N'Ali numero 98

1N’ALÍ

L A R E V I S TA D E L M U N I C I P I D ’ A N D R AT X2a Època · Any X · 2’50 € · No 98 / Desembre 2008

NIT DE MATINESELS REIS D’ORIENTMERCAT DE NADALDIADA DE LA POLICIA LOCALTEMPORAL A ANDRATX20 ANYS DE VORAMAR TEATREGABRIEL ENSENYAT PARLA DE JAUME ISUBVENCIONS DEL CLUB DE VELABALL DE SALÓ AMB “GENT AMB RITME”PRESENTACIÓ DELS EQUIPS DE BÀSQUETLES ALEVINS D’ES VINYET, AL CTO. D’ESPANYAÈXIT ANDRITXOL AL DUATLÓ DE S’ARRACÓ

TOMEU BOSCH ESTEVAActor

CONJUNT ALEVÍ

2 N’ALÍ

Envia les teves cartes al director o articlesd’opinió, a la direcció de la revista N’Alí

(Màxim 30 línies i firmades)

EDITORIAL

NOVES DEL MUNICIPI

FOTO DENÚNCIA

DONANTS DE SANG

MATINES A ANDRATX

ELS REIS D’ORIENT

ENTREVISTA A TOMEU BOSCH

TERTÚLIA ANDRITXOLA

MERCAT DE NADAL

VIU EL NADAL

DIADA DE LA POLICIA LOCAL

CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT

SUBVENCIONS DEL CLUB DE VELA

TEMPORAL A ANDRATX

MESTRESSES DE CASA D’ANDRATX

GABRIEL ENSENYAT PARLA DE JAUME I

CRONICÓ DE Mn. MIQUEL PUJOL “S’ESCOLÀ”

PRESENTACIÓ DEL CLUB DE BÀSQUET

SETMANARI “ANDRAITX”

LES COSES DE N’ALÍ FA 20 ANYS

CONSELLERIA D’AGRICULTURA I PESCA

UNA DE LLIBRES

GENT AMB RITME

OPINIÓ

CARTES AL DIRECTOR

GLOSES A S’ARRACÓ

EL COL.LEGI R. LLULL NETEJA CALA D’EGOS

CTO. DE BALEARS DE DUATLÓ A S’ARRACÓ

CLUB CICLISTA-ATLETISME ANDRATX

ASSOCIACIÓ DE CAVALLISTES

GIMMÀSTICA RÍTMICA ES VINYET

CLUB TENNIS ANDRATX

CUINA DE L’ESCOLA D’ADULTS

PÀGINA PARROQUIAL

MIRADA ENRERE

FELICITACIONS

PASSATEMPS

AGENDA

3

4

8

9

10

12

16

19

20

21

22

24

26

28

29

30

32

34

37

38

40

42

44

45

46

50

51

52

54

55

56

59

60

61

62

64

65

66

SUMARI

3N’ALÍ

Periodicitat mensual

Tiratge: 1.200 exemplars D.L.: PM-295-1986

2ª època. Any X. Nº 98 - DESEMBRE 2008

EDITA:Associació Cultural N’Alí

REDACCIÓ:C/ Llibertat, 20. Apt. Correus, 7907150 Andratx. Tel. 971 136 199 · Fax 971 136 199Correu electrònic: [email protected]

DIRECTOR:Rafel Oliver Grammatico

EQUIP DE REDACCIÓ:Joana Dols PonsJoan Ensenyat RodríguezLorenzo GutiérrezCarlos Noguera CortésAntoni Roca PujolJaume Roca Pujol

FOTOGRAFIA:Lorenzo GutiérrezBaltasar Moner Revista N’Alí

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO:

SUBSCRIPCIONS:25 euros anuals · 12 números

PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS:Rafel Oliver GrammaticoTel./Fax. 971 136 199 · Mòbil: 616 335 788

PRODUCCIÓ:Temeld4 diseño & publicidad S.L.Tel. 971 23 66 03

E-MAIL PER A RECEPCIÓ DE TEXTS:[email protected]

ISABEL ALEMANYALBERTO ANDONEGUIJAVIER BALLESTEROSMARIA BIBILONIJOAN BORDOYTOMEU BOSCHTONI BOSCHJAUME BOVERGASPAR COLLJOSEP COLLMEB CUTLACKCAROL V. DEL VIEJOANTELM ENSENYATMACIÀ ENSENYATMARGALIDA ESTEVALUISMI FELIPEABILIO GARCÍASEBASTIÀ GELABERTMARIA A. GONZÁLEZANASTASIA JIMÉNEZROSI MALONDABALTASAR MONERXISCO MONERJOAN OLIVERJOAN BIEL PUJOLMIQUEL PUJOLPILAR RAMOSBERNAT REUSRUFINO SÁNCHEZLANA SAVCHENCOFELISA SOLBASLLORENÇ SUAUMACIÀ TOMÀSLLORENÇ VANRELL

JOSÉ LUIS VEGAS

AIRES D’ANDRATXAJUNTAMENT D’ANDRATXANDRATXNEWSASSOCIACIÓ DE CAVALLISTESASSOCIACIÓ VEÏNATS PORT D’ANDRATXELS CAPARROTSCLUB BÀSQUET ANDRATXC.E. ANDRATXCLUB ESCACS ANDRATXCLUB TENNIS ANDRATXCLUB DE VELACOL·LEGI RAMON LLULLCONSELLERIA DE MEDI AMBIENTDIARIO DE PONENTDONANTS DE SANGEDITORIAL MOLLEL GALL EDITORESCOLA D’ADULTSGENT AMB RITMEGIMNÀSTICA RÍTMICA ES VINYETMESTRESSES DE CASA D’ANDRATXOBRA CULTURAL BALEARPALAU MUNICIPAL D’ESPORTSPARRÒQUIA D’ANDRATXPOLICIA LOCALPREMSA FORANA DE MALLORCASETMANARI “ANDRAITX”TEMEL D4U.I.B.VORAMAR TEATRE

Fundació de N’Alí: 19861ª època: 1986 - 1998 12 anys - 115 números

EDITORIAL

ELS ARTICLES PUBLICATS EN AQUESTA REVISTA SOLS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS. N’ALÍ NO ES RESPONSABILITZA DEL SEU CONTINGUT.

¡SA GRAN COLCADA!

Per dir-ho de qualque manera suau, perquè colcar, el que és colcar, només va colcar i en camió, el xofer de la ca-miona de la brigada d’obres, portant una estrella mig a la torta i sense cap adorn per enlloc.Enguany ens hem lluït amb Sa Colcada dels Reis a An-dratx. Ha resultat una imatge tercermundista i patètica. Fèiem plorera, amb la desfilada dels reis a peu, sense camells, ni cavalls, ni muntures ni tatanos, ni tractors ni carrosses ni res de res. ¿Com es pot arribar a fer aquest ridícul de Colcada, amb la il·lusió amb la qual totes les nines i nins d’Andratx l’esperen cada any?. La vinguda dels Reis d’Orient i els regals, convertida en una festeta de quatre arreplegats a darrera hora, i encara massa bé ho vàren fer la gent que hi participà, amb els pocs mitjans que tingueren.Un camió amb molts pocs regals, no arribaren a cent, i el batle rebent els reis a l’església, disfressat de “bombero”, amb un anorak vermell de quan les fortes pluges, aca-bà d’arrodonir el ridícul espantós d’aquesta arribada dels reis a ca nostra. No tenim sentit del ridícul ni vergonya.La regidora de Cultura es lluí, no volgué que els cavallis-tes andritxols portassin els reis pels carrers de la vila, i aquests varen participar al Port d’Andratx i a S’Arracó.Al Port d’Andratx foren uns reis molt lluïts, venint com sempre per mar, rebuts per una gentada al moll i anant cap a l’església, que s’omplí com sempre per rebre els regals. Tant el Club de Vela com l’Associació de Veïnats fan una molt bona feina, i és d’agrair.A S’Arracó també ho feren molt bé i ja ens hi tenen acostumats, enguany amb Els Caparrots fent una tasca de lloar.A Andratx la gent ha quedat molt disgustada i hi ha hagut moltes queixes, arreu. En demanen fins i tot explicacions i dimissions. Pareix mentida que l’Ajuntament nostro pugui jugar d’aquesta manera amb la il.lusió dels nostres fills. Segur que han estat els reis més pobres de la nostra his-tòria, i els reis més pobres de tot Mallorca. Com sempre, ens fem destacar entre els pitjors en qualque cosa.

Rafel Oliver Grammatico

Amb el suport de:

4 N’ALÍ

NOVES DEL MUNICIPI

JAUME MASSOT ENTRÀ A PRESÓ I PAGÀ DESPRÉS LA FIANÇA Dia 19 de desembre de 2008, l’audiència tancà Jau-me Massot, exalt càrrec del Govern, sota fiança de 200.000 euros, tota vegada que creu que podria fugir de l’Estat per quatre motius: les dues penes del cas Andratx, els seus con-tactes a França i situació familiar, els possibles doblers ocults i els greus delictes pels quals encara està pendent de judici.Just abans de Nadal però, es feu efectiva la fiança de 200.000 euros i Massot deixà la presó de Palma. És una de les majors fiances imposades mai a Balears. Massot té prohibit sortir de l’Estat espanyol i ha de comparèixer a Can Berga cada dilluns abans de les 10 hores del matí.L’Audiència creu que Massot podria tenir molts doblers ocults gràcies a comissions i ingressos il.legals, per tal motiu, entre d’altres, se l’empresonà.

PROTECCIÓ PER A LA PLATJA DE CAMP DE MAR L’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament posà en marxa un pla pilot per protegir l’arena de la platja de Camp de Mar durant l’hivern.S’instal.laren unes pantalles de contenció eòliques que deixen passar el vent però que impedeixen que la sorra de la platja s’escampi i desapareixi a causa dels temporals.

BEQUES PER A ESTUDIANTS L’àrea d’Educació i Formació ha lliurat cinc beques a alumnes del municipi que han realitzat cursos a l’estranger durant el curs 207/2008.En total s’han destinat 4.600 euros a aquestes beques i cada alumne ha rebut una ajuda d’entre 800 i 1.000 euros.

EL BATLE SEGUEIX ENDAVANT AMB LA DENÚNCIA A N’ALÍ El batle, Francesc Femenías, seguí endavant en la seva denúncia a la revista N’Alí i al seu director; i no volgué cap tipus de conciliació en la xerrada que varen mantenir el

seu advocat i ell mateix, amb el representant de la revista i director. La denúncia ha seguit endavant i ara es procedirà a les pertinents declaracions per ambdues parts.Aquesta denúncia de Femenías contra N’Alí, vingué moti-vada per un editorial en el qual es feia ressò la revista de la terrassa d’enfront del bar del batle i tot l’enrenou que ha generat al consistori i a la veu pública d’Andratx.

NEU A ANDRATX

A principis de gener d’enguany la neu ha arribat a An-dratx, amb s’Esclop tot nevat. La neu arribà fins i tot a la carretera d’Andratx a Estellencs, pels voltants del coll de sa

5N’ALÍ

NOVES DEL MUNICIPI

Gramola. També es veié nevada la muntanya des Galatzó.

PREMIS DE L’OCB PER A GABRIEL ENSENYAT I DAVID GINARD Gabriel Ensenyat Pujol, historiador andritxol, rebé el Premi Emili Darder, en la Nit de la Cultura, dels premis 31 de desembre 2008 de l’Obra Cultural Balear. A part dels seus llibres sobre història, el 2008, en Gabriel ensenyat ha participat en més de 50 activitats, referents a la figura del rei en Jaume I.Per altra banda, l’historiador David Ginard, mig andritxol, va rebre el mateix dia el Premi Bartomeu Oliver, per la seixan-tena de títols de Quaderns d’Història Contemporània de les Balears, col.lecció dirigida per ell, dins Edicions Docu-menta Balear.

HOMENATGE A FUNCIONARIS

L’Ajuntament d’Andratx feu un acte d’entrega d’obsequis als funcionaris que duen 25 anys o més al servei de l’Ajuntament, en una sala de plens completament plena de gent, i amb l’equip de govern present, encapçalat pel batle, Francesc Femenías.

AIRES D’ANDRATX El grup local de ball de pagès aprofita aquestes línies per agrair públicament la subvenció que li ha atorgat el Club de Vela del Port d’Andratx. L’agrupació destinarà aquest ajut econòmic per a la renovació de l’equip de so.L’agrupació folklòrica andritxola comença els preparatius del Festival Folklòric que es té previst celebrar a la vila d’Andratx el primer cap de setmana d’abril. Amb tota pro-babilitat, a més del ball i sons mallorquins, gaudirem del fol-klore gallec i aragonès.Aires d’Andratx ha estat convidat per a participar en un esdeveniment folklòric de relleu internacional a la ciutat de Manila. El grup està estudiant la viabilitat d’aquest viatge, ja que les despeses són molt importants. Si Aires d’Andratx pogués dur a terme aquest projecte compartiria escenari amb grups com el Ballet Nacional de Filipines.

20 ANYS DE VORAMAR TEATRE

Voramar Teatre presentà al públic andritxol els actes que tindran lloc enguany per a commemorar el XX aniversari del grup. Es va fer a Sa Teulera el passat dia 9 de gener, i en tindrem un extens reportatge en el proper número de la revista.

6 N’ALÍ

NOVES DEL MUNICIPI

Enguany es té previst a finals de març l’estrena de “Jordi Dandí o el marit confós” de Molière; i per a finals de setem-bre, l’obra “Arte” de Yasmina Reza.L’acte central serà però el dia 24 de juny, amb la recuperació d’escenes de la major part de les seves obres.

