La petjada ecològica d’A n d o r raLes conseqüències de la societat de consum

Triptic 20x20.qxt 24/11/05 19:34 Página 6

Mentre el 20% de la poblaciómundial gaudeix d’una qualitatde vida i un grau de consumsense precedents, el 80%restant viu en condicions depobresa, i dins d’aquest 80% hiha un 20% que subsisteix encondicions de misèria extrema,quan no mor per aqueta causa.

Els éssers humans, com totes les espèciesvives, consumeixen els productes que elsofereix la natura. Cada persona té, doncs, unimpacte, major o menor, sobre la Terra. Men-tre l’impacte humà no sobrepassava la capa-citat de càrrega del planeta, és a dir, mentrela humanitat consumia menys del que la natu-ra regenerava, això no causava cap proble-ma global. Ara bé, el desenvolupament indus-trial, el creixement demogràfic i l’economiaactual han comportat una demanda creixentdels recursos globals, fins un punt molt supe-rior a la seva capacitat de recuperació. Per

això, des de fa quasi un decenni la mitjana derecursos disponibles per persona al nostreplaneta ha minvat de forma continuada.

La tecnologia i el comerç internacional hanpermès que algunes societats consumim re-cursos d’arreu del món, i que els nostres resi-dus o emissions atmosfèriques afectin zonesmolt allunyades. Per tant, l’impacte ecològicde les societats més riques no coincideixamb la seva localització geogràfica. La super-fície necessària per produir els recursos queconsumim els països econòmicament méspròspers, així com la superfície necessàriaper absorbir els residus i emissions que gene-rem, és molt superior a la superfície geogrà-fica que aquests països ocupem.

Els recursos disponibles al planeta són limi-tats i, atès que la població creix exponencial-ment, són cada cop més escassos global-ment. Per tant, si alguns països no en dismi-nueixen el consum, la disponibilitat per a laresta de països es veu injustament reduïda,amb les consegüents problemàtiques ecolò-giques, econòmiques i socials.

Les conseqüències de la societat de consum

Triptic 20x20.qxt 24/11/05 19:34 Página 4

La petjada ecològica és un indicador que calcula la superfície necessàriaper produir els recursos que consumim i absorbir les emissions i els residus que generem.

La petjada ecològica mesura la superfícieper habitant que és necessària per satisferel consum dels habitants d’un territori, i hofa sumant la quantitat de superfície biopro-ductiva que cal per produir tots els recursosque es consumeixen i la superfície necessà-ria per absorbir els residus i les emissionsque es generen.

La petjada ecològica (ecological footprint)és un indicador quantitatiu, desenvolupat aprincipis de la dècada dels 1990, pels inves-tigadors M. Wackernagel i W. Rees, que me-sura quina quantitat de la capacitat re g e n e-rativa anual de la biosfera es re q u e reix per re-novar els recursos que utilitza una poblacióc o n c reta, en un any concret, amb les tecno-logies i gestió de recursos d’aquell moment.

En tractar-se d’un indicador agregat i sintè-tic, permet traduir nombrosos conceptes as-sociats al desenvolupament sostenible enuna única xifra, comparable mundialment ifàcil d’entendre i de comunicar.

La demanda dels habitants d’Andorra so-bre la natura (petjada ecològica d’Andorra)és un indicador que ens permet analitzar elsresultats en termes de sostenibilitat compa-rant-los amb altres territoris.

Aquest document forma part del projecte La petjada ecològica d’Andorra: càlcul i educació ambiental de l’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN).Podeu descarregar el document complet del càlcul de la petjada ecològica d’Andorra des de la pàgina web de l’ADN (www.adn-andorra.org).

El treball ha comptat amb la col·laboració de la UNESCO, el Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB) i el Ministeri d’Educació i Formació Professional del Govern d’Andorra. Aquest projecte és una de les aportacions d’Andorra a la Dè-cada de les Nacions Unides de l’educació per al desenvolupament sostenible (2005-2014).

Què és la petjada ecològica?

Triptic 20x20.qxt 24/11/05 19:34 Página 5

Per fer el càlcul de lademanda dels habitantsd’Andorra sobre la natura(petjada ecològica d’Andorra)s’ha calculat prèviament quinaés la població real estimadadel país (indicador de lapressió humana).

A més, s’ha calculat el subministrament ecològic(capacitat bioproductivad’Andorra) per poder analitzar posteriorment elsresultats en termes de sostenibilitat.

El càlcul de la petjada ecològica comprèntots els productes consumits a Andorra, elsquals s’han agrupat en les categories se-güents: productes basats en animals (alimentsi no aliments), aliments basats en productesvegetals, fibres vegetals (no fusta), pro d u c t e sd’origen vegetal (no fibres, no aliment), fusta,p roductes químics, manufacturats minerals nometàl·lics i productes metàl·lics. La petjada decada producte (mesurada en hectàrees per ha-bitant) s’ha calculat, respecte a l’àrea biopro-ductiva corresponent, a partir del consum neti la producció global de cada pro d u c t e .

També s’ha calculat la petjada de l’energ i aconsumida: electricitat, gasolina, gasoil (tantel d’ús domèstic com l’emprat per a la loco-moció), carbó vegetal i llenya, així com l’ener-gia incorporada a les importacions. Les àre e sobtingudes han estat transformades, mitjan-çant els factors d’equivalència, a unitats es-t a n d a rditzades (h e c t à rees globals) .

