25 de setembre de 2015núm. 25

www.diarimes.comENTITATS

Dúnia Fornós és la nova presidenta local de Creu Roja a Vila-secaFins ara Creu Roja depenia de la seu de Tarragona. P16

El Pla d’Ocupació Municipal dóna feina a 30 aturats de Vila-seca TREBALL REMUNERAT Els treballadors accedeixen a un contracte de treball de sis mesos de durada.

Treballadors del Pla d’Ocupació fent feines de jardineria al Parc de la Torre d’en Dolça.

cristina aguilar

TASQUES PER AL MUNICIPI Faran feines de jardineria, remodelació i manteniment d’espais públics. P7

ESPORTS

La 28a Diada de la Bicicleta se celebrarà el pròxim diumenge 11 d’octubreCom l’any passat, amb la inscripció es podrà fer la donació solidària d’1 quilo d’aliments per al Banc d’Aliments de Creu Roja a Vila-seca. P5

SOLIDARITAT

Un grup d’amics de Vila-seca organitza una gran cursa solidària a la PinedaLa diada de Sosciathlon se celebrarà el diumenge 4 d’octubre, i els beneficis es destinaran íntegrament a entitats benèfiques. P12

olívia molet

Junta i col·laboradors de Sosciathlon.

ACTUALITAT

Vila-seca rep per segon any consecutiu una distinció de Viles FloridesEl guardó és un reconeixement a l’aposta pels espais verds. P2

ceDiDa

Manuela Moya amb el premi.

El conseller d’Interior destaca el nivell de seguretat que hi haa Vila-secaVISITA DE TREBALL Jordi Jané va participar en la Junta de Seguretat local juntament amb l’alcalde i diversos responsables municipals. P4El conseller de la Generalitat signant al Llibre d’honor.

ceDiDaSOCIETAT

Josep Pàmies porta la seva ‘Dolça Revolució’ a Vila-secaL’horticultor de Balaguer va fer una xerrada a la Societat ‘El Centru’. P14

o.m.

Pàmies durant la conferència.

2 mésvila-seca25 de setembre de 2015 EL TEMA

ACTUALITAT

ceDiDa

Cristina SerretLa regidora de Serveis al Territo-ri de l’Ajuntament de Vila-seca, Manuela Moya, va ser l’encarre-gada de recollir el guardó en una cerimònia celebrada el passat 9 de setembre a la Població de Sant Hilari Sacalm.

Fins a vint-i-dos municipis més de Catalunya van rebre la mateixa distinció, essent Vila-se-ca, Calafell i Reus les tres úniques poblacions de la demarcació re-conegudes pel jurat. D’altra ban-da, només Olot va obtenir la dis-tinció de Quatre Flors d’Honor, mentre que el màxim guardó, de Cinc Flors, va quedar desert.

El premi rebut per Vila-seca és un reconeixement a l’aposta del municipi per la recuperació de grans espais com ara el Parc de la Torre d’en Dolça, la zona del litoral amb el Parc del Pinar de Perruquet i la Sèquia Major i valora, alhora, la campanya Flors pel Centre, impulsada per l’ajun-tament l’any passat.

Una aposta pel verdViles Florides és un moviment impulsat per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya per a fomentar la mi-llora dels espais verds a tots els nivells, des de les grans infraes-tructures públiques o privades, fins als espais d’àmbit particular. La Flor d’Honor s’atorga a aquells municipis que destaquen pel seu compromís amb els espais verds i la cura del medi ambient.

L’entrega dels reconeixements Viles Florides 2015 va comp-tar amb la presència de Vicenç Estanyol, director dels Serveis Territorials del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pes-ca i Alimentació a Girona; Neus Ferraté, directora dels Serveis Territorials del departament a Barcelona; Joan Ramon Veciana, alcalde de Sant Hilari Sacalm, i Josep Pastó, president de la Con-federació d’Horticultura Orna-mental de Catalunya (CHOC).

La d’enguany és la quarta edició del certamen, que comp-ta amb el Suport de l’Agència Catalana de Turisme, i s’hi han presentat fins a 70 candidatu-res. El certamen Viles Florides també vol estimular la iniciativa privada, i per això també fa un reconeixement a les Iniciatives florides, en les categories de Llars florides, Balcons florits, Terrasses florides i Jardins florits.

Cada any, un jurat format per fins a nou professionals qualifi-cats dels sectors del viverisme, la

jardineria, el paisatgisme i altres àmbits relacionats amb el pro-grama designats per la CHOC, valora les candidatures, visita les localitats candidates i emet un

veredicte. El passat mes de març una representació del jurat de Viles Florides formada per Pere Cabot, Lluís Sala i Josep M. Pujol, va visitar Vila-seca de la mà de la

regidora Manuela Moya. Coinci-dint amb la visita, un equip del programa Espai Terra de TV3, dirigit per Tomàs Molina, va en-registrar un reportatge sobre els

espais verds del municipi que va ser emès el 22 de maig.

Enguany és el segon cop que Vila-seca es presenta al certa-men. Manuela Moya, regidora

de Serveis al Territori de l’Ajun-tament, ha volgut destacar que aquesta iniciativa té molta més implantació al centre i nord del país, fet pel qual, Vila-seca és, en part, «pionera» a la demarcació. La regidora apunta que aquest moviment, amb gran prestigi a altres països europeus, a més de reconèixer l’esforç per la implan-tació d’espais verds de qualitat, pot acabar esdevenint un segell turístic. Això es deu al fet que, enguany, l’Agència Catalana de Turisme ha apostat per les Viles florides com a segell de promo-ció turística. «Pot esdevenir un element de fidelització, fent que les persones que ens visiten tin-guin una experiència agradable i vulguin repetir-la», ha assegurat. Moya.

Vila-seca aconsegueix una nova distinció al certamen ‘Viles Florides’El municipi va ser reconegut amb Tres Flors d’Honor, una distinció només superada per la vila d’Olot, que en va rebre quatre

El premi el concedeix la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya

Manuela Moya, regidora de l’Ajuntament de Vila-seca, va anar a recollir el guardó a Sant Hilari Sacalm.

El passat mes de març una representació del jurat va visitar els espais verds del municipi

3mésvila-seca25 de setembre de 2015 EL TEMA

La fitxa informativa de Vila-seca a la pàgina web de Viles Florides destaca que el compromís del seu consistori és «fer possible que el verd pú-blic arribi a tots els racons, des dels espais més grans, com el Parc de la Torre d’en Dolça, fins a

la jardinera més petita del centre històric de Vila-seca». En destaca tant els grans espais, com la Sè-quia Major o el Parc de la Torre d’en Dolça, com els racons florits de menor dimensió, posant en relleu la campanya Flors pel centre, per la qual

s’ha dotat de jardineres i testos als balcons amb la implicació directa dels veïns i veïnes. També esmenta el Parc del Pinar del Perruquet com a «l’expressió més pura i valenta de la recuperació d’un espai d’ús privat a un ús 100% públic, sent

l’exemple més clar sobre el procés de desurbanit-zació del nostre litoral». El Parc dels Prats, el Raval de la Mar, el Parc de l’Hort del Pep i l’Espai verd del campus educatiu i esportiu són altres zones verdes que han estat ben valorades pel jurat. C.S.

Dels grans espais a les jardineres més petites

4 mésvila-seca25 de setembre de 2015 ACTUALITAT

RedaccióEl conseller d’Interior de la Ge-neralitat de Catalunya, Jordi Jané, va visitar Vila-seca el passat 23 de setembre. Coincidint amb la seva visita, va participar en la reunió de la Junta Local de Segu-retat que es va celebrar a l’Ajun-tament.

A la reunió es va analitzar la situació de seguretat del munici-pi, on destaca la total normalitat d’aquests darrers mesos pel que fa a seguretat ciutadana. A més, es van planificar i coordinar les actuacions necessàries per a la campanya de tardor de la page-sia, sobretot en relació a l’inici de les collites de la garrofa, l’amet-lla, l’avellana i l’oliva.

El conseller va ser rebut per l’alcalde, Josep Poblet, i diversos regidors de la corporació munici-pal. Jané va manifestar que «Vila-seca és una ciutat segura, gràcies a l’excel·lent gestió del govern municipal i a la feina conjunta de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra».

Per la seva banda, l’alcalde Josep Poblet va voler posar en relleu «els excel·lents resultats i la total normalitat en matèria de seguretat en un municipi com Vila-seca, que és cruïlla de mol-

tes vies de comunicació, amb trànsit de persones i amb una gran activitat turística».

La Junta Local de Seguretat també va tractar la coordinació per a la campanya de segure-tat per a la pagesia, reforçant d’aquesta manera el model de seguretat pel món rural. A banda d’incrementar les patru-lles mixtes rurals, també es va acordar d’informar als pagesos que poden utilitzar el número d’emergències 112 com a suport informatiu pels afers rurals que els afectin.

