Moscatell. - gva.es

2

Moscatell. IES Acció

La revista de l'IES Teulada. 4a edició

Ed i t o r i a l

Moscatell. IES Acció, la revista de l'IES Teulada.IES Teulada

C/ Mallorca, s/n.03725 Teulada

Telèfon: 965739045Email: [email protected]://iesteulada.edu.gva.es

La maquetació i edició de la revista s'ha realit-zant exclusivament amb programari lliure:- Maquetació: Scribus 1.4- Retoc fotogràfic: Gimp 2.8- Edició de documents: LibreOffice 4.1

L'IES Teulada no es fa responsable de les opinions expressades en els articles.No es permetrà cap article amb opinions discriminatòries per motius de raça, sexe o religió.

ContingutsEditorial......................................................................................................................................................2L'AMPA informa........................................................................................................................... 3Les nostres lletres........................................................................................................................4II Concurso de microrrelatos.....................................................................................8Art i Imatge......................................................................................................................................10El racó de la Biologia.................................................................................................... 15Experipares: Banys i aliatges...............................................................................16Tecnologia.........................................................................................................................................17English Corner...........................................................................................................................20Actualitat.............................................................................................................................................23Religió......................................................................................................................................................26

Fem història.....................................................................................................................................28Esports....................................................................................................................................................29Debat filosòfic............................................................................................................................30Economia.............................................................................................................................................32I Encuentro francófono..................................................................................................33Passatemps......................................................................................................................................34Recull d'activitats extraescolars.......................................................................36El racó dels graduats......................................................................................................37Viatge de 3r d'ESO...........................................................................................................38Viatge de 4t d'ESO...........................................................................................................38Graduació 2n de Batxillerat...............................................................................39

No hi ha res més personal que lapercepció del pas del temps. A me-sura que passen els anys, el tempss’acurta i hom té la sensació que en-cara era ahir quan començàvem elcurs i ja estem programant el pro-per.

Ha estat un curs ple d’esdeveni-ments, dins del devenir normal d’uncentre, on encara la reducció del’alumnat per la baixada de la pobla-ció no s’ha deixat sentir.

Un curs en què hem continuat do-nant una resposta a les necessitatsdel nostre alumnat, amb diferentsprogrames, als quals hem afegit eldurant l'últime trimestre el progra-ma EXIT, que ha funcionat bé, i mi-llor hagués funcionat d’haver-loiniciat abans.

Hi podem afegir l’interessant pro-grama organitzat per l'AMPA, amb elsuport de l'institut, d’una visió dife-rent de les matemàtiques, explica-des pel nostre company Jose MaríaSerna de forma desinteressada pera alumnat motivat.

Ha hagut entrebancs en el normalfuncionament del centre. El princi-pal ha estat el temps que tarda elsistema a cobrir les baixes del pro-fessorat; en la pràctica, tres setma-nes, amb les conseqüències per laformació de l’alumnat.

Nosaltres pensem que la tasca d’unInstitut és la formació integral del'alumnat, d’ahí la importància quedonem a les activitats culturals,com les xerrades d’escriptors tracta-des en altres epígrafs d’aquesta re-vista, el primer encontre francòfon, ila col·locació de l’escultura “Niño Le-vantino” de l’il·lustre artista teuladíPascual Buigues, inici del que espe-rem siga un xicotet museu al nostrecentre.

No ens han donat el cicle formatiu“cuina i restauració” que havíem de-manat pel curs següent, però sompersistents, ja que pensem que ésuna bona oportunitat de formaciód’una part del nostre alumnat i co-breix un espai de treball al sud de lacomarca.

Però sí continuem amb la sol·licituddel programa Comenius, d'intercan-vi d'alumnat amb altres països,coordinat amb gran diligència iconstància per la nostra companyaPaula Lluesma i que s’iniciarà el curssegüent.

Per primera vegada els exàmens desetembre són a juliol; vorem els re-sultats.

M’agradaria concloure donant l’en-horabona en nom de tota la comu-nitat educativa a l'alumne de 2nBatxillerat Humanístic Pablo Vino-gradov, guanyador del programad''empreniment social de la Funda-ción Telefónica.

Bon estiu a tots

José Álvarez Cobelas

Director de l’IES Teulada


3La revista de l'IES Teulada. 4a edició

L'AMPA informa...Gràcies a la col·laboració i a la implicació de l'AMPA de l’IES Teulada amb el Centre, l'alumnat pot gaudir d’unapista esportiva totalment nova. Com es pot veure en les imatges, el estat ha sigut molt gran.

A més a més, l'AMPA ha col·laborat en el pla deneteja de l’institut, instal·lant 15 noves papereresperquè l’alumnat les utilitze, fent del centre un espainet on siga més còmode i agradable dur a terme elprocés educatiu.

S’ha realitzat el entapissat d’un dels llits de salt ques’utilitzen en Educació Física ja que estava molt de-teriorat. A la foto hi podeu veure el resultat.

Algunes membres de la junta directiva de l'AMPA

L’AMPA solidària: Tots els anys, l’AMPA realitza unintercanvi de llibres de text que siguen aprofitablesper al proper curs entre l’alumnat del centre, perpoder reutilitzar-los a un preu simbòlic.En aquests moments, s’està realitzant una reformacompleta dels banys de l’alumnat, dotant-los de totsels elements necessaris per a la seva higienepersonal diària, les despeses d’aquesta reformacorreran també a càrrec de l’AMPA.L’AMPA està oberta i disposada a col·laborar ambl’educació, la conservació i millora de lesinstal·lacions del Centre i ho demostra dia a dia,estant en contacte continu amb els membres del’equip directiu per a veure les necessitats del Centre.

Els actuals membres de la Junta Directiva la formenles següents persones:Presidenta: Maite Devesa RamiroVicepresidenta: Nuria Cureses LabajoSecretària: Lola Bolufer RamiroVicesecretària: Marcela Carbonero MasegosaTresorera: Susana Font VallésVicetresorera: Mª Francisca Navarro BoluferVocal Consell Municipal: Ángeles Roselló SendraVocal Consell Escolar: Josefa Mª Tro VivesVocal: Ana Llobell GarcíaVocal: Mª Angeles Ivars BuiguesVocal: Mª José Méndez Roldán

Des de l’AMPA es fa una crida a totes les famílies queencara no pertanyen a aquest col·lectiu perquès’inscriguen. La quota està establerta en 10 € anualsper família, i aquests diners estan destinatsíntegrament al benestar de tot l’alumnat de l’IESTeulada.Per això i molt més, fes-te membre de l’AMPA!

4



El 31 de marzo tuvimos la suerte decontar con la presencia de Javier Re-verte en nuestro centro por segun-da vez. La primera fue en marzo de2008 y estuvo patrocinada por laAgencia Valenciana de cultura. Enesta ocasión se ha celebrado dentrodel Plan de Fomento de la Lecturaque patrocina los" encuentros lite-rarios en Institutos de Educación Se-cundaria." del Ministerio deEducación, Cultura y Deporte. JavierReverte ha recorrido los cinco conti-nentes, ha navegado el Índico, elPacífico y el Atlántico, ha cruzado elártico de este a oeste y ha pisado laisla del Cabo de Hornos. Ha descen-dido el Amazonas desde su naci-miento hasta su desembocadura, harecorrido el curso del Nilo, del Missi-sipi y del Yangtsé, y se ha embarca-do en el río Congo en la misma rutaque realizó Joseph Conrad a finalesdel siglo XIX. Ha seguido los caminosliterarios de escritores como Home-ro (en la Grecia Clásica) o Jack Lon-don (en el río Yukón) y se hainternado en las sabanas del este deÁfrica. Ha cruzado el lago Victoria, elTanganica y el Tana, y se ha acerca-do a pie hasta las orilla del Turkana.Ha vivido en Londres, París, Lisboa,Nueva York, Roma e Irlanda. Y todassus experiencias las ha con-tado en sus libros de viajes.

Después de su conferencia,los alumnos de 1º de bachi-llerato tuvieron un largo yanimado coloquio con elescritor que se prolongómás de una hora. Aquí des-tacamos algunas de las in-teresantes preguntas quese le hicieron al autor y lomás significativo de susrespuestas.

P.- (Alumno/a) ¿Cuálesson sus últimos proyectosliterario?R.- (Javier Reverte) Ahorasaco dos libros de viajes: uno es unviaje a Irlanda, un país que se pare-ce mucho a nosotros en muchas co-sas...Tenía notas escritas de un viaje

anterior y decidí volver hace dosaños. Me quedé un mes en julio de2012 y terminé allí el libro. Otro essobre Roma, un diario sobre tresmeses que estuve allí. Saldrá en sep-tiembre.

P.- ¿Cuál es el país que más le haimpresionado?R.- No hay ninguno en particular. Pe-ro siempre prefiero el Sur al Norte:de España, me quedo con Andalucía,por ejemplo. Me gusta Grecia, Ita-lia...y me impresionó mucho Tanza-nia cuando estuve en África. Áfricaes un continente muy sensual: huelemucho, destila algo humano..y no-sotros viajamos con los sentidos. Meimpresionó también mucho los te-rritorios del Norte: los mares pola-res, el Ártico, las islas Svalbard...Allíestá poblado de osos blancos....EnCanadá dicen que un oso blanco tepuede matar, son carnívoros. El Poloes un paisaje que te remite a lamuerte, en cambio está también po-blado de vida...

P.- ¿Qué diferencia hay entre elescritor que viaja y el viajero queescribe?R.- Yo, los viajes los hago para escri-bir...soy un escritor que viaja. Aun-que también hay muchos viajeros

que escriben. Piensan que puedenescribir y aunque tenga un valorpersonal como diario no es suficien-te... Cualquiera que viaja tampoco

puede escribir un libro simplementetomando notas... Un libro requiereuna estructura literaria, es muchotrabajo, muchas hojas, requiereromper muchas páginas... Es un ofi-cio, una profesión.

P.-¿Qué papel tiene la literaturaen el mundo de los jóvenes dehoy?R.-Los nuevos lenguajes, las nuevasformas de expresión están afectan-do a la literatura de hoy. Los textosson más cortos... nos estamos acos-tumbrando a leer textos más bre-ves. Y luego está la competencia dela televisión, del cine... Pero yo creoque también los sistemas de en-señanza han influido: vivimos en unpaís donde no dejan de cambiar las leyes de educación... y esto no ayu-da... Tiene que haber un pacto. Y noes una cuestión ideológica... La En-señanza es un bien social. Por otraparte las Humanidades deberían te-ner un papel más importante. Porejemplo, en Grecia estaban obliga-dos a leer la Iliada y la Odisea... ¡Sienseñásemos a leer bien nuestroDon Quijote!

P.- ¿De qué manera le han influidolos libros en la manera de viajar?R.- Muchísimo. De hecho yo no viajo

a ningún país si no haydetrás algo que he leído. Porejemplo, me ha impresiona-do tanto la literatura clásicaque he viajado a Grecia. Mimitología personal es ir a lossitios donde se han escritolos grandes libros.

P.- ¿De los libros que ha es-crito cuál es su favorito?R.- "El sueño de África". Fueel primer libro de viajes quehice. Entonces yo estaba enuna situación personal en laque no vendía ningún libro."El sueño de África" meayudó a pasar de una situa-

ción mala a una situación buena. Sinllegar a hacerme rico, me ha permi-tido vivir con libertad.

