'Món Jurídic' núm. 296 - Abril 2015

EL COL·LEGI ES MOUL’ICAB lluita contra la Lecrim

JURISPRUDÈNCIA Clàusules sòl, la seva transparència

Destaquem

JORNADA SOBRE LA LLEI DE SEGONA OPORTUNITAT

ENTREVISTARafael Catalá, ministre de Justícia

DES DE LA JUNTALa Junta General Ordinària ratifica l’acció de Govern

Revista de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats

de BarcelonaN. 296

Abril 2015

EDITORIAL

És un plaer presentar-vos el nou Món Jurídic. Hem adaptat la revista als nous temps amb l’objectiu de modernitzar els continguts i la forma.

Hem inclòs en el nou format els suggeriments que ens heu formulat durant aquests últims temps, en especial a través d’una enquesta de comunicació que es va fer des de l’ICAB on va quedar clar que es té una alta imatge de la nostra Corporació, com a institució rigorosa i influent, i de la marca ICAB. Aquestes característiques són les que hem volgut que tingués el Món jurídic.

Veureu que es continuen amb les seccions de novetats legislatives i jurisprudencials que des de fa un temps es van reforçar; els articles jurídics d’actualitat i també de reflexió jurídica. Com ja és tradició, el treball i denúncia que es fa des de l’ICAB per defensar els interessos que ens afecten com advocats continuen tenint un espai important en la nostra publicació a la secció “El col.legi es mou”.

És temps de renovar-se, de guanyar agilitat i qualitat. Per això, hem creat un cercador on line dels articles

del Món Jurídic per tal que pugueu trobar els articles i informació que estigueu interessats dels números pub-licats. També perquè els pugueu compartir a les xarxes socials i així donar més visibilitat a la tasca que fem els advocats o als temes que ens motiven. El nou cerca-dor el trobareu al web col·legial, a l’apartat Món jurídic i altres publicacions.

Aquest mes de maig també hem estrenat una nova web col·legial, estructurada segons la quota col·legial per trams, un dels compromisos electorals de la Junta de Govern. Amb ella donem potencialitat al donar-se d’alta com a col·legiat i a la necessitat formativa i de biblioteca que el col·legiat té al seu abast.

Properament veureu també una renovació del flaix col·legial i del recull de premsa per fer-lo més atractiu i adaptat a les vostres demandes. En definitiva, renovem tots els canals de comunicació que el Col·legi té envers els col·legiats perquè volem millorar la comunicació que tenim amb vosaltres.

Confiem que satisfaci el vostre interès i seguim a la vostra disposició per a qualsevol suggeriment i millora.

NOUS TEMPS NOU MÓN JURÍDIC Lara Foncillas

directora de Món Jurídic

MónJurídic és una publicació editada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col·legiats/des.

EditaIl·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Mallorca 283, 08037 Barcelona. www.icab.cat / [email protected]

Consell AssessorPresident: Eduard Sagarra TriasVocals: M. Dolores Azcarraga RiosJoaquim Jubert di MontapertoJosep Ma. Lligoña DoménechRamon Plandiura VilacísMarc Rius CalaverasLluís Batlló Buxó-DulceNúria Mallandrich MiretAurora Sanz TomasLuis Vallverdú Borras

DirectoraLara Foncillas

Directora de ComunicacióClara Llensa

Coordinació Món JurídicIsabel Viola Demestre

Gabinet de PremsaRoser Ripoll Alcón

ComposicióAlbert Muñoz Thuile

Món JurídicTelèfon: 934 961 880e-mail: [email protected]: [email protected]

Han col·laborat en aquest númeroJesús de Alfonso, Albert Batlle, Paz Cano, Agustí Cerillo, Juan José Climent, Jordi Fillat, David Neila i Ingrid Sumarroca.

Fotografia Albert Muñoz

Disseny Laia Guarro i Nomad Studio

Impressió Litografies Rosés

Publicitat Il·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelèfon: 934 961 880e-mail: [email protected]

Dipòsit legal B-16.273-83

ISSN 1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

EL COL·LEGI ES MOU24

ENTREVISTA A...Rafael Catalá, ministre de Justícia

45

SEGONA OPORTUNITAT12

PER LA “SEGURE-TAT NACIONAL”16

LLEI DE TRANSPARÈNCIA20

SECCIONS

38Des de la Junta

40D’un cop d’ull

48 De tot i més

48Anuncis

ACTUALITAT

06Novetats legislatives

08Ampliació de la legislació

10Ressenyes jurisprudencials

REVISTA DE L’IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

Nº 296 | Abril 2015 | Continguts

Per a més informació, truca al 914 35 24 86 o envia un correu a [email protected]

www.mutualidadabogacia.com

DefuncióCobertura de

Per a la teva tranquil.litatProtegeix el que mést’importa

1. Prima calculada per a un capital de 50.000 euros per a una persona de 30 anys el qüestionari mèdic del qual sigui apte.2. El límit màxim de capital que es pot assegurar és de 300.000 euros entre tots els sistemes del Pla Universal.3. Contractació fins als 65 anys d’edat.4. Hotels NH a Espanya i Portugal, amb règim d’allotjament i esmorzar. Subjecte a disponibilitat. Consulta les bases de la promoció www.mutualidadabogacia.com

3,551 Des de

€/mes

Demana-la/Amplia-la

ProteccióLa família es benefi-ciarà d’un capital en cas que es produeixi un imprevist

PreuActualment, dels més econòmics del mercat

+ -Si ja tens una assegurança de vida, compara-la amb la que t’ofereix la Mutualidad i tria’n una2

A més, si contractes o amplies la cobertura de defunció3abans del 30 de juny de 2015, entraràs en el sorteig de 5 nits d’hotel4.

Anu

-FALL

-04/

15-C

AT

• M

utua

litat

de

Prev

isió

Soc

ial a

Prim

a Fl

xa.

Insc

rita

en

el R

egis

tre

d'En

titat

s Ass

egur

ador

es,

Sec

. Pr

evis

ió S

ocia

l, am

b el

núm

213

1-C.I

.F.:

V-2

8/02

4149

. D

ocim

icll

soci

al:

Ser

rano

, 9-

2900

1 M

adrid

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anuncio_FallecimientoCat210x265.pdf 1 24/04/2015 14:37:39

Actualitat

NOVETATSLEGISTATIVES

Reial decret 128/2015, de 27 de febrer, pel qual es modifica el Reglament d’ordenació i supervi-sió de les assegurances privades, aprovat per Reial Decret 2486/1998, de 20 de novembre, en matèria de tipus d’interès aplicable per al càlcul de la provisió d’assegurances de vida (BOE núm. 51, 28.02.2015).

Ordre JUS/375/2015, de 26 de febrer, per la qual es modifica l’Or-dre JUS/242/2009, de 10 de febrer, per la qual s’aproven els models de remissió al Registre Central per a la Protecció de les Víctimes de Violència Domèstica de la informa-ció que s’ha d’inscriure en el mateix (BOE núm. 56, 06.03.2015).

Ordre BSF/36/2015, de 2 de març, per la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria per a la concessió dels ajuts del Progra-ma d’atenció social a les Persones amb discapacitat per a l’any 2015 (DOGC núm. 6826, 09.03.2015).

Ordre BSF/38/2015, de 3 de març, per la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria per a la concessió dels ajuts de recolza-ment a l’autonomia a la pròpia llar per a l’any 2015 (DOGC núm. 6826, 09.03.2015).

Ordre BSF/39/2015, de 4 de març, per la qual s’aproven les bases que han de regir la convoca-tòria extraordinària de subvencions a entitats per al desenvolupament d’actuacions d’atenció a les famí-

lies en situació de vulnerabili-tat social, especialment aquelles petites que tenen infants a càrrec, i s’obre la convocatòria extraordinària per a l’any 2015 (DOGC núm. 6826, 09.03.2015).

Reial decret 127/2015, de 27 de febrer, pel qual s’integren els centres de finestreta única em-presarial i la finestreta única de la Directiva de Serveis en els Punts d’Atenció a l’Emprenedor (BOE núm. 62, 13.03.2015).

Ordre SSI /420/2015, de 9 de març, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la conces-sió de subvencions per a gent gran, persones amb discapacitat i persones en situació de depen-dència, dins l’àmbit de competèn-cies de l’Institut de Majors i Serveis Socials (BOE núm. 62, 13.03.2015).

Llei 2/2015, de l’11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015 (DOGC núm. 6830, 13.03.2015).

Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives (DOGC núm. 6830, 13.03.2015).

Ordre HAP/410/2015, de 11 de març, per la qual es modifica l’Ordre HAP/2486/2014, de 29 de desem-bre, per la qual s’aprova el model 143 per a la sol·licitud de l’abona-ment anticipat de les deduccions per família nombrosa i persones

amb discapacitat a càrrec de l’Im-post sobre la Renda de les Persones Físiques i es regulen el lloc, termini i formes de presentació; i s’amplia el termini de presentació del model 290 de declaració informativa anual de comptes financers de determina-des persones nord-americans cor-responent a l’any 2014 (BOE núm. 61, 12.03.2015).

Correcció d’errors de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats. (BOE núm. 62, 13.03.2015).

Correcció d’errors de la Llei 28/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Im-post sobre el Valor Afegit, la Llei 20/1991, de 7 de juny, de modifica-ció dels aspectes fiscals del règim econòmic fiscal de les Canàries, la Llei 38/1992, de 28 de desem-bre, d’impostos especials, i la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, per la qual s’estableixen determinades mesu-res en matèria de fiscalitat mediam-biental i s’adopten altres mesures tributàries i financeres (BOE núm. 62, 13.03.2015).

Ordre ECC/415/2015, de 12 de febrer, per la qual s’aprova el model d’autoliquidació i pagament de la taxa prevista en l’article 44 del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2011, d’1 de juliol (BOE núm. 62, 13.03.2015).

NUNCA HUBIESES IMAGINADO QUE A SUS 25 AÑOS TE PUDIESE INSPIRAR TANTA CONFIANZA

TE PRESENTAMOS INFOLEX, EL SOFTWARE DE GESTIÓN MÁS COMPLETO, EFECTIVO Y SEGURO PARA ADMINISTRAR LA ACTIVIDAD DIARIA DE TU DESPACHO

GESTIÓN DEEXPEDIENTES

GESTIÓN EFICIENTE DE AGENDA,

VENCIMIENTOS Y SEÑALAMIENTOS

FACTURACIÓN (Minutación e Igualas)

GESTIÓN ECONÓMICA DEL DESPACHO

SINCRONIZACIÓN CON LEXNET

CÁLCULO DE INTERESES LEGALES

SOLICITA INFORMACIÓN Y PRUEBA GRATIS ARANZADI INFOLEX en el 900 404 047 o en www.aranzadi.es/aniversario-infolex

AMPLICACIÓ DELA LEGISLACIÓ

Actualitat

RESSENYA DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2015, DE 30 DE MARÇ, DE PROTECCIÓ DE LA SEGURETAT CIUTADANA

Coordinat per Isidor GarcíaComissió de Normativa

El BOE del 31 març 2015 ha publicat la nova llei de protecció de la segu-retat ciutadana, que deroga l’anterior norma reguladora d’aquesta matèria (Llei orgànica 1/1992, de 21 de fe-brer). Inicialment, aquesta norma en-trarà en vigor el pròxim 1 de juliol del 2015 en totes les seves disposicions, llevat de la Disposició Final Primera, que modifica la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i lliber-tats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que ha entrat en vigor l’1 d’abril de 2015. Aquesta especial disposició habilita el rebuig a l’entrada a Espanya dels estrangers que intentin superar els elements de contenció establerts a la frontera de Ceuta i Melilla, en una pràctica cone-guda com “devolucions en calent”.

La Llei regula les actuacions dirigides a tutelar la seguretat ciutadana, ex-cloent del seu àmbit la regulació dels espectacles públics (sens perjudici que els puguin ser aplicables algunes de les normes previstes) i que pu-guin resultar aplicables altres règims especials (seguretat aèria, marítima ferroviària, etc.). A més, estableix les finalitats i principis rectors de l’acció dels poders públics respecte a la seguretat ciutadana, determinant les autoritats i òrgans competents, les normes de cooperació interadminis-trativa i el deure de col·laboració tant

d’autoritats i funcionaris públics, com –si s’escau– dels particulars, detec-tius i empreses de seguretat privada.

És important assenyalar el règim de documentació i identificació per-sonal, tant de ciutadans espanyols com d’estrangers. Els titulars d’un DNI (obligatori a partir dels 14 anys d’edat)han d’exhibir i permetre la comprovació de les mesures de se-guretat que porta incorporades, així com donar compte de la seva sos-tracció o pèrdua. Els estrangers han de portar a sobre la documentació acreditativa de la seva identitat, així com la que acrediti la seva situació regular a Espanya.

Els espanyols tenen dret a passaport, establint legalment els supòsits en què pot ser exceptuat aquest dret. Els titulars de passaport restaran obli-gats a la seva custòdia i conservació, així com a la seva exhibició i facili-tar-lo quan fossin requerits a l’efec-te per l’autoritat. També restaran obligats a donar compte de la seva sostracció o pèrdua. L’obtenció de passaport en el cas de persones sot-meses a pàtria potestat o tutela està condicionada al consentiment exprés dels titulars d’aquestes institucions o, si s’escau, de l’autoritat judicial competent.

Si existissin indicis de la participació en la comissió d’una infracció o es considerés necessària l’acreditació de la identitat per prevenir la comis-sió d’un delicte, els agents de les forces i cossos de seguretat podran fer les comprovacions necessàri-es d’identificació. Si aquesta no és

possible o si la persona es nega a identificar-se, podrà ser requerida pels agents a acompanyar-los a de-pendències policials a efectes de la seva identificació i per un màxim de sis hores. S’estableix a l’efecte un llibre registre d’aquestes diligències. En cas de resistència o negativa a identificar-se s’estarà, a més, al que preveu aquesta llei (com a infracció administrativa), el Codi Penal i altres lleis.

La llei autoritza els agents de les for-ces i cossos de seguretat a restringir la circulació o permanència en vies públiques en cas d’alteracions de la seguretat ciutadana o quan pugui produir-se la mateixa. També podran establir controls i efectuar compro-vacions en les persones, béns i vehi-cles i registres en llocs públics.

Es preveu expressament que les diligències d’identificació, registre i comprovació derivades de l’aplicació d’aquesta llei no estiguin subjectes a les mateixes formalitats que la deten-ció. A més, es determina la presump-ció de veracitat -excepte prova en

LA LLEI PREVEU REGISTRES CORPORALS EXTERNS EN SITUACIONS D’EMERGÈNCIA

Món Jurídic · #296 · Abril 2015 Novetats Legislatives 9

contrari-- de les actes que s’esten-guin en aquests casos.

La Llei també preveu registres cor-porals externs i mesures de segu-retat extraordinàries en situacions d’emergència, que es podran adoptar mitjançant ordres verbals.

Pel que fa al dret de reunió i manifes-tació, les autoritats podran dissoldre reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions (en els casos pre-vistos en l’art. 5 de la Llei orgànica reguladora del dret de reunió). També podran dissoldre concentracions de vehicles a la via pública o establir la seva retirada.

Els aspectes més rellevants de la Llei es donen en l’àmbit sancionador. Així, s’estableix la condició de res-ponsable en termes molt amplis (en cas de reunions o manifestacions es

podrà arribar a considerar autor dels fets a qui raonablement se li pugui considerar director de la mateixa pel fet de difondre la seva celebració).

S’estableixen tres categories d’infrac-cions: quatre d’elles són molt greus (sancionables amb multa de 30.001 a 600.000 €), 23 són greus (multa de 601 a 30.000 €) i 17 són lleus (multa de 100 a 600 €).

La prescripció de les infraccions s’estableix en dos anys per a les molt greus, un per a les greus i sis mesos per a les lleus. La de les sancions s’estableix -respectivament- en tres anys, dos anys i un any.

La llei configura, així mateix, un procediment sancionador que pre-veu mesures provisionals prèvies al procediment (aprehensió cautelar d’instruments utilitzats per cometre

la infracció), mesures de caràcter provisional aplicables un cop incoat el procediment i normes específiques reguladors de l’execució de la sanció i estableix que les denúncies, ates-tats o actes formulats pels agents de l’autoritat que haguessin presenciat els fets, prèvia ratificació en el cas d’haver estat negats pels denunci-ats, constituiran base suficient per a adoptar la resolució que sigui proce-dent, llevat de prova en contra i sens perjudici que aquells hagin d’aportar a l’expedient tots els elements pro-batoris disponibles.

Finalment, regula en el procediment una tramitació abreujada (amb reducció del 50% de la sanció) en cas de pagament voluntari durant els quinze dies següents a la notificació de l’acord d’incoació, que no serà aplicable en cas d’infrac-cions molt greus.

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual• Visites• Revisions• Visites d'urgències• Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES.

PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLISTICA I KINESIOLÒGICA.

Muntaner 239, 08021 Barcelona

Indústria 7, 08037 Barcelona

[email protected]

T. 93 200 93 39

T. 93 458 46 11La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es Acreditació: carnet col·legial de l’ICAB.

TOTES LES ESPECIALITATS

E08031263

RESSENYESJURISPRUDENCIALS

Actualitat

CIVIL

GUARDA DE FET DELS AVIS PATERNS. DECLARACIÓ DE LA SITUACIÓ DE DESEMPARAMENT

Tribunal Suprem, 21 de novembre de 2014

El Tribunal Suprem fixa com a doc-trina jurisprudencial que «quan un guardador de fet presti a un menor la necessària assistència, suplint l’incompliment dels progenitors dels deures de protecció establerts per les lleis respecte de la guarda d’aquell, ni s’exclou ni s’imposa de-clarar la situació de desemparament, havent de ser les circumstàncies concretes de la guarda de fet, in-terpretades a l’empara del superior interès del menor, les determinants a l’hora de decidir la situació jurídica respecte del seu eficaç protecció».

RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE DE COMPRAVENDA D’HABITATGE PER RETARD EN EL LLIURAMENT

Tribunal Suprem, 20 de gener de 2015

Aquesta sentència (fonament jurídic 6è) equipara el terme “rescissió” de l’article 3 de la Llei 57/1968, de 27 de juliol, sobre percepció de quan-titats anticipades en la construcció i venda d’habitatges, a la resolució

del contracte de compravenda, en cas de retard en el lliurament per part del venedor.

Amb aquesta resolució, es rectifi-ca el criteri seguit fins ara per l’Alt Tribunal i assenyala que “el retard en el lliurament, encara que no sigui especialment rellevant, constitueix un incompliment del venedor que justifica la resolució del contracte pel comprador”.

El 2007, les parts van signar un contracte de compravenda d’un habitatge en construcció que havia de ser lliurat per la venedora el setembre de 2009, amb possibilitat de pròrroga d’un mes si concorrien circumstàncies que impedissin, a criteri de la direcció tècnica, expedir el certificat final d’obra.

Les obres es van paralitzar durant un any per defectes del sòl, fet que va motivar que la venedora modifi-qués el termini de lliurament, que no va ser acceptat pels compradors. L’octubre de 2009, un mes després de la data fixada per al lliurament, els compradors resolen el contrac-te. Acabada l’obra el desembre del 2009, el venedor convoca el 20 de gener de 2010 per l’atorgament de l’escriptura pública als compradors, que no compareixen. El venedor insta el notari a què els notifiqui la resolució del contracte.

El Tribunal Suprem declara ara que l’incompliment pel venedor del termini estipulat per a la terminació i lliurament de l’habitatge justifi-ca, conforme a l’article 3 de la Llei 57/1968, comporta la resolució del contracte a instància del compra-dor, sempre que, com a resultes

de la sentència del ple d’aquesta Sala de 5 de maig de 2014, el dret a resoldre s’exerciti pel comprador abans de ser requerit pel venedor per a l’atorgament d’escriptura pú-blica per estar l’habitatge ja acabat i en disposició de ser lliurat fins i tot abans de la data estipulada per al seu lliurament.

LABORAL

GAUDI DEL DESCANS SETMANAL I DESCANS DIARI

Tribunal Suprem, 23 d’octubre de 2013

La sentència del Tribunal Suprem, de 23 d’octubre de 2013, ratifica, de nou, que el descans setmanal no pot quedar parcialment neutra-litzat mitjançant el solapament amb el descans diari de 12 hores, de manera que tots dos descansos han de gaudir-se de manera diferencia-da i independent l’un de l’altre. La sentència en qüestió se centra a determinar si, a falta de previsió con-vencional relativa al descans entre jornades, si el precepte del conveni i el precepte estatutari s’aplica correc-tament per la demanda. D’aquesta manera, l’al·legació de la demanda-da en el seu recurs estableix que, en no regular el Conveni Col·lectiu el descans diari, i ni tan sols citar-lo, s’ha d’interpretar aquest silenci en el sentit d’entendre que dins d’aquest descans setmanal ininter-romput s’inclou també el descans diari. No obstant això, l’Alt Tribunal, analitzant al seu torn la Directiva 2003/88/CE, respecta plenament les exigències de la raó i de la lògica,

NO

VE

TATS JURISPRUDENCIA

LSN

OVETATS JURISPRUDENCIA

LS

Món Jurídic · #296 · Abril 2015 Novetats Jurisprudencials 11

confirmant novament que, els des-cansos setmanal i diari constitueixen un mínim de dret necessari, i han de gaudir de manera diferenciada per la seva diferent finalitat, i indepen-dent l’un de l’altre, de manera que el gaudi del descans setmanal no constitueixi una minva, en cap cas, del descans diari.

ADMISSIÓ DE LA SUBCONTRACTACIÓ DEL SERVEI DESPRÉS D’UN ERO

Tribunal Suprem, 23 de setembre de 2014

El Tribunal Suprem obre la via a què les empreses puguin executar un Expedient de Regulació d’Ocupació per després subcontractar el servei que prestaven els empleats aco-miadats. Així, l’Alt Tribunal confirma la sentència 145/2013 del 15 juliol 2013 per la qual l’Audiència Nacional avalava un ERO de 410 treballadors que es va realitzar a l’efecte de sub-contractar a menor cost, descartant que la bona fe negociadora quedés en entredit pel sol fet que l’empresa hagi acudit a l’externalització d’una part de la seva activitat com a via per reduir costos mitjançant l’amor-tització dels corresponents llocs de treball. Així, el Tribunal considera rao-nable que s’opti per l’externalització dels serveis a l’efecte d’assegurar una gestió que compensi les pèrdu-es econòmiques acumulades.

GIR JURISPRUDENCIAL EN ELS REQUISITS DE LA COMUNICACIÓ A UN TREBALLADOR D’UN ACOMIADAMENT COL·LECTIU

Tribunal Suprem, 2 de juny de 2014

La sentència del Tribunal Suprem de 2 de juny de 2014, va aportar un nou gir dins la casuística jurisprudencial en relació amb la substantivitat de la comunicació d’acomiadament a un treballador en el marc d’un acomia-dament col·lectiu. En el present cas, si bé les cartes d’acomiadament lliu-rades als treballadors feien una refe-rència genèrica a la causa extintiva, sí que feien referència tant a l’acord aconseguit amb les seccions sindi-cals així com a les diverses reunions informatives esdevingudes amb els treballadors. Per això, de la doctrina indicada, l’Alt Tribunal dedueix que el rellevant, més enllà del contingut formal de la comunicació empresa-rial al treballador individualitzant el seu acomiadament col·lectiu, és que els treballadors tinguin ple coneixe-ment dels fets, anteriors, simultanis i posteriors de la causa concreta de l’acomiadament col·lectiu. D’aques-ta manera, i a l’efecte de aprofundir la importància que cobra una carta d’acomiadament en el marc d’un acomiadament col·lectiu, la sentèn-cia assenyala que, si bé és impor-tant la necessitat de comunicació clara i per escrit als treballadors de la causa del seu acomiadament, és crucial que aquests tinguin conei-xement de les concretes dificultats i situació econòmica negativa de l’empresa, i aquest coneixement suficient per estimar-se que el con-tingut de la carta d’acomiadament és suficient.

PENAL

ANUL·LACIÓ DE LA SENTÈNCIA DE L’AUDIÈNCIA NACIONAL SOBRE EL SETGE AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Tribunal Suprem, 17 de març de 2015

En la sentència de data 17 de març de 2015, l’Alt Tribunal ha anul·lat la sentència de l’Audiència Nacional, que absolia a tots els acusats, i ha condemnat a vuit d’ells a tres anys de presó per un delicte contra les institu-cions de l’Estat, tipificat a l’article 498 del Codi Penal. En aquesta resolució, el Tribunal analitza la interpretació que prèviament havia realitzat l’Audiència Nacional sobre la col·lisió de dos drets fonamentals: el de llibertat d’ex-pressió i el dret de participació dels ciutadans a través dels seus legítims representants en l’òrgan legislatiu.

Els magistrats analitzen aquests dos drets i consideren que la llibertat d’ex-pressió no pot operar com a element neutralitzant d’altres drets indispen-sables per a la vigència del sistema constitucional. En la seva ràtio deci-dendi, la Sentència assenyala que: “(...) Paralitzar el treball ordinari de l’òrgan legislatiu suposa afectar no ja el dret fonamental de participació política dels representants polítics i, en general, dels ciutadans catalans, sinó atacar els valors superiors de l’ordre democràtic”.

Es tracta, com és obvi, d’una sen-tència que no deixa indiferent a ningú, ja que l’Audiència Nacional, en la seva ponderació sobre els referits drets, havia assenyalat justament el contrari, és a dir, la prevalença del dret a la llibertat d’expressió sobre el dret de participació dels ciuta-dans, a través dels seus represen-tants, en l’òrgan legislatiu.

SEGONA OPORTUNITATArran de la publicació en el BOE del Reial decret llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social (en endavant, el “RDL”), la Comissió Normativa de l’ICAB ha organitzat la primera d’un seguit de conferències sobre el procediment de segona oportunitat del deutor persona natural. A continuació, trobareu el resum de les ponències que van tenir lloc el 10 de març.

Ingrid SumarrocaCol·legiada núm. 32.482

Món Jurídic · #296 · Abril 2015 Actualitat 13

El Degà Oriol Rusca Nadal va obrir la conferència amb un parlament en el qual va incidir en què la no-vetat legislativa comentada obre un futur il·lusionant tant als afectats pel que fa a la defensa dels Drets Humans com als advocats pel que fa a la doble funció que poden exercir en el si del procediment com a mediadors concursals i lletrats del concursat. En el parlament del Degà no varen faltar justos agraïments a la pionera tasca realitzada per la Comissió Normati-va i a la Magistratura.

Sota la direcció i moderació del Diputat de la Junta de Govern Jesús Sánchez García, com a President de la Comissió Normativa de l’ICAB, es varen produir les següents intervencions.

El Magistrat del Jutjat Mercantil 3 de Barcelona, José María Fernández Seijo, va esmentar que el RDL suposa un canvi de model en el sentit de l’exonera-ció del passiu que no es pugui satisfer, i què malgrat els millorables aspectes tècnics, cal reconèixer la tasca del Govern. Sobre l’exoneració provisional del deute, el Magistrat argumenta que és un supòsit ex-cepcional que es dóna a partir de la concurrència de

determinades circums-tàncies: (I) una vegada liquidat el patrimoni constrenyible, com una vàlvula d’escapament del sistema després d’un esforç de liquida-ció i no pas d’un premi; (II) que el deutor sigui de bona fe, que ho serà quan el concurs no hagi estat declarat culpable, no hagi estat condemnat per delicte greu, i què hagi satisfet

la totalitat del crèdit privilegiat, aliments a familiars i despeses de concurs. Les persones físiques que no hagin complert els anteriors requisits poden acollir-se a l’execució provisional, amb els següents requisits: (I) mediació prèvia; (II) deutor de bona fe; (III) accep-tar la inclusió en un llistat de deutors comercials; (IV) no haver rebutjat una oferta de treball en els 4 anys anteriors; i (V) no pot haver gaudit de la sego-na oportunitat en els 10 anys precedents. L’execució definitiva pot revocar-se si ha una ocultació de béns, el deutor arriba a millor fortuna, o incompleix el pla de pagament o incorre en circumstàncies que hagues-sin fet impossible la concessió del benefici. Finalitza la seva intervenció esmentant que, atès que és una

norma que modifica les estructures del Codi Civil, no hi ha criteris interpretatius; i què hi haurà dos Jutjats especialitzats amb l’objectiu de conferir uniformitat.

La Jutgessa de Primera Instància 35 de Barcelona, Isabel Giménez, exposa que la segona oportunitat s’aplica una vegada que el concurs s’ha conclòs per insuficiència de la massa activa, i què poden re-obrir-se a sol·licitud de les parts interessades. L’exo-neració definitiva té el seu motiu de ser perquè, o bé s’ha donat compliment al pla de pagaments, o bé no s’ha pogut satisfer el deute tot i el pla de paga-ments. Assenyala que el precepte no indica que els crèdits públic hagin d’ésser exonerats i entén que l’exoneració hauria d’ésser íntegra en determinades circumstàncies tota vegada que l’objectiu de la sego-na oportunitat és que el diner flueixi en l’àmbit dels particulars, de l’Estat i de l’economia.

L’advocat i President de la Secció de Dret Concursal de l’ICAB, Jordi Gras Sagrera, intervé posant de relleu la incoherència entre el manifestat pel RDL a l’Exposició de Motius ja que és un supòsit de situació econòmica a la qual la Llei Concursal no pot donar solució, perquè no hi ha incentiu suficient perquè el deutor presenti concurs en temps. Fent una reflexió sobre les dades, per exemple que el 12 per mil de les empreses esperen presentar concurs, arriba a enumerar les deficiències detectades: (1) les oportu-nitats de subsistència després del concurs són limi-tades perquè s’hi arriba tard o perquè els convenis són massa restrictius i no obliga a creditors de crèdit privilegiat; (2) la liquidació no afavoreix la continuació de l’activitat; (3) la segona oportunitat ofereix magres esperances a l’emprenedor de què podia començar de nou; (4) cost i durada elevats; (5) no pot exigir-se la participació en acords per a crèdits privilegiats o públics en els convenis; (6) el termini de 5 anys limita la llibertat dels creditors; (7) el sistema no propicia en absolut la renegociació del conveni.

El catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, advocat i economista, Jaume Alonso- Cuevillas Sayrol, comença la intervenció argumen-tant que els concursos de persones físiques haurien de treure’s fora del cos normatiu que és la Llei Con-cursal i que la tècnica legislativa del RDL analitzat és molt millorable, i en cap cas justificable. Sobre el con-tingut del RDL assenyala diferents qüestions: (1) per què hi ha diferents règims; (2) una hiperprotecció del crèdit públic; (3) un excessiu termini de 5 anys per a què el benefici d’exoneració del passiu insatisfet sigui definitiu i (4) desincentiu al fresh start. Finalment,

LA MEDIACIÓ REGULADA EN EL RDL MITIGA L’EFECTE ETERNITZANT DE L’ARTICLE 1.911 DEL CODI CIVIL


esmenta que el RDL palesa un maltractament a les professions jurídiques, posant d’exemple el règim establert per a l’Administració Concursal en el RDL.

L’advocat i professor de Dret Mercantil de la Univer-sitat de Girona, Martí Batllori, intervé posant de ma-nifest el desencís provocat pel RDL tota vegada que factors estructurals aconsellarien el tractament de la segona oportunitat, que s’acaba regulant de manera millorable i amb clars matisos demagògics. Com a crítiques, menciona les següents: (1) la no exonera-ció del deute públic és una injustícia; (2) el termini de 5 anys suposa un període clandestí intens; (3) el Re-gistre Públic Concursal una sort de pena d’escarni i (5) un procediment complex amb uns requisits en va.

L’advocat Ignasi Fernández de Senespleda argu-menta que les modificacions operades en el proce-diment de segona oportunitat del deutor persona natural regulat en el RDL suposa un canvi important de paradigma de la gestió del risc creditici a Espa-nya, i què, en conseqüència, els operadors crediti-cis hauran d’adoptar les condicions de la concessió de crèdits al nou marc legal. Considera que només tindrà èxit en el supòsit que es reveli com a ins-

trument útil tant per a deutors com per a creditors, en el be-nentès que la llei del mercat sempre acaba prevalent sobre qual-sevol opció de políti-ca legislativa. Apunta que en l’actualitat hi ha computat un 13% de mora, del qual un 4% correspon a crèdit hipotecari, i què per tant, el 87% dels deu-tors hipotecaris estan al corrent de les seves obligacions de paga-

ment. En aquest sentit cal que la segona oportunitat no faci que descendeixi el percentatge de deutors al corrent. Contrastant els diferents models de dret comparat que podia haver seguit el legislador espanyol, considera que hauria d’haver emulat el sistema francès de comissions institucionalitzades. Finalment, assenyala que aquesta iniciativa legisla-tiva es fa una vegada la banca ha estat degudament sanejada i el seu balanç pot suportar l’exoneració legalment prevista; i què resultarà positiu per a re-habilitar la hipoteca com a institució.

L’advocat i mediador concursal, Borja Pardo Ibáñez, explica les novetats i implicacions de la mediació concursal regulada en el RDL amb fonament a la seva experiència pionera. Considera que la media-ció regulada en el RDL és una institució molt útil en l’actual conjuntura econòmica i social que, més enllà dels aspectes millorables, mitiga l’efecte eternitzant de l’article 1.911 del Codi Civil sobre els deutes de les persones físiques que paga la pena aprofitar.

La nova regulació també facilita el treball del media-dor concursal tot assenyalant que la manca de infor-mació de la sol·licitud de mediació concursal podrà ser tinguda en compte com un element més per a l’eventual qualificació culpable del concurs. Més en-cara, el benefici d’exoneració pot ésser superior en el supòsit de què el deutor hagi sol·licitat prèviament una mediació concursal. De tota manera, amb la nova legislació, el mediador concursal revisa, no només el passiu com fins a l’entrada en vigor de la nove-tat legislativa, sinó també l’actiu, i tot en el temps rècord de 10 dies. Conclou apuntant que el mediador concursal haurà de treballar de manera ràpida i efi-caç per tal de què es pugui obtenir una remissió del deute en un posterior concurs.

Finalment, el notari Ángel Serrano de Nicolás inter-vé tot argumentant que, malgrat que el RDL suposa un pas endavant innegable, aquest pas esdevé limitat tota vegada que no respecta principis bàsics del dret, com poden ésser, la bona fe i la fiança. Sobre la bona fe que tradicionalment s’ha presumit; en canvi, el le-gislador ara la defineix. Sobre la fiança, el legislador sembla desconèixer que la fiança és subsidiària.

Tots els ponents van coincidir en afirmar que la nove-tat legislativa a través de la qual s’incorpora a l’orde-nament jurídic la institució de la segona oportunitat és una bona notícia, però que pateix greus defectes tècnics que cal esmenar.