EXPOSICIÓ DE JOGUINES ANTIGUES

Katia Rouarch, regidora de Turisme, fou la impulsora d’una exposició de joguines antigues que es feu a la sala de plens de l’Ajuntament, amb aportacions privades de famílies andritxoles. L’exposició es pogué contemplar des del 19 de

desembre al 7 de gener.

MATEU BALAGUER, CAMPIÓ DE BALEARS DE GOLF

L’andritxol Mateu Balaguer (Can Palmer) feu campió de Balears d’amateur en la tercera categoria, al golf Son Termens, dia 8 de desembre. Mateu entregà una tarja de 79 cops, la qual cosa li donà el campionat i el dret a participar ben aviat al campionat d’Espanya.El segon classificat i subcampió fou un altre andritxol, en Ma-teu Alemany (expresident del Mallorca). En Mateu Alemany feu 87 cops, molt lluny den Mateu Balaguer.

7N’ALÍ

NOVES DEL MUNICIPI

BALTASAR PORCEL, ESCRIPTOR DE L’ANY PER AL GOVERN La Conselleria d’Educació i Cultura, ha engegat un pro-jecte per a fomentar la lectura i la coneixença d’escriptors en llengua catalana a les illes Balears. Durant el primer se-mestre de 2009, començarà aquest projecte que es diu l’Escriptor de l’any, i que veurà passar els nostres escriptors més reconeguts. El primer torn correspon a Baltasar Porcel, qui farà una sèrie de conferències entorn de la seva obra i del fet d’escriure.

CRISTINA VAN ROY, SIBIL.LERA DE LA SEU L’andritxola Cristina Van Roy ha tornat a ser la cantant protagonista de la Sibil.la a la catedral de Palma de Mallorca. Na Cristina ja fa alguns anys que té la confiança de poder interpretar aquesta difícil peça de cant, i any rere any ho fa magníficament, rebent les felicitacions dels entesos i del públic en general.

GUILLEM SIMÓ BORDOY, CAMPIÓ D’ESCACS DE ME-NORCA L’andritxol Guillem Simó, resident a Menorca (Es Cas-tell) des de fa molts anys, ha guanyat el campionat absolut d’escacs de Menorca, jugat a Alaior, i per segona vegada, tota vegada que ja en fou campió l’any 2002. En Guillem quedà per davant en Joan Cubas i en Miquel Villaescusa, en un final difícil de campionat i molt igualat.

EXPOSICIÓ DE BOLETS DE LES DONES POGRESSIS-TES En el marc de les festes de Nadal, l’associació de Dones Progressistes d’Andratx, feu l’exposició de bolets que ve or-ganitzant els darrers anys, en un bar de la plaça Espanya. Fou nombrosa la gent que acudí a veure els diferents tipus de fongs, alguns d’ells també cuinats i tot per les representants

de l’organització.

MEMÒRIA HISTÒRICA

El rei d’Espanya visità el nostre poble fa 27 anys, els carrers s’engalanaren i tot el poble assistí a l’esdeveniment. D’aquella visita quedà una placa pel record a l’Ajuntament, però que amb les obres de reconversió en biblioteca, aquesta placa ha desaparegut. Per ventura és un oblit o qui comandava llavors creié millor decantar-la.Recordem que ara a l’Ajuntament actual, a Son Mas, n’hi ha dues de plaques, la de qui era batlessa quan s’inaugurà i l’altra per recordar-mos qui comprà el castell. (A. Andone-gui).

8 N’ALÍ

FOTO DENÚNCIA

Al camí de sa Rectoria, que baixa per darrera l’església

d’Andratx, es pot veure a la dreta unes columnes que

creiem que haurien d’estar més enrere, per donar facili-

tat als vianants a peu. Com es veu a la foto, a l’esquerra

baixant no hi ha acera.

L’obra roman aturada fa molt de temps i no sabem fins

quan, mentres tant no seria de més que es donés pas

lliure per l’acera.

La llicència, de la qual es tenen molts dubtes, sobre la

seva legalitat, podria ser que donés feina extra a la Fisca-

lia (que ja en deuen estar farts d’Andratx). També creiem

que haurien de minvar una altura, per a que des de Son

Mas es pogués veure l’església sencera. Creiem que

l’edifici ho mereix i nosaltres també. (O. Alemany).

Pintades a la font de la Vila d’Andratx.

Fems al carrer Pare Pasqual.

9N’ALÍ

Antoni Roca

SANITATDonants

Donants de Sang d’AndratxEt necessitem, dóna Sang! salva vides !!

La germandat de Donants de Sang, vol

agrair a tots els donants de sang, voluntaris,

col·laboradors, personal mèdic i a totes les

persones que han fet possible que a l’any

2008 s’hagin pogut arribar a cobrir les ne-

cessitats de sang de la nostra Comunitat

Autònoma.

Molts d’anys i venturós 2009

Com a desig de començament

d’any volem, entre tots, obtenir

les bosses de sang que es ne-

cessiten a les Illes Balears per

poder atendre totes les nece-

ssitats programades i atendre

les urgències que sorgeixen.

Acabarem amb els resultats de

la donació de sang, del passat mes de desembre:

• El dia 4 de desembre, al Port

d’Andratx s’aconseguiren 9 bosses, dels 12

donants que hi anaren.

• El dia 12 de desembre, a la vila

d’Andratx, s’aconseguiren 40 bosses dels 50

donants que van venir i destacarem que es

van fer 3 nous donants.

Esperam la teva donació, per

poder superar les extraccions

que es van aconseguir l’any

passat, per això et demanam:

“Que siguis solidari i ho

demostris essent Do-

nant de Sang”.

10 N’ALÍ

REPORTATGE Nadal

Lorenzo Gutiérrez

Matines a Andratx

11N’ALÍ

REPORTATGENadal

12 N’ALÍ

REPORTATGE Andratx

Lorenzo Gutiérrez · Antoni Roca · Xisco Moner

Les Majestats d’Orient arriben a Andratx, Port d’Andratx i s’Arracó

Els tres reis d’Orient arribaren a casa nostra, a Andratx hi arribaren a peu, per primer pic en la història, i qui sap si som l’únic poble que ho ha fet. A S’Arracó, gràcies als Caparrots i a l’associació de cavallistes i carreters, es feu la colcada i entrega de regals al teatre, com cada any. I al Port d’Andratx, es visqueren els millors reis del municipi, arribats per la mar en vaixells, amb una bona colcada cap a l’església, i amb tot

de gent omplint-la, es feu l’entrega de regals a totes les ni-nes i nins; i tot això gràcies a la bona organització del Club de Vela i de l’associació de Veïnats del Port, que aconsegui-ren una arribada dels reis amb molt d’encert i molt bona acollida dels portenyos i visitants. No es pot dir el mateix, malauradament dels reis d’Andratx, que han rebut moltes crítiques de la gent.


13N’ALÍ

REPORTATGEPort d’Andratx

14 N’ALÍ

REPORTATGE Port d’Andratx

15N’ALÍ

REPORTATGEs’Arracó

16 N’ALÍ

ENTREVISTA Un de noltros


Tomeu Bosch EstevaActor

Cedides per Tomeu Bosch

En Tomeu Bosch va néixer un 10 de setembre de 1981 a Andratx (empadronat a Sant Elm). Ha estudiat Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha fet dos cursos de Filologia Catalana a la UIB i dos més d’Història també a la UIB. També ha fet un curs a l’ESADIB (Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears).En l’actualitat és carter (auxiliar de repar-timent) a l’oficina de Peguera i Camp de Mar.

¿En quin moment t’entra el cuc per l’escena?No em va entrar el cuc en sí, sinó que l’any 1992, en Pep Borràs (amic de familiars meus), necessitava dos jovenets per fer d’escolanets en una obra: “La seu plena d’ous”, amb AGARA, en la IV Mostra de Teatre d’Andratx, que es feu a Sa Teulera. Tenia llavors 10 o 11 anys. I aquí vaig descobrir el que era el teatre: passar-ho bé i fer passar-ho bé a la gent que et ve a veure. Record que amb la mateixa obra anàrem a Alaior (Menor-ca) i ho passàrem molt bé.Realment tots hem passat, a Andratx, per AGARA, i AGARA ha suposat com una escola de teatre a Andratx. Sempre dic que AGARA em veié néixer, VORAMAR TEATRE m’ha educat i a l’ESADIB i MORGANA TEATRE he començat la maduresa dins el teatre.

Tomeu, ¿què és per tu el teatre, què suposa?Som un al.lot tímid, i el teatre m’ajuda a desinhibir-me. Re-cord que a “La Celestina”, fent de dolent, em serví per saber què es sent odiant per arribar a matar-la (i això ho pots viure); realment això fa que m’encanti aquest món. Pots fer moltes coses diferents en cada paper que interpretes, amb la recerca de les coses per experimentar-ho.En el teatre tens relacions molt denses amb companys, i fas bones amistats. A “Edipo Rey” vaig conèixer en Jaume Fuster, al qual l’hi tenc molt apreci. Ara, també s’ha de dir, que existeix l’enveja entre actors i actrius, però això passa en tots els camps.Fent teatre sent com un alliberament i em sent molt còmo-de allà damunt l’escenari. Ser capaç d’entretenir la gent, i aprendre en cada obra i en cada interpretació.Fent multitud de personatges he arribat a caminar pel carrer, i segons com es mou i comporta la gent, mirar d’endevinar la seva personalitat, segons es mou o segons em recordi a un personatge o un altre. És meravellós.

¿Com foren els teus inicis, les primeres obres?El 1998 AGARA ens feu un curset de tea-tre als més joves i representarem “Tot per unes cartes” i “Hotel Cosmopolita”, fetes per joves, amb en Tomeu Bauçà, na Maria Bauçà, na Cati Cirer, na Cati Garcies, etc.El 1999 particip a una sarsuela: “La Monte-ría”, com a figurant i coros. En Joan Porcel em cridà per veure com m’anava això de xerrar el castellà, a Son Mas.El 2001, amb Voramar Teatre: “N’estam fins...” una obra juvenil de sis personatges, amb na Carme Lluïsa Fernández i altres (record que na Joana Dols, de N’Alí, ens

feu una entrevista). També crearem llavors, el grup FAN-ART-ICS representant questa obra

a una mostra de teatre juvenil d’Alcúdia i a alguns instituts.L’any següent, el 2002, Voramar m’agafà per fer “Necessitam teràpia, ja!!”, amb na Marisa Jiménez (psiquiatra meva), en Femenías, na Joana Alemany, etc. Vàrem guanyar el segon premi a la millor presentació escènica, al certàmen de teatre de Tàrrega.El 2003, una altra sarsuela: “La verbena de la Paloma” i “La Revoltosa”, participant al cos de ball.El 2003 i 2004, també amb Voramar, férem: “Què dius que en diu Molière”. Són set escenes curtes (lluita de sexes), jo vaig fer cinc personatges diferents, i m’ho vaig passar molt bé. Recor un paper amb veu afeminada que va ser molt bo. Anàrem amb aquesta obra a Menorca, Eivissa i Tàrrega; i fou com un punt d’inflexió dins la meva carrera d’actor.El 2004 vaig participar com a figurant, coros i cos de ball, en la sarsuela: “Luisa Fernanda”.

Edipo Rey

La Celestina

17N’ALÍ

ENTREVISTAUn de noltros

I també el 2004, amb Voramar, vaig fer : “El misteri de l’assassinat”, una obra molt divertida i amb un gran caos a l’escenari.

Hi ha un moment que fas un salt a grups de fora poble, ¿com t’ha anat?El 2007 l’ESADIB em contracte amb Picadís Teatre, amb l’obra : “Què he de fer amb s’al.lot?”, una adaptació de Da-mià Tomàs de l’obra de M. Mendizábal. Vaig fer només mitja temporada perquè l’Auditòrium em va cridar.El 2007, després de superar un càsting, vaig fer “Edipo Rey” den Sòfocles, i adaptació de Joan R. Enric Balcells, amb Mor-gana Teatre. Vaig fer de Corifeu. Tot d’una després, junt a Míriam Díaz Aroca vaig fer “Lisístrata” d’Aristòfanes; i ben seguit també l’obra de Zorrilla: “Don Juan Tenorio” també amb Morgana Teatre, fent de Don Luís Mejía.A finals de 2007 vaig fer de Sempronio a “La Celestina” de Fernando de Rojas, amb Morgana Teatre i adaptació de Enric Balcells. Em vaig tenir que aprendre el paper en 15-20 dies, complet, el més llarg que he fet mai. Record que anàrem a Formentera. Feia feina de 7 a 14 hores a correus, i havia d’aprendre’m el paper. Tot plegat, fou com una mitja temporada brutal, amb Morgana Teatre.El 2008, vaig fer, amb Voramar: “Triatge” (creació col.

lectiva),fent de funcio-nari vital. Vaig substituir el substitut den Joan Porcel.Altra vegada amb Mor-gana Teatre,vaig fer de Don Alvar a: “Juana la Loca”. I amb Voramar: “Man-díbula afilada” de C. Alberola, fent el paper de Joan.

¿De quines obres re-presentades tens més bon records?

La den Molière, “Edipo

Rey” ja en un altre estil, i “Mandíbula afilada”, que llegint el guió ja reia tot sol i tot.

