mestallmestall: 1. mescla de Bdiferents espècies de cereals; 2. conjunt homogeni de coses diverses...

suMARI

PortadaRessò de la Bibliotecad’Història Rural

L’Associació Biblioteca d’HistòriaRural, catorze anysd’estudis sobre la pagesialliurament del 12èPremi MestallHerbes remeieres.Aplicacions per a trac-taments tradicionals

Estudisles transformacions enles condicions de lesvídues a la regió deGirona (1770-1860)

Notes de lecturaenric saguer, GabrielJover i Helena Benito(eds.) Comptes desenyor, comptes depagès. Les comptabili-tats en la història rural

LlibresJosep Grabuleda iGuerau Palmada El terme de BanyolesMario Zucchitello En mar i en terra. Unahistòria de Tossa i laseva gent (1186-1835)

TrobadesXXIV seminarid’Història econòmica isocial «Mobilitat social imobilitat geogràficaen la Història de lessocietats rurals»V seminari d’estudisMedievals«La vida quotidianaa l’edat mitjana»col·loqui«Migracions i formes dedependència lliures iservils al món ruralbaixmedieval»

Agenda

L’octubre de 2014 apareixia a la revis-ta L’Avenç una àmplia ressenya de GenísBarnosell, professor a la Universitat deGirona, sobre la col·lecció Bibliotecad’Història Rural, sota el títol «Històries de laPagesia» (L’Avenç, 405, pàgs. 48-50).

La Biblioteca d'Història Rural ha estatuna tasca continuada de més de quinzeanys, de la qual l’associació n’està moltorgullosa, tot i que hem de reconèixer quehauria estat molt difícil sense l’acompanya-ment constant del Centre de Recercad’Història Rural de la Universitat de Girona.

Les tres pàgines que li dedicava l’es-mentada revista catalana demostren que hiha un reconeixement més ampli de la tascaconjunta. Agraïm a L’Avenç el permís perreproduir el text.

La redacció

mestallmestall: 1. mescla de diferentsespècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses

Butlletí de l'Associació d'Història Rural

any XVInúm. 36

desembre 2014

Ressò De lA BIBlIoTecA D’HIsTòRIA RuRAl

l’Associació d’Història Ruralconvoca el

13è premi Mestallcurs 2014 - 2015

mestall13èpremi

2014-2015

A treballs de recerca de batxilleratrealitzats per estudiants de Batxilleratsobre temes re la cionats amb el mónrural en qualsevol dels seus àmbitstemàtics, cronològics i geogràfics (his-tòria, etnografia, paisatge, patrimoni,economia, població, emigracions, his-tòries de vida, etc.)

Dotació: 600 euros per als estudiantsi un lot de llibres per al centre en elqual estudiïn.

Termini de presentació: 30 d’abril de2015.Informació i bases a la web: www.ddgi.cat/historiarural/

Mestall36_Mestall30.qxd 28/03/2015 5:43

any XVI - núm. 36 - desembre 2014

2

L’any 2000 es van publicar els dosprimers volums de la Biblioteca d’HistòriaRural que impulsen el Centre de Recercad’Història Rural de la Universitat deGirona i l’Associació d’Història Rural. L’un,Els llibres de família de pagès, de XavierTorres, estava dedicat als «llibres» (o«llibretes» o «quaderns») escrits perpagesos a la Catalunya moderna, on esdeixava constància d’una notablediversitat d’esdeveniments, ja fossin de lademografia familiar (naixements, casa -ments, morts...), dels «negocis» de lacasa (comptes, anyades i meteorologia) ode successos polítics i militars. Tot, escrithabitualment pels hereus de la «casa» odel mas «amb el propòsit d’alliçonar elshereus o successors» (pàg. 52). L’altreera Els darrers senyors de Cervià de Ter,de Rosa Congost, una anàlisi minuciosade com els veïns de Cervià de Ter, alGironès, visqueren la Revolució Liberal,

estudiant des d’inicis del segle XVIII «elscanvis lents, i graduals, en les pràctiquesd’apropiació de la terra –i dels seusproductes– en una societat d’antic règim»i comprovant després com les lleis de larevolució liberal van impactar sobreaquestes pràctiques; o, al revés, es vanveure condicionades per elles, en untreball on el protagonisme es troba en elsveïns mateixos, en la seva vidaquotidiana, les seves lluites o la sevasubmissió.

D’aleshores ençà, a la Bibliotecad’Història Rural s’han publicat un total de29 volums, tots en català, repartits en trescol·leccions, a més d’algun altre volumfora de col·lecció: dos d’història oral depropietaris i masovers i gironins coor -dinats per Enric Saguer (Els últimshereus. Història oral dels propietaris ruralsgironins, 1930-2000 i Forçats a foc i llum.Història oral dels últims masovers de laregió de Girona, 1930-2000), i un altre deles 127 genealogies de Fernando Viader,que recull una part de la impressionanttasca de reconstrucció genealògicad’aquest autor, tasca que suposa unaimmersió impressionant en la dinàmicafamiliar dels patrimonis pagesos del’època moderna (amb orígens sovintmedievals i amb prolongacions contempo -rànies) –pagesos no pas en el sentit deconreador de la terra sinó precisament depropietaris de terres que protagonitzaren

un gradual ascens social fins a esdevenirmolts d’ells hisendats, la classe dominantdes de finals de segle XVIII i durant el XIX ala regió de Girona.

La primera de les col·leccionsesmentada és de Fonts, una iniciativainèdita en els nostres entorns geogràfics,on la historiografia no està prou avesada areflexionar sobre els tipus de documen -tació que serveixen per a construir el relathistoriogràfic. Els volums d’aquestacol·lec ció no es limiten a presentar simple -

l’AssociacióBiblioteca d’Història Rural,

catorze anys d’estudis sobre la pagesia



3

ment una font històrica o documentalconcreta, sinó que n’analitzen les carac -terístiques i l’evolució històrica, a mésd’avaluar-ne les possibilitats i els límits.Els ja esmentats llibres de família depagès, els arxius patrimonials, les visitespastorals, la toponímia, les formes deregistre de la propietat (des dels capbreusal Registre modern), els capítols matrimo -nials i les formes diverses de comptabilitatagrícoles són els temes dels set volumspublicats fins ara. Prenguem per exempleEls capítols matrimonials, editat per RosaRos, dedicat a un tipus de contractematrimonial, avui en desús, però quearribà a tenir «un caràcter gairebéuniversal» a les comarques de laCatalunya vella de l’època moderna. En elseu moment d’auge, els capítols especifi -ca ven les aportacions patrimonials delscontractants al futur matrimoni ambatenció especial a les herències rebudes ia la renúncia de drets si el contractant noera hereu d’una «casa», a més de penes ifiances si la promesa matrimonial estrencava. Tanmateix, lluny de ser unmodel inalterable en el temps, les arrelsdels capítols matrimonials cal anar-les abuscar a l’edat mitjana; es van implantardefinitivament a finals del segle XVI; vansofrir canvis significatius al segle XVIII(especialment, es van centrar cadavegada més en els sectors socials mésbenestants), i van desaparèixer durant elsegle XX. De fet, la hipòtesi que la històriaés canvi i que cal entendre tot fet històricen el seu context concret és una ideasempre present en tota la col·lecció. I,així, en el volum a cura de Rosa Congostque estudia Dels capbreus al registre de lapropietat hom accepta que aquestsdiversos tipus de documentació «són, defet, registres de drets de propietat, en elsentit més ampli de l’expressió»; alhora,però, que estudiar-los conjuntament noimplica «suggerir una història lineal, sinóprecisament denunciar la linealitat fàcil iesquemàtica que sovint dificulta l’anàlisihistòrica dels problemes socials realsd’unes èpoques que tendim a contemplard’una manera excessivament simplista iestàtica», ja que cal assumir «el caràcterproblemàtic, és a dir, canviant, de lesrelacions socials, i de la propietat» al llargdel temps (pàgs. 11-14).

La segona col·lecció és, si es vol,més convencional. Amb el títol deDocuments es publiquen textos moltdiversos que es consideren rellevants pera la història rural, cadascun d’ellsacompanyats d’un estudi que en mostrales característiques i l’interès per a lahistoriografia. En aquest cas, l’aplec ésmolt heterogeni. Hom hi compta dosllibres de memòries de pagès a l’estil delsesmentats més amunt: els Treballs y

desditxas que àn succeït en lo presentPrincipat de Chatalunya y en particular anostre bisbat de Gerona, de FèlixDomènech, datat al darrer quart del segleXVII, i Les llibretes de memòries de JoanSerinyana (1818-1903), vinyater llança -nenc. D’un altre caire és la Biografia óexplicació del arbre geneològich de ladescendencia de casa Heras de Adri(1350-1850), de Miquel Heras de Puig,llibre publicat a mitjan segle XIX. Si lesmemòries anteriors eren escrites al llargdel temps amb finalitat molt pràctica iprivada, aquest es va donar a la impremtaper tal d’exemplificar un model moltconcret de família, dominant entre elspagesos de mas i prou estès socialmentperò no pas universal, especialmentperquè no tothom té béns per heretar: «elfill gran primogènit esdevé hereu delpatrimoni, es casa amb una noia, que ved’una altra casa i entra de jove al mas (...),ha de cuidar dels pares i ha de col·locarels germans proporcionant-los un modusvivendi (...): I així generació darrere gene -ració» (pàg. 21). Un llibre, en definitiva,que expressa «l’orgull d’una classe que esveu formada a si mateixa amb el propiesforç; idea aquesta, ja típicamentpairalista» (pàg. 19). Els Costums deGirona de Tomàs Mieres (segle XV) i elTratado de la cabrevación de Jaume Tos(de finals del segle XVIII) mostren laimportància de la legislació vigent perentendre la dinàmica agrària –en Tos, perexemple, la importància dels establimentsemfitèutics en la societat catalanadinàmica i canviant d’aleshores. Final -ment, dos altres textos ens introdueixenen les visions desplegades durant elssegles XIX i XX sobre aquest món agrari:els testimonis de mitjan segle XIX aplegatsper Josep Clara amb el significatiu títold’Excursions abans de l’excursionisme, iels Materials per a l’estudi de la masia,que aplega textos de 1916, 1919, 1931 i1934 de l’arquitecte Josep Danés i Torres.En aquest últim cas, com ens diuen JeroniMoner i Joaquim Puigvert en el pròleg,«Danés rellegeix el paisatge de la Vall deBianya des del filtre noucentista emprantels conceptes que resultaven tant cars alnoucentisme com són els del classicisme ila civilitat: “A la Vall de Bianya, d’un paisat -ge clàssic i altament civil, corresponenaquestes grans masies que construc -tivament donen la idea d’un equilibri irepòs plaent”» (pàg. 43). I és que lesimatges que construïm sobre la realitatrarament responen a la complexitatd’aquesta realitat.