LA INSTITUCIÓ DE LA SEGONA OPORTUNITAT ÉS UNA BONA NOTÍCIA PERÒ PATEIX GREUS DEFECTES TÈCNICS QUE CAL ESMENAR

El dia 16 de gener de 2015 el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de llei orgànica de Seguretat Nacional per desenvo-lupar la “Estrategia de Seguridad Nacional”, adoptada el 31 de maig de 2013, per articular

la Seguridad Nacional com a Política d’Estat i que conte-nia directrius per reassignar tots els recursos disponibles de l’Estat de manera eficient.

La proposta legislativa es presenta amb l’objectiu de mi-llorar la resposta de l’Estat davant nous riscs i amenaces per potenciar les seves capacitats, i el faculta a mobilit-zar recursos públics i privats i definir competències en diferents àmbits, sota la justificació de la protecció de la seguretat nacional.

No obstant, hi ha elements que mereixen una reflexió des de diferents punts de vista ja que aquesta proposta no està absenta d’incorreccions i de qüestions contro-vertides que al llarg de les properes línies intentaré enu-merar sense entrar al detall.

Una primera qüestió a valorar és si aquesta llei és neces-sària, ja que l’ordenament jurídic espanyol ja preveu un règim excepcional davant la necessitat d’actuar vers a determinades situacions en què és necessari la defen-sa nacional, com són la declaració dels estats d’alarma, excepció i setge (Llei Orgànica 4/1981, de 1 de junio) que també comporten un reforçament dels poders del govern i deixa en suspens valors superiors i rectors de l’estat de dret.

PER LA “SEGURETAT NACIONAL”L’aprovació de l’avantprojecte de Llei orgànica de seguretat nacional és objecte de reflexió en aquest article: des de la necessitat de la pròpia llei, la invasió competencial, el paper preeminent del president del govern central a la inseguretat jurídica que el mateix concepte “seguretat” nacional pot comportar.

Albert Batlle i BastardasDirector General de la Policia.Departament d’Interior.


Aquests mecanismes de lluita serien més respectuosos amb les garanties constitucionals que no pas l’avant-projecte de Llei Seguretat Nacional però tot i així, es decideix no modificar-los i s’opta per crear un mecanis-me nou, en un moment en el que precisament l’executiu està impulsant importants reformes legislatives.

Una altre aspecte a considerar és la invasió competen-cial que aquesta llei suposa, la redistribució per part de l’Estat implica un intent de centralització dels poders i desposseeix a les comunitats autònomes de compe-tències que tenen atribuïdes d’acord amb els mecanis-mes previstos constitucionalment.

En relació amb aquesta idea, no és la primera vegada que ens trobem davant la pretensió de l’Estat per re-duir àmbits d’actuació competencials de les comunitats autònomes i penetrar en àmbits compartits, amb una

clara intenció centralit-zadora, fet que provoca una manca de confiança en les institucions i que ha quedat recollit en reiterades ocasions en la jurisprudència del Tri-bunal Constitucional.

A banda de la pretensió de la llei, impacta el seu caràcter presidencia-lista pel protagonisme que pren el president del govern, com l’òrgan

superior que pot declarar una situació d’interès per la seguretat nacional, no propi del nostre sistema parla-mentari flexible i afavoridor del consens i que facilita més la capacitat de resposta.

Una idea clau en aquesta exposició és que el concepte de “seguretat nacional” crea inseguretat jurídica tant per les Administracions com pels ciutadans. La llei pretén ser un instrument que crea un nou marc jurídic d’actuació per fer front a situacions excepcionals basat en aquest concepte jurídic indeterminat que dóna lloc a diferents valoracions i interpretacions.

Si aprofundim en aquesta idea, la no concreció del terme seguretat nacional s’agreuja amb la manca de previsió d’unes garanties de control per part d’altres poders que no siguin l’executiu. Per tant, s’afecta de nou a un altre principi constitucional com és el de la separació de poders i s’eviten les mesures constitu-

cionalment establertes de supervisió que impedeixen l’abús de poder.

Sobre el concepte i quina és la seva implicació, des del punt de vista de la ciutadania, la qüestió pot alarmar si es vol imaginar la “situació que sigui d’interès per la se-guretat nacional” i que faria necessari aplicar aquesta llei. Des del punt de vista de la gestió de la seguretat, en el cas de la existència real d’un greu risc, la pregun-ta seria per què l’Estat ha optat per donar una solució jerarquitzada i, en canvi, no es decanta per donar una resposta que tingui en compte els principis de col·la-boració i coordinació i es fonamenti en la seguretat com una qüestió compartida entre tots els operadors implicats.

De fet, amb aquesta decisió es posa en evidència que l’Estat no ha contemplat quina és la realitat en matèria de seguretat i el fet real de que algunes comunitats au-tònomes tenen competències en aquest àmbit, i motiu pel qual coexisteixen diferents cossos policials.

Referint-nos a qüestions més generals, la seguretat pública, que sí està prevista a la constitució, és un aspecte tant important per la societat que els poders públics destinen recursos i treballen per la seva millora constant. Aquestes mesures tenen el seu reflex en els diferents cossos i forces de seguretat, que evolucionen i es modernitzen, per adaptar-se a les necessitats i als nous requeriments que emanen de la ciutadania.

A més, la globalització i formar part de la Unió Europea, que disposa d’eines i línies estratègiques pròpies fona-mentades en el desenvolupament territorial, ens obliga a coordinar-nos de manera realista i que els operadors de la seguretat desenvolupin la seva activitat sobre el territori que coneixen.

Per últim, és obvi que la protecció de les persones i dels béns, així com la defensa d’amenaces externes, han de ser un assumpte primordial en el debat de les qüestions que afecten a un estat, però això no implica que pugui ser utilitzat com a escut que empari qualse-vol decisió que es prengui.

En definitiva, l’adopció de mesures per continuar garantint la seguretat és una obligació com ho és el que siguin eficaces, per això tenim el repte de millorar l’esborrany d’aquesta llei en el decurs del tràmit parla-mentari per donar resposta a les veritables necessitats de seguretat amb totes les garanties d’un estat social i democràtic de dret.

LA PROTECCIÓ DE LES PERSONES I DELS BÉNS, NO EMPARA QUALSEVOL DECISIÓ

Segons el Conveni de Varsòvia de 12 d’octubre de 1929, modificat pel Conveni de Montreal, de 28 de maig de 1999, que va entrar en vigor a Espanya el 28 de juny de 2004, s’estableix (art. 17) que el transportista és responsable

del dany ocasionat, en cas de mort o de lesió corpo-ral d’un passatger, quan l’accident que ha causat el dany s’ha produït a bord d’un aeronau o en el decurs de totes les operacions d’embarcament i desembarca-ment. És una responsabilitat objectiva del transportis-ta. La companyia és responsable pel simple fet de la producció del dany. L’article 21 limita quantitativament aquesta responsabilitat a la suma màxima de 100.000 DEG (drets especials de gir) per passatger, actualment 113.100 DEG en virtut de la revisió dels límits de res-ponsabilitat d’aquest conveni.

En tots aquells danys la valoració dels quals excedeixi de la suma de 100.000 DEG, la responsabilitat de la companyia es configurarà com una responsabilitat subjectiva amb caràcter il·limitat amb una presump-ció “iuris tantum” de culpabilitat del transportista que sols podrà quedar destruïda en els dos supòsits recollits a l’article 21 del Conveni de Montreal, quan aquesta acrediti:

1.- Que el dany no va ser degut a la negligència o a una altra acció u omissió indeguda del transportista o dels qui en depenen o dels seus agents (supòsits de casos fortuïts o força major). O bé,

2.- Que el dany va ser degut únicament a la negligència o a una altra acció u omissió d’un tercer.

El Reglament (CE) 2027/97, del Consell, de 9 d’octu-bre de 1997, sobre responsabilitat de les companyies aèries en cas d’accident, modificat pel Reglament(CE) 889/2002 de 13 de maig de 2002, desenvolupa les dis-posicions del Conveni de Montreal, n’estableix deter-minades disposicions complementaries alhora que fa extensiva la seva aplicació al transport aeri que es dugui per part d’una companyia aèria comunitària tant en els vols internacionals com en els domèstics o nacionals.

La normativa europea estableix, també, els següents aspectes:

1.- Nivell adequat de les assegurances obligatòries de les companyies aèries que garanteixin que totes les perso-nes amb dret a indemnització rebin el import íntegre a que tenen dret.

LA RESPONSABILITAT CIVIL DE LES COMPANYIES AÈRIES EN CAS D’ACCIDENTArran de l’accident als Alps francesos de l’avió de la companyia alemanya Germanwings que realitzava el trajecte Barcelona-Düsseldorf, es plantegen qüestions entorn a quina serà la responsabilitat de la companyia aèria i quines compensacions econòmiques podran rebre els familiars de les víctimes d’aquell accident.

Jordi Fillat BonetaCol·legiat núm.10.504


El Reglament (CE) núm. 785/2004 del Parlament i del Consell, de 21 de d’abril de 2004 estableix, pel que fa a la responsabilitat dels passatgers, que la cobertura míni-ma de l’assegurança serà de 250.000 DEG.

2.- No hi haurà una limitació econòmica per a la respon-sabilitat en cas de lesions o mort del passatger. Fins al límit de 100.000 DEG la companyia aèria no podrà impugnar les reclamacions d’indemnització i per sobre d’aquesta quantitat sols podrà ser impugnada una recla-mació en cas que la companyia pugui acreditar que no hi va haver per la seva part negligència ni falta de qualsevol altre tipus.

3.- Obligatorietat, en cas de mort o lesions del passat-ger, d’abonar en un termini màxim de quinze dies una bestreta per tal de cobrir les necessitats més immedia-tes que en cas de mort, que no podrà ser inferior als 16.000 DEG, que no constituirà un reconeixement de responsabilitat per part del transportista, quantitat que podrà ser compensada amb qualsevol quantitat que posteriorment hagi d’abonar la companyia aèria si es determinés la seva responsabilitat.

4-. Obligatorietat d’informar als passatgers de quines són les principals disposicions per les que es regeix la responsabilitat de les companyies aèries i quins són els límits de responsabilitat aplicables, així com, entre d’altres, els terminis per a realitzar les reclamacions pertinents.

5.- Establiment d’un termini de dos anys per efectuar una reclamació davant un tribunal.

A nivell intern ens trobem amb la Llei de Navegació Aèria, de 21 de juliol de 1960, d’aplicació subsidiària, que també recull un doble sistema de responsabilitat, objectiva i fins al límit de 100.000 DEG i la subjectiva (arts 120 i 121).

En data 13 de gener de 2015, la Sala Primera del Tribunal Suprem va dictar sentencia en el cas de l’accident al Llac Constança (Alemanya) d’un vol Moscú amb destí a Barcelona, que va col·lisionar amb un altre avió. La demanda es dirigia contra dues empreses fabricants del sistema de seguretat TCAS (Traffic Collision Avoi-dance System) per defectes en el producte. Tot i que el procediment judicial es va iniciar als Estats Units pel fet que les dues demandades tenien la seva seu als Estats de New Jersey i Arizona, es va declinar la competència i va conèixer finalment de l’assumpte el Jutjat de 1a Instància núm. 34 de Barcelona. En totes les instàncies les sentències dictades van resoldre aplicant la legislació vigent en aquests dos estats nord-americans i establint,

un cop determinada la responsabilitat dels fabricants del producte, unes indemnitzacions significatives si les comparem amb les que solen determinar els tribunals espanyols. El Tribunal Suprem manté les indemnitza-cions fixades per la Secció 17 de l’Audiència Provincial de Barcelona (d’entre tres i onze milions de dòlars a satisfer al 50% per cadascuna de les dues demandades) però pel que fa a una de les dues demandades la redueix alhora al 50% al estimar la seva al·legació i considerar també responsable de l’accident aeri el centre de control aeri suís.

El jutjat del mercantil núm. 8 de Barcelona, en la sen-tència del 4 de febrer de 2015, que ha estat objecte de recurs d’apel·lació (pendent de resolució) resol l’acció directa interposada contra la asseguradora arran de

l’accident del vol de la companyia “Spanair” per part dels familiars d’una de les persones que hi van perdre la vida. En aquesta sentencia s’aplica de forma orientativa els barems existents per als accidents de trànsit,incrementats en un percentatge del 50%, ateses les especials circum-stàncies que conco-rren pel que fa a la especial situació trà-

gica del sinistre, la seva baixa probabilitat malgrat tenir un resultat molt més greu que els accidents de trànsit, la negligent actuació de la tripulació i la confiança que es genera per part del consumidor quan la seguretat és un dels elements que promocionen les companyies quan ofereixen els seus serveis.

En el cas de Germanwings, tot i que les companyies asseguradores sembla ser que ja han fet reserva de de-terminades sumes dineràries per fer front a les correspo-nents indemnitzacions, caldrà veure ara si en el cas que s’iniciï un procediment judicial aquesta suma podrà variar substancialment en funció del lloc on es tramiti aquest procediment, sigui Alemanya, França o Espanya o inclús en algun altre país ates el fet que també hi viatjaven en el vol nacionals d’altres Estats. No cal dir, que sigui quina sigui la compensació final que es pugui rebre, és evident que res pot pal·liar el dolor per la pèrdua de la vida d’un ésser estimat.

CALDRÀ VEURE ARA SI LA INDEM-NITZACIÓ POT VARIAR SUBS-TANCIALMENT EN FUNCIÓ DEL LLOC ON ES TRAMITI EL PROCEDIMENT

La Llei 19/2014, de 29 de desembre, de trans-parència, accés a la informació pública i bon govern (d’ara endavant, Llei 19/2014) s’adopta en el marc de les mesures de regeneració de-mocràtica. Amb la regulació de la transparència

i el bon govern, els poders públics volen reaccionar front a la creixent desafecció ciutadana, els casos de corrupció que van apareixent a la llum pública o la manca d’eficàcia i eficiència administrativa, facilitant a la ciutadania la informa-ció necessària per poder conèixer i controlar la seva actua-ció i als càrrecs i treballadors públics uns principis ètics i de conducta que guiïn la seva activitat.

La Llei 19/2014 és ambiciosa en el seu contingut i ha anat més enllà del que estableix amb caràcter bàsic la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Regula la transparència en l’activitat pública, el dret d’accés de les persones a la informació pública i el bon govern com a principis bàsics que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcio-nament de les administracions públiques. També regula el registre de grups d’interès així com el govern obert com a instrument de participació i col·laboració ciutadana en els assumptes públics.

Una de les novetats més significatives de la Llei 19/2014 és l’ampliació de l’abast de les obligacions que inclou a altres subjectes que no són administracions públiques.

Així, la Llei 19/2014 obliga en tot el seu contingut a les Ad-ministracions públiques noció que adquireix una dimensió molt àmplia en incorporar a més de l’Administració de la Generalitat i la dels ens locals, els organismes, ens públics i ens instrumentals del sector públic, diverses institucions de la Generalitat, les corporacions de dret públic i els consorcis i altres formes associatives. Però les obligacions de transparència també són aplicables als partits polítics, organitzacions sindicals i empresarials i a les entitats pri-vades que percebin subvencions o ajuts públics per sobre de determinats llindars. Finalment, les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics, que perceben fons públics o que duen a terme activitats qualificades com a serveis d’interès general o universal, tenen l’obligació d’informar l’Administració de sobre diferents aspectes.

En les properes línies presentem algunes de les principals novetats de la Llei 19/2014 en relació a la transparència, l’accés a la informació i el bon govern. I. LA TRANSPARÈNCIA PÚBLICA Els subjectes obligats en matèria de transparència han d’adoptar les mesures necessàries per facilitar a les perso-nes el coneixement de la informació pública difonent infor-mació a través dels portals de transparència. En particular, la Llei 19/2014 preveu que l’instrument bàsic i general per donar compliment a les obligacions de transparència és

LA LLEI DE TRANSPARÈNCIA, ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA I BON GOVERN

Quins són els subjectes als quals va dirigida aquesta llei, quina informació han de difondre les Administracions públiques, el conjunt de principis ètics i regles de conducta que han d’orientar l’activitat dels alts càrrecs i el sistema de garanties són algunes de les qüestions que la Llei 19/2014 disposa sobre la transparència pública.

Agustí Cerrillo i MartínezCatedràtic de Dret administratiuUniversitat Oberta de Catalunya@agusti_cerrillo


de mediació, que l’Administració pública haurà d’acceptar necessàriament i, si les parts no ho accepten o no arriben a un acord, la Comissió en el termini màxim de dos mesos haurà d’emetre una resolució.

III. EL BON GOVERN La Llei 19/2014 també estableix els principis de bon govern, un conjunt de principis ètics i regles de conducta que han d’orientar l’activitat dels alts càrrecs, els directius i la resta

del personal al servei de l’Administració. Aquests principis han de ser des-envolupats per codis de conducta i també podran ser incorporats als plecs de clàusules contractuals i en les bases de convo-catòries de subvencions per orientar l’activitat de contractistes i persones be-neficiàries. Aquests codis complementen altres me-canismes de bon govern que ja preveia la legislació vigent com ara la declara-

ció de les activitats, béns i interessos dels alts càrrecs o l’observança del règim d’incompatibilitats.

La Llei 19/2014 incorpora diferents instruments per facilitar la bona administració i la prestació de serveis públics de qualitat com ara les cartes de serveis o l’avaluació perma-nent dels serveis.

Finalment, cal posar en relleu que la Llei 19/2014 estableix un règim sancionador pels casos d’incompliment dels deures i les obligacions establerts per la llei tant en matèria de transparència i accés a la informació pública com de bon govern.

