Guia de lectura El llarg adéu

7
Guia de lectura Biblioteca Tecla Sala Tertúlia Tarda El llarg adéu Raymond Chandler 15 de gener de 2013 A les 19 hores

description

Guia de lectura de la novel·la El llarg adéu de R. Chandler.

Transcript of Guia de lectura El llarg adéu

Page 1: Guia de lectura El llarg adéu

Guia

de lectura

Biblioteca Tecla Sala

Tertúlia Tarda El llarg adéu

Raymond Chandler

15 de gener de 2013 A les 19 hores

Page 2: Guia de lectura El llarg adéu

El libro: El Largo adiós

El largo adiós (The long goodbye) es una novela escrita por Raymond Chandler y publicada por Hamish Hamilton en Estados Unidos en 1953. Forma parte de la serie de libros protagonizada por el detective privado Philip Marlowe y está considerada una de las obras cumbres del género negro. Utilizando a su personaje más carismático como instrumento de crítica social, el escritor introdujo en la obra elementos autobiográficos. n 1955 recibió el Premio Edgard Allan Poe a la Mejor Novela. Escrita tras La Hermana Pequeña, precede a Playback, la última novela protagonizada por Marlowe. La novela se centra en la amistad que Philip Marlowe establece con un peculiar personaje, Terry Lennox, al que una madrugada ayuda a salir del país hacia México para descubrir a la mañana siguiente que es sospechoso de asesinar a su esposa y de que el propio Marlowe puede ser acusado de complicidad. El suicidio de Lennox en Otatoclán y su carta de confesión, sumados a la influencia del padre de la asesinada, el millonario Harlan Potter (interesado en echar tierra sobre el escándalo), cierran el caso. A pesar de las presiones en contra de un gángster amigo del difunto, el detective sigue indagando . Dicha investigación se verá mezclada con otro caso para el que es contratado: la localización de un escritor desaparecido, Roger Wade, al que andan buscando tanto su mujer Eileen como su editor, Howard Spencer. Según más indague mayores serán las sombras que encuentre en el pasado de un amigo, Terry Lennox, del que descubre lo poco que en realidad conocía. Una constante en la obra de Chandler es el uso del género negro como instrumento de análisis y crítica social. El largo adiós indaga en la realidad social de Los Ángeles, transformando a la ciudad en un personaje más de la novela. La “gente bien” de los buenos barrios, la delincuencia (más o menos) organizada de los barrios menos buenos, el funcionamiento de la ley y la justicia como extensión del poder… El autor retrata la falsedad de unos comportamientos que se mueven en la neutral superficie de la sociabilidad, señalando los síntomas que delatan el fango subyacente. Así, al capitán de policía involucrado en su caso Marlowe lo define de esta manera: «Es de los que resuelven los delitos con el reflector en los ojos, la cachiporra blanda, la patada en los riñones, el rodillazo en el bajo vientre, el puñetazo en el plexo solar, el golpe en la rabadilla.» Pero más allá del aspecto social esta novela se distingue por el estudio que Chandler realiza sobre la amistad, sobre sus límites y sus lealtades. Marlowe acepta a Terry Lennox como amigo sin importarle su pasado, sus defectos ni sus errores, capaz de arriesgarse a ir a la cárcel (o algo peor) por defenderle, apelando a la segunda oportunidad que todos merecemos.

Page 3: Guia de lectura El llarg adéu

Reconoce en él una similar personalidad solitaria, desencantada y cínica; vínculo simbolizado en los gimlets que acompañan sus reuniones. Y ello aunque las dudas sobre su inocencia crezcan según indague en el pasado del veterano y lisiado de guerra, del millonario consorte de una malcriada heredera, del sospechoso de vínculos con el crimen organizado, del fugado de la justicia, del presunto asesino, del supuesto suicida… El largo adiós está considerada la novela más ambiciosa y lograda de Raymond Chandler, culminación y madurez de la obra que arranca con El sueño eterno (1939), repleta de melancolía y articulada a través del estudio de los personajes, indagando en sus motivos y razones. El propio Chandler, en una carta a un amigo la definió como “mi mejor libro” (The New York Times, 25 de abril de 1954), calificando su proceso de escritura como de “agonía”. En la novela el duro y cínico detective parece abrirse, vulnerado por el sincero sentimiento de amistad, mostrándonos un personaje más romántico, más idealista (caracteres que siempre subyacieron en la personalidad de Marlowe pero que en esta novela emergen con mayor claridad), para verse finalmente desengañado ante la realidad de una relación asimétrica en la que él se ha volcado desinteresadamente, mientras la otra parte lo ha utilizado en su provecho. Adaptaciones de la novela

• En 1954 se realizó una versión televisiva para la serie Climax!, con el actor Dick Powell en el papel de Marlowe.

