'Món Jurídic' núm. 274 - Febrer 2013

REVISTA DE L!IL.LUSTRE COL.LEGI D!ADVOCATS DE BARCELONA

NÚMERO "#$FEBRER !"#$

AQUÍ ARAPREFERENTS: ARBITRATGE DE CONSUM

L!OBSERVATORI PRESENTACIÓ ESMENES LLEI JUSTÍCIA GRATUÏTA

JUNTA INFORMA ASSEMBLEAGENERAL#% DE MARÇ

L!OBSERVATORIL&ICAB RECLAMA LA DEROGACIÓ DE LES TAXES JUDICIALS

REFORMA FISCAL

STOP TAXES

� Il

·lust

re C

ol·leg

i d’Advocats de Barcelona � ww

w.icab.cat �

Hiperactivitat legislativa, manca de reflexióCONSELL ASSESSOR DE MÓN JURÍDIC

Constatem que darre-rament s’han pro-mulgat lleis i dispo-sicions que, al cap de pocs dies de la seva entrada en vi-

gor, són insuficients, no apliquen o no assoleixen les expectatives que s’havien dipositat en la seva redac-ció. És a dir, no resolen els proble-mes reals de la societat a les quals van adreçades.

Han resultat insuf icients i poc adequats, per exemple, els Reials Decret-llei 6/2012, de 9 de març i 27/2012, de 15 de novembre, de mesures urgents de protecció als o dels deutors hipotecaris.

Tots sabem que el Codi de bones pràctiques bancàries, al qual podien acollir-se voluntàriament les entitats de crèdit i que oferia el primer dels Decrets-llei, no ha donat resposta a la situació crítica de moltes famílies per falta d’ingressos.

Tampoc ha donat resposta el Reial Decret-llei 27/2012 en els supòsits previstos per aturar els llança-ments en els desnonaments dels processos d’execució hipotecària ja que els supòsits són absolutament restrictius i insuficients. Així, les famílies que no poden fer front al pagament de les quotes d’un prés-tec hipotecari es veuen abocades a un procés d’execució sense una altra sortida.

Aquests dies, ja s’està parlant d’una tercera reforma per reforçar i ampliar la protecció dels deutors hipotecaris, amb una modificació de la llei hipotecària amb la fina-litat de limitar a 30 anys el termi-ni màxim per concedir hipoteques d’habitatge habitual i limitar els interessos de demora. Entre altres mesures, també es pretén reforçar la independència de les societats de taxació respecte les entitats de crèdit; modificar la regulació de les subhastes judicials, a més de regu-lar la venda extrajudicial amb les mateixes garanties que la judicial.

Ja veurem quin fruit donarà la re-cent presa en consideració d’una iniciativa popular d’un milió i mig de signatures dins d’aquest maras-me legislatiu.

Tampoc l’amnistia fiscal ha estat aliena a aquests problemes amb un desenvolupament reglamenta-ri clarament contradictori. La so-cietat reclama que no ha quedat clar quines persones s’han acollit a aquesta mesura. Així mateix, el propi govern de l’Estat declara que la reforma tampoc ha assolit els objectius quantitatius que s’havien perseguit; les xifres no han estat ni de bon tros les quanties que inicia lment es pensava que es recaptarien.

Tot plegat fa pensar que es legisla de forma aleatòria, a corre-cuita, a

MON JURÍDIC EDITORIAL

cop de notícia o de titular, segons el que interessa en cada moment, sense dur a terme l’anàlisi jurídic reflexiu i seré que requereix cada cas o, fins i tot, sense escoltar els exper ts en la matèria que, com els Col.legis d’advocats, fan pro-postes en defensa dels interessos dels ciutadans. A banda d’aquests exemples la llista és més extensa i, com a guinda, està la llei de taxes, que pot fer perillar el propi dret de defensa.

Denunciem que la situació en què estem ens aboca a una perillosa inseguretat jurídica que és perju-dicial tant per a la ciutadania com per al propi concepte de Justícia en una societat democràticament desenvolupada.

El fet que sigui pràctica habitual que les reformes es facin mitjançant la via excepcional del decret-llei empi-tjora la situació i provoca novament inseguretat jurídica.

Els advocats hem fet sentir la nos-tra veu amb la finalitat d’exigir que es garanteixi la seguretat del sis-tema i protegir els interessos dels ciutadans. És la nostra responsa-bilitat. Reclamem ser interlocu-tors vàlids amb els legisladors i el Govern i que s’escoltin les nostres propostes. I ho seguirem fent, en la nostra funció de servei públic i com a garants dels drets i lliber-tats de tots.

MÓN JURÍDIC FEBRER 2013 3

ACTUALITAT

06 AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

16 PELS PASSADISSOS

18 L’OBSERVATORI

OPINIÓ

24 TRIBUNA OBERTA

32 PARLEM AMB FRANCESC CASARES I POTAU

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

34 JUNTA EN DIRECTE

36 COMISSIONS PUNT PER PUNT

38 ADVOCACIA EN IMATGES

40 LLETRA IMPRESA

SERVEIS

44 PASSES PERDUDES

46 CLUB ICAB

48 ANUNCIS

MónJurídic és una publicació editada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col·legiats/des.

EditaIl·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca 283, 08037 Barcelona.www.icab.cat / [email protected]

Consell assessorPresident: Eduard Sagarra TriasVicepresident: Jordi Miró FrunsVocals: M. Dolores Azcarraga RiosJosep M. Balcells CabanasJoaquim Jubert di MontapertoJosep Ma. Lligoña DoménechLuis Miralbell Guerin Jorge Navarro MassipRamon Plandiura VilacísMarc Rius Calaveras Olga Tubau Martínez

DirectoraLara Foncillas Miralbes

Cap de ComunicacióClara Llensa Ramos

Coordinació Món JurídicIsabel Viola Demestre

Gabinet de PremsaRoser Ripoll Alcón

ComposicióAlbert Muñoz Thuile

Món JurídicTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]: [email protected]

Han col·laborat en aquest número Juan José Climent, Isabel Iranzo, Anna Martínez, Blanca Padrós, David Pellisé, Javier Pereda, Guillem Soler i Gemma Vives.

Fotografia Istockphoto, Albert Muñoz.

Disseny Dribbling

Impressió Rotoatlántica

Publicitat Il·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]

Dipòsit legal B-17.273-83

ISSN 1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

NÚMERO 274 | FEBRER 2013 | CONTINGUTS

REVISTA DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

4 FEBRER 2013 MÓN JURÍDIC

ACTUALITAT AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

Llei Orgànica 8/2012, de 27 de desembre, de mesures d’eficiència pressupostària en l’Administració de Justícia, per la qual es modifica la Llei Or-gànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 312, 28/12/2012).

Llei 17/2012, de 27 de desem-bre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2013 (BOE núm. 312, 28.12.2012).

Llei 15/2012, de 27 de desem-bre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica (BOE núm. 312, 28.12.2012).

Llei Orgànica 7/2012, de 27 de desembre, per la qual es modi-fica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal en matèria de transparència i lluita contra el frau fiscal i en la Seguretat Social (BOE núm. 312, 28.12.2012).

Llei 16/2012, de 27 de desem-bre, per la qual s’adopten me-sures tributàries dirigides a la

consolidació de les finances públiques i l’impuls de l’activi-tat econòmica (BOE núm. 312, 28.12.2012).

Decret 7/2012, de 27 de desem-bre, de mesures urgents en ma-tèria fiscal que afectin l’impost sobre el patrimoni (DOGC núm. 6282, 28.12./2012).

Ordre HAP/2802/2012, de 28 de desembre, per la qual es de-senvolupa per l’Administració de l’Estat i els organismes i entitats de dret públic que en depenen, que preveu la disposició addi-cional trenta-vuitena de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l’Es-tat per a l’any 2013, en matèria d’absències per malaltia o acci-dent que no donin lloc a incapa-citat temporal (BOE núm. 313, 29.12.2012).

Reial Decret 1715/2012, de 28 de desembre, pel qual es modi-fica el Reglament dels impostos especials, aprovat pel Reial de-cret 1165/1995, de 7 de juliol, i s’introdueixen altres disposicions relacionades amb l’àmbit tribu-tari (BOE núm. 313, 29.12.2012).

Resum de les novetats legislatives

Decret 170/2012, de 27 de de-sembre, pel qual s’estableixen els Criteris d’Aplicació de la pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 mentre no entrin en vigor els del 2013 (DOGC núm. 6283, 31.12.2012).

Reial Decret 1698/2012, de 21 de desembre, pel qual es mo-difica la normativa vigent en matèria de fullet i de requisits de transparència exigibles a les emissions de valors per la trans-posició de la Directiva 2010/73/UE (BOE núm. 314, 31.12.2012).

Reial Decret-llei 29/2012, de 28 de desembre, de millora de ges-tió i protecció social en el siste-ma especial per a treballadors de la llar i altres mesures de caràcter econòmic i social (BOE núm. 314, 31.12.2012).

Reial Decret 1716/2012, de 28 de desembre, de desenvolupament de les disposicions establertes, en matèria de prestacions, per la Llei 27/2011, d’1 d’agost, so-bre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social (BOE núm. 314, 31.12.2012).


¿

Ets advocat i necessites enviar informació confidencial de manera segura

Prot-On t’ofereix la clau per decidir qui i com accedeix als teus documents compartits a Internet.

Registra’t

www.prot-on.comGRATIS


L’arbitratge de consum i les participacions preferents

La normativa imposa a les entitats fi-nanceres una forta càrrega d’informa-ció precontractual (arts. 78 i 79 LMV, versió 1988, i 78 bis i 79 bis LMV, versió 2007) i de fer-ho en termes que siguin comprensibles per al seu destinatari (art. 60.1 TRLGDCU). En tractar-se d’un deure imposat legal-ment, es trasllada a l’entitat financera la càrrega de la prova d’haver-ho fet correctament.

A banda d’aquesta obligació, la nor-mativa sectorial imposa –i imposa-va– a les entitats financeres el deure d’obtenir del client la informació sufici-ent per a decidir la conveniència de la inversió segons el seu perfil, en funció del nivell de coneixements generals i del sector financer en particular, així com del nivell de risc que estava dis-posat a assumir amb la seva inversió.

El que no estableix cap de les normes és, des del punt de vista contractual, la conseqüència jurídica vinculada a l’incompliment del deure d’informació, a diferència, p.ex., de com ho fa la Llei de Condicions Generals de la Contra-ctació que sí estableix la nul·litat total o parcial dels contractes amb clàusu-les abusives (art. 8.2) d’acord amb el que disposa el TRLGDCU (arts. 82 a 91). Així doncs, cal valorar si la falta d’informació precontractual té o pot tenir alguna incidència en la formació de la voluntat contractual del client, a la llum dels preceptes que regulen el consentiment en el CC, per tal de constatar si el client va patir o no un error en el moment de la conclusió del contracte que el faria susceptible de ser anul·lat (arts. 1265 i ss), com han considerat diverses Audiències Pro-vincials en sengles sentències relati-

El que cal analitzar és si en el procés de con-tractació de les parti-cipacions preferents es van preservar els drets dels clients, tal

com obliga la legislació vigent en la matèria, sectorial (Llei del Mercat de Valors (LMV) –Llei 24/1988, 28 juli-ol, modificada per Llei 47/2007, 19 desembre–, i normativa de desenvo-lupament, vigent –RD 217/2008, 15 febrer– i derogada –RD 629/1993, 3 maig–, segons el moment de la con-tractació) i general (Codi civil espanyol (CC) com la que recull el Text Refós de la Llei General de Defensa de Consu-midors i Usuaris (TRLGDCU) –RDLeg. 1/2007, 16 novembre–).

Mariló Gramunt FombuenaCol·legiada núm. 14.084Presidenta de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya

EN UNA CONFERÈNCIA ORGANITZADA PER LA COMISSIÓ DE NORMATIVA I LA SECCIÓ DE DRET PROCESSAL, S’HI VA ANALITZAR EL PAPER DE L’ARBITRATGE DE CONSUM EN LA RESOLUCIÓ DE LES CONTROVÈRSIES SORGIDES ARRAN DE LES PARTICIPACIONS PREFERENTS I EL DEUTE SUBORDINAT PERPETU. LA PRESIDENTA DE LA JUNTA ARBITRAL DE CONSUM DE CATALUNYA RESUMEIX A CONTINUACIÓ ELS PUNTS PRINCIPALS DE LA CONFERÈNCIA.


ves a supòsits d’adquisició d’aquests instruments financers (p.ex., SAP Pal-ma de Mallorca, 3 desembre 2012 i 16 febrer 2012, SAP Barcelona, 27 juliol 2012, SAP Pontevedra, 25 d’abril 2012 i SAP Madrid, 15 de març 2012).

Aquest és el panorama a analitzar da-vant de les reclamacions formulades pels adquirents de participacions pre-ferents i/o deute subordinat. A més, s’ha d’afegir una altra situació que es pot també produir quan es tracta de valorar si realment el client va donar una ordre de compra a la seva entitat financera o si aquesta va adquirir els productes financers sense comptar amb el consentiment del seu client. En aquest cas, la falta de mandat ens abocaria a una situació de nul·litat del contracte d’acord amb el que esta-bleix l’art. 1.259 CC.

En definitiva, la validesa o no dels con-tractes requereix la valoració de les proves relatives a diversos aspectes que podríem resumir en els següents, tot i que la casuística pot ser molt més detallada:

signades pels clients a favor de l’enti-tat financera;

-va adequació a un producte inversor agressiu.

informació necessària i en termes comprensibles per al seu destinatari.

contractual no va patir cap dels vicis que segons el CC l’invalidarien.

Les tres qüestions que es poden plan-tejar són la de la capacitat d’obrar del client, la legitimació per contractar en nom d’un altre i la prova de tenir-ne l’autorització corresponent o la de la caducitat o no de l’acció per anul·lar el contracte per vici del consentiment, tenint en compte la jurisprudència.

En definitiva, no hi ha dubte que el te-ma se situa entorn a la validesa i efi-càcia dels contractes conclosos. De considerar-los vàlids, els inversors han de patir les conseqüències de les pèr-dues experimentades. Però, en canvi, en cas de prosperar l’acció de nul·litat,

la conseqüència prevista pel CC és la restitució íntegra de les prestacions.

La resolució d’aquestes controvèrsies ha trobat una via alternativa a la judi-cial en l’arbitratge de consum (regulat pel RD 231/2008, de 15 de febrer). L’arbitratge de consum és de caràcter institucional i es gestionat per les ad-ministracions públiques (art. 1.2). És públic que Catalunya Caixa ha optat per signar convenis arbitrals amb al-guns dels seus clients per tal que si-guin els àrbitres de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC) els qui determinin si els contractes són o no vàlids. I sembla ser, tal i com va decla-rar el Ministre d’Economia i Competiti-vitat el passat 18 de desembre, Luis de Guindos, que Bankia també es decan-tarà per aquesta opció, tot i que ara per ara encara l’entitat no ha iniciat els tràmits corresponents que permetrien començar els procediments arbitrals corresponents.

L’accés a l’arbitratge de consum re-quereix que el consumidor iniciï el procediment mitjançant la presen-tació d’una reclamació en la que ex-posarà els fets que la originen, els seus fonaments i el que demana (art 34 RD 231/2008). La particularitat d’aquest arbitratge és que l’empresa pot estar adherida prèviament al sis-tema arbitral (art. 25) i si l’objecte de la reclamació coincideix amb l’àmbit de l’oferta pública d’adhesió (objec-te de la controvèrsia, quantia i tipus

d’arbitratge –en dret o en equitat–), el conveni arbitral queda perfeccionat immediatament (art. 24.2). Si l’empre-sa no hi està adherida, caldrà o la se-va acceptació expressa de l’arbitratge (art. 24.4), o que el consumidor pre-senti juntament amb la seva reclama-ció el conveni arbitral pertinent (art. 24.1). Aquesta ha estat l’opció triada en el cas que ara ens ocupa. Els con-venis arbitrals proposats per l’entitat financera –que decideix cas per cas quan accepta l’arbitratge– contenen algunes limitacions, entre les quals destaca la relativa als productes (par-ticipacions preferents i deute subordi-nat perpetu), la de la quantia màxima reclamable (el 100% del nominal de la inversió vigent), i que els laudes siguin emesos en dret.

Els laudes són dictats per un àrbitre (art. 19) que sempre és un llicenciat en dret que treballa al servei de l’adminis-tració pública i nomenat pel president de la junta arbitral corresponent (art. 19.3 i 16.1).

La JACC ha establert un dispositiu ex-cepcional per tal de donar sortida a l’allau de reclamacions que està rebent amb la finalitat de resoldre les contro-vèrsies en el termini més breu possi-ble atès l’impacte econòmic i social del problema, fent un esforç per trobar un criteri el més homogeni possible en les decisions dels diferents àrbitres que in-tervenen en els diversos procediments.

Finalment, volem destacar que el RD 231/2008 s’aplica amb caràcter preferent a la Llei d’arbitratge (LA) (Llei 60/2003, de 23 de desembre) per disposició expressa de la mateixa (D.A.), tot i que hi ha molts aspectes que troben en ella la seva única regu-lació, com ara el contingut del laude (art. 37 LA), la possibilitat de sol·-licitar-ne l’execució judicial (art. 8.4), la possibilitat de sol·licitar una cor-recció, aclariment o complement del laude (art. 39 LA) o les causes que permeten la seva impugnació davant dels Tribunals Superiors de Justícia (arts. 8.5, 40 i 41 LA). Precisament aquest últim extrem fa que tot el pro-cediment arbitral estigui dissenyat per preservar els principis de defen-sa, audiència, contradicció i prova en relació amb ambdues parts.

La resolució de la controversia de les participacions preferents ha trobat una via alternativa a la judicial en l’arbitratge de consum


Las modificaciones más relevantes son las siguientes:

Impuesto sobre la renta de las Personas Físicas (IRPF) e Impuesto sobre Sociedades (IS)

1. Método de estimación objetiva.

Con efectos desde 01.01.2013, se es-tablecen nuevos supuestos de exclu-sión cuando pueda ser aplicable la retención del 1%:

-tera y de servicios de mudanzas, cuyo rendimiento íntegro en al año anterior sea de 300.000!.


La Ley 7/2012 de medidas contra el fraude

1. Nuevos supuestos de inversión del sujeto pasivo:

entregas de terrenos no edi-ficables y segundas y ulteriores entregas de edificaciones, renun-ciando a la exención.

entregas de inmuebles entre-gados en ejecución de la garantía constituida sobre los mismos.

ejecuciones de obra inmobi-liaria, con o sin aportación de mate-riales, así como en las cesiones de personal para su realización, cuando sean consecuencia de contratos direc-tamente formalizados por el promotor y el contratista y que tengan por ob-jeto la urbanización de terrenos o la construcción o rehabilitación de edi-ficaciones, así como los destinatarios de las operaciones sean contratista o subcontratista.

2. Los adjudicatarios de bienes en procedimientos de ejecución forzosa no podrán efectuar la renuncia a las exenciones relativas a inmuebles.

3. Concursos de acreedores.

Con el fin de evitar que la neutrali-dad del impuesto se desvirtúe, se introduce:

base imponible (modificada inicialmente por un con-curso) en el plazo de un mes, mediante la emisión de una factura rectificativa, cuando se acuerde la conclusión del concurso por: 1) revocación firme del concurso; 2) pago de la totalidad de los créditos reconocidos; y 3) por el desis-timiento o renuncia de los acreedores.

-almente importes superiores a 225.000! o bien 50.000!, si estos representan más del 50% de sus ingresos.

