Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya … · ATALUNYA - DADES CIP Metodologia i...

9 788439 378785

Metodologia i càlcul de la balançafiscal de Catalunya ambl’Administració central 2002-2005Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya

Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunyaamb l’Administració central 2002-2005

Met

odol

ogia

i cà

lcul

de

la b

alan

ça fi

scal

de

Cat

alun

ya a

mb

l’Adm

inis

trac

ió c

entr

al 2

00

2-20

05

MO

NO

GR

AF

IES

10

El conseller d'Economia i Finances, a instàncies del Govern de la Generalitat, va encarregar al grup d'experts que varen fer l'estudi d'actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central per al període 1999-2001 una nova actualització i posada al dia d'aquest estudi. El 9 de juliol de 2008 aquest grup de treball va presentar un document sobre els resultats de la balança fiscal de Catalunya per al període 2002-2005 seguint la metodologia establerta en l'informe previ realitzat pel mateix grup l'any 2005. En la presentació del document es deia que s'elaboraria un informe que detallaria de manera més precisa la metodologia emprada per a la imputació dels ingressos i les despeses i on, a partir d'aquestes dades, es poguessin analitzar qüestions de caire més acadèmic. Aquesta monografia presenta, doncs, aquest estudi més detallat dels ingressos i les despeses de l'Administració central a Catalunya.

Equip de treballNúria Bosch i Roca (coordinadora), catedràtica d'Hisenda Pública; Joan F. Corona Ramon, catedràtic d'Hisenda Pública; Joan Carles Costas Terrones, professor titular d'Hisenda Pública; Marta Espasa i Queralt, professora titular d'Hisenda Pública; Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'Economia; Eduard Rius i Pey, expert en economia de la salut; Joan Ramon Rovira i Homs, director del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona; Xavier Sala-i-Martín, catedràtic d'Economia; Joaquim Solé i Vilanova, catedràtic d'Hisenda Pública; Ramon Tremosa i Balcells, professor titular de Teoria Econòmica; Maite Vilalta i Ferrer, professora titular d'Hisenda Pública; Matias Vives i March, economista; Antoni Zabalza i Martí, catedràtic de Teoria Econòmica.

ISBN 978-84-393-8049-8

9 788439 380498

MonografiesNúmero 10 / 2009

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Economia i Finances

Editat per la Direcció General d’Anàlisi i Política EconòmicaGran Via de les Corts Catalanes 639, 08010 Barcelona1a edició: Barcelona, maig 2009Tiratge: 500 exemplarsDisseny gràfic: Lluïsa CobosRevisió lingüística: Míriam SalvatierraImpressió i maquetació: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)ISBN: 978-84-393-8049-8

Publicats en aquesta col·lecció

BIBLIOTECA DE C

Dipòsit legal: B-28.349-2009

ATALUNYA - DADES CIP

Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005. – (Monografies ; 10)BibliografiaISBN 9788439380498I. Grup de Treball per a l'Actualització de la Balança Fiscal de Catalunya II. Catalunya. Departament d'Economia i Finances III. Col·lecció: Monografies (Catalunya. Departament d'Economia i Finances) ; 101. Finances públiques – Catalunya 2. Finances públiques – Espanya 3. Relacions fiscals intergovernamentals – Espanya 4. Catalunya – Assignacions pressupostàries i despeses351.72(467.1:460)"2002/2005"

2008M1 Informe sobre el finaçament de les comunitats autònomes. Any 2006 Núria Bosch i Maite VilaltaM2 Mercat de treball i convergència: algunes lliçons de l’expansió a Catalunya. 1995-2006 Josep Oliver i AlonsoM3 Ampliació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en els impostos especials Josep M. Durán CabréM4 La descentralització de l’IVA en fase minorista Josep M. Durán CabréM5 L’estructura de l’economia catalana a partir de la taula input-output de Catalunya 2001 a 122 sectors Martí Parellada i Néstor DuchM6 La inversió de les entitats locals Marta EspasaM7 El model de simulació QUEST-CT. Descripció i aspectes metodològics Manuel Artís Ortuño, Raúl Ramos Lobo i Jordi Suriñach CaraltM8 Competitivitat exterior i especialització comercial de Catalunya. 1995-2004. Canvis a la quota de

mercat i tipologia del comerç intraindustrial català en els mercats de la UE-15 Josep Oliver i AlonsoM9 La despesa pública en cures de llarga durada a Catalunya: situació actual i perspectives de futur.

Estudi elaborat en el marc del conveni de col·laboració entre el CRES i el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (2006-2007)

David Casado Marín, Ruth Puig Peiró i Santi Massons Capdevila

2009M10 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya

Metodologia i càlculde la balança fiscal de Catalunya amb

l’Administració central 2002-2005

Grup de treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya


Sumari

1. Introducció 5

2. Concepte de balança fiscal 6

3. Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses 7

3.1.Imputacióterritorialdelsingressos 7

3.2.Imputacióterritorialdelesdespeses 8

3.3.Significatdelsdiferentsenfocaments 9

4. Delimitació de l’estudi 10

4.1.Àmbittemporal 10

4.2.Àmbitinstitucional 10

4.3.Dadesifontsestadístiques 14

4.4.Marcpressupostari 15

4.5.Operacionsconsiderades 16

4.6.Tractamentdeldèficitosuperàvitpúblic 17

4.7.ElsfluxosamblaUnióEuropea 18

5. Imputació territorial dels ingressos 20

5.1.ElsingressosdelsubsectorEstat 20

5.1.1. Determinaciódelsingressosimputablesterritorialment 20

5.1.2. Criterisiindicadorsd’imputacióterritorial 20

5.1.3. ResultatsdelsingressosimputatsaCatalunya 31

5.2.Elsingressosdelsorganismesautònomsienspúblics 31


5.2.2.Criterisiindicadorsd’imputacióterritorialdelsingressosiresultatsperaCatalunya 32

5.3.ElsingressosdelaSeguretatSocial 35


5.3.2.Criterisiindicadorsd’imputacióterritorial 35

5.3.3. ResultatsdelsingressosimputatsaCatalunya 41

5.4.Elsingressosdelesempresespúbliques 41

3

MetodologiaicàlculdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral2002-20054

6. Imputació territorial de les despeses 44

6.1.LesdespesesdelsubsectorEstat 44

6.1.1.Determinaciódelesdespesesimputablesterritorialment 44


6.1.2.1.Territorialitzaciósegonselcriteridelfluxmonetari 46

6.1.2.2.Territorialitzaciósegonselcriteridelfluxdelbenefici 52

6.2.Lesdespesesdelsorganismesautònomsienspúblics 58



6.3.LesdespesesdelaSeguretatSocial 61



6.4.Lesdespesesdelesempresespúbliques 64



7. Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 68

7.1.Desagregaciódelaimputaciódelsingressosidespesesdel’AdministraciócentralaCatalunya 68

7.2.ElsaldofiscaldeCatalunyaambelsectorpúbliccentral 69

7.3.ElsaldofiscaldeCatalunyaambneutralitzaciódeldèficit/superàvitpúblic 73

7.4.EvoluciódelabalançafiscaldeCatalunya 75

Bibliografia 81

Introducció 5

1Introducció

El conseller d’Economia i Finances, a instàncies del Govern de la Generalitat, va encarregar al grup d’experts que varen fer l’estudi d’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central per al període 19992001 una nova actualització i posada al dia de l’estudi esmentat. Formen part del grup de treball les persones següents:

• NúriaBoschiRoca,catedràticad’HisendaPública(coordinadora)• JoanF.CoronaRamon,catedràticd’HisendaPública• JoanCarlesCostasTerrones,professortitulard’HisendaPública• MartaEspasaiQueralt,professoratitulard’HisendaPública• GuillemLópez-Casasnovas,catedràticd’Economia• EduardRiusiPey,experteneconomiadelasalut• JoanRamonRoviraiHoms,directordelGabinetd’EstudisEconòmicsdelaCambra

deComerçdeBarcelona• XavierSala-i-Martín,catedràticd’Economia• JoaquimSoléiVilanova,catedràticd’HisendaPública• RamonTremosaiBalcells,professortitulardeTeoriaEconòmica• MaiteVilaltaiFerrer,professoratitulard’HisendaPública• MatiasVivesiMarch,economista• AntoniZabalzaiMartí,catedràticdeTeoriaEconòmica

Aquestinformehacomptat,també,amblacol·laboraciódeMontserratBassols,subdi-rectorageneraldeFinançamentAutonòmic,iambelsuportdeMartaCurto,becàriadelaUniversitatdeBarcelona.

L’objectiud’aquestestudiésoferirelsresultatsde l’estimacióde labalançafiscaldeCatalunya amb l’Administració central per al període 20022005, seguint la metodologia establerta en l’informe previ realitzat pel mateix grup de treball l’any 2005.

Malgratqueesparteixidelametodologiaempradaenl’estudianterior,durantaquesttempss’hanproduïtavenços,tantenladisposiciód’informació,comenalgunsaspectesmetodològics, que s’ha considerat convenient tenir en compteper tal depoder oferirestimacionsdelabalançafiscalmésprecises.


2Concepte de balança fiscal

L’acciódelsectorpúbliccentraloriginafluxosfiscalsentreregionsenlamesuraqueelsimpostosilesdespesespúbliquesesdistribueixenterritorialment.Labalançafiscalrecullaquestsfluxos,demaneraqueesdevenenuninstrumentdemesuradeladimensióterritorialdelsectorpúbliccentral.

LabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentrals’obtédeladiferènciaentreelsbeneficisopagamentsderivatsdeladespesaqueelsectorpúbliccentralfaenaquestacomunitatielvolumd’ingressosdetretsd’aquestaregióperfinançarelconjuntdeladespesapública.Quanenunterritorielsrecursosdetretssuperenelsrecursosqueaflueixenalsseusciutadansoqueelsbeneficien,elsignedelsaldodelsfluxosfiscalsoriginatspelGoverncentralenaquestterritoriésnegatiu,ésadir,hihaunasortidanetaderecursosfiscals(dèficitfiscal).Contràriament,quanelvolumd’ingressosaportatsperunterritorialsectorpúbliccentralésinferioralsbeneficisopagamentsqueenrep,hihaunaentradanetaderecursosi,pertant,elsaldodelsfluxosfiscalséspositiu(superàvitfiscal).

Laquantificaciódelabalançafiscald’unterritoriexigeixconèixerelsingressosquehaaportataquestterritoriilesdespesesobeneficisqueharebut.Pertant,caldiferenciareltractament dels ingressos del de les despeses.

Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses 7

3Metodologia per a la imputació territorial

dels ingressos i de les despeses

Lametodologiadecàlculesbasaenlesduesaproximacionsmetodològiquesestàndards:ladelfluxmonetariiladelfluxdelbenefici.L’aplicaciódelcriteridelfluxmonetaricomportaatribuirl’ingrésalterritorionesgeneraelfetimposable,iladespesa,alterritorionesmaterialitza,mentrequeelcriteridelfluxdelbeneficiimplicaatribuirl’ingrésalterritori on resideixen els individus que suporten els tributs, i la despesa, al territori on resideixen els individus beneficiaris d’aquesta despesa.

Lautilitzaciód’unenfocamentoaltredepèndel’objectiudel’anàlisiqueesvulguifer:l’enfocamentdelfluxmonetariintentamesurarl’impacteeconòmicgeneratperl’activitatdelsectorpúblicenunterritori,mentrequel’enfocamentdelfluxdelbeneficiintentacalcular com s’incrementa el grau de benestar dels individus residents en un territori davantl’actuaciódelsectorpúblic.

3.1. Imputació territorial dels ingressos

Quantalsingressos,iconcretamentalstributaris,elproblemaresideixenelfetquenosón necessàriament coincidents la comunitat en què efectivament consten les dadesterritorialsderecaptacióilacomunitatenquès’originenaquestsrecursosi/oenquèsesuporten,jaque,d’unabanda,elmateixprocésdegestionarelsimpostosnopermetco-nèixerlacomunitatons’originenelsrecursosi,del’altra,moltsdelsimpostossónsusceptibles de ser traslladats.

D’aquesta manera, s’estableixen dos criteris per imputar els ingressos:

• Enfocament del flux del benefici: els ingressos s’imputen al territori on resideixen les personesquefinalmentensuportenlacàrrega(incidènciaeconòmicaoefectiva),almargedequisiguiid’onresideixil’obligatlegalapagar(incidèncialegaloformal).

• Enfocament del flux monetari: els ingressos tributaris s’imputen al territori on es localitzalacapacitateconòmicasotmesaagravamen(objecteimposable),quepotserlarenda,lariquesaoelconsum,ielsingressosnotributaris,alterritoriontéllocelpagament per les unitats que el fan.


Lametodologia emprada per imputar regionalment els ingressos està àmpliamentacceptadapelmónacadèmic,iconstadetresetapes.

1.Identificaciódelesfontsd’ingressosdelsectorpúbliccentral.2.Establimentd’hipòtesisdeterritorialitzacióperacadatipusd’ingrés.3.Triadelsindicadorsmésapropiatsquereflecteixinl’impactedecadatipusd’ingrés.

Quanesfalaimputacióregionaldelsingressossegonselfluxmonetari,uncopidentificadeslesfontsd’ingressosespassaatriarelsindicadorsquereflecteixenl’origendel’impost;d’aquestamaneraesterritorialitzenlesrecaptacions;quansesegueixelfluxdelbenefici, es tracta d’aproximar qui suporta finalment la càrrega de l’impost. A causa dels indicadors triats en aquest informe, els resultats de la imputació dels ingressos segons els dos criteris són altament coincidents.

3.2. Imputació territorial de les despeses

Pelquefaaladespesa,espotdistingirentreelfetqueladespesapúblicaestradueixienpagamentsperal’adquisiciódebénsiserveis,laremuneraciódelsfactorsolarealitzaciódetransferènciesdirectes,ielfetqueladespesapúblicapermetilaprestaciódeserveispúblicsalsciutadans,generalmentsensequeaquestshagindeferunpagamentencontrapartida.Llevatdelcasdelestransferènciesdirectesdecaràcterpersonal,normalment,entotselsaltrescasos,elsdestinatarisdelspagamentsielsbeneficiarisúltimsdelsserveis no sempre coincideixen.

Aquestdoblecaràcterde ladespesapública,comacontraprestació icomaservei,hadonat lloc que en la literatura científica s’apliquin dos enfocaments diferents per a l’estudi delaincidènciaterritorialqueté,l’enfocamentdelfluxmonetariil’enfocamentdelfluxdelbenefici,segonssis’aténlalocalitzaciódeladespesa(odelsperceptorsdelspagaments)olalocalitzaciódelsbeneficiarisdelsbénsiserveisqueaquestadespesapermetproduir.

D’una banda, segons l’enfocament del flux monetari, la despesa s’atribueix al territori en quèaquestadespesaesmaterialitza,ésadir,oneslocalitzaelpersonal,lautilitzaciódebénscorrentsiserveis,lapercepciódelestransferènciesilarealitzaciódelesinversions.Aixòsuposaoptarperdonaralcriteridefluxmonetariunsentit“real”davantl’alternativadedonar-hiunsentitde“fluxdecaixa”ode“fluxdetresoreria”,queportariaaatribuirladespesapúblicaalaregióenquèelsectorpúblicefectuaelpagament.Perexemple,enelcasdelescompresdebénsiserveiss’imputenalterritorions’utilitzen,inoalterritorions’hanadquirit,ienelcasdelesinversionss’imputenalterritorionesmaterialitzen.

D’altra banda, segons l’enfocament del flux del benefici, l’assignació de la despesa es fa alterritorionresideixelbeneficiari,independentmentd’onesprodueixelserveipúblicoesfalainversió.Enaquestcas,ésnecessariestablirhipòtesissobrel’àmbitdelsbeneficiarisisobrelaquantificaciódelsbeneficisqueelsbénsiserveiselsproporcionen.

Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses 9

Lògicament,elsresultatsques’obtindranenunenfocamentialtrepodenresultardiferents quant a la comunitat beneficiària de la despesa, fins al punt que poden alterar la quantiaielsignedelssaldosfiscalsobtinguts.Perexemple,elsdestinatarisdeladespesavinculadaalsserveiscentralsdelsdiferentsministerisiorganismespúblics,segonsl’enfocamentdelfluxmonetari,són,fonamentalment,elsfuncionarisquehitreballen,que moltes vegades estan especialment concentrats en una regió, mentre que en l’enfocamentdelfluxdelbeneficisónelsdestinatarisdelserveienqüestió,quepodenestendre’s al llarg de tot el territori.

Laimputacióterritorialdeladespesapúblicaseguintl’enfocamentdelfluxmonetaripotserrelativamentfàcil,semprequehihagiunsistemacomptablequepermetiterritorialitzartoteslespartidesdedespesa.Quanaixòsucceeix,laimputacióterritorialdeladespesaésdirectaiimmediata,seguintbàsicamentelcriterid’assignacióquefal’Estat.En el cas contrari, o en cas que la territorialització esmentada no sigui completa, serà necessariestablirhipòtesisrelativesalalocalitzaciódeladespesai,acontinuació,seleccionarelsindicadorsestadísticsmésadequatsperdistribuir-la.

L’anàlisieconòmicadelaincidènciadeladespesapúblicadesdelvessantdel’enfocamentdelfluxdelbeneficicomporta,enprimerlloc,identificarelsbeneficiaris,laqualcosaestàrelacionadaambelgraudedivisibilitatdelsbeneficisdelsbénsiserveispro-veïtspúblicamentiambladimensióterritorialdelsmateixos;ensegonlloc,quantificarlavaloracióquedelconsumdelsbénsiserveispúblicsfanelsindividus,ientercerlloc,seleccionar els indicadors estadístics que millor representin els beneficiaris.

3.3. Significat dels diferents enfocaments

Lautilitzaciód’unenfocamentoaltredepèndel’objectiudel’anàlisiqueesvulguifer:l’enfocamentdelfluxmonetariintentamesurarl’impacteeconòmicgeneratperl’activitatdelsectorpúblicenunterritori,mentrequel’enfocamentdelfluxdelbeneficiintentacalcular com s’incrementa el grau de benestar dels individus residents en un territori davantl’actuaciódelsectorpúblic.

Per tant, es tractadedosenfocaments vàlids,quees fonamentenencriteris sòlids,peròquecadascunexplicaefecteseconòmicsdiferents.Estractad’enfocamentsquenosónsubstitutiussinócomplementaris.Així,elcriteridelfluxmonetariésméscorrecteperanalitzarlainfluènciaquetél’acciódelsectorpúblicsobreelcreixementeconòmicd’unaregiói,encanvi,elcriteridelfluxdelbeneficiésmésadientperanalitzarl’acciódelsectorpúblicentermesredistributiusid’equitat.

Lautilitzaciódelmètodedelbeneficicomportaestablirmoltesméshipòtesisqueenelcasdelfluxmonetari.Totiaquestesdificultatsd’enfocamentdelbenefici,elgrupdetre-ball considera necessari presentar el càlcul segons les dues metodologies, per tal de donarunavisióelmésàmpliapossibledelesdiferentsformesd’aproximar-seiquantificarel concepte de balança fiscal.


4Delimitació de l’estudi

Enrelacióambl’estudianterior,elsparàmetresdedelimitacióhansofertalgunesvaria-cions.

4.1. Àmbit temporal

El període temporal considerat per quantificar la balança fiscal de Catalunya amb l’Administraciópúblicacentralcorresponalsanys2002-2005,jaquenos’hapogutdisposardela territorialització de la despesa estatal per al 2006. D’aquesta manera, es pot disposar d’unasèriedevintanys,atèsquelaGeneralitathapromogutestimacionsdelabalançafiscal de Catalunya des de l’any 1986 aplicant una metodologia semblant.1

Elprimeranyanalitzatésel2002,anyenquèvaentrarenvigorelnoumodeldefinançament,quevarepresentaruncanvisubstancialenlesrelacionsielsfluxosfiscalsentrel’AdministraciócentralilaGeneralitat,atèsquedesd’aquestanyunabonapartdelsimpostosqueespaguenaCatalunyaformenpartdelahisendadelaGeneralitat i, per tant,nogenerenfluxosfiscals de recursos entre l’Administració central iCatalunya.

4.2. Àmbit institucional

L’àmbitinstitucionalconsideratcomprènl’Estat,elsorganismesautònoms,elsenspúblics,laSeguretatSocialilesempresespúbliquesquefaninversionsacomptedel’Estat,atèsqueaquestsagentsinstitucionalssónelsprincipalsresponsablesdelsfluxosfiscalsinterregionals.

1.M.Colldeforns(1991)estimalabalançafiscalperalperíode1986-88;Martínez(1997) l’actualitzaperalsanys1989-94;LópeziMartínez(2000)fanunaestimacióperalperíode1995-98,ielgrupdetreballdesignatperlapartcatalanadelaComissióMixtadeValoracionsvapresentarel2005labalançadelsanys1999-2001.

Delimitació de l’estudi 11

Elcaràctersingulardel’activitatdelaSeguretatSocialhacomportatqueenelsresultats es presenti una estimació específica de la subbalança fiscal d’aquesta administració.2

Quantalsorganismesautònoms,calassenyalarqueenl’estudiprevinoméss’havienconsideratelsorganismesadministratius,totiquedesdel’any1999nohihadistincióentreelsdecaràcteradministratiuielscomercialsifinancers.Laraóeramantenirl’homogeneïtatambelsestudisanteriors.Noobstantaixò,enl’informepresents’hacregutoportúconsiderar-lostotspercoherènciaambelconcepted’unitat institucional,atèsquedes del 1999 tots ells formen part del mateix subsector.3

PerpoderoferirunaestimacióespecíficadelabalançafiscaldelaSeguretatSocial,elsorganismesautònomsquegestionenprestacionssocials–ServeiPúblicd’OcupacióEstatal(SPEE)(abansINEM),FonsdeGarantiaSalarial(FOGASA)–ilesmútuesdefuncio-naris–ISFAS,MUGEJUiMUFACE–s’hanintegratenlaSeguretatSocial.Aixòhaimplicat fer totaunasèried’ajustaments tantenelsubsectordelsorganismesautònomscomeneldelaSeguretatSocial.

Pelquefaalesempresespúbliques,caldirquetradicionalmentnos’incloïenenelsestudisdebalancesfiscals,atèsquetantlasevafunciócomelseufinançamentésméspropidelsectorprivatquedelsectorpúblic(bàsicamentesdediquenaproduirbénsiserveis destinats al mercat i els seus recursos provenen fonamentalment de les vendes delsseusbénsiserveis).Noobstantaixò,hihadeterminadesempresespúbliquesquehanestatcreadesperl’Estatpercanalitzar-nelainversió.Així,inversionsquetradicionalments’executavendesdel’Administraciócentralhanpassataserexecutadesperempreses públiques.Això fa que tant les seves característiques com actuacions responguinmésacriterispúblicsqueacriterisdemercat,perlaqualcosalametodologiadecompteseuropea,SEC-95,lesconsideraentitatsintegrantsdelques’had’entendrecomAdministraciópública.

Davantd’aquestasituació,enl’estudiprevijaesvaferunareferènciaespecificaalainversió, per la qual cosa es va dur a terme una estimació sobre quin resultat de la balança fiscals’obtindriasis’hiincloguessinlesinversionsfetesperlesempresespúbliquesadscritesalMinisterideFoment(RENFE,GIF,AENA,Portsdel’EstatiCorreusiTelègrafs).

També,l’informedel’Institutd’EstudisFiscalsconsideranecessariinclourelesempresespúbliquesdestinadesalaconstrucciódegransprojectesd’inversió,iproposainclourelesempresespúbliquesquecontribueixenaincrementarsignificativamentl’estocdecapitalpúblic.Lesempresesquecompleixenaquestcriteriprincipal4 són GIF, ADIF, la

2.LaSeguretatSocialproporcionaprestacionssocialsqueesfinancen,principalment,mitjançantcotitzacionssocialsobligatòries.Enconcret,lesprestacionssocialsrebudespercadaindividudepenen,engranmesura,delescotitzacionssocialspagadesalllargdelasevavidalaboral,però,aixícomlescotitzacionss’abonenenelterritorionestreballa,lesprestacionsespodenpercebreenunmomentmoltdiferentdelavidaienunterritoridiferent.Aixídoncs,l’existènciadedesfasamentsimportants temporals en el temps entre cotitzacions socials i prestacions, i la possible mobilitat dels individus, fa que es detallidemaneraespecífical’impacteterritorialdelsfluxosesmentats.

3.L’augmentdelnombred’organismespràcticamentnofavariarelsresultats,atèsquelaquantiadelseupressupostésmoltreduïda.

4.Hihaunaltrecriteriaddicionalbasatenl’existènciad’aportacionspatrimonialsperpartdel’Estatal’empresaenqüestió.AquestsegoncriterinoelcompleixenAENAiPortsdel’Estat.


SocietatEstataldeGestióImmobiliàriadelPatrimoni,lessocietatsd’aigüesdependentsdelMinisterideMediAmbient,AENAiPortsdel’Estat.

Apartird’aquestesevidènciesesproposainclourelesempresespúbliquesqueincrementen significativament l’estoc de capital.

Unaqüestióimportantal’horad’inclourelesinversionsdedeterminadesempresespú-bliques és el seu finançament. Si aquestes empreses es financen amb aportacions del’Estat(coméselcasd’ADIF),espotinterpretarcomsiestractésd’inversionsfetesdirectamentperl’Administraciópúblicadel’Estat;encanvi,siesfinancenambingressospropis(comPortsdel’EstatiAENA),sen’hadeferuntractamentespecífic,jaqueenaquestcass’hauriendecomputartambélesaportacionsques’hihanfetdesdeCatalunya.