Sabem que has realitzat cursos d’art dramàtic, ¿quins has fet?Bé, el 2000 vaig fer un curset d’iniciació al teatre amb na Kika Aguiló (Voramar). El 2002 i 2003 vaig fer un matx d’improvisació amb na Maria Magdalena Pons (Voramar). L’abril de 2003, un curset de Comèdia de l’Art, amb Va-lentí Pinyot. El desembre de 2004 vaig fer també un curset d’expressió corporal i vocalització amb Elena Fortuny. El juny de 2005 vaig aconseguir una nota final de 5,3 en les proves d’accés a l’Institut del Teatre a Barcelona. El març de 2007, curset amb l’actor Manel Barceló sobre interpretació davant diferents mitjans. A finals de 2008 vaig fer un curs de doblat-ge i locució professional, realitzat per 3D Videographics sl.A l’ESADIB vaig cursar Interpretació Textual amb les se-güents notes: anàlisi de moviment 5,5; expressió corporal 8,1; literatura i teoria dramàtica 7,5; ortofonia 8,0; tècniques d’improvisació 6,0; i tècniques d’interpretació amb màscara neutra 7,0.

La darrera obra amb Voramar “Mandíbula afilada” fou molt bona, ¿com ho visqueres?En la intimitat: en Joan Porcel, na Lydia Miranda i jo. La férem a l’estiu, el guió és boníssim. Ho vàrem passar molt bé. L’obra depèn de na Lydia i jo i no hi ha cap descans; comença quan jo surt a l’escenari i acaba quan jo surt fora d’ell. Fou

El misteri de l’asssassinatNecessitam teràpia, ja.

Lisístrata (amb Miriam Díaz Aroca)

18 N’ALÍ

ENTREVISTA Un de noltros

tot un repte. Quan acab d’interpretar-la acab molt cansat, exhaust.

Enguany Voramar Teatre celebra el XX aniversariSí, dia 9 de gener hi hagué la presentació dels actes que es faran durant tot el 2009, i és també un reco-neixement a la gent que ha ajudat a Voramar en la seva història.L’acte principal d’enguany

serà però el 24 de juny, fent l’obra “Triatge”, “Mandíbula afilada” i estrenarem “Jordi Dan-dín o el marit confós” de Molière.

¿Has passat qualque vegada alguna dificultat a l’escenari?Sempre et passa alguna coseta. Record sobretot, amb “La Celestina” el meu primer clàssic, pel qual només vaig tenir 20 dies d’aprenentatge, els nervis que vaig passar. Em pos nerviós abans de sortir i me pega per xerrar molt.També una vegada, fent una obra, s’engegà una música i tin-guerem que improvisar per aturar-la i que no es notàs.I encara, a Bunyola, en un ambient molt fred, per la poca gent de públic, va ser un poc incòmode, et sents estrany.

¿T’ha temptat qualque vegada la direcció teatral?Sí, em tempta, però no en sé el suficient per saber dirigir bé. Sé actuar, però dirigir és una altra cosa. N’he après d’alguns, però encara som jove.

¿Com veus l’ambient de teatre a Andratx i a Mallorca?A Andratx molt bé, és un dels pocs municipis que té tres grups de teatre. Afició n’hi ha. AGARA va fer l’any passat 50 anys. Record, llegint el teu llibre “40 anys de teatre a Andratx (1958-1998)” al meu padrí Pedro Esteva “Massana” que hi va estar a AGARA.Voramar ara en fa 20 d’anys, i Fila 6, Fila 7 també duen un bon grapat d’anysA Mallorca he conegut molts de grups de diferents pobles.

Hi ha dues tendències: els que s’ho prenen com un hobbie, amb el teatre costumista; i l’altre estil, com Voramar i altres grups que fan més drames, musicals etc, agafant gent de fora, fent cursets i preparant-se.Ara a Mallorca es fa més teatre experimental, fent coses noves, però costa veure aquestes coses noves, i la cosa va a poc a poc, però sempre evolucionant.

Tomeu ¿quins actors i actrius t’agraden més?M’agraden tots amb els que he actuat perquè he après molt d’ells.Bé, dels d’aquí et puc anomenar alguns: Pep Borràs, Mar-galida Ensenyat “Can Diner”, Joan Porcel, Maria Magdalena Pons, Jaume Fuster, David Navarro, Lydia Miranda....Del cinema: Harrison Ford, Robert de Niro, Johny Depp (dels dos darrers perquè són polifacètics), Brad Pitt (les bones pel.lícules). I d’actrius: Sandra Bullock i Segurney Weaver.

Sabem que has fet també televisió i altres espectaclesEn televisió he estat presentador en un programa local de TV Andratx, de notícies.També he participat a la sèrie “Laberint de Passions”, en el paper de Biel Perelló., a IB3.En quant a altres espectacles: he fet monòlegs al bar “Man-dala” del Port d’Alcúdia, a l’estiu de 2003; i he estat el direc-tor i organitzador dels “Moros i Cristians de Sant Elm” des de l’any 2001 fins el 2007.

Mandíbula AfiladaQuè dius que en diu Molière

19N’ALÍ

LA VEU DEL POBLE

Sebastià Gelabert

Tertúlia AndritxolaLes Mestresses de Casa i el departament de Serveis Socials de l’Ajuntament, celebraren un sopar-bingo, en les passades festes nadalenques, que es veié molt concorregut per ajudar a les famílies més necessitades del municipi.

Un tertulià ens demana, i que consti que ja ho hem publicat en una altra ocasió, quan es posaran en marxa els semàfors en ambre que hi ha als passos zebra de la nostra vila.

Ens congratulem que els nostres polítics, i particularment els mandataris, siguin assidus lectors d’aquesta secció.

Ens ha arribat que el nostre Ajuntament està estudiant mo-dificar l’avinguda Joan Carles I, posant amples voravies i amb una sola direcció.

Fa uns mesos vàrem llegir que serien restaurats els pocs pous i fonts que ens queden a la nostra vila, i d’això res més se n’ha sabut.

Des del passat estiu, ve funcionant a Andratx l’Associació de Gent amb Ritme, essent nombroses les persones que assisteixen a les classes de ball de saló.

Ens ha arribat a l’oïda que es cerca gent per ballar en un Musical, el qual podria ser estrenat aquest estiu a la clastra de Son Mas.

Hi ha varis carrers d’Andratx, que per motius d’haver-s’hi rea-litzat noves finques i construccions, necessiten l’anomenada “operació batxeo”: carrer Navarra, final de Cas Vidals, i Via Joan Riera, el tram de la finca nova enfront de ca ses mon-ges.

Les nines i nins d’Andratx gaudiren durant les passades fes-tes de Nadal, al palau municipal d’esports, amb les manua-litats de Jordi Cruz, el conegut “manitas” de la tele a Art Attack.

Els dos focus que il.luminaven la rotonda de ca ses monges, estan romputs, i seria convenient que fossin adobats tota vegada que donen una impressió de poble abandonat, i és un perill perquè estan davant d’una escola.

Segueix a la voravia del carrer Galícia, el comptador d’aigua que està damunt d’ella, i que molesta als vianants, amb el perill que suposa el poder topar amb ell abans d’arribar al supermercat.

Varis forats a on hi ha els arbres del nostre Ajuntament do-nen una mala imatge perquè són plens d’herbes i fulles.

20 N’ALÍ

REPORTATGE Nadal

Lorenzo Gutiérrez

Gran èxit del Mercat de Nadal

Per segon any consecutiu es celebrà a Andratx, un encer-tat i exitós Mercat de Nadal, organitzat per la regiduria de Turisme, Promoció Econòmica i Patrimoni, encapçalada per Katia Rouarch.Hi hagué una ampla participació d’andritxols durant tots els dies, amb nombroses parades de productes artesans, grà-

cies a la col·laboració de l’Associació de Dones Artesanes de Mallorca. La plaça Espanya i el carrer Constitució foren molt concorreguts, amb la Coral Municipal oferint nadales en diferents indrets del Mercat, i un divertit Papà Noel, fent de les seves pel carrer.


21N’ALÍ

REPORTATGE

Lorenzo Gutiérrez

Viu el Nadal fa gaudir als més joves La regidoria de Joventut i Esports, encapçalada per Cecília Ferrer, feu realitat el somni de moltes nines i nins, amb la po-sada en marxa de Viu el Nadal 2008. Durant quatre dies, els més joves pogueren gaudir, al Palau d’Esports de Son Prim, d’un parc infantil carregat de nombroses activitats, tallers de maquillatge, castells inflables, bous mecànics, atraccions

infantils diverses, i molts jocs dirigits en especial a ells.Es comptà amb la participació del presentador del progra-ma televisiu Art Attack, Jordi Cruz, personatge que a més ha posat veu a varis protagonistes de les pel.lícules d’animació de Disney.

22 N’ALÍ

REPORTATGE

Antoni Roca · Lorenzo Gutiérrez

Diada de la Policia LocalEs celebrà la diada de la Policia Local d’Andratx, amb la presència de les autoritats municipals encapçalades pel bat-le Xisco Femenías, i Isabel Alemany, regidora de Seguretat Ciutadana, així com per Miquel Ferrà, director de Biodiver-sitat del Govern Balear, i el comandant de la Guàrdia Civil, Gabriel del Viejo.Els actes s’iniciaren amb una missa solemne, que per pri-

mera vegada es feu a l’església de S’Arracó. Seguidament la Policia Muntada de Palma feu una demostració eqüestre, amb presència de molt públic, i més tard, al castell de Son Mas, s’entregaren guardons pels diferents tornejos esportius realitzats, i els del concurs infantil basat en la Seguretat Ciu-tadana, a més d’una exposició de fotografies sobre la policia, cedides per Michel’s.

Lorenzo Gutiérrez

23N’ALÍ

REPORTATGE

24 N’ALÍ


La Conselleria de Medi Ambient presenta el projecte per a la declaració de la Serra de Tra-muntana com a Reserva de la Biosfera de la UNESCO als batles de tramuntana.L’àmbit proposat és de 77.886 hectàrees, de les quals 69.073 són terrestres i 8.813 marines.

La Conselleria de Medi Ambient posa en marxa la tra-mitació de la Reserva de la Biosfera de Tramuntana amb l’objectiu de crear un distintiu de qualitat ambiental per a la Serra que reconegui internacionalment el seu bon estat de conservació. Aquesta seria la segona Reserva de la Biosfe-ra de les Illes Balears després de Menorca, que ofereix els avantatges d’una experiència prèvia. La iniciativa de la decla-ració de la Serra de Tramuntana com a Reserva de la Bios-fera compta amb el suport del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, la qual cosa suposa un reforç important a l’hora d’aconseguir la declaració. A l’Estat espanyol hi ha actualment 38 reserves de la biosfera. El conseller Grimalt es reunirà la setmana que ve amb els batles de la Serra de Tramuntana per tal de presentar la iniciativa. La Reserva de la Biosfera representa una aposta de futur per garantir el bon estat de conservació de Tramuntana i engegar experiències de desenvolupament sostenible en el medi ambient i el medi rural de la Serra, fent compatibles els objectius de preservació amb les activitats humanes i

tradicionals. A més, per dur a terme totes aquestes actua-cions, la Reserva de la Biosfera pot suposar l’arribada de fons estatals i internacionals que poden beneficiar finques, municipis i el conjunt de la Serra per al desenvolupament de programes i projectes ambientals i sostenibles.Afegit a tot això, el reconeixement de la Serra de Tramunta-na com a Reserva de la Biosfera pot representar una marca de qualitat turística amb un ampli ressò que interessa a les Illes Balears com element de desestacionalització i produc-te diferenciat del tradicional de sol i platja. Es tractaria de potenciar un turisme ambiental, sempre sota criteris de sos-tenibilitat. Amb un total de 69.073 hectàrees terrestres i 8.813 mari-nes, la Reserva de la Biosfera s’articularà al voltant d’unes zones nucli, que han de ser espais naturals protegits. En to-tal, l’àmbit de Reserva de Biosfera sumaria 77.886 hectàrees amb la inclusió de l’àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana (63.084 hectàrees terrestres i 1.123 marines, 63.084 en total), determinades Àrees Naturals d’Especial In-terès i Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic boscoses, i el Parc Natural de sa Dragonera. La diferència d’hectàrees entre la Reserva de la Biosfera i el Paratge Natural és de 14.802.La qualificació de Reserva de la Biosfera no ha de suposar per a propietaris i ajuntaments majors restriccions o limi-tacions que les actualment fixades per la figura de Paratge Natural, però sí du implícit un compromís d’implantar pro-cediments de gestió sostenible. En aquest sentit, la Reserva de la Biosfera no és per ella mateixa una figura d’espai natural protegit ni implica un nou règim jurídic, però sí obliga a establir unes zones nucli que sí han de ser espais naturals protegits.La Conselleria de Medi Ambient confia a rebre el vist-i-plau de la UNESCO per a la declaració de la Serra de Tramunta-na com a Reserva de la Biosfera durant aquesta legislatura. Els batles assistents a aquesta presentació han mostrat el seu interés i han remarcat la necessitat de crear marca i reforçar el turisme alternatiu que ofereix la Serra de Tramuntana.

25N’ALÍ


La Conselleria de Medi Ambient presenta en Climent Climàtic, personatge per conscienciar els alumnes de les Illes Balears de la necessitat de lluitar contra el canvi climàticEl conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, assis-tí a una de les seves actuacions, que podran seguir més de 4.000 alumnes de totes les Illes

La Conselleria de Medi Ambient, i concretament la Direcció General de Canvi Climàtic i Educació Ambiental, mitjançant l’Estratègia Balear d’Educació Ambiental, vol contribuir a la construcció d’un nou model de societat basat en els prin-cipis de sostenibilitat, perquè l’educació ambiental és i ha de ser un instrument a favor d’una forma de vida sosteni-ble. Per això s’ha creat el personatge de Climent Climàtic, que té l’objectiu de conscienciar la població infantil sobre la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic. El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, i la directora general de Canvi Climàtic i Educació Ambiental, Magdalena Estrany, assistiren en dies passats a l’espectacle de Climent Climàtic en el col·legi públic de Son Ferriol.Climent Climàtic és un personatge encarnat pel músic i ac-tor Guillem Sansó que, mitjançant cançons i jocs, fa partici-par els nins dels centres escolars en activitats que serviran per tal de què en el futur siguin uns ciutadans més conscien-ciats en la lluita contra el canvi climàtic i en la sostenibilitat.

