13 de maig de 2016núm. 40

www.diarimes.comTEATRE

La premiada obra teatral ‘You say tomato’ arriba a Vila-secaEl seu autor, Joan Yago, ha rebut el premi Crítica Serra d’Or pel text. P10

Vila-seca modifica les bases dels ajuts socials per ampliarla coberturaFAMÍLIES VULNERABLES La revisió afecta els ajuts d’Urgència social en aspectes com l’habitatge, l’educació, el pagament d’impostos o la salut. P6Les oficines de Benestar Social a l’Avinguda Verge de Montserrat de Vila-seca.

C.A.

CULTURA

L’Esbart Dansaire Ramon d’0lzina recorda Josep Bargalló i Badia amb una Trobada de jotes El grup de danses tradicionals també ha inaugurat l’exposició ‘L’Esbart: 40 anys en dansa’, a l’Ajuntament de Vila-seca. P8

Els dansaires van fer una cercavila pel centre històric.

C.S.

INFRAESTRUCTURES

L’Ajuntament destina 200.000 euros a arranjar els camins afectats pel corredor del MediterraniTot i que havien estat condicionats per ADIF, han estat sotmesos a una pavimentació especial per deixar-los en òptimes condicions. P4

L’Estació de tractament d’aigua de l’Ampolla obre les portes als vila-secansVISITA GUIADA El Consorci d’Aigües de Tarragona va mostrar les instal·lacions i els processos que permeten captar aigua de l’Ebre, potabilitzar-la i distribuir-la als ajuntaments i empreses mancomunats. P2

Entre els visitants hi havia representants d’entitats i associacions de Vila-seca, així com diversos regidors municipals.

C.S.

2 mésvila-seca13 de maig de 2016 EL TEMA

SOCIETATC.S.

Cristina SerretUna cinquantena de vila-secans, representants d’entitats i asso-ciacions de Vila-seca i diversos regidors municipals van visitar el passat dissabte l’Estació de Tractament d’Aigua Potable del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) a l’Ampolla.

La visita forma part del progra-ma d’accions del CAT adreçades a donar a conèixer el funciona-ment de les seves instal·lacions així com a posar de relleu la gran quantitat de mitjans humans i materials que es necessiten per aconseguir un bé de consum tan bàsic com és l’aigua potable.

El grup de visitants van arri-bar a l’Ampolla a mig matí del dissabte 7 de maig, on van ser rebuts pel Director gerent del CAT, Josep-Xavier Pujol. A con-tinuació se’ls va convidar a en-trar a l’Aula de l’Aigua, on se’ls va projectar un audiovisual que explicava l’origen de la proble-màtica de l’aigua potable a les comarques de Tarragona, i com es va aconseguir trobar la mane-ra de canalitzar l’aigua de l’Ebre per fer-la arribar, en condicions òptimes de consum, a totes les llars de la demarcació.

Entre els presents eren molts els que recordaven les restricci-ons que havien patit a les cases

anys enrere, quan no hi havia aigua en alguns trams del dia, o bé aquesta era massa salada per al consum. Eren els anys 70, i la

falta d’aigua semblava posar en risc el desenvolupament turístic i industrial de la zona. Però els agents del territori es van mobi-

litzar i, a través del Pla Delta es va aconseguir destinar aigua del riu a l’abastament urbà i industrial de les comarques de Tarragona.

Per la seva banda, el Consorci d’Aigües de Tarragona va néixer l’any 1985 per gestionar la con-cessió que els permet explotar i

distribuir aquesta aigua provi-nent de l’Ebre. «Es podria dir que a l’Ampolla tenim ‘una fàbrica d’aigua’» explicava el Director gerent. «La captem a Campredó, a uns quinze quilòmetres de la planta. Un cop aquí, la sotmetem a diversos tractaments per fer-la potable, i després en gestionem la distribució».

El CAT en xifresEn l’actualitat el CAT té 86 con-sorciats o socis que reben l’aigua de l’Ampolla. D’aquests, 63 són ajuntaments (entre els quals hi ha el de Vila-seca), i 23 són in-dústries. La planta de l’Ampolla treballa en continu, 365 dies a l’any, les 24 hores del dia. Els mesos d’estiu, que van de juny a setembre, el consum dels con-sorciats és d’uns 300.000 m3 d’aigua al dia, mentre que la res-ta de l’any és d’aproximadament la meitat. La capacitat de potabi-lització de l’aigua de la planta de l’Ampolla és de 4.000 l/segon.

Totes aquestes dades van anar sorgint durant la visita a les instal·lacions de planta, que va començar al gran dipòsit d’ai-gua crua, amb capacitat per a 175.000 m3 d’aigua.

Des d’allà els visitants van po-der passejar per altres zones de tractament de l’aigua, com les

Mig centenar de vila-secans descobreix què hi ha al darrere d’un got d’aiguaUn grup de ciutadans va visitar les instal·lacions de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable que el Consorci d’Aigües de Tarragona té a l’Ampolla

La planta compta amb modern laboratori i centre de control dels processos i la qualitat de l’aigua.

3mésvila-seca13 de maig de 2016 EL TEMA

cambres de mescles, els flocura-dors o els decantadors, on es van sorprendre de veure que l’aigua que consumim és, en aquest es-tadi del procés, força fangosa.

També van poder passar pel laboratori, el centre de control analític de l’aigua, on van conèi-xer una singularitat de la planta, i és que acull un departament de la URV, la Unitat de Radio-química Ambiental i Sanitària (URAIS). Allà, el gerent de la planta va explicar que a l’Ampo-

lla s’hi fan gairebé 50.000 analí-tiques d’aigua a l’any, una xifra que representa 2,5 vegades més del que exigeix la llei.

Abans de marxar els visitants van poder gaudir d’un generós pica-pica i van disposar d’uns minuts per acabar de plantejar preguntes.

Entre els regidors que van acompanyar els vila-secans hi havia Manuela Moya, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament, qui va voler aprofitar l’ocasió per recordar que l’aigua va ser, durant molts anys, una qüestió prioritària a les agendes de molts municipis de Tarragona, entre els quals Vila-seca, assenyalant que la resolució del problema va marcar un punt d’inflexió cabdal en el desenvolupament turístic i industrial. A més, la regido-ra va apuntar que amb la visita aconseguirien ‘ambaixadors de l’aigua’, persones que han po-gut conèixer la importància de l’aigua, les dificultats que s’han hagut de superar per tenir-ne i que ara poden ajudar a prendre consciència del que representa gaudir d’aquest bé bàsic. Josep-Xavier Pujol, Director gerent del Consorci d’Aigües de Tarragona, a la planta de l’Ampolla.

A la planta de l’Ampolla es capta l’aigua de l’Ebre, es potabilitza i se’n gestiona la distribució

El Consorci d’Aigües de Tarragona abasteix 63 ajuntaments i 23 empreses

El regidor d’Hisenda i Activitat Econòmica, F. Xavier Farriol, va explicar als vila-secans la història i els efectes de l’arribada de l’aigua a Vila-seca, així com el perquè del preu que es paga.

C.S.

C.S.

«Volem afegir valor al procés de l’aigua»

Josep-Xavier Pujol, Director gerent del Consorci d’Ai-gües de Tarragona, es va encarregar personalment de fer la visita guiada per les instal·lacions de l’Ampo-lla. Cada any s’hi celebren diverses jornades de por-tes obertes adreçades als ajuntaments consorciats amb l’objectiu de donar a conèixer l’activitat que s’hi desenvolupa i fer-los cons-cients del que representa i costa el tractament de l’ai-gua: «volem que els ciuta-dans vinguin i coneguin la planta, d’aquesta manera afegim un valor a tot el pro-cés de l’aigua, els fem saber que darrere del fet d’obrir l’aixeta hi ha una gran ac-tivitat de professionals i medis tècnics i econòmics». Amb aquest mateix objectiu també s’hi fan visites adre-çades a escolars. C.S.

La capacitat de potabilització de la planta és de 4.000 litres d’aigua per segon

4 mésvila-seca13 de maig de 2016 ACTUALITAT

RedaccióEn aquest cas, els trams muni-cipals arranjats tenen una su-perfície total de 5.400 m2 i cor-responen al Camí de les Comes, Camí de Mas d’en Blasi, Camí de Mas de Ramon i Camí de Mas de Gual.

La inversió municipal desti-nada a aquest projecte ha estat de 207.937 euros, i els treballs realitzats han consistit bàsica-ment en esbrossada, moviments de terres, aportació de tot-u ar-tificial, pavimentació especial amb formigó i formació de cu-neta (només al Camí del Mas de Gual).

Un acabat milloratTots aquests camins sobre els quals s’han fet els treballs d’ar-ranjament i millora havien estat condicionats prèviament per l’empresa ADIF, fruit del com-promís entre l’Ajuntament i l’ens ferroviari, però s’hi ha fet aquesta actuació posterior per tal de deixar-los en condicions òptimes per al seu ús.

L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, acompanyat de la re-gidora d’Urbanisme, Manuela Moya, dels tècnics municipals, així com de diversos mitjans de comunicació de la zona, van visitar el passat dimecres 11 de maig bona part de la xarxa de camins municipals remodelats per les obres ferroviàries deri-vades del corredor del Mediter-rani.