A continuació s‘especifiquen els diferents agents considerats en l’estudi:

• Estat• Organismesautònoms:

–AgènciaEspanyoladeCooperacióInternacional–Centred’EstudisJurídics–Fonsd’ExplotaciódeServeisdeCriaCavallariRemunta–Gerènciad’InfraestructuraiEquipamentdelaDefensa–Canald’ExperiènciesHidrodinàmiquesdelPardo–ServeiMilitardeConstruccions–InstitutNacionaldeTècnicaAeroespacialEstebanTerradas–InstitutperalaVivendadelesForcesArmades–Institutd’EstudisFiscals(IEF)–TribunaldeDefensadelaCompetència–InstitutdeComptabilitatiAuditoriadeComptes–ComissionatperalMercatdeTabacs–InstitutNacionald’Estadística(INE)–ParcMòbildel’Estat–OrganismeNacionaldeLoteriesiApostesdel’Estat,ONLAE(finsal2004)–PrefecturadeTrànsit–Gerènciad’InfraestructuresiEquipamentdelaSeguretatdel’Estat–TreballPenitenciariiFormacióperal’Ocupació(abansTreballiPrestacionsPeni

tenciàries)–Centred’EstudisiExperimentaciód’ObresPúbliques(CEDEX)–CentreNacionald’InformacióGeogràfica–ConsellSuperiord’Esports–UniversitatInternacionalMenéndezPelayo(UIMP)–Institutd’AstrofísicadeCanàries–ConsellSuperiord’InvestigacionsCientífiques(CSIC)–Centred’Investig.Energètiques,MediambientalsiTecnològiques–Inst.Nac.d’InvestigacióiTecnologiaAgràriaiAlimentària–InstitutEspanyold’Oceanografia


–InstitutGeològiciMinerd’Espanya–InstitutNacionaldeSeguretatiHigieneenelTreball–InstitutdelaDona–ConselldelaJoventutd’Espanya–ReialPatronatsobreDiscapacitat–InstitutdelaJoventut–Reestructuració Mineria del Carbó i Desenvolupament Alternatiu Comarques

Mineres–OficinaEspanyoladePatentsiMarques–CentreEspanyoldeMetrologia–InstitutdeTurismed’Espanya–Agènciaperal’Olid’Oliva–EntitatEstatald’AssegurancesAgràries–FonsRegulacióiOrg.delMercatdeProductesdePescaiCultiusMarins–FonsEspanyoldeGarantiaAgrària(FEGA)–InstitutNacionald’AdministracióPública(INAP)–ParcsNacionals–ConfederacióHidrogràficadelDuero–ConfederacióHidrogràficadel’Ebre–ConfederacióHidrogràficadelGuadalquivir–ConfederacióHidrogràficadelGuadiana–ConfederacióHidrogràficadelXúquer–ConfederacióHidrogràficadelSegura–ConfederacióHidrogràficadelNord–ConfederacióHidrogràficadelTajo–ConfederacióHidrogràficadelSudd’Espanya(finsal2004)–MancomunitatdelsCanalsdelTaibilla–ParcdeMaquinària–InstitutdelaCinematografiaidelesArtsAudiovisuals–BibliotecaNacional–Gerènciad’InfraestructuresiEquipamentsdeCultura–MuseuNacionald’ArtReinaSofia–InstitutNacionaldelesArtsEscèniquesidelaMúsica(INAEM)–Centred’EstudisPolíticsiConstitucionals–Centred’InvestigacionsSociològiques(CIS)–Conselld’AdministraciódelPatrimoniNacional–ButlletíOficialdel’Estat(BOE)–InstitutNacionaldelConsum–AgènciaEspanyoladeMedicamentsiProductesSanitaris–AgènciaEspanyoladeSeguretatAlimentària–CentreNacionaldeTrasplantamentsiMedicinaRegenerativa(desdel2004)–InstitutdeSalutCarlosIII


• Enspúblics:–AgènciaEstataldel’AdministracióTributària(AEAT)–InstitutCervantes–AgènciadeProtecciódeDades–ConsellEconòmiciSocial–ConselldeSeguretatNuclear–InstitutdeComerçExterior(ICEX)–MuseudelPrado(apartirdel2003)• SeguretatSocial:–Entitatsgestores–Mútuesd’accidentsdetreball(AT)imalaltiesprofessionals(MP)–Organismesautònoms: -ServeiPúblicd’OcupacióEstatal(SPEE,abansINEM) -FonsdeGarantiaSalarial(FOGASA) -InstitutSocialdelesForcesArmades(ISFAS) -MutualitatGeneraldeFuncionarisCivilsdel’Estat(MUFACE) -MutualitatGeneralJudicial(MUGEJU)• Empresespúbliques:–Gestord’InfraestructuresFerroviàries(GIF/ADIF)–SocietatEstataldeGestióImmobiliàriadelPatrimoni–Societatsestatalsd’aigües: Aigües del Duero -AigüesdelaConcadel’Ebre(ACESA) -HIDROGUADIANA -AigüesdelJúcar(AJSA) -AigüesdelaConcadelSegura(ACSEGURA) -AigüesdelaConcadelTajo -AigüesdelaConcadelNord(ACUNOR) -DepuradoradelBaixLlobregat(DEPURBAIX) -AigüesdelaConcadelGuadalquivir(AQUAVIR) -AigüesdelaConcadelMediterrani(AQUAMED) -CanalSegarra-Garrigues(CASEGA) -CanaldeNavarra(CANASA)–AeroportsEspanyolsiNavegacióAèria(AENA)–Portsdel’Estat

4.3. Dades i fonts estadístiques

Lesfontsd’informacióutilitzadessónlesliquidacionsdelspressupostosdel’Estat,delsorganismesautònoms,delsenspúblics ide laSeguretatSocial.Enel casde


l’Estats’hadisposatdelesdadesdelSICOP(Sistemad’InformacióComptableiPres-supostària)queelaboralaIntervencióGeneraldel’Administraciódel’Estat(IGAE),sistemaenelqualhiha la territorialitzaciódelsdiferentsprogramesdedespesaque executen les diferents seccions pressupostàries. De manera complementària, s’hahagutd’utilitzarinformacióprocedentd’altrespublicacions,comsóninformes,anuaris estadístics,memòries, butlletins, etc. emesos pels diferents organismespúblics.

Apartirdelaliquidaciópressupostàrias’handeterminatquinssónelsingressosilesdespesesques’imputaranterritorialmentiquinaquantiatenen.Aixòhaexigitsotmetrelesdadesaunprocésdedepuracióconsistentaprescindirdedeterminadesoperacionsiaajustarlaquantiad’unesaltres.

4.4. Marc pressupostari

Elmarc pressupostari del qual es parteix és el de la comptabilitat pública. La raód’utilitzaraquest sistemaésqueofereixuna informaciómoltmésdetalladade lesclassificacionseconòmica, funcional iorgànicadelpressupostdedespeses, laqualcosapermetferestimacionsmoltmésprecisesal’horad’imputarladespesapública.En concret, per a cada programa de despesa, el sistema de comptabilitat públicadóna informació de la secció que l’executa, els capítols i articles pressupostaris en els qualsesconcretailasevaterritorialitzacióenl’àmbitprovincialidecomunitatautònoma.

El problema, en el cas de l’estimació de les balances fiscals del govern central espanyol,és l’accésaaquestesdades.La IntervencióGeneralde l’Administracióde l’Estat(IGAE)elaboraelSistemad’InformacióComptable iPressupostària (SICOP).Aquestsistema d’informació s’estructura segons la classificació funcional i es concreta en programesdedespesa.Peracadaprograma,elSICOPofereixlaseccióquel’executa,elscapítols pressupostaris en els quals es concreta i la seva territorialització en l’àmbit provincialidecomunitatautònoma.

Lacomptabilitatpúblicaesbasaendadesdelaliquidaciódelpressuposti,pertant,ofereix informació sobre els drets reconeguts i els ingressos recaptats, en el cas dels ingressos, i sobre les obligacions reconegudes i els pagaments efectuats, en el cas de la despesa.Enl’estudipresents’haoptatperconsiderarelcriteridemeritacióenllocdelde caixa i, per tant, per considerar els drets reconeguts i les obligacions reconegudes. El motiu d’aquesta elecció és que les dades que proporciona el SICOP són obligacionsreconegudes i, per tant, per garantir l’homogeneïtatmetodològica, cal considerar elsdretsreconegutsenelcasdelsingressos.Calafegirque,sibéquans’analitzaunanyconcret,síquehipothaverdiferènciesentrelautilitzaciódelcriteridemeritacióieldecaixa,quanl’anàlisiesfaperaunperíodemésllargdetempsaquestesdiferènciesesdilueixen.


4.5. Operacions considerades

Apartirde la liquidaciópressupostàrias’handeterminatquinssónels ingressos i lesdespesesques’imputaranterritorialmentiquinaquantiatenen.Aixòhaexigitsotmetrelesdadesaunprocésdedepuracióconsistentaprescindirdedeterminadesoperacionsiaajustarlaquantiad’unesaltres.

Noméss’hantingutencomptelesoperacionsd’ingrésidespesaqueespodenconsiderartípiquesdelesadministracionspúbliques,ésadir,pelcostatdelsingressostotselsque presenten un elevat caràcter coactiu i es fan sense contrapartida directa per part de l’Administraciópública, i pel costat de lesdespeses, les que estandirigides aproduirserveisnodestinatsalavendaialaredistribuciódelarenda.Pertant,s’hanexclòstoteslesoperacionsqueelsectorpúblicfaenconcurrènciaambelsectorprivatolesquetenenunabaseclaramentfinancera.Així,hanquedatforade l’estudi lesoperacionssegüents:

• Els ingressos i despeses que integren el Compte financer(capítols8i9delpressupostd’in-gressos i dedespeses), és adir, lesoperacionsoriginadesper la variaciód’actius ipassiusfinancers,enquèesmodificalaposiciófinancera,deutoraocreditoradelsagentspúblicsconsiderats.Estracta,engeneral,d’operacionsquetenenunacontrapartidaevidentienlesqualselsectorpúbliccentralactuaenelsmercatsfinancersdeformaequivalentacomfarienelsagentsdelsectorprivat.Hiha,amés,unaaltraraópernoincloureaquestesoperacions,jaqueenrealitatnoconstitueixenaltracosaqueeltancamentdelesoperacionsdenaturalesarealqueesfinancenatravésdelpressupost, de manera que la seva inclusió conduiria, en un període llarg de temps, a una doblecomptabilització(perl’operaciórealiperlasevacontrapartidafinancera).

• Els ingressos patrimonials (capítolVdelpressupostd’ingressos),per tractar-sed’ingressosqueobtéelsectorpúbliccomacontraprestaciódelatitularitatdecertsactius,tantfinancerscomreals(dipòsitsbancaris,accionsoaltrestítols,edificis,terrenys, etc.). Aquests ingressos són fruit de l’activitat inversora de l’Administraciópública,ésadir,delasevacondiciódetitulardedeterminatsactiusqueprodueixenrendiments, generalment en condicions de mercat, i que no comporten una càrrega neta per a qui els paga.

• Els ingressos per alienació d’inversions reals(capítolVIdelpressupostd’ingressos),pelsmateixos motius que els ingressos patrimonials.

• Les operacions amb la Unió Europea.Comacriterigeneral,s’hand’exclouretotselsingressos procedents de la UE i les despeses destinades a aquesta entitat per tal de poderobtenir labalançafiscalnetadelsectorpúbliccentraldelsfluxoscomuni-taris.

• Les transferències corrents i de capital de consolidació que s’atorguen entre els diferents organismes públics considerats a fi d’evitar duplicitats en els diferents conceptesd’ingressos i de despeses.


Enelquadre4.1s’ofereixeltotald’ingressosidedespesesdel’Administraciópúblicacentraldurantelperíode2002-2005,ielsingressosidespesesobjected’imputació,unavegada fets els ajustaments esmentats anteriorment i els específics de cadascun delssubsectors que es detallen en els capítols corresponents.

Quadre 4.1

Ingressos i despeses no financeres totals i per imputarMilionsd’euros

2002 2003 2004 2005

Ingressos i despeses consolidades no financeres

Total ingressos 216.136 221.882 234.239 255.902

Ingressos Estat 112.470 110.230 115.020 128.777

Ingressos org. aut. i ens públics 13.190 13.902 14.380 14.183

Ingressos Seguretat Social 90.477 97.749 104.838 112.941

Total despeses 204.234 212.787 222.219 231.000

Despeses Estat 97.802 104.074 106.223 110.495

Despeses org. aut. i ens públics 15.076 16.176 16.558 13.989

Despeses Seguretat Social 91.356 92.537 99.438 106.515

Dèficit(-)/Superàvit(+) 11.902 9.095 12.019 24.902

Ingressos i despeses objecte de territorialització

Total ingressos 194.630 204.573 216.097 239.781

Ingressos Estat 102.954 105.621 110.351 125.924

Ingressos org. aut. i ens públics 1.093 1.134 1.239 1.456

Ingressos Seguretat Social 89.127 96.239 102.776 110.513

Ingressos d’explotació EP 1.457 1.578 1.731 1.888

Total despeses 199.787 207.490 216.960 226.936

Despeses Estat 90.795 95.881 97.769 100.192

Despeses org. aut. i ens públics 12.779 13.588 14.098 13.744

Despeses Seguretat Social 91.342 92.525 99.437 106.513

Inversió empreses públiques (EP) 4.872 5.496 5.657 6.486

Dèficit(-)/Superàvit(+) -5.156 -2.917 -863 12.845

Dèficit(-)/Superàvit(+) sense EP -1.741 1.001 3.063 17.443

4.6. Tractament del dèficit o superàvit públic

El volum d’ingressos i de despeses que s’analitza deixa fora algunes operacions i, per tant,elsresultatsdelsuperàvitodedèficitpúblicques’obtinguinnocoincidiranambelsimportsefectiusdedèficitosuperàvit.

Els resultats obtinguts directament a partir dels ingressos i les despeses imputables (sensefercapajustamentpeldèficitpúblic)proporcionenelsveritablessaldosfiscals.No


obstantaixò,aquestssaldosestanfortamentcondicionatspeldèficitosuperàvitpúblicquehihaopelqueesderivadelsimportsanalitzats,finsalpuntquesihihaguésundèficitiaquestfosmoltelevat,podriadonar-seelcasquetoteslescomunitatstinguessinun saldo fiscal positiu.

Així,neutralitzareldèficito superàvitpúblicés convenient si es volenanalitzarelsfluxosredistributiusinterregionals,jaquealtramentunasituaciódedèficitpúbliccoincidiriaambunamillorageneralitzadadelssaldosfiscalsdetotelterritori,ial’inrevésencas de superàvit. També es considera convenient quan es vol analitzar l’evolució delssaldos fiscals en un període temporal, per tal de descomptar l’efecte que les diferents situacions financeres del sector públic central puguin tenir sobre els resultats de lesbalancesfiscals.Aquestefectepotserdiferentd’anyenanyi,comaconseqüència,potintroduirunavariabilitatenlamesuradelabalançafiscal,quemésquerepresentaraspectes estructurals dels fluxos territorials de despeses i ingressos, pot estar recollintl’efecte de la posició cíclica de l’economia de l’any en qüestió o canvis en la política pressupostàriadel’Administraciócentral.Atèsqueundelspropòsitsdel’informeéstrobarmesuresquepuguinserunareferència,juntamentamblamesuraanualdelabalançafiscal, sembla adient aportar una mesura estructural de la balança fiscal de Catalunya.

Apartird’aquestesconsideracionsmetodològiques,s’haconsideratconvenientoferirtambéelsresultatsdelabalançafiscaldeCatalunyadesprésd’haverneutralitzateldèficit/superàvit,ésadir,s’hacalculateldèficitfiscalamblahipòtesiquehihaunequilibripressupostari.

Enaquestestudi,lahipòtesiconsideradaconsisteixaigualarelsingressosalesdespeses.Aixòrepresentaque,comaconseqüènciadel’existènciadeldèficit/superàvitenelsimportsanalitzats,esproduiriaunaugment/reducciódels ingressosdelsectorpúbliccentral. En aquest cas, les despeses no s’alteren, sinó que són els ingressos els que s’acomoden a la despesa. Aquesta interpretació pot ser consistent amb el fet de suposar que ensituacionsdedèficitpúblic,aquestdèficitesfinançaràenperíodesposteriorsmitjançant ingressos impositius i, viceversa,unasituacióde superàvitpúblicpot comportarunafuturareducciód’impostos.Laimplementaciód’aquestahipòtesicomportadistribuireldèficit/superàvitpúblicenfunciódelapautaresultantdeladistribucióterritorialdels ingressos en cada any.

4.7. Els fluxos amb la Unió Europea

Al’horad’elaborarlabalançafiscaldeCatalunya,odequalsevolaltracomunitatautònoma,amb l’Administraciócentrals’hade tenirenconsideració l’existènciad’unsfluxosfinancersamblaUnióEuropea.Enefecte,laUEactuaenelsdiferentspaïsosmitjançantlessevesadministracionspúbliques.Així,laUEesfinançaambelsrecursosaportatsperl’Estat, una part dels quals provenen de Catalunya, i a la vegada l’Administració central repunestransferènciesdelaUE,unapartdelesqualss’adrecenaCatalunya.


Siesvolexclourel’efectedel’existènciad’unaadministraciód’unàmbitsuperiorcomlaUEquesesuperposaamb lesadministracionspúbliquesespanyoles,caldriano incloureenelcòmputdelabalançafiscalaquestsfluxosderecursosqueCatalunyaaportaiquetambérepdelaUnióEuropea.Elproblemarauenladificultatdeconèixerlesdadesperpoderferaquestsajustaments.Per labandadels ingressos,síqueéspossibleimputar la part dels recursos que l’Estat aporta a la UE que procedeixen de Catalunya; en canvi,perlabandadelesdespeses,amblesdadesdisponiblesnoéspossibleconèixerquinapartdelesdespesesquel’EstathafetaCatalunyahaestatfinançadaambrecursoseuropeus.

Elmodeld’articulaciópressupostàriadelsfluxosfinancersamblaUnióEuropeacomptabilitzacomaingréslestransferènciesquerepl’AdministraciócentralprocedentsdelaUE(bàsicamentFEOGA-Garantia,fonsestructuralsiFonsdeCohesió),itambéelsrecursos propis tradicionals comunitaris5recaptatsperl’Estat;quantalrecursIVA,aquestno apareix de manera explícita entre els ingressos, sinó que està integrat en la recaptació totalperIVA.Elpressupostdedespeses,perlasevabanda,reculllestransferènciesquel’EstatdestinaalaUEenconceptederecursospropis:recursIVA,recursRNBirecursospropistradicionals.Amés,lesseccionsdelsdepartamentsministerialsialtresentitatsque integren el marc institucional pressupostari, que participen en el cofinançament d’actuacions concretes amb els fons estructurals, deCohesió i altres, quantifiquen eltotaldelscrèditsnecessarisperduratermeaquestesactuacionssenseexplicitarquinapart correspon a la UE i quina part a l’Administració central.

Enaquestsentit,eneltreballpresentnos’hanconsideratlestransferènciesquerepl’AdministraciócentralprocedentsdelaUE(bàsicamentFEOGA-Garantia,fonsestructu-ralsiFonsdeCohesió)nitampocs’hanconsideratlesaportacionsquel’EstatespanyolfaalaUEperfinançarelpressupostcomunitari.D’aquestamanera,elsfluxosdirectesde l’Administració central amb la UE han quedat exclosos de les operacions consi-derades,laqualcosasuposaqueelsaldod’aquestsfluxosquedaincorporatenlaquantiadeldèficit/superàvitpúblicconsiderat.

D’altrabanda,talcoms’hacomentatanteriorment,siesvolguéstrobarlabalançafiscaloriginada únicament i exclusivament per l’Administració central s’haurien d’exclouredelsingressosestatalsl’aportacióqueCatalunyafaalsingressoscomunitaris(recursospropistradicionalsiIVA)i,alavegada,extreuredecadaprogramadedespesaestatalidelesdespesesdelsdiferentsorganismes,enspúblics,entitatsqueconfigurenlaSeguretatSocial i empresespúbliques lapartfinançadamitjançant fonseuropeus, laqualcosaésimpossibledeferdonadalainformaciódequèesdisposa.Pertant,labalançafiscal d’aquest estudi és el resultat d’imputar territorialment els ingressos i despesesgestionats directament per l’Administració central amb independència de si una partdelsingressosrecaptatsperl’Estats’handedestinaralaUEi,també,ambindependènciade si part de la despesa està finançada per la UE.

5. Drets de duana, exaccions reguladores agràries i cotitzacions sobre el sucre i la isoglucosa.


5Imputació territorial dels ingressos

5.1. Els ingressos del subsector Estat

5.1.1. Determinació dels ingressos imputables territorialment

En aquest capítol es presenten els ingressos de l’Estat que provenen de Catalunya, a partirde lesxifresglobalsd’ingressosperalperíode2002-2005.Lafontd’informaciód’aquestesdadeshaestatlesliquidacionsdelspressupostosgeneralsdel’Estat.

Enelquadre5.1esmostrenelsingressostotalsielsconsiderats.Talcoms’haesmentatanteriorment,s’hanexclòsdel’anàlisielsingressospatrimonials,l’alienaciód’inversionsreals,elsingressosfinancersilestransferènciesinternesdelsectorpúbliccentral,queconfigural’àmbitinstitucionaldel’estudi,ilestransferènciesprocedentsdelaUnióEuropea. Així, els imports analitzats representen al voltant del 96% dels ingressos no financers de l’Estat.

5.1.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial

Comjas’haesmentatenl’apartatmetodològic,perportaratermelaterritorialitzaciódelsingressossesegueixelprocedimentméshabitualenestudisd’aquesttipus:apartirdel’anàlisidelsdiferentsconceptesd’ingrés,s’estableixenelscriterisileshipòtesisdeterritorialitzaciómésadequades,ielsindicadorsquepermetinobtenirlesaportacionsdelsresidentsdeCatalunyaa l’Estat (fluxbenefici) oquepermetin conèixer el volumdelsdiferentsobjectesdegravamengeneratsaCatalunya(fluxmonetari).

Els impostos constitueixen la principal font de finançament de l’Estat, fins al punt que representenmésdel95%delsingressosconsiderats.Estractaderecursosdecaràctercoactiuqueestableixl’Estatafavorseuiquerecauenlegalmentsobreelssubjectespassiusdelimitatsperlalegislaciófiscal.Noobstantaixò,enlamajoriadelscasoselsubjectepassiudel’impostnohadesuportar,forçosament,lacàrregaefectivadel’impost,sinóque aquesta càrrega es pot traslladar a altres agents de l’economia. En termes territorials, larecaptacióefectivaques’obtinguienunaregiónohadecoincidir,perforça,amblacàrrega impositiva que suporten els seus ciutadans, a causa de la possibilitat de traslla

Imputació territorial dels ingressos 21

Qua

dre

5.1

Ingr

esso

s de

l’Es

tat

Milion

sd’eu

ros

Ingr

esso

s to

tals

In

gres

sos

cons

ider

ats

% I

ngre

ssos

con

side

rats

/ in

gres

sos

tota

ls

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

Cap

ítol 1

. Im

post

os d

irec

tes

57.423

58.080

60.118

71.955

57.423

58.080

60.118

71.955

100

100

100

100

Cap

ítol 2

. Im

post

os in

dire

ctes

39.510

40.688

42.456

46.351

39.510

40.688

42.456

46.351

100

100

100

100

Cap

ítol 3

. Tax

es i

altr

es in

gres

sos

3.852

4.630

5.569

5.257

3.852

4.630

5.569

5.257

100

100

100

100

Cap

ítol 4

. Tra

nsfe

rènc

ies

corr

ents

4.960

2.276

2.250

2.423

2.158

2.185

2.186

2.272

4496

9794

De

l’Adm

inis

trac

ió p

úblic

a ce

ntra

l

00

00

De

l’ext

erio

r71

9164

151

00

00

00

00

Del

Paí

s B

asc

i Nav

arra

1.487

1.581

1.688

1.764

1.487

1.581

1.688

1.764

100

100

100

100

Altr

es d

e l’i

nter

ior

671

604

498

508

671

604

498

508

100

100

100

100

Cap

ítol 5

. Ing

ress

os p

atri

mon

ials

4.903

2.899

2.555

1.478

00

00

00

00

Cap

ítol 6

. Alie

naci

ó d’

inve

rsio

ns r

eals

6296

87145

00

00

00

00

Cap

ítol 7

. Tra

nsfe

rènc

ies

de c

apita

l1.759

1.561

1.985

1.168

1138

2289

12

18

De

l’Adm

inis

trac

ió p

úblic

a ce

ntra

l

00

00

De

l’ext

erio

r1.676

1.527

1.934

1.052

00

00

00

00

De

l’int

erio

r11

3822

8911

3822

89100

100

100

100

Tota

l ing

ress

os n

o fin

ance

rs112.470

110.230

115.020

128.777

102.954

105.621

110.351

125.924

9296

9698

Cap

ítol 8

. Var

iaci

ó ac

tius

finan

cers

822

925

3.161

3.132

00

00

00

00

Cap

ítol 9

. Var

iaci

ó pa

ssiu

s fin

ance

rs37.535

38.787

40.164

37.072

00

00

00

00

Tota

l ing

ress

os fi

nanc

ers

38.357

39.712

43.324

40.205

00

00

00

00

Tota

l ing

ress

os d

e l’E

stat

150.827

149.942

158.345

168.982

102.954

105.621

110.351

125.924

6870

7075


dar els impostos cap a altres individus residents en altres regions. En aquest sentit, els principals factors determinants de la pauta resultant de la distribució de la càrrega impositiva,segonselcriteridelfluxdelbenefici,sónl’elecciódeleshipòtesisd’incidènciai la disponibilitat d’informació estadística que permeti l’aplicació empírica d’aquestes hipòtesis.

L’aplicaciódelcriteridelfluxmonetaricomportaconèixerperacadaimpostlapartdel’objectedegravamengeneratencadaterritori.Endeterminatscasos,aquestainformaciónoésdirecta,perlaqualcosatambés’hand’establirhipòtesisibuscarelsindicadorsdelocalitzacióterritorialquemillors’aproximinaleshipòtesisconsiderades.

Les dades detallades dels ingressos obtinguts per l’Estat es presenten en el quadre5.2.