Conferència de Javier ReverteLes nostres lletres



año ha distinguido a su libro comoel mejor de cuantos han sidopublicados en este curso pasado.”Así pues, ¡MUCHAS FELICIDADESQUERIDO POETA!Tenemos el librodedicado por elpropio Antonio ennuestra biblioteca.

El IES Teulada desea felicitar a esteinsigne poeta que nos visitó enmarzo de este año en ocasión del

75 aniversario de Antonio Machado.Su presencia aquí estaba inscrita enel programa ¿Por qué leer a losclásicos? dentro del Plan deFomento de la Lectura, patrocinadopor el Ministerio de Educación ycultura. Este encuentro tuvo lugarel 31 de marzo y un mes después sealzaba como ganador del premio dela crítica de poesía. Como dice suamigo Javier Reverte en un artículopublicado en el diario de Cádiz: “Nohay que felicitarle a él, sino al juradodel Premio de la Crítica, que este

P.- ¿Qué países le quedan pen-dientes por visitar?R.- Hay muchos lugares todavía, pe-ro sin duda, me atrae México sobretodo por la gente porque están co-mo locos: son como los españoles,pero más exagerados. Tienen todosnuestros defectos y todas nuestrasvirtudes multiplicadas por diez.

P.- ¿Qué le llevó a escribir librossobre viajes?R.- Haciendo un viaje largo por Áfri-ca en el que estaba preparandounos resportajes, empecé a tomarnotas y me pareció interesante...Deahí surgió "El sueño de África" quese convirió en un pequeño éxito deventas.

P.- ¿Cuál es el escritor que másadmira?R.- Homero, Shakespeare y Cervan-

Antonio Hernández, Premio de la Crítica

tes. De Homero, "La Odisea"; deShakespeare, Macbeth; y de Cervan-tes, Don Quijote...Pero claro, ¡luegohay muchísimos más..!

P.- ¿De los lugares que has recorri-do cuál recomiendas para ir?R.- Para recrearse con la belleza, Ita-lia (hay que ir a ver la película "LaGran Belleza", es una maravilla); Enplan de enamorarse hay que ir a Ve-necia; en plan de aventuras, África,sin duda; Y en plan mochilero, Por-tugal: es un país estupendo.

P.- ¿Qué es lo que más le gusta deviajar?R.- Irme. Me escapo de la vida coti-diana. Y además conoces a genteque te cuentas sus historias...

P.-(El profesor Josep Ivars) Para míha sido un auténtico placer por-

que en sus intervenciones han ha-blado desde el corazón...les estoymuy agradecido (refiréndose tam-bién a Antonio Hernández).Les pediría un pequeño consejopara poder tener por compañera,las letras, y no la ignorancia...R.- (Javier Reverte) Yo nunca he pre-tendido ser un académico ni un eru-dito. He querido disfrutar (leer es unplacer). Cuando uno lee, se abre unmundo nuevo. Estás disfrutando deun mundo ajeno al tuyo. Y ese pla-cer, ese disfrute, me ha llevado aleer a Shakespeare, a Cervantes...Para mí leer no es un consejo quepueda dar, es una manera de vivir.

R.- (Antonio Hernández).- Otro con-sejo añadiría yo: que no frecuentemucho a los escritores... (Risas)

Punt de lectura personalitzat

Material necessari:- Cartolina.

- Llapis, goma, colors, retoladors, tisores.

- Qualsevol material de decoració.

- Material per a plastificar.

Procediment:1r Llig un llibre.

2n Pensa el que t'agrada del llibre i expressa-hoamb imatges, textos...

3r Retalla una tira de cartolina del color quet'agrade.

4t Dibuixa la teua idea.

5e Pinta, decora i plastifica.

Punts de lectura fets per alumnes de 2n ESO (Simon iLucas Cox, Tyler Garbutt, Alex Taylor, James van Drunen,Oliver Rowen, Cristian Buasawai, Gaynor Prince, JhulianaRamallo i Thanakon Chatchaval) sobre el llibre La volta almón en 80 dies.

6



Entrevista a Julio César Iglesias

Entrevistem a don Julio César Iglesias,un dels millors periodistes que ha co-negut Espanya. Va nàixer a Zamoral'any 1944. A la dècada dels anys 70ja va començar a Ràdio Nacional d'Es-panya, després passaria per altres ca-nals radiofònics i televisius, com lacadena SER i Televisió Espanyola, iquasi sempre vinculat amb el perio-disme esportiu. Actualment, ja amb69 anys, fa col·laboracions amb dife-rents periòdics.

El rebem al Racó de l’arròs i ell, en-cantat, ens contesta aquestes pregun-tes:

Fernando: Com va decidir començara dedicar-se al periodisme?

Julio César: Ho vaig decidir per casua-litat. A mi m’agradava molt escriure ino pensava que el que escrivia podiatenir alguna relació amb el periodis-me, però vaig tindre diversos amicsperiodistes i un d’ells, parlant un diaamb mi, em va convèncer de que po-dia ser un bon camí. Així que jo emvaig iniciar en la professió per casuali-tat.

Més endavant, quan vaig decidir dedi-car-me al periodisme, ho vaig decidiramb la voluntat de dedicar-me amb lamàxima intensitat a un treball al queper altra part no et pots dedicar d’al-tra manera si de veritat vols dedicar-te al periodisme.

F: Quina ha sigut l'entrevista quemés li ha marcat o que més li haagradat fer?

J: Hi ha hagut vàries. Hi ha personat-ges que són complicats perquè neces-sites crear-los un determinat ambient

perquè donen bones respostes.

Però desprès hi ha altres que tenenuna complicació tècnica. Per exemple,en certa ocasió vaig haver de fer unaentrevista a tres personatges a la vol-ta. Un era el president de la repúblicade Colòmbia (Belisario Betancourt),un altre el secretari general de les Na-cions Unides (Javier Perez de Cuella) iel tercer el president del govern es-panyol que llavors era Felipe Gonza-lez. El president de Colòmbia estrobava a Bogotà, el president de lesNacions Unides a Nova York i FelipeGonzalez a Madrid. Jo estava en el Pa-lau de la Moncloa i hi havien unes di-ferències horàries que exigien clavarl'entrevista en els temps previstos.Tècnicament eixa entrevista va tindrealguna dificultat perquè a més a mésva tindre un retard a l’hora d’escoltarel so via satèl·lit. Però bo, aquella lavaig aconseguir fer.

Desprès hi ha hagut altres, per exem-ple una entrevista que vaig fer a unamonja espanyola que es trobava a Pa-kistan just desprès dels atemptats del'11 de setembre a les Torres Besso-nes. Hi havia un ambient molt roinentre la comunitat musulmana quefeia que les persones que estaven enaquella zona (pròxima a la fronteraamb Afganistan) temeren per les se-ves vides. Així que eixa va ser una en-trevista plena de dramatisme.

Hi va haver altra a vàries monges queestaven a Ruanda (durant la guerra)que atenien un hospital que va ser as-saltat durant l'entrevista. Van morirquasi tots els malalts a matxetades iles monges van descriure en l'entre-

vista el que estava passant. Va sermolt emotiu.

També vaig fer una entrevista a unsterroristes que havien atracat unbanc i tenien ostatges. Vaig parlaramb un d’ells i em va fer pensar quesi jo m’equivocava amb les preguntespodia donar lloc a alguna tragèdia.

Totes eixes es queden en la memòria,però quasi tots els dies hi ha algunaque recordes perquè t’ha deixat algu-na cosa en la memòria, com un deter-minat sentiment o una sensacióprofunda pel personatge o per lamatèria que donava lloc a l'entrevista.

F: Quants anys fa que treballa coma periodista?

J: Molts. Probablement 30 o 40.

F: En quins periòdics, emissores deràdio i/o canals de televisió ha par-ticipat?

J: En Radio Nacional de España com aemissora, en Television Española, enel Canal Plus i després he tingut parti-cipacions en molts canals, participa-cions diguem més curtes com enVeo 7, en La Sexta, etc. Però treba-llant amb regularitat durant molt detemps he estat en Television Españo-la.

F: Ha escrit en algun idioma més apart del castellà?

J: No, bé, m’haguera agradat però no.Manege malament el francés i l'anglésperò tant com per a escriure enaquestos dos idiomes no.

F: Quina importància creu que té elperiodisme en la societat?

J: Doncs molt alta.

El periodisme el que fa, bàsicament,és contar als oients, lectors o especta-dors, allò que els interessaria peròque no poden arribar a vore, que nopoden presenciar, que no podenconèixer sense la intermediació delperiodista. El periodista compleix unamissió que és la informativa i que téuna importància molt gran.

Acte seguit cal dir que el periodista hade ser imparcial i honrat a l’hora d’in-formar, és a dir , ha d'informar d’unamanera objectiva.



F: Em pot avançar alguna cosa so-bre el llibre que ha publicat recent-ment “La esfera i el guante” ?

J: Sí. És un llibre d'esports.

Jo, entre altres aficions, he tingut unaque és l'esport com a espectador, idonat que el periodisme que m’ha to-cat practicar és un periodisme moltvariat i tens, l'esport ha tingut per ami un enorme avantatge, la possibili-tat de fer alguna cosa que no solsm’atraia com a professional sinó quem’interessava com a ciutadà. Alesho-res, durant quasi tota la meua carrerahe escrit articles esportius i també re-portatges en distints mitjans princi-palment en El Pais i en Marca. A la fihe arribat a reunir quasi 3000 articles,sobre esport, i vaig rebre una propos-ta d’una editorial per a publicar unaselecció d’articles i la vaig acceptar.

El llibre va ser publicat el 4 de novem-bre i és un llibre que té tant retrats depersonatges com reportatges queconten successos esportius. Sensepretendre-ho conte un poquet la

història de l'esport espanyol en els úl-tims 30 anys.

F: Què creu que passaria si no tin-guérem la tecnologia que ens per-met utilitzar el periodisme com amitjà de comunicació?

J: El periodisme se les buscaria. En elsprimers temps el periodista era unpersonatge aïllat que havia de tornaren vaixell a contar el que havia viscut.Clar, eixe periodisme no era un perio-disme immediat però sí que teniamolt de seguiment. Posteriormentl'aparició del telèfon va ser decisiva.Crec jo que des que el telèfon apareixja n’hi ha una possibilitat que el perio-disme es consolide com a unafórmula per a donar a conèixer suc-cessos immediatament al moment enquè s’han produït. L'aparició de la rà-dio va ser el següent pas endavant imés tard la televisió. Ara estan lesxarxes socials que seria l’última fron-tera del periodisme que coneixemhui.

F: Per acabar, per què elegeixaquesta zona de la província d’Ala-cant per passar les vacances?

J: Per moltes raons. Una raó, natural-ment, és el clima i el paisatge, altra ésla gastronomia .

Jo quan me'n vaig de vacances dema-ne alguna abans d’eixir. Demane tin-dre més o menys el que tinchabitualment, és a dir, en la meua vi-da diària i si pot haver-hi algun avan-tatge addicional doncs millor. Bo...enaquesta zona tinc tot el que em dónauna ciutat com Madrid, més tot el queMadrid no em dóna. Així que, totaixò junt amb els amics que amb elpas dels anys vaig fent, en aquestazona em fan pensar que estic com enma casa. Per això no és que vinga ca-da any sinó que cada any torne.

