído hay muchasmás urbanizaciones en estetriste estado y quizá poseaalgún archivo al respectoque pueda aconsejar a lossufridos habitantes de STller

Deseo agradecer al resi-dente de nuestra ciudad queha mostrado el suficiente es-píritu cívico para hablar cla-ramente de este estado decosas y confío que sus con-vecinos aprecien sus esfuer-zos.

CARNISSERIACHARCUTERÍA

L'HORT MOUVIA POLLENTIA, 11

COMANDES Tel. 530355

RIEGO POR GOTEOLA SOLUCIÓN A SUS PROBLEMAS AHORRANDO AGUA YMANO DE OBRA, ES MUY ECONOMICO, USTED MISMOPUEDE INSTALARLO, SE LE FACILITARA TODA INFOR-MACIÓN. MATERIAL NECESARIO CON MANGUERAS GA-RANTIZADAS.

ESTUFA - CHIMENEA " FRAMLIM - ASPERSORES

MARTORELL TORRANDELLTODO PARA LA CONSTRUCCIÓN -TRANSPORTES

Agonie Pinturas "RIPOLIN"TITO CITTADINI, 8 - TEL. 5305-49 - Pollen» (Mallorca)•PAVIMENTOS GRES Y CERÁMICOS•REVESTIMIENTOS•AISLANTES•FIBROCEMENTOS•TUBOS DE P.V.C. RÍGIDOS Y DE POLIETILENO

BLANDO ESPECIAL PARA RIEGOS POR GOTEO»IMPERMEABILIZANTES•REFRACTARIOS•CEMENTOS, PREFABRICADOS•MANGUERAS Y ASPERSORES

PRECIOS ECONÓMICOS

.Fincar

TEL: 130048 rOLLINfA

Calerías VicensL'ARTESANIA DE ROBES DE LLENGÜES

DE POLLENÇA AMB PRESTIGIINTERNACIONAL

CONFECCIÓ, ANTICS I OBRES D'ART

11 ABRIL DE 1980 - PAG. 4

Necessitam d'unes aulesd'educació especial

La preocupació de moltes persones d'avui és lalluita constant per la recuperació dels marginats, és lapart bona de la nostra societat, tant materialista i pochumana. Molts d'homes i dones dediquen tot el tempsi esforços dins les seves possibilitats en aquesta granobra, que és aconseguir que tothom tengui un llocdins aquest món, i gràcies en aquestes persones i a laeficàcia del seu treball molts d'aquests humans quepateixen són reintegrats a la societat, ï dins aquestalluita hi estan implicats des de les organitzacions reli-gioses, entitats culturals, sindicats, partits polítics,etc. i fins i tot el govern.

La majoria de persones que pateixen de la margi-nació són aquelles que a la seva infantesa no han tin-gut una educació eficient, degut a que no estaven al'altura dels altres nins de la mateixa edat ja que arros-segaven uns defectes físics i intel·lectuals des del seunaixement que el feien diferents i per tant amb neces-sitat d'un tractament especial. Aleshores és impor-tant començar a competir aquestes anomalies ja desde la més tendra edat. Els nins que tenguin aquestsproblemes avui, que serà d'ells el dia de demà?

Desgraciadament són molts dins el nostre poble elsnins que necessiten d'aquesta educació especial. Al-guns estan atesos malgrat les grans dificultats en quese troben els seus pares, com pot ésser el gran costeconòmic, el portar-los a sicòlegs particulars o a cen-tres de Ciutat. Uns altres no tant afortunats, ja siguiper despreocupació dels pares o falta d'informació, es-tan condemnats a rossegar assignatures pendents dinsl'Ensenyança que reben, no apropiada per ells, inclusacusats d'ésser uns "caparrots" o ovelles negres de ca-seva.

En el darrer ple municipal, un regidor va proposarque se solicitas dels organismes superiors la creaciód'unes aules d'educació especial, cosa que va ésser de-negada. No vull en cap concepte fer comentaris polí-tics, ja que d'això s'en encarrega un altre company,però si fer consciència a tots els dirigents i al poble,de la gran necessitat de la creació d'aquest centre, apart de que quant més persones formades i responsa-bles tenguem, menys "gamberros" hi, haurà i menysmunicipals necessitarem.

Per la part que m'uneix a l'Obra Cultural Balear dePollença, entitat creada per a defensar la cultura i ca-ràcter del nostre poble, aport el meu vot, com a po-llencí que som, a favor d'aquesta proposta, i voldriaarribar al cor dels regidors perquè reconsiderassinaquest punt i començassin ben prest a fer feina ambaquest sentit, i també a tots els pollencins perquè re-colzin aquesta consideració.

Toni Marquei

CRÒNICA MUNICIPAL

L'AJUNTAMENT EN PLE, ES VA OPOSAR AL PROJECTEDEL PORT ESPORTIU

MÍTING DE COMISSIONSOBRERES: IMPORTANT

ASSISTÈNCIA DE PÚBLICA una sala que reunia unes 300 persones, al "Cine

Moderno", Paco Garcia, Secretari d'Organització deCC.OO., va dir, entre altres coses: "Es obligació detots els treballadors lluitar per la superació de la crisi,mantenint una actitud ferma i solidària". "Demanamque tots els treballadors s'afilien als sindicats, al deComissions Obreres, o al que sigui, però que s'afilien,perquè és l'única defensa nostra davant la poderosapatronal í davant aquest govern d'U.C.D. que repre-senta tant sols els interessos del capital".

Va denunciar documentalment l'actitud insolidàriai servil que du la U.G.T., en perjudici de tots els treba-lladors i que té per objecte, exclussivament, el recol-zament de la política "entreguista" del P.S.O.E., acosta dels interessos sindicals dels treballadors i mit-jançant el desgraciat Acord - Marc U.G.T. -C.E.O.E..Va denunciar també, amb duresa implacable, el sin-dicalisme d'oficina que el sindicat del P.S.O.E. volimposar com a réflexe del sindicalisme alemany i vadir que no era ver que dit sindicalisme alemany ha-gués fet el miracle alemany, perquè aquest famós mi-racle el varen fer el parell de milions de treballadorsestrangers fent feina en condicions d'explotació, en-tre els quals un milió eren espanyols. Els bons treba-lladors espanyols, segons diven els mateixos alemanys.

El públic va interrompre amb fort aplaudiment.Se va informar que el nombre d'afiliats de Comis-

sions Obreres de Pollença era actualment 620, peròque tenien intencions de duplicar la xifra amb unacampanya d'afiliació massiva que volen intentar prò-ximament.

.I.A. Encinas S.

Fins ara, el passat ple del dia 27 de març, ha estat el mésdens, interessant, constructiu i profitós del que duim de de-mocràcia.

El nivell dels temes, amb un ordre del dia extens i quali-ficat, i amb els aguaits dialèctics entre el govern municipali l'oposició, varen assolir fites de gran envergadura. El pú-blic assistent, nombrós i seguint atentament les discussions,va sentir ganes de participar i, una vegada, ho va intentar,amb la consegüent cridada a l'ordre del Batle.