Durant el trajecte per la zona, l’alcalde de Vila-seca va voler recordar que mantenir els més de trenta quilòmetres de xarxa de camins municipals ha estat sempre una prioritat del con-sistori.

Precisament per això l’Ajun-tament de Vila-seca va aprovar en el seu moment les memòri-es valorades per adequar i pa-vimentar diversos camins de Vila-seca, la majoria dels quals estaven afectats pel creuament de l’extensa línia ferroviària del corredor del Mediterrani al seu pas pel terme municipal de Vila-seca.

M.V.URBANISME

L’Ajuntament arranja els camins afectats pel corredor del MediterraniS’han destinat 207.937 euros a millorar-los i dotar-los d’una pavimentació especial

El Camí de Mas de Ramon, que transcorre paral·lel a la línia del tren.

Josep Poblet va mostrar les obres, com l’arranjament realitzat al Camí del Mas de Gual (a la dreta), als mitjans de comunicació.

RedaccióAhir dijous, 12 de maig, es va formalit-zar un conveni de col·laboració entre el Patronat Municipal de Música de Vila-seca i la Fundació Onada. Aquest

acord entre les dues entitats té com a objectiu que els usuaris de la Fundació Onada puguin participar a les activitats de l’Aula de Musicoteràpia del Conser-vatori de Música, que està coordinada

per la professora Mar Martori.La signatura del Conveni, que es va

fer en el marc del Conservatori, va anar a càrrec del president del Patronat Mu-nicipal de Música, Josep Maria Pujals,

i del president de la Fundació Onada, Josep Gomis.

Després de l’acte de signatura d’aquest acord de col·laboració es va fer una breu sessió de Musicoteràpia a

càrrec de Mar Martori, professora del Conservatori de Vila-seca, amb un grup d’usuaris de la Fundació Onada, que es va dur a terme amb instruments de per-cussió i guitarra.

Després de la signatura de l’acord es va fer una petita sessió de Musicoteràpia amb la professora Mar Martori.

CEDIDES

El Patronat Municipal de Música de Vila-seca signa un conveni amb la Fundació Onada

ALIANÇA MUSICAL

5mésvila-seca13 de maig de 2016ACTUALITAT

ESCOLESCEDIDES

Entre les activitats realitzades hi va haver una sessió de zumba, un berenar saludable i una entrevista al triatleta Marcos Prieto.

ESPORTS

Els dies 29 i 30 d’abril va tenir lloc a la Pineda la XII Copa d’Espanya de Ciclis-me de Policies i Bombers, la qual va finalitzar el dia 1 de maig a Castellvell del Camp.El lliurament de trofeus de l’etapa de la Pineda va anar a càrrec del regidor de Relacions Ciutadanes, Josep Toquero; la regidora d’Assumptes del nucli de la Pineda, Esmeralda Núñez, i el regidor d’Esports, Fran-cisco J. Almazán. Redacció

Cursa de Policies i Bombers a la Pineda

CEDIDA

ESCOLES

El passat dimecres l’alcal-de Josep Poblet, la regidora d’Ensenyament, Manuela Moya, el director de l’escola Sant Bernat Calvó, Josep M. Pérez i la inspectora d’En-senyament, Olga Fernán-dez, van visitar la nova Sala Polivalent d’aquest centre.La nova sala i el porxo d’ac-cés tenen una superfície útil de 256 m2 i ha suposat una inversió, per part de la Generalitat de Catalunya, de 223.000 euros. Redacció

Nova sala al Sant Bernat Calvó

CEDIDA

RedaccióPer 4a vegada l’escola La Plana ha participat al programa de Salut Integral que promou la fundació SHE (Foundation for Science, Health and Education), que està presidida pel doctor Va-lentí Fuster i que té com a objec-tiu de fomentar en els alumnes hàbits i estils de vida saludables.

Així, del 25 al 28 d’abril s’han realitzat tot un plegat d’activi-tats, adreçades a tota la comuni-tat educativa, que giraven al vol-tant dels quatre eixos principals del programa: el Coneixement del cos, el Foment d’hàbits d’ali-mentació saludables, el Coneixe-ment i la gestió de les emocions i el Foment de la pràctica d’ activi-tat física. A la pràctica, tot plegat s’ha materialitzat entre d’altres en un taller de zumba a càrrec de Mar López i organitzat amb la

col·laboració de l’Associació de Veïns de La Plana; un campionat de ping-pong amb pares i alum-nes; un Photocall dels aliments saludables, realitzat amb la col-laboració de les responsables del Servei del menjador; una entre-vista al professor Marcos Prieto, corredor de Triatlons; un bere-nar de germanor saludable orga-nitzat per les famílies del centre; un taller per aprendre a fer pa adreçat als alumnes de Cicle Mit-jà; un taller sobre esmorzars sa-ludables per als alumnes d’Edu-cació infantil; i un taller sobre les emocions i els sentiments.

SHE és una fundació sense ànim de lucre que, basant-se en la recerca bàsica i clínica (Scien-ce), té l’objectiu de promoure els hàbits saludables (Health) mit-jançant la comunicació i l’educa-ció (Education) a la població.

L’Escola la Plana promou els hàbits i estils de vida saludablesEl centre va celebrar la Setmana de la Salut

RedaccióBen aviat els vila-secans po-dran gaudir amb tota comodi-tat dels llocs més interessants i accessibles del municipi d’una forma novedosa gràcies a una iniciativa que s’ha posat en marxa des del Consistori local.

Això és així perquè la Junta de Govern Local de l’Ajunta-ment de Vila-seca ha adjudicat una empresa d’actuacions am-bientals, anomenada Limoni-um, la redacció d’una memòria valorada que defineixi totes les rutes i itineraris que puguin servir per tal d’entrelligar tots els punts d’interès patrimonial, cultural i paisatgístic del muni-

cipi.Aquest projecte, que defi-

nirà itineraris exclusivament per a passejar a peu o per anar en bicicleta, haurà de treballar especialment tres àmbits claus del municipi: el parc de la Torre d’en Dolça i les rutes fins a la platja de la Pineda i fins al nucli de la Plana.

Aquests treballs, que han estat adjudicats per un import d’11.948 euros, incorporaran també tota la senyalització amb cartells i panells informa-tius i hauran de donar continu-ïtat a la resta d’itineraris que connectin amb els municipis veïns.

Vila-seca prepara un conjunt de rutes per seguir a peu i en bicicleta

ACTUALITAT

Enllaçaran diversos indrets del municipi

6 mésvila-seca13 de maig de 2016 ACTUALITAT

El plenari de l’Ajuntament de Vi-la-seca celebrat el divendres dia 29 d’abril va aprovar la modifica-ció de les Bases Reguladores per a la concessió d’ajuts d’Urgència social.

Una de les primeres conse-qüències d’aquesta mesura és l’increment del sostre econòmic que permet a les persones acce-dir als ajuts d’Urgència social. Abans aquest sostre era de 375€/mes i ara serà de 739,85€/mes. A més, per cada adult de més a la llar s’afegiran 369’93€/mes, i per cada infant s’afegiran 246’62€/mes. D’aquesta manera, i a tall d’exemple, una família formada per dos adults i dos infants po-dria percebre ajuts si els ingres-sos no superessin els 1.603,02 €/mes i si, a més, complís els crite-ris de vulnerabilitat social.

D’altra banda, amb aquesta modificació s’incrementen subs-tancialment els ajuts a l’habitat-ge. Aquest suport es donarà en casos d’embargament o desno-nament abans del judici, sempre i quan es produeixi una situació transitòria de manca o insufi-ciència d’ingressos econòmics i s’hagin exhaurit totes les pos-sibilitats d’ajuts econòmics en matèria d’habitatge a les quals la persona sol·licitant pugui tenir dret. Aquest ajut contempla el pagament dels deutes del lloguer i dels deutes hipotecaris amb un sostre màxim de 3.000 €/any.

També en matèria d’habitatge s’introdueix un apartat nou per als allotjaments temporals d’ur-gència, ajuts destinats a sufragar les despeses d’allotjaments tem-porals en casos d’extrema neces-sitat i situacions d’emergència social, amb un sostre màxim de 1.200€. També s’introdueix l’ajut per adaptació de l’habitatge, que es podrà concedir per atendre reparacions o adaptacions de l’habitatge habitual i per pro-porcionar nivells mínims d’hal-

bitabilitat amb un sostre màxim 800€.

En matèria impositiva s’han incrementat els ajuts per al pa-gament dels impostos. Concre-tament, pel que fa a l’impost sobre l’Increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) derivat de dacions en pagament o execucions hipote-càries. Aquest és un ajut directe de caràcter excepcional i social destinat a les persones físiques que han perdut les seves propi-

etats, consistent en l’habitatge i el pàrquing o traster. Aquestes persones han d’estar afectades per una dació en pagament o per un procediment d’execució hipotecària. L’IBI també ha estat objecte de revisió, de manera que s’afegeix un ajut pel paga-ment d’aquest impost de famílies monoparentals amb un import equivalent al 90% de la quota.

En l’àmbit de l’educació, i sempre que s’hagin esgotat les vies previstes per altres adminis-

tracions en matèria d’ajuts, i que l’informe de Serveis Socials així ho proposi, es podran concedir ajuts extraordinaris per al paga-ment de les quotes d’assistència i menjador de les llars d’infants municipals durant el curs escolar i, excepcionalment en els casos que els serveis socials ho consi-derin, es podran incloure mesos de juliol i agost.