2. Ganancias patrimoniales no justificadas (IRPF) y rentas no justificadas (IS).

Con efectos desde 31.10.2012, se introduce un nuevo supuesto de ga-nancias de patrimonio no justificadas (IRPF) y de rentas no justificadas (IS), como consecuencia de la tenencia, declaración o adquisición de bienes o derechos situados en el extranjero respecto de los que no se haya cum-plido en plazo con la nueva obligación de información de la AEAT de bienes y derechos situados en el extranjero. Las ganancias se integraran en la base liquidable general del IRPF y las rentas no justificadas en la base imponible del IS, todas ellas en el período impo-sitivo más antiguo entre los no pres-critos susceptibles de regularización, lo que significa que este tipo de rentas que no hayan sido declaradas hasta el momento no prescribirán nunca.

La infracción por incumplimiento será muy grave y tiene una sanción del 150% de la cuota resultante de la re-gularización de dichas rentas, siendo incompatible con las infracciones de los artículos 191 a 195 de la Ley Gene-ral Tributaria.

Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA)

Todas las medidas se introducen con efectos desde el 31.10.2012.

Carlos Santaeufemia RodríguezCol·legiat núm. 31.426

EL PASADO 29 DE OCTUBRE DE 2012 SE APROBÓ LA LEY 7/2012 DE MODIFICACIÓN DE LA NORMATIVA TRIBUTARIA Y PRESUPUESTARIA Y DE ADECUACIÓN DE LA NORMATIVA FINANCIERA PARA LA INTENSIFICACIÓN DE LAS ACTUACIONES EN LA PREVENCIÓN Y LUCHA CONTRA EL FRAUDE, CON IMPORTANTES MEDIDAS QUE AFECTAN A LAS PRINCIPALES FIGURAS IMPOSITIVAS. A CONTINUACIÓN HAREMOS UNA MENCIÓN A LAS MODIFICACIONES MÁS RELEVANTES.


las cuotas reper-cutidas sin efectos por la acción de reintegración concursal, en la declaración en que se declaren las cu-otas devengadas.

Derecho a la deducción de cu-otas soportadas con anterioridad al concurso, en la declaración en que se soportaron.

presentar dos decla-raciones, una antes del concurso (cré-ditos concursales) y otra después del concurso (créditos contra la masa).

Rectificación de deducciones mediante la minoración de la deduc-ción, por el adquirente concursado, en la declaración en que se ejerció la deducción.

4. Sujeción al IVA en las operaciones con valores no admitidos a nego-ciación en un mercado secundario cuando se realicen con la finalidad de eludir el pago de impuestos.

5. Nueva infracción tributaria en el caso de operaciones asimiladas a las importaciones por incorrecta, incompleta o falta de presentación en la declaración.

Obligación de información sobre bienes y derechos situados en el extranjero

Con efectos desde 31.10.2012 y co-mo complemento al procedimiento de “amnistía fiscal”, se establece la obligatoriedad (RD 1558/2012), de presentar una declaración informa-tiva donde se incluyan todos los ac-tivos y derechos (cuentas bancarias, títulos-valores, seguros de vida, rentas vitalicias e inmuebles) situados en el extranjero para sus titulares, benefici-arios y autorizados. El cumplimiento de esta obligación se deberá de hacer mediante el M-720 y su plazo finaliza el 30.04.2013.

Se exceptúa de la obligación de infor-mación cuando la totalidad de cuentas conjuntamente, la totalidad de valores, derechos, seguros y rentas conjunta-mente y la totalidad de bienes inmue-bles conjuntamente no supere la valo-

ración de 50.000! para cada grupo de bienes.

El incumplimiento de esta obligación tributaria constituye una infracción muy grave con un régimen sanciona-dor específico.

Limitación de pagos en efectivo

Con efectos desde el 19.11.2012, se introduce una limitación o prohibici-ón en el caso de que se paguen en efectivo las operaciones, realizadas con anterioridad o no a esta fecha, donde una de las partes intervenga como empresario o profesional, con un importe igual o superior a 2.500!� (15.000! si es persona física no domi-ciliada en España) o su contravalor en moneda extranjera, excluyéndose los pagos e ingresos en efectivo realiza-dos en entidades financieras.

Su incumplimiento supone una infrac-ción grave siendo el sujeto infractor tanto el pagador o el receptor del im-porte por encima del límite, respondi-endo solidariamente ambos.

En el caso de que la parte que inter-venga en la operación denuncie a la AEAT la operación realizada, dentro del plazo de 3 meses desde el incum-plimiento en la limitación del pago, esta parte quedada exonerada de res-ponsabilidad tributaria.

Ley General Tributaria (LGT)

Las principales modificaciones, con efectos desde el 31.10.2012, son:

1. Extensión de la responsabilidad solidaria del art.42.2-LGT a todos los créditos públicos.

2. Ampliación de la sucesión en las obligaciones tributarias a todo tipo de entidades con personalidad jurídica, y la responsabilidad del socio sucesor se extiende a los importes recibidos du-rante los dos años anteriores a la diso-lución que minoren el patrimonio social con el cual se debiera responder de las obligaciones tributarias pendientes en su cuota de liquidación.

3. Responsabilidad subsidiaria de los administradores en caso de incumpli-miento reiterado en el pago de deudas por retenciones o cuotas repercutidas.

4. Los acuerdos de derivación de responsabilidad no supondrán la suspensión de deudas, sanciones ni intereses de demora.

5. Imposibilidad de aplazamientos o fraccionamientos de deudas de los créditos contra la masa en concursos.

6. Se sanciona la presentación de declaraciones por medios dis-tintos a los telemáticos.

7. Se agrava la infracción de resis-tencia, obstrucción, excusa o nega-tiva a las actuaciones inspectoras. 8. Se introducen novedades en: a. Plazo de inicio de la prescripción e interrupción de la misma en determi-nados casos. b. Reducción de sanciones por con-formidad o pronto pago. c. Adopción de medidas cautelares.d. Prohibición de disponer de inmue-bles a sociedades en ciertos casos.e. Embargo de bienes y derechos a entidades de crédito.f. Plazo de inicio de los expedientes por sanciones no pecuniarias.g. Sistema de suspensión de la sanción y de devengo de intereses de demora.h. Nuevo supuesto de suspensión de la ejecución del acto impugnado.

Los adjudicatarios de bienes en procedimientos de ejecución forzosa dejan de estar facultados para efectuar la renuncia a las exenciones relativas a inmuebles



Principals novetats fiscals per al 2013EL 28 DE DESEMBRE DE 2012 VA TENIR LLOC LA PUBLICACIÓ DE LA LLEI 16/2012, DE 27 DE DESEMBRE, PER LA QUAL S’ADOPTEN MESURES TRIBUTÀRIES I LA LLEI 17/2012 DE DESEMBRE, DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT PER A 2013, SENT LES PRINCIPALS NOVETATS TRIBUTÀRIES LES SEGÜENTS QUE TROBEU TOT SEGUIT.

1. Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

a) Habitatge habitual:Supressió de la deducció per in-versió en habitatge habitual. Rè-gim transitori per a tots aquells contribuents que haguessin adqui-rit el seu habitatge habitual abans del 31 de desembre de 2012.

b) Guanys i pèrdues patrimonials generades en menys d’un any:Aquestes deixaran d’integrar-se a la base de l’estalvi i passaran a formar part de la base general de l’IRPF.

Les pèrdues generades en menys d’un any podran compensar-se amb altres rendes positives de la base ge-neral, amb el límit del 10% d’aques-tes. Existència d’un règim transitori per a les pèrdues patrimonials pen-dents de compensació que s’hagin d’integrar en la base imposable de l’estalvi i en la base imposable ge-neral que es corresponguin amb els períodes 2009 a 2012.

c) Retribucions en espècie:Es modifica la regla de càlcul de la re-tribució en espècie derivada de la ces-sió de l’habitatge a empleats, quantifi-cant-se en l’import del cost del lloguer assumit per l’empresari. Règim trans-itori d’exclusiva aplicació l’any 2013 si abans del 4 d’octubre de 2012 la persona ja tingués aquest rendiment en espècie.

d) Guanys del joc:Es subjecta a un gravamen especial del 20 per cent els premis superiors a 2.500 euros obtinguts de les Loteri-es i jocs d’atzar, que fins ara estaven exempts de tributació.

L’IVA per l’adquisició d’habitatges de nova construcció passa del 4% al 10% el 2013

Joaquim Jubert di MontapertoCol·legiat núm. 14 .849


e) Retribucions a través de sistemes de previsió social:S’estableix la imputació fiscal obliga-tòria de les primes dels contractes d’assegurances per fer front a com-promisos per pensions que superin el límit anual de 100.000 euros per con-tribuent i empresari.

f) Limitació de la reducció del 40% en casos d’extinció laboral

Limitació de l’aplicabilitat de la re-ducció del 40% prevista en l’article 18.2 L’IRPF per als rendiments del treball derivats de l’extinció de la re-lació laboral o mercantil que superin els 700.000 euros, desapareixent la reducció quan l’import superi el milió d’euros. Règim transitori per extinci-ons anteriors a l’1 de gener de 2013.

2. Impost sobre Societats

a) Limitació a les amortitzacions fis-calment deduïbles:Per als períodes impositius iniciats el 2013 i 2014, en aquelles empreses que no tinguin la consideració de PIMES únicament el 70% de l’amortització comptable de l’immobilitzat material, intangible i de les inversions immobi-liàries és deduïble.

b) Manteniment o creació d’ocupació:Es prorroga per a l’exercici 2013, l’apli-cació del tipus de gravamen reduït en l’impost sobre Societats per mante-niment o creació d’ocupació per les microempreses.

c) Entitats dedicades a l’arrendament d’habitatge:Es flexibilitzen els criteris específics que permeten l’aplicació del règim fiscal especial d’arrendaments d’ha-bitatges, reduint-se el nombre mínim d’habitatges requerit (de 10 a 8) i el període de temps en què s’han de mantenir les mateixes en arrenda-ment, alhora que se suprimeixen els requisits de grandària dels habitatges.

c) Actualització de balanços:Totes les companyies podran, volun-tàriament, actualitzar en l’exercici 2013 els valors dels seus actius, a canvi d’un gravamen del 5% sobre la revalorització.

d) Tributació de les indemnitzacions per acomiadament o cessament:No seran deduïbles les despeses de-rivades de la extinció de la relació la-boral, comuna o especial, o de la re-lació mercantil que excedeixin, per a cada perceptor, l’import de 1.000.000 d’euros o, en cas de resultar superior, l’import que estigui exempt en l’IRPF.

3. Impost sobre el valor afegit

a) Habitatge:L’IVA per l’adquisició d’habitatges de nova construcció passa del 4% al 10% el 2013.

b) Limitació de la no exempció als contractes d’arrendament financer:Es manté la qualificació com no exempta dels lliuraments de béns immobles en l’exercici de l’opció de compra d’un contracte d’arrendament financer però s’estableix una durada mínima de 10 anys perquè els contrac-tes es qualifiquin com a tals a aquests efectes.c) Modificació de la base imposable en situació de concurs:S’estableix la no modificació de la base imposable amb posterioritat a

l’acte de declaració de concurs per als crèdits que es corresponguin amb quotes repercutides per operacions el meritament de les quals es produeixi amb anterioritat a aquest acte.

4. IBI

S’autoritza als ajuntaments a què pu-guin gravar amb l’IBI als immobles qualificats com a patrimoni històric - artístic que estigui afecte a activitats econòmiques.

5. Impost sobre el Patrimoni L’impost sobre el patrimoni es prorroga l’1 de gener de 2014. Les comunitats autònomes mantenen la potestat per establir bonificacions en aquest tribut.

6. Impost sobre la renda de no residents

a) S’estableix un gravamen especial sobre els premis de loteria en relació a l’impost sobre la renda de no resi-dents com passa amb l’IRPF.

b) La configuració del gravamen es-pecial sobre béns immobles d’enti-tats no residents afectarà exclusi-vament les entitats residents en un país que tingui la consideració de paradís fiscal.

7. Tipus d’interès 2013

Es manté en el 4% el tipus d’inte-rès legal dels diners i en el 5% el de demora.

8. Altres modificacions

a) Àmplia modificació del règim jurídic i fiscal de les SOCIMI.

b) Nous tributs mediambientals: Im-post sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica, Impost sobre la pro-ducció de combustible nuclear gastat, Impost sobre l’emmagatzematge de combustible nuclear gastat i Taxa per la utilització d’aigües continentals per a la producció d’energia elèctrica,

c) En el nou impost sobre els dipòsits a les entitats de crèdit, essent el sub-jecte passiu les entitats, malgrat que per ara la quota es 0.

Per als períodes impositius iniciats el 2013 i 2014, únicament el 70% de l’amortització comptable de l’immobilitzat material, intangible i de les inversions immobiliàries és deduïble per a aquelles empreses que no tinguin la consideració de PIMES



Col·lisió recíproca de vehicles sense causes provades: responsabilitat 100% per cada vehicle

Una sentència del Tribunal Su-prem, de 10 de desembre de 2012, amb l’objectiu d’unifi-car la doctrina existent amb efecte de fixació de juris-prudència, entén que en cas

d’una recíproca col·lisió de vehicles sense causes provades, el rescabalament proporci-onal només és procedent quan pot acreditar-se el concret percentatge o grau d’incidència causal de cadascun dels vehicles implicats. En cas que no sigui així, ambdós conductors responen del total dels danys personals cau-sats als ocupants de l’altra vehicle d’acord amb la doctrina de les condemnes creuades (fonament de dret quart, apartat D).

La sentència, de la qual en va ser ponent el magistrat Juan Antonio Xiol Ríos, es basa en què és doctrina propera a la que inspira la jurisprudència d’aquesta Sala el proclamar la solidaritat impròpia entre els agents que concorren a causar el dany quan no pugui es-tablir-se la proporció en què cadascun d’ells ha contribuït en la seva producció. És aques-ta, també, una doctrina més acord “amb la presumpció de causalitat que regeix en el sistema de responsabilitat objectiva per risc, en relació amb l’agent de l’activitat perillosa que intervé en la producció del dany carac-terístic d’aquesta activitat de risc”.

El Tribunal Suprem estima que, quan per fal-ta de dades, “no resulti possible destruir la presumpció fundada en el risc creat per cada conductor respecte dels danys personals cau-sats als ocupants de l’altra vehicle, el principi de responsabilitat objectiva pot resultar per-judicat si, sense cap altre fonament que haver existit causa concurrent, presumptivament es restringeix la causalitat imputable a cada conductor en la producció dels danys a l’altra

vehicle a una proporció del 50%”. Entén, per tant, que el criteri més acord amb el princi-pi de responsabilitat objectiva de l’agent pel risc creat i amb la presumpció de causalitat respecte dels danys característics correspo-nents a l’activitat de risc (falta de prova al respecte de la concurrència d’una causa legal d’exoneració i disminució), ha de conduir a la conclusió de què cada conductor i, per tant, cada vehicle és responsable del 100% dels danys causats als ocupants de l’altre vehicle que resultin acreditats.

En el cas objecte de la sentència, en no ha-ver-se pogut acreditar el percentatge en què ha contribuït el risc de cada vehicle al resul-tat produït, procedeix declarar a cadascun dels seus conductors plenament responsable dels danys soferts pels ocupants de l’altre vehicle implicat en la col·lisió, de tal manera que correspon al demandat abonar el 100% dels danys personals reclamats pel recurrent que resultin acreditats.

En cas d’una recíproca col·lisió de vehicles sense causes provades, el rescabalament proporcional només és procedent quan pot acreditar-se el concret percentatge o grau d’incidència causal de cadascun dels vehicles implicats


XX Congrés de Responsabilitat Civil, 21 i 22 de març

La Comissió d’Advocats de Responsabilitat Ci-vil i Assegurances de l’ICAB organitza, els dies 21 i 22 de març de 2013, el XX Con-

grés de Responsabilitat Civil i As-segurances. En aquesta edició tant especial s’abordarà ‘la càrrega de la prova en temes de RC professio-nal’; la ‘problemàtica de la respon-sabilitat civil en temes de construc-ció’; el ‘concepte d’incapacitat en l’àmbit del sistema de valoració de danys corporals’ i el ‘lucre cessant en la incapacitat permanent, qües-tió que es tractarà des del punt de vista de l’actuari i de l’advocat’.

Durant el congrés es donarà tam-bé a conèixer les novetats de la Responsabilitat Civil dels adminis-tradors concursals.

El degà dels advocats de Barce-lona, Pedro L. Yúfera, inaugurarà la XX edició d’aquest Congrés, i serà clausurat per la diputada de la Junta de l’ICAB responsable de RC, Mercedes Cora i el president de la Comissió organi t zadora , Josep Martorell.

Si encara no t’has inscrit, consul-ta el programa detallat al web de l’ICAB! Des d’allà podràs formalitzar també la inscripció on-line.


ACTUALITAT PELS PASSADISSOS

La Intercol·legial rebutja la Llei de taxes judicials

L’A s s o c i a c i ó In terco l · l eg ia l d e C o l · l e g i s P r o f e s s i o n a l s de Catalunya ha expressat el seu

rebuig a la Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia, atès que suposarà un greu obstacle per a l’accés a la Justícia per part d’amplis sectors de la ciutadania.

Des de la Intercol·legial s’afirma que la solució als problemes ac-tuals de la Justícia no es pot acon-seguir limitant l’accés dels ciuta-dans al dret a la tutela judicial, que és fonamental en un Estat social i democràtic de Dret. Per això, l’Associació Intercol·legial dema-na la retirada de la Llei de taxes i proposa avançar en la resolu-ció de les dificultats que afecten l’Administració de Justícia des del diàleg amb tots els sectors que hi participen i des d’una orientació social al servei de les persones.

L’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals s’adhereix al Pacte Mundial de les Nacions Unides

La Intercol·legial també s’ha adhe-rit al Pacte Mundial de les Nacions Unides, que recull 10 principis ba-sats en Declaracions i Conven-cions Universals amb motiu de la commemoració del Dia Mundial Contra la Corrupció, instituït per Nacions Unides.

La Intercol·legial ha formalitzat aquesta adhesió a través de la signatura de Joan Carles Ollé, vi-cepresident de la Intercol·legial, president de la sectorial jurídica de l’Associació i degà del Col·legi de Notaris de Catalunya. El Pacte Mundial de les Nacions Unides compta des del 2004 amb un desè principi, atesa la necessi-tat expressada durant la Cimera de Líders del ‘Global Compact’ a No-va York de reforçar els nous prin-cipis ja existents amb un d’especí-fic que lluités contra la corrupció.

El desè principi compromet als signants del Pacte Mundial no no-més a evitar el suborn, l’extorsió i altres formes de corrupció, sinó també a desenvolupar programes concrets que abordin el tema de la corrupció. En aquest sentit plante-ja a les empreses el repte d’unir-se als governs, a les agències de la ONU i a la Societat civil per a una economia global més transparent.

PRINCIPIS DEL PACTE MUNDI-AL DE LES NACIONS UNIDES

Principi 1: Protecció dels Drets Humans fonamentalsPrincipi 2: No vulneració dels Drets Humans Principi 3: Llibertat d’afiliació i negociació col·lectiva Principi 4: Eliminació del Treball forçat i sota coaccióPrincipi 5: Eradicació del Treball infantilPrincipi 6: Abolició de la discri-minació en l’àmbit laboralPrincipi 7: Enfoc preventiu que afavoreixi el medi ambient Principi 8: Iniciatives per al res-pecte al medi ambientPrincipi 9: Difusió de les tecno-logies ecològiquesPrincipi 10: Lluita contra la co-rrupció, l’extorsió i el suborn

L’Assoc iac ió In terco l · leg ia l de Col·legis Professionals de Catalun-ya representa més de 100 Col·legis Professionals amb més de 150.000 col·legiats/des de tots els àmbits professionals , va néixer fa un any amb la voluntat de reforçar la projecció social dels col·legis professionals, impulsar iniciatives d’interès comú, actuar com a inter-locutora amb les Administracions i estudiar qüestions que afecten el col·lectiu, independentment del sector al qual pertanyin.

Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya1er Aniversari


Principals conclusions del Baròmetre intern de l’Advocacia espanyola 2013

Les conclusions prin-cipals del ‘Baròme-tre Intern de l’Opinió de l ’Advocacia es-panyola 2013’, ela-bora t pe l Conse -

jo General de la Abogacía, amb l’objectiu de conèixer l’opinió dels Advocats sobre els principals te-mes juridico socials indiquen que:

Un 94% dels Advocats exercents està a favor de què el Consejo General de la Abogacía Españo-la promogui un recurs contra la llei de taxes davant el Tribunal Constitucional.

Un 96% dels advocats creu que el ministre de Justícia hauria d’haver buscat un acord abans d’aprovar la llei de taxes i el 75% pensa que el Ministeri ha anat improvisant la seva aplicació, sense conside-rar les possibles conseqüències o alternatives a la seva aplicació.

Per al 92% dels advocats, l’apli-cació de les taxes comportarà que moltes persones renunciïn a defensar els seus drets per raons

econòmiques i el 86% creu que donarà lloc a una justícia dual: una justícia per a rics i desafavo-rits, i una justícia per a la resta de la Societat.

“bons jutges, justícia dolenta”

El 74% dels advocats defensa com a dolenta o molt dolenta la forma en què funciona la justícia. Aquest percentatge és similar al del Barò-metre de 2009. sobre els motius, es pensa que es deu a la forma en què s’organitza la justícia i no a les persones que hi treballen.

Un 88% dels enquestats consi-deren que s’haurien de potenciar més els mètodes alternatius a la resolució de conflictes.

Un 92% estima que els governs mostren més interés per controlar la Justícia que per modernitzar-la i fer-la realment eficient. Tanmateix, dos de cada tres advocats (67%) pensa que els jutges preserven la seva independència.

El 84% està a favor de què el CGAE doni Suport a les reivindicacions

i propostes dels jutges i un 76% creu que s’hauria de sol·licitar la retirada de l’avantprojecte de Llei Orgànica del Poder Judicial.

Per al 80% dels advocats creu que els tribunals són la garantia última de defensa de la democràcia i de les llibertats.

Per a la majoria dels despatxos (60%) els casos es resolen sense haver d’anar als tribunals. Per tant, sense el filtre i funció que realitza l’advocacia el volum d’assumptes que aniria als tribunals seria en-cara més gran, amb la qual cosa estaria la justícia més col·lapsada.

Un 77% dels advocats que porten casos de Justícia Gratuïta està se-gur que amb les actuals retallades en les retribucions del Torn d’ Ofi-ci serà impossible mantenir la ma-teixa qualitat del sistema que ha tingut fins ara.

Un 90% considera que la Justícia Gratuïta s’hauria de finançar a tra-vés dels Pressupostos Generals de l’Estat i no per mitjà de les taxes.

Un de cada tres advocats (35%) reconeix que té dificultats per con-tinuar sent advocat exercent.

exercici de la professióUn 80% dels enquestats conside-ra que les noves tecnologies són molt importants. Un 97% afirma que el seu col·legi hauria de seguir invertint en millorar i augmentar els serveis col·legials basats en les noves tecnologies.


ACTUALITAT L!OBSERVATORI

L’ICAB exigeix novament la derogació de les taxes judicials

un clar efecte dissuasori en la inter-posició de procediments judicials i alhora suposa un obstacle perquè el ciutadà accedeixi a la justícia, de manera que s’està el vulnerant el dret a la tutela judicial efectiva.

Per aquest motiu, L’ICAB va do-nar suport el passat 20 de febrer a la vaga convocada per jutges i f iscals, que va tenir l loc a les 11.30 h a la Ciutat de la Justícia. Aquest és un més dels actes per mostrar el rebuig a la llei de ta-xes judicials.

També cal destacar entre les ac-cions dutes a terme per l’advoca-cia catalana en contra de les taxes judicials, que el degà i president del Consell de l’Advocacia Catala-na, Pedro L. Yúfera, va lliurar més d’11.000 signatures contra les ta-xes judicials al Síndic de Greuges, Rafael Ribó. L’ICAB n’ha recollit més de 4.700 a través del web col·legial, una iniciativa que va posar en marxa aquesta corpora-ció el passat 27 de novembre.

La resta de Col·legis d’Advocats de Catalunya i Espanya també van recollir signatures entre els seus col·legiats. De manera que les 11.399 recollides per l’advocacia

EL COL·LEGI REITERA EL SEU POSICIONAMENT DE DEMANAR LA SUPRESSIÓ DEFINITIVA DE LES TAXES. AQUESTA CORPORACIÓ CONSIDERA QUE LA REDUCCIÓ EN UN 80% DE LAS TAXES JUDICIALS VARIABLES (DE LES PERSONES FÍSIQUES EN ELS RECURSOS DELS PROCEDIMENTS CIVILS, CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU I SOCIAL) I EL MANTENIMENT DE LES TAXES FIXES, APROVADA EN EL REIAL DECRET LLEI 3/2013 DE 22 DE FEBRER, RESTA MOLT LLUNY DE LES PETICIONS QUE S’ESTAN SOL·LICITANT DES DE L’ADVOCACIA.

Atès que la Defen-sora del Pueblo, Soledad Becerril, ha anunciat que no interposarà recurs d’inconstituciona-

litat contra les taxes judicial perquè s’han aprovat les seves recomana-cions a través de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2013 de 22 de febrer, per reformar la Llei 10/2012 de 20 de novembre per la qual es regulen les taxes en l’àmbit de l’Ad-ministració de Justícia, des de l’ad-vocacia continuarem treballant per aconseguir la derogació de la Llei de Taxes. Aquesta està provocant

STOP TAXES

� Il

·lust

re C

ol·le

gi d’Advocats de Barcelona � w

ww

.icab.cat �

Més d’11.000 firmes al Síndic de Greuges contra la llei de taxes judicials estatals

El Col·legi reitera el seu posicionament de demanar la supressió definitiva de les taxes judicials malgrat les reformes aprovades pel Consell de Ministres el passat 22 de febrer


catalana s’inclouen en el total de 250.000 firmes que van ser lliurades el passat 22 de gener al Ministeri de Justícia per part de la plataforma ‘Justicia para todos’ (constituïda pel Consejo General de la Abogacía Española (CGAE), el Consell de Consumidors i Usua-ris i els sindicats representatius de l’Administració de Justícia, CCOO, UGT, CIS-F, USO i STAJ).

El Síndic de Greuges es va com-prometre a elaborar un informe i lliurar-lo al Ministre de justícia.

R e c u r s d a v a n t l a S a l a Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional contra l’Ordre Ministerial que regula el pagament de les taxes judicials

Un altra acció en contra de les taxes dut a terme per l’advocacia catalana és la presentació d’un recurs davant la Sala Contencio-sa Administrativa de l’Audiència Nacional contra l’Ordre Ministerial que regula el pagament de les ta-xes judicials estatals previstes a la Llei 10/2012, de 20 de novembre.

La demanda qualifica d’inconstitu-cional’ l’Ordre Ministerial de regu-lació de la Llei, per considerar que vulnera el dret a la tutela judicial efectiva, reconegut a l’article 24 de la Constitució i sol·licita la sus-pensió de l’aplicació de l’Ordre Ministerial per considerar que ‘afecta de forma directa al dret constitucionalment reconegut de tutela judicial efectiva i accés a la justícia, menyspreant l’Estat de Dret’.

L’advocacia catalana celebra la suspensió de les taxes judicials cata lanes i espera que la mesura esdevingui definitiva

El Col·legi també va celebrar la suspensió cautelar de la taxa ju-dicial catalana, produïda arran del

fet que el TC va acordar la sus-pensió de l ’aplicació d’algunes disposicions de la Llei 5/2012, del 20 de març, que estableix la taxa catalana de mesures fiscals, finan-ceres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics. Tanmateix, des de l’advocacia espera que la mesura esdevingui definitiva.

La suspensió afecta la taxa judicial que el Govern de la Generalitat va establir en els ordres jurisdiccio-nals civil i contenciós administra-tiu i que va començar a ser aplica-da a partir de l’1 de maig de 2012.

La suspensió no afecta, perquè no han estat objecte d’impugna-ció, a la taxa que s’ha de pagar en l’emissió de segona certifica-ció i testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients judicials. Tam-

poc a la taxa per la utilització o l’aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l’Administra-ció de justícia.

El TC va confirmar que la Gene-ralitat de Catalunya va notificar el passat 17 de gener l’acord de suspensió, motiu pel qual a partir d’aquest moment resta suspesa la potestat tributària del Govern sobre l’esmentada taxa i no podrà reclamar-ne el pagament.

Per altra banda, la Generalitat no pot emetre --a partir d’aquest mo-ment-- certificats de descobert en relació amb les autoliquidacions no practicades des del dia 21 de desembre de 2012. En conseqüèn-cia, s’entèn que l’Administració no pot iniciar cap via de reclamació contra els casos que des de l’es-mentada data no hagin tributat. Les actuacions dutes a terme fins ara contra aquests impagaments són vàlides; però a par tir d’ara ja no es podrà iniciar cap més via de reclamació en els casos assenyalats.

Altres mesures per lluitar contra les taxes judicials estatals

El passat 19 de gener el sindicat Comissions Obreres juntament amb la plataforma ‘Justicia para todos’ i els sindicats més repre-sentatius de l ’Administració de Justícia- van convocar una marxa per Madrid –des de la plaça Ci-beles al Ministeri de Justícia- per protestar contra de les taxes, la privatització del Registre Civil i en defensa del Servei Públic de la Justícia. L’acte va reunir -segons han informat diferents agències de comunicació- a jutges, fiscals, lletrats, funcionaris i consumidors que a més de portar pancartes en contra d’Alberto Ruiz-Gallardón, en demanaven la seva dimissió.

L’advocacia catalana ha recollit més d’11.000 firmes contra les taxes judicials; de les quals 4.700 són de col·legiats de l’ICAB



Isabel Margarit explica la gestació del nazisme

Margarit va fer un recorregut històric que ha comprès des de les bases i d e o l ò g i q u e s

del moviment nazi i la seva evo-lució fins a l’arribada al poder de Hitler. La historiadora ha explicat com una ideologia minoritària va acabar arrelant a la societat grà-cies a un context històric particu-larment difícil en què van confluir una gran crisi econòmica (seqüe-les de la Primera Guerra Mundial i la Depressió del 29) i política.

La historiadora va defensar el sistema parlamentari com a fre a

EL PASSAT 17 DE GENER, LA DIRECTORA DE LA REVISTA ‘HISTORIA Y VIDA’, ISABEL MARGARIT, VA PARTICIPAR EN LA SESSIÓ DEL CICLE TROBADES AMB LA HISTÒRIA.

qualsevol experiència no demo-cràtica que pogués sorgir arran de l’actual situació econòmica i que podria afavorir l’aparició de líders messiànics. Aquesta és la tesi principal exposada durant la conferència la “Gestació del nazisme: Berlin 1918-1933”, que s’ inclou dins el cicle ‘Trobades amb la història’, que organitza el Col·legi.

El periodista especialitzat en po-l í t ica internacional, Lluís Foix , participarà en la propera sessió del cicle “Trobades amb la His-tòria” que tindrà lloc el 9 d’abril. Foix parlarà sobre “La creació de l’Estat d’Israel”.

Com evitar els delictes a inter-net i en especial a les xarxes

socials és el tema central de la sessions que el Col·legi d’Advo-cats de Barcelona organitza per als estudiants de 15, 16 i 17 anys -dins la campanya “Justícia i jo-ves”. Una iniciativa pionera dins l’advocacia que té com a objectiu donar a conèixer als estudiants de tercer i quart d’ESO el treball que realitzen els advocats i trans-metre que el dret és present en molts actes quotidians.

Per aconseguir-ho durant la visita de les escoles es fa una repre-sentació de teatre que serveix per introduir un debat sobre les xarxes socials. D’aquesta manera diversos advocats orienten sobre com prevenir dels perills de les xarxes socials i responen a pre-guntes com: què fer si una perso-na es fa passar per una altra? o si es pot exigir que es retiri una foto publicada a les xarxes socials.

Aquesta activitat consisteix en una visita al Palauet Casades i a la Biblioteca, una explicació del treball que realitzen els advocats i el funcionament de l’Administra-ció de justícia.

Al mes de juny més de 500 alumnes de diferents escoles de Barcelona hauran participat en aquesta iniciativa capdavantera.

L’ICAB orienta els estudiants d’ESO per prevenir-los dels perills de les xarxes socials

La convocatòria d’eleccions a la Comissió d’Advocats Sè-

niors, prevista inicialment per al dijous 24 de gener, s’ha posposat atès que la Junta de Govern ha estimat les reclamacions efectu-

Nova convocatòria electoral a la Comissió de Sèniors

ades per dues de les candidatu-res proclamades. La convocatò-ria d’eleccions servirà per proveir quatre vocalies i el càrrec de se-cretari, actualment vacant, de la Comissió d’Advocats Sèniors.


Modificada parcialment i per via d’urgència la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta

El s is tema que ha segu i t e l Gove rn en la modi f icació parcia l de la L le i 1/96 d’assistència jurídica gratuïta, és

for tament criticable. És una fu-gida endavant per tal de pal·liar les for tes crí t iques de tots els àmbits com a conseqüència de l’establiment de les taxes a l’àmbit judicial. El nou text únicament mo-difica el ventall de beneficiaris de justícia gratuïta, sense un estudi detallat de la necessitat de la re-forma, del seu debat en seu par-lamentària i de les propostes que els col·legis d’advocats (entre ells l’ICAB i el CICAC) han fet arribar al Ministeri, coneixedors de la volun-tat de modificació de la Llei 1/96, crítica que es fa més greu si tenim en compte que el sistema de jus-tícia gratuïta està directament re-lacionat amb l’article 24 de la CE.

Davant l’aprovació de l’Avantprojecte de Justícia gratuïta, l’ICAB havia alertat que aquesta llei no dóna resposta a alguns dels principals problemes derivats de la gestió de la justícia gratuï ta, com és l’abonament puntual de les ac-tuacions realitzades pels lletrats a més del de garantir unes retri-bucions adequades als advocats inscrits en el Torn d’Ofici, que a Catalunya representen el 25% dels advocats en exercici.

Presentació d’esmenesPer aquest motiu, la Junta de Go-vern de l’ICAB hi ha presentat es-menes. S’han acceptat en un 61%

MITJANÇANT REIAL DECRET LLEI 3/2013, DE 22 DE FEBRER, EL CONSELL DE MINISTRES VA APROVAR UNA MODIFICACIÓ PARCIAL DE LA LLEI 1/96 D’ASSISTÈNCIA JURÍDICA GRATUÏTA. L’ADVOCACIA CATALANA HAVIA MANIFESTAT LA SEVA INDIGNACIÓ I REBUIG A L’AVANTPROJECTE DE LLEI DE JUSTÍCIA GRATUÏTA, PERQUÈ NO GARANTIA EL PAGAMENT NI LA RETRIBUCIÓ DIGNA PER ALS ADVOCATS DEL TORN D’OFICI I PRETÉN SER UNA JUSTIFICACIÓ DE LA LLEI DE TAXES.

les al·legacions i suggeriments que els advocats adscrits al Torn d’Ofici han formulat. El nou docu-ment, enriquit amb les aportacions dels companys, ha estat aprovat pel Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), i serà el do-cument que es presentarà davant les institucions que correspongui per tal d’aconseguir la seva incor-poració durant els tràmits de dis-cussió i aprovació de la nova Llei de Justícia Gratuïta. Aquest docu-ment es pot consultar a la pàgina web de l’ICAB, apartat torn d’ofici.

Llei que incrementa la burocràciaL’advocacia catalana creu que l’Avantprojecte de Justícia gratuïta invaeix les competències autonò-miques i priva tant als Col·legis d’Advocats com a les Administra-cions Autonòmiques a adaptar el seu funcionament a les necessitats reals

del seu àmbit territorial. El CICAC afirma a més, que el nou text in-crementa la burocratització i manté un sistema que duplica les funcions entre Col·legis i l’Administració.

Per això, l’ICAB lamenta que s’hagi perdut l’oportunitat de simplificar la tramitació de la justícia gratuïta i la manca de diàleg de l’executiu es-panyol amb els col·legis professio-nals, atès que són aquestes corpo-racions les que, en última instància gestionen, a través del servei del torn d’ofici.

La implantació de les taxes judi-cials no pot justificar-se per ga-rantir el servei de justícia gratuïtaL’ICAB també rebutja que des del Ministeri de Justícia s’argumenti que el recapte de les taxes judicials estatals farà possible mantenir el servei de justícia gratuïta. I més si és té en compte, que d’una banda, l’Avanprojecte estableix una am-pliació en el nombre de col·lectius que hi tindrà accés al marge de la seva renda econòmica, i de l’altra que es continuarà deixant sense cobertura a una gran quantitat de ciutadans que veuran obstaculitzat el seu accés a la justícia com a con-seqüència de les taxes judicials.

Nou pagament del Torn d’Ofici

L’ICAB ha aconseguit un nou pa-gament del Torn d’Ofici. S’ha fet efectiu el pagament de les actua-cions del torn d’ofici i assistència al detingut corresponents al 76% dels mes d’octubre i el 15% de novembre de 2012.

L’ICAB va presentar esmenes a l’avantprojecte de Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta que incorporen la majoria d’al·legacions i suggeriments formulats pels advocats dels 14 Col·legis de Catalunya



‘European Jurists’ Forum’ a Barcelona, del 18 al 20 d’abril de 2013

Barcelona acollirà del 18 al 20 d’abril un dels fòrums princi-pals a nivell Jurídic europeu. Es tracta de la setena edició

de l’European Jurists Forum, unes jornades que tenen com a objec-tiu discutir i analitzar diversos as-sumptes jurídics d’actualitat a la Unió Europea, com són:

Dret privat i Dret dels negocis: crisi bancària, inversió privada i insolvència

-nal Europeu

i Règim d’Asil

CITA IMPRESCINDIBLE PER ANALITZAR ELS PRINCIPALS ASSUMPTES JURÍDICS D’ACTUALITAT A LA UNIÓ EUROPEA

L’objectiu és analitzar aquests te-mes a través de tres grups de tre-ball, fet que proporcionarà als par-ticipants una oportunitat única de contribuir a la construcció d’una àrea jurídica europea.

Inscripcions obertesLes inscripcions per par ticipar en la setena edició de l’European Jurists’ Forum ja estan obertes! Consulteu tot el programa al web www.eurojuris2013.com/ i no dei-xeu perdre aquesta oportunitat!

L’European Jurists’ Forum se cele-bra biennalment a diferents estats d’Europa. El primer EJF va tenir lloc a Nuremberg el 2001, i els següents van ser a Atenes el 2003, a Ginebra el 2005, a Viena el 2007, a Buda-pest el 2009 i a Luxemburg el 2011.