La darrera col·lecció, la més nombro -sa ja que aplega fins ara 15 títols, és lad’Estudis, amb una varietat de temes quevan del Neolític al sindicalisme ruralactual, passant pels remences i les

l’Associació



4

l’Associaciósagreres medievals, la reforma catòlica del’època moderna i les col·lectivitatsagràries de la Guerra Civil, i arribant alpaisatge forestal de la segona meitat delsegle XX –i està previst per aquest mateixany el 16è volum, dedicat als molinsfariners i drapers del comtat d’Empúries iel vescomtat de Rocabertí entre finals delXIII i mitjan segle XIV. Al mateix temps, lageografia estudiada comprèn des de lescomarques gironines –on s’ha desenvo -lupat extraordinàriament aquesta escolad’historiografia rural– fins al conjunt deCatalunya i Europa, sobretot la mediterrà -nia. Tot plegat constitueix un conjuntd’anàlisis i d’experiències històriquesenormement divers, que va molt més enllàdel món dels masos i de la visió d’un mónrural estructurat només a partir d’aquests,que és la imatge llegada pel pairalisme isuggerida sovint per l’èxit de les restaura -cions arquitectòniques recents.

Malgrat la diversitat temàtica, en totsaquests volums hi trobem unes caracterís -tiques semblants: en primer lloc, unasòlida base empírica; en segon lloc,complexes descripcions d’aquests mo -ments i llocs diversos de què hem parlat.Hom pot trobar, així, la llarga llista decol·lectivitats agràries desenvolupades ales comarques gironines durant la GuerraCivil –Marciano Cárdaba ha comptat 51col·lectivitats i 62 seccions de treballcol·lectiu a mig camí entre la col·lectivitatagrària i el repartiment individual de laterra; o relacions ben concretes delsdelmes, primícies, tasques, censos illuïsmes que es pagaven a la vegueria deGirona dels segles XVI-XVII, i tota mena dedrets i jurisdiccions que pesaven sobre elsseus habitants, en un cas de feudalismetardà esplèndidament estudiat per PereGifre –com el mas Gibert de Viladamatque, a inicis del segle XVI, pagava unacatorzena part de la collita al monestir desant Pere de Rodes en concepte de tasca;o els bans del senyor de Pau que, a inicisdel segle XVII, prohibia de «tallar y péndrerllenya grossa i menuda en lo bosch yaltres terres de dit senyor» i que obligavaels venedors de peix a passar primer pelseu castell «per a què pugan pendrer ycomprar de tal peix si·n voldran» (pàgs.123 i 166).

I, en tercer lloc, a la Bibliotecad’Història Rural trobem una sòlida anàlisi

que, anant més enllà del cas concret,s’interroga pel cas general i pels gransproblemes de la història rural, amb unèmfasi especial (però no únic) sobre lesformes de propietat i les relacions entreles persones i les classes. Així, el tema del’estudi citat de Pere Gifre és «la condicióde la pagesia de la Catalunya Vella a labaixa edat mitjana», condició marcada perla servitud però també per la diferenciaciósocial i també pel conflicte i la tensió, que«posaven en evidència les forces reals deles parts», tot sota l’ombra d’unasentència arbritral de Guadalupe que vaser «l’eina amb la qual els senyorsdirectes i els senyors delmadors vanpoder afrontar amb garanties l’embranzidacontra l’entramat emfitèutic-feudal»,alhora que la correlació de forces que vasuposar aquesta sentència es veiéqüestionada en els segles següents(pàgs. 15, 19 i 45-46). I l’ús intensiu de lesvisites pastorals als bisbats de Vic i Gironadurant els segles XVI-XVIII dut a terme perXavier Solà a La reforma catòlica a lamuntanya catalana es fa com a anàlisi decas de «l’aplicació del concili de Trento ide la Reforma Catòlica», tema cabdal del’Europa catòlica, amb ramificacions tandiverses com l’establiment dels arxiusparroquials amb els seus registressistemàtics de llibres sagramentals debaptismes, matrimonis i òbits –però tambéde comptabilitat o de llevadors de rendes,delmes i primícies– i les reformesbarroques als temples, motiu de desesperfutur per als amants del romànic i el gòtic.

Es tracta, en definitiva, de col·lec -cions essencials per al coneixement delcamp català i europeu al llarg de lahistòria, en unes edicions que, degudesactualment a Documenta Universitaria (unsegell de la SpinOff de la Universitat deGirona Edicions a Petició, S.L.), es trobenen el seus darrers títols no nomésdisponibles en paper sinó també en ediciódigital i en una nova llicència de lectura enlínia que només val 1,70€ per títol,disponible a la seva pàgina web(documentauniversitaria.cat), on tambépodeu consultar la relació detalladad’autors i títols .

Genís Barnosell



5

l’Associació

No és fàcil triar un tema de treball derecerca de batxillerat. I pot ser que la solucióarribi de la manera més insòlita. Un dia,mentre dinàvem tota la família, vaig parlar deles herbes remeieres, i el meu avi em vaexplicar una anècdota d’en Geldéus, un“curandero” de Camós. Quan el meu avitenia vuit o nou anys, es va posar malalt,amb una febre molt alta que no baixava. Unvespre, en veure l’evolució de la malaltia i laintensitat de la febre, el metge va dir que nosabia quina solució donar-hi; i que, si nobaixava la febre, li quedaven un parell dedies de vida. Els meus besavis varen avisaren Geldéus, que va aplicar-li als peus unacataplasma amb mostassa, segó i caragols (ialguna cosa més). L’endemà la febre haviabaixat. El metge se’n feia creus i, com ésevident per la meva existència, el meu avise’n va sortir. Aquesta anècdota, més omenys mitificada, em va acabar de ferdecidir el tema del treball.

Aquest treball tenia dos objectius clars:identificar les herbes remeieres de la zonageogràfica on visc (el Pla de l’Estany) –o, simés no, totes les que necessitava per a la

realització del treball–, i elaborar-ne produc -tes medicinals, a partir de receptes tradicio -nals i casolanes. I tenia un problema de basecomplicat de superar: el tema de les herbesremeieres com a treball de recerca és mésvist que la sèrie Plats bruts a TV3.

Per intentar superar aquest escull, emvaig plantejar –juntament amb la mevatutora– dues solucions: la primera era lapresentació; i la segona, l’elaboració deproductes remeiers, tot i que els resultatspositius que poguessin obtenir els producteseren difícilment quantificables o avaluables.Pel que fa a la presentació, vaig iniciar unallibreta de camp, amb dibuixos, plànols,herbes seques i un dietari on apuntava el diaa dia del treball. Era un intent d’acostar-me ala manera de treballar de segles passats,quan les herbes remeieres eren, efectiva -ment, una ciència. En segon lloc, vaigdissenyar les pàgines i les lletres. Així hi vaigdonar una imatge de treball tradicional, antic.Les imatges que separen els capítolsprovenen del llibre Historia plantorum (Sobreles plantes), obra enciclopèdica dels voltantsde 1395 i que pertany a la tradició dels

Reunit el jurat del dotzè PremiMestall a treballs de recerca de batxilleratconvocat per l’Associació d’Història Rural,constituït per Rosa Lluch, Elvis Mallorquí iMarisa Roig, després d’examinar elstreballs presentats, acorda:

1. Valorar molt positivament laqualitat dels 10 treballs presentats enaquesta convocatòria.

2. Atorgar el premi Mestall a treballsde recerca de batxillerat en la sevadotzena edició al treball «Herbesremeieres. Aplicacions per a tractamentstradicionals», presentat amb el pseudònim«Panoràmix». En la seva valoració, eljurat considera que l’autor/a ha sabut

encertar el plantejament del treball sobreun tema força freqüentat. En valorapositivament l’estructura del treball,l’enfocament científic i també pràctic, lesil·lustracions i la correcció en la presen -tació.

Oberta la plica, el premi correspon aPol Xargay i Ferrer, de l’INs Pere Alsiusde Banyoles, essent tutora del treball laprofessora Fina Graboleda Pol.

3. El jurat proposa la publicació d’unresum del treball premiat en el propernúmero del butlletí Mestall.

Girona, 27 de juny de 2014

lliurament del 12è Premi Mestall

PReMIATs eN AlTRescoNVocATòRIes

I convocatòriacurs 2002-2003

Maria Bertran Isabal(IES de Tremp)

II convocatòriacurs 2003-2004

Albert Reixach sala(IES Montsacopa d'Olot)

III convocatòriacurs 2004-2005

eloi Hernàndez Mosella(IES Quercus de Sant Joan

de Vilatorrada)

IV convocatòriacurs 2005-2006

eudald Arnal Boada(IES Gabriel Ferrater

de Reus)

V convocatòriacurs 2006-2007

laia Alentorn serrat(IES Garrotxa d'Olot)

VI convocatòriacurs 2007-2008Ares Prat Pujol

(IES Hug Roger III de Sort)

VII convocatòriacurs 2008-2009

Marta Arnau Borràs(IES Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona)

VIII convocatòriacurs 2009-2010

Mariona Miret Giribet(IES Guindàvols de Lleida)

IX convocatòriacurs 2010-2011

Josep F. Duarte Romero(IES Gabriel Ferrater

i Soler de Reus)

X convocatòriacurs 2011-2012

Ariadna Adarnius Blanch(IES La Bisbal)

XI convocatòriacurs 2012-2013

elisabeth Ferrer Moradell(IES La Bisbal)

XII convocatòriacurs 2013-2014

Pol Xargay Ferrer(IES Pere Alsius de Banyoles)

AcTA Del JuRAT

mestall12èpremi

2013-2014

HeRBes ReMeIeRes. APlIcAcIoNs PeR A TRAcTAMeNTsTRADIcIoNAls Resum del treball guanyador de la XII convocatòria de PremiMestall



6

estudis

En un sistema d’herència indivisibleamb prelació masculina com el català, elsbéns propis de la majoria de les dones ensituació de viudetat es reduïen al dot. Amés, el règim econòmic conjugal, basat

en la divisió de béns, implicava que lesvídues no tenien cap dret sobre els bénsaconseguits per la parella durant elmatrimoni. Addicionalment, els dretsd’usdefruit sobre els béns del marit que

les transformacions en lescondicions de les víduesa la regió de Girona (1770-1860)

manuals medievals de salut; els germansGiovannino i Salomone de Grasse el vanil·lustrar. El duc Giangaleazzo Visconti el varegalar al rei Wenceslau IV, de qui el vaheretar el rei Maties Corvino d’Hongria.Aquest el diposità a la Biblioteca Corviniana.I va passar, anys després, a la BibliotecaCasanatense.

