anuari ok 2004 - Santa Eulàlia de Ronçanarers del municipi, establint per a la Plaça fins ara...

Anuari local

2004

Núm 42

25 desembre 2003 - 25 desembre 2004

Santa Eulàlia de Ronçana

Nº

42

AN

UA

RI

LO

CA

L 2

00

4Sa

nta

Eu

làli

a d

e R

onça

na

Pòrtic 1AjuntamentPòrtic 1Ajuntament 2300 dies de noticies 17Moviment demogràfic 27Jutjat de Pau 31Comissió de Festes 32PIJ Can Rajoler 34La Fàbrica 35Biblioteca 36ADF l’Alzina 37Agenda 21 local 38Grup d’Oposició

al IV Cinturó 40Escola Bressol l’Alzina 42CEIP Ronçana 43AMPA CEIP Ronçana 47IES Vall del Tenes 48Casal d’avis 50Esplai 52Geganters 54Casal parroquial 55Coral 56APINDEP 57Revista Ronçana 58Agrupació Fotogràfica 60El Ganxo 62Olla a Pressió 64Els Trinxaires 65Comissió Sant Antoni 66Comissió Sant Cristòfol 67Puntaires 68Santa Eulàlia Camina 69

Ruteros 70C.E. Santa Eulàlia 72Club Patí 76Club Bàsquet 78Club d’Escacs 79Societat de Caçadors 80Club Ciclista 81Automòbil Club 82Parròquia 84Càritas Parroquial 86SEPAP 87ACAPS 88Mosaic 89Vallès Obert 90Ajuda’m a Créixer 91Humor 92Cases que tenen història 93Cada any un personatge 111El temps 119

Anuari 2004Sumari

Disseny:Miquel Llach

Muntatge i fotomecànica:Preimpressió Cabot

Impressió:I.G. Santa EulàliaAgpograf

D. Legal: 29.223 . 1986

Portada:Fragment de la fotografiaguanyadora del LX Concurs deFotografia, Tema Vall del Tenes,de Rosa Angelet.

Pòrtic Anuari 2004 1

Benvolguts veïns i veïnes,

Quan arriba Nadal i s'esmunyen els darrers diesde l'any, l'Anuari ens ofereix la possibilitat dedonar un cop d'ull al que ha estat la vida al pobledurant aquests 12 mesos. A través d'aquestespàgines podem fer un repàs, no pas per passarcomptes sinó més aviat per adonar-nos de comés de rica l'activitat de les diverses entitats, perrecordar alguns dels fets més significatius delsque n'hem estat més o menys partícips, i tambéper poder conèixer millor alguna cosa del nostrepatrimoni històric i de la nostra gent.

És el resultat d'aquesta vida diària el que ens potproporcionar de veritat un sentiment de satisfac-ció, o potser de desig de millora, més enllà delque sembla que s'hagi d'assolir i d'esgotar justen aquestes dates tal com ens ho recorden elsreclams publicitaris. En el dia a dia hi trobemclarobscurs i per això és oportú disposar-nos acelebrar aquestes festes amb la voluntat de saberdestriar tot allò de bo que hi ha a la vida i a l'en-torn per enfortir-nos de cara al nou any, peròtambé per fer-nos més sol�lícits amb els quepassen necessitats.

Santa Eulàlia va creixent i costa més que tots ensconeguem. L'Anuari també vol ser un mitjà perapropar-nos els uns als altres, per poder com-partir els reptes i els anhels de les entitats iassociacions, per difondre les diverses activitatseconòmiques i, a la fi, per sentir-nos tots plegatsmés poble. Només des de l'establiment de llaçosde coneixença i d'amistat, de propiciar momentsi espais de trobada, podrem gaudir de l'autènticariquesa de la vida al poble.

En nom propi i de totes les persones que formeml'Ajuntament us desitgem que el Nadal i el nouany siguin portadors d'aquells valors que nos'esvaeixen.

Jaume DantíAlcalde

Ple ordinari:27 de novembre de 2003

Modificacions i habilitacions decrèdits

S'aprova l'expedient de suplements i habili-tacions del pressupost de l'exercici 2003,amb un total de 504.274.36 euros dels quals336.277,28 euros corresponen a suplementsde partides i 167.997.08 euros a habilita-cions.

Adjudicació obres consultori provisional

S'acorda declarar vàlida la licitació i adjudicardefinitivament el contracte a l'empresaSocietat Catalana d'Obres i Instal�lacions,S.L., pel preu de 106.292,98 euros, per a larealització de les obres d'Habilitació d'Edificiexistent per a Consultori Mèdic provisional alcarrer Mestre Joan Batlle Rosa núm. 4

Modificació del Reglament OrgànicMunicipal

S'aprova inicialment la modificació i actua-lització del Reglament Orgànic Municipal del'Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.

Nomenclator vies públiques

S'acorda completar el nomenclàtor dels car-rers del municipi, establint per a la Plaça finsara sense nom, del PERI Can Brunomestre,el nom de Plaça de l’Era de Can Naps.

Adhesió al protocol d'actuacióenvers la violència domèstica

Vista el Programa d'atenció envers la violèn-cia domèstica elaborat per la Unitat Bàsicad'Atenció Social Primària de la Vall delTenes i la proposta d'adhesió al protocold'actuació de l'esmentat programa, s'acordaadherir-se al protocol d'actuació envers laviolència domèstica de la Vall del Tenes

Establiment del servei públicd'Escola Bressol Municipal

S'acorda: Prendre en consideració l'establi-ment del servei públic d'Escola BressolMunicipal .

Nomenament junta govern o.a.l."SET-Comunicació"

Nomenar president de la Junta de Governde l'organisme autònom "SET-Comunica-ció", el Sr. Jaume Dantí i Riu, Alcalde del'Ajuntament.

Nomenar Gerent de la Junta de Govern del'organisme autònom "SET-Comunicació",el Sr. Manel Roca i Domingo

Nomenar vocals de l'organisme autònom elsSrs. següents:

- Sr. Jordi Sala i Druguet, en representaciódel grup municipal Independents-ERC

- Sr. David Duran i Viaplana, en repre-sentació del grup municipal CiU

- Sr. Armando Cañizares Batlle, en repre-sentació del grup municipal PSC-PSOE

Ajuntament Anuari 20042

Resum dels plens municipalsTelèfons: 93 844 80 25 - 93 844 80 50 - Fax: 93 844 93 80 C/e: [email protected] - Plana web: www.santaeulaliaron.diba.es

- Sr. Francesc Montes i Casas, en repre-sentació del grup municipal PP

- Sr. Manel Roca Domingo, Sr. XavierCabot Barbany i Sr. Josep Ciurans Viñeta,en representació de l'Associació CulturalCanal SET.

- Sr. Amadeo Cortes i Panades, en repre-sentació de les Associacions de Veïns delmunicipi.

- Sra. Maria Teresa Garmendia Alustiza, enrepresentació de les Associacions Cultu-rals del municipi.

Adhesió conveni Departament deJustícia

S'aprova l'adhesió de l'Ajuntament de SantaEulàlia de Ronçana al conveni de col�labo-ració subscrit entre el Departament deJustícia i Interior de la Generalitat deCatalunya, l'Associació Catalana deMunicipis i Comarques i la Federació deMunicipis de Catalunya en data 1 de setem-bre de 2003, per tal de col�laborar en l'exe-cució de programes en l'àmbit de competèn-cies de la Secretaria de Serveis Penitenciaris,Rehabilitació i Justícia Juvenil.

Proposta d'adhesió al Fons Català deCooperació al Desenvolupament

S'acorda: Manifestar l'adhesió d'aquestAjuntament al Fons Català de Cooperació alDesenvolupament i, en conseqüència,acceptar-ne els estatuts i expressar la volun-tat d'incrementar les responsabilitatseconòmiques vers el Tercer Món, totapropant-les al 0,7% dels ingressos propis.

Moció d'adhesió al manifest endefensa del Dret Civil Català

S'acorda demanar del Govern de Catalunya,que emprengui totes les accions necessàriesi que adopti totes les mesures conduents a

preservar la identitat del Dret civil català,defensant i mantenint les lleis esmentades i,especialment, que impulsi les iniciatives le-gislatives escaients per completar la redac-ció del Codi civil de Catalunya.

Demanar del Govern de l'Estat, que, tot rec-tificant la línia d'actuació iniciada amb lainterposició dels recursos d'inconstitu-cionalitat presentats contra la Llei 25/2001,de l'accessió i l'ocupació, la Llei 19/2002, dedrets reals de garantia, i la Llei 29/2002,Primera llei del Codi civil de Catalunya,reconegui i respecti la competència exclusi-va de la Generalitat en matèria de Dret civil,amb les úniques excepcions de l'últim incísde l'article 149.1.8a de la Constitució i con-següentment retiri aquests recursos.

Moció "la sardana patrimoni de lahumanitat"

S'acorda donar el suport a fi que la UNESCOdeclari la sardana patrimoni de la humanitatdins els bens immaterials.

Moció del Grup Municipal deConvergència i Unió

S'acorda: Obrir un concurs públic de pro-jectes per a la realització dels motiusescultòrics, segons les bases i condicions queredacti la Regidoria de Cultura d'aquestAjuntament.

Ajuntament Anuari 2004 3

A la Rotonda del camí de la Creueta, unaescultura dedicada a la memòria del Dr.Bonet, que va ser metge dels pobles de laVall del Tenes durant un llarg període detemps al principi del segle passat.

A la rotonda de la Plaça Joan Maragall, unaescultura dedicada a la memòria del Sr. JoanBatlle, mestre de varies generacions de san-taeulaliencs, i que va deixar un entranyablerecord entre nosaltres.

Moció del Grup Municipal deConvergència i Unió

S'acorda: Que per part de la Regidoria deGovernació, s'elabori un llistat de tots elscarrers del municipi i es transmeti a Con-sorci de Normalització Lingüística per tal deque proposin la nomenclatura correcta delsnoms de tots els carrers.

Afers urgents i sobrevinguts

S'acorda aprovar el conveni de col�laboracióentre l'Associació de Defensa Forestall'Alzina, els Ajuntaments de Lliçà d'Amunt,Lliçà de Vall i Santa Eulàlia de Ronçana il'Associació de voluntaris de protecció civilde Lliçà d'Amunt per la cessió i utilitzaciód'un vehicle per a realitzar tasques de pre-venció d'incendis.

Ple extraordinari:29 de desembre de 2003

Adjudicació concurs concessió serveipúblic "Bar la Fàbrica".

S'acorda adjudicar a Modesto MuñozMartínez el contracte de gestió del serveipúblic Bar de l'Espai Socio-cultural "LaFàbrica" en règim de concessió.

Aprovació definitiva OrdenancesFiscals 2004.

S'acorda desestimar l’única reclamació for-mulada en període d'exposició pública iaprovar definitivament per a l'exercici de2004 i següents la modificació de lesOrdenances fiscals.

Sol�licitud operació de crèdit

S'acorda concertar amb una entitat bancàriaun crèdit per import de 370.000 €, amb ellímit d'interès del 2,55% i comissió d'obertu-ra màxima del 0,10%.

Aprovació pressupost i plantilla 2004

S'aprova el pressupost General de l'Entitat iels seus organismes autònoms pel 2004,amb el següent resum per capítols, així comla la Plantilla Orgànica Municipal, del per-sonal funcionari i del personal laboral.

Ajuntament

Despeses:

Capítol I.- Despeses de personal 1.494.940Capítol II.- Despeses en béns

corrents i serveis 1.584.268Capítol III.-Despeses financeres 51.800Capítol IV.- Transferències corrents 167.858Capítol VI.- Inversions reals 3.604.325Capítol IX.- Passius financers 380.692

Total: 7.283.883 €


Ingressos:

Capítol I.- Impostos directes 1.923.700Capítol II.- Impostos indirectes 272.000Capítol III.- Taxes i altres ing. 1.680.600Capítol IV.- Transf. corrents 868.768Capítol V.- Ingressos patrimonials 37.000Capítol VI.- Alienació inv. reals 90.000Capítol VII.- Transf. de capital 1.170.077Capítol IX.- Passius financers 1.241.738

Total: 7.283.883 €

Set Comunicació

Despeses:

Capítol I.- Despeses de Personal 53.107,56Capítol II.- Despeses en béns

corrents i serveis 13.327,59Capítol III.-Despeses financeres 2,00Capítol VI.-Inversions reals 5.673,41

Total: 72.110,56 €

Ingressos:

Capítol III.-Taxes i altres ing. 8.002,56Capítol IV.- Transf. corrents 64.108,00

Total: 72.110,56 €

Resum

Ajuntament 7.283.883,00 €Set Comunicació 72.110,56 €

Total: 7.355.993,56 €

Deducció: Aportacions Internes 64.108,00 €

Total consolidat: 7.291.885,56 €

Delegar a la Diputació de Barcelonasol.licitud compensació IAE.

S'acorda delegar en la Diputació de Barce-lona a l'empara del que preveu l'apartat 2 del'Ordre del Ministeri d'Hisenda HAC/3154/2003 de 12 de novembre, les facultatsreferides a la sol�licitud de compensació afavor d'aquest Ajuntament per pèrdua d'in-gressos derivats de la reforma de l'Impostsobre Activitats Econòmiques, a que es re-fereix la disposició addicional desena de laLlei 51/2002, de 27 de desembre, deReforma de la Llei Reguladora de lesHisendes Locals.

Ple ordinari:27 de gener de 2004

Aprovació inicial del reglament pera la inscripció d'entitats i associa-cions veïnals, culturals, educatives,esportives i juvenils

S'acorda aprovar inicialment el "Reglamentper a la inscripció d'entitats i associacionsveïnals, culturals, educatives, esportives ijuvenils".

Adhesió al Fòrum 2004

El Fòrum Barcelona 2004 ofereix als ajunta-ments la possibilitat de participar en l'esde-veniment mitjançant la vinculació de lesseves activitats relacionades directamentamb els tres eixos temàtics del Fòrum: ladiversitat cultural, el desenvolupamentsostenible i les condicions de la pau.

S'acorda:

1.- Adherir-se a l'Agenda de principis i valorsdel Fòrum 2004,

2.- Procedir a la signatura d'un conveni decol�laboració amb l'entitat Fòrum Uni-versal de les Cultures


Adhesió a la Xarxa de Pobles iCiutats pels Drets Humans

S'aprova l'adhesió a la Xarxa de Pobles iCiutats pels Drets Humans de la Diputacióde Barcelona i l'adhesió de la Carta Europeade Salvaguarda dels Drets Humans a laCiutat.

Delegació al Consell Comarcal delservei de recollida d'animals

S'acorda delegar al Consell Comarcal delVallès Oriental les competències en matèriade recollida i acolliment d'animals de com-panyia i, a aquest efecte, aprovar el text delconveni pel Centre d'acollida d'animalsdomèstics de companyia.

Delegació a la Diputació deBarcelona de les funcions de gestió irecaptació dels tributs i altresingressos de dret públic

S'acorda delegar en la Diputació de Barce-lona, a l'empara del que preveu l'article 7.1de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, re-guladora de les Hisendes Locals, les fun-cions de gestió i recaptació dels tributs ialtres ingressos de dret públic.

Delegació de les facultats recaptato-ries de multes de trànsit a laDiputació de Barcelona

S'acorda delegar a la Diputació de Barce-lona, per a la seva realització a través del'Ens instrumental constituït a aquest efectei denominat Organisme de Gestió Tributàriade la Diputació de Barcelona, les competèn-cies municipals, relatives a la gestió irecaptació de multes de circulació.

Aprovació provisional modificaciópuntual PPO-4 Can Magre

S'acorda admetre la reducció de l'àmbit ob-jecte de Modificació Puntual de Planejamental PPO-4 "Can Magre", promoguda perUTIL, S.L, tot excloent de la modificaciól’illa delimitada pels carrers Narcís Montu-riol, Joan Güell, Carles Buigas i Roquetes, iaprovar provisionalment l'esmentada Modi-ficació Puntual de Planejament.

Moció de suport a l'alcalde de Soraper l'agressió soferta en l'exercici delseu càrrec

S'acorda:

Primer. Donar suport a l'alcalde de Sora, elSr. Eudald Parcerisas i a la seva esposa,davant de l'agressió soferta en exercici delseu càrrec.

Segon. Manifestar el rebuig més profund perqualsevol acte de violència i, en especial,pels actes que van en contra dels alcaldes iregidors en exercici del seu càrrec. Aquestsactes de violència són un atemptat a lademocràcia i a la participació en els aferspúblics.


Oficina de recaptació municipal.

Ple extraordinari-urgent:11 de març de 2004

Declaració de rebuig al terrorisme

El Ple de l'Ajuntament de Santa Eulàlia deRonçana, davant el brutal atemptat terro-rista d'aquest matí a Madrid,

"Fem pública la condemna dels atemptatsperpetrats avui, 11 de març, a Madrid, irefermem el més enèrgic rebuig al terro-risme i la violència

"Manifestem el nostre condol i la nostra so-lidaritat amb els familiars i amics de les víc-times i amb tot el poble de Madrid.

"Com a representants municipals ens refer-mem en el convenciment de la defensa de lademocràcia, fonamentada en la llibertat i elsdrets de la persona. Des d'aquesta profundaconvicció ens esperonem a treballar plegatsper tal que al nostre món no hi càpiga captipus de violència.

"Ens adherim a la convocatòria de la mani-festació contra el terrorisme, demà diven-dres, 12 de març a les 7 de la tarda, al Passeigde Gràcia de Barcelona, i cridem tots els ciu-tadans a participar-hi, per la pau, la solidar-itat i la convivència.

Ple ordinari:25 de març de 2004

Liquidació Pressupost 2003

L'Alcalde dóna compte de la liquidació delpressupost 2003.

El Regidor Enric Barbany comenta que desd'ara, els comptes són a disposició dels regi-dors. Es proposa tot el mes d'abril per a revi-sar-los, i la primera reunió de la Comissió deComptes serà a finals d'abril.

Adhesió protocol general Xarxa deBarcelona i sol�licitud d'inclusió denecessitats

Atès que l'Ajuntament de Santa Eulàlia deRonçana ha elaborat una relació de necessi-tats en els àmbits d'activitats i serveis localsi d'equipaments i infraestructures, S'acorda:Adherir-se al Protocol general Xarxa deBarcelona Municipis de qualitat 2004-2007,aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona,i aprovar la relació de necessitats referides alquadrienni 2004-2007.

Delegació de la gestió informatitzadadel Padró d'habitants a la Diputacióde Barcelona

S'acorda encomanar a la Diputació de Barce-lona la gestió informatitzada del Padród'habitants del municipi de Santa Eulàlia deRonçana.

Convocatòria subvencions entitatsculturals i activitats juvenils,esportives i culturals

S'acorda convocar el concurs públic per a laconcessió de subvencions a entitats culturalsde Santa Eulàlia de Ronçana i a activitatsculturals de caràcter puntual, amb el límitpressupostari de 15.000 €, i convocar simul-


tàniament el concurs públic per a la conces-sió de subvencions per a activitats esportivesi juvenils de caràcter puntual, amb el límitpressupostari de 3.600 € per a les primeresi de 3.000 € per a les darreres.

Convocatòria subvencions FonsSolidaritat

Es convoca concurs per a la destinació defons de solidaritat corresponents a l'exercicid'enguany, amb el límit global de 25.250 €.

Conveni Agenda Cultural del VallèsOriental

S'aprova el Conveni de col�laboració entre elConsell Comarcal i l'Ajuntament de SantaEulàlia de Ronçana per a l'Agenda CulturalComarcal.

Conveni de col�laboració al Pla deVigilància Complementàriad'Incendis Forestals any 2004 (ADF)

S'aprova el Conveni de participació al Pla devigilància complementària d'incendis fores-tals de l'any 2004, segons el model que s'an-nexa a aquest acord.

Proposta d'acord del ple del'Ajuntament de Santa Eulàlia deRonçana per a l'autorització d'utilització d'un local a favor del'Organisme de Gestió Tributària dela Diputació de Barcelona

S'acorda autoritzar l'Organisme de GestióTributària de la Diputació de Barcelona lautilització de l'actual oficina municipal ubi-cada a la Plaça de l'Ajuntament, 4 2on lletraB (de 32 m2), per a la prestació del servei degestió tributària de recaptació municipal,d'acord amb la delegació aprovada el dia29/01/2004, pel termini que duri la vigènciadel conveni de delegació.

Adjudicació obres de rehabilitació dela casa annexa de la Capella de SantSimple per a local d'Esplai

S'acorda declarar vàlida la licitació i adju-dicar definitivament el contracte a l'empresaFAUS, S.A., pel preu de 128.438,27.€, per ala realització de les obres de rehabilitació dela casa annexa a la Capella de Sant Simple

Moció per demanar un JutjatMercantil a Granollers

S'acorda demanar que Granollers comptiamb un jutjat mercantil en el moment enquè entrin en funcionament, d'acord amballò que preveu la Llei orgànica 8/2003, de 9de juliol, per a la reforma concursal, per laque es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1de juliol, del poder judicial. I instar que elDepartament de Justícia i Interior de laGeneralitat de Catalunya proposi al ConsejoGeneral del Poder Judicial i al Ministeri deJustícia que Granollers sigui seu d'un delsjutjats mercantils que es posaran en marxa aCatalunya.

Campanya d'etiquetatge en català dela Plataforma per la Llengua

S'acorda que l'Ajuntament de Santa Eulàliade Ronçana es posicioni a favor de fomentar


El nou local de l’Esplai.

l'avenç de l'ús social del català en els àmbitscompetencials del municipi respecte l'eti-quetatge en català. Que l'Ajuntament procu-rarà que, a partir del dia en el qual s'aprovaaquesta moció, es consumeixi aigua, vi i cavaetiquetats en català en els actes institu-cionals així com també en el consum interndiari. D'igual manera, procurar que en elsorganismes que depenen de l'Ajuntament(policia local, escoles, instal�lacions esporti-ves, oficines de joventut, etc), es consumeixi,quan s'escaigui, aigua, vi i cava etiquetat encatalà en els seus actes institucionals, aixícom també en el seu consum diari.

Moció de CiU: Regulació de l'estacionament de vehicles

S'acorda:

Primer.- Prohibir l'estacionament de ca-mions al tram comprès entre les cases delLluïset i Ca la Lola, salvant la franja horàriaque es determini per a tasques de càrrega idescàrrega.

Segon.- Regular també l'estacionament decamions als carrers dels diferents barris.

Tercer.- Regular la durada d'estacionamentde turismes i furgonetes, en el tram del Camídel Gual fins a la rotonda, en un màxim de90 minuts, en la franja horària compresaentre les 09:00 i les 13:00, i les 16:00 i les20:00 hores, de dilluns a divendres, amb lafinalitat de facilitar la rotació de vehiclesestacionats.

Quart.- Col�locar les corresponents plaquesindicadores.

Cinquè.- Donar al ciutadà un períoded'adaptació d'un mes, amb la corresponentinformació.

Sisè.- Convocar als transportistes de SantaEulàlia per tal de donar impuls a la posada

en marxa de l'aparcament de camions pre-vist al Polígon Industrial de Can Magre.

Setè.- Redactar l'ordenança que reguli elsanteriors acords.

Afers urgents i sobrevinguts

-Pavimentació del Camí del Serrat iSalve Regina

S'acorda declarar la urgència de la licitacióper a la contractació de les obres de pavi-mentació del Camí del Serrat i del de SalveRegina (1a fase: tram del c/ de Can Bru-nomestre al barri de Bellavista), així comaprovar el Plec de clàusules econòmico-administratives particulars, que han de regirla licitació, mitjançant el procediment obertamb concurs, per a la contractació de lesobres

-Adjudicació del servei de bar i manteniment de les instal�lacionsmunicipals de Pinedes del Castellet

S'acorda adjudicar a Maria Romero Álvarez,el contracte de concessió del servei de bar imanteniment de les instal�lacions munici-pals de Pinedes del Castellet. El termini de laconcessió és d'un any, prorrogable per suc-cessives anualitats amb el límit de 4 anys.


Nou asfaltat al camí del Serrat.

Ple ordinari:27 de maig de 2004

Conveni entre ACM i Ajuntament deSanta Eulàlia de Ronçana per la con-fecció del Catàleg de Masies i CasesRurals

L'Alcalde dóna compte del decret d'Alcaldiaper establir el Conveni entre l'ACM il'Ajuntament de Santa Eulàlia per a la con-fecció del catàleg de masies i cases rurals.

Adjudicació subvencions entitats culturals i activitats juvenils,esportives i culturals

S'adjudican d'acord amb les bases i la convo-catòria publicada el 29 de març de 2.004, lessubvencions a entitats culturals i activitatsjuvenils, esportives i culturals

Adjudicació subvencions Fons deSolidaritat

S'acorda destinar el fons de solidaritat cor-responent a l'exercici d'enguany a diferentsentitats i projectes per un import total de22.750 €.

Resolució al�legacions aprovacióinicial del reglament

S'acorda: Desestimar les al�legacions fetes

en referència als articles 2, 6 i 8, perquè nos'escauen en el text a què es refereixen, iacceptar la proposta d'incorporació de l'arti-cle 11, amb una modificació en l'article 11.1.

S'aprova definitivament el Reglament per ala inscripció d'entitats i associacions veïnals,culturals, educatives, esportives i juvenils.

Conveni entre el Consell Comarcal delVallès Oriental i l'Ajuntament deSanta Eulàlia de Ronçana relatiu a laformació en el lleure al Vallès Oriental

S'aprova el Conveni de col�laboració entre elConsell Comarcal i l'Ajuntament de SantaEulàlia de Ronçana per a la formació en ellleure de les persones que resideixen a lacomarca.

Rectificació bases execucióPressupost

S'acorda rectificar l'errada material de l'arti-cle 11, titulat "Normes de gestió de les despe-ses", apartat 3, per tal que la redacció sigui lasegüent:

És competència del Ple la contractació d'o-bres, gestió de serveis, subministraments,treballs d'assistència tècnica i específics quanel seu import excedeixi d'aquests límits:

Si la contractació s'ha d'efectuar pel proced-iment obert o restringit, 10 per 100 delsrecursos ordinaris del Pressupost, o 50 per100 del límit aplicable a la contractació pelprocediment negociat. (...)

Inici expedient d'adopció de l'EscutMunicipal

Atès que hi ha una voluntat per part del'Ajuntament d'actualitzar l'escut que ha d'i-dentificar Santa Eulàlia de Ronçana, ade-quant-lo a la normativa vigent i tot respec-tant les normes de l'heràldica.


Can Puig de la Vall.

Vist l'informe elaborat sobre l'escut heràldicdel municipi, on consta que s'està utilitzantun escut que no està normalitzat i sense captradició local, i que s'està usant com a timbreindistintament una corona ducal o de baró.

S'acorda: Iniciar l'expedient d'adopció del'escut heràldic del municipi.

Modificació de les Ordenances depolicia i bon govern

Atès que la necessitat d'avançar en una mésefectiva actuació d'intervenció en la matèriade conservació i neteja dels terrenys acon-sella que, tot atenent la normativa en vigor,es procedeixi a una reforma dels articles 106a 114 de les OGPBG, que afectaven la con-servació i tancat de solars,

S'aprova inicialment la modificació dels arti-cles 106 a 114 de les Ordenances Generals dePolicia i Bon Govern de Santa Eulàlia deRonçana,

Moció d'adhesió i suport a la campanya "Per un domini .cat per ala comunitat lingüística i culturalcatalana”.

S'acorda que l'Ajuntament de Santa Eulàliade Ronçana s'adhereixi a la campanya "Perun domini .CAT per a la comunitat lingüísti-ca i cultural catalana" de l'AssociaciópuntCAT, per tal de donar suport davant laICANN a aquesta iniciativa de la societatcivil.

Adhesió a la declaració de commemoració dels 25 anys dedemocràcia municipal

S'acorda adherir-se a la Declaració que desde la Federació de Municipis de Catalunyaha impulsat per la Commemoració dels 25anys de democràcia municipal.

Moció de suport per l'alliberamentdel peatge de l'A17 a La Llagosta

S'acorda demanar al Ministeri de Foment i ala Conselleria de Política Territorial i ObresPúbliques, la negociació de l'alliberamentdel peatge de la Llagosta, a l'autopista A-17,amb l'empresa ACESA, ja que la sevaexistència grava la mobilitat i el creixemententre Barcelona i la Comarca del VallèsOriental i, per tant, el desenvolupament dela seva activitat econòmica, comercial iindustrial.

Adhesió a la Xarxa d'AutoritatsLocals per la Inclusió Social

S'acorda manifestar l'adhesió i el compromísdel govern local de Santa Eulàlia de Ronçanaa la Xarxa d'Autoritats Locals per la InclusióSocial, inspirada en els principis delsFòrums d'Autoritats Locals per la InclusióSocial de Porto Alegre.

Moció CiU: Adhesió a la Comissió perla dignitat, pel retorn dels papers deSalamanca

S'aprova l'adhesió de l'Ajuntament de SantaEulàlia de Ronçana a la Declaració pelretorn dels "papers de Salamanca" pro-moguda per la Comissió per la Dignitat i ques'acompleixi sense més dilacions l'Acord delConsell de Ministres del govern espanyol del15 de març de 1995, de retornar a Catalunyaels fons documentals confiscats durant laguerra civil.

Moció CiU: Adquisició de plafó electrònic d'informació municipalpermanent

S'acorda traspassar l'assumpte de l'adquisi-ció d'un plafó electrònic a la ComissióTornaveu perquè ho estudiï.


Ple extraordinari:8 de juliol de 2004

Inici dels treballs per l'elaboració delPla d'Ordenació UrbanísticaMunicipal (POUM)

S'acorda aprovar l'inici dels treballs de for-mulació del Pla d'Ordenació UrbanísticaMunicipal.

S'aprova el programa de participació ciu-tadana, que garantirà i fomentarà els dretsd'iniciativa, d'informació i de participaciódels ciutadans/es.

Sotmetre els objectius i el programa de par-ticipació ciutadana a informació pública perun termini de dos mesos

Aprovar el Plec de prescripcions tècniquesparticulars i el de clàusules econòmico-administratives que han de regir el concursper l'adjudicació del contracte de consulto-ria i assistència tècnica per a la redacció delPla d'Ordenació Urbanística Municipal deSanta Eulàlia de Ronçana.

Convocar el concurs per l'adjudicació delprojecte de redacció del POUM.

Preus públics per la prestació delservei d'Escola Bressol

S'aprova l'establiment dels preus públics per

la prestació del servei d'Escola BressolMunicipal, i que es regiran pel següentquadre de tarifes:

Tarifa 1. Quota mensual d'escolaritat 128 €

Tarifa 2. Altres serveis:Dinar diari fix 5,8 €/diaDinar esporàdic 6,5 €/diaHora extra diària

(durant tot el mes) 28 €/mes Hora extra esporàdica 2 €/hora extra

El regidor Jordi Sala recorda i convida atothom a la inauguració de l'Escola Bressolmunicipal que tindrà lloc el proper dissabtedia 10 de juliol.

Adjudicació del contracte de serveide menjador de l'Escola Bressol

S'adjudica per procediment negociat el con-tracte de servei de menjador de l'EscolaBressol de Santa Eulàlia de Ronçana, a l'em-presa Carlos Rocha, S.L, pel preu de 4,65€/menú i amb una previsió màxima de12.000 menús/any.

Pla tècnic nacional de la televisiódigital local

S'acorda sol�licitar a la Subdirecció Generalde Mitjans Audiovisuals la gestió directa i deforma compartida, d'un programa del canalmúltiple que correspongui.


Ple ordinari:27 de juliol de 2004

Declaració d'inhabilitat del mesd'agost

S'acorda declarar inhàbil, als efectes decòmput de terminis de les actuacions munic-ipals, el mes d'agost.

Censura i aprovació del CompteGeneral del Pressupost General Úniccorresponent a l'exercici de 2003

Vist l'expedient del Compte General delPressupost Únic de l'exercici 2003, i cen-surat el mateix, trobat conforme, es pro-cedeix a la seva aprovació.

Condicions d'accés als HabitatgesSocials

S'aproven les condicions generals d'adjudi-cació dels habitatges que integren la promo-ció pública de l'Ajuntament de Santa Eulàliade Ronçana i l'Institut d'Habitatge Local dela Diputació de Barcelona.

Programa d'inversions en obres desanejament en alta, del Consorci pera la Defensa de la Conca del Riu Besòs

S'aprova el "Programa d'inversions en obresde sanejament en alta en l'àmbit de gestió

del Consorci", que incorpora 153 actuacionsa executar entre els anys 2004 i 2015, ambuna inversió estimada en 87 Milions d'€.

Actuacions a la Conca del Besòsderivades de la modificació del "PlanHidrológico Nacional"

S'acorda ratificar íntegrament l'acord apro-vat en Junta General del Consorci de 7 dejuliol que diu el següent:

"Sol�licitar al Departament de Medi Ambienti Habitatge (DMAiH), en la persona delConseller Sr. Salvador Milà, i a l'AgènciaCatalana de l'Aigua (ACA), en la persona delseu Director Sr. Jaume Solà,

Primer. Es consideri en la planificacióhidràulica de les Conques internes deCatalunya l'aportació de fins a 50 hm3/anyde recursos hídrics disponibles als aqüífersde la cubeta i del delta del Besòs.

Segon. S'incorporin com a actuacions d'in-terès general a executar a la conca del Besòs:

- els tractaments d'eliminació de Nitrogen iFòsfor a les EDAR's Vilanova, Granollers iLa Llagosta;

- els tractaments de desinfecció a lesEDAR's Granollers, Montornès i LaLlagosta, i

- el col�lector d'aigües residuals salines."

Adhesió a la Setmana de la MobilitatSostenible i Segura 2004

S'acorda manifestar l'adhesió i participacióde l'Ajuntament de Santa Eulàlia deRonçana a la Setmana de la MobilitatSostenible i Segura 2004.

Adquirir el compromís d'instaurar aquestany noves mesures de caràcter permanent afavor de la mobilitat sostenible

El regidor subratlla l'aspecte que els que s'hi


Els habitatges Socials en construcció.

adhereixin han d'establir mesures de caràc-ter permanent. Pel que fa a Santa Eulàlia deRonçana, s'han considerat dues mesurespermanents:

- Fomentar la intermodalitat en el trans-port i oferir mitjans de transport alter-natius reforçats (transport col�lectiu)

- Facilitar els desplaçaments caminant

Moció de CiU: Retransmissió delsplens en directe

Es proposen els següents acords:

1.- Encarregar a Canal Set que tots els Plensmunicipals siguin retransmesos en directeper aquesta emissora.

2.- Estudiar el suport i l'ajut necessari per adur a terme l'encàrrec anterior.

3.- Donar la publicitat necessària de l'inicide les emissions per general coneixement enel moment que es puguin portar a terme.

L'Alcalde diu que cal que Canal Set faci l'es-tudi i es passi a debatre l'assumpte a SetComunicació S.L., a qui pertoca la qüestiócom a òrgan autònom que és.

Ple ordinari:30 de setembre de 2004

Convocatòria Jutge de Pau

S'acorda fer pública, mitjançant anunci alBOP i edictes als taulers d'anuncis del'Ajuntament i del Jutjat de Pau, la convo-catòria per a procedir al nomenament delJutge de Pau titular i substitut de SantaEulàlia de Ronçana.