Quadre 5.2

Ingressos de l’Estat Milionsd’euros

2002 2003 2004 2005

Impostos directes 57.423 58.080 60.118 71.955

IRPF 32.844 33.119 30.603 36.087

I. societats 22.638 23.166 27.245 33.635

I. renda no residents 1.155 963 1.410 1.367

I. patrimoni 29 32 31 37

Quotes de drets passius 739 785 816 803

Altres 18 16 13 25

Impostos indirectes 39.510 40.688 42.455 46.351

IVA 27.060 28.662 30.153 33.572

I. especials 10.354 9.777 9.796 9.988

alcohol i begudes derivades 597 456 480 577

cervesa 141 140 136 143

productes intermedis 13 12 11 10

hidrocarburs 6.384 5.988 5.968 5.910

labors del tabac 3.218 3.182 3.199 3.338

determinats mitjans de transport 0 0 1 9

electricitat 124 69 4 -50

I. sobre primes d’assegurances 1.004 1.127 1.232 1.315

Tràfic exterior 936 1.031 1.246 1.469

Cotització i exacció de sucre i isoglucosa 23 18 20 45

Altres 133 72 9 -37

Taxes i altres ingressos 3.852 4.630 5.569 5.257

Transferències 2.169 2.223 2.208 2.361

Corrents 2.158 2.185 2.186 2.272

De capital 11 38 22 89

Ingressos de l’estat 102.954 105.621 110.351 125.924

Font:liquidaciódelspressupostosgeneralsdel’Estat.


Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)

L’impost sobre la rendade lespersones físiques (IRPF)és, en termesquantitatius, laprincipalfiguratributàriadequèdisposal’Estat.

Es tractad’unimpostdirecte,denaturalesapersonal isubjectiva, idecaràcterprogressiu.Elfetimposableestàconstituïtperl’obtencióderendaperpartd’unapersonafísica en cada període impositiu. Aquesta renda està formada per la totalitat dels rendimentsdeltreballpersonal,elrendimentdelcapitaldelesactivitatseconòmiques,elsincrements patrimonials nets i les imputacions de bases imposables positives de societatsenrègimdetransparènciafiscal,odedeterminadesrendespositivesdesocietatsen“transparènciafiscalinternacional”.Elssubjectespassiusdel’IRPFsónsemprepersones físiques, individualment considerades, siguin de nacionalitat espanyola o estrangera,queobtinguincomponentsderendasubjectesaaquestimpost.

Labase imposableesdefineixcomlaquantificaciómonetàriadel fet imposable, ipertant,estàformadaperl’importdelarendaobtingudapelsubjectepassiudurantel període impositiu, determinat per la integració de les quanties positives o negatives de les diferents fonts de renda subjectes a imposició. Els tipus de gravamen ques’apliquensóndecaràcterprogressiu.L’aplicaciódels tipuscorresponentsa labaseimposable determina la quota íntegra de l’impost. Aquesta quota pot sofrir importants reduccions a causa de l’existència de les deduccions establertes en la llei del’IRPF.Entreaquestesdeduccionsdestaquenlesdecaràcterfamiliar,lloguerd’habitatge, determinades inversions privades, donacions i incentius a la inversió empresarial o professional.

Pelquefaal’aplicaciódel’enfocamentdelbenefici,lahipòtesid’incidènciamésacceptadaenlaliteraturaeconòmicaésquel’IRPFésunimpostquenoespottraslladar,perla qual cosa són els mateixos perceptors de rendes els que en suporten la càrrega.

Ésprobable quehi puguinhaver possibilitats de translació en el cas del gravamensobreelsrendimentsd’activitatsprofessionals iempresarials.Noobstantaixò,motiusteòrics ipràcticshanpesatperobviar talefecte.Entreels teòrics,calanalitzar l’àmbitterritorial del mercat d’aquestes activitats empresarials o professionals. És raonable suposarqueaquestmercatéselregional,jaqueunmercatmésamplinormalmentportaaparellat una forma societària diferent. Entre els arguments pràctics cal destacar el poc pes relatiu d’aquests rendiments en el total de renda declarada, i la dificultat de disposar d’informaciósobreeltipusd’activitatsdequèestracta.

És per tots aquests motius que en l’estudi previ es va prendre com a indicador de localitzacióterritoriallaquotalíquidadel’IRPFaCatalunya.Aquestindicadortél’avantatgederecollirelgraudeprogressivitatdel’impost(tantlalligadaalatarifacomlalligadaalesdeduccions)davantaltresindicadorspossibles,comlarendaregionalbruta,variablequesolamentreculllabaseimposable.Amés,ambaquestavariabletambéquedarecollidalapossibletranslaciódel’IRPFquanestractid’activitatsempresarialsoprofessionalsambunaàreademercatregional.L’únicapartdel’impostquenoquedarecollidaésla corresponent als nodeclarants.


En relació amb l’estudi previ, ara es disposa d’informació de la quota líquida i dels ingressosproduïtsperactesd’inspecció,perdeclaracionspresentadesforadeterminiiper devolucions d’ingressos indeguts, per la qual cosa l’indicador d’imputació territorial utilitzatperimputarl’impostdelsdeclarantshaestatelpesd’aquestavariableaCatalunyaenrelacióambladelconjuntdelescomunitatsautònomesderègimcomú,atèsqueaquestésunimpostconcertatperlescomunitatsforals.

Peralsno-declarantsescomputenlesretencionsfetesaCatalunyaperaquestconcepteenrelacióambeltotaldecomunitatsderègimcomú.Caldirquel’AgènciaTributarianomésdónainformaciósobrelesretencionsdelsno-declarantsenl’IRPFambretribucionssuperiorsa6.011euros,peralaqualcosaperlarestadeno-declarants(queésunnombremoltreduït)nos’hapogutfercapimputació.

Valadirqueaquestindicadortantespotutilitzarperimputarl’IRPFsegonselfluxdelbeneficicomper imputar-losegonselfluxmonetari, jaque l’aplicaciód’aquestdarrerenfocament portaria a assignar els diferents tipus de rendes al territori on es generen. Així,perexemple, les rendesdel treball id’activitats econòmiques s’hand’assignaralterritorion l’assalariat, treballadorautònom,etc.prestaelsseusserveis; les rendesdecapitalmobiliari,alterritorionsesituenlesinstitucionsfinanceresialtresgestorsi/ounitatsqueregistrenlesrendescorresponents(interessos,dividends...)alspropietarisdels actius mobiliaris, i finalment, les rendes del capital immobiliari, a la comunitat on estàubicatl’immobleobjectedel’impost.

Laimpossibilitatdedisposard’aquesttipusd’informacióielfetquelamajorpartderendesdeclaradesal’IRPFprocedeixendelfactortreballid’activitatseconòmiquesques’ubiquen a la regió on es liquida l’impost són arguments que afavoreixen utilitzar tambélaquotalíquida,comaindicadordeterritorialitzacióenl’enfocamentdelfluxmonetari.

Impost de societats (IS)

L’impostsobresocietatsésuntributdirecte,sintèticiproporcionalsobrelarendaglobalobtingudaper lespersones jurídiques i altres entitats sensepersonalitat jurídica, a laquallaLleidel’impostatribueixlaqualificaciódesubjectespassius.

Elfetimposabledel’impostestàconstituïtperl’obtencióderendaperpartdelsubjectepassiuenelperíodeimpositiu,ambindependènciadelllocons’hagiproduït–àmbitmundial– i qualsevol que sigui la font o origen dels diferents components d’aquestarenda,desprésd’haverestatminorada,siescau,perlacompensaciódebasesimposablesnegativesd’exercicisanteriors.Ladimensióquantitativadelfetimposableconfiguralabaseimposableilasevamagnitudmesuralarendaobtingudapelsubjectepassiuenelperíode impositiu.

El subjecte passiu són les entitats amb personalitat jurídica i altres entitats sensepersonalitatquelalleiqualificacomasubjectespassius.L’aplicaciódeltipusimpositiu,queésdecaràcterproporcional,alabaseimposablegeneralaquotaíntegra.Aquestaquota es pot veureminvada per les diferents deduccions que hi ha, entre les quals


destaquen la deducció per evitar la doble imposició de dividends i plusvàlues, la deducció per evitar la doble imposició internacional, les deduccions per incentivar la realització de determinades activitats, les deduccions per la realització de determinades inversions, etc.

L’àmbitterritorialdel’impostdesocietatscomprènelterritoricomú,ésadir,s’exclouenlescomunitatsforals,atèsqueésunimpostconcertat.Enlescomunitatsforalssesuposa que l’impost s’internalitza.

Ésun impost la incidènciapersonaldel qual ésdifícil dedeterminar, en recaureinicialmentsobreelspropietarisdelcapital,peròhihaimportantspossibilitatsqueestraslladienalgunamesuraalsconsumidorsielstreballadorsengeneral.Ladificultatradicaadeterminarlesproporcionsenquèaquestsagentssuportenlacàrregade l’impost.

Partintd’aquestaindeterminació,ambelcriteridelfluxdelbenefici,enl’informepresents’haoptatperaplicartreshipòtesisiperquèlaquantiaques’had’imputarsiguilamitjanadelsresultatsobtingutsencadascunad’aquestestreshipòtesis.

Laprimerahipòtesiconsideraquenohihatranslaciói,pertant,l’impostrecautotalmentsobreelsaccionistesenformadebeneficismenors.L’indicadordeterritorialitzacióutilitzathaestatl’excedentbrutd’explotació.Lasegonahipòtesiparteixdelfetqueunapartde l’impost (s’hasuposatun30%)es traslladaals consumidorsvia incrementdepreus.L’indicadorutilitzatenaquestcaséselconsumfinaldelesllars.Ilatercerahipòtesi consisteix a considerar que l’impost de societats se suporta a parts iguals entre accionistes, consumidors i treballadors.

Valadirqueelsresultatsd’aplicaraquestestreshipòtesissónaltamentsimilars.L’aplicaciódelcriteridelfluxmonetariimplicaconèixerelsbeneficisobtingutsaCata

lunya tant per part d’empreses amb domicili fiscal en aquesta comunitat com per part d’empresesambdomicilifiscalalarestadel’Estat,peròambestablimentsaCatalunya.Atèsquenoesdisposadelainformacióaaquestnivelldedetall,l’opcióques’haconsideratmésescaientésaproximarelbeneficidelessocietatsobtingutaCatalunyamitjançantunavariablemacroeconòmica,comésl’excedentbrutd’explotacióques’obtédeladiferènciaentreelVABielcostdepersonal.

Impost sobre la renda dels no-residents (IRNR)

Aquestimpostgravaunagrandiversitatderendes(societats,treballadors,professionals, accionistes, pensionistes, etc.) que tenen en comú ser obtingudes perno-residents.

Sesuposaqueaquestimpostéssuportatpelssubjectespassius,perlaqualcosadesdelpuntdevistadelcriteridelfluxdelbeneficinos’imputaaCatalunya,jaqueéssuportatperpersonesnoresidents.Encanvi,desdelpuntdevistadelcriteridelfluxmonetari,calatribuiraCatalunyalapartdel’impostques’hagenerataCatalunyaiques’aproximaatravésdelarecaptacióobtingudaenaquestacomunitatenrelacióamblarecaptaciódeltotaldecomunitatsderègimcomú.


Impost sobre el patrimoni

Aquestésunimpostcedittotalmentalescomunitatsautònomes,peròl’Estatésl’Administracióquetélacompetènciarecaptatòriadelsno-residentssotmesosaaquestgravamen per obligació real. Es tracta d’un impost directe i personal, per la qual cosa se suposa que no es trasllada a tercers.

Donades les similituds amb l’impost sobre la rendadelsno-residents, les hipòtesisd’incidènciaielscriterisd’assignacióterritorial,aixícomelsindicadorsd’imputacióter-ritorialhanestatelsmateixos.

Quotes de drets passius

Aquestconcepted’ingrésescorresponamblaquotaalaqualestansubjectesdepagarelsfuncionarisqueestaninclososenelrègimdeclassespassivesdel’Estat.

Enelcasdelfluxdelbenefici,lahipòtesid’incidènciaques’haadoptatésconsiderarque són aquests funcionaris els que suporten íntegrament la càrrega efectiva d’aquests impostos.L’indicadorterritorialperimputarlapartcorresponentaCatalunyahaestatelpes dels funcionaris de l’Estat a Catalunya en relació amb el total de l’Estat.

Pelquefaal’aplicaciódelfluxmonetari,sesuposaqueésl’activitatdelsfuncionarisi,pertant,lasevaremuneració,elfetimposabled’aquestimpost.Pertant,enaquestcasl’in-dicadorterritorialques’utilitzacoincideixambeldel’enfocamentdelfluxdelbenefici.

Impost sobre el valor afegit (IVA)

L’IVAésuntributdenaturalesaindirectaquerecausobreelconsum.L’àmbitterritoriald’aplicacióaEspanyaescorresponambelterritoripeninsularilesIllesBalears.AquestésuntributconcertatamblesdiputacionsforalsiconvingutamblacomunitatautònomadeNavarra,perlaqualcosaesconsideraqueaquesttributs’internalitzatotalmenten aquestes regions.

Elfetimposabledel’IVAelconstitueixenelslliuramentsdebénsiprestacionsdeserveis efectuades per empresaris o professionals a títol onerós en el desenvolupament de lasevaactivitatempresarialoprofessional,aixícomenlesimportacions.Hihaalgunesactivitatsquen’estanexemptes,entrelesqualsdestaquenl’assistènciasanitària,elsserveisd’assistènciasocial, lesactivitatsrelacionadesambl’ensenyamentenelsdiferentsnivells, les operacions d’assegurances i els serveis postals, entre altres.

Lesactivitatsexemptesnopodennirepercutirl’IVAsobreelpreudelsseusproductesoserveisnideduir-sel’IVAsuportatperlacompradebénsiserveisnecessarisperal’elaboraciódelproductefinal,amblaqualcosaaquestIVAesconverteixenunfactordecostaddicio-nal que els empresaris o professionals intentaran traslladar, en la mesura que la seva posició enelmercatelshopermeti,capalspreusocapalaremuneraciódelsfactorsproductius.

Labaseimposableestàconstituïdaperl’importtotaldelacontraprestaciódelesoperacions subjectes, i estan obligats a tributar-hi les persones físiques o jurídiques que


desenvolupinactivitatsempresarialsoprofessionals,querealitzinlliuramentsdebénsiprestacions de serveis, o que realitzin importacions.

L’IVApresentadiversostipusimpositiusambelpropòsitdereduirelsefectesregressiusqueaquest impostpotgenerar.Aquests tipussónel súper reduït (4%), el reduït(7%)ielgeneral(16%).

L’operativadel’IVAconsisteixarepercutireltributsobreelpreufinaldelproducteideduirl’IVAsuportat.D’aquestamanera,estraslladalacàrregaimpositivacapalpreudevendadelsbénsiserveis,perlaqualcosasónelsconsumidorsfinalselsquesuportenlacàrrega efectiva de l’impost.

D’acordambaquestahipòtesi,laincidènciaaCatalunyad’aquestimposts’estimaenfunciódelabased’IVAteòrica,integradaperlesentreguesiprestacionsdeserveissubjectesaunIVAnodeduïble.Entermesd’agregatsescompondelesoperacionscomptables següents:

• consumfinalinteriordelesllars;• consumsintermedis,formacióbrutadecapitalfixitransferènciessocialsenespècie

delesadministracionspúbliques;• consumsintermedisiformacióbrutadecapitalfixdelesactivitatsexemptes;• formacióbrutadecapitalfixenhabitatgesdenovaconstrucció.

L’indicadorderepartimentterritorialutilitzatéselquehaelaboratl’INEenelcontextdelaLlei21/2001,demesuresfiscalsiadministrativesdelnousistemadefinançamentdelescomunitatsautònomesiciutatsambestatutd’autonomia,apartirdel’anàlisiindividualitzat de cadascuna d’aquestes operacions i dels tipus impositius corresponents.

Enconcret,l’indicadordeconsumfinalestimatperl’INEs’obtépercomposiciódetotsels índex de consum corresponents a les operacions anteriorment esmentades, utilitzant comaestructuradeponderacionslaresultantdel’últimatauladedestinaciódisponiblede l’economia espanyola.

Aquest indicador de consum territorial es pot utilitzar tant quan s’aplica el criteri del fluxmonetari,segonselquall’IVAs’had’atribuiralterritorionesfanentreguesiprestacionsdeserveissubjectesaunIVAnodeduïble;comenelcasdelfluxdelbeneficiques’imputabasant-seenlahipòtesiquel’impostéssuportatpelsconsumidorsfinals.

Finalment,caladvertirqueaquestindicadorésdeconsuminterior,nodeconsumderesidents, per la qual cosa en el cas de l’enfocament del principi del benefici no seria l’idoni,jaqueincorporaelconsumdelsno-residents.Noobstantaixò,lamancad’informació fa que s’utilitzi aquest mateix indicador territorial per als dos enfocaments d’imputació d’ingressos.

Impostos especials

Dinsd’aquestgrups’englobenelsimpostosespecialssobreelconsumd’alcoholibegudesderivades,cervesa,laborsdeltabac,hidrocarburs,electricitatiproductesintermedis.


Aquests impostos són tributs de naturalesa indirecta que recauen sobre el consum dedeterminatsbéns,iquegraven,enfaseúnica(generalment,enorigen),lafabricació,elaboracióiimportaciód’aquestsproductes.Noobstantaixò,hihal’obligaciólegalperpartdelsubjectepassiuderepercutirl’importdelesquotessobreelsadquiridors dels béns objecte de l’impost, amb la qual cosa aquests queden obligats asuportarles.

Impostos sobre l’alcohol i begudes derivades, cervesa i productes intermedis

L’impost sobre l’alcohol i begudesderivades grava l’alcohol etílic tant en estatnaturalcomincorporataqualsevolproducte.Labaseimposableestàconstituïdapelvolumd’alcoholabsolutcontingutenelsproductessubjectesieltipusdegravamenésdequantiafixaperlitred’alcohol.L’impostsobrelacervesagraval’elaboracióiimportaciód’aquestproducte.Labase imposableestàconstituïdapels litresdecervesasortitsde fàbricaodipòsitfiscaloimportats,ieltipusdegravamenés,també,decaràcterunitari.

Per la sevabanda, l’impost sobreproductes intermedisgravaelsproductesambungraualcohòlicsuperioraundeterminatnivelliquenoestiguingravatspelsaltresimpostossobrebegudesalcohòliques.

Malgratqueelssubjectespassiusd’aquestsimpostossónelsproductorsoimportadorsd’aquestsproductes,s’haconsideratd’acordambl’enfocamentdelfluxdelbeneficiquesónelsconsumidorsfinalselsquiacabensuportanttotalmentlacàrregaefectiva.Aixòes deriva del fet que, d’una banda, aquests productes poden crear cert grau d’addicció, cosa que incideix directament sobre l’elasticitat de la funció de demanda i, d’una altra, la generalitat de l’impost redueix l’efecte substitució entre les diferents varietats de begudes alcohòliques,perlaqualcosalademandaconjuntadebegudesalcohòliquesicervesapotpresentarunaltgraude rigidesa.Per tant, és lògic suposarquesónels consumidorsd’aquests productes els que en suporten la totalitat de la càrrega efectiva.

Amés, és necessari assenyalar que quan aquests tipus de productes, especialmentl’alcohol,s’incorporenaprocessosproductiusperal’elaboraciódeproductesdiferentsdelesbegudesalcohòliques(aromatitzants,productesalimentaris,medicaments,etc.)quedenexemptsde tributació,cosaquereforça lahipòtesiqueaquests impostosrecaueníntegramentsobreelsconsumidorsdebegudesalcohòliques.

L’acceptaciód’aquestahipòtesid’incidènciacomportautilitzarcomaindicadordelocalitzacióterritorialelconsumenbegudesalcohòliques.L’indicadorutilitzatperacadascun d’aquests tres impostos és l’elaborat per l’INE per a l’assignació de la recaptaciód’aquestsimpostosalescomunitatsautònomesderègimcomú.

Aquestindicadorésvàlidperalsdoscriterisd’imputacióterritorialdelsingressos,atèsqueenelcasdelfluxdelbeneficiesconsideraquesónelsconsumidorsfinalselsquisuportenl’imposti,enelcasdelfluxmonetari,s’atribueixallloconesfaelconsum.

Igualquesucceïaenelcasdel’IVA,l’indicadordel’INEfareferènciaalconsuminterior inoaldels residents,però lamancad’informació faque sigui aquest l’indicadord’imputació territorial utilitzat en tots dos enfocaments.


Impost sobre les labors del tabac

L’impostsobreleslaborsdeltabacgravalaproduccióiimportaciódelaborsdeltabac.Labaseimposableestàconstituïdapelvalordeleslaborsipelnombred’unitats,is’apliquendos tipus impositius: un de proporcional sobre el preu del producte i un altre d’específic sobrelesunitatsdeproducte.L’àmbitd’aplicaciód’aquestimpostéselterritorinacional,excepte Canàries.

Lahipòtesid’incidènciaadoptadaenl’aplicaciódelfluxdelbeneficiésqueaquesttributéssuportat,íntegrament,pelsconsumidorsdetabac.Lesraonsquejustifiquenaquestahipòtesid’incidènciasónlesmateixesqueenelcasdelsimpostossobrebegudesalcohòliques.

LametodologiaempradaperimputaraCatalunyaaquest imposthaestat lamateixaquelautilitzadaenelcasdelsimpostossobrel’alcohol,perlaqualcosatotelques’haesmentat en l’apartat anterior es pot traslladar a l’impost sobre el tabac.

Impostos sobre hidrocarburs

Aquestimpostgravalafabricacióiimportaciód’hidrocarburs.Labaseestàconstituïdapelvolumdelsproductesobjectedegravamenexpressatsenmilersdelitresalatemperaturade15ºC.Eltipusdegravamenés,doncs,unitari.L’impostésd’aplicacióentotelterritorinacional,excepteaCanàries,CeutaiMelilla.

Lahipòtesid’incidènciaadoptadaésquerecausobreelsconsumidorsd’aquestsbéns.En concret, l’impost recau sobre els consumidors específics d’aquests productes quan aquests es destinen directament a ús domèstic. Això s’explica perquè les condicionsoligopolístiquesdelmercat,juntamentamblabaixaelasticitatdelademanda,facilitalatranslació de l’impost cap al preu final del producte, per la qual cosa són els consumidors específicselsquehoacabensuportant.

D’altrabanda,elshidrocarbursconstitueixenunconsumintermedirelativament importantennombrososprocessosproductius.Enaquest sentit, l’impost sobrehidrocarburs entra a formar part de la funció de costos variables de les empreses quan aquests productess’utilitzencomafontenergètica.Enaquestcas,latranslaciódel’impostcapalsconsumidorsfinalsnoéstanclaracomenelcasanterior,sinóquedepèndeleselasticitatsde lescorbesd’oferta idemandaespecífiquesdelsbénsdemercat.Engeneral,elsestudis fetsfinsalmomentadopten lahipòtesique l’impost sobrehidrocarburs,quanafectal’activitatproductiva,éstraslladatalpreudevendafinal.L’acceptaciód’aquestahipòtesiimplicarepartiraquestapartdel’impostenfunciódelconsumfinaldelesllars.

Noobstantaixò,ladificultatpràcticadediscernirquinapartdel’impostsuportenelsconsumidorsiquinalesempresesfaquefinalments’hagiutilitzatcomaindicadorterritorial l’índex de vendes de gasolines, gasoils i fueloils, ponderades pels corresponents tipusimpositius,índexutilitzatpelMinisterid’EconomiaiHisendapercalcularlarecaptacióquecorresponaCatalunyaperlapartcedidad’aquestimpost.Aquestindicadorhaestat utilitzat en els dos enfocaments d’imputació territorial.


Impost sobre primes d’assegurances

Es tracta d’un impost indirecte que grava les operacions d’assegurances i de capitalització.

Sónsubjectespassiusdel’impostlesentitatsasseguradoresquanrealitzenlesoperacionsgravades(subjectesinoexemptes).Aquestesestanobligadesarepercutirl’impostíntegrament en les persones que contracten les assegurances sotmeses a gravamen.

Apartird’aquestfet,id’acordambelcriteridelfluxdelbenefici,sesuposaquel’impostnoestraslladacapatercersquanelsubjectepassiusónlespersonesfísiquesisíqueéstraslladablequanelsubjectepassiusónempreses.Davantlaimpossibilitatdediscernirquinapartdel’impostesderivadepersonesfísiquesiquinad’empreses,s’haconsideratl’opció que, segons aquest criteri, l’impost s’atribueixi a Catalunya a partir d’un indicador globaldel’activitateconòmica,compotserelPIB.

En canvi, segons el criteri del fluxmonetari, l’impost s’atribueix on es contracta laprima i, per tant, l’atribució a Catalunya es porta a terme basantse en el valor de les primes contractades.

Tràfic exterior

Estractadedretsaranzelarisquegravenlaimportaciódeproductesprocedentsdepaïsostercers.Labaseimposabled’aquestsimpostospotestarestablertaenmagnitudsfísiquesoenmonetàries,cosaqueimplicaquehihagidiversitatdetipusimpositius:unitaris,ad valorem, compostos, etc. La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus impositiucorresponent a la base imposable.

Lahipòtesid’incidènciaconsideradaésqueaquestsimpostossóntraslladatsviapreusalsconsumidorsfinals,perlaqualcosas’haadoptatcomaindicadordelocalitzacióterritorial, tantpel criteridelfluxmonetari compeldelbenefici, el consumfinalde lesllars.

Cotització sobre el sucre i la isoglucosa

Amb aquesta denominació es recull la recaptació derivada de la cotització sobre el sucre i la isoglucosa. Igual que en el cas dels impostos especials sobre el consum, se suposa quelacàrregaefectivalasuportenelsconsumidorsfinalsdelsbénsgravats.

Cal assenyalar que aquests productes poden entrar a formar part de processos productius,comaentrades(inputs) intermèdies.Noobstantaixò,enl’estudipresentnohemprevist aquesta possibilitat per l’escassa importància quantitativa de l’impost i per la inexistènciad’unindicadord’imputacióterritorialadequat.

D’acord amb aquesta hipòtesi d’incidència, es pren com a indicador de localitzacióterritorial,seguintelcriteridelfluxdelbenefici,elconsumfinald’aliments,begudesitabac.Aquestmateixindicadors’hautilitzatperassignarl’impostseguintl’enfocamentdelfluxmonetari.


