la PalancaOCTUBRE 2003 Núm. 259 Preu 2

PUBLICACIÓ D�ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Primers resultatsa AntonaPrimers resultatsa Antona

Mor l’alcalded’AlòsMor l’alcalded’Alòs

3

la P

ala

nca

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D�ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALA la carretera, precaució

NOTICIARIBreusNou centre cultural d’AnyaOvelles a l’aire lliureLluçars homenatja Delfí Solé i Puig

ESPORTSResultats de bàsquet i futbol

LA NOGUERABreus

VIATGESEls guerrers de terracota en formació

ARTESA, PAS A PASEsglésies amb campana d’obús. Vall d’Ariet (part 3)

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSClar i català

TEMA DEL MESMor Martí Galceran, l’alcalde d’AlòsAdéu a un alcalde, adéu a un amic

REPORTATGEPrimers resultats de les excavacions d’Antona

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECMemento de dos religiosos de les nostres terres

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSEl canal d’Urgell

CARTES A LA REDACCIÓQuantes cares noves!!!Comunicat de premsaLa llei dels vasos comunicants (ser o no ser)

MÚSICA, MESTRE!Concert d’homenatge a David Freixes

PSICOLOGIA DE CADA DIATornada a la rutina

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Governi informes d’AlcaldiaEstat de comptes de l’Ajuntament d’Artesa de Segre

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Problema d’escacs. Jeroglífic

Mor l’alcalde d’AlòsEl 8 d’octubre va morir Martí Galceran,alcalde d’Alòs de Balaguer durant 28anys.Primers resultats a AntonaEls directors de l’excavació arquològicad’Antona ens presenten un reportatgesobre el jaciment.Fotos: Miquel Regué i Eva Solanes

4

5

6

13

14

15

17

21

22

26

29

30

31

35

36

37

41

42

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE SETEMBRE

Municipi d’Ar tesa de Segre

Naixements:dia 25: Gemma Salud i Coma, filla de Pere i de Montserratdia 29: Xènia Zamora i Mayora, filla de Ricard i d’Olga

Defuncions:dia 2: Dolors Batlle i Porta (81 anys),

natural d’Alentorn

Matrimonis:dia 26: Victor Nicolaev (de Moldàvia)

Victoria Popovici (de Moldàvia)

Municipi de Vilanova de Meià

Naixements:dia 9: Pol Eroles i Palacios, fill de Josep M. i d’Anna

Defuncions:dia 18: Antoni Caballol i Riart (83 anys),

natural de Benavent de Tremp

Meteorologia

L�Agenda

2 de novembre:Col·locació de la primera pedra del Centre Culturald’Anya i concert de l’Orfeó Artesenc

9 de novembre:Fira de la Perdiu a Vilanova de Meià

SETEMBREDades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre (observato-ri de la Pl. de l’Ajuntament), de Vilanova de Meià (estació delCamp de Futbol) i de Foradada.

Municipi d’Ar tesa de Segre(manquen dades dels dies 5 a l’11)

Temperatura mitjana del mes: 19,1°Temperatura màxima: 32° (dia 23)Temperatura mínima: 9° (dies 16 i 17)Amplitud tèrmica màxima: 19° (dia 18: màx. 29° i mín. 10°)Amplitud tèrmica mínima: 3° (dia 2: màx. 20° i mín. 17°)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 90 mm (dia 30)Total precipitacions: 215,5 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 19,2°Temperatura màxima: 30,8° (dia 11)Temperatura mínima: 10,1° (dia 10)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 24,2 mm (dia 4)Total precipitacions: 96 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 37 mm (dia 30)Total precipitacions 129 mm

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i PérezMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE825 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

A la carretera, precaucióDurant aquest mes d’octubre, la ciutat d’Artesa ha hagut de veurecom alguns dels seus veïns sofrien brutals accidents de trànsit, dosdels quals van produir-se per xocs frontals. En el primer d’aquestss’hi va veure involucrada tota una família (matrimoni i dos fills) i hiva haver víctimes mortals entre els ocupants de l’altre vehicle. Enl’altre, van xocar un veí de Cubells i un d’Artesa. Afortunadament,tot i que n’han sortit ben mal parats, aquests artesencs ho podranexplicar. Segons les notícies que ens han arribat, sembla ser que en ambdóscasos va ser l’altre vehicle qui se’ls va tirar a sobre. També sabemque, en el cas del primer accident, els dos infants que viatjaven en elsseients del darrere del vehicle, van salvar probablement la vida per-què portaven el cinturó de seguretat; cosa a la qual encara no hi es-tem gaire acostumats (quan anem al darrere). Tot plegat hauria de servir per a fer-nos reflexionar sobre el fet delque suposa posar-nos a la carretera dins d’aquestes “màquines infer-nals” anomenades cotxes i... a fer quilòmetres s’ha dit. Encara queles carreteres siguin cada vegades més segures i que els vehiclesvagin perfeccionant les mesures anomenades de seguretat passiva,sempre correm el perill de ser protagonistes d’un dels centenars d’ac-cidents que es registren cada any al nostre país. D’això n’hem de serconscients quan ens posem al volant. Quan es produeix algun d’aquests accidents sempre hi trobem al-guna “explicació”. Si els conductors són joves diem que sovint esmostren imprudents, quan són més madurs resulta que es relaxen acausa de la seva experiència al volant, quan són més grans expli-quem que les seves capacitats van minvant... El cas, però, és que calanar sempre alerta, complir les normes i prendre les mesures ade-quades. És més, no solament hem d’anar amb compte amb el quefem, sinó que també hem de vetllar per allò que fan els altres. En els dos casos que ens ocupen, els vehicles ocupats per artesencses van veure sorpresos per l’envestida de sengles automòbils. Difí-cilment podien evitar el xoc. Però el fet de portar el cinturó, tant aldavant com al darrere, i aquella frenada en veure venir l’altre segura-ment van evitar mals majors. Quan sortim a la carretera, la precaució mai està de més. Més valpecar de massa que de poc, no sigui que no ho puguem explicar.

Col·laboradors/es del mes: Marc Farré, Jordi Regué, Joan Giribet,Ramon I. Canyelles, Sícoris, Eva Solanes, Josep Ros, Ferran Sánchez,IES Els Planells, Noemí Farré, Janette Solsona, Rafa i RichardCórdoba, Jordi Alins, Ramon Monfà, Jordi Esteban

6

la P

ala

nca

Noticiari

Gran Creu de Sanitat per a Jaume Cardona

El passat 30 de setembre, Elisabet Canes (vídua del traspassat met-ge, senador i exalcalde d’Artesa Jaume Cardona) va recollir de mansde la ministra Ana Pastor la Gran Cruz del Orden Civil, concedidaal seu marit a títol pòstum pel Ministerio de Sanidad y Consumo.D’aquesta manera es reconeix la tasca realitzada en qüestions sani-tàries per Cardona, en tant que senador de CiU, a través de la Co-missió especial per a la prevenció de riscos laborals i de la Comis-sió mixta per a l’estudi del problema de les drogues. La vídua deCardona anava acompanyada de les seves filles, a més dels conse-llers de Sanitat, Xavier Pomés, i de Governació, Josep M. Pelegrí.(Segre, 04-10-2003. La Mañana-Revista, 05-10-2003)

Localitzen el cadàver d’Antoni BorrullEl passat 25 d’octubre, un pagès deBaldomar va localitzar en un bosc de laVall d’Ariet (a uns 5 Qm. de Baldomar)el cadàver d’una persona que podria cor-respondre a Antoni Borrull. L’ancià ha-via desaparegut de Baldomar el passat14 d’agost i s’havien organitzat, senseèxit, diferents batudes per localitzar-lo.La família també havia difós la imatgedel senyor Borrull per tota la geografiaestatal. El cadàver estava en avançat es-tat de descomposició, sent impossible la

seva identificació, tot i que duia damunt una placa i el DNI d’AntoniBorrull. Les proves de l’ADN confirmaran o no si es tracta d’aquestdesaparegut i la policia treballa amb la hipòtesi de la mort natural.(Segre, 26-10-2003).

Millores en les carreteresLa Direcció General de Carreteres ha aprovat el projecte de reforçi millora del ferm de les carreteres C-13 i C-26 (abans C-1313)entre les localitats de Vallfogona de Balaguer i Artesa de Segre; lesobres començaran el primer trimestre de 2004, duraran uns vuitmesos i estan pressupostades en 3,8 milions d’euros. D’altra banda, el passat 17 d’octubre el conseller de Política Ter-ritorial i Obres Públiques Felip Puig va inaugurar la millora de lacarretera que va de Comiols a Tremp; el nou traçat ha eliminatcorbes perilloses i ha tret la carretera de dins d’algunes poblacions.Durant la inauguració, el conseller va presentar l’estudi de les obres

del túnel de Comiols, que enllaçaria la Noguera iel Pallars Jussà. El projecte contempla també l’ei-xamplament i millora de les carreteres de Ponts-Folquer i Artesa-Folquer. També durant el mes d’octubre s’ha iniciat lamillora de la carretera que va d’Agramunt aTàrrega i s’estan ultimant les obres de la variantde Mafet. També continuen els treballs d’acaba-ment de la N-II entre les localitats de Sant Peredels Arquells i Santa Maria del Camí, en els úl-tims 16 quilòmetres que falten de l’autovia Lleida-Barcelona. La finalització de les obres està pre-vista per a la primavera de 2004. També la C-14,en el tram del pantà d’Oliana, estan sent millora-da, amb la construcció de nous túnels i la millorade diversos trams. Amb el conjunt d’obres en totes aquestes car-reteres, els artesencs i comarcans veurem millo-rades les nostres comunicacions amb Lleida,Balaguer, Tremp, Agramunt, Tàrrega, Barcelona,la Seu i Andorra.

L’AVE ens acosta a MadridLa posada en funcionament del tren d’alta velo-citat Madrid-Lleida (amb el viatge inaugural delrei el 10 d’octubre) és una bona notícia per alshabitants de les comarques de Ponent, que tin-drem Madrid a menys de 3 hores i Saragossa a 55minuts. Malgrat el retard d’un any i els proble-mes tècnics sorgits, i no circular de moment a lavelocitat prevista, l’arribada de l’AVE fins aLleida ha acaparat l’atenció de tothom.

Per fi, les obres del CEIP Els Planells

Amb tres mesos de retard, a mitjans d’octubres’han començat finalment les obres d’ampliaciódel parvulari del CEIP Els Planells, que perme-tran doblar el nombre d’aules d’aquest cicle edu-catiu (de les 3 actuals es passarà a 6). Es preveuuna durada d’uns sis mesos i durant aquest tempsels accessos al centre quedaran sensiblement re-duïts. Les obres, però, són urgents ja que aquestcurs el centre compta amb 6 grups de parvulari(els 3 nivells estan desdoblats) i només disposade 3 aules, per la qual cosa s’han hagut d’habili-tar altres espais. A més, les previsions de cara a

Foto: José A. Cacerez (Photo-Deporte)

7

la P

ala

nca

Noticiari

cursos vinents són que es mantindrà aquesta tendència. Posterior-ment, el Departament d’Ensenyament té programat fer noves am-pliacions de cara a primària i a secundària.

Les obres de la depuradora

A finals de l’any passat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) vaadjudicar les dues obres corresponents a la xarxa de col·lectors i ala planta depuradora d’aigües residuals d’Artesa (veure Noticiaride La Palanca núm. 248, novembre de 2002). Durant aquest estiu,amb les obres dels col·lectors ben avançades, s’ha començat la de-puradora, que es troba situada a l’horta d’Artesa, entre el camí deMontsonís i el riu Segre. L’obra suposa una inversió de més d’unmilió d’euros per part del Departament de Medi Ambient i corre acàrrec de l’empresa “Agua, Residuos y Medio Ambiente SA”. Unavegada en funcionament, Artesa complirà amb la normativa euro-pea que obliga a depurar les aigües residuals abans del 2006.

Flors contra el càncer

El 15 d’octubre es va celebrar la Diada Nacional del Càncer aCatalunya. Per aquest motiu, l’Associació de Dones Intervingudesde Mama (ADIMA) i la Lliga contra el Càncer de les Comarquesde Lleida van posar en marxa la campanya Lliga’t a la lliga amb lafinalitat de donar a conèixer enguany el problema del linfoedema al’extremitat superior. Amb la venda de flors de paper sota el lemaUna flor per a un projecte es pretén adquirir un aparell depressoteràpia per a la Unitat Funcional de Mama de l’hospital Arnau

de Vilanova, que ha acceptat el repte de tractar ellinfoedema a Lleida. A Artesa, un total de 12 vo-luntàries de les Artesenques Actives han partici-pat en l’elaboració i venda de 200 d’aquestes flors.

Desenvolupem la pauDurant els mesos de setembre i octubre, dins delprograma d’activitats Desenvolupem la Pau a laNoguera (promogut per la Carta de la Pau, ambel suport de diverses entitats i institucions), s’hanrealitzat diverses activitats a Artesa, Balaguer,Montsonís i Ponts. A La Palanca del mes anteri-or ja es va oferir un reportatge del concert realit-zat el 13 de setembre al Castell de Montsonís. Pelque fa a Artesa, el 7 d’octubre, a la BibliotecaJoan Maluquer i Viladot, es van celebrar dues ses-sions de Contes per la pau; mentre que el 10 d’oc-tubre, amb la col·laboració de les ArtesenquesActives, va tenir lloc videofòrum a la Dàlia Blan-ca a partir de la pel·lícula Cadena de favores.