A petició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el

Col·legi està confeccionant un Registre d’Àrbitres, en què es podran inscriure els advocats/des /des que ho sol·liciteu. A tra-vés del formulari que trobareu en el catàleg de serveis on-line

Vols formar part del Registre d’àrbitres?

del web de l’ICAB ho podreu fer. O bé enviant al Servei d’Atenció Col·legial per correu electrònic a [email protected] el formulari de sol-licitud (que us podeu descarregar del web) degudament emplenat, i adjuntant la documentació i/o experiència com a àrbitre.

�www.icab.cat

Es convoca una nova edició del Premi Jurídic Ferrer Eguizábal

sobre Dret administratiu Podran optar -hi els advocats/des, lli-cenciats/des en Dret i estudiants d’una Facultat de Dret.

Aquesta edició del Premi té du-es modalitats. En la modalitat A, s’atorguen premis a les millors monografies publicades o inèdi-tes publicades entre l’1 de gener de 2012 i el 15 d’abril de 2013 que es presentin a concurs en matè-ria de Dret administratiu general o de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta modalitat A hi ha un primer i un segon Premi dotats, respectivament, amb 6.000 i 2.750 euros. Amb la modalitat B es premien dos dels millors pro-jectes d’investigació, dotats amb 4.375 euros cadascun d’ells. La data límit de presentació dels tre-balls de les dues modalitats serà el 15 d’abril de 2013.

Trobareu les bases al web col-legial (www.icab.cat), apartat Notícies de l’11 de gener de 2013.

Premi Jurídic Ferrer Eguizábal sobre Dret administratiu

Món Jurídic vol expressar el seu condol als familiars i

amics dels companys i companyes de l’ICAB que han causat baixa per defunció.

Luis Alber to Bailo Cebollero, Jordi Baulies Cor tal , Andrés Bleda i Martínez, Manuel de Fo-ronda Setmenat, Saturnino de Gràcia Valero, Santiago Pascu-al Castan, Abel Ruste i Ribera, Carlos de Senillosa Folch, Josep Sort Ros, Marcial Subiras Roca, Ramon de Travy Campa.

Defuncions


OPINIÓ TRIBUNA OBERTA

Jurisprudència recent sobre les permutes financeres

El 17 d’octubre de 2012 la Audiència Provinci-al de les Illes Balears (JUR/2012/372566) va dictar una sentèn-cia molt pedagògica

en relació amb una matèria una mica laboriosa per a aquelles persones poc familiaritzades en temes bancaris. Ens referim als swaps o les també anome-nades permutes financeres.

En aquest cas es tracta d’una societat mercantil que va presentar demanda contra el Banc Santander Central His-pano formulant acció encaminada a declarar la ineficàcia del contracte de swap, sol·licitant al mateix temps la de-volució dels imports que la mercantil havia hagut d’abonar al banc en com-pliment del contracte i que, aparent-ment, havia signat amb l’absoluta cre-ença de protecció i assegurament en cas d’una pujada dels tipus d’interès.

COMENTARI DE LA SENTÈNCIA DE L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LES ILLES BALEARS DE 17 D’OCTUBRE DE 2012 I DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM DE 21 DE NOVEMBRE DE 2012 EN MATÈRIA DE CONTRACTES DE SWAP.

Un dels arguments més utilitzats per les entitats bancàries per defugir res-ponsabilitats i que han estat rebatuts en aquesta sentència té relació amb la protecció que els bancs no voldrien concedir a determinats subjectes del tràfic mercantil en tant no actuen com a “consumidors”. Sobre això, l’Audiència Provincial de Balears indica que la pro-tecció que es dispensa a qui contracta un producte financer no es basa en un acte de consum sinó en la contracta-ció d’un producte financer sent indife-rent el seu destí ja que el que activa la seva aplicació és la mera contractació amb una entitat bancària i això amb in-dependència que qui contracti sigui o no un consumidor en el sentit de la Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris. Considera que en matèria de condicions generals, les persones jurí-diques (empresaris o no) i les persones físiques actuant en l’àmbit professional poden seguir acollint-se a la protecció desplegada per aquesta norma encara que si bé aquesta no parla expressa-ment de “client bancari”, és obvi que integra la seva noció en el seu concepte d’adherència atès que tots els contrac-tes bancaris solen incorporar condici-ons generals. Cert és que en l’àmbit més específic de la contractació de ser-veis financers no s’utilitza el terme con-sumidor però sí el concepte de “inver-sor” que equivaldria a client bancari. En aquest cas, la Llei del Mercat de Valors estén la protecció de l’inversor tant a la persona física com a la persona jurídica, el consumidor mitjà o al professional ja que aquests queden sempre protegits si no tenen coneixements que s’estimin adequats per a la contractació d’aquest tipus de productes cada vegada més complexos com assenyala l’art. 79 bis d’aquesta norma.

Gemma Aquillué SimónCol·legiada núm. 28.209


Resulta també d’especial interès l’anàli-si que efectua la resolució examinada sobre sentències d’Audiències Provin-cials considerant la casuística de cada cas respecte a considerar suficient o no per invalidar els swaps la tipologia del contractant. Per exemple, asse-nyala que “el fet que el contractant sigui una empresa amb un important volum de negoci no permet ometre la informació del producte” (SAP d’Ovi-edo de 8 de març de 2012), tampoc es presumeix que l’administrador o gerent de societats, tot i tenir co-neixements bàsics del món financer disposi de “cultura financera suficient per entendre l’abast d’un contracte com l’ofertat” (SAP de Lleó de 5 de març de 2012), igualment resulta irre-llevant que “abans s’haguessin subs-crit contractes de préstec hipotecari, pòlisses de crèdit o altres productes bancaris no complexos”(SAP Lleó d’1 de març de 2012 i SAP Oviedo de 5 d’octubre de 2011. “Per a la seva comprensió i correcta valoració es re-quereix una formació financera clara-ment superior a la que té la clientela bancària en general”(SAP Palència de 9 de febrer de 2012).

Finalment, la resolució examinada il-lustra sobre els motius de per què de-cau l’argument al seu torn utilitzat pels bancs que s’aferren a la teoria dels ac-tes propis dels seus clients en el sentit que no havien realitzat cap queixa ni protesta mentre les liquidacions dels swaps comportaven un resultat favo-rable a ells. La sentència assenyala que aquesta doctrina no és aplicable en aquests supòsits ja que l’acte al qual suposadament hauria quedat vinculat la part, és a dir, el contracte de per-muta, està viciat per deficiències en la formació del consentiment i sobre això, ens remet a la sentència del Tribunal Suprem de 28 de setembre de 2009.

Actualment, més del 90% de les sentències referents a contractes de swaps recauen a favor del client i en contra de l’entitat bancària. La sentèn-cia objecte d’anàlisi consolida aquesta línia jurisprudencial.

No obstant això, una de les últimes re-solucions en aquesta matèria dictada pel Tribunal Suprem (STS de 21 de no-vembre de 2012) falla en sentit contra-ri, és a dir, a favor de l’entitat bancària

(Banc Espanyol de Crèdit, SA) realit-zant una anàlisi detallada de la teoria de l’error o vici en el consentiment concloent per al cas de les actuacions que el client va ser expressament in-format “en allò essencial” dels riscos de l’operació, principalment, que el resultat de les liquidacions podia ser positiu o negatiu segons la fluctuació del tipus referencial.

Al·lega el Tribunal Suprem que el client va assumir un risc de pèrdua contra-posat a l’esperança de guany i que, atenent els fets provats, no considera que hi hagi base per anul·lar els con-tractes litigiosos. Per contra, la sen-tència a quo va considerar insuficient la informació subministrada pel banc al entendre que la informació que ha-gués estat rellevant facilitar al client hagués estat la relativa a “la previsió raonada i raonable del comportament futur del tipus variable de referència” única amb la qual el client hagués po-gut valorar amb coneixement de cau-sa si l’oferta del banc, en les condici-ons de tipus d’interès, període i càlcul propostes, satisfeia o no els seus in-teressos.



Violència de gènere, una matèria mediable

La Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, avala la in-troducció de la media-ció en nous àmbits de

conflictes, (article 2), establint tàcita-ment que, llevat de les matèries que consten expressament excloses del seu àmbit d’aplicació, la resta de ma-tèries poden ser aplicades, de mane-ra que podria aplicar la mediació fa-miliar (MF) a aquells assumptes que s’arxivin o sobreseguin en els Jutjats de Violència contra la Dona (VIDO). La nova regulació permet derivar a

mediació aquells temes arxivats de violència de gènere, per donar res-posta a les situacions conflictives familiars.

Molts conflictes familiars derivats de discussions i enfrontaments puntuals arriben als jutjats de VIDO sense ser realment situacions de maltracta-ment, però sí que existeix un conflicte relacional i convivencial. En aquests casos, en considerar el jutge que els fets no són constitutius d’un delicte de violència de gènere, el procedi-ment s’arxiva i el conflicte retorna a un àmbit privat, provocant, moltes

UN TREBALL DE RECERCA POSA DE MANIFEST QUE LA MEDIACIÓ FAMILIAR POT SER UN MITJÀ ÚTIL PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES I UNA POSSIBILITAT D’OBRIR NOVES VIES D’INTERVENCIÓ JUDICIAL EN DETERMINATS ASSUMPTES DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA. PER MERITXELL TARRAGÓ PÉREZ, COL·LEGIADA NÚM. 33.648; LARA CAMARERO SANCHO, COL·LEGIADA NÚM. 33.381; MIGUEL ANGEL SORIA VERDE, RESPONSABLE DE LA RECERCA I VIRGINIA GARCIA ORTIZ, PSICÒLOGA.

vegades, la frustració de la parella en conflicte i especialment de la dona, que continuarà pensant que la de-núncia era necessària i per tant, viurà l’arxiu i la manca de resposta judici-al, amb un sentiment de desempara-ment i indefensió per part de l’Admi-nistració de Justícia, que no ha sabut donar resposta o solució a la seva situació familiar. L’arxiu de la causa penal fa que l’imputat surti d’aques-ta òrbita però la conflictivitat de fons persisteix produint una escalada del conflicte familiar. D’aquí que si la me-diació és un procés mitjançant el qual un gestor imparcial i neutral (media-


dor), a través de la comunicació i del diàleg, en un entorn confidencial, fa que les pròpies parts (que accedei-xen voluntàriament al procés) arribin a trobar solucions constructives per a la resolució del seu conflicte, po-dria ser oportú derivar a MF aquest tipus d’assumptes, sobretot, tenint en compte que la legislació vigent no ho prohibeix en absolut ja que, en no existir via penal, no hi ha delicte de vi-olència de gènere. Concretament, per a aquests supòsits la MF pot ser una bona alternativa a l’aconseguir rebai-xar la tensió existent entre les parts fent-les més proclius a buscar solu-cions que, en haver estat aportades al procés per elles mateixes, poden complir amb major percentatge d’èxit en un futur amb respecte al conflicte (Vall, A i Guillamat, A. (2011). Media-ció i Violència de Gènere, una respos-ta útil en els casos d’arxiu de la causa penal, Revista de Mediació, 4 7), 20-25 i, el Llibre Blanc de la Mediació de Catalunya, Bloc III, Capítol 7, epígrafs 3.1.2, 3.1.3 i 3.2, ja estableixen la seva possible idoneïtat).

Malgrat això, probablement, a algú li pugui resultar complicat unir en un procés de mediació, en el qual sem-pre hi ha d’haver un equilibri entre les parts, als qui, tot i la inexistència del delicte, per no poder subsumir els fets en un tipus penal de violència de gènere, puguin sentir o sentir a l’altra part com “víctima” i / o “agressor”. Però, el cert és que, si la Mediació Penal funciona i s’aplica en part del territori nacional, dins de la justícia restaurativa, congregant en un mateix espai a “víctima” i / o “agressor”, un cop, s’ha aconseguit donar poder a la part més feble llavors per què no acceptar la possibilitat d’èxit de la MF en assumptes arxivats de VIDO, on ni tan sols podem parlar d’una víctima o agressor. No hi ha estudis científics a Espanya que justifiquin, doncs, aquestes crítiques; al contrari, científicament s’ha demostrat que la mediació provoca una menor reinci-dència després de finalitzar el procés de mediació.

El Centre de Mediació de Dret Pri-vat de Catalunya (CMDPC), l’abril de 2008, va posar en marxa una experi-

ència pilot de mediació en conflictes familiars derivats de processos de MF en casos arxivats de VIDO [Sòria, MA, Vall Rius, A., Guillamat, A., Car-rasco, L., Yepes, M., Alba, P. (2011)]. Aquest servei de MF s’inicia quan el jutge coneixedor de la situació rela-cional decideix arxivar les diligències urgents en considerar els fets dirimits no constitutius de delicte. Per tant, deriva l’assumpte, mitjançant Provi-dència, al CMDPC, enviant a les parts a una sessió informativa de MF. La proximitat del “Servei de MF” i dels Jutjats de VIDO permet fer aquesta primera sessió informativa el mateix dia en què s’arxiva l’expedient, des-prés del Judici. La persona de l’Ofi-cina Judicial que tramita l’expedient de VIDO acompanya les parts fins al “Servei de MF” per rebre la ses-sió informativa de manera conjunta i / o separada. Des del moment de la sessió informativa s’activa el pro-tocol d’actuació en assumptes de VIDO, amb particularitats respecte a temes d’ordre judicial familiar gene-ral, tenint cura de l’existència d’algu-na causa que fes inviable la mediació, com l’existència, per exemple, d’una ordre d’allunyament entre les parts.

A la sessió de mediació es fa una selecció dels temes considerats me-diables, es valora la idoneïtat de les persones per seguir el procés de me-diació, el contingut del conflicte entre les parts, etc. Si les parts accepten participar en el procés de mediació s’inicia el procés. Les sessions de me-diació es duen a terme dins de l’edi-fici judicial, això ajuda a la contenció entre les parts i dóna continuïtat a la tutela judicial en la resolució del con-flicte. Els compromisos obtinguts es recullen en l’acta final de la mediació i es donen a conèixer, un cop signada l’acta per les parts, al Jutjat de VIDO derivador de l’assumpte. Si no s’acon-segueixen acords, també.

Els resultats derivats de la investiga-ció i obtinguts després de l’experièn-cia pilot que va dur a terme el CMD-PC demostren que la MF per aquest tipus d’assumptes funciona. Dels 63 casos estudiats el 77,8%, no tornen al sistema judicial, i es provoca una millora en la comunicació reduint la

conflictivitat penal. Aquests resultats han estat obtinguts a partir d’una anàlisi de la informàtica judicial de Catalunya i Espanya sobre el possible retorn del conflicte a través del regis-tre Siraj i de la base de dades TEMIS que permet conèixer els processos i condemnes acumulades per un ciuta-dà en qualsevol de les jurisdiccions, a tot el territori català. A més, es van realitzar, dos “Focus Group” per ana-litzar l’eficàcia de l’experiència pilot i, cal dir que tots els agents judicials que van participar-hi van subratllar l’efectivitat de l’experiència pilot per ser una opció pacificadora, basada en el diàleg, en la no confrontació, en la contenció del conflicte que els va portar al jutjat de VIDO i on se’ls va retornar a les parts el poder de deci-sió sobre la seva situació.

Així doncs, això mostra no només la rellevància de la MF com a mitjà útil per a la resolució de conflictes en aquests casos, sinó a més com una possibilitat d’obrir noves vies d’intervenció judicial en determinats assumptes de violència domèstica. Si realment hi ha experiències que avalen, si més no, la desescalada del conflicte i que asseguren el no retorn a la via judicial per resoldre el mateix, potser no hauríem de descartar la seva aplicació, fins i tot seria oportú que la legislació arribés a contemplar el seu àmbit d’aplicació de forma ex-pressa.

A la sessió de mediació es fa una selecció dels temes considerats mediables, es valora la idoneïtat de les persones per seguir el procés de mediació, el contingut del conflicte entre les parts, etc.



Derecho comparado: polémica de la circuncisión en AlemaniaEL TRIBUNAL SUPREM ESPANYOL, EN UNA SENTÈNCIA DE 31 D’OCTUBRE DE 2012, HA RATIFICAT LA RESOLUCIÓ DICTADA PER L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TEROL QUE VA CONDEMNAR A SIS MESOS I DOS MESOS DE PRESÓ, RESPECTIVAMENT, AL PARE I LA MARE, PER DELICTE DE LESIONS PER MUTILACIÓ GENITAL A LA SEVA FILLA, MENOR D’UN ANY. A ALEMANYA, LA CONTROVÈRSIA S’HA PLANTEJAT AMB UNA SENTÈNCIA DE L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE COLÒNIA EN LA QUAL LA CIRCUMCISIÓ PRACTICADA EN MENOR D’EDAT HA ESTAT TAMBÉ QUALIFICADA COM UN DELICTE DE LESIONS.

José M. Busque GarcíaCol·legiat núm. 36.007

Todo se originó por un malentendido. Ma-dre e hijo, oriundos de Irak y residentes en Alemania, acu-dieron a la consulta

del Dr. Omar K. en Colonia, para que este circuncidara al menor, de 4 años de edad, no por prescripci-ón médica, sino por motivos religi-osos. La operación se realizó cor-rectamente, con anestesia local, y cuatro puntos de sutura. La noche del mismo día, el médico realizó una visita a domicilio para cuidar la herida. Todo estaba en orden.

El drama vino dos días más tar-de. El chico comenzó a sangrar y su madre salió presa del pánico a la calle gritando en árabe “¡Mi hijo se desangra!”. El caso acabó en el hospital con la policía de por medio. Entre la confusión y que la madre prácticamente no hablaba alemán, se entendió en un primer momento que la intervención se había realizado en un domicilio pri-vado y con unas tijeras. A todo es-to, un facultativo del hospital creyó ver irregularidades en la operación e informó a la policía.


La sorpresa llegó cuando la fiscalía acusó al médico de un delito de lesiones contra la integridad física del menor. En primera instancia, la defensa pudo acreditar mediante un dictamen pericial que la ope-ración se había realizado perfec-tamente y de acuerdo con la Lex Artis. En ese sentido, el Juez ab-solvió al médico considerando que éste intervino bajo la iniciativa y el consentimiento de los padres, quienes en legítimo ejercicio de la patria potestad, actuaron en in-terés del menor. Dicho interés se fundamentó en que la circuncisión, como signo de pertenencia a la re-ligión musulmana, evitaría así una potencial estigmatización del chico en su entorno social-religioso, va-lorándose por otro lado asimismo los beneficios de la circuncisión para la salud.

La fiscal recurrió la sentencia y la Audiencia Provincial de Colonia cerró el caso el pasado 7 de mayo pronunciando una sentencia, que es firme, y que ha provocado una ola de indignación en la comunidad religiosa alemana.

La Audiencia calificó la circuncisi-ón practicada por motivos religio-sos en un menor de edad sin capa-cidad suficiente para consentir co-mo un delito de lesiones contra la integridad física, considerándose a estos efectos irrelevante la adecu-ación social de dicho ritual, toda vez que prevalece el derecho a la integridad física y al libre desarro-llo de la personalidad del menor.

El Tribunal manifiesta que, según doctrina mayoritaria, no puede fundamentarse la circuncisión en interés del menor como medida para evitar una potencial exclusi-ón en su entorno social-religioso. Es más, se incide en que dicha alteración perjudica su interés en poder decidir personalmente en un momento posterior sobre su perte-nencia a una determinada religión.

El consentimiento de los padres se estima asimismo irrelevante, habida cuenta de que su derecho a educar religiosamente a su hi-jo decae igualmente ante los de-rechos fundamentales del menor, cuyo cuerpo se ve alterado de for-ma definitiva e irreparable.

