Educar millor / Carles Capdevila

28
FRAGMENTS DEL LLIBRE “EDUCAR MILLOR” CARLES CAPDEVILA Recull donze entrevistes a personalitats del món de l’educació: CARME THIÓ, JAUME CELA, MARIA JESÚS COMELLAS, JAUME FUNES, EVA BACH, GREGORIO LURI, MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA, JOAN MANUEL DEL POZO, ROSER SALAVERT, JOSÉ ANTONIO MARINA, FRANCESCO TONUCCI.

Transcript of Educar millor / Carles Capdevila

EDUCAR MILLOR

FRAGMENTS DEL LLIBRE EDUCAR MILLORCARLES CAPDEVILA

Recull donze entrevistes a personalitats del mn de leducaci: CARME THI, JAUME CELA, MARIA JESS COMELLAS, JAUME FUNES, EVA BACH, GREGORIO LURI, MARIANO FERNNDEZ ENGUITA, JOAN MANUEL DEL POZO, ROSER SALAVERT, JOS ANTONIO MARINA, FRANCESCO TONUCCI.

CARME THIEls bons models de pare i mare sn aquells que intenten fer el millor possible i quan sadonen que lhan espifiat rectifiquen.

"Abans lobjectiu era fer criatures obedients, ara no, ara volem criatures amb criteri i responsables.

MARIA JESS COMELLAS-Els hem ensenyat a pensar?Escolteu, atureu-vos i seieu una estona; aix s el que proposo moltes vegades.

Quan mires els ulls dun infant i thi acostes, saps el que necessita; el sedueixes, i aquesta seducci, ms lafecte, s el que em porta a estar ms a prop dell que no pas lensinistrament, el cstig i el control.

JAUME FUNES

"Cal pensar seriosament dues coses.Una s com ajudes a estar informat, a integrar, conixer, saber, pensar, dubtar i raonar tenint en compte aquesta mena dinstrument; i laltra com introdueixes en aquest mn els valors, els criteris i la manera de ser persona

Hem de deixar que plori o posar-lo a dormir amb nosaltres? Jo vaig pel cam del mig, deixant sentir les coses dins i fent atenci al que ens diu la intuci i el nostre sentir, i al mateix temps mirant pel b de la criatura. No fer-ho per sistema sin anar calibrant en cada moment qu pot convenir.

Hem de preguntar als nens com est el seu cor o que els ajudaria a sentir-se millor. Els nens tenen dret a que totes les seves emocions siguin escoltades.

Els nens tenen dret a la veritat. Si alg sha mort, sha mort; si els pares estem sense feina, estem sense feina; si alg est a la UVI i perilla la seva vida, doncs est molt greu.

El gran defecte del constructivisme s que no sadona que per construir cal disposar prviament de materials de construcci i els nens que arriben a lescola sense recursos no poden construir res i necessiten una educaci planificada, lineal, ben programada, una immersi real en el coneixement, i mestres excellents.GREGORIO LURI

La majoria dels pares el que demanen als mestres no s que siguin molt dialogants, sin la garantia de la seva professionalitat i que els digui : -tranquils, el vostre fill est en bones mans.

Jo no vull saber noms les notes dun centre, vull saber quin tipus dalumnes t. Vull saber quin s el valor afegit del centre, qu s capa de fer amb els seus alumnes. Vull conixer coses sobre els processos.MARIANO FERNNDEZ ENGUITA

Les escoles sescullen per molt motius. Perqu sn a prop, perqu hi ha els amics, perqu sn de la comunitat, perqu sn bones en msica i aix li interessa molt al nen... El rnquing del rendiment seria una informaci ms.

A Finlndia no tenen pressa per escolaritzar la gent. Entren a lescola un any ms tard, no tenen pressa per aprendre a llegir i a escriure, es prenen molt seriosament la seva feina i seleccionen molt b el professorat. Al final aix s fonamental: el professorat

JOAN MANUEL DEL POZOEducar s limpuls a la construcci en llibertat de la millor persona possible, un cop nascuda......Per tant hi ha una combinaci, sempre necessria a la vida, dun cert ordre, mtode, lgica i duna certa creativitat, imaginaci i llibertat .

"Hem de voler persones molt senceres i obertes, imaginatives, solidries... Encara que el seu expedient no sigui gaire brilllant.

Educa tothom, fins i tot encara que no vulguin. Principalment els professionals i la famlia. Desprs lentorn social proper, el poble, el barri. Els mitjans de comunicaci, perqu van carregats d'informaci, de coneixement, destmuls audiovisuals, musicals; tots ells sn constructors de la personalitat.

Hem perdut el tempo lento, estem una acceleraci permanent,que ens impedeix la reflexi que ens permetria prendre decicions ms pausades, ms encertades.

JOS ANTONIO MARINALautoritat s quan aconsegueixes influir en una persona, per no per mtodes coactius sin perqu aconsegueixes que et respecti. Els nois i noies sn llestos i saben de qui es poden fiar i de qui no.

FRANCESCO TONUCCIs inacceptable que lescola que sest fent sassembli tant a la que jo vaig anar fa setanta anys.Experincies com conixer el barri, sortir de lescola i trobar artesans, convidar persones a lescola, sestan perdent.Shan acabat per la por de les famlies.Els mestres no surten de lescola perqu els pot passar alguna cosa, fins i tot al pati.

Quins verbs ha de fer servir leducador?-Escoltar i deixarDeixar que visquin experincies lliurement i autnomament en el seu temps lliure. Si no s aix no t res a aportar a lescola.

I escoltar s la base. Tot i que sembla el contrari del que ha de fer un meste, parlar i que escoltin les criatures. En el moment que un mestre es posa a escoltar, ho capgira tot i crea una situaci totalment nova. Els nens poden fer aportacions si veuen que hi ha una persona que shi interessa.

Agraeixo molt les tecnologies per em fa por pensar que una famlia pensi que no cal sortir de veritat, que ja es pot fer amb els amics per skype. Hi ha edats en que els nens han de descobrir-se fsicament, tocar-se, barallar-se. Sn experincies insubstitubles.

Els anys ms importants sn els primers. Els grans aprenentatges , com lespai i el temps i lespai, es donen en aquesta etapa.

"El plor de la criatura s un missatge. Plora i rep una resposta. Per sort, normalment s bona i s el pit de la seva mare, que s el millor que pot trobar una criatura. I aix el tranquillitza, fins que torna a tenir gana i torna a cridar. Aquesta relaci s molt important.

Els nens no tenen sindicats, no tenen advocats. Qui els representa? Crec que ho ha dassumir lalcalde. Ha dexplicar als adults que no poden posar cartells de prohibici, que han de poder jugar.

Estudiar un esport significa que un de cada deu mil segueix i arriba a ser alg. La resta odiaran aquell esport tota la vida. Passa el mateix amb el piano. Proposar aquestes experincies de plaer i de creativitat com un estudi significa obligar la gran majoria de nens a odiar-les.

A Pesaro des del 2001 sest fent una experincia dautonomia, els nens van sols a lescola. Una estadstica diu que en vuit anys cap nen ha tingut un accident. Demostra que els nens sn capaos de cuidar-se.

REFLEXIONS SOBRE LEDUCACIREUNIONS DE PARES/MARES 2016-2017

Per art de mgiaTxarangoBenvinguts al llarg viatge, track 102012158100.67