Xerrada sobre el iodur de plataEl divendres 17 d’octubre, a la sala d’actes de laCooperativa d’Artesa, va tenir lloc una xerradasobre els efectes de l’ús del iodur de plata. L’acteestava organitzat pel Col·lectiu antiiodur de pla-ta i va comptar amb l’assistència d’unes 50 per-sones. Van intervenir diversos membres d’aquestcol·lectiu: Pere Salud, de Vilanova de Meià, vaexplicar els objectius bàsics del grup (eliminaraquesta tècnica). Miquel Torres, de St. Martí deMaldà, va demostrar amb mapes pluviomètricselaborats amb dades oficials del Servei Meteoro-lògic de Catalunya que la pluviositat ha minvatsensiblement a les zones on s’aplica el iodur deplata. Gerard Batalla, de La Sentiu, va parlar delsaspectes socials, o sigui, dels interessos del pa-gès de secà enfront dels del pagès de rec. El 7 denovembre, a La Sentiu, tindrà lloc una altra xer-rada del col·lectiu.

Ampliació turística a MontsonísGràcies a una iniciativa de l’empresa Castells deLleida SL i a un important ajut del programaLeader gestionat pel Consorci del Montsec,Montsonís comptarà amb 48 places més de turis-me rural que es portaran a terme en dues fases.En la primera, que es preveu acabar abans de l’es-tiu que ve, s’unificaran Cal Gravat i Cal Martíper a crear 18 places i ubicar-hi, als baixos, l’ac-tual botiga del Castell de Montsonís. La segonafase es començarà en acabar l’anterior i serviràper a crear les 30 places restants, que sorgiran dela reconstrucció d’un grup d’edificis del casc an-tic situats entre el carrer del Mig i el carrer Judici.Amb aquest conjunt d’actuacions es pretén acti-var l’economia local i crear nous llocs de treball.

9

la P

ala

nca

Noticiari

Nou Centre Cultural a Anyal diumenge dia 2 de novembre esrealitzarà la col·locació de la pri-

mera pedra del nou Centre Culturald’Anya, que ha promogut la Traves-sa d’Anya. La Travessa, grup cultural i recrea-tiu d’amics d’Anya, es va constituir el12 d’octubre de 1991 amb la finalitatde potenciar el poble a nivell cultural iornamental, recuperar-ne les tradicionsi procurar que no hi hagi un desarrela-ment de la gent originària del poble.Una de les primeres actuacions quevaren realitzar va ser la recuperació dela Festa del Roser que se celebra inin-terrompudament, d’ençà la seua funda-ció, el segon diumenge de cada mes demaig en forma de dinar de germanor.L’any 1998 va promoure la consolida-ció de l’església d’Anya i la restaura-ció del presbiteri. Presidida per FerranSalvat, aquesta associació té un total de160 socis, tots ells amb vinculacionsamb el poble d’Anya. Una de les últimes actuacionsd’aquesta associació ha estat la de pro-moure la creació d’un Centre Culturala Anya. Per fer-ho, l’Ajuntamentd’Artesa de Segre ha cedit, per un perí-ode de 99 anys, l’edifici de les Escolesd’Anya en favor de La Travessa per-què pugin dur a terme aquest projecte,que consistirà en la rehabilitació de

l’edifici de les escoles i la construcciód’un edifici adjunt a aquestes. Les obrestindran un cost d’uns 60.000 euros. El resultat d’aquesta actuació serà ladotació de tres sales, dues a la plantabaixa i una al primer pis, a més delsserveis i accessos corresponents. Lesdues sales de la planta baixa es desti-naran: una per la Gent Gran, de 21 m2,i una altra sala multifuncional per fer-hi concerts, conferències... de 30 m2.En la primera planta hi haurà una salade 43 m2 destinada al jovent. Finalment, el diumenge 2 de novem-

bre tindrà lloc la col·locació de la pri-mera pedra (a les 10h) que anirà a càr-rec del president de la Diputació deLleida, Isidre Gavín; el president delConsell Comarcal de La Noguera,Josep Roig; i el batlle d’Artesa deSegre, Domènec París. Seguidament,l’acte continuarà amb un concert del’Orfeó Artesenc a l’església parroqui-al (aproximadament a les 11 del matí) ifinalitzarà amb una sardinada popular.

Text i foto: Sergi Valls i Jové

E

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESAradio@artesadesegre.com - Tel. 973 40 20 48

10

la P

ala

nca

Ovelles a l’aire lliureestà portant a terme aMontmagastre una experiència

ramadera singular: la cria d’ovellesal defora sense pastor. En certa for-ma és una novetat a la comarca, enun temps en què la gent professionalde tota la vida abandonen elpastoreig d’ovelles per falta de ren-dibilitat. Amb un tancament de 14 quilòme-tres linials de “mallasso” i recs, les ove-lles pasturen dia i nit a l’aire lliure enel sistema anomenat criança al natu-ral. La finca encerclada ha de tenir pla-núria i costes, perquè quan plou l’ai-gua s’acumula al pla i les ovelles se’nvan a la costa pel seu propi instint. El propietari de l’explotació és l’En-ric Vidal i Mora, de ca l’Andreu deMontmagastre, i la finca està acollidaal Pla de millores d’explotacions rama-deres, fomentat amb importants ajudesde la Generalitat de Catalunya. És una experiènca bastant innovado-

El cobert de ca l’Andreu, el turó del castell de Montmagastre (al fons) i la masia de cal Gassó

S’

Noticiari

ra a les nostres comarques. La idea éssenzilla: quan se’ls hi acaba el menjaral lloc on estan les ovelles, es canviende parcel·la i, de manera auxiliar, se’lsdóna menjar amb tremuges (“tolves”).En aquest sistema natural és com s’hancriat sempre des del principi dels temps.

Si pensem que el pastoreig és el primerofici de l’home, molt anterior a l’agri-cultura, ens adonarem que aquest sis-tema modern és, en certa forma, un re-torn als orígens.

Bartomeu Jové i Serra

11

la P

ala

nca

Noticiari

Lluçars homenatja Delfí Solé i Puigl passat 21 de setembre els habi-tants de Lluçars van retre home-

natge al seu veí i exalcalde Delfí Soléi Puig, que va estar al capdavant del’ajuntament del municipi deVilanova de Meià des de 1954 a 1963. Lluçars és una antiga vila closa do-minada per l’església de Sant Pere i lesrestes del Castell. Havia estat la pobla-ció més important de la jurisdicció se-nyorial de la Baronia de la Vansa i des-prés el cap del municipi que portava elmateix nom. Posteriorment fou anne-xionat al municipi de Vilanova de Meià.Actualment Lluçars té 30 cases i unapoblació de 37 habitants. El temple de Sant Pere és un edificireligiós d’estil renaixentista-barroc,reeedificat el 1730 quan es va posarl’actual portalada i la làpida que ho re-corda. Són d’una gran bellesa i tipismeels seus carrerons medievals. A principis dels anys seixanta, i co-incidint amb què Delfí Solé va ser al-calde del municipi, el poble de Lluçarsva viure una època d’esplendor: cons-trucció de la carretera, portada d’elec-tricitat, telèfon i llum i inauguració del’edifici de l’escola unitària. El diumenge 21 de setembre els ve-ïns de la localitat van col·locar a la pla-ça Major una placa commemorativa onconsta el següent: “En Delfí Solé i Puigva lluitar per al progrés de la comuni-tat. Fets que els amics i veïns agraei-xen indicant-ho en aquesta llosa”. Unemocionat Delfí Solé va agrair el reco-neixement popular rebut pels seusconvilatans.

La Palanca

E

A dalt, foto de grup de l’homenatge (Delfí Solé alcentre). Al mig, panoràmica de Lluçars. Sota, inau-guració de la xarxa elèctrica (1960). En petit, es-glésia de Sant Pere de Lluçars. Fotos: “Vilanova deMeià: Imatges d’un segle”.

13

la P

ala

nca

Esports

Resultats de bàsquet i futbol

BÀSQUET

CENG

CENG Cooperativa d’Artesa. 3a CatalanaDe la jornada 1 (21-09-03) a la 6 (26-10-03)

EE Brafa “A” - CENG Coop. Artesa 57-47CENG Coop. Artesa – CB Calaf 57-52CB Pedagògium “A” - CENG Coop. Artesa 74-52CENG Coop. Artesa – Jesús, Maria i Josep 89-71CB IPSI “B” - CENG Coop. Artesa 68-54CENG Coop. Artesa – Escola Pia Sarrià 53-57

De la jornada 1 (28-09-03) a la 4 (19-10-03)Territorial sènior masculí

CENG Calvet - CB Borges-Garrigues 52 - 43CB Cervera - CENG Calvet 64 - 47CENG Calvet - BC Principat 49 - 60CB Bell-lloc - CENG Calvet 96 - 41

Cadet masculí Promoció nivell A (1a fase)

CENG Coop. Artesa - CN Tàrrega 47 - 55Descans (jornada 2)CB Aracena Ponts - CENG Coop. Artesa 49 - 56CE Maristes - CENG Coop. Artesa 68 - 49

Preinfantil masculí

CB Calaf - CENG Jubete 20 - 50CENG Jubete - MP Barcelona Lleida 36 - 86CB Secà Sant Pere - CENG Jubete 62 - 57Sedis-Esquitx - CENG Jubete 55 - 37

Cadet femení Promoció nivell A (1a fase)

CENG Altis - CB Lleida 45 - 55Comercial J. Simó - CENG Altis 72 - 21CENG Altis - CB Balaguer 43 - 59CENG Altis - CB Cervera 65 - 18

Infantil femení Promoció (1a fase)

CENG Màsters - CB Lleida 35 - 76CN Tàrrega - CENG Màsters 65 - 21CENG Màsters - CE Maristes 31 - 38CENG Màsters - CB Cervera 56 - 34

FUTBOL

CE ARTESA DE SEGRE

Primera RegionalDe la jornada 1 (14-09-03) a la 7 (26-10-03)

CE Artesa 2 – Guissona 3 (Josep Brescó i R. Martínez)Juneda 1 – CE Artesa 1 (Ricard Martínez)CE Artesa 1 – Ivars d’Urgell 0 (Ricard Martínez)Benavent 2 – CE Artesa 0CE Artesa 1 – Mollerussa 0 (Josep Brescó)Castellserà 1 – CE Artesa 0CE Artesa – Torrefarrera (ajornat per pluja)

EFAPEscola de futbol Artesa-Ponts

De la jornada 1 (28-09-03) a la 4 (19-10-03)

Juvenil 1a divisió

CE Artesa S. - CF La Seu 2 - 2CE Artesa S. - CF Balàfia 3 - 2CFJ Mollerussa - CE Artesa S. 5 - 1CE Artesa S. - EFAC Almacelles (suspès)

Cadet 1a divisió

EFAP - At. Segre 0 - 4EFAP - AEM SE 0 - 8Escola Ponent (retirat) - EFAPEFAP - CF Magraners (suspès)

Infantil 2a divisió

EFAP - EF Urgell 4 - 1CF Gerard Gatell - EFAP 3 - 2EFAP - EF Tàrrega 2 - 1EF Rialp - EFAP 0 - 7

Aleví 1a divisió

EFAP - EF Tremp 1 - 0CF Gerard Gatell - EFAP 4 - 2EFAP - CE Oliana 3 - 1EF Rialp (retirat) - EFAP

14

la P

ala

nca

La Noguera

Neix Noguera magazínEl divendres 24 d’octubre ala nit va tenir lloc al ConsellComarcal de la Noguera lapresentació oficial del núme-ro 1 del setmanari d’informa-ció local i comarcal Nogueramagazín, que va anar a càr-rec de Joan Arjona i Sales, di-rector del Centre de RecursosPedagògics de la Noguera.L’edició correspon a Centrede Disseny Innova SL, estàdirigit per Roser Torruella ies pot adquirir als llocs habi-

tuals. En la seva primera editorial s’exposaven els objectiusbàsics dient que “es fa més necessari que mai disposar d’ei-nes de comunicació més properes a la realitat quotidiana i ala vida real” i que la revista “pretén donar una veu a lesciutadanes i als ciutadans de la nostra comarca i oferir-losaquella informació que potser no sorgirà mai deles grans agències internacionals”.

Nous projectes del programa LeaderA finals del mes de setembre, el director generalde Desenvolupament Rural del DARP, FrancescXavier Ballabriga, i el president del GAL“Montsec Sostenible”, Estanis Felip, van visitar“Lo parador de Fontdepou” per conèixer les ac-tuacions que es realitzaren en el marc del progra-ma Leader Plus. Seguidament es va celebrar unaJunta General del grup, on es van aprovar 19 nous projectesdel programa Leader, amb la qual cosa la inversió total d’uns55 projectes aprovats fins al moment ascendeix a un miliósis-cents tretze mil euros.

Diada de germanor a TérmensEl poliesportiu de Térmens va acollir el passat dissabte dia 4d’octubre la jornada de gemanor entre els agricultors de laNoguera i els temporers d’origen marroquí que han treballatper a ells en la passada campanya de la fruita, després queels sindicat d’Unió de Pagesos els contractés en origen. Lajornada es va iniciar amb un sopar de germanor en el qual hivan participar unes 180 persones, entre ells diferents repre-sentants de l’Administració. El sopar va consistir en platstant d’origen català com marroquí, i la festa va comptar ambdiferents balls tradicionals del Magreb.