S'aprovà per unanimitat la creació de noves places de lapolicia municipal; l'increment de la retribució dels funcio-naris, en torn el 12,5 per cent; l'aplicació de la puja del prò-xim conveni de construcció a tots els treballadors d'obres iserveis, de forma lineal; la subhasta pública per l'aprofita-ment de les pastures del Puig de Santuiri, amb tres anys devigència, per a no comprometre les decisions que sobreaquest tema puguin prendre altres consistoris en el futur.S'aprovà també per unanimitat, malgrat les incoherents re-ticències del Sr. Rotger del PSOE, l'informe de la Comissiód'Urbanisme, pronunciant-se desfavorablement sobre el pro-jecte del Port Esportiu del Club Nàutic. Això vol dir quel'ajuntament està en contra del Port Esportiu,! segons l'ac-te, per unanimitat de totes les forces polítiques representa-des a l'ajuntament. S'aprovaren els dictàmens dels serveistècnics municipals sobre plans parcials i projectes d'urbanit-zacions que fan referència al polígon quatre de Siller, a Bó-quer i al Pinaret de N'Anglada, perquè es retornin als seuspromotors per les corresponents rectificacions i adequa-cions. També per unanimitat s'aprovà una proposta inicialde la Comissió d'Obres per a elevar una llista de necessitatsd'obres de Pollença, al Consell General Interinsular, entreles quals mereixen destacar la construcció del PoliesportiuMunicipal i instal·lacions escolars. La UGD va presentar el

LA HISTÒRIA D'UNA OPOSICIÓ(Ve de primera pàgina)

de Ciutat, i Televisió. PSM i PCIB, CCOO, OCB, Seccióde Muntanya, s'oposaren al projecte. Foren favorablesPSOE, Associació d'empresaris de Varaderos, AA.W delMoll, Club Nàutic; UCD no digué" res en contre del projec-te.

7 de febrer 1980.— Es constitueix la "Coordinado-ra d'empresaris d'Hosteleria, PCIB, OCB^ Secció de Mun-tanya, CCOO i PSM.

8 de febrer 1980.- Reunida L'Associació d'Hotelersde Pollença sense cap vot en contra es decideix oposar^e alprojecte.

15 de febrer 1980.— Gall núm. 13 ampia reportatge ieditorial dedicat a tractar el tema.

Es succeeixen cartes al director i articles als diaris, la.Televisió informà àmpliament i en repetides ocasions da-munt el tema.

8 març 1980.— El G.O.B. se suma a les accions empre-ses per la Coordinadora.

. 24 febrer 1980.- El PSM impugnà el projecte al .Ajuntament i a Obres de Port.

8 març 1980.— El GOB se suma a les accions empre-ses per la Coordinadora contra el port esportiu.'

6 març 1980.— El Gall edita un~ suplement especialdedicat al tema en el que s'inclou un informe de La Coordi-nadora, els arguments tècnics, oceanogràfics, biològics,urbanístics, polítics i socials. Té una gran resonancia a lapremsa de Ciutat i en el poble en general.

S'imprimeixen adhesius i cartells reivindicant la platjaen lloc del port esportiu. Es distribueixen plegs per recolliradhesions en contra del projecte.

20 març 1980.— El GOB impugnà al Ajuntament iObres de Port el projecte. L'Associació d'Hotelers impug-.na també el projecte.

21 març 1980.— L'OCB de Pollença en nom de laCoordinadora fa entrega al Ajuntament de les impugnacionssegüents:

Informe de l'OCB, ColJegi de Llicenciats; CC.OO.,Tècnics de la construcció de Pollença, PSM, i PSM de Po-llença.

A més s'entregaren 2.596 signatures de particulars encontre del projecte.

27 de Març 1980.— Per unanimitat l'Ajuntament dePollença decideix oposar-se al projecte del Club Nàutic.

Foren set mesos d'una oposició coherent, seria, res-ponsable, amb uns arguments capaços de resistir les anàli-sis més rigurosos exigents, una manera de dignificar unaoposició (Ultima Hora 11-3-80).

Pensam que la quarentena d'articles publicats per ElGall, Diari de Mallorca, Baleares, Ultima Hora, MallorcaSocialista, els espais de Televisió, l'impugnació d'entitatsforen molt importants, però més ho foren la voluntat de2.600 persones al expresar lliurement la seva opinió en con-tra del projecte. Es va col·locar al Ajuntament en el difícildilema d'oposarse al poble o al Port Esportiu, i l'Ajunta-ment obrà en conseqüència.

EL GALL

seu programa d'actuació municipal, amb especificacionsd'accions immediates, a mig i a llarg.termini.

El PCIB va proposar que la corporació estudias i dema-nàs a la superioritat, un tractament adequat, traduit amb lacreació de les aules d'educació especial per als al.lots d'apre-nentatge difícil, fracasos escolars, dislèxies, etc., sempre, pe-rò dins les possibilitats legals i posant com a exemple a al-tres llocs de Mallorca amb problemes semblants. En MateuCerdà (UCD) va exposar la postura del seu partit en contradel PCIB, fonamentalment per qüestions formals. La vota-ció la va guanyar la UCD, derrotant a l'esquerra. Però elBatle, en una jugada mestre, va reclamar el dret de l'Alcal-dia de recollir la pilota i fer-la seva, acceptant com a cosapròpia, la proposta dels comunistes, i per damunt el resul-tat favorable de la votació. En Jeroni Llobera (PCIB) vaprotestar, però el Batle va aclarir que actuava eh bona fe ique per tant no hi cabia la protesta.

EL TOPÒNIM "POLLENÇA" PASSARÀA SER OFICIAL

Va ésser aprovada, en canvi, una altre proposta delPCIB, reivindicant la recuperació dels topònims tradicio-nals de Pollença, Port de Pollença i Cala Sant Vicenç, elsquals passaran a ser oficials. De totes maneres el regidor deCultura va voler aclarir i especificar que recolzarien la pro-posta sempre que això no suposàs cap interferència en latasca que sobre ei canvi de noms de carrers du a terme laComissió rie Cultura. Una vegada explicat l'esperit de la pro-posta per part d'En Jeroni Llobera, es va acceptar sense capproblema per unanimitat.

El punt més agre de l'ordre del dia feia referència a-unpreg de l'alcaldia perquè eïs regidors, en representació del'ajuntament anassin voluntàriament en els actes religiososde les festes (misses, processons, oficis...) de la SetmanaSanta. L'oposició va recórrer a l'articular de la Constitució ial concepte de llibertat religiosa. El preg del Batte va esseraprovat per pressió frontal i incontestable dels vots de lamajoria d'UCD. Mal assumpte per un tema tan delicat i tras-cendent, per quant una crida a l'esquerra entorn als valorsde la tradició hauria bastat perquè els regidors del PSOE idel PCIB, fent la necessària exposició de principis ètics iconstitucionals demanassin una prudent i conciliadora reti-rada de la proposta; perquè, a posteriori, l'Alcaldia determi-nas d'acord amb els compromisos religiosos del seu partit.

Va ésser, malgrat tot, un bon ple, per a uns temes de ca-tegoria. Enhorabona Srs. Regidors. I va ben de veres.

J.A. Encinas S.

RACÓ DE SALUT

UNA VISIÓ ENERGÈTICAPE L'HOME

Tot quant existeix és energia. L'home és energia: una to-talitat autoregulada eh constant comunicació amb altresenergies. Mitjançant la consciència podem vivenciar l'ener-gia. Els altres éssers vius, no dotats de consciència, sols lapoden sentir.

L'home dotat de consciència té la capacitat de compren-dre i acceptar a l'home instintiu com a punt de partida capa la salut total. Però unes circumstàncies creades pel propihome (societat) dificulten greument aquesta tasca, ja queno permeten que "Phome-instint" se manifestí. Coneguenta "l'home-instintiu", "Phome-conscient" podria crear unasocietat sincronitzada amb les seves necessitats integrals, ino com fá ara, adaptar a l'hoirie a una societat determinada.