A la reunió, presidida pel con-seller d’Interior i per l’alcalde de Vila-seca, també hi van assistir Jordi Jardí, director general d’Ad-ministració de Seguretat; Josep M. Pujals, regidor de Seguretat Ciutadana; Joan Carles de la Monja, director territorial d’Inte-rior; Frederic Adan, director de CAT112; Eduard Blanch, cap de la Comissaria de Districte Salou-Vila-seca; Vicent Lleonart, ins-pector cap de l’Àrea Bàsica Po-licial Tarragonès; Jacinto López, sotsinspector cap de la Policia Local de Vila-seca; Gregorio De La Torra, comandant de Pues-to de la Guardia Civil de Salou; Leonardo Rey, tinent cap de la

Companyia de la Guardia Civil de Salou i Joan Bergadà, intendent en cap de la Policia Portuària de Tarragona.

Pel que fa a les dades sobre se-guretat al municipi de Vila-seca, durant la Junta Local de Segu-retat es va posar de manifest un descens continuat de fets delic-tius al municipi. Així, durant els darrers cinc anys han baixat en un 12,5%, i concretament aquest darrer any, la davallada ha estat d’un 5’2%.

ACTUALITAT

El conseller d’Interior presideix la Junta Local de SeguretatA la reunió es va analitzar la seguretat ciutadana al municipi, que destaca per la seva normalitat

ceDiDa

El conseller Jordi Jané va signar al llibre d’honor de l’Ajuntament de Vila-seca.

Durant els últims anys els fets delictius al municipi han baixat en un 12,5%

ACTUALITAT

Dúnia Fornós i Josep Poblet van estar acompanyats del regidor de Serveis Generals i Seguretat Pública, Josep M. Pujals, i de la regido-ra de Benestar Social i Polítiques d’Igualtat, Lucía Teruel.

A l’acte, celebrat la setmana passada a l’Ajuntament, també hi

va assistir el president provincial de Creu Roja, Ramon Grau, qui va voler destacar la confiança i el suport històric de l’Ajuntament de Vila-seca vers aquesta entitat solidària i de servei a les perso-nes. Redacció

L’alcalde rep a la nova presidenta Local de Creu Roja, Dúnia Fornós

RedaccióUn any més, el Club Ciclista Vila-seca i l’Escola de Ciclisme Municipal han organitzat una gran diada popular dedicada a la bicicleta.

Serà el pròxim diumenge 11 d’octubre, i les inscripcions es podran fer a partir de les 9 30 h a la pista de l’Estadi Municipal de Vila-seca i a les 10 30 h a la plaça davant de l’Aquopolis de la Pineda. La sortida serà a les 10 30 h des de l’estadi.

En fer la inscripció, cada per-sona podrà fer donació d’un quilo de menjar que es destina-rà al Banc d’Aliments de la Creu Roja de Vila-seca. Per la seva

banda, tots els inscrits rebran una samarreta commemorati-va.

El grup de ciclistes recorrerà els carrers de Vila-seca en di-recció a la Pineda. Un cop allà, es farà una volta per acabar re-tornant a la pista municipal, on es farà un refrigeri amb pastes i begudes i la celebració de final de festa.

La festa de la bicicleta té un límit de 500 participants, és adreçada a tota mena de públic i a totes les edats, i pretén ser una jornada festiva.

A la festa de la bicicleta de l’any passat hi van participar 424 ciclistes.

L’11 d’octubre tindrà lloc la Gran Diada de la Bicicleta de Vila-seca

ESPORT

Aquesta festa popular arriba ja a la 28a edició

5mésvila-seca25 de setembre de 2015ACTUALITAT

RedaccióEl Màster Erasmus Mundus WinTour, coordinat per la Uni-versitat Rovira i Virgili, s’endega-rà en el curs 2016/17. Aquests es-tudis es faran a tres bandes. Així, a més de la URV, els estudis s’im-partiran també a les universitats de Porto i de Bordeus. D’aquesta manera se sumen les potenciali-tats de tres universitats que són referents en el sector vitivinícola: la URV, referent docent universi-tari en Enologia a Catalunya, país bressol del cava; la Universitat de Bordeus, zona que destaca inter-nacionalment en els vins negres de criança, i la Universitat de Porto, territori de vins fortificats, amb el vi de Porto al capdavant.

El màster, de dos anys de du-ració i 120 ECTS, s’estructura en quatre semestres: els tres pri-mers els estudiants els cursaran a cadascuna de les universitats, i el quart consistirà en una estada

en pràctiques a empreses mentre elaboren el treball final de màs-ter. El primer semestre es farà a la URV i començarà per una adap-tació dels estudiants en les dues direccions: uns es formaran en Enologia i els altres, en Econo-mia i Geografia segons les seves necessitats.

Les àrees docents principals seran, a cada universitat i terri-tori: El vi, turisme i màrqueting, Elaboració del vi i Cultura i patri-moni. La docència serà en anglès i s’ofereix l’opció als estudiants d’aprendre espanyol i català, francès i portuguès. En el tercer semestre, els alumnes faran un temps de verema a cada zona, i durant el Nadal faran estades comercials a empreses, per tenir personalment l’experiència del màrqueting i les vendes.

La convocatòria Erasmus Plus 2015 va rebre 75 sol·licituds, de les quals només se’n van accep-

tar 15, essent una d’aquestes la proposta de les facultats d’Eno-logia i de Turisme i Geografia de la URV.

La Unió Europea ha valorat l’àmbit singular presentat, que uneix el turisme i l’enologia, i el programa docent compleix els estàndards europeus. Aquesta serà la primera vegada que la URV coordinarà un programa Erasmus Mundus.

WinTour rebrà 2,5 milions d’euros en tres anys, destinats

majoritàriament a les beques dels estudiants, el 75% dels quals han de ser seleccionats de fora de la Unió Europea. Molts d’aquests estudiants poden procedir de les principals zones vitivinícoles del món. S’estima que en total, una trentena d’estudiants farà el màster en un ambient multicul-tural i d’intercanvi permanent.

WinTour té el suport d’em-preses, universitats, fundacions i associacions, com ara Miguel Torres S.A, Freixenet, COVIDES, Codorniu S.A., la Universitat de la Rioja, l’Associació Priorat Enoturisme, Fondation pour la culture et les civilisations du vin, o Aristotelio Panepistimio Thes-salonikis.

UNIVERSITAT

La URV impartirà el Màster Erasmus Mundus Vi i Turisme La proposta sobre Enoturisme s’ha posicionat entre els màsters europeus més excel·lents

ceDiDa

El rector de la URV Josep Anton Ferré (segon per l’esquerra) va rebre els promotors del màster.

RedaccióTotes les persones nascudes l’any 1965 estan d’enhorabona, perquè enguany celebren el mig segle de vida.

Per festejar-ho com és degut, s’està organitzant a Vila-seca un gran sopar que es farà el 7 de novembre al Gran Palas Hotel de la Pineda.

Aquell dia tots els apuntats s’hauran de concentrar a les 19 h a la plaça de l’Església de Vila-seca. A les 20 h seran rebuts per l’alcalde, Josep Poblet, i tot se-guit aniran cap a l’hotel on es farà el sopar. Allà, a partir de les 21 30 h es posarà en marxa un Photocall per captar totes les instantànies de la festa, i mitja hora més tard, a les 22 h, es començarà a servir el sopar.

Després de l’àpat hi haurà una actuació en di-recte i es projectarà un vídeo recordatori dels assistents. Finalment, la festa s’acabarà amb un ball i música en viu.

Per a més informació, totes les persones de la lleva del 65 in-teressades en el sopar es poden adreçar a la botiga de Granitos Pérez, al carrer Tenor Josep Fo-rasté número 6 de Vila-seca, o bé enviar un correu a generati-on50vilaseca@gmail.com. Una altra opció és trucar al número de telèfon 610946674.

Els nascuts l’any 1965 tenen una cita al Gran Palas Hotel de la Pineda

ACTUALITAT

El 7 de novembre hi podran celebrar els 50

El màster s’impartirà a tres bandes, amb la URV i les universitats de Bordeus i Porto

RedaccióL’Associació Cultural vila-se-cana de Motos Antigues, A.C. VIMA, ha organitzat la trobada per al primer cap de setmana d’octubre.

Dissabte dia 3 la cita serà en-tre les 8 i les 9 h, a la Plaça del Mercat Municipal de Vila-seca. Llavors es formalitzaran les ins-cripcions i es farà entrega de la samarreta commemorativa de la trobada. A les 9 h es farà la sortida oficial, i es preveu que al cap d’uns 45 min s’arribi al restaurant El Refugi de Valls, on es farà un bon esmorzar. A les 11 la comitiva anirà cap a Vall-bona de les Monges, i hi farà

una visita guiada. Havent dinat s’agafarà el camí de tornada, i es preveu arribar a Vila-seca als volts de les 19 h.

L’endemà la trobada serà al mateix lloc i la mateixa hora que dissabte. Després d’un tast de coca amb xocolata es farà la sortida en direcció a Tarrago-na, realitzant un recorregut per costa fins arribar al restaurant Les 4 carreteres. Després de fer-hi una parada per esmorzar, se seguirà una ruta per pobles de l’interior fins retornar a Vila-seca on, pels volts de les 14 h, es farà el dinar de fi de festa, que tindrà lloc al restaurant La Tor-re del Delme.