Conveni transport públic entrel'Ajuntament de Santa Eulàlia deRonçana i l'Empresa Sagalés, S.A.

Atès que l'Ajuntament de Santa Eulàlia deRonçana té entre els seus principals objec-tius la posada en marxa d'un servei de trans-port públic que millori les comunicacionsentre els diversos nuclis de població del seumunicipi amb periodicitat suficient i ade-quada, connectant el municipi amb la xarxade transport metropolità, s'acorda aprovarel conveni de col�laboració entre l'Ajunta-ment de Santa Eulàlia de Ronçana i l'empre-sa Sagalés, S.A. per a l'establiment del trans-port públic urbà.

Festes locals per l'any 2005

S'acorda establir com a dies de festa local el10 de desembre, Santa Eulàlia; i el dia 29 dejuliol, Festa Major d'Estiu.

Coordinadora d'Associacions per laLlengua Catalana: suport alCorrellengua

S'acorda, donar suport al Correllengua comun instrument reivindicatiu de la societat afavor de la plena normalització i de l'ússocial de la llengua catalana arreu dels terri-toris de parla catalana i a favor del respectea la seva unitat.


El nou Bus Municipal.

Donar suport a la demanda de la societatcivil catalana pel reconeixement de la plenaoficialitat del català a les institucions euro-pees.

Donar suport a les entitats i grups delmunicipi interessats en organitzar elCorrellengua i aportar la infraestructuranecessària per al normal desenvolupamentde les activitats programades

Adhesió a l'Agenda 21 de la Cultura

S'aprova l'adhesió de l'Ajuntament de SantaEulàlia de Ronçana a l'Agenda 21 de laCultura. Incorporar els principis contingutsa l'Agenda 21 de la Cultura als programesdels diversos serveis culturals de la Corpo-ració.

Acceptació renúncia d'un regidor

S'acorda acceptar la renúncia de la regidorad'aquest Ajuntament, Sra. Rosa MariaCortiella Griñán, i comunicar-ho a la JuntaElectoral Central per tal que lliuri la creden-cial del regidor o regidora que ha de substi-tuir-la.

L'Alcalde així com també tots els regidorsdels diferents grups municipals expressen elseu agraïment pel treball i l'aportació durantaquest temps i lamenten la seva renúncia.

Moció del grup municipal de CiU:Proposta acte institucional 11 desetembre

S'acorda:

1.- Constituir una comissió integrada pertots els grups municipals, que proposil'estructuració de l'acte institucional i parti-cipatiu de la Diada de l'Onze de Setembre.

2.- Encarregar a aquesta comissió queproposi la col�locació d'un element simbòlica la Plaça de l'Onze de Setembre.

Moció del grup municipal de CiU:Reconeixement institucional a latasca de la Policia Municipal

S'aprova la següent moció de reconeixementa la tasca de la policia municipal :

1.- Reconeixement de les mancances i difi-cultats de les condicions de treball de laPolicia Municipal de Santa Eulàlia.

2.- Reconeixement de la seva abnegada tascade servei i sacrifici en benefici dels ciu-tadans.

3.- Adquirir el compromís formal d'ubicar lanova seu de la Policia al local que ara ocupaprovisionalment el CAP segons l'acord es-mentat, a partir del moment en què aquestes traslladi a l'esplanada de Can Ferrer, a noser que en els mateixos terminis hi hagi unapossibilitat millor.


Ple extraordinari:4 de novembre de 2004

Presa de possessió d'un regidor

L'Alcalde dóna compte que la Junta Elec-toral Central ha tramès la credencial delregidor Joan Iglesias i Barcia, en substitucióde la regidora Rosa Maria Cortiella i Griñán.

Desprès de les formalitzacions establertesper llei l'Alcalde dóna formalment possessiódel càrrec de regidor de l'Ajuntament deSanta Eulàlia de Ronçana al Sr. Joan Iglesiasi Barcia. I en nom propi i el de la corporació,dóna la benvinguda al nou regidor.

Ordenances Fiscals 2005

S'aprova per a l'exercici de 2005 i següentsla modificació de les Ordenances fiscals quea continuació es relacionen:

Número 1.- Impost s/ béns immobles

Número 2.- Impost s/ vehicles de tracciómecànica

Número 3.- Impost s/ construccions, ins-tal�lacions i obres

Número 4.- Impost s/ increment de valordels terrenys de naturalesa urbana

Número 7.- Taxa llicències urbanístiques

Número 8.- Taxa llicències obertura establi-ments

Número 10.- Taxa de recollida i eliminaciód'escombraries

Número 13.- Impost s/ activitats econò-miques

Número 15.- Taxa per entrada de vehicles através de les voreres, i reserva de la viapública per aparcaments, càrrega i descàr-rega de mercaderies.

Expedient de Modificació iHabilitació de Crèdits al PressupostGeneral 2004

S'aprova l'expedient de Suplements iHabilitacions del pressupost de l'exercici2004, amb el següent resum:

Import partides a habilitar 195.357.83Import part. a suplementar 635.443.67

Total expedient: 830.801.50 €

Aprovació inicial de la modificaciódels Estatuts del Consorci LocalLocalret

S'acorda aprovar la proposta de modificaciódels Estatuts del Consorci local Localret,acordada per l'Assemblea General delmateix en sessió plenària de 31 de gener de2004

Adjudicació contracte redaccióPOUM

S'acorda adjudicar el contracte per la redac-ció del Projecte d'Ordenació UrbanísticaMunicipal de Santa Eulàlia de Ronçana al'empresa INTERLANDS, in. Lds. S.L. perun import de 199.500 euros.

L'Alcalde subratlla la importància d'haverfet ja la licitació del concurs, i que cal felici-tar-nos perquè s'han presentat 10 equips demolt alt nivell. Ha estat molt positiu el fetd'haver pogut triar entre equips tan bons.


NOVEMBRE

El novembre s'inciava amb la creació delConsell Social de Santa Eulàlia, format peruna quinzena d'entitats cíviques i socials delpoble a més de persones a títol individual.L'Ajuntament adequava el camí de vianantsper arribar a l'IES Vall del Tenes des delcamí de Can Brustenga, una vella reivindi-cació de l'AMPA de l'Institut. La centralcatalana de Correus afirmava estar disposa-da a buscar solucions per la distribució defi-cient de correspondència a zones com elbarri del Bonaire. Canal SET també explica-va que l'Ajuntament tenia en marxa tres pro-jectes d'acollida i integració per a immi-grants, basades en l'aprenentatge de la llen-gua catalana. L'entrada en funcionament del'Escola Bressol i la creació del bus urbàencarien les taxes i impostos del 2004.L'increment de la dedicació dels ServeisTècnics municipals i l'elevat cost del serveid'Escombraries feia que les ordenances aug-mentessin, de mitjana, el 6%. El ple aprova-va els nous preus amb l'abstenció de CiU.Precisament, Convergència i Unió era la for-mació més votada de les eleccions alParlament a Santa Eulàlia, tot i patir unretrocés important respecte els comicis de1999. El PSC, que també baixava, se situavacom a segona força. La resta de partits vanincrementar considerablement el nombre de

vots, sobretot ERC. Canal SET revelava quel'alcalde de Bigues i Riells i el regidord'Obres eren condemnats a mig any de presópel cas de les àligues cuabarrades. El jutgedel cas considerava que la neteja de doscamins als Cingles del Bertí, l'any 2002,havia afectat l'hàbitat de la parella d'aus quefan niu a la zona. D'altra banda, l'Ajunta-ment de Santa Eulàlia xifrava el desviamentpressupostari de les obres de la carretera, alRieral, en un 3,6%, de manera que el costtotal de les obres s'incrementava en 27.000euros. Familiars i amics de Jaume Farriolparticipaven en l'homenatge que la revistaRonçana va fer al que va ser un dels seuscol�laboradors més brillants. Uns 70 mili-tants i simpatitzants de CiU de Santa Eulàliavisitaven, a finals de novembre, el Palau dela Generalitat, i eren rebuts en audiència perJordi Pujol. La trobada servia perquè lacomitiva santaeulalienca s'acomiadés dePujol pocs dies abans que deixés la presidèn-cia de la Generalitat. Finalment, els 12immobles del carrer Ponent que s'havienqueixat per la manca de connexió a telèfonfix resolien la seva incòmoda situació.

Esports novembre

Bernat Guàrdia fitxava per l'equip Com-mençal d'Andorra fins el 2006. Després quela firma Maxxis prescindís dels seus serveis

300 dies de notícies Anuari 2004 17

Resum dels informatius de Canal SETPresident: Xavier Cabot - Telèfon i fax: 93 844 67 43 - Web: www.canalset.com - C/e: [email protected]

de cara a la temporada 2003-2004, el corre-dor santaeulalienc començava amb il�lusióuna nova etapa. El primer equip del ClubEsportiu Sta Eulàlia perdia la imbatibilitat acasa en caure contra el Palautordera per 1 gola 3 en un partit històric, ja que per primeravegada una dona xiulava un encontre al CampMunicipal d'Esports. L'assignatura pendentde l'equip de Joan Galiano era puntuar adomicili. Per la seva banda, la patinadoraNàdia Domènech es proclamava campionadel trofeu de promoció, a Mataró, en lesmodalitats d'escola i lliure d'iniciació C.

DESEMBRE

A principis de desembre el SET Informaexplicava que un tecnicisme en l'aprovacióde modificacions i habilitació de crèditsendarreriria les obres del Cau de l'Esplai aSant Simple. Veïns de Bigues i Riells i d'al-tres pobles de la Vall del Tenes es concentra-ven al peu dels Cingles del Bertí per protes-tar contra el tancament de dos camins a lazona. Els manifestants consideraven injustala sentència que condemna l'alcalde i unregidor de Bigues pel cas de l'àliga cuabarra-da. La policia local de Santa Eulàlia enduriales multes per aparcaments indeguts, sobre-tot al Rieral. L'increment de sancionsrespecte principis d'any era del 70%.Arribava la Festa Major d'Hivern i el grup deteatre jove omplia el Casal Parroquial durantla representació de “Pis per llogar”. El seuautor, Ramon Folch i Camarasa, assistia al'obra i destacava l'excel�lent treball delsactors. Entre els actes importants de la FestaMajor d'Hivern hi va haver la fira Solidària ila d'Entitats. La Nit de Músics que va aple-gar un centenar d'intèrprets. Mentrestant, amig desembre, un informe de la regidoria dePlanejament i Territori afirmava que el 50%dels nuclis habitats del poble necessitava unpla d'urbantizació integral. Aquest informe

sobre l'estat dels barris, que es presentava ala Fàbrica, constatava importans deficièn-cies als barris, sobretot pel que feia al clave-gueram. Precisament el consistori treballavaen un pla integral de clavegueram per albienni 2004-2005. El projecte s'havia d'ini-ciar al Rieral perquè el pla parcial que s'hiestava desenvolupant es va començar a aixe-car sense haver-hi xarxa de clavegueres.Dies més tard, un centenar de veïns de SantaEulàlia i Lliçà d'Amunt es manifestaven aAbrera, al Baix Llobregat, contra la cons-trucció del 4art Cinturó. A finals de desem-bre, el SET Informa també parlava del calen-dari local, amb instàntànies antigues i ac-tuals de diveres zones del poble a càrrec del'AFSE. Sortia el número 41 de l'AnuariLocal amb nou disseny i amb nova compa-ginació. Un any més, les festes de Nadaltambé van tenir el seu protagonisme. La re-presentació dels Pastorests i el Sopar de Capd'Any van omplir el Casal Parroquial i LaFàbrica. El Casal de Nadal va comptar ambuna cinquantena de nens i nenes.

Esports Desembre

La primera ruta en 4x4 pels cingles de Bertíse suspenia a última hora per falta de per-misos. Dos dies abans de la prova, laGeneralitat avisava l'Escuderia Vall delTenes que no estava autoritzada a travessarla zona. L'entitat culpava el ConsellComarcal del retard amb què va notificar lacelebració de la prova a Medi Ambient.Mentrestant, el Club Esportiu Santa Eulàliatancava l'any fent patir de valent la seva afi-ció. El conjunt verdiblanc s'imposava alCalldetenes per 5 gols a 4 tot i posar-se ambun 4-0 al començar la segona part. Passadesles festes, el primer equip es situaria a lamitja taula amb 21 punts, després d'enca-denar tres victòries consecutives

300 dies de noticíes Anuari 200418

GENER

El primer SET Informa del 2004 explicavaque els pressupostos municipals per aaquest any creixien un 86% respecte el2003, amb un espectacular increment de lesinversions que arriben als 3,6 milions d'eu-ros. El projecte s'aprovava amb els vots encontra de Convergència i Unió. CiU qualificaels pressupostos d'imatge i que s'havien fetde cara a la galeria. Mentre apareixia unanova revista a Santa Eulàlia, el Tenes, elviticultor del Bruguer, Enric Blajé recupera-va el cultiu de raïm pansa rossa, una varietatautòctona de la Vall del Tenes, per vinificar-lo. D'altra banda, el consistori anunciava laremo-delació de les Piscines Municipals peradequar-les a la nova normativa de laGeneralitat de Catalunya. Mentrestant, elconseller de Política Territorial i ObresPúbliques, Joaquim Nadal, expicava que noveia clara l'arribada del Quart Cinturó aGranollers. El conseller apostava per millo-rar la xarxa de carreteres i de trens de l'arcmetropolità de Barcelona. A finals de gener,l'equip de Govern feia un balanç positiu delssis primers mesos l'Ajuntament. I-ERC i el

PSC presentaven el seu mig any al capdavantdel consistori. CiU posava un aprovat just ala gestió, mentre que el PP preferia no entraren valoracions. A finals de gener, s'iniciavaun paquet d'obres de reparació de vials alRieral als carrers Sant Joan Bosco i del Forn.L'empresa Barnasfalt i diversos operaris dela Brigada s'encarregaven de millorar lesvies de comunicació més transitades quedepenen de l'Ajuntament

Esports Gener

Rafa Tornabell abandonava el Dakar 2004 ala setena etapa, la més llarga del ral�li,després de trencar el motor del seuMitsubishi quan l'equip estava recuperantposicions a la general. Era la primera vegadaque el copilot de Santa Eulàlia deia adéu,abans de temps, al raid africà en quatre par-ticipacions al costat del castellonenc JoséLuis Monterde. El primer equip del ClubEsportiu Santa Eulàlia començava la segonavolta de la Lliga amb una còmoda victòria acasa per 4 gols a 1 contra un fluix Borgonyà.Aquesta victòria era la vuitena de la tem-porada davant el públic del Municipald'Esports.

300 dies de noticíes Anuari 2004 19

FEBRER

L'Ajuntament s'adheria a la celebració delFòrum Barcelona 2004. Una quarantena decarruatges i genets participaven a la vuitenaedició dels Tres Tombs després de la sevarecuperació. Els Amics del Cavall van convo-car centenars de persones tant a l'esmorzarpopular com a la benedicció, a la plaçaMaragall. Internet era el servei més utilitzatal Punt d'Informació Juvenil. La connexiógratuïta a la xarxa concentrava un 80% delsusuaris. El professor de l'IES La Vall delTenes, Xavier Sàez, exposava una selecció dequadres a Madrid, aquesta vegada amb uncanvi de temàtica centrada en els interiors iels paisatges urbans de grans ciutats. Diesmés tard, la policia local precintava el parcde camions i taller de reparacions que hihavia al camí de Can Sabater a instàncies del'Ajuntament. La contrucció del tancat i l'ac-tivitat que s'hi duia a terme no disposava deles llicències municipals necessàries. El con-sistori obria un expedient sancionador con-tra els propietaris. Mentrestant, es posavaen marxa la taxa de guals que s'haviaaprovat amb les ordenaces fiscals del 2004.Es tracta d'una taxa voluntària amb unimport d'uns 30 euros anuals. L'ordenanças'aplicava a petició d'alguns veïns quel'havien reclamada. La dotzena calçotadapopular de Santa Eulàlia aplegava a 650 per-sones. Durant el dinar es van consumir uns13.000 calçots. Canal SET també es feiaressò dels robatoris a l'interior d'habitatges.Uns desconeguts entraven en una casa albarri de la Serra. Els lladres, d'origensudamericà i que viatjaven en un cotxerobat, es van emportar petits electrodomès-tics. Una conferència a La Fàbrica servia permaterialitzar l'adhesió al Fòrum Barcelona2004. Unes 700 persones participaven enles dues festes de Carnestoltes de dissabte. Ala tarda, l'Esplai i l'APINDEP organitzavenuna diada per als més petits amb una cer-cavila força concorreguda i una festa a la

Fàbrica. A la nit, el centre cívic acollia unaltre carnestoltes amb comparses i un cente-nar de disfresses.

Esports Febrer

El Club Esportiu Santa Eulàlia apallissavaLes Franqueses per cinc gols a zero alMunicipal d'Esports, on va destacar el debutde Rafa Galiano, nou reforç de l'equip.L'arquer de Santa Eulàlia, Santi Olivé,arrodonia una excel�lent temporada empor-tant-se el Campionat Provincial de Tir ensala disputat a Begues. Aquest títol arribavadues setmanes després de guanyar, a LesFranqueses, el Campionat de Catalunya,també en sala, en la modalitat tradicional.Anteriorment, Olivé s'havia adjudicat laLliga Catalana.

MARÇ

Uns lladres intentaven robar, sense èxit, enuna casa del barri de Puigdomènceh. Era elsegon delicte d'aquestes característiques ennomés 10 dies. La policia local situava en un10% el nombre de vehicles que no dis-posaven de l'assegurança obligatòria de cir-culació o bé portaven l'Inspecció Tècnica deVehicles caducada. El programa El CargolNoticiari era un dels tres finalistes alspremis Zapping, en la categoria de millorprograma de televisió local del 2003, queorganitzaven els Telespectadors Associats deCatalunya. El Cargol Noticiari competia ambproduccions de Locàlia Viladecans i deTelevisió Osona. Quatre santeulaliencs for-maven part de l'Associació de productorsartesans per la qualitat del Vallès Oriental.L'associació, dedicada a la comercialitzaciód'aliments artesans i a preservar el patri-moni agrari i natural, es presentava a SantaEulàlia. Entrava en funcionament el nou sis-tema de recaptació de tributs municipals.Des de principis de març, l'Oficina de GestióTributària de la Diputació de Barcelona,

300 dies de notícies Anuari 200420

situada a l'antic local de Correus, es feia càr-rec del cobrament de les taxes i impostos.Unes seixanta de fotografies composaven lamostra Retrats de dona a l'Escola, que s'i-naugurava a principis de mes en motiu deldia internacional de la dona treballadora.Mentre els veïns del passatge Mare de Déude Queralt es queixaven de l'enllumenat dela zona, Santa Eulàlia sortia al carrer perexpressar el seu rebuig a l'atemptat terro-rista a Madrid. Unes 300 persones es con-centraven silenciosament l'11 de març a laplaça de l'Ajuntament. Després, el consistoriaprovava una moció conjunta que condem-nava la violència, expressava el condol ambels familiars de les víctimes i reclamava lapau. Tres dies més tard, el PSC s'imposava, aSanta Eulàlia, a les eleccions generals mésatípiques des dels restabliment de lademocràcia a l'Estat Espanyol. Per primeravegada la formació socialista relegava alsegon lloc a Convergència i Unió en unscomicis al poble. 3 de cada 4 santeulaliencsexercien el seu dret a vot i convertien la citaen la més participativa dels últims 25 anys.En crònica cultural, una seixantena de per-sones assistien a l'estrena del primer cicle deteatre amateur, organitzat conjuntament perl'Ajuntament i el Casal Parroquial. La repre-sentació de Txejòvia, a càrrec del grupNyoca, de l'Ametlla, agradava el públic. Lamobilitat centrava el ple de finals de mes. La

sessió aprovava per unanimitat una mocióde CiU que demanava prohibir l'aparcamentde camions a diverses zones del poble i li-mitar horàriament l'estacionament de tu-rismes a un àmplia zona de l'eix comerciald’El Rieral.

Esports Març

El Club Patí Santa Eulàlia mostrava un grannivell a la primera fase de la lliga comarcalde patinatge, celebrada a Parets. Les pati-nadores del grup d'iniciació a competició esvan situar en els primers llocs en totes lescategories. A Santa Eulàlia es va disputar laprimera fase de l'Interclub de patinatge,amb la presència de 50 esportistes. En ini-ciació B, Nadia Domènech es va imposar enlliure i en escola. Ariadna Gubern va ser se-gona. En iniciació A, Elisenda Sánchez vaguanyar en lliure per davant de CarlaVilarrasa. A finals de mes, el Club Patí SantaEulàlia classificava tots els patinadors delgrup d'iniciació a competició per la següentfase de la lliga comarcal després dels bonsresultats obtinguts a Bigues. Meritxell Bonetva fer un gran paper a Aiguafreda i es vaclassificar per disputar al Campionat deCatalunya júnior. En futbol, el primer equipdel Club Esportiu Santa Eulàlia perdia eltercer partit a casa en caure davant elRiuprimer per 0 gols a 3. Poc més tard es


trencava la tendència. El primer equip vaapallissar el Sant Quirze de Besora per 5 golsa 0 en un dels millors partits de la tempora-da a casa.

ABRIL

A principis de mes Canal SET explicava quela policia canviaria de seu en els pròximsmesos. Alhora, la Mancomunitat presenta elprograma d'atenció envers la violènciadomèstica. Representants dels quatre ajun-taments signaven el protocol de col�labo-ració amb la nova responsable de l`ÀreaBàsica de Salut, Pilar Llobet. Santa Eulàliasortia al carrer per celebrar la festa de Rams.La plaça de l'Església s'omplia de centenarsde veïns que porten a beneir palmes, pal-mons i branques de llorer i olivera.Responsables del Grup d'Oposició al QuartCinturó de Santa Eulàlia confirmaven quel'autovia orbital es podria fer només entreAbrera i Terrassa. El SET Informa afirmavaque algunes zones del poble tenien pro-blemes amb l'enllumenat públic. Darrera-ment havien arribat moltes queixes al'Ajuntament per solucionar els sectors on esproduïen apagades. La Coral Santa Eulàliaestrenava la peça Deus in adjuntorum en eltradicional concert de Pasqua. Després detres anys s'acabaven les obres d'urbanitzaciódel barri de Puigdomènech. A finals d'abril,Santa Eulàlia va dedicar un homenatge pòs-tum a Miquel Martí i Pol. Aquest va ser undels actes destacats de la Setmana d'activi-tats culturals que van tenir lloc al poble,coincidint amb la diada de Sant Jordi. A mésde xerrades, presentacions de llibres oteatre, un altre acte important va ser la inau-guració del parc fluvial de Can Font.

Abril Esports

La jugadora del Club d'Escacs RonçanaAnna Casanovas va assolir la desena posicióen categoria benjamí femenina dels Jocs

Escolars de Catalunya. De les 7 partides queva disputar, Casanovas, de 10 anys, va gua-nyar-ne tres. El Campionat es va celebrardurant la primera setmana d'abril, a laConreria i va aplegar de 250 nens i joves detot Catalunya. El Club de Bàsquet Ronçanava organitzar amb èxit la primera trobadad'Escoles de Bàsquet en categoria benjamí iprebenjamí. La jornada, que es va celebrardissabte i que no tenia ànim competitiu, vaser animada. La trobada va comptar ambquatre clubs.

MAIG

L'Escola Ronçana i l'IES La Vall del Tenestancaven la preinscripció amb bones dades.El centre de primària patia una petita dava-llada mentre que al centre de secundària lapreinscripció s'incrementava en més d'un70% respecte el 2003 sobretot a 1r d'ESO.Un integrant de la Junta de la societat deCaçadors publicava un llibre en català sobrecaça. Es tracta de 15 caceres insòlites.L'autor, Andreu Pujol, havia viscut de petit aSanta Eulàlia, on també resideix esporàdica-ment. Les instal�lacions Pinedes del Caste-llet reobrien les portes després de dos mesosde tancament, amb nova concessió del serveii amb l'adequació de la cuina i del bar delrecinte. Les millores van costar a l'Ajunta-ment uns 4.500 euros. Canal SET explicavaque Santa Eulàlia havia viscut l'abril mésplujós dels últims 35 anys. Fins aleshores lamàxima precipitació s'havia comptabilitzatl'abril de 1969 quan van caure gairebé 170litres per metre quadrat. Al març, en canvi,va ploure però no es van arribar a aquestsregistres. Els observatoris meteorològics vanrecollir més de 100 litres quan la mitjana sesitua en els 50. La Fàbrica acollia la primerade les exposicions relacionades amb elFòrum 2004. Es tractava de Pa, vi i oli a laMediterrània. Santa Eulàlia commemoravaels 25 d'ajuntaments democràtics amb un


acte institucional a la Fàbrica i amb una con-ferència a càrrec de l'historiador Borja deRiquer. Alhora, l'edifici de l'Ajuntamentafrontava la segona reordenació en nomésdos anys davant la necessitat d'espais tantper al personal com per als regidors. CanalSET presentava una comunicació sobre tele-visió local i educació al diàleg Informació,poder i ètica al Segle XXI del Fòrum 2004,mentre el programa El Cargol Noticiari tor-nava a quedar finalista, per segona vegada el2004, en uns premis del departamentd'Ensenyament. Mentre s'aprovava incial-ment el nou escut del municipi, s'anunciavaque el consultori mèdic provisional de laSagrera s'obriria finalment el setembre, tresmesos més tard del que s'havia previst.

Esports maig

Laura Valcárcel es classificava pel Campio-nat d'Espanya de patinatge artístic ques'havia de celebrar a l'estiu. La patinadorasanteulalienca va quedar entre les deuprimeres en les dues modalitats en què vacompetir al Campionat de Catalunya, dispu-

tat a Tortosa. Valcárcel va ocupar el vuitèlloc en estil lliure i la desena en escola. ElClub Esportiu Santa Eulàlia acabava la lligaen desena posició. L'infantil del BàsquetRonçana es proclamava campió de lliga alpavelló poliesportiu en el primer any decompetició federada, tot i perdre el darrerpartit a casa.

JUNY

L'Ajuntament exigia que les parcel�les senseedificar s’havien de conservar en bon estat.El consistori fonamentava aquesta decisióen la modificació de les ordenances de poli-cia i bon govern. L'APINDEP organitzavauna interessant taula rodona sobre diversi-tat i integració en un acte relacionat amb elFòrum 2004. Mentrestant, els alumnes desisè de primària de l'Escola Ronçana parti-cipaven, al teatre Auditori de Granollers, enla Cantània 2004. Òmnium Cultural premia-va tres estudiats de 4t d'ESO de l'IES La Valldel Tenes a la Festa Jove de les LletresCatalanes. Santa Eulàia era escenari de la


trobada anual de l'Associació de Donants deSang del Vallès Oriental, mentre l'Ajun-tament aprovava la redacció d'un catàleg delpatrimoni rural. Paral�lament, se celebraveneleccions al Parlament Europeu, amb unaparticipació del 35%. L'AMPA de l'EscolaRonçana demanava el segon centre deprimària al poble. Mentrestant, SantaEulàlia rebia gairebé 735.000 euros per qua-tre projectes d'obres a través del PUOSC2004-2007 de la Generalitat. Unes 2.000persones es manifestaven a Terrassa contrala construcció del 4t Cinturó, en la segonaconcentració en només mig any. Seixantaveïns de Santa Eulàlia i Lliçà d'Amunt par-ticipaven en la concentració. La Coral SantaEulàlia tancava el curs 2003-2004 amb unconcert a l'Església Parroquial en el qual esva interpretar la peça Va pensiero de l'òperaNabbuco, de Verdi. A més del cor santeu-lalienc, la vetllada també va comptar amb laCoral Xiribec, de Castellar del Vallès i de laCoral del Centre, de Caldes de Montbui.Gairebé 200 persones presenciaven l'estre-na de l'obra Arsènic i puntes de coixí al CasalParroquial. La companyia del TeatreNacional del Tenes transportava el públic auna casa victòriana del Nova York de prin-cipis del segle XX, on es produeixen unasèrie de singulars assassinats.

Esports juny

El pilot santeulalienc Enric Folch acabava entercera posició la general de l'Eslàlomorganitzat per l'Automòbil Club Ronçana alCircuit de la Rovira, al costat de laDeixalleria. Una de les notes destacades dela prova va ser l'elevada participació, ambgairebé una seixantena de vehicles. Unaquinzena d'equips, de diferents clubs i cate-gories, participaven en el torneig de futbolbase d'estiu, promogut pel Club EsportiuSanta Eulàlia. La pluja va deslluir la segonajornada de competició.

JULIOL

Santa Eulàlia s'adheria a un projecte derecuperació d'òlibes. L'equip de govern feiabalanç del segon mig any al capdavant del'Ajuntament en la segona sessió informativadel mandat. Actuacions com l'acabament del'Escola Bressol, del Consultori mèdic o lamillora de vials i serveis van centrar bonapart de les explicacions dels regidors d'In-dependents-Esquerra i el PSC. Santa Eulàliainaugurava l'Escola Bressol Municipall'Alzina. Unes 200 persones van participaren la Jornada de portes obertes, especial-ment els pares i mares dels futurs alumnes.A més de les instal�lacions també es van pre-sentar les 9 integrants de l'equip docent delcentre. La processó de vehicles de SantCristòfol arribava a Santa Eulàlia per rebre,un any mes, la benedicció del seu patró. Lafesta dels transportistes va reunir una qua-rantena de camions i un centenar de perso-nes en un sopar a la Fàbrica. L'antiga fàbri-ca de llanes de Can Fusté Parera, al barri dePuigdomènech, es convertia en el nou ma-gatzem municipal, després del trasllat del'activitat industrial al polígon de CanMagre. El dimarts 13 de juliol Santa Eulàliavivia el seu dia al Fòrum Universal de lesCultures. Unes 180 persones van visitar elrecinte Fòrum i van participar en algunes deles activitats programades, com la penjadadel talismà o tallers per als més joves. Afinals de mes arrencava la Festa Majord'Estiu amb el popular Aplec de Sant Simplei amb la primera prova del Joc dels Colors.

Esports juliol

La santaeulalienca Laura Valcárcel acabavaentre les 10 primeres en el campionatd'Espanya de Patinatge artístic en categoriajuvenil. Èxit de participació i de públic alTorneig de Futbol Sala d'Estiu organitzat pelCOP, en favor de les seleccions esportivescatalanes. A la final l'equip dels Can Satur es


va imposar als Vodka amb Red Bull per 3gols a 2. Canal SET també avançava que unaintegrant de l'APINDEP participaria del 17al 29 de setembre als Jocs Paralímpicsd'Atenes, en la modalitat de natació. SòniaGarcía, de 22 anys i veïna de Caldes deMontbui, formava part de l'Associació desdels seus inicis. El Club Patí Santa Eulàliacelebrava el seu 20è aniversari amb unpavelló d'esports ple d'espectadors. Les pati-nadores locals i els quatre clubs convidatsvan exhibir una vintena de coreografies tanindividuals com de conjunt a sobre elspatins.

AGOST

Santa Eulàlia sortia al carrer per participaren la Festa Major d'Estiu. La colla delsVermells es proclamava campiona del Jocdels Colors per segon any consecutiu, men-tre que el trofeu al Fair Play va ser per lacolla dels Grocs.

SETEMBRE

La Consellera de Salut de la Generalitatinaugurava el nou consultori mèdic de laSagrera. Marina Geli també va visitar els ter-renys del futur centre d'assistència primària.La consellera avançava que el seu departa-

ment i els alcaldes de la Mancomunitatestaven estudiant el desdoblament de l'ÀreaBàsica de Salut de la Vall del Tenes. Elsgeganters de Santa Eulàlia celebraven el 20èaniversari del Gerd amb una trobada noctur-na en la que van participar 14 colles de totCatalunya. Les colles es van concentrar a laplaça de l'Ajuntament i a la plaça Onze deSetembre d'on van sortir dues cercaviles.Finalment, Palaudàries commemorava els1.100 anys de l'espai amb una xerrada i unconcert de música.

Esports setembre

El gironí José Manuel Ruiz va guanyar la 17ªQuart de Marató de la Vall del Tenes. Elrecorregut s'iniciava al pavelló municipal deBigues i Riells i finalitzava, com de costum, ales instal�lacions municipals Pinedes deCastellet. Van ser poc més d'11 quilòmetresmarcats per la dificultat del traçat.

OCTUBRE

Canal SET explicava que el consultori mèdicde la Sagrera es convertiria en la nova centralde la policia municipal quan entrés en fun-cionament el centre d'assistència primària delRieral. L'Ajuntament havia arribat a aquestacord amb els agents del cos que s'havienmostrat contraris amb el trasllat a l'antic localde l'APINDEP. Entrava en funcionament el


transport urbà municipal. Durant la primerasetmana, els servei era gratuït. SET Informaafirmava que el bus urbà, de 30 places, comp-tava amb 40 parades en un recorregut, d'ana-da i tornada, que enllaçava Santa Eulàlia iGranollers. Cada trajecte té una duradaaproximada de 45 minuts. El Casal d'Aviscommemorava el 15è aniversari de l'entitat.La festa va reunir 230 persones, primer alCàmping l'Esplanada i després a la Fàbrica. Elpresident de la Generalitat, PasqualMaragall, feia marxa enrera i deia que eltram del Quart Cinturó entre Terrassa iGranollers no es construiria. Mig any abans,Maragall havia afirmat, en una entrevista aldiari d'informació comarcal El 9 NOU quel'autovia orbital es tiraria endavant. MentreAPINDEP donava a conèixer el nou projecteempresarial de l'entitat, l'Esplai obria el cursdel 25è aniversari al nou cau de Sant Simple.Canal SET també explicava que 10 anysdesprés dels devastadors aiguats, l'AgènciaCatalana de l'Aigua encara no havia fet capactuació a la llera del Tenes. Només elConsorci del Besòs havia realitzat neteges imanteniments puntuals a la llera. El presi-dent d'Esquerra Republicana, Josep LluísCarod-Rovira, presentava la secció locald'ERC amb una xerrada a la Fàbrica.Mentrestant, la Coordinadora de CiU de laVall del Tenes signava un manifest on escomprometia a treballar conjuntament entemes mancomunats. El secretari general deConvergència, Artur Mas, va presidir l'actede la signatura. El SET Informa també esfeia ressò d'una nova modalitat de produccióagrícola a Santa Eulàlia. L'explotació de CanBurguès s'adaptava al cultiu biològic, que noutilitza pesticides químics, en detriment delconreu convencional. El Quart Cinturó, elbus municipal i el programa d'inversionsdels pressupostos 2004 centraven bona partdel debat que va organitzar Canal SET. Elsquatre partits amb representació a l'Ajunta-ment van prendre part en el col�loqui. Lapolica local obria una investigació per aclarirla mort de tres plataners a la llera del Tenes,

al barri de Sant Isidre. Els arbres s'han asse-cat després de la injecció mortal d'un herbi-cida al tronc. L'IES La Vall del Tenes com-partia la cinquena edició del premiUN2TRES amb sis instituts més de lacomarca. El treball premiat Projectes singu-lars a l'ESO, estava dedicat a alumnes d'en-tre 12 i 16 anys amb dificultats d'aprenen-tatge i d'adaptació a l'entorn escolar.