Bellcaire inaugura la nova depuradoraEl conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va inau-gurar el passat 6 d’octubre la nova planta potabilitzadorad’aigua del Canal Urgell, situada al camí de la Serra a 1,7quilòmetres del poble. A l’acte d’inauguració hi van assistirunes 250 persones, a les quals se’ls va ensenyar total la plantai se’ls va explicar el seu funcionament. Va estar presidit perXavier Bergé, alcalde de Bellcaire; Josep Maria Roig, presi-dent del Consell Comarcal; i Ramon Espadaler.

Firauto a BalaguerEl cap de setmana del 18 i 19 d’octubre va tenir lloc a Balaguerla 12a edició de la Fira del vehicle d’ocasió. Segons l’organit-zació, els expositors van celebrar amb èxit les vendes tancadesdurant la fira, un total de 85 vehicles de tot tipus. La unitatd’inspecció tècnica mòbil va esdevenir tot un èxit per al pú-blic, fet que va obligar a plantejar a l’organització la seva instal-lació l’any vinent. D’altra banda, unes cent persones van parti-cipar al campionat d’Scalèxtric, passant per proves eliminatò-ries, i quedant-ne finalistes tres. El certamen va ser clausuratper Josep Pont, vicepresident de la Diputació.

Trobada de dones a TartareuTartareu va acollir el passat diumenge 5 d’octubre la Troba-da anual d’Associacions de Dones de la Noguera en la quehi van participar unes 200 dones de la comarca pertanyentsa una quinzena d’associacions. Les activitats de la trobadavan ser una missa a l’església parroquial, una visita guiadaal Castell de la població i un dinar de germanor que va comp-tar amb la presència de la presidenta de l’Institut Català de

la Dona, Joana Ortega.

La directiva del Barça es reuneix a ÀgerPer primera vegada en la seva història, la direc-tiva del FC Barcelona es va reunir fora de lacapital catalana. La localitat “afortunada” va serÀger, on es van congregar gran quantitat de mit-jans de comunicació. L’acte va poder ser seguita través d’una pantalla gegant instal·lada a laplaça Major. Segons el president del Barça, JoanLaporta, que va llençar un missatge en contra

de la violència dins del món del futbol, aquesta iniciativapot tenir continuïtat i repetir-se en altres indrets del territori.

Inaugurat el tram de carretera Fontdepou-ÀgerDesprés de la inauguració, el diumenge 19 d’octubre, deltram de carretera entre Fontdepou i Àger, ja només resten 11km des d’aquesta última població fins a Terradets per a quèels habitants d’aquest “racó” de la Noguera vegin completala vella promesa d’arranjament d’aquest tram de la que ac-tualment és la C-12 (entre Balaguer i Terradets), realitzadapel Govern català quan es va obrir la polèmica carretera delDoll. La inauguració va anar a càrrec del conseller de Go-vernació, Josep M. Pelegrí, acompanyat de l’alcalde d’Àger,Jordi Sentenach, i del delegat de Carreteres de Lleida, JordiBenet. En aquest fase s’han invertit uns 8 milions d’euros is’espera tenir redactat el projecte de l’últim tram a finalsd’any per a poder iniciar les obres al 2005.

Anna M. VilanovaRamon Giribet

Ràdio Artesa 91.2 FM

15

la P

ala

nca

Viatges

Els guerrers de terracota en formacióArt de la Guerra, llibre escrit aXina entre el 475 i el 221 abans

de Crist, ens dóna moltes pistes deperquè els guerrers varen ser dispo-sats de forma ordenada i quina erala millor per a poder guanyar la ba-talla. Situant els origens de l’Art de laguerra en el 700 abans de Crist en laXina, on hi havia diversos estats enguerra permanent entre ells, sembla serque en aquells moments tot el coneixe-ment i els esforços es dedicaven aaprendre la millor manera de guerrejari, per tant, de véncer l’enemic. El llibre, més probablement, fou es-crit després del 475, i és el que mésconcorda amb les regles de formacióen què es van disposar les mítiques fi-gures. Cal obviament tenir en compte,que en aquella època la supremacia esdemostrava amb la força bruta que po-dia desenvolupar-se en el camp de ba-talla, només amb l’ajuda d’homes i car-ros d’animals. En les tombes de Xi-anhi podem trobar unes 7.000 figures desoldats, cavalls, carros (de fusta, dete-riorats) i fins i tot armes, ordenats perbatallons i estratègicament col·locats,com si estiguessin a punt de començarla batalla. El primer jaciment, el més gran, estàcompost principalment d’infants a peu,en columnes (oberta al públic el 1979)i carros de guerra al darrera. El segonjaciment té uns 1.000 guerrers i 90 car-ros de fusta, obert al públic el 1994. El1976, es descobrí el tercer, que semblael centre de comandament, que constade 68 guerrers, un carro de guerra iquatre cavalls. Cal recordar que tot el material esta-va pintat en diferents colors i cobert perun sostre de teules. Però ara anem a

parlar de l’emperador que va crearaquesta meravella. El creador del mausoleu de Xi-an, itambé de la consolidació final de la granmuralla, va ser un Senyor que es feiaanomenar Qin Shi Huang. Nascut el259 abans de Crist, el seu nom real eraYing Zheng i era l’hereu de l’estat Qin.A l’edat de 22 anys tingué ànims con-queridors i volgué unificar tota Xina,la qual cosa va aconseguir. Llavors esva fer dir Huangdi Shi, que vol dir elprimer, i d’aquí el seu nom, Qin ShiHuang. Se suposa que hi hauria unacontinuïtat en els emperadors següents. Queda aclarit doncs qui era l’empe-rador autor i impulsor de les dues mag-nes obres de Xina, patrimoni de laUnesco. Finalment, però, m’agradariaaportar una altra troballa interessant quees va fer en els jaciments i que ara espot veure als museus del complex. Estracta dels carros de bronze. Els carros dels jaciments no es vanconservar, igual que les bigues de lesteulades. Tota la fusta es va fer malbé ies va podrir. Només se’n conserven lesmarques, i parts metàl·liques que hihavia a les rodes. La resta només es potimaginar. Els carros que sí varen con-servar-se varen ser dos fets a escalameitat, en bronze, que varen ser trobatsel 1980 en unes caixes de fusta de7x2x2 metres, a uns 20 metres de latumba de l’emperador. Se suposa queels faria anar per passejar a l’altra vida.Tenien peces en or i plata, unes 1.700, ivan necessitar una profunda restaura-ció per a poder-les mostrar. Són real-ment una joia d’incalculable valor, icrec que més interessants quant al de-tall que les altres figures de ceràmica. Una última dada. L’emperador vacomençar el mausoleu a l’edat de 13

anys i va tardar 11 anys en acabar-lo.Va morir a l’edat de 49 anys.

Joan Giribet i Carlí

L’

17

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

Esglésies amb campana d’obús. Vall d’Ariet (part 3)cupant tot el sector que abraçala frontera de terme del pollegó

occidental del municipi d’Artesa deSegre, trobem –fortament dissemi-nat– el nucli que pren com a noml’accident orogràfic on està ubicat:Vall d’Ariet. Aquesta partida del mu-nicipi, més que un nucli és un con-junt de masies disseminades dinsd’un espai territorial que es subdivi-deix amb noms propis: Ariet de Solso “desús”, Ariet del Mig i Ariet deCaps. Segons dades facilitades per el Sr.Delfí Solé i Puig de Lluçars al Sr. JosepLladonosa per a l’elaboració del llibreHistòria d’Artesa de Segre i la sevacomarca, en documents extrets de l’an-tic ajuntament de Baldomà a l’any 1926(data en que es va annexionar ald’Artesa), a la Vall d’Ariet hi havienles masies que es detallen a continua-ció. A l’Ariet de Caps: cal Castellà, canRos, can Pubill, can Jaumetó, can Plan-xat, cal de n’Aran, casa Major, calMoliner i el mas del Franciscà. A l’Ari-et del Mig: can Paneres, can Bivillit,can Reguera, casa Joan i cal Mateu. Al’Ariet de Sols: casa de la Collada, canSimon, casa Ballart, can Marquet, casad’en Queló, can Ventura, can Billit deBaix, casa Blanco i la casa rectoral ambl’església. Avui, totes aquestes masies estandeshabitades i moltes d’elles en estatruïnós. Tan sols roman habitat el masdels Simon, des d’on es controlen lesactivitats agrícoles de la finca i on s’ai-xopluga, en els seus corrals, el ramatde bens.

Joan Coromines, a la seva obraOnomasticon Cataloniae, relaciona ladenominació d’aquest indret amb elnom de persona Àries o d’algun deri-vat seu. Ens diu: “El nom de personaÀries fou un manlleu del grec i ja esta-va arrelat en el llatí cristià hispànic;Aria en temps pagans; en temps romà-nics no fou tant de Catalunya com deCastella, però havia tingut llarg cursentre nosaltres. Es troba el nom de per-sona Àries en el bisbat de Barcelonal’any 1010. Una variant més romanit-zada, Arius, es troba com a nom depersona l’any 981”. En Corominescontinua la seva exposició dient-nosque els noms de lloc que van al darrerade Castell solen contenir un nom depersona, la qual cosa reforça la provaque es tracta d’un derivat del nom pro-pi “Àries”.

SituacióCom hem vist, l’anti-ga parròquia de SantBartomeu la tenim si-tuada a Sols, a la partbaixa d’aquesta vallque neix prop de lafrontera municipal en-tre Vilanova de Meià iArtesa de Segre, a l’ai-guabarreig dels bar-rancs de les Planes id’en Gener, els qualsesdevenen el barranc

de la Clua. Aquesta vall està protegidaper les muralles calcàries i les vessantsque formen les serres de l’Obac, a l’es-querra de la vall, i la de Sant Mamet, ala seva vessant dreta. L’accés el farem des de Baldomà,seguint la carretera que ens porta a Clua(abans la Clua de Meià), en la que trans-correguts 4,6 km trobarem, a mà es-querra, una pista ascendent (recentmentaplanada), la qual, transcorreguts 2 kmmés, ens mena al desviament que con-dueix a Santa Maria de Meià i aGàrzola. Just després de deixar a la dre-ta aquest desviament, la pista ens abo-ca a l’església de Sant Bartomeu.

L’esglésiaL’església de Sant Bartomeu és un tem-ple romànic orientat a l’est, just als 90º,d’una sola nau que originalment teniala coberta de fusta. En data indetermi-nada es reforçaren els murs per tal deconstruïr-hi la volta de canó. La partposterior del monument està tancadaamb tres absis rodons coberts amb vol-ta de quart d’esfera. Val a dir que SantBartomeu és una de les tres úniquesesglésies romàniques de la comarca dela Noguera on trobem la característicade triabsial. La porta d’accés a l’actual esglésiaestà situada al frontis, on també hi re-posa el campanar amb la campanad’obús, construït amb pedra tosca pertal de reduir pes. Al bell mig d’aquesta

O

18

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

façana hi veiem una de les 4 finestresdel temple, aquesta en forma de creuon el braç vertical és més llarg i estret.Les altres tres obertures estan realitza-des amb arc dovellat i les trobem a cadaun dels absis. El seu interior, sobri, conté la imat-ge, única, de Sant Bartomeu i una picabaptismal. Les parets estan arrebossa-des amb guix i el terra està pavimentatamb lloses. Unit a l’església i voltat amb mur depedra hom hi troba el cementiri. Se sap que aquesta construcció datad’abans del 1040, tot i que no hi haconstància documentada fins l’any1095 en què Ermengol de Meià féudonació de les esglésies rebudes pel seupare, en les que s’inclou la de SantBartomeu, al monestir de Meià. A mitjans del s. XVII, l’historiadorJoan Gaspar Roig i Jalpí (1629-1691),en la seva obra sobre “El Priorat deMeià” fa constar la notació: “SanBartholome Apostol, en Iriet. Es par-roquial”. Constatava així que en aque-lla època era temple parroquial del cas-tell d’Ariet, tal com ho va ser fins ladesamortització, l’any 1835.

AdvocacionsL’advocació de l’església de la Valld’Ariet correspon a Sant Bartomeu.Aquest sant, apòstol, fill de sants i màr-tir, va patir l’arrencament de la seva pellen viu. Entre altres patronatges, SantBartomeu era invocat pels pagesos quetreballaven per compte d’altres, essentcomú aquest nom entre els homes de-dicats a aquesta activitat. En un capbreu del 1137, en què esparla de la dependència d’aquesta es-

glésia al mones-tir de SantaMaria de Meià,es cita també aSant Andreu, nodeixant gensclar si a Ariet hihavia dues es-glésies o bé si vaser un canvi detitularitat. SantAndreu era ger-mà de Pere i,com Sant Bar-tomeu, apòstol

de Crist. Aquest sant, nascut a Galilea,patí el martiri de la crucifixió. L’any 1315, en una visita del dele-gat de l’arquebisbe de Tarragona,aquest emissari emeté l’informe de lesesglésies visitades indicant com a par-ròquia d’Ariet l’església dedicada aSant Andreu. Cal parar compte a l’entrada aBaldomà, des d’on surt la carretera deClua, on actualment s’hi troba un rètolindicatiu que, amb el títol de “Clua”,dibuixa el recorregut que transita perla Vall d’Ariet. Aquest cartell, entre al-tres molts errors d’ubicacions i distàn-cies, senyalitza l’església de SantBartomeu amb el nom d’ermita de SantJulià. Realment aquesta advocació per-tany a l’església parroquial de Clua, queactualment està fora de culte i és utilit-zada com a magatzem.