En la part teòrica, he resumit breumentla història de les herbes remeieres, hi parlodel món clàssic i del medieval, de l’aportaciódel Nou Món, de la bruixeria i les aplicacionsfarmacològiques. He aprofundit en la vessantquímica de les plantes i explico què són elsprincipis actius, quins tipus n’hi ha i coms’utilitzen en termes farmacològics. Tambéhe estudiat els processos (recol·lecció iassecatge) que cal seguir per elaborarremeis, i he classificat i explicat les diferentsmaneres com es poden aplicar aquestesplantes (tisanes, infusions, locions, cataplas -mes, xarops, ungüents, elixirs, etcètera).

En la part pràctica, que és el gruix de larecerca i aquella que m’ha requerit méstemps, he aplicat els processos prèviamentexplicats, tant pel que fa a la recol·lecció iassecatge com a l’elaboració dels remeis. Heestudiat el principis actius específics de lesplantes amb les quals he creat els productes.D’aquesta manera he pogut fer un assortit demedicaments aplicables a diferents patolo -gies. No he pogut aplicar totes les utilitza -cions, perquè algunes requerien uns estudissuperiors i no era qüestió de tenir problemesd’intrusisme. Així vaig crear tisanes (infusionsi decoccions), prepara cions (ungüents,xarops, locions, esperits, tintures, cataplas -mes, vins i olis) i sabons, i he deixat de bandales preparacions galèniques, que noméspoden preparar farmacèutics o herboristesqualificats. He elaborat un total de vint-i-un

productes, la majoria dels quals han estatprovats i experimentats amb uns resultatsprou acceptables –tot i que les dades quepermeten arribar a aquesta conclusió sónsubjectives. La presentació dels productestambé era important, no tan sols per unaestricta aplicació de les normes de mercat–allò que es diu: tot entra pels ulls–, sinó perdonar una unitat d’imatge entre la part escritai els productes que n’han sortit: així vaigbuscar pots de vidre, sitrells i ampolletes queli donessin, també, un aire antic, tradicional,vell.

Finalment, m’agradaria referir-me a unaconclusió o un coneixement extra que m’haregalat fer aquest treball. Detalls tan simplescom no poder recollir plantes en les datesque havia previst o adonar-me que un oli nosortia bé i no tenia més plantes –ja haviapassat l’època de la recol·lecció– per acabar-lo, és una lliçó de moral; em va fer adonarque l’ésser humà, per molta seguretat quel’envolti i per moltes conviccions que busquiper sentir-se l’amo de l’univers, és una petitabaula en aquesta gran i perfecta màquinaque és l’Univers. En aquest segle XXIsemblem haver oblidat allò que els nostresavantpassats –i encara molts pagesos–sabien: depenem de la mare Terra, dels seuscicles, de les seves estacions i del seu clima.I, encara que tenim la pretensió de dominar-la i canviar-la, un petit detall, com no poderrecollir plantes a causa de la pluja, ens faadonar que continua essent ella qui dirigeixpart de les nostres vides com a llogatersd’aquest planeta.

Pol Xargay i Ferrer INS Pere Alsius (Banyoles)

l’Associació



7

estudis tenien reconeguts legalment les vídueseren molt limitats, ja que només consistienen l’any de plor (el dret de la vídua a sermantinguda amb els béns del marit elprimer any posterior a la mort d’aquest) ien la tenuta (el dret d’usufructuar els bénsmaritals mentre els hereus no liretornessin el dot). En aquest context deprecarietat dels drets fixats per la llei, lacondició econòmica de les vídues depeniaessencialment de les pràctiquesconsuetudinàries referents al dot i al’usdefruit. Aquesta nota de recercaresumeix les principals conclusions d’unarticle, publicat a la revista Annales deDémographie Historique,1 que analitzaaquestes pràctiques i la seva evoluciódurant la segona meitat del segle XVIII iprimera del XIX, període durant el qual esproduïren canvis molt significatius quedotaren de major independènciaeconòmica les dones vídues.

Les fonts que han servit de base aaquest estudi són els capítols matrimo -nials i els testaments. Pel que fa alsprimers, s’han utilitzat un total de 2.278capítols del conjunt de la regió de Gironadels anys 1770, 1807 i 1841. També s’haanalitzat una mostra de 757 capítols i 564testaments (tots ells d’homes casats) deles notaries de Figueres pels decennis de1780 i de 1850, així com 429 capítols i589 testaments de Sant Feliu de Guíxols ila Vall d’Aro distribuïts en tres talls tempo -rals: 1780-89, 1820-29 i 1850-59. A laregió de Girona, igual que a la resta de laCatalunya Vella, els capítols matrimonialseren tradicionalment l’instrument principaltravés del qual s’organitzava la trans -missió dels béns i, en el període conside -rat, la pràctica de redactar aquest tipus dedocuments estava plenament vigent al

món rural gironí, sobretot quan esconcertaven matrimonis d’hereus. Això noobstant, a la primera meitat del segle XIXels capítols matrimonials començaren aentrar en desús a algunes viles i ciutats.En els casos estudiats, la pràctica deredactar capítols es reduí marcadament aSant Feliu de Guíxols i de manera moltmés moderada a Figueres. En aquestcontext, els testaments adquiriren majorrellevància com a instrument per planificarla successió, especialment entre lapoblació urbana. Per això, i perquèproporcionen informació sobre el paper deles esposes en les pràctiques successò -ries que no apareix en altres tipologiesdocumentals, hem considerat necessariincorporar l’anàlisi d’aquesta font.

Com ja s’ha citat, el dot era usual -ment l’única propietat de les majoria deles dones. Per això, l’evolució del seuimport és una variable clau per conèixer laposició d’aquestes en el sistema familiarcatalà. Tal com mostren les dues primerescolumnes de la taula següent, els dotsaugmentaren en paral·lel als preus durantels darrers decennis del segle XVIII i inicisdel XIX, però mostraren una gran inflexibi -litat a la baixa durant el període dedeflació que començà després de lesguerres napoleòniques, de manera que elseu valor real s’incrementà marcadamentdurant la primera meitat del segle XIX.Aquesta millora afectà tots els grupssocials i, de fet, els treballadors, elsegment més humil de la població rural,veieren especialment augmentats elsseus dots. Tot i que l’alça dels dots vapoder estar impulsada per factorsdemogràfics i econòmics molt diversos, ésplausible que traduís una millora en lescondicions de la majoria de la població, en

Dot mediana Dot mediana % capítols % capítols matrimonials(en lliures a (índex deflactat pels matrimonials amb clàusula

preus corrents) preus del blat) amb escreix reversional del dot

Regió de Girona

1770 100 100 33,9 85,71807 200 109,6 51,6 62,11841 200 142,2 77,7 10,3

Figueres i Alt empordà

1780-89 115 100 41,4 74,71850-59 350 256,1 84,0 1,2

sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro

1780-89 100 100 49,3 77,31820-29 200 135,7 80,8 13,01850-59 300 252,5 91,7 2,5

Font: Arxiu Històric de Girona, Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà i Arxiu Comarcal de La Selva, Registred’Hipoteques i Protocols notarials.



8

un context de creixement agrari intensiuen treball i en el qual la emfiteusi facilitaval’accés a la terra als més humils.

Aquests dots més elevats es veierenmillorats, cada vegada amb més freqüèn -cia, per l’escreix. Aquest consistia en unadonació del marit a la seva esposa (o,més sovint a la regió de Girona, en unadonació recíproca a favor del cònjugesupervivent) que es podia pactar en elscapítols matrimonials. La tercera columnade la taula mostra que, mentre a finals delsegle XVIII la majoria dels capítolsmatrimonials no contemplaven l’escreix,aquest es generalitzà al llarg del períodeconsiderat.

L’augment del dot i la generalitzacióde l’escreix es veieren acompanyats decanvis en la clàusula reversional del dot,que tradicionalment limitava la capacitatde les dones de disposar d’aquest actiu.La clàusula reversional disposava que, encas de morir la dona sense fills, gran partdel dot (normalment la meitat, si bé enalgunes localitats podia arribar als dosterços) retornés a la seva família d’origen.Es tractava d’un mecanisme de protecciódels recursos de la casa de la núvia, elqual evitava que el dot quedés en mansde la família del nuvi si el matrimoni nohavia complert la seva finalitat reproduc -tora. Tanmateix, deixava en mala posicióla vídua sense fills, que no podia disposarlliurement de bona part del seu dot nipodia llegar-lo a canvi de suport en lavellesa. La darrera columna de la taulasegüent mostra, però, que aquestaclàusula, general a finals del segle XVIII,reduí dràsticament la seva freqüència, demanera que eren molt pocs els contractesmatrimonials de mitjans segle XIX que lacontenien.

Les millores en les condicions de lesdones no es limitaren a aquests canvis enel sistema dotal i l’escreix, sinó que tambéafectaren l’usdefruit. Com ja hem citat, lesnormes legals que regulaven l’usdefruitdeixaven molt desprotegides les donesvídues. Sovint s’ha assumit (especialmenten la literatura jurídica pairalista que esdesenvolupa des de finals del segle XIX)que la pràctica de llegar l’usdefruit a lamuller, si bé discrecional, era generalentre els homes catalans. Els capítolsmatrimonials que hem analitzat solenincloure alguna clàusula a favor de lamare de l’hereu en cas de viudetat, siguid’usdefruit (en aproximadament un 60%dels casos), sigui d’aliments (30%). Noobstant això, si bé la majoria de les doneseren nomenades usufructuàries (o com amínim veien reconegut el dret a sermantingudes per l’hereu en la viudetat)després d’anys de matrimoni, moltes

menys rebien aquesta garantia en elmoment de casar-se. A finals del segleXVIII només aproximadament el 10% deles núvies eren afavorides amb l’usdefruito bé amb una clàusula d’aliments en elsseus capítols matrimonials. Però tambéaquesta variable experimentà una millora,perquè a mitjans segle XIX havia augmen -tat substancialment, fins al 30% aproxi -madament, el nombre de núvies queaconseguien alguna d’aquestes dispo -sicions (amb més freqüència lad’usdefruit) en el moment de la boda. Pertant, cada vegada més, l’usdefruit era unagarantia que s’obtenia abans decomprometre’s amb un home i no nomésun benefici que el marit podia concedirdiscrecionalment després d’anys deconvivència.

