El millor regal

4
MINIRECEPTA LITERÀRIA INGREDIENTS: El millor regal. Gillian Shields i Gary Blythe. Kókinos TEMA: Sentiments. Consumisme. PER A QUI? Alumnes de Cicle Inicial. PREPARACIÓ: Abans de venir a la biblioteca: Convidarem als alumnes. Els donarem la invitació amb el títol del conte que vindran a escoltar, l’autor i l’ilustrador. Quan vinguin a la biblioteca: Abans d’escoltar el conte: Ens asseurem ben juntets. És un llibre molt dolç, que s’hauria d’explicar amb una veu molt suau, i que requereix un espai íntim. Els ensenyem el llibre El millor regal. Mirem el dibuix de la coberta. De què deu tractar? Què hi ha a la coberta? (hi ha una nena que dorm amb l’osset) Preguntem si fan servir algun ninot per dormir, si tenen alguna joguina realment especials per a ells, d’aquelles que porten a tot arreu. Si nosaltres, els mestres, en conservem alguna, bé en tenim alguna dels nostres fills i filles, estaria bé que els ho expliquéssim i els l’ensenyéssim, amb una mica de confidencialitat i misteri. Mentre expliquem el conte: En aquest conte les imatges parlen per si soles. Són molt expressives, molt reals. Cal que les mostrem als nens i nenes mentre anem explicant la història.

description

Proposta de treball

Transcript of El millor regal

MINIRECEPTA LITERÀRIA

INGREDIENTS: El millor regal. Gillian Shields i Gary Blythe. Kókinos

TEMA: Sentiments. Consumisme.PER A QUI? Alumnes de Cicle Inicial.PREPARACIÓ:

Abans de venir a la biblioteca: Convidarem als alumnes. Els donarem la invitació amb el títol del

conte que vindran a escoltar, l’autor i l’il·lustrador.

Quan vinguin a la biblioteca: Abans d’escoltar el conte:

Ens asseurem ben juntets. És un llibre molt dolç, que s’hauria d’explicar amb una veu molt suau, i que requereix un espai íntim.

Els ensenyem el llibre El millor regal.

Mirem el dibuix de la coberta. De què deu tractar?

Què hi ha a la coberta? (hi ha una nena que dorm amb l’osset)

Preguntem si fan servir algun ninot per dormir, si tenen alguna joguina realment especials per a ells, d’aquelles que porten a tot arreu. Si nosaltres, els mestres, en conservem alguna, bé en tenim alguna dels nostres fills i filles, estaria bé que els ho expliquéssim i els l’ensenyéssim, amb una mica de confidencialitat i misteri.

Mentre expliquem el conte:

En aquest conte les imatges parlen per si soles. Són molt expressives, molt reals. Cal que les mostrem als nens i nenes mentre anem explicant la història.

Afavorim la intervenció dels nens i nenes, que facin hipòtesis sobre allò que creuen que passarà a mida que anem veient les imatges i explicant el conte. Per exemple:

Què cofoi que està dins de la capsa de regal! Com es deu sentir l’osset? Per què està tan content?

Mireu quina cara d’enfadat que posa aquí l’osset. Què li deu passar?

(Quan el pobre osset està estès amb pinces de la roba, la seva cara és tot un poema).

Quan arribem a la imatge on l’ós és al llit amb la nena, segur que algú se n’adonarà que és la imatge de la coberta, però hi ha una gran diferència:

l’expressió dels ulls de l’osset (a veure qui se n’adona!)

La conversa amb el conillet rosa no té desperdici: el conill li fa veure que el millor de cada animalet, de cada persona, no és l’embolcall, sinó el que té a dins: “És millor fer sentir amor que no pas admiració”.

Quan s’ha perdut als magatzems, el porten al Departament d’objectes perduts. Com està ara l’osset?

Després d’explicar el conte:

Segur que mentre explicàvem el conte s’han aixecat un munt de mans per explicar-nos una vegada que es van perdre, algun cop que estaven tristos, alegres... És un bon moment per parlar-ne. Si tenim una pissarra a prop, podem aprofitar per dibuixar dues capses: en una hi posarem les situacions que ens fan estar alegres, i a l’altra, les que ens fan posar tristos.

“Els barrets, les pells... no són el més important”. Això és el que li diu el conillet rosa a l’osset. El conill li diu que és més important el que hi ha dins. Podem aprofitar per parlar sobre el materialisme, el consumisme: pel fet que un tingui unes bambes més maques o més noves, és millor que un altre? Què és el que pot fer que una persona es consideri millor o pitjor?

Al final l’osset descobreix que la nena l’estima tal i com és, encara que estigui vell i fet malbé. Podem parlar de les joguines que tenen, les que els han comprat darrerament: segur que la seva joguina preferida no és aquella que ha costat més diners, ni aquella més nova...

Un altre dia podríem fer una petita exposició sobres la joguina que més s’estimen, aprofitar per escriure-hi cartells, i convidar a les altres classes a veure-la.

TÍTOL: EL MILLOR REGAL AUTORA: GILLIAN SHIELDSIL·LUSTRADORA: GARY BLYTHEEDITORIAL: KÓKINOS

TEMPS ERA TEMPS, HI HAVIA UNA NENA A QUI HAVIEN REGALAT UN OSSET DE PELUIX.LA NENA NO ERA NI MASSA GRAN NI MASSA PETITA.ERA UNA MICA COM TU.EL REGAL QUE LI HAVIEN FET ERA PEFECTE.

GILLIAN SHIELDS ÉS L’AUTORA.

GARY BLYTHE ÉS IL·LUSTRADORA.