F:Moltes gràcies per deixar-me fer-li l'entrevista.

J: De res.

FERNANDO SAPENA CANDELAS 3ºB

La natura com a forma de vidaAl llibre Flors a casa trobem un poema inicial, anomenat"Els arços", en el qual l'escriptora compara i utilitza lanatura per mostrar-nos la història que vol transmetre. Ens

explica la història de dos amants quemiraran junts al futur. Un futur quesegons Maria Josep Escrivà no duraràmés que la vida d'una olivera. Noobstant això, ens vol transmetre que eltemps no és necessari per a la màximasatisfacció.

Després trobem el primer apartat,anomenat "El Cànter", el qual reculldistints poemes com "Regrés de lesEsferes", “Amb llum de ciri”,

“Instantània”, “Devesa” o “Cançó de Bressol” entre altres.Un altre apartat del poemari és el de "La llum ésl'excepció" on trobem distints poemes com, per exemple,“El riu”, “Monòleg d'un cuc”, “Esmena”, “L'obscè”.Seguidament, l’apartat de "La casa sota la lluna" reculldistints poemes com “Els anys serens”, “Campanars dediumenge”, “Tren”, “Terra sense herba” i molts més. MariaJosep Escrivà acaba el llibre amb els poemes, “Biologiad'un poema” i “El cànter”. Clou aquest llibre una sèrie denotes on l'escriptora agraeix l'ajuda que li han prestat.

Maria Josep Escrivà ha escrit Flors a casa a partir del'observació de la nostra natura i del seu comportament,la qual cosa l'ha feta arribar a la conclusió que per a lesflors la bellesa no és un simple adornament sinó que és

un recurs necessari de supervivència. Al mateix temps,per a Maria Josep Escrivà, la poesia és una manera desobreviure enmig del desemparament de la terra.

Centrant-me més en el llibre, cal dir que Maria JosepEscrivà utilitza infinites metàfores relacionades ambelements de la natura, on també hi trobem elementsfotogràfics. Per exemple en el "Regrés de les esferes"trobem els xops com una visió que li provoca enyor cap ala infantesa i en "Instantània" trobem els elementsfotogràfics amb els quals ens mostra la mort amb un tomés o menys bonic, definint la vida com un camí recte ocorbat però amb un temps determinat. Al mateix tempstambé ens mostra que el temps no és l'important, sinóque l'important és el recorregut ja que aquest no torna.

També cal assenyalar que Maria Josep Escrivà en aquestllibre de poemes recull molts llocs del nostre País Valenciàcom és el Clotal, Cim del Montcabrer, Castell del Rebollet,Torre del Gerro, Castells de la vall de Vernisa, Bèrnia iSerra de Tramuntana.

Per finalitzar, en Maria Josep Escrivà trobe un estil unamica difícil però a la volta molt màgic ja que utilitzant elselements de la nostra natura ens conta, ens transmet,unes vivències que potser contades d'altra forma noaconseguiria la bellesa que ella ha aconseguit. Tambépodem vore en els seus poemes l'estima que sent pel seuPaís Valencià.

Aaron Pastor - 1r BAT Humanístic

8



II Concurso de microrrelatos

RELATO GANADOR

Lágrimas de amor, de Ana Pascual (1r C)Mar era una alérgica al agua. No podía beber, nopodía bañarse y, sobre todo, no podía salir a pasearcuando llovía. ; pues si una única gota de aguatocaba la superficie de su piel, moriría en la másprofunda de las agonías. Más nunca imaginó queenamorarse de su amigo Javier pondría su vida enpeligro. Y cuando él le dijo que no sentía lo mismopor ella, Mar se sintió morir. Fue una lágrima deamor la que acabó con su vida.

RELATO SELECCIONADO

La chica sin miedo, de Lauren Gilmour (2n B)Entré en la casa abandonada y la puerta se cerró degolpe detrás de mí. No me asusté, incluso me hizoreír. Subí las escaleras que me llevaron a unahabitación. Me quedé allí dormida. Me despertó unruido fuerte, encontré una vela que encontré en elsuelo y me puse a investigar. Delante de mí aparecióun señora vieja, rodeada por niebla negra, extendí lamano para tocarla cuando otra puerta se abrió,aparté la vista y después de unos segundos volví amirar a la anciana pero ella había desaparecido. En elsuelo donde ella había estado había un collar. Lo cogíy miré la foto que había dentro. Me quedéhorrorizada, !el rostro en la fotografía era mía!

RELATO GANADOR

Isaac, de Andrea López (3r A)Isaac estaba haciendo su última hora en el taller decoches. A los 22 años tener un trabajo y un buensueldo es la envidia de todos los jóvenes de su edad.Él lo sabe, al igual que también le envidian por sugran atractivo físico y su éxito con las chicas. Tieneplaneado un fin de semana a lo grande. El viernespor la noche fiestas y chicas, el sábado por la nochefiestas y chicas, y el domingo por la noche resacón ychicas.Isaac miró el reloj. Quería pasar por el gimnasioantes de salir de fiesta. Y pensó: Si no paro ni a mearme da tiempo a to”.Aunque tenía la vejiga llena cogió su descapotable yse fue a todo gas a su gimnasio.Alexandra, su ligue del viernes, le llamó cabreadadespués de esperarle dos horas en el Burguer King.Alexandra como venganza se fue con ZakaríasAtrusteri.Mientras tanto Isaac, estaba tumbado, meado ymuerto en su coche a pocos kilómetros de su taller.

RELATO SELECCIONADO

Rosas para Violeta, de Daria l (4t C)-Te había olvidado.-No lo hiciste. Sólo se ocultó el recuerdo. La magia nopuede borrar los recuerdos pero sí esconderlos.Genio mira con sus ojos marrones y me acaricia lamejilla. Vuelve a la mesa que tiene detrás.Iba a traerte rosas de el color rosa que significaadmiración y simpatía. Pero traje de todos loscolores.-¿ Por que trajiste rosas de todos los colores?-Porque... eres para mí lo que puede expresar unsolo color. Eres todo para mí, Violeta. Te quiero.-Creía que los genios no se enamoran...El sonríe entrecortado.-Pues yo , sí.

1r ciclo

2n ciclo



La literatura como diversiónLa literatura a lolargo de la historiaha sido la base delconocimiento y delentendimiento queha permitido trans-mitir el saber y po-

der formar culturalmente a las personas, aunqueantiguamente la literatura era una herramienta de laque solo disponían los más bien estantes económi-camente. Además, a consecuencia de ello se aumen-taba el nivel de analfabetización de la población.De forma que leer literatura para entretenerse esuna costumbre que nació en el seno de las familiasmás bien estantes que encontraban en el placer deleer un pasatiempo que les hiciera más liviana suexistencia. Además, era un "hobbie" que te permitíaaprender. De esta forma, poco a poco debido a lamayor facilidad para acceder a la literatura, másgente se sumó a este pasatiempo tan enriquecedor.Por otro lado, hoy en día las tendencias han cambia-

do, sobre todo en los jóvenes respecto a leer litera-tura que ha ido disminuyendo progresivamente apesar de ser muy accesible. En parte, debido al avan-ce de las nuevas tecnologías que nos han aportado la"era de la visión", es decir si antes valían más mil pa-labras que una imagen, en estos días más bien locontrario. Este hecho, ha perjudicado el hábito lectorde la población.Aunque también es cierto que se está luchando porla inclusión de la literatura para aprender y entrete-ner en el ambiente tecnológico, mediante libroselectrónicos, aplicaciones y de más que han permiti-do "reactivar" de alguna manera la actividad de leer.Aportando un valor añadido como el que en una "ta-blet" puedes tener miles de libros y leer el que teguste en el momento que prefieras.De forma que podríamos decir que la tecnología esuna gran aliada para implementarla en distintas ac-ciones si se sabe integrarla bien y hacer un buen usode ella. ¿No?

Pablo Vinogradov Llobell

Castellano Lengua yDocumentación es unaoptativa que se cursa en1º bachillerato.En esta optativa, duranteel presente curso, enprimer lugar ordenamoslos libros alfabéticamentesegún el nombre delescritor/a y después losponemos en el lugarcorrespondiente en la

estantería. En segundo lugar ponemos las etiquetasen cada uno de los libros, eso se hace poniendo enmayúscula las iniciales del tipo de libro, si esnarrativa (N),o de poesía (P), posteriormente tambiénen mayúscula ponemos las tres primeras iniciales delapellido del escritor/a y finalmente en minúscula lastres iniciales del título del libro.La siguiente fase es la catalogación, que consiste en

introducir toda la información del libro (escritor,editorial, coleccion, año, idioma de publicación...) enel ordenador y a través de este, esa información pasaa un código de barras que va pegado al libro. Estosirve para cuando un alumno pida un libro, albibliotecario le resulte más fácil identificarloEn esta optativa estoy aprendiendo muchísimascosas que anteriormente no sabía, como porejemplo la catalogación, que al principio me pareciómuy difícil porque tenías que saber todos los pasos,pero con el tiempo se va memorizando, ya que sonmuchos los libros que hay que catalogar.Todo esto lo aprendí gracias a la ayuda de PilarGarcía, profesora de valenciano y responsable de labiblioteca del centro, junto a mi porfesor de estaoptativa, Raúl Hurtado.A pesar de la labor realizada, es mucho el materialbibliográfico del que dispone el instituto, por lotanto, será necesario que esta labor sea contiuada enaños posteriores.

Zaid1º Bachillerato

Continuamos el trabajo en la biblioteca

10



Art i Imatge

12



14



Concurs de fotografia matemàtica1r CicleFormes geomètriques.Claudia Damiano Rodríguez (1 ESO B)

2n CicleXarxa Modular.

Elia Ivars Lanaquera (3 ESOD)

BatxilleratDiana Paula Gordon Quintana. (1 BAT C)

Concurs de cartellsEl passat curs escolar 12/13 elsalumnes de 4t PDC resultaren elsguanyadors del “Concurs de cartellsde neteja” convocat pel centre i queconsistia en un lot de materialescolar. El alumnes guanyadors,comunicaren al seu tutor la decisióque el premi el feren servir elsalumnes del curs següent.Comunicada la decisió a la direcciódel centre, la resposta fou la quepodeu observar en la imatge. Elsecretari J. Miguel va fer l’entregadel premi, consistent en un conjuntde calculadores científiques.Els alumnes de l’actual curs de 4tPDC i el seu tutor volem agrairl’actitud dels alumnes del curspassat juntament amb elreconeixement fet per part del’equip directiu, envers la millora defuncionament del nostre IESTEULADA.

Alumnes de 4t PDC curs 13/14La guanyadora del concurs "Tenir cura dels banys" va ser Katy Marie LodgeGonzález de 4t de PDC amb el cartell: Perquè ningú vol un bany brut.



L’alumnat de quart d’ESO i de primer de Batxilleratque cursa actualmente l’assignatura de Biologia iGeologia ha realitzat una experiència pràctica, en laqual cadascun ha extret el seu propi ADN a partir decèl·lules de l’epiteli bucal, utilitzant una senzillatècnica.

Una activitat que ha resultat molt satisfactòria per alsalumnes ja que l’ADN és la molècula que conté totala seua informació genètica.

