LA  MATÈRIA      (LLIBRE  DE  CLASSE  2)  

       

NOM I COGNOM: _____________________________________

ÍNDEX

LA MATÈRIA ..................................................... 3

CLASSIFIQUEM LA MATÈRIA .................................. 4

MASSA, VOLUM I DENSITAT .................................. 5

ELS ESTATS DE LA MATÈRIA ................................ 8

LES PROPIETATS DELS MATERIALS..........................12 MESCLES I DISSOLUCIONS ...................................13 ANEM A FER DISSOLUCIONS .................................14

ANEM A SEPARAR MESCLES ...................................15 ESTRUCTURA DELS ÀTOMS ...................................16

2

LA MATÈRIA

Què és la Matèria?

• És tot allò que es pot tocar.

• És tot allò que ocupa un espai.

• És matèria: aigua, ferro, aire, sal, vidre…

• No és matèria: so, llum, fred, intel·ligència...

La massa

• És la quantitat de matèria que té un cos.

El volum

• És el lloc que ocupa la matèria

en l’espai.

Recorda:

Què és la matèria? •

•

32

És matèria No és matèria

QUINA ÉS LA UNITAT MÉS PETITA DE MATÈRIA? FES-NE UN ESQUEMA.(Informació a la pàgina 16)

de matèria té i ocupa un .

Matèria

Substàncies pures

Mescles

Elements: Sodi, or, nitrogen, heli

sofre, ferro, ...

Compostos: Aigua,

sal, butà, alcohol, àcid sulfúric, ...

Homogènies: Llet amb cacau

Heterogènies: GRANIT

Així doncs, segons la seva composició, la matèria la classificarem en:

42

ACTIVITATS PER RECORDAR

1. Indica les “coses” que estan formades de matèria:

Fusta – llum – núvols – cuir – cotó intel·ligència – dolor – alcohol - so

És matèria No és matèria

2. Quines són les dues grans característiques de les “coses” formades de matèria?

3. Tria 3 elements de la taula periòdica DELS ELEMENTS i explica les seves principals característiques

a) _________________ b) __________________ c) _________________

52

MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS

Per determinar la massa i el volum de sòlids i líquids s’han d’utilitzar aparells especials, prendre mesures i, de vegades, fer algunes operacions aritmètiques simples. A continuació ho comprovarem.

Material:

Ø Balança Ø Proveta graduada Ø Got Ø Diferents materials…

aigu

a

Volum

Massa

Densitat

62

LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA

Substància i material

• Les substàncies són les diferents maneres en què es manifesta la matèria.

• El material és la substància de què està feta una matèria.

Matèria homogènia

• La matèria és homogènia quan, a ull nu o amb el microscopi òptic, no es diferencien les substàncies que la componen.

Matèria heterogènia

• La matèria és heterogènia quan es poden diferenciar les substàncies que la componen, tant a ull nu com amb el microscopi òptic.

72

ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES

L’estat sòlid

• En l’estat sòlid, les partícules ocupen posicions fixes i estan fortament lligades entre si.

• Realitzen petits moviments vibratoris.

• Els sòlids tenen una mida i una forma fixes.

• No canvien quan els posem en diferents recipients: tenen un volum fix.

• Els sòlids no es poden comprimir. L’estat líquid

• En l’estat líquid, les partícules no ocupen posicions fixes, sinó que es troben en constant moviment.

• Les unions entre elles són dèbils i llisquen les unes sobre les altres.

• A causa de la debilitat de les unions entre partícules, els líquids no tenen forma fixa.

• Adopten la forma del recipient que els conté.

• La forma varia, però el volum és constant.

• Els líquids no es poden comprimir

82

L’estat gasós

• Les partícules estan molt allunyades les unes de les altres.

• Es mouen desordenadament en totes direccions, ja que les forces entre elles són pràcticament nul·les.

• No tenen forma fixa ni volum constant.