Comencem per observar la situació energètica de l'home.Depenim essencialment de dos tipus d'energia: les prò-

pies de l'home (Naturalesa individualitzada) i les de la Na-turalesa (energies transcendents).

Dins les energies pròpies de l'home estan:LA COMBURENT, representada per l'aire que respiram

que permetrà la combustió dels aliments ingents, apart detenu- altres funcions més subtils no tan conegudes.

LA COMBUSTIBLE, que se desprèn de la transforma-ció i assimilació dels aliments ingents, i

LA GENÈTICA, que rebem en el moment del naixementmitjançant la constitució física i mental, amb les seves afini-tats i desadaptacions congènites, i que a diferència de les an-teriors no se pot renovar.

Per part de la Naturalesa estam sotmesos a unes energiesTEL.LURIQUES, provinents de La Terra i de la Natura-

lesa més immediata i representades per l'electromagnetismegeològic i pel dels éssers vius pròxims, i que se manifestendurant el contacte amb la terra, aire, aigua, llum, renous,plantes, animals i amb les relacions interpersonal; i

CÒSMIQUES, provinents de l'espai, com el sol o les in-fluencies llunàries, planetàries, etc.

Tots els tipus d'energies que afecten a l'home estan abso-

(Continúa à pàgina següent)

11 ABRI L DE 1980-PAG. 5

ELSPESCADORSI EL SEUFUTURperTomeu Payeras

Malgrat els problemes actuals de la mar siguin moltgreus, la seva producció es podria augmentar si es tengues-sin en compte una sèrie d'alternatives. Lo difícil no es inves-tigar quines són aquestes solucions sinó el dispondre d'unesinstitucions que siguin capaces de legislar i feries complir.

Per a afavorir al màxim la producció del mar es" podenadoptar les següents mesures:

1) No permetre l'arribada al mar de substàncies con-taminants.

2) Procurar que els emisaris urbans que van al mar,vessin a una fondari de més de 40 metres, així la matèriaorgànica no retorna a la superfici i se transforma en ali-ment per a les algues microscòpiques' del fitoplancton. .

3) Modificar l'actual reglament de pesca. Es necessa-ri un reglament per a les'Il·lès degut a les peculiaritats eco-lògiques de les nostres aigües.

4) Establir vedes per a les especis comercials i enèpoca de cria. Respetar i establir una talla mínima de lescaptures.

5) Control de la pesca d'aficionats: fixar un núme-ro màxim de kilos per embarcació. Prohibició de pescaramb farol ni amb ormeig professionals.

6) Eixemplar i controlar el forats de les xerxesd'arrossegar. No pescar a menys de 50 metres de fons. Ca-lar tan sols els ormeijos que establesqui el reglament. Mo-dificar la pesca de llagosta, per fer.ho amb nanses.

7) Prohibició total de la caça sumbarina, al mancofins que les nostres costes s'hagin recuperat, i després entot cas establir un número màxim de captures.

8) Estudiar l'explotació de la plataforma abisal, es adir a més fons, comercialitzant aquestes especis manco co-negudes*

9) Confeccionar un catàleg d'especis protegides, in-dicant si'la protecció ha d'ésser total, com per a les na-cres, pops trobiguera, coral, etc. o bé una veda temporalcom poden ésser ta llagosta, sirvióla, etc.

10) Estudiar .la possibilitat d'utilització de la albu-fera per cultius de peixos i crustacis, per si el preu del pro-ducte aconsella la seva explotació/Lo ideal seria que aques-ta explotació fos encarregada a la cofradía de pescadors.Aquestes granjes de. peixos servirien a més per a repoblarel mar ja que anualment es Hancerien al mar milions de lar-ves.

11) Creació d'unes zones acotades envoltant totes lesilles d'una extensió mínima de 25 km. quadrats. Serien comuns "viveros" allà on el peix seria molt abundant i s'aniriaescampant a les altres zones d'una forma continuada.

Totes aquestes mesures haurien d'anar acompanya-des de la determinació per part dels futurs organismes auto-nòmics, si es que arribam a tenirJos, d'uns límits jurisdic-cionals de les nostres aigües en matèria de legislació pesque-ra. Perquè de res serviria fer vedes si després les barques dela península venen a pescar aqui, o que ajíà posin vedes permillorar la seva producció i mentre tant venen a pescaraqui.

Els pescadors tenen la paraula, sabem que aquestesmesures semblen antipopulars, perquè la'gent lo que vol espescar el màxim i que no li .posin vedes. Crec que ambaquestes mesures el mar podia tornar a ésser un Hoc en queels pescadors s'hi guanyassin la vida, en que l'aficionat po-gués practicar l'esport de la pesca i inclus un reclam turís-tic, ja que les zones acotades es convertirien en una especide parcs naturals marins a on es podria practicar l'observa-ció de la faune marina.

EL PORCMALLORQUÍperLlorenç Payeras

Més que de porc mallorquí, podríem parlar d'agrupa-ció porcina Balear, degut que a las altres illes, Menorca iEivissa, també n'hi ha de porcs que son molts semblants,i que descriurem plegats.

El seu avantpassat més llunyà que coneixen es elSus mediterráneía, cap d'un tronc de porcs que existei-xen arreu de la Península i Balears, aquest tronc él denomi-nan Tronc Ibèric, i definim dues agrupacions, de races moltssemblants: l'agrupació Ibèrica, que conté els porcs de la Pe-nínsula, que són de dues castes, negres y ròtjos. L'altre agru-pació és la Balear, amb el porc Mallorquí, que és gairebéigual que el menorquí i eivissenc.

El parent més proper d'aquest tronc de porcs es elporc singlà (Sus escrofa Baetícus), que es troba en estatsalvatge pel sud de la Península.

El porc mallorquí és conegut de tots. El -cap el témolt gros, com a massa i tot, des del punt de vista deexplotació de cam, ja que aquest porc està molt propdels salvatges, en quant a constitució. Les orelles són am-plas i caigudes que de vegades fins i tot li tapen els ulls.El coll el tenen ple de rues, i la majoria tenen las caracte-

rístiques mamelles. Són de came més aviat curta. Es cone-guda y de destacar l'abundància de serres que tenen pertot arreu. Són de color negre.

Aquests porcs encara avui en dia, són explotats ambgrups i sempre, com a complement de l'economia familiar,característica dels pagesos mallorquins, el sistema es mixte;de estabulado i pastura.

L'opinió dels experts, diuen que és un porc de carnmolt bona.i específica per la producció de sobrassadas,botifarrons, camaiots..., però no. és. rendable, degut al ci-cle d'engreix que arriba a dos anys, al contraridelsporcs.defora, .que amb la ajuda de pinsos surten cap al mataderodamunt els 170 dies de vida.

La carn del porc mallorquí és ultra-grassa.El porc mallorquí no se.pot soonetre a engreix fins

els dos anys, degut al retardamènt del inici de la funcióhipofisaria i quant s'inicia és de baix rendiment.

Es a dir, que fins que-no està morfològicament for-mat no aprofita bé las partículas hidrocarbonades de l'ali-mentació per a posar carns.

Des del meu punt de vista la selecció del porc ma-llorquí ï altres raças no avançades, a d'anar encaminada cap'a:

* una discrepció de la cara.* augment del terci posterior.* un ràpit creixement.* major pes viu.* déu mames com a mínim en dues files.