D’altra banda, augmentà també elnombre de capítols matrimonials en quèels nuvis es feien donació recíproca detots els béns (sovint només en el cas deno tenir fills) o que utilitzaven la fórmula,de significat molt similar, de l’agermana -ment. Al conjunt de la regió de Girona,aquest tipus de capítols matrimonials noarribaven al 4% a finals del segle XVIII,però augmentaren fins al 16% a mitjansdel vuit-cents.

L’anàlisi dels testaments mostra,d’altra banda, la freqüència d’algunesdisposicions que rarament s’especifiquenals capítols matrimonials: l’usdefruit ambcapacitat de vendre i empenyorar els bénsdel marit i, en d’altres casos, la capacitatde mantenir l’usdefruit en el cas deconcertar segones noces. Aquesta menade clàusules, pràcticament mai citades enla literatura sobre el sistema familiarcatalà, eren en canvi prou freqüents,especialment entre alguns grups urbans(professionals, comerciants) i entre elstreballadors. Entre el 25 i el 35% delstestaments de les notaries de Sant Feliude Guíxols i de Figueres en els quals elmarit llega l’usdefruit a la muller, ho faconcedint-li la capacitat de vendre iempenyorar; entre el 8 i el 20% delsmarits expliciten que la seva vídua podràconservar l’usdefruit si es torna a casar.

Els testaments enregistren un altrefenomen notable: l’increment dels casosde dones que eren nomenades herevesuniversals pels seus marits, fins i tothavent-hi fills del matrimoni. Aquestatendència fou especialment marcada aSant Feliu de Guíxols, on s’inscrivia en uncontext d’erosió més general del sistemad’hereu únic. Mentre que al decenni de1780 només un 5% dels homes casatsque atorgaren testament nomenarenhereva universal la seva esposa, aquestpercentatge havia augmentat al 14% en la

estudis



9

dècada de 1820 i al 29% en la de 1850.També a Figueres es va produir el mateixfenomen, si bé de manera menysaccentuada, ja que aquests percentatgespassaren del 10% a la dècada de 1780 al18% en la de 1850.

El conjunt de dades analitzadesmostra, doncs, una evolució inequívocacap a una millora de les condicions en quèles dones vídues podien gaudir del seudot i de l’usdefruit (o propietat) dels bénsdel seu marit. Més difícil és explicar lesraons d’aquestes transformacions. D’unabanda, podien respondre a canvis mésgenerals en el sistema d’hereu únic,concretament en el grau d’acceptació deles obligacions que imposava la famíliatroncal per part de les generacions joves.Si l’estratègia de nomenar hereu un fillque s’hauria de quedar a la casa delspares i tenir cura d’ells començava a fallaren algunes famílies perquè els fills noestaven disposats a complir aquest rol,podrien haver-se fet necessàries altressolucions que atorguessin més indepen -dència al cònjuge que quedés vidu,especialment si es tractava de la dona,generalment més vulnerable des d’unpunt de vista econòmic. Sabem ambseguretat que això estava passant a SantFeliu de Guíxols, on degut a la intensaemigració a Amèrica, protagonitzadaprincipalment per homes joves, lesprobabilitats que els fills no fossin a casaquan la mare enviudés eren moltelevades, i això podia fer necessari queella disposés plenament dels bénsfamiliars per sostenir-se. No obstant,l’emigració a Amèrica fou un fenomencircumscrit a algunes localitats costaneresi, per tant, no pot explicar les transforma -cions que es produïren al conjunt delterritori. Hi ha indicis, però, de canvis mésgenerals en les relacions entre pares i fills(per exemple, sembla detectar-se unaugment de les referències a conflictesintergeneracionals en la documentaciónotarial), canvis que podien tambémotivar un major grau d’independènciaeconòmica atorgat a les mares vídues enels capítols i els testaments.

D’altra banda, és possible que elsfenòmens que hem detectat en aquestarecerca fossin el resultat de transforma -cions en la contribució de les dones al’economia domèstica. Com hem vist, hiva haver un augment notable de lesaportacions dotals de les núvies. A més,és probable que també es modifiqués lafunció econòmica de les dones en launitat familiar. És raonable pensar que eltipus de creixement agrari del període,

protagonitzat en bona mesura pel grupdels treballadors i molt intensiu en treball,revalorés el rol productiu de les dones enl’economia domèstica. Així mateix, en lesdues ciutats analitzades hi hagué undesenvolupament notable d’activitatsartesanes (la manufactura tapera, encara -da a l’exportació a Sant Feliu; multitud depetits oficis que atenien la demanda del’entorn rural en el cas de Figueres).Aquest desenvolupament, en absència decanvis tècnics rellevants, descansà enuna major aportació del factor treball, iaixò incloïa amb tota probabilitat el treballfemení. Unes dones que aportaven unsdots més elevats i que incrementaren elseu paper productiu en l’economia familiarvan poder, segurament, exigir millorscondicions en el gaudi del seu dot durantla viudetat, així com aconseguir una majorparticipació en els béns conjugals.

Rosa Ros

Rosa ROS, «Les transformations dans la conditiondes veuves en Catalogne. Une analyse deschangements du système dotal, de l’usufruit et despratiques héréditaires dans la région de Gérone(1770-1860)», Annales de Démographie Historique,2013/2, p. 173-207.

estudis



10

Quan els historiadors del Centre deRecerca d’Història Rural van concebre idissenyar la Biblioteca d’Història Rural, fauns quinze anys, van pensar en la posadaen marxa simultània de tres col·leccions: lacol·lecció Estudis, la col·lecció Documents ila col·lecció Fonts. Eren molt conscients,tanmateix, que aquesta tercera col·lecciórequeriria uns esforços addicionals per tal detirar-la endavant. Però, alhora, en veien lautilitat i entenien que el Centre de Recercad’Història Rural podia fer que la tascaresultés més fàcil. Aquest llibre, que porta elnúmero 7 de la col·lecció, és la prova del’encert d’aquella decisió, destinada acomplir dues funcions bàsiques: presentaruna tipologia de font a l’historiador interessaten la història rural i explorar-ne lespossibilitats. I, al mateix temps, és unproducte de les dinàmiques generades en elCentre de Recerca d’Història Rural. Es tractad’un llibre que no podia ésser escrit per unsol investigador. Tots els autors són experts imolts d’ells podrien escriure tot un llibresobre allò que expliquen, però hagués estatdifícil trobar un investigador expert en lavariada tipologia de comptabilitats rurals alllarg de la història que es presenten en elllibre i que es complementen entre si.

El llibre també prova la bondat, jaassajada en ocasions anteriors, d’unaseqüència d’activitats, totes elles profitoses,que poden portar a bon terme la confecciód’un llibre d’aquestes característiques. Estracta d’una metodologia de treball col·lectiuque ha servit i pot servir en el futur per tirarendavant noves propostes de títols en lamateixa col·lecció. El Centre de Recercad’Història Rural, d’acord amb l’Associaciód’Història Rural, organitza una jornadaentorn d’una font. En aquesta jornadas’aporten diferents punts de vista i diferentsperspectives. Tot està a punt per iniciar elllibre. En el cas que ens ocupa, la jornadad’història rural «Els comptes de pagès» esva celebrar l’octubre de 2011. Desd’aleshores, els tres editors del llibre vantreballar en les tasques de coordinació i,juntament amb els altres autors, en lestasques de redacció del llibre, que vanfinalitzar l’estiu de 2013.

A més, aquest llibre té el valor afegit, nosempre fàcil d’aconseguir, que, entre elscoordinadors, hi hagi una persona investiga -dora que no és pròpiament de l’àmbitd’història rural, però sí de l’àmbit de lahistòria de les comptabilitats. Helena Benitova participar en les jornades i també haparticipat en el llibre. En la introducció, EnricSaguer i Gabriel Jover signen el capítol «Lescomptabilitats com a font per a la històriarural», i Helena Benito la contribució titulada«La comptabilitat agrària en els manuals decomptabilitat». La lectura d’ambdós textosno redueix, més aviat al contrari, el caràcter

problemàtic de les comptabilitats agràries, enles seves diferents formes, però ens enfacilita la mirada per tal de treure’n el màximaprofitament com a historiadors interessatsen la història social i econòmica. I aquest ésel principal objectiu del llibre i el que justificala seva estructura. En el llibre, com éshabitual en els volums de la col·lecció, esdiferencien dues parts. La primera consisteixen la presentació de la font en les sevesdiverses tipologies, la qual cosa vol dir, en elnostre cas, la presentació de diverses «fontscomptables». La segona part vol explorar lespossibilitats de la font en la recerca històrica,és a dir, els «usos de les comptabilitats per ala investigació històrica».