• En 1973 Robert Altman llevó la novela al cine (The Long Goodbye), situándola en el Los Ángeles contemporáneo y con Elliott Gould componiendo un Marlowe al tiempo fiel e iconoclasta con respecto al personaje literario.

• En 1978 la BBC adaptó la historia a la radio protagonizada por Ed Bishop.

Page 4: Guia de lectura El llarg adéu

L'H Confidencial 1

el fanzine del “Club de Lectura de Novel·la Negra” de la Biblioteca la Bòbila # 57

BIBLIOTECA LA BÒBILA L'Hospitalet / Esplugues

Chicago, 23 de juliol de 1888 – La Jolla, Califòrnia, 26 de març de 1959. El seu fat va ser viure sota la personalitat dominant d’una dona d’edat superior, en primer terme de la seva mare, sota la tutela de la qual va quedar després del divorci dels seus progenitors el 1896. Ella el va portar aquell mateix any a Anglaterra, I tingué cura que allà rebés una educació elevada. Després d’haver realitzat les seves primeres provatures literàries va tornar als Estats Units el 1912, i mare i fill es van instal·lar a Califòrnia. Va participar voluntàriament a la Primera Guerra Mundial, amb el regimen canadenc dels Gordon Highlanders. Després de la mort de la seva mare contragué matrimoni amb Pearl Cecily Bowen, disset anys més gran que ell, i va entrar en el món industrial, aconseguint un status d’alt executiu fins a 1932. Aquell any, en ser despatxat de l’empresa on treballava, va començar a escriure contes i novel·les curtes per als pulps, afegint-se a la tendència hard-boiled, i a la revista Black Mask. Les seves narracions curtes fins a 1939, contínuament recopiades (i alguna vegada canviant el nom dels protagonistes genuïns pel de Philip Marlowe), van veure la llum preferentment a Black Mask i a Dime Detective. L’any 1939 va iniciar la sèrie de novel·les amb el protagonisme de Philip Marlowe, que s’estén des de La gran dormida fins a Playback (1958), passant per Adéu, nena (1940), La finestra alta (1942), La dama del llac(1943), La germaneta (1949) i El llarg adéu (1953). Aquestes set novel·les constitueixen l’obra d’un humanista enfrontat a les realitats profundes del seu entorn. Per això en el seu transcurs s’hi troba una osmosi constant entre el sentiment d’equitat a la vegada ferit i bel·licós, i l’univers dominat per l’enviliment dels diners i del poder. La persistència d’un context general de ruïna, sota l’amenaça del pas del temps i de la mort, pot arrencar de l’elevada edat de Chandler, ja a la cinquantena quan es va publicar La gran dormida, i després

després espectador permanent i conscient de la seva marxa cap a la vellesa en un àmbit, Hollywood, poc caritatiu amb el marciment físic; a això s’hi havia d’afegir l’edat molt superior de la seva esposa, mirall dramàtic d’una pròxima arribada de la mort. Un estil d’amplitud rica i coherent integra l’irònic subjectivisme del narrador en primera persona amb l’objectivitat un cert behaviorisme que acostuma d’adjectivar i qualificar el desenvolupament de la intriga mitjançant apel·lacions paral·leles als escenaris, artificials o naturals, i a travès d’un usdefruit brillant de les analogies. Hereu de l’escola hard-boiled