La XXI Trobada de Motos Antigues de Vila-seca se celebrarà el 3 i 4 d’octubre

ACTUALITAT

S’hi trobaran motos fabricades fins l’any 1980

La Facultat de Turisme acollirà un taller sobre monitoratge de la reputació on-line

El Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalu-nya, amb seu a Vila-seca, ha organitzat per als pròxims dies 19 i 22 d’octubre un taller per aportar les eines i conceptes necessaris per monitorar què s’està dient de nosaltres i per mesurar els resultats de les ac-cions realitzades per gestionar la reputació on-line i generar notorietat de marca.

Les sessions, que es realit-zaran en horari de 16 a 20.20 h a la Facultat de Geografia i Turisme de la URV, seran dirigides per Arcadi Mayor, desenvolupador web especi-alitzat en màrqueting on-line (19 d’octubre); i Pilar Yépez, llicenciada en Publicitat i Rela-cions Públiques (22 d’octubre). En la primera classe es tractarà el ‘Monitoratge de la reputa-ció dels Serveis’, mentre que el segon taller versarà sobre el ‘Monitoratge de les xarxes socials’.

Aquest nou taller forma-tiu va adreçat a professionals encarregats de la gestió de la reputació on-line i el màrque-ting d’empreses turístiques. Més informació al telèfon 977 394 871. Redacció

6 mésvila-seca25 de setembre de 2015 ACTUALITAT

EDUCACIÓ

Redacció2.494 nens i nenes d’Educació Infantil i Primària s’han incor-porat de nou a les classes aquest mes de setembre a Vila-seca. Per la seva banda, els estudiants d’ESO, Batxillerat, Cicles forma-tius i Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) han estat un total de 1.181, repartits entre els instituts Ramon Barbat i Miracle i Institut Vila-seca.

Manuela Moya, regidora d’En-senyament de l’Ajuntament, ha qualificat de «molt bo» aquest inici de curs i ha assegurat que, des del consistori, estan satisfets amb el mapa escolar local, donat que cobreix les necessitats pre-sents i futures.

Inversions continuadesMoya, que aquest curs s’estrena en la regidoria d’Ensenyament, ha visitat personalment tots els centres aquest mes de setembre, i ha pogut comprovar in situ l’es-tat dels equipaments municipals. Segons la regidora, «s’han cobert totes les necessitats de mante-niment i s’ha arribat fins allà on tenim competències per fer-ho». A més, ha assegurat que enguany els treballs de manteniment han tingut un valor afegit, en incor-porar persones acollides al pla d’ocupació municipal: «hem destinat una part important d’aquests efectius a les escoles. D’aquesta manera, les persones ocupades no només aprenen un ofici, adquireixen experiència i guanyen un sou, sinó que també poden veure que el resultat de la seva feina el gaudeixen els nens i nenes de Vila-seca».

El volum d’ajuts a l’educació per al curs 2015-16 aprovats pel consistori municipal ascendeix a 285.218 euros, i la partida més important és justament la desti-nada a les millores als centres es-colars, amb un import de 88.709 euros. Així per exemple, a l’esco-la Mestral s’hi durà a terme un pla programat de renovació de les aules més antigues.

D’altra banda, es destinaran 83.828 euros al transport escolar gratuït per als estudiants de la Plana i la Pineda, amb la parti-cularitat que s’oferirà no només el servei obligatori, sinó també el postobligatori, és a dir, un servei suplementari per donar cabu-da als alumnes de batxillerat. Els ajuts directes a les AMPAS i els Consells escolars s’enduen 73.810 euros, mentre que es des-tinaran 38.871 euros al programa de reutilització de llibres de text per a alumnes de primària.

Segons la regidora d’Ensenya-ment, amb la inauguració de la Canaleta i l’ampliació de l’Insti-tut Ramon Barbat i Miracle, Vila-seca ja compta amb un mapa escolar correcte. «La població està estabilitzada i tenim places

suficients per cobrir la deman-da del futur. Tot plegat és fruit del pla de creixement municipal: sempre hem apostat per un crei-xement moderat i controlat, de forma que els equipaments mu-nicipals anessin creixent al ma-

teix ritme que la població». Manuela Moya, que es mostra

convençuda que «l’ensenyament és un dels pilars fonamentals de la societat», es mostra satisfeta amb el model educatiu local: «al nostre municipi hem concebut

l’ensenyament de manera que arribi a totes les edats, tenim in-fraestructures perquè tothom, al llarg de la seva vida, pugui tenir accés a l’ensenyament, la cultura i al seu desenvolupament perso-nal».

Vila-seca arrenca el nou curs amb un mapa escolar a la mida del municipiLes llars d’infants, escoles i instituts de Vila-seca cobreixen les necessitats d’escolarització presents i futures

El volum d’ajuts a l’educació per al curs 2015-16 aprovat pel consistori municipal és de 285.218 euros

El curs escolar ha començat amb un total de 2.494 nens i nenes matriculats a Infantil i Primària.

olívia molet

Cens escolar instituts INS Ramon Barbat i Miracle

INSVila-seca

ESO 436 392

Batxillerat 104 160

Cicles formatius 74 0

PQPI 0 15

TOTAL 614 567

Escola Cens escolar

Torroja i Miret 446

Sant Bernat Calvó 438

Mestral 400

Miramar 473

Escola Cens escolar

La Canaleta 245

Cal·lípolis 421

La Plana 71

TOTAL 2.494

Infantil (991) Primària (1.503)

S’han destinat més de 88.000 euros a les millores dels centres escolars. A les imatges, detalls de millores a les escoles Torroja i Miret, Mestral i la Plana.

7mésvila-seca25 de setembre de 2015ACTUALITAT

Cristina SerretAhir al migdia l’alcalde de Vila-seca Josep Poblet va anar fins al Parc de la Torre d’en Dolça per donar la benvinguda als trenta treballadors que, el passat 1 de setembre, es van incorporar al Pla d’Ocupació Municipal.

Aquesta nova fornada de tre-balladors està formada per ho-mes i dones que es trobaven en situació d’atur, i que gràcies al pla municipal, han pogut formar-se i, ara, treballar a canvi d’un sou.

Durant un període de sis me-sos, l’esquadró s’encarregarà de fer tota mena de feines de man-teniment al municipi. D’aquesta manera, hi ha un grup de per-sones que està fent tasques de jardineria i manteniment al Parc de la Torre d’en Dolça, el centre neuràlgic del pla d’Ocupació Mu-nicipal, ja que donades les seves dimensions (37ha), sempre cal dur-hi a terme treballs de man-teniment i millores. Un altre grup treballarà en el manteniment del mobiliari urbà, una feina que es du a terme en un taller de propi parc, i que per exemple permet recuperar completament ele-ments com els bancs públics. Alguns treballadors també han estat treballant a les escoles mu-nicipals, repintant portes i tan-ques o donant una nova vida als elements de joc dels patis. Final-ment, un altre equip està feines de repintatge del pont que tra-vessa per sota de la via del tren.

L’atur persisteix, però canviaEl Pla d’Ocupació Municipal està destinat a aquelles persones que es troben en situació d’atur, i té l’objectiu de facilitar l’accés al món laboral i promoure l’ocu-pabilitat de les persones que hi participen. Cada any dóna feina a un total de 62 persones, en dos grups que accedeixen a un con-tracte de treball de mig any de durada.

Josep Toquero, regidor de Di-namització Laboral de l’Ajunta-ment de Vila-seca, ha assegurat que, malgrat tot faci preveure que els efectes de la crisi es van apaivagant, se seguirà apostant per aquests plans formatius i ocupacionals, i ha anunciat que ja s’està treballant amb la vista posada en el pla de l’any que ve, tot i que amb petites modifica-cions derivades de petits canvis que ja es comencen a detectar en la població aturada: «no hi ha intenció d’afluixar, sinó tot el contrari, volem continuar amb el mateix ritme, però les noves ba-ses que han de regir el Pla d’Ocu-pació Municipal 2016 s’hauran

de reajustar una mica. No estem en la mateixa situació que quatre anys enrere, ja no trobem casos tan dramàtics com llavors. Ara l’atur de llarga durada ja no és el més nombrós, tot i que per-sisteixen les persones que estan a l’atur havent treballat durant períodes molt curts».

Aquest és el cas d’Antonio Barrionuevo, que després de treballar de forma temporal a PortAventura i en un càmping de Mont-roig, feia força temps que estava aturat. Ara està fent feines de jardineria i confia que, des-prés del període de formació i els sis mesos de treball remunerat, pugui reincorporar-se al mercat laboral.

«23.000 ulls us estan mirant»En un ambient molt distès, l’al-calde Josep Poblet va saludar personalment els treballadors i va estar xerrant una estona amb tots. Poblet va destacar el doble sentit del Pla de Formació: d’una banda és formatiu, i de l’altra té un objectiu municipal, perquè es treballa per a la millora del poble.

