NAPSBulbs de tardor

MIQUEL PUIGPEY

Responsable de les Finques de Vilanova del Vallès

NO

VEM

BRE

2019

32

Quants anys fa que es dedica a fer de pagès?

Un pagès ho és tota la vida. I l’exemple més clar el tinc amb el meu pare que, amb 98 anys, encara m’acompanyava als camps cada dia. No és un ofici tranquil, perquè estic als horts des que es fa de dia fins que es fa fosc, i quan soc a casa encara hi penso. Però no ho canviaria per res.

Quan en tenia 14, vaig començar a treballar en una fàbrica tèxtil i no m’agradava. Per això, després del servei militar, vaig tornar al negoci familiar. A casa cultivàvem cebes tendres, mongetes i enciams i ho veníem a Barcelona. Ara ja fa 11 anys que soc el responsable de la Finca de Vilanova del Vallès d’Ametller Origen.

Què fa que el producte que collim ara sigui tan bo? És el clima del lloc on som? Ens podries explicar les tècniques de conreu i de recol·lecció?

Som a Vilanova del Vallès, un poble que ha crescut molt els darrers anys. Quan jo era petit, d’aquí en sortien cada dia camions i camions d’enciams. Aquesta ha estat sempre una bona terra.

La climatologia que hi tenim ens permet mantenir cultius d’enciams i bledes fins al novembre. Les nits no són gaire caloroses i al matí, en canvi, fa calor, i parlem de cultius que necessiten molt de sol per créixer.

Ara també és una bona època per a les mongetes tendres. A la primavera el sol és massa fort i és molt difícil mantenir la flor. En canvi, a finals d’estiu comença a fer fred a les nits i això fa que avui puguem collir unes mongetes molt maques, tendres i llargues.

Aquest és un cultiu que necessita molt d’amor. De petit recordo que eren la mare i les veïnes les que collien per temporades. Se’n parla poc del paper de la dona al camp, però aquí a Vilanova eren elles les que s’encarregaven d’aquestes feines, per exemple.

En aquests camps, quins altres productes s’hi conreen? I en quin moment de l’any?

Al gener cultivem faves. A finals de març comencem el cultiu de bledes, enciams de roure verd, enciams de roure vermell, enciams llargs, cabdells i enciam meravella, i el mantenim fins a la tardor.

A finals de la primavera fem una plantada de carbassons i tomàquets, i cap a la tardor plantem bròquils, coliflors, mongetes i carbasses.

Són moltes les persones que fan possible que el producte arribi a les nostres taules? Quantes en calen per fer-ho possible?

Al producte se li dona la mateixa dedicació o més que quan vaig començar. Parlem de verdures que necessiten molta cura i neteja. L’aigua i el sol són essencials perquè unes bledes o una mongetes tinguin tant de gust com les nostres.

Amb tot, els processos al camp han canviat molt. Abans les tasques es repartien entre tots els membres d’una mateixa família, ara tenim 26 hectàrees gestionades per prop de 35 persones.

Tots els cultius van rotant, perquè la terra necessita descansar; per tant, hi ha moments de plantar, moments de collir i moments de cuidar i netejar la terra. I cadascuna de les persones que s’hi dedica té una tasca molt concreta.

Tot està pensat perquè el producte arribi a la botiga al més aviat possible, perquè mantingui el sabor. Aquestes mongetes que estem collint avui seran a les botigues demà mateix. Comencem molt d’hora la collida i la tria, i al migdia ja arriben els camions per recollir-la.

Nascut a Vilanova del Vallès, va començar a treballar als camps de la seva família amb només 18 anys. Ha estat pagès els darrers 48 anys i des del 2007 és el responsable de les finques d’Ametller Origen al Vallès Oriental. Gestiona prop de 26 hectàrees dedicades al cultiu de faves, cebes dolces, enciams,

cols, coliflors, carbassons, carbasses, bledes i mongetes tendres.

Miquel PuigpeyResponsable de les Finques de Vilanova del Vallès

Entr

evist

a

“Tot està pensat perquè el producte arribi a la botiga el més aviat possible, perquè mantingui el sabor. “

“Aquest és un cultiu que necessita molt d’amor.”

54

Què se sent quan les persones que consumeixen el producte en parlen tan bé?

Em sento orgullós del que estem fent. De fet, jo soc dels que va a les botigues a veure el producte. I quan la gent en parla bé, m’agrada molt, perquè darrere hi ha molt d’esforç i molta estima.

Penso que tots aquests anys de professió han valgut la pena i em sento molt orgullós del que estem aconseguint a Ametller Origen.

I ja sabem que aquestes verdures que ara conreen són, sovint, les que més costa que es mengin els nens i les nenes que dinen amb nosaltres a les escoles. Per què els aconsella menjar-ne?