Les fonts presentades en la primerapart abracen diferents espais i diferentsmarcs cronològics, però sempre amb la claravoluntat de donar a conèixer tipologies ambelements que poden trobar-se en altresèpoques i altres contrades. Per això, tanimportant com la seva diversitat cronològicai geogràfica és el fet que abracin, tal coms’expressa en el títol del llibre, tantcomptabilitats de senyors com comptabilitatde pagesos. El capítol de Rosa Lluch, «Elscomptes d’una senyoria feudal: els llibres del’Almoina de Girona», i el de Pere Benito,«L’Almoina de la Seu de Barcelona: gènesi iformació d’un sistema integrat decomptabilitat (1283-1419)» ens presenten,com es desprèn d’aquests dos títols i del’obra investigadora dels seus autors,comptabilitats senyorials eclesiàstiques dela Catalunya medieval. Per a la Catalunyamoderna, Pere Gifre, en el capítol «En elsorígens de la comptabilitat de la pagesia demas (reflexions sobre el cas gironí, seglesXVII-XVIII)» descriu i reflexiona, també a partirdels seus treballs, sobre les comptabilitats dela pagesia de mas. També fan referència aCatalunya els casos, ja en el segle XX,estudiats per Helena Benito en el capítol«Comptabilitat agrària i comptabilitatindustrial: estudi d’alguns casos». En laprimera part, també hi trobem quatrecontribucions sobre Mallorca, en el conjuntde les quals queda palesa la riquesa idiversitat de fonts comptables en el segleXVIII, que també trobem en altres regions.Tres dels capítols tracten sobre compta -bilitats generades per senyors, ja siguineclesiàstics, com en l’estudi de GabrielJover, «Els llibres de comptes de lespossessions de Son Costa del Convent deSant Domingo 1725-1754», com nobiliaris,com en els estudis d’Antònia Morey, «Lescomptabilitats nobiliàries: el cas de lanoblesa mallorquina als segles XVIII i XIX», ide Josep Vilallonga, «Documentaciócomptable generada per un patrimoninobiliari. El cas del primer marquès deSolleric (1770-1790)», que es complemen -ten entre si. Antònia Morey també signa unaltre capítol, en què presenta «Un exemple

notes de lectura a l’entorn de la Biblioteca d’Història Rural

sAGueR, enric;JoVeR, Gabriel;BeNITo, Helena(eds.)Comptes desenyor, comptesde pagès. Lescomptabilitats enla història ruralBiblioteca d’Història Rural.Fonts, 7 Girona: Associació d’HistòriaRural; Universitat de Girona.Centre de Recerca d’HistòriaRural; DocumentaUniversitaria, 2013. 358 pàgs.



11

llibres

GRABuleDAsITJÀ, Josep;PAlMADAAuGueT, GuerauEl terme deBanyolesQuaderns de Banyoles, 15Ajuntament de Banyoles,Diputació de Girona, 2014,179 pàgs.

Els banyolins Josep Grabuleda iGuerau Palmada furguen persistentmentel caliu de la fructífera recerca historio -gràfica que ha donat la capital del Pla del’Estany. Enguany conjuntament ens hanofert en un extens i rigorós treball,àmpliament documentat, una pinzelladade traços fins i farcida de matisos de lallarga i prolífica història rural de Banyoles.Vist l’èxit aconseguit, esperem que lacol·laboració conjunta que els ha unit enaquesta ocasió, continuï en el futur ennous projectes.

Banyoles és avui una ciutat amb unperfil comercial i d’indústria de serveis alseu voltant, on el component residencialrespecte de Girona té un pes moltimportant. Amb tot, encara avui la comar -ca és eminentment rural, i Banyoles actuade pal de paller de la vida quotidiana de larodalia. El mercat dels dimecres ha estat iés encara el tradicional punt de trobadade tots els seus habitants, i un dels actiuspels quals va assolir la comarcalitatllargament reivindicada el 1988. Malgratles continuïtats, l’actual Banyoles haevolucionat molt al llarg del darrer segle.Urbanísticament s’ha desenvolupatàmpliament, i el vell paisatge agrari s’hatransformat notablement.

El Terme de Banyoles pretén aproxi -mar-nos a una realitat social i econòmicaja desapareguda, que va marcar la vidade la ciutat durant segles. Fins a finals delsegle XIX el municipi de Banyoles estavadividit per l’antiga muralla en dos espaisclarament diferenciats: la Vila, que incloïaels habitants de l’interior del recinte murat,i el Terme, en referència als habitants defora. Els autors centren el seu estudi enaquest segon espai, que és el que ha patitun important retrocés en els darrersdecennis. El Terme estava farcit demasos i molins, amb pagesos i moliners,amb un paisatge i una organitzacióespecífics, on la gent mantenia usos icostums propis. Com a vell testimonid’aquesta tradició pagesa, el 30 de juliolBanyoles celebra anualment una lluïdaFesta del Terme, sota l’advocació de santAbdon i sant Senén, tradicionals protec -tors de la pagesia. Atesa la profun datransformació del paisatge agrari delsdarrers anys, ben segur que aquestapublicació contribuirà a dotar de majorsignificat la pervivència d’aquestacelebració.

Amb el llibre es recupera el sentit i elrecord del Terme. S’analitzen amb detallles diferències entre la Vila i el Terme,s’estudien els seus cinc veïnats, amb les

de comptes de pagès. Els amos depossessió: Mallorca (segles XIX-XX)».

Catalunya i Mallorca són també lesàrees objecte d’estudi de tres de lesquatre contribucions que formen lasegona part. Aquí la selecció ha estattemàtica: Gabriel Jover, en el capítol«Escrutar el mercat de treball a través dela lent de les comptabilitats agràries. Eltreball a jornal segons els llibres decomptes de Son Costa (Mallorca), 1729-1754», explora la utilitat de les compta -bilitats agràries per a l’estudi i explotaciód’un tema difícil com és el del mercat detreball. En el capítol següent, «Comptesd’hisendats i mercats agraris. El patrimoniCarles, 1832-1863», Mònica Boschdemostra i reflexiona sobre les possi -bilitats en l’estudi dels mercats deproductes agraris, és a dir, de les pautes ixarxes de comercialització. Per la sevabanda, Jordi Planas i Enric Saguer

exploren l’estudi de «La producció agràriaa través de les comptabilitats». Tancaaquesta segona part «¿Lo pequeño esHermoso? Las contabilidades particula -res y la historia que hemos pretendido»,una reflexió de José Miguel LanaBerasain sobre de quina manera elsestudis de les comptabilitats que, perdefinició, tenen un caràcter microhistòricpoden fer esclatar pels aires alguns tòpicshistoriogràfics que els manuals hansacralitzat i que, sovint, han servit per a laconstrucció de models econòmics. És,em sembla, com en el seu moment vanentreveure els editors, la millor manera decloure i donar sentit a un llibre d’aquestescaracterístiques.

Rosa Congost

notes de lectura a l’entorn de la Biblioteca d’Història Rural



12

llibres

Tret del cas dels autors més medià -tics i televisius, no és gens habitual que lapresentació d’un llibre sigui concorregudaper gaire ningú més que els quatre gatsde sempre: l’autor, alguna autoritat, algunfamiliar, algun amic i, ocasionalment, fins itot algun despistat. Tossa és diferent. Eldissabte 25 de gener de 2014 la salad’actes de l’edifici La Nau era plena degom a gom, o més. Tossencs en plenafesta major i persones vingudes d’arreude la demarcació s’hi aplegaren, en unambient d’expectació majúscula, perassistir a la presentació del darrer treballdel doctor Zucchitello sobre la història deTossa. L’autor, italià de naixement,tossenc de sentiment; filòleg de formació,

historiador de vocació, havia publicatanteriorment nombrosos treballs sobrediferents aspectes (arqueologia, història,comerç, navegació, biografia, etcètera)relacionats amb el passat de Tossa. N’hihaurà prou de recordar que, deixant debanda molts altres articles i treballs, setdels onze Quaderns d’Estudis Tossencspublicats des de 1980 fins avui porten laseva signatura. Penso que ja només elvolum de la tasca feta, la diversitat detemes analitzats i la qualitat dels treballsconstitueixen per si sols un mèritextraordinari. Zucchitello és una rara avisen el món de la recerca local, àmbit tanfreqüentat per carronyaires i desaprensiusde tota mena –els quals a cop de sub -

ZuccHITelloGIlIolI, MarioEn mar i en terra.Una història deTossa i la sevagent (1186-1835)Quaderns d’EstudisTossencs, 11Tossa, Centre d’EstudisTossencs 2014. 566 pàgs.

seves parròquies i capelles, es parlad’aquest paisatge agrari al qual fèiemreferència, molt en especial dels usos,aprofitaments i infraestructures hidràuliquesque tant caracteritzen un territorimarcadament determinat per un entorn físicon destaca la singularitat de l’Estany. Aquís’hi nota la feina feta a redós d’una beca deciències socials del Patronat FrancescEiximenis de la Diputació de Gironaobtinguda per Palmada el 2010, amb la qualva poder inventariar i documentar grannombre d’elements del patrimoni industrialbanyolí, bona part dels quals havien entraten l’oblit, l’abandonament i la incúria degairebé tothom. Els autors també ens parlende la xarxa de camins que el trenava, delserms, prats i boscos que s’hi alternaven, delshorts i dels camps de conreu que hi havia pertotes bandes; i hi ha un breu apunt relatiu al’existència de pedreres. Un dels capítolsmés extensos està dedicat a parlar perveïnats del gran nombre de masosdocumentats, així com de la gran concen -tració –salvant les distàncies pariona amb elpla de Barcelona– de molins, ja fossinfariners, paperers, polvorers i retorcedors, ireferències també a les adoberies i a lesfargues. S’incideix en els habitants delterritori, tot destacant alguns llinatges depagesos sotmesos a la jurisdicció abadal,així com de mercaders, negociants i parairesque van dotar de gran dinamisme econòmicaquest territori en diverses etapes al llargdels segles. Ens satisfà la que valorem comextraordinària aportació al coneixement delsmasovers i parcers de la zona, amb exten -sos llistats desglossats per masos. Enaquest estudi global, els autors no han volgutdeixar de banda la vida que hi havia i handestacat la seva organització social i política–amb universitat diferenciada de la de laVila–, els costums, el devocionari i la seva

tradicional festa, a què hem fet al·lusió. Elllibre l’acaben amb una encertada anàlisiterritorial des d’una perspectiva geogràficaen la qual es valoren les transformacionsviscudes fins arribar a l’estat actual, amb lalacònica conclusió que «Avui dia Banyolesés una ciutat urbana, una ciutat que avançareduint (i desfigurant) cada vegada mésl’espai de l’antic Terme. En l’actualitat l’anticTerme només queda en el record d’algunsdels seus vells estadants, en alguns vestigis(masos i edificis, documents, horts, ponts,recs...) i, sobretot, en la Festa del Terme».

No volem acabar sense valorar moltpositivament l’ús que els autors fan dedocuments fotogràfics, procedents en bonapart de diversos fons de l’Arxiu Comarcal delPla de l’Estany, un ric patrimoni documentalal servei de la recerca, la nostra memòriacol·lectiva, i de la millor comprensió delnostre passat.

I finalment farem esment del pròleg, acàrrec de mossèn Martirià Brugada Clotas,fill de can Teixidor del Terme, el relat del qualresulta deliciós per aproximar-nos deprimera mà el devenir d’una nissaga i unacasa el darrer segle i mig. Més enllà, lesseves paraules evoquen una Banyoles rural,amb referències a les diverses pugnesespeculatives de caràcter urbanístic que vanliquidar l’explotació agrària, inclosa significa -tivament la que hi va haver a l’empara delsJocs Olímpics.