També es podran concedir ajuts puntuals pel pagament dels llibres i del material escolar amb

un màxim de 200€ per alumne i any. Els usuaris del menjador es-colar també es podran beneficiar d’ajuts per un import que serà equivalent als ajuts de l’adminis-tració competent i en funció de l’informe social. Finalment, en l’àmbit escolar també s’afegei-xen ajuts pels casals d’estiu que no hagin pogut ser objecte de cap bonificació. En els ajuts als casals també s’inclou el menjador.

En matèria de salut s’han apro-vat ajuts destinats al pagament puntual de medicaments, tracta-ments mèdics, planificació fami-liar o aparells sanitaris no coberts o parcialment coberts pel sistema de la Seguretat Social.

Ajuts extraordinarisFinalment es podran concedir ajuts de caràcter extraordinari per a l’atenció de situacions ur-gents de desemparament i de greu necessitat que no puguin ser ateses per cap dels conceptes previstos anteriorment. Seran ajuts destinats, especialment, a evitar situacions de risc relacio-nades amb la violència de gènere i amb negligència a la infància i la gent gran.

Lucía Teruel, regidora de Ben-estar Social i Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament, ha manifestat que la vigència d’aquestes ba-ses vindrà determinada per les necessitats dels ciutadans: «el moment social actual ens obliga a adaptar-nos contínuament a noves situacions i és per això que som conscients que aquest do-cument és l’eina que necessitem en aquest moment, però pot ser que no sigui la que necessitem demà. Des de l’Ajuntament de Vila-seca seguirem treballant per atendre de la forma més efi-caç i eficient les necessitats de les persones i, si fos necessari, millo-rar aquestes bases.”

BENESTAR SOCIAL

S’amplien les bases per accedir als ajuts en casos d’Urgència socialEl sostre econòmic per accedir a aquest tipus d’ajuts passa dels 375 euros al mes als 739 euros mensuals

CRISTINA AGUILAR

Les noves mesures s’adrecen a famílies en situació de necessitat social o vulnerabilitat.

RedaccióLa Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat recentment la conces-sió de tot un seguit d’incentius a les empreses i emprenedors del municipi per tal de potenciar la contractació de ciutadans de Vila-seca.

Aquests ajuts, que fan refe-rència només al primer trimes-tre de l’any 2016, formen part del programa “Impuls a l’Ocu-pació” que des de fa uns anys ha posat en servei l’Ajuntament de Vila-seca i on també es conce-deixen incentius econòmics per a la creació de noves empreses.

En la convocatòria d’aquest any 2016, l’Ajuntament ha incorpo-rat també nous ajuts pel foment de la contractació de majors de cinquanta anys, amb ajuts direc-tes a les empreses contractants que poden arribar fins als 6.000 euros.

L’Ajuntament ha aprovat la concessió d’un total de 111.750 euros que han permès donar ocupació a 101 persones del municipi i que han permès tam-bé la creació de 10 empreses. D’aquests 111.750 euros, 91.750 fan referència a la contractació directa de treballadors aturats, alguns d’ells pertanyents al grup

de majors de cinquanta anys, i 20.000 euros corresponen a incentius a emprenedors per a la creació de noves empreses a Vila-seca.

El programa “Impuls a l’Ocu-pació” de l’any 2015 va generar un total de 86 sol·licituds d’em-preses que van acabar contrac-tant o millorant el contracte a 281 persones, i l’Ajuntament va rebre també un total de 51 sol-licituds per a la creació de noves empreses.

D’altra banda, el passat mes de febrer va entrar en servei el primer Pla d’Ocupació Munici-pal, que ha donat feina a 30 tre-

balladors que, per un període de sis mesos duran a terme tasques de reparació i manteniment a diversos espais del municipi. El Pla d’Ocupació Municipal és un

programa impulsat i finançat en la seva totalitat per l’Ajunta-ment de Vila-seca, amb l’objec-tiu de dotar els aturats de llarga durada de noves competències

laborals. Enguany s’han incre-mentat les places reservades a les persones de més de cinquan-ta anys, passant a ser un 10% del total dels treballadors.

OLÍVIA MOLET

La primera fase del Pla d’Ocupació Municipal del 2016 es va posar en marxa el passat febrer.

Vila-seca destina 110.000 euros en incentius a empreses per crear més de 100 llocs de treball

OCUPACIÓ

Es mantenen els ajuts per a la contractació de majors de 50 anys

7mésvila-seca13 de maig de 2016SOCIETAT

Cristina SerretCarme Negrillo, directora de l’Es-cola Torroja i Miret i Professora associada del departament de Pedagogia de la URV, va comen-çar la xerrada amb una adver-tència sincera: «avui no sortirem d’aquí sent gestors genials de les emocions».

El tema escollit per a la xerra-da era prou complex per ser im-possible d’abordar en una hora. Però alhora, és una de les prin-cipals preocupacions dels pares i mares, que sovint es troben amb que no saben com resoldre con-flictes derivats de l’enuig, l’estrès o la por dels seus fills. Potser per això la xerrada, que formava part de les activitats del Pla Educatiu d’Entorn de Vila-seca, va aplegar al Centre Cívic i Cultural el Colo-mí un bon nombre de progeni-tors que van escoltar amb molta atenció les paraules de Negrillo.

La professora va plantejar la xerrada al voltant de quatre grans eixos: Què és la intel·ligència emocional, Com funcionen les emocions, Com podem ajudar a gestionar les emocions dels nos-tres fills, i Com ser un bon model emocional per a fills i filles.

Negrillo, que compta amb una dilatada experiència com a formadora de professors i alho-

ra com a mestra d’escola, va de-senvolupar els continguts de la xerrada servint-se del suport te-òric de diversos estudiosos i dels exemples i experiències que ha anat acumulant arran de la seva trajectòria professional al costat dels nens i nenes.

Però més enllà de la teoria, la ponent va atacar de front dues de les emocions més habituals en els nostres fills i filles, i que sovint ens desconcerten o ens porten a actuar de manera equi-vocada: l’enuig i l’estrès.

Abans de donar pautes per abordar-les, les va presentar, explicant els símptomes físics i emocionals que comporten en els nens i nenes, i les respostes que hi donen de manera instin-tiva. A partir d’aquest punt Ne-grillo va explicar els punts clau per abordar i apaivagar aquestes situacions, però sempre des d’un punt de vista pràctic, i sense donar grans lliçons magistrals, conscient que els adults sovint ens sentim desbordats o desori-entats. Això sí, va posar de mani-fest algunes regles d’or que sem-pre cal vetllar que es compleixin, com ara que per gestionar bé les emocions dels nens hem de sa-ber gestionar les nostres, o que el fet de gestionar una emoció no

pot, de cap manera, implicar fer mal a algú altre o a la pròpia per-sona. Durant la xerrada Carme Negrillo va insistir en la impor-

tància de model de comporta-ment que oferim als nostres fills, apuntant que no els podem exi-gir que facin una cosa que nosal-

tres no fem. També va assegurar que, sovint, posar-se en el lloc de l’infant és una bona eina per ajudar-lo, i va convidar a tots els

presents a no contagiar els petits de la casa amb el nostre accelerat ritme de vida, assegurant que és important que els nens i nenes aprengunin a gaudir de la vida. Un cop més va recordar que l’ im-portant no és destinar el màxim temps possible als nens, sinó fer que aquest sigui ‘de qualitat’.

També va oferir pautes per convidar els petits a reflexionar sobre les seves accions i treballar d’aquesta manera la seva intel-ligència emocional.

Reconeixement públicLa regidora d’Educació de l’Ajuntament de Vila-seca, Ma-nuela Moya, va ser l’encarrega-da d’obrir la sessió, i ho va fer presentant a la ponent i fent-li entrega d’un ram de flors i un llibre en agraïment a tota la fei-na que Negrillo ha dut a terme al municipi, i recordant el premi de la Fundació Cercle d’Economia que l’escola Torroja i Miret, de la qual Negrillo n’és la directora, va rebre el passat 2 de maig, i pel qual se la reconeixia com una de les millors escoles de Catalunya.

La regidora va expressar tam-

bé la seva satisfacció per la gran acollida que, fins al moment, han tingut les activitats del Pla Edu-catiu d’Entorn de Vila-seca.

ESCOLA DE PARES

Què hem de fer quan el nostre fill està enutjat i no ens escolta?El Centre Cívic i Cultural el Colomí va acollir una sessió de formació titulada ‘Gestionar les emocions dels nostres fills’

Carme Negrillo va donar pautes per afrontar emocions com l’enuig i l’estrès infantils

Una de les claus per a la gestió de les emocions dels nens és dominar les pròpies emocions

Carme Negrillo, directora de l’escola Torroja i Miret, i professora de la URV va impartir la xerrada. Abans de començar la regidora Manuela Moya li va fer un petit reconeixement a la seva labor.

C.S.

La major part del públic eren pares i mares de nens petits.

C.S.

8 mésvila-seca13 de maig de 2016 SOCIETAT

Cristina Serret«Estimat mestre, va per vostè». Amb aquestes paraules la Gem-ma Soler, directora de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina de Vila-seca, donava inici a la Tro-bada de jotes que es va celebrar el passat dissabte, 7 de maig, a Vila-seca.