Esports octubre

Moria l'ex-ciclista de Santa Eulàlia PereVilardebò. Vilardebò va ser dels primersesporties professionals del municipi entre1977 i 1980 i va córrer en equips tan impor-tants com Teka, Kas i Flavia-Gios. El clubciclista Vall del Tenes va fer-li un petit ho-menatge, minuts abans de disputar-se laCopa d'Espanya de Dual Eslàlom que vaguanyar David Vàzquez, al Circuit de SantSimple. Finalment, el primer equip del ClubEsportiu, amb Àngel Valor com a entrenador,començava amb bon peu la lliga 2004-2005, ise situava als primers llocs de la classificaciódel grup 5è de Segona Regional.


03.11.03 Gered Gubern Martínez17.11.03 Claudia Segovia Bosacoma27.11.03 Aidan Muñoz Sanz29.11.03 Judit Triado Soley08.12.03 Marta Funés Martos07.12.03 Uriel Marinas Segovia10.01.04 Jorge Conchan Vahamongkol13.01.04 Katia Cabeza De Vaca Muñoz28.01.04 David Margalef Pardos07.02.04 Nina Sales Martín04.02.04 Paula Cabezos Lopera11.02.04 Ainhoa Prior Lorente

29.02.04 Cinta De Blas Pastor04.03.04 Laia Baquero Matabacas06.03.04 Abril Guerra Imedio27.02.04 Carla Moa Leal13.02.04 Laia Viñas Morral08.03.04 Jacob De La Torre Cervilla23.02.04 Jaume Arimón Rosselló08.03.04 Octavi Isern Gual11.03.04 Ivan Yañez Pascal18.03.04 Marina Rubio Peiroten08.04.04 Ivan Barjollo Torres06.05.04 Abril Porras Moreno09.05.04 Victor Rubio Ramos04.05.04 Iker Noguera Moline16.05.04 Arnau Girbau Comellas

28.05.04 Ainhoa Fuertes Nicolás07.06.04 Gisela Barastegui Alonso08.06.04 Martí García Areste23.06.04 Oscar Fragoso Ruíz23.07.04 Iu Rocabayera Artal23.07.04 Valèria Navarro Carmona31.07.04 Kenay Romero Jiménez11.08.04 Celine Jiménez Montes

07.08.04 Aitor Payà Gallego10.08.04 Sabrina Noales Pérez22.08.04 Daniela Rodríguez Gil26.08.04 Jordi Rodes Bravo23.08.04 Néstor López Morcillo13.09.04 Andrea Santiago Giménez09.09.04 Ayoub Al Khalfi Bouhali Ep07.09.04 Aron Porras Linares14.09.04 Erik Asensio Pérez17.09.04 Marc Trujillo Pascual16.09.04 Adrian Hidalgo Bueno17.09.04 Diego López Pérez28.09.04 Sara Mazuecos Molins30.09.04 Iker Olivero Motero10.10.04 Ferran Homs More13.10.04 Daniel Álvarez Rodríguez13.10.04 Sandra Pons Flum21.10.04 Paula Ferrer Reyes28.10.04 Miguel Ángel Llanos González

Moviment demogràfic Anuari 2004 27

NaixementsPeriode del 31 d’octubre de 2003 al 28 d’octubre de 2004

Data Nom Data Nom

14.11.03 Tomàs Medina Àvalo i Maria Teresa Puente Gómez22.11.03 Gerard García Vicente i Míriam García Pachelo22.11.03 José Luis Vidal Martínez i Olga Terraza Martínez23.11.03 Enrique José Comajuncosa Noguera i Íngrid Marques Nauckoff4.12.03 Roger Artigas Pursals i Victòria Badia Puig8.12.03 Frederic Monràs Vidiella i Yee Peng Tan9.12.03 Marc Pocorull Oller i Núria Padró Baró

19.12.03 Miguel Riera Cuadrado i Maria Pilar Raso Civico27.12.03 Lluís Deusedes Cruells i Marta Llauradó Farré

28.02.04 Antonio Gómez Fernández i Maria del Carmen Bascuñada González2.03.04 Álex Mauricio Raigosa i Natalia Nikitina Gennadevna

20.03.04 Joaquín Muñoz Manrique i Mònica Alarcón Jiménez24.03.04 Francisco Comino Cortés i Sílvia Hatero Sánchez

3.04.04 José Benito Lozano Ortega i Olga Palomero Novas15.04.04 Florencio Delgado Berzosa i Mireia García Naveros17.04.04 José Luis Medel Torres i Maria Cabonero Romero23.04.04 José Maria Casanovas Muñoz i Meritxell Molins Folch23.04.04 Guillem Estrada Gorchs i Montserrat Baró Bonet24.04.04 Carlos Rubio Alba i Isabel Ortega García30.04.04 Marco Antonio Rodríguez Lucena i María Cristina Nateras Belmonte

1.05.04 José Manuel Delgado Martín i Maria del Carmen Valero Quirós1.05.04 Antonio Espada Jiménez i Yolanda Moreno Iglesias

14.05.04 Víctor Múgica Brieva i Susana Rocha Brabo15.05.04 Alfredo Martí Casquete i Maria Ángeles Toro López15.05.04 Enrique Carmona Esteve i Nadia María Blanco Garriga22.05.04 Jordi Costa Muntada i Ana Maria Planas Cueva28.05.04 Ivan de Hoyo Martos i Elisabeth Bernabé Caballero29.05.04 Flavio Octaviano Rigatozzo i Queralt Albinyana Armengol29.05.04 Ricardo Jiménez González i Maria Teresa Sánchez Momblan29.05.04 David García Manzano i Elena García Ibáñez

4.06.04 Pedro Herrero Abarca i Ana María Santos Merino5.06.04 Said Gherib i Natalia Álvarez Martínez

11.06.04 Jordi Barba Fossas i Eugenia María Izquierdo Pedraza12.06.04 Alberto Martí López i Montserrat Sánchez García12.06.04 Eduardo Martínez Matosa Ruib de Alba i Alfonsa Mercedes Curarella Llechà13.06.04 David Sánchez Martín i Maria José Villanueva Mínguez16.06.04 Jaime Lozano Porro i Rosa Maria Rodríguez Rendo16.06.04 Andrés Valiente Pacheco i Josefa Pérez Moreno

3.07.04 Carlos Cárdenas Ordóñez i Jéssica Jiménez Jiménez3.07.04 Ricardo Talavera Riart i Raquel Aguilera Adalid3.07.04 Jordi Alba Font i Eneida Ruiz García9.07.04 Pere Nadal Rocabert i Mireia Cladellas Dantí9.07.04 David Solero Cifuentes i Nerea Roelas Mora

Moviment demogràficAnuari 200428

CasamentsPeriode del 31 d’octubre de 2003 al 6 de novembre de 2004

Data Nom

9.07.04 Sergio Sánchez Molina i Maria Teresa Villalonga Martínez10.07.04 Mariano Núñez de Arenas i Laura Morgado Gascón11.07.04 Timoteo Ramos Granado i Olga León Liarte16.07.04 Juan Luis Fernández Candil i Mònica Montero Alcarez17.07.04 Joan Faura Pou i Eva Maria Cantón Mesa17.07.04 Manuel Jesús Moreno Córdoba i Noemí Gallardo Gil17.07.04 Antonio Moreno Ortiz i Maria Magdalena Capilla Pérez24.07.04 Marcos José Barrionuevo Pérez i Sílvia Guillén Pérez24.07.04 Alexis Pérez Pérez i Susana Payo Martínez25.07.04 Francisco Moreno Pons i Jésica Gónzalez Carrio30.07.04 Ángel Alberto Asensio Cornejo i Sílvia Pérez Pantoja31.07.04 Francisco Mondejar Serrano i Ana Truque Úbeda31.07.04 Carles Albert Gimeno Vázquez i Sílvia García Escanilla31.07.04 Francisco Espigares Hernández i Ana María Gómez López13.08.04 José Antonio Lloris San Miguel i Dolores Pons Cubero14.08.04 José Maria Grañena Martín i Tamara Álvarez Fortis21.08.04 Rafael Zafra Hernández i Anna Santander Ausió28.08.04 Oscar Cobet López i Yolanda Ruiz Ortíz

4.09.04 Enrique Belzunces López i Elisabet Esperanza Albacete Martínez4.09.04 Oscar Sánchez Escudero i Sonia Mila Sánchez4.09.04 Santiago Vizcaya Rodríguez i Judith Alonso Padilla

10.09.04 Ivan Nieto Jabonero i Míriam Mellado Blanco10.09.04 Francesc Rabés Hernández i Anna Pedragosa Grifulls11.09.04 Antonio Esteban García i Ruth Aran Pou12.09.04 Joan Guillén Alegre i Ana Estrany Nateras18.09.04 Javier Martínez Jeremias Cristina Romero Sarabia21.09.04 Joaquín Navajas Adan i Catalina Álvarez de la Gala25.09.04 Jorge Momedes Padró i Núria Avilés Adán

1.10.04 Manuel Garrido Martínez i Nieves Riancho Fumado2.10.04 Rafael Álvarez Santiago i Elena Calvo Bestilleiro2.10.04 Antonio López Martínez i Maria del Pilar Sánchez Torres9.10.04 Juan Carlos Tapia Santos i Bibiana Quirós Lucas9.10.04 Juan Ontiveros Espinar i Núria Toral Sánchez

15.10.04 Faustino Rodríguez Rivero i Vanessa Cruz Pavo15.10.04 Alejandro Pañella Amatller i Marta Grau Escartín16.10.04 Agustí Maestre Martínez i Sílvia Cerezo Llavero16.10.04 Marcos Pérez Rodríguez i Sílvia López Pérez16.10.04 Daniel Muñoz Champel i Teresa Bertran Burgos17.10.04 Juan Bermejo Villalba i Maria Cecília Casals Gol31.10.04 Alexis Vicente Garcia Peiro i Natalia López López

6.11.04 Agustín Jorge Vila Verdú i La Doina Stoica

Moviment demogràficAnuari 2004 29

Data Nom

Moviment demogràfic Anuari 200430

DefuncionsPeriode del 26 de novembre de 2003 al 25 d’octubre de 2004

Data Nom Data Nom

11.12.03 Ricardo Sancho Fayos28.11.03 Florencia Arraco Aguilar25.12.03 Miguel Carreras Barbany02.01.04 Ezequiel Gargallo Gargallo15.01.04 Jaime Torelló Cucurull22.01.04 Adoración Fernández Tallante24.01.04 Maria Victoria Echauri Murguia10.02.04 Angel-Custodio Moral La Torre11.02.04 Bernarda Duran Limones25.02.04 Juan Ciurans Rosàs27.02.04 Carolina Duran Barbany05.03.04 Maria Isable Martínez Mira12.03.04 Rosa Ferrarons Arimany10.05.04 Francisco Martínez López18.05.04 Antonio Invernon Obregón27.05.04 Alfonso Solis Martínez30.06.04 Urbano Madruga Gimeno01.07.04 Rosa Vilardebó Casas04.07.04 Maria Montero López

08.07.04 Montserrat Santiago Berenguer11.07.04 Salvador Gimeno Luís11.07.04 Jaime Urtiaga Chumillas

20.07.04 Miguel Moyano Escalona02.08.04 Salvador Hernández Moreda 06.08.04 Bienvenida Martínez Falcó08.08.04 Jorge Hernández Colomina15.08.04 Donatila Sánchez Hernández19.08.04 Ramón Moreno Serrano06.09.04 Remedios Iglesias Clapés15.09.04 Pau Lirola Duque16.09.04 Manuel Jiménez Agreda25.09.04 Ginés Gascón Olivares03.10.04 Xavier Lirola Duque08.10.04 Dario González González12.10.04 Eusebia Blaya Costa13.10.04 Pedro Vilardebó Vila13.10.04 Ricardo Montes Serrano25.10.04 Josefa Bonet Socias

EDATS HOMES DONES TOTALS99 + 0 0 095 99 0 2 290 94 4 19 2385 89 22 36 5880 84 31 59 9075 79 80 81 16170 74 122 136 25865 69 115 105 22060 64 138 129 26755 59 171 172 34350 54 185 171 35645 49 198 208 40640 44 239 227 46635 39 251 233 48430 34 255 227 48225 29 231 213 44420 24 172 149 32115 19 145 130 27510 14 141 138 279

5 9 137 142 2790 4 116 116 232

TOTALS 2753 2693 5446

Piràmide d’edatsA 1 de gener de 2004

Població per BarrisA 1 de gener de 2004

BARRI HABITANTS

El Bonaire 286El Rieral 1383La Sagrera 1075Sant Cristòfol 980La Serra 523El Serrat 641La Vall 558

Total 5446

Entitats Anuari 2004 31

Jutjat de Pau

Jutge de Pau: Josep SoléTelèfon: 93 844 86 50

Novetats que vénen

Com cada any ja va sent habitual que en edi-tar l'Anuari local ens demanin, al Jutjat, quefem cinc cèntims del què ha estat la nostratasca durant tot l'any. Ens l'àmbit del re-gistre civil, el de sempre: naixements, casa-ments i defuncions, que ja us venen detallatsen les pàgines del moviment demogràfic. Haestat un any normal encara que amb mésfeina, vist el darrer any. Ja que parlem delscasaments, toca dir que amb el BOOM quehi hagut amb la nova llei que permetrà casarles parelles homosexuals no hi ha res ferm,però està previst que a mitjans de l'any queve se'n comenci a celebrar algun.

Pel que fa als exhorts que es complimentenen aquest Jutjat de Pau s'ha notat unalleugera alça vist els últims dos anys. Creiemque deu ser fruit de l'agument d'habitantsque hi ha al nostre municipi i també d'al-gunes empreses que s'hi han instal�latrecentment.

En els actes de conciliació és on el personalde Jutjat s'ha d'esforçar d'allò més per poderresoldre el conflicte entre les parts impli-cades. Cal tenir en compte que si les parts notenen ganes d'entendre's, és una llàstima,però aquest òrgan judicial no hi té res a fer.

També cal comentar una bona notícia. El 22d'octubre vaig tenir l'honor, com a Jutge dePau i en representació del President del'Associació Catalana en Pro de la Justícia,d'assistir a la Seu del Departament deJustícia de Catalunya, a Barcelona, on elMinistre i el Conseller de Justícia van signarel conveni que consisteix a poder escriure encatalà els llibres del Registre Civil. Al generaquesta prova pilot començarà al RegistreCivil de Barcelona i, seguidament, s'aniràinstaurant a tots els Jutjats de Catalunya.

No hi ha res concret d'aquesta darrera notí-cia ni tampoc de la dels casaments entre pa-relles homosexuals. Més endavant anireminformant de les novetats que hi hagi i de lamanera com s'implantaran.

Això ha estat un breu resum de la nostrafeina. Per tant, us volem desitjar un BonNadal i un feliç 2005.

Josep Solé Padrós, Jutge de PauVerònica Mateos Vegas, Secretària Judicial

Entitats Anuari 200432

Comissió de FestesResponsable: Jordi SalaTelèfon: 93 844 80 25C/e: [email protected]

Una gran vitalitat

Aquesta comissió mostra una gran vitalitat,no només perquè durant tot l'any hem d'a-nar preparant festes –tot just n'acabem depassar una ja estem preparant la següent–,sinó també perquè s'hi va incorporant novagent, amb noves idees que faciliten ienriqueixen la nostra feina.

Tota la comissió participa en la programaciói en la definició de la majoria d'actes o delsmés rellevants. Un cop més, a punt d'entraral 2005 us convidem a venir i a participar-ne.

Des de la comissió hem mantingut les festesque han esdevingut tradicionals, tal i coms'han celebrat sempre, però incorporant-hicanvis, sempre amb la intenció de millorar-les. Esperem que ho hàgim aconseguit i quevosaltres n'hagueu gaudit.

Durant la Festa Major d'hivern (de 2003) vatenir lloc la Fira d'Artesania, complementa-da amb la mostra d'entitats solidàries i ambactuacions i exposicions diverses. El lloc, elCarrer Verge de la Salut, definitivamentsembla millor que la Fàbrica o el Pavelló. La

fira va coincidir amb la trobada d'"escarbatsvolkswagen". Tot plegat va fer que fós mésconcorreguda que mai.

Vam celebrar, també a la Fàbrica, el ja tradi-cional Sopar de Cap d'Any i després –no podiaser d'altra manera –una bona ballaruga.

Durant la tarda-vespre del dia 5 de gener vatenir lloc la cavalcada dels Reis Mags. Uncop a la plaça de l'Ajuntament recolliren lescartes dels infants i a la nit van distribuir elsregals per les cases que ho varen demanar.

Reis i patges disposen des d'enguany devestits propis gràcies a la magnífica col�labo-ració de persones del Casal d'avis, a quiagraïm novament el seu treball desinteressat.

A la calçotada, vam decidir incorporar-hiuna cantada d'havaneres, fet que va con-tribuir a arrodonir la festa.

Per Sant Joan es continua fent una granfoguera per rebre la Flama del Canigó i dis-tribuir-la pels barris.

No volem passar per alt tot una sèrie defestes que organitzen diferents associacionsde veïns o entitats diverses, com són lesfestes de barris, sopars de carrer, SantAntoni, Sant Cristòfol… Són ells també elmotor de les festes, la comissió els dóna totel suport possible.

Preparant la calçotada. El dinar dels Avis a la Festa Major.


Festa Major

L'Aplec de Sant Simple dóna el tret de sorti-da a la Festa Major i any rere any n'augmen-ta la participació. La novetat incorporada vaser la celebració de la prova culinària, laprimera del Joc dels Colors.

La comissió, un cop passada la festa major2003, es va reunir per valorar com haviaanat i per millorar-ne alguns aspectes.Vàrem decidir engalanar més la plaça, nonomés amb més banderoles, sinó tambéamb la cortina de llums que l'envoltava. Lacirculació pels carrers de sobre la plaça eraun problema afegit a la manca d'aparca-ment, el primer es va solucionar fent carrersde direcció única, al segon encara no li hemtrobat solució.

L'actuació de Xarop de Canya el dijous alvespre va tancar el primer dia fort de festa,arrodonint una nit en la que van haver-hi altresactuacions de caire tradicional com són el cor-refoc i els bastoners, després que tothom queho va desitjar va poder menjar sardines i elsmés esportistes varen córrer la milla.

El festival infantil va canviar de dia i lloc: esva celebrar la tarda del divendres a la plaça,un espai i un temps més adequat. Com agrata novetat cal destacar l'actuació del grupde bastoners; aquesta actuació es deu a l’em-

penta d’un grup de joves que s'afegeixen alsgegants per fer una actuació de lluïmententre les sardanes i el concert de diumenge.Felicitats a tothom!

La Festa Major va continuar mantenint elcaràcter popular. Tot plegat va fer que fosrealment participativa i molt concorreguda.

El joc dels colors va ser un any més unèxit de participació. Es va tancar l'ediciód'aquest any amb el sopar de fi de festa a laplaça de l'Església, celebrant com havienanat en general les proves i la victòria persegon any consecutiu del vermells. Ara lacomissió ja està pensant en la de l'any vinentque serà la desena, i per això de ser unnúmero rodó, ja hi està treballant.

El grup de joves va continuar organitzantuna bona colla d'actes al pavelló. Es tractad’una bona organització que els porta moltd'esforç i que any rere any reuneix una bonacolla de joves no només de Santa Eulàliasinó també de pobles del voltant a casa nos-tra, cosa realment difícil.

Per celebrar la Diada va haver-hi una xerra-da per situar històricament l'11 de Setembrei una audició de sardanes.

I la darrera festa abans d'escriure aquestesratlles va ser la Castanyada: castanyes,moniatos i vi dolç.

L’estirada de corda a la Festa Major. Els Reis d’Orient abans de començar la cercavila..


PIJ Can RajolerTècnic Joventut: Jordi BernabeuTelèfon: 93 844 91 66C/e: [email protected]

Què és el PIJ i què s'hi pot trobar?

El Punt d'informació juvenil de Can Rajolerés un servei adreçat als joves de SantaEulàlia de Ronçana per oferir serveis i difon-dre les activitats que es realitzin a SantaEulàlia i rodalies. A més, pretén ser un espaid'intercanvi d'idees entre els joves de SantaEulàlia i les persones implicades en lamatèria.

El PIJ ofereix un ampli ventall de serveis a lagent jove de Santa Eulàlia. S'hi pot trobar:

- Assessorament i informació d'ofertesacadèmiques i educatives.

- Documentació de viatges, guies d'albergs,transports, guies de províncies i països…

- Tramitació del carnet d'alberguista- Servei d'internet gratuït per realitzar qual-

sevol tipus de consulta.- Campanyes informatives puntuals.- Ofertes de treball del Servei d'ocupació de

la Vall del Tenes. Estan penjades i actua-litzades a la cartellera setmanalmanet. Elsdimecres en trobareu; us atendrà algú.

- Recollida de propostes d'accions desti-nades als joves

- I altres propostes que estem preparant…

Canvis al PIJ

En aquests darrers mesos s'han produïtdiversos canvis al pij… Han arribat nousaires! El canvi més significatiu és que aratenim nou tècnic de joventut, en JordiBernabeu (que a més és el tècnic de preven-ció de drogues de la Vall del Tenes), i la novadinamitzadora juvenil, Laura Barrera.

Desde el Pij estem elaborant el Pla Local deJoventut. Segur que molts n’heu sentit aparlar i d'altres hi heu participat, per la qualcosa us agraïm la col�laboració.

Esperem que es produeixin més canvis peroferir nous serveis, reconduir altres que jafuncionen i proposar nous horaris. Ja usanirem posant al dia!

Per qualsevol proposta, dubte, suggeri-ment… podeu trobar-nos –de moment– lestardes de dimarts a divendres al PIJ de CanRajoler, o bé al telèfon 93.844.91.66, o [email protected]


Centre Cívic Cultural La FàbricaDinamitzadora cultural: Núria PadróTelèfon La Fàbrica: 93 844 86 59C/e: [email protected]

El quart any

Aquest 2004 el Centre Cívic ha celebrat elseu Quart Aniversari. Aquesta antiga Fàbricatèxtil, centre dinamitzador de Santa Eulàlia,ha passat a tenir una programació regularamb cinema, espectacles infantils, ball desaló, conferències, exposicions i els cursos itallers que s'hi realitzen al llarg de l'any.

Actualment ja podem dir que hi ha un seguitd'activitats que formen part de la vida de laFàbrica. El dinar de germanor de SantAntoni, la Ronda dels Jocs Escolars d'Escacsdel Vallès Oriental, el Carnestoltes, moltes deles activitats de la setmana cultural que tenenlloc per Sant Jordi, el Casal d'Estiu de setem-bre, la cantada d'Havaneres per celebrarl'aniversari del Casal d'avis, la Castanyada i laFesta Major d'Hivern. Aquesta última hacomptat amb: l'Exposició Fotogràfica, la pre-sentació del calendari, la Nit de Músics i eltorneig d'Escacs. I per acabar l'any, el Casalde Nadal i la Festa de Cap d'any.

Però també hi hem incorporat novetats. Unade les més destacades ha estat el Cicle de

Cinema, amb la projecció d'un recull depel�lícules de directors catalans que haresultat molt interessant i que, per aquestmotiu, de cara a aquest proper any ja sen'està organitzant un de nou. Una altranovetat han estat les activitats relacionadesamb el Fòrum de les Cultures: la xerradasobre Mobilitat i Sostenibilitat, i l'exposicióCruïlla de Civilitzacions. I també, per primercop s'ha fet el sopar de celebració de la festade Sant Cristòfol i el sopar de les Dones delTenes, així com el Quinto, que organitzal'Esplai, i el Concert de Nadal de l'Escola demúsica de Santa Eulàlia.

No parem d' enumerar actes i activitats fetsa la Fàbrica, l'un darrere l'altre, però així haestat aquest any, una cosa darrere l'altra,sense parar.

Taller d’anglès

Taller de Manualitats Taller de Guitarra


Centre de Cultura Sant JordiBibliotecària: Carme ViaderTelèfon: 93 844 81 88

L'Afganistan actual

Si hi ha una professió que sempre suposaperill pel que l'exerceix a l'Afganistan és lade llibreter. És igual qui governi, sempre hiha llibres prohibits, perseguits i, en el pitjordels casos, cremats. Sultan Khan, protago-nista del llibre El llibreter de Kabul d'AsneSeierstad, explica com fou empresonat duesvegades pels successius règims autoritarisque van passar pel seu país.

Asne Seierstad, una jove corresponsalnoruega, s'instal�la a casa del llibreter i esqueda a viure amb la seva família amb laintenció d'explicar al món la realitat afgane-sa després de l'expulsió dels talibans.

Sultan Khan, un home sensibilitzat per lacultura i el saber, coneix bé la literatura delseu país i la situació dels seus habitants, cas-tigats per la guerra i els conflictes durantmés de 20 anys. D'altra banda, AsneSeierstad troba en la família del llibreter unclar reflex de l'actual societat afganesa, quelluita per la seva supervivència.

Convivint amb la família de Sultan Khan,l'autora es converteix en testimoni directe dela seva vida quotidiana, sotmesa a les estric-tes normes del seu país, sobretot per a lesdones, fins i tot en la família d'un homeexcepcional. A casa del llibreter, la periodis-ta descobreix que aquest individu culte iliberal és en realitat un home tradicional dela societat afganesa que actua amb autoritatamb els membres de la seva família.

M. Carme Viader


ADF l’AlzinaResponsable: Oriol MasponsTelèfon: 93 844 64 40

Un any sense incendis

La novetat més remarcable d'aquest estiu ésque no s'han hagut de lamentar incendisforestals. D'altra banda, s'ha de destacar lavigència del conveni que, el 27 de novembredel 2003, van signar l'ADF l'Alzina, elsAjuntaments de Lliçà de Vall, Lliçà d'AmuntSanta Eulàlia i el cos de Protecció Civil deLliçà d'Amunt. Per la firma d'aquest conveni

facilitava l'ADF els vehicles de l'entitat al cosde voluntaris lliçanencs. Es tracta dels dostot terreny de l'ADF. Un d'aquests, de recentadjudicació i amb un dipòsit de 5.000 litresd'aigua per a la prevenció d'incendis. Unaltre dels punts del conveni era que elsAjuntaments es farien càrrec del manteni-ment i el combustible dels vehicles. Els Cosde Protecció Civil de Lliçà d'Amunt es con-verteix, per tant, en la perllongació de l'ADFl'Alzina, en les seves actuacions. Els objec-tius de les dues entitats és la mateixa: lluitarcontra els incendis amb prevenció i ambactuacions que permetin sufocar, de segui-da, qualsevol foc.

El nou vehícle de l’ADF.


L'Agenda 21 LocalResponsable: Toni SànchezTelèfon: 93 844 90 91C/e: [email protected]

Què és l'Agenda 21 Local?

L'Agenda 21 local és un instrument amb quèles autoritats locals treballen en associacióamb tots els sectors de la comunitat per pre-parar els plans d'acció per aplicar la sosteni-bilitat a escala local.

Els reptes del desenvolupament sosteniblerequereixen una acció a nivell local.L'Agenda 21 local ha d'intentar fer que l'àm-bit local sigui més sostenible i assolir unacomprensió del context general de les nostresdecisions individuals. Ha d'intentar fer mésamb menys, ha d'emprar més les nostrescapacitats i menys els nostres recursos, had'ésser més modesta amb les nostres deman-des materials, però ha de demanar un mediambient i una qualitat de vida millors. Had'ésser una iniciativa coherent, adreçada alsconceptes i principis del desenvolupamentsostenible i de qualitat de vida, no només unacol�lecció de simples projectes ambientals.

Què ha fet l'Agenda 21 a SantaEulàlia?

Durant aquest any 2004, s'ha visitat la deixa-lleria de Torelló per veure el seu funciona-ment. S'ha visitat la depuradora del poble perentendre com funciona. Es va sol�licitar laincorporació a l'ajuntament d'un tècnic enmedi ambient. Es va col�laborar amb unaexposició amb el Fòrum de les Cultures deBarcelona, s'ha organitzat una xerrada sobremobilitat sostenible i un curset de compost is'ha col�laborat en el disseny del transportmunicipal.

Actualment s'està treballant sobre els parcsinfantils del poble, la llei de contaminació

acústica, la llei d'avaluació mediambiental ila posta en marxa de l’anomenat "telèfonverd" que servirà per rebre queixes i sugge-riments dels ciutadans.

Els membres de l'Agenda 21 ens trobem l'úl-tim divendres de cada mes a La Fàbrica.

El bus

Sens dubte l'acció més coneguda és la posa-da en marxa del bus municipal. Ha calgutuna inversió molt important en hores perpart dels membres de l'Agenda 21: el dissenymés adequat del circuit, el cronometratge,les parades o tenir en compte el màxim depunts on s'havia d'arribar.

Ha estat una experiència molt engrescadorai interessant. Poder participar des de l'inicien aquest projecte ha estat molt satisfactori.

El nostre bus a Granollers

La mobilitat sostenible, (contaminar elmenys possible) i el fet de donar el majorservei amb un temps raonable, han estat lesdirectrius en les que ens hem centrat.

Esperem que l'esforç i la il�lusió amb quehem col�laborat es vegi recompensat en l'úsd'aquest mitjà. És l'assoliment definitiu aaquesta acció recollida en el Pla d'Acció Localper la Sostenibilitat (PALS) que es va aprovarpel conjunt de la ciutadania el mes de marçdel 2003.


Xerrada sobre mobilitat sostenible.

Es va convidar al Sr. Xavier Roselló, directiude l'Autoritat del Transport Metropolità(ATM) de Barcelona perquè ens parlés sobremobilitat sostenible. Va aportar unes dadesinteressants sobre l'augment de l'ús deltransport públic, sobretot després de laimplantació de la tarifa integrada. Gràcies ales seves explicacions vam entendre comfuncionava aquest sistema que a priori sem-bla complex però que a la realitat és forçafàcil.

El mes de novembre hem organitzat unaaltra xerrada dins els actes organitzats enmotiu de la setmana sobre mobilitat sosteni-ble i seguretat amb la participació del tècnicde medi ambient de l'ajuntament, en FerranPauné i un directiu de Sagalés.

Compost

Al mes de setembre va haver-hi un tallersobre compostatge casolà. Potser per no

haver disposat de prou temps per anunciar-lo com calia, la assistència va ser reduïda.

Aquesta incidència, però, no va ser cap impe-diment per gaudir d'uns coneixements peraplicar aquesta tècnica.

Depuradora

La visita a la depuradora va ser molt interes-sant.

L'aigua ens és indispensable per la vida decada dia. L'agafem de la natura on està benneta. La fem servir a les indústries per fer pro-ductes i a casa per rentar-ho tot. Com és lògic,queda bruta. Si volem que sempre sigui útil,l'hem de netejar abans de tornar-la a lanatura.

Per això fem les depuradores on l'aiguabruta es neteja. L'aigua que passa per ladepuradora ve de la xarxa del clavegueramd'aigües grises i pluvials, com també de lesfosses sèptiques. La depuradora de SantaEulàlia de Ronçana té capacitat per tractar6.000 m3 diaris. Actualment està depurantuns 2.500 m3.

L'aigua entra contaminada en un 100% i s'a-boca al riu neta en un 90%. El 10% restant ésnetejat per la flora dels marges del riu. Eltractament de l'EDAR del nostre poble ésbiològic. No s'utilitzen mitjans químics perla depuració. La planta ocupa 17.000 m2

El futur de l'Agenda 21

D'una manera activa o passiva, tots, vul-guem o no, som part de l'Agenda 21.

Participa, no deixis que uns altres decideixinper tu!

La Comissió de Seguiment.Transparència utilitzada al taller

Grup d’Oposició al IV CinturóResponsable: Arnau QueraltTelèfon: 93 844 92 54C/e: [email protected]: www.ccpc.pangea.org

Embolica que fa fort

L'any 2004 ha estat, de ben segur, un delsmés moguts en relació al Quart Cinturó oAutovia Orbital, tant a nivell tècnic compolític. D'una banda, el Ministeri de Fomentha anat treballant en la redacció del projectede construcció d'aquesta via entre Abrera iTerrassa, tot i l'oposició manifesta de granpart de la ciutadania i d'alguns ajuntaments.

També va convocar un concurs públic perelaborar un estudi informatiu del tram queva de Terrassa fins a les Franqueses i quepassa, per tant, pel nostre poble. Aquest estu-di hauria d'analitzar amb profunditat i rigortots els aspectes socials, econòmics i ambien-tals de les zones per on es preveu fer passaraquesta infraestructura per veure quinsimpactes podria tenir i determinar si ésviable o no la seva construcció per un deter-minat indret. Cal apuntar, però, que l'empre-sa guanyadora del concurs és la mateixa quees va fer càrrec de l'estudi informatiu del'Autovia Orbital (als anys 90), que va sermolt criticat des d'un punt de vista tècnic.

A nivell polític, el nou Govern tripartit vagenerar certes esperances en el si de laCampanya Contra el Quart Cinturó. No enva està constituït per dos partits que com-parteixen i donen suport als objectius de laCampanya -Iniciativa per Catalunya iEsquerra Republicana de Catalunya- i perun tercer, el PSC, que mentre estava al'oposició demanava un canvi en la políticaterritorial i que, un cop al Govern, ha desig-nat planificadors de reconeguda vàlua, pre-ocupats pel desenvolupament sostenible delterritori, per ocupar els principals càrrecs en

el Departament de Política Territorial iObres Públiques.

No se'ns escapa, però, que la responsabilitatde construir aquesta infraestructura corres-pon al Govern Central. No obstant això, elGovern català té cert marge d'actuació enaquest camp, i més des que el PSC té capa-citat d'influència sobre el govern de Madrid.

Malgrat tot, les esperances no s'han acom-plert. Mentre ERC i Iniciativa per Catalunyahan continuat manifestant la seva oposicióal projecte, el PSC, a nivell català, ha man-tingut una actitud molt ambigua, però queno amaga el que hi ha darrere. Així, s'hananat succeint les declaracions i contrade-claracions d'alts càrrecs del Govern en elsentit que es farà, que no es farà, que es farà,que només se'n farà un tros...

No fa pas gaires dies, coincidint amb la set-mana de la mobilitat sostenible, un diaricatalà presentava un primer avanç del Pla deCarreteres que està treballant el Depar-tament de Política Territorial i ObresPúbliques. No sabem si es tracta d'una fil-tració interessada o no –i esperem que nosigui cert–, però segons es comentava a lanotícia, el pla preveu la construcció delQuart Cinturó o Autovia Orbital entre SantPere de Ribes i Sils, creuant les vinyes delPenedès, el Baix Llobregat, els dos vallesos ipart de la Selva.

El fet és greu ja que reflecteix quin és el pen-sament imperant en certs sectors del país (i,molt sovint, la contradicció més absolutaamb el discurs que defensen públicament:més compromís amb el medi ambient, ambel benestar de la població, el respecte al ter-ritori, etc.). La Cambra de Comerç, Indústriai Navegació de Barcelona, per exemple, ja fatemps que demana la construcció d'aquestainfraestructura i Convergència i Unió, aescala catalana, ha fet del Quart Cinturó undels temes estrella per desgastar el governtripartit (sortosament, en el programa elec-


toral de les darreres eleccions locals, CiU deSanta Eulàlia manifestava la seva oposició aaquest projecte).