El racó de la BiologiaExtrau el teu ADN

Visita als laboratoris del CSICUn total de 22 alumnes, que actualment estancursant primer i segon de Batxillerat de la modalitatde Ciències, visitaren el Consejo Superior deInvestigaciones Científicas (CSIC) de Madrid,acompanyats per les professores, Fina Doménech iLina Llopis.

L’activitat va consistir en la visita al laboratori delCentre Medioambiental, on l’investigador, MiguelÁlvarez els va explicar i mostrar les tècniques i elsaparells que utilitzen per a l’estudi que estan fentsobre el plàncton que habita en les llacunes deRuidera en Ciudad Real. També visitaren el laboratorid’ADN on els alumnes realitzaren una experiènciapràctica per a determinar el sexe dels pollets, dirigitsen tot moment per la cap del mencionat laboratori,la investigadora Annie Machordom, entre d‘altrescientífics.

16



Experipares: Banys i aliatges amb monedes

Dins de la programació d’activitats extraescolarsnadalenques realitzades en l'IES Teulada, eldepartament de FiQ “Almagest” va organitzar untaller experimental amb el títol: BANYS I ALIATGESAMB MONEDES. Malgrat els temps que corren, quanparlem de diners en el nostre departament de FiQ, lacrisi no té ni el més mínim indici d’existència, més béés al contrari. Ens expressem així, amb un doblemotiu; d’una banda l’elevada participació per part delnostre alumnat i per l’altra les elevades sumes (endiners) de les seues aportacions monetàriescorresponents.

El taller es va desenvolupar el dia 20 de desembre de2013, al llarg del matí al nostre laboratori. L'activitatconsistia en fer un recobriment de Zn i posteriorformació d’una aliatge de Zn-Cu, fent servir com abase per a l’experiment monedes d'1, 2, 5 cts. En lesfotografies annexes podem apreciar a alguns delsparticipants en l’activitat i l’aparença assolida per lesmonedes.

Els professors de FiQ volem agrair la participació tantd’alumnes com de professors/es en aquesta

activitat, on sempre espot despertar lacuriositat, i per què no,l’interès per l’estudi dedeterminats aspectesrelacionats amb el mónde les ciències.

Sopa de letrasMonedas anteriores al Euro

A continuació es mostren alguns del projectes que han dut a terme durant el present cursescolar els nostres alumnes.



A continuació es mostren alguns del projectes que han dut a terme durant el present cursescolar els nostres alumnes.

CURS 3r: CONSTRUCCIÓ D'UN POLIESPORTIU A ESCALA REAL

L'alumnat han realitzat prèviament els plànols a escala (segons mesures reals de les diferents pistesesportives) i després els han construït utilitzant les diferents eines i materials que disposen a l´aula-taller de tecnologia… Ben fet!

CURS 3r PDC: CONSTRUCCIÓ A ESCALA DEL POLIESPORTIU DE TEULADA

Després d'una (o varies) visites al poliesportiu de Teulada on els alumnes van mesurar i reproduir en unplànol tot el necessari, es va procedir a la reproducció exacta del mateix, amb un resultat tan òptim comel que es pot apreciar… Gran tasca!

3r PDC

3rA 3rC

REALMAQUETA

ELIA. IRENE, FABIAN, FELIPE I RAÜL JUAN, RAÜL, PEPE, ALFRED I PEPE NATALIA, EVA, DYLAN I MARCUS

Tecnologia

18



CURS 4RT PDC: CONSTRUCCIÓ A ESCALA D'UNA MAQUETA D'UN HABITATGE (DUES PLANTES) IREALITZACIÓ DE LA SEUA INSTAL.LACIÓ ELÈCTRICA

ELISA, EDU, ANA I MARIA

VISTA GENERAL DE LES DUES PLANTES PRIMERA PLANTA DE L'HABITATGE

SEGONA PLANTA DE L'HABITATGE

Una gran tasca la que han dut a terme els alumnesper tal de dissenyar la casa dels seus somnis. No solsvan haver de dissenyar els plànols i procedir almuntatge de la maqueta, sinó que a més van aplicarels coneixements d´electricitat bàsica assolits a lesclasses de tecnologia per tal de fer la instal.lació

CURS 1r: CONSTRUCCIÓ D'UN CALENDARI DE FUSTA

EVA CRISTINA

Una vegada assolides les nocions de dibuix tècnicnecessàries, els alumnes han dibuixat sobre paper ifusta i han construït un calendari amb bons resul-tats...

elèctrica de la casa (amb un funcionament final moltcorrecte)… S´ha de remarcar l´alt nivell de detallassolit en aquesta maqueta a l´hora de reproduir elmobiliari intern i els més mínims detalls…Enhorabona xiquets!



CURS INTEGRA: CONSTRUCCIÓ D'UNA JARDINERA AMB PALETS RECICLATS

LUIS, DANIEL, TODOR I DIEGO

Treballant de forma conjunta amb elsalumnes de PQPI de jardineria i atene-net les seues necessitats, els alumnesd'INTEGRA han dissenyat i construïtunes jardineres molt útils...

CURS 3ER: DISSENY DE PLÀNOLS I ESQUEMES ELÈCTRICS, CONSTRUCCIÓ I COMPROVACIÓ DELCORRECTE FUNCIONAMENT D'ATRACCIONS DE FIRA PER A PARC TEMÀTIC.

Els alumnes han realitzat una gran tasca des del principi, ja quehan hagut de dissenyar la seua pròpia atracció de fira en un plà-nol, així com el circuit elèctric. Després han procedit al seu mun-tatge (tant mecànic com elèctric) fins a aconseguir unfuncionament òptim de les atraccions... El resultat final (estètic,mecànic i elèctric) és molt destacable.

I ARA....En aquest trimestre els diferents grups estan treballant en diferents projectes tecnològics (encara no fi-nalitzats) i que estan progressant molt adequadament...

Els alumnes de 3r estan treballant en el disseny i la construcció d'un robot electromecànic capaç, de for-ma autònoma, d'evitar els obstacles en xocar amb ells. Per tal d'aconseguir-ho, han adquirit una sèrie deconeixements d'electricitat i robòtica per tal de muntar un circuit com el que es mostra a continuació, for-mat per motors, interruptors, sensors de xoc (final de carrera), regletes, portapiles...

Projecte d'un grup de 3r en procés deconstrucció...

Els alumnes de 1er estan assolint els seus primers coneixements d'electricitat tant de forma teòrica comde forma pràctica. Per tal d'implementar les nocions teòriques, els alumnes estan procedint al muntat-ge i comprovació d'una sèrie de circuits elèctrics bàsics per entendre el funcionament dels componentselèctrics fonamentals...

20



En g l i s h Co r n e r1st Thanksgiving Cake Competition

Last November 2013, our students of 1st ESO A-B-C participated in the IES Teulada's 1st ThanksgivingCake Competition.As you all know, on the fourth Thursday ofNovember, in houses around the United States,families get together for a feast or a large meal.Almost all families eat turkey and cranberry saucefor this meal, and have pumpkin pie for dessert.This feast is part of a very special day, the holidayof Thanksgiving.

In our school, we celebrated Thanksgiving in ourown particular way...with a cake competition.Yummy!!These are the recipes of the three winning cakes:Yasmine's Chocolate Sponge Cake, Kyara's CoconutSponge Cake and Wissal's Brownies.You can bake these cakes at home and enjoy themas if it were Thanksgiving today!!

RecipeA Chocolate Sponge Cake!

Ingredients:- 1/2 glass of flour.- 1 glass of milk.- 1 glass of cocoa.- 2 eggs.- 1 glass of oil.- Half a packet of Royal.- 1 glass of sugar.Procedure:First pour in one container theflour, after that pour the sugar,the milk, the oil, the two eggsand last put the Royal and beatall together. Put it in one mouldand put it in the oven for 45minutes.Alexa Sandoval Bentaberry 4º C



Literature: A game of Words

CHRISTMAS(by Jenna Susan Delacour and Rio Betty Delacour, 1ESO B)

Christmas is the best timeof the year. Some peoplethink it's just aboutchocolate and presents, butwe think it is aboutspending time with friendsand family (although we

love getting presents, too!) Our relatives live inEngland, so Christmas is even more special for usbecause we meet up with them. In England, itusually snows a lot or it's cold and rainy. It's betterhere in Spain: on Christmas day or on Boxing daywe go to the beach because it's warm and sunny.Even though we live in Spain, we have EnglishChristmas dinner. It includes roast turkey, roastpotatoes, carrots, cauliflower, Yorkshire puddingand the horrible Brussels sprouts. We also haveChristmas pudding, which is made of dried fruitsand nuts.

THINGS I LIKE ABOUT ENGLAND AND SPAIN(by Alicia Linares, 1 ESO C)

What I miss aboutEngland is London,because I like goingaround London with mymum to visit places. Myfavourite places are theLondon Eye, the LondonDungeon and Big Ben. Iprefer Spain because ofthe sun: what I like aboutSpain is the beach. I lovegoing to the sea, but Iwish it snowed here inTeulada because I lovewinter! I love doing snow angels and running in thesnow with my dog. Another thing I like aboutEngland is the forest: I love walking my dog in theforests. What I really miss about England is myfamily and my baby cousin!

A SHORT STORYSome time ago, there was this boy who was slightlyreserved. He never felt appreciated by others andwas rather solitary, unsociable and didn't talkmuch...One day, he was in the school's toilets, when heheard the fire alarm. Out in the corridor,everybody was running in all directions, no time toworry about others. Suddenly, he felt a blow andgot knocked against the wall. He was paralyzedand could not move. He saw how all the studentsrun to the exit doors, and the flames approachinghim from the other end, covering his body.When the firefighters put the fire out, nobodynoticed he had been turned to ashes.Roxanne Dutrieux 2on ESO.

GHOST TOUR OF WALESWhen I was in Britain , my family and I travelled tothe south of Wales . In Wales, we went on a boattour along the Montgomery Canal to search for theGhost of a welsh princess called Eira. Princess Eirafell in love with a common man and wanted tomarry him. This was against the law, so somebodykilled her and buried her body next to the canal.Andrea Cimmino 3D

CanadaCanada Day is Canada’s national Holiday,celebrated on 1st July to celebrate Canada’sindependence from UK produced in 1867. Thefestival was first held in 1879 under the nameDominion Day, but was changed to Canada Day.The celebration takes place in the capital Ottawa,there are parades andfireworks in themeadow of thenational parliament. InMontreal and Torontoparades andcelebrations are orga-nized.Saray Llobell

22



1)

My mother took this picture six years ago.I won a cup because I was the top-scorer in myhometown's football team (I scored 70 goals... suckit Cristiano!)That year, we won the league.Marcos Devesa Blasco 2on ESO

Those moments in our lives2) For me, reading means being wise. With words,you can travel around the world, you can go toBrazil, England, USA, China, Sweden...I love reading and writing. I encourage everyone toread, because it is wonderful and surprising, it isincredible and there are books on every subject forevery person.Maria Ljüngstrom 2on ESO

3) Playing a piano is like a dream, like being inanother place with no worries, only the music youmake. It's not like being a girl and a piano, it's likebeing only one. When you know the songs that youwant to play, your fingers move on their own and itis the most beautiful sensation in the world.Sometimes, when you really feel the song you play,you can close your eyes and pley without readingthe notes, just feeling the keys. It is wonderful tojust hear that music.