Poblet els va demanar que se sentissin orgullosos de poder aprendre un ofici en un lloc tan simbòlic com és el Parc de la Tor-re d’en Dolça, i els va recordar la responsabilitat que comporta tenir cura d’un entorn tan esti-mat pels vila-secans: «d’aquí uns anys podreu dir als vostres fills ‘Jo vaig treballar aquí». A més, l’alcalde els va advertir que «hi

ha 23.000 ulls que us miren», en referència al fet que els ciutadans de Vila-seca es beneficiaran de forma directa de la feina feta du-rant aquests sis mesos.

Així ho va confirmar Manuela Moya, regidora d’Ensenyament, que també va voler saludar els nous treballadors, i va aprofitar per explicar-los que, aquell ma-teix matí, la directora de l’escola Miramar li havia fet arribar la seva satisfacció per la feina «ex-traordinària» que hi han fet els treballadors del Pla d’Ocupació.

Finalment, Josep Poblet els va recordar que aquesta oportu-nitat que se’ls brinda la paguen tots els vila-secans, i que per tant és vital que es faci un correcte aprofitament d’aquests recursos. Com a colofó, Poblet els va de-manar que aprofitessin els dies de treball en grup per fer noves amistats, i els va desitjar que, d’aquest contracte de sis mesos, n’acabin sortint noves opor-tunitats laborals i un bon grup d’amics.

LABORAL

Trenta persones s’incorporen al nou Pla d’Ocupació Municipal Durant un període de sis mesos faran tasques remunerades de jardineria, pintura i manteniment general a tot el municipi

El Pla pretén facilitar l’accés al món laboral i promoure l’ocupabilitat de les persones

olívia molet

Els treballadors del nou Pla d’Ocupació Municipal acompanyats de les autoritats, tècnics i tutors al parc de la Torre d’en Dolça.

L’alcalde Josep Poblet va donar la benvinguda als nous treballadors, que estan fent feines de jardineria i manteniment al parc.

Un dels fonaments del Pla és que les feines reverteixen en tots els vila-secans

8 mésvila-seca25 de setembre de 2015 ACTUALITAT

RedaccióEl passat mes de febrer una forta ventada va fer caure una de les quatre torres de llum del camp de futbol municipal. Arran d’aquest incident, l’Ajuntament de Vila-seca va procedir a fer un estudi per dictaminar si es po-dia reparar o bé calia renovar tot l’enllumenat. La conclusió va ser que havia arribat el moment de canviar totes quatre torres, i per aquest motiu es va habilitar una partida pressupostària de 161.000 euros.

El projecte és en procés d’ad-

judicació, i es preveu que abans que s’acabi l’any ja es pugui gau-dir de la nova il·luminació.

De moment les altres tres to-

res segueixen funcionant cor-rectament, i a l’espera que es procedeixi a la renovació, el club de futbol local haurà d’adaptar

els horaris dels entrenaments i els partits a la capacitat lumí-nica disponible, avançant-los, si és possible, per aprofitar les hores de llum natural.

Des de l’Ajuntament s’ha anunciat també que, aprofitant els treballs de renovació de l’enllumenat, també es proce-dirà a canviar l’orientació dels altaveus del camp, per tal de respondre a les queixes d’alguns veïns que havien manifestat molèsties pel soroll. Per aquest motiu s’ha decidit encarar-los a la muntanya.

El camp de futbol estrenarà nou enllumenat el mes de desembreL’Ajuntament destinarà 161.000 euros a renovar les quatre torres de llum

m.v.

Una de les quatre torres va caure a causa d’una ventada i s’ha decidit renovar-les totes.

RedaccióDiversos camins del terme mu-nicipal de Vila-seca han quedat afectats per les obres dutes a ter-me per ADIF amb motiu del cor-redor ferroviari del Mediterrani.

Per aquest motiu, La junta de Govern Local ha aprovat un projecte pel qual es destinaran prop de 200.000 euros per ade-quar i pavimentar totes les noves vies sorgides arran de les obres d’ADIF.

Segons detalla Manuela Moya, regidora de Serveis al Territori de l’Ajuntament de Vila-seca, «un cop es va tenir tancat fins on arri-

bava ADIF, es va aprovar un pro-jecte per deixar els nous camins que han sorgit en les condicions òptimes, amb l’objectiu que es mantinguin en bon estat el major temps possible».

Una partida suplementàriaMoya explica que fa temps que des del consistori s’està tre-ballant amb molta insistència per aconseguir que els camins municipals sorgits de les obres tinguin la qualitat desitjada. La feina va començar, segons de-talla la regidora, amb l’execució de les obres: «vam exigir a ADIF

que ho fes tal com manava l’ad-judicació, fet que ens ha costat molt, i ens ha fet fer més d’un viatge a Madrid. Finalment ADIF va executar les obres d’acord al projecte, però no és el que ens hauria agradat, perquè tot i que ens han deixat els camins amb les plataformes i els drenatges correctament executats, els te-nim sense asfaltar, i això vol dir que aguantaran menys el pas del temps i l’erosió». És per aquest motiu que l’Ajuntament ha des-tinat una partida suplementària al pressupost d’inversions per la qual es faran els treballs neces-

saris per «deixar-los en les con-dicions òptimes de cara al futur, donant-los una pavimentació especial».

El projecte abasta un total de 3.400 m2 i actuarà sobre diversos trams dels camins de les Comes, de Mas d’en Blasi i de Mas de Ra-mon.

La partida pressupostària destinada a aquestes obres té el caràcter de suplementària, i compleix la condició de ser fi-nancerament sostenible. Aquest condicionant ve imposat pel Govern Central, que en ares del control del dèficit pressupostari,

imposa als ajuntaments de tot l’Estat una limitació del creixe-ment de la partida d’inversions municipals. D’aquesta manera, el govern només permet usar el romanent pressupostari fins a un límit uniforme per a tots els consistoris, independentment de l’estat dels seus comptes.

En opinió de Manuela Moya, aquesta política restrictiva cas-tiga els ajuntaments que estan sanejats: «tenim la sensació que aquestes mesures es fan pensant que tots ho fan malament, i quan algú ho fa bé, està limitat d’una manera una mica absurda, no

del tot racional. Els ajuntaments hauríem de tenir capacitat in-versora en funció dels recursos disponibles. Durant molts anys a Vila-seca s’ha actuat de manera molt prudent. Ara, amb aques-ta limitació imposada, hem de prioritzar la despesa i acceptar unes limitacions que no s’acaben d’entendre».

A més de les obres derivades de les afectacions a causa del corredor del Mediterrani, l’Ajun-tament de Vila-seca també des-tinarà un total de 29.937 euros a millorar un tram del camí del Mas de Gual.

URBANISME

Es destinen 200.000 euros a millorar els camins afectats per les obres d’ADIFEl projecte abasta 3.400 m2 i preveu actuacions sobre diversos trams dels camins de les Comes, de Mas d’en Blasi i de Mas de Ramon

També es canviarà l’orientació dels altaveus per evitar molèsties als veïns

m.v.

Dos camins del terme municipal que han estat afectats per les obres del Corredor del Mediterrani.

PUBLICITAT 9mésvila-seca25 de setembre de 2015

Junts amb Tarragonaen cada desafiamentA Repsol estem compromesos amb Tarragona i els seus reptes. Per això, el Complex Industrial de Repsol a Tarragonapatrocina els XVIII Jocs Mediterranis, mostrant una vegada més el seu suport a la ciutat.

Informa’t dels projectes de Repsol a Tarragona a www.tarragona.repsol.com

AF SP Estadio Tarragona2017_Cat.pdf 1 30/06/14 16:12

10 mésvila-seca25 de setembre de 2015 SOCIETAT

Cristina SerretA l’època en què Tàrraco era la capital de la Hispania Citerior, i posteriorment de la província de la Tarraconense, els vins sorgits de les vinyes tarrragonines eren preuats i lloats fins al punt que des del Port de Tàrraco salpaven vaixells plens d’àmfores amb vi. Així ho va recollir en la seva obra el científic i naturalista romà Pli-ni el Vell (S.I), i també Marcial (S. I-II), qui va lloar la qualitat del vi sorgit de la vinya local.

Més de dos segles després, una d’aquelles antigues àmfores que partiren carregades de vi tarra-goní il·lustra l’etiqueta dels vins del celler Clos Barenys, un pro-jecte personal nascut de la suma d’un somni i del desig de recupe-rar una antiga tradició familiar.

La família Bach i la vinyaJosep Maria Bach és fill de Reus. Professionalment dedicat a la in-dústria, sempre havia dit que, en jubilar-se, faria vi.

I arribat el moment, va passar de la paraula als fets. Va com-prar una finca de 9 hectàrees i va plantar-hi vinya. Avui dia, la finca Bach té més de 6 hectàrees dedicades al conreu del raïm, i els seus vins són reconeguts per la seva qualitat i personalitat.