La Conselleria aposta decididament per l’educació ambien-tal i per formar els més petits en el desenvolupament d’una ètica ambiental que promogui la comprensió i l’ús respec-tuós del medi que els envolta. Climent Climàtic ajuda a apropar l’alumnat als grans proble-mes mediambientals i a introduir conceptes com la gestió dels recursos, el canvi climàtic o la problemàtica de l’aigua. Uns 50 centres escolars de totes les Illes Balears i prop de 4.000 alumnes veuran aquest espectacle al llarg dels pro-pers mesos, el qual els ajudarà a prendre consciència de la realitat del canvi climàtic.

DIONISIO TORRES “MANITAS”

EMBALDOSADORESPECIALIDAD EN ALICATADOS,

SOLADOS Y PISCINAS

Travesía Sa Tanqueta, 11Movil 629 666 470

07150 Andratx(Mallorca)

26 N’ALÍ

REPORTATGE Club de Vela

El Club de Vela del Port d’Andratx entrega les subvencions a entitats del municipi i els aguinaldos als empleats


El passat dissabte dia 20 de desembre, el club de Vela del Port d’Andratx, entregà les subvencions anuals a diferents clubs esportius, associacions culturals i socials, en un acte celebrat als salons del club, amb la presència del president, Ginés Martínez, i de la majoria de membres de la junta di-rectiva.El Club de Vela dóna molta importància a les entitats, tant esportives, culturals com socials del nostre municipi, i ja fa

molts anys, que els hi atorga aquestes subvencions, per tal de fomentar a casa nostra l’esperit esportiu i cultural, així com associatiu, i ajudar a la nostra gent a FER POBLE.Seguidament, la junta directiva, amb Ginés Martínez al cap-davant entregaren també l’aguinaldo nadalenc a tots els em-pleats del club, en un segon acte més multitudinari. Dos refrigeris donaren la cloenda d’ambdós actes.

27N’ALÍ

REPORTATGEClub de Vela

28 N’ALÍ

REPORTATGE Meteorologia

Fort temporal a Andratx amb 24 hores de pluja i calabruix

Lorenzo Gutiérrez

El nostre municipi rebé durant 24 hores, dia 17 de desem-bre, una forta tempesta d’aigua i calabruix, arribant-se en alguns punts a més de 160 litres d’aigua per metre quadrat.Foren nombrosos els arbres i marges que cediren, així com moltes inundacions en vivendes i soterranis; terrenys negats per complet, greus problemes de trànsit i torrents desbor-dats.Foren moltes les cridades telefòniques que col.lapsaren du-rant hores la central de la Policia Local, que no podia aten-dre totes les peticions, tenint que demanar ajut a Interior.El torrent que desemboca al Port d’Andratx es desbordà per complet, deixant vàries vivendes inundades, tenint que desallotjar els veïnats. El mateix passà amb el torrent del carrer Galícia, que inundà un aparcament del soterrani d’un edifici habitat.També les nostres carreteres sofriren esllavissades de mar-ges i terra i fang que donaren molta feina als cossos de seguretat i auxili.

29N’ALÍ

REPORTATGEMestresses de Casa

Associació de Mestresses de Casa d’AndratxSopar – Bingo a benefici de les famílies més necessitades d’Andratx

Mestresses de Casa d’Andratx

El passat dia 5 de desembre tingué lloc un sopar amb bingo benèfic, al mesón Can Paco, organitzat per l’associació de Mestresses de Casa d’Andratx, a favor de les famílies més necessitades de la nostra vila.L’objectiu era recaptar la major quantitat possible d’aliments perdurables, i gràcies a la generositat de les nostres sòcies ho aconseguirem.Tots els productes foren entregats a Serveis Socials de l’Ajuntament qui s’encarregà de la seva distribució.A dit sopar hi assistiren 216 persones, les quals es diverti-ren amb el bingo i gaudiren d’un bon sopar amenitzat amb música i ball.Donem les gràcies a tots quants han col.laborat i han con-tribuït a l’èxit d’aquest esdeveniment.

30 N’ALÍ

HISTÒRIA

L’Obra Cultural d’Andratx tanca la commemoració del 800 aniversari de Jaume I i celebra la diada del 31 de desembre

Antoni Roca

El dia 27 de desembre el Dr. Gabriel Ensenyat , recentment

guardonat amb el premi Emili Darder per l’Obra Cultural

Balear, pronuncià una conferència en el local parroquial, so-

bre aquest monarca, centrada especialment en la seva vida

amorosa.

La presentació del conferenciant i de la seva obra va anar a

càrrec de la llicenciada en història andritxola Mª José Bordoy

que va ressaltar la feina feta al llarg de tot aquest any pel

professor Ensenyat en la commemoració del 800 aniversari

del rei Jaume I, participant en una cinquantena d’actes arreu

dels territoris de parla catalana

En Biel Ensenyat centrà el seu parlament en un dels capítols

del llibre editat per l’ajuntament de Palma,. ara fa pocs dies,

el que fa referència a “Matrimonis i amistançaments”, desta-

cant que la fama de conqueridor militar de Jaume I va anar

parella a la de conqueridor de cors femenins, refermada per

una llarga llista de dames il.lustres, sens dubte incompleta

per desconeixement o per discreció, totes elles d’una belle-

sa enlluernadora i amb una característica pràcticament re-

petitiva : ben aviat se’n cansava, exceptuant la segona esposa,

Violant d’Hongria, amb qui va tenir deu fills i un veritable

amor, fins que la mort de la reina els separà. Aquests fets no

eren més que una situació normal per a l’època i per a les

classes dominants, no tenia res d’excepcional, per tant no es

pot ni treure de context ni jutjar amb una mentalitat que

no sigui la del s.XIII.

Acabada la conferència, i ja que en el mateix acte es cele-

brava la commemoració del 31 de desembre, es va fer una

Bernat Reus

31N’ALÍ

HISTÒRIA

lectura del llibre dels fets, concretament de la part que fa

menció a l’arribada de les tropes i del propi rei als territoris

del nostre municipi i a continuació es va llegir el manifest

institucional de l’Obra Cultural Balear al.lusiu a la diada, per

a concloure amb el cant de la Balanguera.

La delegació d’Andratx de l’OCB va obsequiar a Gabriel

Ensenyat pel premi 31 de desembre i a Mª José Bordoy pel

premi “Estanislau de Kotska Aguiló” (2008) concedit per la

Societat Arqueològica Lul.liana, amb una litografia de l’artista

felanitxer Andreu Maymó.

L’acte va acabar amb una xocolatada pels assistents que om-

plien el saló parroquial, que a més a més pogueren endur-se

una artística tassa de la campanya “Un cafè per la llengua.”

Entre la cinquantena d’assistents s’hi trobaven els regidors

Gabriel Puigserver i Joan Manera. Així com el rector D. Joan

Bordoy qui cedí desinteressadament el local parroquial.

32 N’ALÍ

El Cronicó deMn. Miquel Pujol “s’Escolà”Any 1893

Gustavo Rodríguez Caubet

Av. Luis Alemany 2807150 Andratx · MallorcaE.mail: [email protected]./Fax 971 23 51 87Móvil 639 971 346

HISTÒRIA Cronicó

33N’ALÍ

5

2000 2000

20002000

5

5

160016001600

5

50005000

5000

centres de salut més

depuradores noves

places d’escoletes en projecte

hectàrees de territori protegides més

habitatges protegits

2009

sòl per a

endavant

151515

515

160020005000

34 N’ALÍ

Presentació Club Bàsquet AndratxLorenzo Gutiérrez

2a Autonòmica femení “Obres i reformes Es Pantaleu” Cadet Masculí “Construcciones Suroeste”

Cadet Femení “Tucasa” Infantil Femeni “Palmer 1956”

Mini Masculí “Palmer 1956” Mini Femení “Electro Global”

35N’ALÍ

DiseñoGraficoDiseñoEditorialImagenCorporativaWeb

NUEVO RENAULTMEGANE

Pasen a probarlo en nuestras instalaciones

36 N’ALÍ

37N’ALÍ

Setmanari “Andraitx”10 gener de 1976

HISTÒRIAPublicacions Locals

38 N’ALÍ

HISTÒRIA Publicacions Locals

Les coses de N’Alí fa 20 anysNum. 28 desembre 1988

39N’ALÍ

HISTÒRIAPublicacions Locals

40 N’ALÍ


La Conselleria d’Agricultura i Pesca revaloritza el sector primari

Conselleria d’Agricultura i Pesca

El Departament de Mercè Amer quantifica els beneficis de l’agricultura i la pesca a les Illes Balears a banda de la pro-ducció d’aliments

El fet de tenir aliments frescs i propers, el manteniment dels ecosistemes i paisatges, la reducció de les emissions de CO2, la prevenció d’incendis o la conservació del patrimoni genètic són alguns d’aquests reconeixements

La Conselleria d’agricultura i Pesca duu a terme des de fa mesos una tasca fonamental per assegurar la continuïtat de l’activitat del sector primari. Es tracta de quantificar i donar valor a tots aquells beneficis que l’agricultura, la ramaderia i la pesca aporten a la resta de la societat i de sectors econò-mics, a banda de la producció d’aliments. Són les anomena-des externalitats positives , que mai fins ara s’han tingut en compte, que no tenen assignades un valor mercantil i per les quals els pagesos i pescadors no reben cap compensació.

La idea sorgeix de la consideració del sector primari de les Illes Balears com a activitat econòmica estratègica, que excedeix l’estricta producció, distribució i comercialització d’aliments, i que fa una aportació a l’economia local (el PIB agrari representa menys de l’1% del PIB de les Illes) que no reflecteix el seu pes real.

Els camps d’ametllers, les planes cerealícoles, els oliverars de muntanya o les pastures arbrades són espais amb un alt valor ecològic i paisatgístic que no poden ser considerats només des d’un punt de vista agroeconòmic.

Ara, des de la Conselleria d’Agricultura i Pesca es vol re-valoritzar el sector primari reconeixent precisament totes aquestes externalitats positives. La responsable d’aquest Departament, Mercè Amer, entén que “la baixa rendibilitat econòmica actual fa necessària una reflexió sobre quines són les funcions que compleix el sector i esmentar que l’activitat agrària té algunes funcions alienes a la producció d’aliments però que són igualment interessants a nivell so-cial, ambiental i cultural. Cal demostrar que l’activitat agrària proveeix la societat de tota una sèrie de bens i serveis dife-rents dels que serien la producció d’aliments i pels que no es veu recompensada econòmicament”

La situació del camps a les Illes Balears

Els cultius propis de les Illes es divideixen en cultius de secà extensius (ametller, garrover, farratges i cereals) i cul-tius intensius (hortícoles, vinya i alguns fruiters). Així mateix, presenten gairebé les mateixes mancances i perills que les agricultures de la resta de territoris catalans: envelliment de

la població, abandó de cultius, augment de les despeses de producció, forta competència de l’exterior, minva de rendi-bilitat de les explotacions, especulació urbanística, aparició d’activitats d’oci i turisme lligades al medi agrari (caça, agri-cultura d’oci, senderisme), etc...

A més, la insularitat de l’agricultura de les Illes implica un aug-ment substancial dels costos de transport dels adobs, dels pinsos i del combustible, i una dificultat a l’hora d’exportar els seus productes.

Actualment la superfície agrària útil de les Illes Balears re-presenta un 40,7% de la superfície total. Des de la Conse-lleria es pretén evidenciar que en termes ambientals, per exemple, representa un percentatge molt important com per no ser comptabilitzada.

Les externalitats positives

Des de la Conselleria d’Agricultura i Pesca es parteix de la base que una activitat productiva tan antiga com l’agricultura té una gran quantitat d’externalitats positives totalment as-sumides per la societat, fins al punt de que aquesta no n’és conscient d’elles pel fet que sempre ha estat així.

Contràriament, moltes altres activitats principals de les Illes Balears com la indústria, el turisme o la construcció han sabut transmetre a la societat les seves externalitats positi-ves: la creació de llocs de feina, la generació de riquesa o la funció de suport a d’altres subsectors que viuen d’aquestes activitats principals com els “souvenirs” en el cas del turisme o els electricistes, fusters o lampistes en el cas de la cons-trucció.

D’aquí neix la voluntat del Departament d’Amer de comp-tabilitzar tots aquests aspectes o externalitats que “abans no es tenien en compte i que ara, pel bé de tothom, neces-

41N’ALÍ


sitam assegurar per a nosaltres mateixos i per a properes generacions.

• Salut humana: aliments, entorn saludable i segure-tat alimentària. Sovint ens arriben productes molt barats de l’altre cap de món sense cap informació fiable respecte del seu procés de producció, els productes fitosanitaris utilitzats, els sistemes de conservació, etc... i no tenim la certesa de què és exactament el que consumim. Una agricultura pròpia o propera, on es poden controlar aquests procesos, és una externalitat positiva important a tenir en compte en el futur, en un món cada cop més globalitzat en termes alimentaris.

Una producció agrícola local, a més, garanteix un mínim d’abastiment d’aliments per a la població en cas de proble-mes en els sistemes de transport nacionals o internacionals (vagues, augment desmesurat del preu del petroli, conflictes bèl·lics,...).