www.bobila-biblio.tk

Page 5: Guia de lectura El llarg adéu

L'H Confidencial 2

Chandler es distancia dels tough writers genuïns i més purs per un alè romàntic que l’inclina al meliorisme i a l’esperança en uns determinats valors ètics de tipus individual. La seva obra revela la consciència expressa de deslligar-se de la novel·la policíaca tradicional, tal com havia expressat l’any 1944 el seu cèlebre article The Simple Art of Murder. L’antologia de les seves cartes i altres textos inèdits, Raymond Chandler Speaking (1962), contribueix a aclarir molts dels aspectes de la seva obra, així com l’article de 1945 Writers in Hollywood il·lustra sobre les actituds de l’autor en funció de les seves determinants experiències en el món cinematogràfic. Precisament Hollywood estroncaria el 1942 la producció novel·lística de Chandler mitjançant la crida de Billy Wilder perquè adaptés Pacto de sangre. Els alts emoluments que la Paramount oferia als seus millors guionistes van temptar Chandler, que es va quedar a la productora, escrivint successivament per a pel·lícules com El porvenir es nuestro, d’Irving Pichel; Misterio en la noche, de Lewis Allen, i La Dalia Azul, de George Marshall. La Paramount no va acceptar la demanda de la Warner perquè Chandler escrivís el guió sobre El sueño eterno, però sí per cedir-lo temporalment a la Metro, des de juliol de 1945, amb motiu de la versió de La dama del lago, treball que al cap d’un trimestre l’escriptor deixaria incomplert. El 1947 va redactar per a la Universal el que després es transformaria en la novel·la Playback. Va tornar a la creació purament literària i ja només l’any 1951 la va tornar a interrompre per a un encàrrec cinematogràfic: el guió de Extraños en un tren, la novel·la de Patricia Highsmith, per a Alfred Hitchcock. Personatge creat l’any 1939 per Raymond Chandler a La gran dormida i que va protagonitzar un total de set novel·les fins a 1958. La vida de Philip Marlowe es pot resumir de la manera que segueix: californià, nascut a Santa Rosa, estudiant a Oregon, investigador en una companyia d’assegurances, després a l’oficina del fiscal del districte a Los Angeles, finalment detectiu privat que viu en solitari. Aquesta darrera característica havia de patir un canvi important quan Linda Loring, filla d’un magnat, li va fer una proposta matrimonial a El llarg adéu (1953), la repetia a Playback (1958), i la veia acceptada entre aquesta novel·la i la que va començar a escriure Chandler a continuació, puix que a les primeres quartilles de El misteri de Poodle Springs (inacabada per la mort de l’autor), Marlowe i Linda ja estaven casats. La seva vida inmediata l’havia concebuda Chandler com una perfecta avinença sexual, però amb la contradicció de dues maneres de viure molt diferents, la luxosa de Linda davant de la del detectiu, professionalment poc remunerada. Marlowe no és un caçador de pressumptes criminals, ni tan sols un jutge moral de la conducta dels altres. Sovint ajuda aquells que hom li ha encomanat que persegueixi (Playback), on el seu sentit ètic i la seva passió per la veritat passen davant de la seva norma principal: complir la feina encomanada. Solitari en la seva vida privada, també ho acostuma a ser en les seves activitats com a investigador, i encara més quan, tot sovint, la policia es converteix en la seva oponent i fins i tot en la seva enemiga. Marlowe, que moltes vegades passa per alt una definició moral dels actes dels altres, proclama en canvi sense vacil·lacions les seves opinions sobre la corrupció i la ineficàcia de la policia, així

com sobre la prepotència social dels poderosos. Una frase que pronuncia a La finestra alta (1942) expressa els drets que el detectiu es concedeix per situar la seva integritat per sobre de les atribucions policíaques: Mentre costès no siguin amos de les seves pròpies ànimes, no ho seran de la meva. La seva opinió sobre aquesta mena de servilisme policíac que no es demostra precisament davant de la justícia queda clara ja a La gran dormida: Els policies es posen molt dignes i solemnes quan un estrany prova d’amagar alguna cosa, però ells ho fan a cada moment per complaure els seus amics o qualsevol que tingui una mica d’influència. A Adéu, nena (1940) concreta més: En tot això hi ha una consigna de silenci. M’estic començant a emprenyar. Aquest Grayle està farcit de diners i en aquesta ciutat la llei protegeix el qui paga. De la mateixa manera com les rotundes afirmacions de Philip Marlowe es reforcen mitjançant la coexistència amb moltes d’altres preferentment ambigües, la seva visió de la delinqüència s’estén a través d’una ampla gamma d’esglaons i de matisos. Segons Marlowe, al capdamunt hi ha el món criminal assimilat al de la classe privilegiada perquè ambdós fan servir mètodes totalitaris; l’analogia amb el feixisme apareix aleshores d’una manera gairebé espontània, com es pot veure en el context del personatge d’Eddie Mars durant La gran dormida. A l’extrem contrari el delicte és només el resultat gairebé matemàtic de la injustícia social; en aquests casos el detectiu contempla el delinqüent com una persona que mereix protecció, i de vegades té cura de la impunitat d’actes criminals la difusió dels quals perjudicaria éssers que en el fons són innocents o, si més no, dignes, des del seu punt de vista, de defugir-ne les conseqüències. Heroi o antiheroi neoromàntic per excel·lència, molt menys cínic que un Sam Spade, molt més actiu que un Lew Archer, Marlowe es precipita jugant-se la cara, amb lucidesa, passió i ironia en una esfera de l’existència perillosa i corrompuda, amb l’aroma de la putrefacció i de la mort. Les seves set novel·les i el seu relat Marlowe Takes on the Syndicate (1959) componen la saga més important de la novel·la negra sobre l’arquetip del detectiu privat.

