BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 240, abril 2007

Pintor Domènech Farré, 13-15 · 93 462 80 00 · 08320 el Masnou

SERENASERENANOTENota’n l’estil

TALLERS MASNOUGenís Oliveras, S.l.

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14.Taller: Puerto Rico, 28Tel. Fax: 93 540 31 57 EL MASNOU

A v. J o a n X X I I I , 1 4 9 3 5 5 5 1 3 3 2 · 6 7 8 9 2 5 7 0 5e l M a s n o u

Blas AznarServei de reparació DVD, TFT, LCD, Vídeo, HifiInstal·lacions de TDT

3

Lluís Llach ens va dir adéu a la nit del dissabte 24 de març des de Verges, el poble onva néixer l’any 1948 i on, després d’una vastíssima i generosa producció poètica i musi-cal de quaranta anys, s’ha volgut acomiadar, en plena forma, davant la presència enfer-vorida de cinc mil privilegiats en directe i milers i milers de televidents de tots els raconsdel seu i nostre petit país. Durant aquest llarg viatge de quaranta anys, Lluís Llach ha estat el fibló que ha pene-trat en el cor i els sentiments del poble, com ho fa la tramuntana empordanesa quan,persistent, s’introdueix per les escletxes de les portes i finestres fins al més íntim decada casa i de cadascú. Des de la seva militància impertorbable per llengua catalana, covada en el niu delsSetze Jutges, que li costà nombroses prohibicions i censures de la dictadura franquista,Llach, amb lletres de collita pròpia o fent-se caixa de ressonància de poetes consagratscom Pere Quart, Miquel Martí i Pol, Josep Ma de Segarra, Joan Salvat-Papasseit,Kavafis i d’altres, ha estat l’expressió d’aquells sentiments i desitjos que fan que unpoble se senti viu i no es fongui en el més alienant dels conformismes. Amb la guitar-ra o el piano, sol o acompanyat, en els càlids recitals en viu o a través dels nombrososenregistraments, ens ha llegat la seva esmolada definició de paraules com:

enyor: Ni que només fos per veure’t la claror dels ulls mirant el mar. Ni que només fosper sentir el frec d’una presència. Ni que només fos poder-nos dir un altre adéu sere-nament…rebel·lia: Siset, que no veus l’estaca, a on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar…insubmissió: La gallineta ha dit que prou, ja no vol pondre cap més ou, a fer punyetesaquest sou que fa tants anys que m’esclavitza…amor: Com el pagès que es lleva per fer el seu camp d’or, jo et faria meva, et llaurariael cor…revulsió: Fe no és esperar, fe no és somniar, fe és penosa lluita per l’avui i pel demà…silenci: Si m’heu de fer callar, que sigui ara, que sigui ara, ara que puc dir no i res teniuper comprar-me…denúncia: On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons, que apuntes almeu poble…sensualitat: L’amor és el plaer gratuït i sincer d’un joc ple de frisances, un poema depells on el sexe és l’accent d’un senzill llenguatge…ràbia: Assassins de raons i de vides que mai no tingueu repòs en cap dels vostres diesi que en la mort us persegueixin les nostres memòries…injustícia: Digueu els noms fills d’Hiroshima, ompliu l’espai que respirem, feu-nosvalents, fills d’Hiroshima, per una pau sense terror…esperança : Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí siguillarg, ple d’aventures, ple de coneixences…

Amb el memorable recital de comiat Lluís Llach ens ha dit adéu. Des d’aquest editori-al li desitgem, de tot cor, que tingui sort en la nova singladura.

El President

GENTDEL MASNOU

Butlletí mensual de Gent del Masnou,associació cívico-cultural, recreativa i esportivainscrita amb el número 7.669 al registre d'asso-ciacions de la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Palemó Anglès - Joan Bosch - Joan Casals -Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Sant Jordi davant Montserrat.Dibuix d’Antoni Batllori i Jofré

Correcció: Esteve Pujol

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del Masnou Dipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9. Tel. 93 540 39 29. 08320 El Masnou Adreça electrònica: gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

Si ens DIUS ADÉU…Editorial

Sumari3569

1012171920212326272930

EDITORIAL ........................................................................................................BÚSTIA OBERTA ..............................................................................................UN MES MÉS DE LES DONES Joan Camps...................................................A CONTRACOR Ramon Serra i Roca .............................................................SANT JORDI, AMOR I LLUITA .........................................................................HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ..............................................................CRÒNIQUES Joan Muray ................................................................................GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany .................................ARRAN DE SÒL Pledebuit ..............................................................................TEATRE CAPITAL R.M. Isart i M.J.R. Lucas ..............................................LA NOSTRA MARINA Palemó Anglès i Sala ...................................................MOTS ENCREUATS Xavier Cardona ...............................................................PARLEM DE LLIBRES August Garcia i Orri .....................................................GENT DEL MASNOU INFORMA ......................................................................FOTESES Joan Bosch ......................................................................................

ASSEMBLEAGENERAL ORDINÀRIA I

EXTRAORDINÀRIA DE L’ANY2007

CONVOCATÒRIADiumenge dia 22 d’abril del 2007, a les 12 del migdia,

al local social. Més informació a la pàg. ?.

Primeríssim“LA PETJA DELS

MASNOVINSA LES

AMÈRIQUES”dissabte 7 d’abril fins al

divendres 4 de maig.Informació pàg ?

Dillunsde Pasqua

DivendresSant

SantJordi

Diumengede Rams

1r.de Maig

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia FA

RMAC

ÈUTIC

S DE

L MAS

NOU 24 hores al seu servei

Abril 2007

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGASOCATARIERAVIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Maig 07

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

123456789

10111213141516171819202122232425262728

RieraFàbregasRieraAymarOcataOcataOcataOcataOcataFàbregasAymarViaynaRieraFàbregasFàbregasFàbregasRieraAymarViaynaOcataViaynaViaynaFàbregasRieraAymarViaynaOcataAymar

AymarRiera

RieraAymarViaynaOcataFàbregasFàbregasFàbregasRieraAymarViaynaAymarRieraRieraFàbregasRieraViaynaFàbregasOcataOcata

diumengedilluns

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

2930

123456789

10111213141516171819

5

ADÉU, TIETA PAQUITA

La Paquita Marí ens hadeixat. El divendres 16 demarç deia adéu, amb vui-tanta anys, a una vida dededicació a la família i a laseva feina a la merceria. Molts masnovins i masno-vines la coneixien. Anar acomprar qualsevol dels milarticles que tenia a la mer-ceria era un plaer. Ellasempre en trobava la solu-ció. També la núvia polida ijoveneta hi entrava perencarregar el brodat detota la roba de casa; aque-lla que es fa servir per alsdies especials de festa oNadal.La Paquita Marí Juanola,Paquita Marí com molts lideien, era filla de la RosaJoanola i d’en Pere Marí,gent de l’Empordà quehavien vingut al Masnou enel trasllat dels LaboratorisCusí l’any 1925. La sevamare, la Rosa Joanola, eraconeguda com la Rositadels calats i era aquest l’o-fici que li havia passat, a laPaquita.Jo sóc el seu nebot i larecordo sempre positiva ipràctica, alegre i riallera.Recordo amb enyor aque-lles tardes de diumenge,cap a principis dels anys60, les sessions dels pri-mers programes de TVE acasa seva; encara gairebéningú no tenia televisió iera tot un luxe i un diverti-ment; que bones que erenles crispetes que ens pre-

paraves, tieta! I tants i tantsrecords. Sovint ens preguntem si elMasnou d’abans és elmateix d’ara. Uns diranque sí i altres asseguraranque no. Potser tots dostenen raó, però el que sí hacanviat és potser aquellMasnou en què tots ensconeixíem i sabíem quiérem i què fèiem. No eramillor ni pitjor, com diuaquell, era diferent, era elMasnou del meu recordd’infantesa i això fa que elvegi com el millor i vostè,tieta, en formava part. Lavida ens sol tractar sensegaires miraments i dins dela seva cruesa sortosa-ment recordem només lescoses belles i deixem debanda els mals moments.Adéu, tieta; el seu recordsempre el sentiré feliç.

Lluïset------------------------------------

L’AJUNTAMENT PASSADELS AFECTATS DEL

MESTRES VILLÀ

L’Ajuntament passa delsveïns afectats pels pro-blemes del carrer MestresVillà. Com que som pocs,l’Ajuntament no dóna im-portància als esfondra-ments de la vorera i a lescanonades que s’hanrebentat des que va can-viar el cantó d’estaciona-ment dels cotxes. Fa qua-tre mesos que vam presen-tar dues instàncies expli-cant el nostre problema,

ocasionat pel mateix Ajun-tament i ni tan sols s’hadignat a donar-nos respos-ta.L’altre dia, en una distànciade 35 m, vaig comptar deuvehicles estacionats da-munt de la vorera afectada.La policia va passar dellarg. És clar, ells diuen quecompleixen les ordres del’Ajuntament. Crec que aixòho explica tot.D’altra banda, els con-tenidors situats davant dela rampa de la placetad’Ocata estan posats enpendent, de tal manera quela tapa d’un impedeix ques’obri la de l’altre. La gent,com que no pot obrir-los,deixa les bosses d’escom-braries a terra, damunt lavorera, fins al punt queimpedeixen el pas delsvianants, que es veuenobligats a passar per lacalçada.Després de quatre mesosd’espera, els veïns comen-cem a pensar que potserhaurem de demanar l’ajuda

de l’opinió pública, ja queel consistori no té capintenció de fer-hi res. I aixòque diu que “vetlla” pelsciutadans! Algú s’ho creu?

valldeperas------------------------------------

QUINS TEMPS (Desencís)

Francament, quin merderque tenim a casa nostra.Amb els d’aquí i els d’allà.Quin descontrol. Cap a on s’ha d’anar?Quina directriu s’ha d’aga-far? Què s’ha de fer? Coms’ha de fer? Com s’ha d’ac-tuar? Què s’ha de dir? Quèno s’ha de dir? Com enspoden escoltar? Què s’hade pensar? Què no s’ha depensar?Estem com aquelles jogui-nes mecàniques que tan-cades en un quadrilàter noparen de donar cops alscostats i tornen enrere iaixí un cop i un altre…sense anar enlloc… finsque se’ls acaba la corda.