La campana d’obúsEl cap d’obús que fa de campana a l’es-glésia de Sant Bartomeu va ser trobatl’any 1942 pel Sr. Josep Novau, cone-gut a la contrada com en Simon, el pas-tor de la Vall d’Artiet. Aquesta troballala va fer mentre estava caçant a la par-tida de Malacosta, a la falda sud del picde Sant Mamet, dins del terme munici-pal d’Alòs de Balaguer. Tan sols va tro-bar el cap d’obús buit. Just veure’l, va

Retolació incorrecta

Església de Sant Bartomeu amb el cementiri adossat

19

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

pensar que aquell troç de bomba podiafer les funcions de campana a l’espoli-at campanar de Sant Bartomeu. Degut al pes de l’enginy va tornaramb el seu pare i, amb dos troncs d’al-zina i filferros, pare i fill van carregar-la a les espatlles. Varen baixar cami-nant per la muntanya fins a Figuerola.Allà, el camió que transportava el pala va portar fins al ferrer de Vilanovade Meià (que avui ja no hi és), a qui livaren demanar que li fes un batall i lanetegés. Un cop enllestida, com que alesho-res no hi havia camí, varen preparar unaburra amb dos sacs de palla, per no fe-rir-la, i li carregaren la campana. A l’ar-ribar a l’església, ajudats per un mestred’obres, hissaren la campana amb cor-des, col·laborant el Sr. Josep Novau iel seu pare des de baix, fins alçar-la ala teulada i fixant-la a l’espadanya del’església. Aquesta història me l’explicava elpastor Simon, després de setmanes debuscar-lo, a la pista que puja a la Valld’Ariet des dels respectius vehicles es-tant, on vàrem coincidir mentre comen-çava a fosquejar. Acabada l’explicacióem va brodar la conversa amb l’afir-mació: Aquesta és la veritable història,no com en altres casos que són històri-es disfressades.

Castell d’ArietHabitualment, els castells de l’edat mit-jana estan complementats amb la cor-responent construcció religiosa. Aquest

és el nostre cas, en què l’església deSant Bartomeu feia les funcions de tem-ple de la fortalesa d’Ariet, a l’actualAriet de Sols. D’aquest castell, encara avui, podemveure les restes situades en un petit turóvoltat de vegetació boscosa. Les sevesparets, de base gruixuda, arriben als 9metres d’alçada a la torre que aixecavatres pisos. En època moderna es varenutilitzar algunes d’aquestes parets perfer-hi una masia, modificant-se part delparament, però actualment aquesta tam-bé està derruïda. A l’any 1040, el terme del Castelld’Ariet pertanyia a la nissaga dels Meià.Al 1311 passà, per herència, a Pere deAyerbe, qui a l’any 1424 el permutà alrei Jaume II per terres que aquest tenia

El Sr. Josep Novau, el pastor Simon, amb el seu ramat la tardor del 2002

a l’Aragó. Posteriorment aquest castellés integrat al Marquesat de Camarasa. L’esmentat Roig i Jalpí escriví la se-güent referència a mitjan s. XVII: “Enla parroquia de Ariet hay una torregrande, alta y cuadrada, inhabitable,con algunos vestigios que denotanhaber habido, en aquel puesto,fortaleza.”

AgraïmentsHe d’expressar el meu agraïment,especialment, al Sr. Josep Novau, elpastor Simon de la Vall d’Ariet, ambqui la tardor passada havíem tingut unaprimera conversa que va acabar amb un“fins aviat”, ja que és un pou de conei-xements sobre aquest territori. Enaquesta ocasió, cercant-lo per a veuresi em podia donar referències sobrel’origen de la campana, va resultar serell mateix el descobridor. També vull explicitar el meu reconei-xement al Sr. Andreu Romà i Espí, con-soci a l’Agrupació Excursionista“Catalunya” (a Barcelona) i Secretari dela Societat d’Onomàstica, per les sevesaportacions a l’origen dels noms de po-blacions i de lloc del nostre municipi.

Text i fotografies:Ramon I. Canyelles

Castell d’Ariet, del qual depenia l’església de Sant Bartomeu a l’edat mitjana

www.artesadesegre.net

21

la P

ala

nc

a

Des del País dels Pirineus

Clar i catalàmb els inicis d’una nova estaciótardorenca, i a través de les pla-

nes de La Palanca, ens hem assaben-tat del recent acord del ConsistoriMunicipal de la nostra ciutat concer-nent, en síntesi, a rectificar el quali-ficatiu de persona non grata, relatiual Sr. José Maria Aznar, acordat enel seu dia per un anterior Consistori,tot i retornant al dit Presidentde l’executiu espanyol, la con-sideració de persona grata, aescala del nostre esmentatmunicipi. L’acord en qüestió adoptatper majoria, amb l’oposiciócom era d’esperar dels regidorsd’ERC, ha estat doncs una disposicióautènticament democràtica i res hemd’objectar a aquesta. Sabut és que, endemocràcia, s’imposa sempre l’opinióde la majoria, a diferència dels règimsautocràtics on, com va dir no fa pasgaire el ministre de Defensa del Governcentral, Sr. Trillo, “mandan cojones”;expressió que traduïda de l’idioma deCervantes al de Verdaguer significa,més o menys: “A passar pel tub s’hadit”. Per la nostra part, sempre respectu-osos amb totes les manifestacions em-prades sota un concepte democràtic,com hem dit anteriorment, res hemd’oposar al referit acord, a nivell mu-

nicipal; però com sia que un dels pos-tulats cabdals de la dita i demòtica for-ma de govern és la llibertat d’expres-sió, volem palesar mitjançant aquestescrit nostra opinió personal, concer-nent a l’al·ludida qüestió, al recolza-ment d’aquella secular dita del pobleplaner asseverant que: “Tants caps,tants barrets”.

Seguim creient que el susdit timo-ner de l’actual Govern central va fer, icontinua fent, mèrits més que suficientsper a merèixer la dita qualificació depersona non grata per part de l’Ajun-tament de la nostra ciutat, un ajunta-ment lliedatà i català amb tots els ets iuts. Respectant sempre, però no com-partint el criteri de tots aquells que pu-guin pensar el contrari, recordarem atítol rememoratiu algunes de les mani-festacions i disposicions del govern quepresideix, com per exemple i entre d’al-tres: El constant menysteniment de lallengua i la cultura catalana i el seu su-port a la castellanització de la nostranació, el transvassament de l’Ebre en

detriment de la zonadel Delta, l’augmentconsiderable delshoraris d’ensenya-ment de la llenguacastellana a les esco-les catalanes, l’ha-ver donat suport auna guerra no desit-jada pel poble, lafrontal negativa amodificar la Consti-tució i negar-nos elpa i la sal per una ne-

cessària reforma de l’Estatut, la nega-tiva a reconèixer la realitat catalana coma comunitat històrica dins la pluralitatde l’Estat espanyol, la llei sobre Uni-versitats, la concessió de subvencionsa la Fundación Francisco Franco i unllarg etcètera i etcètera. I ja que hem parlat de la seva afer-rissada defensa de la fossilització de la

carta constitucional, volemrecordar als desmemoriatsque en les albades de la res-tauració democràtica, finalit-zada la tirania franquista i enel moment de la campanya depersuasió cara al corresponentreferèndum per la nova Cons-

titució, el Sr. José Maria Aznar va por-tar a terme una forta croada personal atots nivells en contra de la dita CartaMagna, manifestant als mil vents delcarrer que ni ell ni els seus acòlits, Fra-ga Iribarne i Cia., donarien el sí a lareferida consulta popular. Paradoxes dela vida. I que cadascú se’n prengui elque vulgui. En conseqüència, amb tota honeste-dat i fent honor a les nostres arrels ca-talanes, aquelles que ens esperonen adefensar en tot moment i a tothora lanostra terra d’origen, aquelles que ensempenyen a no pretendre –mai– cata-lanitzar Espanya però que ens alenen amaldar –sempre– perquè no ens caste-llanitzin Catalunya, aquelles que nopretenen obtenir cap tracte de favorperò que exigeixen respecte per la per-sonalitat històrica del nostre poble...hem de manifestar i manifestem que elciutadà Sr. José Maria Aznar, mentresegueixi entestat en la seva dèria naci-onalista excloent i mesetària i en la sevapolítica involucionista en detriment dela nació catalana, continuarem consi-derant-lo, a escala personal, com a per-sona NO GRATA... I primer PAU, idesprés GLÒRIA!!!

Sícoris

AA

El timoner de l’actual Govern cen-tral va fer, i continua fent, mèritsmés que suficients per a merèixer laqualificació de persona non grata

91.2 FM - Ràdio Artesa

22

la P

ala

nca

Tema del Mes

Mor Martí Galceran, l’alcalde d’Alòsl passat 8 d’octubre va morirMartí Galceran, alcalde d’Alòs

de Balaguer durant més de 28 anys,a l’edat de 77 anys. Moltíssimes per-sones van acomiadar-lo en un multi-tudinari enterrament que es va cele-brar a l’església de Sant Feliu d’Alòs. Martí Galceran i Blanch (Alòs deBalaguer, 25-11-1925 / 8-10-2003). Pa-gès de professió, va entrar de regidor al’Ajuntament d’Alòs de Balaguer alsanys 70, al final de l’època franquista.Va ser investit alcalde el 2 de febrer de1976 quan un dels primers decrets de-mocràtics va fer que els Ajuntamentsescollissin els seus propis alcaldes, sen-se que haguessin de ser designats pelsGovern Civil. Amb l’eslògan ”pau i progrés”, vasortir elegit en les primeres eleccionsmunicipals democràtiques de 1979, jun-tament amb Pere Brescó, XavierDurany (acs), Jesús Llera i DelfíGambandé, una tasca que compartiri-en fins a les eleccions de 1999. Enaquest any va tornar a repetir alcaldia,però envoltat per un grup de joves:Ramon May, Josep Miró, Josep Riasoli Lluís Soldevila. El 4 de febrer de 2001 el pobled’Alòs va organitzar-li un homenatgeper celebrar les seves noces d’argentcom a alcalde. Finalment, en les elec-cions municipals de la passada prima-vera va tornar a sortir elegit, aquest cop

E amb Lluís Soldevila, Ramon May,Josep Riasol i Jordi Durany. Durant tots aquest anys ha aconse-guit que a Alòs hi regni una bona con-vivència entre tots els veïns i no s’hacansat mai de trucar a les portes de lesdiferents administracions, on era undels alcaldes més coneguts, per millo-rar-ne els equipaments. Una de les pri-meres obres de gran envergadura queva aconseguir, va ser la construcció delcèlebre pont que va substituir el que lariuada de 1982 es va emportar. Una deles darreres ha estat la canalització delgas propà per a tota la població. El funeral i posterior enterrament deMartí Galceran va aplegar centenars depersones arribades de diferents llocs,algunes anònimes, altres conegudes,però sens dubte totes properes al queha estat durant els últims 28 anys l’al-calde d’Alòs. L’església parroquial deSant Feliu, situada al costat de la sevacasa pairal, va ser l’escenari en el qualdurant moltes hores els amics, famili-ars i veïns van poder dedicar-li l’últimadéu. L’acte religiós es va veure des-bordat per la gran gentada que va volerser-hi present. El nou alcalde d’Alòs és LluísSoldevila, que ha estat treballant al cos-tat de Martí Galceran durant els últims8 anys.

Text i fotografies: La Palanca

23

la P

ala

nca

Tema del Mes

El dia 8 d’octubre de 2003, a l’edatde 77 anys, el Martí ens va deixar.La seva presència la trobarem a fal-tar tant a nivell humà com munici-pal. Tot i el dolor que ha causat la sevamort, si en fem una reflexió de comse li ha presentat, els qui el coneixí-em, veiem que ha estat com ell vo-lia. De fet, ha mort de la mateixamanera que ha viscut, treballant finsa l’últim moment sense patir ni sen-se fer patir els altres, amb discreciói humilitat. Ha estat moral i huma-nament una de les persones més ri-ques del poble i sempre disposat acompartir aquesta riquesa amb tot-hom. La seva era una vida senzilla: eltreball al camp, anar a fer un tallatmentre feia la botifarra al cafè, fer-la petar amb la gent, una estoneta almercat a Artesa, una reunió amb al-gun càrrec polític per estirar-li unsquants calerons i una dedicació ple-

na a l’ajuntament. Així passava lessetmanes, sempre vital i alegre. Endefinitiva, un home de vida intensaperò discreta i humil, dedicada engran part a servir el poble. I tot sen-se ambició de poder ni ànim de lu-cre. Aquesta manera de ser ha fet queel Martí hagi estat respectat, admi-rat i estimat per persones de tot ar-reu i de tots els nivells socials i polí-tics. Per tot això, el Martí passarà a lahistòria del poble d’Alòs per havermarcat una etapa tant pel seu desen-volupament urbanístic com per launió social. De fet, el seu emblemaprincipal per desenvolupar la sevatasca era “PAU I PROGRÉS”. Que descansis en pau. Sempre etrecordarem.