Xavier Coma, Diccionari de la novel·la negra nord-americanaBarcelona: Ed. 62, 1985 (Seleccions de La Cua de Palla; 50)

Page 6: Guia de lectura El llarg adéu

L'H Confidencial 3

L’acusador. Traducció d’Ernest Riera i Arbussà.

Barcelona: Ed. 62, 1996 (El Cangur: Cua de Palla; 165)

Adéu, nena. Traducció de Jordi Arbonès. Barcelona: Ed. 62, 1994 (Seleccions de la Cua de Palla; 146)

Adieu, ma jolie. Traduit de l’américain par Geneviéve de Genevraye, revu par Marcel Duhamel et Renée Vavasseur. Paris: Gallimard, 1967 (Carré noir; 135)

Adiós, muñeca. Barcelona: Bruguera, 1982 (Libro amigo; 917)

Adiós, muñeca. Madrid: El País, 2004 (Serie negra; 2)

Adiós, muñeca. Barcelona: Barral, 1977 (Ediciones de bolsillo; 283)

Asesino en la lluvia. Barcelona: Bruguera, 1981 (Libro amigo; 592-22)

Bay city blues. Barcelona: Bruguera, 1979 (Libro amigo: Novela Negra; 27)

La dalia azul. Con un prólogo de John Houseman y un epílogo de Matthew J. Bruccoli. Barcelona: Bruguera, 1978 (Libro amigo: Novela Negra; 25)

La dama del lago. Barcelona: Bruguera, 1979 (Libro amigo: Novela Negra; 33)

La dama del lago. Madrid: El País, 2004 (Serie negra; 27)

La dama del llac. Traducció de Ramon Folch i Camarasa. Barcelona: Ed. 62, 1966 (La Cua de Palla; 45)

La dama del llac. Traducció de Ramon Folch i Camarasa. Barcelona: Ed. 62, 1998 (Seleccions de la Cua de Palla; 7)

La dame du lac. Traduit de l’américain par Michèle et Boris Vian. Paris: Gallimard, 1948 (Carré noir; 297)

Ez adiorik. Itzulpena: Xavier Olarra. Iruña: Igela, 1991 (Beltza; 6)

Fais pas ta rosière. Traduit de l’américain par Simone Jacquemont et J-G Marquet. Paris: Gallimard, 1950 (La poche noire; 141)

La germana petita. Traducció de Rosa Borràs i Lluís Delgado. Barcelona: Ed. 62, 2000 (Èxits; 23)

La gran dormida. Barcelona: Ed. 62, 1966 (La Cua de Palla; 47)

La gran dormida. Barcelona: Ed. 62, 1994 (Seleccions de la Cua de Palla; 23)

Le grand sommeil. Traduit de l’américain par Boris Vian. Paris: Gallimard, 1967 (Carré noir; 106)

La grande fenetre. Traduit de l’américain par Renée Vavasseur et Marcel Duhamel. Paris: Gallimard, 1968 (Carré noir; 305)

La hermana pequeña. Madrid: Alianza, 2001 (Biblioteca de autor; 701)

La hermana pequeña. Barcelona: Bruguera, 1983 (Libro amigo; 996)

The Lady in the Lake. London: Penguin Books, 1952 (Penguin Fiction)