Polític de saló

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i sig-natura. L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades adoble espai; en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

Petits encants de Gent del MasnouXXVIII Festival DISMA. 10 juny 2007

Participa-hiInformació pàg. 30

“Voluntaris a prop teu”

Som el nou grup de la Gentdel Masnou amb ganesd’apropar-nos a qui ho

necessiti.Anima’t i fes-te’n voluntari ijunts farem una bona feina i

en gaudirem tots plegats.TRUCA’NS: Sabem que entens ganes. No t’ho pensis.

93 540 39 29

6

Aviso que aquest escrit no és políti-cament correcte, però crec que és boxocar frontalment vers la uniformitatque divideix la gent en castesestanques. L’altre dia el cantantQuimi Portet feia una reflexió a laràdio denunciant que la individualitatestà sent substituïda pels emmotllatsa una cadena, a un diari, a unmodista, a un predicador, a undèspota...; assenyalava que fins i totels antisistema que es vanagloriend’anar per lliures, es disfressen esca-bellats de rastes homogènies i sónesclaus del seu cànon uniformat.Enllaço aquesta percepció amb laxerrada de Daniel Gabarró, que vaencapçalar els actes organitzats alMasnou per propagar el Mes de lesDones.L’any passat vaig queixar-me que laconferència fos presidida exclusiva-ment per dones. Aquest any hi heassistit atret pel conferenciant, mem-bre de l’Associació d’Homes per a laIgualtat de Gènere d’Espanya, quecom a títol de la seva xerrada pre-guntava: “De debò que tots elshomes són iguals?”Reconec que aquesta preguntaretòrica va posar-me a la defensiva,ja que, si bé cada dia hi ha méshomes i dones que es conformen adeixar-se guiar, alienar, pel pastord’algun ramat, crec que tot ésserhumà, home o dona, ha d’aspirar aser exemplarment diferent i poder ferpartícips d’aquesta diferència alsaltres.Qui pregona la igualtat de gènere volprimer de tot verificar el sexe de lespersones, sexar-nos com si fóssimpollets i, una vegada verificada ladiferència incontestable, forçar-nos lavoluntat per igualar-nos en un rold’éssers híbrids i mediocres on elmenys important és que puguem serlliures, ja que el que pretenen és sot-metre’ns al seu ramat amb la sublimidea d’imposar noves lleis com

aquesta tan cursi anomenada de laparitat. Volen que confonguem laconsciència d’ésser i la substituïmper la consciència de lobby o grup depressió, cosa que consisteix apredicar arguments fora de context iconvertir-los en dogma social quedesacrediti amb violència verbalaquells que no volen pasturar obe-dientment en el seu prat.Per aquesta regla de tres, hauríemd’imposar la paritat dels aparcacot-xes i dels recollidors de deixalles.Hauria d’haver-hi el mateix nombred’homes i dones al servei domèstic, ala prostitució, a la missatgeria, aldesembussant de clavegueres, a lamineria i per extensió fins arribar alstrepes llepaculs que estan represen-tats sense cap discriminació degènere en tots el ventalls de lesfeines i de les activitats socials. Novoldria replicar a la demagògia fentdemagògia, però m’ho posen tan béque no puc evitar aquesta llicènciairònica. Us imagineu imposar lapari,tat a les presons? què us semblaque hauríem de fer? Cal posar a lespresons més dones o hem de buidar-les d’homes?Tornant a l’equació real del problema,aquesta llei de l’embut només vol laparitat en ocupacions atraients perestètica i salari, que permeti assolirels llocs, no per aptitud i actitud

provades dels individus o indivíduesaspirants, sinó per l’aplicació de laregla aritmètica: a tants caps tantsbarrets, però regulant que hi hagi elmateix nombre de penis que devagines i, en cas d’haver-hi una solavacant, en aplicació d’aquest nouexperiment social digne del doctorJosef Mengele, per discriminació po-sitiva, el lloc privilegiat s’hauria dedonar al gènere portador del cromo-soma XX.La igualtat de gènere és un tema quedóna per molt i l’eloqüència de DanielGabarró, en una posta en escenamímica i teatral espectacular, va ferentendrir la concurrència, sobretotquan va acusar els homes de ser elsprincipals portadors de la violència degènere. Quan en el col·loqui vaig pre-guntar-li quina mena de violènciade gènere era el fet que per unafeina de locutor de radio, noadmetessin els tartamuts, varespondre’m que ell no ho sabia. Enla seva lògica s’havia oblidat de lamultitud de dones explotades per lesmateixes dones. Com si aquestesdones enjoiades, operades demamelles, de llavis prominents ambxofer a la porta, que rondinen tot eldia per les exigències de les sevesnoies de servei, no existissin o no fos-sin del gènere femení. Com que en laseva exposició havia citat moltes

Març 2007, un mes més de les Donesper Joan Camps i Ortiz

7

estadístiques que confirmaven comsom de violents els homes envers lesdones, no vaig poder-me aguantard’assenyalar una estadística que almeu entendre és demolidora: Jas’han adonat les dones que fasegles que en l’educació dels fills,elles han estat absolutament domi-nants, amb una influència gairebéhegemònica?Els homes que jo conec, a part derares excepcions, tots porten l’estig-ma d’un matriarcat dominant, on lamare és la dona que imposa que elseu fill es posi un jersei, quan ella téfred. Pitjor encara, ja que una granmajoria tenen una mare que creuque no hi ha cap dona al món quepugui merèixer el seu fill. Voleumajor discriminació de gènere percorregir?Si acceptem la perversitat d’aquestaesquema educativa i assumim que laviolència és una patologia que afectesobretot els homes a l’igual que laosteoporosis ataca en semblantdesproporció les dones, tindrem uncamp d’anàlisi que ens permetrà anara la rel del problema sense aquestaagressivitat verbal que comporta eldiscurs envejós dels looby feministesque s’erigeixen víctimes d’unasuposada opressió masculina fentservir arguments parcials o trets delscontext per guanyar una posició deprivilegi.La violència no és de gènere, no tésexe, radica únicament en l’arrogàn-cia, el despotisme i la imposició delsforts, també de les fortes, sobre els

dèbils. Els forts ho són per statussocial, per força física, per aptitudsintel·lectuals i estan a representats atota l’escala social. Els forts ho sónper alts i també per bona presència.Els veiem amb luxosos cotxes,envoltats de servents, però també elstrobem quotidianament darrereuntaulell de bar o d’una pantalla d’or-dinador a qualsevol establiment privato públic, fent-te esperar amb carad’ocupats, quan en realitat, a ve-gades, estan chatejant pel messen-ger. Els forts també hi són ben repre-sentats en els segments de la so-cietat més deprimits imposant la sevapròpia jerarquia. D’altra part, els dèbils també estan atot el ventall de la fauna humana i sónmajoria; ho són perquè són pobres,disminuïts físics o mentals, perquè sesenten acomplexats, perquè el sín-drome d’Es-tocolm els fa seragraïts vassalls dequi els puteja,alguns ho són percomoditat i altresho són per co-vards. Els dèbilsno ho són per serhome o per serdona; només calrascar i veuremque entre la multi-tud dels dèbilsguanyen per gole-jada els homes,també les dones,que han tingut

possibilitats d’estudiar o treballar idavant de les comptades oportunitatsque dóna la vida, ho han fet man-drosament quan havien d’haver-hofet amb més interès i amb mésganes. Molts dèbils ho són per haverdormit en els llorers d’una vida mima-da o regalada pels seus progenitors,una vegades pares, però massa veg-ades mares.Quan són tants els fills de mamà itantes les filles de papà els qui reivin-diquen la igualtat de gènere, a mise’m remouen els budells, són elscontestataris que hauríem de fermemòria d’on venim. Els qui tenen feen la creació ja coneixen d’on elsi veel problema, ja que l’estigma delpecat original condemna a parir,només a les dones, sense lapecaminosa epidoral i, als homes,només els cal deixar l’esperma, queen definitiva és el que manté la con-tinuïtat de l’espècie. En canvi, els quiintuïm que Darwin tenia raó, hem defer-nos un plantejament més racional,més humil i menys estúpid, ja quesentim interiorment que la capacitattranscendental de pensar és el queens fa diferents dels simis i l’origenessencial de la llibertat individual, jaque, tot i admetent que el gènerehumà no és més que un animal enbona part instintiu, no podem anarmés enllà de concloure que l’home,sent indiscutiblement diferent a ladona, és l’animal que més se liassembla.

SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ

Distribuïdora en gres i ceràmica:Saloni,Aparici, Gres Catalán, Gres Breda,Porcelanatto, etc.SANITARIS - AIXETES

Magatzem al MasnouJoan XXIII, Camí d’Alella(sobre l’autopista)Tel. 93 555 81 56

Magatzem i oficines AlellaRiera Principal, 48-50Tel. 93 555 97 53Fax. 93 555 95 96 · Alella

ExposicióEscultor Llimona, 9Tel. 93 540 37 69Alella

pledellibresPer Sant Jordi podem parlar-te del llibre que vulguis

Regala misteri, aventura, somni, amor, fantasia…Barcelona, 40 (al costat del mercat vell) 93 555 48 13 el Masnou

VACANCES DEL 6 AL 22 D’ABRILDescomptes molt interessants. Aprofiteu els últims mesos.

Durant tot el temps de liquidació el nostre taller de reparació continuarà oferint el seu sevei.