Per tot això, l'any 2005 no es planteja gairepositiu. No només perquè es plantegiseriosament la construcció del Quart Cin-turó per la zona d'Abrera o es pugui acabarprojectant o no un tram pel nostre poble. Ésmolt més que això. És una cosa molt mésgreu.

És l'estafa més absoluta a una ciutadaniaque demana un nou model de territori, unnou model de mobilitat, més sostenible. Aprop de 280 entitats que fa prop de 14 anysque s'oposen –aportant solucions– a unaobra manifestament innecessària.

És evident que hi ha problemes en la mobi-litat de la regió metropolitana de Barcelona.Però també es pot constatar com encara noes disposa d'un bon sistema de transportpúblic, còmode, eficaç, fiable, que permetienllaçar tots els pobles i ciutats de la regiómetropolitana.

I que encara no s'han posat al nivell que cor-respon al segle XXI les carreteres secundà-ries que vertebren aquest territori.

I que no s'ha obert al públic la via de trenentre Mollet i el Papiol, que va ser construï-da a principis dels anys 80 amb la intencióque fos utilitzada pel transport de passat-gers.

I que en algunes zones del Vallès hi ha unasuperposició de vies de comunicació total-ment irracional: una autopista (amb unpeatge prorrogat quan es va acabar el termi-ni de concessió), una carretera, una variantde la carretera, una variant de la variant, eltren, el TAV i el projecte del Quart Cinturó...

I que mentre s'argumenta que el QuartCinturó hauria de permetre millorar lacomunicació entre les diverses ciutats de laregió metropolitana, algun estudi anteriorparlava que hi circularien un gran nombre

de vehicles de gran tonatge (que passarienper aquesta via per no haver de pagar peatgeper l'autopista). A part de la contradiccióque això suposa a la pràctica, aquest fet ésespecialment greu per una àrea del Vallès–on s'inclou el nostre poble– que ha mani-festat la seva vocació residencial i que no potfer compatible aquesta vocació amb el tràn-sit diari de prop de 14.000 camions.

I que la gran alternativa del Quart Cinturóper canalitzar el transport de mercaderies–l'Eix Transversal– no només va néixer coixsinó que no sabem si l'ampliació previstapermetrà que compleixi la funció que moltshavíem desitjat que fes.

I que hi ha estudis promoguts des de la so-cietat civil, tècnicament molt correctes, quecontradiuen els estudis promoguts des del'Administració i la Cambra de Comerç.Potser seria interessant que, com a mínim,el Govern tingués la deferència d'estudiar-los, d'analitzar les contradiccions i exposarels resultats d'aquest exercici a la ciutadania.Interessant. Lògic. Imprescindible.

Malgrat tot això, com que el Grup d'Oposicióal Quart Cinturó –i la resta d'entitats queintegren la Campanya– és un pessimistaactiu, no deixarà de lluitar contra aquestairracionalitat –a hores d'ara costa trobar lesparaules per definir-ho–.

Bon any 2005.



Escola Bressol Municipal l’Alzina

Coordinadores: Dolors Barbany, Joana Morenoi Esther Casadesús - Telèfon: 93 844 83 16

Petita història d'una escolaper a infants

Aquest any 2004 a Santa Eulàlia hi ha unnou espai educatiu dedicat als més petits delpoble i a les seves famílies. Al mes de juliolva obrir per primera vegada les seves portesa tota la gent del municipi i l'equip demestres vam pensar que seria molt especialpoder explicar una petita història als mésmenuts perquè ells entenguessin aquest fettan important. Com que l'escola no tenianom i estava en un entorn molt privilegiat,envoltat de bosc, vam creure que el nomd'un arbre seria una bona elecció i, a més,ens ajudaria a treballar moltes coses a l'esco-la. L'ALZINA és un arbre propi del climamediterrani, el seu nom femení ens potrecordar la figura maternal que els infantstant necessiten i les seves branques majes-tuoses ens fan pensar en les seves fantàs-tiques abraçades.

A continuació podeu llegir la història quevam imaginar per a tots els petits i petitesdel poble:

"No sé si sabeu que en aquest poble estànaixent un nou arbre i aquest arbre és moltespecial; està ple de colors, està ple de jocs,està ple de cançons, de màgia... i és un arbreon tots els nens i nenes de Santa Eulàlia hisereu molt ben acollits. Aquest arbre és unaalzina i aquesta alzina està creixent i, entretots, el que estem fent és regar-la amb moltaestima. Cada dia hi posem coses noves: undia hi vam posar uns mobles molt bonics, unaltre dia tot de joguines fantàstiques, unaltre dia molta música... i així, quan vingueual setembre tindrem preparada la vostra

escola perquè hi estigueu ben a gust i perquèjunts, poguem descobrir i experimentar, através dels ulls, del nas, de la boca, de lesmans... és a dir, a partir dels sentits, nousaprenentatges i noves sensacions.

Com podeu veure, aquesta alzina està enmigd'un bosc, un boc ple de màgia, amb moltsespais: hi ha una cova on hem guardat mate-rials que farem servir per pintar, modelar,manipular... hi ha un niu de cargols onviureu els més petitons, a més a més tenimdues classes plenes de follets i de fades onjugareu els que començareu a caminar i, alfons del bosc, dues classes més que estanplenes de fulles i bolets, on estareu els mésgrans de l'escola. Enmig del bosc hi tenim laclariana. Heu vist què hi ha a la clariana?Una alzina plena de globus on farem totsjunts moltes festes: cantarem, ballarem,saltarem...

Però... algú ha trobat l'alzina? On és l'alzina?Ahir en van plantar una aquí fora. I sabeuquè? Entre tots l'hem de cuidar molt, cadadia l'hem de regar. A mi m'han dit que si alsarbres els cantes, creixen molt més. Voleuque sortim a cantar-li una cançó? Però...totes nosaltres pensem que el més importantque passarà a l'Escola Bressol l'Alzina seràque, tots junts, nens, nenes, mares, pares,mestres i tota la gent del poble ens ho pas-sarem molt bé".

CEIP RonçanaDirectora: Pilar LaraTelèfon: 93 844 81 85C/e: [email protected]: www.xtec.es/~epalau/

40 anys de l'Escola Ronçana

Aquest any 2004 es compleixen 40 anys dela inauguració del primer edifici de l'escoladel Rieral; des de llavors l'escola no ha paratde créixer.

Al llarg d'aquest any s'han acabat les obres ihem pogut estrenar dues aules més, dosespais per a grups petits i dos despatxos, a

més d'uns serveis. De moment, l'espai desota queda com a porxo. En aquest momenthi ha 483 alumnes matriculats a l'escola d'e-ducació infantil i primària. Hi ha 22 grups-classe, dos per cada nivell, excepte P-4, P-5,1er i 5è que són tres grups cada un. Com quela població de Sta. Eulàlia va en augment i laprevisió de matrícula pels propers cursostambé, l'Ajuntament i el Consell EscolarMunicipal han iniciat els tràmits per a laconstrucció d'una segona escola.

A continuació podem veure les fotografiesde tots els grups d'alumnes en acabar el curspel juny del 2004.

Bon any!


P3A amb Pere Camps i Otegui P3B amb Mercè Barbany i Bufí

P3C amb Ada Margenat i Escobairó P4A amb Glòria Martí i Solà


P4B amb Anna Vilaró i Bellvehí P5A ambCarme Betorz i Ureña

P5B amb Sònia Garcia Rodriguez P5C amb Núria Costa i Bransuela i DolorsVila

1rA amb Roser Pañella i Brustenga i PilarLara

1rB amb Judith Jorquera i Mestres


2nA amb Lourdes Guitart i Solà 2nB amb Neus Martinez i Lourdes Bassa

3rA amb Margarida Bonet i Galobart iElisabet Palau

3rB amb Ramon Boixader i Ibañez i JordiSala

4rtA amb Bet Noguer i Costal 4rtB amb Miriam Farré i Salada i RaülRomero


4rtC amb Margarida Plumé i Llobet 5èA amb Isabel Oliveras

5éB amb Jordi Ricart i Llach 6è A amb Mariona Carmona i Martinez

6èB amb Lourdes Moyano i Gonzalez i LluïsaBosch


AMPA CEIP RonçanaPresidenta: Pilar NarvaezTelèfon: 93 844 94 70

Us recordeu de com era el nostre poble l'any1974? Segurament molts de nosaltres no, jaque som nouvinguts desde fa 10, 5, 4, unany. Han passat moltes coses. Tantes quesembla irreal pensar que els nostres gover-nants no es triaven per eleccions lliures idemocràtiques, que l'única benzina quefeien servir els "127" era la Súper, que triarprogrames de televisió era possar la Primerao la Segona cadena… tot i que no existia el"zàpping", ja que encara no sabiem res delscomandaments a distància….

Però aquell llunyà 1974 també ens vadeparar una novetat de la que encara avui enpodem parlar. Va ser l'any de creació del'Associació de pares del col�legi del nostrepoble. Eren temps del "Colegio Nacional" ide l'EGB i llavors aquestes entitats es deienAPA. Desprès vindrien els temps de la igual-tat home/dona, nen/nena, fill/filla. Aratenim un nom una mica més llarg per reflec-tir a la mida del possible que l'educació delsnostres fills/filles és cosa de dos.

Segur que hi ha pares i mares als qui això del'AMPA els pot sonar a pel�lícula. Però sipensem una mica ens adonarem de laimportància que té la feina que dia a dia fanels membres de l'entitat. Ara som 300 socis imolts de vosaltres potser nomès us enrecordeu perquè cap a la primavera cal pagarla qüota per poder fer la reserva dels llibres.Però darrera d'aquest fet n'hi ha molt més….

Sabeu que gràcies a les gestions que fem po-dem aconseguir vendre nosaltres mateixosels llibres amb descomptes que poden arri-bar fins el 20% respecte al preu de mercat?

Heu pensat mai que el menjador escolarfunciona i es gestiona gràcies a la iniciativade l'AMPA. Cap escola està obligada a tenir-ne, però les necessitats de les families ensvan portar a encetar aquest servei.

Us imagineu que per la manca d'autobusosels nens es quedesin a la parada perquè elvehicle va ple?

L'horari del nostre col�legi és difícil perquèmoltes persones puguin combinar la vidalaboral amb la familiar. No cal dir que seriamés difícil per a molts de vosaltres portar orecollir els nens sense les activitatsextraescolar de la tarda o el Servei d'AcollidaMatinal. Són serveis que també es fan grà-cies a la feina dels voluntaris de l'AMPA.

I, finalment, que cal dir de les festes! No hiha cap centre escolar que no tingui la sevafesta de final de curs. I els nostre no podiaser el primer, així que els pares/mares del'AMPA ja ens organitzem per donar als nos-tres fills/filles un bonic "fins aviat" al cursescolar. Però també fem tallers al Nadal,xocolata amb melindros per Sant Jordi…

Però per dur a terme tot això i encetar nousproyectes, ens cal la vostra col�laboració. Nonomès económica. Fer realitat més coses enbenefici de l'educació dels nostres nens inenes depèn de que vosaltres també hicol�laboreu.

Us hi esperem l'últim dimarts de cada mes ales 21 hores, a la Sala de Professors delscol�legi.

Ningú millor que vosaltres sap el que elsnostres fills i filles necessiten o esperen delcol�legi a la seva vida escolar. I encara que-den moltes coses per fer….

Tallers de Nadal 2004.


IES Vall del TenesDirector: Aleix BuchTelèfon: 93 844 82 25Web: www.xtes.es/iesvalltenesC/e: info@iesvalltenes

Ensenyament i legislació

Si féssim un exercici d'imaginació podríempensar en com seria la nostra vida quotidi-ana si el codi de circulació canviés de formasignificativa any rere any. Ara canviem elscolors dels semàfors, ara modifiquem elcostat de la carretera per on hem de circular,després suprimim l'actual senyalització delspassos de vianants i en creem una de nova i,així, anem fent en una dinàmica contínua decanvis. Això sí, sempre amb la voluntat demillorar la circulació i fer-la més còmode.De fet, però, la bona voluntat en millorar lescoses es veuria ràpidament sobrepassadaper la perplexitat, diguem-ho suaument, queel canvi continu produiria en la majoria delsconductors.

Tot i que la comparació no és del tot justa il'exemple exagerat –el codi de circulació ésde tipus bàsicament convencional, podriaser diferent sense afectar allò que preténregular–, l'ensenyament públic i privat con-certat pateix una situació similar, amb can-vis continus de legislació bàsica i legislacióreglamentària. La feina educativa dels cen-tres docents requereix tranquil�litat exteriorque els permeti enfrontar-se a les tensionsinternes, lògiques i necessàries, sense quehagin de desviar la seva atenció constant-ment envers la darrera novetat legislativa,normativa o campanya preventiva.

La renovació constant de les normes inha-bilita tot allò de positiu que poguessin apor-tar i, el que és més greu, emmascara el pro-blema de fons de moltes polítiques educa-tives: la voluntat de control de l'ensenyamenti l'anul�lació, per molt bones paraules que es

diguin, de la gestió de les escoles per partdels professors i mestres que hi treballen. Lesescoles el que necessiten és gaudir d'unamajor confiança per part de l'administracióper dur a terme la seva feina sense interfe-rències, amb els controls, això sí, necessarisper evitar incompetències i ineficiències evi-dents. La tan anomenada autonomia delscentres només és, avui dia, una frase que tépoc a veure amb la realitat. Convé, doncs, unpacte educatiu que apliqui realment el prin-cipi d'autogestió dels centres, i que estalviïals centres la carregosa feina de treballaravançant per una selva de legislació queengavanya més que no pas guia.

L'IES La Vall del Tenes durant l'any 2004

Al llarg de l'any 2004 a l'escola s'han conti-nuat realitzant una llarga llista d'activitats.De totes elles en destaquem enguany dues:

Santiago 2004

Sant Jordi 2004

La celebració de Sant Jordi es va fer, com éshabitual els darrers anys, entre l'escola i lasala gran de La Fàbrica. A l'escola es vanrealitzar vint-i-cinc tallers de temàtica diver-sa, des dels clàssics de roses i dracs de paper,passant pels de bitlles i teatre, fins als decocteleria saludable o composició floral. Undels tallers fou dut a terme per la colla degegants de Santa Eulàlia, en ocasió del vintèaniversari del gegant Gerd.

Posteriorment, durant la celebració del cer-tamen literari, es van donar a conèixer elsguanyadors del concurs de cartells d'obse-quis que es feren servir per la trobada gegan-tera del mes de setembre.

Premi "Un, dos, tres"

El concurs "Un, dos tres" a treballs de caràc-ter pedagògic és organitzat pel ConsellComarcal del Vallès Oriental per premiaraquelles activitats més rellevants dutes aterme pels centres d'ensenyament de lacomarca. El premi de la cinquena edició,corresponent a l'any 2004, ha estat per lafeina que set instituts de secundària, entreels quals el nostre, dediquen a projectes sin-gulars d'atenció a la diversitat. Aquests pro-jectes tenen tots en comú el fet de treballar

d'una manera diferent de l'habitual ambalumnes als quals l'ensenyament habitual nodóna la resposta adequada. En el cas de l'IESLa Vall del Tenes, el Projecte Tenes esdirigeix a aquells alumnes que ho necessitendel segon cicles de l'ESO, així com també aalumnes del primer cicle. Aquesta darreracaracterística, a més, el diferencia de la restade projectes de la comarca.

La responsable del projecte és la professoraAnna Castro, juntament amb les psicopeda-gogues Melània de Sola i Carme Ginesta.Totes tres van participar durant el curs2003/2004 en un seminari de tots els pro-jectes per elaborar un treball que recollísl'experiència de cadascun d'ells. Aquest tre-ball, gràcies al premi "Un, dos, tres", seràdoncs publicat pel Consell Comarcal, i posata la disposició de tots els centres d'ensenya-ment durant el proper curs.

Podeu trobar tots els premis d'aquests dar-rers anys a la biblioteca del centre. Entre ellstrobareu el de la tercera edició, que, recor-dem-ho, fou per la matèria "Fem televisió"impartida a l'institut en col�laboració ambCanal SET.

Bon Nadal i bon any 2005!

L'Equip Directiu


Els alumnes de 4rt d’ESO.

Casal d’avis Santa EulàliaPresident: Tomàs BelancheTelèfon: 93 844 63 44C/e: [email protected]

El Casal ha fet 15 anys

La primera vegada que vam ser invitats acol�laborar en l'Anuari local de Santa Eulàliava ser en el número 28 d'aquesta col�lecció,que corresponia al període 25 juliol 1989 - 25juliol 1990. En la pàgina 26, sota el nom deLlar d'Avis es comunicava la inauguració delCasal Municipal, durant el mes d'octubre de1989. El Casal rebia el suport del Municipi ila col�laboració de la Caixa de Manlleu. Eldomicili era a la plaça de l'Ajuntament.

Des d'aquelles dates han estat moltes i va-riades les transformacions, evolucions iretocs que s'han hagut de fer per aconseguirarribar al dia d'avui, amb l'empenta mantin-guda i el creixement que acredita l'actualCasal d'Avis. Se segueixen fent les activitats,serveis, prestacions i tasques pròpies de l'en-titat, totes dirigides majoritàriament a lagent gran que integra aquest col�lectiu, ambles novetats que cada època comporta. Elnombre actual de socis s'aproxima al miler.

Tot seguit comentarem aquelles ocupacionsi moviments que durant l'any 2004 s'han fetal nostre Casal d'Avis.

15è Aniversari del Casal

S'ha mantingut el costum establert per com-memorar la diada en dues fases. Al matí, alcamping l'Esplanada de Santa Eulàlia, si bé,contràriament al que estava previst, la missaque obre tradicionalment el programa d'acteses va haver de suspendre perquè el rector dela Parròquia, Jordi Maria Herrero, no vapoder oficiar l'eucaristia i no es va trobar capaltre mossèn disponible. Després dels parla-ments es va oferir als socis assistents, als invi-tats i a les autoritats locals que compartien lafesta, un dinar ben bo. Més tard, al mateixlloc, hi va haver ball pels que s'hi van quedar.

En aquesta ocasió en coincidir amb el diainternacional de la Gent Gran, no va poderacompanyar-nos la representació habitualdel departament de Benestar i Família a lacomarca.

Ja a la tarda i a la sala gran del centre cívic icultural la Fàbrica, es va celebrar la segonapart del programa d'actes amb una cantadad'havaneres pel grup Rems. A la mitja parthi va haver una degustació del típic rom cre-mat pel nombrós públic assistent a la festa.

Assemblea General

Com cada any, el Casal va fer, el diumenge 7de març, la seva tradicional Assemblea ge-neral ordinària per llegir la memòria anualde les seves activitats durant l'exercici ante-rior, aprovar l'estat de comptes del 2003 i elpressupost d'ingressos i despeses previst pera la temporada següent. També hi va haveraltres punt en l'ordre del dia. Hi assistiren110 associats.

Homenatge a noces d'or

Per la diada de Sant Joan, commemoradaamb el berenar de coca i cava de costum,també es va homenatjar tres parelles desocis que sortosament havien aconseguitarribar als 50 anys de casats. La celebracióva ser molt emotiva i envoltada de nombro-ses mostres de satisfacció i afecte. Els matri-monis honorats, entre els que figuraven elpresident del Casal i la seva senyora, van serobsequiats amb pastissos, flors i una placacommemorativa per parella, gravada ambels seus noms. El jutge de Pau, Josep Solé, vaobsequiar-los amb un pergamí il�lustratiuque va entregar personalment.


Participació a la inauguració del parc de Can Font.

Sortides excursions

Aquest any les sortides o excursions s'han vistreduïdes a la meitat. Se suposa que l'augmentdel preu del petroli i del transport podenhaver influït en la seva disminució. Ara se'n fauna cada mes en comptes de les dues habitu-als. Aproximadament seran dotze les sortidesque es té previst realitzar a diversos indrets idestinacions del Principat. Enguany, unad'elles va ser de caràcter cultural, és a dir, ques'ha intentat aprofitar la sortida per veureserveis avui pràcticament desplaçats per lesnoves tecnologies. És el cas de la visita almuseu del Ferrocarril, a Vilanova i La Geltrúon s'ha contemplat la col�lecció més impor-tant d'antigues locomotores a vapor i l'audio-visual “Puja al tren de la història”. Una visitamolt instructiva i documentada. El Casald'Avis contribueix, en aquestes sortides, en elpreu a pagar pel soci, rebaixant una part delseu valor, absorbint la despesa.

Activitats i serveis

Cada dimarts a la tarda, exceptuant l'estiu,s'han continuat ballant sardanes al centre,sota la direcció d'una parella de monitorsexperts en aquesta dansa. D'altra banda,també han funcionat amb regularitat elsserveis assistencials d'infermeria (control detensió sanguínia), cada 15 dies a càrrec deprofessionals de l'ABS de la Vall del Tenes,que es deplacen als nostres locals. Dos cops

al mes són ateses les visites que sol�licitenpel servei de podologia i cada divendres hiha barberia per als homes. A banda, durantel mes d'octubre hi ha hagut vacunació anti-gripal per a la gent gran, atesa pels mateixosserveis de l'ABS.

Els divendres a la tarda hi ha ball, amb totesles variacions de l'actualitat, amb un equipde música propi, adquirit amb l'ajuda delnostre Municipi i menat per un soci volun-tari. Com a novetat, aquest any, els darrersdivendres de mes, s'ha començat a contrac-tar un músic professional que, amb les sevesinterpretacions, fa més atractiva la jornada.

Festes socials

Han estat com sempre, les ja conegudesfestes tradicionals que, des del seu inici, elCasal han mantingut d'una forma estable. Laprimera té lloc durant la diada de Sant Jordi,amb un berenar i repartiment de roses iespigues, a les senyores i llibres, als homes.La segona es fa per Sant Joan amb l'home-natge a les parelles que han aconseguitarribar a les noces d'or. La tercera és la del'aniversari de la fundació del Casal, l'1 d'oc-tubre. Finalment, la quarta correspon a lafesta de Nadal on, junt amb el berenar, esprocedeix a l'entrega als socis –prèvia reco-llida del corresponent tiquet– d'un lot deproductes nadalencs. Coincidint amb aques-ta darrera diada s'ha procedit a incloure desdel darrer any, un homenatge al soci o sòciade més edat, distinció que ha estat molt benrebuda per tots.

Novetat de l'any

Mentre s'espera l'ajuda del Municipi perinstal�lar ordinadors i disposar dels equipsnecessaris per fer-hi treballs al Casal, s'haprocedit a escollit un e-mail o correu elec-trònic per al nostre centre. Podeu enviar-hiels vostres missatges. És el següent:[email protected]

Tomàs Belanche, presidentConstanci Molas, secretari


Sortida al Monestir de Montserrat, al mes de maig.

EntitatsAnuari 200452

Esplai Santa EulàliaResponsable: Marcel GalobartTelèfon: 93 844 81 97C/e: [email protected]

Ja hem omplert del coloresplaier el nou Cau de Sant Simple!Ja tornem a ser aquí! La família esplaiera(monitors, nois i noies...) us escrivim perposar-vos al dia de com ha transcorregutaquest primer trimestre, encara de l'any 2004.

Com ja sabeu aquesta és una etapa moltimportant en la vida de l'Esplai, ja que hemcomençat el curs en el nou Cau de SantSimple i també perquè aquest curs l'esplai fa25 anys d'història! Com que tot això s'ha decelebrar hem preparat un curs ple de sorpre-ses de tot tipus.

Però l'Esplai no seria possible si no hihaguessin nois i noies esplaiers que l'omplís-sin de vida i, hem de dir que els monitors imonitores estem molt satisfets, ja que moltsnens i nenes nous s'han animat a formar partde la família esplaiera amb la intenció d'apren-dre tot fent jocs de pistes, tallers, paradetes...

Ara, per tal que tots conegueu més d'apropcom han començat les activitats de l'Esplaid'enguany, us en farem cinc cèntims:

- El dia d'inici va ser el dia 9 d'octubre alnou "Cau" de Sant Simple. Ens vam trobar ales 4, disposats a passar una tarda d'allò mésdivertida.

Vam començar presentant-nos cadascundavant de tothom, i vam fer activitats deconeixença perquè tots els nois i noies esfamiliaritzessin amb els nous companys iperdessin la vergonya i la por.

Seguidament ens vam dividir per grups ivam fer activitats que van servir perquè elsesplaiers i esplaieres coneguessin més elsseus nous companys i monitors, i viceversa.

Aquest any, a part dels tres grups habituals(petits, mitjans i grans) hem incorporat el

grup dels Súper-grans, un grup que, junt ambels monitors, realitzarà activitats més rela-cionades amb l'actualitat i, d'alguna manera,se'ls vol començar a preparar per si en unfutur volen ser el relleu dels monitors actuals.

Per finalitzar la jornada d'inici de curs, cadagrup vam plantar un xiprer petit al costat del'ermita, simbolitzant l'inici d'una novaetapa de l'Esplai, en la que esperem que vagicreixent i creant moments innoblidables enles vides dels nens i nenes del nostre poble.

Abans de marxar, però, un bon berenar pera tothom i jornada de portes obertes pertotes les sales del nou Cau. I no ens oblidemde la reunió de pares d'inici de curs, on elsassistents (en gran nombre, per cert) vanpoder conèixer els nous monitors dels seusfills, què tenim preparat per aquest curs,donar propostes,...

- El dia 16 d'octubre va tocar esplai al grupde petits i mitjans. El grup de mitjans va feruna activitat per conèixer de més a prop leszones properes al nou Cau. Va fer una petitaruta que els va portar cap a la Font d'Abril, onvan fer tot d'activitats mogudes. Per la sevapart, el grup de petits es va quedar al Cau i vapreparar un gran mural on cadascú hi va deixarl'empremta de la seva mà i el nom en pintura.Un mural que ja figura a una de les parets.

- El dia 23 d'octubre va tocar activitat algrup de grans, que amb bicicleta es vandesplaçar a diferents zones del nostre pobleque han sofert canvis últimament, per a feruns reportatges fotogràfics. Unes fotografiesque properament es volen exposar a la fàbrica.

- Els dies 30 d'octubre, 13, 20, 27 denovembre i 4 de desembre totes lesactivitats, tant de petits i mitjans com les degrans, han estat entorn de les paradetes quecada any es fan a Santa Eulàlia en motiu dela Festa Major d'hivern, i en les que el nostreesplai sempre hi ha estat present. Es vancentrar en fer tallers per construir diferentselements (postals, jocs de fusta, bossetes,marcs...) que es puguin vendre a lesparadetes.

EntitatsAnuari 2004 53

- El dia 6 de novembre tots els grups del'Esplai i altres nens i nenes del poble ensvam trobar a la Fàbrica per celebrar la Festade la Castanyada. Vam organitzar elTercer Concurs de Barrets Reciclats,on molts nois i noies, amb barrets impres-sionants, van voler participar. Mentrestant,a la sala gran, el grup d'animació "QuatreGats" ens va fer ballar i passar una moltbona estona a tots (pares, avis, nens, nenes imonitors...). Quan es va acabar l'espectacle,els monitors vam donar els premis als bar-rets guanyadors del concurs (barret mésoriginal, barret més tardoral i barret méstreballat) i, seguidament, al pati de laFàbrica, vam poder acabar de xerrar totmenjant-nos les castanyes que els monitorsde l'Esplai havíem estat coent.

- El dia 20 de novembre vam fer laprimera sortida conjunta del curs. Es vatractar d'una sortida de natura. Concre-tament ens vam desplaçar amb cotxes fins aPuiggraciós i des d'allà vam caminar fins alClascar (zona on hi ha un magnífic castellenrunat). Tot hi ser una zona molt properaal nostre poble vam veure que molts nois i

noies no sabien on es trobaven, i per aixòvam fer una petita explicació geogràfica queva servir per aclarir molts dubtes. Desprésde fer diferents jocs moguts per aquestamagnífica zona vam dinar tots plegats, idesprés vam fer un joc d'orientació per tald'aprendre a fer funcionar un aparell tan útilcom és la brúixola; llàstima que no vampoder acabar el joc d'orientació perquècomençava a fer molt fred i a haver-hi boirabaixa. Vam caminar cap al Santuari dePuiggraciós on vam fer diverses saltades con-juntes de corda per fer passar el fred. A les 6ens vam acomiadar d'aquell indret tan bonic.

Altres activitats a tenir en compte:

- El dia 11 de desembre instal�larem unaparadeta a la Fira d'artesans, juntament ambaltres entitats del nostre poble. Els nois i noiesde l'Esplai, al llarg de tot el dia, s'aniran relle-vant per fer de venedors i oferir productesesplaiers a la gent que visiti la nostra paradeta.

- El dia 12 de desembre realitzarem el 1rQUINTO esplaier. Concretament comen-çarà a les 5 de la tarda a la sala gran de laFàbrica. És una cita obligada per a tot tipusde gent i edats (obert a tothom!). Es sorte-jaran lots amb molts productes de diversesempreses del nostre poble, les quals moltamablement ens han ofert. Els diners recap-tats enguany aniran destinats a la GranFesta que estem preparant per la celebraciódels 25 anys d'història del nostre esplai (pelSant Jordi de 2005), i de la que ja us man-tindrem puntualment informats, amb eldesig que tots junts la fem inoblidable!

- Per acabar el primer trimestre, només ensqueda convidar-vos a tots ( nois i noies,pares, avis...) a participar el dia 18 dedesembre, a les 5 de la tarda, al CasalParroquial a LA VETLLADA DE CON-TES. Diferent gent del poble explicarà unconte i llavors ens desitjarem bones festes deNadal tot berenant i fent cagar el tió.Tothom hi és convidat!

Bon Nadal, bona acabada i començadad'any i si tot va bé, fins l'any vinent!

Els monitors i les monitoresMonitors i esplaiers descansant després d'haver arri-bat caminant des de Puiggraciós al Castell del Clascar.


GegantersPresident: Enric RocaTelèfon: 662 059 157C/e: [email protected]: www.telefonica.net/c/gegants_santaeu

Aquest any hem celebrat el 20è. Aniversari del nostregegant en Gerd

En primer lloc, tots els que formem la collade Gegants de Santa Eulàlia de Ronçana, desd'aquest escrit volem donar les gràcies atotes aquelles persones que desinteressada-ment el 18 de setembre ens van ajudar a ferposible que la nostre trobada anual fos espe-cial, ja que aquest any el nostre Gegant enGerd celebrava el seu 20è. aniversari.

Gràcies a les colles que van venir a fer-noscostat en la nostre trobada nocturna, quevan ser de diferents llocs: Lliçà d'Amunt,Lliçà de Vall. Montblanc, Castellar del Riu,Dosrius, Sta. Coloma de Gramenet, Ribes deFreser, Vilafranca de Conflent, Manresa,Cano-velles, St. Andreu de Llavaneres, St.Joan de les Abadesses, St. Antoni deVilamajor; i també a les diferents entitats delnostre poble que van col�laborar acompany-at a les colles, aixi com donant-nos suport al'hora del "Sopar Popular" que vem celebrardesprés de la nostra cercavila, que va tenirlloc a la Fàbrica i on el nostre gegant teniacom a obsequi el seu pastís d'aniversari.

Les sortides d'aquest any han sigut a dife-rents indrets de Catalunya. Com a inici delnostre calendari teniem la sortida a SantFruitós de Bages, després vam anar aMontblanc. Com cada any també vam anar ala ciutat triada com a "Ciutat Gegantera" icom no portadora del Gegants de Catalunya,que aquest any ha estat El Prat de Llobregat.Al juliol vam visitar als nostres veins de Lliçàde Vall i vam anar a prop de la vall de Núria

a veure els nostres amics de Ribes de Freser.La setmana abans de la nostre trobada lacolla de Gegants de Lliçà d'Amunt ens vanfer padrins del seu nou gegantó; i com acloenda vem fer un rally, amb els nostresgegants, pels camins de Castellar de Riu.

Com podeu comprovar, any rera any, la collade Gegants fa diferents sortides per donar aconèixer a altres pobles dels voltants els nos-tres gegants i al mateix temps el nostre po-ble. Des d'aquí us diem que si esteu interes-sats a venir a qualsevol de les trobades quefem durant tot l'any esteu convidats. Nomésés necessari tenir ganes de pasar-ho bé.

Fal�lera Gegantera i Bones Festes!!!


Casal parroquialResponsables: Jaume Galobart i Josep CiuransTelèfon: 93 844 80 82 - 93 844 81 34

De "Pis per llogar" a"Arsènic i puntes al coixí"

A cavall entre finals del 2003 i principis del2004 el Grup Jove del Casal va estrenar ambmolt èxit l'obra "Pis per llogar". Aquestmuntatge consolidava la creixent trajectòriadels més joves del Casal. Aquesta històriad'embolics i malentesos feia gaudir d'allòmés al públic assistent a les dues representa-cions fetes al nostre poble i a les sortides quela colla jove va fer a Terrasa, Llerona i Palaude Plegamans.

Ja de cara a l'estiu, va ser el torn del grup delsmés grans, "els T.N.T.", que van estrenar"Arsènic i puntes al coixí": embolics, misteri itot un seguit de personatges totalment estrafo-laris. Un any més el muntatge va sortir de lesparets del Casal per representar-se a la plaçade l'ajuntament per la Festa Major, i durant latardor va viatjar a Llerona i a l'Ametlla.

El nou sistema de llum

Com a tots els espais on s'hi fa una activitat,el Casal presenta nombroses mancances, queamb esforç anem superant. Una d'elles era elsistema de llum escènica, que amb el pas delsanys s'havia deteriorat de tal manera que eraurgent la seva renovació. Aquesta va ser latasca que hem dut a terme aquest any, amb eltreball de tots, però sobretot d'en XavierCabot i especialment d'en Ricard Martín.Podem dir que, a partir d'ara, gaudim d'unequipament totalment modern i preparat pera la producció d'espectacles.

El cicle de teatre

Aquesta és una iniciativa conjunta del Casali la Regidoria de cultura del nostre ajunta-ment. Tant sols es pretén una cosa molt sim-ple: portar teatre a Santa Eulàlia cada mes.Creiem que és important poder oferir espec-tacles teatrals a la gent del poble: és unamanera de millorar les opcions de lleure alsveïns i de donar vida cultural al municipi.

Els projectes

Seguir treballant en tots els aspectes, tant anivell de millores en l'edifici, com sobretot,de nous muntatges en els que ja estem tre-ballant i que veuran la llum ben aviat.

“Arsènic i puntes de coixí”


Coral Santa EulàliaPresidentes: Maite Garmendia i Conxita GelabertTelèfon: 93 844 91 93 - 93 844 80 53

Saludem novament a tots els ciutadants delnostre poble des d'aquestes pàgines, donadal'oportunitat que ens ofereix l'anuari muni-cipal, i molt especialment a tots els habitualsseguidors de les nostres activitats.