La cita s’emmarca en els actes de celebració del 40 aniversari de la formació, però en aquesta ocasió la festa va estar revestida d’homenatge a Josep Bargalló i Badia, ‘el Mestre’, director de l’Esbart des de la seva fundació, que va morir el juny passat.

Mar Melero, presidenta de l’Esbart, recordava el perquè d’aquesta trobada: «teníem clar que volíem dedicar una actuació al Mestre Bargalló, i com que ell va dedicar bona part de la seva vida a estudiar i recuperar les jotes, vam pensar que aquest for-mat seria el millor».

Jotes vingudes del sudLa convocatòria va aplegar a la plaça d’Estudis de Vila-seca qua-tre formacions. A més del grup local, van actuar el Cap de dansa de Pinell de Brai, el Grup de Jota de Paüls i l’Esbart Dansaire Rapi-tenc de Sant Carles de la Ràpita. La festa va començar amb una cercavila dels dansaires, que van recórrer els principals carrers del nucli antic acompanyats dels ge-

gants locals, el Ton, la Pineda i el Tonet.

Un cop retornats a la plaça va començar l’actuació, que van encetar els locals amb la Jota de

la pobla de Massaluca. A conti-nuació van actuar els balladors de l’Esbart Dansaire Rapitenc, amb la Polca de Sant Esteve, i tot seguit el Cap de Dansa del Pi-

nell de Brai va interpretar la jota del Pinell de Brai. Els van seguir els dansaires de Sant Carles de la Ràpita, que en la seva segona actuació van presentar la Jota de Sant Antoni. A continuació l’Esbart Dansaire Ramon d’Ol-zina va fer la Jota Foguejada. Els Rapitencs van tornar a sortir a la plaça per ballar la Jota Barrejada, i tot seguit els de Paüls van inter-

pretar la Jota de Paüls. Els de Sant Carles de la Ràpita van tancar la seva actuació amb la Moixenti-na, mentre que la trobada va ser closa pels locals, que van ballar el tradicional Ball de Coques.

La presidenta de l’Esbart Ra-mon d’Olzina apuntava que la tradició de ballar jotes a Vila-se-ca els va venir de la mà de Josep Bargalló i Badia, que a partir del

1980 va centrar els seus esforços en la recuperació de les danses de les comarques tarragonines, fet que va permetre la recupera-ció d’una gran quantitat de jotes que es ballaven en aquestes co-marques. Segons Melero, l’elec-ció de les jotes que la formació vila-secana va ballar a la trobada del 7 de maig va estar justificada per diversos fets: «la Jota de la Pobla de Massaluca és un dels balls que el Mestre havia recu-perat i ens va ensenyar els últims anys. La Jota Foguejada la vam voler fer perquè és molt vistosa [la tradició mana que, mentre les parelles ballen, un amic del noi llenci petards als peus de la noia com a mostra del seu interès per ella], i el Ball de Coques de Prades és el primer que el Mestre Barga-lló va recopilar».

Una trobada cordialDurant la celebració la presi-denta i el regidor de Cultura, Pere Sgura, van ver entrega dels records de la Trobada als repre-sentants dels grups convidats, i també hi va haver un espai per als gegants, que es van atrevir a ballar a ritme de jota.

Un cop acabada la festa hi va haver un sopar de germanor. Els convidats van marxar de Vila-seca amb molt bones sen-sacions, tal com detalla Melero: «alguns membres dels grups em van fer saber que estaven mera-vellats amb com va anar la festa, i em van explicar que els va agra-dar molt la cercavila i el sopar de després. Hi va haver molt bones vibracions».

Les pròximes actuacions de l’Esbart Dansaire Ramon d’Ol-zine seran el 14 de maig, quan faran l’Actuació del 40 aniversa-ri en el marc de la Festa de Sant Isidre, i aquest mateix mes, el dia 22, a l’Aplec de Montserrat.

CULTURA POPULAR

L’Esbart Dansaire ret homenatge al ‘Mestre’ amb una Trobada de jotesHi van participar el Cap de dansa de Pinell de Brai, el Grup de Jota de Paüls i l’Esbart Dansaire de Sant Carles de la Ràpita

Josep Bargalló i Badia va dur a terme un important treball de recuperació de les jotes

C.S.

Abans de començar les actuacions a la plaça d’Estudis, tots els participants a la trobada van aplegar-se per fer la tradicional foto de família.

Els dansaires van fer una cercavila pels principals carrers del centre històric de Vila-seca.

La festa es va acabar amb un sopar de germanor ofert pels amfitrions

9mésvila-seca13 de maig de 2016SOCIETAT

C.S.

El regidor de cultura, Pere Segura, va fer entrega dels records de la trobada.

El públic va gaudir amb la interpretació de fins a nou jotes diferents.

El vespre abans de la Trobada de jotes es va in-augurar a la Sala Polivalent de l’Ajuntament de Vila-seca una exposició que recull les quatre dècades d’història del grup local, que va néixer el 15 de maig de 1976. Mar Melero, presidenta de l’Esbart, va ser l’encarregada de fer el discurs inaugural, i va recordar, emocionada, l’esforç i les alegries que els han acompanyat en aquests quaranta anys de vida. Durant l’acte es va voler reconèixer també la feina de tres figures clau per al grup: Pep Giménez, Gemma Soler i Josep Ra-

mon Pujals. L’exposició, titulada «L’Esbart, quaranta anys

en dansa», es podrà visitar fins al diumenge 15 de maig, i s’hi exposen entre d’altres diversos vestits, els records de les trobades, notes de premsa i cartells d’actuacions, i un recull foto-gràfic de la història de l’esbart. També hi ha un espai destinat a la memòria de Josep Bargalló i Badia, així com un recull de frases on els balla-dors, presents i passats, expressen què és per a ells l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina. C.S.

L’Ajuntament acull una gran exposició que recorre els quaranta anys de vida de l’Esbart

C.S.

10 mésvila-seca13 de maig de 2016 CULTURA

Farmàcies de guàrdia a Vila-seca pel 2016Del 9 al 15 de maig .......................................................................................................EscobarDel 16 al 22 de maig ..........................................................................................................JansàDel 23 al 29 de maig ............................................................................................................MasDel 30 de maig al 5 de juny .................................................................................. J. DomingoDel 6 al 12 de juny ............................................................................................................TusetDel 13 al 19 de juny ................................................................................................S. DomingoDel 20 al 26 de juny .....................................................................................................EscobarDel 27 de juny al 3 de juliol ..............................................................................................JansàDel 4 al 10 de juliol ..............................................................................................................MasDe l’11 al 17 de juliol ............................................................................................... J. DomingoDel 18 al 24 de juliol .........................................................................................................TusetDel 25 al 31 de juliol ..............................................................................................S. DomingoDe l’1 al 7 d’agost ..........................................................................................................EscobarDel 8 al 14 d’agost ..............................................................................................................JansàDel 15 al 21 d’agost ..............................................................................................................MasDel 22 al 28 d’agost ................................................................................................ J. DomingoDel 29 d’agost al 4 de setembre ....................................................................................TusetDel 5 a l’11 de setembre ........................................................................................S. DomingoDel 12 al 18 de setembre .............................................................................................EscobarDel 19 al 25 de setembre ..................................................................................................JansàDel 26 de setembre al 2 d’octubre ...................................................................................MasDel 3 al 9 d’octubre ................................................................................................ J. DomingoDel 10 al 16 d’octubre ......................................................................................................Tuset

Del 17 al 23 d’octubre ...........................................................................................S. Domingo

Del 24 al 30 d’octubre .................................................................................................Escobar

Del 31 d’octubre al 6 de novembre ................................................................................Jansà

Del 7 al 13 de novembre .....................................................................................................Mas

Del 14 al 20 de novembre ..................................................................................... J. Domingo

Del 21 al 27 de novembre ................................................................................................Tuset

Del 28 de novembre al 4 de desembre .............................................................S. Domingo

Del 5 a l’11 de desembre ..............................................................................................Escobar

Del 12 al 18 de desembre .................................................................................................Jansà

Del 19 al 25 de desembre ...................................................................................................Mas

Del 26 de desembre a l’1 de gener 2017 ............................................................. J. Domingo

Farmàcies de guardia a la Pineda per a l’any 2016

Tots els dissabtes de l’any .................................................... Obert tot el dia (matí i tarda)

Dies 25, 26, 27 i 28 de març .................................................. Obert tot el dia (matí i tarda)

Del 6 de març al 29 de maig ......................................... Diumenges i festes, obert al matí

Del 5 de juny al 25 de set. ................. Diumenges i festes, obert tot el dia (matí i tarda)

Del 2 d’octubre a l’1 de novembre .............................. Diumenges i festes, obert al matí

Horari de farmàcia a la Plana

Oberta de dilluns a divendres

SERVEIS

Farmàcies a Vila-secaFarmàcia J. DomingoC. Tarragona, 1 Telèfon: 977 39 40 84

Farmàcia S. DomingoAv. Ramon d’Olzina, 42Telèfon: 977 39 50 86

Farmàcia EscobarC. de Vic, 20 Telèfon: 977 39 16 72

Farmàcia JansàPl. de Voltes, 4 Telèfon: 977 39 03 74

Farmàcia MasAv. Verge de Montserrat, 24Telèfon: 977 39 37 14

Farmàcia TusetAv. de Francesc Macià,9Telèfon: 977 39 02 17

Farmàcies a la PinedaFarmàcia MasotPg. de Pau Casals,85 Telèfon: 977 37 11 11

Farmàcia a la PlanaFarmaciola EscobarC. d’Almeria 7 Telèfon: 977 37 16 72

DIVENDRES

13Sala Polivalent de la Casa

ConsistorialExposició ‘L’Esbart: 40 anys en dansa’ Fins al 15 de maig.