• Medi ambient. Manteniment de l’ecosistema sense costos per a l’administració.

o Reducció de les emissions de diòxid de carboni. Els cultius són grans captadors de CO2 atmosfèric i productors d’oxigen com a conseqüència de la seva activitat fotosintèti-ca. L’activitat agrícola contribueix de forma considerable a la lluita contra el canvi climàtic. Per altra banda, el fet que algunes mercaderies provinguin d’indrets molt llunyans provoca unes emissions elevades de CO2 en transport mentre que un producte local no hi con-tribueix.

o Diversitat biològica. Els ambients rurals presenten una gran diversitat d’ecosistemes i per tant un gran nombre d’espècies. Les zones agrícoles tradicionals amb el temps s’han convertit en ecosistemes agronaturals amb una major biodiversitat fins i tot que les zones boscoses.

o Protecció contra incendis: un 35% de la superfície de les Illes Balears està ocupada per boscos. Aquesta su-perfície suposa unes importants despeses en prevenció i protecció contra incendis per a l’Administració que si no fos per l’agricultura s’haurien de destinar al 75% de la superfí-cie.

o Conservació de varietats locals i races autòctones: constitueixen un patrimoni agrari molt important, capaç d’optimitzar els recursos naturals en un ambient concret, en aquest cas les Illes Balears. La seva conservació al llarg del temps s’ha fet fins fa molt poc exclusivament per mitjà dels pagesos que seleccionaven aquelles llavors o animals més adaptats al medi i a les seves necessitats alimentàries. Alguns exemples interessants són el porc negre, amb un alt contingut de greix especialment necessari per a l’elaboració de sobrassada, o la tomàtiga de ramellet que se cultiva en secà i es conserva tot l’any sense necessitat de refrigeració ni conservants artificials.

Tot aquest material genètic seleccionat al llarg dels anys pels agricultors i ramaders té, a més, una importància social i cultural molt gran atès que una gran part dels aliments i conserves tradicionals només se poden fer amb varietats amb unes característiques determinades (continguts de greix, sucre, aigua, etc...), un exemple d’això el trobam en la pruna de frare, una pruna pròpia de les illes Balears amb un baix contingut d’aigua que la fa idònia per a l’elaboració de confitures de qualitat.

• Paisatge i etnografia: en una societat amb una eco-nomia turística predominant i cada cop més terciaritzada com la nostra aspectes quotidians de la pagesia es conver-teixen en espais pintorescs que mereixen ser visitats o en paisatges plàcids on anar a fer-hi esport, a passejar, etc...

Els marges i parats dels olivars de muntanya, les pastures arbrades, els camps de cereals i els camps d’ametllers, que floreixen a l’hivern, són espais agrícoles que actuen com a reclam d’altres activitats econòmiques com el cicloturisme, l’agroturisme, l’excursionisme,... Aquesta tasca desenvolupa-da pels espais agraris no es comptabilitza, no se li dóna un valor mercantil i per tant l’agricultor o ramader no en treu cap profit.

• Equilibri territorial i usos del sòl: La dinàmica de substitució de la població agrícola per població amb menta-litat urbana suposa una important pèrdua del recurs paisat-gístic tan important per a l’esbarjo de la població local i pel turisme.

Una major rendibilitat de les explotacions agrícoles ajudaria a frenar el procés de rururbanització del sòl rústic que a hores d’ara ja està força avançat.

En definitiva, la Conselleria d’Agricultura i Pesca pretén amb aquesta actuació fer entendre que l’activitat agrària per ella mateixa és capaç de produir tota una sèrie d’externalitats que interessen a la societat i que només podem garantir a partir del manteniment de l’activitat principal i, d’altra banda, que cal un reconeixement i una compensació per al sector que aporta aquests beneficis amb la seva activitat.

42 N’ALÍ

CULTURAL Edició

EDITORIAL EL GALL EDITOR

Arquitectura tradicional de les Balears

Jaume Andreu

Arquitectura tradicional de

les Balears, de l’historiador

Jaume Andreu, pretén apro-

par el lector a les caracte-

rístiques arquitectòniques

bàsiques i generals dels prin-

cipals tipus de construccions

propis de l’arquitectura tra-

dicional de les Illes Balears.

L’arquitectura és un llegat fo-

namental en la configuració i

identificació del paisatge de

les Illes, carregat de gran valor arquitectònic, etnològic,

històric, geogràfic, paisatgístic, etc. per tant, les construccions

que es recullen en aquesta publicació són una part impor-

tantíssima del Patrimoni Cultural de la Comunitat.

L’autor és conscient de que es tracta d’un patrimoni sobre

el qual queda molta feina a fer, tant a nivell d’estudi com

de preservació. Però, tal com expressa el mateix Andreu

“com més es conegui aquesta part del llegat dels nostres

avantpassats, més valorada serà per la societat i més cura es

tindrà perquè es conservi i les generacions futures també

en puguin gaudir”.


Les Fenicies

El conflicte irresoluble plan-

tejat a l’obra que ens ocupa

és un episodi del cicle mític

de la família real de Tebes.

Èdip, el rei, porta a les espat-

lles la maledicció de matar

el seu pare i casar-se amb la

seva pròpia mare, tot com a

conseqüència de la irrespon-

sabilitat del seu pare, Laios,

que el va engendrar contra

la voluntat dels déus.

Descoberta la infàmia, Èdip és decantat pels seus fills que

es disputen el poder i acorden assumir-lo alternativament.

L’incompliment del pacte per part d’0Etèocles, el primer a

Una de llibres

43N’ALÍ

CULTURALEdició

ser rei, té conseqüències terribles.

Les fenícies posa sobre la taula una colla de temes ben ac-

tuals que el lector anirà descobrint seguint el fil del text,

molt més pels raonaments intercanviats entre els personat-

ges que no pas per l’acció mateixa.

Introducció, traducció i notes: Carme Llitjós i Pascual

Eurípides

Eurípides va néixer l’any 485 abans de Crist. Va ser un dels

grans escriptors grecs clàssics. Conreà la poesia i el teatre

a través d’un total de 19 drames, que han estat conservats

i que demostren que va ser un escriptor tràgic de mèrit

incomparable.


La pagesia illenca als albirs del s XXI

Agricultura i postproductivisme a les Balears

J. Binimelis i A.Ordines

Jaume Binimelis Sebastian i

Antoni Ordinas GArau són

professors de Geografia

Humana de la Universitat

de les Illes Balears. El 1996

ambdós es van doctorar en

geografia amb les tesis “Les

àrees rururbanes a l’illa de

Mallorca”, i “Geografia i To-

ponímia a les Illes Balears”,

respectivament. Des de lla-

vors han treballat separa-

dament i conjuntament temes relatius al canvi rural insular

partint de la hipòtesi que aquest canvi cobreix dos períodes:

el de la revolució verda, des dels anys seixanta fins a mitjans

de la dècada dels vuitanta, i a partir d’aquesta data, el de la

fase postproductivista. Dins els temes estudiats destaquen

els de la mecanització agrària a les Balears, la rururbanitza-

ció, el postproductivisme en agricultura, el desenvolupament

de l’agricultura ecològica, l’aparició de noves modalitats ra-

maderes lligades a activitats recreatives, el turisme rural i la

neotoponímia. Han participat a nombrosos congressos de

temàtica rural i han publicat els resultats de la seva recerca

en revistes especialitzades.

La pagesia illenca als albirs del segle XXI és una acurada

anàlisi sobre els grans problemes que pateix l’agricultura

de les illes Balears dins un context postproductivista de

l’agricultura europea. Per arribar a aquesta conclusió, els

autors han realitzat un centenar d’entrevistes en profunditat

a partir de les quals han obtingut una panoràmica global de

la situació del camp a les illes Balears. L’acurada tasca inves-

tigadora de Binimleis i Ordinas s’ha fet a partir d’una me-

todologia qualitativa, la qual cosa els ha permès analitzar les

principals variables que han marcat el canvi que s’ha produït

en la pagesia balear durant les darreres dècades.

44 N’ALÍ

CULTURAL Ball de Saló

Gent amb Ritme a AndratxGaspar Coll

L’associació va néixer

arrel de que cada any

havia de demanar a

altres associacions, lo-

cals, i que ens fessin els

tràmits a l’Ajuntament

per demanar el local

per practicar els balls.

Una nit, xerrant jo

amb en Manolo Puga

i altres companys,

vàrem decidir posar-la

en marxa, amb la corresponent burocràcia i paperum. Però

ja està ara Gent amb Ritme en marxa aquesta temporada

2008-2009, gràcies a l’Ajuntament i a na Magdalena (la di-

rectora de l’escola Es Vinyet) que ens deixen el fabulós i

ample passadís principal de l’escola.

Tots els dimarts fem nit llatina (salsa, merengue, bachata, etc)

amb el professor José Illanes, que fa quatre o cinc anys que

ve. Els horaris són de 20,15 a 21,15 hores pel primer nivell,

i de 21,15 a 22,15 hores pel nivell avançat. Entre tots som

unes 20 persones aproximadament.

Tots els dijous i di-

vendres fem ball de

saló (blues, cha-cha-

cha, pasdoble, bugi,

tango, vals, rumba,

etc) amb el profes-

sor Mariano Aguiló,

amb la seva dona,

que fa molts d’anys

que venen per An-

dratx i molta gent

els coneix. Ensen-

yen amb molta dedicació i paciència els punts i les figures

dels balls. El grup del dijous compta amb unes 11 parelles.

Els horaris del divendres són de 20,15 a 21,15 pel primer

nivell, i de 21,15 a 22,15 pel nivell avançat.

En quasi tots els grups necessitem homos, des d’aquí vos

deim que us animeu a venir a ballar amb nosaltres, que hi ha

dones sense parella.

Per a més informació podeu cridar a en Gaspar Coll, al te-

lèfon 696703805.

Moltes gràcies i molts d’anys.

Lorenzo Gutiérrez

45N’ALÍ

OPINIÓ

Molts d‘anys fa que una joveneta britànica arribà al Port d’Andratx amb els seus pares, la anomenarè Carolina, edi-ficaren una casa a les afores del Port i vàren viure allà feliç-ment molts d’anys. Morts els pares, Carolina, heretà la casa, aparentment era una bona casa però amb el pas del temps s’havia deteriorat molt, la construcció mostrava deficiències difícils de resoldre amb unes simples reformes. Na Carolina decidí reconstruir-la total-ment, es feren els tràmits per aconseguir els permi-sos necesàris, amb tota la documentació favorable al enderrocament amb sentiment contempla com la casa de la que tenia tans records amb uns dies eren runes, aquí començà un llarg malson que al dia d’avui encara dura. Cada vegada que començava a edificar d’acord amb els permisos i exactament a on la vella casa estigué, un veïnat la denunciava i forçava a aturar les obres, a l’Ajuntament li deien que podia conti-nuar, però el veïnat continuava denunciant i tornada a aturar durant molts d’anys. Va rebre l’ajud econòmic d’una amiga britànica, que pagà per un permís definitiu que per lo vist sembla que mai obtendrà.

I què ha succeït amb els molls flotants que s’ubicàren a prop del moll exterior del Port, a primera vista sembla que la força del temporal aconseguí que s’amollasin dels seus en-

ganxaments i quedaren lliures i passà que les barques foren arrosegades contra les roques. Es comenta que s’ha obert la lluita entre el Govern Balear i les asseguradores sobre qui i per què es produïren els fets. Una cosa és certa, els molls flotants no són lo suficientment forts per agontar els forts

vents del sur-oest i que poren tornar produir-se al llarg de tot l’any.

Una darrera observació (prec i pregunta) com vul-guin, un altre ca fou atropellat i mort al carrer prin-cipal de S’Arracó per un conductor que circulava massa aviat, Què haurà de passar? la mort d’un ser humà per a que s’instal.lin d’una vegada els límits de velocitat de forma definitiva al carrer França que

travessa S’Arracó. Les autoritats andritxoles, especialment qui tenen la responsalibitat viària, hauríen de prendre en serio i aviat la qüestió, de no fer-ho i de produïr-se algun lamentable succés, que els hi podria portar una càrrega te-rrible damunt les seves consciències. El carrer França ja no és via Principal en quant el tràfic Palma - Sant Elm, i com a mínim podrien possar uns badens que són molt necessaris.

Meb Cutlack.

46 N’ALÍ

CARTES AL DIRECTOR Els Reis d’Orient a Andratx

Bon dia a tothom, escric aquesta carta al director de la re-vista N’Alí per expressar bé, millor dit, per expressar-vos el meu malestar sobre la “colcada” (si se li pot dir així) de reis que va tenir lloc a Andratx el dia 5 de gener del 2009.

Vaig cercar la definició de “colcada” a l’Institut d’Estudis Ca-talans (IEC), per la gent que no el conegui és l’institució que regula la llengua catalana, i posava el següent “és una desfi-lada de genets, carrosses, bandes de música,... amb motiu de qualque festa”.

Per començar, jo ja havia escoltat pel poble que serien els pitjors reis dels darrers anys, però ho vaig deixar anar per-què pel carrer es diuen moltes coses, n’hi ha de certes i d’altres que no ho són tant.

Quan vaig veure passar la colcada pel carrer Joan Carles I “sa principal”, em vaig adonar que, EFECTIVAMENT, el po-ble no s’equivocava. La gent no tenia paraules per descriure allò que veien els seus ulls. Ara citaré allò que més em va cridar l’atenció.

En primer lloc, seguint la definició de l’IEC, em vaig fer una pregunta que supòs que la majoria de voltros vos vareu fer “on són els cavalls?” “on són els tractors ?” Els Reis Mags d’Orient arribaren a ca nostra A PEU!!! A partir d’ara , com

els hi hem de contar que arriben?. L’any que ve com arriba-ran .... en bicicleta? En patinet? Damunt una carreta estirats pels seus ajudants? .... No ho sé, és una incògnita, haurem d’esperar 365 dies per esbrinar-ho. Parlant de cavalls, vaig trobar a faltar l’associació o grup de cavallistes que cada any colquen i acompanyen a les seves majestats pels carrers de la nostra localitat.