Desde el prisma opuesto, los ma-gistrados afirman que el derecho a la libertad religiosa de los padres no se ve perjudicado por tener que esperar a que el menor decida lue-go personalmente por la circunci-sión como manifestación externa de su pertenencia al Islam.

No obstante, la Audiencia absolvió al médico, al entender que con-curre un error de prohibición in-vencible, ya que actuando con la diligencia debida, en su condición de musulmán practicante y médico especializado, operó convencido de la legalidad de su conducta.

La sentencia ha indignado a toda la comunidad religiosa alemana, pero ha dolido especialmente en las comunidades musulmana y judía, que la han calificado como un ataque a su religión. Muchísi-

mos hospitales en Alemania (entre ellos el Hospital Judío de Berlín) han paralizado todas las operaci-ones hasta que no se resuelva la inseguridad jurídica creada con la sentencia. En respuesta a las críti-cas, el gobierno federal ha defen-dido la legitimidad de dicho ritual y ya ha puesto en marcha una ley que lo regule.

El caso en Alemania es un nuevo capítulo en el intenso debate en-tre partidarios y detractores de es-ta práctica milenaria que se libra desde años ya en algunos países europeos y sobre todo en Esta-dos Unidos. Quienes la defienden alegan que, además de la tradici-ón cultural-religiosa, conlleva asi-mismo beneficios para la salud, al reducir los riesgos de infecciones, cáncer y enfermedades de trans-misión sexual. Sus opositores vi-enen calif icando dicha práctica como una violación de derechos fundamentales, amparándose en la Convención sobre los Derechos del Niño de 1989, los riesgos in-herentes a cualquier operación, su paralelismo con la ablación feme-nina y la ausencia de prescripción médica que la obligue.

España de momento se ha mante-nido alejada del debate y la polé-mica. Hasta la fecha, nuestra ju-risprudencia se ha venido pronun-ciando en el sentido de que dicho rito debe de practicarse en un cen-tro médico, previa consulta pediá-trica y en condiciones adecuadas (SAP Zaragoza 15-02-2010, SAP Almería 3-11-2004). Significativo es el auto de 21 de septiembre de 2006 de la Audiencia Provincial de Castellón, según el cual la circun-cisión no supone un delito de mu-tilación genital del artículo 149.2° CP y se reconoce como parte del ritual infantil masculino de las cul-turas musulmana y judía que, cor-rectamente realizada, no afecta a la funcionalidad en las relaciones sexuales o en la micción.

Nuestra jurisprudencia se ha venido pronunciando en el sentido de que la circuncisión debe practicarse en un centro médico, previa consulta pediátrica y en condiciones adecuadas


OPINIÓ INTERESSOS COMUNS

Cal gestionar las emocions en el lloc de treball?

Antoni VallsConsultor en Desenvolupament Directiu

Avui més que mai, en aquest entorn complex en què vivim, per tal de tenir èxit profes-sional és cabdal

entendre les pròpies emocions, les emocions dels nostres interlo-cutors, i saber gestionar les unes i les altres. En la comprensió de l’essència de l’altre està l’èxit en las relacions interpersonals. Si comprenc, puc gestionar. Si no comprenc, em passaré la vida do-nant pals de cec...

Si des la direcció d’un equip de treball, es presta atenció al de-senvolupament de la capacitat dels seus membres per gestionar les emocions en la feina diària, els resultats poden ser molt des-tacables. Cada cop són més les organitzacions que, per exem-ple, perceben que el compromís i la passió de les persones poden

generar innovació i èxits sorpre-nents, com cap sistema de gestió racional permet aconseguir-los. I per inspirar-los, cal empatia i assertivitat.

En l ’actuali tat hem de tractar d’identificar les oportunitats de millora que confereix l’adequada gestió de les emocions. Així, per exemple, la manera com ens co-muniquem hauria d’estar en funció del perfil dels llocs de treball que ocupem. És un fet que on treba-llen moltes persones qualificades, cal donar gran importància a la capacitat de la gent per mantenir contactes informals. Així mateix, gent que treballa amb un telèfon mòbil i un ordinador portàtil allà on els seus clients els han portat, requereix d’una més gran capaci-tat per a mantenir-se motivada (és a dir, de gestionar les emocions que influeixen en la seva actitud). I dels caps d’aquestes persones es requereix una gran empatia per a descobrir com, a qui, i de quina manera, atorgar poder als seus col·laboradors amb els quals té a vegades poques oportunitats de parlar cara a cara.

El primer punt fonamental en les relacions interpersonals és trac-tar d’accedir a un nivell de comu-nicació adequat a la tasca que s’executa en comú entre dues o més persones; nivell que s’obté amb la combinació correcta d’es-perit de cooperació (assertivitat) i confiança (empatia) en els al-tres. Aquesta actitud és finalment

TOT SEGUIT, ANTONIO VALLS, CONSULTOR EN DESENVOLUPAMENT DIRECTIU, POSA DE MANIFEST LA RELLEVÀNCIA DE LA GESTIÓ D’EMOCIONS A LES ORGANITZACIONS

ELS NIVELLS DE COMUNICACIÓ

ASSERTIVITAT

EMPATIA

molta

moltapoca

DEFENSIU (Guanyo/Perds o Perds/Guanyes)

RESPECTUÓS(Transacció)

SINÈRGICA(Guanyo/Guanyes)

® HUMAN SUCCES


la que governa el comportament humà envers els altres des de la base. És a dir, la que davant d’un estímul, esdeveniment o necessitat d’actuació, fa que ens inclinem per donar una resposta favorable (si-nèrgica) o desfavorable (defensiva) pel projecte que tenim entre mans.

D’altra banda, la nostra actitud da-vant les persones és producte de les nostres conviccions i de l’estat en què ens trobem emocionalment en aquest moment. I per descomp-tat, les nostres conviccions depe-nen de com percebem, experimen-tem i interpretem la “realitat” nos-tra i la dels altres.

Com a cap, l’individu que ocupa un lloc de responsabilitat en un equip de treball, precisa de tota la seva empatia i assertivitat, per a jutjar i tractar als seus col·laboradors en els moments emocionalment més delicats de la seva relació amb ells. Aquests moments sovint són el moment de la seva selecció, i quan les seves actuacions no es corresponen amb els objectius or-ganitzatius prèviament establerts. I per descomptat, un moment crí-tic és el de la imposició de cor-rectius eficaços quan les coses no surten bé. A la pràctica, la bona crítica -diu Daniel Goleman, preci-sa de quatre atributs clau per a ser engrescadora:

(empatia) envers als altres.

(assertiva).

I si les actuacions adverses de part del col·laborador –o el col·lega- persisteixen, el bon interlocutor –o cap- ha de preguntar-se amb insistència:

“No serà que aquesta persona no ha rebut prou ajuda i suport per part meva?”

El cap que de debò ho és adapta el seu rol al grau de la “verdadera” capacitació i motivació de la se-

va gent. I fer això és sobretot un exercici d’empatia.

Qui “mira” a les persones no pot deixar d’adonar-se de fins a quin punt la seva felicitat depèn de com interpreten els esdeveniments. I que qui és capaç de determinar la

qualitat de la seva vida és qui sap controlar las seves experiències internes, o el que és el mateix: els continguts de la seva consciència. Certament, qualsevol organització petita o gran pot fer molt més del que ha fet fins avui, per aconse-guir que les experiències laborals dels seus membres, sumin en lloc de restar. I per aconseguir-ho, és essencial preservar el benes-tar psíquic de l’individu... del que sols ens en podem fer càrrec amb empatia.

Algú ha dit que la víctima número 1 de la no gestió de les emocions a les organitzacions és la creativi-tat. A vegades, l’excel·lència i els objectius econòmics avancen en direccions contràries.

Per resumir, cal gestionar bé les emocions en el lloc de treball, que com hem vist i es mostra en el quadre, les dues habilitats cruci-als per aconseguir-ho són l’em-patia i l ’asser tivitat. L’empatia perquè ens permet entendre las emocions del altre; i l’assertivitat perquè ens permet expressar les nostres sense ferir a l’interlocu-tor. On hi ha empatia i assertivi-tat hi ha creativitat; mentre que on manquen, hi ha mal ambient i baixa productivitat.

Cal gestionar bé les emocions al lloc de treball, amb les habilitats de l’empatia i l’assertivitat per a aconseguir-ho


OPINIÓ PARLEM AMB...FRANCESC CASARES I POTAU

“La vaga és un instrument molt important per la defensa dels drets dels treballadors”AMB MOTIU DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA ACTUAL I LA SEVA REPERCUSSIÓ EN L’ÀMBIT LABORAL, MÓN JURÍDIC HA ENTREVISTAT A FRANCESC CASARES, RECONEGUT ADVOCAT LABORALISTA PER TAL QUE ENS DONI LA SEVA OPINIÓ SOBRE SI CAL ADAPTAR EL DRET DE VAGA I TAMBÉ SOBRE LA DARRERA REFORMA LABORAL, ENTRE D’ALTRES QÜESTIONS. PER ROSER RIPOLL.

uina valoració fa de la reforma laboral?La darrera reforma laboral s’entenia com una medicina per sortir de la crisi. És a dir, es creia que calia una flexibilització de la relació laboral per tal de millorar la productivitat i ajustar les

condicions de treball. Si analitzem, però, des d’un punt de vista pràctic, els efectes reals que ha tingut observem que no han produït les conseqüències que inicialment s’esperaven. Si fem l’anàlisi des d’un punt de vista ideològic, ens adonem que la reforma es basa en unes receptes basades en preceptes econòmics que han donat des d’Europa. Es tracta en el fons de demanar la medicina a aquells que han causat la malaltia. Per tot això, considero que la darrera reforma laboral no ha complert els objectius que s’esperaven. És més, no només no ha suposat cap avenç, sinó que ha comportat un retrocés.

Com a advocat laboralista, creu que és possible conciliar els interessos dels treballadors i de l’empresari? Conciliar és difícil, perquè cada part defensa interessos contraposats. El camí en aquest cas és intentar establir ponts de diàleg. La meva proposta en aquest sentit sempre ha estat la de fer entendre que l’interès del treballador i de l’empresari ha d’anar en paral·lel. És a dir, que els treballadors vegin que el bon funcionament de l’empresa és beneficiós per a ells, i alhora que l’empresari se n’adoni de la importància del capital humà perquè l’empresa funcioni i vagi endavant.

Què opina de la diversitat de modalitats de contractes?La diversitat de contractes laborals obliga a una formulació dels drets i les obligacions tant llarga i tant complexa que entra en contradicció fins i tot amb el principi de claredat i de simplificació que els ciutadans demanen al legislador.

Q


Quant al dret de vaga, creu caldria actualitzar-lo o ajustar-lo als nous temps?La vaga és un instrument molt important per la defensa dels drets dels treballadors. Veig difícil en aquest moment fer un nou text consensuat entre les parts. Les vagues han aconseguit en molts casos els efectes desitjats. Amb aquest dret s’ha donat molta força al treballador per forçar un canvi en la situació laboral i per ara no veig clar un altre mitjà que pugui donar aquests resultats.

Per què va estudiar dret i es va dedicar concretament al dret laboral?L’estudi i l ’aplicació del dret podria ser un complement als objectius ideològics que m’anaven envaint i que em permetien t reba l la r de fo rma t a l que l ’exe rc ic i professiona l i les idees po l í t iques no entressin en contradicció.

Com veu el futur per als advocats laboralistes?L’exp res s ió d ’advoc a t l abo ra l i s t a é s polèmica. L’advocat laboralista actualment és aquell que accepta la defensa dels interessos de l’empresa, però hi ha hagut una època en el passat que els advocats laboralistes eren aquells que es deia que tenien un compromís amb el moviment obrer. Aquest segon tipus d’advocat va ser molt actiu en la lluita contra el règim de dictadura atès que en aquells anys la lluita per la democràcia apareixia intrínsicament vinculada a l’aplicació de la justícia.

Avui dia, aquest tipus d’advocat “laboralista”, vinculat al moviment social ha anat perdent part dels seus objectius ja que, en haver-se legalitzat els sindicats, aquests han assumit, com era lògic, la defensa dels interessos dels treballadors.

No obstant això, per aquells advocats que segueixen mantenint la convicció que la vida d’una persona es justifica sobretot pel seu compromís amb la justícia justícia,tenen un camp molt extens i nou de realització personal en el treball en favor de l’anomenat tercer i quart món, amb totes les seves necessitats que, són vitals i urgents.

President Honorari de l’Associació per a les Nacions Unides; ha estat president de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans. Sempre ha estat un defensor dels drets humans... L’exercici de la professió en el terreny de les necessitats individuals i col·lectives

m’ha portat a creure que una de les claus del problema està en l’acceptació dels drets fonamentals de la persona, en conseqüència, els drets humans s’han situat en el punt de referència del combat a favor de la justícia social.

També és p res ident de l ’Assoc iac ió Catalana de Juristes en defensa de la l lengua pròpia . Quin és e l seu parer respecte de la situació del català dins l’Administració de Justícia?La gran d i f icu l tat per aconseguir que l’Administració de Justícia respecti un dret fonamental com és l’ús de la llengua pròpia als tribunals ha estat per mi una motivació més en la meva actuació professional. És evident que en el món de la justícia, l’ús del català, tot i els avenços que s’hi han produït no aconsegueix un nivell de normalitat. En conseqüència, cal inscriure aquesta situació en el catàleg dels drets vulnerats. No és una batalla perduda, però sí una batalla difícil.

Penso que els advocats, i a les facultats de dret, poden fer molt en favor de la normalització del català a la justícia; no són l’únic col·lectiu que pot contribuir-hi, però el seu paper és molt important i decisiu.

FRANCESC CASARES I POTAU Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1950). Va formar part de l’organització clandestina Front Universitari de Catalunya. Exerceix l’advocacia des del 1951. Va orientar el seu despatx cap a la defensa de treballadors i, durant els anys de la dictadura franquista, a la defensa davant del Tribunal d’Ordre Públic dels perseguits en la lluita per les llibertats democràtiques. Ha compatibilitzat la seva feina com a advocat laboralista, amb les activitats de l’Associació per a les Nacions Unides, de la qual n’és President Honorari.

Actualment és president de l’Associació Catalana de Juristes en defensa de la llengua pròpia. L’any 1988 va rebre la Creu de l’Ordre de Sant Raimon de Penyafort, i l’any 2004 va rebre la medalla d’honor del Col·legi d’Advocats de Barcelona i la Creu de Sant Jordi. L’any 2008 va rebre la Medalla al treball President Macià.

“Penso que els advocats i a les facultats de dret poden fer molt en favor de la normalització del català a la justícia. No són l’únic col·lectiu que pot contribuir-hi, però el seu paper és molt important i decisiu”


INFORMACIÓ COL·LEGIAL JUNTA EN DIRECTE

L’ICAB treballa per a tu: acords de Junta i àrees d’actuació

La Comissió de Normativa de l’ICAB, per mitjà d’uns grups de treball constituïts ad hoc, ha elaborat diverses esmenes al Projecte de llei de mesures urgents per reforçar la protec-ció als deutors hipotecaris, ai-xí com una proposta de regu-lació de l’article 520 de la Llei d’enjudiciament criminal.

Suport als inicis professio-nals: les persones que es col-legiïn per primer cop a l’ICAB com a exercents durant 2013 gaudiran, durant dos anys, d’un bo de 300 euros bescanviable en qualsevol activitat formativa organitzada pel Col·legi. Tam-bé hi tindran dret aquells que canviïn per primer cop a la si-tuació d’exercent a partir de l’1 de gener de 2013, sempre que aquest canvi de condició es produeixi dins dels tres primers anys de col·legiació.

La Junta de Govern ha incor-porat al seu text de treball la majoria de les al·legacions i suggeriments que els advo-cats adscrits al Torn d’Ofici han formulat a l’Avantprojecte de Llei d’assistència jurídica gratuïta en el marc del procés obert per a la participació de tots els companys/es en l’ela-boració del posicionament de l’ICAB.

El document final, enriquit amb les aportacions dels col-legiats/es, ha estat aprovat també al si del Consell de Col-legis d’Advocats de Catalunya i serà el text que es presen-tarà davant de totes les insti-tucions que correspongui per aconseguir la seva inclusió en la Llei d’assistència jurídica gratuïta.

La Junta de Govern vol agra-ir especialment la seva col-laboració amb el Col·legi als companys i companyes que hi han aportat les seves al-legacions i suggeriments.

Obert un nou període d’infor-mació pública col·legial per al Projecte de Reglament de Funcionament i Gestió del Re-gistre d’Advocats Auditors en Entorns Tecnològics de l’ICAB (AULETEC).

El proper 11 d’abril se ce-lebraran eleccions a la seu col·legial per a l’elecció de l’òrgan de direcció de diver-ses Comissions de persones col·legiades: Comissió d’Ad-vocats de Responsabilitat Civil i Assegurances, Comissió de Defensa dels Drets de la Per-sona i del Lliure Exercici de l’Advocacia, Comissió de Do-nes Advocades, Comissió de Drogues, Comissió de Justícia Penal Internacional, Comissió per a la Protecció dels Drets

La Junta de Govern ha convocat Assemblea General Ordinària

per al 19 de març de 2013, al Sa-ló d’Actes del Col·legi, a les 13h, amb el següent ordre del dia:

Primer. Examen i aprovació, si es-cau, de la gestió anual de la Junta de Govern, la memòria d’activitats, els estats financers i la liquidació del pressupost corresponents a l’exercici 2012.

Segon. Informe sobre les activitats i actuacions del defensor de la per-sona col·legiada durant l’any 2012.

Tercer. Torn obert de paraules. Quart. Nomenament de tres per-sones interventores, entre les assistents a l’Assemblea, per a l’aprovació i signatura de l’acta.

La documentació de l’Assemblea pot consultar-se a la pàgina web col·legial (www.icab.cat).

La sessió es podrà seguir en direc-te per videostreaming a través del web de l’ICAB.

Convocatòria d’Assemblea General Ordinària

dels Animals, Comissió d’Ar-bitratge i Comissió dels Drets de la Gent Gran. L’horari de votació a la seu col·legial serà de 13 a 19 h. Podeu consulta el text íntegre de la convoca-tòria a www.icab.cat.


Sortides Culturalsamb l’Icab

INSCRIPCIONS:Mail contacte:[email protected] Telèfon: 93.2969259Horari: 9 a 14 i de 16 a 18 dies feiners. Divendres només matí.

“Un Passeig per la Barcelona Medieval”

2 març2013 El punt de trobada serà la plaça Nova

(davant de la Catedral) a les 10 del matí.

“Un Passeig per la Barcelona Modernista”

maig2013

“Pau Casals català universal”

octubre2013

2x1

INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT PER PUNT

Commemoració de l’aniversari de la Declaració universal dels drets humansCRÒNICA DE LA CONFERÈNCIA “EL DESPATX D’ADVOCATS I LA DEFENSA INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS: EL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS: ESPECIAL ANÀLISI DE LA JURISPRUDÈNCIA DELS ARTICLES 3, 5, 6, 8, 11 I 14 DEL CONVENI” PER COMMEMORAR L’ANIVERSARI DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS. PER LA COMISSIÓ DE

PROSPECTIVES SOCIOPROFESSIONALS.

El 10 de desembre de 2012 es van com-plir 64 anys des que l’Assemblea Gene-ral de les Nacions Unides va adoptar

el 1948, a París, la Declaració Uni-versal dels Drets Humans aprovant el text redactat sota el lideratge d’Eleanor Roosvelt pel Comitè in-tegrat pel francès René Cassin, el libanès Charles Malik, el Dr Peng Chung Chang de la Xina i el cana-denc John Humphrey.