Biblioteca de Vila-secaExposició “Un universo de luz”Del CSIC i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología. Fins al 20 de maig.

DISSABTE

14Sant Isidre. Festa local de la

pagesia

18 h. Carrer de Sant Antoni, davant de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca

Concentració de carruatges Recorregut de la cercavila a partir de

ACTES PREVISTOS

les 18.15 h: carrer de Sant Antoni, plaça de Sant Esteve, plaça dels Països Cata-lans, carrer de Vic, rambla de Catalu-nya, carrer de Tarragona, carrer del Re-quet de Fèlix, carrer del Comte Sicart, plaça de Voltes, carrer Major i plaça de l’Església.

19 h. Plaça de l’EsglésiaDanses tradicionals catalanes En el marc del 40è aniversari de l’Es-bart Dansaire Ramon d’Olzina.

20 30 h. Església de Sant EsteveOfrena dels fruits i missa

DIUMENGE

159 h. Plaça de l’Església de Vila-

secaSortida de la XIII Caminada Popular Vila-seca-La Pineda-Vila-secaInscripcions: Menjar pel Banc d’Ali-ments, amb la col·laboració de Creu Roja Vila-seca.

DILLUNS

1620 30 h. Auditori Alcalde Josep

MalapeiraAudicions de final de grau

DIMARTS

1720 h. Auditori Alcalde Josep

MalapeiraAudicions d’alumnes de cant i

música de cambra

DIJOUS

1920 30 h. Auditori Alcalde Josep

MalapeiraAudicions d’alumnes de corda, vent i conjunt de guitarres Emili Pujol

DIVENDRES

20

20 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira

Audicions d’alumnes de guitarra, piano i conjunt de guitarres Miquel Llobet

21 30 h. Auditori Josep CarrerasConcert ‘Corda, vent i piano’ A càrrec de l’Orquestra Händel.

DISSABTE

2112 30 h. Auditori Josep Carreras ‘El Fantasma de l’Òpera’Amb el Cor Contraveus i els cors de grau professional de l’EMM de Cam-

brils i del Conservatori de Reus.

22 h. Teatre El CentruRepresentació teatral de ‘You say tomato’

DILLUNS

2318 30 h. Auditori Josep CarrerasAudició d’alumnes dels Cors Petits Cantors, Allegro, Toldrà i conjunt de vent Carl Stamitz

Setmana de la salut

18 h. Centre Cívic de la Pineda

Conferència ‘Document de Voluntats Anticipades’Amb Simón Sas i Sonia Gómez, Treba-lladors Socials de la Xarxa Santa Tecla.

DIMARTS

2411 h. Centre de Salut de Vila-secaTaller ‘Intoleràncies i al·lèrgies alimentàries’ A càrrec d’Isabel Rovira. Dietista i infer-mera del Centre de Salut de Vila-seca.

DIMECRES

259 30 h. Centre de Salut de Vila-

seca Anem a caminar Dinamitza: Núria Rofes, infermera del Centre de Salut de Vila-seca.

17 h. Centre Cívic El ColomíSessió ‘Vacunes? Sí. Per què?’A càrrec de Xavier Torres. Pediatra del Centre de Salut de Vila-seca. Amb ser-vei de guarderia pels nens.

DIJOUS

2618 h. Centre Cívic i Cultural El

ColomíConferència ‘Eines per trencar amb l’estrès i l’ansietat’A càrrec de Paco Díaz, Psicòleg sanitari i de l’activitat física del Centre Rendi-ment Psicòlegs de Vila-seca.

RedaccióEl dissabte 21 de maig els Amics del Teatre porten al Centru ‘You say tomato’, un espectacle de producció pròpia de la Sala Trono de Tarragona. L’autor del text, Joan Yago, va ser recone-gut el passat 2 de maig amb el premi Teatre al text de teatre en català donat a co-nèixer en la 50a edició dels premis Crítica Serra d’Or.

Joan Maria Segura diri-geix Anna Moliner i Joan Negrié en una comèdia in-tensa i profundament hu-mana, on el diàleg còmic i la música lleugera construei-

xen una reflexió desacom-plexada sobre el sentit real de l’art en el món en que vi-vim, sobre la satisfacció i la felicitat en les relacions de parella i, en general, sobre tot allò que ens trobem el dia que deixem de ser jo-ves, deixem de tenir tota la vida per davant i ens ado-nem que, si no fem alguna cosa per evitar-ho, la nos-tra vida serà així fins als darrers dies.

‘You say tomato’ es po-drà veure a les 22 h i el preu de l’entrada és de 10 euros (5 euros per als so-cis dels Amics del Teatre).

‘You Say Tomato’ arriba a Vila-seca avalada pel premi Crítica Serra d’OrLa comèdia de Joan Yago és una reflexió sobre la felicitat i els desitjos

11mésvila-seca13 de maig de 2016CULTURA

C.S.Aquest 2016 se celebren deu anys de la primera actuació d’Alart Quartet, una formació integrada per Josep Colomé, Josep Maria Ferrando, Miquel Córdoba i Josep Trescolí. Amb motiu d’aquest desè aniversari el quartet està duent a terme una residència artística a l’Audi-tori Josep Carreras de Vila-seca. Aquesta residència els permet treballar al mateix Auditori i re-alitzar dos concerts, el primer del qual va tenir lloc el passat divendres 13 de maig, amb la particularitat que els músics van proposar al públic de trobar-se una estona abans de l’espectacle i xerrar de forma distesa sobre la seva feina i la visió del grup so-bre el fet musical.

A més ho van voler fer a dalt de l’escenari, trencant la barrera invisible que separa els músics dels espectadors en els concerts, i posposant els rituals personals que els músics van admetre que segueixen abans de cada actua-ció.

Els membres d’Alart van en-cetar la conversa explicant que són «com una família, on ca-dascú fa el que creu que ha de fer i estableix una relació amb la resta de persones del grup». També van desvetllar algunes de les particularitats de la for-mació, començant pel fet que

cadascun dels quatre viu en una ciutat diferent, fet que fa que, en trobar-se, s’hi posin amb moltes ganes. Una altra singularitat dels Alart és que els seus integrants tenen altres feines, a banda de tocar amb el quartet, i per això el nombre de concerts que solen fer és d’uns 12 a l’any, una xifra molt allunyada dels quartets ‘convencionals’. «Sovint és di-fícil barrejar llibertat amb esta-bilitat», apuntaven, però també van admetre que tocar d’aquesta manera és «un capritx musical, com qui va a córrer, és el nostre

moment». Els assistents a la xerrada

tamé van poder plantejar pre-guntes. Una de les qüestions que va interessar més és la que fa referència a la tria del reperto-ri. Els assistents van voler saber qui la fa i com els influeixen les tendències a l’hora de decidir-la.

La resposta va sorprendre més

d’un: «no funcionem democràti-cament. Cadascú té els seus gus-tos, i són diferents. Hem d’estar tots quatre d’acord». A més, els Alart van explicar que no n’hi ha prou que una peça els agradi: «si en el primer assaig no funciona, per una qüestió gairebé energè-tica, no la fem».

Pel que fa a la influència dels corrents musicals, els quatre in-tegrants de la formació van ser rotunds en afirmar que sempre toquen el que a ells els agrada, i van apuntar que, una de les grans virtuts del fet de fer una

residència estable com la que te-nen a Vila-seca és que els deixen total llibertat per escollir el pro-grama dels seus concerts.

La xerrada es va donar per acabada uns vint minuts abans de l’inici del concert a l’Audi-tori, on els Alart van interpre-tar peces de F. Mendelssohn, I. Strawinsky, A. von Webern i J. Cervelló.

Josep Maria Ferrando, que és fill de Vila-seca i professor al Conservatori de Música, va apuntar que amb aquestes xer-rades busquen mostrar l’engra-

natge intern del quartet: «volem ensenyar al públic com funcio-nem, què fem als assajos, i dei-xar clar que al final no som més que un grup de quatre persones que treballen juntes». Ferrando, que va assegurar haver gaudit molt de la trobada, va apuntar que probablement es repetirà abans del seu segon concert a l’Auditori, que està programat per al mes de novembre: «va ser divertit, ens vam trobar tots quatre allà, vestits de carrer, par-lant al públic sense la barrera de l’escenari.».

AUDITORI

Alart Quartet aposta per la música de proximitat en la seva residència artísticaEls quatre intèrprets van fer una xerrada distesa amb el públic abans de la seva actuació a l’Auditori, el passat divendres 13 de maig

La conversa, força distesa, es va allargar fins gairebé vint minuts abans del concert

Com són els assajos, com escullen el programa dels concerts o les influències musicals van ser algunes de les qüestions que els músics van explicar durant la conversa.