Però aquesta passió vitiviní-cola no va sorgir del no-res. A la família Bach, durant vuit genera-cions, s’havien dedicat a la vinya. Conreaven el raïm i elaboraven vi, però amb l’esclat de la Guerra Civil els camps es van abandonar i la tradició vinícola familiar es va tallar de soca-rel. Ara, Josep Maria Bach no només l’ha recu-perat, sinó que ha donat pas a una nova nissaga vinícola, ja que el seu fill Josep s’ha incorporat al negoci familiar fent les funcions de gerent, i ja es pot dir que el cultiu i la producció de vi arriba fins a la desena generació de la família Bach.

Juntament amb ell, a la finca Bach hi ha dos masovers que també s’ocupen del celler, l’enò-loga Assumpta Mateo i Toni Cor-rales, cap comercial.

La història dels vins Clos Ba-renys va començar, doncs, des

de zero. Les primeres vinyes que es van plantar a la finca, ocupant unes tres hectàrees de terreny, van ser de les varietats Merlot i Cabernet, amb la intenció d’ela-borar vins de criança i reserva. Toni Corrales explica que van optar per aquestes dues varietats condicionats per la proximitat del mar, ja que calia plantar un raïm que fos resistent.

No va passar massa temps i ja es va ampliar la vinya amb el Moscatell, ara sí, un blanc autòc-ton. «Volíem fer un vi blanc sec, defugir dels blancs dolços, per-què la nostra voluntat era fer un vi que lligués bé amb la gastro-nomia local», assegura Corrales.

Finalment s’incorporaria el Shyra, una varietat que ara és força comuna però que fa uns anys era tota una novetat.

Amb tota aquesta vinya, Clos Barenys fa al voltant de 30.000 ampolles cada any. Una part de la producció es dedica a l’expor-tació, però el gruix del vi es con-sumeix a la pròpia finca. Això és degut a que el Celler Clos Barenys compta amb un espai dedicat als banquets, L’Orangerie, pel qual passen cada any entre 15.000 i 20.000 persones. Hi acullen ca-saments, celebracions familiars, convencions i reunions d’empre-sa, i els seus arguments comerci-als són un entorn de gran bellesa, envoltat de vinyes i amb vistes al mar, un servei cuidat al mínim detall i un celler amb uns vins de gamma alta.

Vi de qualitatDes del principi Clos Barenys va voler fer vins de qualitat, desmarcant-se dels productes pensats amb fins estrictament comercials, de baix cost. Així ho confirma Toni Corrales: «no tenim producció per fer vins barats. Els nostres costos de pro-ducció i elaboració són elevats, i no tenim cap intenció de fer un vi dolent per després cobrar-lo a un preu alt».

Els vins de Clos Barenys, nas-cut de vinyes a tocar del mar, tenen un caràcter ‘marí’ que els paladars més educats solen detectar. Aquesta proximitat al

Mediterrani en condiciona el conreu, perquè cal tenir una cura extra de la vinya, assegurant-se que estigui prou airejada o que

s’assequi bé, entre altres precau-cions. «Hi ha molt poques vinyes al costat del mar, i encara menys a Vila-seca, però aquesta brisa

marina que tenim aquí acaba do-nant un toc molt personal al vi», assegura el cap comercial. Un al-tre tret identificador de Clos Ba-renys és la terra sobre la qual es cultiva la vinya, d’argila calcària.

A la finca, tots els processos de verema i producció es duen a ter-me de forma manual, fet especi-alment important a l’hora de ve-

remar, ja que permet la selecció del raïm in situ, descartant els grans que no estiguin en perfec-tes condicions. Corrales admet que aquesta escrupolosa selecció va en detriment de la producció, ja que sempre és més curta, però assegura que aquesta és l’única manera de garantir la qualitat extrema del vi.

CELLERS

La producció de Clos Barenys ronda les 30.000 ampolles de vi anuals

Clos Barenys, la recuperació de la passió familiar per la vinya i el vi Josep Maria Bach va fer realitat el seu somni en una finca de 9 hectàrees al terme de Vila-seca

Clos Barenys va començar des de zero, amb la compra de la finca i plantant ceps

11mésvila-seca25 de setembre de 2015SOCIETAT

A l’esquerra, el mas familiar, que presideix la finca, amb les vinyes i el mar de fons. Al costat, les barriques, les vinyes i les oliveres Clos Barenys.

A la finca hi ha el mas familiar, el Celler i L’Orangerie, un saló de banquets que acull més de 15.000 persones a l’any El Celler Clos Barenys forma part de la D.O. Tar-

ragona. En l’actualitat ofereixen sis productes diferents, inclòs el Mariana, un reserva especial en honor de l’esposa de Josep Maria Bach, que segueix un procés d’elaboració diferenciat i que

s’embotella en format magnum per tal d’acon-seguir una evolució particular. Junt a aquest, hi ha quatre negres més, entre els quals un criança i un reserva, i un vi blanc sec de la varietat Mus-cat. Cristina Serret

Vins de la D.O. Tarragona

cristina aguilar

«No fem vins d’autor, fem vins de passió. Aquest celler és fruit d’un projecte que es va co-mençar amb molt de ‘carinyo’ i

tots intentem que surti el millor possible, sent molt respectuo-sos amb la vinya, i sabent que cada any ens donarà un raïm una mica diferent. Però ens agrada aquest lligam amb la ter-ra, el fet de no comprar raïm a fora, i dir a la vinya ‘Què ens do-naràs, enguany?’», explica Toni Corrales.

Temps enrere a la finca també s’hi havia elaborat oli, però avui dia les olives que s’hi pleguen es venen a la cooperativa de Vila-seca, de la qual en Josep Maria Bach n’és soci.

A més del saló de banquets L’Orangerie, el Celler Clos Ba-renys ofereix un servei de cates de vi.

12 mésvila-seca25 de setembre de 2015 SOCIETAT

Cristina SerretSosciathlon és un projecte so-lidari esportiu endegat per un grup de nois i noies de Vila-seca. El seu lema és ‘Ajuda social mit-jançant l’esport’, i la seva manera de fer consisteix a organitzar es-deveniments esportius a la Costa Daurada, amb la particularitat que destinen el 100% del recap-tat a l’ajuda social.

Tot plegat és fruit de la iniciati-va dels membres de l’associació, que des del mes de gener han estat treballant per tal de recap-tar fons i ajudes que els permetin organitzar la seva primera cursa solidària ‘a cost zero’. D’aquesta manera, tots els beneficis de les inscripcions dels participants, així com de les donacions, aniran destinats a les dues entitats que han escollit: la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, i As-sociació Astafanias de Tarragona (autisme i Teas).

Un ‘triatló’ familiarLa cursa Sosciathlon se celebra-rà el pròxim diumenge 4 d’oc-tubre a la Pineda, i està pensada perquè hi puguin participar tota mena d’esportistes, ja siguin d’alt rendiment o públic familiar, per-què a banda de ser una entitat solidària, Sosciathlon també vol promoure la pràctica de l’esport.

Cada inscrit podrà escollir un dels tres esports del triatló: natació en aigües obertes a la Pineda, cursa en un circuit urbà també a la Pineda, o BTT al Parc de la Torre d’en Dolça. A més, cadascuna de les modalitats es-portives té dos recorreguts, un de més senzill, i un amb més dificultat. D’aquesta manera, es pretén que tothom pugui trobar el nivell competitiu que li sigui més escaient.

Les inscripcions encara són obertes, i es poden cursar per internet a la pàgina web de Sos-ciathlon (www.sosciathlon.org). Van dels 6 als 15€ segons l’es-port i la categoria. El mateix dia de la cursa encara serà possible

inscriure’s. Tots els participants rebran una samarreta i una en-trada gratis per a l’Aquopolis per a aquell mateix dia.

A més, Sosciathlon proposa un Dorsal solidari, un número ‘0’ que es pot comprar a un preu de 6€ i que va adreçat a totes aquelles persones que no volen competir però sí que estan in-teressades a col·laborar amb la proposta solidària. Finalment, el mateix dia de la cursa, hi haurà una unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits de Reus on tothom que ho vulgui podrà fer donació de sang i/o de medul·la òssia.

La concentració dels espor-tistes començarà als volts de les 9 del matí, i tots els participants hauran de trobar-se a l’anome-nada Zona Zero (vora l’Oficina de Turisme de la Pineda, al cos-tat dels Pins de Mariscal). Tot i que les proves tenen format de cursa, no hi haurà classificacions ni premis per als guanyadors, ja que, segons apunten els respon-sables de Sosciathlon, la finalitat última de la diada només és pro-moure la pràctica de l’esport sa-ludable alhora que es promouen valors socials, com ajuda, com-promís, esperança o comprensió.

La iniciativa engegada per aquest grup d’amics de Vila-seca compta amb el suport de nombroses personalitats de tots els àmbits, que han volgut col·laborar llençant un missat-ge engrescador a través de Fa-cebook. Entre les persones que han fet la crida a participar hi ha l’il·lustrador Miguel Gallardo, els actors Jordi LP, Carlos Latre, Iván Massagué o Patricia Conde, el periodista Xavier Pérez Esquer-do, o la velocista Helena Casas, entre molts altres.

