Moviments socials del segle xx la gauche prolétarienne

MOVIMENTS SOCIALS – SEGLE XX

La Gauche Prolétarienne et la Cause du Peuple

Joaquim Marqués - Juny 2008

La Gauche Prolétarienne (GP o esquerra proletària), va ser un

moviment polític maoista fundat a França al 1969 i extingit al 1973. Va

ser l’hereu de diferents corrents: de l’Union de la Jeunesse Communiste

de inspiració marxista-leninista (UJC [ml]) sota la influència del filòsof

marxista Louis Althusser; i de militants del moviment 22 de Març de

Nanterre. Encara que només va tenir quatre anys de vida, això,

desenvolupà un efecte de gran abast sobre la vida política francesa de

l’època.

La GP va ser dirigida per Benny Lévy

(conegut com a Pierre Victor) i per Alain

Geismar, joves dirigents estudiantils. La

seva ideologia era fortament obrerista, i

enviaven a militants intel·lectuals i

persones formades a treballar a les

fàbriques, acció coneguda com a principi

d’establiment (una brillant explicació

d’aquest fenomen es pot trobar en un

llibre escrit per un antic membre del GP,

Robert Linhart, “L'Établi”). Amb aquesta

línia d’actuació, el GP va aconseguir tenir inicialment una presència de

dirigents qualificats en les estructures sindicals que apostaren per

LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE

2

endurir les relacions laborals a les àrees industrials més importants: a

les factories de Renault, a les drassanes, a les mines del Nord...

Alain Gesimar i Benny Lévy (alias Pierre Victor)

Els seus eslògans en el lloc de treball eren directes i simples:

alentiments en la producció, sabotatges, segrestos dels caps i

supervisors... En resum, acció directa. Les seves actuacions massa

vegades eren violentes. Odiaven els sindicats existents,especialment a la

CGT, a la que qualificaven de revisionistes, i al Partit Comunista francès

(PCF). Demanaven la creació d’un veritable partit que basés el seu

ideari i comportament en la lluita de classes.

Tots aquests sentiments traspuaven en moltes de les seves

comunicacions. Per exemple

en un dels seus butlletins

interns es podia llegir:

“Exigeix! Reclama! els

sindicats i les seves demandes

semblen una lletania

reformista!”. El títol d'un dels

seus lemes ho diu tot: “Cap a

una guerra civil!”. I es que

consideraven a França com

un país ocupat. Ells

s'anomenaven nous partisans


3

i defensaven l’existència d’una nova resistència popular, subjugats per

un discurs violent, a l’hora

que una concepció molt

llibertària de la política.

Van ser-hi presents

en molts dels moviments

socials de l’època, en

diferents vagues,

organitzant tribunals

populars... Aquestes

pràctiques van produir, inexorablement una contundent resposta per

part de l’Estat que el va prohibir. Paralelament, en una de les accions

va morir, al 1972, un dels seus militants, Pierre Overney, a mans d’un

dels membres de

seguretat d’una de les

factories de Renault1.

Aquesta mort produí

una espiral de ràbia i

més violència. El funeral

de Pierrot, tal como era

conegut el mort, va ser

una gran mostra de

solidaritat obrera.

Poc més de dos

anys després de la seva

prohibició com a partir

polític legal, el òrgans

dirigents van decidir

dissoldre’l, una decisió

producte de les lluites

1 http://archivescommunistes.chez-alice.fr/ujcml/ujcml18.html


4

internes i de la manca de seguiment de les seves consignes per part dels

treballadors. Però molts dels militants van continuar la lluita

mitjançant la creació de nous partits o integrant-se en d’altres ja

existents.

La Cause du Peuple

Al 1970 la GP va ser prohibida per les lleis Marcellin, però va

continuar les seves accions, fent

servir el diari “La Cause du

Peuple”. El govern francès del

general De Gaulle va intentar

tancar-lo. El seus editors van

ser arrestats, també el director,

Michel Le Bris, i la redacció i

tallers intervinguts per a

intentar que no sortís.

A les hores l’intel·lectual Jean-

Paul Sartre acudí al rescat després de

trencar amb el PCF. La cúpula del GP

acceptà l’oferiment de Sartre. El govern

no es va atreví a arrestar un premi

Nobel. Juntament amb la direcció del

diari neix un altre Sartre que, des de la

posició de vell filòsof, vol comprendre

molt més al joves i s’allunya d’antics

amics. Sartre, junt amb uns altres

intel·lectuals, com Jean-Luc Godard i

Simone de Beauvoir, la seva companya,

es va dedicar en cos i ànima al diari fins

al punt que després de fer-lo també el

venia, junt amb altres companys de p


5

artit, pel carrer.

Sartre va desenvolupar aquesta responsabilitat durant dos anys i

mig. Però el segrest durant quaranta-vuit hores d'un agent del control

de Renault pel grup maoista clandestí la Nouvelle résistance populaire,

el març de 1972, li farà prendre les seves distàncies amb l'ouvriérisme i

la violència dels maos. Tanmateix, no abandonà la idea d'una premsa

popular que donaria la paraula a tots els explotats i desenvoluparia un

autèntic periodisme sobre el terreny.

Aquesta

desavinença

amb els

postulats

maoistes va

portar a Sartre

a no recolzar al

líder del partit

Alain Geismar

quan aquest va

ser jutjat, i es

negà a

testificar al seu

favor.