PAGESIA

LA PODA

DE

TARONGERS

per

Llorenç Llobera

Avui i amb aquest escrit anam a començar un petitcicle d'articles que fan referència a diverses feines delcamp, sobre tot feines del camp pollencí. Segons l'èpocade l'any tractarem temes que hi diguin una^mica.D'aquesta manera avui encetarem aquesta ^secció ambles feines d'esecallar els tarongers. Amb això l'únic quepretenim és ajudar en lo possible als nostres pagesos, en-cara que sabem que ells en saben deu vegades més quenosaltres.

* * *

En primer lloc, per la podada dels tarongers s'hade tenir en compte el creixement, la força i produccióde la classe que anam a podar.

Es anar errats i és una mala feina, voler llevar to-tes les branques que en tallar4es d'un cop, poden fer per-

dre l'equilibri a l'arbre. Es per això que abans d'esporgar,convendría fer una mica d'esquema de lo que anam acomençar.

La poda s'ha de fer cada any, i d'aquesta maneraens estalviam de exsecallar d'una manera forta, minvantaixí la producció d'uns parells d'anys. Lia poda va enca-minada a aconseguir de l'arbre, una fructificado ben dis-tribuïda. Hem de tenir en compte a l'hora de esporgarel taronger, que la força de l'arbre i la fructificado no seduen massa bé. La poda a d'anar a equilibrar aquestesdues coses.

Els arbres vigorosos no produeixen. Els arbres de-bilitats fan uns bons esplets, i això fa què se debilitin en-cara més, en no poder4es surar així com toca.

L'exsecallada consistirà en:—Llevar les branques o rames mortes i malaltisses.—Llevar a totes aquelles que creixen malament.—Aclarir, a mà o amb les estisores, les rametes.—Tallar les tanyades que surten pel cimal, sempre

que no siguin necessàries per a reemplaçar a una rama.

—Les guies s'han de comservar.—Les rametes interiors s'han d'espuntar, i d'aques-

ta manera ramificaran més aviat.—Si és possible se podarà durant les aturades vege-

tatives, abans de treure els brotets de primavera i estiu,encara que els agris (tarongers, llimoneres, llimes...)se poden podar a qualsevol època, sempre i quan no hihagui por de gelades o de molta calor. En aquest cas l'es-porgada haurà d'ésser més fluixa.

UN SALUT ALS PAGESOSLa creació a Pollença d'un sindicat autènticament

pagès ha estat sense cap dubte un esdeveniment social ilaboral de molta transcendència i repercusió en el panora-ma local. Sabem que aconseguir l'unió de diferents perso-nes o entitats per lluitar per uns interessos comuns és proudifícil, i més ho és quan es tracta de la unió de diferentspersones o entitats per lluitar per uns interessos comuasés prou difícil, i més ho és quan es tracta de la unió delspagesos, degut a la seva individualitat, afavorida sempre perunes circumstàncies socials desfavorables. Aquesta mancad'organització els ha dificultat el poder defensar els seusdrets laborals i comercialitzar els seus productes amb unesmínimes garanties de rentabilitat. Creim que s'ha acabat eltemps de lamentar-se i ha arribat l'hora que el camp pollen-cí reclami l'atenció que es mereix. Una bona política agrà-ria afavorirà no tan sols a les famílies que viven del campsinó també al consumidor i a la nostra nació en general, jaque minvarem la dependència externa amb productes agrí-coles i ramaders. •

Sabem que hi ha hagut dificultats i una incomprensi-ble oposició per part d'alguns polítics locals a la creacióde la Unió de Pagesos, malgrat tot la resposta del pagèspullencí ha estat valenta, decidida i per primera vegada enmolts d'anys ha donat una gran passa endavant.

Ara només falta continuïtat i ganes de fer feina i lacol·laboració, repetim coUaboració, no intromissió de lesentitats locals i l'ajuntament en cas de que ho soljicitin,per ajudar a resoldre els seus problemes. Esperem que elspagesos de Pollença al igual que els de tota Mallorca tenguinla prou capacitat, autonomia i consell tècnic per a transme-tre i demanar als organismes locals les seves aspiracions idecisions damunt els temes de la seva competència,

Saludam per tant en aquests pollencins que encara se-gueixen arrelats a la terra i comparteixen en nosaltres l'es-perança que el lograr un mon millor passa per la proteccióde les classes més necessitades i l'explotació, no degradació,dels nostres recursos.

UNA VISIÓ ENERGÈTICADE L'HOME

( Ve de pàgina an terior

lutàment interrelacionades i se regulen per unes situacions.rítmiques i cícliques que es necessari conèixer (fasses, esta-cions, biorritmes, etc.)..

La salut depèn de l'equilibri entre totes les energies queens influeixen.

No totes les energies a que estam exposats són aprecia--bles pels nostres sentits, però ciències de recenta creació,com la Sicobioenergètica demostren que paral·lelament aunes activitats fisiològiques conegudes i compreses, el nos-tre cos du a terme també unes funcions d'intercanvi cons-tant, d'energia, subtil amb el medi ambient. Mitjançant unsaparells s'han pogut objectivar (reconèixer, medir) aquestesactivitats, arribant a la conclussió de que tenim uns puntsper on captam, acumulam i emitim contínuament energia;són els "vòrtix" (els "chakras" de l'Antic Orient) i que es-tan comunicats per uns "canals energètics" (els "nadis" dela índia). El bon funcionament d'aquesta instal·lació ener-gètica depèn molt directament d'e les característiques delnostre vestit, del contacte amb la Naturalesa i de les rela-cions interpersonals. També a nivell energètic anam acumu-lant uns residus que és precís eliminar. La seva retenció pro-dueix tensions que originen certes malalties. Dins la Natura-lesa l'alliberació de les energies residuals es automàtica, peròen unes circumstàncies artificials mòltes vegades no és possi-ble per lo que se fa necessari recórrer a unes tècniques denormalització.

Quina pot ésser la manera de tenir en compte tots elsfactors descrits i gaudir d'una salut integral? Senzillamentvivint d'acord amb les lleis de la Naturalesa que són les úni-ques lleis que l'home es capaç de resistir i que per res con-tradiuen el tantes vegades mal entès concepte del progés.Això és: a nivell fisiologie, menjant, respirant, vestint natu-

"ral. No rebutjant els naturals estímuls de la terra, l'aire, elsòl, l'aigua, siguin de fred o calor. Cercant la compensacióentre" activitat i descans. No reprimint els moviments espon-tanis inconscients del cos. Aprenent a controlar-se conTéi-xent els propis límits. I a nivell emocional, desenvolupantla personalitat per medi de l'expressió corporal, la dansa,l'art, la música... Trobant-se periòdicament amb un mateixmitjançant la contemplació de la pròpia consciència. Inten-tant restablir les relacions interpersonals que tendriem dinsun grup autònom emmarcat dins la Naturalesa (tribu), oncadascú realitzi aquella funció per la que està més dotat,sentint-se útil, essent qualcú, essent un mateix.

La primera passa pot ésser aprendre a autogestionar lapròpia saluti.

Joan March

SORTEIG DE LA FESTA DEL PUIG

1er. premi: núm. 2.829: una porcella.2on. premi: núm. 2.559: un conill3er. premi: núm. 0099: un pollastre4art premi: núm. 4.925: una "tarta"

Caduca: el 30 d'Abril

11 ABBILDE 1980-PAG. 6

és una promoció cultural de la caixa d'estalvis de pollença "colonya"

III CERTAMENCIENTÍFIC-LH ERARI

BASES:

la. - í'A Certamen constarà de dues modalitats: (. 'na cien-tilica i PaJtra literària.

