Millor ser un Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet?

Jo, per estrany que pugui semblar, estic en contra d’aquest teoria, i per tant, si l’objectiu de la gent es buscar la felicitat i l’objectiu de la vida finalment es aquest, per tant tot i que no esta gens bé viure en la ignorància, és molt millor ser feliç, l’equilibri perfecte sería no ser ignorant i no saber el suficient com per no ser feliç, per que clar estar, si sapiguessim tot el que passa, la felicitat seria una cosa impossible.

Un exemple, es el d’una parella per exemple que la noia o bé el noi esta sent infidel a l’altre, aquesta persona mentre no ho sap es ben feliç, però es clar, sabent la possibilitat jo sempre escolliria saber-ho, es a dir, si se que hi alguna cosa que no sé prefereixo saber-hi no puc viure sinó, però si no ho se que hi ha aquest cas, la ignorància m’ajuda a ser feliç.

Per tant, m’agradaria saber-ho tot, però si hagués d’escollir entre saber molt i no ser feliç i saber menys però ser feliç, prefereixo deixar de saber algunes coses, com la quantitat de guerres que hi ha i aconseguir un objectiu que sembla molt llunyà, la felicitat