SOLIDARITAT

Córrer, nedar o pedalar en família per una bona causaSosciathlon ha organitzat una cursa solidària a la Pineda per al pròxim diumenge 4 d’octubre

Els beneficis es destinaran a la Fundació Josep Carreras i l’Associació Astafanias

5 km o 10 km de cursa a peu sobre asfalt per la Pineda

El recorregut de la cursa a peu consisteix en un circuit circular amb sortida a la part interior del Passeig Pau Casals de La Pineda. Els cor-redors seguiran en direcció al carrer de Mun-

tanyals i continuaran per l’avinguda del Pla de Maset. Després d’uns metres de pujada i de dei-

xar enrere tres rotondes s’entrarà a una de les parts més boniques del circuit: Lumine Golf Club. Després d’una rà-pida baixada els atletes hauran de travessar un paisatge arbrat per afrontar la pujada més forta del recorregut i assolir el punt més alt del circuit, 45 metres sobre el nivell del mar.

A continuació, i ja de retorn a la Pineda, el circuit els portarà al carrer del Camí del Racó i, ja per terreny absolutament pla, al carrer Hipòlit Lázaro i de nou al Passeig Pau Casals.

Es tracta doncs d’un circuit ràpid, no del tot pla però bonic i sorprenent. Els corredors que vulguin fer la cursa de 10 km hauran de fer dues voltes al circuit. El briefing i entrega de ma-terial serà a les 9 del matí, i la cursa començarà a les 11. L’edat mínima per participar en el circuit de 10 km és de 12 anys.

Diversos membres de la junta i col·laboradors del projecte solidari i esportiu Sosciathlon.

11,5 km o 16 km en BTT pel Parc de la Torre d’en Dolça

Els dos circuits estaran perfectament senyalit-zats (a la foto, el circuit curt està assenyalat amb verd, i el circuit llarg amb vermell). La cursa està adaptada a tots els nivells ciclistes de BTT. No hi ha límit d’edat per participar en

el recorregut curt, per bé que la responsabilitat és dels pares o tutors legals. Per la seva banda,

l’edat mínima per participar en la prova dels 16 km és de 12 anys. Tot i que els dos circuits en bicicleta tot terreny transcor-ren pel Parc de la Torre d’en Dolça, la sortida i l’arribada de la cursa amb BTT serà a la Pineda Platja, concretament a la Zona Zero, davant mateix de l’Aquopolis la Pineda.

El briefing i entrega de material serà a les 9 del matí, i la cur-sa començarà a les 10 h. La durada aproximada de la prova és d’una hora, i el límit de participants és de 200.

El recorregut és rural en un 90% i urbà en un 10%, i és apte per a tota mena d’esportistes. Hi haurà diversos punts de con-trol establerts per l’organització al llarg de tots dos recorreguts.

Tots els participants de la cursa en BTT, igual que els neda-dors i corredors, rebran avituallament líquid i sòlid al final de les proves, així com una samarreta commemorativa de l’esde-veniment.

13mésvila-seca25 de setembre de 2015SOCIETAT

2 km o 4 km nedant en aigües obertes a la Pineda

Les curses de natació es fa-ran a la mateixa platja de la Pineda, i cal escollir en-tre un recorregut curt, de 2.000 m, o un de més llarg, de 4.000 m. En el cas de la prova de 2.000 m, la sortida es farà des de la zona Porta de Mar, mentre que els atle-tes que optin pel recorregut llarg hauran de situar-se a l’hotel Donaire, precisa-ment el punt de l’arribada de la prova curta, i hauran de nedar fins al punt de sor-tida de la curta i tornar.

En aquesta competició el límit de participants és de 300, i a les 9 del matí es farà el briefing i l’entrega de material a la Zona Zero (davant de l’Oficina de Tu-risme de la Pineda). La 1ª Travessia Sosciathlon Costa Daurada –4km– comença-rà a les 10.15 h, tot i que els nedadors estan convocats 15 minuts abans. Els atletes que facin la prova curta s’hauran de concentrar a les 10.45 h, a la Porta de mar, per co-mençar la 1ª Travessia Sosciathlon Costa Daurada –2km– a les 11 h.

L’organització recomana l’ús de ves-tit de neoprè i obliga a l’ús del casquet, que serà facilitat per la mateixa organització. A més, es permet l’ús d’aletes i boies de segu-retat. A més, es reserva el dret de canviar el trajecte de la travessia i escollir un trajecte al-

ternatiu en el cas de mala mar o altres fenòmens adversos, com presència de meduses o forts corrents. Igual-ment, si no fos possible portar a ter-

me la cursa sense posar en perill la seguretat dels participants, l’organit-

zació es reserva el dret de canviar l’hora-ri d’aquesta o fins i tot d’ anul·lar la prova. En aquest últim cas els participants tindrien dret a participar en una altra competició de Sosci-athlon.

olívia molet

ACTES PREVISTOS

DISSABTE

2611 30 h. Biblioteca de Vila-secaContes d’autorOrganitza: Biblioteca de Vila-seca. Contes de Shaun Tan, Gusti i Lluís Farré. Activitat familiar a càrrec de la narradora Mon Mas.

DIMARTS

2917 h. Biblioteca de Vila-secaFesta de cloenda i lliurament de premis

DIJOUS

120 30 h. Auditori Alcalde Josep

MalapeiraConcert trio Brull, Mor, Salvadó.Organitza: XX aniversari Associació Catalana-iberoamericana.

DISSABTE

3

8 h. Mercat Municipal de Vila-seca

XXI Trobada de motos antiguesOrganitza: ACVIMA. També diumenge 4 d’octubre. Més informació a http://webfacil.tinet.cat/acvima

DIUMENGE

49 h. La PinedaGran cursa SosciathlonA benefici de la Fundació Josep Car-reras contra la Leucèmia i Astafanias Tarragona.

11 a 14 h. La PinedaDonació de sangA la unitat mòbil situada al Passeig Pau Casals 55, de la Pineda. Organitza el Banc de sang i teixits.

DIJOUS

818 30 h. Biblioteca de Vila-secaTaller “Fotos i vídeos amb el mòbil”; mostra la teva creativitatAdreçat a majors de 55 anys. Organitza la Biblioteca de Vila-seca amb el suport de la Fundació Pere Tarrés i Vodafone.

DIVENDRES

921 30 h. Auditori Josep CarrerasEl violí invisible. Josep Colomé Organitza: Fundació privada Auditori Josep Carreras.

DIUMENGE

1110 30 h. Sortida cap a la PinedaDiada de la bicicletaInscripcions 9.30h a la pista de l’Estadi Municipal. Inscripció donació volun-tària d’un quilo de menjar per al banc d’aliments de la Creu Roja de Vila-seca. Organitza: Club Ciclista Vila-seca i Es-cola Ciclisme Municipal Vila-seca.

DIVENDRES

1621 30 h. Auditori Josep CarrerasLes cordes mestisses. Alfredo Panebianco trioOrganitza: Fundació privada Auditori Josep Carreras.

DIVENDRES

2321 30 h. Auditori Josep CarrerasHaydn i la tempesta. Orquestra AJCOrganitza: Fundació privada Auditori Josep Carreras.

DIVENDRES

3021 30 h. Auditori Josep CarrerasLes compositores noucentistes. Maria Teresa GarrigosaOrganitza: Fundació privada Auditori Josep Carreras.

Farmàcies de guàrdia a Vila-seca de setembre a desembre del 2015Del 24 al 30 d’agost ........................................................................................ JansàDel 31 d’agost al 6 de setembre ................................................ Domingo RoigéDel 7 al 13 de setembre ................................................................................. TusetDel 14 al 20 de setembre.............................................................. Domingo SaigíDel 21 al 27 de setembre ......................................................................... EscobarDel 28 de setembre al 4 d’octubre .............................................................. JansàDel 5 a l’11 d’octubre .................................................................... Domingo RoigéDel 12 al 18 d’octubre ................................................................................... TusetDel 19 al 25 d’octubre ...................................................................Domingo SaigíDel 26 d’octubre a l’1 de novembre ....................................................... EscobarDel 2 al 8 de novembre .................................................................................. JansàDel 9 al 15 de novembre ............................................................ Domingo RoigéDel 16 al 22 de novembre ............................................................................. TusetDel 23 al 29 de novembre ............................................................Domingo SaigíDel 30 de novembre al 6 de desembre .................................................. EscobarDel 7 al 13 de desembre .................................................................................. JansàDel 14 al 20 de desembre ............................................................ Domingo RoigéDel 21 al 27 de desembre .............................................................................. TusetDel 28 de desembre al 3 de gener (2016) ..................................Domingo Saigí

Farmàcies de guardia a la Pineda per a l’any 2015Tots els dissabtes de l’any. .......................................................... Obert tot el diaDel 7 de juny al 27 de setembre .............. Diumenges i festes, obert tot el diaDel 4 d’oct. a l’1 de novembre .....................Diumenges i festes, obert al matíDies 6 i 8 de desembre .....................................................................Obert al matíServei d’urgències (Nit) .................................Del 6 de juliol al 13 de setembre Horari de farmàcia a la Plana Oberta tots els dies de dilluns a divendres

SERVEIS Farmàcies a Vila-secaFarmàcia Domingo RoigéC. Tarragona, 5Telèfon: 977 39 40 84

Farmàcia Domingo SaigíAv. Ramon d’Olzina, 42Telèfon: 977 39 50 86

Farmàcia EscobarC. de Vic, 20Telèfon: 977 39 16 72

Farmàcia JansàPl. de Voltes, 4Telèfon: 977 39 03 74

Farmàcia TusetAv. de Francesc Macià,9Telèfon: 977 39 02 17

Farmàcies a la PinedaFarmàcia MasotPg. de Pau Casals,85Telèfon: 977 37 11 11

Farmàcia a la PlanaFarmaciola EscobarC. d’Almeria 7Telèfon: 977 37 16 72

14 mésvila-seca25 de setembre de 2015 SOCIETAT

Cristina SerretEl passat dijous 17 de setembre la platea de la Societat El Centru es va omplir per escoltar les parau-les de Josep Pàmies, un horticul-tor de Balaguer que comença a ser força conegut arreu del país. Pàmies, fundador de l’Associació Dolça Revolució, promou l’ús cu-ratiu de les plantes medicinals, i acusa de forma clara i directa les grans multinacionals farmacèu-tiques de fabricar medicaments que, en lloc de curar les malalti-es, les cronifiquen.

