MAUTHAUSENMauthausen va ser un dels camps de concentració més dur de tota alemanya,probablement el que va acollir més deportats dels països catalans.Probablement fou el primer camp de concentració dels nazis que funcionà com a camp d'extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.

Aquest camp va ser “popular” per la quantitat de morts que va ocasionar, tanmateix s'estima que més de 118.000 persones van ser exterminades en aquest camp.Molts dels que estaven condemnats ací morien afusellats, apedregats o qualsevol altra barbaritat que et pugues imaginar, però la immensa majoria moria a causa de l’esforç al treball i la falta d’aliment.Els deportats treballaven més de dotze hores diàriesS’alçaven a les 4 del mati per al recompte.I normalment descansaven nomes mitja hora en tot el dia. En conjunt, treballaven unes seixanta hores a la pedrera i al voltant de setanta als altres Kommandos.A Mauthausen, només els qui tenien oficis manuals o administratius posseïen opcions de sobreviure, ja que se'ls enviava a les fàbriques o a les oficines on podien protegir de la fred i gaudien d'unes condicions de treball millors.

GUSENEl camp de concentració de Gusen, va ser construït pels mateixos presoners del camp de Mauthausen i altres entre el 1939 i el 1940.

En total, 37.000 persones va ser deportades a Gusen que tenia els seus propis forns crematoris, independents dels de Mauthausen ( a Gusen es va usar molt aquesta manera d’acabar amb els cossos, perquè segons ells, era una manera neta i rapida d’eliminar els cossos.).La crueltat arribava fins a un punt que els propis presoners, feien les foses per als morts, i fins i tot, aplegaren a ser ells els que els soterraven.

Al 1944, Gusen va tindre molt de poder i va expandir-se.Es va crear Gusen II i Gusen III.Però el 5 de Maig de 1945 els tres camps varen ser envaïts i tots els presoners van ser lliures.

ENTREVISTA AL MEU IAIO.

-Iaio, podries explicar-me com vas viure l’època franquista?

-Si, doncs, la veritat es que jo vaig viure molt be, ja que mon pare estava a favor de Franco, jo no, però mon pare si, i en aquella època no podia fer res mes que callar o hem soltaria una aguantà, be, a nosaltres no ens faltava molt però en canvi, jo veía a molts amics meus que passaven gana, els vaig vore fins i tot arribar a caçar una rata o un gat a pedrades, ai el que fa la fam anna…També vaig vore molts guàrdies civils, d’aquella època, passar per Catarroja, perquè jo en aquella època vivia en Catarroja.Bé passaven moltíssimes vegades al dia i al que veien en pinta estranya li arreaven un “sopapo”.No era agradable de vore però que podia fer jo? Res.

-Tens alguna anècdota graciosa?

-Buff.. n’en tinc un fum, d’anècdotes, però hi ha una que hem va marcar molt, jo estava a classe, i clar jo amb els meus amics parlava valencià, pero a classe això era pecat, doncs un dia li vaig dir una paraula al meu professor ( en aquella època era un monjo ) en valencià, doncs… m’arreà tal bofetà que se me va marcar la ma a la cara… No m’havien pegat així des de fa moltísim de temps, mon pare al arribar a casa i vorem la galta roja hem va preguntar que que havia fet, i li ho vaig contar, a que no saps que hem va fer? Hem va pegar una altra bofetà… Aquell dia, no se m’oblidarà mai…

-Moltes gràcies iaio.

-De res.