S'acosta la fi del 2004 i com s'acostuma a feren aquestes ocasions, cal mirar enrera i feruna mica de balanç de tot allò que la Coralha fet durant aquest any.

Les activitats de la Coral enguany han estataquestes:

- El 7 de març sortida al Teatre-Auditori deGranollers per anar a veure l'òperaNabucco de Verdi.

- El 18 d'abril, vam fer el nostre Concert dePasqua.

- El 1 i el 2 de maig sortida de convivència iconcert a Tremp.

- El 22 de maig, concert a Castellar delVallès.

- El 20 de juny, trobada de corals a SantaEulàlia de Ronçana amb la participació dela coral del Centre de Caldes, i la coralXiribec de Castellar del Vallès, a més denosaltres.

- El 30 de juny, sopar de final de curs.- El 31 d'agost, participació al Dia dels Avis

dins de la Festa Major del nostre poble.- El 28 de novembre, participació, amb un

concert de mitja hora, a la celebració deSanta Cecília a la capella de Santa Àguedade Barcelona.

- El 4 de desembre, vam prendre part a "LaNit de Músics", que es va fer a La Fàbrica,dins de la Festa Major d'Hivern.

- El 10 de desembre, vam cantar, a la missaen honor a Santa Eulàlia que es feu a l'es-glésia parroquial del nostre poble.

- El 19 de desembre, celebració del nostreConcert de Nadal.

Tot plegat hem fet força concerts i, a més,hem participat en diversos casaments

durant l'any, tant a Santa Eulàlia com enaltres municipis propers, que fan augmentarels concerts que us relacionem.

Des d'aquestes pàgines, fem arribar el nostreagraïment a l'Imma Brustenga, per haverassumit la presentació de la trobada decorals i donar-li l'emfasi necessàri per con-seguir que no fos només un concert més.

Hem incorporat, en els concerts de SantaEulàlia, una guardiola al final de l'esglésiaper poder recollir fons econòmics per la nos-tra entitat; ja que no cobrem entrada en elsnostres actes, ens ha semblat una manerad'aconseguir la col�laboració dels que ensveniu a veure i escoltar.

En un altre ordre de coses, hem iniciat desdel passat mes de setembre, conjuntamentamb l'Escola de primària Ronçana, l'orga-nització d'una coral infantil, com a activitatextraescolar que es fa a les pròpies instal-lacions de l'escola. D'aquesta manera volemreprendre, des d'un altre punt de partida, LaCoraleta, que ja havíem tingut fa algunestemporades.

També us recordem que a l'inici de l'any queve, ens toca organitzar al nostre poble la jahabitual Trobada de Corals de la Vall delTenes. Ja us informarem, per altres canals,de quan farem aquest acte.

Per acabar, només ens cal recordar que ensfalta gent per cantar a la nostra entitat. Si ushi voleu afegir sereu ben rebuts i ens tro-bareu en els assaigs que fem, sempre a laRectoria Parroquial, els dimarts de 2/4 de10a 2/4 de 12 del vespre. Us hi esperem

Bé, només ens resta desitjar-vos: Bon Nadali que tingueu un pròsper 2005.


APINDEPPresidenta: Mercè LlauradóTelèfon: 93 844 84 26C/e: [email protected]

L'empresa, en marxa

Apindep ha passat aquest any ple d'activi-tats. Hem seguit donant les teràpies desuport necessari a nens, joves i famílies, ambunes condicions molt més bones i acolli-dores des de que estem al nou local. Hemcontinuat les nostres activitats de lleure,amb cada vegada més èxit. Les colòniesd'hivern a la Masella, com cada any, hanestat una passada. Hem fet un casal d'estiumolt divertit on una màquina del temps ensfeia voltar per la història.

La novetat que us podem explicar d'aquestany és un vell projecte que està prenentforma en aquests dies.

Quan un jove vol trobar feina es troba ambmolts problemes, contractes inestables, sousescassos... però si aquesta persona té unadiscapacitat és gairebé impossible que puguiexercir el seu dret de tenir un treball. Elsempresaris són molt esquerps a l’hora decontractar-los, potser perquè hi ha pocainformació de les possibilitats laboralsd'aquestes persones.

És per això que a Apindep ens hem vist en lanecessitat de crear una empresa que puguidonar feina als nostres usuaris. El projecteés molt ambiciós, però hem de començar poca poc. Els primers passos els estem fent enun nou local que hem llogat amb molt d'es-forç, molt prop del nostre, a la mateixa plaçade l'Ajuntament. Allà endeguem aquest finald'any una empresa de manipulats. Con-forme el nostre volum de feina vagi creixentpodrem anar assumint més contractacions.

Ja ho sospitàvem, però des que hem endegatel projecte hem pogut constatar que hi hauna gran demanada per part de les personesamb discapacitat per trobar un lloc de tre-ball. Els tallers ocupacionals de la comarcaestan saturats, hi ha una llista d'espera dedos anys. Això fa que molts d'aquests jovesestiguin a casa seva sense fer res, compor-tant greus perjudicis a nivell emocional. Peraixò volem que aquest projecte nostre tinguièxit, per poder donar una resposta a la granquantitat de joves que es troben privats delseu dret de formar part activa de la societat.

Actualment estem fent la campanya deNadal, consistent en preparar lots i cistellesde Nadal per a diferents empreses que hancontractat els nostres serveis. Aquest pro-jecte de les cistelles, la manera com s'hamuntat i la seva viabilitat han aconseguit serfinalistes al premi Azhoka, que es concedeixa Madrid. Es tracta d’un premi atorgat perempresaris als millors projectes de caràctersocial de l'estat espanyol. Aquesta valoraciótan positiva que ha rebut el nostre projecteens dona una motivació especial, i ens dónala raó als que creiem que els somnis tambépoden ser productius, quan estan ben dis-senyats.

Revista RonçanaTelèfons: 93 844 91 93 - 93 844 80 71C/e: [email protected]

Un any més –i en fa trenta-sis– ens trobemamb el compromís d’omplir un parell depàgines de l’Anuari Local, tot glosant lahistòria i l’activitat de la nostra RevistaRONÇANA durant aquest any 2004 que aras’acaba.

Com podeu suposar, no es poden dir gairescoses noves d’un mitjà que precisament laseva missió és la d’informar, missió queintentem realitzar de la millor manera possi-ble, tot i que som conscients de la possibili-tat de millorar que existeix en aquest camp.

Com cada any s’han publicat 5 números desdel Nadal passat, amb un total de 296pàgines i un promig de 60 per número. Coma seccions fixes, hi ha la de TRIBUNA, ambl’opinió dels col�laboradors sobre temesd’actualitat; INFORMACIÓ, la secció a laqual més espai dedica la Revista, amb notí-cies de la Vall del Tenes en general, dels cincpobles en particular, de les entitats, de laParròquia de Santa Eulàlia i de Lliçàd’Amunt, de l’Ajuntament de Santa Eulàlia,d’esports, del Servei Meteorològic…; CUL-TURA, (Temps era temps, Biblioteca,Recuperem la nostra història…).

Com a treballs més interessants publicats enaquest any, podríem destacar els següents:

En el nº 220, “El sopar de Ronçana home-natja Jaume Farriol”, “Història de la FàbricaVella de Bigues”, “Entrevista a MiquelColomer”, “Eleccions al Parlament deCatalunya”, “Els antics bellatores de la Valldel Tenes”, “Ca l’Espardenyer”.

En el nº 221, “El món de les abelles i elsapicultors”, “Entrevista a Carme Vall”.

En el nº 222, “Mediació a l’IES Lliçà”,“Entrevista a Francesc Cusí, Kicu i JeròniaVidal”, “El naixement d’un poble: Jacint deSagrera i Xifré.

En el nº 223, “Entrevista a Carles Lorente”,“La mort (i la vida) a inicis del s.XIX”.

En el nº 224, “Entrevista a Empar Moliner”.

I molts articles d’opinió, especialment a lasecció de Tribuna de tots els números, queacostumen a comentar temes d’actualitatamb molt bon criteri.

El Sopar de Ronçana

La segona activitat que porta a terme l’equipde Ronçana és organitzar el tradicionalsopar anual, en el qual, a més a més desaborejar un excel�lent menú, a la sobretaulaes tracta un tema d’actualitat prèviamentdeterminat a càrrec d’uns personatges espe-cialment convidats i entesos en la matèria.

Enguany el tema escollit era “Catalunya iEuropa”, que no es pot dir pas que no siguid’actualitat, i els personatges convidats: laperiodista Carme Colomina, dels ServeisInformatius de Catalunya Ràdio, que es vaestar una bona temporada a Brusel�les com a


Portada de l’últim número publicat, el 224.

enviada especial a la seu de la ComunitatEuropea, i el popular home de teatre JoanLluís Bozzo, director del grup DagollDagom, que no fa pas massa temps va dirigirtambé un serial televisiu que portava pertítol “Ho! Europa!”, en el qual es paro-diaven les relacions actuals i futures entreels països i entre els habitants de la novaEuropa, com molts deveu recordar.

Ells dos, doncs, i la periodista de SantaEulàlia, Montse Bassa, amiga i antigacol�laboradora de Ronçana, de moderadora,ens van oferir un bon repertori dels seusconeixements i experiències sobre el tema, avoltes amb certa ironia i d’altres seriosa-ment, però sempre amb manera àgil ientenedora.

Per tancar l’acte, en Jaume Arnella, que japodem considerar de la casa, ens va oferiruns escollits romanssos del seu repertori, undels quals dedicat al llibre que fa poc va pu-blicar la nostra companya de redaccióCarme Badia amb el títol “Ara sí que hisom”, un altre dels romanssos cantats per enJaume és el que té dedicat al “Vinaixa”, antic

rodamón que va ser famós a la nostracomarca, que alguns recordareu.

En resum, un Sopar més de la sèrie que vaseguir més o menys fidelment l’estil delsanteriors, i que va convocar 150 persones almenjador de Can Farell, nombre que es varepetint cada any amb poques variacions.

El que no es pot repetir, i es nota en l’am-bient la seva absència, és la presència i laintervenció d’en Jaume Farriol, però ja enshi anirem acostumant.

Joan Cabot


En Joan Lluís Bozzo i la Carme Colomina, amb la Montse Bassa de moderadora, durant la seva intervenció.

En Jaume Arnella amb els seus romanços.

Agrupació FotogràficaResponsables: Joan Cabot, Jordi Iglésias

i Josep Maria MolistTelèfon: 844 88 84

Abans i ara a Santa Eulàlia

Les activitats de l'Agrupació Fotogràfica(AFSE) durant aquest any que ens deixa nohan estat molt diferents de les anteriors. Lanovetat més destacades i amb més ressò ésl'edició, per part de l'Ajuntament, d'un ca-lendari amb fotografies de l’exposició"Abans i Ara a Santa Eulalia" que l'agrupacióorganitzà per la Festa Major d'Hivern del'any passat. Arrel de l’èxit del calendari,durant tot l’any s'han organitzat sortides elscaps de setmana per fer les fotografies de lariera, de torrents i de basses; totes rela-cionades amb l'aigua, que es el tema de l'ex-posició d'enguany. Com l’any passat, l'Ajun-tament juntament amb membres de l'agru-pació ha fet una selecció de fotografies peril�lustrar el calendari de l'any 2005. Totes lesfotografies han estat realitzades per mem-bres de l'agrupació. Cal mencionar que laparticipació en les sortides no ha estat unèxit, i no per falta d’afeccionats a la foto-grafia en el nostre poble.

Un dels èxits de l'agrupació és el tradicionalconcurs de la Festa Major que, any rere any,ja ha arribat a la quarentena edició. Ens hemde felicitar ja que pocs concursos hi arribensense interrupció i adaptant-se a les dife-rents tècniques de l’evolució de la fotografiablanc i negre, diapositives, color, digital. Calagraïr l'esforç de totes les persones que en eltranscurs dels anys l'han fet possible.

En el XL Concurs de fotografia d'enguany,tal com ha succeït els darrers anys, constavade dos temes, Tema Lliure i Tema Vall delTenes, tots dos amb suport de paper. Totsels premiats han estat residents del nostrepoble. Cal destacar la participació de tres

germanes que han rebaixat notablement lamitjana d’edat dels participants, elles son laMireia, la Lidia i la Sandra Grañana iCastillo.

S'han presentat un total de 85 obres. El juratqualificador d'enguany estava format perMercè Mayol i Faure, Jaume Cristobal iPueyo i Esteve Mas i Castells, tots ells mem-bres del cos de jurats de la FederecióCatalana de Fotografia i que actua com a talen els concursos patrocinats per aquesta.

Relació de participants

Tema lliure:

Rosa AngeletPatrocini Argemí i GarrigaM. Àngels Bonet i GalobartPere Bonet i GalobartDolores BretonesXavier Costa i PratM. Antonia Danti i PadrosMontserrat Galobart i ArgemíMarcel Galobart i ArgemíMireia Grañana i CastilloLídia Grañana i CastilloSandra Grañana i CastilloJordi Lomas i PiquéAntoni Martínez i JiménezMarta Maspons i SalaConstanci Molas i San JoséM. Molas i TresserrasJosep M. Molist i VilanovaMercè Pujol i VilardellRamon Ratera i CarbonellEduard Solà i GuerreroAngela Tresserras

Tema Vall del Tenes:

Rosa AngeletPere Bonet i GalobartDolores BretonesLluis Galobart i DuranJordi Lomas Piqué


Marta Maspons i SalaJosep M. Molist i VilanovaRamon Ratera i CarbonellEduard Solà i Guerrero

Examinades les obres presentades el jurat,ha decidit otorgar els següents premis:

Tema lliure:

1r. Premi: Mercè Pujol i Vilardell2n. Premi: Ramon Ratera3r. Premi: Jordi Lomas i Piqué4t. Premi: Josep M. Molist i Vilanova5è. Premi: Marta Maspons i Sala6e. Premi: Pere Bonet i Galobart7è. Premi: Antoni Martinez i Jiménez

8è. Premi: Eduard Solà i Guerrero9è. Premi: M. Àngels Bonet i Galobart10è.Premi: Marcel Galobart i Argemí11è.Premi: Grañana i Castillo12è.Premi: Patrocini Argemí i Garriga

Tema Vall del Tenes:

1r. Premi: Josep M. Molist i Vilanova2n. Premi: Jordi Lomas i Piqué3r. Premi: Ramon Ratera4t. Premi: Marta Maspons i Sala5è. Premi: M. Rosa Angelet6è. Premi: Eduard Solà i Guerrero7è. Premi: Pere Bonet i Galobart8è. Premi: Dolores Bretones


Ses Illetes, de Mercè Pujol i Vilardell, 1r premi Tema lliure

El Ganxo, col�lectiu de promoció cultural

Responsable: Ramon Vilageliu i Carme BadiaTelèfon: 93 844 65 01C/e: [email protected]@hotmail.com

Web: www.lamevaweb.info/323

2004: any de refermamentpel Ganxo

Les activitats de l'any 2004, les vam iniciarel dia 16 de gener, amb en Xavier Ciurans iVinyeta, historiador santaeulalienc, que vapresentar el "Diccionari biogràfic d'alcaldesde Santa Eulàlia (1901-2000)”. L'acte vacomptar amb la presentació prèvia del pro-jecte generat des de l'Àrea d'història i artmedieval i modern del Museu de Granollersper part del professor universitari i histo-riador Jordi Planas i Maresma. El dia 18 demarç, i coincidint amb el primer aniversarid'activitats de la nostra associació, vamrebre a La Fàbrica la doctora en ciènciesbiològiques, professora del CSIC i oceanò-grafa Josefina Castellví i Piulachs, que ensva parlar de "L'Antàrtida, una peça clau pera la Terra". L'exdirectora de la base antàrti-ca Juan Carlos I va ser presentada pel coor-dinador tècnic del Consell assesor per aldesenvolupament sostenible de Catalunya,el santaeulalienc Arnau Queralt i Bassa.

El dia 15 d'abril vam tenir a Santa Eulàlia lademògrafa i prestigiosa professora univer-sitària Anna Cabré i Pla, que va explicar-nos"El sistema català de reproducció" presenta-da pel geògraf local Lluís Galobart i Duran.La següent activitat presentada per la nostraassociació representa un petit salt qualitatiu,ja que el ganxo va inaugurar les activitats aLliçà d'Amunt amb la conferència d'en JosepCruanyes i Tor, advocat i historiador. La con-ferència, presentada per l'historiador JoanGarriga i Andreu va centrar-se en "Els papersde Salamanca. L'espoliació del patrimoni do-cumental de Catalunya" i es va celebrar al ca-sal d'Avis de Lliçà d'Amunt el dia 22 d'abril.

La següent activitat realitzada a SantaEulàlia de Ronçana es va celebrar el dia 26d'abril i, coincidint amb els diferents actesque es van organitzar a l'entorn de la diadade Sant Jordi, el ganxo va invitar l'escriptorAlfred Bosch que ens va parlar de "Realitat ificció". L'acte, que va comptar amb lacol�laboració de la Institució de les LletresCatalanes de la Generalitat de Catalunya, vaser presentat per en Tomàs Nofre, professorde literatura. Ja al mes de maig vam celebrarla intervenció del lingüista Jesús Tuson, al'Aliança de Lliçà d'Amunt, el 28 de maig. Laseva magistral intervenció, titulada "El luxede la llengua", va ser precedida per la pre-sentació de l'Oriol Ramon i Mimó, filòleg, iva omplir la sala lliçanenca. També durant elmes de maig, concretament el dia 19, enKiku Cusí i la Jerònia Vidal, periodistes, ensvan explicar la seva odissea oceànica a laxerrada "Rumb a un somni", presentada perla mestra Magda Palà.


Cartell d’una de les xerrades del Ganxo.

En Josep Antoni Grífols i Gras, Director delDepartament de Física de la UniversitatAutònoma de Barcelona, també va realitzaruna interessant xerrada sobre "El Big-Bang,la matèria i energia fosques, l'univers acce-lerat i altres misteris còsmics", que fou pre-sentat pel doctor en ciències físiques RogerArtigas i Pursals, el dia 11 de juny. Passadesles vacances, el dia 16 de setembre, el doctoren Geologia Joan Carles Mendralejo iDraper va venir a la Fàbrica a parlar-nossobre "La història de la mineria al sud deCatalunya", xerrada que va ser presentadapel geòleg santaeulalienc Xavier GiménezCisneros.

El 28 de juliol, en David Baker, membre del'associació de tintinòlegs TintinCat, va par-lar-nos de la implicació d'aquest popularpersonatge de còmic amb la fotografia, i ja almes de setembre, el ganxo va organitzar aLliçà d'Amunt una xerrada protagonitzadaper en Jordi Nadal. L'editor lliçanenc va par-lar" De l'edició i la gestió fins a l'ètica il'empresa: valors i canvis possibles en lasocietat".

Una altra vegada a Lliçà d'Amunt, l'11 denovembre el comunicador Xavier Guix vadedicar una xerrada, presentada per la met-gessa Marga Vilageliu, a la programacióneurolingüística tiulada "Ni m'explico, nim'entens!" i, a l'endemà, l'eminent sinòlogaDolors Folch i Fornesa va pronunciar unaconferència a la Biblioteca de Santa Eulàliade Ronçana titulada "Claus per entendre laXina del segle XXI". Les activitats d''aquestany 2004 les vam cloure el passat 3 dedesembre amb una xerreda de l'ecòleg i rec-tor de la Universitat Catalana d''Estiu, enJoandomènec Ros, amb "L'espècie humana ila seva relació amb la biosfera", una xerradapresentada per l'ambientalista ArnauQueralt i Bassa, i que va celebrar-se com ahomentge al doctor Ramon Margalef.

Objectius acomplerts

Tots aquests actes que ressenyem tenen coma objectiu principal acostar a la gent del nos-tre poble argumentacions i criteris realitzats

per persones que tenen una autoritat indis-cutible en els seus àmbits d'actuació. Alhora,hem intentat en tot moment que els temestractats siguin diversos i abracin aspectesben diferenciats del que es pot anomenarcultura: des de l'oceanografia a la literatura,del compromís cívic al naturalisme, de lademografia a la reivindicació.El públic assi-tent als actes ha estat, també, divers i acom-plim així un dels altres grans objectius de lanostra associació: diversificar la promocióde la cultura a gent que, amb interessos con-crets, participen d'un intent genèric decreixement personal mitjançant el diàleg.

Han estat tretze actes realitzats a SantaEulàlia i a Lliçà d'Amunt que han comptatamb una mitjana de més de 50 persones persessió, la qual cosa equival a gairebé 700persones que han pogut participar en elsactes del ganxo.

Durant l'any 2005 el col�lectiu el ganxopretén continuar les seves activitats i, el dia28 de gener, s'iniciaran les xerrades amb lapresència del matemàtic Claudi Alsina iCatalà. És clar que tothom és convidat aaquesta i les altres xerrades, alhora queanunciem la presència a l'adreça http://www.lamevaweb.info/323 (per gentilesad'en Joan Montes) de totes les activitats queanem organitzant. Així, el ganxo també haanunciat el primer concurs de retratsfotogràfics QUEDEM RETRATATS ambl'objectiu d'engrescar les persones de SantaEulàlia de Ronçana a fotografiar-se entreelles, de manera que puguem confeccionar,any rere any, un àlbum del nostre patrimonihumà. Patrocinat per dotze empreses locals iamb el suport de l'Agrupació Fotogràfica deSanta Eulàlia, el concurs està dividit en duescategories (persones menors i majors de 14anys) i reparteix 600 Euros en premis. Eltermini de presentació d'originals encara ésobert i es poden obtenir les bases al'Ajuntament, la Fàbrica o demanant-ho [email protected], on us donarem totala informació de les activitats del col�lectiu.Us animem a col�laborar amb nosaltres.


Col�lectiu Olla a PressióResponsable: Bernat SalaTelèfon: 93 844 63 66C/e: [email protected]: www.webcop.tk

Hem fet tres anys

Un any més els membres del Col�lectiu Ollaa Pressió volem explicar els actes, les activi-tats i l'estat actual del COP, per tal de man-tenir informada tota aquella gent que s'in-teressa pel nostre poble i s'inquieta peraconseguir una societat més justa.

Doncs bé, pel que fa les activitats que hemfet aquest darrer any, cal dir que hem fet elsactes anuals del COP que són el torneig defutbol sala per les seleccions catalanes, laFesta Major i el Correllengua. A més hem fetdues xerrades, una a càrrec d'ArcadiOliveres i l'altra de Daniel Camon (autord'un llibre sobre la realitat dels PaïsosCatalans: Un únic camí).

L'acte que mou més gent és la Festa Major,això fa que de cara a l'any vinent ens siguiimpossible fer una festa d'aquestes dimen-sions, ja que la feina que ens suposa enssobrepassa. Per això la plantejarem d'unaaltra manera: fer-la més participativa (tot ique ja ho hem intentat altres vegades), és adir, que altres col�lectius o persones indivi-duals l'organitzin amb nosaltres, i si això noés així, ens veurem obligats a fer que la qua-litat i quantitat dels actes corresponguin ales nostres possibilitats.

D'altra banda, cal comentar tres notíciesimportants pel COP que, molt segurament,ens faran avançar:

- Comencem aquesta temporada amb 19integrants, 10 dels quals són noves incor-poracions.

- El nostre col�lectiu des de fa mig anyforma part de la CCEI (CoordinadoraComarcal de l'Esquerra Independentista)amb la intenció de mantenir-nos en con-tacte amb altres col�lectius de la comarca ifer actes conjunts. D'aquesta manera pro-gressarem tot amplificant la nostra veu,creant un referent de l'Esquerra Indepen-dentista a la gent de la comarca i aprenenta treballar amb altres dinà-miques i novesidees.

- L'antic local de l'Apindep i de l'Esplai pas-sarà a ser un casal de joves, que serviràperquè tots els col�lectius juvenils delpoble s'hi puguin reunir. Com que el COPés un d'ells en farà ús per reunir-s'hi,guardar material, pintar pancartes,...

De cara als propers actes, cal dir que des defa temps estem preparant, de cara a l'anyvinent, unes jornades de sensibilització ambl'entorn que ens envolta, unes jornades decomunicació i, a més, els tres actes que jafem cada any.

Col�lectiu Olla a Pressió, tres anys fentpoble!



Bastoners Els TrinxairesCap de Colla: Jordi CiuransTelèfon: 666 39 11 24 C/e: [email protected]: www.trinxaires.tk

El ball de bastons

L'any 2004 ha estat l'any d'estrena delsTrinxaires. Tot va començar amb un soparper a tots aquells que ens motivava ballarbastons; al cap d'una setmana ja teníem elsbastons i començàvem a ballar.

El mes de març va ser l'origen de la collaamb els primers assaigs, bàsicament peraprendre a picar i moure's al ritme de lamúsica. Després vam començar a crear elsnostres balls a partir de cançons popularstípiques catalanes.

Actualment tenim tres balls establerts i unquart en procés. El Ball de la Civada, LaPresó del Rei de França i l'Inana són elsballs que presentem i piquem per la comar-ca i el Principat.

Els Trinxaires estan formats per dotze bas-toners: Albert Ferrés, Jordi Ciurans,Montserrat Dantí, Alex Serra, Marta Folch,Clara Maspons, Maria Dantí, Santi Yuste,

Marc Sala, Cristina Brustenga, RaimonBrustenga i Marta Cabané; dues gralles:Bernat Sala i Alba Dantí; una caixa: JoanMaspons i un bombo: Ariadna Rulló.

Enguany, tot i ser el primer any i debutd'aquesta nova colla bastonera de SantaEulàlia, s'han portat a terme força actua-cions com ara a la Festa Major de SantaEulàlia, a la Diada Nacional de Canovelles, ala Festa Major de Sallent, a la Trobada deGegants de Santa Eulàlia, a les Festes de laMercè de Barcelona, al Correllengua deSanta Eulàlia, a la Festa Major de Caldes deMontbui i a la Festa Major de la UniversitatAutònoma de Barcelona.

L'any vinent esperem que sigui un any mésfructífer quant a actuacions i puguem incre-mentar la colla amb més bastoners i músics.

Tothom que vulgui formar part de la collaque sàpiga que l'estem esperant, que no hodubti un moment! (el formulari d'inscripcióes pot baixar de la nostra web).

Si vols mantenir-te informat de tot allò quesucceeix en el món bastoner dels Trinxairesconnecta a la web: www.trinxaires.tk

Trinxa tant com puguis!!!!!!!!!!!

Els Trinxaires de Santa Eulàlia

Comissió Sant AntoniResponsables: Francesc Solé, Antonio Barrasa,Miquel Vàzquez, Juan Pedro Segovia, PedroIruela. Telèfon: 93 844 88 20

La festa del 17 de generAquest any a la colla dels Amics del Cavallse'ns ha ofert fer un escrit en aquest anuarilocal sobre el què va ser la Festa de SantAntoni Abat, celebrada l'1 de febrer. Abansde seguir, us volem comentar que l'any 1997un grups d'amics ens vam reunir per tornara celebrar la festa del Patró dels animals. El1967 havia estat l'últim en què s'havia organ-itzat. Per això, en aquests 7 anys, hem inten-tat seguir la tradició i vam haver de comprarla bandera i la imatge de Sant Antoni perquèles que s'utilitzaven anteriorment es vanperdre amb el pas del temps. Els inicis vanser difícils i feixucs però creiem que n’hemsortit airosos. Així es demostrar amb la con-tinuïtat d'aquests darrers anys i amb l'èxit depúblic en els actes.

El programa d'actes d'aquest any va ser elsegüent: un esmorzar popular, celebratdavant de l'esplanada de can Can Ferrer,seguit d'una cercavila pels carrers del poblefins l'església, per rebre la benedicció. A con-tinuació es va fer el lliurament de l'obsequide la diada i es van oferir carquinyolis i vi bo.La festa va acabar amb un dinar de ger-manor a La Fàbrica, seguit del ball de fi defesta.

Ara estem preparant els actes que es durana terme aquest gener. No podem avançar ladata perquè, com cada any, la Comissiód'Amics del Cavall hem d'arribar a un acordamb els pobles de Caldes de Montbui i Lliçàd'Amunt. El motiu: no coincidir i poder par-ticipar tothom, de totes les festes.

Agraïm a la gent que fa l'Anuari que ensdeixin participar en aquesta edició. Nomésqueda desitjar-vos Bon Nadal i Feliç AnyNou.

La Comissió Amics del Cavall


Comissió Sant Cristòfol

El patró dels conductors

"Era un d'aquells díes que estàvem a casa,mirant fotos d'una vella caixa de temps pas-sats. La curiositat d'aquelles fotografies etfeien sentir el temps transcorregut.

Entre tantes fotos unes d'uns vells camions,sense color, sense marca, cares amb blanc inegre amb faccions conegudes, famíliad'aquell temps que ja hem perdut.

Anaven sortint més fotos, camions carregatsde gent, gent mudada de festa, era la Festade St. Cristòfol. S'anava a missa a l'ermita deSt. Cristòfol dalt dels camions i allà es feia labenedicció."

Un desig i una il�lusió que vàrem compartirtots els transportistes de Sta. Eulàlia derecuperar aquesta diada va fer que de noutornessim a reviure aquesta festa, molt

arrelada al nostre poble. Un poble petit ambmoltes families dedicades a aquest món.

Ja són 14 anys els que portem celebrant labenedicció de tots els vehicles, camions,motos, cotxes...una festa oberta amb cerca-vila, missa, benedició i sopar-ball obert atothom, per compartir i conviure.

Des de aquest escrit, tota la comissio de laFesta de St. Cristòfol agraïm la seva recu-peració i la seva continuïtat i a tots aquellsque ajuden a que pugui ser així.

Us convidem pel proper St. Cristòfol 9 deJuliol 2005



Puntaires

Mestra puntaires: Teresa ArimanyTelèfon: 93 844 87 77

Les puntaires de Santa Eulàlia

Enguany se'ns ha donat, per primera vega-da, l'oportunitat de poder explicar a travésde l'Anuari Local qui som, què fem, com i ontreballem una de les labors més arrelades ala costa i a l'interior del nostre país: lespuntes de coixí.

Qui som les puntaires?

Les puntaires de Santa Eulàlia sóm, gairebéen la seva majoria, residents al mateix pobleperò també n'hi ha que venen de Lliçàd'Amunt, Bigues o l'Ametlla. Actualmentformem un grup de 15 dones, amb edats queoscil�len entre els 12 i els 75 anys

Què fem les puntaires?

Tractem de tenir un esbarjo que ens perme-ti gaudir i exercitar la imaginació per acon-seguir, d'aquesta manera, uns treballs quecompleixen, sense cap dubte, la seva funció:harmonia i bellesa.

Com i on treballem?

Amb un recurs tan simple com la creaciód'un cilindre de fusta de boix, on tenim unlloc que ens permet emmagatzemar el filmentre la resta del boixet ens deixa un espaiper a la manipulació dels moviments ambels nostres dits; tan sols ens queda afegir uncoixí folrat de palla amb un patró de cartró.Tot seguit comencem a crear fantasies arte-sanals que transformarem en mocadors,ventalls, camins de taula, sabatetes de nadó,imatges, coixins i una extensa varietat detreballs que queden exposats a la fira d'arte-

sans del nostre poble, durant la festa majord'hivern.

El taller està obert a tothom, tots els dillunso dijous de 4 a 7 de la tarda a la BastidaVella, on la Teresa Arimany imparteix clas-ses de puntes.

Les nostres activitats

La Teresa és qui, acompanyada per algunade les seves alumnes, fa acte de presència agairebé totes les trobades comarcals (elSolsonès, la Selva, el Maresme) i la de totCatalunya que és la que aplega més pun-taires d'arreu del país. L'assistència a totsaquests actes, setmana rera setmana, d'abrila novembre, permeten, en bona part, l'èxit irenom que va agafant la nostra trobada deSant Simple, l'últim diumenge de juliol. Lacol�laboració de les puntaires, l'Ajuntament ide les botigues de Santa Eulàlia són un puntclau per gaudir de la gran afluència de par-ticipants que marxen de l'ermita contentspel tracte rebut al poble. És una raó, més queconvincent, per intentar millorar l'anysegüent. Esperem continuar rebent la vostracol�laboració, perquè sense el vostre ajut nopodríem dur a terme aquesta activitat.Gràcies a tothom.

Santa Eulàlia CaminaTelèfon: 93 844 89 93

10 anys caminant

Seguint el costum, des de fa 10 anys, lesactivitats de Santa Eulàlia Camina, comen-cen a finals d'octubre amb la clàssica Marxa-Passeig de la Vall del Tenes. Després, cadasegon diumenge de més s'organitza unanova caminada.

La darrera temporada hem anat a visitar elsantuari de Puiglagulla; el naixement delTenes; el camí de Ronda (de la Fosca aCalella de Palafrugell); Sant Martí de

Centelles; La Sèquia de Manresa. I hemcaminat de la Mata a la Casa Nova de l'Obaci hem fet la volta a Montserrat i el cim delCanigó. A més, hem organitzat la passejadade la calçotada popular de Santa Eulàlia,amb visites guiades a les masies de can Feu,can Burguès i Can Brustenga.

Aquests són els llocs que hem visitat. En elnostre record queden les estones compar-tides amb un bon grapat de persones queens agrada gaudir d'una estona d'esbarjo, unbon paisatge, anècdotes, bromes i descobrirllocs que ens eren desconeguts.

Si ens voleu acompanyar, ja ho sabeu. Bones festes.


Sortida de gener: Camí de Ronda, prop de Platja d’Aro.

“Ruteros”Responsable: Marcel GalobartTelèfon: 93 844 81 97

Polska Tour '04

Polska Tour podria ser el nom d'un simpleviatge turístic a Polònia. Però, en realitat, noho és pas. És un recull de vivències, expe-riències i emocions compartides que no espoden, ni de bon tros, reflectir sobre unpaper. Malgrat tot, intentarem fer-vos-encinc cèntims.

Aquest estiu, els Ruteros hem canviat la nos-tra ruta de muntanya per una ruta-viatge aPolònia. El nostre objectiu era, sobretot,retrobar-nos amb l'Ela, una de les nostresamigues poloneses que vam conèixer i aco-llir a Sta. Eulàlia en motiu de la trobada deTaizé a Barcelona.

Vam marxar amb un vol directe Girona-Katowiche. I, des d'aleshores, van començarles nostres aventures que ara, a les vigíliesde Nadal, recordem amb somriures, pensa-ments, molts records i bona nostàlgia.

Cracòvia: coloms, colors, turistes, esglésies,el castell Wawel reflectit en les aigües delVístula, la plaça del mercat (la plaçamedieval més gran d'Europa). Per cert, unconductor d'autobús i una passatgera ensvan acompanyar voluntàriament fins a laporta de l'alberg de Cracòvia: primera sor-presa.

Les mines de sal de Wieliska amaguenquilòmetres i quilòmetres de passadissos igaleries subterrànies. Però la suor dels mi-ners també ha construït, en el transcurs delsanys, més de seixanta capelles i una catedralde sal, "l'or blanc" de la zona. Per cert, l'Aniava travessar Polònia per estar una tarda ambnosaltres i, a més a més, el guia polonès de lamina va telefonar a la seva família per dir-

los que arribaria més tard a casa: el motiu vaser, per sorpresa nostra, que volia allargar-nos gratuïtament una hora i mitja més lanostra visita.