Ajuntament d’Alòs de Balaguer

Adéu a un alcalde,adéu a un amic

25

la P

ala

nca

Tema del Mes

Portada de la revista La Palanca d’abril de 1984, amb la inauguració del noupont d’Alòs. A sota Martí Galceran, elegit alcalde el maig de 2003. A sota,panoràmica d’Alòs de Balaguer

A dalt, Martí Galceran i Jaume Cardona, en una conferència a l’església deSant Feliu d’Alòs. A sota, Coll i Alentorn, Pujol i Galceran en la inaugura-ció del nou pont (1984)

A dalt, Artur Mas i Martí Galceran en la inauguració de la xarxa de gaspropà (2000). A sota, Martí Galceran junt amb els regidors de l’Ajuntamentd’Alòs de Balaguer (1999)

Reportatge

26

la P

ala

nca

Primers resultats de les excavacions al jaciment d’Antona

om es ben sabut, l’any 1998 esva iniciar l’excavació del jaci-

ment d’Antona, descobert l’any 1960pel Dr. Joan Maluquer de Motes, quihi va realitzar campanyes de netejadurant els anys 1978 i 1983. Des d’aquell any i degut a proble-mes administratius, les intervencions aljaciment es van aturar i no va ser fins al’any 1998, gràcies al suport i al patro-cini de l’Ajuntament d’Artesa, que esva engegar un nou projecte d’investi-gació i de difusió del jaciment. Avui,aquest projecte, promogut per l’Ajun-tament d’Artesa, es finança gràcies ales aportacions d’aquest, de l’Institutd’Estudis Ilerdencs i del Servei d’Ar-queologia de la Generalitat deCatalunya, i compta amb la participa-ció d’especialistes en diferents àmbits,amb l’objectiu de seguir un model d’in-vestigació pluridisciplinar i de facilitarla difusió del jaciment, declarat BéCultural d’Interès Nacional en la cate-goria de monument històric. L’interès i la complexitat del conjuntd’Antona queda condicionat a la sevaposició estratègica dalt d’un turó, apro-fitant un meandre del riu. L’establimenthumà en aquest punt està clarament re-lacionat amb el fet que l’indret, de difí-cil accés i de gran visibilitat, constitu-eix una defensa en el camí natural delSegre i permet el control de les rutesde comunicació que uneixen la zonaseptentrional prepirinenca amb la De-pressió Central, un valor estratègic deprimer ordre.

La recerca arqueològica de 1998a 2003Tot i les sis campanyes que fa que s’es-tà treballant a Antona, no ha estat finsara que es pot presentar uns resultatsmés o menys vàlids. L’abandonamentdel jaciment després de les intervenci-ons del Dr. Maluquer havia provocatque nasquessin herbes i matolls arreu.Aquest fet va comportar haver dereexcavar part de les estructures i elsnivells arqueològics que ell ja havianetejat. Alhora, Maluquer havia deixatmolt poques dades sobre les seves in-vestigacions; tret d’algun breu article,

no hi havia cap memòria que expliquésexactament on havia treballat i què ha-via trobat. I, per últim, aquestes sis cam-panyes suposen menys de cinc mesosreals treballats perquè durant els pri-mers anys les campanyes van ser de pocmés de quinze dies. Per això, els treballs durant aquestsanys s’han centrat bàsicament en laneteja i en la delimitació del jaciment,en poder entendre que és tot el que s’hipodia trobar i en dibuixar, fotografiar idescriure tot el que es veia. Tambés’han realitzat tasques de conservaciópreventiva de les estructures de cara a

la musealització del jaciment (apunta-laments de murs, cobriment de les es-tructures descobertes, aiguades decalç...), atenent que un dels puntals fortsd’Antona ha de ser la difusió i, per tant,a mesura que s’excava es valora la im-portància de les restes per si han de serconservades o no. En el moment d’iniciar l’excavacióes partia de les hipòtesis que havia for-mulat el Dr. Maluquer. Segons ell, enstrobàvem davant d’un gran poblat ibè-ric (unes sis hectàrees), que s’haviamantingut en actiu des del segle IV finsal segle II aC., i que es trobava emmu-rallat. Sobre aquest poblat, a la part mésalta del turó, en època medieval, s’hihavia construït un castell. Avui, si bé les dades que es presen-ten són molt recents i falta encara po-der constrastar-les a mesura que avan-ci l’excavació, es pot començar a es-bossar unes primeres conclusions en lesquals es pot afirmar que les restes me-dievals d’Antona són molt més impor-tants del que es pressuposava i, possi-blement, van afectar i malmetre bonapart del poblat ibèric. La importànciade les construccions d’època medievalconservades i el fet que d’aquest perío-de ja se’n tenia dades escrites, han per-mès incorporar al projecte una líniad’investigació fonamentada en l’estu-di de la documentació. Aquest estudi,fet per un especialista en recerca defonts escrites medievals, ha permès re-

C

27

la P

ala

nca

Reportatge

cuperar la hipòtesi que identificava elrecinte medieval d’Antona amb el cas-tell de Malagastre, un castell que lesfonts citen sovint i que no s’havia po-gut ubicar. Tot i això sí que es pot parlar d’unmoment d’ocupació d’època ibèrica,del qual cal destacar les restes d’unagran muralla que ressegueix el turó perl’única vessant accessible, assolint unperímetre d’uns 125 metres. Es tractad’una obra d’una envergadura conside-rable, construïda amb grans blocs depedra, que té una amplada d’uns 3 me-tres i que conserva una alçada d’uns 2metres; si bé, originalment, devia sermés alta. De moment, s’ha documentatuna única porta que dóna accés a unazona possiblement pavimentada ambpetites pedres i lloses, que podria cor-respondre a un pas de ronda. Aquestaúltima dada, així com el tipus de cons-trucció i la ceràmica recuperada perme-ten parlar d’una cronologia dels seglesIII i I aC. Les evidències d’aquest poblat ibè-ric es troben repartides per tot el jaci-ment gràcies a la ceràmica. En la ma-

joria dels casos es tracta de fragmentsde plats, de vasos, d’olles... que apa-reixen molt trencats i barrejats amb ce-ràmica d’època medieval i, a vegades,fins i tot, formant part del mateix mor-ter de calç que es va fer servir perconstruir els murs d’aquesta darrerafase. Tot i això, l’interès de tots aquestspetits fragments de ceràmica ésimportantíssim perquè havien formatpart dels utensilis que utilitzaven elshabitants ibèrics d’Antona en el seu diaa dia i ens parlen de la seva vida quoti-diana. A més, sónels que permetenfixar els anys enquè es van fabricargràcies a la pastaamb que estan fetso a la forma que te-nen. Aquest anyAntona ha donatgrans sorpreses i ésque, barrejat ambla runa de les es-tances medievals,va aparèixer un ca-

vallet, fet en bronze, d’uns 5 centíme-tres i que sembla que caldria ubicar-loen un període que aniria des del segleIII fins al segle I aC. Tot i això, el que per ara s’ha estatexcavant correspon a l’època medieval,moment en el qual sembla que el jaci-ment es transformaria en un gran re-cinte fortificat. D’aquesta fase cal des-tacar-ne una gran muralla amb set tor-res, que ressegueix la vessant del turóper l’única banda franquejable, seguintel mateix perímetre que la d’època ibè-rica malgrat estar en una cota més alta,i que delimita tot un recinte en el puntmés alt del qual hi ha un castell. S’hade parlar, per tant, d’un gran sistemadefensiu. A l’interior d’aquest recinte s’ha po-gut documentar tot un seguit d’estan-ces que aprofiten la paret de la murallaper recolzar-se i que són les que per-meten intuir la destrucció d’una bonapart del poblat ibèric per construir-les;ja que excavant-les ha aparegut granquantitat de ceràmica ibèrica barrejadaamb les runes dels murs i moltes vega-des barrejada amb el morter amb el qual

Escales que pujaven al segon pis del castell, descobertes aquest any Enllosat, escales i cóm de linterior del castell medieval

Costat del castell mdieval que dóna al riu Segre

Reportatge

28

la P

ala

nca

els lligaven. Possiblement, en èpocamedieval es va anivellar el terreny ambles runes del poblat ibèric. Dins del recinte i a la cota més altadel turó hi ha el castell. Es tracta d’unedifici de planta rectangular d’uns 350m2 del qual en sobresurten tres torres:una a cada extrem i una a la part poste-rior, controlant el pas del riu. L’entradaal castell es produïa per una petita por-ta que donava a un passadís des d’ones distribuïen estances a banda i ban-da. Sembla que les estances que que-den a mà dreta es destinarien als ser-veis. Des del passadís s’accedia tambéa un segon pis, del qual se’n conservatota l’escala que hi donava accés; i justabans d’arribar al primer replà un grandistribuïdor, amb el terra tot enllosat,donava accés a una habitació amb unagran porta oberta amb una gran arcada,potser una balconada, davant per da-vant de Salgar. De moment encara no es pot dataramb exactitud aquesta gran obra. L’únicque se sap és que al segle XIV es vaabandonar i que tots els espais que fun-cionaven durant aquest segle havienestat el resultat de diferents reformes,ampliacions i remodelacions del castell. I és que malgrat encara no s’ha po-gut contrastar arqueològicament, l’es-tudi dels documents d’època medievalatribueix al castell de Malagastre unorigen islàmic, formant part de la líniade fortificacions que es construeixenal límit de la frontera entre Al-Andalúsi els comtats cristians per protegir unade les ciutats islàmiques més importantsde la nostra zona, Balagî (Balaguer).Malagastre apareix documentat per pri-mera vegada l’any 1018, quan el com-te de Barcelona, Ramon Borrell, dónaal monestir de Sant Serni de Tavèrnolesl’espluga/cova que hi ha a prop del cas-tell de Malagastre per a què s’hi cons-trueixi una església dedicada a SantSalvador. Aquesta cova s’identificaamb Salgar, ja que [al-gâr], en àrab, sig-nifica “cova”. De ser així, l’església deSalgar tindria també un origen més an-tic del que sempre s’havia proposat. Malgrat això, la conquesta definiti-va del castell no es produiria fins l’any1048, any en què Arnau Mir de Tost ila seva esposa, Arsenda, van compraral comte Ermengol II el castell de

Malagastre. A par-tir d’aquesta dataArnau Mir de Tostva mantenir el do-mini del castell no-menant diversoscastlants, que erenles persones encar-regades de la vigi-lància d’un castell.Fins ara (a l’espe-ra de l’estudi de ladocumentació delssegles XIII i XIV),l’última referènciaque coneixem so-bre Malagastre ésde l’any 1068 icorrespon a la donacióque fan Arnau Mir iArsenda a Sant Pered’Àger d’aquest i d’altrescastells i poblacions. L’excel·lent posició es-tratègica del castell, con-trolant tota la planad’Artesa i permetent eldomini visual entre cas-tells com el d’Artesa, el deMontmagastre, el d’Alòs o el de Rubióva convertir Malagastre en un dels pun-tals forts del sistema defensiu d’Al-Andalús, primer, i del comtat d’Urgell,després. Alhora, a Malagastre portavaun valor afegit: el control del pas delriu a l’alçada de Salgar, via natural depas de persones i mercaderies. Possiblement, la desintegració del

Comtat d’Urgell l’any 1413 va condi-cionar l’abandonament de l’indret quanaquests indrets tan ben situats a nivellestratègic i defensiu van perdre el va-lor que havien tingut en temps més in-segurs.

Eva SolanesJosep Ros

29

la P

ala

nca

Des del Mirador del Montsec

Memento de dos religiosos de les nostres terreslgunes persones deixen petjadaal seu pas per aquesta vida i és

just que en quedi constància. Aquestés el cas de Fra Isidor de Montclar idel Venerable de Lluçars.

Fra Isidor de MontclarNascut a Montclar l’1 de febrer de 1912i batejat com a Josep M. Bernaus i So-ler, ingressà al seminari seràfic o me-nor dels framenors caputxins a Iguala-da. El 4 d’agost de 1927 va rebre l’hà-bit de sant Francesc al noviciat deManresa. Professà la Regla dels frame-nors un any després. Fou ordenat deprevere a Barcelona el 1934. Durant laGuerra Civil es trobava a Sibundoy(Colòmbia) i no retornà fins el 1973,després d’haver estat també missionanta Letícia. A partir de 1974 va residir aManresa, Palma de Mallorca,Tarragona, Les Borges Blanques i des1994 fins al seu traspàs el passat 21 desetembre de 2002 al convent de Sarrià. Vaig tenir ocasió de tractar molt te-legràficament Fra Isidor de Montclar afinals del vuitanta quan vivia al carrerTarragona núm. 1, a les Borges Blan-ques. Es trobava qui subscriu elaborant

un esborrany d’història de Montsonís iMontclar, apunts que en algun lloc decconservar i que van quedar en via mor-ta per raons que no ve al cas recordar. Fra Isidor estava francament il-lusionat amb el meu inacabat projecteperquè va portar Montclar al cor i al’ànima durant els 40 anys que va estara la selva amazònica i el quart de segleposterior que va restar entre nosaltresfins a la cita amb la Parca. Escrigué Labor Misional Capuchinaen el Sureste Colombiano, 1905-1971.Era habitual columnista a CatalunyaFranciscana, revista dels Caputxins deCatalunya i Balears. Transcorregut unany de la seva mort, en pau reposi.