C/ Barcelona, 9 · 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

23 d’abril Sant Jordi

ASSOCIACIÓ DE DISCAPACITATS FÍSICS DEL MASNOU

Treballem per a la integració; fes-te’n soci. 15€ l’any93 5557368 • 607 220 201

9

Eren tempsgrisos i freds,em sentia vul-gar en una gè-lida i enormeesglésia on ensfeien cantar himnes enllatí (no enteníem el que dèiem,fastuós) i ens representaven unmuntatge també anomenat missa, amb unsenyor amb casulla de colors llampants i moltde fil d’or, que recitava tipus lloro una llarga sèrie delletanies en llatí (que seguíem sense entendre) totd’esquena al personal, o sigui nosaltres, l’obligat públic,que intentàvem amb el nostre forçat silenci mantenir unaaparença seriosa per tal que els capellans que ens vi-gilaven no ens castiguessin per conducta indecorosa,davant d’una cosa tan “sagrada” per a ells com el que ano-menaven l’eucaristia. Per mi, l’únic moment interessantera la lectura i posterior predica de l’evangeli. Històriescom la de Llàtzer, l’amic de Jesús mort i enterrat, que quanarriba li diu : Llàtzer, aixeca’t i camina i el tio va, s’aixeca icamina. Home, és fantàstic i jo quedava embadalit pelpoder (sobre el paper) de Jesucrist i de com aquell home-déu perfecte aconseguia les més grans proeses sense capesforç, només amb la seva voluntat de fer-les. En un casa-ment, també va convertir l’aigua en un vi fantàstic, peròaquest ja era com un miracle de segona divisió, més fàcil,per entendre’ns.El problema de tot plegat és que un servidor, amb setanyets, convivia amb els representants de Jesús a la terrai, francament, ni feien miracles i a sobre gastaven moltmala llet amb els nens que no anaven perfectamentencaminats, com era el meu cas.Sense desanimar-me, ja coneixeu allò tan vell d’ “el que noet mata et fa més fort” vaig llegir amb atenció el VellTestament on sortia un Déu venjatiu i punitiu, que castiga-va a tot aquell que gosés sortir dels paràmetres per ellestablerts. Episodis de mort i de terror, que feien quem’estremís de por en les fredes i llargues nits d’hivernquan, un cop ficat dintre el llit i envoltat de cinquanta nanosmés en un immens dormitori, rememorava les històries tru-culentes que Don Boni ens havia explicat a la classe dereligió.El Nou Testament era acolorit, cosa que personalmentagraïa perquè podia tenir unes nits més plàcides sense elrau-rau d’aquelles caigudes a l’infern més terrible i eterndel món mundial.Amb el pas del temps, aquella missa en llatí es va fer encastellà, crec que a partir del Concili Vaticà II, amb l’ano-menat Papa bo, Joan XXIII. Una modificació més va serque l’oficiant ja no estava tota l’estona d’esquena al públic,

sinó que ho feia tot de cara (les ofrenes, la consagració del’hòstia etc.), però això va treure màgia a l’acte. Hom veiael que abans no veia i entenia el que abans era una salmò-dia inescrutable i francament va perdre aquell toc fosc il’encant de les coses inabastables, per secretes i confu-ses, per misterioses en definitiva. En desaparèixer latramoia principal vaig deixar de tenir-li por, i d’aquí a pas-sar d’ells (els capellans i la seva fe) només hi havia un pas,que no era fàcil (la por, sempre la por), però era inevitablesi volia obrir el meu camp de visió a moltes altres coses,que ells i la seva religió em prohibien.

Amb els anys, ens desenganyem de moltes coses i en elfons aprenem equivocant-nos i, com la ciència, avancemamb la coneguda teoria d’ “assaig-error”. Segurament noés la millor, però és la que millor funciona. Francament, nopuc estar a favor de qui paga i fa negoci amb la COPE, quesembra odi i recollirà tempestes. No puc estar d’acord ambla prohibició dels anticonceptius mentre moren milions depersones per la sida. No puc estar d’acord amb gent quenega la mort a persones que pateixen i voluntàriament novolen viure més. No puc estar d’acord amb un Estat Vaticàmés preocupat pel seu poder (per sort minvant) que per lagent que passa penalitats. No puc estar d’acord amb gentque fins fa quatre dies ens condemnaven a l’infern per noser dels seus. (Vaig llegir no sé on que ara resulta que l’in-fern no existeix. Ei, gràcies.) No puc estar d’acord que laBanca Vaticana estigués ficada en assumptes tèrbols(armes, drogues) i que prediqui pobresa i abstinència(sobretot sexual). No puc estar d’acord que capellans queno han viscut en parella ni tenen vida sexual vulguin acon-sellar les parelles que es casen. Tampoc no puc estar d’a-cord que els capellans i les monges no es puguin casar sivolen. No puc estar d’acord que la cúpula de l’esglésiaestigui sempre al costat dels oligarques i dels políticspoderosos, altrament dits feixistes.I sobretot no puc estar d’acord amb una gent que fa de lapor a la mort (el temor més gran dels humans) el seu granactiu ideològic.

RASCA I PICAPer Ramon Serra

10

Joan Salvat Papasseit“al llavi una flor i l'espasa ferma”

Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l'amor perdura.

Ampla és Castella

Ampla és Castella, i com un palmell té la durícia d'aixecar I'espasa: el braç és las i no el mena cervell, la gola és seca i la set no Ii passa.

Terra dels tersos, petjadors de lleis que imposaven amb sang llur llei estranya, ampla és Castella, sepulcre de reis malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix del mal que ha fet amb la seva tonada: sorolls de focs i esperona, i l’escreix amb que els cavalla soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec, té la sordesa de massa escoltar-se: la veu dels Ibers és ronca d’ofec i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Carme Bennassar

(Alaró, 18.7.1966)

El silenci.Els meus ulls no et plorenperò guarden l'oblit i l'enyor,la glòria i el dubtede sentir-te lluny de mi i de voler-te proper,de saber-te absent i de somniar els teus llavis.El silenci m'ofega.L'horabaixa es perd.

Ah, si tu em sabessis tan teva!

Joan MaragallLa poesia tot just ha començat

i és plena de virtuts inconegudes.

Sant Jordi, amor i lluitaFem un recull de poesies d’innegables poetes on es manifesten l’amor i lalluita de casa nostra.

EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat. Que volei! Contemplem-la en sa dolça majestat! Oh bandera catalana!nostre cor t'és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire, et durem, i tu ens duràs: voleiant al grat de l'aire, el camí assanyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç.

SOL, SOLET

Quan jo era petitvivia arrauliten un carrer negre.El mar hi era humit,pro el sol hi era alegre.

Per lla a Sant Josepel von sol, solet,lliscava i lluïapel carreró estret.

I en mon cos neulitllavors jo sentiauna esgarrifançade goig i alegria.

Jacint Verdaguer

Amb cent corones de flors te'n veig anar d'esta vida:

11

tu te'n vas amb cent, de flors; jo quedo amb una, i d'espines

*Com volarien mos besos per sos llaviets en flor, tant temps ha que frisen presos dintre el niu del meu amor

Enyorança

LO PI DE LES TRES BRANQUES [Fragments]

[...]En dolça contemplació lo sorprèn lo bes de l'alba; al bes de l'alba i al seu don Jaume se desvetllava: -He somniat que era gran i d'un bell país monarca, d'un bell país com aqueix entre el mar i la muntanya. Com eix Pi meravellós mon regne posà tres branques, foren tres regnes en un, ma corona els coronava.- [...]Veu Catalunya la gran fer-se més gran i més ampla, robant als moros València, prenent-los l'Illa Daurada. Unides veu a les tres com les tres cordes d'una arpa, les tres nimfes d'eixa mar, d'aqueix jardí les tres Gràcies.

Màrius Torres"No sents, cor meu, la soledat de les estre-

lles?"

"I la boira és fidel com el meu esperit"

"Ara és temps de morir, que la vidacomença"

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos riusparal·lels.Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de pal-mes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar -la nostra pàtria antiga.

Miquel Martí i Pol serem allò que vulguem ser

«Hi ha gent que ens mira com sol mirar-se els folls. Després s'ajupen a besar els peus d'aquells que els apallis-sen.»

ARRAN DE SORRA L'ESPILL

Arran de sorra l'espill de la quietud de l'aigua i el teu cos lleuger, lleuger com una cançó poruga.

Arran de llavi el desig i als dits un tacte de roses, i el teu cos lluger, lleuger, entre el meu desig i l'aigua.

I aquí el poema es fa carn, la teva carn i la meva, i un sol crit sense ressò dins l'oci immens de la tarda.

Marta Pessarrodonavoldria fer l'amor tant com puguin donar-me'n

FRAGMENTS D'INTERIOR

En Quim em porta sempre les flors que més m'agraden...

Són còmplices de lectures, reflex d'utopies incertes.

Parlen de com són de vells i nous els anys, mentre fan companyia.

Són un aixopluc d'urpes humanes, cuirassa contra dissortats dies.

Definitivament, en Quim em porta sempre, semprre, les flors que més m'agraden...

12

De Gabriel PLA i SANJUAN, a la sevaentrada als llibres (1) ens diu que fou:Industrial, que, junt a Josep Gibernaui Maristany, tenia una gran plantació,el “Saladero Villa Concepción”, alcostat del riu Paraguai, de 45quilòmetres d’extensió a la Repúblicadel Paraguai. Per a la carn produïda ala seva plantació van crear el primerfrigorífic de l’Uruguai, a Montevideo.Al Masnou, en Pla, conegut com en“Bilonet”, es féu construir la famosa“Villa Montevideo”, coneguda popu-larment com a “Torre Xina”.En aquesta plantació, que tenia unsquaranta-cinc quilòmetres d’extensió,hi circulà un tren per poder realitzartotes les feines adients. També tenienel seu propi vaixell per al transport dela carn, des del transport pel riuParaguai i fins en les destinacionsmarítimes.La torre fou enderrocada fa ja bas-tants anys i es perdé així un delsindrets més singulars i una preuada

Bilonet”.Era un català de tendència ideològicarepublicana. Per aquest motiu,després de la guerra 1936-39, vatenir problemes amb les autoritatsfranquistes, sorgides d’un cop d’estatcontra el poder legítim, fet que li vacausar problemes i algun càstig i tot.Fou humiliat fent-lo escombrar els

senya d’identitat del Masnou(2). Amés d’aquesta esplèndida finca onvivia, tenia al poble altres propietats.Al carrer de Lluís Millet, 6 (aleshores),hi vivien les germanes; i els pisos quehi ha al xamfrà dels carrers de RafaelCasanova i 1r. de Maig (costat demar), també propietat seva, encarase’ls anomena “els pisos d’en

Gabriel PLA i SANJUAN, el 24/3/1939...... DA Y TRANSFIERE VOLUNTARIAMENTE (?) AL AYUNTAMIENTO DE

MASNOU...

Villa Montevideo (la torre xina)

Per Joan MurayHistòries de la vila

“Saladero Villa Asunción”, al Paraguai, la hisenda que tenia a les Amèriques.