Crosswords

1. Work that includes studying something anddiscovering facts about it.

2. The science of climates.

3. An animal or plant that is produced artificially fromthe cells of another animal or plant.

4. Charles... was the scientist that first put forward theidea of evolution.

5. Very small organisms that can cause disease. Theycan exist in isolation but viruses need a host body to beable to live.

6. A ... tube is a small glass tube (open on one end) thatscientists use in experiments.

7. The curved path an object follows when it goes arounthe Moon, a planet or a star like the Sun.

8. A common abbreviation for Science Fiction.

9. Chemicals that the body produces that can bedetected by others subconsciously.

10. The force that makes things fall when you dropthem.



Actualitat

1. Què et pareix el Poble Nou de Be-nitaxell?Per a mi, és el millor poble del món,no només hem d'exterioritzar que elnostre poble és el millor del mon,sinó també demostrar-ho dia a dia,que no quede només en una manifes-tació de bona voluntat.

2. Creu que la situació de crisis mi-llorarà?Jo pense que la crisi el que farà seràreeducar els hàbits de la gent, co-mençant per les administracions pú-bliques i acabant per les economies

familiars; cal traure una conclusió po-sitiva.

3. Del treball que desenvolupa,quin és el més difícil?El secret de l’èxit no el sé i el secretdel fracàs és voler quedar bé ambtots, no sé contestar la pregunta, ésmolt bona però no sé contestar-la.

4. Quin és el projecte més impor-tant que teniu en ment per al po-ble?A mi m’agradaria tindre la suficientsolvència econòmica per a fer un xi-cotet auditori per als actes culturalsperò necessitem tenir solvènciaeconòmica.

5. La gent et tracta d'una maneraespecial al ser alcalde?No, jo trobe que depèn de les cir-cumstàncies i situacions, però jo pen-se que no. Jo sóc com sóc i la gent nosé com em vorà. Jo entenc que nohan de tractar-me d'una manera es-pecial, sinó com una persona més.

6. En les pròximes eleccions et tor-naries a presentar com alcalde?Per a mi és un orgull ser alcalde, peròla veritat és que no està dins delsmeus plantejaments continuar; ésuna etapa de la meua vida i mai sapsel que pot passar, però en principi lameua intenció no és tronar a presen-tar-me.

7. Quant han baixat el sou en estosúltims anys?Jo cobre 12 pagues de 1400 eurosperò la llei em permetia cobrar el tri-ple del que cobre. El jornal que cobral'alcalde del Poble Nou és dels mésbaixos de la comarca i equiparable alsfuncionaris que menys cobren del’ajuntament.

8. Com controlen el pressupost dela localitat per a tot el any?El control de pressupost es de 2 mi-lions d’euros.

Alba Escrivà, Pau Escrivà i JoaquínGonzález (3r PDC)

La fiesta de la rosa de Benitatxell se celebra en elmes de mayo en honor a la Virgen del Rosario. Estafiesta tiene lugar el primer domingo del mes.Se honra a la Virgen con diversos actos religiososcomo “misa en honor a Sant Pancraci” y otra en“honor a la mare de Déu de la Rosa” y procesionesy también actos lúdicos como “cucanya” y “carreresde galls al carrer”.Entre todos los días destaca el día del “pa beneït”,que consiste en que todos los niños junto con losfesteros y la banda de música reparten el “pabeneït” por todas las casas del pueblo.Estas fiestas junto con las de Santa María de laMagdalena son las más singulares y divertidas detodo el pueblo.

Ricardo García - 3º A

Fiestas de la Rosa en Benitatxell

Entrevista amb Josep Femenía, alcalde de Benitatxell

24



Las fiestas patronalesde Teulada, son enhonor a su patrónSant Vicent Ferrer.Estas fiestas secelebran siempre enel mes de abril, ya seaa principios o a

finales, siempre duran alrededor de unas dossemanas y están llenas de actos para que la genteacuda, entre ellos cuatro noches de verbena, tresde toros y vacas, ofrenda, procesiones, día dequintadas, noche de comisiones y coronación delas reinas mayor e infantil.Yo voy a hablar sobre el día de quintadas, este díaes como el día grande y de más disfrute de todaslas fiestas. Este es el día donde la gente del pueblo,desde recién nacidos hasta las personas másmayores del pueblo se reúnen con sus quintaspara pasar el día todos juntos y la fiesta estaamenizada siempre por una banda y unabatucada.

Fiestas en honor a Sant Vicent FerrerLa gente se levanta temprano para ir a la plaza, yponer los tableros, almorzar y luego ya reunirsetodos en la mesa para comer la paella que seprepara para cerca de unas 1.000-1.500 personas.Una vez se termina de comer, todas las quintas sereúnen en la carpa que hay en la plaza del Jasmilerpara disfrutar de la orquesta toda la tarde y luegode la disco móvil.A todo esto para los niños más pequeños hayatracciones tanto en la plaza del ayuntamientocomo en el parking de la plaza del Jasmiler (Ranaloca, olla cachonda, coches de choque, tómbolas,etc.)Es el día de más disfrute y de más gente que hayen Teulada, y espero y toda la gente del puebloque las fiestas no se terminen nunca, porque dadala situación en la que estamos es difícil poderhacer buenas fiestas, pero con esfuerzo ydedicación todo se puede hacer.

María Bisquert Llobell 3º ESO A

1.¿Qué te parece el pueblo de Teu-lada?Es un gran pueblo, con muchasvirtudes. Tenemos un casco histórico,unas fiestas de San Vicet Ferrer muyarregladas y con gente muytrabajadora.

2. Señor Alcalde... ¿ Usted cree quela situación de crisis va a mejorar?Está claro que el futuro no va a sercomo el presente, las cosas van a acambiar; el futuro es más difícil decontestar, pero los jóvenes vais aencontrar proyectos de vida mejor.

3. Del trabajo que desempeña, ¿quées lo mas difícil?Para mí lo más difícil y a la vez másfácil es el tratar mucho con laspersonas. Hay que tratar con laspersonas del Ayuntamiento y las defuera, y eso a veces resultacomplicado, aunque otras te reportamuchas alegrías.

5. ¿Cuál es el proyecto másimportante que tenéis en entepara Teulada-Moraira?

El proyecto más grande es ladepuradora de Moraira de la playaL'Ampolla. Va a conseguir que el aguaque viene del grifo sea casi aguapotable, va a depurar hasta un97%.Este proyecto tiene un coste de 6millones de euros.

6.¿Por qué no se separa Teulada-Moraira?No se ve ninguna necesidad deseparar la misma localidad, porquelas cosas han ido por buen caminogracias al turismo. No tiene ningúnsentido, es mucho mejor trabajartodos juntos.

7.¿La gente le trata de una maneraespecial al ser alcalde?Sí, en mi caso personal me costómucho asimilar que la gente metratara de manera especial,ya que alprincipio no te ven igual. Pero heintentado que la gente no se corte aldecirme las cosas.

8.¿En las próximas eleccionesvolvería a presentarte a lascandidatura?

Sí, a pesar de que ser alcalde implicano tener tanta vida privada, me gustala idea de saber que puedo mejorarmi localidad.

9.¿Cuánto han bajado los sueldosen estos últimos años?Hace 2 años bajó un 5% el sueldo yaun no han vuelto a bajar ni a subir.

10.¿Cómo controlan el presupuestode la localidad para todo el año?

En Octubre de cada año,se trabaja elpresuppusto de todo el año que son15 millones de euros.

Idoya Saenz y Sarai Llobell (3º PDC)

Entrevista con Antoni Joan Bertomeu, alcalde de Teulada



El dia 5 d’abril es celebràa Gata la XXIX Trobadad’Escoles en Valencià,que a hores d’ara haesdevingut la festa majoranual de la Marina Alta.El nostre institut hi vaparticipar amb un tallerorganitzat conjuntamentpels Departaments deFísica i Química i deValencià: l’experi+lletres,un grapat d’experiments

al voltant de l’aigua, bellament amanits ambparaules en forma de poemes, dites o refranys.Grapats i grapats de xiquetes i xiquetes de lacomarca passaren pel taller amb les seues famíliesi tots gaudiren de l’aigua i de la poesia ambexperiments com “Un vas ple”, “Maleït dimoniet”,“Ai, ai, que cau”, “Un paper multicolor”, “Carta forade joc”, “No cau, un miracle!”. Vegeu com: són elsversos de Martí i Pol, de Núria Albó o de MariaDolors Pellicer els que frenen la caiguda de l’aiguad’un got girat cap avall. Són paraules suggerents

L’experi+lletres a la XXIV Trobada d'Escoles en Valenciàcom “pou”, “xàfec”, “font” o “ona” les ques’esborren en introduir en l’aigua el paper que lesconté. Qui diu que ciències i lletres són cosesdiferents!Estem molt satisfets de la col·laboració entredepartaments i, especialment, de la participació del’alumnat de 1r de batxillerat en aquesta activitat.Gràcies.

Una oportunidad para conocer mundoEntrevista a la profesora de inglés Paula Lluesma delIES Teulada para conocer de primera mano y con de-talle el futuro programa "Erasmus" destinado a insti-tutos de secundaria españoles.Erasmus consiste en visitas a distintos países de laUnión Europea donde mediante estancias de una se-mana, los alumnos participantes se intercambian conlas familias de otro participante en otro país.P: Es posible que parte de los alumnos conozcan yalo que es Erasmus, pero ¿podrías tú que lo tocas decerca explicarlo un poco?R: Erasmus es una beca para intercambios escolaresde ámbito internacional que hasta hace poco se co-nocía bajo la denominación de “Comenius”. En la becaErasmus existen distintos tipos, pero el que nos con-cierne a nosotros es el Erasmus destinado a institutosde educación secundaria. El objetivo de Erasmus esdar la oportunidad a los estudiantes de conocer unalengua extranjera.P: ¿Aconsejas que los alumnos participen en elErasmus?R: Por supuesto, este tipo de becas abren muchaspuertas para el futuro de los alumnos. Les permitenenriquecerse culturalmente, abrir sus mentes, apren-der un idioma (en este caso el inglés)... Erasmus esuna experiencia muy dinámica y enriquecedora queles puede cambiar la vida a los estudiantes y les per-

mite crear amistades internacionales.P: ¿Es requisito poseer el nivel B1 en inglés paraaplicar a Erasmus?R: Para este tipo de Erasmus destinado a institutosexclusivamente no. Aunque evidentemente es ade-cuado tener una base en el inglés. El requisito impres-cindible es el interés del alumno y su implicación en labeca.P: ¿Cómo afecta esta actividad Erasmus al institu-to?R: El impacto de esta actividad en el instituto consisteen la preparación de los alumnos que apliquen a ella,el uso de las tecnologías para establecer una comuni-cación internacional y el trabajar mes a mes para ha-cer este tipo de intercambio posible.P: ¿Qué países de la UE participan en los intercam-bios?R: Los países participantes en esta iniciativa son: Polo-nia, Turquía, Italia, República Checa, Holanda, Letoniay España.Muchas gracias por su tiempo Sña. Lluesma, le desea-mos mucha suerte con el proyecto Erasmus.