El Venerable de LluçarsJosep Mora Tufet, de Lleida, va morirel 1999 als 79 anys d’edat. Era funcio-nari de Previsió i estava retirat. Sentiauna especial simpatia per Vilanova deMeià i acostumava a felicitar el Nadal il’Any Nou als seus amics i conegutsamb un recull de notes i articles anticsque havia buscat en arxius públics, fonsprivats i hemeroteques. La felicitació del Nadal de 1999 la

tenia acabada però no la vapoder fer arribar als seuscoterranis vilanovins perquèla mort el va cridar molt depressa. Per casualitat, l’edi-tor ho va fer arribar a un se-nyor de nom Mora gairebéquatre anys després i aquestal company Ramon Bernausque ho va distribuir pel po-ble. És a dir, la seva últimavoluntat també s’ha vistcomplerta. El darrer treball de Moratracta sobre Raimundo LladóSalut, un màrtir del 36 enprocés de beatificació i undels quatre fills que AntonLladó i Teresa Salut van te-nir a cal Pejanet (cal Sociat)de Lluçars, emigrats aBarcelona després de 1885.El seu germà gran, sacerdotdes de 1904, el juliol de 1936s’escapà cap a la Baronia de

Rialb i d’aquí saltà fins a cal Tapiolesde Biscarri. Ingènuament va demanarun salconduit al Comitè sense ocultarla seva condició de religiós: el 23d’agost de 1936 l’assassinaren al ce-mentiri de Conques. El seu germà petites deia Miquel i morí sent monjo aMontserrat el 1962 a l’edat de 77 anys. Raimundo estudiava als Claretiansde Barcelona. El 1894 amb 13 anys estraslladà a Montserrat per seguir el cursd’aspirant a la vida monàstica. El 1897ingressà al noviciat, el 1898 professà iel 1906 ja era sacerdot. Era mestre denovicis quan el 1931 l’abat Marcet l’en-vià al santuari de El Pueyo (Barbastre).Home auster i exigent amb sí mateix,intel·ligent i gran formador, ensenyavade forma senzilla i calmosa el camí quecondueix a la Vida. Fou assassinat alcostat d’altres 18 benedictins al polvo-rí Santa Bárbara de Barbastre, ciutatlevítica convertida fins el març de 1938en la capital roja de l’Aragó, tràgic es-cenari, bàsicament l’estiu de 1936, demassives immolacions (123 víctimes,51 eren claretians). L’any 1960, essentalcalde de Vilanova Delfí Solé i Puig,es posà una placa a la seva casa natalde Lluçars que resa així: “Pax. Aquí el15-XIII-1881 nasqué Dom RaymondLladós i Salut, sacerdot i monjo deMontserrat que donà joiosament lasang per Crist el 18-VIII-1936”.

Ferran Sánchez i Agustí

AA

Fra Isidor de Montclar

Raimundo Lladó i Salut

30

la P

ala

nca

La Pàgina de l�IES Els Planells

El canal d’Urgelln aquest número de la revista usproposem un tomb pel canal

d’Urgell i la seva història. Aquestaera la intenció d’en Xavier Comes,alumne que el curs passat cursava 2nde Batxillerat al nostre centre i veíde Montclar. La tutora del treball foula professora Marisol Jové, del De-partament de Ciències Socials. El tí-tol del treball és El canal d’Urgell i,com sempre, el mateix alumne us enfa l’explicació. “La realització d’aquest Treball deRecerca m’ha servit per a tenir nousconeixements que, fins al moment, des-coneixia sobre l’obra del Canald’Urgell, tot i que aquest canal traves-sa la meva població. L’obra hidràulica en si del Canald’Urgell m’ha sorprès positivamentdegut a la seva gran importància queva tenir al segle XIX i que continua te-nint en l’actualitat, ja que durant unesdècades es va convertir, sens dubte, enl’obra d’enginyeria més importantd’Europa i, segurament, del món, mo-tivada principalment, per intentar cre-ar riquesa en uns territoris que, fins ales-hores, estaven en plena misèria, provo-cant per tant que aquesta construcciómillorés espectacularment el nivell devida de les persones d’aquestsindrets.Aquesta millora fou tan impor-tant fins al punt que en l’actualitat,

aquestes comarques (la Noguera,l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià i lesGarrigues) s’han convertit en unes deles comarques més riques de Catalunyagràcies a la possibili-tat que els va oferir iofereix, abans i ara,de regar les seves ter-res mitjançant aquestcanal. Per altra banda,quan es féu la sevaconstrucció, va resultar ser una de lesmés cares i llargues d’aquella època acausa de les grans dificultats que hi ha-

via per a portar aterme les obres per-tinents degut a laseva ubicació. Aixídoncs, la Mina deMontclar, la serrad ’ A l m e n a r a ,l’Aqüeducte del Se-nill, l’Aqüeductedel Sió… van serles principals difi-cultats que va haverde passar el Canald’Urgell durant laseva construcció. Referent a lescinc comarques quees veuen afectadespel Canal d’Urgell(la Noguera, l’Ur-

E

gell, el Pla d’Urgell, el Segrià i les Gar-rigues), en totes elles, el Canal no hamodificat per igual el seu paisatge quantal nombre d’hectàrees conreades. Així

doncs, podem dir que en les comarquesde l’Urgell i del Pla d’Urgell és on elCanal ha tingut més incidència alhorade modificar el seu paisatge, ja que ac-tualment, en aquests territoris, el grannombre d’hectàrees conreades són deregadiu gràcies a l’aigua del canal, i pertant el nombre de cultius de secà ja sónminoria. En conseqüència, en aquestsindrets és on realment sí que els va can-viar la vida a tots els ciutadans que finsaleshores pràcticament es morien degana a causa de la sequera que hi haviai del mal sòl que eren aquelles terres. En conclusió, només afegiria que, per-sonalment, la realització d’aquest treballm’ha servit per a entendre i comprendrerealment la gran importància que va te-nir la creació d’aquest canal, i que conti-nua tenint actualment per a totes les per-sones que sí es veuen afectades positiva-ment per la seva construcció.”

IES Els Planells

La construcció del canal d’Urgell per-meté convertir terrenys de secà en re-gadiu, amb la millora de la qualitatde vida que aquest fet comportà

31

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

Comunicat de premsaLa Diputada d’ICV-EA-EPM, MercèRivadulla, ha manifestat la seva mésabsoluta perplexitat en vers el vot encontra del grup majoritari a la Diputa-ció de Lleida, és a dir CiU, a les moci-ons debatudes en el Ple del 17 d’octu-bre.

En aquest sentit la diputada Rivadullaha manifestat:

-Que és de difícil comprensióque rebutgin la part resolutiva de la pri-mera moció del grup d’ICV-EA-EPMen la qual s’insta a la Diputació deLleida a establir un conveni de col·la-boració amb els ajuntaments interes-sats, que els permeti disposar del re-colzament tècnic i financer suficient perdesenvolupar les agendes 21 locals, tantmés quan el propi president en el ple-nari ha manifestat la seva voluntat defer-ho. En relació a les actuacions fe-tes per la Diputació en aquest sentit laportaveu que encapçala ICV assenyalaque les experiències pilots dutes fins almoment, si bé representen un primerpas, són absolutament insuficients te-nint en compte el paper de motor quehauria d’exercir aquesta Diputació per

tal que la majoria dels ajuntaments deles Terres de Lleida assumeixin elscompromisos derivats de la cartad’Alborg. Tanmateix Rivadulla consi-dera que és important que, encara quetard, la Diputació emprengui aquestavia de potenciació de les agendes 21local i la diputada, per tant, es compro-met a col·laborar en aquesta línia i aexercir un control rigorós sobre les ac-tuacions que es vagin desenvolupant.

-En relació a la segona mocióde la documentació presentada per lapròpia Diputació a instàncies de la Di-putada Rivadulla a la Junta de Porta-veus, es desprèn que la totalitat de cur-sos que fa la Diputació de Lleida vanadreçats als empleats públics de la prò-pia institució i que només un dels cur-sos ha estat adreçat a càrrecs electesperò amb la particularitat de que no s’hainformat amb el temps suficient alsAjuntaments i per tant hi ha un desco-neixement absolut dels càrrecs electesde Lleida d’aquesta oferta formativa.D’altra part, aquests cursos els realitzala Universitat de Barcelona, la qual cosaobliga els interessats a desplaçar-se aaquesta ciutat els divendres i els dis-

sabtes de cada mes. Rivadulla ha ma-nifestat que creu incomprensible que esrebutgi aquesta oferta que té com a fi-nalitat elevar el nivell de formació es-pecifica dels càrrecs electes de la cir-cumscripció de Lleida, cursos que creuque haurien de realitzar-se a la Univer-sitat de la nostra ciutat. Rivadulla tam-bé ha manifestat que, en tant que la pro-posta d’aquests cursos la realitzen elspropis partits polítics, s’ha de tenir encompte que aquesta solució deixariasense oferta formativa a regidors i re-gidores que s’han presentat com a in-dependents. La diputada finalment manifesta laseva voluntat de seguir presentant pro-postes que vagin encaminades a la mi-llora dels serveis que la Diputació pro-vincial de Lleida pugui oferir als mu-nicipis de les nostres terres i que mal-grat el to elevat de la discussió del ple-nari d’avui espera comptar amb la col-laboració de la presidència d’aquestaDiputació.

Grup ICV-EA-EPMDiputació de Lleida

Quantes cares noves!!!El dia 11 d’octubre els nens del CAUvan fer la sortida del pas de branca.Quan vam anar-los a buscar, el meu fillem va dir: “Mama, aquest any tenimmolts caps nous!” Jo vaig pensar: Qui-na sort! El dissabte dia 18 d’octubre vam fer

reunió de pares amb els caps i quina vaser la meva gran il·lusió en veure“aquell nou planter de caps”. Crec queels pares us hem de donar les gràciestant als caps nous com als vells per lesvostres hores desinteressades que pas-seu amb els nostres fills. Havia arribat

a pensar que a l’escoltisme abans defaltar nens faltarien caps i reconec queem vaig equivocar. Us encoratjo a continuar endavant ia tenir moltes ganes de treballar. Una exescolta.

Maribel Colom

32

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

La llei dels vasos comunicants (el ser o no ser)Les maquinàries dels partits polítics jafa mesos que estant a ple rendiment iallò que hauria de ser una campanyade 15 dies es converteix en unaprecampanya que pot arribar a durar loque es vulgui, mentre es tinguin calés abutxaca per a gastar-hi, o també –i méspreocupant– és que vagi al pressupostde la Generalitat en forma de publicitatd’aquella que en diuen INSTITUCIO-NAL, que fan servir sempre els de sem-pre i on hi van incloent missatgesSUBLIMINALS per al pobre ciutadàque encara no sap ben bé quin és i quinserà el futur. Per cert, aquesta autèntica“borratxera propagandística” de recur-sos públics per part del conseller en capi candidat de CiU a la Presidència de laGeneralitat, Sr. Mas, és publicitat quepaguem entre tots els ciutadans. El Govern de CiU ha perdut els pocsescrúpols que li quedaven emprenentuna actitud “electoralista” amb dinerspúblics com mai s’havia fet. La cam-panya institucional de la Generalitat éspura propaganda partidista disfressadade publicitat institucional, buida de con-tinguts i amb nul interès ciutadà. Calrecordar i fer memòria que aquest anyla Generalitat ha gastat en publicitatinstitucional la considerable suma de 34milions d’euros, al menys un 327% mésque en 1999, l’últim any electoral. Ésclar que aquest cop cal donar a conèi-xer el FUTUR. Es veu que fins i tot el nostre ínclitalcalde segueix fil per randa les con-signes del seu partit i ens torna a col-locar al llibret d’actes de la Festa Ma-jor, en el missatge salutació que en fa atots els ciutadans i ciutadanes, la frasemàgica ”fem créixer el…” i fa un jocde paraules i hi posa “Poble”, i encarano en té prou que ens hi afegeix un“quadríptic” de l’Institut Català de laSalut que és calcat al disseny i colorsde la campanya de CiU pels ajunta-ments del 15 de maig passat i que se-gurament també serà els de la campa-nya al Parlament. És allò d’anar-hi colant i barrejant elgovern i el partit, a veure si queda al-gun badoc i confon el menjar bé ambun fart de gana. Ara sabem, fins i tot,

que el Sr. Mas és escriptor de grans“best sellers”; si més no, així s’entén lagran publicitat del llibre que li fa l’edi-torial Planeta SA a TV3. Segur que aldarrera hi ha la llicencia d’un nou ca-nal de TV que ha d’assignar la Genera-litat i que segurament tindrà en comptea l’hora de donar la llicència i que, amés, la seva programació no serà ni debon tros en català. Ara que ja es van publicant enques-tes i tots demanen a ERC que es pro-nunciï a qui farà president de la Gene-ralitat, caldria que aquestes forces po-lítiques que estan preocupades per allòque decidirà ERC, expliquessin que elproper 16 de novembre es vota un PAR-LAMENT de 135 escons, i que entreaquests 135 diputats que sortiran ele-gits, ells mateixos elegiran un Presidentde la Generalitat i que, a més, en caplloc de l’Estatut hi figura qui o quinspoden o no poden ser candidats a Pre-sident de la Generalitat. Per tant, el quefan es confondre el ciutadà. És clar quesempre s’ha nomenant president el capde la força més votada o que té mésescons, però en lloc diu que hagin deser els senyors Mas o Maragall; o siguique el candidat d’ERC és el Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira i tots els que volenque aquesta força política es pronunciïabans de saber els resultats demostrenuna desconsideració i un menyspreu alsvotants en general i als seus en particu-lar que faria avergonyir qualsevol de-mòcrata. En definitiva, que això no ésd’un país seriós, com molt bé diria i diuel Sr. Pujol (que és qui en sap d’això). Els acords arribaran quan tothomsàpiga els resultats i amb qui caldrà oes podrà fer un pacte de govern. El quesí és segur és que aquesta cançonetacontinuarà i anirà a més i tractaran demenysprear ERC tant els uns com elsaltres. Es pot donar el cas que tot aixòno calgui, hi hagi un força que resultimajoritària i pugui fer govern i presi-dent el seu cap-candidat; però també potser que ningú faci una majoria i, tal icom indiquen les enquestes, es neces-siti pactar. Allò veritablement important per alsciutadans i ciutadanes de Catalunya