13

Segell municipal del primer ajuntament fran-quista del Masnou.

carrers del Masnou; a ell, que haviaestat tot un potentat, un veritable in-diano, a qui agradava viure bé en totsels sentits, inclosos els gransautomòbils, aleshores un luxe al’abast de pocs, i dels quals tenia mésd’un i sempre del darrer model. Esconta que en certa ocasió, en intentarcomprar un “Hispano”, el feren esper-ar un temps ja que primer havia detenir-lo el rei Alfons XIII. Un altre queva tenir fou un “Mercedes”, que vaanar amb el seu xofer a comprar aAlemanya. Aleshores els fabricantsd’automòbils, per ser aquests encaraun producte només a l’abast d’unspocs, regalaven, en comprar-lo, unarèplica a escala (3), com de joguina,però que funcionava.I ara, després d’aquesta introducció,anem al cas que ens ocupa, una ces-sió de valors, voluntària segons elsdocuments signats el 24 de març del1939, quan feia cinquanta-sis (56)dies que la vila del Masnou haviaestat “liberada” i faltaven encaracinquanta (50) dies per la fi de laguerra civil (1/4/1939). La donació, entítols i obligacions de dues entitatsbancàries, fou feta al primer ajunta-ment constituït pels vencedorsdesprés del 27 de gener.Vegem primer els diferents docu-ments que la componen, per, al final,fer-ne un estudi i treure’n conclu-sions. Són aquests (document 1):

“Hacer una escritura Notarial, en laque consta que el Sr. Plá, hacedonación o cesión, al Ayuntamiento

de Masnou, de los valores que sean(detallados), que se hallan deposita-dos en el Banco Hispano Colonial,según resguardos Nºs ......., queentrega debidamente endosados. Una vez hecha esta escritura, elAyuntameiento debe hacer uns solici-tud dirigida a la Comisión Provincialde Banca (que se halla en el edificiodel Banco de España), en la que digaque se solicita se conceda el traspa-so del depósito de los valores indica-dos, por tratarse de una donación queel Sr. Plá ha hecho al Ayuntamiento,según se hace constar en la EscrituraNotarial que se acompaña, y en elendoso efectuado en los resguardosque tambien se acompañan. La Comisión Provincial de Banca,autorizará el inmediato traspaso delos valores a favor del Ayuntamiento,

y entonces quedará esta Corporaciónen libertad de anajenarlos, venderloso pignorarlos, pues tratándose de unaCorporación Pública la Comisión deBanca da toda clase de facilidades”Aquest document, una nota d’instruc-cions mecanografiada, no va signadani porta cap senyal a l’encapçala-ment; però per la forma en quèexpressa el que s’ha de fer denotaque és de l’Ajuntament del Masnou.Al final de la mateixa nota, però allapis i al peu, hi consten les xifres dela donació: 31.500 + 35.000, una rat-lla a sota i el resultat, 56.000,- pes-setes. Import de la “donació volun-tària”. Penseu que aquesta quantitatés de fa seixanta-vuit anys.El document següent, el 2, és unimprès de:

Vist

14

del document és el 27 de maig delmateix any. Observeu que després dela data posa el que era preceptiu quetothom posés: “III Año Triunfal”, i asobre del títol del funcionari que

signa, un segell que diu: “Año de laVictoria”. Ara, el document, el 3, és de la“Sección Provincial de Banca deBarcelona”. És aquest:

Aquest document és l’import per dretsreals i transmissió de béns que vahaver de pagar l’Ajuntament per lacessió o donació. La data de la cessióés l’abans indicada, 24/3/1939; i la

En aquest, hi podem veure el docu-ment fet per la Sección Provincial deBanca de Barcelona, que comunica alSr. Director del Banco Hispano

Colonial la cancel·lació dels dipòsitsfets per Gabriel Pla i Sanjuan i la con-stitució del nou dipositari,l’Ajuntament del Masnou.

I al següent, document 4, el mateix,però la comunicació va dirigida al Sr.Alcalde de Masnou.

15

Prototip de cotxe “Mercedes” esportiu, portat per Gabriel Pla per a un infant del Masnou.

Propaganda del prototip d’automòbil “Mercedes” que alhora tenia la funció de servir per apren-dre a conduir.

obligaciones del Ayuntamiento deMálaga (dipositades al mateix lloc)...Cincuenta y seis mil pesetas...El donador se obliga a proveer alAyuntamiento de Masnou, de los títu-los acreditativos...El mismo Sr. Plá declara que lequedan bienes bastantes para sudecorosa subsistencia y declaraasumir exclusivamente para sí todoslos gastos que se originen con motivode este contrato...Notario: Enrique Salamero, Notariode Masnou.Hi ha, afegit a l’escriptura, un docu-ment de l’Ajuntament del Masnou, fetpel seu Secretari, del qual hemextractat el més interessant. Diu així: Arriba España. Viva Franco. D. JoséM. Bernacho Isús, Secretario delIlustrísimo Ayuntamiento de la Villade Masnou...Certifica: Que en la sesión ordinariade 1ª convocatoria celebrada por esteAyuntamiento el dia 18 de Marzo de1939, entre otros, se adoptó el si-guiente acuerdo:“Visto el ofrecimiento voluntario..., elcual hace un donativo voluntario alAyuntamiento... para los interesesgenerales del pueblo......Al propio tiempo se acordó agrade-cer la esplendidez demostrada por elSr. Gabriel Plá Sanjuan.

Ara, un cop vists tots els documentsque componen la donació de GabrielPla a l’Ajuntament del Masnou, ana-litzem-ne un xic el contingut.Tal com hem dit més amunt, lestendències ideològiques i el senti-ment català de Pla no deixen gairesdubtes per pensar que no fou volun-tària la donació, ja que seria beninusual que una persona del seu pen-sament fes tal donació i, a més, tanbon punt el règim havia sorgit del copd’estat i la següent guerra.A més, hi ha un fet molt rellevant en ladonació i és que cap d’aquests docu-ments, inclosa l’escriptura notarial, nova signat per l’interessat, la personaque fa la donació, Gabriel Pla iSanjuan.És un fet força sospitós, afegit al delseu pensament, i també que pel fetde ser, per als dirigents del nou règim,

Encara hi havia altres documents,com l’escriptura notarial de la cessióo donació. De la qual, tot i no poder-la fotocopiar, hem extret el següent(document 5):Escritura de Donación... 24 de Marzode 1939... De Gabriel Pla y Sanjuanal Ayuntamiento de Masnou...Alcalde.Presidente: José J. Millet yCunill.

Da y Transfiere voluntariamente alAyuntamiento de Masnou... Treinta ycinco mil pesetas nominales en títulosu obligaciones del Ayuntamiento deSantander, depositados en el BancoEspañol del Río de la Plata, Sucursalde Barcelona, hoy Banco HispanoColonial (dipòsit fet el 20/12/1929)...Treinta y una mil quinientas pesetasnominales en sesenta y tres títulos u

16

cases d’aleshores, les setze casesvaldrien a l’entorn dels nou milionssis-cents mil d’euros, o sigui, uns milsis-cents milions de pessetes(1.600.000.000).En “Bilonet” va morir fora del Masnou(no en sabem la data) en una de lesseves propietats rurals i ben acompa-nyat.Al darrer document, el del’Ajuntament del Masnou, haureupogut veure, com al segon, que amés de l’estil característic dels docu-ments, especialment els d’abans, enaquests hi ha el que era obligatoridurant la dictadura, sobretot una partd’ella, la de més duresa, el fet d’haverde posar al començament de qual-sevol document, per insignificant quefos, els característics “Arriba España”i “Viva Franco”, per no ser titllat de“desafecto al régimen” i “traidor aEspaña”Aquests encapçalaments i finals delsdocuments, a la gent que dissortada-

ment els ha haguts d’escoltar, els por-taran mal records. Sonen com unamena de crit casernari.

NOTES“Diccionari dels Catalans d’Amèrica”.Editat per la Generalitat de Catalunya.Barcelona 1992. I “Masnovins a lesAmèriques”. De Joan Muray. Oikos Tau.Vilassar de Mar 1998. Vegeu butlletí de Gent del Masnou, de juli-ol del 2001 (Patrimoni desaparegut...II), onsurt un apartat sobre la “Villa Montevideo”. El cotxe que va dur, en comptes de seruna rèplica del que s’havia comprat, fouun model esportiu ja que volia donar-lo aun infant i, per tant, aquest model li fariamés gràcia.

FONS CONSULTATSArxiu Històric Municipal del MasnouJacint Ros i Ombravella. Economista.Alonso de Ojeda Eiseley. Estudios deHistoria Económica del Banco de España.Diccionari dels Catalans d’Amèrica.Masnovins a les Amèriques.

considerat com a “rojo” i potser “se-paratista”, només li posessin com acàstig escombrar carrers. Tot fa pen-sar que la tal donació fou en realitat la“compra de la vida”.I quant a l’import de la “donación vo-luntaria”, hem fet consultes per saber-ne l’equivalència actual de lescinquanta-sis mil cinc-centes pes-setes; i segons reputats economistesel valor equivalent d’una pesseta de1939 a finals del 2002, quan vadesaparèixer aquesta moneda, deviaser de cent quaranta-dues pessetesper pesseta. O sigui que aquellaquantitat passaria a ser d’uns vuit mi-lions.Però vist des d’una altra perspectiva,que tant aleshores com ara ha estat iés una forma d’invertir diners i fernegoci, ens referim a la compra decases, podem calcular que, si el 1939amb aquell import hom es podia com-prar unes setze (16) cases, ara el2007, tenint en compte com eren les

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

17

D’aquest gran mestre del dibuix, sen’ha dit i escrit molt i bé; però volemque siguin les paraules del periodistai crític d’art, Josep M. Cadena, lesque cloguin aquesta petita crònicacom a record del seu pas per la nos-tra Sala d’Art i pel Masnou. Diu així:Batllori Jofré fou el dibuixant que mi-llor va saber conservar l’esperit catalàen l’acudit gràfic i en la il·lustració pera infants en els anys que vinguerendesprés de la guerra civil espanyola.Prohibits els llibres i la premsa encatalà –fins i tot el setmanari EnPatufet, en el qual ell començà acol·laborar a l’edat de tretze anys- iamb el genial Joan G. Junceda jagran i afectat per les malalties, BatlloriJofré seguí l’obra del seu admiratmestre en tota publicació que trobà alseu abast. Batllori Jofré fou juncediàper convicció i per estil, però mai nova voler imitar ni aprofitar-se de lafama de Junceda. Bon cristià, senzilltreballador, defensà per pròpia con-vicció un món, tan rural com de barrispopulars, que amb el necessari pro-grés tècnic i amb les sempre benvin-gudes millores econòmiques anavacamí de perdre –com de fet en bonapart va succeir- moltes de les sevesarrels. Creia que s’havia de mirarendavant, però pensava que l’acci-dentalitat de les noves formes nohavia de fer oblidar els principis quehavien fet créixer Catalunya i en els

quals ell s’havia format”