Pablo Vinogradov y Leonor Vallés2ºBACHILLER – IES TEULADA

26



barassades com als xiquets de bolquers.La visita va començar amb la presentació de Pilar, lapsicòloga que treballa allí, va explicar que un delsobjectius de la Casa Bressol és orientar les dones, demanera personalitzada, en tots els aspectes de laseua "nova" vida. És tasca complexa: han d'afrontarles seues pors i inseguretats. A continuació, va expli-car amb claredat en què consistia l'avortament ol'I.V.E. (interrupció voluntària de l'embaràs) , terme'millor vist' actualment per la societat. Tot seguit, vi-sitarem les ins-tal·lacions delcentre-menjador,biblioteca, pati,etc- i acabàremsaludant els xi-quets que jugavenfeliçment en laguarderia.

Religió

Durant el mes de novembre els alumnes 4rt ESO iBatxillerat de l'assignatura de religió dels IES, Benis-sa, Teulada i Dénia -Maria Ivars i Historiador Chabàs-

van realitzar unavisita a la CasaBressol santa Isa-bel, acompanyatspels seus profes-sors, Agustín, So-nia i Ángel,respectivament.Esta organitzacióés de caràcter so-

cial encara que de fundació catòlica i acull dones em-barassades que han sigut abandonades pels seusfamiliars després de ser coneixedors del seu estat degestació. Allí els oferixen tallers on les jóvens es for-men en diferents matèries amb l'objectiu que, a laseua eixida, puguen introduir-se en el mercat laboral;a més a més, donen allotjament tant a les dones em-

Visita a la casa bressol santa Isabel

gelats, fins trobar elsmillors massapans típicsd’allà i fer les compretes derecord per a amics ifamiliars.Hi hagué temps lliureperquè cadascú

descansara, comprara o simplement, estigueraassegut prenent alguna cosa fresqueta a la Plaça deZocodóver, lloc cèntric de reunió de la ciutat.Vam deixar la visita de l’Alcàsser, actual museu del’exèrcit, per a l’últim dia i va semblar que ens vamquedar curts en el temps concertat ja que laimpressió i interés dels alumnes va ser molt positiva.Vam passar quatre diesamb les seues nits allotjatsen un alberg juvenil queva ser castell fortalesa delsTemplers, aconseguintentre tots els alumnes unclima de coneixement iconvivència moltagradable que esmanifesta cada any en estos viatges que organitza eldepartament de religió.Bones Pasqües!!

Viatge a ToledoA començament de la Setmana Santa, els alumnes dereligió de 4rt d’ESO i batxillerat dels IES de Benissa,Teulada, Xàbia i Dénia junt als professors Agustín,Rosario i Sonia van fer una visita a la ciutat de Toledo.I, per suposat, vam tindre la sort de veure l’exposiciód'El Greco al Museu de la Santa Creu inaugurada feiaunes setmanes per la reina i vam comprovar lagrandiositat de l'obra d'aquest pintor grec.Diumenge de Rams van participar de la processó deles palmes i assistiren a la missa cantada gaudint del’orgue en la Catedral. A la nit, hi havia organitzadauna ruta sobre les llegendes dels Templers i tambéens vam afegir a les processons que es feien al carrer

amb els caputxins com marca latradició cristiana en estos dies. Aldia següent no podíem deixar devore el Monestir de sant Joan delsReis i el Convent de sant Domènec.De la presència del judaisme alnostre país durant molts anys, nopodia faltar la visita a les duessinagogues presents encara enToledo -de les tres que hi ha a

Espanya- la del Trànsit i la de Santa Maria la Blanca itambé la visita al Museu Sefardita. No obstant això,no tot va ser visites a llocs històrics i artístics sinó quetambé aprofitarem per caminar pels seus carreronsgaudint de boníssims entrepans de pernil i enormes



Encuentro de alumnos de Religión de la MarinaEl pasado 5 de febrero, alrededor de 260 alumnos dereligión de 3º-4º ESO y Bachillerato, de los IES deDénia, Benissa, Xàbia, Ondara, Teulada, Oliva, Gandíay Grao de Gandía , disfrutaron en Benissa de uno delos muchos encuentros que cada curso organiza laComisión de Enseñanza del Arzobispado de Valencia

en el que hay tiempo para lareflexión y el diálogo, para laconvivencia y conocimientomutuo entre los alumnosasistentes y tiempo paracompartir la comida que cadauno trae desde su casa –tartas,

cocas, flanes, bizcochos, pizzas, bocatas,…- en unmercadillo solidario queorganizan con el fin derecaudar dinero para Cáritasde la ciudad donde se celebracada encuentro.Tras el vídeo de presentaciónde cada IES, se organizaronpor grupos para asistir adiferentes talleres. Domink Kustra, delegado de Ayudaa la Iglesia Necesitada en Levante, www.ain-es.org,misionero allí donde la Iglesia es perseguida, hablósobre su labor con los niños soldado de África y losniños abandonados en Irán. También unas religiosasdieron su testimonio sobre su labor aquí, en nuestratierra. Otro taller lo llevó a cabo la Asociación VictorFrank y trabajaron desde una perspectiva psicológicala cuestión de la seguridad en uno mismo. Tambiénhabía talleres más lúdicos como uno de papiroflexia yotro de un cuento mexicano sobre la lluvia que pedíala interacción entre el narrador y los alumnosasistentes. De todos salieron muy satisfechos aunquehambrientos por lo que el mercadillo solidario tuvo

mucho éxito y como siempre, fue un momento decompartir no sólo comida sino risas y mucho más…También en abril, unos 300 alumnos de 6º de Primariay 1º-2º de la ESO de los IES y CEIP de Dénia, La Xara, ElVerger, Benissa, Xàbia yOndara, disfrutaron en elVerger, de otro de losmuchos encuentros que cadacurso se organiza paracontactar primaria consecundaria con un esquemamuy parecido al encuentro demayores. Este año, el dinero que se recaudó sedestinará para los niñosrefugiados de Siria y paraCáritas del Verger.Tras el vídeo depresentación de cada IESy CEIP, participaron enuna gyncana organizadapor los juniors y DominkKustra, misionero, hablósobre su labor con los niños de África y de la India.También se ofreció una charla en escuela de padresde la que salieron muy contentos.Para finalizar el encuentro, nos sorprendió la visita deunos magos que consiguieron captar la atención delos chavales y sorprender a todos los presentes–alumnos, padres y profesores- ofreciendo en sumagnífico espectáculo un mensaje de vida.Encuentros en que se comparte vida e ilusión desde elproyecto válido que propone el mensaje cristiano. Poreso, los alumnos al año siguiente: repiten de nuevo laexperiencia!

Durant el trajecte de tornada a l'institut, els alumnesdialogaven sobre l'interés de la visita, tot el què ha-vien aprés del que van vore i escoltar, i se sorpreniende la quantitat d'embarassos no desitjats que hi haen l'actualitat, malgrat tindre molta més informació imitjans per a previndre-ho. I els va impressionar lalabor que fa l'Església al servici i defensa de la vidahumana, de manera totalment gratuïta. Alguns co-mentaven que gràcies a esta visita, han resolt algunsdubtes sobre este tema. Els va quedar clar que és unprivilegi poder reflexionar sobre el dret que té TOTser humà a la vida -encara que siga molt xicotet- iveure que és necessari defendre a l'innocent i que ésuna qüestió de responsabilitat personal."Pareix més fàcil fugir del problema eliminant-hoperò en realitat tot es complica perquè, després del'avortament, apareixen patiments per a la dona maiimaginats sobre els que també hem de reflexionar".María

"El que és segur és que no és una decisió tan simple ifàcil de prendre. I en realitat, molta gent no se l'haplantejat seriosament". Sebas"Al veure eixos xiquets rodejats d'un ambient pled'amor, i a eixes mares lluitant pels seus fills, per ei-xir cap avant, s'agraïxen visites com ésta que aconse-guixen obrir els ulls a molts adolescents ja que,veient la realitat més de prop, ajuda a reflexionar desd'un punt de vista més personal els temes que dinsde l'aula es plantegen d'una manera més teòrica".Paula"Anime a totes aquelles dones que no puguen fer-secàrrec del seu fill o que no es veuen capaços d'edu-car-lo i veuen com a única solució l'avortament, queho pensen amb calma. Casa Bressol els ajuda a veurela vida des d'una altra perspectiva; els ajuda a amar-se a si mateixes i a amar eixa nova vida que està pernàixer i que serà, en molts casos, un dels principalsmotius de felicitat en les seues vides". Karen

28



Fem HistòriaEixida al Pla de Petracos

L'alumnat de 1r d’ESO de l’IES deTeulada vam anar al Pla de Petracos(Castell de Castells), a veure el mu-seu de la Prehistòria i pintures ru-pestres. El museu tenia tres plantes:la planta baixa, on hi havien instru-ments musicals, habitacions, banys,estables; la primera planta on hi ha-via reproduccions de pintures ru-

300: el còmic

pestres i l’última planta on hi havientambé reproduccions de pinturesrupestres i una explicació del Neolí-tic.

Passaves a una sala amb les llumsapagades on hi havien televisions entres dimensions i ens van posar undocumental del Neolític.

Després, ens van anar a esmorzar aun lloc, on S. Munson i jo vam trobaruna fruteria. Vam entrar i també hihavien llepolies i papes. Quan vameixir ella i jo amb llepolies, tot elmón ens va veure i la botiga quasiexplota de tanta gent que hi havia.

Més tard vam pujar a la muntanya,al Pla de Petracos.

Quan vam arribar al cim, ens va de-

Al còmic hi ha moltes batalles entreels perses i els espartans. M’agradamolt per la motivació que es donenabans de la guerra.

El còmic és molt motivador.

Aquest còmic tracta d’una batallaanomenada de les Termòpiles entreespartans i perses. Aquests dospobles lluitaven entre ells, ja que elsespartans estaven a Grècia i elsperses volien invadir-los. Espartans iperses tenien un rei cadascú. El reidels perses es deia Xerxes i el reiespartà es deia Leònides. El mésinteressant del còmic és que noaconseguix la victòria l’imperi quemés soldats té sinó l’imperi que té elssoldats més forts i millor entrenats.També és molt interessant el quefeien amb la gent perquè morirapatint… Un exemple és el del pousense fons. També demostra que elque es concentra i s’arriscaaconseguix el seu objectiu,remarcant l’escena del xiquet queamb pilleria i valentia va matar elllop. El còmic també ensenya ladesconfiança que hi havia en aquellstemps.

Una critica de Jorge Ramiro (1r A)

És un còmic molt interessant perquèplasma la motivació dels guerrersabans d’una batalla. També que nosempre guanya l’imperi que mésgent té per a batallar sinó l’imperimés entrenat i fort. Les tortures quefeien perquè les persones morirenpatint (el pou sense fons). Quequalsevol si es concentra pot matarun animal més fort que aquest, ladesconfiança d’aquells temps. I que300 guerrers poden guanyar a10.000. Les imatges del còmic sónmolt boniques.

Una crítica d’Oscar Buigues (1r A)

El còmic està molt “chulo”, però hi hadetalls que no els expliquen, detallsimportants que et poden ajudar acomprendre millor el còmic. El meupersonatge favorit ha estat Leònides,el rei espartà.

Són aventures històriques de tallèpic. 300 és la recreació d’un fethistòric que ha passat a la llegendacom un exemple d’acte heroic.Només que tres-cents soldat s espar-tans, comandats pel rei Leònides vanfrenar desenes de milers de soldatsperses, dirigits pel Gran Rei Xerxes, elmonarca més poderós del planeta.Per a aconseguir-ho, els espartansvan donar les seves vides en la de-fensa del estret pas de les Termòpi-les, on la superioritat numèrica persava quedar reduïda a la mínima ex-pressió, però amb allò aconseguirenun avantatge estratègic per a l’exèrcitgrec, que facilitaria la posterior de-rrota dels perses.