En segon lloc, seguint amb la definició de colcada, on era la banda de música municipal? Només trobaren un grup de músics, “els fotifanfanfanrrons” si no record malament el seu nom, tot s’ha de dir, me va agradar aquest grup que animà a la poca gent que sortí al carrer per donar la benvinguda als reis.

En tercer lloc, pens que l’hora no fou l’idònia (17.30 hores) perquè els carrers fossin plens de pares i padrins amb els seus fills i nets, ja que l’horari laboral pels horabaixes sol acabar entre les 19-19.30 hores i no accept com a excusa el “fa fred” perquè per Sant Antoni tothom es concentra a sa plaça per torrar als foguerons.

Per acabar, cal dir que no vull pas criticar a cap partit polític, sinó que només vull expressar el meu malestar sobre un succés que m’ha avergonyit a mi i a la majoria de la gent que se sent andritxol i que estima el seu poble. S’ha d’agrair que la il.lusió dels nins i nines ha substituït totes les mancances que hi ha hagut enguany a aquesta patètica colcada. Crec que aquests que esperen amb il.lusió aquest dia tan assenyalat haurien de trobar una mica més de màgia del consistori o de qui pertany.

Conclusió, esper que el dia 5 de gener del 2010 totes les mancances que hem trobat enguany es puguin solucionar. Ara només ens queda esperar que a Sant Antoni tinguem foguerons i moltes carrosses que omplin d’alegria el nostre poble i que la gent pugui gaudir amb elles. Feliç any 2009. MOLTS D’ANYS.

Joan Biel Pujol

47N’ALÍ

CARTES AL DIRECTORParc de Bombers

Des de que vaig entrar en política, fins hi tot abans, he sentit xerrar de la construcció d’un parc de bombers a Andratx. El 2004, el Consell cansat de demanar un solar “decent” per poder ubicar un parc de bombers al nostre municipi, i davant la negativa del batle, abandonaren l’antiga caserna i se’n varen anar del poble.

En anys posteriors i fins el 2007, l’únic que co-neixem amb certesa, es que l’Ajuntament no oferí cap solar amb les condicions adequades per fer un parc de bombers. L’únic solar que s’oferí fou descartat per la perillositat que duia implí-cit ja que estava situat vora centres escolars. Però no es d’estranyar ja que fer edificis a solars no adients era habitual pel govern del PP, i si no tan sols un tast, el Centre de Salut, on la seva edificació posa en perill l’església on aparegueren un bon grapat de cruis. Això ens demostra que l’oposició sols fa demagògia i engana a la gent.

A més a més des de 2005, el consistori no paga al Consell l’1% de les despeses que l’hi pertoquen, la qual cosa ha provocat que es tingui un gran deute amb la institució ma-llorquina i que el Andratx tingui greus problemes per rebre subvencions del Consell. Com tots sabeu si no estem al corrent de pagaments no es possible accedir ajudes i això ocorre per tot igual.

Quan varem arribar al govern una de les prioritats fou in-crementar la seguretat de tots els andritxols. Al nostre mu-nicipi corroeix una emergència greu cada dos dies i des de Santa Ponça els bombers, mínim, tarden en arribar a An-dratx uns 15 minuts i a Sant Elm més de 25. Quantes vides es podrien salvar amb el parc d’Andratx, on el temps de resposta serà de menys de la meitat?. Això i res més, fa aquestes instal·lacions tan urgents, perquè en qüestions tan importants con salvar una vida, cada segon compte.

També s’ha de dir que si no hagués estat per la desídia del PP, ara ja el tindríem. De fet, l’any passat es construí a Alcúdia un parc de bombers, amb els doblers que hi havia per An-dratx, però el Partit Popular no feu res per evitar-ho.

L’actual situació de manca de doblers per tot arreu es co-neguda per tothom, el Consell no té doblers per un parc de

bombers per Andratx ni cap previsió de que en tingui aquesta legislatura, però l’important núme-ro d’emergències que tenen lloc al nostre poble fan que la seva construcció sigui prioritària per aquest equip de govern.

Per aquest motiu fem una aposta decidida i co-mençarem la construcció d’unes instal·lacions que seran exclusivament del poble d’Andratx i de ningú més.

No obstant això, no ens hem plegat de mans, hem fet sabre al president del Govern Balear i a la

presidenta del Consell de Mallorca la nostra situació i hem demanat subvencions a dues conselleries del Govern i puc avançar que les notícies són favorables.

Durant 16 anys de governs del PP hi ha hagut doblers pel que s’ha volgut, menys per fer les coses ben fetes, sols re-cordar la manca d’escoles, la situació del PAC, una escola de música plena de goteres, un centre de dia sense llum....exemples de les coses que feien els que ara no volen que Andratx tingui un parc de bombers per atendre la demanda dels seus veïnats.

Amb aquesta situació només es podien fer dues coses: o be ajupir el cap i seguir con fins ara, sense centre d’emergències i seguir llançant pedres a altres institucions ó ser valents i invertir els doblers dels andritxols i andritxoles en una de les reivindicacions més importants del poble, de la qual se’n beneficiaran totes les famílies i no tan sols unes poques. No importa dir-vos quina és la decisió que ha pres aquest equip de govern. Vos basta veure a l’oposició: escriu.

Isabel Alemany

Segona tinent de batle i Regidora de Règim Intern, Personal i Seguretat Ciutadana

48 N’ALÍ

CARTES AL DIRECTOR Els Reis d’Orient a Andratx

El passat dia 5 de gener la colcada dels nostres estimats

Reis Mags d’Orient, en el seu pas pel poble d’Andratx no

comptaren amb la col.laboracio de l’Associació de Carreters

d’Andrtax. Si ho feren en el Port d’Andratx i a S’Arracó, on

els organitzadors de dites colcades es posaren en contacte

amb l’Associació, per d’aquesta manera ajudar en els Reis

Mags en un dia tan enfeinat, i que varen poder arribar a tots

als racons on hi havia un nin esperant les seves joguines.

Aquesta carta no és per donar culpes a nigún, ni tans sols

per recriminar el fet de que no comptassin amb nosaltres,

és només per fer saber a la gent d’Andratx que tal vegada

esperaven que els Reis apareguessin muntant els cavalls que

des de fa moltíssims anys han acompanyat sempre la col-

cada, fent-la, des del nostre humil punt de vista, més lluïda i

espectacular sobre tot als ulls dels nostres infants, que al cap

i a la fi, és per qui tots noltros volem lo millor.

L’Associació de Carreters d’Andratx existeix des de fa molts

anys, si bé fins aquest any passat no estaven legalment cons-

tituïts. Ara ja tenim un NIF, i només demanam que ens trac-

tin igual que a les altres associacions. Que ens deixin i ens

exigeixin la nostra col.laboració a tots els esdeveniments

aquí on la nostra participació pugui millorar la festa. Com

per exemple la festa de Sant Antoni que és sense cap dubte

la festa on més participació ciutadana hi ha. Els Carreters

volem fer poble participant en la desfilada de carrosses com

amb la torrada, si cal, ja que durant mes de deu anys hem

estat qui encenia els foguerons i venia les bosses.

Dins la nostra associació hi ha gent de tots els colors polítics,

i no ens interessa qui governi en aquests moments al nostre

Ajuntament, ja que només ens uneix una cosa, la nostra

admiració i fins hi tot un gran amor cap als cavalls i tot el

món que els envolta. Per això els alimentam i els cuidam du-

rant tot l’any, i disfrutam sortint al carrer quant podem. Per

acabar, volem reiterar que si els Reis no muntaren a cavall

el dia dels Reis va ésser perquè no ho cregueren oportú

els responsables de la colcada, perquè noltros haguéssim

participat amb molt de gust, com ho férem l’any passat a

Andratx, i com ho férem a S’Arracó i al Port .

Molts d’anys a tots i ens veim per Sant Antoni!

Associació de Carreters d’Andratx

49N’ALÍ

CARTES AL DIRECTORFar de “Sa Cova Rotja”

S´ha produit un fet sorprenent. De cop i volta, ha aparegut en el far de “Sa Cova Rotja” una petita construcció sense cap mena de fitxa tècnica que indiqui quin és el seu ús.He preguntat a lÁjuntament dÁndratx i ells no en saben res. Forçosament ha de ser una obra depenent dálgún or-ganisme oficial, però aquest detall no consta enlloc. Jo sos-pito que es tracta dálgún afegitó per el laboratori piscícola que es troba a pocs metres de distància.En el seu dia, la construcció del laboratori va fer malbé la petita platja que es trobava en el començament del far, i s´hi va oposar amb força tota la veinada.Ara, pel que sembla, volen envair tota aquella zona amb les

seves obres i espatllar léntorn del far.El que més indigna és que després dáquesta andròmina en posaran una altra, i ja no hi haurà marxa enrera. Tornarem a tenir un altre indret lleig i brut. Sembla que no aprenem res del que ha passat, ja que tor-nem a ensopegar en els mateixos errors.LÁjuntament hauría de demanar explicions a qui corres-pongui i donar-les als ciutadans quan se’ls hi demana. Han déstar al corrent del que passa dins el seu municipi.Atentament.

Mª Antònia González Barbosa

50 N’ALÍ

CULTURAL Gloses de Picat

Glosadors a s’ArracóAntoni Roca

Mirau ses coses com són

i mirau cos són ses coses

que n’Alí en dos segons

darà sa notícia en gloses.

No és per fer la competència

als magnífics glosadors,

sols és per saludar-los

amb un mínim de decència.

Parlam d’en Mateu Xurí

i en Rafel des Carritxó.

Fa poc varen combatir

amb honors a S’Arracó.

Va ser en Felip Munar

el presentador de l’acte

qui primer va fer un extracte

I encetaren el glosat

que ja tot d’una seguiren

els glosadors convidats.

Tots dos, estira que estira,

allargaren la cadena,

brillants com dues espires.

A defora la serena

i a dedins taules guarnides

per llavors, en acabar,

pegar una mossegada

i poder felicitar

amb una copa de cava

els contrincants del combat.

I jo també felicit

es Carritxó i en Xurí

Les gloses les se’n du el vent

per això arriben pertot.

Se fiquen dins la memòria,

travelen o peguen bots,

i així travessen la història.

El glosar és un noble art

i és de sobra conegut

que el qui du rima a la sang

mai se dóna per vençut

i per ‘turar de glosar

motius només n’hi ha un:

que és acabar d’alenar.

Si no poguéreu venir

aquí vos ho hem contat

amb sos punts damunt ses is.

Amb fotos den Toni Roca

i gloses així així

hem desembullat la troca.

Josep Coll

51N’ALÍ

REPORTATGEMedi Ambient

El Col·legi Ramon Llull neteja Cala d’Egos

Joan Oliver Pérez

Els cursos 1r. i 2n. d’ESO, del col.legi Ramon Llull d’Andratx, feren una excursió el dilluns dia 22 de desembre a Cala d’Egos, des de les 8 fins a les 14 hores, per tal de fer-hi tasques de neteja de la cala. Acompanyaren la cinquantena d’estudiants, els professors Antoni Vicenç, Leticia Ferrà i Mi-quel Gamundí.Tots els alumnes aconseguiren arreplegar de la zona una gran quantitat de fems i deixalles (fins i tot una motocicleta rompuda), que ficaren dins bosses de plàstic i les carregaren en una barca del Club de Vela, amb en Gaspar Gamundí de col.laborador.Fou un dematí de passejar per la nostra natura, pel camí que parteix de l’hotel Mon Port, per amunt, fins a trobar el camí que davalla cap a cala d’Egos, a on tinguerem temps de fer les feines de neteja, berenar i conèixer l’entorn i jugar entre noltros.

52 N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA Duatló

Abilio García

Campionat de Balearsde Duatló a s’Arracó

Toni Payeras, Toni Miquel Amorós i Abilio García comple-taren el pòdium

El campionat de Balears de Duatló Cross, disputat en el marc organitzatiu de la IV edició del Duatló Cross de S’Arracó, es completà sobre un selectiu circuit per les ro-dalies del camp de futbol de Sa Vinya a S’Arracó. Es reco-rregueren 5,5 Km. de cursa a peu, 22 Km. de mountainbike i altres 2 Km. de cursa a peu per finalitzar la prova.Després d’un ràpid primer parcial de prova, Toni Miquel Amorós (CCA-Andratx) i Viktor Vourusko encapçalaven la cursa. Un cop iniciat el tram de bicicleta de muntanya, Pa-yeras (Gymapolis) i Abilio García (CCA-Andratx) es col.lo-caren en llocs de privilegi, destacant la gran remuntada del biker Miquel Capó, especialista en mountainbike qui finalitzà com a subcampió de la prova general.El darrer sector de cursa fou un tràmit que no feu variar el resultat final, ja decidit.En la resta de categories els guanyadors autonòmics foren: en Júniors, José Antonio Rodríguez (CCA-Andratx), en Sub-23, Lluc Marco (CCA-Andratx), en Veterans, Joan Gost (C.T. Portocolom), i en categoria absoluta femenina la guanyadora fou Xisca Garau, acabant per davant de Dolors Fernández.Com a guanyadors finals en la categoria per equips, el CCA-Andratx repetí victòria i títol de Campió de Balears per equips per quart any consecutiu, actuant com a coordina-dor i amfitrió de la prova.En l’acte d’entrega de trofeus, es donaren uns trofeus com-memoratius als millors membres del CCA-Andratx al llarg de la temporada: Toni Miquel Amorós, per la seva partici-

pació al campionat del Món de l’Iron Man a Hawai, i a Lo-thar Manderscheid, com a tercer classificat en el campionat d’Espanya de triatló de llarga distància.La organització i patrocini de la prova va córrer a càrrec del departament d’Esports de l’Ajuntament d’Andratx i la Federació Balear de Triatló.