Aquest horticultor, famós per haver introduït l’estèvia a Catalu-nya, també acusa els organismes públics sanitaris de connivència amb aquestes grans empreses, assegurant que es neguen a in-vestigar l’efectivitat de substituts naturals als medicaments per un interès purament econòmic.

Vetat als mitjans públicsJosep Pàmies va començar la seva intervenció explicant que venia de fer un dejuni de cinc dies, com a pràctica depurativa natural, i va insistir en que l’ús de plantes medicinals per a curar malalties greus havia estat una pràctica molt estesa, però que s’està perdent a causa dels inte-ressos econòmics de les grans multinacionals de la farmàcia.

El balaguerí va explicar que havia estat vetat a TV3 i que s’ha-via sentit molt maltractat en les seves poques intervencions a Catalunya Ràdio, i va acusar di-rectament el conseller de Sanitat de la Generalitat, Boi Ruiz, de te-nir-lo en el punt de mira.

A continuació Pàmies va ex-plicar que totes les seves afirma-cions sobre les propietats curati-ves de les plantes es basen, d’una banda, en l’anàlisi i investigació directa (l’associació té un gran jardí medicinal a Balaguer, que es pot visitar tots els dissabtes); i de l’altra, en els testimonis de totes les persones que s’han re-cuperat de malalties greus gràci-es als remeis naturals. El ponent va parlar de patologies com ara el càncer, la diabetis, la malària o els problemes de pròstata, i va convidar a tots els assistents a llegir els testimonis que han vol-gut relatar la seva experiència a la pàgina web de l’entitat (www.dolcarevolucio.cat). A més, Pà-mies va assegurar que diversos llibres, estudis científics i fins i tot persones guardonades amb els premis Nobel coincideixen amb el seu missatge.

Josep Pàmies va afegir també que l’ús de les plantes curatives

té un component ètic molt im-portant, donat que és «de baix cost» i podria ser accessible per moltes més persones que els medicaments sintètics, fet es-

pecialment notable si es pensa en països del tercer món, amb epidèmies molt extenses i difícils d’eradicar.

Pàmies va explicar alguns ca-

sos de metges de la sanitat públi-ca que, sorpresos per curacions amb herbes medicinals, havien demanat als seus hospitals de fer una investigació científica al voltant d’aquell remei natural, i s’havien trobat que els seus Co-mitès ètics els havien aturat els peus, una mostra més, segons Pàmies, de com els interessos sa-nitaris xoquen frontalment amb els econòmics.

«En els últims 80 anys s’ha ocultat tot lo que és bo, ara cal desfer el camí», va assegurar, i va apuntar que molts dels aliments que consumim són de baixa qua-litat.

Després d’aquesta primera part, en què l’horticultor lleidatà va desgranar la seva experiència personal en l’ús de les plantes medicinals així com en la seva difusió arreu del país, va donar pas a una explicació pràctica sobre les bondats curatives de diverses plantes, com ara l’es-tèvia, la perilla, el kalanchoe o l’artemisa. Finalment la ponèn-cia es va acabar amb un torn de preguntes que van girar sobre patologies concretes i la millor forma de tractar-les.

Un cop acabada la conferèn-cia, Toni Bonet, membre de la Junta de la Societat el Centru, es va mostrar molt satisfet amb l’acollida de la proposta per part del públic, i va constatar que fins i tot havia vingut gent de fora de Vila-seca atreta pel missatge de Pàmies.

Segons va detallar Bonet, l’aposta per portar un ponent que desperta tanta controvèr-sia va ser del tot intencionada. «Enguany hem volgut donar veu a associacions i persones que te-nen un tipus d’idees que poden xocar amb la norma establerta». Així doncs, si fa uns mesos van portar als membres de la plata-forma Cel Net per parlar de la qualitat ambiental, en aquesta ocasió van optar per Josep Pàmi-es, conegut de Bonet perquè van ser companys en la lluita sin-dical, i amb uns postulats «que xoquen molt, però que aporten un punt de vista que pensem que és necessari per poder contrastar tots els mons i fer-se una opinió pròpia. Hi pots estar d’acord, en desacord, o d’acord a mitges, però sempre és interessant co-nèixer persones que tenen inici-ativa i presenten coses que no et trobes en el dia a dia», va assegu-rar Bonet.

La presentació de Josep Pàmi-es està penjada al blog de la Soci-etat El Centru de Vila-seca.

olívia molet

L’horticultor de Balaguer va assegurar estar vetat a TV3 i estar en el punt de mira del conseller Boi Ruiz.

SALUT

«En els últims 80 anys s’ha ocultat tot lo que és bo, ara cal desfer el camí»Josep Pàmies, creador de l’Associació Dolça Revolució, promou l’ús de les plantes medicinals per guarir malalties greus, com el càncer o la malària

«L’ús de plantes medicinals té un component ètic, perquè és de baix cost»

«Les multinacionals farmacèutiques fan medicaments per cronificar les malalties»

La platea del teatre es va omplir de persones atretes pel missatge de Josep Pàmies.

15mésvila-seca25 de setembre de 2015OPINIÓ

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1312-2015ISSN 2462-3105

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Mercè Ripoll.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

mesvilaseca@mestarragona.com

El futbol de casa per la teleTRIBUNA

El silenci trencat pels menuts passos d’un nen, motxilla en mà, una nit de tardor i de camí cap a casa després d’entrenar-se. Molts vila-secans han crescut a l’entra-nyable Estadi Municipal, on han après les regles bàsiques del futbol i de la convi-vència amb persones de tot tipus d’edats,

sexe i condició social. Per-què el futbol simplement integra. Tota una infància darrere d’una pilota per

arribar a gran i entendre que les carabasses dels diu-

menges eren irrellevants.A punt d’encetar la celebració del mig

segle de vida del Club de Futbol Vila-seca l’entitat ha acollit el primer duel televisat i en directe de tota la seva història. A través de la Xarxa de Comunicació Local i en especial de TAC12, Cata-lunya va conèixer l’essència d’un equip i els detalls que el defi-neixen de manera entranya-ble. Va ser bonic, de debò, vam comptar amb una finestra de dues hores per traslladar a tra- vés de multitud de mitjans de proxi-mitat com és el municipi i com treballen els seus equips. Anècdotes, noms; passat, present i futur de desenes de persones que van dibuixar aquell projecte humil que avui supera sostres com a debutant de la Primera Catalana. Ara que el futbol de poble és mediàtic cal recordar el paper d’aquells socis fundadors que van obrir una nova etapa l’any 1966. Per això cal aprofitar la sinergia i mantenir l’esperit de millora. I és que una altra vegada l’im-portant no és guanyar sinó apostar per la base, potenciar el monitoratge i adap-tar les instal·lacions a les necessitats del club: el primer pas serà el canvi d’enllu-menat abans del Nadal. I m’encanta que el Vila-seca gaudeixi de minuts televisius, però em preocupa que costi tant omplir la grada... L’esport territorial lluita contra el gegant del professionalisme, contra els grans il·lustres del mateix futbol. I entre

tots hem de situar el secret que capgiri la truita per multiplicar la massa social de l’entitat: no és un mal puntual, succeeix a tots els estadis modestos del territori. La supervivència de l’esport que et trobes en obrir la porta de casa teva, difícil. I llàsti-ma perquè la base és una màquina con-tínua de generar bons resultats i alegries impensables pocs anys enrere. Dels petits als grans tots mereixen més.

Malgrat les dificultats i com a nen que va carregar una motxilla orgullós de ser jugador del Vila-seca, és un plaer con-templar que el futbol local travessa el mi-llor moment de la seva vida. Amb trans-missions puntuals i amb el seguiment continu a través del programa Dorsal 12 serà bonic dir-vos que el futbol, aquí, és un exemple a seguir. Ens ve-iem al camp.