Una crítica de Jaume Corbalán (1r A)

cebre un poc, perquè ens pensavemque era un poquet més “chulo”. Erenpintures que no es veien bé, perquèhi havia una tanca molt alta i esta-ven a molts metres de nosaltres.

Quan vam tornar, el viatge amb l'au-tobús no va ser molt bo, però jopense que no ens ho vam passartan malament.

Un article de Jaume Corbalán (1r A)



EsportsRoberto Mena és un delsjugadors de bàsquet mésimportant de la lliganacional amb cadira derodes. Ha jugat amb el SanFernando, el CAI Saragossa,la Fundació Polaris WorldBSR, el Joventut GAM i elBSR les Palmes de GranCanaria.

Ha guanyat dues medallesen els campionats d’Europa sub -22, a més de màximanotador i millor jugador de la competició.

Se li considera un jugador constant i amb temperamenten la pista, li agrada jugar d’aler, ala pívot i pívot. És unade les promeses del bàsquet espanyol.

Roberto Mena té una amputació femoral en la seuacama dreta, degut a un accident de moto als 14 anys,que li ha obligat a passar pel quiròfan en 37 ocasions.

Què significa el bàsquet en la seua vida?El bàsquet és quasi tot per a ell. Lidóna tot el que ha somniat, encaraque també li dóna moments moltdurs i complicats, que formen partde la llei de l’esforç.

El bàsquet significa tambédedicació i emoció. És un delsmotius pels quals s’alça cada dia i lidedica el 200 %. És vida !

L’esport li ha donat moltes coses,entre altres, ser millor persona,satisfacció i tindre persones en lavida a les quals no canviaria perres. Persones que han enriquit la seua vida i que estanen la mateixa situació que ell.

Roberto Mena pensa que la discapacitat forma part delmón i que algun aspecte físic mai ha d´estar per damuntd'allò emocional, que cal ser feliç i gaudir de tot.

Un article de Marcos Blasco Devesa (2n ESO B)

La superació en l'esport

La gimnasia rítmica es una disciplina quese basa en ballet, gimnasia y danza.

Se puede practicar tanto en individual co-mo en conjunto, con un máximo de cincopersonas, y con la posibilidad de dos su-plentes como máximo. Éste deporte estanto masculino como femenino, aunquelo practiquen más mujeres que hombres.Consiste en crear un ejercicio, baile o ente-ro, combinando dificultades básicas, conpasos rítmicos y con lanzamientos de losdiferentes aparatos, acompañando todoesto con una música de cualquier tipo degénero. La duración de la música varía en-tre el nivel y la modalidad, de individual oconjunto.

Existen varias modalidades dentro de loque es la gimnasia rítmica, y varios niveles.Explicaré las diferentes modalidades, ma-nos libres, cuerda, pelota, aro, mazas ycinta.

Manos libres: La o el gimnasta debe reali-zar un ejercicio sin ningún aparato, combi-nando dificultades como equilibrios, girosy saltos y pasos rítmicos, adaptados a laduración y al ritmo de la música que le ha-yan asignado.

Cuerda: El niño o niña debe realizar unentero combinando sus dificultades y suspasos rítmicos, pero añadiendo riesgos ylanzamientos, que son lanzamientos delaparato al aire, haciendo volteretas, giroso cualquier cosa mientras el aparato so-brevuela su cabeza, finalizar el ejercicioque debía hacer mientras el aparato vola-ba y coger la cuerda, pelota, mazas, aro ocinta. Combinando también el ejerciciocon maestrías, que es la destreza de ejecu-tar algo con cualquier aparato, adaptán-dolo todo con la música del gimnasta.

Pelota: El o la gimnasta debe realizar unejercicio con pelota combinando roda-mientos, que son rodamientos de la pelotapor cualquier parte del cuerpo, dificulta-des, riesgos, pasos rítmicos, lanzamientosy maestrías, adaptado todo ello con la mú-sica que le corresponde.

Aro: La niña o niño debe realizar un ente-ro acompañado de su aro, combinando di-ficultades, rodamientos, maestrías, riesgosy pasos rítmicos, acorde con su música ocanción.

Mazas: Se tratan de dos aparatos, de plás-

La gimnasia rítmicatico duro o de goma, con una parte masgruesa llamada cabeza, una mucho masdelgada de forma alargada llamado cue-llo, y el final del cuello, redondo y pequeñoen forma de bola, llamada bolita . La o elgimnasta debe combinar maestrías, roda-mientos, riesgos, lanzamientos, dificulta-des y pasos rítmicos acompañados de sumúsica.

Cinta: Éste aparato lo componen una vari-lla metálica, plástica y de aluminio, que esla que maneja la verdadera cinta, un trozode tela alargado, de3 longitud variante en-tre el nivel de la o el gimnasta. Debe com-binar en un entero maestrías, dificultades,lanzamientos , rodamientos, riesgos y pa-sos rítmicos junto a su correspondientecanción.

Éste deporte es muy bonito y muy diverti-do, pero requiere muchísimo sacrificio departe del o la gimnasta y a la larga, la rít-mica deforma articulaciones y músculos,que sin una posterior rehabilitación pedenconllevar muchos problemas en el cami-nar o en cualquier tarea doméstica.

Lucía Caballer, 3ºA.

30



Debat filosòfic

Plató, en La República, ens parla de distintesqüestions. Una de les que el van acompanyar duranttota la seua obra i la seua vida va ser la política, de laqual vaig a fer una relació amb una qüestiód’actualitat com són el sistema de govern que tenimen Espanya, la corrupció i, com es veu avui en dia ungovern conservador com el que ell plantejava en elseu “Estat ideal”.Aquest filòsof ben prompte es veu influenciat perqüestions de política, viu de molt a prop el Governdels Trenta Tirans i la posterior democràcia. I amb lamaduresa, se li plantejaven una sèrie de critiques a lademocràcia, les quals són les citades a continuació.Primerament es nega a acceptar el principifonamental de la democràcia directa instaurada aAtenes: com és que qualsevol ciutadà podia exercircàrrecs públics en l’exercit, els tribunals, l’assemblea iel govern sense tindre en compte ni els seusconeixements ni les seues virtuts. Actualment veiemcom jurats populars sentencien a grans delinqüents, iaçò comporta una gran perillositat segons el que ensmostra Plató per a l’harmonia i el bon govern d’unacomunitat. Trobem exemples com aquest en el casGürtel, i en el de José Bretón ; en ambdós casos unjurat popular, constituït per persones senseconeixements ni en dret ni en justícia, jutja adelinqüents.D’altra banda Plató s’oposa als dirigents democràticsperquè diu que se n’aprofiten de la ignorància delpoble per a, mitjançant la paraula, convèncer-los ique els oferisquen els seus vots. Ara veiem moltscasos com aquest i és que cada dia es fan moltíssimsdiscursos per part de molts polítics que intentenconvèncer la gent (ara més complicat que abans, ja

L’educació ha de capacitar als alumnes per a ser crítics amb les coses que passen al seu voltant, per arelacionar els continguts apresos amb els fets passats i actuals, per a expressar-se i explicar ambcorrecció, etc. Presentem dos exemples que demostren com la filosofia contribueix a la consecució delscitats objectius.

Plató i la democràciaque la gent està més formada que en els temps queva viure Plató) per a que rebutgen les propostes delpartit contrari i accepten les seues per a obtenir vots,i poder així fer-se amb totes les riqueses possiblesmitjançant l’art de la paraula. Tant Rubalcaba comMariano Rajoy, els dirigents dels partits majoritaris,representen una d’aquestes persones que cada diaparlen en públic, i només s’ocupen de criticar el quefa l’altre per a engrandir el que fa l’un mateix.Per últim, Plató pensava que la democràcia atenesahavia comés una gran errada jutjant i executant alseu mestre i amic Sòcrates, “el més just dels homes”.Ara veiem molts exemples de condemnes injustes.Per a mi un exemple actual seria el cas d’una xicaestudiant superior de música anomenada Laia ques’enfronta a una condemna de set anys de presó pertocar el piano en sa casa en una habitacióinsonoritzada.Finalment, a tot açò he d’afegir que si per a Plató lademocràcia directa atenesa era una de les formes degovern més injusta, actualment la democràciaparlamentaria és el regim polític més valorat per lamajoria dels espanyols ja que pensem que qui ha demanar són aquells triats pel poble i que estos han detindre en compte les seues necessitats, al temps quees considera que s’ha de fer una oposició millor a lesaccions del govern. En l’Aristocràcia dels Savis quePlató proposava com a govern ideal, considere que,per molt culte que fora el governant, aquest acabariaimposant sempre les seues creences per a governari, una altra vegada, no tot el món hi estaria d’acordamb ell.

Marina Tauste (2n Bat. C)



Actualització del mite de la caverna.Relació amb la televisió i els seus teleespectadors.

A continuació establiré un símil entre la programaciótelevisiva i el mite de la caverna de Plató, que preténposar de manifest l'estat en què es troba lahumanitat teleaddicta pel que fa al que se li mostra.

La tele equivaldria a la caverna platònica. Lamultiplicitat de reallityes, espots publicitaris,programes del cor que es visionen farien la funció deles ombres i ecos en la cova. Però, qui són elspersonatges transmissors d'aquestes ombres? Sónles mateixes cadenes televisives les que imposenesta "telebasura" per tal d'apartar-nos del querealment interessa que ens plantegem. Els directiusde les cadenes, col·locats pels polítics de torn,intenten distreure la nostra atenció presentant-nosaquesta programació i emprant la manipulacióinformativa, quan haurien de ser objectius i contar laveritat de forma imparcial. (Per exemple entelevisions públiques com Canal 9)

Podem considerar que la nostra societat teleaddictaes troba en la mateixa situació que els presoners dela caverna, aferrada a les opinions i els prejudicis ipoc disposada a canviar la seua manera de veure lescoses. Els televidents creuen el que veuen i senten,pensen que saben el que realment passa i se sentenfeliços així, quan en realitat ignoren la veritat.Identifiquen la veritat amb el que els conten, senseqüestionar res, ja que és més còmode deixar-seconduir que conduir-se un mateix.

Així com el presoner alliberat platònic, gràcies alprocés educatiu, aprèn a qüestionar-se la realitat,renunciant a una vida més còmoda però enganyosa,i a poc a poc supera pors i dificultats amb la finalitatde comprendre la nova realitat que té davant delsulls, més vertadera i autèntica que l'anterior, de lamateixa manera, el teleespectador que prenconsciencia de la manipulació televisiva aniràqüestionant-se la realitat que li presenten.

De sobte, tant els anuncis de productes de netejaque tenen com a protagonista una dona, com els decotxes que, en canvi, tenien un home, tant lescadenes exclusives de dones com les d’homes, li

semblaran d’allò més sexista. De manera semblantconsiderarà apologia de la violència i de laagressivitat, i intolerància cap a tot aquell que ésdiferent (homosexuals, estrangers…) programes comara dibuixos animats, sèries policíaques peròsobretot shows televisius com Pressing Catch. Tambése n’adonarà de l’excessiva idolatria que condueix aimitar cànons de bellesa allunyats de la realitat ipersonatges –com ara Belen Esteban o Leo Messi-que, lluny d’enaltir valors dignes d’imitar, són modelde falta d’urbanitat i corrupció.

