ww

La natura

20 > CAVALL FORT 1135

El mimetismeFa uns quants números us vam parlar de la cripsi, del do de camufl ar-se. Però no tots els animals segueixen aquesta estratègia. Molts fan exactament el contrari: es donen a conèixer amb un missatge de color i forma molt clar, que indica que són perillosos. El més curiós és que hi ha animals inofensius que copien aquests colors i formes, per fer por als seus depredadors. Són els animals mimètics.

20 20 > > CAVALL FORTCAVALL FORT 1135

Text: EDUARD MARTORELL

Una serp? UUUuuuu! Una serp?

Quina por! No! És una eruga! I gràcies a la seva “disfressa”

evita que se li acostin enemics. w

ww

CAVALL FORT 1135 > 21

El mimetisme

Els colors cridanersUna característica que compar-teixen molts animals perillosos és la combinació del color groc amb el negre. Sí! Com els taxis de Barcelona: oi que es veuen de seguida?El contrast d’aquests dos colors -i també d’altres- fa que els animals que els

“vesteixen” s’identifi quin fàcilment. Es veuen de se-guida. I és que ja ho volen, perquè amb aquestes

coloracions, que s’anomenen aposemàtiques, adverteixen del perill del seu verí.

Passeu pàgina i descobrireu com ho fan.

o com assemblar-se als “dolents”Animals que semblen altres animalsPer començar, podem parlar d’al-gunes espècies de papallones, que tenen unes taques rodones (ocels) a les ales. Aquestes taques semblen els ulls d’un rapi-nyaire o, en tot cas, d’un animal més gros, i això els serveix per a foragitar algun possible depre-dador. Imagineu-vos que un ocell insec-tívor (d’aquests que mengen in-sectes) s’acosta a una papallona com aquesta de la foto... Segur que s’espanta en confondre-la amb un petit mussol! I per què passa, això? Té algun avantatge, per a algun dels dos animals? Doncs sí: els depreda-dors, en confondre la papallo-na amb una espècie perillosa per a ells, decideix no jugar-se-la i no atacar (no sigui que acabi posant la seva vida en perill!).

LES SALAMANDRESCom ens volen espantar, amb aquests colors! Per a nosaltres són inofensives, però tenen un verí força potent sota la

pell, molt tòxic per a qui les mossegui!

El contrast d’aquests dos colors -i també d’altres- fa que els animals que els “vesteixen” s’identifi quin fàcilment. Es veuen de se-

guida. I és que ja ho volen, perquè amb aquestes coloracions, que s’anomenen adverteixen del perill del seu verí.

I per què passa, això? Té algun avantatge, per a algun dels dos animals? Doncs sí: els depreda-

confondre la papallo-na amb una espècie perillosaper a ells, decideix no jugar-se-la i no atacar (no sigui que acabi

guida. I és que ja ho volen, perquè amb aquestes coloracions, que s’anomenen

22 > CAVALL FORT 1135

La serp corall i la falsa serp corall

CAVALL FORT

La natura

SERP CORAlLÉs verinosa!

FALSA SERP CORAlL És ben inofensiva!

Un bon exemple de mimetisme a partir dels co-lors el tenim en la falsa serp corall. És una serp americana que imita la combinació de colors de la serp corall, que és molt perillosa perquè el seu verí és mortal per a molts animals. Doncs bé, la falsa serp corall és completament in-ofensiva, no té un verí potent. I com diferenciem l’espècie perillosa de la que no ho és?

Doncs ordenant els mateixos colors d’una manera diferent. Els depredadors de les serps (rapinyaires, felins, mustèl·lids, senglars...) preferiran, doncs, anar a buscar una altra presa menys perillosa.A qui benefi cia, en aquest cas, el mimetis-me? Doncs a l’espècie inofensiva, que segur que s’estalvia molts atacs per part de possibles depre-dadors. I tot, sense perjudicar l’espècie verinosa.

Vermell, groc i negre

L’autèntica serp corall té franges que segueixen aquesta sèrie de colors:

vermell, groc, negre i groc; vermell, groc, negre i groc…

En canvi, la falsa serp corall se-gueix aquest altre ordre:

vermell, negre, groc, negre; vermell, negre, groc, negre…

del cap fi ns a la cua.

CAVALL FORT 1135 > 23

El mimetisme, a prop de casaL’evolució de les espècies és apassionant: aquesta coloració s’ha pogut copiar en moltes espècies ino-fensives! A més d’aquestes serps americanes, si ens fi xem en el nostre entorn, tenim diverses espècies animals que també fan el mimetisme. Un primer exemple és el de les mosques que imiten les abelles o les vespes. Aquestes mosques, que s’anomenen sírfi ds, tenen franges grogues i negres. Com que s’assemblen a insectes que contenen verí, segur que no els ataquen els possibles depredadors, que prefereixen menjar-se altres insectes més saborosos.

Plantes que semblen animalsTambé hi ha plantes que són mimètiques, com l’orquídia abellera. Les fl ors d’aquesta planta imiten la forma de les femelles d’in-sectes per atraure’n els mascles i així s’asseguren la pol·linització. Mireu com l’orquídia s’assembla a les femelles de les abelles, les vespes o els borinots! Quina estratègia més bona per a assegurar la reproducció i, per tant, la supervivència de l’espècie!

No trobeu que la natura és fascinant?

Proveu de disfressar-vos de goril·la i ja veureu com ningú us fa la

guitza! Ara, això sí, disfresseu-vos bé, que si s’adonen de l’enganyifa…

VESPA

MOSCA

SÍRFIDsEl seu aliment predilecte és el nèctar de les fl ors. Els sírfi ds no poden picar; són mosques inofensives. Però... com

s’assemblen a les vespes!

La combinació dels colors groc

i negre és caracte-rística de molts ani-

mals perillosos. Mireu aquest parell

d’impostors: són inofensius però ens

volen espantar!

PAPALLONA ESCARABAT

Orquídia ABELLERA