2a.-- El tema científic tractarà ineUudiblement so Li re"UF FILL IL·LUSTRE DE POLLENÇA O D'ALCUDIA".Essent el literari de tema OBERT.

3a.- Partitipants: Científic (13-15 anys), literari (a par-tir ^tIs 16 anys).

4a.-- Els treballs seran inèdits i originals, escrits en catalào castellà indistintament, i tindran un mínim de tres folis,mecanografiats a doble espai i a una sola cara.

íia. Els treballs s'hauran rie presentar per t r ipl icat . Du-ran lílol i aniran sense signar, acompanyats de sobre tancatdins el qual constaran les riades de l'autor. L'entrena es faràa G R U P TOMIR, carrer Monti-Sion nuïn . 35, fins el dia 30d'abril de 1980.

6a.- S'establiran dos únics premis: GUILLEM CIFHEDE COLONYA, dotat amb 5.000 pts. (treball literari) iTOMI?., dotat amb 5.000 pis. (treball científic).

7a.~ El jurat estarà format per personal competent en latemàtica. El veredicte serà inapel·lable, i es donarà a conèi-xer amb antelació u la entrega de premis.

«a. Kls organitzadors se reserven el dret de publicar orecomanar la publicació dels treballs premiats.

Da. Els treballs no premiats podran ésser retirats al'ailreça donada, en el termini d'un mes després de la coti-

1 ces.-,ió dels premis.iOa.- Els premis seran entregáis amb motiu de les fes-

tes de la C. Mariana, el dia 25 de maig a les dotze, en el Saló(l'Acu-s de Monti-Sion.

lla,- El fet de concursar implica l'aceptació de les pre-sents hases. 1 qualsevol cas no previst serà resolt pels orga-nlt/aJors.

1'ollenc.a, marc; cíe 1980

1er. CONCURS ESCOLARDE PINTURA

La Caixa u'Estalvis de Pollença, "COLONYA", ambmotiu ael 1er. Centenari de la stwa Fundació, organitza unconcurs e&colar de pintura d'acord en 1

BASES

1.— Hi poüran //articipar cots els col.legis d'L.w.o. Jer - . i i e i - ;... Port de Pollença i Alzaia. C. da Centre, prèvia se-lt^:,io. resentarà a concurs tants de treballs com d'uuitatsesuuiúrs consti ( induint pàrvuls).

2.- El tema i la tecnica ha emprar seran lliures, po-cient-se utilitzar, per motius tècnics d'impressió, tant solsels següents colors: vermell, vert, groc, blau i negre.

3.- Per cada treball seleccionat la Caixa d'Estalvis dePollença concedirà una menció honorífica, comprometent-se a la publicació d'un Almanac per l'any 1981 amb ia re-producció dels sis treballs, que a judici del Jurat, obteuguinmillor qualificació.

4.- El Jurat estarà compost per:-Un representant de l'Inspecció Tècnica d'Educa-

ció.—Un Psicòleg.—Un representant de cada centre escolar partici-

pant.—Dos representants de la Caixa d'Estalvis de Po-

llença.5.— El plac de presentació finalitzarà el dia 9 de maig

de 1380.6.— El fallo del Jurat es donarà a conèixer abans dei

dia 31 uè maig de 1980.La Caixa d'Estalvis de Pollença, "Colonya", organit-

zarà una mostra de les pintures presentades.

Pollença, març de 1980

CONFERÈNCIESDE FILOSOFÍA

Dins els actes celebrats amb motiu del 1er. Centenaride la fundació de la Caixa d'Estalvis de Pollença "Colonya"ha tengut lloc, en el saló d'actes de l'Entitat, un cicle decinc conferències sobre filosofia. Organitzat pel Col.legi"Guillem Cifre cíe Colonya" a petició dels alumnes de COU,cara a les proves de Selectivitat, ha estat, impartit pels pro-fessors del Departament de Filosofia, de la Facultat de Filo-sofia i Lletres de Ciutat. Cal dir que tots i cadascun delsconferenciants, sense descuidar l'aspecte pedagògic han do-nat a les xerrades i al diàleg obert a cada final un to asequi-ble per a tuts els assistents.

Així, el titol del cicle ''Para qué sirve la Filosofia'" ..aestat, :iÍ3 que la concretització del que lo que taru i'estu-u.u.-.i - Cavant el llibre com la gent del carrer quan en ..arla,sa tíemanu -¡e que quina cosa és la Filosofia? un ^ariur-ne.pusant-lo peus a terra i situant-lo a dins un mon ben concretir real- - de lo que és el filòsof, situanMo a cada moment aüu,s el context històric que li ha tocat viure i com a c-usaae les solucions o denúncies filosòfiques ha anat canviaul lasücieuat que l'enrevolta. En cap moment, va aparèixer el fi-lòsof com a deslligat de la societat, ans el contrari, com elque està insert a la Història i a través dels seus síntomes hicerca solucions, com per exemple, els filòsofs del XVIII,que fonamentaren la creació de Constitucions democràti-ques (conf. A. Ambrogi).

Pensaments com el de Kant (conf. F. Torres), varenésser presentats amb nous aspectes, com per exemple el dela -..edagogía. O el de Marx, presentat com el de gran pensa-dor, controvertit, per alguns un gran filòsof, per altres de se-gciiü fila i réduit a esquemes (conf. D. Sabiote).

Àristòtil i Plató, vists des de la perspectiva del difícilcaminar de l'home pel saber científic i per la creació de lesciències, des de la Grècia clàssica fins a l'òptica retrobadanel Renaixement, després de la gran nit de l'Edat Mitjana(Cüat. A. Saoner).

Hegel com el gran constructor d'un sistema i l'inicia-ció een definida a la dialèctica hegeliana (Conf. Amengual).

No hi ha dubte que després de aquest cicle, la filoso-fia no va ésser per el nombrós públic assistent, una cosa fà-cil però sí una cosa hermosa. •

RECITAL D'ACORDIONSLA "MUSIKSCHULE FILDERSTADT" orquestra ale-

manya d'acordions, ha donat, a dins els actes de caire cul-tural celebrats amb motiu del centenari de Colonya, uns re-citals d'aquests instruments. La dita orquestra, dirigida perEn Peter Paul Sohn, gran músic ben conegut de tots els po-llencins, està composta per vinti sis professors de l'escolade música de Filderstadt, poble de la regió de Suavia, situata uns 80 kms. de Stuttgart. Amb gran domini de l'instru-ment, que dit de passada és bastant desconegut per aques-tes terres, varen interpretar un llarg repertori tant de pecesclàssiques com altres de caire popular i folklòric. A tots elsconcerts hi va assistir un nombrós públic que va aplaudiramb ganes. ;

(Degut a la premura del temps, ampliarem la crònica del'acte a un proper número).

Ferreter ia

D A M I Á N¿r^...