La Llei 19/2014 incorpora un ampli ventall de mecanismes i instruments per incrementar la transparència pública i fomentar el bon govern. La seva regulació a la llei és un bon punt de partida. Però per garantir la seva eficàcia i que s’assoleixin les seves finalitats són també necessàries altres mesures. En aquest sentit, cal impulsar un canvi de la cultura de les Administracions públiques i una conscien-ciació ciutadana. Alhora, es requereix que s’adoptin els instruments necessaris per facilitar l’aplicació de la llei. En aquesta direcció és necessari que s’impulsin els instru-ments de coordinació i cooperació i es faciliti l’assesso-rament jurídic i tecnològic que preveu la Llei 19/2014 per donar resposta a les incerteses tant jurídiques com tècni-ques que es derivaran de l’entrada en vigor de la llei.

el Portal de la Transparència que serà organitzat i gestionat per l’Administració de la Generalitat i que haurà d’integrar la informació de la resta de les administracions públiques que poden crear els seus propis portals de transparència.

La Llei 19/2014 defineix tot un conjunt d’obligacions per garantir l’accessibilitat de la informació (accessible i com-prensible; fàcil de localitzar; formats interoperables i reutilit-zables), la qualitat de la informació (clara, estructurada; veraç i objectiva; actualitzada permanentment) i l’avaluació del compliment de la Llei.

La Llei 19/2014 determina amb detall la informació que hauran de difondre les Administracions públiques sobre l’organització institucional; la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial; les decisions i actuacions de rellevància jurídica; la plantilla i el règim retributiu; els pro-cediments administratius; els contractes i els convenis; les subvencions; els informes i estudis; els plans i programes; la informació estadística i geogràfica i tota aquella que sigui d’in-terès públic o hagi estat demanada amb més freqüència.

Finalment, en relació a la transparència pública destaca la regulació de la reutilització de la informació pública. La reu-tilització serà lliure i no estarà subjecta a restriccions llevat en els supòsits que s’estableixin reglamentàriament, però podrà sotmetre’s a determinades condicions.

II. L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA Les persones tenen dret a accedir a la informació pública sense que hi hagi de concórrer cap interès personal, ni estar subjecte a cap motivació. Aquest dret pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació pot comportar un perjudici a altres béns o drets. Al respec-te, la Llei 19/2014 estableix diversos criteris per ponderar l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades en particular, pel que fa a la protecció de les dades personals.

La Llei 19/2014 estableix un procediment per a l’exercici del dret d’accés del que es poden destacar dos aspectes: el termini per resoldre és d’un mes i, en el cas que no es resolgui i notifiqui en aquest termini, la sol·licitud s’entén estimada per silenci administratiu sempre i quan no concorri algun dels límits establerts a la llei.

La Llei 19/2014 preveu la creació de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública com a òrgan que ha de vetllar pel compliment i la garantia del dret d’accés davant la que les persones podran interposar una reclama-ció per la denegació de l’accés a la informació. Aquesta Comissió haurà de proposar al reclamant i a les terceres persones afectades la possibilitat de seguir un procediment

ES REQUEREIX QUE S’ADOP-TIN ELS INS-TRUMENTS NECESSARIS PER FACILITAR L’APLICACIÓ DE LA LLEI

Els drones s’han convertit en un element in-dispensable per cobrir grans esdeveniments esportius com proves d’ultra-resistència on aquest aparell s’eleva per captar imatges espectaculars. El seu èxit de comercialització

és tal que fins i tot es projecta fer-lo servir per a l’atenció d’emergències mèdiques.

Davant la falta d’una concreta regulació i conscients de la problemàtica de l’ús indiscriminat d’aquests aparells, l’article 50 de la Llei 18/2014 de 15 d’octubre d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, va fixar els requisits per poder pilotar un drone sense distingir entre joguines o aeronaus civils no tripulades subjectes a aquesta regulació.

Què és un “drones”? Segons l’ordre PRE / 1366/2010 és un vehicle aeri no tripulat, propulsat que no porta personal com a opera-dor a bord i és capaç de mantenir-se en vol per mitjans aerodinàmics. És pilotat remotament i no està classificat com a arma guiada o dispositiu similar d’un sol ús dis-senyat per al llançament d’armes.

L’art. 50 de la Llei 18/2014 adverteix que compliment dels preceptes que recull, no eximeix a l’operador, que és el responsable de l’aeronau i de l’operació, del com-pliment de la resta de normativa aplicable com és el cas de l’ús de l’espai radioelèctric, la protecció de dades o la captació d’imatges aèries ni de la seva responsabilitat pels danys causats per l’operació o l’aeronau.

Ha de legalitzar d’alguna manera l’aeronau? En efecte, totes aquelles aeronaus que sobrepassin la massa màxima de 25kg en el moment d’enlairar-se, s’han d’inscriure al Registre de matrícula d’aeronaus i disposar de certificat d’aeronavegabilitat, quedant exemptes les aeronaus de pes igual o inferior.

Es preveu la fixació d’una placa d’identificació on haurà de constar, de forma llegible la identificació de l’aeronau així com les dades necessàries per posar-se en contacte amb l’operador.

Quins límits existeixen per poder volar l’aeronau? a) Vol de dia i en condicions meteorològiques visuals adequades.

“ELS DRONES”: JOGUINA O AERONAUQuè són, quines són les condicions que han de tenir per tal d’inscriure’ls al registre pertinent, els permisos que cal sol·licitar i en quins casos ens aporten una visió de la regulació que regeix per aquesta aeronau, s’exposen tot seguit

David Neila PérezCol·legiat núm. 38.870


785/2004 del Parlament Europeu sobre assegurances d’operadors aeris.

Ha de comunicar-se o autoritzar prèviament l’activitat? Per aeronaus de pes màxim d’enlairament igual o inferior a 25kg, serà suficient la comunicació prèvia a l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) amb una antelació mínima de cinc dies al dia d’inici de l’operació. A més, l’operador haurà de presentar una declaració responsa-ble on es manifesti el compliment dels requisits exigi-bles d’acord amb el que preveu el mateix article.

Per la seva banda, l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, està obligada a emetre un justificant de recepció en el termini de 5 dies a comptar des del dia de recepció de la documentació.

Per aeronaus la massa màxima d’enlairament de les quals excedeixi de 25kg estarà subjecta a prèvia autorit-zació de l’AESA

Finalment, cal posar de manifest que el legislador no dis-tingeix entre una joguina comú i les aeronaus que s’han de subjectar a aquesta regulació. Serà per tant, una de les qüestions pendents a resoldre en el futur reglament, encara que tot apunt a a què només restaran subjectes a regulació aquelles aeronaus de pes superior a 2 kg.

b) Només podran operar en zones fora d’aglomeracions d’edificis, allunyats de reunions de persones a l’aire lliure i en espai aeri no controlat.

c) No podran superar l’alçada màxima de 120 metres (400peus)

d) Els vols quedaran condicionats a l’emissió d’un NOTAM pel proveïdor de serveis d’informació aeronàu-tica, a sol·licitud de l’operador degudament habilitat, per informar de l’operació a la resta d’usuaris de l’espai aeri de la zona en què aquesta hagi de tenir lloc.

e) Les activitats de vol s’han de fer a una distància míni-ma de 8 km de qualsevol aeroport o aeròdrom, o si l’ae-ronau compta amb procediments de vol instrumental, a una distància mínima de 15k, del seu punt de referència.

Quins permisos i documents es requereixen? Per pilotar aeronaus civils no tripulades, és necessari estar en possessió de qualsevol títol per pilotar ultralleu-gers o haver-lo tingut els últims 5 anys o bé demostrar l’aptitud per pilotar “drones”.

Abans de volar, l’operador ha de disposar de la documen-tació relativa a la caracterització de les aeronaus i d’un

manual d’operacions on es prevegin els procedi-ments de l’operació.

Es requerirà haver realit-zat un estudi aeronàutic de seguretat de l’ope-ració en què es cons-tati que la mateixa pot realitzar-se amb plena seguretat.

Per a les aeronaus de pes inferior a 20kg de pes màxim d’enlairament, s’exigirà als operadors de les aeronaus civils, una pòlissa d’assegu-rança o una altra garantia financera que cobreixi

la responsabilitat civil davant de tercers pels possibles danys que puguin sorgir durant i per causa de l’execució del vol, d’acord amb els límits previstos en la Llei de Navegació Aèria.

Per a les aeronaus amb pes superior a 20kg d’enlaira-ment, s’aplicarà el límit de cobertura del Reglament (CE)

S’EXIGIRÀ ALS OPERADORS DE LES AERONAUS CIVILS UNA AS-SEGURANÇA O UNA ALTRA GARANTIA FI-NANCERA QUE COBREIXI LA RESPONSABILI-TAT CIVIL

EL COL·LEGI ES MOU

L’ICAB CONTINUA LA LLUITA PER MODIFICAR LA LECRIM L’article 520 de la Llei d’Enjudiciament Criminal ha estat modificat recentment mitjançant la Llei Orgànica 5/2015, de 27 d’abril, que ha fet la transposició de la Directiva 2010/64/UE, de 20 d’ octubre de 2010, relativa al dret a interpretació i a traducció en els processos penals i de la Directiva 2012/13/UE, de 22 de maig de 2012, relativa al dret a la informació en els processos penals.

Malgrat això, abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei orgànica 5/2015 (que serà el 28 d’octubre de 2015), el Govern ha presentat un nou projecte de llei que torna a plantejar la modificació de la disposició assenyalada. Es tracta del “Projecte de llei orgànica de modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal per a l’enfortiment de ga-ranties processals i la regulació de les mesures d’investi-gació tecnològica”.

Aquesta situació ha portat a l’ICAB –amb la participa-ció rellevant del diputat Jorge Navarro i del vocal de la secció de Dret penal Andrés Maluenda– i al CICAC a formular esmenes, que han estat adreçades a tots els Grups Parlamentaris, que abasten diferents apartats de la futura nova regulació de l’article 520 de la LECrim.

Entre d’altres cal destacar la pretensió d’evitar que les forces i cossos de seguretat exhaureixin el termini de detenció de 72 hores i, en aquest sentit, es reclama que es documenti l’hora de realització i de finalització de les actuacions policials portades a terme en cada detenció.

També es reclama que la detenció sigui comunicada al Jutge de Guàrdia, que podrà determinar les diligències a practicar, així com decidir sobre el secret de les actua-cions o la situació de privació de llibertat del detingut, evitant que les forces i cossos de seguretat es puguin considerar no sotmeses a l’autoritat judicial mentre es

perllonga la detenció, o que puguin condicionar la lliber-tat al fet de prestar declaració.

Es formulen millors tècniques, com ara tractar amb les mateixes garanties de les persones detingudes o presses a les quals ara es passaran a qualificar d’“investigades.”

Per tal d’evitar conflictes en seu policial i donant com-pliment a la previsió de l’Annex I de la Directiva 2012/13/UE, es planteja la necessitat que -a més de la designa- es pugui comptar amb l’assessorament de l’advocat durant la pràctica de la declaració, arribant a intervenir de manera efectiva en l’interrogatori. En aquest mateix sentit ja s’ha vingut pronunciant el propi Tribunal Consti-tucional (interlocutòria núm. 23/2006, de 30 de gener; sentència núm. 199/2003, de 10 de novembre, sentència núm. 252/1994 de 19 setembre).

També es reclama que el dret d’accés als elements de les actuacions policials s’ha de complir lliurant-los abans de l’acte de la declaració, per tal de reflectir en la decla-ració les irregularitats que s’hagin pogut constatar.

S’explicita un termini màxim de 2 hores per fer conèixer el fet de la detenció a la persona que vulgui el detingut. Així s’evitaria la pràctica habitual segons la qual la detenció no és comunicada de forma immediata, ni a la persona que vulgui el detingut ni al Col·legi d’Advocats corresponent.

Món Jurídic · #296 · Abril 2015 El Col·legi es mou 25

L’experiència demostra que, tenint coneixement de la detenció per tercers (per haver-se fet a la via pública o en presència de coneguts), acostuma a transcórrer de forma injustificada un termini d’hores indeterminat.

També s’explicita un termini màxim de 2 hores per exercir el dret a comunicar-se telefònicament amb un tercer i s’afegeix que la necessitat de restricció (si calgués) resti en mans del Jutge competent.

El mateix termini de 2 hores es reclama que sigui d’apli-cació per a comunicar la detenció al Col·legi d’Advocats corresponent. Al respecte, s’exigeix la presència del lletrat per prestar l’assistència que correspongui al detingut, sense que necessàriament sigui per fur a terme la decla-ració. Sens perjudici que la declaració no s’hagi prestat encara, la persona privada de llibertat ha de ser informada per un lletrat de les circumstàncies i conseqüències que se’n deriven d’aquella privació en el termini més breu pos-sible, a més de rebre l’assessorament que s’escaigui.

Particularment, a l’hora de determinar el contingut de l’assistència lletrada (al detingut, pres o investigat –de-tingut o no--) es planteja:

• que sigui el propi advocat el que l’informi dels seus drets, sense que hagi de sol·licitar que ho hagin fet els funcionaris policials,

• que sigui present l’advocat en les entrades i escorcolls i en totes les actuacions que comportin restricció de drets fonamentals de l’investigat o detingut,

• que, com a contingut de les assistències, l’advocat podrà assessorar al detingut o investigat sobre la conduc-ta que ha de tenir en la declaració, així com poder inter-venir i comunicar-se amb ell durant la seva pràctica, tot establint que les restriccions al respecte restin en mans del jutge competent.

Per últim es planteja la supressió de l’art. 520.8 LECrim. No entenem que tingui sentit mantenir una restricció i, conseqüentment, un tracte desigual en relació al dret de defensa quan es tracti de delictes contra la seguretat vial, permetent que el detingut en aquests casos pugui renunciar a l’assistència lletrada. Aquesta renúncia pot comprometre la seva defensa en el procés. La presència dels agents de l’autoritat –sense l’assessorament que comporta l’assistència lletrada– pot limitar la serenitat necessària per prendre una decisió lliure i sense condici-

onaments (tal com reconeixen les STS 1472/1992, de 13 de juny i 1626/1994 de 19 de setembre).

EN VIGOR ELS NOUS ESTATUTS DE L’ICABEl proper mes de maig entraran en vigor els nous Estatuts del Col·legi, que van ser aprovats per la Junta General Extraordinària celebrada els dies 4 i 6 de fe-brer i publicats al DOGC el 17 d’abril.

Els nous Estatuts permeten l’adaptació als nombrosos canvis normatius produïts des de 1984 i volen donar un impuls a la vida col·legial, fent de la Institució com sempre ha estat al llarg dels seus 181 anys d’histò-ria, una Corporació capdavantera, moderna i atenta a donar respostes als reptes que en cada etapa ha d’afrontar l’advocacia.

LA PÀGINA WEB COL·LEGIAL ES RENOVA Es renova la pàgina web del Col·legi d’Advocats de Bar-celona (www.icab.cat). Aquesta nova estructura respon principalment a les noves quotes per trams i els serveis que s’inclouen en cada tram. Aquests canvis afecten principalment a dues grans àrees: Solucions Professio-nals i Formació i Documentació.

A Solucions Professionals trobareu aquells serveis que us ajudaran en l’exercici de l’advocacia: serveis per créixer professionalment com la Borsa de Treball, serveis pels quals podeu trobar solucions alternatives als con-flictes com són l’Arbitratge i la Mediació, assegurances en responsabilitat civil per cobrir els riscos professionals, guies que us orienten en aspectes bàsics del despatx, serveis que us faciliten el vostre dia a dia (certificats

Món Jurídic · #296 · Abril 201526 El Col·legi es mou

digitals, correu electrònic, sales...) i serveis que us recol-zen davant jutjats i tribunals.

www.icab.cat

L’altra gran àrea d’aquesta nova estructura, Formació i Bi-blioteca, us ajudarà en la vostra capacitació professional, actualitzant i ampliant els vostres coneixements i oferint-vos les fonts de documentació necessàries (legislació, jurisprudència, doctrina...) per a l’exercici de l’advocacia.

Completaran el menú principal les pestanyes El Col·legi, Dóna’t d’Alta i Ciutadans i Registres.

• El Col·legi: inclou informació institucional sobre la composició de la Junta, la normativa col·legial, el Pala-uet Casades o les publicacions de l’ICAB.

• Dóna’t d’alta: trobeu tota la documentació i formu-laris per a col·legiar-se com a exercent, no exercent, estudiant o professional.

• Ciutadans i Registres: s’exposa el dret de defensa que té qualsevol persona, els tràmits i requisits per gaudir de l’assistència jurídica gratuïta o els professio-nals jurídics registrats a l’ICAB.

La ‘home’ o pàgina web del Col·legi s’adequa als nous temps i incorpora algunes novetats i nous elements amb voluntat de comunicar més fàcilment:

• Feed de Twitter: per veure els darrers tuits del compte oficial de l’ICAB.

• Slide (bàner): per destacar fins a cinc temes d’interès per als col·legiats/des.

• Agenda: per mostrar els actes del dia i cursos destacats.

• Menú lateral: d’accés directe a algunes de les àrees més visitades del web (Borsa de Treball, Torn d’Ofici, Estrangeria, Lloguer de Sales, Comissions i Seccions, Món Jurídic, Club ICAB i Internacional).

El nou portal incorporarà també un nou apartat titulat “Treballa amb Nosaltres” per donar visibilitat a les ofertes de feina que puguin sorgir a la Corporació. Mitjançant aquesta funcionalitat es podrà enviar el CV per a futurs processos de selecció.