Taxes i altres ingressos

Aescalaestatallestaxestenenunaimportànciarecaptatòriaescassa.Dinsd’aquestcapítol s’engloba una amalgama d’ingressos, com són les diferents taxes per serveis prestats perl’Estat(ordenaciódelestelecomunicacions,direccióiinspecciód’obres,acadèmics,d’expediciódeDNIipassaports,consulars,dereservadedominiradioelèctric,aeroportuaris,etc.),preuspúblics(dretsdematrículaencursosiseminaris,entradesamuseusiexposicions,etc.),vendadebéns,etc.

Lagrandisparitatd’ingressosqueesrecullenaquestcapítol faque l’indicadormésadequatperalaimputacióterritorial,tantenelcriteridelfluxmonetaricomeneldelfluxdelbenefici,siguiunindicadorgenerald’activitateconòmica,coméselPIB.

Transferències

Lestransferènciesquerepl’Estatprocedeixenbàsicamentdelmateixsectorpúbliccentral(queesconsoliden),del’exterior(UnióEuropea),delPaísBasciNavarra,idelfonsdesuficiènciaperalescomunitatsqueelsresultanegatiu.Catalunyanoaportaingressosper aquest concepte a l’Estat.

5.1.3. Resultats dels ingressos imputats a Catalunya

Els resultats de la imputació territorial dels ingressos de l’Estat, segons l’aplicació de les hipòtesisd’incidènciaielsindicadorsd’imputacióterritorialestablertsenl’apartatanterior,esmostrendemaneraagregadaenelsquadres5.3ai5.3b,enquès’aplicaelcriteridelfluxmonetariieldelfluxdelbenefici,respectivament.

5.2. Els ingressos dels organismes autònoms i ens públics


Enaquestcapítolespresentendemaneraagregadaelsingressosdelsorganismesautònomsidelsenspúblics,is’exclouenelsorganismesquegestionenlesprestacionssocials (INEM iFOGASA) i lesmútuesde funcionaris (MUFACE,MUGEJU i ISFAS), apartirde lesxifresglobalsd’ingressosperalperíode2002-2005.Lafontd’informaciód’aquestesdadeshaestat les liquidacionsdelspressupostosgeneralsdelsorganismesautònoms.

En els quadres següents es presenta l’abast d’aquests ingressos. En primer lloc, en el quadre 5.4 esmostra la totalitat dels ingressos i els ingressos considerats. En aquestsubsector, els ingressos analitzats representen al voltant del 10% del total dels ingressos. Laraód’aquestbaixvolumd’ingressosconsideratsésqueelfinançamentd’aquestsor


ganismesprové,fonamentalment,detransferènciesdel’EstatidelaUnióEuropeaenelcas del FEGA.

5.2.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial dels ingressos i resultats per a Catalunya

Elsprincipalsingressosanalitzatsdelsorganismesautònomsienspúblicssónlestaxesialtresingressos,querepresentenmésde1.000milionsd’eurosanuals.Amoltamésdistànciasesituenlestransferènciestantcorrentscomdecapital,queprovenendel’interior.

Al’horad’imputarlestaxesialtresingressos,hihaunagrandificultatvinculadaal’enor-menombred’organismesreceptorsialagrandiversitatd’activitatsquefan.Noobstantaixò,éspossibleidentificarelsprincipalsreceptorsd’aquesttipusd’ingressos.DestaquenperlasevaimportàncialaPrefecturadeTrànsit,jaqueaportamésdel60%d’aquesttipusd’ingressos.Amoltamésdistànciasobresurten:elButlletíOficialdel’Estat,l’AgènciaEs

Quadre 5.3.a

Incidència a Catalunya dels ingressos de l’Estat. Enfocament del flux monetariMilionsd’euros

2002 2003 2004 2005


IRPF (quota líquida - tram estatal) 7.527 7.620 6.927 8.101

I. societats 4.541 4.632 5.466 6.729

I. renda no-residents 106 94 115 144




IVA 5.223 5.531 5.859 6.510

I. especials 1.972 1.849 1.864 1.885


cervesa 25 25 24 25


hidrocarburs 1.196 1.106 1.092 1.056

labors del tabac 605 612 651 699


I. sobre primes d’assegurances 224 218 260 275

Tràfic exterior 181 199 242 285


Taxes i altres ingressos 725 871 1.046 984

Transferències corrents i de capital 0 0 0 0

Ingressos estatals a Catalunya 20.558 21.077 21.847 24.983

% Catalunya/Estat 19,97 19,95 19,80 19,84


panyoladeMedicamentsiProductesSanitaris,elConsellSuperiord’InvestigacionsCientífiques,elCentred’EstudisiExperimentaciód’ObresPúbliquesil’OficinaEspanyoladePatentsiMarques.

Entotselscasos,l’aplicaciódelcriteridelfluxdelbeneficihacomportatestablircomahipòtesisd’incidènciaquequisuportalacàrregad’aquestsingressossónelsadquirentsdelsserveispúblicsenqüestió.Noobstantaixò,sorgeixaquíelproblemaqueendiversoscasoselsadquirentssónempreses,lesquals,d’acordambelcriteridelfluxdelbenefici,podentraslladaraquestacàrregafiscalalsconsumidorsúltimsdelsseusproductesatra-vésdelspreus.Arabé,enelqueaquíinteressa,aquestproblematéescassaimportància,jaqueesdesconeixladistribucióregionaldelsadquirentsdeserveisis’haderecórreraindicadors de caràcter general. En aquest sentit, l’indicador general de distribució territorialdelestaxesialtresingressoséselPIB.

Aquestindicadoréstambéelques’utilitzaperimputaraquestsingressosd’acordambelcriteridelfluxmonetari,atèsqueésimpossibleconèixerquinesd’aquestesoperacionss’hanfetenterritoricatalà.

Quadre 5.3.b

Incidència a Catalunya dels ingressos de l’Estat. Enfocament del flux del beneficiMilionsd’euros

2002 2003 2004 2005


IRPF (quota líquida - tram estatal) 7.527 7.620 6.927 8.101

I. societats 4.512 4.605 5.427 6.686

I. renda no-residents 0 0 0 0




IVA 5.223 5.531 5.859 6.510

I. especials 1.972 1.849 1.864 1.885


cervesa 25 25 24 25


hidrocarburs 1.196 1.106 1.092 1.056

labors del tabac 605 612 651 699


I. sobre primes d’assegurances 189 212 232 246

Tràfic exterior 179 197 238 281


Taxes i altres ingressos 725 871 1.046 984


Ingressos estatals a Catalunya 20.384 20.945 21.656 24.759

% Catalunya/Estat* 20,03 20,02 19,88 19,88

*Nota:enaquestcasnos’hancomptabilitzatcomaingressosdel’Estatl’impostsobrelarendadelsno-residentsnil’impostsobreelpatrimoni.


Qua

dre

5.4

Ingr

esso

s to

tals

i co

nsid

erat

s de

ls o

rgan

ism

es a

utòn

oms

i ens

púb

lics*

Milion

sd’eu

ros

Ingr

esso

s to

tals

In

gres

sos

cons

ider

ats

% I

ngre

ssos

con

side

rats

/ in

gres

sos

tota

ls

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

Cap

ítol 1

. Im

post

os d

irec

tes

00

00

00

00

100

100

100

100

Cap

ítol 2

. Im

post

os in

dire

ctes

00

00

00

00

100

100

100

100

Cap

ítol 3

. Tax

es i

altr

es in

gres

sos

1.000

1.003

1.111

1.276

1.000

1.003

1.111

1.276

100

100

100

100

Cap

ítol 4

. Tra

nsfe

rènc

ies

corr

ents

9.423

9.649

9.868

9.866

1532

2369

00

01

Del

sec

tor

públ

ic c

entr

al3.466

3.570

3.681

4.110

00

00

00

00

De

l’ext

erio

r5.942

6.047

6.164

5.687

00

00

00

00

Del

Paí

s B

asc

i Nav

arra

00

00

00

00

100

100

100

100

Altr

es d

e l’i

nter

ior

1532

2369

1532

2369

100

100

100

100

Cap

ítol 5

. Ing

ress

os p

atri

mon

ials

8562

7238

00

00

00

00

Cap

ítol 6

. Alie

naci

ó d’

inve

rsio

ns r

eals

496

879

842

602

00

00

00

00

Cap

ítol 7

. Tra

nsfe

rènc

ies

de c

apita

l2.186

2.310

2.488

2.401

7999

105

111

44

45

Del

sec

tor

públ

ic c

entr

al1.438

1.487

1.543

1.493

00

00

00

00

De

l’ext

erio

r670

724

840

797

00

00

00

00

De

l’int

erio

r79

99105

111

7999

105

111

100

100

100

100

Tota

l ing

ress

os n

o fin

ance

rs13.190

13.903

14.381

14.183

1.093

1.134

1.239

1.456

88

910

Cap

ítol 8

. Var

iaci

ó ac

tius

finan

cers

146

65

00

00

00

00

Cap

ítol 9

. Var

iaci

ó pa

ssiu

s fin

ance

rs99

116

128

155

00

00

00

00

Tota

l ing

ress

os fi

nanc

ers

113

122

134

160

00

00

00

00

Tota

l ing

ress

os d

els

org.

aut

.13.303

14.024

14.515

14.343

1.093

1.134

1.239

1.456

88

910

*Elsenspúb

licsconsideratssónelCon

sellEcon

òmiciSo

cial,l’In

stitu

tCervantes,l’AgènciadeProtección

deDad

es,elC

onsellde

SeguretatN

uclear,l’AEA

T,l’ICEX

ielM

useu

Naciona

ldelPrado

.Nos’inclou

enelsorgan

ismesautòn

omsqu

egestione

nprestacion

ssocials(INEM

iFO

GASA

)nilesmútue

sde

funciona

ris(ISFA

SS,M

UGEJUiMUFA

CE).


En aquest punt cal fer una apreciació, aproximadament un 20% del total del concepte taxes i altres ingressosprovédelesmultesrecaptadesperlaPrefecturadeTrànsit,competènciaque en el període analitzat ja estava transferida a laGeneralitat.Ésper aquestmotiuquedel totald’aquestcapítols’haexclòsde la imputació lapartcorresponentaaquestesmultesisancions.El80%restants’haimputat,talcoms’hacomentatanteriorment,enfunciódelPIB.

Pelquefaa les transferències,seguintelsmateixoscriterisqueen l’estudianterior,s’hanassignataCatalunyaenfunciódelapoblació,tantaplicantelcriteridelfluxmonetaricomeldelfluxdelbenefici.

Els resultats obtinguts es recullen en el quadre 5.5. En aquest quadre es resumeixen els resultatsagregatsdelconjuntd’ingressosimputablesdetotselsorganismesienspúblics.

Quadre 5.5

Incidència a Catalunya dels ingressos dels organismes autònoms i ens públicsMilionsd’euros

2002 2003 2004 2005

Taxes i altres ingressos 124 126 140 162


Ingressos org. aut. a Catalunya 142 151 164 196

5.3. Els ingressos de la Seguretat Social


ElsingressosdelaSeguretatSocialenglobenelsdelSistemadelaSeguretatSocial(entitatsgestores,serveiscomunsimútuesd’accidentsdetreballimalaltiesprofessionals)méselsdelsorganismesautònomsquegestionenlesprestacionssocials(INEMiFOGASA),ilesmútuesdefuncionaris(MUFACE,MUGEJUiISFAS).Lesfontsd’informacióutilitzadeshanestatlesliquidacionsanualsdelpressupostdelSistemadelaSeguretatSocial,lesliquidacionsanualsdelspressupostosdelsorganismesautònomsil’Informe estadístic de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS).

En el quadre 5.6 es mostren els ingressos considerats, els quals representen al voltant del92%delsingressosnofinancers.Aquestsingressosestanconfigurats,quasibéenlasevatotalitat,perlescotitzacionssocials(representenel99%delsingressosanalitzats).


5.3.2.1. Cotitzacions socials

Lescotitzacionssocialsespodenconsiderarcomunimpostespecialquegravaelfactortreball. D’acord amb la normativa, aquestes cotitzacions recauen sobre els empresaris i


Qua

dre

5.6

Ingr

esso

s to

tals

i co

nsid

erat

s de

la S

egur

etat

Soc

ial i

els

seu

s or

gani

smes

*Milion

sd’Eu

ros

Ingr

esso

s to

tals

In

gres

sos

cons

ider

ats

% I

ngre

ssos

con

side

rats

/ in

gres

sos

tota

ls

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

Cap

ítol 1

. Im

post

os d

irec

tes

87.800

94.679

101.332

109.177

87.800

94.679

101.332

109.177

100

100

100

100

Cap

ítol 2

. Im

post

os in

dire

ctes

00

00

00

00

100

100

100

100

Cap

ítol 3

. Tax

es i

altr

es in

gres

sos

1.284

1.568

1.503

1.409

1.284

1.515

1.389

1.292

100

9792

92

Cap

ítol 4

. Tra

nsfe

rènc

ies

corr

ents

626

664

948

961

4345

5545

77

65

De

l’adm

inis

trac

ió p

úblic

a ce

ntra

l583

619

893

916

00

00

00

00

De

l’ext

erio

r0

00

00

00

0

Altr

es d

e l’i

nter

ior

4345

5545

4345

5545

100

100

100

100

Cap

ítol 5

. Ing

ress

os p

atri

mon

ials

635

746

970

1.267

00

00

00

00

Cap

ítol 6

. Alie

naci

ó d’

inve

rsio

ns r

eals

5879

62109

00

00

00

00

Cap

ítol 7

. Tra

nsfe

rènc

ies

de c

apita

l75

1424

180

00

00

00

0

De

l’adm

inis

trac

ió p

úblic

a ce

ntra

l

0

00

00

00

0

De

l’ext

erio

r75

1424

180

00

00

00

0

De

l’int

erio

r0

00

00

00

0100

100

100

100

Tota

l ing

ress

os n

o fin

ance

rs90.477

97.749

104.838

112.941

89.127

96.239

102.776

110.513

9998

9898

Cap

ítol 8

. Var

iaci

ó ac

tius

finan

cers

18.387

20.036

21.244

22.869

00

00

00

00

Cap

ítol 9

. Var

iaci

ó pa

ssiu

s fin

ance

rs727

50357

10

00

00

00

0

Tota

l ing

ress

os fi

nanc

ers

19.114

20.086

21.601

22.870

00

00

00

00

Tota

l ing

ress

os d

els

org.

aut

.109.591

117.835

126.439

135.811

89.127

96.239

102.776

110.513

8182

8181

Nota:*inclou

elsorgan

ismesautòn

omsqu

egestione

nprestacion

ssocials(INEM

iFO

GASA

)ilesm

útue

sde

funciona

ris(ISFA

SS,M

UGEJUiMUFA

CE).


sobreelstreballadors.Estractad’unsimpostosafectats,jaquehihaunavinculacióentreles cotitzacions socials que paga un individu al llarg de la seva vida laboral i les prestacionssocialsquepercepquanesjubila.

Les cotitzacions socials es desglossen segons el tipus de règim: general i especials(autònoms,agrari,treballadorsdelmar,treballadorsdelesllars,mineriadecarbó,etc.).Tambéesdiferenciensegonseltipusdecontingènciaalaqualesdestinen:percontingènciescomunes,peraccidentsdetreballimalaltiesprofessionals,peratur,percotitzacions al fons de garantia salarial i per formació professional.

Els funcionaris públics tenen també un tractament diferenciat, amb unesmútuespròpiesqueesfinancenatravésdecotitzacionsespecífiques.

Ladistribucióde lesquotesentreempresaris i treballadorsvaria segonsel tipusderègimdecotitzacióieltipusdecontingència.Excepteenelcasdelescotitzacionsperaccidentsdetreballimalaltiesprofessionals,iperalFonsdeGarantiaSalarial(FOGASA),enquèlacotitzaciócompletaésacàrrecdel’empresari,enlarestaesreparteixentreempresaris i treballadors.

LescotitzacionssocialssónrecaptadesenlasevatotalitatperlaTresoreriaGeneraldelaSeguretatSocial(TGSS),exceptelescorresponentsalesmútuesdefuncionaris,quesónpercebudesperlamútuacorresponent.Arabé,lescotitzacionspercoberturad’aturiformacióprofessionalsónatribuïdesal’INEM,ilescorresponentsaFOGASAs’atribueixencomaingressosaaquestorganismeautònom.

Cal dir que, per al període analitzat, els registres comptables de les cotitzacions permetenconèixerambmoltaprecisiól’àreageogràficaonesprodueixen.Enconcret,elscodis de compte de cotitzaciópermetenconèixeronestàsituatelcentredetreballenquètantocupadors com assalariats abonen les seves cotitzacions, sense que el fet que les empresesd’àmbitnacionalfaciningressoscentralitzatsdesvirtuïlalocalitzaciógeogràficaqueles origina. Així doncs, es coneix la localització dels centres de treball que suporten la càrregadelacontribucióambindependènciad’onestiguilocalitzadalasevaseusocial.Unamilloraimportantenlainformaciódelescotitzacionséselfetqueesdisposadedades territorialitzades de les cotitzacions per atur, per formació professional, per accidentsdetreballipelFOGASA,itambéesdisposad’informaciódirectasobreladistribució entre empresaris i treballadors.

Pelquefaalaimputacióterritorialdelescotitzacionssocials,elfetmésrellevantésladiferenciaciódelescotitzacionsacàrrecdelsempresaris,lescotitzacionsacàrrecdelsassalariats,lescotitzacionsacàrrecdelstreballadorsautònomsilescotitzacions a càrrec dels aturats.Aquesta divisió té sentit especialment en l’aplicació delcriteridelfluxdelbenefici,jaqueleshipòtesisd’incidènciaempradesperacadablocdecotitzacionssóndiferentsi,amés,éspossibleobtenirindicadorsperfer-lesefectives.

Enelquadre5.7esmostrenels ingressosquelaSeguretatSocialobtéperdiferentsconceptes.

Acontinuaciós’especifiquenijustifiquenelscriterisielsindicadorsutilitzatsperimputar a Catalunya els diferents tipus de cotització.


Cotitzacions socials a càrrec dels empresaris

D’acordambelcriteridelfluxmonetari,lescotitzacionssocialsacàrrecdelsempresariss’hand’assignaralterritorions’haproduïtelfeteconòmicquehadonatllocalaremuneraciódelsassalariatscorresponents.Enaquestsentit, l’indicadorutilitzathaestat larecaptació feta al territori català per aquest concepte.

L’aplicació del criteri del flux del benefici comporta establir hipòtesis d’incidènciad’aquestsimpostos.Així,resultamoltdifícildedeterminar-nelaincidènciapersonal,ja

Quadre 5.7

Ingressos de la Seguretat SocialMilionsd’euros

2002 2003 2004 2005

Règim general 67.192 72.363 76.802 82.949

Quotes d’empleadors 54.955 59.126 62.718 67.663

Quotes de treballadors 12.237 13.237 14.085 15.286

R.E. treballadors autònoms 7.076 7.605 8.544 8.895

Quotes d’empleadors 0 0 0 0


R.E. agrari 1.225 1.247 1.294 1.255


Quotes de treballadors 967 976 1.023 958

R.E. treballadors del mar 251 249 269 278


Quotes de treballadors 70 70 76 77

R.E. mineria del carbó 204 200 206 205



R.E. treballadors de la llar 243 272 273 411



Accidents de treball i EP 5.278 5.738 6.193 6.785

Quotes d’empleadors per IT 2.935 3.165 3.537 3.955

Quotes de empleadors per IMS 2.343 2.573 2.656 2.830

Aturats 4.579 5.162 5.736 6.352

A càrrec de l’INEM 4.238 4.790 5.338 5.921

A càrrec dels aturats 340 372 398 431

R.E. funcionaris 1.752 1.843 2.015 2.047

Aportació de l’Estat 1.406 1.482 1.635 1.652

Quotes de funcionaris 347 361 380 396

Total cotitzacions 87.800 94.679 101.331 109.178

Taxes i altres ingressos 1.284 1.568 1.503 1.409

Transferències 43 45 55 45

Total ingressos Seguretat Social 89.127 96.292 102.889 110.631


quesibérecaueninicialmentenlesempreses,ésteòricamentpossiblequepuguinsertraslladatsalspropietarisdelsfactorsproductiusi,també,alsconsumidorsdelsbénsiserveisproduïts.

Noobstantaixò,aquestatranslacióteòricaalsconsumidorsviaincrementdepreusésmoltreduïda,segonselsestudisempíricsquerespected’aixòs’hanfettantaescalanacional com internacional.

Encanvi,onhihamoltaméscontrovèrsiaderesultatsésenelcasdelatranslacióalsassalariats.Davantelconsensrecollitenelsprincipalsmanualsd’economiapúblicasobre el fet que els treballadors suporten íntegrament la càrrega fiscal de les cotitzacions socialsmitjançantsalarismenors, larevisiódela literaturaempíricaaEspanyaia lesprincipalseconomiesdel’OCDEsuggereixqueelsresultatsnosónconcloents,jaqueladispersióésmoltàmplia,atèsquecomprèndesdelatranslacióplenafinsalatranslaciónul·la.Enconcret,peralcasespanyol,elsestudisd’ArgimóniGonzález-Páramo(1987)iHerce (1996) trobenquehihauna translacióplenaals treballadors,mentrequeelsresultatsdeMelguizo(2007)vanenunalíniatotalmentcontrària.6

Davantd’aquestavariacióderesultats,l’informepresentadoptalahipòtesiquelescotitzacions socials a càrrec dels empresaris es traslladen en un 50% als assalariats mentre que l’altre 50% repercuteix en els empresaris.

Els indicadors d’imputació territorial són l’excedent brut d’explotació com a aproximació a la part de les cotitzacions que suporten les empreses, i pel que fa a la part de les cotitzacionsquesuportenelsassalariats,elcriterid’imputacióterritorialéslaresidènciad’aqueststreballadors,ques’aproximamitjançantlarecaptacióencadaterritorid’aquestes cotitzacions.

Cotitzacions socials a càrrec dels assalariats

Apartirdel’enfocamentdelfluxmonetari,elcriterid’assignaciód’aquestescotitzacionséselterritorionhatingutllocelfeteconòmicqueprodueixlaremuneraciócorresponentd’assalariats.Així,l’indicadormésadequatperassignarterritorialmentaquestescotitzacionséslarecaptacióobtingudaperaquestconcepteencadaterritori.

Quantalcriteridelfluxdelbenefici,lahipòtesid’incidènciamésacceptadaésquelescotitzacionsacàrrecdelsassalariatssóníntegramentsuportadesperaquestcol·lectiu.Elcriterid’imputació territorialés laresidènciad’aquests treballadors,ques’aproximamitjançantlarecaptacióencadaterritori.Pertant,enaquestcaselsresultatsd’aplicarun enfocament o altre coincideixen.

Cotitzacions socials a càrrec dels treballadors autònoms

D’acordamb l’enfocamentdelfluxmonetari, el criterid’assignaciód’aquestes cotitza-cionséselterritorionhatingutllocelfeteconòmicquehageneratlarendamixtadels

6.Perunacompletarevisiód’aquestatemàtica,veureMelguizo(2007).


autònoms.Això comporta que l’indicadormés apropiat per distribuir les cotitzacionsd’aquestrègimespecialésladistribuciógeogràficadelarecaptaciódelRègimEspecialdeTreballadorsAutònomsdelaSeguretatSocial.

Enelcasdel’enfocamentdelfluxdelbenefici,silacàrregadelacotitzaciórecauinicialment sobre l’autònom, aquest la pot traslladar en part als consumidors dels béns iserveis queprodueix, segons les característiquesde cadamercat.Noobstant això, enaquest cas, hi hauna circumstància especial que ens permet obviar aquesta possibletranslaciód’incidènciaespacial:l’activitatdelsautònomssolestarcircumscritaamercatslocalso regionals, i raresvegadesnacionals.Per tant, espotadoptarcoma indicadord’imputació territorial la distribució territorial de la recaptació.

Aixídoncs,unavegadamés,l’aplicaciód’unenfocamentialtrecoincideixen.

Cotitzacions socials d’altres règims especials

Amésdelrègimespecialdelstreballadorsautònoms,hihaaltresrègimsespecialsvinculats a determinades activitats professionals, com són l’agrari, els treballadors del mar, de la mineria del carbó i els treballadors de la llar. En tots aquests casos, les cotitzacions sónacàrrecdelsempresarisidelstreballadors,igualqueenelrègimgeneral,perlaqualcosas’hanadoptatelsmateixoscriterisdedistribucióterritorialtantpelquefaalcriteridelfluxmonetaricomaldelfluxdelbenefici.

Lesúniquesdiferènciesfanreferènciaalsindicadorsutilitzats,ques’hanaproximatdemaneramésprecisa al sector afectat.Així, per exemple,pelque fa a la variableexcedent brut d’explotació (EBE), en el cas del règim especial agrari, s’ha utilitzatl’EBEdelsubsectoragricultura,ramaderia,caçaisilvicultura.Quantalarecaptació,els informesde laTGSSdonenpera cadascundels règimsanalitzats la recaptacióprovincial.

Cotitzacions per accidents de treball i malalties professionals

Aquestescotitzacionsfanreferènciaalesquotesempresarialsperincapacitattemporal(IT) i incapacitatpermanent,mort i supervivència (IMS), i s’atribueixena lesmútuesd’ATiMP.Atèsquesónquotesquevanacàrrecexclusivamentdelsempresaris,s’hanaplicat els mateixos criteris i indicadors de distribució territorial que en el cas de les quotesacàrrecdelsempresaris,sibél’indicadorderecaptacióutilitzathaestatlarecaptacióterritorialitzadad’aquestesmútues,atèsqueesdisposadelaterritorialitzaciódelarecaptació específica per aquests conceptes.

Cotitzacions socials a càrrec dels aturats

L’aplicaciódelcriteridelfluxmonetaricomportaassignaraquestescotitzacionsalterritorions’efectuïnlesprestacionsperaturassociades.Així,l’indicadordeterritorialitzacióéslarecaptacióefectivaperaquestconceptevariablequeofereixlaTGSS.


Pelquefaal’enfocamentdelfluxdelbenefici,donadeslescaracterístiquesdelarelacióquevinculal’aturatambl’INEM,espotestablircomahipòtesid’incidènciaquesónelsmateixos aturats els qui suporten la càrrega d’aquestes cotitzacions socials. Així doncs, larecaptacióperaquestconcepteéstambél’indicadord’imputacióterritorialutilitzati,per tant, s’obtenen els mateixos resultats.