“L’ART ENDIVERSESVESSANTS”-Nou tècniquesartístiques-Del 13 de gener al 2 de febrer hi vahaver a la nostra Sala d’Art aquestainteressant exposició, d’una col·leccióparticular, a la qual es podien veurenou tècniques de l’art juntes. Un fetpoc usual.També un fet força singular era depoder veure obra de quatre artistesmasnovins alhora. D’aquests teníemels dibuixos de Joan Comellas, olisde Josep M. Martínez i d’Ima Millet, iun dibuix a la ploma i acolorit deJoaquim Masoliver.A més d’aquestes dues tècniques, lesset restants corresponien a:fotografies d’Emili Boada; olis deMaria Lara, Genesio Teles i VidalMolé; litografies de Pellerin i un cartellmodernista sense signar; aquarel·lesde Suñol i Couzy; dibuixos (a laploma) d’Ignasi Vidal i de Fercas, (acarbó) d’Hortensi Güell i FrancescMaulats; un tapís anònim occità; unpastel de Francesc Estall; i duesicones de l’art religiós ortodox. Com veieu, un ampli ventall artístic,que alhora despuntava per la qualitatde la majoria de les obres, algunes

d’artistes consagrats com Comellas,Ima Millet, Ignasi Vidal i el seu germàVidal Molné, Hortensi Güell iFrancesc Estall.

Il·lustracions delQUIXOT (deBATLLORI JOFRÉ)Del 3 al 23 de febrer la Sala es vahonorar amb els detallats i imagi-natius dibuixos que deixà el magníficdibuixant Antoni BATLLORI JOFRÉ(1915-1999) de lesil·lustracions quehavia fet per al “Quixot”.Aquesta exposició per-tany al “Fons BatlloriJofré”, que la sevafamília va deixar al’Ajuntament de Teià.És un llegat compostper l’estudi i l’arxiu(amb uns mil cinc-cents originals) del’artista, que contémés de dues milpeces entre llibres,antiguitats, mobles,etc.Les il·lustracions del“Quixot”, les va ferl’any 1936, però no vanpoder ser editades fins passada laguerra, a començaments dels anysquaranta.

CròniquesPer Joan Muray Vocal de Cultura

18

FERRANSELVAGGIO

(pintures)Aquesta ha estat una mostra tren-cadora i singular i alhora de moltaqualitat, ja que una obra d’art, encaraque sigui dins del món de l’abstracció,si és una creació artística com la pre-sent, amb uns trets tan singulars, aixícom amb una tècnica i acabats tandepurats, pot agradar o no, però nose li pot negar que és, com la present,una obra amb força i alhora queexpressa els sentits de l’artista, moltdecorativa.Ferran Selvaggio, un barceloní ambfamília al Masnou, porta ja un muntd’anys dins el món de l’art. Va fer laseva primera exposició l’any 1986 id’aleshores ençà sobrepassa ja lesvint exposicions, fet demostratiu de laseva activitat.Les seves obres, totalment al margede qualsevol figuració convencional,cerquen tan sols una investigaciósobre les diverses qualitats d’expres-sió, especialment de les matèries, iamb colors molt primaris.Colors com el negre, color que portaa l’infinit; el color per excel·lència dela passió, el vermell; i el blanc associ-at a la puresa. Amb tots ells componel seu món poètic i oníric.Com deia al començament, una obraque agradarà o no, però que no potdeixar a ningú indiferent.

“LA PETJA DELSMASNOVINSA LESAMÈRIQUES”Aquesta és una Crònica avançada del’exposició institucional que Gent delMasnou celebra anualment a l’entornde Sant Jordi i la Mare de Déu deMontserrat, patrons de Catalunya.Enguany portarà el títol que

encapçala aquesta quarta crònica, iés podrà veure des del dissabte 7d’abril fins al divendres 4 de maig.Sota el títol, força explícit, de “Lapetja dels masnovins a lesAmèriques”, s’hi podran veurecinquanta biografies d’altres tants fillsdel Masnou que deixaren la sevapetja en aquelles terres, així com vint-i-cinc entrades més, corresponents aempreses, institucions, entitats,toponímia, etc. vinculats a mas-novins, moltes d’elles pioneres en elseu àmbit i que encara segueixen benvives. Totes aquestes quasi vuitantaentrades biogràfiques aniran acom-panyades d’imatges per poder veure

com eren aquests aventurers o lapetja que hi deixaren.A més, una valuosa aportacióenriquirà la mostra, una aportació enforma de cintes de diferents banderesd’aquelles nacions americanes,unides a la bandera de Catalunya,procedents de les ofrenes fetes ambmotiu de festes patriòtiques en unampli ventall de ciutats d’aquell conti-nent per masnovins que hi residiren.Totes elles tenen a l’entorn dels centanys. Tota una relíquia i alhora unretall viu de la història de Catalunya iAmèrica.Us hi esperem!

Josep Rodoreda amb l’uniforme de la banda municipal

19

A la recerca del tema a desenvoluparavui i perquè la lectura sigui, a serposible, amena i entretinguda per atots aquells qui dediqueu uns minutsdels vostre preuat temps a llegir elnostre butlletí de Gent del Masnou, jo,tot sol davant del perill que això com-porta i sense l’ajut de ningú, he pen-sat que podria parlar-vos d’oficisdesapareguts en el nostre entorn, obé que ja porten aquest camí a gam-bades gegantines.Posem per cas els recarders, els nomotoritzats, els de mocador de fer far-cells dut a l’esquena. Recordem enZenon, en Camps, en Quico, tots ellsde grata memòria. Els ferrers de canTallada; els boters Oliveras i Codina;els mestres d’aixa de can Corbes, elsAlmera i l’Alsina; els basters de canMontellà; els xocolaters Grau Maris-tany (en Til·là) més conegut com acompositor i pianista. Dels llauners,en Feliuet ho era i dels millors.Sabaters de renom, en Pepito, de laplaça de la Llibertat, podia fer-nosunes sabates tan còmodes com unguant, d’aquelles que s’ajustavensense estrènyer, a mida. Llevadorescom la senyora Lloveras i la senyoraEnriqueta, amdues, cigonyes mas-novines. L’Albalate, que arreglava elsaparells de ràdio de qualsevulgamarca, si trobava el recanvi adient.Els torrefactors de cafè, enManyanet, al davant de la seva car-boneria al carrer de Pere Grau, o béen Lacambra al carrer de Lluís Milletque, en arribar a dalt de les seixantaescales, si estava torrefactant, ja sen-ties l’aroma, la flaire, l’efluvi, l’olor quet’omplia els narius amb aquell encenstan diví, però tan poc litúrgic.Els sagristants i campaners, en JoanRossell i Pujadas (Juanito de les boti-farres) i, abans d’ell, l’avi FeliciàMaresma i Coll i, per tancar la llista irecords, els Sánchez i el darrer detots, en Salvador Mompart.Deixem-ho doncs tot per bé; ja n’hi haprou, oi? Quedem-nos avui amb els

darrers, els de les campanes. A totsels altres, ja els donarem l’oportunitat,un altre dia, de fer-los inconscient-ment protagonistes.VIVOS VOCO… (crido els vius)MORTUOS PLANGO… (planyo elsmorts)FULGURA FRANGO… (trenco elsllamps, les tempestes)Les campanes criden els monjos aoració a les hores canòniques:maitines, laudes, prima, tèrcia, sexta,nona, vespres i completes.Ara bé, en les parròquies i lesesglésies no conventuals, els tocseren menys nombrosos i tenien elsnoms de:

“Toc de sega”. A les quatre de la mati-nada, quan arribava el temps desegar les messes, el campanar des-pertava els segadors. D’això la ditapopular: la campana de Sarriáressona fins a Puigcerdà (la segacomençava en el pla i arribava fins alsPirineus).“A temps”. Era obligat de tocar davant

la possibilitat d’una tempesta, d’untemporal, ja que les vibracionssonores que feia el campaner repi-cant desfeien l’amenaçadora pe-dregada i trencava els núvols.Seguint el curs de la tempesta esrepicava, es brandava i es voltava. Esdemanava auxili a la Providènciatocant a exposar Nostramo, fentsenyal amb set batallades compas-sades. Quan el temporal anava debaixa, es parava de tocar, i es torna-va a les set batallades en senyal deretornar Nostramo al sagrari.“A morts”. Es vogaven alternant lacampana grossa i la petita; si eradona, dos tocs amb la petita finien eltoc. Si era home, tres batallades ambla campana grossa el finalitzaven.“Pa i nous”. Quan moria una criaturaes tocaven, alternant, la campanagrossa i la petita.“Tocar a peix”. Amb la campana peti-ta i seguidament feien una batalladaper pesseta del preu del peix; Així,quan la gent sortia de casa seva jasabien el que valia. El campaner

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

AVUI TAMPOC NO FAREM CAMPANA

20

rebia, en pagament, un plat de peix i,el dissabte, peix per a l’arròs.“Tocar a foc”. Amb la campana grossafins que tothom sabia on era el foc.“Trillejar”. Tocar a festa, que erarepicar seguit amb les dues cam-panes.“A bateig”. Trillejar, com si fos a festa,amb la campana grossa i la petita. Siles campanes tocaven molta estonaera senyal que el padrí s’havia lluït.“Sometent”. El mot sometent provéde “metre so”. Toc semblant al de focper cridar i convocar la gent de pau,però armada, per perseguir els crimi-nals o defensar-se de l’enemic.“Toc d’oració”. Tres vegades cadadia; un al matí, un al vespre i, almigdia (el toc d’Àngelus), que estocava des de dalt del campanar is’aprofitava per donar corda al re-llotge. El toc del vespre es feia a les

set a l’hivern, i a les vuit a l’estiu, i esdeia: “Toc d’oració, les ninetes aracó”… i “la campana no va a missa,però a tots en avisa”…Els dies de festa es tocava una horaabans de la missa i les vigílies estrillejava, repicava, per avisar de lafesta de l’endemà.Molts de vosaltres, ben segur, recor-dareu encara del programa de la“Fiesta Mayor” d’anys enrere: “Dia 29,a las ocho de la mañana, repiquegeneral de campanas y disparo demorteretes”…

Tot el que antecedeix estava subjectea la forma i sensibilitat de cadascundels campaners, ja que, si cada cam-pana fa el seu so, cada campanerinfon la seva manera personal, ritme icadència, sovint inconfusibles.