Una altra de les novetats serà la inclusió d’un apartat “d’Informació Econòmica”, a través del qual l’ICAB facilitarà la informació relativa als pressupostos de la Corporació per a cada exercici, les liquidacions pressu-postàries dels darrers anys i els informes auditats.

www.icab.cat

Aquests canvis van en consonància amb la Guia de Ser-veis 2015 que es va encartar amb la revista Món Jurídic del mes de març.

Amb aquest nou format del web volem facilitar-vos el coneixement i ús de tot allò que l’ICAB posa a la vostra disposició. Perquè l’objectiu del Col·legi d’Advocats de Barcelona és ser-vos útils en el desenvolupament de la vostra tasca professional!


L’ICAB CONTRA EL CODI PENAL I LA LLEI MORDAÇA Arran de l’aprovació, el passat 26 de març, del nou Codi Penal i de la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, aquesta corporació va denunciar, un cop més, el retrocés que comportaran en quant a drets dels ciutadans, ja que no aporten solucions reals als problemes de la ciutadania i són essencialment demagògiques i electoralistes. Tant el nou Codi Penal com la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciu-tadana entraran en vigor el proper 1 de juliol.

En relació al nou Codi Penal es considera un error la modificació tant per la forma com pel fons. D’una banda, no hi ha hagut cap informe previ que establís la necessitat urgent de dur-la a terme, i de l’altra s’ha fet la modificació de 250 articles, sense el consens polític i social que requeria una canvi tan important que com-portarà, a més, un enduriment de la resposta penal.

Per això, des de l’ICAB es qualifica de “molt greu” que es pretengui aparentar que s’estan suprimint les faltes que fins ara regulava el Codi penal, quan la realitat és que moltes d’elles passen a confi-gurar-se com a delictes lleus o com a infraccions administratives incorporades a la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana.

La primera decisió legislativa comportarà, com a conseqüència, penes més greus per a determinades conductes regulades fins ara; la segona portarà a san-cions administratives d’import econòmic molt alt.La crítica al nou text també es fa per la redacció, ja que comporta una manca de seguretat jurídica per als ciu-tadans en moltes de les conductes que regula, com a conseqüència de la descripció i utilització d’expressi-ons ambigües o valoratives en moltes de les figures penals que es tipifiquen.

Des d’aquesta corporació també es considera un error la introducció de la “pena de presó perma-

nent revisable”, perquè a Espanya la durada de les penes pot arribar fins als 40 anys efectius d’estada a presó, període que està per sobre dels canons europeus.

Aquest enduriment de les penes no determinarà una major seguretat a l’hora de viure en una societat de-mocràtica. I per això l’ICAB és contrari a què en un estat democràtic el dret penal es converteixi en un element d’exclusió social, sancionador de la pobresa i de control indeterminat de la ciutadania en mans d’uns pocs.

LLEI ORGÀNICA DE PROTECCIÓ DE LA SEGURETAT CIUTADANAEn relació a la coneguda com a “llei mordaça”, l’ICAB va denunciar que a l’igual que en el nou text del codi penal s’usen expressions avaluables i poc precises per sancionar conductes dels ciutadans, fet que provocarà inseguretat jurídica.

Per això el Col·legi d’Advocats de Barcelona denuncia que la legislació actual s’està traduint en la creació d’una xarxa normativa que limita les llibertats dels ciutadans.

E-LEARNING, LA TECNOLOGIA AL SERVEI DEL CONEIXEMENT

A l‘ICAB creiem en els beneficis i oportunitats que dóna la formació e-Learning. Per aquest motiu, a partir del mes de maig, dins l’oferta formativa col·legial trobareu més cursos que segueixen el model ‘no pre-sencial’ i el ‘model blended learning’ (Semi presencial)i que usen les plataformes de ‘Moodle ICAB’, de la UOC i del Tirant lo Blanc (Secretariat jurídic).

Gràcies a aquest model, l’alumne passa a ser el protagonista del seu propi procés formatiu i podrà aprofitar tots els avantatges que aquest model com-porta: guanyar hores d’estudi pel fet de no haver-se de desplaçar, gaudir d’un atenció personalitzada gràcies a la figura del tutor on-line, que respondrà els dubtes; guanyar en comoditat perquè podreu accedir als continguts des de qualsevol connexió a internet, a més de desenvolupar qualitats com la responsabili-tat i la constància.


NOU SERVEI: CERCADOR D’ARTICLES DE MÓN JURÍDIC Busques un article publicat al Món jurídic? Saps el tema però desconeixes en quin número es va publi-car? Gràcies al nou cercador de Món Juridic podràs recuperar aquell article que estàs buscant sobre un tema concret.Aquest cercador el podreu localitzar a www.icab.cat/monjuridic i concretament dins l’apartat Col·legi/Publicacions.

En clicar sobre el “Cercador del Món Jurídic’ s’obrirà una formulari on podreu cerca pel camp que més interes-si: text lliure,autor, títol de l’article, data, i secció. Amb aquest nou servei, l’ICAB dóna resposta a la demanda realitzada pels col·legiats.E-learning, la tecnologia al ser-vei del coneixement

MÉS DE 1.000 ADVOCATS A LA FIRA DE LLIBRES DE SANT JORDI

Com cada 23 d’abril, l’ICAB va organitzar diferents actes per commemorar el dia del llibre i la rosa. A les 10h del matí es van obrir les portes de la fira de llibres i editorials ju-rídiques, organitzada per la Biblioteca, i que va ser visitada

per més de 1.000 advocats i advocades de Barcelona. Du-rant aquesta jornada es van repartir més de 3.000 llibres, revistes i ebooks, un miler de roses, a més de diversos articles de marxandatge. La fira de Sant Jordi a l’ICAB va ser possible gràcies a la col·laboració de les següents edi-torials: Grup Lefebvre-El Derecho, Iustel, Sepin, Thomson Reuters Aranzadi, Tirant lo Blanch, Vlex i Wolters Kluwer.

La fira també va comptar amb un estand del Col·legi on es va poder adquirir la “XVI edició dels Contes d’Advo-cats”, que recull els textos guanyadors i seleccionats de la XVI edició del Concurs de Narrativa curta Contes d’Advo-cats que cada any organitza aquesta Corporació. Enguany el primer premi va ser per Lluís Sala Rodríguez, pel text titulat “La capsa”; el segon el va rebre José Luis Martín Mendoza pel conte “Scala Vitae” i el tercer va recaure a Paula Oliván Sancho per “El abogado del año”. El jurat va atorgar dos accèssits: un a Javier Carrasco Pacheco per “Pecado” i l’altre a Eulàlia Moreta Tusquets per “La casa”.

A l’entrada del Palauet, i durant tot el matí, hi ha haver diferents paradetes de llibres no jurídics escrits per advocats i advocades de Barcelona, els quals van tenir l’oportunitat de donar a conèixer les seves obres.

Per la tarda, i per cloure els actes de Sant Jordi, es van concedir els premis de redacció infantil amb gran partici-pació dels fills dels col·legiats i col·legiades, i també els premis als guanyadors del concurs de narrativa.

Des d’aquesta Corporació agraïm l’assistència de tots els advocats i advocades que es van acostar a l’ICAB així com de totes les editorials i autors que han participat en les diferents activitats.


NOU DOSSIER TEMÀTIC: MEDIACIÓ

La Biblioteca ha publicat un nou dossier temàtic sobre Mediació. Aquest dossier recull a text complet legisla-ció, jurisprudència, formularis i articles doctrinals sobre el tema. També s’inclouen les referències de les monografi-es, revistes i bases de dades disponibles a la Biblioteca.

Al marge d’aquest dossier, la Biblioteca ha elaborat al-tres dossiers que podeu consultar a l’apartat de la pàgina web (www.icab.cat) FORMACIÓ/BIBLIOTECA> BIBLIOTECA DIGITAL>Dossiers Temàtics.

DRET PER A NO JURISTES

La Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona orga-nitza un cicle de conferències que sota el títol ‘Dret per a no juristes’ vol donar a conèixer de forma planera i senzilla diferents conceptes jurídics i també analitzar di-verses situacions socials que es donen en la nostra so-cietat arran dels canvis normatius que s’estan produint.

Les sessions tenen lloc el tercer dimarts de cada mes, a les 19h, en un espai emblemàtic com és la Biblioteca del Col·legi i les coordina l’advocat i presi-dent de l’ANUE, Eduard Sagarra. La primera sessió, realitzada per l’advocat Màrius Miró va versar sobre Què és el dret? En la segona, el diputat de la Junta de Govern de l’ICAB Jorge Navarro, va explicar Què és un imputat?

La propera sessió porta per títol: Els estrangers i les fronteres: les tanques de Ceuta i Melilla. La conferència tindrà lloc el dimarts 16 de juny, a les 19h, a la mateixa Sala de Dret Marítim de la Biblioteca.

La inscripció és gratuïta i s’ha de fer a través de la pàgina web del Col·legi d’Advocats de Barcelona (www.icab.cat).

OBITUARI: ANTONIO ESCURA VIÑUELA

El passat 27 de febrer ens va deixar Antonio Escura Viñuela. Nascut a Barcelona el 8 de gener de 1921 era Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, Graduat Social, Acadèmic de Número de l’Acadèmia de Jurispru-dència i Legislació de Catalunya. Va ser distingit amb la medalla d’or del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Va exercir l’advocacia des de 1953 especialitzant-se en dret mercantil, dret internacional privat i arbitratge. Precisament en aquest darrer àmbit cal destacar que va ser un dels fundadors del Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB), ostentant-ne la presidència entre 1989 i el 2000. També va ser membre de la Comissió d’Arbitratge de la Cambra de Comerç Internacional de París, de l’Organit-

Articles de revistesMonogra esRevistes especialitzadesBases de dades especialitzadesLegislacióJurisprudènciaFormularisAdreces web

MEDIACIÓDOSSIERS TEMÀTICS núm.18

Febrer 2015


zació Internacional d’Arbitratge de Nova York i de la Cort Internacional d’Arbitratge de Londres.

També va exercir la docència en diferents universitats principalment sobre dret processal, mercantil com d’ar-bitratge. Igualment són molts els treballs jurídics que en aquests àmbits va publicar.

DEFUNCIONS

Lluís Armengol Prat, Joan Busquets i Cuevas, Francis-co Javier Carrasco Ibáñez, Antoni Castella Riera, Josep Corbella Bosque, Eduardo Fernández López, Josep Lluís Ferrer Escolar, José Domingo Gallego Laredo, Francisco González Ledesma, Teófilo Francisco Miran-da Fernández, César Molinero Santamaria, Jaime Palet Roig, Antonio Paris Pou, Luis Antonio del Pino Delgado, Salvador Puig Eyre, Josep Maria Rabell Llorach, Xavier Renau i Manen, Juan Carlos Revilla Sanz, Luis Sierra Monner, Vicente Vidal Sanchis, Ana Maria Viellan Barjau, Enric Vila i Casas i Ignacio Vilaseca Garriga.

TRANSMISIÓN INMEDIATA DE SOCIEDADES

• Sociedades Limitadas en menos de 24 h.• Libre elección de Notario• Servicio de domiciliación de Sociedades• Posibilidad de tramitación posterior en el Registro Mercantil por el propio despacho profesional

[email protected]

C/ de l’Avenir, 3508021 BARCELONA TEL. +34 93 414 15 55

C/ Almagro, 2, 3º28010 MADRID

TEL. + 34 91 186 31 02

TRANSMISIÓN INMEDIATA DE SOCIEDADES

• Sociedades Limitadas en menos de 24 h.• Libre elección de Notario• Servicio de domiciliación de Sociedades• Posibilidad de tramitación posterior en el Registro Mercantil por el propio despacho profesional

[email protected]

C/ de l’Avenir, 3508021 BARCELONA TEL. +34 93 414 15 55

C/ Almagro, 2, 3º28010 MADRID

TEL. + 34 91 186 31 02

¿Por qué se ha reformado parcialmente la Ley de tasas y no se ha derogado?Las tasas judiciales para las personas físicas se adop-taron en un momento determinado, con una situación de crisis económica muy grave y con una situación de desequilibrio presupuestario en España. En ese momen-to se tomaron una serie de decisiones muy difíciles, se subieron los impuestos, se recortó el gasto y la justicia también contribuyó ampliando las tasas a las personas físicas. Pero habían generado un elemento de tensión muy grande con abogados, procuradores, graduados sociales y desde el punto de vista de recaudación no suponían una gran aportación.

Además, en este momento, dada la mejora de la recau-dación fiscal y del conjunto de los impuestos, el Minis-terio de Hacienda podía prescindir de este ingreso y es ahora cuando hemos podido hacer lo que quizá hubiése-mos querido hacer antes, pero la situación presupues-taria no nos lo permitía. El objetivo de esta reforma es que ningún ciudadano deje de acudir a la Justicia por cuestiones económicas.

¿La reforma de la Ley realizada no cree que va en detrimento de las pymes? Con la derogación de las tasas para las personas físicas lo que se ha hecho es volver a la situación de 2003. En-tonces y ahora las Pymes están exentas del pago cuando la cuantía de las mismas no supere los 2.000 euros. Además, los gastos de las empresas en tasas se pueden deducir fiscalmente en el Impuesto de Sociedades.

El Código Penal español es uno de los más duros de Europa ¿Era necesario reformarlo? La reforma operada por la LO 1/2015, de 30 de marzo, lleva a cabo una completa revisión y actualización del Código Penal, en la conciencia de que el transcurso del tiempo y las nuevas demandas sociales, evidencian la necesidad de llevar a cabo determinadas modificaciones de nuestra norma penal.

Gran parte de la reforma está también orientada a dar cumplimiento a los compromisos internacionales adqui-ridos por España. Así, se ocupa, a modo de ejemplo, de la transposición de la Decisión Marco 2008/913/JAI; de

Ante la derogación de las tasas judiciales para las personas físicas, la aprobación de la reforma del Código penal, y a la

espera de otros cambios legislativos propuestos por el Gobierno, Món Jurídic ha entrevistado al ministro de Justicia, Rafael

Catalá Polo para conocer su proyecto al frente de este ministerio.

“Con la prisión permanente revisable se garantiza

la rehabilitación”

ENTREVISTA A RAFAEL CATALÁ POLO, MINISTRO DE JUSTICIA

Text: Clara Llensa // Roser Ripoll

Món Jurídic · #296 · Abril 201534 Entrevista a...

la Directiva 2009/52/CE; de la Directiva 2011/93/UE; de la Directiva 2011/36/UE; de la Directiva 2013/40/UE; o de Directiva 2014/42/UE.

¿No cree que en el Código Penal hay abuso de expre-siones valorativas en muchas de las conductas que regula y que crean inseguridad jurídica? Partiendo de la sencillez obligada en la redacción de los tipos penales que debe caracterizar al Código Penal, la técnica legislativa debe necesariamente evolucionar a la hora de tipificar delitos tan complejos como la ciberdelin-cuencia, la trata de seres humanos, los delitos contra la propiedad intelectual, o figuras como el decomiso.La exhaustividad en la redacción contribuye a garantizar la seguridad jurídica.

¿Es partidario de aplicar la prisión permanente re-visable? ¿Este término no es un eufemismo de la cadena perpetua?La pena de prisión permanente revisable se introduce para los delitos más graves, como asesinatos múltiples, asesinatos incluyendo elementos de violación, pederas-tia, o delitos de terrorismo; y lo que se busca es que,

además de una pena de larga duración, se garantice el objetivo constitucional de la rehabilitación. La reinserción del reo en la sociedad no hay que darla por supuesto, sino que se debe acreditar y para ello se establecen controles, evaluaciones, que irán encaminadas a que, transcurrido un tiempo, se constate si se ha produci-do esa rehabilitación. Los jueces examinarán cada dos años, a partir del cumplimiento de los primeros 25 años de pena, si debe mantenerse la prisión. La prisión per-manente revisable está avalada por el Consejo Fiscal, el CGPJ y el Consejo de Estado. Es una pena habitual en el Derecho comparado y reconocida por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos.

Desde el Colegio nos hemos opuesto frontalmente al proyecto de Ley orgánica de protección de la segu-ridad ciudadana porque creemos que comporta una

regulación restrictiva de los derechos de los ciudada-nos. ¿Cómo se justifica esta ley? La Ley de seguridad ciudadana hace un equilibrio perfectamente constitucional y respetuoso con los derechos de los ciudadanos, entre la contundencia para reprimir los comportamientos que alteran nuestra convivencia y el respeto a la seguridad. Lo que hace esta ley es dar respuesta a nuevas realida-des, nuevos comportamientos que atentan contra la seguridad ciudadana.

Turno de Oficio. Se quiere ampliar el número de beneficiarios de la justicia gratuita. ¿Cómo se va a garantizar el pago de este servicio social que prestan los abogados?Para poder contestar a esta pregunta es necesario precisar que fue con la aprobación del Real decreto Ley 3/2013, de 22 de febrero, por el que se modifica el régimen de las tasas en el ámbito de la Administración de Justicia y el sistema de asistencia jurídica gratuita, cuando se incrementaron los beneficiarios del derecho a la asistencia jurídica gratuita, tanto al ampliar el ámbito subjetivo como al reducir los niveles máximos de renta

exigidos hasta ese momento. Esto, unido a la ampliación de las prestaciones incluidas en ese derecho, fue lo que, en su día, tuvo impacto económico.

Sin embargo, el Proyecto de Ley de asistencia jurídica gratuita, actualmente en tramitación parlamentaria, en principio no supondrá un nuevo incremento del coste pues, si bien está previsto ampliar el reconocimiento del derecho únicamente a las asociaciones que ten-gan como fin la promoción y defensa de las víctimas de terrorismo o el medio ambiente, y a los sindicatos y representantes unitarios y sindicales de los trabajadores y funcionarios públicos y del personal estatutario de los Servicios de Salud, el impacto que pudiera tener esta medida se atempera con otras que igualmente figuran en el proyecto y que definen los contornos de la asisten-cia jurídica gratuita.