ESTUFAS - PINTURAS Y BARNICES - MAQUINARIAAGRICOLA Y PARA CONSTRUCCIÓN - HERRAMIENTAS

RODAMIENTOS - VARIOS

C/. Titto Cittadini, 5 - Teléfono 530564POLLENSA (Mallorca)

^Sleio'«yeitar) oueita.;

CA'N CABRERMIEMBRO FUNDADOR DE LA ASOCIACIÓN

ESPAÑOLA DE GEMOLOGIAAGENCIAS OFICIALES

OMEGA - TISSOT PERLAS MAJORICAPORCELANAS LLADRO

Temple, 13 Paseo Saraleguí, 80Telf. 530241 Telf. 531309POLLENSA PUERTO POLLENSA

eléctrica

tertirriEC. Monjas, 20 - Teléfono 531690

PUERTO POLLENSA

ALQUILER TELEVISORES'Bartolomé Taster OnacttMi

SALVADORLACATSPOLICROMATSDAURATS

»

¡lip Newman, 5 - Telefon 530768 - POLLENÇA

11 ABRIL DE 1980 - PAG. 7

EN GOYA A POLLENÇA Ceràmiques de Bel BordoyNo tan sols tenim a Pollença bons artistes, sino tam-

bé bones Galeries, que contínuament ens ofereixen bonesexposicions.

No importa parlar d'un artista tan gran com es EnGoya. D'ell tot està dit, s'entén tot el que ja pugui dir sensedir res. Encara que si puc alabar la feina realitzada per lesGaleries Bennàssar per oferir-nos aquesta gran mostra comés la sèrie completa anomenada "Los Desastres de la Gue-rra" composta per vuitanta aiguaforts fets per la Calcogra-fia Nacional dependent de la Reial Acadèmia de San Fer-nando, i és la sèrie més completa de l'artista aragonès Fran-cisco Goya, el qual treballa les planxes per l'any 1810-1820 i se feu la primera tirada a 1863, essent l'any 1937quan se tirà la setena i darrera edició, quedant les planxestotalment esgotades. Aquesta exposició és molt importantpels aficionats a les arts plàstiques, ja que dificilment po-dran tornar a veure aquesta sèrie completa sense despla-çar-se al Museu del Prado de Madrid, per tant, Gràcies a lesGaleries Bennàssar per aquesta Mostra.

Toni Marquet

Antonio Pineda

» :

La imagen que Antonio Pineda consigue —en los óleos—haciendo abstracción de la realidad que, si bien la hace per-severar en su obra, alcanza una expresión que tiende a lasíntesis de los temas' que cuenta apoyándose en una divisióndel color que¿ contrastando ofrece límites y pemíte la adi-vinación de cuerpos subjetivos y plásticos.

Demuestra gran capacidad de técnica, paisajes y elemen-tos sueltos. En los óleos Antonio Pineda enseña su facetade colorista, algunos de ellos ejecutados con dominio dela más honda plasticidad,. Nunca insiste en los detalles ano-dinos y siempre, el artista, asoma en todas las obras/ •': ;• * V

Su primera muestra en Mallorca ha sido inaugurada en lagalería DART (Pollença). .

^II^OprtQIES-^llg;D^MP|| QI S;

GALERIA D'ART.— Exposició del pintor català PINE-DA.

GALERIES NORAI.— Exposició de Ceràmiques de l'ar-tista pollencina BEL BORDOY, fins a final de més. A con-tinuació exposició de MARIANO VILLALTA.

GALERIES BENNÀSSAR.— Exposició de la sèrie com--pleta-"Los desastres de la Guerra" de Goya. A partir del 3de Maig olis i dibuixos de N'ANDREU MARTRE.

Sala d'Exposició GUILLEM CIFRE DE COLONYA.-Exposició d'olis, dibuixos i acuarel.las del pintor Pau Peri-cas.

El prop-passat dia 3 acabà l'exposició del pintor pollencíTomeu Villalonga a lá cèntrica sala Guillem Cifre de Colo-nya.

En el Centre d'Expositors d'Inca del 22 de març i el 7d'abril passat, oferiren una interessant exposició antològi-ca del pintor LACOMBAj bon amic de Pollença, una bonamostra pels interessats en les Arts Plàstiques.

El jove artista local SEBASTIÀ LLOMPART prepara una:exposició d'esculptures a la Galeria "Art i Mans" de CiutatDes del dia primer d'aquest mes se pot veure una mostra dedibuixos dels alumnes de L'Escola D'Arts Plàstiques delClub Pollença. : ; • • ' ' , ,'

Una obra d'art, tota obra d'un, neix semprerì'una al-tra obra d'art. André Malraux va deixar dit, descobert iescrit.

Aquesta realitat de la creació artística, a tot arrou doles èpoques de la terra, és el signe indicatiu de tota obraestètica o plàstica: que, en l'obra d'art, se facin evidentsi públics l'origen i la continuïtat en l'aspiració intrinsecaa l'expressió, expressió que l'ésser humà té de les primerosmatinades de la terra ¡mcà. L'expressió, el llenguatge, esl'Home.

No és el llenguatge, l'expressió, el qui habita enl'Home; és l'Home el qui viu, existeix i habita en el llenguat-ge.

A Pollença, una terra on l'art hi és tan amarat d'arreli de pa de terra com ho pugui ser una olivera, un xiprer doun Calvari, com u bo de la fava de gavella, que diu En .loanMartorell, l'espòs de fresc de la jovenzana ceramista NaBel Bordoy, filla del ceramista Rafel Bordoy, ulciuüone,vaig pensar en totes aqueixas realitats profundes i tàcit ur -nament terrals, que són el llenguatge, l'expressió humana,fets visibles i significatius, significants, precisament per mi t -jà de l'argila, de l'aigua, del foc i dels colors del Color, delsàcis congriats pel materials de la Matèria...

Vaig pensar-hi, vaig haver-hi de pensar, montres mira-va, mentres repassava amb els capolls dels dits, les diferentspeces ceràmiques de Na Bel Bordoy. Eren, són, les terrissescreades per un artista, una pollencina, que, com aquell quidiu, tot just ara comença la vida, l'alegrin i la xalesta lliber-tat de la vida honesta i entusiasta de la creació.

La primera qualitat que hi vaig anur destriant ambels ulls de la mirada, també amb els ulls tàctils do hi mà, lapell dels ulls tàctils, verificadors per mitjà del tacto deinora-tiu..., va ser la sobrietat, l'austeritat de finor amb elegància,quasi zurbaranenca, o dels nostres Castaido, Artigues, quoIcs terrisses de Na Bel tenien, tenon, sobretot, sobretot, enels colors honests, callats però amb intencionalitat nascudai sortida del caràcter propi de la seva vida personal. He dit(callats), en el sentit tan vitenc, que té allò que Jo tot so-vint dic: El callar no calla mai. Aquests cinc mots sobre laSignificació i l'Expressió, que tot sovint, te el (callo.t) comen el cas concret dp la jovenalla artista de l'argila i el focNa Bel Bordoy, són cinc paraules (el callar no calla mai)que, poc més poc manco, voten donar entenent allò tanbell, que deixà escrit Bergamin:

Si los silencios no hablaran,No podríamos saber

: lo que callan las palabras.Realment és així. Així ho vaig veure a Pollença, a la

casa, al taller, de la ceramista Bel, en les uncolles adosiarafetes expressionistes per una grapada, un cop de caràctervitenc, que els fa trencar i-tombar la fornia del coll, sobre clcolor callat, honest, elegant, del silenci cromàtic...

A Ca Na Bel Bordoy-, el silenci vibrant del Color on laterra i en el foc m'ensenyà, de. bell nou, allò quo ensenyeuuns pensaments de Schiller:, . .* , •- - . •Qualsevol altre'-'.méstre se reconeix per lo que d iu ,pêro el mostre'de-l'estil 'rriès. revelat per lo que sap callar.