Fonts consultades: Històries de la Vila…del Masnou (II)de Joan Muray. Dalt del campanar. Estudi publicat per“La Caixa”Agraiment:A la senyora Pepita Saguer, filla deJoaquim Saguer i Sala, que foudurant trenta-dos anys campaner deVilanant (Girona) els escrits aportatssobre el tema i la conversa tan enri-quidora que vàrem mantenir totrememorant fets de la seva infantesaamb el seu progenitor campaner.

Encara un prec:Algú pot aclarir-me la relació entre“Fer campana” i no anar a l’escolad’amagatotis?... Sí, sí, “hacer novi-llos” és el mateix, però campana,campana…?

que això és pel tipus de senyal, sigui recomanant o pro-hibint, etc. Aleshores, en veure tanta placa, i no pas decava, se’m va encendre el magí i vaig pensar (quinescoses faig, oi!), i què vaig pensar?, doncs res de bo, elpreu!Ah, i una altra cosa; com que seria molt pesat de comptar-les, vaig fer un tomb per un carrer qualsevol i en noméscent metres vaig trobar-ne vint-i-sis. Al mateix espai hi hatambé vint-i-sis portes i cap arbre (els pals de les plaquesja formen un bosc).Ara ve una altra qüestió, el seu cost. Aquí vaig haver detirar del tros d’un de vosaltres, que me’n féu la gestió en uncomerç especialitzat. I refonoll, a quin preu està la placa!Si sembla vedella de primera. Està a uns cinquanta euros.Aquí només us cal pensar (feu-ho, no passa res, això éscom allò de la religió i la fruita, la poma), haureu de fer uncàlcul dels quilòmetres de carrers que hi ha a la vila i cal-cular quantes n’hi pot haver, pensant (altre cop) les que ushe dit que vaig trobar en cent metres.Eh que us esgarrifeu? Doncs si, a més d’això, penseu denou (no és pecat) que la majoria d’elles només formen partdel mobiliari urbà (eh que en sé?), que molts de vosaltresno compliu el que recomanen o prohibeixen, ni els qui rep-resenta que ho haurien de fer complir tampoc ho fan,doncs encara entendreu millor la seva inutilitat, pràctica ieconòmica.Apa, ja us he escalfat el magí. Bup, bup.

Arran de sòlPer Pledebuit

Ja us he dit manta vegada que jo penso i, és clar, pensarvol dir també meditar el que has pensat; i, a més, quasisempre, el que hom pensa també ho analitza, ho dissec-ciona i, és clar, això no agrada gaire, per no dir gens, alsmanaies (no confongueu amb els de S.S. que surten a lesprocessons) que ens administren, no convé que el poblepensi.Bé, com sempre, ja me’n anava per les branques i als dela meva espècie, si fa no fa com a vosaltres, això d’anarenfilat als arbres no ens és pas gaire fàcil. Tornem-hi. Debell nou se me n’anaven els dits per les tecles que no volia.El que volia, i vull dir-vos, és que fa uns dies, un d’aquestsd’aquesta mena de primavera-estiu que ens fa a l’hivern, jom’estava a l’ombra d’un pal de telèfon, ja que altre encarano hi ha, quan d’uns (i unes) que passaven vaig escoltarque parlaven de les plaques de trànsit que hi ha pels car-rers de la vila. Que si n’hi ha moltes. Tantes que hiensopegues. Que si valen tant. Que si pel que serveixen.Etc.I és clar, vaig parar orella i, com que ja sabeu que les tincllargues i ben esmolades, doncs em va quedar tot el quedeien i, com és natural, vaig pensar. Pobre de mi, què vaighaver fet?, pensar! No ho hauria d’haver fet ja que, sipenso, després ho vaig a veure i analitzo, compto... iescric.I què he vist?, doncs que als nostres carrers hi ha, enalguns, més plaques que cases. De totes formes i colors,

21

Jean 12. El dijous 12 d’abril i fins al 13 de maig El men-tider. Variacions sobre l’engany, de Jean Cocteau, es repre-sentarà al Brossa Espai Escènic (www.espaibrossa.com)amb direcció de Damià Barbany. A través de la inter-pretació de Rosa Renom recordarem que tota relació ínti-ma o social pot, en darrera instància, sustentar-se en lamentida.Javier 16. El dilluns 16 d’abril ens situarem a l’any 1939:l’escriptor falangista Rafael Sánchez Mazas sobreviu a unafusellament i s’amaga al bosc, però un soldat republicà eltroba. El Teatre Romea (www.teatreromea.com), ambdirecció de Joan Ollé, portarà a escena el famós èxit edito-rial de Javier Cercas, Soldados de Salamina.Coproduïda pels gironins Bitó Produccions, romandrà encartell fins al 13 de maig.Òscar 19. El dijous 19 d’abril i fins al 10 de juny de 2007 elTeatre Nacional de Catalunya (www.tnc.es) estrena untext d’Oscar Wilde (1854-1900), El ventall de LadyWindermere. En una traducció de l’anglès de Joan Sellenti amb direcció de Josep Maria Mestres, hi actuen CarmeElias, Rosa Cadafalch o bé la Tilda Espluga –una actriuexcel·lent, que des que la vàrem veure a Els set contraTebes / Antígona l’any 2003 ens té el cor robat. És la

primera vegada que el TNC porta a escena un text de l’in-cisiu dublinès. Té la lady un marit infidel?Jordi 23 o Jordi 07. I el 23 d’abril seguirem la tradició icomprarem el llibre per a la persona estimada. Des de laLlibreria Millà, especialitzada en teatre, que trobeu albarceloní carrer de Sant Pau (molt a prop del Liceu), alnúmero 21, ens han informat d’alguna de les darreresnovetats que han sortit al mercat. La tarragonina ArolaEditors (www.arolaeditors.com) ha publicat fa poc Combatde l’excel·lent autor valencià Manuel Molins i més recent-ment, el gener de 2007, el volum primer de la Història delTeatre Català de Francesc Massip, crític teatral del diariAvui i doctor en Història de l’Art. Justament Manuel Molinsformava part del jurat del premi de teatre dels XXXIVPremis Octubre: el febrer de 2007 acaba de sortir el textguanyador, Sex’n Drugs n’Johan Cruyff de l’actor JosepJulien, per la valenciana Edicions Tres i Quatre (www.tre-siquatre.com). Si disposeu de 120 euros, si l’amor quesentiu és immens o l’economia molt sanejada, una exqui-sidesa: les obres completes de Shakespeare, en caste-llà, en una edició de luxe de Galaxia Gutenberg amb il·lus-tracions de Jaume Plensa Un darrer text aparegut i remar-cable és Irène Némirovsky de l’autor mallorquí JoanGuasp (Edicions Proa, febrer de 2007), un monòleg basaten les últimes hores de vida de l’escriptora ucraïnesa d’ori-gen jueu que morí a les cambres de gas d’Auschwitz.Agraïments: Llibreria Millà (Barcelona).

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. ISARTFotografies de:

Ma Josep R. LUCAS

Veritat o mentida?

22

Vols fer-te soci de Gent del Masnou?BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ

Nom i cognoms:.........................................................................................................

Adreça:....................................................................... DNI: .....................................

Data de naixement:............................................ Telèfon: .....................................

Nom i cognom cònjuge / parella:.............................................................................

Adreça electrònica (e-mail) ......................................................................................

Quota anual: 26,50 € (Revisable anualment amb l’IPC)

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA........................................................................................Autoritzo el pagament de les quotes de Gent del Masnou amb càrrec al meu compte / llbreta:

Banc / Caixa......................................... Adreça ........................................................

Núm. de compte / Llibreta Entitat / oficina / D.C. / núm. de compte

........... ................ ............... ..........................

El Masnou...........de..................de.................

Signatura autoritzada

GENT DEL MASNOUASSEMBLEES GENERALS ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA DE L’ANY 2007

CONVOCATÒRIAD’acord amb el que disposen els Estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es convoca l’ASSEMBLEAGENERAL ORDINÀRIA i EXTRAORDINÀRIA per al diumenge dia 22 d’abril del 2007, a les 12 del migdia, al local

social, carrer Dr. Agell, 9.

O R D R E D E L D I A :

1/ Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’assemblea ordinària anterior.

2/ Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2006 (*).

3/ Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2007 (*).

4/ Presentació de la memòria de l’any 2006 i projectes per al 2007

5/ Suggeriments i preguntes

(*) L’estat de comptes del 2006 i el pressupost del 2007 són a disposició de tots els socis al local social per a laconsulta i estudi previs.

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIAOrdre del dia:1/ Punt únic:

Renovació dels càrrecs de Vicepresident, Tresorer, Vocalia Cívica i Vocalia Recreativa.

Atès que l’assemblea és l’òrgan sobirà de l’Associació, considerem molt recomanable i necessària la màxima participació dels socis.

Cordialment,Joan Casals i Agustí

President de Gent del Masnou

23

Po

llacr

a-g

ole

ta “

Bo

rig

ua”

C

ol·l

ecci

ó e

xvo

ts

Cons

truïd

a al

Mas

nou

pel

mes

tre d

’aixa

Joa

n M

ont

Carre

res

i Cal

çada

l’an

y 18

51. T

onat

ge 1

10, e

slora

84,

màn

ega

23,

punt

al 1

0’4.

Del

llib

re d

e J.