“La Ley de seguridad ciudadana da respuesta

a nuevas realidades”

Món Jurídic · #296 · Abril 2015 Rafael Catalá Polo 35

Para afrontar el coste total de los servicios de asis-tencia jurídica gratuita, las Administraciones Públicas competentes (Consejerías competentes en materia de Justicia en las Comunidades Autónomas que tienen transferidas las competencias en Justicia o el Ministe-rio de Justicia), han de realizar, al elaborar sus dotacio-nes presupuestarias anuales, la previsión de ese coste, de conformidad con la nueva regulación, pues son a cargo de las mismas. En este punto debe destacarse que el Ministerio de Justicia destinó, en su ámbito, en el año 2014, casi 38 millones y medio de euros, cantidad superior a la inicialmente presupuestada y cifra igual-mente superior a la destinada en 2013 que fue de 37 millones de euros.

Usted ha afirmado que una de sus prioridades es la modernización de la Administración de Justicia. ¿Qué medidas va a poner en marcha para conseguir-lo? ¿En qué plazo se prevé que la justicia funcione de acuerdo con la tecnología y rapidez que exigen el siglo XXI?Presenté en el Ministerio el Plan 2015 para la aceleración de la Justicia en entornos digitales con el que se persi-gue conseguir una Justicia sin papel, en red, móvil y 24 horas. En él se recogen una serie de medidas: a princi-pios de 2016 será obligatoria la comunicación electrónica entre los colectivos jurídicos y las sedes judiciales; se modifica la ley para extender las notificaciones elec-trónicas a ciudadanos y empresas, dotando de validez jurídica a este tipo de comunicaciones; las requisitorias se remitirán de forma electrónica desde los Juzgados a la DGT y a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado a partir de mediados de año, fecha a partir de la cual también el personal sanitario comunicará de forma telemática los nacimientos y las defunciones al regis-tro; a finales de año se avisará por SMS a las personas inmersas en un proceso judicial de la fecha de su juicio o de su suspensión; los ciudadanos podrán acceder a la Justicia a cualquier hora para informarse y realizar de-terminados trámites a partir de otoño mediante la sede electrónica judicial. En definitiva, se trata de transformar este servicio público y ponerlo a la altura de lo que de-mandan los ciudadanos del siglo XXI.

¿La regulación sobre costas procesales en el ámbito contencioso-administrativo no cree que puede afec-tar al Derecho a la tutela judicial efectiva, sabiendo que a la Administración de Justicia no se la condena en costas? La Administración se somete a las mismas reglas que los particulares. Es el órgano jurisdiccional quien, en

todo caso, podrá acordar la no imposición de costas a la parte a la que correspondan, atendiendo a los criterios previstos en la norma.

Hay muchísimas reformas a lo largo de esta legislatura en las que el «consenso» ha sido la mayoría absoluta del PP. ¿Está de acuerdo con esta manera de legislar y que la regulación sea por decreto? ¿No cree que es mejor buscar un consenso a la hora de legislar?La mayoría de las reformas se ha hecho mediante Proyecto de Ley, con lo que no se ha privado a los grupos del debate parlamentario. Como muestra, las más de 2.000 enmiendas que se presentaron por parte de los diferentes grupos a la reforma del Códi-go Penal y de las que, tras el trámite en las Cortes, se aceptaron 400.

Al llegar al tramo final de una legislatura y más este año, con múltiples citas electorales, es cuando más dificultades se encuentra un gobierno de cualquier signo para llegar a consensos pero hemos estado abiertos al diálogo con todos los grupos parlamenta-rios y lo seguimos estando.

En marzo de 2014 se aprobó la reforma de la Ley de la justicia universal. ¿Desde su ministerio se va a proponer una modificación para que haya de nuevo la posibilidad de juzgar, atendiendo al principio de justicia universal, a crímenes contra la comunidad internacional como los delitos de genocidio o de lesa humanidad cometidos fuera del territorio nacional?España no puede convertirse en el gendarme del mundo. El objetivo de la reforma de la Justicia Univer-sal es que la Audiencia Nacional investigue delitos de persecución universal cuando la víctima sea española, cuando el presunto culpable sea español o resida o se encuentre en España y se haya denegado su extradi-ción o cuando el destino u origen del cargamento (en el caso de tráfico ilegal) sea nuestro país, así como cuando lo establezcan los tratados internacionales ratificados por España.

¿Desde su Ministerio se va a plantear una reforma para reducir o eliminar los 17.600 aforados? El Gobierno no tiene sobre la mesa la eliminación de los aforados ya que requeriría una reforma de la Cons-titución para la que es necesario un consenso entre las fuerzas políticas que ahora no existe. Desde el Gobierno reconocemos que el número de personas aforadas es elevado y convendría empezar a reducirlo por lo más sencillo, por ejemplo, los jueces de paz.

SEC

CIO

NS

DES DE LA JUNTA38La Junta General Ordinària de 26 de març ratifica l’acció de Govern de la Junta de l’ICAB

DE TOT I MÉS46Crònica del I Congrés de mediació del Col·legi

CLUB ICAB48Descomptes i avantat-ges per a col·legiats en productes professionals i en primeres marques www.clubicab.cat

D’UN COP D’ULL40Actes i esdeveniments que han tingut lloc a l’ICAB o dels advocats i advocades col·legiats

BIBLIOTECA42Selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca de l’ICAB

ANUNCIS49Anuncis que els col·legiats i col·legiades de l’ICAB pub-liquen al web col·legial (www.icab.cat)

DES DE LA JUNTA

La lluita per combatre les lleis i modificacions legislatives que vol dur a terme el Ministeri de Justícia ha estat l’objectiu primordial de les actuacions realitzades en defensa de la professió. La tasca més important que ha fet

el Col·legi durant aquests dos anys ha estat combatre la llei de taxes judicials.

Atesa la magnitud del que estava en joc –l’accés dels ciutadans a la justícia- , l’advocacia, juntament amb altres operadors jurídics s’han mostrat units i ferms -formant un clam unànime- per denunciar el greuge que comporta per als ciutadans i per al dret de defensa la taxa judicial estatal. Malgrat les veus que deien que no seria possible, la Junta de Govern del Col·legi ha acon-seguit que es suprimeixi la taxa judicial per a les perso-nes físiques. El ministre Catalá va escoltar les queixes del Col·legi d’Advocats de Barcelona i ha rectificat.

L’ICAB està molt satisfet. Però continuarà treballant perquè les PIMES no hagin de pagar aquesta taxa, en-cara que aquesta lluita el Col·legi considera que l’ha de liderar la patronal.

Un altre front ha estat en relació al Projecte de Llei de Justícia Gratuïta, situació que ha portat al Col·legi i als membres de la Junta a fer arribar la seva veu a tots els àmbits (Congrés dels Diputats, Senat, Parlament) per reclamar la dignificació de la professió i uns honoraris d’acord amb la qualitat del servei que es presta i la pro-fessionalitat dels advocats.

La justícia de proximitat ha estat un altre dels cavalls de batalla. El Col·legi defensa el model de justícia de proximitat, per aquest motiu, s’ha mostrat el rebuig a la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial, perquè comporta un allunyament irreversible de la justícia res-pecte els ciutadans.

Des d’aquesta Corporació també s’ha treballat davant l’amenaça de la Llei de serveis i col·legis professionals; perquè suposa una pèrdua de les garanties per als ciu-tadans i de la independència de l’exercici de l’advocacia incloent-hi els seus valors fonamentals. Sense perjudici que les últimes informacions indiquen que no avança-rà en aquesta legislatura, l’ICAB està atent a allò que pugui passar.

Les reclamacions del Col·legi en relació a l’examen d’accés a l’advocacia també han tingut èxit. S’ha aconseguit descentralitzar-lo, és a dir, que l’examen es

RATIFICADA L’ACCIÓ DE GOVERN DE LA JUNTALa Junta General, reunida el 26 de març al Col·legi d’Advocats de Barcelona, va aprovar la gestió de la Junta de Govern, els Estats Financers i la liquidació del pressupost de l’exercici 2014. Les línies d’actuació d’aquesta Corporació han estat marcades per tres objectius: més prestigi de l’advocacia, proximitat i presència del Col·legi en totes les institucions. Mentre que l’austeritat i el control de la despesa han marcat la gestió.

Món Jurídic · #296 · Abril 2015 Des de la Junta 39

podrà fer en altres Comunitats Autònomes al marge de Madrid. En el cas de Catalunya es farà a Barcelona. Malgrat els avenços, s’ha denunciat que l’examen es fa sobre coneixements i no habilitats, tal com estableix el reglament de la Llei.

En relació al prestigi de l’advocacia, les actuacions han estat centrades en la defensa de la professió i dels drets fonamentals. En aquest sentit, el Col·legi ha

instat a l’Agència Tri-butària al cessament de les inspeccions abusives a empre-ses i despatxos pro-fessionals, a exigir la doble conducció per tal d’evitar que la detenció es perllon-gui més enllà del que seria estricta-ment imprescindible, a alertar sobre la

limitació del principi de Justícia Universal o a rebutjar qualsevol modificació legislativa o mesura que suposi obstaculitzar l’accés a la justícia o fer un pas enrere en quant als drets dels ciutadans.

Durant la Junta, s’ha demanat als advocats vetllin per la professió, perquè una mala acció o una imatge indigna d’una sola persona afecta tota l’advocacia.

El Col·legi d’Advocats vol continuar sent una corpora-ció referent dins la societat civil. Per això han estat constants les trobades insitucionals, amb el Consell de l’Advocacia Catalana, el Departament de Justícia, el Parlament de Catalunya o el Consejo General de la Abogacía Española, per citar uns exemples. Preci-sament amb el Consejo es va aconseguir reunir a Madrid les Juntes dels 83 Col·legis d’Advocats d’Es-panya per protestar arran de l’actual redacció de la Justícia Gratuïta.

El Col·legi també ha treballat amb altres entitats so-cials.Gràcies al conveni establert amb l’Institut Català d’Oncologia (ICO) els advocats d’aquesta Corporació ofereixen un servei probono o voluntari d’assesso-rament en temes laborals i civil a les persones que pateixen càncer. També s’han denunciat els retrasos en els expedients de FOGASA amb l’objectiu de millorar la situació de les persones que estan pendents d’aques-tes indemnitzacions.

En l’àmbit educatiu, l’ICAB acull un cop al mes la visita de diferents instituts a través de l’activitat Justícia i Joves. En aquesta s’explica als estudiants de tercer i quart d’ESO que la major part de les accions que duen a terme a nivell quotidià tenen conseqüències jurídiques i, d’aquí la importància de confiar i consultar a un advocat.

També s’han realitzat convenis –amb el Ministeri de l’Interior i l’Ajuntament de Barcelona– per posar en marxa un Servei d’Orientació Jurídica específic per a les persones que estan als CIE.

LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTÀRIAEn relació a la liquidació pressupostària hi ha hagut un resultat comptable positiu per a la Corporació, gràcies a un major nivell d’ingressos com a conseqüència de les noves incorporacions de col·legiats per sobre del que s’havia pressupostat i un compliment estricte de la partida de despeses.

Durant l’acte es va detallar el nivell de recursos des-tinats a cadascuna de les activitats col·legials diferen-ciant les funcions públiques que aquesta corporació realitza (com per exemple el Torn d’Ofici i les actu-acions relacionades en l’àmbit de la deontologia o els honoraris) dels serveis destinats a la millora de la capacitació professional (Formació i Biblioteca) o les solucions per faciltiat la tasca de l’advocat (entre d’al-tres, servei d’ocupació i orientació professional, correu electrònic, pòlissa de responsabilitat civil, etc.).

NOU DELEGAT I SOTSDELEGAT A LA DELEGACIÓ DEL PRAT DE LLOBREGAT

La Junta de Govern, de conformitat amb els resultats de les eleccions celebrades el pas-sat 13 de març a la Delegació del Prat i amb les previsions de l’article 2 del Reglament de Règim Interior de les Delegacions Territorials del Col·legi va acordar nomenar com a delegat i sotsdelegat de la Delegació Territorial del Prat de Llobregat a Lluís Mijoler i Martínez i a Jesús M. Reina Gómez.

Aquesta candidatura va obtenir 23 vots, un mes que la formada per Beatriz Baldó Lavilla-que op-tava al càrrec de delegada, i d’Elisabeth Ferreras Roman, que optava al càrrec de sotsdelegada.

TAXES JUDICIALS: EL MINISTRE HA ESCOLTAT LES NOSTRES QUEIXES I HA RECTIFICAT

D’UN COP D’ULL

ACTE INSTITUCIONAL3 de març: Trobada institucional del degà del Col·legi i part de la Junta de Govern amb la Fiscalia.

RECONEIXEMENT10 de febrer: Alfonso Hernández-Moreno, catedràtic de dret civil i president de la secció de dret de la construcció de l’ICAB, va rebre la Medalla d’Honor del “Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España” de mans del ministre de Justícia, Rafael Catalá.

NOU SERVEI24 de febrer: Presentació del Servei Intermediació en Deutes de l’Habitatge de l’ICAB a Arenys de Mar. D’es-querra a dreta, Neus Serra, Carles Sala, Estanislau Fors, Josep Oliva i Carmen Valenzuela.

BIBLIOTECA9 de febrer: Donatiu del fons bibliogràfic personal de dret de família del company Francesc Vega Sala, que ha completat aquest àmbit a la nostra Biblioteca.

Món Jurídic · #296 · Abril 2015 D’un cop d’ull 41

ACTE INSTITUCIONAL14 d’abril: El degà del Col·legi d’Advocats de Barcelo-na, Oriol Rusca, i membres de la Junta de Govern de la Corporació van mantenir una trobada institucional amb el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó.

MEMÒRIA HISTÒRICA26 de març: La Comissió de la Memòria Històrica i Comissió Justícia Penal Internacional, juntament amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya van organitzar la taula rodona: ‘Justícia Universal per als crims de la Guerra Civil, el franquisme i el nazisme’

DONES ADVOCADES10 de març: La Comissió de Dones Advocades va com-memorar el ‘Dia internacional de les Dones’ amb un acte on va reclamar el compliment de la Llei 3/2007, per tal que les empreses duguin a terme d’una forma real plans d’igualtat que permetin que dones i homes tinguin el mateix salari per la mateixa feina.

RECONEIXEMENT15 d’abril: El degà emèrit de l’ICAB Luis del Castillo rep la medalla ‘La Gran cruz al Mérito en el Servicio a la Abogacía’, que concedeix el Consejo General de la Abogacía española.

BIBLIOTECAAquesta secció conté una sel·lecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica ( per ex.788-13 o també [324.4(46)Hor]).

REVISTES

Actualidad jurídica iberoamericana [en línia]Editor: Instituto de derecho IberoamericanoISSN: 2386-4567 Periodicitat: semestral1r fasc.: n. 1, agosto 2014 Accés lliure [http://www.idibe.com/#!nmeros-de-la-revista/ce84]

Revista de derecho civil [en línia] Editor: Notyreg HispaniaISSN: 2341-2216 Periodicitat: Trimestral1r fasc.: Vol. 1, n. 1 (enero-mar. 2014)Accés lliure [http://www.nreg.es/ojs/index.php/RDC/index]

DESTAQUEM:

El Problema de las violaciones de la Propiedad intelectual en internetEN: El Cronista del estado social y democrático de derecho, n. 49, enero 2015, 62 pàg.Versió en línia accessible només per a col·legiats.

Especial firma electrónica [en línia], EN: El Consultor de los ayuntamientos, n 5, 15 marzo 2015, 176 p.Accessible només des de la Sala Multimèdia de la Biblioteca

MONOGRAFIES

DRET ADMINISTRATIU

ARANA GARCÍA, ESTANISLAO … [ET AL.] (DIRS.); CASTILLO BLANCO, FEDERICO A. (COORD.); BENSUSAN MARTIN, Mª DEL PILAR (AUTS.)…[ET AL.] Lecciones para el estudio del derecho localMadrid: Tecnos, 2015. [352(46)(035)Lec]

ARMENTEROS LEÓN, MIGUELTratamiento jurídico de los menores extranjeros en España. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [351.756.4(46):347.157Arm]

eBook Biblioteca Digital

BETANCOR RODRÍGUEZ, ANDRÉS ¿España de los territorios o de los ciudadanos?: la captura territorial de la libertad de comercio. Madrid: Iustel, 2014. [35.071(46)Bet]

CABEDO MALLOL, VICENTE (COORD.) Menores no acompañados: los otros inmigrantes: cuestiones jurídicas: actividades investigadores y docentes. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [351.756.4(46):347.157Men]

RAMIÓ MATAS, CARLES Administración pública y crisis institucional: estrategias de reforma e innovación para España y América Latina. Madrid: Tecnos, 2015. [35(46:7+8)Ram]

RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, PILAR; VILÀ I MANCEBO, ANTONI (COORDS.)