53N’ALÍ

ZONA ESPORTIVADuatló

54 N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA Ciclisme

Club Ciclista-Atletisme AndratxAbilio García

DUATLÓ DE SA POBLA

Aquest duatló es disputà a Sa Pobla, amb l’organització

del club Atletisme Sa Pobla, junt amb la col.laboració del ja

conegut atleta Miquel Capó.

A les 10 hores es donaren cita els millors especialistes de la

disciplina, amb més de 180 participants entre les modalitats

Individual i Relleus, per a completar els 5 Km. de cursa a peu,

20 Km. de cursa ciclista i altres 2,5 Km. de cursa a peu.

El guanyador absolut fou Miquel Capó, que guanyà amb fa-

cilitat la resta de participants.

Els representants del CCA-Andratx: David Deantonio, Abi-

lio García, Carlos Lupiáñez, Miquel Ripoll i Manuel Manzano,

assoliren una més que destacada actuació.

TONI MIQUEL AMORÓS I LOTHAR MANDERSCHEID

FOREN GUARDONATS

Ambdós atletes nostres reberen un premi commemora-

tiu per la seva destacada actuació al llarg de la passada tem-

porada de 2008. Toni Miquel Amorós, per la seva participa-

ció a l’Iron Man de Hawai, i el veterà Lothar Manderscheid,

pel seu tercer lloc en el campionat d’Espanya de triatló de

llarga distància.

ABILIO GARCÍA, TERCER DE BALEARS ABSOLUT

L’esportista andritxol Abilio García finalitzà la tempo-

rada de la millor manera possible, repetint el tercer lloc al

campionat de Balears de Duatló Cross, aconseguint així un

quart pòdium consecutiu: temporades 2005, 2006, 2007 i

2008. en les quals sempre ha aconseguit fer-se amb un me-

ritori lloc de pòdium.

EL CCA-ANDRATX CAMPIÓ DE BALEARS DE

DUATLÓ CROSS

El nostre club aconseguí aquest títol de Campió de

Balears de Duatló Crosss, la qual cosa suposa el quart títol

consecutiu que s’aconsegueix.

Un cop acabada la temporada i fent un breu balanç, es pot

dir que l’actuació del nostre club ha sigut històrica, gràcies

als subcampionats de Duatló de Carretera i Triatló, units al

campionat de Duatló Cross. Tot plegat converteix al nostre

club en un dels millors de les illes Balears. Enhorabona a

tots.

55N’ALÍ

ZONA ESPORTIVAHípica

Associació de Carreters i Cavallistes d’AndratxJosé Luis Vegas

El passat dia 12 de desembre es va organitzar un sopar de germanor per tots els socis de l’Associació al Restaurant Sa Soca a Andratx. Es juntàrem devers una trentena de perso-nes, entre membres de l’Associació i familiars.

Envoltant les nou del capvespre ens varem entau-lar, a la part interior del restaurant; en Toni Agudo i la seva dona, qui són els propietaris, elaboraren un menú compost d’un aperitiu variat, un primer plat a elegir entre carn o peix, postre i cafè.

El sopar, com cada any per aquesta data, va servir per fer un resum de tots els esdeveniments que l’Associació ha duit a terme i ha participat tant a Andratx com a fora-vila, a més de passar una estona agradable amb la gent que comparteix el mateix gust pel cavall.

De part de l’Associació de Carreters i Cavallistes d’Andratx, MOLTS D’ANYS!

56 N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA Gimnàstica Rítmica

Club Gimnàstica Rítmica Es Vinyet

Maria Bibiloni Maria Bibiloni i Felisa Solbas

Abans de res, desitjar que hagueu tengut unes excel.lents festes de Nadal, i que enguany sigui més fructífer per tots.En aquesta nova edició de N’Alí, desig contar-vos a tots la magnífica experiència que visqueren a Saragossa les gimnas-tes del conjunt Aleví: Marina Sebastián, Joana Aina Bernard, Cristina Cañellas, Azucena Jurado i Marta Daviu. Després de molts nervis, però amb moltíssima il.lusió, ja que l’avió sortí amb molt de retard de Palma, el dijous dia 4 de desembre les nines aconseguiren esser al pavelló Segle XXI de Sara-gossa, molt a prop de la Expo, a on es celebrava el campio-nat d’Espanya, i feren el seu entrenament per poc, quasi no arriben! Quina odissea de viatge!El divendres per l’horabaixa feren la seva primera aparició, amb la malla, pentinats, maquillatges, què he de dir, estaven guapíssimes!, les entrenadores Neus, Xisca i Pitu feren un treball meravellós. Ens atorgaren una puntuació de 7.700, excel.lent, i anem a esperar què passa al dia següent, perquè és més complicat. Surten en la modalitat de 5 pilotes i el nivell és altíssim. Dissabte horabaixa, la seva darrera sortida a la moqueta, el públic assistent, malgrat no ser mallorquí, aplaudeix la seva presència, i és que estan impressionants, asombroses, ens emocionam i crec que tant les mamàs com les entrenadores pensam el mateix: “Déu meu que no caigui cap pilota!”, pareix que ens escolta, ho fan fantàstic! La pun-tuació és de 7.600, la qual cosa ens deixa en una 19a posició. No està gens malament, és el Campionat d’Espanya!Estam totes molt orgulloses i contentes, ha estat una expe-riència inoblidable per a unes gimnastes tan joves. Javi, a tu, sense dubte, dir-te que has estat el gran campió d’aquesta competició! Donar-te les gràcies sobretot la paciència que has tengut, tantes hores al pavelló, tantes hores d’aguantar, tanta dona! Inclòs em va parèixer percebre que el primer dia de competició t’haguessis quedat més temps al pave-lló, però Javi, ja anaven a tancar, no podies quedar-te més temps.Pareix que la mala sort ens persegueix en aquest viatge a l’hora d’agafar l’avió, novament retard per a la tornada, però aquesta vegada, malgrat el cansanci, intentam passar-ho el millor que podem, ja no hi ha pressa ni nervis, matam el temps d’espera a l’aeroport, unes fent gimnàstica i divertint a la resta de passatgers, altres de compres, etc.

S’inicien de nou els entrenaments (les competicions són a la volta del cap de cantó, concretament dia 25 de gener amb el primer Control Escolar) i la preparació dels balls per a l’exhibició de Nadal. Totes a treballar amb els seus muntat-ges individuals, però també les entrenadores Neus i Xisca tenen tan sols tres dies per a preparar el tradicional ball de

57N’ALÍ

ZONA ESPORTIVAGimnàstica Rítmica

Nadal, quina meravella! Hi ha que veure lo bé que ho fan amb tan poc temps per entrenar. Des d’aquí agrair a tot el públic en general que assistí al Palau Municipal d’Esports, a Cecília Ferrer, regidora d’Esports, qui a més en nom de l’Ajuntament feu entrega a totes les gimnastes d’un petit obsequi, i com en altres moltes ocasions també gràcies a l’Ajuntament per deixar-nos el Palau i al personal que treba-lla allà, gràcies també per tota la seva ajuda i col.laboració.Hi ha que fer notar que a l’exhibició de Nadal, i amb el propòsit de recaptar fons per al club Es Vinyet, es feu un sorteig d’un lot de productes de cosmètica, que fou donat gratuïtament per Manoli i Paco de perfumerías “Ambra” de Peguera. Agraïm en nom de tot el club a Manoli i Paco la seva col·laboració desinteressada.Com ve essent habitual en els darrers anys, el passat dia 20 de desembre, es celebrà el tradicional dinar de companyo-nia, al restaurant Can Paco. Una jornada en la qual els pares i mares, entrenadores i nines gaudeixen d’unes hores d’oci. Des d’aquestes línies agrair a tots per la seva assistència al dinar i també, de nou gràcies a la regidora d’Esports, Cecília Ferrer, qui volgué acompanyar-nos, malgrat la seva atapeïda agenda degut als compromisos nadalencs.No hi ha més que contar, esper que ja en la següent edició de N’Alí, poder tenir moltes coses interessants que descriu-re, dates de possibles campionats, i com no totes les notícies del club, i si tenim temps, facilitar els resultats del primer campionat escolar.

58 N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA Gimnàstica Rítmica

59N’ALÍ

ZONA ESPORTIVATennis

Club de Tennis AndratxLuismi Felipe · Toni Bosch · http://tenisandratx.blogspot.com

Clasificació final 4ª lligueta 2008

Grup 1:1. Miguel A. Iglesias - 1.051 puntos2. Joan Biel Pujol - 805 puntos3. Manuel López -774 puntos4. Joan Mayans - 571 puntos5. Miguel Enseñat - 131 puntos6. Joan Forteza - 124 puntos7. Jack Balaguer- 0 puntos8. Javier Gallego - 0 puntos

Grup 2:1. Biel Forteza - 1452 puntos2. Andrés Rosselló - 905 puntos3. David Amores - 901 puntos4. Rafel Oliver - 877 puntos5. Joan Cuart - 856 puntos6. Quillo - 728 puntos7. Luismi- 375 puntos8. Xisco Juan - 200 puntos

Grup 3:1. Fran González - 814 puntos2. Toni Jiménez Jr. - 328 puntos3. José A. Prieto- 201 puntos4. Gabi Martínez - 185 puntos5. Sete - 172 puntos6. Toni Bosch - 42 puntos7. Simón Moya - 15 puntos8. Antonio Andújar - (-15) puntos

Grup 4:1. Marvin Severino - 756 puntos2. Carlos García - 356 puntos3. Tomás Langer - 346 puntos4. Josu - 345 puntos

5. Andrés Jofre - 274 puntos6. Pedro Martínez - 167 puntos7. Juanma Almodovar - 62 puntos8. Toni Rosselló - 52 puntos9. Tomeu Mora - 0 puntos

Grup 5:1. Tomeu Rosselló - 419 puntos.2. David Montoza - 241 puntos.3. Nico Medina - 199 puntos.4. Marcos Moragues - 159 puntos.5. José Agudo - 77 puntos.6. Salvador Llabrés - 62 puntos.7. José Molina - 23 puntos.8. Gaspar de la Parte - 18 puntos.9. Biel Enseñat - 7 puntos.10. Andrés Rodríguez - 0 puntos.11. Manuel Pérez - 0 puntos.12. Joaquin Prieto - 0 puntos.13. Toni Jiménez - (-5) puntos.

Grups definitius 1a lligueta 2009

Grup 1:Manuel LópezMiguel A. iglésiasJoan Biel PujolJoan MayansMiguel EnseñatJoan FortezaBiel FortezaAndrés RossellóDavid AmoresRafel Oliver.

Grup 2:Joan Cuart

LuismiXisco JuanFran GonzálezToni Jiménez JrJosé A. PrietoGabi MartínezSeteToni BoschMarvin Severino

Grup 3:Simón MoyaAntonio AndújarCarlos GarcíaTomás LangerAndrés JofreJosuPedro MartínezJuanma AlmodovarTomeu RossellóDavid MontozaNico Medina

Grup 4:Toni RossellóTomeu MoraMarcos MoraguesJosé AgudoSalvador LlabrésJosé MolinaGaspar de la ParteBiel EnseñatAndrés RodríguezTolo EnseñatJoaquin PrietoJordi SanpedroJuan Mir

60 N’ALÍ

CUINA

Receptes de cuina de l’escola d’adults

ENSALADA SAN RUFINO

Ingredientes:1 manzana “Golden” (lavada con limón).1 pomelo rojo.Col lombarda roja (de bote).1 tomate.Lechuga.

Elaboración:Cortar todos los ingredientes, dándoles forma bonita.Ir colocándolos en este orden en forma circular :1º lechuga.2º col roja.3º láminas de tomate.4º pomelo.5º manzana.Aliñar con aceite y limón.

RUFINO SÁNCHEZ MOTA

FILETES DE CERDO CON PIÑONES

Ingredientes:1 filete de cerdo de 500 gr.4 cucharadas de perejil picado.La ralladura de un limón.1 cucharada de miel.

Elaboración:Cortar el cerdo en trozos de unos dos centímetros, sazo-narlos y pasarlos por harina.En una sartén ponemos una cucharada de aceite de oliva y freímos los trozos de cerdo hasta que estén dorados. Los reservamos en un plato caliente.En otra sartén preparamos una salsa poniendo una cu-

charada de aceite de oliva, donde freímos unos piñones. Cuando estén dorados añadimos zumo de limón y la miel. Removemos la mezcla durante unos minutos y añadimos los trozos de cerdo.Dejamos cocer todo durante tres o cuatro minutos y aña-dimos el perejil picado.Servir con pappardelle o tagliatelle y ensalada.

LANA SAVCHENCO

COCA DE IOGURT I NOUS

Ingredients:3 ous.2 unitats de yogurt de sucre.1 iogurt d’oli de gira-sol.3 mides de iogurt de farina.1 sobre de llevat.100 gr. de nous.Un poc de mantega.Una mica de canyella.Pre-escalfar el forn.

Elaboració:Batem els ous, afegim el iogurt, el sucre i l’oli, remenem.Mesclem el llevat amb la farina i la passem per un colador. Afegiu-la poc a poc a la barreja anterior, poseu-hi les nous i la canyella.Engreixeu el motlle amb la mantega i poseu-hi la mescla.Posem el forn a 140º.Deixar coure uns 45 minuts.