• : ; BLAI BONET

INTENSA ACTIVITAT MUSICALNombroses i variades són los activitats musicals que

durant el més passat han tengut lloc a la nostra vila.Entre aquestes cal destacar l'extraordinari concert

que es va celebrar el passat 15 de març c n el Convent deSant Domingo, a càrreg del pianista mallorquí Joan Moll.

El conegut músic ens va oferir una ampla mostra demúsica dels compositors contemporanis mallorquins mésimportants. El programa fou el següent:

A la primera part va interpretar l"'Allogro de con-cert" d'Antoni Torrandell (181G-19G3); "Météores" deJaume Mas Porcel; "Ritual de Pagesia" de Baltasar Samper;"Tres peces per a piano" de Joan Maria Thomas. La segonapart va estar dedicada al músic pollençí Miquel Capitemeli(1861-1935). Així va interpretar tres obres del nostre grancompositor; aquestes són: "Nocturn", "Dues peces, opus•17" i "Tema i Variacions, opus 8".

El concert va ésser organitzat per la Secció de Cultu-ra del Club Pollença i patrocinat por la Caixa d'Estalvisde Pollença "Colonya".

D'altra banda també hem de destacar el concert coniique va tenir lloc el passat diumenge dia 30 de març a l'es-glésia de Monti-sion, a càrrec dels "Petits Chanteurs deSaint François de Versailles", sota la direcció d'YvesAttenont. Per altra part la setmana passada, concretamentel dimecres, dia 2, l'Orquestra d'Acordions "MuikschulesFildestart" ens va oferir un interessant concert a benefici

-4el Puig. ......Per acabar hem d'assenyalar que cl proper dissabte

dia 26, la Coral Universitària de Ciutat actuarà a l'esglésiadel Convent de Sant Domingo.

GALERIA 'D'ARTExposición del pintor català

ANTONIO PINEDACalle del Mar (Esquina Padre Vives) - Tel. 53 14 69

POLLENSÄ

BEL BORDOYCeràmica

.Inauguració: 22 - Març - 80

if/ &»-mïV'v,- *a

** »*\t,fcr.tS!

gitf y.'V.fuiV "<•>..< •

QftLERIES NORnI:TOLLEN^;i¿sÍ'.^-:-i;'-V^MALLORCA;Tel,-531 €79',

bennoeeorgalonee

LOS DESASTRESDE LA GUERRA

SOAGUAKUKHTES OIUCJNALKSDE

GOYAI limiti" w'"" <H« 20 <!<> unir/,» <!<• I9HOl i . , , . , . . , l , - v i i n 1 . 1 , . : iIJmmi.uo: K I M : .

• CI, Sant Jordi, IflPOLLENSATel. 53 19 67

^f°m,oB»tnna.rl

VwHjo>/V':

:,-• -, SALA D'EXPOSICIONS. ; ;-.v

GUILLEM CIFRE DE "COLONYA"

Äquarel. les; Olis, Dibuixos

^^ÍBEÍsM

D«I5«117.d'Abrfld« I960 • PLAÇA MAJOR, 7 'POLLENÇA.'•^'*:*ïf-:^:-:f£?,-: ,.••-••>.•.'' •.>,,*#••>'.ï··'iUí'.·-::'•:•••:' :-.-,

Il ABRIL DE 1980-PAG. 8

Entrevista a Guillem Payeras (Guillem de la Bomba)

ENTRE GLOSADOR I POETAEn Guillem Payeras

(Guillem de la bomba) nas-qué l'any 1920, Pollencf.La seva feina quasi sempreha estat el navegar, ja quedes dels 16 anys la seva vi-da s'ha desenvolupada enel mateix ambient, la pescai el transport de passat-gers en la barca que va aFormentor. . Abans haviaestat frnt feina a la fàbri-ca de teixits de Pollença,d'estores, catifes, etc. Ellés, el qui podríem dir, un"poeta anònim" o sigui,que ha anat fent poesia,però sense cap pretenciód'ésser poeta encara quel'hi hem de considerar.

—Vos diuen en Gui-llem de la Bomba, comaixí aquest mal nom?

En el carrer de les Bar-ques, un temps hi havia unpou que es deia el pou deles eres. D. Joan Vives, quealeshores era el batle, elva fer tapar i posar unabomba d'aigua. El pou es-tava davant la nostra ca-sa, i posaren la bomba fe-rrada a la nostra paret,d'aquí em ve el mal nom.

—Féreu Una poesía adon Guillem Cifre de Co-lony a, em podeu contarque vos va inspirar a fer-lo?

Si, per allà l'any 57, larevista Cort, dedicava unapàgina a Pollença, aquestapàgina estava quasi totaocupada per poemes d'EnCosta i Llobera; i de donGuillem, només una fotodel seu bust i una petitaressenya de quatre retxes.Jo vaig trobar que es me-reixia niés i l'hi vaig fer laglosa.

—Tinc entès que aques-ta no és l'única que heuescrit, més o manco, quan-tes en teniu d'escrites?

- Moltes. Ja a l'any 48coincidint que es feia elcentenari de la trobada dela Mare de Deu del Puig,vaig començar per enviaruna carta a la meva germa-na Antònia, i vaig fer unaplagueta de gloses de dit

. centenari. N "escrites d'al-tres dedicades a al·lotes i aamics de feina.

—Ara m'agradaria publi-car alguns dels seus poe-mes. Per exemple el queféreu a En Guillem Cifre.

DINS EL PATI DECOLONYADins aquest pati

on heu viscutple de tristessajo he romangut,mon cor voldriatan noble mestrehaver coneguti de vos, escolahaver rebut.Té fonamentsde roca vivai per això s'aguantacom una reinaColonya unida

En aquesta altra la vaigfer a l'any 44 a Calvià,com a contestació a unaplagueta que va llegir lamadona de la possessió deSon Sastre, damunt el des-embarc del capità Bayo aPorto Cristo (Manacor), esdiu així: "TRIST 36":Amb aquests quants anys

de guerraquasi tothom té per contara un l'hi mataren son parei al l'altre un fill o bé un

germà.A Calvià, en el cementiri,un cunyat hi tene enterratper les bales del feixismeell va ésser assassinat.Eren tres persones juntesque foren assassinadesi a Calvià, en el cementirijuntes estan sepultades. Dia 30 de setembrede l'any 1936a la carretera d'Illetesallà l'hi pegaren set tirsno vos cregueu germans

meusque a ell l'hagi jo oblidatque ferides com aquestesno es clouen tan aviat.Molt m'agradaria saberqui va ésser el mal

entrenyatque a la carretera d'Illetes

va assassinar al meu cunyatJosep Pont era el nomdel qui fou assassinat.

Un vespre, en el ball dela terrassa Floresta, ditaterrassa era a Ca'n Cantódavora el pont de SantJordi. Un parell d'al·lotesem demanaren que les hitragués aquesta altra:

QUALCÚ QUI FRISA

Sempre hi ha qualcú quifrisa

i no van a cercar portellssaben saltar la bardissaper anar a collir ramells,Collint roses la qui frisasol rebre qualque punxadala qui salti la bardissaalerta a quedar enguinxada.

—Per acabar, voleu afe-gir qualque cosa. més?

—Si, demanaria quemolta de genj llegís poesia,ja que sol esser una cosad'un sentiment profund.Jo dins la meva feina, queés de transportar passagersamb barca, principalmentara a les festes de Pasqua,tenim molts de grups d'es-tudiants i quan sent queadmiren la platja de For-mentor i el paisatge, apro-fit per diHos que lleges-quin el Pf de la Posada, jaque el poden trobar dins elllibre que'es titola "Losmil mejores poemas dela lengua castellana", aquíhi ha la traducció .del ci-tat poema.