C.S.

Els membres del quartet van rebre els assistents al vestíbul del teatre i els van convidar a pujar a l’escenari, trencant la ‘barrera física’ que hi ha als concerts.

12 mésvila-seca13 de maig de 2016 CULTURA

RedaccióL’oferta formativa de màster i postgrau de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV constitueix una bona oportunitat per adquirir una formació avançada, arribar a una especi-alització acadèmica o professional i la via per seguir la carrera investi-gadora i accedir al doc-torat.

Entre l’oferta per al curs que ve hi ha el Màster Interuniversita-ri en Anàlisi i Gestió del Territori: Governança, Lideratge i Planificació Territorial. Aquests es-tudis estan adreçats a geògrafs i, en general, a graduats en el camp de les ciències socials i ju-rídiques, arquitectura, així com altres àmbits de coneixement amb perspectiva territorial. El seu principal objectiu és formar de manera mul-tidisciplinària a profes-sionals i investigadors en el camp de l’ordenació, planificació i gestió del territori. També permet adquirir habilitats i co-neixements per exercir un lideratge proactiu per encarar els reptes territorials, i especialitzar-se en el ‘spatial planning’ o nova planificació territorial estratègica. És semi-presencial, amb assignatures virtuals (obligatòries i part d’op-tatives) i presencials (optatives d’especialitat). Es comparteix amb la Universitat de Granada i té dues especialitzacions, una de planificació territorial, amb

assignatures impartides amb professors de la URV, i una altra en governança i lideratge terri-torial, impartida per professors de la Universitat de Granada. El programa formatiu es completa amb un mòdul d’assignatures de Tècniques d’Informació Ge-ogràfica que complementa els continguts des del punt de vista aplicat.

Per sisè any consecutiu també s’ofereix el Màster Universitari en Tècniques d’Anàlisi i Innova-ció Turística. El programa for-ma investigadors i professionals d’alt nivell en l’ús de tècniques, mètodes, instruments i pràcti-ques per al desenvolupament eficient de les activitats turís-tiques i la innovació turística. En aquest sentit, són objectius

importants d’una banda el dotar d’un profund coneixement de les noves tecnologies i dels fac-tors econòmics que condicionen l’èxit de les activitats de turisme i oci, i d’altra capacitar per a la millora de la gestió, dels produc-tes i serveis, i la comercialització realitzada per les empreses i des-tinacions turístiques segons les noves estructures de negocis i

tipus de consumidors. El màster incorpora dues especialitzaci-ons optatives: Sistemes per a la Planificació i Gestió de les Desti-nacions, i Sistemes d’Informació Empresarial.

En tercer lloc també s’oferta un Postgrau en Innovació en la Gestió de Càmpings, títol propi de 30 ECTS, que compta amb la participació de l’Associació

de Càmpings de la Cos-ta Daurada i Terres de l’Ebre, i que s’articula en sis mòduls: Els càm-pings i la seva transfor-mació com a allotjament turístic; Tecnologia aplicada a la millora de gestió. Smartcamping; Sostenibilitat i salut ambiental; Planificació i preferències de les in-versions i visió de futur. Infraestructura, equipa-ments i serveis orientats a la sostenibilitat; Cor-reu màrqueting, i Visi-tes de treball a diferents tipologies de càmpings. El postgrau també in-corpora les pràctiques formatives i el treball de fi de postgrau.

Finalment hi ha el Màster Erasmus Mun-dus Wine Tourism In-novation (Wintour), que ofereix un programa d’estudi integrat que combina l’experiència en Turisme i Enologia de la URV, la Universitat de Bordeus (UB, França) i la Universitat de Porto (UP, Portugal). El progra-ma de formació és mul-tidisciplinari i multisec-torial. Està estructurat en 120 ECTS dividits en

dos anys i quatre semestres. Els tres primers semestres s’impar-teixen cadascun a les universi-tats organitzadores i l‘últim es dedica a posar fi a les pràctiques que es fan a les instal·lacions dels organismes associats.

Per a més informació consul-tar la web de la Facultat de Turis-me i Geografia de la URV, www.ftg.urv.cat.

URV-CAMPUS VILA-SECA

Obertes les inscripcions per als màsters i postgraus de la URV a Vila-secaLa Facultat de Turisme i Geografia ofereix tres màsters i un postgrau per al curs 2016/17

CEDIDES

RedaccióEl matí del passat dissabte 7 de maig va tenir lloc a la Facultat de Turisme i Geografia del Cam-pus Vila-seca de la ‎Universitat Rovira i Virgili (URV) la darrera de les tres jornades de portes obertes programades per en-guany. Les dues anteriors s’ha-vien celebrat els dimecres 30 de març i 13 d’abril, de manera que l’última de les jornades es va programar en dissabte per fa-cilitar la visita als alumnes i els seus familiars.

En el total de les tres jornades el centre ha rebut la visita d’un centenar de persones interessa-des en els graus de ‎Turisme i de Geografia i ‎Ordenació del Ter-ritori. Durant la seva estada a la facultat van rebre explicacions sobre les característiques dels plans d’estudi i el funcionament del centre, a més d’efectuar una visita guiada per les instal-lacions, fent un especial incís en el CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investi-gació). Prop d’un centenar de persones han pogut conèixer els plans d’estudi i el funcionament del centre.

Èxit de les jornades de portes obertes al Campus Vila-seca

13mésvila-seca13 de maig de 2016CULTURA

RedaccióL’Aula Magna de la Facultat de Turisme i Geografia URV va aco-llir el passat dijous, 5 de maig, la jornada d’exposició i anàlisi ‘Municipis conscienciats davant de la prevenció i seguretat en espais aquàtics’, presentada pel president de la Diputació de Tar-ragona, Josep Poblet, i organitza-da pel Consejo Superior de Nor-malización y Seguridad Integral en Piscinas, CNORSIP, (amb seu al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya), la National Swimming Pool Foun-dation (NSPF) i InnoQuatic.

Després de la presentació de Josep Poblet, va agafar la parau-la Cristian Bono, president del Consejo Superior de Normali-zación y Seguridad Integral en Piscinas, que va posar sobre la taula els antecedents i les nove-tats pel que fa a la legislació de la seguretat en espais aquàtics, i va presentar les estratègies de pre-venció i seguretat per a la protec-ció dels gestors d’instal·lacions aquàtiques i la societat.

A continuació va intervenir el professor universitari Ramón Moles, que és també expert en Normalització, una qüestió que va posar sobre la taula de debat.

Després, Jose Antonio Car-camo, president de MITA ONG, va parlar sobre la seguretat com a estratègia de confiança per al turisme i l’oci, i finalment Silvia Uribe, de la NSPF, va interve-nir amb una ponència titulada ‘Conscienciació, comunicació i capacitació integral’.

CNORSIP és una entitat es-panyola sense ànim de lucre, reconeguda en l’àmbit nacional i internacional, que contribueix, mitjançant el desenvolupament de les activitats de normalitza-ció i certificació, a millorar de qualitat i seguretat en les instal-lacions aquàtiques.

Vila-seca acull una jornada sobre la seguretat en espais aquàticsLa conscienciació, la gestió de riscos i la nova legislació, temes del debat

Josep Poblet es va encarregar de donar la benvinguda i fer la presentació de les jornades.

CEDIDA

Marina Pujol Perdices, ex alumna del grau de Geogra-fia i Ordenació del Territori i del màster en Planificació Territorial: Informació, Ei-nes i Mètodes, que s’im-parteixen a la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, ha estat guardonada amb el Premi Lluís Casassas i Simó de la Societat Catalana de Geografia per a estudiants universitaris o de recent titulació corresponent a l’any 2016. El projecte de recerca que li ha merescut el guardó es titula ‘Segregació residencial de la població estrangera en un nucli tu-rístic: el cas de la Pineda’. El guardó va ser entregat en l’acte de lliurament dels Premis Sant Jordi 2016. C.S.

Marina Pujol, premiada per la Societat Catalana de Geografia

CEDIDA

RedaccióAlba Vidal Mariné treballa per a la productora de televisió ale-manya Fingado GmbH des de fa quatre anys. El premi vol ressal-tar el valor i la importància del muntador a l’hora de donar rit-me, claredat, efectes i grandiosi-tat a les imatges.

El treball de la periodista vila-secana és un reportatge titulat

‘Sprungturm challenge’ que ver-sa sobre la tensió, el risc, l’adre-nalina i la diversió que provoca en adolescents i adults saltar des d’un trampolí de 10 metres en una piscina d’estiu. La visió subjectiva dels salts dels prota-gonistes, que estan gravats amb una càmera GoPro, provoquen sensacions de vertigen fins i tot a l’espectador.

El canal de televisió SWR, –Südwestrundfunkt– (3r canal públic de Baden-Württenberg), convoca des de 2009 els premis, que guardonen els millors repor-tatges i notícies del magazín diari “Landesschau” i dels informatius “Landeschau Aktuell”. Són els treballadors de la pròpia televisió els que proposen les peces que competeixen pels premis.

VILA-SECANS

La periodista vila-secana Alba Vidal guanya el premi alemany ‘Tisores d’or’El guardó el convoca el canal alemany de televisió Südwestrundfunkt, i busca el millor muntatge de vídeo, ressaltant la figura del muntador

CEDIDA

Alba Vidal durant la recollida del guardó.