Cotitzacions socials de les mútues de funcionaris

Lescotitzacionssocialsde lesmutualitatsde funcionaris (MUFACE,MUGEJUi ISAFAS)esdistribueixenentrelesaportacionsobligatòriesdel’Estataaquestesmutualitatsilesquotesdelsfuncionarisalamútuacorresponent.

D’acordambel criteridelfluxmonetari, el criterid’assignació territoriald’aquestescotitzacionshadesereldelaubicaciógeogràficadelsfuncionaris.Enaquestcasnoesdisposadelarecaptaciódelesmútuescorresponentspercomunitatsautònomes,perlaqualcosas’hautilitzatcomaindicadord’imputacióterritorialelnombred’afiliats.

Pelquefaalfluxdelbenefici,espotconsiderar,donadeslescaracterístiquesdelmercatlaboraldelsectorpúblic,quelatotalitatdelescotitzacionssocialslessuportenelsfuncionaris.Aixídoncs,elcriterid’imputacióterritorialéslaresidènciadelsfuncionaris,ques’aproximamitjançantelnombred’afiliatsaCatalunyaenrelacióambEspanyapercadascunadelesmútues.

5.3.2.2. Altres ingressos de la Seguretat Social

Elcaràcterresiduald’aquestsingressos(capítols3i4)ilano-disponibilitatdecaptipusde territorialització de la seva recaptació fan que la imputació a Catalunya s’estimi a partird’unindicadorgeneraldel’activitateconòmica(PIB),tantenelcasdelfluxmonetaricomeneldelfluxdelbenefici.

5.3.3. Resultats dels ingressos imputats a Catalunya

Enelsquadres5.8ai5.8besmostrenelsresultatsdelaincidènciaaCatalunyadelsingressosdelaSeguretatSocialaplicantelcriteridelfluxmonetariieldelfluxdelbenefici, respectivament.

5.4. Els ingressos de les empreses públiques

Elsingressosconsideratsdelesempresespúbliquessónelsingressosd’explotaciócorresponentsaAENAiPortsdel’Estat,atèsquenos’hapogutdisposardemésinformació.Lesdadesprovenendirectamentd’aquestesempreses.Caltenirencompteque,pelquefaalarestad’empreses(lessocietatsd’aigües,GIF/ADIFilaSocietatEstataldeGestió


Immobiliària del Patrimoni), es financenmitjançant aportacions de capital de l’Estat(comprad’actiusfinancers)oatravésdesubvencionsdelaUnióEuropea,partidesquenosónobjected’imputacióenaquesttreball.

Quadre 5.8a

Incidència a Catalunya dels ingressos de la Seguretat Social. Enfocament del flux monetariMilionsd’euros

2002 2003 2004 2005

Règim general 13.684 14.587 15.389 16.537






R.E. agrari 56 58 61 60













Quotes d’empleadors per IT 561 597 659 731

Quotes de empleadors per IMS 448 486 495 523

Aturats 954 1.071 1.202 1.353

A càrrec de l’INEM 883 994 1.119 1.261


R.E. funcionaris 154 163 176 177

Aportació de l’Estat 122 129 141 140






% Catalunya/Espanya 19,39 19,20 19,10 19,15


Quadre 5.8b

Incidència a Catalunya dels ingressos de la Seguretat Social. Enfocament del flux del beneficiMilionsd’euros

2002 2003 2004 2005

Règim general 13.183 14.097 14.920 16.039






R.E. agrari 62 64 67 67













Quotes d’empleadors per IT 553 591 657 731

Quotes de empleadors per IMS 457 495 504 533

Aturats 954 1.071 1.202 1.353

A càrrec de l’INEM 883 994 1.119 1.261


R.E. funcionaris 154 163 176 177

Aportació de l’Estat 122 129 141 140






% Catalunya/Espanya 19,11 19,02 18,94 18,96


6Imputació territorial de les despeses

6.1. Les despeses del subsector Estat

6.1.1. Determinació de les despeses imputables territorialment

Enaquestcapítolespresentenlesdespesesdel’Estatques‘imputenaCatalunya,mitjançantl’aplicaciódel’enfocamentdelfluxmonetariieldelfluxdelbeneficiapartirdelesxifres globals de despesa per al període 20022005.

Perquantificarlesdespesesdel’EstataCatalunyas’hanutilitzatlesliquidacionsdelspressupostosilainformacióprocedentdelsistemad’informaciócomptable(SICOP)dela Intervenció General de l’Estat, que territorialitza una bona part de les despeses que fan els diferents ministeris.

Enelquadre6.1esmostrenlesdespesestotalsilesconsiderades.Talcoms’haesmentatenl’apartatmetodològic,s’hanexclòsdel’anàlisilesdespesesfinanceres(actiusipas-siusfinancers),lestransferènciesinternesdelsectorpúbliccentralqueconfigural’àmbitinstitucionaldel’estudiilestransferènciesalaUnióEuropea.Així,elsimportsanalitzatsrepresenten al voltant del 90% de les despeses no financeres de l’Estat.

Cal tenir en compte que del total de la despesa considerada, aproximadament un 50% estàimputadadirectamentalesdiferentscomunitatsautònomes.Ladespesanoterritorialitzada representa l’altre 50%, que, al seu torn, es distribueix de la manera següent: la despesa assignada a l’estranger representa al voltant del 2%; la catalogada com a diverses comunitats,propd’un20%;la“noregionalitzable”,propd’un20%,iladestinadaaserveiscentralsiorganismespúblics,alvoltantd’un5%cadascunad’elles.


Comjas’haesmentatenl’apartatmetodològic,perportaratermelaterritorialitzaciódelesdespesessesegueixelprocedimentméshabitualenestudisd’aquesttipus.Apartir de l’anàlisi dels diferents programes de despesa s’estableixen els criteris i les hipòtesisdeterritorialitzaciómésadequades iels indicadorsquepermetinobtenirlesdespesesquel’EstatdestinaaCatalunya(fluxmonetari)oquepermetinconèixer

Imputació territorial de les despeses 45

Qua

dre

6.1

Des

pese

s to

tals

i co

nsid

erad

es d

e l’E

stat

Milion

sd’Eu

ros

Des

pese

s to

tals

D

espe

ses

cons

ider

ades

% D

espe

ses

anal

itzad

es /

des

pese

s to

tals

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

1. D

espe

ses

de p

erso

nal

17.574

18.426

19.490

20.649

17.574

18.426

19.490

20.649

100

100

100

100

2. D

espe

ses

corr

ents

en

béns

i se

rvei

s 2.801

3.197

3.412

3.460

2.801

3.197

3.412

3.460

100

100

100

100

3. D

espe

ses

finan

cere

s18.793

19.802

17.427

16.978

18.793

19.802

17.427

16.978

100

100

100

100

4. T

rans

ferè

ncie

s co

rren

ts47.107

50.315

53.099

55.152

40.186

42.250

44.781

45.004

8584

8482

A

l’A

dmin

istr

ació

púb

lica

cent

ral

A

l’ex

teri

or7.417

8.542

8.960

10.641

496

477

642

492

76

75

A

ltres

a l’

inte

rior

39.690

41.773

44.140

44.511

39.690

41.773

44.140

44.511

100

100

100

100

5. F

ons

de c

ontin

gènc

ia

00

00

00

00

100

100

100

100

6. I

nver

sion

s re

als

6.821

7.269

7.356

8.753

6.821

7.269

7.356

8.753

100

100

100

100

7. T

rans

ferè

ncie

s de

cap

ital

4.706

5.066

5.439

5.504

4.620

4.937

5.303

5.349

9897

9797

A

l’A

dmin

istr

ació

púb

lica

cent

ral

A

l’ex

teri

or100

149

161

179

1320

2525

1314

1514

A

l’in

teri

or4.606

4.917

5.278

5.324

4.606

4.917

5.278

5.324

100

100

100

100

Tota

l des

pese

s no

fina

ncer

es97.802

104.074

106.223

110.495

90.795

95.881

97.769

100.192

9392

9291

8. A

ctiu

s fin

ance

rs4.944

4.972

5.211

6.892

00

00

00

00

9. P

assi

us fi

nanc

ers

29.473

38.067

36.874

38.552

00

00

00

00

Tota

l des

pese

s fin

ance

res

34.417

43.039

42.085

45.444

00

00

00

00

Tota

l des

pese

s de

L’E

stat

132.219

147.113

148.308

155.939

90.795

95.881

97.769

100.192

6965

6664


el benefici que els ciutadans catalans obtenende la despesa pública que fa l’Estat(fluxdelbenefici).

Elprocedimentseguitperimputarlesdespeseshaconsistitaterritorialitzarelsdiferentsprogramesdedespesaapartirdelaclassificaciófuncional,lesactivitatsenquèesconcreten,elpercentatgedeterritorialització,lasevacomposicióeconòmica,leshipòtesisd’incidènciaadoptadesielsindicadorsd’imputacióterritorialmésadequats.

Acontinuacióesdetallal’aplicaciódelsdosenfocamentsmetodològicsdeterritorialitzaciódeladespesapública:eldelfluxmonetariieldelbenefici.

6.1.2.1. Territorialització segons el criteri del flux monetari

L’enfocamentdelfluxmonetariatribueixladespesaestatalalterritorioneslocalitzalacapacitatdedecidironesprodueixenelsbénsosesubministrenelsserveis, independentment del lloc geogràfic on s’ubiquin els beneficiaris d’aquesta decisió. En aquest cas, lapartdeladespesaestatalterritorialitzadanopresentaproblemes,jaquelaimputacióésdirectaiimmediata,seguintbàsicamentelcriterid’assignacióquefal’Estat.Noobstantaixò,enlamajoriadeprogrameshihaunapartdedespesaquenoestàterritorialitzada, la qual cosa implica adoptar criteris de distribució territorial. En concret, en cadascundelsprogramesdedespesadelSICOP, lapartnodistribuïdageogràficamentpercomunitatsautònomesespottrobarcatalogadaencincgranscodis:diversescomunitats,serveiscentrals,estranger,noregionalitzableiorganismespúblics(aquíescomptabilitzentambéaltresorganismesiempreses).Elscriterisadoptatsperacadascund’aquestscasos són els següents:

• Elcodi“diversescomunitats”(DC)inclouladespesaestatalqueafectadiversesprovínciesdediferentscomunitatsautònomesienquèésdifícilconèixerexactamentquina part de despesa es destina a cadascuna d’elles. Aquesta partida s’imputa geogràficamentenfunciódelprograma,delacomposicióeconòmicadelprogramaidelseupercentatgedeterritorialització(entèscomelgraudelocalitzacióqueenpermetladivisibilitatgeogràfica).Així,perexemple,sielgraudeterritorialitzaciódelprogramaéselevatilapartcorresponentadiversescomunitatsésbaix,elcriteriutilitzathaestatdistribuiraquestadespesaenfunciódeladespesaterritorialitzada.Si,perexemple, aquestadespesaes concreta enel capítol I, s’hadistribuït en funciódelpersonalquegestionaelprogramaesmentat.Sisóntransferències,sen’hainvestigatladestinaciófinal.Unclarexempled’aixòsónlestransferènciesquel’Estatatorgaales corporacions locals en concepte de participació en els impostos estatals.

• Elcodi“serveiscentrals”(SC)inclou,normalment,lapartdeladespesad’administració,direccióigestiódecadascundelsdiferentsprogrames.Seguintelcriteridelfluxmonetari,comque,engeneral,lapràcticatotalitatd’aquestesdespesesesfanaMadrid,nos’hanimputataCatalunya.

• El codi “estranger” recull tots elsfluxosmonetarisque s’assignengeogràficamentforadelterritorinacional(personaldestinatal’estranger,transferènciescapal’exte


rior,etc.).L’aplicaciódel’enfocamentdelfluxmonetarihacomportatnoassignaraCatalunyaladespesacatalogadacoma“estranger”.

• Ladespesacatalogadacoma“noregionalitzable”(NR)reculllapartdedespesaqueatesalasevanaturalesaéssummamentdifícilatribuiraunaàreageogràficaconcreta.L’elecciódeleshipòtesisdeterritorialitzaciómésadequadeshadetenirencomptelacomposicióeconòmicad’aquestadespesa.

• Finalment,ladespesacatalogadacoma“organismespúblicsoaltresorganismesiempreses”(OP)incloulestransferènciesquel’Estatatorgaalesdiferentsempresespúbliques.Enaquestcas,s’haterritorialitzataquestadespesaenfunciódel’objectiuil’activitatdelprograma.Perexemple,enelcasdelessubvencionsdecapitalaRENFE,s’hanimputataCatalunyaenfunciódelainversiófetaperaquestaempresaaCatalunya en aquell exercici.

Aquest procediment d’imputació de la despesa no territorialitzada a Catalunya es fonamentaenlametodologiaestablertaaCastellsialtres(2000).Acontinuaciós’exposen, a grans trets, els criteris d’imputació utilitzats per atribuir a Catalunya part de la des pesa no territorialitzada dels diferents programes, agrupats per grups funcionals de despesa.

Serveis de caràcter general de les administracions públiques

Aquest grup de funcions inclou una trentena de programes vinculats als alts òrgansexecutius,legislatiusijudicialsdel’Estat,aafersexteriorsial’activitatjudicial.Totsellstenenunabaixaimportànciarelativaentermespressupostaris(pràcticament,non’hihacapquearribiarepresentarl’1%deltotaldeladespesaestatalconsiderada).

Els programes ambmés dotació econòmica són els relatius a la funció de justícia.Aquests programes presenten un elevat grau de territorialització, per la qual cosa la imputacióaCatalunyaésdirecta i lapartno territorialitzada s’ha imputat,depenentdelprograma, en funció del pes de la despesa a Catalunya en relació amb el total de la despesa territorialitzada o del percentatge que representa el personal de l’Administració de justíciaaCatalunyaenrelacióambeldelconjuntdel’Estat.

Lanaturalesadelsprogramesques’inscriuendinsdelafunció“afersexteriors”faquelamajorpartdelasevadespesaestiguicatalogadacoma“estranger”iquelapartnoterri-torialitzadaestiguicatalogadafonamentalmentcoma“serveiscentrals”.Enaquestdarrercas,atèsquenohihacapdelegaciódelMinisterid’AfersExteriorsaCatalunya,nos’haimputat cap despesa.

Pelquefaaladespesadelsprogramesrelatiusaaltsòrgansdel’Estat,lamajorpartestàcatalogadacomaserveiscentrals,motiupelqualnos’imputaaCatalunya,atèsquetotsaquestsòrganstenenlaseualacapitaldel’Estat.Noobstantaixò,elprogramaActivitat legislativa és una excepció a aquest criteri. Es tracta d’un programa que espresenta totalment sense territorialitzar i catalogat en la seva integritat en “serveiscentrals”.Lamajorpartdeladespesacorresponasousisalarisdediputatsisenadors,


fetquehaprovocatquel’aplicaciódelcriteridelfluxmonetaricomportiatribuiraCatalunya part del capítol de cost de personal en funció del nombre de diputats i senadors catalans.

Defensa, protecció civil i seguretat ciutadana

Aquestgrupdefuncionsagrupatotselsprogramesquetenenperobjectiuproporcio-nar els serveis de defensa i seguretat civil. En molts d’aquest programes bona part deladespesas’assignaadiversescomunitatsautònomes.Ésperaixòque,engeneral,ladespesanoterritorialitzadadelsprogramesdedefensas’haatribuïtaCatalunya en funció del personal de les Forces Armades destinat a aquesta comunitat. Tambés’hautilitzatcomaindicadorcomplementari,endeterminatsprogrames,elpes de la despesa imputada directament a Catalunya en relació amb la despesa total territorialitzada.

Dins dels programes relatius a seguretat ciutadana i protecció civil destaca, per ser un delsmésimportantsdel’Estatentermesquantitatius(representamésdel3%deltotaldeladespesaques’had’imputar)eldeSeguretat ciutadana.Lasevadespesapresentaungraudeterritorialitzaciómoltbaix(alvoltantdel7%).Lapartdedespesanoterritorialitzadaesconcentra,fonamentalment,en“diversescomunitats”,encaraquetambésen’assignaunaparta“estranger”ia“serveiscentrals”.Elprincipalconceptededespesad’aquestprogramaés,ambdiferència,laremuneraciódepersonal.Ésperaquestmotiuqueunindicadoradequatperatribuirunapartd’aquestadespesaaCatalunyaéselpercentatged’efectiusde les forces i els cossos de seguretat de l’Estat destinats a Catalunya en relació amb el total.Ladespesacorresponenta”estranger“ia“serveiscentrals”(un1%),seguintelcriteridelfluxmonetari,nos’haimputataCatalunya.

L’assignacióaCatalunyadeladespesaestatalassociadaalarestadeprogramesvinculatsaseguretatciutadanaiprotecciócivils’hafetseguintlesmateixespautesicriterisque el programa anterior.

Seguretat, protecció i promoció social

Enaquesta funcióhiha fonamentalmentprogrames relacionats ambelpagamentdepensions: Pensions de classes passives(aquestprogramaéseldeméspeseconòmic,atèsquerepresentapropdel7%deltotaldeladespesaestatalconsiderada),Gestió de pensions de classes passives, Pensions de guerra i Pensions no contributives i prestacions assistencials, entre altres.

Entractar-sedetransferènciesdirectesadeterminatscol·lectius,lapràcticatotalitatdeladespesad’aquestsprogramesestàterritorialitzada(100%enelcasdelespensionsdeclasses passives, 100% en les pensions de guerra, 99% en les pensions no contributives iprestacionsassistencials,etc.).Ésperaquestmotiuqueelprincipalcriterid’imputacióterritorialutilitzatperimputarladespesanoterritorialitzadahaestatelpesdeladespesa territorialitzada.


Sanitat

Ladespesaensanitatdecompetènciaestataltémoltpocpeseconòmic.Espresentaforçaterritorialitzada,perlaqualcosaladespesacatalogadacoma“diversescomunitats”s’hadistribuïtenfunciód’unindicadorquereflecteixil’objectiudelmateixprogramai,per defecte, en funció de la despesa territorialitzada.

Així, per exemple, el programa ambmés significació econòmica és el d’Assistència hospitalària a les Forces Armades. Aquest programa presenta un grau de territorialització d’un60%aproximadament.Donatl’objectiudelprograma,s’haconsideratoportúatribuiraCatalunyalapartdedespesacatalogadacoma“diversescomunitats”i“noregionalitzable”enfunciódelsefectiusdelesForcesArmadesdestinatsaCatalunya.

Educació

L’educaciótambéésunserveitraspassattotalmentalescomunitatsautònomes,perlaqualcosaladespesaestatalenaquestàmbitésmoltbaixa.Lamajorpartdeprogramestenenunelevatíndexdeterritorialitzaciódeladespesa.Ladespesanoterritorialitzadas’haimputataCatalunyaapartird’indicadorsrepresentatiusdel’objectiudelprogramai, en cas que no fos possible, en funció de la despesa territorialitzada.

Atalld’exemple,elprogramaambmésdotacióeconòmicaéseldeBeques i ajudes als estudiants,queestàterritorialitzatnomésalvoltantdel25%,larestaestàcatalogatcoma“diversescomunitats”.Aquestadespesas’haimputataCatalunya,enfunciódel’importde les beques obtingudes a Catalunya.

Habitatge, serveis comunitaris i protecció del medi ambient

Ladespesavinculadaalsprogramesd’habitatgeimediambientpresentaunelevatgraudeterritorialització,perlaqualcosaladespesacatalogadacoma“diversescomunitats”i“noregionalitzable”s’haimputataCatalunyad’acordambelpesdeladespesaterritorialitzada.

Cultura

Els programes que s’ubiquen en aquesta funció tenen una dotació pressupostària molt baixa.Amés,estractad’unadespesamoltterritorialitzada,perlaqualcosalapartdeladespesaatribuïdaa“diversescomunitats”s’haassignataCatalunyaenfunciódelpesdeladespe-saterritorialitzada.Pelquefaalarestadepartidesnoterritorialitzadesnos’hanimputataCatalunya,atèsqueestractadedespesadestinadaal’“estranger”ide“serveiscentrals”.

Infraestructures bàsiques i de transport

Dinsd’aquestgrupdefuncióhihaelsprogramesassociatsainfraestructureshidràuliques, de transport, costes, comunicacions, regadius, etc. Es tracta, en lamajoria dels


programes (idelsmés importantseconòmicament)dedespesad’inversió,per laqualcosaestàaltament territorialitzada.Aquestésel casdelsprogramessegüents:Creació d’infraestructures de carreteres, Conservació i explotació de carreteres, Actuacions a la costa, subvencions i suport al transport aeri, Comunicacions postals i telegràfiques, Pla nacional de regadius i Gestió i infraestructura de recursos hidràulics.

Ladespesano territorialitzadaesdistribueix fonamentalmentapartirde ladespesaterritorialitzadaobéapartird’indicadorsdiversosvinculatsa l’objectiudelprograma.Així, per exemple, el programa Subvencions i suport al transport terrestre,enquèlamajorpart de la despesano està territorialitzada i està assignada a “organismes i empresespúbliques”,atèsqueestractadetransferènciesaRENFEperfomentareltransportderodalies i regional, s’assigna a Catalunya en funció del nombre de viatgers de rodalies i regional.

Investigació científica, tècnica i aplicada

Enaquestafunciós’integrenelconjuntdeprogramesrelatiusainvestigaciócientífica,tècnicaiaplicadaenelsdiferentscamps,aixícomelsrelatiusameteorologia,cartografiaigeofísica.Ladespesaassociadaaaquestsprogramesésmoltreduïda(l’agregaciódetotsellssuposaalvoltantdel’1%deltotaldeladespesaestatalconsiderada).Aquestsprogrames s’instrumenten com a mecanisme de canalització dels recursos destinats a promourelainvestigaciócientíficaitècnica,iesconcreten,bàsicament,entransferències de capital. El seu grau de territorialització gira al voltant del 50%, tot i que la variaciód’unprogramaaunaltreésmoltelevada.L’atribucióaCatalunyadeladespesanoterritorialitzadas’hafetbasant-seenl’objectiudelprograma.Així,perexemple,enelcas del programa Investigació científica, la part de la despesa no territorialitzada suposa alvoltantd’un50%ibàsicamentestàcatalogadacoma“estranger”i“diversescomunitats”.Òbviament,ladespesadestinadaal’estrangernos’haatribuïtaCatalunya,mentrequelacatalogadacoma“diversescomunitats”s’haimputatenfunciódelnombred’investigadors.

Regulació econòmica de caràcter general

Els programes de despesa vinculats a aquesta funció no presenten una imputació territorialhomogènia.Lamajoriatenenunpespressupostarimoltreduït,excepteelsprogrames Gestió del deute i tresoreria de l’Estat, i Imprevistos i funcions no classificades, que representenalvoltantdel0,7%il’1,5%deladespesaconsiderada,respectivament.

Ladespesanoterritorialitzadaassociadaalsprogramesdeplanificació,gestió,control,regulació,etc.s’haatribuïtaCatalunyaenfunciódelpesdelpersonaladscritalMinisterid’EconomiaiHisendaaCatalunya.

Pelquefaalsaltresdosprogramesmencionatsanteriorment,sen’haidentificatl’objectiu.EnelcasdeGestió del deute i tresoreria de l’Estat,lapartassignadaa“diversescomunitats”escorresponambunatransferènciacorrentafamíliesquefafrontalpaga


mentdelesindemnitzacionsquel’Estathad’abonaralsafectatsdesíndrometòxic.Peraquestmotiuaquestapartidas’haassignataCatalunyaenfunciódelnombred’afectats.

QuantalprogramaImprevistos i funcions no classificadesque,talcoms’haavançat,presenta un volum de despesa relativament elevada, la pràctica totalitat de la despesa del programaestàcatalogadacoma“organismespúblics”,iesconcretaendespesesderemuneraciódepersonal.Consisteixenlesaportacionsdel’EstatalaMutualitatdeFuncio-narisdel’Administraciódel’Estat(MUFACE),al’InstitutSocialdelesForcesArmades(ISFAS)ialaMutualitatGeneraldeFuncionarisJudicials(MUGEJU).Ésperaquestmo-tiuques’haassignataCatalunyaenfunciódelnombredetitularsd’aquestesmútuesdefuncionaris.

Regulació econòmica de sectors productius

En aquest grup de funcions s’apleguen una vintena de programes vinculats amb els diferents sectors productius, com són l’agrari, el ramader, el pesquer, l’industrial, la mineria, l’energètic,elturísticielcomerç,entrealtres.Aquestsprogramestenenunpesespecíficmoltreduïtdinsdeltotaldeladespesaestatal(enconjuntnoarribenarepresentarel2%deltotaldeladespesaconsiderada).

Lamajoriadeprogramesi,entreells,elsdemésquantiatenenunelevatgraudeterritorialització,perlaqualcosalaimputacióaCatalunyaresultaimmediata.Lapartcatalogadacoma“diversescomunitats” i “noregionalitzable”s’haatribuïtaCatalunyaenfunciód’indicadorsmoltdiversos,depenentdel’objectiuilacomposicióeconòmicadelprograma i del seu grau de territorialització. Així, per exemple, la despesa no territorialitzada del programa Ordenació del comerç exteriors’haimputataCatalunyaenfunciódelpes de les exportacions catalanes en el total de l’Estat espanyol. En canvi, la despesa no territorialitzada associada al programa Explotació minera,atèsquepresentaungraudeterritorialitzacióproperal75%,s’haimputataCatalunyabasant-seenladespesaterritorialitzada.

Transferències a altres administracions públiques

Dinsd’aquestafuncióhihatotselsprogramesrelatiusatransferènciescapalescomunitatsautònomesicapalescorporacionslocals.Totiquesónsetprogrames,elsmésimportants en termes quantitatius són el de Transferències a comunitats autònomes per la participació en els ingressos de l’Estat(éslasubvencióperfonsdesuficiència),querepresenta al voltant del 30% de tota la despesa estatal considerada, i el de Transferències a corporacions locals per la participació en els ingressos de l’Estat, que suposa al voltant del 12% de la despesa estatal.

Elsprogramesdetransferènciescapalescomunitatsautònomesestantotalmentterritorialitzats, per la qual cosa la imputació a Catalunya es fa de manera directa.