Tots els que tenim canalla sabem com costa això. Potser si tots els nens i nenes tinguessin l’oportunitat de veure com creixen les verdures i d’on venen, les mirarien amb uns altres ulls. No és el mateix conèixer el producte, saber-ne l’origen, que veure’l directament al plat.

També trobo a faltar les receptes de tota la vida. Ara anem amb presses i, quan cuinem verdures per als petits, és sempre verdura bullida amb patates i prou. Recordo la meva àvia i la meva mare com feien trinxats amb mongetes, amb coliflor... Llavors els plats eren més elaborats.

Per últim, explica’ns algun secret o anècdota al camp.

El meu fill té 19 anys i, tot i que ara està estudiant a la universitat, ha treballat amb mi dos estius i li agrada el camp. Sempre li dic que el més important de ser pagès és saber que mai ho saps tot, que has d’observar els altres pagesos i aprendre’n. Jo tinc 60 anys i encara aprenc coses cada dia.

També has de ser conscient que no tot depèn sempre de tu i resignar-t’hi. La climatologia és molt important. El pitjor moment que he viscut va ser per culpa d’una pedregada. Teníem un camp amb més de 60.000 enciams a punt per collir i, en una tarda, tots es van fer malbé. És el preu que paguem “els artesans” que guardem els nostres productes a l’aire lliure.

“el més important de ser pagès és saber que mai ho saps tot”

El Gran Recapte busca voluntaris i voluntàries!

La teva escola vol participar en alguna de les botigues d’Ametller Origen? Digues-nos-ho!

info@fundacioametller.org

6 7

Propietats nutricionalsEl nap és una font de vitamina C, nutrient amb infinitat de funcions: ens ajuda a disminuir el cansament i la fatiga, millora l’absorció del ferro i ajuda en el funcionament del sistema immunitari, cosa que fa que sigui útil per combatre més ràpidament els refredats. Gràcies als seus components, el nap té propietats antioxidants i antiinflamatòries beneficioses per a l’organisme.(1)

És aconsellable que les persones amb problemes de tiroides en facin un ús controlat, ja que conté substàncies que poden ser nocives i que impedeixen l’assimilació del iode.

GastronomiaEs pot consumir cru; és un complement ideal per a les amanides. Una manera diferent i boníssima de menjar-se’l és fent un carpaccio de nap amb salsa de soja i un toc de llimona.

També es pot utilitzar en guisats, amb patates, caldo de pollastre i les verdures que més ens agradin. Un altre exemple de recepta per utilitzar aquesta verdura és fer-ne puré amb patates i formatge —un plat ben cremós— o també es pot fer servir com a guarnició de rostits amb una vinagreta.

Tria i conservació Els naps han de tenir un color blanc o tons grocs suaus; si presenten tons marrons, millor que no els trieu.

També hi ha el nap de muntanya, que té la pell d’un to negre.

Es recomana conservar-los refrigerats, ja que poden aguantar fins a 4 setmanes frescos i amb bones qualitats organolèptiques. Perquè es conservin millor, no s’han de rentar fins al moment en què els hàgim de consumir.

NAPEls naps són bulbs que antigament eren molt presents en la dieta, però actualment han perdut pes en la nostra alimentació. N’hi ha diferents varietats i això fa que se’n puguin trobar tot l’any. Al nostre país, els que es consumeixen més són els de climes freds o

temperats i, per tant, la temporada és entre la tardor i principis d’hivern.

1. 1. Swastika Paul, Chang-An Geng (2019). Phytochemical and Health-Beneficial Progress of Turnip (Brassica rapa), 84(1), 19-30.

artic

le

El gener del curs 2017-2018 l’escola Marillac (Fundació Escola Vicenciana) va veure clar que podíem posar en marxa el projecte que ara us expliquem. És un projecte que encaixa amb el seu projecte educatiu i que era tot un repte. Quin? Vam canviar certes dinàmiques dins el menjador —vam treure les safates i hi vam posar plats, raseres i cullerots, safates i soperes...— i vam aconseguir que els infants fossin al menjador el que moltes famílies treballen a casa: autònoms i autònomes. Era un plantejament que encaixava molt bé amb el del centre i amb la nostra idea de franja horària del migdia.

Es van comprar els estris i es va pensar com organitzar els torns de menjador. I des del primer moment es van tenir en compte els nens i les nenes, que van refermar el seu protagonisme en aquest espai de temps. Per això el plantejament era fer-ho de manera esglaonada.

L’alumnat més petit de l’escola va ser el primer; així, educació infantil, 1r i 2n es van fer seus els espais i la nova

D’esquerra a dreta: Laura Soria, membre de l’equip directiu i responsable del servei de menjador i Roser Fernández, coordinadora de zona d’Ametller Origen Escolespr

ojec

te m

enja

dor PROJECTE MENJADOR

ESCOLA MARILLAC

organització del menjador durant un període de dues setmanes, des del 2 de maig, amb moltes ganes i il·lusió.