La darrera i més destacada de les idees que eltelevident crític descobreix és el marcat consumismecombinat d’imperialisme americà. Aquest fet es veureflectit en la copiositat de fal·làcies que trobem alsespots publicitaris per vendre productes a tota costa,i en el gran nombre de programes musicals en elsquals la majoria dels temes interpretats provenen dela cultura anglosaxona. De forma semblant s’adonade la desmesurada projecció televisiva de films deproducció nord-americana, publicitant-seconseqüentment el model de vida ianqui i els seusproductes, i incitant als espectadors a no consumirun altre tipus de cinema que no siga aquest.

Davant la cavernalització dels teleaddictes podemadoptar tres actituds: una conformista, una escèpticai una tercera via que equivaldria a la contemplaciódel bé per part del presoner alliberat i que consistiriaa, lluny de seguir idiotitzant i mantenint una societatignorant, submisa i preocupada per absurdes inútils,tractar de construir una altra forma d’entretindre iculturitzar la societat, mostrant-li el que en realitatocorre en el món, de forma alhora critica i objectiva.

Així com el presoner alliberat de l'ignorància en elmite té l’obligació de baixar de nou a la caverna unavegada contemplada la veritat per ajudar els seusantics companys a seguir el camí recorregut per ellfins veure l’autèntica realitat, l’ espectador televisiucrític ha de contribuir a obrir els ulls a la resta ihauria de lluitar per canviar aquest mitjà decomunicació exigint canvis.

Anna Garcia Castelló (2n Bat. C)

32



Dos alumnos de 2º Bachilleratohumanístico asistieron a lasolimpiadas de economía de es-te año y en el siguiente artículoexplican su experiencia.Dave Willemsen: Para mi ir a lasOlimpiadas de Economía supusouna nueva experiencia que re-sultó ser muy interesante. Enprincipio no tenia pensado ir, yaque consideraba que no tenia elconocimiento suficiente para ha-cer la prueba. Pero, finalmente elprofesor de economía consiguióconvencerme y acabé yendo. Noestaba nervioso, a pesar de quepensaba que iba a estarlo mucho,hasta los 10 minutos antes de en-trar al aula a hacer la prueba, pe-ro una vez sentado y cuando lepegué una primera vista al exa-men, desaparecieron los nervios.Estaba muy tranquilo haciendo el

examen, no hay razón por la queestar nervioso. En fin, fue unabuena experiencia ya que tam-bién me permitió hacerme unaidea de cómo va a ser la selectivi-dad y además ganas mucho co-nocimiento y te das cuenta de loque realmente sabes. Para todoslos alumnos de 2º de Bachilleratoque tengan la oportunidad de ir,definitivamente lo recomendaría.Gema Gordillo: Anar a les Olim-piades d'Economia en l'Universitatde Miguel Hernández d'Oriola vaser interessant. Primer no sabiacom seria, per tant, els nervis es-devingueren una estona. Però, vaser després, una vegada vam co-mençar l'examen el meu companyDave i jo, quan van desaparéixer.Va ser una bona experiència pre-pau per fer-se una mitjana ideade que ens hi trobarem en les

Olimpiadas de Economía 2014próximes proves. Finalment, re-comanar a tota persona que tingal'oportunitat d'anar l'any que ve,que hi vaja, per què s'hi val la pe-na.

Pablo Vinogradov Llobell, DaveWillemsem y Esther Canet Fontformaron un equipo por parte delIES Teulada a nivel nacional paraparticipar en la competición em-presarial Young Business Talents.

Tres alumnos del IES empresarios por 4 mesesEn ella durante cuatro meses hanutilizado un simulador online paragestionar su propia empresa, rea-lizando actividades de análisis,planificación y control en un en-torno simulado de la realidad ycompetitivo contra otros equiposnacionales. Gracias a ello hanpracticado sus conocimientosteóricos y desarrollado habilida-des necesarias para la adminis-tración y dirección de empresas.Los tres alumnos superaron todaslas fases clasificatorias con resul-tados positivos y constantes en suempresa, habiendo obtenido lacategoría de semifinalistas en

Young Business Talents 2013.Los tres alumnos estudiantes deeconomía orgullosos de la expe-riencia de esta competición afir-man que les ha supuesto unagran oportunidad para sumergir-se en el mundo empresarial, peroque no ha sido fácil, ha sido unalarga competición en la que tuvie-ron que dedicar gran parte detiempo a elaborar sus estrategiasviables para la empresa que di-rigían en el entorno dictado porlos organizadores en cada tomade decisiones.

Economia



I Encuentro francófono

El jueves 3 de abril, el departamento de francésorganizó una excursión para los alumnos de estaasignatura a Benidorm.La actividad consistió en la representación de unaadaptación de la obra de Victor Hugo, Notre-Dame deParis, y que duró aproximadamente una hora.

Después de disfrutarde la actuación,almorzamos en elcentro IES Bernat deSarrià.A los alumnos nospareció que la obraestuvo muy bien

adaptada a la mayoría de los niveles. Hubo diferentesopiniones personales respecto a la obra, a algunosnos gustó más que a otros, pero lo que sí nos parecees que estas actividades merecen muchísimo la penaporque los alumnos nos familiarizamos más con lalengua y la cultura francesa.

1º Bachillerato

Unos momentos dulces y divertidos en el tallerde crêpes celebrado el 16 de abril

El lunes 7 de abril, serealizó el primer Encuentrofrancófono en el centro IESTeulada. Los invitadosfueron los alumnos quecursan francés del IESTorrellano, Alicante, juntocon algunos profesores.

Se realizaron actividades dentro y fuera del centro.En primer lugar se presentaron unos videos delinstituto y pueblos cercanos dándolos a conocer,todo ello hecho por los alumnos. A continuación, losalumnos prepararon un pequeño “picoteo” para darla bienvenida a los compañeros del IES Torrellano.Después del almuerzo, los estudiantes de los doscentros representaron unas actividades, esplendidas,que llevaban tiempo preparando (cantaron,actuaron, bailaron, etc).

Al finalizar las actividades dentro del centro, nosdirigimos al Ecomuseo y allí descubrimos laelaboración del aceite. Acto seguido tuvimos unavisita guiada, en francés, mostrándonos losmonumentos más representativos de Teulada. Parafinalizar el encuentro fuimos a la Plaza Nueva delpueblo donde comimos todos juntos, alumnos yprofesores, e hicimos juegos culturales franceses yconcursos.Nos pareció interesante haber tenido la oportunidadde conocer gente que estudia francés en otroinstituto y poder poner caras a las personas con lasque habíamos intercambiado cartas anteriormente yhaber hecho buenas amistades.Esperamos con ilusión devolverles la visitapróximamente y, ¡pasarlo igual de bien!

1º Bachillerato

Teatro en francés

34



PassatempsEncreuat

Jeroglífics



Des de l'àrea d'Alternativa a la Religió, els cursos de 1r ESO han estat treballant tot allò que envolta l'elabo-ració i producció d'un còmic. És per això que els alumnes de 1r ESO C, s'han sentit motivats i il·lusionats acrear alguns còmics per a la revista del centre. A continuació teniu una mostra:

El còmic

36



Recull d'activitats extraescolars

Taller de borses aromàtiques

Xerrada del Rotary Club Xerrada de Seguretat en Internet

Excursió al Cap de Sant Antoni Cursa solidària

Partit de Voleibol

Excursió al Penyal d'IfachExcursió a la Cova de l'aigua.



El racó dels graduatsAlumnes que es graduen en les diferents etapes educatives: ESO, PQPI i Batxillerat.

2n de PQPI 2n de Batxillerat

4t ESO A 4t ESO B

4t ESO C 4t de PDC

38



Viatge de 3r d'ESO

Viatge de 4t d'ESOTras veinte largas horas de viaje enautobús, los recargados pináculos de lacatedral nos dieron la bienvenida a laciudad de Friburgo; el Sol nos acompañóen nuestro recorrido por susadoquinadas calles y nos hizo disfrutarde un magnífico día de primavera. Por latarde ascendimos entre gigantescosabetos a la Selva Negra, nuestroalbergue nos aguardaba. La primerasorpresa que tuvimos fue que no habíaagua caliente. ¡Lo tomamos con humor!

Al día siguiente empezamos nuestrasactividades. Visita a Suiza: paseo enbarca junto a las cataratas del Rhin yvisita a su "piedra" (pequeña localidaddeclarada Patrimonio de la humanidad)-clima estupendo-. Vuelta a Alemania:tobogán gigante, cascadas, lago deorigen glaciar, tiendas abarrotadas desouvenirs, torta Selva Negra y EuropaPark.

¡Nos divertimos! No añoramos nada,incluso pudimos hablar español: el día

12, por la mañana un italiano nos sirviócafé a Cristina y a mí agradeciéndonospoder expresarse en nuestro idioma; porla tarde un "paseante" nos saludo y nosdeseó una buena estancia, en unperfecto castellano.

¡En fin, todo estupendo y maravilloso! Sialgo no fue tan bien como debiera haberido, ¡mejor lo olvidamos!

Un beso a todos: Susi Monserrat Pérez.

Un any més, Joan Verdú, cap del departament de Músicade l’IES Teulada, ha organitzat un viatge a Madrid per al’alumnat de 3r d’ESO. Entre el 14 i el 16 de maig, 74alumnes de 3r d’ESO del centre, acompanyats pelsprofessors Joan Verdú, Baptiste Banyuls i José MaríaSerna, gaudiren de diverses activitats a la capital:visitaren el museu Thissen, patinaren sobre gel,assistiren al musical “Hoy no me puedo levantar”,gaudiren de temps lliure i passaren un dia a la WarnerBros Park. Ho passaren realment bé.



Graduació 2n de Batxillerat

El passat divendres 23 de maig, vàrem celebrar la gra-duació de 2n de Batxillerat.L’acte va tindre lloc al gimnàs, que gràcies a la inter-venció del professorat i alumnat de PQPI, s’havia con-vertit en un sorprenent saló de cerimònies i foupresentat per Andrea Bertomeu i Ruben Bolufer,alumnes d’aquesta promoció.L’acte, al quan assistiren més de 200 persones, vaconsistit en projeccions de fotos i vídeos, lectures depoesia i de textos preparats per diferents alumnes pera acomiadar-se i lliurament de diplomes. A més delspresentadors, varen intervindre Almudena Martínez,Salvador García, Gema Gordillo, Joan Josep Andrés,Yordanka Dimitrova, i a la dolçaina, Ana García i Mari-na Tauste.Després del lliurament d’orles, José Álvarez, el directordel centre, va felicitar les alumnes que havien aconse-guit Matrícula d’Honor: Ana García, Gema Gordillo iIsabel Llobell Más, i els va lliurar diplomes.27 alumnes han aconseguit el títol de Batxillerat amaig i realitzaran les proves PAU, la segona setmanade juny.

El centre va convidar a tots els/les assistents a una pica-deta a la cantina i després d’ açò, l’alumnat i part delprofessorat va seguir la celebració a Canor. Ho passàrembé.Sembla una promoció molt sana que arribarà lluny. En-horabona !!!

IES Teulada

Moscatell. - gva.es

Documents

Transcript of Moscatell. - gva.es