Commemorant aquesta efemèride, la Comissió de Prospectives Pro-fessionals de l’ICAB, en la seva co-mesa d’explorar noves perspectives per a la internacionalització dels nostres col·legiats, va organitzar la conferència “El despatx d’advo-

cats i la defensa internacional dels drets humans: el Tribunal Europeu de Drets Humans: especial anàlisi de la jurisprudència dels articles 3, 5, 6, 8, 11 i 14 del Conveni”.

Inaugurada pel degà del Col·legi d’Advocats, va ser presentada pel company Ramon Mullerat, que va ser co-President del Human Rights Institute de la International Bar Association.

El company Mullerat ens va co-mentar que seixanta-quatre anys més tard alguna cosa s’ha avançat, però poc. Les violacions de drets humans proliferen arreu del món: en els països pobres i en els rics, encara que, segons reconeix The Economist, el principal problema del nostre temps és la pobresa en

l’origen de la major part de les vio-lacions de drets humans.

Segons ell, els drets humans cons-titueixen l’únic baluard enfront d’un món on els valors són definits úni-cament per referència al determi-nisme econòmic i per les estretes i egoistes preferències dels mercats.

Va finalitzar afirmant que s’equi-vocarien aquells que consideren que els drets humans és una sub-part del dret penal que només in-teressa a un petit grup d’advocats penalistes. Els drets humans sub-jauen a la vida del dret. Totes les disciplines (família, laboral, penal, urbanisme, medi ambient, propie-tat industrial, etc.) estan íntima-ment penetrades horitzontalment pels Drets Humans.

© U

NIT

ED N

ATIO

NS.

WW

W.U

N.O

RG/L

AW/A

VL


És a partir d’aquesta base que el degà de la Facultat de Dret d’ESA-DE, Enric Bartlett, amb la seva po-nència: “La formació en matèria de Drets Humans a l’Escola de Dret” va parlar de la necessitat que els drets humans imbueixin tot l’ense-nyament perquè els futurs advocats tinguin la possibilitat d’aplicar els seus criteris a totes les seves acci-ons professionals, en una exposició en què va saber incloure cites dels nostres autors i poetes contempora-nis, el que va ser molt d’agrair (Es-priu, M. Mercè Marçal, etc.).

A continuació, Eduard Sagarra Tri-as, advocat i president de l’Associ-ació de les Nacions Unides a Espa-nya, va abordar l’anàlisi de la juris-prudència dels articles 11 i 14 del Conveni. Va iniciar el seu planteja-ment exposant el difícil equilibri en-tre “legalitat i legitimitat”, així com la gran dificultat d’accés existent, en èpoques de crisi, que la tutela judicial sigui efectiva per a tots. En esmentar els drets humans, sovint “construïm castells a l’aire”. És en les jurisdiccions internacionals en què es resolen aquests drets on es garanteix la seva realitat efec-tiva, a més dels tribunals interns. Va prosseguir fonamentant que el dret d’associació i reunió són co-substancials a un estat democràtic i són l’expressió dels drets subs-tantius de les persones físiques i jurídiques, elevant-se, doncs, com els drets dels que emanen els drets de participació, fonaments de qual-sevol estat democràtic europeu. Va concloure amb la convicció que els drets i llibertats individuals i col·lectius són inherents a la per-sona, davant qualsevol autoritat i jurisdicció.

També ens van acompanyar en aquesta jornada en Bruno Nédelec, ex-representant del govern francès davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, i en Georges Péri-dier, membre fundador i President de l’Institut de Drets Humans del col·legi d’advocats de Montpeller.

En la seva ponència, “Interposició i admissibilitat de Recursos. Anàlisi

de la jurisprudència relativa als ar-ticles 5 i 6 del Conveni Europeu de Drets Humans “, Nédelec puntualit-za que la Convenció ha de nodrir el dret nacional, sent el jutge intern el jutge natural de la convenció i que el recurs al Tribunal de Estrasburg és purament subsidiari. Després d’una detallada explicació dels re-quisits del procediment davant del Tribunal (que era un dels objectius principals de la Comissió de Pros-pectives), comentar les garanti-es mínimes a un procés equitatiu que preveu l’article 6 del Conveni, i les complicacions que plantegen el respecte al dret intern de cada país, així com el dret, potser, se-gons el ponent, un dels més fona-mentals, de llibertat de moviment i seguretat que preveu l’article 5.

Georges Péridier va centrar la se-va presentació en els articles 3 i 8 del Conveni que es refereixen a la prohibició de la tortura i tracte inhumà i al respecte per la vida fa-miliar, respectivament. Després de definir els conceptes compresos per aquests articles, va plantejar la diferència entre un i altre i la pos-sibilitat o no de compatibilitzar-los. Aquesta qüestió va suscitar un de-bat arran de la pregunta formulada per un assistent, sobre el ben co-negut cas de l’ex-senador Igor Iz-

mestiev, que es troba empresonat a Rússia i les condicions de detenció i processament han estat denunci-ades, precisament, davant el Tribu-nal Europeu de Drets Humans. El plantejament va ser que l’alta res-tricció de rebre visites de la seva família constitueix, en aquest cas, un tracte inhumà, ja que ve agreu-jat per la violació de la seva inti-mitat, sent filmat les 24 hores del dia. El ponent va considerar que en principi la condemna havia de ser per violació de l’article 8, relatiu al respecte per la vida familiar, ja que l’article 3 s’aplicaria a altres con-ceptes, també denunciats en el cas del detingut en qüestió.

Finalment, el president de la Sec-ció espanyola d’Amnisty Internati-onal, Alfonso López Borgoñoz, va glossar la tasca d’aquesta organit-zació en aquest camp, més enllà del vessant estrictament legal o ju-rídic, explicant també el paper de l’Amicus Curiae davant el Tribunal. La seva intervenció va deixar molt clar que, tal com va comentar el company Mullerat en la seva pre-sentació, abunden grandiloqüents codis de conducta i declaracions de principis, però són a anys llum de la seva aplicació real. La defensa s’ha de fer amb convicció, entrega i honestedat i, segons les paraules del ponent, “a diferència de David davant Goliat, nosaltres no sabem mai quina serà la pedra que ender-rocarà el monstre”.

Aquesta jornada mostra el com-promís de l’ICAB amb els drets hu-mans i amb la reflexió i el debat jurídic a nivell internacional, alhora que mostra un camp d’evident via d’internacionalització per als nos-tres col·legiats. El denominador comú d’unes ponències impartides per uns professionals d’extraordi-nari prestigi incideix en la conveni-ència que els advocats interioritzin la necessitat de vetllar pel respecte als drets humans en tots els àmbits de la seva professió i en la necessi-tat que els tribunals nacionals i, en major mesura, el TEDH garanteixi la tutela efectiva davant les seves constants vulneracions.

Aquesta jornada mostra el compromís de l’ICAB amb els drets humans i amb la reflexió i el debat jurídic a nivell internacional, alhora que mostra un camp d’evident via d’internacionalització per als nostres col·legiats


INFORMACIÓ COL·LEGIAL ADVOCACIA EN IMATGES

27 de desembre: Conveni entre el CEMICAB i l’asseguradora DAS, signat pel degà Pedro L. Yúfera i Jordi Rivera, respectivament, per promoure la mediació en la resolució de conflictes.

24 de gener: El secretari d’Estat de Medi Ambient exposa a l’ICAB els principis i perspectives de la legislació mediambiental.

25 de gener: Jornada “Trobades de mediació”, organitzada conjuntament pels col·legis d’advocats de Barcelona, València, Màlaga i Bilbao. Va servir per intercanviar les experiències i avenços del servei de mediació, començant pel CEMICAB, el primer centre de Mediació espanyol creat per un col·legi d’advocats fa un any.

31 de gener: Conveni entre l’ICAB i la FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència), signat pel president de la FEDAIA, Jaume Clupés, i el degà del Col·legi d’advocats de Barcelona, Pedro L. Yúfera. Té per objectiu potenciar accions i activitats conjuntes que protegeixin i garanteixin els drets de la infància i la igualtat d’oportunitats.

�17 de gener: Primer sopar de les “Nits de Dret Esportiu”, organitzat per la Secció de Dret Esportiu amb David Barrufet com a convidat.

24 i 25 gener : Jornades: ‘Trastorns, malestars i diversitat. Com abordem el TDAH?’ L’Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU), amb la col·laboració de l’ICAB. Jornades de reflexió i debat, des d’un punt de vista multi disciplinar, sobre aquesta temàtica.


En Joan ha tingut una entrevista

-V�2WIV�Q�T¼)TJMZ\�[~V�JM[[WV[��<W\[�LW[�[~V�TTQKMVKQI\[�MV�LZM\��\MVMV�TM[�UI\MQ`M[�VW\M[�Q�MT[�[M][�K]ZZyK]T]U[�[~V�M`IK\IUMV\�QO]IT[��

<W\[�LW[�^WTMV�M`MZKQZ�L¼IL^WKI\[�I�]V�LM[XI\`�

L’Albert ha tingut vuit entrevistes i una oferta

ELS MILLORS SERVEIS PER DRET PROPI

4)�,1.-:Ð6+1)�j;�9=-�4¼)4*-:<�;¼0)�16;+:1<�-6�-4�;-:>-1�,¼7+=8)+1Õ�1�7:1-6<)+1Õ�8:7.-;;176)4�,-�4¼1+)*�

Si cerques feina, entra a www.icab.cat/borsadetreball i inscriu-t’hi.Si cerques professionals per al teu despatx, entra a www.icab.cat/borsadetreball i introdueix la teva oferta.

Serveis: borsa de treball, orientació professional i selecció de candidats.

O’CALLAGHAN, XAVIERCódigo civil: comentado y con jurisprudencia. 7ª ed. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012.[347(46)Oca]

DRET CONSTITUCIONAL ABAT I NINET, ANTONIEl Estatuto jurídico de los magistrados del Tribunal Constitucional Español: estudio y análisis comparado. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [347.97(46)Aba]

BENNÀSSAR MOYÀ, ANTONIEl sistema constitucional de drets fonamentals. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. [342.7(46)Ben]

CAMARERO SUÁREZ, VICTORIAEl velo integral y su respuesta jurídica en democracias avanzadas europeas. Valencia:Tirant lo Blanch, 2012. [347.156(=411.21)Cam]

ESPINOZA DE LOS MONTEROS, JAVIER; ORDOÑEZ, JORGE (COORDS.)Los derechos sociales en el estado constitucional. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [342.7(46)Der]

GÓMEZ ASENSIO, CARLOSLa mejora regulatoria (Better Regulation): aplicaciones en materia de contratación pública. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. [351.712(4-672UE)Gom]

GONZÁLEZ DE LA GARZA, LUIS M.Justicia electrónica y garantías constitucionales: comentario de la Ley 18/2011, de 5 de julio, reguladora del uso de las tecnologías de la información y la comunicación en laadministración de justicia. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [347.97(46):004.7Gon]

GONZÁLEZ PÉREZ, JESÚS Responsabilidad patrimonial de las administraciones públicas. 6ª ed. Cizur Menor (Navarra):Civitas Thomson Reuters, 2012. [35.076(46)Gon]

MORENO MOLINA, JOSÉ ANTONIO; PLEITE GUADAMILLAS, FRANCISCOTexto refundido de la ley de contratos del sector público: estudio sistemático. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [351.712(46)Mor]

ORTEGA ÁLVAREZ, LUIS; ALONSO GARCÍA, Mª CONSUELO (DIRS.); VICENTE MARTÍNEZ, ROSARIO DE (COORD.)Tratado de derecho ambiental. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [351.777(46)Tra]

PALOMAR OLMEDA, ALBERTO (DIR.); ARTEAGABEITIA GONZÁLEZ, IDOYA (AUTS.) … [ET AL.]La administración en tiempo de crisis: presupuestación, cumplimiento de obligaciones y responsabilidades. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [35(46)Adm]

INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

REVISTESDERECOM: REVISTA ONLINE ESPECIALIZADA EN DERECHO DE LA COMUNICACIÓN [Recurs electrònic]Editor: DerecomISSN: 1988-2629 Periodicitat: trimestral1r fasc.: n. 1, marzo-mayo 2010Sumaris Accés lliure DESTAQUEMMONOGRÀFIC: “LA REFORMA LABORAL”, en: Relaciones laborales, n. 23-24, dic. 2012, 355 p.

MONOGRAFIES

DRET ADMINISTRATIU ALONSO TIMÓN, ANTONIO JESÚSIntroducción al derecho urbanístico. 2ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. [351.778(46)Alo]

AYALA MUÑOZ, JOSÉ MARÍA (AUTS.) … [ET AL.]Comentarios a la Ley de la jurisdicción contencioso-administrativa de 1998. 5ªed. Cizur menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [351.95(46)Com]

DOMÉNECH PASCUAL, GABRIEL (COORD.); BELLO PAREDES, SANTIAGO (AUTS.) … [ET AL.] El futuro de la energía nuclear en España: perspectivas (no sólo) jurídicas. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [351.824.11(46):621.039Fut]

PAREJO ALFONSO, LUCIANO (DIR.); DESCALZO GONZÁLEZ, ANTONIO (AUTS.) … [ET AL.]Autorizaciones y licencias, hoy: un análisis sectorial tras la Directiva de Servicios. Valencia:Tirant lo Blanch, 2013. [352.078.6(46)Aut]

RECUERO ASTRAY, JOSÉ RAMÓN; RECUERO SÁEZ, PAZ; LORIENTE SAINZ, JAVIERTodo contencioso administrativo: 2012. Valencia: CISS, 2012. [351.95(46)Rec]

SORIANO GARCÍA, JOSÉ EUGENIO (DIR.) … [ET AL.]Procedimiento administrativo europeo. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2012. [35.077.3(4-672UE)Pro]

DRET CIVILCRESPO ALLÚE, FERNANDO … [ET AL.] La sucesión hereditaria y el juicio divisorio: cuestiones básicas. Valladolid: Lex Nova, 2012. [347.65(46)Suc]

CUCARELLA GALIANA, LUIS-ANDRÉSIncapacitación, tribunales y esterilización de disminuidos psíquicos. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [347.155(46)Cuc]

GÓMEZ TABOADA, JESÚSDerecho de sucesiones de Cataluña: teoría y práctica. Valladolid: Lex Nova, 2012. [347.65(46.71)Gom]

MURO INSAUSTI, JAVIER (DIR.)Aranzadi responsabilidad civil: doctrina, jurisprudencia, régimen legal y formularios. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. 5 vol. [347.51(46)Ara]


MESTRE I MESTRE, RUTH M.; ZÚÑIGA AÑAZCO, YANIRA (COORDS.)Democracia y participación política de las mujeres: visiones desde Europa y América Latina. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [342.722(4-672UE:8):347.156Dem]

DRET FISCALALIAGA AGULLÓ, EVA (COORD.); ALIAGA AGULLÓ, EVA (AUTS.) … [ET AL.] Ordenamiento tributario español: los impuestos. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. [336.22(46)(035)Ord]

BANACLOCHE PÉREZ, JULIOVademécum fiscal: 2012. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [336.22(46)Ban]

LIZANDA CUEVAS, JOSÉ MANUEL; ABAD LLAVORI, CARLOSContabilidad y fiscalidad de las combinaciones de negocios y otras operaciones societarias: incluye supuestos prácticos. Barcelona: Bosch: ESADE, Facultad de Derecho, Universidad Ramon Llull: ACCID, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, 2012. [347.719(46)(035)Liz]

SÁNCHEZ PEDROCHE, J. ANDRÉS; BAS SORIA, JAVIER; MOYA CALATAYUD, FAUSTINOEstudio concordado y sistemático de la Ley General Tributaria y su normativa de desarrollo. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. 2 vol. [336.2(46)San]

RIOBELLO, MOISÉS; LEIZEA, XABIER (COORD.) El recurso preventivo en 360º. Valladolid: Lex Nova, 2012. [331.82(46)Rio]

VALLS, ÀLEX (DIR.); SERRANO, RAQUEL (COORD.); (AUTS.) AQUILLUÉ, GEMMA ... [ET AL.]Manual del personal de alta dirección. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [331.111(46)(035):347.72.036Man]

DRET MERCANTILÁLVAREZ HERNANDO, JAVIER; SAN JOSÉ CABEZUDO, REBECA Comunicación digital eficaz y legal: claves jurídicas y de marketing para la empresa del siglo XXI. Valladolid: Lex Nova, 2012. [347.74(46):004.7Alv]

AMESTI MENDIZÁBAL, CHRISTI … [ET AL.]Las reformas de la Ley de Sociedades de Capital: (Real Decreto-ley 13/2010, Ley 2/2011, Ley 25/2011 y Ley 1/2012). 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [347.72(46)”2010”Ref]

AZNAR GINER, EDUARDOLa acción rescisoria concursal: doctrina, jurisprudencia y formularios: (conforme a la Ley 38/2011, de 10 de octubre, de Reforma de la Ley 22/2003, de 9 de julio). 3ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.739(46)”2011”Azn]

BARROSO RODRÍGUEZ, CARLOS (DIR.) … [ET AL.]Plan general de contabilidad: comentarios y desarrollos prácticos: 2012-2013. 2ª ed.