Estava previst que 3r, 4t i 5è fossin els següents el 14 de maig, però els menuts ho van fer tan bé que es va avançar aquesta data. I 6è i l’ESO, que ho havien de fer el 28 de maig, van anar a continuació, fins al punt que a mitjan maig tot estava en marxa i vam poder acabar el curs 2017-2018 amb aquest nou projecte a ple rendiment.

Els nens i les nenes, l’escola Marillac, els equips de monitors i de l’office van fer una gran feina. Estem convençuts que les assemblees amb els diferents cursos per explicar-los el projecte i concretar-ne l’organització i el nou funcionament en van ser la clau. Van desenvolupar el servei atenent i orientant els processos d’autonomia i corresponsabilitat que els pertocaven, i assumint com havia de ser l’organització, la presa de decisions, l’acció diària, el coneixement del propi cos i de la gana que tenien. I va bé, continua funcionant i tenim infants

empoderats que se senten segurs al menjador escolar.

A còpia de treballar, de motivar-los, de fer-los partícips d’aquest projecte, i també gràcies a la seva il·lusió, ho hem aconseguit. S’han mostrat molt responsables pel que fa a la cura del material a l’hora de servir de manera adequada la resta de companys i companyes, i de servir-se ells mateixos segons la gana que tenien. L’ambient al menjador és molt bo. És el seu moment, decideixen on i amb qui seuen, els temes de conversa... i ara som més a prop de dinar com a casa. Tot i que sabem que no substituïm les famílies, sí que busquem garantir un espai que s’hi assembli al màxim possible.

Totes les persones que en formem part n’estem satisfetes i, sobretot, felicitem els nens i les nenes de l’escola Marillac i els animem a continuar millorant.

8 9

hortalisses

farinacisintegrals

FR UITAFRUITA

OLI d

’oli

va

verge

OLI d’olivaverge

AIGU

AAIGUA

Els nens i nenes participen • Barrejar el salmó i els xampinyons

• Fer els raviolis per posar-los a bullir

• Treure les llavors de la magrana

• Muntar els plats amb supervisió d’adults

Conservació • La crema es pot congelar, si en sobra.

• Podem fer més raviolis, congelar-los i fer-los servir

més endavant.

• Amb la resta de les llavors de la magrana podem fer

amanides, postres.....

Valor nutricional

En els nostres menús... Cada dia hi incloem pa, productes de proximitat, verdures, fruita, llegums, cereals, làctics i productes integrals. La fruita i la verdura són de temporada. Utilitzem oli d’oliva per cuinar i amanir i oli de gira-sol alt oleic per fregir.

CREMA DE NAPAMB RAVIOLIS DE SALMÓ

1. Talleu el nap i les patates i poseu-ho a bullir amb el brou de verdures.

2. Piqueu el salmó fumat i reserveu-lo.

3. Piqueu els xampinyons molt petits, poseu-los en una paella amb una mica d’oli i deixeu-los que es facin molt lentament. Afegiu-hi l'anet.

4. Una vegada freds els xampinyons, afegiu-los al salmó.

5. Tritureu la crema. Si queda molt líquida deixeu-la reduir.

6. Feu els raviolis amb les làmines de pasta, mullant les vores amb aigua i posant al mig una porció de la barreja de salmó i bolets amb l’anet. Assegureu-vos de que les vores queden segellades.

7. Bulliu els raviolis 3 minuts i retireu-los.

8. Traieu les llavors de la magrana.

9. Munteu els plats amb una base de crema calenta i dos raviolis al mig. Decoreu-los amb uns grans de magrana.

Elaboració

Ingredients (per a 4 persones)• 1/2 kg de naps

• 1/2 l de brou de verdures

• 1/4 kg de patates

• 16 làmines de pasta wonton

• 120 g de salmó fumat

• 200 g de xampinyons

• Sal

• Pebre

• Oli

• 1/4 culleradeta d’anet

• Magrana

Aquest plat ens aporta farinacis per la pasta dels raviolis, proteïnes en forma de peix blau, el salmó, i una lleugera aportació de verdures.

Per fer un àpat complet caldria afegir-hi una mica de verdures. Per exemple, es podria fer una amanida d’alvocat, tomàquet i mozzarella com a entrant.

Recordeu sempre tenir com a referència l’estructura del plat saludable.

UNEIX ELS PUNTS

ametllerorigenescoles.cat

JOC

FUNDACIÓ AMETLLERAv. Mare de Deu de Montserrat 71-77

P.I. Sant Pere Molanta 08799 · ÒLERDOLA (Barcelona)T. 900 87 71 11 · CIF: G68252884

Uneix els punts del dibuix seguint l’ordre dels números i descobreix el dibuix amagat