Pelquefaalsprogramesdetransferènciesalescorporacionslocals,eldeCooperació econòmica local de l’Estatestàterritorialitzat,mentrequelamajorpartdeladespesadels


programes Transferències a corporacions locals per la participació en els ingressos de l’Estat i Altres aportacions a corporacions localsestàcatalogadaa“diversescomunitats”.Enaquestscasos,però,atèsqueaquestaésunainformacióqueesconeixatravésd’altresfontsestadístiques, s’ha atribuït a Catalunya la quantia que per aquests conceptes reben lescorporacions locals catalanes.

Deute públic

Aquesta funció inclou els programes relacionats amb el pagament dels interessos derivatsdeldeutepúblicestatal.Estractadedosprogramesqueconjuntamentrepresentenalvoltantdel20%deltotaldeladespesaestatalconsiderada.Perlasevapròpianaturalesa,ladespesad’aquestsprogramesestàcatalogadaenun100%coma“noregionalitzable”.

Atèsqueaquests interessossón fruïtd’unadespesaqueesvaproduirenelpassat,s’hanatribuït aCatalunyaen funciódelpercentatged’imputacióde lesdespesesque,segons el mètode del fluxmonetari, va resultar demitjana durant el període 1999-2001.

6.1.2.2. Territorialització segons el criteri del flux del benefici

Segonsl’enfocamentdelfluxdelbenefici,ladespesas’assignaterritorialmentonresideixelbeneficiari,independentmentd’onesprodueixelserveipúblicoesfalainversió.Enaquestcas,ésnecessariestablirhipòtesissobrel’àmbitdelsbeneficiarisisobrelaquantificaciódelsbeneficisqueelsbénsiserveiselsproporcionen.

Elprocedimentdeterritorialitzacióhaconsistitaexaminardemaneramoltdetalladaels diferents programes de despesa i a buscar els indicadors estadístics de localització de la despesa que millor representessin els seus beneficiaris.7Aaquestefecte,s’hanconsideratelsaspectessegüents:elcaràcterpúblicoprivatdelbéproveïtatravésdeladespesapública,lespossiblesexternalitatsil’àmbitgeogràficaquès’estenenelsseusbeneficis.

Enlaimputacióterritorialdeladespesaderivadadelsbénsiserveispúblicspursd’àmbitnacional,ésadir,elsquepresentenuncaràcterindivisibleiprodueixenefectesexternsque arriben al conjuntde lapoblació, comper exemple, defensa, justícia, afersexteriors,ordrepúblic,salutpública,investigacióbàsicaiadministraciógeneral,l’indicadorestadísticmésutilitzatperfer-nelaimputacióterritorialsegonsl’enfocamentdelfluxdelbeneficiéselpesde lapoblacióglobal (senseespecificarelsdiferentscol·lectius),atès que la provisió d’aquests béns beneficia tots els ciutadans. Encara que es puguidiscutirqueelsbeneficisesdistribueixindemaneraigualitàriaentrelapoblació,nohihaunmínimd’acordenlaliteraturaeconòmicasobrelafixaciód’indicadorsalternatiusd’aplicació general. En els casos en què les característiques de la despesa ho han fetaconsellables’hacomplementataquestindicadorambunsaltresdemésespecífics.

7.Seguintlametodologiadel’estudi,Castellsialtres(2000).


Quan es tracta de bénspúblics d’àmbit local, és a dir, de despeses queprodueixenbeneficisques’estenenal’entornlocaloregionalenelqualesproveeixen(perexemple,elsequipamentsculturalsiesportius,ilesinfraestructuresurbanesidetransports),laterritorialitzaciódeladespesapúblicasegonsl’enfocamentdelfluxdelbeneficiesdistribueix, en bona part, en funció de la pauta resultant de la seva distribució segons el criteridelfluxmonetari,jaqueesconsideraqueelsciutadansresidentsalaregióoneslocalitzenaquestsequipamentsoinfraestructuressónelsquetenenunaaccessibilitatmésgrani,pertant,unapossibilitattambémésgrandegaudir-ne.

Noobstantaixò,enaqueststipusdedespesaesconsideren,també,elspossiblesefectesdesbordamentdebeneficisquegenera laprovisiód’aquestsbénscapa larestadecomunitats,béperquèelsresidentsenaltresterritorisesdesplacenperferúsd’aquestsserveisobéperquèl’àmbitfinsalqualelsbeneficissónirradiatsnos’ajustaestrictamentals límits administratiusde les comunitats autònomes.Quan concorren aquestes circumstàncies, part de la despesa s’imputa segons un indicador estadístic que es fixa en funciódelescaracterístiquesconcretesdel’externalitatqueesprodueixencadacas.Totsaquests aspectes afegeixen complexitat i incertesa a aquesta aproximació, de manera que els resultats poden ser menys fiables.

Pelquefaalsbénsprivatsosemiprivatsdequèproveeixl’Administraciópúbica,ésadir,elsbénsquedonenllocabeneficisenelsqualsapareixenlespropietatsd’exclusióirivalitat, la imputacióde ladespesasegonsuncriteriounaltreésbastantcoincident.Dinsd’aquestescategoriesdedespesahihalessubvencionsaempreses,lesprestacionseconòmiquesdelaSeguretatSocial,lesdespesesenserveissocials,l’assistènciasanitària,l’educació, l’habitatge i lessubvencionsagovernssubcentrals.Laseva territorialitzaciós’hafetenbonamesuraseguintlapautaresultantdel’aplicaciódelcriteridelfluxmonetari,delamateixamaneraques’hafetperalsbénspúblicslocals.Lajustificaciórauenelfetque,segonsladespesaconcretadequèestracti,elbeneficiariéselmateixqueelperceptordelpagament(transferènciesdetipuspersonalcom,perexemple,pensionsibeques)oenelfetque,encaraquesiguindiferents,tenenlamateixalocalitzaciógeogràfica(perexemple,personalsanitariipacientsenl’assistènciasanitària,opersonaldocentialumnesenl’educació).Noobstantaixò,caltenirencomptequemoltsd’aquestsbénsiserveis,comperexemplel’educació,l’assistènciasanitàriaespecialitzadailainvestigacióaplicada,presentenunseguitd’externalitatsques’handetenirenconsideració.Enaquestscasos ladespesas’hadistribuïtenduesparts,demaneraquea lapartcorresponental’externalitatesdónauntractamentsemblantal’atorgatalsbénspúblicspurs.

Aquests criteris generals poden variar segons el programa. A continuació es mostren, a grans trets, els paràmetres d’imputació territorial dels diferents grups de funcions.

Serveis de caràcter general de les administracions públiques

Talcoms’hacomentatanteriorment,aquestgrupdefuncionsreculltotselsprogramesrelacionatsambelsaltsòrgansexecutius,legislatiusijudicialsdel’Estat,ambelsafersexteriorsiambl’activitatjudicial.


En relació amb els primers, el caràcter indivisible dels beneficis que comporta l’activitatd’aquestsòrgans,aixícomlarepercussióquetélasevaactivitatsobreelconjuntdelapoblaciófanques’haginimputataCatalunyaenfunciódelasevapoblació.

Seguintelcriteridelbenefici,s’haimputateltotaldeladespesadelsprogramesrelatiusaafersexteriors–inclosaladestinadaal’estranger–enfunciódelapoblació.Aquestaopcióesfonamentaenelcaràcterdebépúblicpurd’aquestsprogrames,manifestatenformadefomentdelesrelacionsd’Espanyaamblarestadepaïsosdelmónideprotecció dels ciutadans espanyols a l’exterior.

Finalment,ipelquefaalprogramesrelatiusal’activitatjudicial,elcaràcterdebépúblicpurambbeneficisques’estenenalconjuntdelapoblaciófaques’hagidistribuïteltotaldelasevadespesaenfunció,també,d’aquestindicador.

Defensa, protecció civil i seguretat ciutadana

Ladefensanacional,laseguretatciutadanailaprotecciócivilsónclarsexemplesdebenspúblicspurs,caracteritzatsperunaofertaconjuntaiperlaimpossibilitatd’exclusiópelsistemadepreus.Aixídoncs,ambl’enfocamentdelbenefici,ladespesadelconjuntdeprogramesdedefensas’haimputataCatalunyaenfunciódelapoblació.

Pelque faa ladespesaassociadaalsprogramesdeseguretatciutadana,atèsqueCatalunyatéuncospropideseguretatques’haanatdesplegantal llargdeltemps,l’atribucióaCatalunyas’hafetapartirdelapoblació,peròponderadasegonslaproporciódedespesaquel’Estathadestinatdirectamentenaquestprogramaaaquestacomunitat.

Seguretat, protecció i promoció social

Enlamajoriadeprogramesques’inclouenenaquestgrupfuncional,elresultatdel’aplicaciódelsenfocamentsdelfluxmonetari idelbeneficiés forçacoincident, jaqueelsindividus que perceben el pagament de la pensió són els mateixos beneficiaris del programa.Per tant,seguint l’enfocamentdelbenefici ladespesaassociadaalsprogramesrelatiusapensionss’haimputatambelsmateixoscriterisqueeneldelfluxmonetari,ambl’únicaexcepciódelapartcorresponenta“serveiscentrals”i“estranger”,ques’harepartit d’acord amb la distribució de les pensions corresponents.

Ladespesadelarestadeprogramess’haatribuïtaCatalunyaenfunciódelsbeneficiaris,que,alavegada,depenendel’objectiudecadaprograma.Així,aquestsbeneficiarispodenserelconjuntdelapoblació,elsimmigrants,elsassalariats,etc.

Sanitat

Ladespesainclosaenaquestafunciógeneraclaramentbeneficisindivisiblesiques’estenenalconjuntde laciutadania.Peraquestmotiu,esconsideraque l’indicadormésadequatéslapoblació.


Educació

Ambl’enfocamentdelfluxdelbeneficis’haadoptatlahipòtesiqueelsbeneficiarisdirectesdelsprogramesrelatiusaeducaciósónelsalumnesobjectedecadaprograma(educació infantil i primària, educació secundària, ensenyaments universitaris, educació especial,etc.).Peròdonadeslesexternalitatspositivesquegeneral’educació(vinculadesalseu caràcter debépreferent o social), el beneficino s’esgota solament en aquest col-lectiu,sinóqueaquestbeneficiacabaincidintenelconjuntdelapoblació.Noobstantaixò,s’haconsideratconvenientatribuirúnicamentexternalitataladespesaoperativadelprograma,noaladespesaadministrativa.Peraquestmotiu,ladespesaoperativadelpro-grama(queescorresponambladespesaterritorialitzadail’assignadaalscodis“diversescomunitats” i “no regionalitzable”) s’ha distribuït en un90% en funció de l’alumnat(beneficiaridirecte)iel10%restantenfunciódelapoblació.

Pelquefaaladespesaadministrativadelprograma,corresponenta“serveiscentrals”,s’ha atribuït aCatalunya en funció del nombre d’alumnes que cursen l’ensenyamentobjectedelsdiferentsprogrames.

Habitatge, serveis comunitaris i protecció del medi ambient

LaimputacióterritorialaCatalunyad’aquestsprogramess’hafetdemaneramoltdiversa.Malgrattot,espotafirmarque,agranstrets,ladespesaterritorialitzadas’haimputatdirectamentilarestadedespesas’haimputatmitjançantindicadorsgeneralsdiversos,compodenserlapoblacióoelPIBdelterritori.

Així, per exemple, en el cas del programa Promoció, administració i ajudes per a la reha-bilitació i accés a l’habitatge,elcriteridelbeneficicoincideixambeldelfluxmonetari,pelfetqueestractad’unprogramadetransferències,excepteenlapartdedespesacorresponenta“serveiscentrals”,ques’haimputatsegonslapautaterritorialitzada.

UnaltreexempleéselprogramaOrdenació i foment de l’edificació. Aquest programa es potconsiderarcomunbépúbliclocalqueafectaenmajormesuraelsresidentsdelazonaonestansituatselselementsdelpatrimoniurbànacional,però,alavegada,presentaundeterminatgraud’externalitatcapalconjuntdelapoblació.Enaquestsentit,lapartdedespesaoperativadelprograma(queincloulatotalitatdeladespesaaexcepciódeladespesacatalogadacoma“serveiscentrals”)s’hadistribuïtenun80%d’acordambelcriteridelfluxmonetari(recollintd’aquestamaneraelcaràcterdebépúbliclocald’aquestprograma) i el20%restant s’haatribuït aCatalunyaen funcióde lesvariablespoblació irenda, ponderades ambdues en un 50%. D’aquesta manera, es prenen en consideració elsbeneficisextensiblesatotalasocietat(externalitat)i,alavegada,elfetqueaquesttipusde despesa presenta una elevada elasticitat de renda. És a dir, se suposa que la despesa enlarehabilitaciód’edificisqueconfigurenelpatrimoniurbànacionalproporcionaunnivellméselevatdebenestaralsindividusambnivellsderendatambéméselevats.Lesdespesesadministrativesdelprograma(“serveiscentrals”)s’handistribuïtenfunciódela distribució que resulta de la imputació territorial dels serveis operatius.


Cultura

Ladespesade tots elsprogramesque s’englobendinsd’aquesta funció s’ha imputat aCatalunya en un 80%, en funció de la pauta resultant de la seva distribució d’acord amb elcriteridelfluxmonetari.D’aquestamanera,s’incideixenelcaràcterdebépúbliclocald’aquesttipusdebéns,jaqueelsresidentsenlacomunitatoneslocalitzaalgund’aquestsequipamentsculturalstenenunamajoraccessibilitatalbéqueelsresidentsenaltrescomunitats.Arabé,el20%restants’haatribuïtaCatalunyaenfunciódeduesvariables:lapoblació i la renda ponderades en un 50% cadascuna d’elles. El motiu d’aquest criteri d’imputacióterritorialrauenelfetqueelsbénsculturalspresentenunaelevadaelasticitatderenda,perlaqualcosasibél’externalitatqueesderivadelseuconsumafectaelconjuntdelapoblació,aquestabeneficiaenmajormesuraelsindividusderendasuperior.

Infraestructures bàsiques i de transport

LaimputacióaCatalunyadeladespesad’aquestsprogramesambl’enfocamentdelfluxdelbeneficis’hafetdemaneramoltdiferent,atesalavarietatdeprogramesidebeneficiaris.

Noobstantaixò,ipelquefaalacreacióielmantenimentd’infraestructures,elcriteriadoptatparteixdelahipòtesiqueunapartdelsbeneficisquegenerens’internalitzenenel territorienelquals’efectuala inversió,mentrequel’altraparts’esténalconjuntdelterritoriatravésdelsefectesexternsodeldesbordamentquegenerenlesinfraestructuresde transport en la mesura que són utilitzades per ciutadans residents en altres regions.

Tambécalconsiderarquelacreaciód’infraestructurestéunclarefectepositiusobrel’activitat productiva, atès que es redueixen els costos de transport en els processosd’aprovisionamentidistribució.Tenintencompteaquestspossiblesbeneficiss’haoptatper distribuir la despesa d’aquests programes en funció de la distribució de la despesa territorialitzada per recollir la internalització del benefici en la comunitat on es materialitza,elnombred’usuaris,elVABregionalilapoblació.Elprimerindicadorrepresentales externalitats o els efectes de desbordament de les infraestructures, mentre que el VABintentarepartirelsbeneficisgeneratsenfunciódel’activitateconòmica.Lautilitzaciódelavariablepoblaciós’hafetenelcasqueesconsideriquel’externalitatafectaperigual tots els ciutadans de tot el territori estatal.

A tall d’exemple, el total de la despesa del programa Creació d’infraestructures de carre-teres s’hadistribuïtenun50%enfunciódeladespesaterritorialitzada(querepresentael99%deltotal)pertalderecollirlainternalitzaciódelbeneficienlacomunitatonesmaterialitzalainversió,iel50%restants’haimputataCatalunyaenun75%segonselpesdelparcdevehicles,ienun25%segonselVABregional.

UnsegonexemplediferentéselprogramaActuació a la costa.LaimputacióaCatalunyas’hafetdelamanerasegüent:un90%enfunciódelaterritorialitzaciódelades-pesaoperativaqueresultadel’aplicaciódelcriteridelfluxmonetari,atèsquesesuposaqueaquesttipusdedespesatéuncaràctermarcadamentlocali,pertant,elsbeneficis


quese’nderivens’internalitzen,majoritàriament,enlaregióonesfaaquestadespesa.Noobstantaixò,hihaunapartd’externalitatenelprograma(perexemple,larecuperacióiconstrucciódeplatges)extensiblealconjuntdelapoblació;pelquefaal10%restant,s’hadistribuïtenfunciód’aquestavariable.

Investigació científica, tècnica i aplicada

L’activitatinvestigadoras’haconcebutcomunbéindivisibleelsbeneficisdelqualarribenalconjuntdelapoblació.Noobstantaixò,caltenirencomptequelainvestigacióieldesenvolupamenttecnològicconstitueixen,també,unaentrada(input)rellevantenelprocésdeproducció.Peraixò, es considera lahipòtesiquehihauna relaciópositivaentre ladespesaeninvestigaciói l’activitateconòmica.Aixídoncs,el totaldedespesad’aquestsprogramesd’investigaciós’haimputatterritorialmentenun75%enfunciódelapoblacióiel25%restantenfunciódel’activitateconòmica,quantificadaentermesdeVAB.

Regulació econòmica de caràcter general

Enquasibé tota la vintenadeprogramesques’ubiquenenaquesta rúbrica, el criterid’imputacióterritorial,segonsl’enfocamentdelbenefici,haestatlapoblació,pelfetqueestractad’activitatsquepresentenunsbeneficisindivisiblesiques’estenenalconjuntde la població.

Regulació econòmica de sectors productius

Enaquestsprogramess’haintentat identificarelsbeneficiarisde l’actuaciópúblicasegons els sectors productius afectats.Donada la diversificació dels programes i dels sectorsafectats,elsindicadorsutilitzatssónmoltdiversos:exportacions,VAB,nombredepimes, etc.

Arabé,atèsquelamaterialitzaciódelamajoriad’aquestprogramessecentraentransferències al sector en formad’ajudespermillorar les estructures, la competitivitat, elmercat,laqualitatdelsproductes,etc.,s’haconsideratlahipòtesiqueelsprincipalsbeneficiaris són els receptors d’aquestes ajudes. Per això, en termes generals, el criterid’atribucióaCatalunyad’aquestsprogramesdedespesahaestatelsegüent:ladespesaterritorialitzadas’haimputatdirectamentaCatalunyaieltotaldelanoterritorialitzadas’haassignatenfunciódelVABdelsectorcorresponent,delnombredepimes,delvolumd’exportacions, etc., depenent de cada programa.

Transferències a altres administracions públiques

Enaquest cas, en tractar-sede transferències a comunitats autònomes i corporacionslocals,elresultatd’aplicarelcriteridelfluxmonetari(onesdestinaelpagament)coincideix ambel territori on resideixen els beneficiaris.Per tant, els resultats d’aplicarun


enfocamentoaltresóncoincidents.Aixòimplicaqueelscriterisd’assignacióaCatalunyad’aquesttipusdedespesaseguintl’enfocamentdelfluxdelbeneficisónelsmateixosqueelsaplicatsenl’enfocamentdelfluxmonetari.

Deute públic

Seguint lamateixapauta i raonamentqueen l’aplicaciódelfluxmonetari, ladespesaassociadaalpagamentd’interessosdeldeuteestatals’haimputataCatalunyaenfunciódelpercentatged’imputaciódeladespesaestatalque,segonselmètodedelfluxdelbenefici,varesultar,demitjana,durantelperíode1999-2001.Lajustificaciód’aquestindicadorrauenel fetqueels interessossón fruïtd’unadespesaqueesvaproduirenelpassatiques’hatraslladataperíodesfutursambundeterminatcost.

6.2. Les despeses dels organismes autònoms i ens públics


Enaquestapartatespresentenlesdespesesdelsorganismesautònomsienspúblicsques‘imputenaCatalunyamitjançantl’aplicaciódel’enfocamentdelfluxmonetariidelfluxdel benefici.

Lainformaciódebaseprovédelaliquidaciódelspressupostos.Addicionalment,s’hautilitzatinformacióobtingudadirectamentperacadaorganismedememòries,anuaris,informes,etc.,atèsquenohaestatpossibledisposardelesdadesdelSICOP.8 Aquest fet implicaquenohempoguttreballarambdadesdecomptabilitatterritorialitzadesi,pertant,s’hanhagutdeferhipòtesisdeterritorialitzacióentotsicadascundelsorganismes.

En el quadre 6.2 es mostren les despeses totals i les considerades. Cal assenyalar que s’hanconsolidatlestransferènciescorrentsqueelsorganismesautònomsONLAE,PrefecturadeTrànsitiBOEatorguenal’Estat.Elsimportsanalitzatsrepresentenalvoltantdel85%delesdespesesnofinanceres,excepteenl’any2005,enquèaquestpercentatgesesituaenel98%,atèsquel’ONLAEpassaaserempresapública.


Els indicadors d’imputació utilitzats per imputar la despesa dels diferents organismes autònomsaCatalunyasónequivalentsalsutilitzatsenelcasdeladespesaperprogra

8.Malgratlaresolucióde28dejuliolde2004,del’IGAE,perlaqualesregulenlesespecificacions,procedimentsiperiodicitatdelaconformaciócomptableques’haderemetrealaCentralComptabledel’IGAE,perlaquallesentitatsdelsectorpúblicestatalsubjectesalPlaGeneraldecomptabilitatPública(BOEnúm.219,de10desetembrede2004),onconstaquehihad’haverlainformacióterritorialitzadadetoteslesdespesesapartirdeladadadel’àread’origendeladespesaquefigura en les operacions de reconeixement de les obligacions.


Qua

dre

6.2

Des

pese

s to

tals

i co

nsid

erad

es d

els

orga

nism

es a

utòn

oms

i ens

púb

lics

Milion

sd’eu

ros

Des

pese

s to

tals

D

espe

ses

cons

ider

ades

% D

espe

ses

anal

itzad

es /

des

pese

s to

tals

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

1. D

espe

ses

de p

erso

nal

2.072

2.149

2.234

2.314

2.072

2.149

2.234

2.314

100

100

100

100

2. D

esp.

cor

rent

s en

bén

s i s

erve

is

802

839

886

932

802

839

886

932

100

100

100

100

3. D

espe

ses

finan

cere

s14

137

514

137

5100

100

100

100

4. T

rans

ferè

ncie

s co

rren

ts9.599

10.191

10.525

7.781

7.301

7.604

8.068

7.539

7675

7797

A

l sec

tor

públ

ic c

entr

al2.543

2.929

3.193

835

246

342

736

593

A

l’ex

teri

or79

7780

146

7977

80146

100

100

100

100

A

ltres

a l’

inte

rior

6.977

7.185

7.252

6.800

6.977

7.185

7.252

6.800

100

100

100

100

5. F

ons

de c

ontin

gènc

ia

00

00

00

00

100

100

100

100

6. I

nver

sion

s re

als

1.481

1.914

1.863

1.938

1.481

1.914

1.863

1.938

100

100

100

100

7. T

rans

ferè

ncie

s de

cap

ital

1.108

1.071

1.043

1.019

1.108

1.071

1.041

1.017

100

100

100

100

A

l sec

tor

públ

ic c

entr

al42

3044

3242

3044

31100

100

100

97

A

l’ex

teri

or18

1827

3518

1827

35100

100

100

100

A

l’in

teri

or1.048

1.022

970

951

1.048

1.022

970

951

100

100

100

100

Tota

l des

p. n

o fin

anc.

15.076

16.176

16.558

13.990

12.779

13.589

14.099

13.745

8584

8598

8. A

ctiu

s fin

ance

rs5

86

140

00

00

00

0

9. P

assi

us fi

nanc

ers

102

101

104

990

00

00

00

0

Tota

l des

p. fi

nanc

eres

107

109

109

114

00

00

00

00

Tota

l des

p. d

els

OA

15.183

16.285

16.667

14.103

12.779

13.589

14.099

13.745

8483

8597


mesestatals,tantpelquefaal’aplicaciódelcriteridelfluxmonetaricomdelcriteridelfluxdelbenefici.

L’únicadiferènciarauenelfet,abansesmentat,queenelcasdelfluxmonetarinos’hapogut disposar d’informació territorialitzada de la despesa. Aquesta és una restriccióimportant,especialmentenl’aplicaciódelcriteridelfluxmonetari,peròques’haintentatresoldrecercantindicadorsqueestiguinelméscorrelacionatspossibleambladestinaciódeladespesa.Així,perexemple,pelquefaalscapítolsdepersonal,compradebénsiserveisiinversions,s’hatingutencomptesielsorganismestenenalgunaseuodelegacióaCatalunya.EnelcasquenohihagicapseuaCatalunyanos’haimputatdespesa,enelcascontraris’hanbuscatindicadors,comperexempleelpersonal,l’activitatqueesfaenaquestesdelegacions,etc.Quantalestransferènciescorrentsidecapitals’habuscateldestinatariúltimmitjançant informacióqueproporcionenelsmateixosorganismesoelsministerisalsqualsestanadscrits.Enaltrescasos,s’hacercatlainformacióenels pressupostos de despesa dels organismes i quan la informació estadística per aquestavianoerapossibles’hahagutderecórreraunindicadormésgenèricouniversal.

Així,perexemple,ladespesadel’InstitutNacionaldelesArtsEscèniquesidelaMúsicaimputadaaCatalunyahaestatlacorresponentatransferènciescorrentsidecapitalque,d’acordambelpressupostd’aquestinstitut,s’atorguenaentitatscatalanes.Ladespesadepersonal,ilacompradebénsiinversionsd’aquestorganismenos’haimputataCatalunya,atèsquesóncostosaltamentvinculatsalaseuoficialdel’organisme,queésaMadrid.

Valadir,però,quemésdelameitatdeladespesadelconjuntd’organismesautònomscorresponalFonsEspanyoldeGarantiaAgrària(FEGA),elqual técomafunciórepartirels recursos del FEOGA-Garantia entre les comunitats autònomes, informació que elMinisterid’Agriculturapublicaanyrereany.