• Quina població real té Andorra?La població real

d’Andorra, entesa com elnombre de persones que hi ha diàriament al país, ésd’unes 123.400 persones.

La petjada ecològica compara la capacitatecològica d’un territori amb la demanda deconsum de la població que hi viu. Ambdós pa-ràmetres, doncs, depenen del nombre d’habi-tants. En un país com Andorra, que té unaeconomia basada en el turisme, bona part dela demanda de consum prové de personesque resideixen fora d’Andorra: fronterers, tu-ristes i excursionistes. Així, doncs, saber quela població resident s’acosta als 77.000 habi-tants no és suficient, sinó que cal estimar lapoblació real. Amb aquest objectiu, s’ha cal-culat l’indicador de pressió humana.

El càlcul de la petjada ecològica d’Andorra

Petjada ecològica d’Andorra i de diferents estats europeus en hectàrees globals per habitant.

Triptic 20x20.qxt 24/11/05 19:34 Página 1

La petjada ecològicad’Andorra és de quasi 8 hectàrees per habitant.Aquesta és la superfícienecessària per produir els recursos que consumim i absorbir els residus que generem.

Amb un consum per càpita de 7,9 ha globalsper habitant, la poblaciód’Andorra requereix unaàrea d’unes 970.000 ha. Com que la superfícieplanimètrica d’Andorraés de 46.770 ha, la poblacióandorrana utilitza, ara mateix,una àrea 21 vegades mésgran que la de la sevasuperfície política.

La petjada ecològica mitjana mundial ésde 2,2 hectàrees globals per habitant. Lapetjada ecològica d’Andorra, 7,86 gha/h.,és superior a totes les que s’han calculat aEuropa (segons dades de 2001), per da-munt de la de Finlàndia (7,0 gha/h.) i Suècia(7,0 gha/h.), i molt superior a les dels paï-sos veïns: 3,9 (Catalunya), 4,8 (Espanya) i5,8 (França) hectàrees globals per habitant.Els països amb les petjades ecològiquesmés elevades del món són els Estats Unitsd’Amèrica i Kuwait (amb 9,5 gha/h.) i elsEmirats Àrabs Units (9,9 gha/h.).

• Quina és la capacitatbioproductiva d’Andorra?La capacitat bioproductiva

d’un territori equival a tot allòque podem obtenir de la terras e nse fer-la malbé. La d’A ndo r raés de 0,07 hectàrees globalsper habitant, és a dir,d’1 hectàrea per cada14 habitants.

La capacitat bioproductivad’un país és la suma de totesles seves àrees que tenenproductivitat natural, per exemple les pastures,els conreus, el sòl forestal,etc., expressades en hectàrees.

La capacitat bioproductiva equival al pro-veïment ecològic, i correspon a la superfícieproductiva disponible per habitant sense queel territori pateixi un deteriorament. La con-versió d’hectàrees a hectàrees globals esrealitza mitjançant factors d’equivalència ifactors de producció, que s’han consensuat aescala internacional. La capacitat bioproduc-tiva d’Andorra, si tenim en compte que, perrecomanació de la Comissió Brundtland, calreservar un mínim del 12% del territori per ala conservació de la biodiversitat, és de 0,07hectàrees per habitant. Aquest valor tan petités la capacitat de producció biològica per cà-pita utilitzable d’Andorra.

Quina és la petjada ecològica d’A n d o r ra ?

Capacitat bioproductiva, petjada ecològica i dèficit ecològic d’Andorra en hectàrees globals per habitant.1 ha = 1,2 camps de futbol

Triptic 20x20.qxt 24/11/05 19:34 Página 2

El desenvolupamentsostenible és aquell quepermet satisfer les necessitatsde la societat actual sensecomprometre les de lesgeneracions futures, millorantla qualitat de vida i respectantla capacitat de càrrega dela Terra. És aquest el cas d’Andorra?

El dèficit ecològic, doncs,ens dóna una mesura dela sostenibilitat del model de desenvolupament actual.Com més gran és el dèficit,més insostenible és el model.El dèficit ecològic d’Andorraés de 7,8 hectàrees globals per habitant.

Si tota la població del planeta (6.148,1 milionsde persones) visqués com ho fem, de mitjana, nosaltres,necessitaríem 4,3 planetesTerra. És evident, doncs, que el model andorrà actual estàmolt lluny de la sostenibilitat.

Per avançar cap a un desenvolupament méssostenible i procurar unabona qualitat de vida per a tothom, dins els límitsdefinits per la natura, caldisminuir progressivament la petjada ecològica.

Per això cal: • Millorar l’ús de tots els recursos naturals,

mitjançant la implantació de tecnologies eco-eficients que proveeixin els mateixos serveisutilitzant menys recursos.

• Disminuir el creixement poblacional i elconsum per càpita.

• Incrementar la productivitat natural en la me-sura que sigui possible, per unitat de superf í-cie de forma respectuosa amb el medi ambient.

És sostenible el model andorrà?

El dèficit ecològic, que és la diferència en-t re la capacitat bioproductiva i la petjada eco-lògica, ens mesura la quantitat per la qual l apetjada ecològica de la població excedeix lacapacitat bioproductiva del territori.

Triptic 20x20.qxt 24/11/05 19:34 Página 3