ESCOLES

El Premi Ensenyament l’atorga la Fundació Cer-cle d’Economia. En la seva IX edició, el certa-men havia rebut 53 candidatures, i l’entrega dels guardons es va fer el passat 2 de maig al Caixa-fòrum de Barcelona. Els projectes presentats in-

cideixen sobre la millora de l’aprenentatge dels alumnes, l’ús de les noves tecnologies, el treball competencial, empoderament de les famílies o el desenvolupament de processos de transfor-mació educativa. Redacció.

L’escola Torroja i Miret, finalista del Premi Ensenyament

CEDIDA

14 mésvila-seca13 de maig de 2016 CULTURA

RedaccióLes Nacions Unides van decla-rar l’any 2015 com l’Any Inter-nacional de la Llum i les Tecno-logies basades en la Llum. Amb motiu d’aquesta efemèride, el Consejo Superior de Investiga-ciones Científicas (CSIC) i l’Obra Social “la Caixa” han posat en marxa l’exposició itinerant ‘Un univers de llum’, que es podrà visitar al vestíbul de la Bibliote-ca de Vila-seca fins al pròxim 20 de maig.

Als panells que pengen a les parets s’hi exposen les princi-pals propietats de la llum i les seves aplicacions, que s’han convertit en un element es-sencial del nostre dia a dia. Es descriuen els nous dispositius d’il·luminació, el làser o la fibra òptica, juntament amb eines com els microscopis i els teles-copis. A més a més, els visitants podran conèixer l’apassionant sistema visual humà i fenòmens com la primera llum del cosmos, els miratges, les aurores polars o els arcs de Sant Martí. L’evolu-ció de la llum en l’art, el seu ús en la producció energètica o els usos en medicina per a la diag-nosi i el tractament de malalties també formen part de l’exposi-ció.

La mostra que ara ha arribat al municipi forma part del pro-jecte Ciudad Ciencia, un progra-ma de divulgació científica del CSIC i l’Obra Social “la Caixa” que té com a objectiu que els ha-bitants de localitats allunyades dels grans nuclis urbans cone-guin de primera mà l’actualitat científica i tecnològica.

Amb aquesta finalitat Ciudad Ciencia posa a la disposició de les ciutats adherides a aquest programa activitats de divul-

gació científica en múltiples formats (exposicions, confe-rències, visites a centres de re-cerca, etc.) que s’incorporen a la programació cultural de cada municipi, així com tallers online de participació ciutadana creats per investigadors del CSIC.

Juntament amb la mostra, el CSIC ha creat tres guies didàc-tiques adaptades a diferents nivells educatius que es poden descarregar lliurement des del web de Ciudad Ciencia, i que

van de 1r a 4t de la ESO fins a 1r i 2n de Batxillerat. Aquests materials estan adreçats fona-

mentalment al professorat, amb l’objectiu de servir com a eina de suport per aprofundir en els

continguts de l’exposició. Per això els inclouen preguntes que requereixen la cerca de respos-tes en els panells expositius i a Internet, però que també con-viden a la reflexió i la conscien-ciació sobre el paper que juga la llum en les nostres vides. A més, a través de la mateixa web es pot accedir a fitxes per realitzar experiments pràctics, com per exemple fer un arc de Sant Mar-tí, muntar un microscopi casolà amb un punter làser o descobrir

el funcionament de la fibra òp-tica.

El programa Ciudad Ciencia es va posar en marxa el març de 2012, i actualment formen part del projecte prop de 40 lo-calitats de tot Espanya, entre les quals hi ha també el municipi de Vila-seca.

A finals d’any Ciudad Cien-cia portarà un altre projecte de divulgació científica al munici-pi, que probablement inclourà també una part experimental.

CIÈNCIA

La Biblioteca de Vila-seca acull l’exposició ‘Un univers de llum’L’activitat forma part del projecte de divulgació científica Ciudad Ciencia, que ha posat en marxa el CSIC i l’Obra Social “la Caixa”

Un conjunt de panells amb grans fotografies expliquen curiositats científiques relacionades amb els efectes lumínics i la natura.

RedaccióEl premi ha estat convocat per la Biblioteca de Vila-seca i la Regidoria d’Universitat, Cultura i Excel·lència de Vila-seca, i s’hi podran presentar els alumnes de batxillerat del curs 2016/2017 de centres educatius de Vila-seca o de les comarques veïnes

que hagin realitzat el treball de recerca sobre temes d’àmbit local del municipi, tant des del punt de vista científic i tècnic com cultural, històric, social, etc. A més, en homenatge a Ma-ria Elena Maseras, la convoca-tòria inclou un reconeixement al millor treball sobre estudis de

dones i gènere. Tots els treballs han de ser originals i inèdits i redactats en català. Hauran de tenir el vistiplau dels tutors del centre educatiu, i el termini màxim per presentar els origi-nals serà el 14 d’abril de 2017.

Des de la Biblioteca s’apunta que el ‘Vila-seca Inèdit’ té un

triple objectiu: estimular l’inte-rès dels joves per la investigació i la recerca en l’àmbit local, pro-moure treballs d’investigació científica, humanística, social, artística, etc. que tinguin com a centre d’interès el municipi, i crear un entorn favorable per a que els docents orientin els

alumnes en la recerca de temes relacionats amb el municipi de Vila-seca.

En definitiva, aquest nou cer-tamen vol marcar un pas enda-vant en l’objectiu de contribuir a la investigació local i a un mi-llor coneixement del municipi per part dels joves, alhora que vol ser una oportunitat per cre-ar vincles amb les diferents en-titats i estudiosos del municipi.

Totes les persones interessa-des en el Premi ‘Vila-seca Inè-dit’ poden consultar les bases al web de la Biblioteca de Vila-seca (www.bibliotecavila-seca.cat).

Neix ‘Vila-seca Inèdit’, un premi al millor treball de recerca de batxillerat

ACTUALITAT

S’hi poden presentar alumnes del curs 2016/17 i els treballs han de tractar temes d’àmbit local

Es busca que els habitants de ciutats mitjanes estiguin al dia de l’actualitat científica

MÉS VILA-SECA

15mésvila-seca13 de maig de 2016OPINIÓ

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1312-2015Ed. Impressa.ISSN 2462-3105Ed. Electr.ISSN 2462-3113

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Mercè Ripoll.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

mesvilaseca@mestarragona.com

Ara ja tens un canal per

fer-nos arribar allò que et

sembla que cal fer públic,

l’actualitat que cal donar a

conèixer i les opinions que

mereixen ser expressades.

Tot el que consideris

important per

Vila-seca i que la gent del

municipi no es pot deixar

perdre.

Fes-ho arribar al nostre

correu electrònic:

mesvilaseca@mestarragona.com

Un reconeixement a l’esforç diari

TRIBUNA

5.000 caràcters sobre què suposa haver guanyat el premi ‘Die Goldene Schere’ i repassar la meva trajectòria professional. Per on començo jo ara… doncs fem-ho pel principi!

Al tercer any de Llicenciatura vaig en-trar a fer pràctiques a Canal Reus TV. Va ser el meu primer contacte amb el món televisiu. Sempre he tingut clar que volia fer televisió; em fascinaven els platós, les càmeres, estar a peu de notícia...

Després vaig quedar-m’hi treballant els caps de setmana. Recordo passar-me els divendres per la tele a recollir la llista de temes que m’havia preparat la Cori, la cap d’informatius, i després estar ‘sola’ tot el cap de setmana amunt i avall, gravant, re-dactant, muntant i deixant les cintes pre-parades pel dilluns. De rodatge vaig conèi-xer al “Poll”, que em va fitxar, aquest cop com a càmera, per a la redacció de TV3 de Tarragona. I com no, de caps de setmana, ja que mentrestant acabava Comunicació Audiovisual a la UAB. Llavors vivia pen-dent del telèfon i amb la càmera al cotxe preparada per sortir corrents en qualsevol moment. Només recordo una vegada que no vaig sentir-lo (era a la platja llarga de Tarragona amb la colla), però per sort va sortir la Lídia a gravar.

En acabar la carrera vaig començar a la productora ‘Mab’s’ de Reus. Entre d’altres coses fèiem el ‘Tàpies a la Carta’ per a la XTVL, on acabaria poc després. Recordo molt bé els tastos dels menjars que els cuiners preparaven al plató del segon pis; fins i tot els Germans Roca i molts altres cuiners de renom. També vam rodar al

Bulli i a ca la Carme Ruscalleda, amb mo-tiu de l‘aniversari del programa. A Mab’s vaig treballar per primer cop realment en equip, amb la Mercè, el Jose i l’Oscar, de qui vaig aprendre molt.

Després va arribar un dels capítols més macos i especials de la meva vida… diri-gir i realitzar el documental ‘Estirant la Corda’ amb la meva família i els meus ‘ne-bots’ com a protagonistes, i al meu poble, Vila-seca. Gràcies al Pep i la Teresa de nou per haver-ho fet possible.