Enelcasdel’aplicaciódel’enfocamentdelfluxdelbenefici,s’hanseguitelsmateixoscriteris que en la distribució de la despesa estatal. Així, tots els organismes que tenen unaactivitatquepotsercatalogadebépúblicpurd’àmbitnacional(elsvinculatsadefensa, seguretat ciutadana, justícia, afers exteriors, etc.) s’han imputat aCatalunyaenfunciódelapoblació.Peralsquetenenunaactivitatquepotserconsideradadebépúbliclocal (els relatius a cultura, infraestructures, etc.) s’hanutilitzat criteris semblants alsprogramesestatalsd’aquesttipus,ésadir,s’haestablertlahipòtesiquemajoritàriamentbeneficienelsciutadansdelacomunitatonesportaatermel’activitat,peròesconsideraquehihaunapartd’externalitatqueafectaelconjuntdelapoblació.Finalment,ladespesadelsorganismesquedesenvolupenunserveiprivatosemiprivat(coméselcasdelsorganismesqueatorguensubvencionsdirectesadeterminatscol·lectiusoprestenserveis assistencials, sanitaris, etc.) s’ha imputat, d’acord amb l’enfocament del benefici,segonslapautaresultantdel’aplicaciódelcriteridelfluxmonetari,atèsqueenaquestscasoselbeneficiariéselmateixqueelperceptordelpagamentoque,encaraquesiguindiferents, tenen la mateixa localització geogràfica.

Així,perexemple,l’aplicaciódelcriteridelfluxdelbeneficihacomportantques’imputi en funcióde lapoblació ladespesade l’InstitutNacional d’Estadística.En canvi, la


despesadel’InstitutNacionaldelesArtsEscèniquesidelaMúsica s’haatribuïtaCatalunya de la manera següent: 80% en funció de la pauta resultant de la seva distribució seguintelcriteridelfluxmonetari,iel20%enfunciódelapoblacióilarendaponderadescadascunaenun50%,delamateixamaneraques’hanimputatelsprogramesestatals relatius a cultura.

Pelquefaalsenspúblics,valadirquetampocnohaestatpossibleobtenirinformacióterritorialitzada.Aquestalimitacióhacomportatque,segonselcriteridelfluxmonetari,lamajoriadeladespesadelsenss’hagiimputatdelamateixamaneraqueenelcasdelsorganismesautònoms.Pelquefaalfluxdelbenefici,l’atribucióaCatalunyas’hafettenintencomptelescaracterístiquesdelserveiquepresten,al’igual,també,queenelcasdelsorganismesautònoms.

6.3. Les despeses de la Seguretat Social


EnaquestapartatespresentenlesdespesesdelaSeguretatSocial(tenintencompteelSistemadelaSeguretatSocialitambéelsseusorganismesautònoms)ques‘imputenaCatalunyamitjançantl’aplicaciódel’enfocamentdelfluxmonetariidelfluxdelbenefici.

LainformaciódequèesparteixprovédelaliquidaciódelspressupostosdelSistemadelaSeguretatSocialideladelspressupostosdelsorganismesautònomsdelaSeguretatSocial(MUFACE,MUGEJU,ISFAS,FOGASAiINEMoSPEE).Amés,s’hautilitzatinformacióobtingudaatravésdememòries,anuaris,informes,etc.delaTresoreriaGeneraldelaSeguretatSocial(TGSS),lesmútuesd’accidentsdetreballimalaltiesprofessionalsielsorganismesautònomsanteriormentesmentats.

Enelquadre6.3esmostrenlesdespesestotalsiconsideradesdelaSeguretatSocial.


Al’horadedefinirelscriterisiindicadorsderepartimentterritorialésútildividirlaSeguretatSocialentresblocsdiferenciats:

• laTresoreriaGeneraldelaSeguretatSocial(TGSS)ilesentitatsgestores,• lesmútuesd’accidentsdetreball(AT)imalaltiesprofessionals(MP)i• elsorganismesautònomsdelaSeguretatSocial.

Calassenyalarqueelscriterisiindicadorsques’hanfetservirperimputarterritorialmentlesdespesesd’aquestsblocssónelsmateixostantenl’anàlisidelfluxmonetaricomeneldelfluxdelbenefici,jaquelamajorpartd’aquestesdespesessóntransferènciesa


Qua

dre

6.3

Des

pese

s to

tals

i co

nsid

erad

es d

e la

Seg

uret

at S

ocia

l i e

ls s

eus

orga

nism

es*

Milion

sd’eu

ros

Des

pese

s to

tals

D

espe

ses

cons

ider

ades

% D

espe

ses

cons

ider

ades

/ d

espe

ses

tot

als

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

1. D

espe

ses

de p

erso

nal

3.459

2.074

2.192

2.312

3.459

2.074

2.192

2.312

100

100

100

100

2. D

espe

ses

corr

ents

en

béns

i se

rvei

s 3.393

2.721

2.744

2.876

3.393

2.721

2.744

2.876

100

100

100

100

3. D

espe

ses

finan

cere

s77

8065

1577

8065

15100

100

100

100

4. T

rans

ferè

ncie

s co

rren

ts83.986

87.247

94.003

100.825

83.986

87.247

94.003

100.825

100

100

100

100

A

l sec

tor

públ

ic c

entr

al

A

l’ex

teri

or18

56

5

00

00

A

ltres

a l’

inte

rior

83.986

87.247

94.003

100.825

83.986

87.247

94.003

100.825

100

100

100

100

5. F

ons

de c

ontin

gènc

ia

00

00

00

00

100

100

100

100

6. I

nver

sion

s re

als

405

383

403

461

405

383

403

461

100

100

100

100

7. T

rans

ferè

ncie

s de

cap

ital

3631

3226

2119

3024

6062

9593

A

l sec

tor

públ

ic c

entr

al

A

l’ex

teri

or14

122

20

00

00

00

0

A

l’in

teri

or21

1930

2421

1930

24100

100

100

100

Tota

l des

pese

s no

fina

ncer

es91.356

92.537

99.438

106.515

91.342

92.525

99.437

106.513

100

100

100

100

8. A

ctiu

s fin

ance

rs4.664

5.978

10.655

9.394

00

00

00

00

9. P

assi

us fi

nanc

ers

121

7778

770

00

00

00

0

Tota

l des

pese

s fin

ance

res

4.785

6.056

10.733

9.472

00

00

00

00

Tota

l des

pese

s96.141

98.593

110.171

115.987

91.342

92.525

99.437

106.513

9594

9092

*S’hiin

clou

enelsorgan

ismesautòn

omsde

laSeguretatSocial:IN

EM,F

OGASA

,MUFA

CE,M

UGEJUiISFA

S.


individus i, per tant, coincideixen els perceptors del pagament amb els beneficiaris d’aquest pagament.

A continuació es detalla el procediment seguit per a cadascun dels tres blocs esmentats:

6.3.2.1. Tresoreria General de la Seguretat Social i entitats gestores

ElMinisterideTreball i Immigraciópublica ladistribuciógeogràficade l’execuciódelpressupostdedespesesdelaTGSSi lesentitatsgestores(informacióelaboradaperlaDireccióGenerald’OrdenaciódelaSeguretatSocial,apartirdelesdadesobtingudesdelsistema comptablede laSeguretatSocial).Per tant, atèsque ja esdisposad’aquestesdespesesterritorialitzades,laimputacióterritorialaCatalunyaésdirecta.

6.3.2.2. Mútues d’accidents de treball i malalties professionals

Lesmútuesd’ATiMPsónassociacions,autoritzadespelMinisterideTreballiAssumptesSocials,queesconstitueixenambl’únicobjectiudecol·laborar,sotaladirecció,vigilànciaitutelad’aquestministeri,enlagestiódelescontingènciesd’accidentsdetreballi malalties professionals, sense ànim de lucre, per part d’empresaris que assumeixen una responsabilitat mancomunada.

Enaquestesmútueslesprestacionssocialssónelcomponentdedespesamésimportant,totiquetambéhitenenunpesconsiderablelesdespesescorrentsenbénsiserveis,i les despeses de personal.

Donadalamancad’informacióterritorialitzadad’aquestesmútues,s’haconsideratqueelcriterimésadequatperimputaraquestesdespesesaCatalunyaés,d’unabanda,distribuirlesdespesesliquidadesiconsolidadesdelscapítolsI,II,IIIiVIenfunciódelesquotesd’accidentsdetreballimalaltiesprofessionalsqueCatalunyaaportaalaTGSS.AquestesdadesestanpublicadesalesmemòriesanualsdelaTGSS.D’altrabanda,lesdespesesdelcapítolIVs’hanimputatsegonselpercentatged’accidentsdetreballimalaltiesprofessionals que es produeixen a Catalunya en relació amb els que succeeixen a Espanya.

6.3.2.3. Organismes autònoms de la Seguretat Social

Servei Públic d’Ocupació (SPEE, abans INEM)

AquestorganismeestàadscritalMinisterideTreballiImmigració,ilestasquesprincipalsqueportaatermessónlessegüents:ajudarelstreballadorsatrobarunafeina,ajudar les empreses a contractar els treballadors adequats a les seves necessitats, fomentar la formació del treballador, gestionar i controlar les prestacions d’atur i les subvencions iajudesperalfomentilaprotecciódeltreball.

Enaquestcas,tambéacausadelamancad’informacióterritorialitzadad’aquestesdes-pesesiatèsqueaproximadamentel70%delesdespesesd’aquestorganismesónprestacions socials, l’indicador de repartiment territorial més escaient de què s’ha pogut


disposarhaestatelpercentatgedelsbeneficiarisdeprestacionsd’aturaCatalunyaenre lació amb Espanya.

Fons de Garantia Salarial (FOGASA)

AquestésunorganismequetambéestàadscritalMinisterideTreballiImmigració,iquetéfonamentalmentduesfinalitats.D’unabanda,garantiralstreballadorspercompte propi la percepció dels salaris i les indemnitzacions pendents de pagament com a conseqüència dels desequilibris patrimonials de les empreses, en casos d’insolvènciadeclarada i reconeguda judicialment, suspensió de pagaments, fallida, forçamajor oconcursdecreditors.D’altrabanda,abonarel40%de les indemnitzacions legalsquecorresponenalstreballadorsderivadesd’acomiadamentcol·lectiuoacomiadamentpercausesobjectivesenlesempresesdemenysdevint-i-cinctreballadors.

Val adir que aproximadamentun95%de lesdespesesdeFOGASAesdestinenalpagamentdeprestacionssocials.Així, la imputaciódelcapítolIVdedespesess’hafetd’acordamblalocalitzaciódeladespesa(jaqueescomptaamblesdadesdelesprestacionssocialsdeFOGASAaCatalunya),mentrequeperalarestadedespeses,l’indicadoremprathaestatlaremuneraciódelsassalariats(obtingudaatravésdelaComptabilitatRegionaldel’INE).

Mútues de funcionaris: MUFACE, MUGEJU i ISFAS

Aquestestresmútuesdefuncionarisconstendedosprogramesdedespesa:elprogramad’assistènciasanitàriaieldeprestacionseconòmiques;elprimeréselmésimportantentermeseconòmics.

Totiqueelstresorganismesautònomsesmentatsfanfuncionsdiferents,laimputacióaCatalunyadelessevesdespesess’hafetseguintuncriterihomogeni.D’unabanda,elprogramad’assistènciasanitàrias’hadistribuït territorialmentenfuncióde ladespesafarmacèuticaquecadascund’aquestsorganismesfaalterritoricatalà.Aquestesdadesespodentrobarenlesmemòriesanualsd’aquestsorganismes.D’altrabanda,lasumadelstitularsméselsbeneficiarishaestatl’indicadorderepartimentutilitzatperalprogramadeprestacionseconòmiques.

6.4. Les despeses de les empreses públiques


Talcoms’haesmentatenl’apartatmetodològic,enaquestestudis’inclouenlesempresespúbliquesdestinadesalacreaciódegransprojectesd’inversióiquecontribueixenaincrementardemanerasignificatival’estocdecapitalpúblic.D’acordambelques’haes


tablert en la metodologia, les despeses que es consideren per imputar territorialment a Catalunyanoméssónlesinversions.

Així,enaquestcapítolespresentaladespesaeninversiódelesempresespúbliques(elllistatdelesqualstrobemenl’apartat4d’aquestdocument)ques‘imputenaCatalunya,mitjançantl’aplicaciódel’enfocamentdelfluxmonetariidelfluxdelbenefici,apartirdeles xifres globals d’inversió per al període 20022005.

Perquantificarlainversiód’aquestesempresesaCatalunyas’hanutilitzatelsanuarisdelMinisterideFomentidadesfacilitadespelDepartamentd’Economia.

Enelquadre6.4esmostralainversiófetaperaquestesempresesaCatalunyaiaEspanya,ilapartcatalogadade“noregionalitzable”.


Acontinuacióesdetallal’aplicaciódel’enfocamentdelfluxmonetariidelbeneficialadespesainversoradelesempresespúbliquesconsiderades.

Laterritorialitzaciódelainversiósegonsl’enfocamentdelfluxmonetaricomportaimputar directament a Catalunya la inversió feta per aquestes empreses en aquesta comunitat.

L’aplicaciódelcriteridelfluxdelbeneficicomportaestablirhipòtesissobreelsbeneficiarisd’aquestsprojectes.Enaquestsentit,elscriterisd’imputacióterritorialutilitzatssónsimilarsalsempratsperdistribuirelsbénspúblicsd’àmbitlocal.Ésadir,esconsideraquees tracta d’unes infraestructures que produeixen beneficis que s’estenen a l’entorn local o regional en el qual es proveeixen. Així, la territorialització de la inversió de les empreses públiquessegonsl’enfocamentdelfluxdelbeneficiesdistribueix,enbonapart,enfuncióde lapautaresultantde lasevadistribuciósegonselcriteridelfluxmonetari, jaqueesconsidera que els ciutadans residents en la regió on es localitzen aquestes infraestructures sónelsquehitenenmésaccessibilitati,pertant,méspossibilitatdegaudir-ne.

Enconcret,acontinuacióesdetallen leshipòtesisespecífiques,segonselcriteridelfluxdelbenefici,aplicadesacadaempresapúblicaielsindicadorsd’imputacióterritorial a Catalunya.

Companyies d’aigües

LaimputacióaCatalunyas’hafetenfunciódelapoblacióafectadaperl’activitatd’aquestescompanyies.D’acordambaquestcriteri,lesúniquesempresesquetenenimpacteaCatalunyasónAigüesdelaConcadel’Ebre(ACESA),laDepuradoradelBaixLlobregatielCanalSegarra-Garrigues.

Gestor d’Infraestructures Immobiliàries (GIF)

LainversióatribuïdaaCatalunyas’haestimattenintencompte,enpart,lainversiófetadirectamentalterritoricatalài,enpart,enfunciódelsbeneficiaris(usuaris)delaposadaenmarxadelalíniad’altavelocitatMadrid-Barcelona-fronterafrancesa.


Qua

dre

6.4

Inve

rsió

de

les

empr

eses

púb

lique

sMilersd’euros

2002

2003

2004

2005

C

atal

unya

No

reg.

Espa

nya

Cat

alun

yaN

o re

g.Es

pany

aC

atal

unya

No

reg.

Espa

nya

Cat

alun

yaN

o re

g.Es

pany

a

Aig

ües

del D

uero

028.393

061.004

053.208

082.297

Aig

ües

de la

Con

ca d

e l’E

bre

(AC

ESA

)13.764

90.121

2.683

76.306

380

83.234

3534.832

HID

RO

GU

AD

IAN

A0

43.311

017.280

09.079

06.396

Aig

ües

del J

ucar

012.137

013.540

057.120

063.775

Aig

ües

de la

Con

ca d

el S

egur

a (A

CSE

GU

RA

)0

915

07.545

02.644

06.304

Aig

ües

de la

Con

ca d

el T

ajo

0299

03.614

01.738

030.485

Aig

ües

de la

Con

ca d

el N

ord

(AC

UN

OR

)0

915

02.400

04.746

08.087

Dep

urad

ora

del B

aix

Llob

rega

t86.964

86.964

72.709

72.709

65.500

65.500

88.795

88.795

Aig

ües

de la

Con

ca d

el

Gua

dalq

uivi

r (A

QU

AVIR

)0

9.114

041.502

042.323

058.499

Aig

ües

de la

Con

ca d

el

Med

iterr

áneo

(A

QU

AM

ED)

302

00

02.130

2.298

23.454

Aig

ües

de la

Con

ca d

el S

ud(A

CU

SUR

)0

198.093

0103.659

082.157

00

Can

al S

egar

ra-G

arri

gues

(C

ASE

GA

)632

632

10.673

10.673

20.239

20.239

940

940

Can

al d

e N

avar

ra (

CA

NA

SA)

065.363

037.541

026.765

069.553

Tras

agua

00

013.351

036.019

00

Ges

tor

d’In

frae

stru

ctur

esFe

rrov

iàri

es (

GIF

/AD

IF)

615.721

45.804

2.399.882

563.598

21.350

2.140.843

669.063

10.525

2.311.955

871.870

64.187

3.532.083

Aen

a227.839

43.907

1.39

5.551

367.162

5.867

2.208.696

369.619

6.529

2.015.007

325.084

01.506.630

Port

s de

l’Es

tat

87.764

0524.563

152.583

0671.287

168.663

0767.296

241.018

0866.287

Soci

etat

Est

atal

de

Ges

tióIm

mob

iliàr

ia d

el P

atri

mon

i0

015.407

00

13.677

4.433

075.874

00

107.184

Tota

l1.032.986

89.711

4.871.660

1.169.408

27.217

5.495.627

1.297.897

17.054

5.657.034

1.530.040

64.187

6.485.601

Font:A

nuariosde

lM.F

omen

toiinform

aciódire

ctafacilitad

ape

rlaCon

selleria

d’Econo

miaiFina

nces.


Aeroports Espanyols de Navegació Aèria (AENA)

L’aplicaciódelcriteridelbeneficicomportadistribuirlatotalitatdelesinversionsfetesperAENAenfunciódelsusuarisdeltransportaeri.Lahipòtesiconsideradaésqueelsaeroportssóninstal·lacionsdetransportd’àmbitregional.Així,s’haimputatel90%deltotal de la inversió en funció de la pauta resultant de la distribució de la inversió seguint elcriteridelfluxmonetariiel10%restants’hadistribuïtenfunciódeltràficaeridelsaeroportscatalansenrelacióambelconjuntdel’Estatespanyol.

Ports de l’Estat

Portsdel’EstatésunaempresapúblicaquepresentaunescaracterístiquesmoltsimilarsaAENA,perlaqualcosalaimputacióaCatalunyadelainversiósegonselprincipidelbenefici s’ha fet seguint elsmateixos criteris.En concret, l’indicadorutilitzatha estat80% imputació directa i 20% tràfic marítim de mercaderies.

Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni

Lamancad’informaciósobrelesdespesesd’aquestaempresahafetquelaimputaciódelainversiód’aquestaempresaaCatalunyas’hagifetenfunciódelpesdelapoblació.


7Resultats de la balança fiscal de Catalunya

amb l’Administració central 2002-2005

En aquest apartat es presenten els resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central. En primer lloc, s’ofereix el desglossament dels ingressos i despeses de l’Administració pública central imputats aCatalunya.D’aquestamanera, es podenconstatarelsconceptesquetenenunpesméselevatsobreeltotald’ingressosidespesesanalitzats. En segon lloc, s’exposen els resultats globals de la balança fiscal de Catalunya segonsel criteridelfluxmonetari i eldelfluxdelbeneficiper als anys2002-2005 i,també,lamitjanadelperíode.Entercerlloc,espresentenelsresultatsambpressupostequilibrat,ésadir,neutralitzanteldèficit/superàvitpúblic.Finalment,eneldarrerapartat es recalculen les estimacions amb l’objectiu d’homogeneïtzar-les amb els estudisprevis ipoder,així,ampliar lasèriehistòricade labalançafiscaldeCatalunyadesdel1986 fins al 2005.

7.1. Desagregació de la imputació dels ingressos i despeses de l’Administració central a Catalunya

Els quadres 7.1 i 7.2mostren els principals conceptes d’ingressos i de despeses del’Administraciópúblicacentral, iquinpercentatgehaestatimputataCatalunyacadaany,tantpelquefaal’enfocamentdelfluxmonetaricomal’enfocamentdelfluxdelbenefici.

Talcomesconstataenelquadre7.1,elpesdelsingressosqueCatalunyahaaportatalconjuntdel’Estatesmantéalvoltantd’un19,5%,iés lleugeramentsuperiorquanelscriterisd’imputacióaplicatsescorresponenal’enfocamentdelfluxmonetari,illeugeramentinferiorquans’apliquenelscriterisdelfluxdelbenefici.Arabé,lesdiferènciesenels resultats de l’aplicació d’un enfocament o altre són molt similars.

Elquadre7.1posademanifestqueelsprincipalsconceptesd’ingrésimputatsaCatalunya són, ambgrandiferència, les cotitzacions a laSeguretat Social. Segueixen, perordred’importànciaquantitativa,elsingressosprocedentsdel’IRPF,l’IVA,l’impostde

Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 69

societatsielsimpostosespecials.Valadirquel’any2005laconjunturaeconòmicafavorableilamilloradelsresultatsempresarialshanprovocatquel’impostsobresocietatssesituïlleugeramentperdavantdel’IVA.

Perlasevabanda,lesdespesesdel’AdministraciócentralimputadesaCatalunyarepresentenalvoltantdel13%deltotalquans’aplical’enfocamentdelfluxmonetari,percentatgequesesituaalvoltantd’un14,5%quanelscriterisd’imputacióde ladespesaesbasenenl’enfocamentdelfluxdelbenefici(quadre7.2).

El desglossament de les depeses evidencia que la principal partida que l’Administració centraldestinaaCatalunyasónlespensions(especialmentlescontributives),segueixagrandistànciaelconjuntdelarestadecategoriesdedespesadelaSeguretatSocial(prestacions d’atur, incapacitat temporal, prestacions per maternitat, accidents de treball i malaltiesprofessionals,etc.).Acontinuació,peròtambéambdistància,hihalesdespesesdel’Estatvinculadesalfinançamentautonòmicilocal,elsinteressosdeldeutepúblicilainversiódelesempresespúbliques.

7.2. El saldo fiscal de Catalunya amb el sector públic central

Segons el criteri del fluxmonetari, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2002 és de12.674milionsd’euros,xifraquerepresentaun9,2%delPIBcatalàiun32,8%delsingressos aportats (quadre7.3).Aquest és el resultatderivatde l’aportació al sectorpúbliccentralde38.605milionsd’eurosidelarealitzaciód’unesdespesesde25.931milionsd’euros.El2003aquestdèficitesredueixfinsaarribaral8,5%delPIB,esmantéel2004ambaquestmateixpes,iaugmentademanerasignificatival’any2005finsals16.735milionsd’euros,xifraquesuposael9,8%delPIBiel35,5%delsingressos aportats.

Entermesdemitjanadelperíode,eldèficitfiscaldeCatalunyas’hasituaten13.832milionsd’euros,laqualcosarepresentael9,0%delPIBcatalàiel32,8%delsingressosaportats.

Segonselfluxdelbenefici,eldèficitfiscaldeCatalunyal’any2002ésde9.220milionsd’euros,xifraquerepresentaun6,7%delPIBcatalàiel24,3%delsingressosaportats(quadre7.4).Aquestéselresultatderivatdel’aportacióalsectorpúbliccentralde37.935milionsd’eurosidelarealitzaciód’unesdespesesde28.715milionsd’euros.L’evoluciód’aquestsaldoésidènticaaladelfluxmonetari,iel2005ésl’anyenquès’obtéundèficitfiscalméselevat, amb 12.629milionsd’euros,un7,4%delPIB i el27,2%delsingressos aportats.

En termes demitjana del període 2002-2005, el dèficit fiscal deCatalunya amb elsectorpúbliccentrals’hasituaten10.206milionsd’euros,xifraquerepresentael6,6%delPIBiel24,5%delsingressosaportats.


Qua

dre

7.1

Res

ulta

t de

la im

puta

ció

terr

itori

al d

els

ingr

esso

s de

l’A

dmin

istr

ació

púb

lica

cent

ral a

Cat

alun

yaMilion

sd’eu

ros

ES

PAN

YA (

ingr

esso

s co

nsid

erat

s)C

atal

unya

(flu

x m

onet

ari)

Cat

alun

ya (

flux

del b

enefi

ci)

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

Tota

l ing

ress

os194.631

204.625

216.210

239.898

38.605

40.301

42.271

47.171

37.935

39.687

41.620

46.460

Ingr

esso

s Es

tat

102.954

105.621

110.351

125.924

20.558

21.077

21.847

24.983

20.384

20.945

21.656

24.759

IR

PF32.844

33.119

30.603

36.087

7.527

7.620

6.927

8.101

7.527

7.620

6.927

8.101

I.

Soci

etat

s22.638

23.166

27.245

33.635

4.541

4.632

5.466

6.729

4.512

4.605

5.427

6.686

IV

A27.060

28.662

30.153

33.572

5.223

5.531

5.859

6.510

5.223

5.531

5.859

6.510

Im

post

os e

spec

ials

10.354

9.777

9.796

9.988

1.972

1.849

1.864

1.885

1.972

1.849

1.864

1.885

R

esta

10.058

10.897

12.554

12.642

1.295

1.445

1.731

1.758

1.150

1.340

1.579

1.577

Ingr

esso

s O

.A. i

ens

púb

lics

1.093

1.134

1.239

1.456

142

151

164

196

142

151

164

196

Ingr

esso

s EP

*1.457

1.578

1.731

1.888

374

280

314

534

374

280

314

534

Ingr

esso

s SS

89.127

96.292

102.889

110.630

17.531

18.793

19.946

21.459

17.035

18.311

19.486

20.972

In

gres

sos

per

cotit

zaci

ons

87.800

94.679

101.331

109.178

17.282

18.490

19.653

21.186

16.785

18.008

19.193

20.700

A

ltres

1.327

1.613

1.558

1.452

249

303

293

273

250

303

293

272

% C

atal

unya

/Esp

anya

––

––

19,83%

19,70%

19,55%

19,66%

19,49%

19,39%

19,25%

19,37%

*Ingressosd’explotació.