Modelo de atención integral y centrada en la persona: teoría y práctica en ámbitos del envejecimiento y la discapacidad. Madrid: Tecnos, 2014. [351.84(46):364.26Mod]

SÁNCHEZ GALÁN, IGNACIO; AGÚNDEZ, MIGUEL ÁNGEL; MARTÍNEZ-SIMANCAS, JULIÁN (DIRS.) Energía eléctrica: manual básico para juristas. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2014. [351.824.11(46)(035):621.3Ene]

VERA JURADO, DIEGO J.(ED.) [ET AL.] Código de medio ambiente. Madrid: Tecnos, 2014. [351.777(46)Esp]

DRET CIVIL

ELIZALDE IBARBIA, FRANCISCO DEEl contenido del contrato. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2015.[347.44(46)Eli]

GIL ANTÓN, ANA MARÍA¿Privacidad del menor en internet?: “me gusta”!!! todas la imágenes de mis amigos a mi alcance con un simple click!!!. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2015. [347.157(46):004.7Gil]

LÓPEZ Y LÓPEZ, ÁNGEL M.; VALPUESTA FERNÁNDEZ, ROSARIO (EDS.); PIZARRO MORENO, EUGENIO; PÉREZ VELÁZQUEZ, JUAN PABLO (COORDS.); AGUILAR RUIZ, LEONOR (AUTS.)…[ET AL.]Derecho de familia. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [347.6(46)(035)Der] eBook Biblioteca Digital

PILLADO GONZÁLEZ, ESTHER; FARIÑA RIVERA, FRANCISCA (COORDS.)Mediación familiar: una nueva visión de la gestión y resolución de conflictos familiares desde la justicia terapeútica. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015.[347.627(46):304Med]


ROCA, MARÍA J. (COORD.)Derecho público y derecho privado: diferencias de régimen jurídico y cuestiones actuales de recíproca influencia. Madrid: Iustel, 2015. [347(46)Der]

TENA PIAZUELO, ISAACLa prestación de alimentos a los hijos tras la ruptura de pareja: pensiones, gastos, vivienda: doctrina y jurisprudencia. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2015.[347.615(46)Ten]

DRET CONSTITUCIONAL

CID VILLAGRASA, BLANCA (DIR.); RECODER VALLINA, TATIANA (COORD.) El Parlamento ante los tribunales. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2015. [342.53(46)Par]

GONZÁLEZ-VARAS IBÁÑEZ, ALEJANDRO Derechos educativos, calidad en la enseñanza y proyección jurídica de los valores en las aulas. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [342.733(46)Gon] JULIÀ BARCELÓ, MARIA Las misiones de paz de la Unión Europea: origen, desarrollo y procedimiento de creación y seguimiento. Valencia: Tirant lo

Món Jurídic · #296 · Abril 2015 Biblioteca 43

Recurs electrònic eBook Llibre electrònic

Per a més informació consulteu el Catàleg de la Biblioteca

Blanch, 2015. [DH-341.38(4-672UE)Jul] MARZAL RAGA, REYES El apercibimiento: una nueva sanción en materia de protección de datos de carácter personal. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [342.738(46):35.078.1Mar] RALLO LOMBARTE, ARTEMI; GARCÍA MAHAMUT, ROSARIO (EDS.) Hacia un nuevo derecho europeo de protección de datos: towards a new european data protection regime. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [342.738(4-672UE)Hac]


SOLÍS DE OVANDO SEGOVIA, RENÉ Diccionario de política e intervención social sobre infancia y adolescencia. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2014. [342.7-053.2(038)Sol]

TENORIO, PEDRO El recurso de amparo ante el Tribunal Constitucional: perspectivas de reforma. Madrid: Fundación Wolters Kluwer, 2014. [342.565.1(46)Ten]

VERDA Y BEAMONTE, JOSÉ RAMÓN DE (COORD.) Derecho al honor: tutela constitucional, responsabilidad civil y otras cuestiones. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2015. [342.723(46)Der]

DRET FISCAL

ALFONSO GALÁN, ROSA MARÍA

El impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [336.226.23(46)Alf]

CALVO ORTEGA, RAFAELCrisis de la financiación autonómica. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2015. [336.1(46):353Cal]

HUCHA CELADOR, FERNANDO DE LA…[ET AL.]Practicum fiscal: 2015. Valladolid: Lex Nova Thomson Reuters, 2015. [336.22(46)(076)Pra]

IRALA GALÁN, JUAN A.; MUÑIZ GARCÍA, LUIS A.; PERONA SEVILLA, VÍCTOR La reforma del Impuesto sobre la renta de las personas físicas de 2015: (Ley 26/2014 de 27 de noviembre).Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [336.226.11(46)Ira]

MARTÍN FERNÁNDEZ, JAVIER (COORD.); BADENES PLÁ, NURIA…[ET AL.]La reforma tributaria. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [336.2(46)Ref]

ROMERO PLAZA, CARLOSPrueba y tributos. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [336.225.6(46):347.94Rom]


DRET LABORAL

ARAGÓN GÓMEZ, CRISTINA Gestión de retribuciones y costes laborales. Cizur Menor (Navarra): Lex Nova Thomson Reuters, 2015. [331.2(46)Ara]

MERCADER UGUINA, JESÚS RAFAEL…[ET AL.] Practicum social: 2015. Valladolid: Lex Nova Thomson Reuters, 2015. [331(46)”2012”(076)Pra]

MONEREO PÉREZ, JOSÉ LUIS; FERNÁNDEZ BERNAT, JUAN ANTONIO La sostenibilidad de las pensiones públicas: análisis de la Ley 23/2013, de 23 de diciembre, reguladora del factor de sostenibilidad y del índice de Revalorización del sistema de pensiones de la Seguridad Social. Madrid: Tecnos, 2014. [368.414(46)Mon]

OJEDA AVILÉS, ANTONIO Compendio de derecho sindical. 3ª ed. Madrid: Tecnos, 2014. [331.88(46)Oje]

ROQUETA BUJ, REMEDIOS (DIR.); TATAY PUCHADES, CARMEN (COORD.); ARADILLA MARQUÉS, MARÍA JOSÉ (AUTS.)…[ET AL.] Puntos críticos en la protección por desempleo y el cese de la actividad autónoma. Cizur Menor (Navarra): Lex Nova Thomson Reuters, 2015. [368.412.8(46)Pun]

DRET MERCANTIL

BOLDÓ RODA, CARMEN (DIR.); ANDREU MARTÍ, Mª DEL MAR (COORD.); ALFONSO SÁNCHEZ, ROSALÍA (AUTS.)…[ET AL.]La mediación en asuntos mercantiles. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [347.4/.7(46):304Med]


CAMPUZANO, ANA BELÉN; SEBASTIÁN QUETGLAS, RAFAEL; TORTUERO ORTIZ, JAVIER (DIRS.)Esquemas de derecho de las sociedades de capital. 2ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [347.72(46)”2014”(083.13)Esq]


CAZORLA GONZÁLEZ, MARÍA JOSÉLa insolvencia voluntaria del deudor. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2014. [347.736(46)”2003”:347.15Caz]

DÍAZ ECHEGARAY, JOSÉ LUISLos acuerdos de refinanciación. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2015.[347.736(46)”2014”Dia]

GALLEGO SÁNCHEZ, ESPERANZADerecho mercantil: parte primera. 3ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [347.7(46)(035)Gal]

GARCÍA AGUSTÍN, JULIALas alianzas estratégicas: hacia un modelo de gestión. Cizur Menor (Navarra): Lex Nova Thomson Reuters, 2015. [347.722:658Gar]

MARTOS GARCÍA, JUAN JESÚSEl nuevo régimen del emprendedor de responsabilidad limitada (ERL): análisis mercantil y tributario: Ley de apoyo a los emprendedores y anteproyecto de ley del Código mercantil. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [347.724.036.04(46)Mar]


Món Jurídic · #296 · Abril 2015 Biblioteca 44

Mora Lavandera, AgustínResoluciones del ICAC de desarrollo del Plan General de Contabilidad: estudio completo con casos prácticos. Cizur Menor (Navarra): Lex Nova Thomson Reuters, 2015. [347.719(46)(076)Mor]

NATERA HIDALGO, RAFAEL D. (COORD.); (AUTS.) NATERA HIDALGO, RAFAEL D. …[ET AL.]Fiscalidad de los contratos civiles y mercantiles: fundamentos y formularios. Bilbao: CISPRAXIS, 2014. [347.74(46)(083.2):336.22Fis]

PUYOL, JAVIERUna aproximación a la técnica “byod” y al control estratégico de las nuevas tecnologías en la empresa. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [347.72(46):004.7Puy]

VEIGA COPO, ABEL B.La prenda de acciones. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2015. [347.728.2(46)Vei]

ZUBIRI DE SALINAS, MERCEDESEl representante del socio en las sociedades de capital. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2015. [347.72.031(46)Zub]

DRET PENAL

ANTÓN MELLÓN, JOAN (ED.); CARBONELL, ELISENDA A. (AUTS.)…[ET AL.]Islamismo yihadista: radicalización y contrarradicalización. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015.[343.341(=411.21)Isl]

CARRASCO ANDRINO, MARÍA DEL MAREl comercio de órganos humanos para trasplante: análisis penal. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [343.61(46)Car]


MUÑOZ CONDE, FRANCISCO (DIR.); CARPIO DELGADO,

JUANA DEL; GALÁN MUÑOZ, ALFONSO (COORDS.)Análisis de las reformas penales: presente y futuro. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [343.2(46)Ana]

PÉREZ-PRAT DURBÁN, LUIS; LAZARI, ANTONIO (COORDS.); BONET CORREA, ANTONIO (AUTS.)…[ET AL.]El tráfico de bienes culturales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2015. [343.37Tra]


DRET PROCESSAL

AGUILERA MORALES, MARIENLas diligencias de investigación fiscal. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2015. [343.132(46):343.163Agu]

Recurso de casación penal: cómo lograr su admisión. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2015. [343.157(46)Rec]

RECENSSIONS

El derecho de familia y los nuevos modelos de familia: novedades doctrinales y jurisprudencia: libro homenaje a Encarna Roca Trias, fundada l’any 1895, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Revista Jurídica de Catalunya, 2015.[347.6(46.71)(063)Der]

En aquesta obra, que sorgeix com a homenatge de la Revista Jurídica de Catalunya a Encarna Roca Trias per la seva trajectòria com a directora de l’esmentada revista durant disset anys, experts del màxim nivell en Dret de família analitzen des d’una perspectiva tant legislativa, com doctrinal i sobretot jurisprudencial els reptes jurídics que plantegen els ‘’nous models de família’’. Els seus autors, inclosa la pròpia homenatjada, entre els quals es troben magistrats del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i d’Audiència Provincial, catedràtics i advocats de prestigi, analitzen qüestions tan candents com les famílies recompostes i pluralitat de guardadors, el matrimoni, filiació i divorci entre parelles del mateix sexe o els pactes en previsió de ruptura familiar. Aquesta publicació inclou a més un recull i sistematització de jurisprudència en matèria de família, que conté referenciades i resumides unes 1.300 resolucions judicials.

VENDRELL CERVANTES, CARLESEl mercado de los derechos de imagen: el consentimiento o autorización para la intromisión en los derechos de la personalidad y la transmisión de derechos de imagen. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2014. [342.723(46):347.442Ven]

Aquest llibre vol donar resposta a les qüestions principals que planteja la disposició i transmissió dels drets reconeguts en l’ordenament espanyol a la persona sobre l’explotació econòmica dels atributs o elements distintius de la seva identitat. Amb aquesta finalitat, hi trobem, en primer lloc, la definició normativa dels drets de la personalitat incorporal i dels anomenats drets d’imatge, especialment a la vista del seu possible disponibilitat i transmissibilitat; en segon lloc, els trets teòrics i normatius del consentiment o autorització per a la intromissió en els drets de la personalitat en la LO 1/1982 i els seus efectes. En suma, el llibre ofereix una exposició detallada, amb abundants referències jurisprudencials i de Dret comparat, del contractes relatius als drets d’imatge i a l’explotació de la intimitat. El llibre rebé el XIII Premi “Francisco de Asís Sancho Rebullida” de la Universitat de Navarra.

Ciutat de la Justícia de Barcelona. Avinguda del Carrilet, 3 Edifici P (Penal) Planta 0. 08902 Hospitalet de Llobregat

TOTS JUNTS EN LA TEVA DEFENSA

Comunicació realitzada per l’advocat en la què es posi en coneixement de l’ICAB un anormal

funcionament de les Administracions

Públiques.

Incidències Diputat de Guàrdia Defensor del col·legiatEmparament col·legial

Sol·licitud d’intervenció d’un membre de la Junta

de Govern segons un torn rotatiu de guàrdia

per auxiliar les persones col·legiades.

Intervenció pels casos en els què l’advocat en l’exercici professional, hagi sentit greument

coartada la seva independència o

llibertat d’expressió.

Per a la resolució de totes aquelles queixes que les

persones col·legiades formulin en relació amb l’anormal funcionament

dels serveis col·legials. Les seves funcions són de caire

únicament administratiu.

TELÈFON VERMELL

900 500 301GRATUÏT I EXCLUSIU PER AL COL·LEGIAT

CIUTAT DE LAJUSTICIA

DE TOT I MÉS

Des del Col·legi entenem que cal infor-mar, donar a conèixer i explicar que és la mediació, com ens pot afectar i decidir, aleshores, com a professionals lliberals que som, i en defensa dels interessos

dels nostres clients, poder optar i oferir, o no, aquesta via de resolució de conflictes.

I amb aquesta voluntat de l’11 al 13 de març ens vam reunir més de 270 companys i companyes, amb motiu del I Congrés de Mediació organitzar pel Centre de Me-diació del Col·legi d’Advocats de Barcelona (CEMICAB) i la Comissió d’advocats i advocades mediadores, el denominador comú de les quals va ser conèixer i apro-fundir en la figura de la mediació com una forma més de resolució de conflictes on tots podem intervenir i tenir el nostre espai.

Des d’aquesta perspectiva, fem un petit tast d’aquells aspectes jurídics que es van tractar al Congrés. No estan contemplats tots els temes que varem tractar, sinó que de forma esquemàtica hem escollit aquells que entenem poden tenir un interès general per tots els companys i companyes que exerceixen l’advocacia.

(I) Quan podrem sol·licitar o instar un procés de media-ció: aquí no hi ha dubtes, abans, durant o en execució de qualsevol procés judicial.

(II) Quins aspectes en relació al procés judicial hem de tenir en compte quan instem o volem instar un procés de mediació:

• Compromís de submissió d’un assumpte a mediació (art. 10.2 Llei de Mediació Estatal [LM Estatal]). El com-promís de submissió a mediació i la iniciació d’aquesta impedeix als tribunals conèixer de les controvèrsies sot-meses a ella durant el temps en què es desenvolupi.

• Efectes sobre els terminis de prescripció i caducitat (art. 4 LM). El començament de la mediació suspèn la prescripció o la caducitat d’accions. A aquests efectes es considera que s’inicia la mediació des de la data en la qual consti la recepció de la sol·licitud (segons l’art 16 LM Estatal) d’inici pel mediador, o des del seu dipòsit, si escau, davant la institució de mediació. A més, aques-ta suspensió es perllonga fins al dia de la signatura de l’acord de mediació o, en defecte d’això, de l’acta final o es produeixi la terminació de la mediació per alguna causa prevista en el Reial Decret Llei. Únicament es pro-dueix la represa del còmput de terminis si no se signa

I CONGRÉS DE MEDI-ACIÓ DE L’ICABLa mediació és una eina per la resolució de conflictes que no és aliena a l’exercici de l’advocacia. L’objectiu del Col·legi és posar a l’abast dels advocats i advocades un procés que, en seva doble vessant, bé quan l’advocat o advocada actua com a persona mediadora, bé quan l’advocat o l’advocada té uns clients que van o accepten anar a un procés de mediació, és una manera d’exercir la nostra professió.

Per Mercè ClaramuntDiputada de la Junta de Govern Responsable del CEMICAB

Món Jurídic · #296 · Abril 2015 De tot i més 47

l’acta de la sessió constitutiva en el termini de quinze dies naturals a comptar des del dia en què s’entén co-mençada la mediació.

• L’acord de mediació és homologable notarialment i té força executiva. Les parts podran elevar a escriptu-ra pública l’acord aconseguit, presentant-ho davant un Notari que verifiqui el compliment dels requisits exi-gits a la Llei de Mediació i que el seu contingut no és contrari a Dret, acompanyant còpia de les actes de la sessió constitutiva i acta final del procediment. (art. 26 LM Estatal). Existeix la discussió de si cal que les parts acudeixin al Notari o tan sols una d’elles pot demanar l’homologació.

(III) Quan i com podrem executar un acord de mediació. L’acord de mediació, com hem vist, pot haver estat ho-mologat notarialment, per tant de conformitat amb l’arti-cle 517.2 de la LEC tindran forma executiva “Los laudos o resoluciones arbitrales y los acuerdos de mediación, debiendo estos últimos haber sido elevados a escritura pública de acuerdo con la Ley de mediación en asuntos civiles y mercantiles”

En aquesta escriptura pública que recull els acords de mediació intervé un notari, les funcions del qual seran les previstes al reglament notarial (RN) consistents en: “art. 147 RN: El notario redactará el instrumento público conforme a la voluntad común de los otorgantes, la cual deberá indagar, interpretar y adecuar al ordenamiento jurídico, e informará a aquellos del valor y alcance de su redacción, de conformidad con el artículo 17 bis de la ley del notariado”.

I estableix l’article 17 bis: “Con independencia del sopor-te electrónico, informático o digital en que se contenga el documento público notarial, el notario deberá dar fe de la identidad de los otorgantes, de que a su juicio tie-nen capacidad y legitimación, de que el consentimiento ha sido prestado y de que el otorgamiento se adecua a la legalidad y a la voluntad debidamente informada de los otorgantes o intervinientes”

Si cal que executem l’acord de mediació, i el mateix compleix el requisit de l’article 517.2 de la LEC, alesho-res estarem al termini general de l’article 518 de la LEC: “La acción ejecutiva fundada en sentencia, en resolu-ción del tribunal o del secretario judicial que apruebe una transacción judicial o un acuerdo alcanzado en el pro-ceso, en resolución arbitral o en acuerdo de mediación caducará si no se interpone la correspondiente demanda

ejecutiva dentro de los cinco años siguientes a la firmeza de la sentencia o resolución”.