Llo

vet

1970

.C

oman

dada

pe

ls

capi

tans

m

asno

vins

Se

gund

oM

arist

any

i Ger

ard

Mar

istan

y

Pode

m v

eure

aqu

est v

aixe

ll tra

vess

ant l

a te

mpe

sta

jun-

tam

ent

amb

d’al

tres

emba

rcac

ions

. To

tes

tres

porte

nun

a ve

la a

l ven

t, co

ndici

ó in

pres

cindi

ble

per c

apej

ar e

lte

mpo

ral;

del c

ontra

ri, to

tes

tres

aniri

en a

la d

eriva

i le

sco

nseq

üènc

ies

podr

ien

ser

fata

ls.

Les

dues

nau

sse

cund

àrie

s po

rten

el fo

c, q

ue la

Bor

igua

no

du; j

a es

veu

al d

ibui

x qu

e té

el b

aupr

és a

rrenc

at.

Era

indi

spen

sabl

e, p

erò,

la

prof

essio

nalita

t i

la s

ang

freda

.. A

bord

no

podi

a re

gnar

el d

esco

ntro

l ni la

por

, per

mol

t adv

erse

s qu

e fo

ssin

les

cond

icion

s. E

n el

dib

uix

pode

m v

eure

, si e

ns h

i fixe

m, c

om la

can

ya d

el ti

mó

ésfo

rtam

ent a

ferra

da p

el p

ilot p

er ta

l de

pode

r gov

erna

r la

nau

.

Imag

inem

, per

ò, e

l des

empa

r d’u

n va

ixell

en a

ques

tes

cond

icion

s i le

s pr

omet

ence

s qu

e en

tal s

ituac

ió e

s fe

ien

a la

Mar

e de

Déu

. Nor

mal

men

t es

com

plie

n se

mpr

eam

b de

voció

, ale

gria

i el

goi

g d’

have

r-se’

n so

rtit.

PerP

alem

ó An

glès

i Sa

la

El dissabte 3 de març el comerç del carrer SantMiquel sortia al carrer en un acte d’acostament alvianant i en una jornada d’autèntica festa. Aquesta mena d’activitat ja s’havia fet al Masnouanys enrere a l’abric de l’associació de comerçUCIM i el suport de l’Ajuntament; però des d’a-quells anys ençà que ja els masnovins no gaudí-em d’una jornada tan distesa i alegre com la del’altre dia.L’Associació de veïns i comerciants del carrer deSant Miquel són els pioners de les associacionscomercials de carrers; ells han aguantat tots elsembats del temps, del cansament, de la desídia,de les prediccions i del desencís que comportadurant tant de temps mantenir una entitat d’a-questa mena. Temps enrere se’ls va predir quedesapareixerien com la botiga de la tia Pepeta i jaho veieu; altres associacions de comerciantss’han quedat pel camí sense forces i ells encaracontinuen i amb ànims i energia renovada. Aquestés l’exemple del comerç català, el que sempre hadonat empenta a la nostra terra; perseverant iamb idees.Però no tots els llaurers se’ls endú la junta del’Associació, sinó que sense l’ajut i l’interès delsassociats qualsevol entitat està predestinada anaufragar. Els comerços del sector, després del’èxit obtingut, estan disposat a muntar altre cop laparadeta en el projecte que hi ha de fer altres jor-nades de La Ganga al Carrer.L’Associació, però, no es tanca sols en aquestaactivitat; ells es defineixen com una associaciólúdico-comercial i el seu projecte està farcit, com

sempre, d’idees molt bones i divertides. Ara perara i per anar fent boca està preparada una sorti-da a la Imperial Tàrraco el diumenge 22 d’abrilon tothom és convidat sense necessitat de sersoci de l’associació ni de ser del barri. Ara pot serun bon moment per començar una bona amistatamb aquesta gent que des de fa anys ens demos-tren que les coses ben fetes no sempre han d’es-tar associades a grans campanyes ni als granspressupostos; han d’estar simplement fetes ambun xic de gràcia, ganes i molt de cor. Moltes felicitats.

Taller de Publicitat

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I COMERCIANTSDEL CARRER DE SANT MIQUEL, UN EXEMPLE DEL NOSTRE COMERÇ.

Sortida a la ImperialTàrraco

22 d’abril del 2007Sortida del Masnou amb autocar.

Visita, amb guia especialitzat, a les Muralles Romanes,

el centre històric i visita a la nova gran maqueta

de la Tàrraco del segle II dC

I a l’hora de dinar, Restaurant La Platja:

Peix, marisc, paella i pastís.

INSCRIPCIONSfins al dia 16 d’abril a

ASSESSORIA IGLESIAS Sant Miquel, 2193 540 40 53

Preu per persona 40 ¤Màxim 50 persones

Organitza:Associació de Veïns i Comerciants del

Carrer Sant Miquel

Publireportatge

Ens complau dirigir-nos a vosaltres per informar-vosque posem les nostres escoles infantils a la vostra dis-posició i perquè us volem fer saber que el nostre desigés ajudar a cuidar i educar els vostres fills. A la vegada també, si ens ho permeteu, us comuniquemque és millor no esperar gaire a començar l’etapa delsaprenentatges infantils, ja que el període de formaciód’un infant comença en el moment que neix. L’actuacióde l’adult envers ell serà decisiva perquè construeixide forma rica i plena els fonaments de la seva perso-nalitat.

El Petit VailetVentura i Gassol, 29 el Masnou

93 555 57 11

Vailets Av. dels Cedres.10 Urb. Mar i Muntanya,Alella

(darrere el camp de futbol del Masnou)

93 555 09 00

CENTRES D’ENSENYAMENT INFANTILA partir de 4 mesos

V ia letsi

Artesans des de 1948

Joaquim

Galeria d’art en cristall · Tallat i gravat en cristall buit i pla · Disseny propi

Sant Miquel,24 · El Masnou· 93 555 69 92

Li gravem el nom o dedicatòriaLi gravem el nom o dedicatòria

Rosa blanca,disseny deRamon Royes

Figura gravadaamb làser dins unbloc òptic de vidrepur

Extens mostrari aJoaquim Moliner

Una rosa de cristall no es marcirà mai

23 d’abrilsant jordiUna rosa de cristall

no es marcirà mai

SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

26

HORITZONTALS:1- Fa pensar alsforasters que al nostrepoble podran jugar a laruleta (tres paraules).2- Funestos i abomi-nables. A vegades esdeixen de banda permotius materials.3- Allò que queda, al’eco, de la rosa. Lletraque es desplaça cap anosaltres. Antiga deno-minació d’una profes-sional no regulada.4- Responsable deposar notes a l’altasocietat. Campió. Riuque pot evocar Moisès,tot i circular per Suïssaen comptes d’Egipte.5- No és vell i va contradirecció. Abandona laploma per temptar la primera dona. Consonant que apareix enuna ocasió rara. Inicis de tronada. Pal de bandera.6- Relatives a la ciència que estudia les patologies del terrat.7- Impost d’activitats econòmiques. Normalment es precipitaen silenci i amb una certa fredor. Consecutives en el Transvaal.Abreviatura que encapçala afegits. Principi d’epistemologia.8- Abunda pels massissos. Túnica i també antiga tela prima.Indica el lloc amb eficàcia. Escrigui tranquil·lament la lletra queli vingui de gust! Con sense cercle.9- Borda a la frontera del Canadà. Abandona la causa per tro-bar la seva llar. Senzilla perfecció que la natura va idear abansque Cristòfor Colom. Senyor. El Diví Marquès entrant per larereguarda.10- Són susceptibles de rialles i llàgrimes. Provoca fatiga quanqualifica el moviment, però és pitjor quan qualifica la cadena.11- Va a l’inrevés amb millor reputació per Escòcia que pelsestats sudistes. Dono cops de dreta a esquerra. El camí és tanllarg que en Llach no ha acabat d’anomenar el destí del viatge.12- Empaitades pel Ramon o pel rector, segons la irreverènciadel cantaire. La summa recompensa del boletaire. Crom.13- Color roig que cavalca de dreta a esquerra. Multiplicat perdos i mig dóna un sesterci. Rínxol que porta un cavaller anglèsinvertit. Extravagant com ella sola.14- Pecat capital d’Erich Von Stroheim. Capital de l’Orient Mitjàescrita com ho fan els àrabs.15- Té forma d’home malgrat la seva feminitat.

VERTICALS:1- A vegades ens domi-na contra la nostra vo-luntat amb molt de gust.2- No és odiosa, ans alcontrari. Ho feia la rosa-da al vestit vermell comel riu de la vall.3- Oferien la possibilitatde comprar una parcel·laal cel. Encens que es potcremar quan sucumbeixla pèrfida Albion o quanes destaroten a canBailon.4- Està entre la menssana i el corpore sanode Juvenal. És de mal-parlats treure-la de lapunta. Lletra que no sapanar sola. Allò que fa unactor de potes enlaire.Acaba fart.

5- Fase lunar poc visible. Vocal que porta un indici. Capitalsaudita clamant al cel.6- Glúcids monosacàrids com plantígrades mal ortografiades.Vocals que porten uns ideals nous. El guanyen els elegits i elperden els no reelegits.7- Primera nota. Forat per on entren els botons. Sous estranys,costums normals. Nombre irracional invertit.8- Pilot automàtic del cos humà. Quan surt de la pista s’inclinala torre. Inicial d’Euskadi. Carboni. El legionari espanyol no lanecessita per reclamar la solidaritat de la Legió.9- És al mig de la galta. Corona l’Everest. Excreti vapor la plan-ta o excreti vapor pudent una de les teves plantes. Principi d’unmiracle.10- Rimaria amb poca traça i obriria els ulls. Dono la segonaoportunitat a l’alumne examinat.11- Pròxim en el temps en la baixada i bon teixit en la pujada.Lletra que no apareix en el seu nom. Hi pot anar la lletra que usvingui de gust a condició que sigui la mateixa que heu col·locatquan fèieu el vuit horitzontal. El final de l’amor. Està al centrede la terra. Iode. Senyor.12- El nombre dels magnífics i del canelobre jueu. Motiu indi-vidual per no anar descalços a les caletes amb eriçons. Citaciócurta que encapçala una obra escrita o cadascun dels seuscapítols.13- Posaran al seu lloc en contra de la gravetat. Així s’anome-na afectuosament un dels Kennedy en el sentit de la trempera.Estimi.14- Untats amb oli. Onomatopeia de ruptura.15- Delicte que té un gran interès. Dolça com una pel·lícula car-rinclona.