David Moré Aguirre



13

venció apleguen a preu fet poca cosa mésque quatre documents, tres fotografies idues referències bibliogràfiques per treurea la llum publicacions que tenen més aveure amb la nostàlgia i el xovinisme localmés ranci que no pas amb la recercahistòrica, i que serveixen més peralimentar vanitats que no pas per avançaren el coneixement de la dinàmicahistòrica, social, econòmica i política deles nostres poblacions. No es pot matartot el que és gras. Dic, doncs, que, almèrit de la qualitat i la quantitat delstreballs realitzats per Zucchitello, calafegir-hi el mèrit (tan o més difícild’assolir) de comptar amb el suport i elreconeixement del públic. La immensasala d’actes plena és una raresa, sí, peròno pas una casualitat.

En mar i en terra abraça un llargperíode cronològic, des de finals del segleXII fins al primer terç del XIX; i vindria a ser,tal i com proclama el propi autor, lacontinuació d’aquell Tossa: la formaciód’una vila, publicat el 1998 i que recollial’estudi del període comprès entre elssegles IX i XII. El punt de partença és, enaquesta ocasió, la carta de poblament de1186, document àmpliament comentat ianalitzat pel mateix Zucchitello en aquelltreball de 1998. L’any 1186 és el momenten què l’abadia de Ripoll, seguramentamb previ acord i negociació amb elstossencs, decideix i promou la urbanit -zació –disculpeu si el terme adquireixaquí un cert regust anacrònic– del montGuardí, al cap de Tossa, en concedir alspagesos que fins aleshores habitaven enmasos dispersos per tota la vall tossencauna sèrie de franqueses que els haviend’atreure cap a la construcció i ocupacióde la que un dia serà la Vila Vella. És apartir d’aquest fet que Tossa afermarà laseva vocació marinera, que fins aleshoreshavia anat poc més enllà d’una elementalactivitat pesquera, i s’anirà fent un lloc enel comerç marítim a la Mediterrània.

Malgrat que el subtítol del llibre, Unahistòria de Tossa i la seva gent (1186-1835) –on, per cert, l’ús estratègic del’article indeterminat ens recorda lasubtilesa del darrer treball de mossènMarquès sobre la diòcesi gironina– il’afirmació de l’autor reconeixent que «elstemes tractats presenten llacunes impor -tants» (pàg. 17) i que s’han deixat cosesal tinter (pàg. 22), no es tracta pas d’untreball incomplet o coix, ans al contrari. Ésuna obra densa i extensa, bastida ambprofusió de dades i referències, de facturameticulosa fins a ranejar en el precio -sisme en algunes ocasions; i, encara quede voluntat clarament divulgadora,traspua una intencionalitat gairebé herme -

nèutica, podríem dir. En terra i en mar vea ser, si se’m permet d’expressar-ho així,una mena de destil·lat que conté l’essèn -cia o el fruit de molts anys d’estudi irecerca, d’aplegament pacient i constantde milers i milers de dades als arxiusd’arreu, de lectura atenta de les fonts, decontrast i intercanvi d’opinions, de compa -ra ció amb altres zones i casos. Tot plegat,s’estructura en diversos apartats que esdediquen, respectivament, a l’anàlisi ides cripció de les fonts documentals; al’estudi de les institucions polítiques, lajurisdicció i el govern local; a la fiscalitatsenyorial i les imposicions municipals; a lanavegació i el comerç marítim; a la page -sia i les masoveries; a la vida quotidiana;i a la pietat religiosa –aquí cal fer unesment especial a les restitucions virtualsde l’església de la Vila Vella signades perJordi Mir, de les quals el llibre, lògicament,només en pot oferir un petit tast.Completen el volum els apartats quecontenen l’índex onomàstic, el toponímic iels trenta-nou annexos constituïts perl’abaciologi de Ripoll, la transcripció denombrosos documents històrics, quadresdiversos amb dades econòmiques ifiscals, nòmines de batlles, rectors, veïnsi escolars, i un complet arbre genealògic(no apte per a afectats de presbícia) quereflecteix la nissaga tossenca dels Riera-Vern-Falguera amb un nivell de detall queporta el segell de David Moré.

Tot plegat, un llibre excel·lent iadmirable, al qual només podríemretreure alguns desencerts en l’àmbit del’edició –potser més que desencerts calconsiderar-los avui dia pràctica habitualen el món editorial (sempre el pes delscostos!)–, com ara la inadequació de lamida d’algunes il·lustracions (per noinsistir en el cas del quadre genealògicque acabem de comentar), la incorrectapaginació o, allò que un servidor més hatrobat a faltar, la manca de l’apartatdedicat a la bibliografia, una absènciaincomprensible en una obra que haprocurat incloure els pertinents índexsonomàstics i toponímics. Aquest retret,aprofitant que el Pisuerga passa perValladolid, el podríem fer extensiu aalgunes de les publicacions de l’Asso -ciació d’Història Rural.

En qualsevol cas, no és aquest ellloc ni el moment de reivindicar lesbibliografies, sinó el d’elogiar i recomanarel treball de Mario Zucchitello. Aquell«armari de Tossa» que hi havia a l’arxiudel monestir de Ripoll fa temps que es vaperdre per sempre, i fou sens dubte unapèrdua irreparable. Per sort, però, elstossencs (i la ciència històrica) comptenamb una figura com el doctor Zucchitello

llibres



14

trobades

El seminari XXVI Seminarid’Història Econòmica i Social,celebrat els dies 2 i 3 de juliol de2014, reuní treballs sobre elsprocessos de mobilitat social imobilitat geogràfica de diferentsetapes històriques i àmbitsgeogràfics. El debat se centrà en granmesura en els diferents mecanismesque possibilitaren l’ascens social en elpassat i la consolidació o encongi -ment del que podríem anomenargrups intermedis. En la primerasessió, centrada en el món medieval,les diverses aportacions mostrarenque aquests processos tingueren unlloc destacat en la formació de lesciutats o urbs medievals, commostraren Víctor Farías (UPF) en laseva comunicació «“Recipere inpopulatores seu vicinos”. Inmigracióny urbanización en las villas delnordeste catalán hacia el 1300», LluísTo (UdG) en «Aprenents i assalariats:la mobilitat a les comarques gironinesde 1300 a 1348», Pere Ortí (UdG) en«Mobilitat geogràfica i social a lespetites ciutats de la Catalunya Vella ial seu entorn rural vers el 1400: unaprimera aproximació a través de lestalles i els contractes matrimonials» iRosa Lluch (UB) a «Remences a vilesi ciutats: teoria i pràctica». Si bé lesfonts a voltes es mostren esquivessobre els orígens d’aquests grups quemigraven a les ciutats i els mecanis -mes d’ascens social, sembla que lamajor part del creixement dels petitsburgs depenia de la migració camp-ciutat. Això era així fins al punt que lasenyoria podia tenir problemes perretenir els seus remences, que enmolts casos preferien «romandre en

la terra de ningú» urbana quemantenir-se com a remences al mas.Si les viles costaneres i comercials,com Sant Feliu, podien oferir vies permillorar la posició econòmica,l’aprenentatge artesanal sembla quees va tancar al segle XIV com amecanisme d’ascens social.

La segona sessió tractà sobre lamobilitat geogràfica al segle XVIII.Dues ponències estudiaren lamobilitat camp-ciutat a dues regionsfranceses: Gérard Béaur i MathieuMarraud (CNRS, Centre de Recher -ches Historiques, EHESS) «Que sont-ils devenus? Quelle mobilité socialepour les ruraux des campagnesvoisines qui migrent vers Chartres?L’apport des actes de mariage 1742-1790», i Jeremy Hayhoe (Universitéde Moncton, UB, Canadà) «Socialand geographic mobility in eighteenth-century Burgundy». A partir del’anàlisi de les actes matrimonials laprimera, i dels testimonis en les cúriessenyorials la segona, s’interrogavensobre les relacions entre l’ascenssocial i la mobilitat geogràfica. Lesmigracions camp-ciutat comportavenuna mobilitat social ascendent? Elsresultats eren aparentment contradic -toris, i les trajectòries molt diverses.Utilitzant com a base les dispenses deproclames matrimonials, la ponènciade Rosa Congost, Rosa Ros i EnricSaguer (UdG) «Mobilitat social imobilitat geogràfica a la regió deGirona al segle XVIII» mostrava com,en un context d’expansió demogràficai d’un canvi estructural definit pelcreixement del grup dels treballadors,la societat de la regió de Girona

XXIV seminari d’Històriaeconòmica i social International ScientificCoordination Network(GDRI)

«Mobilitat Social iMobilitat Geogràficaen la Història de lesSocietats Rurals»

Crises and Changes in theEuropean Countryside inthe long run (CRICEC)

que, amb constància, intel·ligència i unacapacitat de treball fora del comú, ha estatcapaç de restituir en bona mesura i ambtotal encert allò que els excessosrevolucionaris havien convertit en fum.Heus ací Una història de Tossa i la seva

gent. Estarem tots d’acord, doncs, que unMario Zucchitello val més que mil armarisde Tossa.

Salvador Vega i Ferrer

llibres



15

trobades estigué marcada per graus moltelevats i creixents d’immobilitat sociali geogràfica. El fet que els treballadorsfossin els principals protagonistesd’aquest procés de tancament social igeogràfic i que això no fos incompa -tible amb la millora dels seus nivellsde vida –com indiquen els inventarispost mortem i els dots– suggereix quehi hagué una ampliació de lesoportunitats obertes a aquest grupsocial.

La ponència de Lídia TorraFernández (UPF) «Fabricants, me -nes trals, jornalers i mossos aSabadell. Un estudi sobre mobilitatsocial i geogràfica, a partir del primerpadró de població (1824)» fou unaanàlisi detinguda del padró com a fontper a l’estudi de l’estructura i mobilitatsocial. A partir de les actes matrimo -nials, Fabrice Boudjaaba (CNRS,Centre de Recherches Historiques,EHESS) analitzà a la seva ponència(«Mobilité géographique et mobilitésociale en Bretagne au 19e siècle.Fortunes foncières et destins géo-professionnels des enfants depaysans») la mobilitat geogràfica isocial. L’estudi mostra la mobilitatcom a un fenomen familiar més queno pas individual. Per la seva banda,Enric Saguer i Josep Portell (UdG), apartir de l’anàlisi dels contractesagraris, la mobilitat i la història oralargumentaren a «La geografia de laconfiança. Pautes de mobilitat entreels masovers catalans (1850-1936)»que l’escassa mobilitat geogràficadels masovers s’explica per laimportància del coneixement mutu i laconfiança interpersonal (directa ointerposada) en el funcionament delmercat de masoveries.