Moltes gràcies i que enpogueu fer moltes més degloses i poemes.

PEP BORDOY

A N U N C I S MICROSCOPIOS'

Compres,vendes, lloguers, intercanvis... (a 75pts. L'anunci).Compr motor fora borda: de 1 ó 3 HP', Informes. Telèfon530391.

Venc Seat 124, PM 149861. Informes: Jonqúet, 7. Telè-fon 530210.

UNA GRAN ALTERNATIVA...Tres directors de laboratoris oceanogràfics, de Ba-

lears, La Corunya, i Canàries visitaren fa pocs dies l'Albu-fereta d'Alcúdia per estudiar las possibilitats que oferia enquant a cultiu de peixos i crustacis. Enterats d'aquesta vi-sita "EL GALL" es posà ràpidament en contacte amb elsesmentats personatges, localitzant.los i tenint un canvi d'im-pressions moments abans de realitz'ar la seva visita.

Aquest estudi forma part dim programa'de visites ales zones humides de Mallorca per a determinaries possibi-litats que tenen per a cultivar espècies. Seguiren expli-cant que no hi ha res decidit sobre aquest tema, però queen cas- que pogués complir aquesta finalitat les espècies mésapropiades serien el llop, les orades i anguiles.

En demanar-lis les repercusions que sobre els pesca-dors podia tenir aquesta indústria respongueren que no in-fluiria en alterar la seva economia, ja que aquestes espèciescultivades son espècies de gran qualitat i que el seu preu noseria competitiu amb la gran majoria del peix de mar. Tam-bé afegiren que cada any es produirien milions de larves queserien llançades al mar i .servirien per a beneficiar als pesca-dors. L'importació de peix a les Illes està aprop del 50o/odel consumit, el cultivat seria un producte que es podiatreure al mercat en èpoques de poca, pesca. Al suggerir-lisla possibilitat de que aquestes instal·lacions fossin encarrega-.des a les cofradies de pescadors, contestaren*que això ja es-capava de les seves decisions i que era una decisió políti-ca, però que de totes maneres es necessitaria un personalque tengués per mà el tractar en peixos.

Actualment l'Albufereta es troba en .un trilema, en-tre deixar-la com està, urbanitzar-la o cultivar peixos. En-tre la primera i la darrera ens informaren que no hi hauriadiferències substancials en quant a la conservació de l'eco-ssistema, ja que es conservaria la zona humida, es podienaprofitar els canals existents i mantenir un espai verjo perals aucells.

Creim que l'alternativa es lo suficientment interes-sant perquè s'estudií a fons aquesta qüestió. ,

El Gall

A les Monografies quepublica l'O.C.B. se n'hi hasumat una altra, la número10, un assaig d'En Barto-meu Colom que intentaaclarir amb exemples pràc-tics lo que és Autonomia.

Nos atrevim a dir que ésllibre que dóna llum aaquest tema tan passejatavui en dia, i per això ma-teix cieim que seria con-venient que es llegís, i .

Venc Citroen 2 CV. matrícula PM 9011 G, (60.000 KM.)informes: Pere Ll.obera (Ca'n Morou), C/. Costa i Llobera,40. Pollença.

Compr quadro* de pintors morts (Roch Minué, Dionfs, Ti-to Cittadini...). Informes: télf. 530355.

Es cerca alJota rossa (no del "frasco"), ulls clars, que fagijoc amb un cotxe blau marí. Les interessades, es poden in-formar de vuita ocho al telèfon 012012.

ENCARA NO ESTASUBSCRIT A "EL GALL"?

Informes Guillem Company. Telf. 53.16.74.Els capvespres

LA PROBLEMÀTICADEL MERCAT

Enquesta

'/.

1.— Sou partidari deque es faci un referèn-dum? Per què?

2.— Quin dia vos esti-maríeu que hi haguésmercat? Per què?

MARIA CERDA PLO-MER. Mestressa de casa.

—Sí. Perquè pens queés un problema de tot elpoble.

—Dissabte. Perquè nose vol fer feina l la gentdispondría de temps peranar a plaça i tant com-pradors com venedorstendrien el diumenge lliu-re.

TERESA VILANOVASUAU

CARNISSERIA1.— No, tan sols han

de resoldre aquest pro-blema les persones afec-tades.

2.— El dissabte. Crecque tot-hom te dret, pa-gesos, mestreses de casa icomerciant a tenir, el diu-menge de descans.

JOANA CIFRESOLIVELLASPAPERERIA

1.— Si. Perquè si hodecideixen els pagesos nos'arreglarà res i crec queel mercat no canviarà dedia. .

2.— Dissabte. Per queconsideram que la majo-ria d'obrers no fan feina,disposarien de temps peranar a comprar i així ne-gocis i placers dispondrándel diumenge lliure.

PERE CAPOPRESIDENT UNIÓ DE

PAGESOS1.— No. Perquè son

els pagesos els que han de" decidir.

2.— Com a tradició se-ria millor conservar .ho,però s'ha de tenir encompte l'opinió dels pa-gesos que volen tenir undiumenge per descansar.

DESPERO

Fa una temporada queoferirem a l'Ajuntamentun "solar" del "patrimo-ni territorial" d'aquestperiòdic'(0,8 m2. aproxi-madament) a- un preumolt raonable. Però & lovist els representants delnostre Municipi no verenen la proposta cap posi-bilitat de "negoci" per loque la refusaren, i.ara elsserenos s'han d'esquinçarles soles pesturant casaper casa un'feix de "bole-tines informativos muni-cipales". No ens agradagens fer contes, pero par-mi a un parell de repre-sentants de la CorporacióMunicipal encara els hiagrada menys. O a lo mi-llor és que no en saben.

Un metge del nostrepoble que francamentqueda la mar de mudatamb uns calçons verts iun gersè carabassa, se vaoposar, ja fa estona, a lacreació de la Unió de Pa-gesos a Pollença, i ara,una vegada formada, haestat el primer que s'hiha apuntat. I és queun metge que vol éssermodern no només ha deobservar als pacientsquan acudeixen a la con-sulta, sinó-que també had 'estar amb -ells quanxerren d'organitzar la se-va feina per avisar-los deles malalties que podenaplagar si pensen massa.

* * #

Si hi hagués qualcúC5ue li fallas la memòriaamb facilitat, que per lovist n'hi ha, es pot diri-gir a la nostra redacció,a on li podríem dedicaruna sesió auditiva espe-cial.

Es tracta de les que se-ran . famoses cintes del'"watergate" de Pollença:pretengut Port Esportiu,gravades a la "Cumbre"de la no manco famosataula rodona.

Dites cintes estanguardades per set cans debou, degut a les sustan-ciosos ofertes que noshan fet.

* * *

Recuperació de LABASE: Després d'un es-tudi de les cintes perels nostres experts haninformat el següent: Ti-nent Coronel de La Base:"La recuperación de LaBase es juridicamente in-viable...". Sr. Bauza del'Associació de Veï-nats: "La recuperació deLa Base es un asunto de25 ó 30 anys". Tambées digué que era casiimposible. El públic s'enva riure quan alguna en-titat afirma que això eramolt realitzable a* curtplac. I ara per Pollençacirculen aires nous, queaixò es ^posible, que elbatle i altres estan fentgestions, i que segonsles nostres fonts general-ment mal , informades(naturalment) fins i toten Mèlia i en Suàrezhan pres cartes en elassumpte. Com canvienles coses!