(IV) Finalment, no podem deixar de destacar que seguint les orientacions marcades per diversos projectes comu-nitaris, com la Directiva 2014/17/ UE, que introdueix els sistemes extrajudicials de resolució de conflictes de con-sum en matèria de crèdit o préstec hipotecari i estableix, el proper 1 d’abril de 2015 entre en vigor la modificació del Codi de Consum de Catalunya, llei 22/2010, on amb un nou article 132.4.3) estableix que

“les parts en conflicte, abans d’interposar qualsevol recla-mació administrativa o demanda judicial, han d’acudir a la mediació o poden acordar sotmetre a l’arbitratge. Un cop transcorregut el termini de tres mesos des de la notifica-ció de l’acord d’inici de la mediació sense haver arribat a un acord satisfactori, qualsevol de les parts pot acudir a la reclamació administrativa o la demanda judicial

Ajudar a resoldre conflictes, amb qualitat i seguretat jurí-dica és el que volem els advocats i advocades d’aquesta corporació tant quan exercim la nostra professió, i quan en una forma d’exercici de la mateixa, actuem com a persones mediadores.

D’esquerra a dreta: Mercedes Caso, jutge degana de Barcelona; Germà Gordó, conseller de Justícia; Rosa Ma. Barberà, vicedegana de l’ICAB i Mercè Claramunt, diputada responsable del CEMICAB

Ara pots gaudir de més de 300 ofertes.Visita la nova web del Club ICAB.

www.clubicab.cat

FINS A 12%

FINS A 5%

PREU ESPECIAL

PREU ESPECIAL

PREU ESPECIAL

-10%

PREU ESPECIAL

PREU ESPECIAL

-10%

GRATUÏT

1,9€

PREU ESPECIAL

-3€

-3€

10%

PREU ESPECIAL

CLUB ICAB

Món Jurídic · #296 · Abril 2015 Anuncis 49

OFERTES

LLIBRES

Vendo libros, todo encuader-nado: Diccionario Legislación y Nuevo Diccionario Legislación, Aranzadi, 40 tomos; La Ley, 1980/1993, 73 tomos; Impues-tos, 15 tomos, 1985/1992; Tribunal, 11 tomos, 1990/1992; Jurisprudencia Aranzadi, 104 tomos. Tel. 636960868.

Vendo Aranzadi algunos encu-adernados en piel, desde 1976 a 1985. Precio negociable, es urgente por traslado. Contactar 626385836 Maria

DESPATX A COMPARTIR

Aragó/Pg. de Gracia, excelente imagen, despacho de 11 m2, 250 euros + gastos, secretaria, conserje, sala juntas común de 29 m2. Jordi Tel. 676972089.

Aribau 171/París. Moderns despatxos en elegant finca antiga de l’Eixample Recep-ció i sala reunions comú amb altres companys. Despatxos individuals 190/290 euros, ADSL i despeses incloses. Tel. 932427857.

Aribau 127/Rosselló, dos des-patxos exteriors de 10 m2 i 14 m2, amb serveis, a/a. 250 i 350 euros/mes. Tel. 934307733.

Av. Diagonal/Muntaner 110 euros/mes. Oficina virtual sense límits. Sales de visites i de juntes, domiciliació, gestió correspondència, fax, fotocòpi-es i wifi . Tel. 932007805

Av. Meridiana/Navas, despacho amueblado (20m), con acceso a zonas comunes y sala de juntas, con todos los servicios, posible colaboración. Susana 673106649.

Av. Roma/Casanova. 2 salas de 12 m2 por 300 euros cada una. Todos servicios incluidos: adsl,

a/a, luz, agua. Posible colabora-ción en accidentes tráfico. Tel. 934514477.

Balmes 188, 4-1 Oficina virtual de diseño, domiciliación social y fiscal, recepción notificaci-ones, recepcionista, wifi, fax, Sala de Juntas. 100 euros/mes. Tel. 934157159.

Balmes/La Forja, despacho 15m2 exterior 400 euros/mes. Todo incluido. Recepción, ADSL, teléfono y suministros Tel. 935340400.

Balmes/Padua, 9m2, 200 euros/mes tot inclòs (horari il·limitat) Wifi, sala de juntes i visites, porteria, fotocop., fax, correo-e.). Possible col·labo-ració. Tel. 629047455 . [email protected]

Balmes/Vía Augusta. Despac-ho interior de 18 m2, con o sin muebles, 1 o 2 pers, en finca regia, c/a/a, sala espera y jun-tas 10 p, cerca FGC/bus/metro Fontana. Posible colaboración. 390 euros. Tel. 657769812.

Calabria con Gran Vía, 150 euros/mes, gastos incluidos. Servicio de secretaría, fax e internet. Moderno, buena pre-sencia. Zona. Metro L1/Roca-fort. Tel. 675499729.

Av. Carles III, Av. Diagonal 195 euros al mes; despacho indivi-dual, , muy bien comunicado, próximo a la ciudad judicial, climatizado, parquet, conserje, etc. Tel. 649348129.

Casanova/Aragó. Finca con conserje. Amueblado. ADSL. Sala de espera. 200 euros/mes. Tel. 639306378.

Consell de Cent/Muntaner. Reformado. 2 despachos, exterior, luz y amueblados. Sala de Juntas. Conserje. 350 y 400 euros, todo incl. Esther 606903546.

Dr. Carulla, despacho individu-al, equipado con servicio secre-taria, c/a/a, fotocopiadora, tfno,

fax, alarma, Wifi, mobiliario. Luz natural. Tel. 932172512.

Enric Granados/Mallorca, zona independiente de 70 m2 formada por 2 despac-hos grandes exteriores con acceso a Sala de Juntas y 1 despacho pequeño. Tel. 675070430/615822259.

Escoles Pies/Via Augusta, buen ambiente de trabajo con posibilidad de colaborar (fisca-lista y/o mercantilista). Precio a convenir. Tel. 932150532.

Gran Vía CC/Balmes. 18m2 + zonas a compartir: recepción, sala juntas, aseo. Amueblado. Alarma. 250 euros/Mes + 80 euros (luz y limpieza) + IVA; tel. y ADSL aparte. Tel. 934146982.

Gran Vía CC/Girona, despacho amplio, exterior, luminoso y acogedor. Buen ambiente de trabajo. ADSL. 325 euros/mes. Interesados llamar a Natalia Tel. 661586398.

Gran Via/Girona. Finca moder-nista. Despatxos en entresol, amb servei porteria. 2 sales juntes, aire condicionat, arxius, fotocopiadora, fax i adsl. Tf. 933-176-662 MªRosa

Jonqueres/Urquinaona. Edif Fà-bregas, despatx de 13 m2, que dona a un ampli pati de llums. Acabat de reformar, parquet, cal. Totes despeses incloses excepte tel. 280 euros, Ana 626574841 Núria 679279735.

Mallorca 75, despacho pe-queño, con sala de reuniones, con conserje, wifi y base de datos incluido. Despacho compartido con 2 abogados más. Ambiente agradable. 200 euros. Tel. 653252642.

Montcada i Reixac, despatx virtual amb secretària i sala de reunions, gestió de trucades, correspondència, fax, notifi-cacions, wifi.. 60 euros/mes. Tel. 931866731, preguntar per Yolanda.

Passeig de Gràcia, se ofrece despacho para compartir . Tel. 615082242.

Pedralbes, despatx multidis-ciplinar, 500m2, molt bona imatge. Tots els Serveis. Entre 15m2 i 20 m2 i 350 a 400 euros/mes. Possibilitat de col-laboració. Tel. 616986723.

Despatx Rbla. Cat/Pg. de Gràcia, 10 m2, exterior, amb conserge, 8 advocats, a/a i calefacció, recepcionista, sala juntes, ADSL, fax, foto-còpies, neteja. 575€+IVA/mes.934581298

Rbla. Catalunya/Provença. Despacho con terraza (acceso privado). Servicios incluidos. Buen ambiente de trabajo y posibilidad de colaborar. Precio a convenir. Tel. 932101590

Roger de Llúria, despacho virtual con excelente imagen y ubicación, sala de juntas impe-cable muy amplia y luminosa. Despacho modernista con decoración vanguardista. 100 euros. Tel. 933437040.

Roger de Llúria/Diputació. Despatx a compartir amb sala de juntes, secretaria, fax, fotocopiadora, wifi, c/a/a. Bon ambient. 350 euros/mes. Tel. 934881908.

Rda. Universitat/Rbla. Catalu-nya, despacho individual dentro de gran Bufete. Finca regia céntrica de categoría. Sala de espera y de juntas. 220 euros/mes todo incluido. Ricardo 639412586.

Rosellón. 188. 100 euros/mes, despacho virtual de diseño, servicios a prestar: Secretaria, sala juntas, recepción, gestión de notificaciones, llamadas, correo, fotocopias, wifi. Tel. 610430108.

Rosselló/Balmes 85 euros + IVA, despacho virtual, exce-lente imagen, sala de juntas impecable, muy luminosa. Wifi, office, correspondencia,

ANUNCIS

scanner, incluido. Sinergias laborales. Tel. 645388362.

Sagrera, zona muy bien comu-nicada. Despacho amueblado, sala juntas, adsl, fotocopias, a/a/c, alarma, limpieza. 275 euros/mes. Montse Tel. 676461385.

Sardenya/Gran Vía CC, amue-blado, exterior, sala de juntas, parquet, limpieza, suministros, wifi. Todos los gastos incluidos, 350 euros/mes. Posible colabo-ración. Tel. 601361917.

València 243 (Rb. Cat/Pg. Grà-cia) Edifici d’oficines. Serveis del despatx: sales de juntes, recepció, gestió de notificaci-ons, trucades i correu, fotocò-pies, wifi. 100 euros, despatx virtual 932722949.

Vía Augusta y la Diagonal, ofi-cinas virtuales desde 30 euros. Puestos coworking desde 150 euros. Tel. 675581462.

DESPATX PER LLOGAR I VENDA

Llogo despatx de 135m2, Provença, 312, 3r 1a, totalment equipat, 4 despatxos, sala de juntes, recepció, c/a/a, arxius, moblat, bany amb dutxa. 1.450 euros/mes, negociable. Tel. 935402276/667452893.

Despacho junto Pl. Cerdà, edifi-cio de Oficinas con conserje, posibilidad de plaza de apar-camiento en mismo edificio. Muy luminoso. 35 m2, con baño independiente. Alarma, a/a, ADSL, limpieza. 700 euros/mes. Tel. 607220643.

Despacho profesional Mer-cantil y Fiscal ofrece alquilar despacho/s a abogado labora-lista (y equipo). Posibilidad de sinergias. Precio 1.000 euros + IVA, todo incluido. Av. Diagonal 467. Tel. 934961800.

Alquilo Despacho. Aragó/Mun-taner. Totalmente equipado y reformado. 2 despachos indivi-

duales, posibilidad de tres. Cu-arto de baño completo recién reformado, ADSL, finca regia 800 euros/mes. 686062581.

Vendo despacho zona Plaza España, muy bien comunica-do, 105 m, parquet, en buen estado, amueblado, muebles también a la venta. Precio a convenir Joan 605251553.

Aragó/Rbla. Catalunya, Aragó, 250. Despacho en alquiler mul-tidisciplinar 5 plazas, sala de juntas, secretaria, todos servi-cios contratados, a/a/c, parking 2 plazas. Alquileres a convenir. Tel. 609794025.

Alquiler despacho, Sagrada Fa-milia, Sicilia/Còrsega. 2 despac-hos, sala juntas, recepción con centralita, oficce equipado y baño. Amueblado, exterior, c/a/a y parquet. Tel. 934590277.

Alquilo despacho 154 mts2 zona Vía Augusta /Muntaner. Edificio con garaje, aire acondi-cionado/calefacción, etc. Listo para entrar. Tel. 609405363

COL·LABORACIONS

Abogada con despacho en Bar-celona se ofrece para colabora-ciones en asuntos de Derecho Civil/Familia. Tel. 622629293.

Abogada con experiencia en procesal, mercantil, laboral y civil se ofrece para colaboraci-ones y sustituciones en vistas. 629354790 [email protected] http://cristinaaguilar.com

Abogada con despacho propio y con experiencia en Derecho Civil y Derecho de Familia se ofrece para colaboraciones con otros despachos profesionales. Tel. 637048163.

Advocada penalista i matrimo-nial, amb àmplia experiència, ofereix col·laboració externa amb company/a, inclús en d’altres branques del dret. Marta Tel. 610468968.

Abogada con experiencia en materia penal, civil y peniten-ciaria se ofrece para gestionar expedientes penitenciarios, permisos, recursos, etc. Mercè. 675812488.

Abogado, perito judicial ca-lígrafo, ofrece colaboración para informes sobre falsedad documental y firmas. Tel. 666170107 [email protected]

Abogado con despacho pro-pio y amplia experiencia en Derecho Laboral se ofrece para colaboraciones con otros despachos y/o sustituciones. Pedro Guerrero. [email protected]

Abogado con amplia e inin-terrumpida experiencia en Derecho Laboral, Civil, Familia y Administrativo se ofrece para colaboraciones y/o sustitucio-nes. [email protected] Tel. 630382646.

Abogado Junior ofrece ser-vicios de colaboradora en despachos de L’Hospitalet Llobregat en materias civil, familia, extranjería y penal Car-men 627019302.

Advocada amb experiència en dret penal i família, ofereix col-laboracions. Tel. 666391099.

Advocada especialista nul·litats eclesiàstiques actuant als Tribunals Eclesiàstics d’arreu de l’Estat Espanyol, ofereix col·laboracions externes. Tel 934880606/ 976667804 [email protected]

Advocat amb despatx propi s’ofereix per a col·laborar amb matèries de la seva especiali-tat: arrendaments i propietat horitzontal. 627317100. www.abogadoarrendamientos.com

Advocat fiscalista amb dilatada experiència i despatx propi s’ofereix per a col·laboracions en assessorament i gestió fis-cal i tributària. Tel. 600084868. Juan Carlos.

Advocat amb dilatada experi-ència i despatx propi cerca despatx per col·laboracions en temes de estrangeria, família, laboral y administracions de finques. Tel. 934675177.

Advocat/Economista col·legiat i Auditor ROAC, 15 anys d’ex-periència, ofereix col·laboraci-ons en matèria d’auditoria de comptes, verificacions comp-tables, pericials, etc. Daniel Alonso. Tel. 610710311.

Advocat exercent i amb so-ftware propi, es fa càrrec de la gestió integral del àmbit labo-ral/fiscal/contable per pymes o despatxos. Presencial o a distància. Tel. 609380954.

Despacho zona Prime Barcelo-na especializado desde el año 2000 en Derecho Mercantil, Procesal, Construcción, Civil y Familia, ofrece colaboraciones. Pilar, tel. 934802919.

Despacho especializado en dcho procesal, civil, mercantil y familia, se ofrece para colabo-rar en dichas materias. Contac-tar Tel. 932155695/ [email protected]

Llicenciada en dret, experièn-cia en assessorament sobre assumptes de violència de gènere i de família voldria col-laborar en despatx en horari de tardes. Tel. 606256945. Silvia.

DIVERSOS

Promoció DRET/UB 1970/75 ‘Bosch i Gimpera’.- El proper dijous, 18 de juny, a les 21 h, ens trobarem per celebrar els 40 anys de promoció al restaurant del Museu d’His-tòria de Catalunya, al palau del Mar (port Vell). Si voleu afegir-vos, adreceu un correu electrònic a [email protected] indicant el vostre nom i dades de contacte per reservar i per donar-vos les indicacions per l’ingrés del cost del tiquet.

SabadellProfessional

PROmoure:T’abonemel 10%de la teva quota decol·legiat*.Abonar-te el 10% de la teva quota* de col·legiat fins a un màxim de100 euros l’any per compte és una manera de promoure els teusinteressos professionals, no et sembla?

Si ets membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i vols promourela teva feina, protegir els teus interessos o els teus valors professionals, ambBanc Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’unbanc que treballa en PRO dels professionals.

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses.O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu,organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

El banc de les millors empreses. I el teu.

Dat

ad'

emis

sió:

Mai

g20

15

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHABNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNBAGEEOOFPBMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIBENKOMMFFKEHIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILPHMHGOAFLPIOOHHOFGEAPJHEKICCJBADFCMJCNLCFJNAOOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJMFFNFFEHLPIDMBACFDDIMIOIAHFHAEMOGAPBBBPAPIOCFIHMIDOJGCFHEEHEEGJHJGHHHHHHHPHPPHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

Captura el codi QR iconeix la nostra news‘Professional Informa’

Nuestros clientes tienen más tiempo para su ocio y negocio. La editorial sepín ofrece contenidos jurídicos actualizados y de máxima calidad. Soluciones jurídicas en tiempo récord, desde 10 segundos.

En sepín un equipo de especialistas en cada materia realiza una rigurosa labor editorial: análisis, selección, vigencia, comentarios y clasificación de toda la información. Ponemos a tu disposición potentes plataformas desde las que podrás obtener Sentencias analizadas, Doctrina, Legislación, Formularios, Consultas, Reformas al Detalle,

Utilidades, Ediciones Top... ¿Cuánto vale tu tiempo?

'Món Jurídic' núm. 296 - Abril 2015

Documents

Transcript of 'Món Jurídic' núm. 296 - Abril 2015