Lubartów, a l'est de Polònia i prop de Lublin,és des d'aquest estiu la nostra segona llar.L'Anna i el Josef, l'Ela, l'Aneta, en Mikel,l'Eva i l'Agnieszka ens van obrir les portes decasa seva de bat a bat. Per tant, la famíliaBudzyniska va passar a ser de sis membres acatorze persones! Us podeu imaginar unataula parada a totes hores per tanta gent?Sabeu què significa que els familiars i elsveïns de la nostra família polonesa tambéens convidin? Heu sentit mai improvisarcançons tradicionals a diferents veus des-prés de sopar? Sabeu com plora el vent alcamp de concentració de Majdanek? Usimagineu que, sense tenir hora de visita, unaguia s'ofereixi voluntària a mostrar-nos elssecrets d'un dels palaus més bells de totPolònia? I que un conductor d'ambulànciesens guiï per racons inèdits de la zona? Sabeuque, a cada hora del diumenge, les esglésiess'omplen a dins i a fora de fidels que van amissa? Nosaltres sí; i, a més, hem après queel compartir és una opció de viure.

El viatge s'acabava, però el Polska Tourencara ens amagava la darrera sorpresa:Jasna Gora de Chestochowa, el santuari dela verge negra de Polònia. Era fosc, lesportes de la nau central de la basílica jaestaven tancades als turistes; malgrat tot,amb les nostres amigues poloneses hi vampoder sentir les veus de l'orgue principal. Ala sagristia, només hi entren alguns mossensi religiosos; tot i així, a nosaltres ens vanensenyar les increïbles pintures del sostre.L'accés a les dependències del monestir ésmés que restringit però nosaltres vam arri-bar a la porta blanca de l'habitació on s'a-llotja el Sant Pare... I, a més, vam compartira primera fila davant de milers i milers depelegrins l'acte sagrat de guarda de la verge



de Chestochowa. L'Ela, a cau d'orella ja ensho va dir: "A Chestochowa, sempre passencoses increïbles". De fet, però, mai enshavíem imaginat que el nostre Polska Touramagaria tantes i tantes vivències increïbles.Gràcies, amics i família polonesa!

I, a més...

Els Ruteros aquest any no hem parat de res-seguir les nostres muntanyes: el Comabona,el Gra de Fajol, el Matagalls (per l'aplec delsegon diumenge de juliol), el Bastiments, elPuigllançada, el Turó de l'Home, les Agudes,la Marxa a Passeig pels Cingles de Bertí de laUEC Vall del Tenes...

A més a més, alguns de nosaltres hem par-ticipat en diverses marxes de la Copa Ca-talana de Caminades de Resistència de la

FEEC (Federació d'Entitats Excursionistesde Catalunya); per exemple, la Marxa Romà-nica de Navàs (80 km) i la 25ena edició de lapopular travessa Matagalls-Montserrat(83'5km.).

Però no podem acabar un article de l'Anuarisense tornar a anomenar la nostra tradi-cional caminada de la nit de Pasqua de SantaEulàlia a Montserrat. Enguany, però, perinclemències del temps, la vam haver depostposar fins la segona Pasqua; així doncs,vam marxar a mitja tarda i, arribant aMontserrat, vam poder veure la sortida delsol: tot un nou al�licient.

Així doncs, només ens resta, un any més,desitjar-vos que passeu un bon Nadal i queel proper 2005 us porti per camins i viaranysben feliços! Bones festes!

Els “Ruteros” i els amics i amigues polonesos a la plaça del mercat de Cracòvia.


Club Esportiu Santa EulàliaPresident: Miquel SauriTelèfon: 93 844 95 41

Nova etapa

Aquest any podem ressenyar vàries coses.

A nivell de Junta directiva, i després dúnany dúna gestora encapçalada per en CarlesTorres, ha començat una nova etapa dúnaJunta presidida per en Miquel Saurí, tot ique les persones que la integren són lesmateixes que ja formàven part de lánteriorgestora. En Miquel és una persona amb unampli historial vinculat al Club, com ajugador, delegat i directiu.

Uns 130 futbolistes, aproximàdament, for-men part dels diferents equips del Club.Destaquem la recuperació de lÍnfantil i delFemení, i la pèrdua del Cadet.

El passat mes de juny es va celebrar untorneig de futbol base que, entre altresaspectes, va tenir la participació d’entitatsdel poble, com van ser la Colla de gegantersi el Club dÉscacs. Des dáquí el nostreagraïment.

El primer equip continua un any més a lacategoria de segona regional, i si hem d’ano-tar un aspecte rellevant, és que, pràctica-ment, tots els jugadors són del poble.

Ara vé Nadal, un any nou, els Reis Magss’apropen i, si hem de demanar alguna cosa,ens agradaria que tots els esportistes delnostre poble (de tots els esports) tinguem lesinstal�lacions esportives cada vegada mésadients i més dignes per a la pràcticaesportiva.

Finalment desitjar a tots a i totes un BONNADAL I UN BON ANY!

ESCOLA B

Albert Dantí, Alejandro Hernàndez, JavierMartínez, Joan Hoyos, Joel Guevara, JordiComellas, Paula Cardona, Roger Pericas,Sergio Gil, Aleix Carreras.

Entrenadors: Ferran Garcia, Jose A.Martínez

ESCOLA A

Daniel Serrano, Àlex Ruiz, Alvaro Rubio,Bakta Girbau, Joe Párraga, Oriol López,Óscar López, Yoan Contador.

Entrenadors: José Rubio, Juan Serrano.


PRE-BENJAMÍ

Aleix Cabeza, Jordi Sanz, Roger Solé,Eduard Muñoz, Jordi Valiente, Óscar Prats,Raul Enríquez.

Entrenador: Víctor Abueso

BENJAMÍ B

Andrés Luna, Arnau Masdeu, Eric Fernàn-dez, Guillem Gutiérrez, Iván Serrano, IvánAlonso, Iván Manzano, Manel Egea, PolColell, Pol Cervera, Oriol Fuertes, JuanCarlos Barroso.

Entrenador: Jordi Solé , Marc Montasell.

BENJAMÍ A

Jose Mª Bustillo, David Fàbregas, EricPadilla, Ezequiel Rita, Hector Navas, JordiPoma, Marc Comellas, Míriam Vilaseca,Pere Grau, Ruben Martos.

Entrenador: Marc Sala, Jaume Coromines.

ALEVÍ

Marc Girbau, Sergi Aymamí, Josep Casado,Roger Floriach, Aaron García, Mireia Giro-nés, Jaime Jiménez, Joan López, AlbertoMartínez, Sergi Miró, Lionel Ponce, ÀxelSans, Genís Soler, Ferran Oliva, AnibalGodan, Toni Rodríguez, Juanma Zúñiga,Alejandro Bueno, Daniel Verdejo.

Entrenador: Jofre Ciurans, Ferran Garcia.


INFANTIL

Gerardo Rodríguez, Aitor Carreras, ClaudiMansanet, Santi Núñez, Jesús Paredes,Marcel Quispe, Martí Vega, Kiko García,Artur Nateras, Xavier Nateras, Eric Bermu-dez, Antonio Verdejo, Toni García, Jona-than Muñoz, José Luis Pascual, CarlesGirbau.

Entrenador: Max Mansanet, David Verduo.

JUVENIL

Jordi Macias, Albert Martí, Fabián Huertas,Jose A. Martinez, Victor Marquez, ÓscarGarcía, Guillem Requena, Ferran Garcia,Victor Abueso, Harry Delgado, DavidVerduo, Dani Morales, Marc Martin,Eduard Mombiela, Dani Montes, EnricGascon, Daniel Talavera, Iván Muñoz,Ruben Bermúdez.

Entrenador: Miguel Morales.

FEMENÍ

Victoria Fernández, Vanessa Serra, Clara Canals, Mireia Ruiz, Lucia Mohamed, CristinaBrustenga, Núria Camps, Núria Fàbregas, Ariadna Rulló, Maia Jenkinson, Anna Montes, AlbaDantí, Montserrat Dantí, Laia Margenat, Berta Roca, Júlia Gonzalo, Jessica Martin, MartaGutierrez, Maria José Sanchez, Montserrat Coreta, Susanna Chumillas, Marina Saucedo, AinoaParamo.

Entrenador:Roger Garcia


També hi ha un grup de nens i nenes nas-cudes els anys 99 i 2000 , que només fanIniciació (escola), no fan lliga.

Són: Abel Fàbregas, Marc Brustenga, Sergi

Castro, Alex Olivé, Aida Pàrraga, DanielMuñoz, Roger Roldan.

Entrenadores: Mireia Ruiz, Laia Margenat,Lucia Mohamed.

VETERANS

Àlex Grande, Jordi Sanz, Lluís Batlles, Carles Fàbregas, Quim Batlles, Miquel Vila, Joan Torres,Joan Puig, Carlos Lorente, Manet Arimon, Pere Arimon, Josep Batlles, David Artigas, IgnasiArmengol, Enric Barbany, Wylly, Pere Illana, Jaume Dantí, Pablo, Josep Pericas, MiguelCabezas, Ricard Compte, Alberto Pàrraga, Àlex Pascual, Miquel A. Riera, Pere Montes, ManelMarzo, Óscar Montes, Javier Coruña, Pepe Guerra, Esteve Gual.

Entrenador: Manolo Garcia.

1ER EQUIP

Sergi Ambrós, Josan Duran, Marcel Bau, Jaume Saurí, Josep Bossacoma, Ignasi Bonet, ÀlexPons, David Bordas, Ruli Alcaide, Oriol Esteve, Marc Camps, Ivan Payà, Andres Barreto, JuanAndrés Fernandez, Max Mansanet, Abel De La Fuente, Jordi Linares, Xavier Martínez, IbanTorres, Bernat Sala, Xavier Martí, Marc Montasell, Ferran Crusens, Ruben Aguilar.

Entrenador: Angel Valor. Xavier Salvat (massagista).

Club Patí Santa EulàliaPresident: Loli AgudoTelèfon: 93 844 67 21

Hem fet 20 anys!!Sembla ahir quan un grup de persones vanengegar la idea d'oferir al nostre Municipiun nou servei encarat a la pràctica d'un nouesport... EL PATINATGE ARTÍSTIC.

Des de la creació del Club de PatinatgeArtístic Sta. Eulàlia, la entitat ha anat expe-rimentant un notable creixement, tant a ni-vell de practicants com en l'assoliment anyrere any d'excel�lents resultats, aconseguintarribar a ser un club de renom a nivell local,comarcal i estatal.

Els que formem part actualment del clubestem orgullosos de poder dir que la il�lusióamb la qual es va engegar l'entitat es mantéavui amb la mateixa força d'antany.

Ja som gairebé 50!

L'èxit de creixement és realment encorat-jador, només cal fer un pas enrere per com-provar el notable increment de practicantsque el club ha obtingut els darrers anys.

El club segueix mantenint els tres grupsdiferenciats per nivells:

Grup Escola

Monitora: Meritxell BonetMonitora: Sandra Hernández

Patinadores:

Laura Barreiro Laura RemonMar Pascal Maria JuradoMaria Sorolla Marina RodríguezMarta Castilla Marta Puigdomènech

Marta Salanova Meritxell SánchezMontserrat Estrany Natàlia PortellaNeus Garrido Nicole E. DelgadilloNúria Gómez Queralt MadorellSangia Girbau Sara GarridoSílvia Martínez Zoe Cazorla

Grup d'Iniciació a competició

Monitora: Carolina Hernández

Patinadors:

Ainoa Ruiz Jessica NavasAlba López Laura ParcerisasAlba Pascual Marta OlaszCarla Gutiérrez Mireia GironèsGeorgina Muñoz Raquel Carvajal

Grups de competició

Entrenadores: Mercedes Sauquillo

Patinadores:

Ariadna Gubern Carla VilarrasaLaura Valcarcel Marta FornielesMeritxell Bonet Miriam SurósNàdia Domènec

Resultats esportius

Els resultats han estat molt positius durantl'any 2004:

Gairebé tots els patinadors del Grup d'Ini-ciació a Competició, van tenir l’oportunitatde competir en la lliga organitzada pel Con-sell Esportiu, aconseguint notables resultats.


Per primer cop i com a primícia en el nostreclub, alguns membres d'aquest grup vanparticipar en la competició de "Show Grup",assolint una bona classificació.

Quant al Grup de Competició podem dir queha estat un any molt favorable. MeritxellBonet en la categoria Júnior va aconseguirclassificar-se per al campionat de Catalunyaen la modalitat de lliure, aconseguint unabona classificació. Laura Valcarcel en la ca-tegoria Juvenil va arribar al campionatd'Espanya tant en la modalitat d'escola comen lliure, obtenint una classificació realmentbrillant. Carla Vilarrasa en la categoriad'Iniciació A i Nadia Domènech d'Iniciació Bvan assolir els primers llocs en la competiciód'Interclubs en la 1ª fase de l'Intercomar-cal, classificant-se així per a la final deBarcelona que tindrà lloc a finals del mes denovembre d'enguany. Ariadna Gubern en lacategoria d'Iniciació B, va assolir la segonaposició en la modalitat d'escola, classificant-se també per l'Intercomarcal. Malaurada-ment, a causa d'una lesió, no li ha estat pos-sible participar en aquesta competició.

Nova activitat vinculada al patinatge

La importància que té la dansa dins l'execu-ció d'un programa lliure és tan gran que s'haconsiderat necessari crear aquesta nova dis-ciplina dins l'entrenament setmanal de totesles nostres patinadores. D'aquesta maneratotes elles aconseguiran millorar la seva ex-pressió rítmica i corporal com a complementindispensable pel patinatge.

Aquesta nova activitat conduïda per la pro-fessora de dansa Eva Vaqué, va entrar enfuncionament a mitjans del mes d'octubre iha estat una activitat molt ben acollida pertotes les nostres patinadores.

Un festival d'estiu molt especial

Com cada any l'entitat celebra el seu tradi-cional Festival d'estiu. Aquest any però haestat celebrat de manera especial per tal decommemorar el nostre 20è aniversari.

Coincidint amb la celebració del Fòrum deles Cultures, vàrem considerar oportú

adherir la nostra entitat en aquest esdeveni-ment tan significatiu. Per tant, vàrem enfo-car tots el balls dels nostres patinadors aalgunes de les diverses cultures existents enel món. Les triades vàrem ser : Àfrica, Xina,Índia, Polinèsia, Aràbia i Carib.

El pavelló va ser guarnit amb uns magníficsgrafits que representaven les diferents cul-tures que vàrem representar els nostres pati-nadors.

Vàrem comptar amb la presència del nostrealcalde, el Sr. Jaume Dantí, qui ens va dedi-car unes paraules en l’obertura del Festival.Així mateix vàrem rebre la visita de nom-broses persones vinculades a la nostra enti-tat, com ex-patinadors, ex-entrenadors i ex-membres d'anteriors juntes directives.

Tot el públic assistent va tenir l’oportunitatde gaudir d'un espectacle realment sorpre-nent ofert tant pels patinadors locals compels patinadors convidats (actualment cam-pions europeus i alguns d'ells avui lluitantpel títol mundial).

Festival de Nadal

Pel proper 18 de desembre està previst cele-brar com és costum el nostre festival deNadal, en el que, a diferència del festivald'estiu, hi participen exclusivament les pati-nadores de nostre club.

Donada l'acceptació que va tenir l'any passataquest festival pel fet de realitzar-ho alvespre, es mantindrà aquest any amb elmateix horari.

No volem acabar l'article de l'anuari, senseagrair a totes aquelles persones que duranttots aquests anys, mitjançant el seu esforç idedicació, han fet possible que el Club dePatinatge Artístic Sta. Eulàlia hagi assolitfites importants i ens mantinguem ferms idisposats a lluitar per aconseguir nousreptes durant com a mínim vint anys més.

Bones Festes!!

C. P. Sta. Eulàlia de RonçanaLa Junta


Club Bàsquet Santa EulàliaPresident: Mariano CastejónTelèfon: 93 844 68 07

Objectius aconseguits

Desprès d'un any de força treball els dosobjectius que ens vàrem marcar a l'inici del2004 han estat aconseguits; per una bandaens hem consolidat com a entitat esportiva iper altra em subscrit el manifest d'Escolesde Bàsquet de Catalunya com eix de la nos-tra praxis .

Com entitat esportiva comptem amb setequips federats: els petits de l'escola de bàs-quet (16 jugadors), premini mixt (12 juga-dors), mini mixt (9 jugadors), preinfantilfemení (12 jugadores), infantil masculí (11jugadors), junior masculí (7 jugadors) isenior femení (13 jugadores).

Com entitat educadora ens hem esforçat enpracticar un joc net, en aprendre tot i valo-

rant els valors dels nostres adversaris iencaixar bé les derrotes; fent que en els nos-tres equips tots siguin benvinguts i no estracti ningú amb menyspreu i, sobretot,intentant que el bàsquet ens ajudi a pensar icomprendre millor la vida.

Els bons resultats també ens han acompa-nyat: la passada temporada l'equip infantil,l'únic federat en aquell moment, va quedarcampió del seu grup. A més, el passat més dejuny, i per primer cop, un grup de pares ijugadors del Club Escola van obtenir el títold'entrenador, que ens ha permès que a l'ac-tual temporada sigui la gent del club la queporti la majoria d'equips.

Encara però ens queda un llarg camí perrecórrer, un camí que no volem fer sols. Peraixò aprofitem per convidar-vos els dis-sabtes a la tarda al pavelló o al matí al patí del'Escola Ronçana a veure els partits. No sónels primers, no són els millors, però són elsequips del nostre poble. Vine i anima'ls.


Equip Infantil del Club Bàsquet Santa Eulàlia, campió de la lliga regular.

Club d’Escacs RonçanaPresident: Joan TuronTelèfon: 93 844 62 79C/e: [email protected]

Entrem ja en el nostre tercer any de funciona-ment, després d’assolir dues fites importantsaquest any 2004:

- Campions del grup VIII de Tercera CategoriaProvincial al Campionat de Catalunya perEquips i un dels vint millors equips deCatalunya de la mateixa categoria, d’entre 240equips.

- Desè lloc a la final de Catalunya dels jocsescolars en categoria benjamí femenina a càr-rec d’Anna Casanovas.

La primera fita estava dins els objectius queens proposàvem, però la segona, no. Hemsuperat de llarg la millor de les previsions ipotser trigarem alguns anys en fer un altreresultat com aquest.

No esperem arribar tan lluny, però podemassolir una participació als Jocs Escolars del2005 que igualarà com a mínim la del 2004, iveure tres jugadors entre els millors del VallèsOriental en les seves categories, com l’any pas-sat.

L’altre repte està en el Campionat de Catalunyaper equips, on després de l’ascens de categoriahaurem de lluitar per no perdre-la, ja que enstrobarem amb un nivell més alt, i equips de 8jugadors.

Però els jugadors de Santa Eulàlia estan japreparats per lluitar a la nova categoria i fer unbon paper. Cada dia són més i millors.Seguiran jugant moltes partides i ben aviatdonaran noves alegries.

Us ho podeu ben creure, perquè són capaços detot!

El CLUB D’ESCACS RONÇANA us desitjamolta pau i felicitat per al 2005.


Societat de CaçadorsPresident: Albert GodeoTelèfon: 93 844 81 36

Caçadors sosteniblesLes iniciatives realitzades durant aquest anyper la Societat de Caçadors de Sta. Eulàlia deRonçana a l'hora d'aportar el seu gra desorra al desenvolupament sostenible són lessegüents.

A principis d'any, un cop finalitzada la tem-porada de caça vàrem convidar a col�laboraramb nosaltres en les tasques que fem periò-dicament de repoblació de conills de bosc,els senyors Toni Sànchez i Carmelo Justiciamembres del Consell pel DesenvolupamentSostenible de Sta. Eulàlia de Ronçana. Comque l'experiència fou gratificant per atothom segurament ho tornarem a repetirenguany. I si és possible ho ampliarem ad'altres col�lectius com ara podria ser l'IESde la Vall del Tenes.

Per Sant Jordi un bon amic amb fondesarrels santaeulàlienques, gran caçador iprou conegut de tots vosaltres, l'AndreuPujol, va publicar el seu primer llibre "15caceres insòlites". Canal SET el va entrevis-tar en una de les edicions setmanals del seupopular programa Mirades. Tots els quevàrem poder-ne gaudir, vàrem poder valorarla inestimable aportació que l'Andreu Pujolfa per acostar natura i cacera. Sort en tenimd'ell i dels seus plantejaments clars imesurats.

D'altra banda, el dia 19 de maig vàremacompanyar als biòlegs Jordi Padrós iEduard Durany a una entrevista que els vafer l'emissora de televisió local Canal SET.En Jordi Padrós es l'exdirector general decaça i pesca de la Conselleria de MediAmbient de la Generalitat de Catalunya. Perla seva dilatada i profunda experiència ambels caçadors, la natura i les espècies cinegè-tiques és una autoritat en matèria desostenibilitat ambiental i de l'impacte que hite la cacera.

Segueix molt de prop la relativament recentaparició del llop a Catalunya i coneix molt béla problemàtica del senglar, així com elsdanys que provoca. L'Eduard Durany és elcoordinador del projecte de desenvolupa-ment dels falcons a la ciutat de Barcelona igaudeix d'un gran reconeixement i prestigientre els col�lectius interessats per un desen-volupament sostenible. Val a dir que el pas-sat mes d'octubre, aquí a Sta. Eulàlia, durantels dos primers dies de cacera es varen caçarset senglars en diferents indrets del termemunicipal. Un d'ells amb un pes de 112 Kg.A més hem repartit una guia informativaentre el nostre col�lectiu de caçadors, alsmembres de l'Agenda-21 i també entre elsintegrants del Consell de Barris per aexplicar amb un estil clar, breu i concís,quines són les bones maneres de la caça,quins són els drets i els deures bàsics delcaçador i com fer que aquesta activitatesportiva es pugui dur a terme de formasostenible amb l'entorn i compatible ambd'altres activitats de lleure i/o esportives.I ja per acabar, a l'estiu vàrem acordarreduir a la meitat els dies que podríem sortirde cacera durant el període de mitja veda.D'aquesta manera disminuiríem la pressiócinegètica vers unes espècies molt casti-gades per la climatologia adversa, i hi hauriamés temps perquè les cries que haviennascut més tardanes assolissin l'edat adultai estiguessin en condicions de subsistir idefensar-se per elles mateixes.És cert que som caçadors, però també és certque tenim la sensibilitat suficient com persaber que no es pot matar tot el que és gras.Els caçadors de Sta. Eulàlia de Ronçana usdesitgem un feliç Nadal i un pròsper isostenible any 2005.


Club Ciclista Vall del TenesPresident: Joan IglésiasTelèfon: 667 63 91 41C/e: [email protected]

Molt agraïts

És una bona ocasió per agrair moltes coses amolta gent. Per començar per agrair a laDiputació de Barcelona i a l'Ajuntament deSanta Eulàlia, en especial al seu regidor d'e-sports, Martí Ferrés, el seu suport en l'or-ganització de la final de la Copa d'Espanyade Dual que va tenir lloc el 17 d'octubre al'ermita de Sant Simple; no volem oblidar elsgermans Càrdenas, que són qui en definitivadonen forma al circuit, i òbviament moltesgràcies a tots els altres patrocinadors quepermeten conformar aquesta competicióque, amb quatre edicions, ja és gairebé unaclàssica en el calendari ciclista català.

I si ens permeteu, un últim agraïment a lameteorologia que per fi ens va respectar i lacarrera va poder desplegar tot el seu poten-cial: 83 participants, molta assistència depúblic, grans corredors, en definitiva, espec-tacle, que és del que es tracta. La carrera sela va endur per tercera vegada DavidVàzquez, mentre el pilot local Bernat

Guàrdia firmava la seva pitjor actuació enaquesta cursa, amb una 4ª posició. Noobstant, un altra corredor local Pere Corts,va aconseguir la victòria en categoria infan-til. La jornada també va tenir un emotiumoment per al record al santaeulalienc PereVilardebò, exciclista professional, que aque-lla mateixa setmana ens havia deixat ines-peradament.

I sense voler-ho ja som 7 de novembre i és elmoment de preparar la pedalada popular,amb un recorregut totalment diferent, quetranscorria per Sant Feliu de Codines iCaldes de Montbui per uns magnífics cor-riols que la majoria desconeixíem, i que enconjunt dibuixaven un traçat de 35 km ambun continu pujar i baixar. La ruta es va fermés dura del que s’esperava i alguns partici-pants van estar sobre la bicicleta més de 4hores, tot i així, la botifarra encara els espe-rava a l'esplanada del pavelló, on començavai concloïa la prova. D'obligada referència és,altra vegada, la no presència de la pluja, quea priori feia esperar una bona participació; iés que amb 138 participants no ens podemqueixar, però la coincidència amb duesaltres pedalades molt properes ens va restarassistència, i és clar, tampoc se'ns oblida quefa dos anys vam tenir 297 participants.


Automòbil Club RonçanaPresident: Pere BonetTelèfon: 93 844 88 06

L'espectacle automobilista

Com ja us avançàvem l'any passat, enguanyhem tornat al poble l'espectacle de l'automo-bilisme esportiu. Amb uns terrenys situats alcostat de la deixalleria, en el paratge conegutcom el camp de la Rovira, el 6 de junyl'Automòbil Club Ronçana (ACR) va orga-nitzar el Vè Eslàlom de Santa Eulàlia. Estractava d'una cursa amb un circuit de terrad'un recorregut aproximat d'un quilòmetreen el qual els participants feien quatre pas-sades de dues voltes cadascuna. Va ser unacursa d'habilitat i lluita amb el crono en laque més d'una cinquantena de pilots vanprendre la sortida.

El 27 de juny s'havia de fer una altra provade les mateixes característiques però la cli-matologia i el perill d'incendis van aconsel-lar ajornar la cursa fins a la tardor. Quanarribi a les vostres mans aquest anuari, jahaurem organitzat aquest VI eslàlom que escelebrarà el 28 de novembre. Els compo-nents de l'Automòbil Club Ronçana volem

agraïr molt afectuosament a FrancescBrustenga, propietari dels terrenys on hemdut a terme les curses. Sense la seva col�la-boració i interès mostrat no hauria estatpossible organitzar-les. Gràcies Cisco.

Pel que fa a l'activitat esportiva dels pilots del'ACR destaquem els següents resultats:

Jordi Vilardebò i Marta Ylla han disputatcinc curses d'asfalt i dues proves demuntanya. En els ral�lis de Cales dePalafrugell, Osona i Critèrium del Vallès,han aconseguit guanyar la seva categoria i,en aquest últim, una meritòria novena posi-ció de la classificació general. En les duesproves de muntanya (El Farell i Sant Feliude Codines) també han vençut en la sevaclasse i en la de Sant Feliu s'han endut laprimera victòria absoluta per escuderies.

Pere Bonet i Francesc Vilardebò han partici-pat a quatre ral�lis del campionat deCatalunya d'asfalt i a la pujada al Farell. Entotes han guanyat la seva categoria acon-seguint, per segon any consecutiu, elCampionat de Catalunya de Ral�lis d'asfalten la categoria dièsel.

Enric Folch i Joan Argemí han participat encinc proves del Campionat de Catalunya deRal�lis de terra guanyant-ne dues en la seva


Jordi Vilardebò i Marta Ylla. Pere Bonet i Francesc Vilardebó

categoria. També han pres part en una cursadel campionat d'Espanya, un altra del cam-pionat de Catalunya d'Eslàlom i en dues mésd'autocros.

Jordi Cañas i Jaume Muñoz, després de par-ticipar en cinc proves del campionat deral�lis d'asfalt i la pujada a la Trona hanaconseguit guanyar el Campionat de Cata-lunya de ral�lis d'asfalt en la categoriad'històrics.

Marta Bonet ha participat en quatre provesdel Campionat de Catalunya de clàssics ambAnna Bonet i Montse Tura de copilots.

Carles Palou ha participat en la 13ena ediciódel Campionat Fórmula de Catalunya deKàrting disputat a Lliçà de Vall. De les setproves disputades ha aconseguit dues vic-tòries, una quarta i una cinquena posició.

Altres pilots de l'Automòbil Club Ronçanaque han participat en diferents campionatshan estat: Joan Bonet i Pere Bassa (Simca1000 Rallie), Jaume Riera (Renault Clio),Raúl i Marcos Barrionuevo (Citroën Saxo),Francesc Bravo (Peugeot 106), FrancescCabezera i Orlando García (Peugeot 204Rallie), Jordi Fuset (Peugeot 206) i AlbertGracia i Pere Picornell (Seat Marbella).


Enric Folch i Joan Argemí. Marta Bonet.

Carles Palou.

ParròquiaRector: Jordi Maria HerreroTelèfon: 93 844 81 05Web: www.lapagina.de/seulaliaC/e: [email protected]

Som del bisbat de Terrassa

Des del dimarts, dia 15 de juny de 2004, lanostra Parròquia de Santa Eulàlia deRonçana, juntament amb totes les par-ròquies del nostre Arquebisbat de Barce-lona, varen rebre una gran notícia: la divisióde la nostra Arxidiòcesi.

A partir d'ara hi haurà dos nous bisbats, jun-tament amb el de Barcelona, seran: el bisbatde Terrassa i el bisbat de St. Feliu de Llo-bregat. Aquesta realitat començarà a ser uncop els bisbes hagin pres possessió de lesrespectives diòcesi. Mons. Lluís Martínez iSistach serà l'Arquebisbe de Barcelona (quecomprendrà les comarques del Barcelonès iel Maresme), Mons. Josep-Àngel Sáiz iMeneses serà el Bisbe de Terrassa (que com-prendrà les dues comarques vallesanes) ifinalment, Mons. Agustí Cortès i Sorianoserà Bisbe de Sant Feliu de Llobregat (quecomprendrà les comarques del Baix Llobre-gat, El Penedès i el Garraf).

Fins aquí la notícia ben clara i explícita. Acontinuació, la benvinguda al nou BisbeJosep-Àngel que serà la referència cristianai eclesial de tots els catòlics i catòliques queperegrinem al Vallès Oriental i al VallèsOccidental. Com ja sabeu aquest Bisbat deTerrassa, és hereu de l'antic bisbat d'Egara(de l'any 614).

I com ja sabeu també, el dia 25 de juliol a latarda, el Bisbe Josep Àngel Saiz, a laCatedral Basílica del Sant Esperit deTerrassa, va celebrar l'eucaristia de l'inici dela comunitat diocesana de Terrassa, i del'inici del nou Bisbe.

Recordem que Mons. Josep Àngel és unbisbe jove. I per aquest motiu expressava lagran "urgència d'evangelitzar", davant aquestmón secularitzat. Per aquest motiu , mani-festava que cal posar les estructures i lespersones de l'Església al servei de l'objectiufonamental: que Crist sigui conegut i estimati que es fonamenti la vida cristiana en totsels àmbits de la vida de les persones.

També expressava: "No són pocs els reptesque haurem d'afrontar en la nova etapa de lavida diocesana, que posaran a prova aquestesperit al servei de Jesucrist i del seuEvangeli. Espero poder treballar en estretacomunió amb el nou arquebisbe deBarcelona, Mons. Lluís Martínez, comtambé amb el nou Bisbe de St. Feliu, Mons.Agustí Cortés. Sempre oberts a l'Esglésiauniversal, a les seves preocupacions i aspira-cions. Prego ja des d'ara per tots i us demanoque ho vulgueu fer per mi. Ajudeu-me a serun bon pastor al servei de l'Evangeli deJesucrist i un servidor fidel de l'Església i detots vosaltres, amb una especial relació amb


els preveres i diaques, els quals vull estarsempre disposat a escoltar i tractar amb con-fiança. Que la Mare de Déu, sota les advoca-cions de Puiggraciós i Montserrat, ens con-tinuï conduint cap a Jesús".

Des de la nostra Parròquia de Sta. Eulàlia,des del nostre arxiprestat i des de la nostracomarca, des de les nostres famílies i des dela nostra persona, també li diem... "volemcol�laborar amb vós per tal que la nostra feen Jesucrist sigui viscuda de tal manera queimpregni la nostra vida, volem anunciarl'Evangeli de tal manera que sigui compren-sible i creïble a la gent de la nostra gene-ració. Sr. Bisbe, sigueu dòcil a l'Esperit Sant

que no us ha de faltar, ajudeu-nos a fer elcamí enmig d'aquest nostre poble mil�lenarique ara com mai sofreix a causa d'elements,interns i externs, que devaluen i li fan perdrela consciència de Poble i d'Església."

"Cristians i cristianes, disposem-nos a viureuna nova etapa de la nostra vida, amb nove-tats i canvis, amb revulsius i goigs, però totamb la mirada fixa en Jesucrist que és elnostre Salvador, el qui ens ha cridat a aques-ta obra meravellosa i el qui la duu a terme enels nostres pobres cors i en la nostra pobraEsglésia!!! Amén”. D'aquesta manera tambéem dirigia als feligresos de la nostraParròquia i poble.


Càritas ParròquialResponsable: Jordi Maria HerreroTelèfon: 93 844 81 05Web: www.lapagina.de/seulaliaC/e: [email protected]

Càritas amb la campanya“Un futur per a tothom”

Interpel�lats per la invitació a descobrircrides de Déu en els "signes dels temps"Càritas aborda ara amb una mirada renova-da un dels fenòmens més significatius delnostre món en canvi: la presència creixentd'immigrants entre nosaltres. No podemminimitzar els reptes que aquesta realitatsocial planteja a la identitat futura de lessocietats europees. Però, en l'esperit conci-liar, tampoc no volem renunciar a sentircom a propis, "els goigs i les esperances, lestristeses i les angoixes" de les nostres ger-manes i germans immigrants, "sobretot delspobres i dels qui sofreixen" (GS n.1).

Les migracions han estat un fenomen que hainterpel�lat la comunitat cristiana des delsseus orígens. Com situar-se davant d'unacultura diferent, com acollir els qui venen delluny i arriben amb altres valors i tradicions,com integrar a la vida comunitària les dife-rències.

El temps transcorregut no ha fet sinó confir-mar la necessitat d'abordar una reflexió mésserena i pausada. L'augment de la pressiómigratòria a Europa està provocant un con-siderable desconcert no solament entre lesadministracions i els responsables polítics,sinó també entre una opinió pública bom-bardejada gairebé diàriament amb notícies

alarmistes. En el nostre país la sensibilitatsocial està evolucionant amb rapidesa en unsentit preocupant.

El nostre objectiu és anar formulant pas apas la resposta a una pregunta complexa:què significa en el nou context global la cridaevangèlica a construir un món on "ja no hiha jueu ni grec, ni esclau ni lliure; ni home nidona"? (Ga 3,28). El conjunt del textreflecteix una opció decidida a favor del quepodríem denominar una aproximació inte-gral, holística, al fet migratori.

Avui els drets humans són lloc de trobada ide diàleg entre tradicions religioses i secu-lars. Però el risc que els governs europeusvegin en ells tan sols meres declaracions for-mals que no obliguen envers els "estrangers"és molt seriós. L'Evangeli és una crida per-manent a superar les nostres visions limi-tades del que la fraternitat pot i ha de ser.Càritas, amb aquesta reflexió i amb la sevaactivitat quotidiana vol contribuir humil-ment però significativament a que la comu-nitat cristiana descobreixi les crides de Déuen la immigració i hi respongui amb con-fiança, creativitat i valentia.