SeRgi AmAtPeriodista esportiu de tAC 12

L’esport territorial lluita contra el gegant del professionalisme, contra els grans il·lustres del mateix futbol.

Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que

cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions

que mereixen ser expressades.

Tot el que consideris important per

Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre.

Fes-ho arribar al nostre correu electrònic:

mesvilaseca@mestarragona.com

freepik.com

Al voltant de 3.600 alumnes han iniciat aquest curs escolar 2015-2016 al municipi de Vila-seca. La xifra surt de sumar els estudiants d’educació infantil, els de primària i els de secundària. Es tracta de xifres importants que corresponen a una localitat en creixement i on la població tendeix a establir una piràmide que permet una lectura esperançada de les possibilitats que en el futur tindrà Vila-seca de continuar el seu desenvolupament. I és que, al capdavall, per moltes infraestructures o serveis de què es disposi, l’eina essencial per a garantir el futur és la de les persones. Vila-seca, la Pineda i la Plana són un pol d’atracció poblacional i això no deixa de ser una bona notícia. Pel que representa, com deiem, de creixement, però també (i no deixa de ser un peix que es mossega la cua) sense una ‘oferta’ atractiva i una imatge potent de futur, no seria un indret que despertés l’interès d’anar-hi o continuar-hi vivint. D’altra banda, i ja ens hi hem referit en altres ocasions, també és determinant per a la convivència i el creixement, les possibilitats de desenvolupament laboral. Venint d’una de les pitjors crisis econòmiques experimentades en l’àmbit global, qualsevol pas cap a la millora sempre és destacable. No es tracta de vendre uns ‘brots verds’ que fa anys que s’anuncien però que pocs veuen. Es tracta, seguint amb la metàfora, de plantar les llavors que garanteixin, quan el terreny sigui propici, que puguin sorgir, aquests ‘brots verds. En aquesta edició, per exemple, recollim un altre curs que també es reprèn. El dels plans d’ocupació municipal. La importància d’aquestes eines són evidents i els seus resultats, bons resultats, estan obligant fins i tot a modificar els paradigmes sobre els quals se sustenten. Així, un dels grans drames de les situacions de desocupació, com són els aturats de llarga durada, estan començant a ser un col·lectiu en descens a Vila-seca. Tant és així que els plans d’ocupació, que fins ara estaven focalitzats sobretot en aquest col·lectiu, ara han hagut d’ampliar l’abast de la seva actuació. El descens d’aquest tipus de desocupat ha estat tan significatiu que els plans d’ocupació poden ara dedicar esforços a altres col·lectius, igualment importants, però segurament no tan nombrosos. L’esperança és que la bona trajectòria en matèria laboral pugui continuar i a poc a poc es vagi deixant enrere les doloroses petjades que la crisi ha deixat en el mercat laboral.

La població és el que determina el creixement

EDITORIAL

16 A L’ÚLTIMAmésvila-seca25 de setembre de 2015

CADA QUINZE DIES,MÉS INFORMACIÓDE LES ACTIVITATS ILA VIDA SOCIALAL TEU MUNICIPI.

16OCTUBRE

PRÒXIMAEDICIÓ

VILA-SECANS

olívia molet

Cristina SerretEl passat mes de juliol Dúnia Fornós va ser escollida presidenta local de Creu Roja a Vila-seca. Fins llavors, l’entitat depenia de la direcció de Tarragona. Amb la seva arribada, Fornós preveu que a Creu Roja es podrà treballar amb una visió més local: «a Vila-seca hi fal-tava algú que tingués una relació direc-ta amb el municipi i conegués a la gent. Els voluntaris també són d’aquí, i per tant em sem-bla molt bé que hi hagi una persona de la localitat que faci la labor de coordinar i impulsar tota la feina que s’hi fa».

Tot i que la nova presiden-ta no és filla de Vila-seca, fa més de vint-i-cinc anys que hi viu. Hi va arribar després de casada i hi va plantar ar-rels. La seva vinculació amb la Creu Roja local va venir impulsada per les circum-stàncies personals, arran de la mort sobtada del seu home. «Van passar un parell d’anys i, com que tenia més temps, vaig voler dedicar-lo a alguna cosa útil. Em van proposar venir a la Creu Roja i m’hi vaig inscriure com a voluntària. Al cap d’un temps va resultar que a Vila-seca necessitaven que algú assumís les funci-ons de presidenta, m’hi vaig presentar i em van escollir», recorda Fornós.

Un bon equipL’assemblea local de Creu Roja Vila-seca està formada per un equip d’uns cinquan-ta voluntaris, unes deu persones que conformen el comitè i dues tècniques que fan tasques administratives. A més, compten amb les aportacions de 450 socis que, tal com apunta Dúnia Fornós, amb les seves contribucions financen moltes de les tasques que es realitzen a l’entitat local.

Això no obstant, la nova presidenta no se’n vol estar de fer una crida als vila-secans: «necessitem més gent que es vulgui fer sòcia de Creu Roja. Sabem que no tothom té el temps necessari per dedicar-se a fer tasques de solida-ritat, per això vincular-se a Creu Roja és una bona manera de fer-ho: nosaltres ja posem els medis, l’estructura de vo-luntaris i els programes». A més, asse-gura Fornós, també els aniria bé poder

comptar amb més voluntaris, «joves o gent gran, persones que disposin de temps i els agradi fer coses pels altres. Aquesta és la gent que volem».

La presidenta de Vila-seca assegu-ra que la recompensa per tot aquest temps dedicat de forma desinteressa-da és molt gran: «aquesta és una feina molt gratificant, ni que t’hi hagis d’es-forçar molt, al final tens la recompen-

sa de veure que una altra persona se n’ha sortit, ha aconseguit el que li feia falta, o amb una empente-ta ha pogut tirar endavant quan estava col·lapsada».

Molta feina per ferA Creu Roja les persones que vulguin dedicar el seu temps a ajudar els seus conciutadans trobaran moltes vies per fer-ho. Per exemple, a través del Banc d’Aliments, pel qual es reparteix menjar entre els usuaris. O bé al banc de roba usada, on es recull roba de segona mà, es clas-sifica i endreça i es repar-teix entre els usuaris que ho sol·liciten. També hi ha programes d’assistència a famílies amb dificultats per a pagar el lloguer o la llum, o que sol·licitin beques menjador. D’altra banda, el programa de teleassis-tència domiciliària compta amb 45 usuaris, mentre que Creu Roja Joventut fa tasques de formació o re-forç escolar, entre d’altres.

Fins i tot, a iniciativa dels voluntaris locals, s’ha fet

un petit hortet a la seu de Creu Roja Vi-la-seca que abasteix d’aliments frescos els usuaris del Banc d’aliments.

A tots aquests programes ara s’hi afegeix la possible arribada de refugiats dels països en conflicte. Tal com apun-ta Dúnia Fornós, Creu Roja ja s’ha posat a planificar quina ajuda pot oferir, tant sobre el terreny, com a nivell local. Per això, assegura Fornós, els caldrà estar preparats per donar servei a les famílies que puguin arribar al municipi.

Amb tota aquesta feina per davant, a més de tot allò que pugui anar sorgint, Fornós encara aquests pròxims quatre anys de presidència «amb molta il·lusió i amb l’aspiració de continuar sent un actor important en els serveis socials de Vila-seca».

La presidenta a la seu de Creu Roja a Vila-seca, a l’avinguda de la Generalitat número 1.

«a vila-seca necessitem persones que vulguin

ser socis o voluntaris»Dúnia Fornós és la nova Presidenta local de Creu Roja Vila-seca

Creu Roja a la demarcació de Tarragona

Segons recull l’Informe d’Activi-tat de Creu Roja a la Demarcació de Tarragona 2014, l’any passat es van atendre un total de 80.124 per-sones amb un voluntariat format per 2.667 individus, dels quals el 48,8% eren dones i el 51,2% eren homes. Tot plegat, amb l’aporta-ció de 18.316 socis i sòcies (58,8% dones, 39,2% homes i 2% empre-ses). Amb un total de vint punts de presència a tota la demarcació i 147 persones fent les funcions de personal tècnic, s’han impartit 225 cursos de formació als quals han assistit un total de 2.885 alumnes.

En el seu informe anual, Creu Roja exposa que, a la demarcació de Tar-ragona, la distribució de la despesa per cada 100€ ha estat la següent: 9,25€ a Ocupació per a col·lectius vulnerables; 6,66€ per a Persones refugiades i estrange-res; 2,11€ a Cooperació internacional; 12,71€ a Voluntariat i for-mació; 3,58€ a Altres col·lectius; 11,13€ a Gent gran i persones amb discapacitat; 25,97€ a Prevenció,

socors, emergències i salvaments; 8,24€ a la Lluita contra la

pobresa i inclusió social; 13,62€ a In-fància en dificultat social, i 6,73€ a Aten-

ció a persones amb to-xicomanies i malaltes de Sida. Pel que fa a les dades econòmiques, els ingressos del 2014

van ser de 9,032.644€, mentre que les despeses van ser de 8,217.714€, i les inversions realitza-des van ser de 590.493€. C. S.