• Adopten la forma i el volum del recipient tancat que els conté.

• Com més gran sigui aquest recipient, i per una mateixa quantitat de gas, més separades estaran les seves partícules.

• Els gasos es poden comprimir.

Recorda:

Les són les diferents maneres en què es manifesta la matèria. Les substàncies es poden presentar en estat , i .

1. ESTAT SÒLID

92

2. ESTAT LÍQUID 3. ESTAT GASÓS

CANVIS D’ESTAT (FER SUPERESQUEMA) .ES POT CONSULTAR EN EL

LLIBRE DE CLASSE 1 LA MATÈRIA.

10

ACTIVITATS PER RECORDAR

1. En quin estat es troben les substàncies següents a la temperatura ambient?

Ferro, aigua, vidre, plàstic, mercuri, aire

Sòlid Líquid Gas

2. Completa amb:

- Pren la forma del recipient sense variar el seu volum. - Ocupa tot l’espai del recipient. - La seva forma és invariable.

Sòlid

Líquid

Gas

3. Dibuixa un àtom de CARBONI:

11

LES PROPIETATS DELS MATERIALS

Duresa

Dur

Tou

Rigidesa

Rígid

Plàstic

Resistència

Fràgil

Resistent

Propietats  mecàniques    Les prpietats mecàniques indiquen el comportament dels materials quan estan sotmesos a esforços o davant els impactes externs. Són la resistència, la duresa, la tenacitat, la fragilitat (propietat contrària a la tenacitat) l'elasticitat i la plasticitat. Per conèixer i mesurar les propietats mecàniques dels amterials, es sotmeten a assaigs. En aquesta web hi ha una explicació detallada sobre cada assaig de propietat mecànica, i en aquesta altra web hi ha explicades amb detall les propietats mecàniques. La resistència La resistència és la capacitat que té un amterial de suportar un esforç sense trencar-se o deformar-se. És una qualitat que presenten acers, fustes i molts plàstics.

Hi ha considerades cinc resistències mecàniques: flexió, torsió, cisallament, tracció i compressió. Segons la seva deformació, es classifiquen en dos tipus: -Plàstica: El material es deforma de forma permanent (fang, acer, coure...) -Elàstica: El material recupera la forma incial (goma, cautxú...) La propietat contrària a la resistència és la fragilitat, en la que els materials no suporten els esforços als que estan sotmesos i es trenquen abans de deformar-se. És el cas de materials com el vidre o la ceràmica. Duresa La duresa és la resistència que té un material a ser ratllat. És molt freqüent que els materials que 12

són durs siguin alhora fràgils. Un exemple n'és el vidre.

Els materials durs tenen molta resistència al desgast, i s'usen en la fabricació d'eines de tall.

Per saber la quantitat de duresa que té un material, s'usa l'escala de Mohs, en el que els materials estan classificats segons la seva duresa. Un altre exemple de material dur és el diamant, i un exemple d'un material amb poca duresa és el grafit. Tenacitat La tenacitat és la capacitat de reistència al xoc. La tenacitat és la propietat mecànica contrària a la fragilitat. Els materials considerats tous (és a dir, no durs) són els que més la presenten, mentre que, a mesura que augmenta la duresa, augmenta també la fragilitat.

Plasticitat La plasticitat és la capacitat d'alguns materials de deformar´se permanetment sense trencar-se. Dins dels materials plàstics hi ha dos tipus: -Mal·leables: És a dir, quan es deformen, ho fan en forma de làmina. Exemples de materials mal·leables són l'or, l'acer i l'alumini. -Dúctils: Són materials que es poden deformar en forma de fils prims. Exemples de materials dúctils són el coure, l'estany i l'acer. L'acer està present en els dos tipus, i això és degut a que alguns materials poden presentar les dues característiques simultàniament.

13

MESCLES I DISSOLUCIONS

Una mescla és un material format per la combinació de dues o més substàncies diferents.