SARRÓ RIU, JORGE (DIR.); DURÁN DÍAZ, JOSÉ MARÍA … [ET AL.]Principales novedades fiscales para 2012 y 2013. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [336.2(46)Pri]

DRET INTERNACIONALJIMÉNEZ, GUILLERMO C. Guía ICC del comercio internacional: prácticas globales para exportar e importar. 4ª ed. Barcelona: Cámara de Comercio Internacional, 2012. [347.7(036):341.96Jim]

OLLERO, ANDRÉS; HERMIDA DEL LLANO, CRISTINA (COORDS.)La libertad religiosa en España y en el derecho comparado. Madrid: Iustel, 2012. (737-280)

SÁNCHEZ RAMOS, BELÉN (ED.)La Unión Europea como actor global: algunas cuestiones analizadas desde el Tratado de Lisboa. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [341.176(4-672UE)Uni]

TORRES UGENA, NILA (COMP.)Textos normativos de derecho internacional público. 13ª ed. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2012. [341.1/.8Tex]

DRET LABORALBLASCO PELLICER, ÁNGELLa extinción del contrato de trabajo en la reforma laboral de 2012. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [331.13(46)”2012”Bla]

GARCÍA-PERROTE ESCARTÍN, IGNACIO; REYES HERREROS, JUAN (DIRS.); (AUTS.) BARROS GARCÍA, MARIO ... [ET AL.]Guía de los procedimientos de despido colectivo, de suspensión de contratos y de reducción de jornada: conforme a los reglamentos de 29 de octubre de 2012. Valladolid: Lex Nova, 2012. [331.135(46)(036)Gui]

GOERLICH PESET, JOSÉ MARÍARégimen de la negociación colectiva e inaplicación del convenio colectivo en la reforma de 2012. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [331.15(46)”2012”Goe]

GONZÁLEZ GONZÁLEZ, ALFONSOEl despido: análisis práctico de los aspectos sustantivos y procesales. Valladolid: Lex Nova, 2012. [331.135(46)”2012”Gon]

LLANEZA ÁLVAREZ, FRANCISCO JAVIERLa ergonomía forense: pruebas periciales en prevención de riesgos laborales. 3ª ed.Valladolid: Lex Nova, 2012. [331.16(46):347.94Lla]

REY GUANTER, SALVADOR DEL (DIR.); MORENO PIÑERO, FERNANDO (COORD.) … [ET AL.] Globalización, marco legal y estrategias de recursos humanos. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [331.101.262Glo]

Trobareu l’accés a la versió electrònica al catàleg de la Biblioteca a www.icab.cat


INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

REBOLLO PUIG, MANUEL (DIR.)Comercio interior. Madrid: Iustel, 2013. 2 vol. [347.71(46)Com]

RICART COSTA, JOAN ENRIC; ROSANAS MARTÍ, JOSEP MARIA (EDS.); ANDREU CIVIT, RAFAEL … [ET AL.]Towards a new theory of the firm: humanizing the firm and the management profession. Bilbao: Fundación BBVA, 2012. [347.72:658Tow]

ROJO, ÁNGEL; BELTRÁN, EMILIO (DIRS.); CAMPUZANO, ANA BELÉN (COORD.); BELTRÁN, EMILIO (AUTS.) … [ET AL.]La responsabilidad de los administradores de las sociedades mercantiles. 5ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. [347.72.036.04(46)Res]

VÁZQUEZ PENA, MANUEL JOSÉ (DIR. Y COORD.)El derecho de la libre competencia como instrumento de progreso económico a favor de las empresas y de los consumidores. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.776(46)Der]

VEIGA COPO, ABEL B.La masa pasiva del concurso de acreedores. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2012. [347.736.53(46)”2011”Vei]

VICENT CHULIÁ, FRANCISCOIntroducción al derecho mercantil. 23ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. 2 vol. [347.7(46)Vic]

ESCOBAR VÉLEZ, SUSANALa responsabilidad penal por productos defectuosos. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012.[343.347(46)Esc]

FARALDO CABANA, PATRICIA (DIR.); BRANDARIZ GARCÍA, JOSÉ ÁNGEL (COORD.)Comentarios a la legislación penal especial. Valladolid: Lex Nova, 2012. [343.3/.7(46)Com]

FEIJÓO SÁNCHEZ, BERNARDO JOSÉ (ED.); CANCIO MELIÁ, MANUEL (AUTS.) … [ET AL.]Derecho penal de la culpabilidad y neurociencias. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2012. [343.222(46)Der]

FERNÁNDEZ ARÉVALO, LUIS; NISTAL BURÓN, JAVIERManual de derecho penitenciario. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [343.8(46)(035)Fer]

FLORES PRADA, IGNACIOCriminalidad informática: aspectos sustantivos y procesales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. [343.72(46):004.7Flo]

LAURENZO COPELLO, PATRICIADogmática y política criminal del aborto. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. [343.621(46):173.4Lau]

MARIÑO, FERNANDO M. (DIR.); ALCOCEBA GALLEGO, AMPARO; QUISPE REMÓN, FLORABEL (COORDS.)Feminicidio: el fin de la impunidad. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. [343.615(063)Fem]

Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [347.719(46)Pla]

FERNÁNDEZ-ALBOR BALTAR, ÁNGEL (DIR.); PÉREZ CARRILLO, ELENA F. (COORD.)Empresa responsable y crecimiento sostenible: aspectos conceptuales, societarios y financieros. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [331.825(46):658Emp]

FLAQUER RIUTORT, JUANEl uso obligatorio de la marca registrada. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2012. [347.772(46)Fla]

LÓPEZ LÓPEZ, ENRIQUE; MACÍAS CASTILLO, AGUSTÍN (COORDS.)Comentario práctico a la nueva Ley concursal. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [347.736(46)”2011”Com]

ORELLANA CANO, NURIA AUXILIADORA (DIR.)El concurso laboral. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [347.736(46)”2011”:331Con]

PORTO CORTÉS, ALEJANDRA (COORD.); FERNÁNDEZ BURGUEÑO, PABLO; MOLINA ÁVILA, MANUEL Guía práctica sobre derechos de consumo. Valladolid: Lex Nova, 2012. [347.731(46)(083.2)Por]

PULGAR EZQUERRA, JUANAPreconcursalidad y acuerdos de refinanciación: adaptado a la Ley 38/2011, de 10 de octubre, de reforma de la Ley concursal. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012.[347.736(46)”2011”Pul]

DRET PENALÁLVAREZ GARCÍA, FRANCISCO JAVIER (COORD.) … [ET AL.]Libro homenaje al profesor Luis Rodríguez Ramos. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. [343.2(46)Lib]

BACIGALUPO, ENRIQUESobre el concurso de delito fiscal y blanqueo de dinero. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2012. [343.359(46)Bac]

BADÁS CEREZO, JESÚS; MARCO SANJUÁN, JOSÉ ANTONIO Prevención del fraude y amnistía fiscal. Valladolid: Lex Nova, 2012. [343.359(46)Bad]

BOIX REIG, JAVIER (DIR.); GARCÍA RIVAS, NICOLÁS … [ET AL.]Derecho penal: parte especial. Madrid: Iustel, 2012. 2 vol. [343.3/.7(46)(035)Der]

CÁCERES RUIZ, LUISLa responsabilidad por imprudencia en los accidentes de tráfico. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [343.346(46)Cac]

CAPDEVILA, MANEL; FERRER PUIG, MARTA; ESPINAL CANELA, NÚRIA … [ET AL.]Estrangers en centres penitenciaris. Barcelona: Generalitat de Catalunya,Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 2012. [343.81(46.71):351.756Cap]

CASALS CAMPOS, ESPERANZAAbuso sexual (o maltrato) vs manipulación parental. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [343.546(46)Cas]


RECENSIÓ

Amb l’objectiu donar una sèrie de pautes que ajudin els advocats a gestionar el seu despatx professional, aquest es presenta com una eina útil i de reflexió per aconseguir la seva gestió eficient. En ser una obra col·lectiva, cadascun dels autors ofereix en cada ca-pítol els seus coneixements aplicats al sector jurídic en el qual han intervingut i assessorat.

PÉREZ BENÍTEZ, JOSÉ LUIS (AUTS.) … [ET AL.] Reflexions sobre la importància de la gestió en els despatxos d’advocats. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2012. [347.965(46):658Ref]

BARONA VILAR, SILVIAMediación en asuntos civiles y mercantiles en España: tras la aprobación de la Ley 5/2012, de 6 de julio, de mediación en asuntos civiles y mercantiles. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.4/.7(46):304Bar]

Aquest llibre analitza en profunditat la mediació civil i mercantil desde les coordenades de la nova legis-lació, el seu àmbit material i la seva aplicació als conflictes transfronteres, els efectes de la mediació sobre els terminis de prescripció i caducitat, així com les institucions de mediació, els principis infor-madors, les regles d’actuació de les parts i l’estatut del mediador.

MONTERO AROCA, JUAN … [ET AL.]El derecho procesal español del siglo XX a golpe de tango: Liber Amicorum, en homenaje y para celebrar su LXX cumpleaños. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. [347.9(46)Mon]

RUIZ-RICO RUIZ, GERARDO; CARAZO LIÉBANA, MARÍA JOSÉEl derecho a la tutela judicial efectiva: análisis jurisprudencial. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.9(46):342.722Rui]

SOSPEDRA NAVAS, FRANCISCO JOSÉ (DIR.) … [ET AL.]La ejecución hipotecaria: análisis, procedimiento, ejecución y formularios. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2012. [347.952(46):347.27Eje]

FE D´ERRATA:

GÓMEZ ABELLEIRA, FRANCISCO J.Handbook of spanish employment law. Madrid : Tecnos, 2012. [331(46)(035)Gom]

MONGE FERNÁNDEZ, ANTONIALa responsabilidad penal por riesgos en la construcción: análisis del artículo 350 CP. Valencia: Tirant lo Blanch, 2012. [343.46(46):69Mon]

PELÁEZ MARTOS, JOSÉ MARÍAManual práctico de prevención del blanqueo de capitales. Valencia: CISS, 2012. [343.537(46)(035)Pel]

DRET PROCESSAL ALCÁCER GUIRAO, RAFAELEl derecho a una segunda instancia con todas las garantías. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [343.156(46)Alc]

FÁBREGA PONCE, JORGE; MONTERO AROCA, JUAN (ED.)Abogados y jueces en la literatura universal. Valencia: Tirant lo Blanch, 2013. [347.96(46)Fab]

GUTIÉRREZ ZARZA, ÁNGELES (COORD.)Nuevas tecnologías, protección de datos personales y proceso penal: manual para jueces y fiscales europeos. Especial referencia al ordenamiento jurídico español. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2012. [343.132(46):342.738Nue]

MARRA, ANNALegal project management: técnicas para competir en el nuevo mercado laboral. Madrid: Rasche, 2012. [347.965(46):658Mar]

Trobareu l’accés a la versió electrònica al catàleg de la Biblioteca a www.icab.cat


Passes Perdudes

Història i dret: Els bombardeigs de Barcelona, el cas de l’ICAB (febrer 1937)EXPOSICIÓ DEL 16 DE MARÇ AL 30 D’ABRIL 2013. TERTÚLIA EL 3 D’ABRIL A LES 17 H. A LA SALA D’USATGES DE LA BIBLIOTECA.

Els bombardeigs de Barcelona, dins del marc de la Guerra Civil espanyola, han estat un tema d’especial importància i objecte d’estudi. Els efec-tes devastadors d’aquestes

accions, les seves vessants individuals i col·lectives, la seva inexorabilitat, la por i la incertesa de la població confereixen a aquest tema un gran potencial literari.

Hi ha un exemple prou clar amb el set-manari satíric “L’Esquella de la torratxa: Malgrat els bàrbars bombardeigs sobre la ciutat, l’Esquella no ha deixat de riure, que és una manera com un altra d’ensenyar les dents”.

Barcelona va ser un dels primers casos al llarg de la història de bombardeigs sobre la població civil, però, desafortunadament, no és l’últim. Són l’exemple d’un nou mo-del de guerra, en el qual la rereguarda es converteix en avantguarda.

Les bombes varen caure sobre el Col·legi la nit del 13 al 14 de febrer de 1937, durant el bombardeig fet des del mar per un buc ita-lià, en què resultà molt afectat tot el centre de Barcelona, i malmeté amb gravetat a la Casa Elizalde (carrer València).

Per sort, les bombes sols causaren danys a l’edifici, i no calgué lamentar-ne víctimes. Recordem que en la seu col·legial hi vivia el conserge amb la seva família. Caigueren dues bombes, una quedà sense esclatar encallada als safareigs instal·lats al terrat del Palauet. L’altra sí que explotà i afectà les escales, la teulada i tota la claraboia de vidre que dóna llum al pati de columnes.

Com que els danys foren importants, però no estructurals, el Comitè que en aquells moments dirigia el Col·legi decidí només reparar la teulada i la claraboia, ja que la liquiditat de la institució era nul·la, i per la resta de desperfectes demanar ajuda al Socors mutuu, perquè s’arreglessin quan fos possible.

El que si féu l’ICAB fou una enèrgica pro-testa recordant que era un edifici del tot civil, i que a més custodiava una Biblioteca de gran valor que podria haver sofert grans desperfectes. Així se decidí, traslladar-la temporalment al soterrani, per tal d’evitar riscos en posteriors bombardeigs.

La Secció 10 de l ’Audiència Provincial de Barcelona, en la seva interlocutòria de 2 2 de ge n er de 201 3 , e s t im a e l recurs d’apel·lació interposat contra la interlocutòria de 13 de juny de 2012, que va inadmetre a tràmit les querelles interposades al jutjat d’instrucció 28 de Barcelona, revoca aquesta resolució i acorda l’admissió a tràmit de les citades querella sobre els bombardeigs italians que va patir la ciutat.

Les bombes varen caure sobre el Col·legi la nit del 13 al 14 de febrer de 1937


El Grup Oficial del Col·legi d’Advocats de Barcelona a LinkedIn arriba als 2.500 membres

L’I l · l u s t r e C o l · l e g i d’Advocats de Barce-lona (ICAB) també hi és present a LinkedIn (ht tp://www.l inke-din.com), una de les

xarxes socials de caire professional més usades del moment, amb més de 200 milions d’usuaris a tot el món. De fet, la Corporació va posar en marxa, el 14 de febrer de 2011, un Grup Oficial en aquest mitjà so-cial que acaba d’assolir els 2.500 membres.

Aquest Grup té com a objectiu pro-moure la interacció, la discussió i

l’intercanvi d’opinions i idees en-tre els professionals del Dret i, es-pecialment, entre els col·legiats i col·legiades de l’ICAB. Com unir-vosPer formar part del Grup Oficial de l’ICAB a LinkedIn cal que dispo-seu d’un perfil personal a la xarxa professional. Un cop identificats amb el vostre nom d’usuari, no-més haureu d’accedir a l’apartat de Grups (cercador de la part superior dreta de la pantalla) i localitzar el Grup Oficial de l’ICAB pel seu nom específic:“Ilustre Colegio de Aboga-dos de Barcelona (ICAB) - Oficial”.

Amb un sol clic podreu demanar l’entrada al Grup. Una vegada la vostra petició d’admissió hagi estat validada, ja podreu participar activament en els diferents temes iniciats tant pels ad-ministradors com pels altres membres del Grup. Debats, anuncis de treball o promocions són algunes de les op-cions que es poden comentar. Perfil Actualment, un 75% del membres del Grup de l’ICAB a LinkedIn indiquen als seus perfils laborals que s’hi dediquen al sector legal (Dret, Serveis Jurídics, Judicial), mentre que un 89% posen que són de Barcelona i rodalies.

consultes932 173 704

Drs. Ana i Jorge Castanera

INSTITUT D’OFTALMOLOGIA CASTANERATRACTAMENT INTEGRAL DE LA VISIÓ

CORRECCIÓ 100% LÀSER DE LA PRESBICIA,MIOPIA, ASTIGMATISME I HIPERMETROPÍA

Vía Augusta 20-22, 2ª Plta. 08006 Barcelona Tel. 932 173 704 Fax. 934 155 [email protected] www.institutocastanera.com

L’Institut Castanera està considerat, internacionalment, com un dels centres de referènciaen cirurgia oftalmològica. Engloba la totalitat d’especialitats oftalmològiques, destacant elstractaments refractius (correcció amb làser dels defectes visuals), Cirurgia Plàstica Ocular,Cirurgia de Catarata, Estrabisme i Oftalmologia Pediàtrica, Diagnòstic i Tractament delGlaucoma i Patologies Vitri-Retinianes.Les consultes i proves de diagnòstic es realitzen a la nostra clínica de la Via Augustade Barcelona, a prop de la Avinguda Diagonal.Pot obtenir una informació detallada visitant la nostra web: www.institutocastanera.como trucant al 932 173 704

ANUNCI ICAB:Castanera 31/1/13 17:25 Página 1


Ara pots gaudir de més de 300 ofertes. Visita la nova web del Club ICAB.

www.clubicab.catClub IcabLa nova central de compres de l’ICAB.


Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Carrer Mallorca, 283_ Departament de Marqueting Tel. 93 496 18 80 (ext. 5066) Fax. 93 487 16 49_ www.icab.cat

En ple centre de Barcelona, espais de gran valor arquitectònic amb modernes infraestructures.

L’espai que necessitesLloguer de Sales de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona

Auditori

Aules

Sales de Reunió

El Palauet Casades, construït el 1883 seguint l'estil modernista, és un dels pocs exemples que encara queden de l'arquitectura de la Primera Edat de l'Eixample i recull una àmplia gamma d'obres artístiques que al llarg dels anys han fet d'aquest edifici singular un element patrimonial de la ciutat.

Aules de diverses capacitats per dur a terme classes i reunions, entre d'altres actes. Les aules cAmpus tenen una capacitat d’entre 35 i 110 persones. Totes disposen d’ordinador i canó de projecció.

El Saló d'Actes és un espai en format teatre amb capacitat per a 300 persones. Un lloc idoni per celebrar conferències, convencions i juntes d’accionistes.

Saló d'Actes

L'Auditori de la 8a planta està a l'edifici més nou del Col·legi. Compta amb una capacitat per a més de 200 persones.

Ideals per a grups reduïts (20 persones). Totes les aules disposen d’ordinador i canó de projecció.

Pati de ColumnesL’espai més emblemàtic de tot l'edifici. Es caracteritza per una successió de columnes que envolten l'espai rectangular a imitació d'un peristil romà. És un indret perfecte per a la celebració de sopars, còctels, presentacions, exposicions.

MON JURIDIC SERVEIS

Els anuncis es publiquen a Món jurídic per ordre d’arribada. Recordeu que teniu l’opció de la publicació immediata al web col·legial ww.icab.cat Us agrairem que us ajusteu al límit de 20 paraules per anunci per tal de poder publicar el màxim número possible d’anuncis. [email protected]

OFERTES Llibres Vendo Enciclopedia Universal Ilustrada de Espasa Calpe de 108 Tomos, en perfecto estado. Tel. 686993366.

Vendo por jubilación colección, de Información Laboral, (Legislación y jurisprudencia), editorial Lex Nova, 1959/1999 buenas condiciones, 900euros. Tel. 685460725 [email protected]

En muy buen estado (apenas sin usar), muy rebajados, precio negociable: Legislación Admin, Tecnos, 2010 / Legislación Inter. Privado, Tecnos, 2010 / Legislación Civil Catalana, Grupo Difusión, 2006 . Tel. 687244337.

Despatx a compartir

Ausiàs March, 3 despachos zona, exterior 300 euros interiores 180 euros, incluye fax, adsl, secretaria, sala de juntas etc, excepto tel, contactar con Mercè. Tel. 639097435.

Av. Carles III/Av. Diagonal, 200 euros al mes, despacho individual, muy bien comunicado, próximo a la ciudad judicial, recién reformado, climatizado, paredes madera noble, parque, conserje. Tel. 649348129.

Av. Diagonal, 2 despatxos dobles a llogar, molt representatius,sala de juntes, recpcionista-secretària, tots els serveis, possibilitat de col·laboració. Tel. 629382274.

Av. Diagonal/Aribau, edificio de oficinas, conserje 24h, todos los servicios, salas de juntas, recepción, wifi, despacho exterior, posible colaboración. 500 euros. Tel. 609369483.

Av. Diagonal/Balmes. Todos los servicios: amueblado, secretaria, salas, domiciliaciones, llamadas, fax. Posible colaboración.

Anuncis

Difusión on line www.fglegal.es 934674545

Av. Diagonal/Pau Claris, 3 despatxos moblats, 1 doble, 1 individual. Amb conserge, secretaria, sala juntes. 400 euros/u/mes. Marc, Tel. 610204023.

Av. Diagonal/Pau Claris. Despatx, 12 m2 , pis principal 180 m2, finca regia rehabilitada. 290 euros+ iva. A/a/c, aigua, llum, adsl, neteja, sala de juntes. Tel. 671091421. Jordi.

Badalona, dos despachos de 16 m2, delante del hospital y del metro - Pompeu Fabra: por cada despacho, contrato 6 (renovable), a razón de 500 euros/mes(negociable. Tel. 629710606.

Badalona, Montigala, 30m2, local a la calle luminoso y amueblado con todos los servicios, posibilidades de colaboración. 120 euros. Tel. 934655654.

Balmes/Pàdua, 1 despatx (9m2 aprox) amb tots els serveis: sala juntes, adsl, recepció, subministraments i conserge, mobles. Preu a convenir (telèfon no). Tel. 629047455.

Balmes/Pl. Molina, Despacho virtual ideal para atender clientes. Sala de juntas; portería; correspondencia, visitas; notificaciones; e-mail. 60 euros/mes + iva. Tel. 627280380.

Balmes/Rosellón/Provenza, todas las instalaciones y servicios, 400 euros/mes. Secretaria, teléfono centralita/fax/ internet/ fotocopiadora/escáner/etc. Despachos para recibir. 180 m2.. Tel. 934516282.