SEPAP Voluntariat de presonsResponsable: Caterina EscobairóTelèfon: 93 844 80 07

Il�lusió en aquesta tasca

El SEPAP som voluntaris de presons i enaquest cas els de l'arxiprestat de Puiggraciósho som de la Presó de Quatre Camins que esla que tenim més propera. Nosaltres somvoluntaris externs, es a dir, no visitem elspresos ni fem activitats dins el CentrePenitenciari. Les nostres funcions son unesaltres. Hi ha alguns de nosaltres que escri-vim cartes a presos que no reben corres-pondència de l’exterior, altres ens encar-reguem de vendre els objectes que elsinterns produeixen en els tallers. És unaforma de que se sentin útils i de que rebinuns mínims diners pel seu treball.

La presó, en teoria, té la funció de rehabili-tar els qui per ordre d'un jutge hi ingressen.Però sabem que això és molt difícil, que elsCentres Penitenciaris estan sobreocupats,que no disposen dels equips professionalsper poder atendre els trastorns que presen-ten molts dels interns, que no tots podenaccedir als programes de deshabituació deles drogues, ni als tallers. Es per tot això quepensem que la tasca dels voluntaris es fona-mental per oferir-los suport i acompanya-ment en el període que els hi toca complirpena. La nostra funció no es jutjar-los, aixòja ho ha fet un jutge i els hi ha imposat unacondemna. Si senten que poden tenir unasegona oportunitat, es possible que algunsl'aprofitin. I això ens empeny a seguir tre-ballant. Som pocs, ens fa falta més mans itambé més idees i il�lusió per seguir fent lanostra tasca. De feina n’hi ha molta, es peraixò que si algú s’hi anima serà moltbenvingut.



ACAPS Santa EulàliaPresident: David Molina i Glòria LorenteTelèfon: 93 844 94 73

L'Associació Catalana d'Amics del PobleSaharauí és coneguda, sobretot, pel seu pro-jecte de colònies estiuenques. Durant elsmesos de juliol i agost, molts nens i nenesdels campaments de refugiats sahrauís aArgèlia passen aquest temps amb unafamília catalana. Malgrat que aquest és undels principals projectes de l'associació –ipotser el que té més repecussió mediàtica,de famílies i de persones afectades–, ni moltmenys, és l'únic.

Tenint en compte els objectius de l'ACAPS,paral�lelament a l'ajut humanitari, tambévolem portar a terme tota una tasca d'infor-mació i reivindicació de la situació políticaen què es troben immersos des de ja famassa anys. Des de la llunyania es pot viurecom un problema del passat perquè nointeressa o perquè ha quedat minimitzat peraltres conflictes actuals del que rebem notí-cies diàries des dels mitjans de comunicació.

Un altre aspecte destacat –on la nostra par-ticipació no va ser tan nombrosa- va ser l'es-tada de personalitats polítiques, intel�lec-tuals i solidàries a la zona del Sàhara Occi-dental, on hi ha el mur que separa la zonaocupada del Marroc (la major part) i la zonaalliberada durant la guerra que va tenir llocdesprés que l'antiga colònia espanyola fos

conquerida per l'exèrcit marroquí durant lafamosa Marxa Verda. Aquesta experiènciava suposar pels participants un llarg viatgeen avió i en camió pel desert. El seu esforçhaurà valgut la pena si algun dia es fa justí-cia i es retorna el país als seus autènticshabitants. Això, sense tenir en compte lainfluència de països imperialistes, que sónels que marquen la política mundial.

Durant la resta de l'any, l'ACAPS continuaamb la col�laboració en projectes de recolli-da d'aliments i materials per la CaravanaSolidària, la participació en festes i firesd'entitats, venda de loteria...

Un altre projecte més concret –i també im-portant– és el que es va encetar fa dos anysen una escola d'educació especial, situada enun dels campaments amb més mancances.S’hi va fer una aportació de material.Donada la realitat, aquest ajut tan ben rebut,necessita una nova embranzida. En aquestmoment estem preparant una segona fasedel projecte, tenint en compte les demandesconcretes que ens fan des d'aquest centred'educació. Aprofitant aquest viatge tambéens agradaria portar altres materials per aalguna escola ordinària, com llibres encastellà o material escolar que sempre és benrebut.

Per acabar voldríem agraïr l'ajuda que rebemdels ajuntaments de les nostres poblacions.Al cap i a la fi, ells són els representants delpoble, i el nostre poble vol ser cada dia sensi-ble i solidari amb els més desvalguts, siguind'on siguin. Moltes gràcies.

ONG MosaicResponsable: Eva CansinoTelèfon: 93 844 94 30Web: www.personal.menta.net/mosaicC/e: [email protected] / [email protected]

Tres línies bàsiques

MOSAIC, com una entitat viva que és, hacontinuat realitzant activitats ja fetes enanys anteriors i n'ha incorporat de noves.Internament, el passat mes de març va pro-duir-se el relleu de la Junta Directiva fun-dadora de l'ONG. Després de més de dosanys de molta de feina i de posar el fona-ments d'aquesta petita associació, s'ha pro-duït la renovació d'una part de la Junta.Aquest canvi ens ha aportat noves energiesperò no ha modificat els trets bàsics que ca-racteritzen a MOSAIC.

Sempre definim el treball de MOSAIC entres línies bàsiques i aquest any no ha estatdiferent:

Suport a dos projectes específics

Vam pressupostar 24.000 euros per trans-ferir als projectes que recolzem i, gràcies alferm treball de l'equip que forma Mosaic,aquest import ha estat superat. Aquests di-ners són enviats per a fer front al manteni-ment de les diferents cases d'acollida queambdós projectes tenen. Inclou també el sou

dels treballadors (psicòlegs, educadors,assistents socials, cuineres, etc..), aspecteque considerem de vital importància, doncsa més d'ajudar els nens, provoquem una se-gona acció actuant sobre la malmesa econo-mia d'aquests països al donar feina a unavintena de famílies.

Projectes en els que cooperem

"Sí a la Vida" ONG de Nicaragua, que treba-lla pels Infants del carrer, centrada especial-ment en el col�lectiu dels inhalats de cola.

"Nuevos Pasos" Associació de Perú, quejunta el seu esforços pels nens treballadorsde la ciutat de Trujillo.

Activitats per recaptar fons

Volem destacar entre les diverses accionsque hem fet al llarg de l'any dues. La primeraper la seva proximitat: La nostra partici-pació a les activitats solidàries de l'Ajunta-ment de Santa Eulàlia de Ronçana, mit-jançant una "paradeta" amb els productesque comercialitza MOSAIC, la realitzaciód'una xerrada informativa i la participacióen les subvencions que atorga l'ajuntament.Aquest any vam rebre 3.000 euros per fi-nançar l'ONG "Si a la Vida".

La segona, per innovadora, per la feina queens va donar i pel bé que va sortir: la primera"Cursa Infantil Solidaria" a la ciutat deBarcelona. Van participar quasi 300 nenes inens, de 5 a 16 anys, dins el circuit del Parc dela Ciutadella, i 60 voluntaris de Mosaic.

Activitats de sensibilització

Allà on hem estat (cursa infantil, paradetes,xerrades, etc...) sempre hem intentatexplicar com viuen a Nicaragua o Perú,exemple clar de les diferents maneres deviure o sobreviure que es donen en aquestúnic món on vivim. A nivell més concret, lanostra participació en quatre cursos decrèdits de lliure elecció ens ha permèsexplicar a més d'un centenar d'universitarisaquesta situació. Els cursos va ser organitzatper l'ONG Grup Visió.


ONG Vallès ObertPresident: Manuel PedrazaTelèfons de contacte: (93 846 45 62), C/e: [email protected] web: www.vallesobert.org

Un miler de nens ucraïnesosacollitsL'Associació Vallès Obert és una organit-zació no governamental (ONG) que estàinscrita en el registre d'entitats del departa-ment de Justícia de la Generalitat de Cata-lunya i en el registre d'entitats de l'Ajunta-ment de Granollers. Des de l'any 1995organitza les estades temporals de nens inenes ucraïnesos afectats per les radiacionsde la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna).Els nens i nenes que venen a passar lesvacances d'estiu amb les famílies del VallèsOriental i d'altres comarques viuen a lapoblació d'Ivankiv, un poblet d'uns 12.000habitants que està a 50 quilòmetres de lacentral nuclear. El perfil d'aquests infants ésel d'un nen o nena de 7 a 12 anys que no hasortit mai d'Ucraïna. Pertany a una famíliahumil que no disposa de recursos per poderpagar-se el bitllet d'avió. Tots els nenes inenes viuen a la zona propera a la centralnuclear, Ivankiv i les petites poblacions delvoltant.

L'Assocació Vallès Obert, amb els seusrecursos –quotes de socis, loteria de Nadal,col�laboracións de particulars, empreses iestaments oficials com ajuntaments i elConsell Comarcal– paga el bitllet dels nensnous que venen a passar les vacances, nor-malment els mesos de juliol i agost. Lafamília acollidora s'encarrega de la sevamanutenció. Dues monitores, que parlenucraïnès i espanyol, acompanyen els infantsi estan amb ells els dos mesos. Durant aques-ta estada els nens i nenes passen una petitavisita mèdica i una revisió dental i oftal-mològica. Tots els infants tenen coberturasanitària de l'Oficina de Cooperació Inter-nacional de la Generalitat de Catalunya.

El més important d'aquestes estades és queviuen en un ambient no radiactiu amb unaalimentació abundant i variada. Les sevesdefenses es recuperen entre 7 i 8 anys.Des de 1995 i fins el 2003, l'AssociacióVallès Obert ha portat un miler de nensucraïnesos.

L'estiu passat, l'Associació va acollir 107infants, 57 dels quals van venir per primeravegada. D'aquests, 12 van conviure ambfamílies de Santa Eulàlia de Ronçana. Lesprevisions per al 2005 són l'arribada de 62nens i nenes nous, que podrien incrementar-se fins a 82 perquè es vol contractar un volcharter amb més capacitat. L'Associació jaha engegat el projecte de l'estiu que ve ibusca famílies noves que vulguin acollir unnen o nena. A partir del 20 de gener, el localde l'entitat, al carrer Corró, 192 de Grano-llers, rebrà les famílies interessades en tenirun infant durant el juliol i l'agost.


ONG Ajuda’m a Créixer

Presidenta en funcions: Milagros VillanuevaTelèfon: 93 844 93 68

Informe 2004

Durant aquest any que acabem, l'ONGAjuda'm a crèixer ha focalitzat les sevesactivitats en dos fronts.

Abastament d'aigua per a comunitatsd'extrema pobresa.

Per a dur a dur a terme aquest projecte s'haanalitzat l'impacte social que va tenir l'en-trada en funcionament i l'execució del pro-jecte d'abastament d'aigua a la comunitat deColpa Baja del que s'ha de mencionar:

- Ordenament i expansió de la zona urbana.- Senyalització i establiment dels carrers.- Increment del nombre de famílies.- Reorganització i millores de la infrastruc-

tura de la comunitat.

Aquests factors van impulsar l'ONG aplantejar nous projectes d'abastamentd'aigua perquè es contribueix al desenvolu-pament de la comunitat i la millora de laqualitat de vida dels nens que viuen a lazona. En aquesta ocasió van centrar el nos-tre projecte als pobles de La Esperanza yAnexos (Húanuco-Perú) perquè estan man-cats dels serveis bàsics (aigua i desaigües).Les institucions que es fan càrrec d'aquestservei al Perú desestimen la possibilitat deportar a terme aquestes instal�lacions deguta l'extrema pobresa de la comunitat. Aramateix s'ha acabat de redactar el projecte idisposem d'un 25% del pressupost. Per tantl'abastiment, que subvencionen l'Ajunta-ment de Santa Eulàlia, socis i col�laboradors,encara està pendent d'executar-se.

Recolzament al pla educatiu delsnens treballadors de carrer aHúanuco-Perú

La falta d'ocupació i l'extrema pobresa de lesfamílies obliguen els nens a desenvolupardiverses feines, com la venda de llami-nadures, la neteja de sabates i de nínxols delcementiri, el rentat de cotxes, treballs decàrrega i descàrrega o a granges. La finalitatés portar recursos i diners a casa per podertirar diàriament endavant. Tant per a ellscom per a les sevs famílies. A més, aquestsnens s'han d'enfrontar també a problemesde delinqüència i d'abús i explotació demenors. Tot això es converteix en part de laseva vida quotidiana. Per aquest motiu,l'ONG Ajuda'm a crèixer, en coordinacióamb els educadores de la Calle, es proposaincentivar al nen treballador perquè com-pagini la seva feina amb l'estudi. D'aquestamanera es potencia el seu desenvolupamentpersonal, tot creant valors i evitant quecaiguin en la delinqüència. Aquest desembrees farà un donatiu de material escolar i robaper a aquests infants.


Humor Anuari 200492

93

Can Fuster Parera

Cases que tenen història Anuari 2004

La història d'algunes cases és com unamadeixa embullada, de tal manera que treure'nl'aigua clara és ben difícil. Quan falten docu-ments, records o imatges, la reconstrucció delseu passat pot semblar gairebé impossible.Però, sovint, d'aquesta mena de madeixes, ensurt algun cap de fil, i amb certa cura i pacièn-cia s'ha d'intentar estirar per desembullar-nela història. Aquesta tasca és detectivesca, i comtantes altres coses, es fa amb petits detalls–alguns documents, escassos i incomplets;algunes imatges i, sobretot, els records i elsrelats de la gent de la casa–.

En aquests casos, l'anomenada història oral ésfonamental. Algunes informacions noméss'han transmès de boca en boca, i a vegadespoden ser un bon cap per on començar adesembullar històries força enredades. En elcas de can Fuster Parera, la madeixa s'ha pogutdesfer amb l'ajuda de força persones a qui calagrair les seves aportacions i la seva ajuda.

En primer lloc, volem donar les gràcies al'Adela Vives, en Jordi Iglésias, en Joan

Iglésias i les seves famílies per l'interèsdemostrat i les facilitats donades a l'hora d'es-criure la història de can "Xena". Igualment, vo-lem agrair la col�laboració de l'Esteve Iglésias ila seva filla Margarida; de la MontserratCarrera; de la família València-Vilardebò decan Cases i de la família Sellés-Cerdà de canParera de Pimar. Tots ells, des de les seves pos-sibilitats, ens han obert les portes al coneixe-ment de la història de can Fuster Parera.

Així, creiem que podem oferir el passat d'aques-ta casa de Santa Eulàlia de Ronçana, si més nopel que fa a grans trets. Evidentment, en algunmoment el fil argumental se'ns ha trencat, ihem hagut de fer un nus entre un cap i l'altresegons el nostre enteniment. En altres oca-sions, ens agradaria saber més coses que, demoment, desconeixem, i de ben segur que hi haalguns aspectes que tant sols pertanyen a lafamília –com a tot arreu–.

¿Comencem, doncs, a descabdellar la històriade can Fuster Parera?


Les velles oliveres ens recorden el passat agrícola de la casa.

Descripció de la casaCan Fuster Parera es troba al barri de laSagrera. Per tal d'arribar-hi, hom ha de deixarla carretera de Parets a Bigues al dret de canBarbany del Molí i seguir la carretera de laSagrera fins arribar a can Turell. Un cop allí,s'ha d'agafar el camí del cementiri, a la dreta,travessar el torrent del Rector i girar al primercamí, també a mà dreta, que condueix directa-ment a la casa.

Antigament, can Fuster Parera estava envolta-da per camps de conreu –al seu darrera, encaraes conserva una peça de terra plantada d'o-liveres velles- i per algunes masies veïnes –canTurell, can Cases, can Bori...–. La vista era –ien part continua sent- esplèndida: a migdia i aponent, hom pot observar el barri de la Sagreraamb el pla del Vallès al fons, fins albirar la ser-ralada de Marina; a llevant i al nord, la vistaressegueix el pla del Rieral i s'enfila cap al'Ametlla, amb la serralada del Montseny coma teló de fons.

Aquest és un bon exemple de les petites casesconstruïdes al segle XVII pertanyents afamílies de la petita pagesia o de la menes-tralia. És un edifici de carener perpendicular ala façana, que consta de planta baixa i pis. Lacoberta és a dos vessants de teula, i el vessantde llevant és més llarg que el de ponent, potsera causa d'un creixement més tardà de la masia.Per això, la casa no segueix la simetria com-positiva de la façana respecte al carener.Gairebé podríem afirmar que es tracta d'unacasa de dos cossos, ja que com hem dit, el cosde llevant –on hi havia la cort del cavall i la pa-llissa– podria ser una ampliació posterior. Alvoltant hi ha alguns magatzems de construcciórecent.

Antigament, les parets de la casa erenmajoritàriament de tàpia, és a dir, una barrejade terra, palla i petites pedretes. De fet, a lapallissa de can Fuster Perera, aquest materialencara és ben visible. La pedra es troba a lesportes i a les finestres, i el totxo és presenttambé al portal de la casa. A la part del darrera,hi ha un contrafort fet al primer terç del segleXX per tapar una esquerda que hi havia.

La façana, arrebossada i pintada, està orienta-da a migdia. Hi destaca la porta principal, d'arcde mig punt, amb pedra als laterals i totxo a lavolta. Tot i que la finestra de la planta baixa ésel resultat d'una modificació recent, les ober-tures del pis semblen ser antigues i són de llin-da plana sense decorar i ampits motllurats. Lafaçana es completa amb un rellotge de sol –fetl'any 1938– i una parra que s'estén per damuntdel portal. Fa uns anys, on ara hi ha la portad'un garatge, hi havia una petita finestra quedonava llum i ventilació a la cort del cavall.

Cases que tenen història Anuari 2004 95

Una estampa de la vella Sagrera: la casa, elxiprer, el campanar i l'olivera.

A l'interior, encara es conserva una entradaque fa de lligam entre les diverses estances dela planta baixa i l'escala que condueix a leshabitacions del primer pis. Cal dir, però, queles obres de millora i renovació d'aquestescambres han estat importants, de manera quealgunes ja no compleixen la seva funció pri-mogènia.

En l'actualitat, entrant a l'esquerra, hi ha undespatx que fa anys es coneixia com "la botiga"i que, segons la gent de la casa, hauria pogutser el taller dels fusters que hi havien viscut itreballat. De fet, l'Esteve Iglésias i Moret recor-da haver vist eines de la fusteria –aixes, xer-racs, llimes...– en dita estança. Al darrerad'aquesta habitació, encara hi ha la cuina.Abans, hi destacava la llar de foc, la cendrera iuna sitja excavada al terra.

Al capdavall de l'entrada, hi havia el celler, avuireconvertit en sala d'estar, i a la dreta, una

porta menava cap a la cort del cavall, actual-ment un garatge. L'animal entrava a la cort perun portal que hi havia a la façana oriental de lacasa, tot i que a vegades també passava perl'entrada. Precisament, l'entrada encara con-serva una taula al centre de l'estança i unamagnífica caixa de núvia pròpia de can FusterParera, així com un parell de morters de pedra.

Les escales que arrenquen de l'entrada portencap al primer pis, on les diverses cambres esdistribueixen a l'entorn d'una "saleta". En ge-neral, totes les habitacions s'han adaptat alsnous temps, però en algunes encara es conser-ven alguns racons plens d'història, com un fes-tejador al peu d'una finestra, un vell armariencastat a la paret, un curiós dipòsit peremmagatzemar i extreure cereals, una vellacalaixera... Tot plegat s'alça al damunt d'unenrajolat vermellós i antic, i es troba a cobertd'una teulada formada per bigues i llatesencara ben visibles.


Imatge de can Fuster Parera de mitjans segle XX. (Foto: Jordi Iglésias)

Els primers fusters: els FossarCom hem dit, esbrinar el passat d'una casa noés fàcil quan la documentació històrica és mésaviat escassa, i aquest és el cas de can FusterParera. Ara bé, des dels seus orígens, pels voltsdel segle XVII, unes quantes pistes han quedatescampades per aquestes terres. A vegades sónnoms de lloc que ens recorden els seus anticspropietaris; en altres ocasions, es tracta dereferències escrites que es trobem d'ací i d'allài, algun cop, són records explicats de viva veugeneració rere generació. Tot plegat, és com untrencaclosques del qual tan sols en conservemalgunes peces: no obtindrem una imatge com-pleta, però sí les línies mestres que dibuixen unpassat unit a la fusta, els encenalls, el ribot i laterra.

Algunes informacions ens fan pensar que, al'indret on avui s'aixeca can Fuster Parera, s'hi

trobava la llar d'una nissaga de fusters anome-nada Fossar i documentada al llarg del segleXVII. En primer lloc, no massa lluny de la casa,encara hi ha una peça de terra anomenada "laSoleia" –actualment ocupada per la casa d'enJordi Iglésias–, i que un document de 1881 citaamb el nom de "la Soleya de Casa Fosas".Probablement, cal interpretar el terme Fosasper Fossar.

Un altre testimoni ens fa creure que allò queavui coneixem com can Fuster Parera haviaestat, anteriorment, can Fossar. A la veïna llarde can Cases es conserva una acta notarial de1676 segons la qual els germans Joan Pau iJosep Feu de la Codina –nom antic de l'actualcan Feu del Salt de l'Aigua– van establir unapeça de terra a favor de Gabriel Francàs per talque hi construís unes cases –potser can Casesté els seus orígens en aquest acte–.

El tros de terra establert afrontava a llevant i amigdia amb altres béns dels germans Feu de la


Els pallers antics de can "Xena". (Foto: Jordi Iglésias)

Codina; a ponent limitava "cum honore d'enFossar torrente mediante qui devalla de la fontde Santa Eulària", i al nord termenejava "cumhonore d'en Manils partim et partim ab anFossar mediante un marget". Si aquests límitscorresponen, com creiem, a l'indret on avuis'alça can Cases, la casa coneguda com canFuster Parera hauria estat anteriorment unsolar de la família Fossar.

Qui eren els Fossar i quan van arribar a SantaEulàlia de Ronçana? Realment, en sabem benpoca cosa. Sospitem que a les darreries delsegle XVI o bé a inicis del segle XVII, un joveanomentat Antoni Fossar va anar a raure alterme de la baronia de Montbui, concretamenta la parròquia de Santa Eulàlia, on s'hi vainstal�lar. Ell era fill d'un pagès anomenattambé Antoni Fossar i d'una dona de nomJoana. Els seus pares eren de Sant Vicenç deJonqueres, una petita parròquia situada alterme de Sabadell, lloc on probablement vanéixer el nostre home.

L'Antoni Fossar que es va instal�lar al poble noera pas pagès, com el seu pare, sinó fuster.Degué començar com a aprenent, a les ordresd'algun mestre de la fusteria. El devia ajudaranant a buscar la fusta, ajudant-lo a serrar,endreçant el taller... Fins que un bon dia, ja vatenir prou coneixements com per muntar elseu propi obrador, cosa que va fer a SantaEulàlia.

L'any 1609, quan ja era veí del poble, es vacasar amb la donzella Caterina Grau, filla dePere Grau i d'Antiga, pagesos de Sant Feliu deCodines. Curiosament, el casament es va fer"davant del portal de la casa del dit Pere Grau,pagès". Així, doncs, ens imaginem aquest jovematrimoni visquent a la Sagrera de SantaEulàlia de Ronçana, aixecant la casa que avuiconeixem com can Fuster Parera o bé ocupant-ne una de molt propera. L'Antoni devia com-paginar la tasca de fuster amb el conreu d'algu-na peça de terra i, lentament, va anar prospe-rant.


L'entrada actual de can Fuster Parera.


L'escala condueix al pis de la casa.

En alguns arxius santaeulaliencs, encara esconserven notes i rebuts que fan referència alseu treball. Per exemple, quan l'any 1641 elmercader barceloní Baltazar Riba va volerarreglar el mas Caseta –actualment conegutcom can Vendrell–, va demanar el conselld'Antoni Fossar, el qual va indicar:

"Trobo en dites cases i mas Caseta que vuy pos-seheix Balthazar Riba, mercader, ciutadà deBarcelona, les obres necessàries tocants a monoffici de fuster per conservatió de dita casa, çòés: en la taulada de la golfa de dita casa, se hade mudar la jassera que té encavallada per serdita jassera dolenta".

I l'Antoni Fossar va continuar esmentant elssostres, les bigues i les llates que s'havien d'ar-ranjar i les portes i les finestres que s'havien defer de nou.

Les coses li van anar prou bé, tant que l'any1642 el trobem documentat ocupant el càrrecde jurat de la baronia de Montbui. No era l'únicFossar que participava en el govern del terme,

ja que el seu fill, de nom també Antoni –a ladocumentació apareix com a "menor de dies"per tal de diferenciar-lo del seu pare, "major dedies"–, àdhuc fuster, l'acompanyava amb elcàrrec de prohom del Consell de la baronia.

L'any 1645 l'Antoni Fossar "major de dies"encara era viu, ja que actuava com a prohom algovern del terme. En canvi, un registre fet el1650 el dóna per mort. Antoni Fossar, "menorde dies", degué ser el seu hereu al capdavant dela casa al llarg de la segona meitat del segleXVII.

El seu fill va continuar participant en els afersde la baronia –ocupant càrrecs de responsabi-litat i arrendant alguns monopolis, com la car-nisseria de Sant Julià de Lliçà d'Amunt, l'any1645–. També seguia fent la mateixa feina defuster que havia desenvolupat el seu pare, idurant uns anys va prosseguir visquent a laSagrera de Santa Eulàlia, tal i com consta en undocument de 1669 conservat a can Colom, ones diu que el rector Esteve Conill i una colla de


La saleta, al capdamunt de l'escala.

veïns de la Sagrera es barallaven pel domini dela font de Santa Eulàlia –l'actual font delRector–. Entre els veïns esmentats, hi havial'Antoni Fossar.

Com va continuar la família Fossar? No hosabem. El que sí sabem és que des de laprimera dècada del segle XVIII, per SantaEulàlia corria una família cognomenada Pareraque relacionem amb can Fuster Parera. Com esva passar de can Fossar a can Parera, també hodesconeixem, tot i que segurament va succeirperquè o bé una pubilla Fossar es va maridaramb algun Parera, o bé perquè els Parera vanadquirir per compra o per heretament la pro-pietat dels Fossar.

Els fusters següents: els PareraL'any 1709, Pau Soler i Bernat Bona i Palau,propietaris del mas Palau de l'Ametlla delVallès, van establir a rabassa morta una peça

de terra a Bernardí Parera, sastre de SantaEulàlia de Ronçana. Aquesta és la primerareferència escrita que hem trobat d'un membrede la família Parera al poble. Probablement,aleshores ja vivia a la casa coneguda com canFuster Parera, l'antiga residència dels Fossar.Ell fou, per tant, el primer hereu documentatd'una nissaga que es va mantenir al poble finsl'any 1871.

D'on procedia el dit Bernardí Parera? Creiemque el seu origen, així com el dels seus descen-dents, s'ha de buscar en una casa del termemunicipal de la Garriga coneguda com canParera de Pimar. De fet, alguns documents vin-culen can Fuster Parera amb els propietaris decan Parera de Pimar de la Garriga.

En primer lloc, per un document de 1881, ensconsta que els propietaris de can Fuster Parerahavien de pagar anualment a l'amo de canParera de Pimar un pollastre per la peça deterra d'una quartera d'extensió on hi haviaconstruïda la casa; per un altre tros de terra,


Vell armari en una de les estances de la casa.

també havien de satisfer als Parera de laGarriga, 15 sous –és a dir, dues pessetes–; ifinalment, pel camp dit "la Soleia de casaFossar", els hi havien d'abonar vint pessetescada primer de novembre.

En segon lloc, quan l'any 1914 Josep Parera dePimar i Oliveró va vendre el seu mas a LluísFiol, es feia referència a un inventari dels bénsde can Parera de la Garriga fet l'any 1807, en elqual s'indicava que l'aleshores hereu de la casatenia propietats a la Garriga, a l'Ametlla, aMontmany i també a Santa Eulàlia de Ronçana–probablement, feia referència a can FusterParera i a les seves terres, tot i que aquestafinca no surt esmentada–. Malauradament,l'antic arxiu patrimonial de can Parera dePimar, el qual ens hauria pogut aclarir com esva originar la relació d'aquella masia amb elnostre poble, sembla que s'ha perdut.

El mas Parera de Pimar es troba prop de canSous i les seves terres de conreu s'estenien pertres parròquies diferents –Sant Esteve de laGarriga, Sant Genís de l'Ametlla i Sant Pau deMontmany–. La casa és de tipus basilical i a laporta principal, adovellada, hi ha la inscripció"1788", tot i que la masia és molt més antiga–el mas "Perer de Pimar" ja apareix en un do-cument municipal de 1397–.

Aquests lligams econòmics entre el mas gar-riguenc i la casa santaeulalienca ens fan creureque, potser, el citat Bernardí Parera, o bé el seupare, era fill de can Parera de Pimar, i per algu-na raó que desconeixem, havia de pagar censosals seus parents de la Garriga. Fos com fos, enBernardí va trencar la tradició dels Fossar, jaque sempre apareix com a sastre, i no pas coma fuster.

El 10 de febrer de 1718 es van signar els capí-tols matrimonials fets entre Miquel Parera,també sastre de Santa Eulàlia, fill de l'esmentatBernardí i de la seva muller, de nom Cecília,amb Teresa Maspons de la Vall, filla del pagèsJoan Maspons de la Vall i de la seva esposa,Maria Puig. Segons aquests capítols, JaumeMaspons, germà de la núvia i hereu del masMaspons de la Vall, prometia donar 250 lliurescatalanes, caixes, robes, joies, vestits nupcials i"adressos" a la dita Teresa, la qual aportariadita donació com a dot en el seu matrimoni. Amés, pare i fill Parera es comprometien a apor-tar 50 lliures al dot de la núvia.

Però, aquest dot va tardar força temps a arri-bar. L'agost de 1732 –14 anys després d'haver-se celebrat el matrimoni–, en Miquel Parera vaconfessar haver rebut de mans del seu cunyat,només les 150 lliures, caixes, robes i vestitsnupcials del dot promès. Encara faltaven 100lliures. Com que no podien aconseguir-les decap altra manera, el mateix any 1732, en JaumeMaspons es va endeutar sol�licitant un censalmort, una mena de préstec. Curiosament, lafermança –l'avalador– d'aquest censal mort vaser el seu propi cunyat, en Miquel Parera.

L'esmentat Miquel Parera i la seva dona, laTeresa Maspons, degueren viure a can FusterParera al llarg de la primera meitat del segleXVIII. Aleshores, segons el cadastre fet l'any1758, la "Casa de Miquel Parera" disposava de


Racó d'una de les habitacions.

2 quarteres i 7 quartans de camp; 1 quartera i 1quartà d'oliverar; 5 quartans d'hort; 4 quar-teres i 7 quartans de vinya i 1 quartera i 7 quar-tans de terreny erm. Per tot plegat, els Parerahavien de pagar 116 lliures i 15 sous, i formavenpart del col�lectiu més nombrós de la par-ròquia, el dels petits i mitjans propietaris.

Cal recordar, però, que aquesta família no esdedicava exclusivament a l'agricultura, sinóque devia compaginar les feines del camp ambalgun ofici –tot i que les dues primeres genera-cions de Parera, en Bernardí i el seu fill Miquel,apareixen com a sastres, els següents hereus dela casa van tornar a dedicar-se a la fusteria–.

Tot i que les dades documentals són escasses,creiem que fruit del matrimoni entre en Miqueli la Teresa va néixer en Pere Parera i Maspons.Casat amb una tal Maria, en Pere Parera varecuperar la fusteria, ja que apareix documen-tat com a fuster de Santa Eulàlia.

Fruit del matrimoni de Pere Parera i de Maria,en coneixem dos fills: Maria Parera (1746-1818), casada amb Salvador Lluch, i l'hereu dela casa, Narcís Parera. L'any 1775, aquest dar-rer es va casar amb Coloma Artigas i Guardià,filla de ca l'Artiguetes de Santa Eulàlia.Precisament, el febrer de 1777 Pere Parera i elseu fill Narcís, ambdós fusters, van reconèixerhaver rebut 120 lliures, 2 caixes, robes i 4vestits nupcials pel dot de Coloma Artigas.

Tal i com hem dit en el cas d'Antoni Fossar, enalguns arxius patrimonials de Santa Eulàliaencara es conserva documentació referent a latasca de fuster d'en Narcís Parera. Per exem-ple, l'any 1784, dit Parera i Joan Baró, mestrede cases de Granollers, confessaven haverrebut 357 lliures, 16 sous i 6 diners per lesobres que van fer a la casa de Joan Rosàs,coneguda actualment com can Genís de laSagrera.

Sabem que en Narcís Perera i la ColomaArtigas –la qual va morir l'any 1817– van tenircom a mínim dos fills: una noia, anomenadaMargarida (1784-1857), casada amb un talEsteve Baró, i un noi que va rebre el nom dePere Parera i Artigas (1775-1842). En Pere esva casar amb Marianna Riera (1787-1827), decan Puig de la Vall, i tot i que conreava les ter-

res de la casa, va continuar desenvolupant lafeina que havia fet el seu pare, és a dir, la fus-teria. Un exemple del seu treball és la notaescrita de la seva pròpia mà que es conserva al'arxiu patrimonial de can Farrarons i que diuel següent:

"Tinh rebut de Joan Poma 3 ll. dih tres lliurasper la chaxa de Rosa Poma, sa muller. Vuy, dia11 de ohtubre de l'any 1829. Jo, Pera Parera."

La caixa que el fuster santaeulalienc va fer pera Rosa Poma no fou altra cosa que un taüt.Malauradament, no només en devia fer per alsveïns del poble, sinó que també n'hagué deconstruir per a la seva pròpia progènie, ja queal llarg de la seva vida va veure la mort de 5 fillsseus quan encara eren uns infants o bé unsjoves –Josepa (1812-1832) i Eulàlia (1817-


En aquesta petita urna, antigament s'hi trobavauna imatge religiosa.

1837), ambdues mortes quan tenien 20 anys;Francesc, traspassat als 8 anys (1816-1824);Genís, de tant sols 2 anys (1820-1822), i Bruno,difunt amb només un any i mig (1823-1824)–.

L'hereu d'en Pere va ser el seu fill Jaume Pare-ra i Riera (1808-1871). Sembla que amb ell esva acabar l'art de la fusteria a can Fuster Pa-rera, ja que molt sovint la documentació eldescriu com a "labrador", "pagès" o "bracer",però mai com a fuster. Precisament en qualitatde pagès, l'any 1850 va comprar una peça deterra a Isidre Cases, veí de can Cases, per 300lliures catalanes. Dita porció de terreny feia 4quartans i mig i es trobava a Santa Eulàlia.

D'aquesta manera, l'any 1860, Jaume Pareradeclarava posseir 3 quarteres i 2 quartans desecà; 6 quarteres i 8 quartans de vinya; 2 quar-tans de regadiu; 4 quartans d'oliverar; 3 quar-teres i 1 quartà d'erm i 10 quartans de bosc, aixícom la casa, un burro i un porc. Per tant, con-tinuava sent una finca de petites dimensions.