serà que s’arribés al cas que fos ERCqui hagués de decidir amb qui cal fergovern i a qui president. No es tindràen compte PACTAR AMB QUI, sinóque serà PER A FER QUÈ… PER AANAR CAP A ON... DE QUINAMANERA... I això és el que prevaldràen una negociació. La campanya serà dura pels moltsinteressos creuats que hi tenen els deCiU i PSC-PSOE, i tant uns com elsaltres ens menystindran i, com sempre,sortiran els ventres agraïts mediàtics.Cal doncs denunciar el “partidismemilitant” de diversos mitjans de comu-nicació, ha començat la gran ofensivaper a reduir la pluralitat democràtica id’opcions que es presenten a les elec-cions al Parlament de Catalunya. A certs mitjans i partits els agradariaque només es presentessin Mas iMaragall. S’ha produït un tancament defiles que pretén reduir-ho tot a un en-frontament entre ells gràcies al “some-tent” de CiU i a la “brunete mediàtica”del PSC-PSOE i del PP. Entenguem persometent els diaris AVUI, LAMAÑANA i TV3; i com a “brunetemediàtica” EL PERIÓDICO, SEGREi EL PAÍS, amb l’ajut d’ABC, LAVANGUARDIA, EL MUNDO, LARAZÓN i TVE. Aquest últims sóngrans mitjans de comunicació estatals,però és normal que des de Madrid cui-din els seus candidats i prioritzin elspartits que seran més dòcils als interes-sos d’Espanya i a tota la cort monàr-quica. Es faran declaracions tan lamenta-bles com les que va fer el Sr. Jordi Pu-jol en un acte a Castellar del Vallès encontra d’ERC. Són declaracions que,sincerament, ens han sabut greu i fanpena perquè entenem que un presidentde la Generalitat ha d’estar a l’alçada...El problema de CiU ja el sabem, no ésals seus inicis democràtics-antifranquistes, sinó el final. Des delrespecte màxim al president de la Ge-neralitat, creiem que Pujol no es me-reix aquest final. No pot ser que acabiels últims dies com a president deCatalunya només abocat crítiques con-tra el partit que ha donat els altres qua-

33

la P

ala

nca

tre presidents de la Generalitat enllocde lluitar contra l’adversari fonamen-tal de Catalunya: el PP. No és el mésadequat abocar acusacions de pedants,demagogs, exaltats i carents de disci-plina i cohesió interna sobre el partitde Macià i Companys, que també vaser el del pare del Sr. Pujol. Demanemal Sr. Mas i al Sr. Duran Lleida, mà-xims dirigents de CiU, que “si us plau,no li facin fer aquest paper” al Sr. Pu-jol. Però ells saben que ERC pujarà isaben que no ens deixarem aixecar mésla camisa. ERC només té la gent, les convicci-ons i la il·lusió del seu projecte polítichonest. La pregunta que em faig és:“Què volem que mani a Catalunya? Elsinteressos dels poders fàctics o un go-vern de ciutadans i dels comptes clars ila transparència?” Tant al PSC com aCiU els fa por la força emergent d’ERCa Catalunya perquè no depenem de nin-gú. És per tot això i molt més que unavegada fetes les eleccions, l’endemà depair tots plegats els resultats, comen-çaran les rondes de contactes si no hiha majories clares. Tots ens veurem en l’obligació detirar endavant el país, però pel que faal meu pensament sobre aquest tema,tinc la por que encara que hagi la vo-luntat de part nostra d’arribar a unsmínims d’acords programatics, aquestsno es vulguin arribar a assumir per cap

de les dues forces que poden ser les mésvotades, diguem CiU i PSC-PSOE. I ésllavors quan ens tractaran de ser unagent radical que demanen la lluna enun cove, que només volem (com diu elSr. Mas) tocar cuixa. I jo li dic: “És clarque ho volem, i fins i tot el “rustiflait”,o es pensa que només ell hi té dret…”En definitiva, que es veuran obligats perla tossudesa d’ERC en no rebaixar elsnostres arguments programàtics, a ar-ribar a acords entre ells i així excloureERC d’un possible pacte de govern tantamb uns com amb els altres. Llavors serà quan escenificaran allòde “en nom de l’interès nacional i de lasalvació de Catalunya” i que no podenpactar un govern amb presència d’ERC.Però allò que de veritat serà i es tracta-rà és d’un GOVERN DE SALVACIÓOCUPACIONAL, doncs tenen moltesmés coses a perdre-hi que a guanyar siERC entrés al govern de la Generali-tat. I això ells ho saben. I és que tenenmolts ventres agraïts i molts amics, pa-rents, amistançats i coneguts “enxufats”en les seves diferents esferes de poderque no hi poden renunciar de cap deles maneres. És la llei dels VASOSCOMUNICANTS entre CiU i PSC-PSOE. El programa d’ERC no va destinat aconvèncer aquesta gent tant poderosa.Poderosos, però minoritaris numèrica-ment. Estem parlant d’uns centenars de

famílies privilegiades. Nosaltres nosom d’eixe món. La nostra gent és lamajoria, a la qual va destinat el nostreprograma. Els treballadors assalariats,els tècnics i profesionals, els autònomsi treballadors de l’economia social, elsaturats, els petits i mitjans empresaris,les encara massa escasses multinacio-nals productives catalanes que han es-tat capaces d’abordar el repte de la in-ternacionalització i la innovació.Aquests són els nostres: els de l’eco-nomia productiva, enfront de l’econo-mia especulativa. La qüestió, doncs, en aquest moment,és qui decidirà el proper president dela Generalitat: els poders fàctics o elciutadans, els privilegiats o la gent delcomú. Per als uns és Mas i per als al-tres, si fem cas de tots els enquestatsque majoritàriament volen ERC al go-vern, és Carod-Rovira. El ciutadà de-cidirà si vol votar amb la por al cos oamb la il·lusió i la valentia. L’únic CANVI POSIBLE ES ES-QUERRA REPUBLICANA DECATALUNYA. Ni MAS niMARAGALL... L’ESQUERRA NA-CIONAL.

Francesc Cases i MianesPredident de la Secciò Local d’ERC

Artesa de Segre

Cartes a la Redacció

35

la P

ala

nca

Música, Mestre!

Concert d’homenatge a David Freixes i Samarral passat diumenge 19 d’octubre,l’Orfeó Artesenc d’Artesa de

Segre va realitzar un homenatge pòs-tum a David Freixes i Samarra.

David Freixes i Samarra va néixera Artesa de Segre el 28 de gener de1975. De petit va començar a cantaramb les Caramelles La Dàlia Blanca i,d’ençà l’any 2001, també era cantairede l’Orfeó Artesenc fins el dia de la seuamort, el 15 d’octubre de 2002. A l’església parroquial d’Artesa, pas-sades les 7 de la tarda del dia 19 d’oc-tubre, va començar el Concert d’Ho-menatge que l’Orfeó Artesenc va dedi-car a David Freixes i Samarra. Tots elscants que es van preparar per aquestconcert són un resum de totes aquellescançons que el David havia cantat: delconcert de Nadal de 2001, del concertde l’abril a l’Auditori Enric Granadosde Lleida la primavera de 2002, del seuprimer Aplec a Andorra... Després d’interpretar Muntanyes deCanigó, l’Orfeó Artesenc va fer entregad’un record a la família, que portavainscrit un bonic poema. Per acabar elconcert, van agrair l’assistència delnombrós públic que hi havia i van in-terpretar, fora de programa, una cançódedicada expressament al David: Quanets lluny de mi.

www.orfeoartesenc.org

E

36

la P

ala

nca

Psicologia de Cada Dia

Tornada a la rutinaa fi de la Festa major d’Artesasempre s’ha associat amb l’aca-

bament de l’estiu i, com a conseqüèn-cia, amb la tornada a la rutina: lafeina, l’escola, el fred, l’estrès, elsnous propòsits, els col·leccionables,els projectes... tot torna a començar. Està clar que l’operació tornada a lanormalitat suposa un gran esforç psi-cològic per a tothom. Les vacances sónun període molt gratificant i agradableque no dura eternament i quea tothom li agradaria allargar.Però no pot ser: el setembreserveix per tornar a la vidarutinària, per assentar el capi donar pas a una nova etapaque comença, un nou cursescolar. El canvi es fa notar en totes les fa-mílies, però especialment en aquellesque tenen nens o adolescents que co-mencen una nova etapa de la seva vida,ja sigui l’inici de l’escola bressol, laprimària, la secundària o la universitat. Qualsevol cosa que es comença denou suposa un temor que pot arribar a

ser molt inquietant i, fins i tot, dramà-tic. Tot allò que s’ha estat fent última-ment i al qual ja s’està habituat dónaseguretat personal. Davant un canvi capal desconegut sempre apareix la por. Algunes persones saben reconduir ialleugerir aquest temor mentre que d’al-tres no són capaços de fer-ho. Se sen-ten insegurs, inestables, plenes de dub-tes...

El coneixement vulgar diu que elsmés petits de la casa són un dels quemés sofreixen aquest canvi. Però mol-tes vegades no és així, sinó que són elspropis pares que transmeten aquestaangoixa als seus fills pel sol fet de creu-re que la situació que els espera és an-goixosa. Està clar que els infants tenen la ca-

pacitat de percebre l’estat anímic delsseus pares, és per això que cal, com apare, superar aquesta crisi i mostrar unambient de serenitat en tot moment. Pel que fa als adolescents i joves queinicien la seva nova etapa a l’institut oa la universitat, la curiositat i la por a lanovetat és també existent. Ambdós sónsalts importants en la vida escolar i calsaber fer el canvi de la manera més cor-recta i natural. Els pares han d’estar pre-

disposats a la novetat, senseser massa sobreprotectors nimassa exigents. En qualsevol cas, el mésimportant és viure el canvicap a la nova temporada sen-se pors i amb il·lusió... sense

recrear-se en l’estat melancòlic del pas-sat estiu. S’ha de començar amb ànimsi amb la idea que tot allò que està a puntde començar ajudarà a créixer i a ma-durar com a persones.

Noemí i Janette

El setembre serveix per tornar a la vidarutinària, per assentar el cap i donarpas a una nova etapa que comença

L

VOLEU llegir la Palanca a COLOR?

www.lapalanca.org

37

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Mes de setembreSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 04-09-93

Aprovació per unanimitat del’acta de la sessió extraordinària del dia7 d’agost de 2003.

S’informa decrets d’alcaldia dic-tats des del dia 4 d’agost de 2003.

S’aprova per unanimitat la pro-posta de licitació contractació aprofi-tament de tòfones amb un tipus de lici-tació de 4.375euros millorables a l’al-ça pel procediment obert de subhasta itramitació ordinària.

S’aprova per unanimitat la pro-posta d’adjudicació de l’explotació delBar i neteja de les instal·lacions on secelebrarà la Festa Major 2003, al pave-lló polisportiu, al Sr. Vicent Jou Lluch,pel preu ofert de 5.060 euros , amb sub-jecció als plecs de condicions aprovats.

S’ aprova per unanimitat decla-rar festes locals d’Artesa de Segre elsdies 20 de gener, festivitat de SantSebastià i 24 de setembre del 2004, diade la Festa Major.

S’aprova per unanimitat concór-rer a la convocatòria per a la concessióde subvencions als municipis deCatalunya amb jutjat de Pau per al Pro-grama específic de millora dels siste-mes de comunicació (ajut econòmic pera l’adquisició d’una fotocopiadora ambopció de fer les funcions de fax).

S’aprova per unanimitat dema-nar un ajut econòmic que es destinaràa la contractació d’un treballador per ala realització del Projecte de Senyalit-zació Rural. Es ratifica l’aprovació delProjecte amb un import de 9.372,38euros dels quals corresponen 3.655, 25euros al cost dels materials i 5.717,13euros al cost de la mà d’obra.

Es posa a votació la proposta democió en defensa del Comitè OlímpicCatalà presentada per ERC amb el se-

güent resultat:Vots a favor: 10 (CiU, ERC i PSC)Vots en contra: 1 (PP)Abstencions: 0Queda aprovada la proposta per 10 votsa favor i un en contra.

Se sotmet a votació la propostapresentada pel PP de retirar la declara-ció de persona no grata a Artesa deSegre a l’actual president del govern

espanyol Sr. José Maria Aznar López,amb el següent resultat:Vots a favor: 7 (CiU, PSC i PP)Vots en contra: 4 (ERC)Abstencions: 0Queda aprovada la proposta per 7 votsa favor i 4 en contra.