Qua

dre

7.2

Res

ulta

t de

la im

puta

ció

terr

itori

al d

e le

s de

spes

es d

e l’A

dmin

istr

ació

púb

lica

cent

ral a

Cat

alun

yaMilion

sd’eu

ros

ES

PAN

YA (

desp

eses

con

side

rade

s)C

atal

unya

(flu

x m

onet

ari)

Cat

alun

ya (

flux

del b

enefi

ci)

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

2002

2003

2004

2005

Tota

l des

pese

s199.787

207.490

216.960

226.936

25.931

27.829

28.823

30.436

28.715

30.666

31.664

33.831

Des

pese

s Es

tat

90.795

95.881

97.769

100.192

9.109

9.836

9.269

9.401

11.296

12.054

11.531

11.914

Fi

nanç

amen

t au

tonò

mic

25.790

26.539

29.683

29.524

2.505

2.503

2.474

2.338

2.516

2.503

2.474

2.338

Fi

nanç

amen

t lo

cal

10.465

11.510

11.037

11.342

1.952

2.248

2.124

2.208

1.952

2.248

2.124

2.208

In

frae

stru

ctur

es4.013

4.219

4.401

4.803

427

534

411

316

566

623

589

630

Car

rete

res

2.778

2.926

2.956

3.286

235

334

206

189

362

423

359

378

Ferr

ocar

rils

1.235

1.293

1.445

1.517

192

200

205

127

204

200

230

252

D

efen

sa6.986

7.103

7.533

7.885

246

231

258

282

1.073

1.100

1.082

1.234

Pe

nsio

ns c

lass

es p

assi

ves

6.102

6.598

6.939

7.458

524

562

589

625

524

563

589

625

In

tere

ssos

deu

te18.764

19.783

17.137

16.603

1.824

1.923

1.666

1.614

2.533

2.671

2.314

2.241

R

esta

18.675

20.129

21.039

22.577

1.631

1.835

1.748

2.019

2.132

2.346

2.359

2.638

Des

pese

s O

A i

ens

públ

ics

12.779

13.588

14.098

13.744

747

795

902

875

1.078

1.197

1.298

1.330

Inve

rsió

EP

4.872

5.496

5.657

6.486

1.033

1.169

1.298

1.530

1.297

1.387

1.482

1.958

G

IF/A

DIF

2.400

2.141

2.312

3.532

615

563

669

872

870

776

838

1.280

A

ena

1.396

2.209

2.015

1.507

228

367

370

325

233

368

369

320

Po

rts

de l’

Esta

t525

671

767

866

88153

169

241

88144

160

222

A

ltres

*551

475

563

581

102

8690

92106

99115

136

Des

pese

s SS

91.342

92.525

99.437

106.513

15.043

16.029

17.354

18.629

15.043

16.029

17.354

18.629

Pe

nsio

ns58.529

61.887

66.234

70.799

10.524

11.175

11.997

12.849

10.524

11.175

11.997

12.849

A

ltres

32.812

30.638

33.202

35.714

4.519

4.854

5.357

5.780

4.519

4.854

5.357

5.780

% C

atal

unya

/Esp

anya

––

––

12,98%

13,41%

13,28%

13,41%

14,37%

14,78%

14,59%

14,91%

*Inclou

:So

cietatEstataldeGestió

Immob

iliàriadelPatrim

oniilesem

presesestatalsd’aigü

es.


Comespotcomprovar,enelsdosenfocamentshihaunincrementimportantdeldèficit fiscal l’any 2005. Aquest increment s’explica pel comportament dels ingressos, que vancréixerun12%,creixementquenovaanaracompanyatd’uncreixementequivalentde les despeses, que es va situar al voltant del 6%.

Lesxifresdelsquadres7.3i7.4corresponenatotelsectorpúbliccentraliinclouen,pertant,lesdelaSeguretatSocial.Atesaladiferentnaturalesad’aquestprogramapressupostari,ésconvenienttenirinformaciódelresultatdelasubbalançad’aquestaentitat.Elsquadres7.5i7.6desglossenlesxifresanteriorsenelsectordelaSeguretatSocialienlarestadelsectorpúblic,cosaquepermetveureque,ambelcriteridelfluxmonetari (quadre7.5) si s’exclou laSeguretatSocial, eldèficitfiscal l’any2005ésde 13.905milionsd’euros(8,2%delPIBi54,1%delsingressosaportats).EldèficitcatalàenrelacióamblaSeguretatSocialésde2.829milionsd’euros(1,7%delPIBi13,2%delsingressosaportats).Ambelcriteridelfluxdelbenefici(quadre7.6),eldèficitfiscalsenseinclourelaSeguretatSocialésde10.286milions(6,0%delPIBi40,4%delsingressosaportats)ieldelaSeguretatSocialésde2.343milions(1,4%delPIBiun11,2%delsingressosaportats).

Quadre 7.3

Balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2002-2005Flux monetari

Milions d’euros corrents Mitjana2002-05 2002 2003 2004 2005

Ingressos aportats 38.605 40.300 42.271 47.171 42.087

Despeses rebudes 25.931 27.829 28.823 30.436 28.255

Saldo -12.674 -12.471 -13.448 -16.735 -13.832

% Saldo/PIB -9,2% -8,5% -8,5% -9,8% -9,0%

% Saldo/Ingressos aportats -32,8% -30,9% -31,8% -35,5% -32,8%

Quadre 7.4

Balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2002-2005Flux del benefici




Saldo -9.220 -9.020 -9.957 -12.629 -10.206

% Saldo/PIB -6,7% -6,1% -6,3% -7,4% -6,6%



7.3. El saldo fiscal de Catalunya amb neutralització del dèficit/superàvit públic

Elsquadres7.7i7.8ofereixenelsresultatsdelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentralneutralitzanteldèficit/superàvitpúblic,d’acordambelscriterisestablertsenl’apartatmetodològic.

Segonselcriteridelfluxmonetari,eldèficitfiscaldeCatalunyal’any2002ambsi-tuaciódepressupostequilibratésde13.694milionsd’euros,xifraquerepresentael10,0%delPIBcatalàiel34,6%delsingressosaportats.El2005eldèficitfiscalpassaaserde14.218milionsd’euros,el8,4%delPIBcatalà.Encomparacióamblasituacióreal(ésadir,senseneutralitzareldèficit/superàvitpúblic)esposademanifestqueenelsanysdedèficitpúblicaugmentaeldèficitfiscalcatalà (anys2002,2003i2004),mentrequeenelsanysdesuperàvitpúblicdisminueixeldèficitfiscalcatalà(any2005)(quadre7.7).

Quadre 7.5

Saldo fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2002-05Flux monetari


Estat + OA i ens públics (ens) + empreses públiques (EP)

Ingressos 21.074 21.507 22.325 25.712 22.655

Despeses 10.888 11.800 11.469 11.807 11.491

Saldo Estat + OA i ens + EP -10.186 -9.707 -10.856 -13.905 -11.163

% Saldo/PIB -7,4% -6,6% -6,9% -8,2% -7,3%


Seguretat Social

Ingressos 17.531 18.793 19.946 21.459 19.432

Despeses 15.043 16.029 17.354 18.629 16.764

Saldo SS -2.488 -2.765 -2.592 -2.829 -2.668

% Saldo/PIB -1,8% -1,9% -1,6% -1,7% -1,7%


SALDO TOTAL



SALDO -12.674 -12.471 -13.448 -16.735 -13.832

% Saldo/PIB -9,2% -8,5% -8,5% -9,8% -9,0%



Seguint l’enfocament del flux del benefici, en situació de pressupost equilibrat, esprodueixtambéunempitjoramentdeldèficitfiscalcatalàenelsanysdedèficitpúblic,mentrequemilloraenelsanysdesuperàvit.Enconcret,eldèficitfiscalcatalàl’any2002

Quadre 7.6

Saldo fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2002-2005Flux del benefici

Milions d’euros corrents Mitjana

2002 2003 2004 2005 2002-05

Estat + OA i ens públics (ens) + empreses públiques (EP)

Ingressos 20.900 21.376 22.135 25.488 22.475

Despeses 13.671 14.638 14.310 15.202 14.455

Saldo Estat + OA i ens + EP -7.228 -6.738 -7.825 -10.286 -8.019

% Saldo/PIB -5,3% -4,6% -5,0% -6,0% -5,2%


Seguretat Social

Ingressos 17.035 18.311 19.486 20.972 18.951

Despeses 15.043 16.029 17.354 18.629 16.764

Saldo SS -1.992 -2.283 -2.132 -2.343 -2.187

% Saldo/PIB -1,5% -1,5% -1,3% -1,4% -1,4%


SALDO TOTAL



SALDO -9.220 -9.020 -9.957 -12.629 -10.206

% Saldo/PIB -6,7% -6,1% -6,3% -7,4% -6,6%


Quadre 7.7

Balança fiscal de Catalunya amb pressupost equilibratFlux monetari




Saldo -13.694 -13.046 -13.617 -14.218 -13.644

% Saldo/PIB -10,0% -8,9% -8,6% -8,4% -9,0%



passaaserde10.225milionsd’euros,quantiaquerepresentael7,4%delPIBcatalàiel26,3%delsingressosaportats.El2005,eldèficitfiscalsesituaen10.141milionsd’euros,xifraquerepresentael6,0%delPIB(quadre7.8).

7.4. Evolució de la balança fiscal de Catalunya

Unaspecteinteressantperanalitzarésl’evoluciódelabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciócentral.Lesnovetatsmetodològiques introduïdesenaquestestudi i ladisponibilitatdedadesnovesfanimpossibleferunacomparacióhomogèniaalllargdelsanys, tal comesva feren l’estudidel2005.Fer-horepresentaria recalcular labalançafiscaldesdel1986finsal’any2001aplicant-hilametodologiaactual.

Arabé,donadalaimportànciadetenirunasèriehistòrica,s’haconsideratoportútrobar nous resultats per al període 20022005, aplicant, en la mesura que sigui possible, la metodologia dels estudis previs.

Les principals homogeneïtzacions metodològiques que s’han pogut fer en l’estudi2002-2005pertald’aproximar-loalsanteriorshanestatlessegüents:

• s’haexclòselpagamentd’interessos,atèsqueenelstreballsprevisaquestadespesano es considerava;

• s’haneliminatdel’estudielsorganismesautònomsambcaràcterdiferental’administratiu,atèsqueenelsanteriorsestudisnoméss’havienconsideratelsorganismesadministratius;

• s’hantretdel’àmbitd’estudilesmútuesd’accidentsdetreballimalaltiesprofessionals,lesqualsnos’havientingutencompteenelstreballsanteriors;

• s’hanconsolidatlescotitzacionsdelsaturatsacàrrecdel’INEM,i• s’hanexclòslesempresespúbliquesquenodepenendelMinisterideFoment,jaque

eneldarrerestudinomésesconsideravenlesqueorgànicamentdepeniend’aquestministeri.

Quadre 7.8

Balança fiscal de Catalunya amb pressupost equilibratFlux del benefici




Saldo -10.225 -9.586 -10.123 -10.141 -10.019

% Saldo/PIB -7,4% -6,5% -6,4% -6,0% -6,6%



Atèsquenomésesdisposad’unasèriehistòricaestimadaapartirdelcriterid’imputació territorialde lesdespesesdelfluxmonetari, l’homogeneïtzaciós’ha fetnomésperaquestenfocament.Enelquadre7.9espresentenelsresultatsdel’evoluciódelabalançafiscaldeCatalunyaperalperíode1986-2005.Caltenirpresent,però,queelsaltexperimentatentreelsanys2001i2002esdeu,enpart,a lesdiferènciesmetodològiquesquehihaentrel’estudiactualielsprevis,iquenos’hanpogutajustar.

Quadre 7.9

Saldo fiscal de CatalunyaFlux monetari (milionsd’euros)

Saldo fiscal

(sèrie original)% PIB

% PIB (base 2000 INE)1

Saldo fiscal homogeni2


1986 -2.724 -7,7 -7,4 -2.724 -7,4

1987 -3.269 -8,2 -7,9 -3.269 -7,9

1988 -3.357 -7,4 -7,2 -3.357 -7,2

1989 -4.641 -9,0 -8,7 -4.641 -8,7

1990 -5.129 -9,0 -8,6 -5.129 -8,6

1991 -5.615 -8,9 -8,6 -5.615 -8,6

1992 -5.028 -7,4 -7,1 -5.028 -7,1

1993 -3.046 -4,4 -4,2 -3.046 -4,2

1994 -4.485 -6,0 -5,8 -4.485 -5,8

1995 -4.575 -5,6 -5,4 -4.575 -5,4

1996 -5.500 -6,4 -6,0 -5.500 -6,0

1997 -7.619 -8,5 -7,9 -7.619 -7,9

1998 -7.725 -8,1 -7,6 -7.725 -7,6

1999 -9.524 -8,7 -8,7 -9.524 -8,7

2000 -10.972 -9,3 -9,2 -10.972 -9,2

2001 -11.307 -9,2 -8,8 -11.307 -8,8

2002 -12.674 -9,2 -13.978 -10,2

2003 -12.471 -8,5 -13.739 -9,3

2004 -13.448 -8,5 -14.441 -9,1

2005 -16.735 -9,8 -17.464 -10,3

Mitjana 1986-2005 -7,9

1.PIB1995-2001base2000INE,PIB1986-1994base1986enllaçat.2.S’hanfet leshomogeneïtzacionsmetodològiquessegüentsa lasèrieoriginal2002-2005:s’hanexclòsels interessoscomadespesaper imputaraCatalunya,s’hanconsolidatlescotitzacionsdelaTGSSprovinentsdel’INEM,nos’hanconsideratlesempresespúbliquesd’aigües,s’hahomogeneïtzatelnombred’organismesautònomsconsideratsis’hanexclòslesmútuesd’ATiMP.

Unaltreresultatinteressantésl’evoluciótemporaldelabalançafiscalneutralitzanteldèficit públic, atès que d’aquestamanera es corregeix la variabilitat generada per lesfluctuacionsdelcicleeconòmici,d’aquestamanera,s’obtenenresultatsdecaràcterestructural.Atèsqueelsestudisprevishavienneutralitzateldèficitseguintlahipòtesiquesónlesdespeseslesques’ajustenal’ingrés,ambelpropòsitdetenirunasèrieelméshomogèniapossible,enaquestapartats’haseguittambéaquestcriteri.Enelquadre7.10espresentenelsresultatsobtingutsneutralitzanteldèficitpúblic.


Quadre 7.10

Saldo fiscal de Catalunya amb neutralització, saldo pressupostari del sector públic central (hipòtesi despeses = ingressos)Flux monetari (milionsd’euros)

Saldo fiscal (sèrie original)

% PIB% PIB (base 2000 INE)1

Saldo fiscal homogeni2


1986 -2.530 -7,1 -6,9 -2.530 -6,9

1987 -2.969 -7,4 -7,2 -2.969 -7,2

1988 -3.437 -7,6 -7,3 -3.437 -7,3

1989 -4.216 -8,2 -7,9 -4.216 -7,9

1990 -4.941 -8,6 -8,3 -4.941 -8,3

1991 -5.295 -8,4 -8,1 -5.295 -8,1

1992 -5.725 -8,4 -8,1 -5.725 -8,1

1993 -6.041 -8,7 -8,4 -6.041 -8,4

1994 -6.115 -8,2 -7,9 -6.115 -7,9

1995 -5.102 -6,3 -6,1 -5.102 -6,1

1996 -5.399 -6,3 -6,0 -5.399 -6,0

1997 -6.529 -7,3 -6,8 -6.529 -6,8

1998 -6.078 -6,4 -6,0 -6.078 -6,0

1999 -8.508 -7,8 -7,7 -8.508 -7,7

2000 -9.191 -7,8 -7,7 -9.191 -7,7

2001 -9.266 -7,5 -7,2 -9.266 -7,2

2002 -13.694 -10,0 -11.638 -8,5

2003 -13.046 -8,9 -10.884 -7,4

2004 -13.617 -8,6 -11.675 -7,4

2005 -14.218 -8,4 -13.023 -7,7

Mitjana 1986-2005 -7,4

1.PIB1995-2001base2000INE,PIB1986-1994base1986enllaçat.2.S’hanfet leshomogeneïtzacionsmetodològiquessegüentsa lasèrieoriginal2002-2005:s’hanexclòsels interessoscomadespesaper imputaraCatalunya,s’hanconsolidatlescotitzacionsdelaTGSSprovinentsdel’INEM,nos’hanconsideratlesempresespúbliquesd’aigües,s’hahomogeneïtzatelnombred’organismesautònomsconsideratsis’hanexclòslesmútuesd’ATiMP.

Enelquadre7.11espresentenelsresultatsdelesduessèrieshomogènies.Comespotobservarenunasituaciódedèficitpúblic, labalançafiscalaugmentaenrelacióamb el càlcul sense neutralitzar, mentre que en una situació de superàvit, el resultat delabalançafiscalneutralitzadaésmenorqueelresultatinicial.D’altrabanda,tambéespotobservarquelabalançafiscalnoneutralitzadaésmésvariablequelaneutralitzada.Lamitjanadelesduessèriesnoésmoltdiferent:amblabalançafiscalnoneutralitzada ésdel 7,9%/PIB, i amb labalançafiscalneutralitzada, del 7,4%/PIB.Calassenyalarquelasèriededèficitfiscalsenseneutralitzarpresentaunatendènciatemporalestadísticamentsignificativa,mentrequelasèrieambneutralitzaciódeldèficitpúblic és estacionària (és a dir, nomostra cap tendència temporal estadísticamentsignificativa).


Quadre 7.11

Evolució del dèficit fiscal de Catalunya, sèrie homogèniaFlux monetari (milionsd’euros)

Dèficit fiscal BF no neutralitzadaDèficit fiscal neutralitzat

BF neutralitzada

1986 2.724 7,4 2.530 6,9

1987 3.269 7,9 2.969 7,2

1988 3.357 7,2 3.437 7,3

1989 4.641 8,7 4.216 7,9

1990 5.129 8,6 4.941 8,3

1991 5.615 8,6 5.295 8,1

1992 5.028 7,1 5.725 8,1

1993 3.046 4,2 6.041 8,4

1994 4.485 5,8 6.115 7,9

1995 4.575 5,4 5.102 6,1

1996 5.500 6,0 5.399 6,0

1997 7.619 7,9 6.529 6,8

1998 7.725 7,6 6.078 6,0

1999 9.524 8,7 8.508 7,7

2000 10.972 9,2 9.191 7,7

2001 11.307 8,8 9.266 7,2

2002 13.978 10,2 11.638 8,5

2003 13.739 9,3 10.884 7,4

2004 14.441 9,1 11.675 7,4

2005 17.464 10,3 13.023 7,7

Mitjana 1986-2005 7,9 7,4

Gràfic 1

Evolució de la balança fiscal de CatalunyaSèrie neutralitzada i sèrie sense neutralitzar

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12 %

1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

BF neutralitzadaBF no neutralitzada


L’evoluciódelabalançafiscaldeCatalunyanoneutralitzadasegueixunaevoluciómoltmarcadapelcicleeconòmic.Lamesuradelabalançaneutralitzada,encaraquetambémostraunacertavariabilitattemporal,ésmoltmésestablealllargdelcicle.

Delacomparaciódelesduessèriestemporalsespotdeduirqueeldèficitpúblicestatalintrodueixvariabilitatenlasèrietemporaldelabalançafiscal,perònosemblatenircapefectesignificatiusobreelnivellmitjàd’aquestabalançaalllargdelcicle.

Atesaaquestaevidència,espotconclourequelamitjanaalllargdelcicledelabalançafiscal(tantlanoneutralitzadacomlaneutralitzada)ésunamesuraraonabledelnivellestructuraldeldesequilibridelsfluxosmonetarisd’ingressosidespesesentrel’AdministraciócentraliCatalunya.També,atesalamenorvariabilitatdelasèrieneutralitzada,espot concloure que per a un any puntual el nivell estructural de la balança fiscal es pot aproximarmillormitjançantlamesuraneutralitzadaquemitjançantlamesuranoneutralitzada.

Bibliografia 81

Bibliografia

Argimón, i.; gonzález-PárAmo, J.m. (1987).“Traslacióne incidenciade lasCotizacionesSociales porniveles de renta enEspaña 1980-1984”.Documentos de Trabajo 01/1987.Juny.FundaciónFondoparalaInvestigaciónEconómicaySocial(FIES).

CAstells, A.; BArBerán, r.; BosCh, n.; esPAsA, m.; rodrigo, F.; ruiz-huertA, J.(2000).Las balanzas fiscales de las Comunidades Autónomas (1991-1996). Análisis de los flujos fiscales de las Comunidades Autónomas con la Administración Central.Barcelona:ArielEconomía-FundacióCarlesPiiSunyerd’EstudisAutonòmicsiLocals.

ColldeForns, m.(1991).La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració de l’Estat 1986-1988.Barcelona:Institutd’EstudisAutonòmics.

gruP de treBAll Per A l’ACtuAlitzACió de lA BAlAnçA FisCAl de CAtAlunyA (2005).La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central, estudi promogut per la part catalana de la ComissióMixtadeValoracionsd’Administraciódel’Estat-GeneralitatdeCatalunya.

herCe, J.A.(1996).“Protecciónsocialycompetitividad:elcasoespañol”.Series Economía Pública.Bilbao:FundaciónBBV.

loPez, g.; mArtínez,E.(2000).La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 1995-98.Barcelona:Institutd’EstudisAutonòmics.

mArtínez, e.(1997).“LabalançafiscaldeCatalunyaambl’Administraciódel’Estat1989-1994”.A:M.Parellada(coord.),La balança de pagaments de Catalunya.Barcelona:DireccióGeneraldeProgramacióEconòmicaiInstitutd’EstudisAutonòmics.

melguizo, A. (2007). “¿Quién soporta las Cotizaciones Sociales empresariales?, Unapanorámicadelaliteraturaempírica”.Papeles de Trabajo del Instituto de Estudios Fiscales. Serie Economía,núm.27.


© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Economia i Finances

Editat per la Direcció General d’Anàlisi i Política EconòmicaGran Via de les Corts Catalanes 639, 08010 Barcelona1a edició: Barcelona, maig 2009Tiratge: 500 exemplarsDisseny gràfic: Lluïsa CobosRevisió lingüística: Míriam SalvatierraImpressió i maquetació: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)ISBN: 978-84-393-8049-8

Publicats en aquesta col·lecció

BIBLIOTECA DE C

Dipòsit legal: B-28.349-2009

ATALUNYA - DADES CIP

Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005. – (Monografies ; 10)BibliografiaISBN 9788439380498I. Grup de Treball per a l'Actualització de la Balança Fiscal de Catalunya II. Catalunya. Departament d'Economia i Finances III. Col·lecció: Monografies (Catalunya. Departament d'Economia i Finances) ; 101. Finances públiques – Catalunya 2. Finances públiques – Espanya 3. Relacions fiscals intergovernamentals – Espanya 4. Catalunya – Assignacions pressupostàries i despeses351.72(467.1:460)"2002/2005"

2008M1 Informe sobre el finaçament de les comunitats autònomes. Any 2006 Núria Bosch i Maite VilaltaM2 Mercat de treball i convergència: algunes lliçons de l’expansió a Catalunya. 1995-2006 Josep Oliver i AlonsoM3 Ampliació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en els impostos especials Josep M. Durán CabréM4 La descentralització de l’IVA en fase minorista Josep M. Durán CabréM5 L’estructura de l’economia catalana a partir de la taula input-output de Catalunya 2001 a 122 sectors Martí Parellada i Néstor DuchM6 La inversió de les entitats locals Marta EspasaM7 El model de simulació QUEST-CT. Descripció i aspectes metodològics Manuel Artís Ortuño, Raúl Ramos Lobo i Jordi Suriñach CaraltM8 Competitivitat exterior i especialització comercial de Catalunya. 1995-2004. Canvis a la quota de

mercat i tipologia del comerç intraindustrial català en els mercats de la UE-15 Josep Oliver i AlonsoM9 La despesa pública en cures de llarga durada a Catalunya: situació actual i perspectives de futur.

Estudi elaborat en el marc del conveni de col·laboració entre el CRES i el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (2006-2007)

David Casado Marín, Ruth Puig Peiró i Santi Massons Capdevila

2009M10 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya

9 788439 378785

Metodologia i càlcul de la balançafiscal de Catalunya ambl’Administració central 2002-2005Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya

Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunyaamb l’Administració central 2002-2005

Met

odol

ogia

i cà

lcul

de

la b

alan

ça fi

scal

de

Cat

alun

ya a

mb

l’Adm

inis

trac

ió c

entr

al 2

00

2-20

05

MO

NO

GR

AF

IES

10

El conseller d'Economia i Finances, a instàncies del Govern de la Generalitat, va encarregar al grup d'experts que varen fer l'estudi d'actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central per al període 1999-2001 una nova actualització i posada al dia d'aquest estudi. El 9 de juliol de 2008 aquest grup de treball va presentar un document sobre els resultats de la balança fiscal de Catalunya per al període 2002-2005 seguint la metodologia establerta en l'informe previ realitzat pel mateix grup l'any 2005. En la presentació del document es deia que s'elaboraria un informe que detallaria de manera més precisa la metodologia emprada per a la imputació dels ingressos i les despeses i on, a partir d'aquestes dades, es poguessin analitzar qüestions de caire més acadèmic. Aquesta monografia presenta, doncs, aquest estudi més detallat dels ingressos i les despeses de l'Administració central a Catalunya.

Equip de treballNúria Bosch i Roca (coordinadora), catedràtica d'Hisenda Pública; Joan F. Corona Ramon, catedràtic d'Hisenda Pública; Joan Carles Costas Terrones, professor titular d'Hisenda Pública; Marta Espasa i Queralt, professora titular d'Hisenda Pública; Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'Economia; Eduard Rius i Pey, expert en economia de la salut; Joan Ramon Rovira i Homs, director del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona; Xavier Sala-i-Martín, catedràtic d'Economia; Joaquim Solé i Vilanova, catedràtic d'Hisenda Pública; Ramon Tremosa i Balcells, professor titular de Teoria Econòmica; Maite Vilalta i Ferrer, professora titular d'Hisenda Pública; Matias Vives i March, economista; Antoni Zabalza i Martí, catedràtic de Teoria Econòmica.

ISBN 978-84-393-8049-8

9 788439 380498

Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya … · ATALUNYA - DADES CIP Metodologia i...

Documents

Transcript of Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya … · ATALUNYA - DADES CIP Metodologia i...