L'any 1834, en Jaume Parera es va casar ambMagdalena Brossa i Salgot (1810-1880), natu-ral de Gallifa. Dissortadament, cap dels seusvuit fills els va sobreviure: Margarida va viurenomés durant 5 dies (1836); Narcís va morirquan tenia un mes (1838); Maria fou enterradaals 9 mesos d'haver nascut (1839); Julià va sersepultat essent un albat (1842); Jacint tenia unany i mig quan va expirar (1843-1844), de lamateixa manera que els seus germans Bruno(1846-1848) i Andreu (1849-1850); i un altrefill, també anomenat Jacint, va finar amb 2anys d'edat (1851-1853).

Desconeixem què va causar aquella mortaldat.El cert és que, amb totes aquelles defuncions,la nissaga dels Parera, establerta a SantaEulàlia de Ronçana a inicis del segle XVIII ambel citat Bernardí Parera, es va extingir per sem-pre més.

Ens podem imaginar un Jaume Parera trist ienvellit, quan l'any 1867 va fer el seu testa-


La Margarida Moret, feinejant. (Foto: Jordi Iglésias)

ment. Va nomenar marmessors al rector deSanta Eulàlia, mossèn Francesc Llanes, i alsveïns Pere Barbany i Francesc Molins. A con-tinuació, va nomenar usufructuària dels seusbéns a la seva muller Magdalena Brossa "pordurante todo el tiempo de su vida que conser-vase su apellido" i, finalment, va nomenarhereu:

"Instituyo heredero mio universal a DiosNuestro Señor y a mi alma, queriendo queseguida la muerte de mi consorte, se vendan enpública subasta y se invierta por mis albaceasen las obras pias que les tengo manifestado."

En Jaume Parera i Riera va morir el 15 de marçde 1871 a causa d'una apoplexia a l'edat de 63anys. La seva muller Magdalena va morir el 12de maig de 1880 quan li va caure un llampestant a la vora del foc a can Fuster Parera.Conten que en aquells moments, a can Turell,hi havia el metge Bassa, de l'Ametlla del Vallès,el qual, per tal de socórrer a l'anciana, va haver

d'enfilar-se dalt d'una olivera per salvar la tor-rentada que separa les dues cases. Tot i això,no va poder fer res per salvar la seva vida. Ambla seva desaparició, s'havia d'executar laclàusula testamentària del darrer Parera, demanera que l'heretat es va vendre.

Els Moret i els IglésiasEfectivament, el 24 de maig de 1881 FrancescLlanes, rector de Santa Eulàlia; Pere Barbany iBassa i Francesc Molins i Beira van alienar canFuster Parera a favor de Quitèria Barbany i Mir(1848-1885), muller de Josep Moret i Lluch(1837-1918), pagès habitant al poble. La vendaes va fer per 3.533 pessetes i 33 cèntims "enbuena moneda metálica de oro, plata y calde-rilla".

Els béns traspassats consistien, primerament,en una peça de terra de secà amb algunesoliveres, d'una extensió d'1 quartera, amb "unacasa de labranza" –can Fuster Parera– senya-


El matrimoni format per en Feliu Iglésias i la Margarida Moret a can “Xena”. (Foto: Jordi Iglésias)

lada amb el número 46. Dita peça estava obli-gada a prestar anualment 53 cèntims de pesse-ta al propietari del mas Comes; 1 pesseta i 87cèntims al rector de Santa Eulàlia "para la ce-lebración de misas", i un pollastre a MiquelParera de Pimar.

En segon lloc, hi havia una peça de terra enpart erma i en part boscosa, que feia 3 quar-teres, 10 quartans i 2 picotins, per la qual caliapagar un cens anual de 2 pessetes a l'esmentatMiquel Parera de Pimar. A continuació, estrobava una vinya d'1 quartera i 4 quartans allloc dit "la Soleia", la qual es tenia per Miquel iJosep Parera de Pimar, pare i fill, a cens de 20pessetes pagadores cada primer de novembre.Finalment, la venda comprenia una peça deterra en part vinya i en part erma al lloc dit "elMas", per la qual els propietaris de can FusterParera havien de pagar 5 cèntims cada any aJosep Rosàs.

Quitèria Barbany, que havia nascut aCardedeu, va poder disfrutar ben poc d'aquellaadquisició, ja que va morir l'any 1885 a causad'una "fiebre tifoidea". Dos dies abans demorir, va fer testament. Va deixar a cadascundels seus fills –Pau, Josep, Maria, Dolors iMargarida–, 25 lliures en paga de la seva llegí-tima materna, i va nomenar hereu el seu marit,Josep Moret i Lluch, natural de l'Ametlla.

En Josep i els seus fills van viure a la casa coma pagesos i mai com a fusters, tot i que residiena una llar coneguda encara com can FusterParera. Aviat, però, la casa va rebre un malnomper un episodi que va passar pels volts de 1910.Qui hauria d'haver estat l'hereu, en Pau Moreti Barbany (1880-1910), va morir molt jove acausa d'una enteritis crònica segons el registrecivil –en el record de la família, en Pau vamorir al paller com a conseqüència d'unllamp–. Quan va expirar, estava casat amb unadona anomenada Francesca Caporal i Bonet,coneguda també com "la Bastera", però notenien descendència.

Tot i que el seu marit l'havia nomenat herevade tots els seus béns, cal tenir en compte queen Pau no era l'amo de can Fuster Parera, jaque la seva mare havia traspassat totes lesseves propietats al seu marit, en Josep Moret,el qual encara no havia nomenat successor. Pertant, Francesca Caporal, sense fills i sense l'us-defruit de l'heretat, va haver d'abandonar lacasa.

Disgustada, sembla que abans de marxar, "laBastera" va empastifar la casa amb mesquita,és a dir, amb "xena". Fruit d'aquell episodiocorregut l'any 1910, can Fuster Parera esconeix també com "can Xena". Més tard,Francesca Caporal es va casar amb en Peret decan Bori i plegats van marxar a l'Ametlla.

Per la seva banda, en Josep Moret i Barbany(1893-1966) es va casar amb la pubilla de canNaps, Magdalena Cuscó i Sala, de manera queva continuar visquent a la Sagrera de SantaEulàlia. Fruit d'aquest matrimoni van néixer laMargarida Moret –morta als 14 anys–, l'EsteveMoret –hereu de can Naps, desaparegutdesprés de la Guerra Civil– i la MontserratMoret –l'única que encara és viva–.


Un festejador de la casa.


Potser els mateixos fusters de la casa van fer aquesta vella caixa de núvia.

Una altra germana, Maria Moret i Barbany esva maridar amb el treballador aragonès TomàsAgut, i van anar a viure al barri d'Horta deBarcelona. Van tenir 4 fills –Josep, Antònia,Salvador i Tomàs–. L'Antònia, casada amb enJoan Carrera, fou la mare de la MontserratCarrera –per molts la Montserrat de calLampista– i del músic Esteve Carrera.

Margarida Moret i Barbany (1878-1950) es vacasar en primeres núpcies amb Pere Iglésias iEstaper (1878-1918), un pagès natural deBigues, i durant uns anys van viure a canSegimon Torrent, una casa que es troba entreBigues i l'Ametlla. Allí hi van néixer els seusfills Josep, Maria i Esteve.

Finalment, la darrera germana, Dolors Moret iBarbany, la qual sembla que no estava massabé del cap, es va quedar soltera a can "Xena".

Amb aquest panorama, l'any 1913 el patriarcade la família, Josep Moret, va fer testament.Després de realitzar algun llegat, va nomenarhereva de tots els seus béns a la seva fillaMargarida, amb "la obligación de mantenersana y enferma, vestida y alimentada en sucasa y compañía a la mencionada su hijaDolores Moret y Barbany por durante todo eltiempo de su vida que no reclame sus expresa-dos derechos legitimarios". En cas que laDolors marxés de can Fuster Parera, l'hereva lihauria de pagar una pensió diària de 75 cèn-tims de pesseta i li hauria de sufragar el fune-ral quan morís.

Un temps després, la Margarida Moret i enPere Iglésias, amb la seva família, van marxarde can Segimon Torrent i es van instal�lar a canFuster Parera. L'Esteve Iglésias, fill del Pere ide la Margarida, encara recorda el dia que vananar a viure a Santa Eulàlia, i com va fer el tra-jecte al damunt d'un carro, enmig dels moblesque es van endur. Aleshores, ell tot just era unacriatura petita.

L'any 1918 va ser malastruc pels de can FusterParera, ja que una broncopneumònia primer esva endur l'avi de la casa, en Josep Moret iLluch, i després al pubill Pere Iglésias iEstaper. En realitat, es va tractar de la mortalepidèmia de grip que tants estralls va causar ala demografia catalana i espanyola d'aquellaèpoca. L'Esteve Iglésias també recorda el seuavi Josep, amb qui ell i els seus germansanaven a la vinya que tenien sota can Bori, onhi havia ceps, oliveres i un cirerer molt bo.

Per tant, na Margarida Moret va quedar totasola amb quatre fills –Josep, Maria, Esteve iPere, aquest darrer nascut ja orfe de pare–, itota sola va haver d'afrontar el pagament delsllegats que els seus germans Josep, Maria iDolors li van demanar per renunciar als dretsque tenien sobre els béns que havien estat delseu pare.

Quan es va produir la mort d'en Pere Iglésias,el seu germà, en Feliu Iglésias i Estaper (1889-1962) es trobava a l'Argentina, on hi havia anata fer fortuna després d'haver treballat com amosso per diverses cases de la comarca. Ja fosper voluntat pròpia, o bé perquè la família vapensar que la Margarida no podia tirar enda-


Feliu Iglésias. (Foto: Jordi Iglésias)

vant tota sola amb quatre criatures petites, enFeliu –a la documentació sempre apareix ambel nom de "Felipe"– va tornar a Santa Eulàlia.Curiosament, quan va tornar al poble, l'any1918, l'ajuntament va redactar un comunicaten el qual l'alcalde Josep Riera certificava que:

"Don Felipe Estapé Yglesias [l'ordre dels cog-noms està invertit], de veinte y ocho años deedad, soltero, labrador y vecino de este pueblo,es persona de buena conducta por lo que jamásha dado motivo de queja a esta Alcaldía."

El novembre de 1921 en Feliu Iglésias i naMargarida Moret es van unir en matrimoni.Ella tenia uns 40 anys, i ell en tenia uns 31.Fruit d'aquest enllaç, va néixer un únic fill, enJoan Iglésias i Moret (1923-1996). Al capda-vant de la casa, en Feliu va continuar la feinade pagès, i amb els estalvis fets a l'Argentina,va fer algunes millores a la casa –la va emmu-rallar– i va adquirir més bestiar.

Amb el pas del temps, els fills del seu germàPere i de la seva muller Margarida van anarfent la seva vida. En Josep Iglésias i Moret(mort l'any 1972) es va casar amb l'EulàliaMolins de can Molins, fou el patriarca de canIglésias Molins al barri del Bonaire i el pare del'Isidre i en Jaume Iglésias i Molins.

Maria Iglésias i Moret (1910-1977) es va mari-dar amb en Jaume Puigdomènech de can Feudel Salt de l'Aigua, i va ser la mare del Joa-quim, la Margarida i la Montserrat Puigdomè-nech i Iglésias.

L'Esteve Iglésias i Moret (1914) va contreurematrimoni amb na Pilar Franch i van tenir a laMargarida Iglésias i Franch; el seu germà petit,Pere Iglésias i Moret (nat l'any 1919), durant laguerra es va significar pel bàndol republicà, demanera que l'any 1939 va anar a raure a unbatalló de treballadors. Aprofitant un permís,


Imatge de l'enterrament d'en Feliu Iglésias, camí del cementiri. (Foto: Jordi Iglésias)

va escapar a França, on es va casar i va formaruna família prop de Perpinyà.

De tots els fills de la Margarida Moret iBarbany, només l'Esteve resta viu. Nat l'any1914, encara recorda moltes coses de la sevainfantesa i de la seva joventut a can Fuster Pa-rera: els viatges cap a Centelles cada dissabteamb el carro per vendre-hi verdura al mercat–si aconseguien fer 20 duros, diu l'Esteve, "eraun bon mercat!"–; les feines del camp; lespeces de terra que menaven i els censos quepagaven; el seu avi Josep Moret; un ensurtamb un cavall quan era un marrec; les eines defuster que hi havia a la "botiga" de la casa...

L'any 1949 en Joan Iglésias i Moret, l'únic filld'en Feliu i la Margardia, l'hereu de can FusterParera malgrat ser el més petit, es va casar ambl'Adela Vives, natural de Granollers. Tot i quedurant un temps van continuar fent de pagès,aviat van orientar el seu futur laboral cap almón del tèxtil, i de mica en mica van anarcreixent i substituint els animals i les corts pelstelers i els magatzems. D'aquesta manera, mal-

grat conservar les peces de terra de la casa,l'activitat econòmica principal de can FusterParera va tornar a canviar –recordem que a lacasa hi havia hagut fusters, sastres i pagesos–.

Els fills d'en Joan i l'Adela, en Jordi Iglésias iVives (1950) i en Joan Iglésias i Vives (1958)han continuat, adaptat i modernitzat el negocifamiliar, avui traslladat al polígon industrial decan Magre. L'Adela, però, continua tenint curade la masia i dels camps d'oliveres que hi ha alseu darrera, tot un llegat del passat agrícola dela casa.

Finalment, doncs, el passat de can FusterParera ha quedat més o menys desembullat. Elcap d'aquesta madeixa l'hem trobat a l'inici delsegle XVII, però la cua encara creix. Entre unapunta i l'altra, hem fet un recorregut pels 400anys d'una casa que té història.

Text: Xavier Ciurans i VinyetaFotografies: Albert Roca Font


Cada any un personatge Anuari 2004 111

JosepJosepCiurans Ciurans i Caboti Cabot

"Parlar amb en Josep Ciurans i Cabot és conversar amb un representant d'aquellageneració en què les persones es formaven de manera autodidacta. Gent que gràciesa les seves ànsies de conèixer i saber els van portar a un grau de coneixement nomésadquirit a base d'autoformació. Persona amable, de verb fàcil i d'extensa memòria,amb ell repassem l'evolució social que ha patit el nostre poble en els últims 50 anys. Ésa dir, el pas de l'activitat agrícola a un model de serveis. En Josep és capaç d'analitzartota aquesta transformació i enumerar les seves causes. Probablement això ens potservir per entendre una mica millor el poble que tenim en aquest moments i el perquè.La seva professió, la de sastre, és un clar exemple d'adaptació segons l'evolució de lasocietat. A banda d'això, en Josep ha estat sempre una persona involucrada a nivellsocial dins del teixit associatiu del poble, com a pilar al Casal Parroquial durantmoltes dècades i també durant cinc anys com a regidor a l'Ajuntament.”

"Per la festa majorfèiem 35 o 40 trajos"

Comencem pels orígens.

Jo vaig néixer el 1923 a Can Ciurans, elmateix any en què s'havia construït la casa.Els meus pares eren el Josep, encara de canValls, i la Carme de can Cabot. La mevaesposa és l'Assumpció Mas, filla de Palau-Solità i Plegamans. Tenim tres fills, tresnores i cinc nèts. Vaig anar a escola a SantaEulàlia i vaig tenir 3 mestres. Primer el se-nyor Tramosa, però molt poc. Llavors vavenir un altre mestre, l'Agustí Miret Comas iel 1934 va venir el senyor Batlle, fins el 1939.A partir d'aquest any ja va ser qüestió de feralguna cosa.

És en aquesta època que es va afi-cionar a llegir la premsa. Perquè vostèva ser lector des de ben jove.

No sé perquè però sempre he tingut la dèriade llegir el diari. El meu avi ja llegia LaVanguardia quan li venia a mà, però el pareja s'hi va suscriure de jove. Això vol dir queestà a punt de fer cent anys que aquest diarientra a casa. Això i l'interès en saber fets igents suposo que va provocar l'interès en lle-gir. Recordo, per exemple, als 11 anys haverescoltat per la ràdio i llegit al diari la notíciadel 6 d'octubre del 34 amb les paraules delpresident Companys: "Catalans, les forcesmonarquitzans i feixistes..."

Acabada l'etapa escolar va decidircontinuar la professió del seu pare,que era sastre. Una feina atípica avuidia, abans més freqüent. A més es vatrobar amb el final d'un període difí-cil: la Guerra Civil.

Sí, jo aleshores tenia 16 anys però no men'adonava gaire de les dificultats de lapostguerra. Segurament a causa de l'edat.

Sempre totes les coses s'han de compararamb alguna cosa. I evidentment si ho com-parem amb l'actualitat estàvem més mala-ment. Per a mi, realment les dificultats vanvenir per la mort del meu pare el 1943, quanjo tenia 19 anys.

Per tant es va trobar amb 19 anys iamb la mort del seu pare, portant-ne 3d'aprenentatge a la Sastreria. Parli'nsd'aquest negoci: una sastreria mas-culina a Santa Eulàlia.

El meu pare ja treballava de sastre a CanValls i llavors va traslladar el negoci a CanCiurans –sota l'Església i antigament alcostat de l'Estanc–, suposo perquè el nucliurbà es trobava en aquesta zona. Hi havia elcamí que feia tota la gent per a anar i venirde missa i per aquí sempre hi havia tertúlia imoviment. El nostre galliner era just alcostat de casa, i tothom tenia la llibertat d'o-brir la cleda i entrar les seves bicicletes.

Cada any un personatge Anuari 2004112


Tornem a la sastreria. Com era lafeina?

Si parlem d'aquell temps, el meu pare feia desastre en un poble d'entre 1.300 i 1.500habitants i es guanyava la vida. Era unafeina artesana. Tot era de puntada. Peròamb un fi sempre d'arribar a la màximaqualitat. Ja en vida del pare, jo havia anat aperfeccionar, durant un temps, no gaire, aCan Farràs a Granollers –al costat del'Ajuntament–. Em va ajudar molt perquèera un altra visió i, com tot, ja havia evolu-cionat i disfrutava veient coses noves de caraaquí. Tot el que vaig aprendre a casa em vaanar bé, però tirar endavant després de lamort del pare em va ajudar molt haver anata Can Farràs perquè era un estil més actual.

Quant temps era necessari per fer untrajo?

El que es té establert són 30 hores. AGranollers, ara mateix, només hi ha un sas-tre que fa els trajos a mida. Som molt amics.Ho té tot organitzat. Treballa sol i téestablert el temps com quan ho fèiem nos-altres.

Avui dia la sastreria a mida ha patituna seriosa davallada. Abans eratradició fer-se, com a mínim, un trajoa l'any. I això avui s'ha perdut.

Jo a partir de 1943 em vaig trobar al capda-vant del negoci. Mira, per la festa major esfeien 35 o 40 trajos. Un fet insòlit per unpoble de 1.200 habitants, però era així.Havíem de llogar professionals a Barcelonaper poder acabar la feina. Una altra èpocaera el Nadal amb el abrics, però sense puntde comparació amb la Festa Major. Tambéhi havia el trajo de casament dels nuvis. Enel dia a dia, es feien els pantalons de vellut iels de cotó, de treball i de festa. Naturalmenttambé hi havia els trajos de la primeracomunió, però tampoc massa. Els homes

tenien un trajo de festa i el feien servir per atotes.

Tot això fins quan dura?

Això va durar, més o menys fins a meitat dela dècada dels anys 50. A partir d'aquestesdates, amb la incipient evolució econòmica,Granollers es va acostar a Santa Eulàlia. Hiva començar a haver motos, cotxes... i ja esvan obrir botigues de confecció a la capitalvallesana. Dècades abans, la confecció teniamala nota. La confecció era basta i, en reali-tat era així. No s'entrava en detalls. A partirde 1955, la gent –poca de moment– anava aGranollers i a mesura que el nivell de vida vapujar s'hi van anar instal�lant tot tipus debotigues. I la confecció va donar un tombtotal perquè es va industrialitzar. I jo encaraho admiro. Fets ràpidament, amb màquines,s'elaboren bons productes. Aquesta situació,ja aleshores, donava facilitat perquè la gentanés Granollers. Es podien mirar 20 trajos,se n’emprovaven quatre, el que anava bé elpagaven i se l'enduien posat. Aquí, perexemple, havia de venir a emprovar 3 o 4vegades. L’elaboració de la confecció ésimmillorable. La roba d'ara no sabria fer-lapas amb màquina. Nosaltres, els sastres,suàvem tinta amb algun client, potser tambéperquè s'era més exigent.

Acaba de fer una reflexió interessant.És a dir, es troba en un moment detraspàs d'un model social, de certatranquil�litat, de tenir temps per anaral sastre a provar el trajo o d'anar aafaitar-se a la barberia, a viure'n unque, probablement amb la industria-lització, ha portat la rapidesa i l'estrès.

Sí, el pas d'un model a l'altre va provocarque ens haguéssim de plantejar a veure quèfèiem perquè, a la sastreria, ens vam quedarsense la feina necessària per mantenir-nos.Aleshores Santa Eulàlia tenia uns 2.500habitants. Però el problema no venia de lapoblació sinó de la gent, que va començar aanar a Granollers. La capital vallesana hacrescut gràcies a la gent dels pobles de larodalia

Va ser el pas del trajo a mida a l'es-tandardització.

Sí. I des d'aleshores, la indústria del vestirha continuat pujant. Abans no hi havia caphome de menys de 30 anys sense cap ame-ricana a l'armari. Ara sí. A més, ara ens pre-senten altres peces.

La feina va baixar. Com se'n van sor-tir?

Teníem un bons amics, en aquells tempsquan ja no hi havia gaire feina, i ens van pro-posar fer els trajos dels cobradors i delsordenances de Banca Catalana de bona partde Catalunya. Allò ens va salvar perquè vamcomençar amb 8 trajos, i després de 15 anys,els últims dos, van fer-ne 500.

Va ser un bon negoci?

Ho pot semblar però amb aquestes empre-ses s'havien d'ajustar preus. Si vam podertirar endavant va ser treballant hores i méshores. Hi havia uns terminis d'entrega is'havien de complir. Aquesta relació ambBanca Catalana va començar el 1962. Jo al

principi vaig dir que no. No tenia cotxe peròaquests amics em van convèncer. La mevadona va contribuir-hi molt. Anàvem aBarcelona en Vespa, oficina per oficina, ambels trajos per fer les proves entre el personal.Mentre ens ho vam poder fer entre la mevaesposa, la meva mare i jo, vam anar salvantla cara però, és clar, quan havíem de fer 10trajos cada setmana, vam necessitar mésgent. Aleshores va començar a venir mésvolum de negoci, més maldecaps i menysguanys. Després de tractar 15 anys ambBanca Catalana vam deixar-ho. En aquestcas, per excés. Els diumenges rebíem lacomanda i dilluns anàvem a provar. A les sisdel matí anàvem cap a Barcelona, despréscap a Palamós, Girona, Olot, Tarragona... Hianàvem sucursal per sucursal, gairebé pertot Catalunya. Primer amb un SEAT 600 idesprés amb un SEAT 127.

I el 1977, per tant, va deixar l'ofici desastre?

Vam parlar-ne a casa i vam decidir deixar-ho. Aquests amics que ens havien proposatfer els trajos 15 anys abans, ens van dir queno podien deixar aquesta relació i ens vandir: "vine amb nosaltres". Em van plantejarser treballador de banca! Jo vaig tornar a dirque no. Em proposaven anar a una sucursalde la rodalia. Al final, vaig acceptar. I ara,sempre que els veig, encara els hi ho agraeixo.

El canvi devia ser important. Passar deser autònom a treballar en nòmina?

Sí, alguna angúnia vaig passar. La caixahavia de quadrar al final del dia. Vaig estar 6anys i escaig a l'oficina de Banca Catalana, aRipollet (Vallès Occidental). Vaig començaruna altra vida. Començava a les 8 del matí iacabava a 3 de la tarda. Aquest horarim'anava molt bé. De sastre fèiem jornadesde 12 i 14 hores. A la caixa, als inicis s'hiestava tranquil. Però al final la cosa havia



canviat, hi havia dies, si era principi o finalde mes, amb molt moviment.

Quan va abandonar Banca Catalana?

Vaig estar-hi fins el 1983, coincidint amb ladesfeta de l'entitat bancària. Llavors pro-posaven jubilacions anticipades. Jo tenia 59anys. Un bon dia vaig proposar que em jubi-lessin a mi. Jo sabia d'un amic que havia tre-ballat en una empresa. Havia proposat queell mateix es pagaria la seguretat social peròque no aniria a treballar. I jo també els hovaig plantejar, a veure què em donaven. És adir, pagar-me la seguretat social a canvi d'unsou, perquè jo, de sastre, havia cotitzatd'autònom. I per tant, el total d'autònoms iel treball a Banca Catalana em sumaven elsanys necessaris. Em van fer una bona ofertaamb un sou congelat fins als 65 anys bastantminsa, però els nois ja eren grans i em vamdir que endavant. Així que em vaig jubilar.

Regidor a l'Ajuntament

Vostè ha tingut una vida social activaal poble. Va ser regidor de l'Ajunta-ment de Santa Eulàlia, durant unaèpoca en què probablement el muni-cipi no tenia res a veure amb el d'avuidia.

A mi, concretament em van ficar a l'Ajun-tament quan tenia 32 anys, amb la situaciófamiliar que tenia. De 1955 a 1960, en tempsd'Esteve Barbany però, sobre tot, amb elJaume Maspons d'alcalde.

Què en recorda?

Doncs mira vaig rebre una comunicació, quesignava el jutge, on es deia que havia estatescollit regidor de l'Ajuntament. Jo vaig aga-far un paper i vaig contestar que m'era im-possible fer tot això i li pregava que m'exo-nerés d'aquesta situació. El jutge em va venir

a veure i em va pregar que acceptés. Jo deiaque no, però també sabia que en casos comaquest "usted acepta el cargo y ademáspaga una multa", Acedo Colunga dixit. I perevitar-me mals majors vaig acceptar.

I de la tasca al consistori?

De la vida municipal no en recordo gairecoses. Em dóna la impressió que entre el pocpressupost i que el secretari i l'alcalde ja s'hofeien, anàvem fent. Jo tenia aleshores 32anys i els altres regidors, una mitjana de 55.Més d'una sèrie discrepància sí que la vaigtenir.

No va ser però l'única relació que vatenir amb l'Ajuntament.

No. Després d'haver deixat el consistori hi

van començar a haver les eleccions del terçfamiliar i dels caps de família. Nosaltres, unacolla de per aquí, ens vam agafar a aquesttema i van col�locar gent dins del consistorique no només anava a dir que sí. Un era elJaume Valls i l'altre el Jaume Dantí, de laBastida. Allò, per a nosaltres, va significarque ens enfrontéssim amb l'Ajuntament. Vaser una temporada de fer d'oposició. Allò vaser una mica d'obertura. I van acabar d'ar-rodonir el tema del metge titular a SantaEulàlia. La batalla va ser dura. Nosaltrespertanyíem al partit mèdic de Lliçàd'Amunt. Vam començar a fer escrits i vanobrir el camí per tenir un facultatiu propi alpoble. El primer va ser el doctor FerrerRuscalleda. Era finals de la dècada dels anys60.


Entrega al Sr. Dalmau i Viñas del superavit de la pelegrinació a Lourdes.


El Casal Parroquial

Vostè tenia 10 anys quan el CasalParroquial es va inaugurar.

Vaig ser el primer a estrenar-hi. El rectord'aleshores, Mossèn Manel, va venir a casa ili va dir al pare que necessitava al meugermà i a mi per fer una obra. Hi vàrem anari vam fer la primera comèdia del Casal, unaobra que havia escrit Mossèn Manel. El meugermà no va continuar però jo sí.

Aquesta vinculació ha durat moltsanys.

Exactament quants, no ho puc concretar. Enla primera etapa de 1933 al 1936 es vancomençar a fer comèdies de debò. A princi-pis de 1936, el Casal es va ampliar perquèsempre estava ple. Hi va haver el parènteside la Guerra Civil i, a partir de 1939, es va

tornar a agrupar el Casal a l'entorn deMossèn Manel, que va tornar. Després vaanar creixent la qualitat del teatre de SantaEulàlia. El 1941 i 1942, les Sarsueles, com ladels Bandolers i Reclutes, van ser extra-ordinàries i també altres comèdies i drames.

Quan va començar la tradició delsPastorets?

No ho recordo ben bé. Però evidentment vanser posteriors al 1939. N'hi van haver molts,l'Esquellot i en Picarol, el Bato i en Borrego,en Pallanga i en Garrofa... Aquest teatre, eldels començaments, va permetre que per-sones sense estudis demostressin la dra-matúrgia i la imaginació que portaven adins. Fer teatre va ajudar a formar moltagent. En aquest sentit, el Casal ha estat unaescola que ha continuat. Qualsevol personaque és capaç de d'enfrontar-se a 150 o 200persones, encara que inicialment no ten'adonis, proporciona una formació com apersona i una capacitat per enfrontar-se aparlar en públic. Per a mi, aquesta va ser unade les èpoques glorioses i brillants del Casal.Però el 1943 vaig haver-ho de deixar desprésde la mort del pare.

En Josep Ciurans interpretant la sarsuela “Losreclutas” el 1983, en motiu del 50è aniversari delCasal.

És en aquesta època quan va marxaral Servei Militar.

Sí, entre el 1944 i el 1947, el meu parèntesi alCasal Parroquial va ser obligat. Amb totvenia sovint. Vaig fer trajos civils als militarsi me'ls deixaven fer a casa i no em donàvemtot el temps que volia per fer-ho. Jo aprofi-tava per treballar a casa.

Després del servei van tornar a venir-lo a buscar?

Sí, la primera obra que vam fer va ser Lamuralla, on es van ajuntar homes i donesper primera vegada damunt l'escenari. Jo hivaig fer d'apuntador. Vam trencar el gel.L'obra va guanyar el premi a la millor pro-ducció en el Concurs de Teatre del Vallès.

Quines eren antigament les dates derepresentació?

Els Pastorets per Nadal. Dues dates, tambéassenyalades, eren el 3 de maig, la festa delRoser i el Sagrat Cor, el tercer diumenge desetembre. Eren els tres dies d'estrena: comè-dia, sarsuela, drames... el que fos. Entremiges feia el que es podia.

Com recorda la vostra època dePastorets? Vostè era en Llucifer amben Marcel Galobart de Satanàs,Francesc Franch de Lluquet i JosepGol de Rovelló?

Jo sempre vaig fer de dimoni. Havíem fet elsPastorets en doble sessió, de tarda i devespre. Però només una o dues vegades. Joja estava casat i amb fills petits i a la mitjapart venia a veure'ls vestit de dimoni i elsmenuts s'espantaven.

Què més recorda dels inicis del Casal?

Mira, que es va inaugurar el 1933, es vaampliar el 1936 i durant la dècada dels anys60 amb mossèn Tomàs. Recordo també elsbancs de fusta sense respatller del principiquan ja hi havia electricitat. Els focus fun-cionaven amb el bidó de sal. Per donar

potència als llums, el sistema elèctric delsfocus s'introduïa, amb una barra de mineral,dins d'un bidó amb sal. I pujant o baixant labarra hi havia més o menys llum a l'escenari.Això era marca Enric Torras. Per cert, queels telons no eren com els d'ara. Estaven fetsde paper i es cargolaven pels extrems.

"La conversa s'acaba. En Josep Ciurans iCabot ens acompanya a fora mentre ensmostra alguns dels seus records que conser-va de la sastreria. També continuem par-lant de la etapa de regidor i de la seva pas-sió pel Casal Parroquial. Aquest són nomésdos exemples que demostren la seva inquie-tud pel món i, sobretot, pel poble on viu. EnJosep Ciurans i Cabot és una d'aquelles per-sones inquietes, capaces d'evolucionar ambel pas del temps segons les exigències de lasocietat".

Josep Ciurans i Vinyeta


T E M P E R A T U R E S P L U J A V E N T

Mitjana Mitjana Mitjana Màxima Mínima Dies de Precipit. Dia màx. Velocitat Velocitatmàximes mínimes del mes absoluta absoluta pluja total precipit mitjana màxima

ºC ºC ºC ºC ºC lt/m2 lt/m2 km/h km/h

NOVEMBRE 2003 16,7 07,1 11,2 20,8 (4)0 -2,2 (7)0 10 42 20 (24) 2,6 56,3 (27)DESEMBRE 12,1 02,4 06,6 15,4 (6)0 -2,6 (23) 10 63 25 (4)0 2,8 51,5 (22)GENER 2004 13,4 02,8 07,7 18,6 (10) -1,8 (29) 02 04 02 (24) 4,5 56,3 (13)FEBRER 14,5 02,2 07,4 19,3 (3)0 -4,4 (1)0 09 76 25 (26) 3,2 54,7 (20)MARÇ 16,3 03,8 09,1 21,5 (19) 1,1 (10) 10 71 20 (30) 4,1 72,4 (29)ABRIL 19,2 06,6 12,4 25,8 (21) 3,8 (1) 12 1020 25 (8)0 40, 54,7 (16)MAIG 22,8 09,6 15,7 29,7 (19) 11 (4) 09 28 13 (11) 2,9 56,3 (4)0JUNY 29,8 14,9 21,8 35,4 (27) 12,4 (14) 04 15 13 (19) 2,2 33,8 (13)JULIOL 30,7 16,8 23,3 35,1 (31) 14,6 (21) 03 22 20 (11) 2,5 53,1 (29)AGOST 31,6 18,3 24,2 38,2 (2)0 10,3 (25) 02 37 20 (29) 2,4 49,9 (23)SETEMBRE 28,1 15,5 20,8 31,5 (4)0 -5,4 (16) 04 1020 49 (14) 2,5 49,9 (3)0OCTUBRE 25,1 11,3 16,9 31,7 (4)0 -2,1 (15) 05 28 16 (26) 2,5 51,5 (13)

80 5900

El temps Anuari 2004 119

Els números entre parèntesis assenyalen el dia en què s'ha produït el registre indicat.

Dies de pluja: 80Dies de tempesta: 14Dies de pedregada: 2Dies de gelada: 32Dies de boira: 9Dies de nevada: 2 dies d'una mica de neu sense arribar a quallar.Precipitació total: 590 lt/m2Mes més sec: GenerMes més plujós: Abril

Poques coses a destacar en aquest període de temps.

Cada vegada és més freqüent que els períodes de sequera s'allarguin i els episodis d'inestabili-tat i pluges també.

Les precipitacions han estat lleugerament inferiors a la mitjana.

I finalment comentar que aquesta darrera tardor també està resultant força seca i càlida.

Pep Margenat

Nº

42

AN

UA

RI

LO

CA

L 2

00

4Sa

nta

Eu

làli

a d

e R

onça

na

PATROCINA

Ajuntamentde Santa Eulàlia de Ronçana

anuari ok 2004 - Santa Eulàlia de Ronçanarers del municipi, establint per a la Plaça fins ara...

Documents

Transcript of anuari ok 2004 - Santa Eulàlia de Ronçanarers del municipi, establint per a la Plaça fins ara...