Sovint anava a la fàbrica Renault de Billancourt, on es pujava dalt

d’un tonell, per a dirigir discursos candents als treballadors. D’aquella

època són seves aquestes paraules: “La direcció de La Cause du Peuple

m'ha radicalitzat. Ara em considero disponible per a totes les tasques

políticament justes que se'm demanin. No he acceptat la direcció de La Cause

du Peuple com un liberal que vol curar-se en salut defensant la llibertat de


6

premsa, sinó com un acte que em compromet amb persones que estimo molt

encara que no comparteixi totes les seves idees"”2.

Vida després de la mort

La dissolució del GP, decidit pel partit a la Tardor de 1973, no va

ser el final de la vida política dels seus líders tal com ja s’ha explicat.

Tanmateix Alain Geismar va arribar a ser assessor de l'alcalde de París.

Serge July ha estat editor del diari Libération durant molts anys.

Christain Jambet i Michel Le Bris van assolir una

notabilitat com a filòsofs. Krivine va ser uns del

portaveus de la LCR. També altres com Olivier

Rolin, Frédéric H. Fajardie, Gérard Miller, Jean-

Claude Milner, Marin Karmitz, André

Glucksmann, Gilles Susong, van destacar

posteriorment en diferents àmbits de la vida

pública. I encara que la GP va desaparèixer, va ser el germen de la

creació d’altres moviments polítics: els “Groupes révolutionnaires” (GR),

les Brigades internationales (BI) i la “Nouvelle résistance populaire”

(NRP), molt a prop de les concepcions de la lluita armada.

Pierre Victor, el líder intel·lectual del GP, més

tard es convertí en el secretari personal de

Sartre. Va ser coautor, amb Sartre, de “On

Raison de se Révolter” (És correcte revelar-se).

Més tard reassumí el seu nom real, Benny

Lévy, i seguí el camí del judaisme ortodox.

Morí a l'octubre de 2003 sent director de

l'Institut des Études Lévinasiennes.

2 SEMPRÚN, J. Conversación con J.P. Sartre. Cuadernos del Ruedo Ibérico, Paris, n.3, 1965.


7


8

La cançó “Les nouveaux partisans”.

Listen to our voices

That rise up from the factories,

Our proletarian voices

That say we're fed up.

Fed up with getting up

Every day at 5:00

To take a bus, a train

Stuffed in like cattle.

Fed up with the machine

That makes our heads drunk.

Fed up with bosses,

With stopwatches that kill us.

Fed up with the life of a slave,

Of a life in misery.

Listen to our voices,

They announce war!

We are the new partisans

Resistance fighters of the class war!

The people’s camp is our camp

We are the new partisans!

Look at the exploited

When he comes home at night,

And look at the women

Who drudge away all their lives.

You who slobber on us

Who say that we become bourgeois,

Why don’t you go down into the mine

Six hundred meters deep!

It’s not on your rugs

That people die of silicosis.

You count your profits,

We count our wounded.

Watch us grow old

To the rhythm of the speed up,

Bosses, look at us,

It’s war that begins.

And you the prison guards of the

working class

You line your pockets at our expense,

that doesn’t bother you.

Your union full-timers tell us to play

belote

And speak in our name in the boss’s

office.

Vote, manipulate, begin Grenelle [1]

again;

You won’t fool us,

This doesn’t work any more.

There are only two camps

You are no longer in ours!

We'll make war on the collaborators!

Stroll a little in the putrid dorms

Where they take turns sleeping round

the clock

The revolt that’s rumbling in the Black

dorms of Ivry

Announces vengeance for the dead of

Aubervilliers.

It’s revolt also in the heart of the slums

Where poverty is mixed in with illness.

Cancó aquí


9

But all the immigrant workers are our

brothers

United together with them, we declare

war on you.

Violence is everywhere, you taught us

this,

Bosses who exploit and cops who club.

But to your oppression we cry out:

Resistance!

You expel Kader, Mohammed rises!

The revolt of the people can’t be

expelled,

Of a people who prepare to take up

arms again

That the traitors stole from them in ‘45.

Yes, bourgeois, against you the people

want war!


10

Bibliografia i articles consultats

La France des années 1968 (Broché) de Antoine Artous, Didier

Epsztajn, Patrick Silberstein. Editions Syllepse (2008).

A New Form of Organization..., Cause du peuple, (1969).

http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cause-03-1969.htm

The J.C.R. in May-June 1968, Cahiers de la Gauche Prolétarienne

(1969).

http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cahiers-04-1969.htm

The Line of Demarcation in Union Matters, Internal Bulletin (1969).

http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/ib-11-1969.htm

Blow for Blow, Cause du peuple, (1970).

http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/couppourcoup.htm

I Will Testify in the Streets, Cause du peuple, (1970).

http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cause-29-1970.htm

Wipipedia França.

http://fr.wikipedia.org/wiki/Gauche_prol%C3%A9tarienne

http://archivescommunistes.chez-alice.fr/gp/gp.html

Recuerdo de Sartre en el centenario de su nacimiento, Francisco

Fernández Buey, http://www.fclar.unesp.br/soc/revista/artigos_pdf_res/18-

19/01buey.pdf

http://pagesperso-orange.fr/arts.sombres/polar/3_dossiers_entretien_fajardie_esp.htm

“La Gauche Prolétarienne”, Mitchell Abidor,

http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-

proletarienne/introduction.htm

La cause du peuple, Michelle Perrot, Vingtieme

siecle: Revue d'histoire, Nº 60, 1998, pags. 4-13

Moviments socials del segle xx la gauche prolétarienne

Documents

Transcript of Moviments socials del segle xx la gauche prolétarienne