M o t s e n c r e u a t sPer Xavi Cardona Núm 20. Solucions a la pag. 31

27

OCELLS, AVIS INÉTS“És tan trist estarengabiat permolt que etcuidin…” (1) Aixíde cru s’expres-sa en Pau, l’avid ’ a q u e s t ahistòria, quan esveu reclòs enuna residènciaper a gent gran,apartat de laseva família,allunyat delsseus ocells, detot allò que ellestima. I tot perquè el seu fill ja no pot fer-se’n càrrec.Pere Martí aborda un cop més l’entramat de les relacionsavis-néts, però mai com ara les havia enfocat des d’unaperspectiva tan realista, sense defugir un dels reptes mésdelicats que es plantegen avui les famílies: què en fem,dels nostres avis?En Pau, el nét, no entén per què ja no poden tenir l’avi acasa com abans. Què farà sense ell? Qui l’amoixarà quanes trobi trist I li explicarà històries de nens que tenen elsmateixos problemes que ell? I tot es complica encara mésquan sap que no s’ha endut els seus ocells, els que cuida-va amb tant d’amor i que, com ell mateix deia, li eren “mitjavida”. I quan el podrà veure? Un cop per setmana? Això ésmassa per a en Pau, que sanglota desesperat quan Ii ve ala memòria la darrera absència: la de l’àvia Roser, que se’nva anar per sempre… Però sa mare el sap acomboiar deseguida, dient-li que l’avi li ha deixat els ocells al seu càr-rec. I així, entre pinsans i caderneres, transcorrerà unallarguísissima setmana per a en Pau, mentre espera tornara veure l’avi. En Pau té una idea: li portarà un ocell perquè s’animi i vegique ha complert el seu encàrrec, que els ocells estan bencuidats. Convenç finalment els seus pares i el dissabteemprenen el viatge cap a la residència amb la caderneravella, la que més refila. Però la reacció de l’avi els sorprèna tots. Pren la cadernera entre les seves mans i la deixaanar. I és llavors quan diu al seu nét que faci el mateix ambtots els altres ocells. Perquè ha comprès que, per molt béque et cuidin, fins la casa més bonica pot semblar unagàbia si no ets amb els teus.

Parlem de llibresPer August Garcia i Orri

I la història podia haver acabat aquí, com seguramentdeuen acabar moltes històries reals. Però en Pere Martís’ha empescat un final feliç, tal com ell diu: “per als qui noagraden els finals tristos”. Un final que haureu de descobrirvosaltres mateixos mentre assaboriu la prosa delicada,plena de tendresa, que amara tot el llibre. Una història queens fa descobrir les contradiccions d’avui dia a través delsulls d’un nen que estima el seu avi. Les esplèndides il·lustracions de Jordi Vila Delclòs, ambuna tècnica molt realista, ens acompanyen en aquestviatge a la tendresa.I, de pas, com qui no vol la cosa, gràcies a l’apèndix cien-tífic que clou el llibre ens acostarem al món de lescaderneres i els seus costums. Perquè si, malgrat tot,decidiu tenir-los engabiats, almenys que se sentin com acasa.

(1) Pere Martí i Bertran. L’avi ocellaire. Lynx edicions,Bellaterra, 2006, Col·lecció Ales de paper, sèrie blava (apartir de 7 anys). Il·lustracions de Jordi Vila Delclòs iLaura Regàs (de l’annex científic). 55 pàgines.

Curs Bàsic deFOTOGRAFIA

Héctor Zampaglione(a.F.I.A.P.)

• Curs teòric i pràctic:-Nivell bàsic i avançat

• Classes individuals i col·lectives:-Màxim quatre persones

• Durada tres mesos:-Clase setmanal de 2 hores- Inici, dia i hora a convenir.

Informació i inscripció:679 06 72 29 – 93 555 96 28

www.hectorzampaglione.com

Pa de Sant JordiUn pa amb gust de diada

El trobareu en aquests establiments

M. Villà,87 Tel. 93 555 20 89 ·

St. Miquel, 21 Tel. 93 540 33 59

forn de pa i pastisseria

pastisseria bomboneria

Navarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

Joan XXIII, 66 · 93 555 01 35

Flors i plantes

www.florsjoan.comLa teva floristeria a internet

Informació: info@florsjoan.com

JOANNavarra, 100el Masnou93 555 79 34 info@florsjoan.com

23 d’abril Sant Jordi 6 de maig Dia de la Mare

29

Del 7/4 al 4/5“LA PETJA DELS MASNOVINS A LESAMÈRIQUES” (Inauguració oficial el dissabte 14a les 6 de la tarda).

Del 5 al 25 de maig“AQUELL MASNOU”... Imatges fotogràfiquesantigues (segles XIX i XX)

Diumenge 22 d’abril, de 9 del matí a les 2 de la tarda

6a. VOLADA D’ESTELS ALA PLATJA DEL MASNOUDavant del baixador d’Ocata

Hi trobareu:• Taller de construcció d’estels

• Enlairada general• Recorregut amb el trenet

• Xocolatada i coca per a tothom-----------------------------------

26 i 27 de maig,

7a. ACAMPADA ESTELARMés informació:

Xavier Noguer: 93 555 54 36Joan Martínez 93 540 22 26

AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU

Col·leccionismeTROBADES MENSUALS D’INTERCANVIDE PLAQUES DE CAVA(cada segon dimecres de mes, de 19 a 21 horesal local social) Properes trobades:

11 d’abril del 2007 · 9 de maig del 2007

PLA

QUES

CAVA

Exposicions

i n f o r m aGent del Masnou

Dissabte 14 d’abril a les 7 de la tarda“LA TELEFONIA MÒBIL, UN PERILL PER ALA SALUT?”Conferència-projecció i col·loqui a càrrec d’Eusebi R. Vidiellai París, enginyer en electrònica.Organitza: Gent del Masnou

Conferència

Dissabte 28 d’abril a les 6 de la tardaPresentació llibre de poemesHORTÈNSIA. “ÉS UNA HISTÒRIA D’AMOR”de Jordi Carbonell.Presentarà el llibre el mateix autor.Organitza: Gent del Masnou

Poesia

Vols fer teatre?T’agradaria descobrir el que ets capaç

d’expressar amb el teu cosi la teva veu?

Ets dels qui agradajugar a ser un altre?

No ho dubtis.Vine i… actua!Cursos de teatre per a

nens, joves i adults

627 63 00 82 (Oriol Colomer) 676 33 41 44 (Aina Ripol)

Col·loquis al CapvespreDilluns 16 d’abril a les 8 del vespre

“Un lloc en el món”Ponent: Elisabet Jornet

Els organitzen: Escoles Sagrada Família i La Immaculada, del Masnou

Hi col·labora: Gent del Masnou

30

Solucions al’encreuat dela pàg. 26

-A bord de veler, després del patró,el cuiner.

-Nau i muller, de lluny semblen bé.

-Ric, ric, ric i cap pessic.

• -Pep!, el nen s’ha begut tota la tintadel tinter. Què faig?-Doncs, mira; escriu amb el llapis.

• -Maria, ho veus?, tota la setmanaplovent, i tu vinga cantar-li al noi el“que llueva, que llueva”…!

• A la fonda la mestressa a una clien-ta:-Senyora, ja fa tres mesos que noem paga; no em quedarà més remeique prendre una decisió que nom’agrada pas gens.-Esperi, dona, esperi. Per què nofem una cosa: vostè m’augmenta ellloguer el doble fins a fer les paus?

• Sona el telèfon: -Aquí l’hospital El Blau; sento comu-nicar-li que acaben d’ingressar elseu marit. L’ha atropellat un cotxe idemana per vostè.-Moltes gràcies per la trucada, peròsento molt no poder venir perquè tinchora a la perruqueria.L’endemà, el metge va a casa de l’a-tropellat.-La meva visita, senyora, és per dir-lique el seu marit només diu que esvol morir i suposo que per això m’hacridat a mi.

REFRANYS:-Quan fa bigotis el sol, no torna quivol.

-Pescador de canya, menja més queno guanya.

FOTESESPer Joan Bosch

Estem preparant la novena edició dels "PETITS ENCANTS" a la parada de Gent delMasnou per col·laborar econòmicament amb el festival organitzat per DISMA el segondiumenge de juny, dia 10, als jardins del Casino.Durant tot el mes de maig podeu passar pel local social de Gent del Masnou, de 6 a 9del vespre, a fer donació de qualsevol objecte o andròmina que sigui aprofitable.Recordem que és indispensable que no siguin de gran volum i que, sobretot, estiguinen bon estat d’ús i conservació: llibres, tasses, copes, ampolles, joguines, discos,gerros, etc., etc. i que es posaran a la venda, a preu supereconòmic, el dia del festival.Tota la recaptació serà lliurada a DISMA.DISMA i nosaltres us agraïm per endavant la col·laboració i generositat i us animem aparticipar en el XXVIII Festival.

Petits encants de Gent del MasnouXXVIII Festival DISMA 10 juny 2007

Gent solidària

Gent del Masnou

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma Calvo

C/.Par lament de Cata lunya.28 e l Masnou 630 16 33 26

- Propietat vertical- Propietat horitzontal- Compravenda de finques- Despatx d’advocats

Fontanills, 13 • 08320 El Masnou Tel. 93 555 69 03 · Fax 93 540 09 24E-mail: meslloc@speedcom.es

iCeigrupFinques Meslloc

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

WWW.ELMASNOU.COMinfo@elmasnou.com

el seu negoci@elmasnou.com ?http://www.elmasnou.com/el seu negoci ?

Creació i manteniment de pàginesServei de traducció Català / English

Servei de promoció ”Banners publicitaris”

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34

Àngel TenaJOIERVenda directa al públic.

Barcelona, 28 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S 2

3 d

’abri

l Sant

Jord

i

32

pastisseria bomboneria

Enviï dolços arreu d’Espanya amb el servei INTERPASTEL

Navarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El MasnouPere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61 · El Masnou

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60Teià: Passeig de la Riera, 14 · T.93 540 14 52

Mestres Villà 87-89 93 555 20 89El Masnou

23 d’abril Pastís de Sant Jordi23 d’abril Pastís de Sant Jordi