PILAR RAMOS

61N’ALÍ

PÀGINA PARROQUIALMn. Joan Bordoy i Gibert

UNITAT PASTORAL D’ANDRATXEstadístiques sacramentals de l’any 2008MES DE DESEMBRE

FuneralsDia 1: Catalina Oliver Oliver (Santa Maria d’Andratx)Dia 9: Virtudes Belmonte Cotillas (Santa Maria d’Andratx)Dia 10: Juan Martín Castellón (Santa Maria d’Andratx)Dia 15 Andrés Martínez Segura (Santa Maria d’Andratx)Dia 22: Maria Pujol Vich (Sant Crist de s’Arracó)Dia 23: Gabriel Colomar Calafell (Santa Maria d’Andratx)Dia 26: Maria Ensenyat Juan (Sant Crist de s’Arracó)

BaptismesDia 7: Chandele Nicole Ancheta de la Cruz (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)

UNITAT PASTORAL D’ANDRATXEstadístiques sacramentals de l’any 2008

PARRÒQUIA SANTA MARIA D’ANDRATX:

BAPTISMES:Gener, Febrer, Març, Abri: 3, Maig: 4, Juny: 3, Juliol: 6, Agost: 2 , Setembre: 4, Octubre: 3, Novembre: 5, DesembreTOTAL: 30

1es COMUNIONS:Gener, Febrer, Març, Abril, Maig: 12, Juny: 22, Juliol: 2, Agost: 1, Setembre. 1, Octubre: 5, Novembre, DesembreTOTAL: 43

NOCES:Gener, Febrer, Març, Abril, Maig: 5, Juny: 2, Juliol: 3, Agost, Set-embre, Octubre, Novembre: 1, DesembreTOTAL: 11

FUNERALS:Gener: 10, Febrer : 5, Març: 11, Abril: 10, Maig: 9, Juny: 4, Juliol: 3, Agost: 2, Setembre: 2, Octubre: 3, Novembre: 1, Desem-bre: 5TOTAL: 65

PARRÒQUIA SANT CRIST DE S’ARRACÓ

BAPTISMES:Gener, Febrer, Març: 1, Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost, Setem-bre: 1, Octubre, Novembre, DesembreTOTAL: 2

1es COMUNIONS:Gener, Febrer, Març, Abril, Maig: 1, Juny, Juliol ,Agost: 1, Set-embre, Octubre, Novembre, DesembreTOTAL: 2

NOCES:Gener, Febrer, Març, Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost: 2, Setem-bre, Octubre, Novembre, DesembreTOTAL: 2

FUNERALS:Gener, Febrer, Març: 1, Abril: 2, Maig, Juny, Juliol, Agost, Setem-bre, Octubre, Novembre, Desembre: 2

TOTAL: 5

PARRÒQUIA NTRA. SRA. DEL CARME PORT D’ANDRATX

BAPTISMES:Gener:1, Febrer, Març, Abril: 2, Maig: 2, Juny: 1, Juliol, Agost: 2Setembre: 4, Octubre: 1, Novembre: 3, Desembre: 1TOTAL: 17

1es COMUNIONS:Gener, Febrer, Març, Abril, Maig, Juny: 5, Juliol: 2, Agost: 2, Set-embre: 1, Octubre, Novembre, DesembreTOTAL: 10

NOCES:Gener: 1, Febrer, Març, Abril, Maig: 1, Juny, Juliol, Agost: 2, Se-tembre: 4, Octubre, Novembre, Desembre TOTAL: 8

FUNERALS:Gener, Febrer : 1, Març, Abril: 3, Maig, Juny, Juliol, Agost, Set-embre, Octubre: 1, Novembre, DesembreTOTAL: 5

PARRÒQUIA SANTA MARIA D’ANDRATX

PARRÒQUIA SANT CRIST DE S’ARRACÓ

PARRÒQUIA NTRA. SRA. DEL CARME

PORT D’ANDRATX

ESGLÉSIA DE SANT ELM - ESGLÉSIA DE

CAMP DE MAR - ESGLÉSIA DE SA COMA

62 N’ALÍ

MIRADA ENRERE

Grup de nines de Primera Comunió de s’Arracó. 1920 ?1a fila, 2a per la dreta: Francisca Pujol Rojas de Can Joan Gran

Filles de Maria 1960

Filles de Maria 1960

63N’ALÍ

MIRADA ENRERE

D’esquerra a dreta: Joan Ayats “Nicolava”, Antoni Balaguer “Torrera”, Guillem Jofre “Conre” i el benjamí Fernando Leal, l’any 1981

Excursió que va fer el Grup Adelita a l’any 1962 per visitar la Bassa

de Puigpunyent.

Grup d’al.lotes de s’Arracó, d’excursió a Sant Elm.

Abans de 1933.La d’enmig, Francisca Pujol

Rojas de Can Joan Gran

64 N’ALÍ

FELICITACIONS

Envia les teves fotografies de felicitació a l’adreça: C/ Llibertat, 20 d’Andratx (GRATUÏT)

e-mail: [email protected]

Feliz cumpleaños Felicidades para los recien casados. Si alguien los ha visto, llamar al telefono 618 57 54 57

Grup d’andritxols nascuts el 1946 (de moment només ho-mos) fins no ho sabem. Fou el primer dissabte, passat el dijous bo, que férem un dinar al res-taurant del Club de Vela que regenta ara en Paco Romero, i que ens va atendre molt bé.El dia fou meravellós (com es veu a la foto de Baltasar Mo-ner), però teníem un sentiment de dolor, per haver perdut a dos companys: n’Evaristo Cozar i en Sebastià A. Palmer, a qui recor-darem i que en aquesta reunió anual seran difícils d’oblidar. El nostro condol a les seves famí-lies. (A. Andonegui).

Molts d’anys Mamí (4-1-2009) i molts d’anys padrina Inma (20-12-2008) de part del vostre net Jaume Noguera Dols.

4 Junio 2008. Felicidades a Teresa, Marina, Jaume y Pep.

65N’ALÍ

1. SOPA DE LLETRES 2. CONÈIXES ANDRATX?

10 Gimnastes andritxoles d’Es Vinyet

3. SUDOKU

SudokusWeb.comSudokus diarios gratis para imprimir

Sudoku de nivel Fácil del día 13/01/2009

2 1 9

7 4 5 3 9 1

9 3 8 7 2

3 9 4 2 7

8 2 7 3 6

1 3 5 7 9

3 2 8 1 4

1 8

Página 1/2

© 2005 - 2008 http://www.SudokusWeb.com

Completa el tauler (subdividit en 9 quadrats) de 81 caselles (disposades en 9 files i columnes) rellenant els quadradets amb els números del 1 al 9. Números que no s’han de repetir en cada fila, ni en cada columna, ni en cada quadrat.

5. JEROGLIFIC

Nom nadalenc

4. ON ÉS N’ALI?

Troba’l amagat dins la revista

SOLUCIONS

Sopa de lletres

Conéixes Andratx? : Casa al carrer Sa Font de la Vila (Andratx)

Sudoku:

SudokusWeb.comSudokus diarios gratis para imprimir

Solución al Sudoku de nivel Fácil del día 13/01/2009

621593847

745826391

938147652

157968423

369412785

482735916

816354279

573289164

294671538

Página 2/2

© 2005 - 2008 http://www.SudokusWeb.com

Jeroglific: EL + RE +I + GAS + PAR= EL REI GASPAR

On és N’Alí?: Pag 50

MENT ÀGILPassatemps

ARTICLE

NOTA MUSICAL + 3a

+ 2

66 N’ALÍ

Del dia 28 de novembre al 1 de desembre - Farmàcia Bennassar.Del dia 2 al 4 de desembre - Farmàcia González.Del dia 5 al 8 de desembre - Farmàcia Alemany.Del dia 9 al 11 de desembre - Farmàcia González.Del dia 12 al 15 de desembre - Farmàcia Bennassar.Del dia 16 al 18 de desembre - Farmàcia González.Del dia 19 al 22 de desembre - Farmàcia Alemany.Del dia 23 al 25 de desembre - Farmàcia González.Del dia 26 al 29 de desembre - Farmàcia Bennassar.

Del dia 30 de desembre al 1 de gener - Farmàcia González.Del dia 2 al 5 de gener - Farmàcia Alemany.Del dia 6 al 8 de gener - Farmàcia González.Del dia 9 al 12 de gener - Farmàcia Bennassar.Del dia 13 al 15 de gener - Farmàcia González.Del dia 16 al 19 de gener - Farmàcia Alemany.Del dia 20 al 22 de gener - Farmàcia González.Del dia 23 al 26 de gener - Farmàcia Bennassar.Del dia 27 al 29 de gener - Farmàcia González.

Els torns del cap de setmana comencen el divendres a les 21’00 h .Per urgències amb recepta del metge.

AdrecesFarmàcia Alemany Mandilego. Plaça d’Espanya 6 Andratx tel: 971 136 052Farmàcia Bennassar Llabres. Plaça del Pou 6 Andratx tel: 971 235 361Farmàcia González Barbosa. Avda. Mateu Bosch 16 Port d’Andratx tel: 971 674 397 / 626 829 737Farmàcia Ginard Salvà. Avda. Jaume I 16 Sant Elm tel: 971 239 328Farmàcia Arsuaga Martínez. C/ Fca Capllonch 10 Camp de Mar tel: 971 136 519Farmàcia Adriana Noguera C/ Francia nº 91 S’Arracó tel: 971 238 659

(Per més informació veure els torns d’urgències en el Centre de Salut o en les diferents farmàcies).

ATENCIÓ MÈDICACentre de salut de Can Riera d’Andratx :Per concertar cita prèvia cridar al 902 079 079. De dilluns a dissabte, horari de les 7:00h a les 21:00h. Per qualsevol dubte podeu cridar als telèfons : 971 136 763 / 971 136 781.

PAC MÒBIL :Està en servei de dilluns a divendres, de 5 a 10 del vespre, s’ha de telefonar al 061 per avisar de la sortida .Centre sanitari del Port d’Andratx : Consulta a partir de les 8.30 h fins a les 11.00 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 671 357, tots els dies laborables excepte el dijous.

Centre sanitari de S’Arracó : Consulta a partir de les 11.00 h fins a les 13.00 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 674 420,tots els dies laborables excepte el dijous.

HORARI AUTOBÚS

Diumenges i festius: 7’35 h. (Per Son Bugadelles) 9’10 h, 10’40 h, 12’10 h, 13’40 h, 15’10 h, 16’40 h, 18’10 h.

Palma - Andratx: (Per Passeig Marítim)Tots els dies: 19’40 h, 20’40 h.De dilluns a dissabte: 6’25 h.

Palma - Peguera: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 13’10 h, 14’10 h, 15’10 h, 16’10 h.

Port d’Andratx - Palma: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 14’00 h, 16’00 h, 18’00 h, 20’00h. (Per Son Bugadelles) 6’30 h, 8’00 h, 9’00 h, 10’00 h, 11’00 h, 12’00 h, 13’00 h, 15’00 h, 17’00 h, 19’00 h.Diumenges i festius: 18’00 h. (Per Son Bugadelles)9’00 h, 10’30 h, 12’00 h, 13’30 h, 15’00 h, 16’30 h, 19:30 h.

Andratx - Palma: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 7’30 h.

Peguera - Palma: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 9’00 h, 10’00 h, 14’10 h, 15’10 h, 16’10 h, 17’10 h.

Andratx - Palma: (Per Passeig Marítim)Tots els dies:7’30 h. Peguera - Palma: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 10’00 h, 14’10 h, 15’10 h, 16’10 h, 17’10 h.

Recorregut línia 100: Sant Elm – Sa Coma.Sant Elm, S’Arracó, Port d’Andratx, Andratx, Son Curt i Sa Coma.

HORARIS:Recorregut Sortida DiesS’Arracó - Sa Coma 7’45 h De dilluns a diumengeSa Coma - Sant Elm 8’00 h, 9’20 h, 10’40 h, 14’00 h, 15’20 h, 16’40 h.De dilluns a dissabteSant Elm - Sa Coma 8’40 h, 10’00 h, 11’20 h, 14’40 h, 16’00 h, 17’20 hDe dilluns a dissabte

S’Arracó - Sa Coma 9’05 h Diumenges i festiusSa Coma - Sant Elm 9’20 h, 10’40 h, 14’00 h, 15’20 hDiumenges i festiusSant Elm - Sa Coma 10’00 h, 11’20 h, 14’40 h, 16’00 h.Diumenges i festius

Recorregut línia 102 : Palma – Port d’Andratx Palma, Depuradora, Polígon son Bugadelles, IES Calvià, Santa Ponça (Plaça), Santa Ponça (molí), Peguera, Camp de Mar, IES B. Porcel, Andratx (Parada) , Port d’Andratx.

HORARIS:Palma - Port d’Andratx: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 7’35 h, 9’40 h, 14’40 h. (Per Son Bugadelles) 8’40 h, 10’40 h, 11’40 h, 12’40 h, 13’40 h, 15’40 h, 16’40 h, 17’40 h, 18’40 h.

AGENDA Antoni Roca

FARMACIES DE GUÀRDIA

67N’ALÍ

C/ Metge Gaspar Pujol, 42 (junto a Gesa)07150 Andratx (Illes Balears)

Tel./Fax 971 23 55 27 - Mov. 639 60 66 [email protected] - Miguel Morla Charles

ELECTRODOMÉSTICOS - AUDIOVISUALESCLIMATIZACIÓN - TELECOMUNICACIONES

En breve esta exposición se trasladará al nuevo

edificio en C/ Habana, 2(junto Colegio “ES Vinyet”)

68 N’ALÍ

LG LCD 32” LG3000HD Ready 3 Entrades HDMI. Modus Cine 24P. Contrast

de 15000:1. Temps de resposta 8 ms.

N'Ali numero 98

Documents

Transcript of N'Ali numero 98