Es posa a votació la mociópresentada per ERC en defensa dela denominació correcta de la C-14a Agramunt. amb l’aclariment perpart del Sr. alcalde que no és unasenyalització feta pel Departamentd’Obres Públiques sinó una empre-sa privada. El resultat de la vota-ció és el següent:Vots a favor: 4 (ERC)Vots en contra: 6 (CiU i PSC)Abstencions: 1 (PP)Queda no aprovada la proposta per 4vots a favor, 7 en contra i 1 abstenció.

S’aprova, per unanimitat, dema-nar del Departament de Governació iRelacions Institucionals un ajut de30.000 euros per a la realització del’obra “dotació de graderia a la sala es-colar del pavelló poliesportiu” que téun pressupost d’execució per contractade 113.125,71euros.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(del dia 18 de setembre)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Blai Mateo Gros, per canviar 7 mde tub de claveguera d’uralita, per tubde plàstic, a l’edifici situat al C/ Nou,11 d’Artesa de Segre.

S’acorda concórrer a la convo-catòria de concessió de subvencions, enla línia d’ajuts per a la realització d’ac-tuacions per al desenvolupament delmedi rural, demanant 6.010,12 euros,per l’actuació de la Fira del Meló del’any 2003.

S’acorda l’aprovació de factu-res, majors de 120,20 euros, per unimport de 217.602,26 euros.

INFORMES DE L’ALCALDIA

Atès el compliment de les basesque regeixen la convocatòria, s’acordal’admissió dels dos aspirants, Sr.Francesc X. Tugues Lladós i AntoniAmell Palau, per optar al concurs d’unallicència municipal d’autotaxi.

S’acorda assistir a totes les reu-nions que realitzi el col·lectiu antiiodurde plata de les Terres de Ponent que vaquedar constituït el dia 26 de juliol de2003.

S’acorda preguntar a diferentspobles veïns i associacions com hansolucionat el problema dels coloms.

S’acorda concedir un ajut de 200euros i la donació de dos trofeus alCUDOS per tal de poder organitzar lacursa de la Festa Major 2003.

S’acorda concedir dos trofeus,un per la Tirada General i un per la Ti-rada Local al Club de Tir Antona.

S’acorda concedir al CENG per-mís de l’ús de la pista poliesportiva del

38

la P

ala

nca

Camp d’Esports, per poder-hi celebrarel Campionat de Futbol Sala Estiu2004, durant els mesos de juny i juliolvinents. El permís resta condicionat ano coincidir amb cap esdeveniment es-portiu.

En relació a cobrir la plaça queocupava el Sr. Josep Samarra, atès queestà vacant degut a la seva baixa, hi hahagut diferents sol·licituds, i una vega-da estudiades les mateixes, es creu quela millor opció és la de cobrir-la amb lasubstitució del Sr. Eduard CamarasaNogués, atès que ja està contractat perl’Ajuntament com a treballador tempo-ral a temps parcial.

La Campanya de “Correus Plu-rals” i l’Organització pel Multilin-güisme demana que l’empresa Correosy Telégrafos respecti la utilització dellengües diferents al castellà. S’acordaadherir-se a aquesta campanya.

Carme Barril i Brescó

Informació Municipal d�Artesa

COMPOSICIÓDE L’AJUNTAMENT

EQUIP DE GOVERNAlcalde: Domènec París Artigues1r Tinent: Francesc Lluch Solé2n Tinent: Joan Carles Eroles Solanes3r Tinent: Carme Barril Brescó

REGIDORSSalvador Maluquer BrescóDomènec Sabanés PortaMercè Nogués GalceranEva Maza BatlleRamon Cusola VidalJosep Galceran SellartEduard Serra Vilalta

ÀREES DE GOVERN

RÈGIM INTERN: Hisenda/PersonalResponsable d’Àrea: Joan C. Eroles

DESENVOLUPAMENT ECONÒ-MIC: Agricultura i ramaderia/Comerçi turisme/Indústria/Medi AmbientResponsable d’Àrea: Joan C. ErolesCol·laborador en l’apartat d’Agricul-tura i ramaderia: Salvador Maluquer

Col·laborador en l’apartat de MediAmbient: Josep Galceran

NUCLIS AGREGATS:Responsable d’Àrea: Josep GalceranCol·laborador: Salvador Maluquer

SERVEIS: Urbanisme/ObresResponsable d’Àrea: Francesc LluchCol·laborador: Salvador Maluquer

SERVEIS SOCIALS: Sanitat/Ben-estar Social/Cooperació InternacionalResponsable d’Àrea: Francesc LluchCol·laborador en l’apartat de Benes-tar Social: Eduard Serra

CULTURAL: Ensenyament/Patri-moni cultural/CulturaResponsable d’Àrea: Carme BarrilCol·laborador: Salvador Maluquer

ENTITATS: Esports/Joventut/Fires/FestesResponsable d’Àrea: SalvadorMaluquerCol·laboradors en l’apartat d’Esports:Domènec Sabanés, Mercè Nogués,Eva Maza i Ramon Cusola

Estat de comptes de l’Ajuntament d’Artesa de SegreUna vegada arribats als 100 dies de govern, creiem oportú realitzar una anàlisi de la situació econòmica del nostre Ajunta-ment per tal de valorar si realment els recursos disponibles són suficients o si, d’altra banda, hi haurà problemes a l’hora defer front a les obligacions assumides per l’Ajuntament d’Artesa de Segre. Seguidament passarem a analitzar detingudament i objectivament l’estat en què es trobaven els comptes municipals quanel nou equip de govern es va fer càrrec de la gestió municipal el dia 14 de juny de 2003. Un dels aspectes més destacats per part de l’anterior equip de govern era el del superàvit que, any rera any, tenia l’Ajun-tament d’Artesa de Segre. Més enllà d’entrar a valorar la conveniència que una Administració Pública tingui superàvit o no,analitzarem si l’últim exercici es va tancar realment amb superàvit o, si al contrari, només era comptable i no efectiu, osigui, si en veritat es disposava dels diners.Segons el pressupost, la situació era la següent:

Ingressos pendents de cobrar any 2002: 513.361,84 euros (85.416.224 ptes)Ingressos pendents anys anteriors: 1.078.140,38 euros (179.387.466 ptes)Devolució Hisenda pendent de cobrar: 202.743,67 euros (33.733.709 ptes)

TOTAL PENDENT COBRAR: 1.794.245,89 euros (298.537.399 ptes)

Despeses pendents pagament 2002: 507.932,03 euros (84.512.779 ptes)Despeses pendents anys anteriors: 953.083,56 euros (158.579.761 ptes)Impostos i altres pendents de pagament: 45.448,16 euros (7.561.938 ptes)

TOTAL PENDENT PAGAR: 1.506.463,75 euros (250.654.478 ptes)

Per tant, el superàvit és el següent:1.794.245,89 – 1.506.463,75 = 287.782,14 euros (47.882.919 ptes)

39

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

www.artesadesegre.com

Si hi sumem el resultat d’exercicis anteriors, el superàvit total acumulat és de 366.631,77 euros (61.002.394 ptes) Ara bé, si només analitzem l’any 2002 i valorem el que realment s’ha ingressat i el que s’ha de pagar, el resultat és elsegüent:

Ingressos 2002: 1.805.640,01 euros (300.433.219 ptes)Deutes 2002: 1.961.442,78 euros (326.356.618 ptes) RESULTAT: - 155.802,77 euros (-25.923.399 ptes)

Així doncs, comença l’any 2003 amb dèficit ja que els ingressos pendents de cobrar corresponents a anys anteriors nos’havien cobrat i, majoritàriament, encara no s’han cobrat ara al mes d’octubre. Per fer front a aquests pagaments tampoc en tenim prou amb el que hi havia als bancs, a 1 de gener de 2003 ja que, dels78.849,63 euros de saldo (13.119.475 ptes), 30.050,61 euros (5.000.001 ptes) estaven a termini i com a garantia d’unaobligació, la qual cosa suposava que, disponibles, només n’eren 48.799,02 euros (8.119.474 ptes). Analitzades les dades corresponents a anys anteriors, passem ara a comentar la situació que trobem el dia 14 de juny quanaccedim al govern municipal. S’havien pressupostat uns ingressos de 3.386.411,54 euros (563.451.470 ptes) i unes despe-ses equivalents per a l’any 2003. Tot i això, el resultat pressupostari a 17 de juny era el següent:

Ingressos reconeguts: 420.785,73 euros (70.012.855 ptes)Obligacions reconegudes: 1.036.798,51 euros (172.508.757 ptes)

RESULTAT: - 616.012,78 euros (102.495.902 ptes)

És a dir, s’havia gastat molt més del que s’havia ingressat fins aquell moment, potser perquè s’atansaven eleccions. Aquesta situació va fer que ja s’hagués de modificar el pressupost per tercera vegada durant l’estiu per fer front alspagaments pendents, modificació que es va finançar amb el que quedava de superàvit, que com ja hem explicat només eracomptable però no es corresponia amb majors ingressos, i amb subvencions i ajudes que s’havien rebut. Tornant al pressupost aprovat per a l’any 2003, observem que, tant a la partida d’ingressos com a la de despeses, hi haconceptes relacionats amb el polígon. Donat que qualsevol ingrés en aquest àmbit ha d’anar a finançar el crèdit demanat atal fi i donada la dificultat per vendre parcel·les, cal analitzar el pressupost sense tenir en compte aquestes partides i llavorsveurem si, amb el normal funcionament de l’Ajuntament, es poden fer front a les despeses estructurals i d’inversió projec-tades:

INGRESSOS 2003 sense polígon: 2.025.103,89 euros (336.948.936 ptes)DESPESES 2003 sense polígon: 2.193.526,00 euros (364.972.017 ptes)

RESULTAT: -168.422,11 euros (-28.023.081 ptes)

Si a aquest resultat hi sumem el corresponent a l’any 2002, veurem que el dèficit acumulat en aquests dos anys és:

Any 2002: -155.802,77 euros (-25.923.399 ptes)Any 2003: -168.422,11 euros (-28.023.081 ptes)

RESULTAT: - 324.224,88 euros (53.946.481 ptes)

Durant aquests mesos de gestió hem fet front a molts pagaments, però, una vegada esgotades les partides d’ingressos i elssaldos bancaris, encara queden pendents de pagar 594.589,38 euros (93.931.349 ptes), i pendent de facturar per obres jaacabades o a punt d’acabar, 408.061,77 euros (67.895.766 ptes). Així, realment, el que devem a octubre de 2003, deixant de banda el polígon, és 1.002.651,15 euros (166.827.115 ptes)que a hores d’ara no tenim. Per tant, tenim molts problemes de liquidesa que fan que, ja a octubre, no puguem fer front a pagaments ja compromesospel consistori anterior (alguns sense partida pressupostària) ni, per suposat, a noves inversions.

Àrea de Règim Intern de l’Ajuntament d’Artesa de Segre

41

la P

ala

nca

Humor

42

la P

ala

nca

Palanc-oci

Problema d’escacs Jeroglífic per Jordi Esteban

Una província espanyolaJuguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Reaccionari.- 2. Arrelar. Rin.- 3. Do. Laica. MN.- 4. Isc. Sa. Graó.- 5. Oient. Diarc.- 6. Sonarà. TM. E.- 7. C. D. Anca. SN.- 8. Orri.Tornat.- 9. Peatge. Ula.- 10. Im. OA. Ata. D.- 11. Carnisseria.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Problema d’escacs1- De4+, Rh5; 2-Dh7+, Dh6; 3-Df5, c5; 4-e6, c4; 5-e7, Dc6+; 6-Df3+ i es guanyaJeroglíficSalamanca (sala manca).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

SELASILASOLASULA

Horitzontals1. Individu que fa llesca a les forces progressistes.- 2. Fixar la resi-dència vital en un lloc. Riu que passa per la Selva Negra.- 3. La pri-mera nota musical. Femení, oposat a religiosa. Consonants diferentsque tenen geps.- 4.Forma prefixada grega que significa retenir. Con-trari de malalt. Element de l’escala.- 5. Que només pot escoltar. Arrelo tija que té dos feixos vasculars.- 6. Emetrà sons. Consonants assor-tides. Lletra amb tres punxes.- 7. Cent. Lletra que equival a cinc-cents. La part mengívola de la granota. Sense número.- 8. Lloc on esmunyen les cabres o on van a parar els mals negocis. Participi delverb tornar.- 9. Quantitat que es paga per passar per un lloc. Soldat dela cavalleria lleugera armat de llança.- 10. Prefix negatiu. Vocals as-sortides. Gènere de formigues. Lletra que sembla mig formatge.- 11.Lloc on venen carn.Verticals1-Relatiu a la radioscòpia.- 2. Desgast. Mou els rems.- 3. Argó. Polsfina resultant d’un incendi. Consonant vibrant.- 4. La tapa o l’embol-call de la Terra. Tractament femení. Al revés, percebi.- 5. Pati empe-

drat mallorquí. Alegre.- 6. Àvia. Prefix que significa abans. Consonant amb revolts.- 7. Dit del mal temps. La terceraconsonant. Mig coco. Individu que excel·leix en un esport.- 9. Nord. Remoure, provocar inquietud. Beguda puntual.- 9. Alrevés, radi. Conjunt artístic de flors. Anusar.- 10. Acabar els versos de manera igual o semblant. Condiment blanc. Vocalprima.- 11. Facècia pròpia del 28 de desembre.

La Foto

A ca l’Andreu de Montmagastre s’està duent a terme una experiència ramadera singular: la cria d’ovelles aldefora sense pastor, en un tancat de mallasso de 14 Qm. linials (Foto cedida per Enric Vidal)