Bruc/Consell de Cent, despatxos a compartir des de 200 �/m Exteriors, sala de juntes, subministraments (excepte telf), wifi, fotocop., fax, porteria,neteja. Possible col·laboració. 649180194.

Bruc/Rosellón, 14 m2, incluye adsl, fax, fotocopias, luz, agua, sala juntas y espera. 300�/mes más IVA. Tel 635667238 Nuria.

Casanova/Aragó, Finca con conserje. Amueblado, adsl. Sala de espera. 200 euros/mes. Tel. 639306378.

Casp/Sardenya, dos despachos interiores, juntos o por separado. 10 m2 c/u. Dos salas de juntas, a/a, portería, consumos, excepto teléfono, Alarma. 325 euros/ uno. Tel. 932327552.

Còrsega/Rbla Catalunya, 7m2; independiente, acceso directo, parquet, recién pintado. Internet, suministros y limpieza incluidos. 275 . Tel. 934764857.

Despacho a compartir, dos amueblados, parquet, ascensor, sala juntas 350 euros. Tel. 932289890, 605251552.

Enfront ICAB, 30 m2, exterior, balcó i molt lluminós. Tot inclós: Secretaria, neteja, aire, copiadora, fax. Molt bon ambient de treball. Possibles col·laboracions. Tel. 934570000.

Lluria 5, 12 m2, exterior, recepció, climatització, neteja, adsl/wifi, sala de juntes, base de dades, 375 euros. Tel. 934127871.

Londres/Villarroel, despatx acabat de reformar, secretària, possibles col·laboracions, preferentment laboralista/fiscalista. 500 euros, tots els serveis inclosos. Tel. 933211454.

Mallorca, 245/Rbla. Catalunya, 100 euros/mes, despatx virtual, tots els serveis del despatx, sales de juntes, recepció, gestió notificacions, trucades, fotocòpies, wifi. Tel. 932722949.

Muntaner/Av. Diagonal, despatx virtual a 110 euros/mes tot inclòs. Accés digital, ús de sales de visites, domiciliacions, correu, fotocòpies, wifi, fax i imatge corporativa. Tel. 932007805.

Muntaner/París, 24,6m2 + aseo 4,6m2, exterior, recibidor, parquet, conserjería, Wifi, electricidad, agua, c/a/a, limpieza incluido. 400 euros. Silvia 666461190.

Muntaner/Platón. Despacho de unos 20 m2, exterior, con todos los servicios. Contribución en gastos a convenir y posibles colaboraciones. Jorge 932652919.

París 207/ Enric Granados. Despatx de 40m, dues entrades, parquet i calefacció, possibilitat de fer divisions segons convingui. Tel. 691171711.

París/Enrique Granados, 2 despatxos, moblat i sense moblar. 14 i 17 m2. Exteriors. A/a/c. 400-600 euros/mes, inclou neteja, adsl, recepció, Sala de Juntes. Tel. 932092702.

Pau Claris, finca regia, bien comunicado, despacho 15 m2 exterior, sala de espera, juntas, secretaría (mañana y tarde), portería, limpieza, adsl, luz, tel. 400 euros+iva. Tel. 659662183.

Pau Clarís junto a ICAB, despacho virtual, reformado, imagen corporativa, correspondencia, Teléfono, Fax, Adsl, Sala de Juntas, recibir visitas. 60 euros + iva. Tel. 934871924.

Pau Claris/Gran Via, bufet recent reformat, finca clàssica amb porteria, possibilitat d’1 o 2 despatxos moblats, zones i serveis comuns, tot inclòs. Tel. 933185970.

Pg. de Gracia/Gran Vía. 15m2, parquet. Incluye sala juntas, a/a, internet wifi, atención telef., limpieza y portería 800 euros/mes. Gemma / Araceli. Tel. 932120151.

Pineda de Mar, Maresme, Partido judicial de Arenys de Mar. Despacho con posibilidad de colaboración. Contactar en el 937662801.


Pl. Dr. Letamendi. 6è pis, 50m2, molta llum, climatitzat, amb parquet i ben comunicat, 300 euros/m, inclou neteja i llum, sense telèfon. Rosa Mañé. Tel. 934516683-669325793.

Pl. Urquinaona núm. 4, dos despatxos 14 m2 i 30 m2. Porteria, parquet, amb mobles o sense, recepció, fax, neteja, tot inclós (excepte tf) 350 euros, 650 euros. Maria-Josep 609 310 677.

Pl. Urquinaona, núm. 6, pl. 14, B. Vistes excepcionals. 10m2, moblat i acabat de reformar. Sala de juntes, recepció i serveis inclosos, excepte trucades. 350 [email protected] Tel.931796476.

Pg. Gracia/Av. Diagonal, puesto de trabajo en despacho a pie de calle, reformado de 60m2, sala de juntas, secretaria, etc. Posibles colaboraciones. 220 euros/mes. Tel. 646424875.

Pg. Picasso 38, bis .Céntrico, estructura moderna muy luminoso. Amueblado y con todos los servicios, 500 euros/mes. Contacto 93 2479340 y 610211459.

Provença, despacho para una o dos personas en frente de la pedrera. Oficina de diseño, sala de reuniones, excelente imagen. 500 euros gastos incluidos. Tel. 645114637.

Provença, 286 (Rbla. Cat/Pg. Gràcia). Conserge, 7 advocats. 15m2, semi/moblat (opcional) a/a/c, recepcionista, sala juntes, adsl, fax, fotocòpies, neteja. 520 euros/mes. Tel. 934581298.

Rbla. Catalunya/Valencia, 23 mt2, todos servicios menos teléfono, precio convenir. Posible colaboración. Tel. 934870010.

Roger de Llúria despacho virtual, sala de juntas. Domiciliación, atención clientes, wifi, etc.100 euros, todo incluido. Tel. 933437040.

Roger Llúria 115, despatx amb ascensor i conserge Desp.12 m2, balcó, A/A, calef. i adsl. Secretaria, sala d’espera, sala juntes, arxiu, neteja i tots subministraments, tel. Tel. 934870125.

Ronda Sant Pere/Pl. Catalunya, despacho para compartir perfecto para abogad@ joven. Precio a negociar. Tel. 606919058.

Sagrera, Zona muy bien comunicada. Despacho amueblado, sala juntas, adsl, fotocop, aire acondicionado, calefacción, alarma, limpieza. 375 euros/mes. Montse, tel. 676461385.

Trafalgar/Bruc, Despatx 15 m2, amb Sala de Juntes, ADSL, sala d’espera. Finca modernista catalogada. 350 euros/mes. Tel. 670326593 o e-mail: [email protected]

Trav. de Gràcia/Gran de Gràcia. 250 euros/mes. Amueblado. Sala de recepción. Fotocopiadora, y servicios comunes incluido; salvo teléfono. Tel. 932176606.

Trav. De Gràcia/Tuset, amueblado, exterior, 20 m2, todos los servicios, 450 euros/mes, 1/3 suministros. Tel. 650918856.

Tuset, exterior, 20 m2, con aire acondicionado y calefaccion. 450 euros/mes, mas 1/3 gatos, luz, agua y limpieza. Tel. 650918856.

Valencia/Pg. Gracia, despacho incluye: salas de juntas, servicios comunes: recepcionista, fotocopiadora, centralita tel., adsl, amueblado. Tel. 934872146-tardes.

Via Laietana, amb sala de juntes i sala d’espera comuns. Serveis inclosos, excepte tf/fax. Possible col·laboració. 195 euros/mes. Tel. 659510576 o 616620868.

Via Layetana 51, 2 despachos, pequeño 200 euros y grande 550 euros . Suministros incluidos: fotocopias y fax. Begoña, tel. 626125390.

Vilafranca del Penedès, despatx virtual a per a torn d’ofici. Preu: 50 euros. Tel. 608647576.

Vilanova per exercir Torn d’Ofici, zona centre vila, Rambla principal. Tel. 609765769. Despatx per llogar o vendre Mallorca/Pau Claris, amplio vest., 2 asc. y conserje. 170m2. 6º piso. Luminoso. 6 est. 2 aseos. Archivo. Parquet. Calefacción. 2.000 euros/mes + gastos com. Tel. 649297948.

Vilanova i la Geltrú, centro ciudad. Venta o alquiler despacho con tres salas y recepción, 77 m2, con todas las instalaciones. Tel. 628536665; 938935612 y [email protected]

Vendo despacho zona Plaza España, 105 m, ascensor, luz, parquet, habilitado para su función. Joan 605251553, Mónica 605251552, 279.600 euros; 932289890, 60525155 precio a convenir posibilidad alquiler.

Alquilo despacho/ nuevo en Barcelona, 158,74m2 útiles, Ensanche, Pg. San Juan, entre Arco de Triunfo y Pza Tetuán. 1.210 euros/mes + IVA. Svs. comunitarios incluidos. Tel. 619736198.

Venc habitatge/despatx, 140m2, Comte d’Urgell/Florida Blanca, 4 despatxos/hab., sala de juntes, 2 banys, cuina, menjador. A reformar, exterior, oportunitat 260.000 euros. Tel. 629993495. Lluis.

Es lloga despatx Rbla. de Catalunya, 220 m2. (tot nou i diàfan ), ocupació immediata, Tel. contacte 934880250. Unimad SA.

Venta despacho / local en Plaza Pubilla Cases, L’Hospitalet de Llobregat. Planta baja esquinera. 123 m2. Antigua sucursal bancaria. Junto Trambaix i L5 Metro. Tel. 656937955.

Venc despatx, Pl. Bonanova. 307 m2. 3 despatxos grans, 4 de 12 m2 cadascun, bany, recepció, sala de juntes i dues sales diàfanes, arxiu i traster. 985.000 euros. Tel. 931011931.

Oficina a vendre, 16.950 euros, Av. Constitució 346, 15 m2 construïts , habilitat com a oficina, a/a, w.c. i lavabo, zona de pas, al costat de baixador de Castelldefels. Tel. 657743091.

Despacho en alquiler de 181 m. Valencia/Pg. de Gràcia. Buen estado. A/a/c.9-10 estancias+2 baños. Servicio conserjería. 1.550 euros/mes + IVA. Ref 31. [email protected]

Lloguer de Sala de Reunions fins a un màxim de 8 persones. Carrer Mallorca davant de ICAB. Preu en funció de hores d’utilització. Tel. 676659825. Col·laboracions A&B Advocats. Advocades amb despatx especialitzat en dret civil, dret de família i dret cooperatiu. Ofereixen col·laboracions amb bufets interessats. Tel. 635477673.

Abogada colegiada con 10 años de especialización en Propiedad Industrial, Intelectual y Competencia Desleal, ofrece colaboraciones externas. Tel.625485633. Abogada especialista en Derecho Concursal se ofrece para colaborar con la Administración Concursal. Experiencia demostrable. Compromiso y Seriedad. Elisenda Casanovas T. 626354594.


MON JURIDIC SERVEIS

Anuncis

Abogada especializada en derecho de familia y nulidades eclesiásticas, ofrece colaboraciones en este ámbito. Igualmente se ofrece para sustituciones en vistas civiles. Tel. 689034266. Abogada especializada en derecho Administrativo, con despacho propio en la Ciudad judicial, se ofrece colaboraciones en el ámbito administrativo y mercantil. Tel. 932973483. Abogado con experiencia y despacho propio, se ofrece para colaboraciones externas con otros abogados y despachos. Jose Juan Tel. 609066152. Abogado fiscalista con dilatada experiencia y despacho propio se ofrece para colaboraciones en las áreas de asesoramiento y gestión fiscal y tributaria. Tel. 600084868. Abogado, Aparejador y api, ofrece colaboración en tasación de bienes inmuebles (urbanos y rústicos) en Catalunya. Ratificación y dilatada experiencia judicial. Tel. 932448393. Abogado, perito judicial calígrafo , ofrece colaboración para informes periciales sobre falsedad documental y firmas. Tel. 932040972. [email protected] Abogado con experiencia y despacho propio en Barcelona ofrece colaboraciones en asuntos civiles, contratación, procesal, inmobiliario. Tel. 696678020/ [email protected] Abogado especializado en impagados, responsabilidad de administradores, procesal, penal y mercantil se ofrece para colaborar en dichas materias. Tel. Joan en 608252143 o [email protected]

Abogado procesalista con despacho propio se ofrece colaboraciones externas para asunción de demandas civiles derivadas de abusos bancarios. Tel. 660665729. Jesús Fernández Ruiz. Advocada amb despatx, dedicada a temes de Propietat Intel·lectual, Internet, Protecció de Dades, Laboral i Creació de Noves Empreses, s’ofereix per col·laboracions. Tel. 666968248. Advocada amb experiència en dret civil i penal s’ofereix per col·laborar amb assessories i despatxos. Tel. 666391099. Advocada amb despatx a Barcelona s’ofereix per col·laboracions en dret laboral, matrimonial i penal. Substitucions a judicis arreu de Catalunya. Tel. 637317622. Advocada laboralista, amb despatx propi, s’ofereix per col·laboracions amb altres despatxos per gestió de nòmines, etc. i defensa lletrada d’assumptes laborals. Tel. 932123166. Advocat especialitzat en arrendaments urbans i propietat horitzontal ofereix la seva col·laboració. abogadoarrendamientos.wordpress.com . Tel. 627317100 Advocat civil amb 5 anys d’experiència, inscrit al Torn d’Ofici, per substitucions a vistes a tota Catalunya. Especialitat en reclamacions de quantitat i desnonaments. [email protected] Advocat d’Administració local amb + de 12 anys d’experiència en administratiu, urbanisme i fiscalitat local, ofereix col·laboracions per les tardes amb despatxos. Tel. 639077023.

Advocat ofereix col·laboracions i substitucions a vistes,etc. a BCN i rodalies en Penal, Família i Violència domèstica, Estrangeria, Civil, Laboral. Tel. 627044845 Despacho de Abogados y Mediadores expertos en Mediación Financiera, ofrecen colaboraciones externas. Tel. 932855846/ 655964993. Despacho especialista en procesal, civil, mercantil y familia, ofrece colaborar en dichas materias. Contactar con Sr. Didac Carrillo. Tel. 932155695, [email protected] Despacho de mediadores expertos ofrece colaboraciones en: Mediación familiar, mercantil, propiedad horizontal, financiera, etc. Tel. 932855846/630825298. Diversos Despatx especialista en peritatges cal·lígraf i psicògraf. [email protected] Venc pis a SITGES, 70 m2, 3 hab., hab. dob. + hab. conv. + estudi + menj. + cuina + bany + balcó + terr. + traster + calef. + a/c, 186.000 euros negociables. Tel. 674556428. Pareada unifamiliar en La Torreta, a 10 minutos a pie de Granollers centro. 3 plantas y garaje. 2 terrazas y patio de 50 m2. Semiamueblada. Tel. 629290524. Llogo 2 places de pàrking grans al costat camp de futbol del Barça. ideal dies partit. Te. 934540719. Vendo plaza de parking, Cardenal Reig, cerca Camp Nou, 7.50 x 2.35 m, planta a nivel de calle, múltiples posibilidades, fácil acceso, mando a distancia, vigilancia. Tel. 679987300.

Vendo parcela de 978m2 en Cardedeu Urb.Sant Josep junto Ermita Románica. Vistas panorámicas. Pendiente Moderada. 80.000 euros. Diana 622629293. Abogado, Api y Aparejador, tasaciones inmobiliarias, cálculo de patrimonios, lotes hereditarios, legítimas con ratificación judicial. Tel. 616612529. Casa a Ger, Cerdanya. 150 m2. 1 suite+2 hab. 2 banys+1 aseo. Golfes grans habitables. 2 pk + traster. Jardí privat + piscina. A 5 km de Puigcerdà. 275.000 euros. Tel. 686971649 Vendo solar de 800 m2, para vivienda unifamiliar en Vallirana, urbanización la Selva Negra catalana. al corriente de pagos y obligaciones. Tel. 699564646. [email protected] Vendo Mercedes 180 esport/coupe, 2 puertas techo corredero plata/negro. 10 años, 91.000 km, siempre mismo conductor y en parquin, recién pintado. Perfecto estado, 5.700 euros. Tel. 616444882. Vendo MINI 850 del año 72, sin modificaciones, ITV al día. Neumáticos con muy pocos Km. Siempre en garaje. Precio: 3.500 euros. Tel. 649940883. Venc casa amb piscina a Segur de Calafell. 250 m2 de vivenda ,4 dormitoris , 3 banys, saló de 35 m2 amb llar de foc. Garatge 2 cotxes. Jardí privat .Oportunitat. Tel. 616980009. Pirineu, lloguer apartaments des de 240 euros/mes. Preu exclusiu per a col·legiats. Tel. 639866518.


El banc de les millors empreses. I el teu.

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals.

Una altra és fer-ho:

CompteExpansió PRO*.T’abonem el 10% de la tevaquota de col·legiat**.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Més de

+ + +0 3% Gratis 1.300comissions de devolució dels teus rebuts la targeta de crèdit i de dèbit. oficines al teu servei.

d’administració i domèstics principals, fins a un

manteniment. màxim de 20 euros al mes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc

dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

*El Compte Expansió Pro requereix la domiciliació d’una nòmina, pensió o ingressos recurrents per un import igual o superior a 700 euros. Si tens entre 18 i 25 anys, no cal domiciliar

cap ingrés periòdic.

**Fins a un màxim de 100 euros l’any.

SabadellProfessional

Condicionsrevisablessegonsl'evoluciódelmercatfinancer.

Kleos

KleosUn nuevo abogado ha nacido

El abogado libre

tel.: 902 250 500web: kleos.laley.es

Kleos cambia tu profesión Y LA HACE MÁS FÁCIL

SOLICITA YAUNA DEMO

Kleos es el primer servicio de oficina virtualen la nube, que te permite ejercer tu profe-sión de una forma más libre, eficiente y to-talmente segura.

Optimiza mejor tu tiempo, desde cualquier lugar

Una solución que va más allá de las solucio-nes tradicionales de gestión. Práctica e in-novadora, diseñada por y para abogados,que aprovecha las últimas tecnologías mó-viles y de Internet.

Con Kleos, tendrás siempre acceso a tu ofici-na desde cualquier dispositivo (PC, iPhone,iPad, BlackBerry y Android). Podrás organizartus tareas y consultar de un vistazo cualquierdato de tu agenda, expedientes y contactos.Todo siempre actualizado y disponible pa-

ra poder trabajar con la mayor flexibilidaddesde cualquier lugar. Se acabaron los tiem-pos muertos de espera en juzgados y despla-zamientos.

Sin preocupaciones y realmente asequible

Trabaja sin preocuparte por las actualizacio-nes de software, la seguridad, etc. Kleos lohace por ti, con todo incluido en una tari-fa plana mensual que te permite utilizarlodesde todos tus dispositivos.

Todo lo que necesitas

Desde Kleos puedes acceder a la base de da-tos de laleydigital.es para consultar toda lalegislación actualizada, la más extensa ju-risprudencia o los artículos doctrinales, e in-corporarlos a tus expedientes.

Ahora, en todos tus dispositivos

por una tarifa plana

Kleos

Cadu

ca a

los t

res m

eses

de

la c

ompr

a de

Kle

os d

uran

te e

l año

201

3

CONTRATA Kleos

Y RECIBIRÁS UN VALE PARA LA COMPRA

DE UNA OFICINA VIRTUAL iPad

'Món Jurídic' núm. 274 - Febrer 2013

Documents

Transcript of 'Món Jurídic' núm. 274 - Febrer 2013