Francisco J. Beltrán Tapia (Nuf -field Colle ge, University of Oxford), enun treball conjunt amb Santiago deMiguel Salanova (Universidad Com -plu tense de Madrid) sobre l’emigracióinterior espanyola («Gone with thewind? Migrants’ self-selection in theearly stages of economic growth(Spain, 1880-1930)»), intentava res -pon dre a dues preguntes: on millo -raven la seva formació (nivellsd’alfabetització) els emigrants, en elsllocs d’origen o en els d’arribada? Hihavia diferències entre els que

migraven i els que no a l’Espanya delprimer terç del segle XX?

José María Imízcoz Beunza(Universidad del País Vasco), en laseva ponència «De campesinos afinancieros y ministros. Procesos demovilidad geográfica y social en elmundo rural vasco en “la hora delXVIII” (1650-1820)», recupera el temade les xarxes familiars com a via del’ascens social, tot posant èmfasi enel paper que tingueren en el segle XVIIIels càrrecs en l’administració coloniali les connexions polítiques en l’ascenseconòmic.

A la ponència titulada «Estrate -gias empresariales e identidad étnicaen migrantes españoles en el Perú(1890-1945)», de Núria Sala i Vila, dela Universitat de Girona, es vapresentar, a partir d’alguns estudis decas, l’impacte d’una minoria migrantd’homes de negocis en determinadesàrees regionals. A partir del cas deMáximo Rodríguez González, i laseva incidència a Madre de Dios, laponent va posar de manifest lanecessitat d’analitzar els processosd’inserció i les estratègies de negocisd’aquests individus –o societats– aixícom la procedència de la mà d’obracontractada.



16

Els passats dies 20 i 21 denovem bre es va celebrar la quartaedi ció del Seminari d’EstudisMedievals de Hostalric, que s’ha cele-brat biennalment des de l’any 2008com a resultat de la iniciativa del’Ajuntament i l’Arxiu Històric d’Hostal -ric, amb col·laboració de la Universitatde Girona, i que té per objectiu difon-dre el coneixement històric i fomentarl’intercanvi de idees entre investiga-dors.

Aquest any, el seminari s’ha dedi-cat a la vida quotidiana a l’èpocamedieval, l’estudi de la qual ha gene-rat en les darreres dècades un reno-vat interès, amb treballs dedicats alsentorns urbans, l’alimentació, elsnivells de vida i les pautes de consum.

Durant dos dies, professors,investigadors, doctorands i aficionatsa la història procedents de diversesuniversitats catalanes i espanyoles,així com diferents centres de recerca,han aportat els resultats de les sevesdarreres investigacions sobre la vidaquotidiana a l’època medieval des dediferents punts de vista, ja sigui l’his-tòric, l’arqueològic o l’artístic, totgenerant polèmiques i debats cientí-fics, senyal de l’interès dels partici-pants per aquesta problemàtica.

La sessió del dijous 20 denovembre es va iniciar amb una breupresentació per part de l’alcalded’Hostalric, l’excel·lentíssim senyorAntoni Frias Molina, i del professorPere Ortí, de la Universitat de Girona.Tot seguit va tenir lloc la primeraponència conjunta, a càrrec dels pro-fessors de la Universitat de LleidaJordi Bolós i Imma Sánchez Boira. Vatractar sobre l’estructura urbana de la

ciutat de Lleida en els darrers seglesbaixmedievals i l’interior de les sevescases, a partir de l’estudi dels inven-taris i encants conservats a l’ArxiuCapitular de Lleida. Utilitzant aques-tes mateixes fonts però estudiant-lesamb un enfocament diferent, l’estu-diant de la Universitat de Girona AinaPalarea i Marimon va plantejar unaproposta metodològica per a l’estudidels nivells de vida a la petita vilad’Amer.

Seguidament, es presentarentres ponències dedicades al vescom-tat de Cabrera. En primer lloc, el doc-torand Alejandro Martínez i Giralt, dela Universitat de Girona, va analitzarla vida dels joves nobles de la famíliaCabrera. En segon lloc, VioletaNovella, de la Universitat Autònomade Barcelona, ens va apropar a l’ali-mentació dels habitants del castell deMontsoriu a través de les restes fau-nístiques trobades en les diversescampanyes d’excavació realitzadesen aquest jaciment. Finalment,Gemma Font va tractar la vida quoti-diana al castell de Montsoriu a partirde les restes materials trobades enles excavacions.

La sessió de la tarda es va obriramb la ponència de Carles Vela,investigador del CSIC, dedicada almercat de segona mà de Barcelona,estudiat a partir dels encants. I es vacloure amb dues conferències sobredos localitats de la comarca de laSelva. La primera, presentada perl’arqueòleg Pau Turon Izquierdo, vaversar sobre el jaciment de SantEsteve de Caulès i la segona, presen-tada conjuntament per Joan Molla iCallís i Ester Loaisa Dalmau, del’Ateneu Popular de Calonge, va trac-

trobades

IV seminari d’estudisMedievals

«La vida quotidianaa l’edat mitjana»Hostalric, 20 i 21 denovembre de 2014

Per últim, João Baía (IELT-FCSH/UNL), en el seu treball«Between permanence and change -Mobilities and immobilities, throughthe diverse features of different flowsof Portuguese emigration», vareflexionar sobre algunes problemà-tiques inherents a l’estudi de les

migracions, a partir de les sevesinvestigacions sobre l’emigracióportuguesa a França entre 1957 i1974.

Biel Jover



17

Foto

graf

ia: A

ina

Pala

rea

trobades tar sobre la construcció i l’alimentacióa la vila de Calonge.

El dia 21 de novembre es va ini-ciar amb la ponència de la professoraRosa Alcoy Pedrós, de la Universitatde Barcelona. Hi va exposar, en líniesgenerals, com es pot estudiar la vidaquotidiana a través de l’art. Tot segu-it, la doctora Mònica Maspoch i Ollerva presentar els resultats de la sevatesi doctoral sobre els embigats de lescases medievals. La doctorand AlbaBarceló i Plana, a través de riquesil·luminacions en els manuscritshebreus catalans, va explicar com secelebrava la festivitat jueva dePasqua a l’època medieval. Ho va fercentrant-se sobretot en allò que men-javen i com eren preparats els ali-ments. Finalment, la doctorand italia-na Maria Laura Palumbo va dedicar laseva sessió als mobles i altres objec-tes quotidians reflectits en la pinturadel primer Gòtic.

Des d’un enfocament de la histò-ria de les emocions, la professoraTeresa Vinyoles, de la Universitat deBarcelona, va obrir la sessió de latarda, amb una ponència sobre l’amori el desamor. Aquesta exposició esti-gué acompanyada de música d’inspi-ració medieval. Si l’anterior ponènciava versar sobre l’amor, la següent vatractar un tema molt diferent: la guer-ra. Elvis Mallorquí va parlar sobre l’ús

de les ballestes, tot basant-se tant enfonts escrites com arqueològiques.

Finalment, les dues darreresintervencions van dedicar-se al regnede Castella. Tant Víctor Muñoz, del’Instituto Universitario de EstudiosMedievales y Renacentistas de laUniversitat de La Laguna, comRoberto J. González, de la UNED-CATenerife, van utilitzar els testaments iels inventaris: el primer, amb la finali-tat d’apropar-se a la cultura material ila sociabilitat dels grups aristocràticsde la Castella baixmedieval; i elsegon, amb l’objectiu d’estudiar lavida quotidiana a Tenerife després dela conquesta castellana, així com elscanvis que aquesta conquesta vasuposar en el modus vivendi delshabitants autòctons de les illes.

Així es van concloure dues inten-ses jornades de treball que reflectirenun interès creixent per la vida quoti-diana, no només entre historiadors,sinó també entre arqueòlegs i histo-riadors de l’art. Després d’aquestaquarta edició del Seminari d’EstudisMedievals d’Hostalric, ja es pot afir-mar que aquest es troba en un procésde consolidació avançat i que, poc apoc, s’està obrint lloc entre elscol·loquis importants del passatmedieval.

Aina Palarea Marimon



18

Els dies 24 i 25 de novembre esva celebrar a la Universitat de Torí(Piemont), amb la col·laboració, entred’altres institucions, del Centre deRecerca d’Història Rural de laUniversitat de Girona, un col·loqui queduia per títol Migrazioni interne eforme di dipendenza libera e servilenelle campagne bassomedievali:dall’Italia nord-occidentale allaCatalogna. El col·loqui, per tant,girava al voltant del tema de laservitud i altres formes dedependència, especialment en relacióamb els fenòmens d’emigracióinterna, per exemple des del campcap als nuclis urbans. En aquestsaspectes, les comparacions entrediverses regions del nord d’Itàlia i laCatalunya vella, la terra delsremences, són especialment fructí -feres i per això el col·loqui espresentava explícitament com unexercici comparatiu entre les societatsd’aquests dos espais regionals enèpoca baixmedieval.