• Mescla heterogènia (simplement mescla): es poden distingir els components a ull nu o amb l’ajut del microscopi òptic.

• Mescla homogènia o dissolució: No es poden distingir els components a ull nu ni amb el microscopi òptic.

MESCLES

14

ANEM A FER DISSOLUCIONS

Material:

Dissolvents: aigua, oli, vinagre… Soluts: sal, sucre, sorra, farina…. Culleres de plàstic.

Mètode:

Pren una mesura sempre igual de cada solut i aboca-la. Observa què passa i completa les següents graelles.

Dissolvent

Solut Mescla

Homogènia (Dissolució)

Mescla heterogènia

Aigua Sal

Aigua Sucre

Aigua Sorra

Aigua Farina

Aigua Vinagre

Aigua Alcohol

Aigua Oli

Oli Sal

Oli Sucre

Oli Sorra

D’altres:

15

ANEM A SEPARAR MESCLES

Imantació Llimadures de ferro i sal

Filtració

Sorra i aigua

Decantació

Aigua i oli Evaporació

Sal i aigua

16

Estructura dels àtoms Com ja saps, la paraula àtom significa en grec `indivisible ́, i així es va consi- derar durant molt de temps. Posteriorment, els treballs de Rutherford, Bohr i altres investigadors van revelar que està format per partícules subatòmiques molt més petites, com ara els electrons, els protons, els neutrons, els positrons, els mesons, els neutrins, els antiprotons, etc.

Tot i això, els més importants són els tres primers ■ Electrons: giren a gran velocitat al voltant del nucli i descriuen òrbites el·líptiques i es mantenen en aquestes òrbites gràcies a l’atracció del nucli. A diferència del sistema planetari, aquesta força no és gravitatòria sinó elèctrica. La càrrega elèctrica dels electrons és negativa i la seva massa és de 9,1091·10–31kg. ■ Protons: formen el nucli de l’àtom. El valor absolut de la seva càrrega elèctrica és igual a la de l’electró però és positiva. La seva massa és 1 836,11 vegades superior a la de l’electró. ■ Neutrons: són partícules elementals sense càrrega, situades al nucli de l’àtom i amb una massa aproximadament igual a la del protó. Cada àtom té el mateix nombre d’electrons que de protons. Si la càrrega de l’electró és igual que la del protó, podem considerar l’àtom elèctricament neutre. Els electrons, en el seu recorregut orbital, estan sotmesos a laforçad’atracció del camp elèctric del nucli i a la força de repulsió dels electrons de les capes inferiors (energia potencial). A més, a causa de la seva velocitat tenen també energia cinètica. Si sumem aquestes dues energies obtenim l’energia total de l’electró en una determinada òrbita o capa. Com més allunyats estiguin els electrons del nucli, més petita serà la força d’atracció d’aquest nucli i, per tant, més petita serà l’energia que li hem desubministrar per vèncer la força d’atracció i fer que salti de l’última capa o capa perifèrica. L’àtom, en perdre un electró, queda instantàniament sense equilibri elèctric, ja que el nombre de protons és superior al d’electrons. En aquest cas, direm que l’àtom restarà carregat positivament i es convertirà en un ió positiuo catió . Si, en el cas contrari, un àtom captura un electró, quedaràcarregat negativament i es convertirà en un ió negatiu o anió RECERCA:

1) Defineix electricitat 2) Què en saps de Nikola Tesla i Thomas Edison

17

1) Exercicis del llibre de classe 2 LA MATÈRIA (FOTOCÒPIES i PÀGINA WEB)

2) AULA DE TIC a)PÀGINES 4 , 6 , 16 i 17 del llibre de classe 2 LA MATÈRIA b)LES FONTS D’ENERGIA (CONSULTAR jportella.wordpress.com) RESUM DELS MAPES CONCEPTUALS

EXERCICIS

18