I va arribar el salt cap a Barcelona. Els in-formatius de la XTVL m’esperaven per fer substitucions d’estiu i allà em vaig quedar fins al desembre. Va ser un període genial, amb tot de gent jove maquíssima i un gran ambient de treball. La XARXA la vaig ha-ver de deixar en rebre la trucada, ja quasi

inesperada, de TVE a Sant Cugat. Després d’haver-hi fet pràctiques vaig aconseguir un contracte de dos anys al departament d’Informatius. Finalment vaig poder tre-ballar ‘de lo meu’, de realització, preparar tota la part visual del programa i estar al control durant l’emissió. Sobretot recor-do dies on totes les peces de l’Informatiu estan revisades i llestes per l’emissió i 10 minuts abans del directe passava alguna cosa. Llavors tocava córrer! El ‘59 segons’ també era un espectacle. 9 càmeres, si no recordo malament, vídeos per emetre du-rant la intervenció dels convidats, rètols, imatges de fons a les pantalles de deco-rat... Acabàvem tard, però era tota una experiència.

Com tot a la vida, lo bo, s’acaba. Quan

tothom ja et coneix, ja saben com treba-lles i on hi tens amics, llavors toca plegar. Els darrers mesos no parava de compa-dir-me pel fet de quedar-me sense feina, però ara, si miro enrere, només hi veig la porta cap un món nou d’oportunitats.

I aquí estic. A Alemanya. I ja hi porto quatre anys. A Fingado he après realment a muntar reportatges, notícies i docu-mentals. Sempre li dic, però sense la Gina, la meva companya de feina i amiga, no hauria sobreviscut en una empresa amb majoria d’homes, que dominen totes les qüestions tècniques 100 vegades més que jo, però que no saben explicar-ho. Em va sorprendre la manera de produir els con-tinguts audiovisuals a Alemanya. A dife-rència del que havia viscut fins llavors, on els periodistes escriuen un text i després el ‘tapen’ amb imatges, aquí es fa a l’in-revés. Es munta la peça primer i després, o al mateix tems, el periodista redacta i es deixa influenciar per les imatges, pel muntatge i les propostes del muntador. M’apassiona quan els redactors em miren i em pregunten com m’agradaria comen-çar la peca, quan em demanen l’opinió so-bre quin tall de veu és millor (en alemany, clar), quan em donen llibertat i després miren el que he fet i reescriuen el text per a que la informació s’adapti al meu ’Schnitt’, muntatge.

La veritat és que rebre aquest premi suposa per mi el reconeixement màxim al meu esforç diari des de fa quatre anys, per adaptar-se a un país estranger, una nova cultura, manera de ser i fer de les perso-nes, a un clima, una llengua i una buro-cràcia complicada, per descriureu- ho així en breu i, sobretot, al fet d’estar lluny de família i amics. Des de fa temps sóc una més a la productora i una més a la tele, sense importar la llengua, els orígens o la manera de ser, fer, pensar i parlar (molt i ràpid pels que em coneixen). Això em fa sentir orgullosa d’haver pres la decisió de venir i de quedar-m’hi, de moment.

I aquí estic. A Alemanya. I ja hi porto quatre anys. A Fingado he après realment a muntar reportatges, notícies i documentals.

MÉS VILA-SECA

AlbA VidAlPeriodista

16 A L’ÚLTIMAmésvila-seca13 de maig de 2016

CADA QUINZE DIES,MÉS INFORMACIÓDE LES ACTIVITATS ILA VIDA SOCIALAL TEU MUNICIPI.

27MAIG

PRÒXIMAEDICIÓ

VILA-SECANS

C.M.

Cristina SerretAquest 2016 el nom de Josep Maria Ferrando està d’actualitat al municipi. Juntament amb els seus tres companys d’Alart Quartet està realitzant una residència artística a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca. Però aquest vio-linista i professor té un lligam molt més estret amb el poble, ja que n’és fill i, a dia d’avui, hi viu.

I va ser a Vila-seca mateix on va trobar el camí que el portaria a dedicar-se pro-fessionalment a la música. La llavor, però, va brotar a dins de casa: «a casa escol-tava molta música clàssica a la ràdio, i el pare cantava a la Coral Nova Unió. Així que quan va arribar el moment, van decidir ‘apuntar el nen a música’. Tot i que els pares mai no s’hi van dedicar de manera professional, a casa sempre hem sigut molt me-lòmans», explica Ferrando.

Així és com de petit, aquest vila-secà va comen-çar a estudiar a l’escola de música. Primer, piano. La tria de l’instrument li va venir feta de casa. Però ben aviat el violí li va fer una cri-da que no va poder obviar: «recordo que, essent petit, estava estudiant piano quan va entrar un altre alumne a l’aula amb un violí. En veu-re’l, vaig dir ‘jo vull tocar això’. I recordo que el pro-fessor em va contestar que no, que no podia ser, perquè jo tocava el piano. Però quan vaig arribar a casa ho vaig dir als pares i ells sí que em van deixar canviar d’instrument. I fins ara», recorda.

En el seu camí d’aprenentatge Josep Maria Ferrando recorda mestres que li han deixat una forta empremta, com Rafael Fabregat a Vila-seca, Evelio Tie-les al Conservatori del Liceu o Krzysztof Smietana a Londres, entre d’altres. «El Rafael Fabregat em va agafar a l’adoles-cència i em va encaminar cap a bones audicions, em va ensenyar a estimar la música i em va obrir diverses portes a nivell instrumental i musical. Però en definitiva tots els meus mestres han estat importants, n’he après molt, i tots formen part de mi i de la meva manera de fer».

Un cop finalitzats els estudis, el vio-linista va presentar-se a les oposicions

de professor al Conservatori de Vila-se-ca, una tasca que en l’actualitat compa-gina amb les seves col·laboracions amb orquestres, o oferint recitals de violí, sol o formant duet amb Marc Torres al piano, o amb Paco Vidagany a la per-cussió. També fa de solista o de concer-tino en orquestres. La nineta dels seus ulls, però, és Alart Quartet.

Ferrando es declara amant de tota la música, «mentre sigui bona», i assegura que sem-pre s’ha sentit fascinat per compositors com Bach, Mozart, Bethoveen o Bra-hams, als quals comença a entendre ara: «és una sen-sació similar al que passa quan tens un llibre i el que llegeixes et resulta familiar. Amb aquests compositors ara em passa que quan els escolto o els toco sento que la seva música va en la ma-teixa direcció que jo».

Passió per ensenyarL’amor per la música de Ferrando només és equi-parable a la passió que sent per fer de mestre. «L’edu-cació sempre m’ha agradat i fascinat, tot i que penso que per poder ensenyar has de tenir alguna cosa a dir, no només una me-todologia, per això també intento transmetre la meva experiència com a intèrpret als alumnes», apunta. Els anys de treball han fet que el vila-secà tingui molt clar què cal per ser un bon mú-sic: «el primer de tot és que has d’estimar la música.

Després, cal ser una persona sensible, empàtica, que es deixi portar pel flaire de cada obra, i tenir una gran capacitat de treball i de comunicació per poder aprofundir en el que fas, saber què vols extreure d’una obra i tenir la capacitat de comunicar-ho».

El músic assegura que la tècnica es pot adquirir, i que la missió d’un profes-sor és donar als alumnes les eines per expressar-se. Però admet que hi ha «al-guna cosa» que es té o no es té, un com-ponent de sensibilitat particular que és únic: «hi ha persones que toquen dues notes i només amb això ja criden la teva atenció, i n’hi ha d’altres que poden to-car-ne moltes, totes tècnicament cor-rectes, i mai t’arriben a captar del tot. És un misteri, es té o no es té».

Ferrando es va formar professionalment a Vila-seca, Barcelona i Londres.

«UN BON MÚSIC HA DE TENIR CAPACITAT DE TREBALL I DE

COMUNICACIÓ»Josep Maria Ferrando, músic i professor del Conservatori de Vila-seca

El valor de l’experiència

La feina com a professor al Con-servatori de Vila-seca fa que Josep Maria Ferrando pugui viure de molt a prop les principals inquie-tuds dels futurs músics,i intentar resoldre-les a base de relatar les seves pròpies experiències. Entre les qüestions que més amoïnen els alumnes no hi ha la de les sor-tides professionals, un tema que, assegura Ferrando, «preocupa més als pares que als nens, però avui dia tot ha canviat molt i hi ha moltes més opcions de les que hi havia anys enrere». Als joves in-tèrprets, en canvi, els neguitegen

qüestions més relacionades amb el dia a dia de la interpretació. «Els inquieta molt saber si donaran la talla a les audicions. També em pregunten sovint com es treballa a les orquestres o als grups de cam-bra, per exemple qüestionant-se com es fa la comunicació a dins del grup, si s’ha de votar o ma-nen uns... Després, a mesura que van avançant en l’aprenentatge sorgeixen altres dubtes, com ara com cal afinar un acord. Al final, la missió del professor és intentar resoldre tots aquests dubtes», as-segura Ferrando.

Durant la residència artística d’Alart Quartet a l’Auditori de Vila-seca, que durarà tot aquest any 2016, els alumnes es podran nodrir de tota l’experiència dels intèrprets presenciant els con-certs que oferiran a l’Auditori o assistint a les xerrades prèvies. De cara a la temporada que ve el grup de corda està valorant també la possibilitat de fer un assaig obert, per tal de mostrar les interioritats del quartet i ensenyar com es reso-len les qüestions que ocupen el dia a dia d’una formació musical inte-grada per quatre persones.