L’organitzador del col·loqui,Francesco Panero, professor de laUniversità degli Studi di Torino, és undels més grans experts en el tema dela servitud a Itàlia. En els anysnoranta, Francesco Panero vapublicar dos llibres importants sobrela qüestió: Servi e rustici: ricerce peruna storia della servitù, dels servaggioo della libera dipendenza ruralnell’Italia medievale (Vercelli, 1990) iSchiavi, servi e villani nell’Italiamedievale (Torí, 1999). El primer erafruit de les seves recerques en elsarxius del nord d’Itàlia i el segon, unintent d’oferir una síntesi que

arranqués des de l’alta edat mitjana ianalitzés qüestions d’abast europeucom el pas de la servitud carolíngia ala servitud baixmedieval i queexplorés les fronteres entre servitud,esclavitud i formes de dependèncialliure. Val a dir que els italians, com elsfrancesos, disposen de dos termes(servitù/servaggio o bé servitude/ser -vage) que en català traduïm per un desol (servitud). Es pot dir que el pas del’una a l’altra ha tingut un pes discreten la recerca sobre els comtatscatalans. En canvi, Francesco Paneroha estat molt més influent en lamesura que les seves obres demos -traven la relació entre l’extensió de laservitud baixmedieval i l’atracció delsnuclis urbans o la debilitat de lasenyoria. En aquests sentit, la sevaobra ha estat una important fontd’inspiració per als treballs mésrecents sobre els remences i lapagesia catalana medieval. Alcol·loqui de Torí, hi hagué, doncs, unasignificativa participació de medieva -listes catalans, entre els quals elsmembres del Centre d’Història RuralPere Ortí i Lluís To Figueras, quepresentaren respectivament unaponència sobre el fenomen remençaen relació a la jurisdicció i una presen -t a ció de síntesi sobre la qüestió de laservitud a Catalunya, Aragó iOccitània. Rosa Lluch Bramon, de laUniversitat de Barcelona, també vaoferir una ponència sobre elsremences a les ciutats i viles, que duial’expressiu títol de «Les contradic -cions de la servitud». I, encara que nova poder assistir-hi, Pere Benito, de laUniversitat de Lleida, va enviar untext, llegit al col·loqui, sobre «retòrica

col·loqui

«Migracions i formesde dependèncialliures i servils almón ruralbaixmedieval»Torí i cherasco (Piemont),24 i 25 de novembre de2014

trobades

Historiadors catalans a Torí



19

i terminologia de la servitud». Aaquestes quatre s’hi afegí l’eloqüentponència de Ferran Garcia-Oliver, dela Universitat de València, qui es vacentrar en els processos migratorisdes de Catalunya al País Valencià. I ala taula rodona, que serví per cloure elcol·loqui, es va comptar amb lapresència de Flocel Sabaté, de laUniversitat de Lleida, qui s’encarregàde sintetitzar la historiografia catalanasobre la remença.

Evidentment, hi hagué també unanodrida representació de professorsde la Universitat de Torí o d’altresuniversitats italianes que, des deperspectives diverses, parlaren sobrela pagesia medieval italiana. Enparticular, podem destacar diversescontribucions dedicades a analitzarels contractes agraris i les formes dedependència que se’n deriven. Aquestera el punt de partida de lesponències d’Enrico Basso i IrmaNaso, de la universitat de Torí, lad’Anna Rapetti, de la Università Ca’Foscari de Venècia, o la del mateixFrancesco Panero. Luca Bellone iAlberto Sciascia s’ocuparen deqüestions més relacionades amb laterminologia i el lèxic de la servitud. I,finalment, Enrico Lusso i Paolo Rossopresentaren treballs que il·lustraven laqüestió de l’emigració vers els centresurbans a les regions piemontesa ialpina. A la taula rodona es vacomptar amb la distingida participacióde diversos medievalistes queenriquiren la discussió parlant d’altresregions, com per exemple laSardenya (Pinuccia Simbula iAlessandro Soddu) o la Toscana(Paolo Pirillo). El contado florentísempre ha estat un punt de referènciaen els estudis sobre la societatmedieval. Precisament en la sessióclausura es va fer un petit homenatgea Giuliano Pinto, que enguany esjubila com a professor de la universitatde Florència i que ha destacat com unsòlid expert de la societat toscana.

Diversos dels medievalistescatalans i italians que participaren alcol·loqui de Torí ja havien coinciditabans a la settimana Datini de Pratoque l’any 2013 s’havia dedicat a la

servitud i l’esclavitud, i de la qual jas’han publicat les actes: S.Cavaciocchi (ed.), Schiavitù e servag -gio nell’economia europea secc. XI-XVIII / Serfdom and slavery in theEuropean economy 11th–18th centu -ries (Firenze University Press, 2014).Així mateix, les actes del col·loqui deTorí es publicaran ben aviat dins lacol·lecció del Centro Internazionale diStudi sugli Insediamenti Medievali dela vila de Cherasco, on es vandesenvolupar una part de lessessions del col·loqui. En efecte, latrobada de Torí s’emmarcava en lasèrie de col·loquis anuals queorganitza el Centro Internazionale diStudi sugli Insediamenti Medievali deCherasco. La llarga llista depublicacions d’aquest centre de recer -ca i les seves activitats són accessi -bles al seu lloc web: www.cisim.org. ElCISIM ha contribuït a donar unprestigi cultural internacional aaquesta bonica població de laprovíncia de Cuneo, que mereix unavisita ni que sigui per tastarl’especialitat de la pastisseria local:els famosos baci de Cherasco.

Lluís To Figueras

trobades


cuRsos, JoRNADes,coNGRessos

Archivos de familia: escriturasfamiliares: patrimonio y docu-mentación. Girona, Facultat deDret de la UdG i Arxiu Històric deGirona, 6-7 de març de 2015.Organització: Grup «Arxius familiarsde banda a banda dels Pirineus»(2013 CTP 00017) de la Universitatde Girona, École des hautes étudeshispaniques et ibériques (Casa deVelázquez, Madrid). Més informació:tel. 972 418 131 i 972 418 145.

I congrés del món de la masia:passat, present i futur del territoricatalà. Barcelona, Institut d’EstudisCatalans, 11-13 de març 2015.Organització: Institució Catalanad’Estudis Agraris, Secció d’HistòriaRural. Més informació: a:[email protected];www.congres-masia-territori.espais.iec.cat


20

agenda

mestallRedacció:Josep Colls, Rosa Congost, LídiaDonat, Gabriel Jover, David Moré Assessor lingüístic: Daniel FerrerMaquetació: Anna CabañasPer a informació i inscripcions:Associació d’Història Rural Pl. de Sant Josep, 1Arxiu Històric de Girona17004 GIRONATel. 972 22 55 00www.ddgi.cat/historiarural/Podeu enviar-nos textos osuggeriments a:[email protected]: semestral.Impressió: Palahí Arts GràfiquesDipòsit legal: GI-731-1999

17 d’octubre de 2014Ferran GARCÍA-OLIVER (Universitat deValència), Jueus, moros i cristians. Una difícil peròprofunda convivència14 de novembre de 2014Xavier MARCÓ MASFERRER (Universitat deGirona), El nivell de vida dels remences de laCatalunya baixmedieval: mites i realitats12 de desembre de 2014Tess KNIGHTON (Institució Milà i Fontanals,CSIC), Perspectivas del mecenazgo musical enépoca de los Reyes Católicos9 de gener de 2015Stephen P. BENSCH (SwarthmoreCollege), Nobility and regional identity in medievalCatalonia: the case of Empúries

13 de febrer de 2015Maria BONET DONATO (Universitat Rovira iVirgili), Els templers i hospitalers a la Coronad’Aragó: funcions, territorialització i organització6 de març de 2015Florent HAUTEFEUILLE (Université de Toulouse-Le Mirail), Les dynamiques de peuplement à la findu Moyen Âge: l’exemple de la châtellenie deCastelnau-Montratier (Quercy)17 d’abril de 2015Germán NAVARRO ESPINACH (Universidad deZaragoza), El món de les confraries i oficis a laCorona d’Aragó8 de maig de 2015Sergio TOGNETTI (Università diCagliari), Commercio e manifatture nell’Italia comu-nale (secoli XII-XV)

11è seminari d’història medievalcurs 2014-2015

12 de desembre de 2014Mariano Barriendos (Universitat de Barcelona).Variabilitat climàtica i comportament de la pro-ducció agrícola: la construcció d’una proxi per al’anàlisi dels seus comportaments espaciotempo-rals.

9 de gener de 2015Guinter Tlaija leipnitz (Universidade Federal doRio Grande do Sul, UFRGS). Pequeños produc-tores y trabajadores rurales de la frontera sur deBrasil (1884-1920).Rose elke Debiazi (Universidade Federal doParaná, UFPR). Ocupar, resistir y produir: El pro-ceso de estructuración del MST en el Norestebrasileño (1987 – 1995).

30 de gener de 2015Franco cazzola (Università di Bologna).Contadini e agricultura in Europa nella prima etàmoderna (1450-1650).

20 de febrer de 2015Pere ortí (CRHR, Universitat de Girona).Expansió i crisi del deute a llarg termini a laCatalunya baixmedieval.

20 de març de 2015lluís serrano (CRHR, Universitat de Girona).Caça i tancaments de terres a Catalunya (1800-1910).

17 d’abril de 2015Joan Bosch i Francesc Miralpeix (IRH,Universitat de Girona). Canvis i permanències enles advocacions de la Catalunya d’època moder-na. Una mirada a través de l’art.

5 de juny de 2015Jesús Burgueño (Universitat de Lleida). El paísde les dues mil jurisdiccions?

Totes les sessions s’inicien a les 16 h a la salade l’Institut de Recerca Històrica de la Universitatde Girona (Facultat de Lletres. Plaça FerraterMora, 1. 17071 Girona. Tel. 972 41 89 45). Lessessions són gratuïtes i no cal inscripció prèvia.

Aquest cicle dóna dret a 0,5 crèdits de reconeix-ement acadèmic per als estudis de grau de laFacultat de Lletres.

seminaris d’història rural curs 2014-2015Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona

Organitzat pel grup de recerca consolidat Renda Feudal i Fiscalitat a la Catalunya Baixmedieval, la Institució Milài Fontanals (CSIC), el Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica de la Universitat deGirona) i els projectes de recerca «Mercado financiero y pequeñas ciudades en la Cataluña nororiental de lossiglos XIV y XV» (HAR2011-27121) i «Financieros al servicio del poder en la Corona de Aragón (s. XIV-XV):métodos, agentes, redes» (HAR2011-24839)coordinadors: Lluís To Figueras, Pere Orti Gost i Pere Verdés Pijuanlloc de realització: Aula de música. Facultat de Lletres de la UdG (Pl. Ferrater Mora, 1, Girona)Horari: Divendres a les 11 h.

Rural History conference 2015Girona, 7-10 de setembre de 2015

organització: Centre de Recerca d’Història Rural (IRH) de laUniversitat de Girona i European Rural History Organisation(EURHO). Les inscripcions fetes abans del 15 de juliol tenendescompte. Més informació: [email protected],www.ruralhistory2015.org.

L’assistència a aquests seminaris permet convalidar 0,5 crèdits de reconeixement acadèmic per la UdG.


mestallmestall: 1. mescla de Bdiferents espècies de cereals; 2. conjunt homogeni de coses diverses...

Documents

Transcript of mestallmestall: 1. mescla de Bdiferents espècies de cereals; 2. conjunt homogeni de coses diverses...