El largo adiós. Traducción de Justo E. Vasco. Barcelona: Diagonal / Grupo 62, 2002 (Clásicos Gimlet; 5)

El llarg adéu. Traducció d’Esther Roig. Barcelona: Ed. 62, 1995 (Seleccions de la Cua de Palla; 155)

The Long Goodbye. London: Penguin Books, 1996 (Penguin Fiction)

El misteri de Poodle Springs. (amb Robert B. Parker). Traducció de Pep Julià. Barcelona: Cercle de Lectors, 1992

Peces de colores. Barcelona: Bruguera, 1981 (Libro amigo; 798-54)

Perdición. Billy Wilder, Raymond Chandler, basado en un relato de James M. Cain, prólogo de Fernando Trueba. Madrid: Plot, 2004 (Tal cual)

Playback. Barcelona: Bruguera, 1978 (Libro amigo; 582)

Playback. Traducció d’Elisabet Ràfols. Barcelona: Ed. 62, 1998 (Butxaca; 9)

El rei de groc. Traducció de Marc Rubió. Barcelona: Ed. 62, 1997 (El Cangur: Cua de Palla; 168)

Raymond Chandler (1888-1959)

Page 7: Guia de lectura El llarg adéu

L'H Confidencial 4

BIBLIOTECA LA BÒBILA Plaça de la Bòbila, 1

08906 L'HOSPITALET Tel. 934 80 74 38 Fax 934 38 76 67

E-mail [email protected] www.bobila-biblio.tk

HORARI Matins (excepte juliol i agost):

dimecres, dijous i dissabte de 10 a 13,30 h

Tardes: de dilluns a divendres de 15,30 a 20,30 h.

Clark, Al. Raymond Chandler in Hollywood. Los

Angeles: Silman-James Press, 1996 Hiney, Tom. Raymond Chandler: a biography.

London: Vintage, 1998 MacShane, Frank. La vida de Raymond

Chandler. Barcelona: Bruguera, 1977 (Libro amigo; 500)

Chandler, Raymond. The Raymond Chandler

papers: selected letters and non-fiction, 1909-1959. Edited by Tom Hiney and Frank MacShane. London: Hamish Hamilton, 2000

Chandler, Raymond. El simple arte de escribir:

cartas y ensayos escogidos. Editado por Tom Hiney y Frank MacShane. Buenos Aires: Emecé, 2002

Chandler, Raymond. El simple arte de matar.

Introducción y notas de Manuel González de la Aleja Barberán. Traducción Jesús Ángel López y Azuzena Gonzalo Ausín. León: Universidad, 1996

Chandler, Raymond. El simple arte de matar.

Barcelona: Bruguera, 1986 (Libro amigo; 700) Chandler, Raymond. El simple arte de matar.

Barcelona: Bruguera, 1981 (Club del Misterio) Philip Marlowe. Dirigé par Jean-Bernard Pouy.

Paris: Autrement, 1999 (Figures mythiques)

Sangre española. Buenos Aires: Tiempo contemporáneo, 1974 (Serie negra; 16)

El sueño eterno. Madrid: Debate, 1996 (Debate bolsillo)

El sueño eterno. Barcelona: Planeta, 1985 (Best sellers: Serie negra; 1)

El sueño eterno. Barcelona: Bruguera, 1981 (Club del misterio)

Sur un air de navaja. Traduit de l’américain par H. Robillot et J. Hérisson. Paris: Gallimard, 1954 (La poche noire; 80)

Tristezas de Bay City. Madrid: El Mundo: La Revista, 1998

Vent roig. Traducció de Lluís Delgado i Rosa Maria Borràs. Barcelona: Ed. 62, 1997 (El Cangur: Cua de Palla; 170)

La ventana alta. Madrid: Alianza, 2001 (Biblioteca de autor; 705)

La ventana alta. Madrid: El País, 2004 (Serie negra; 33)

La ventana siniestra. Barcelona: Bruguera, 1982 (Club del Misterio; 58)

La ventana siniestra. Barcelona: Bruguera, 1978 (Libro amigo; 478)

Viento rojo. Barcelona: Bruguera, 1980 (Libro amigo; 775-52)

Viento rojo. Buenos Aires: Tiempo Contemporáneo, 1972 (Serie negra; 12)